Issuu on Google+

Treball d’informàtica

Maria Trepat Paula Mollá IV B

1.


-Hardware: és el conjunt de les seves parts físiques. Es classifica per: a) situació (central o perifèric) i b) funció (entrada, sortida, entrada-sortida o emmagatzematge). L’element central del maquinari d'un ordinador és la placa mare, un circuit imprès sobre el qual es connecten la resta de dispositius o la UCP (Unitat Central de Procés) que és el microprocessador principal muntat sobre un sòcol a la placa pare. La resta de circuits impresos són dits targetes (com ara la targeta de xarxa). També hi ha elements electromecànics com: el disc dur, la gravadora de CD o de DVD, la font d'alimentació, etc. A l'exterior de la caixa hi ha els perifèrics d'entrada (teclat, ratolí, webcam, escàner...) i de sortida (impressora, monitor, altaveus...). El hardware contrasta amb el software, que és intangible i li dóna lògica al hardware. -El software: és un equipament de l’orinador que compren el conjunt dels components lògics necessaris que fan possible la realització de tasques específiques. Aquets components tenen aplicacions informàtiques com el processador de textos, el software del sistema...

2. Memòria principal:és un dispositiu que emmagatzema informació en forma de dades codificades en llenguatge binari, on amb la CPU s’accedeix directament. És de lectura i escriptura, però es perd el contingut quan l’equip es desconnecta de l’electricitat. Busos: són canals(cables, circuits electrònics, etc.) on quals les instruccions, les dades i els senyals de control es transporten a través de les diferents


unitats físiques de l’ordinador. Perifèrics: són el que permeten enviar i rebre informació del món exterior a l’ordinador

o de l’ordinador a l’exterior. Ports:són els conectors per a perifèrics extern com el teclat, el ratolí,

l’impresora... Targetes d'expansió: són dispositius amb diversos circuits integrats i controladors que, inserides en les seves corresponents ranures d'expansió, serveixen per ampliar la capacitat d'un ordinador. Disc Dur: És un dispositiu d'emmagatzematge no volàtil, la informació guardada en el no s'esborra, es queda de forma permanent. Al disc dur tenim guardats tots els nostres documents, música, pel· lícules,

sistema operatiu, programes entre d'altres. Memória ROM: és un dispositiu d’una sola lectura, aquest dispositiu és volatil, els programes emmagatzemats no s’esborren quan s’apaga l’ordinador i tampoc es poden modificar.


Memòria RAM: és un dispositiu on s'emmagatzemen temporalment les dades i els programes que la CPU estàn en procès o van a ser processasats en un determinat moment. Per la seva funció, aquesta memória RAM s’utilitza amb un microprocessador amb el qual es comunica a través dels busos de dades. Font d’alimentació: és l’aparell encarregat de subministra l’energia elèctrica a tots els elements que componen el sistema

informàtic. Placa base: és la tarjeta de circuits impressos d’un ordinador que serveix com a medi de conexió entre el microprocessador y les ranures especials que permeten la conexió de targetas adaptadores adicionals. CPU: unitat que s’encarrega del control de l’ordinador processant totes les instruccions.

3. Un sistema operatiu és un programa de control, el seu objectiu és facilitar i controlar l'accés dels programes que es processen i els recursos de l’ordinador de l’usuari. Nucli: És el programari que serveix per facilitar als diversos programes accés segur al maquinari de l'ordinador.


Administrador de memòria:aparell que utilitza diversos mètodes i operacions per obtindre la màxima utilitat a una memòria informàtica. Sistema d’entrada/sortida: maneja i controla els dispositius d’entrada/ sortida. Administrador d’arxius: és una aplicació informàtica que prohibeix accés a arxius i facilita la realització d’operacions amb arxius, com copiar, moure o eliminar arxius. 4. El software es classifica de dues maneres: 1.Tipus de treball realitzat: a) Software de Sistema: la memòria, les impressores, les pantalles, els teclats... b) Software d’aplicació: Office de Microsoft (Word, Excel, One Note, etc.), Word Perfec, Lotus 123... c) Software de desenvolupament: C++, Java, C#, Visual Basic... 2.Mètodes de distribució: a) Feeware: Win Rar, el qual ens serveix per la compressió d’un arxiu. b) Software multimèdia: per a presentar de una forma integrada textos, gràfics, sons y animacions... c) Software d’usos generals: processadors de textos, manegadores de bases de dades, fulls de càlcul, etc... d) Software d’us específic: registra les calificacions, controla els contes... 5. El terme xarxa s'utilitza per definir una estructura que té un patró característic. Hi ha múltiples tipus de xarxa (xarxa informàtica, xarxa elèctrica i xarxa social). La xarxa informàtica comprèn el conjunt d'ordinadors interconnectats. La seva finalitat principal és compartir els recursos i la informació en la distancia, assegurar la confiabilitat, la disponibilitat de la informació, augmentar la velocitat de transmissió de les dades i reduir el cost general d'aquestes accions. Les xarxes es classifiquen segons el nivell en què es du a terme la comunicació. Per exemple, hi ha xarxes a nivell físic ( LAN, Ethernet..), xarxes informàtiques virtuals, etc. ·Avantatges: -Una major mobilització de recursos.


-Democratització de prioritats. -Control d’usuaris. -Adaptació més ràpida a la realitat sòcia. -Més coordinació y més seguretat per evitar duplicacions i competències. ·Targeta de xarxa: és una targeta d'expansió inserida dins l'ordinador amb una o més obertures externes, per on és connectat el cable de xarxa. Permet la comunicació entre els diferents dispositius connectats entre si i també permet compartir recursos entre dos o més equips (discs durs, CDROM, impressora, etc).Cada targeta de xarxa té un número d'identificació únic de 48 bits.

6. PAN (Personal Area Network): la seva extensió acapara uns pocs metres i permeteix connectar diversos dispositius a un ordinador per via Bluetooth. LAN (Local Area Network):és la xarxa d’una àrea local on la seva extensió seria com la de un edifici. CAN (Campus Area Network): xarxa amb una extensió que acapara diversos blocs o edificis d’una mateixa universitat. MAN (Metropolitan Area Network): la xarxa té una extensió de la major part d’edificis d’una mateixa àrea metropolitana. WAN (Wide Area Network): la seva extensió acapara diversos edificis de localitats, provincies i fins i tot països diferents. Clau WEP(Wired Equivalent Privacy):es un sistema d’encriptació estàndar el qual soporten totes les solucions inal·làmbriques. 7. -Tipus de xarxes segons la disposició física del cables: a) En arbre: o Jeràrquica, on cada node pot estar connectat a un node superior i del que poden penjar diversos nodes inferiors formant un arbre.


·Avantatges: l’amplicacio de nodes es moltfacil d’aplicar i la deteccio d’averies es molt senzilla ·Inconvenients: hi ha una dependència de la línia principal, les averies en una branca provoquen la fallada de tots els nodes i existeixen problemes d’atenuació del senyal per les distancies i poden necessitar un repetidor.

b) En bus: els nodes estan connectats a un medi de comunicació comú, on es troben ben definits els punts de terminació. Aquesta topologia necessita tècniques, per a compartir-ne i repartir-ne la capacitat del medi entre els nodes de la xarxa. localitats, provincies i fins i tot països diferents. Clau WEP(Wired Equivalent Privacy):es un sistema d’encriptació estàndar el qual soporten totes les solucions inal·làmbriques.


·Avantatges: és senzilla d’entendre i d’aplicar, és la més econòmica i si falla un mode no afecta a la resta. ·Inconvenients : és difícil d'administrar, la longitud del cable i el nombre d’estacions son limitades, el seu rendiment disminueix quan s’afegeixen nodes i si falla un node es difícil de detectar-lo.

c) En estrella: els nodes estan connectats a un node central mitjançant enllaços punt a punt, per transmetre els missatges entre nodes.

·Avantatges: es senzilla d’aplicar i estendre, és bastant econòmica, la fallada d’un node no afecta als altres, es fàcil d’administrar, pot detectar quan falla un dels enllaços. ·Inconvenients: la longitud del cable i el nombre d’estacions es limitat, té un gran cost, el seu rendiment disminueix a mesura que s’afegeixen més node, i quan falla el node central deshabilita tota la xarxa.


d) En anell: cada node té una única connexió d'entrada i una altra de sortida i es connecta amb el següent fins l'últim que s'ha de connectar amb el primer. Així es forma un camí tancat format per enllaços punt a punt entre cada node.

·Avantatges: el creixement del sistema té un mínim impacte en el rendiment, tots els nodes tenen un mateix accés i cada node actua com a repetidor i permet que la xarxa tingui una gran extensió. ·Inconvenients: es una de les més cares i la fallada d’un node afecta a la resta.

e) En malla: cada node està interconnectat amb un o més nodes. Quan s'ha d'enviar un missatge entre dos nodes es buscara una ruta que és la més adient, que pot dependre dels costos economics,la velocitat...


·Avantatges: té una alta disponibilitat i quan falla un node hi pot haver-hi altres rutes alternatives. ·Inconvenients: és la més cara de totes les xarxes.

-Switch: és un dispositiu electrònic d'interconnexió de xarxes d'ordinadors. Interconnecta dos o més segments de xarxa, passant dades d'un segment a un altre, d'acord amb la direcció "MAC" . S'utilitza quan es desitja connectar múltiples xarxes, fusionant-les en una sola per millorar el rendiment i la seguretat de les LANS.


-Hub: és un dispositiu que permet centralitzar el cablejat d'una xarxa i poder ampliar-la. Aquest dispositiu rep un senyal i repeteix aquest senyal emesa per les seves diferents ports.

Comparant el switch és considerat un hub més intel·ligent. Quan arriba l’informació al switch, té un major coneixement sobre quin és el port de sortida. Així la xarxa no esta sobrecarregada amb informació que no és important en el procés. Un processador analitza les trames Ethernet entrants i busca l'adreça física de destinació en la seva taula. I si no la troba a d’actuar com un hub i difondre-la per totes les seves branques. -Mitjans de transmissió: ·D’aire: són sense fil i s’usen amb una targeta sense fil que va connectada a un switch o un switch sense fil. ·Cables: són guiats és fa amb un aparell trenat, format per quatre parells de fils trenats de manera independent que estan recoberts amb una capa aïllant i el cable UTP. -Tipus de hardware per conectarse a internet : Cable modem: Tarjeta de xarxa Linea telefònica: Mòdem amb entrada per un cable RJ11


ADSL: Tarjeta de xarxa Banda Ampla: Tarjeta de xarxa Wireless: Tarjeta de xarxa inal·làmbrica

-Xarxes sense fil: WPAN (Wireless Personal Area Network, Wireless PAN): és una xarxa que serveix per a la comunicació entre diferents dispositius (tant ordinadors, punts d'accés a internet , telèfons mòbils , PDA , dispositius d'àudio,impresores ) propers al punt d'accés. WLAN (Wireless Local Area Network):És un sistema de comunicació de dades que no té un f fil flexible molt utilitzat com a alternativa a la LAN cablejada o com una extensió d'aquesta. WMAN (Wireless Metropolitan Area Network):És una xarxa que permet als usuaris establir connexions inal·lambriques entre diverses ubicacions dins d'una àrea metropolitana. WWAN (Wireless Wide Area Network):És un sistema que permet als usuaris establir connexions sense fil a través de xarxes remotes que són públiques o privades. Conexions wireless:sistema inal·lambric d’interconexió SSD: és un dispositiu d'emmagatzematge de dades que utilitza d'estat sòlid de memòria per emmagatzemar dades existents amb la intenció de facilitar l'accés de la mateixa forma d'un bloc tradicional i / o unitat de disc dur. 8. TCP/IP: s'utilitza àmpliament per a la connectivitat a Internet. IPX/ SPX: Ipx,és un protocol de datagrames ràpid orientat a comunicacions sense connexió que s'encarrega de transmetre dades a través de la xarxa.Spx,és un protocol fiable basat en comunicacions amb connexió i s'encarrega de controlar la integritat dels paquets i confirmar els paquets rebuts a través d'una xarxa. NetBEUI:és un protocol de nivell de xarxa bastant senzill utilitzat com una de lescapes en les primeres xarxes de Microsoft. NWLink:és la implementació de Microsoft de Novell IPX / SPX transport i


dels protocols de capa de xarxa. Adreça IP: és un nom que identifica correctament, sense equivocarse, un dispositiu lògic connectat a la xarxa.


informàtica