GLITCHING AMB WITH ROSA MENKMAN Problemes són la majoria resultat d’un malentès o error de traducció al transferir dades d’un medi a un altre. Que es produeixin en els equips degut a errors en el programari o maquinari. A la dissertació d’Iman Moradi, Glitch Estètica, que divideix l’error en dues categories. El primer és la pura falla que és el resultat d’un mal funcionament o d’error, no premeditada un artefacte digital, que pot o no tenir el seu propi valor estètic. El segon és l’error-igual que és el resultat d’una decisió intencional del costat de l’usuari. Glitch artistes sintetitzar problemes, ja sigui en mitjans no digitals, o de produir i crear l’ambient que es requereix per invocar una falla i anticipar-se a una. Un error de llavors és una col lecció d’artefactes digitals que s’assemblen als aspectes visuals dels problemes reals trobats en el seu hàbitat original. En la seva dissertació Moradi s’enumeren algunes característiques comunes d’error: la fragmentació (desplaçat parts o elements de la imatge, així com canvis de tonalitat), la reproducció / repetició (la repetició o clonació visuals de qualsevol part d’una imatge), linealitat (com a resultat digital i el entrellaçat de les estructures de píxel), la complexitat, (manifestació de la immensa sèrie de codi sota de qualsevol peça dels mitjans digitals). Glitches are mostly a result of miscommunication or mistranslation when transferring data from one environment to another. They occur in computers due to bugs in software or hardware. In Iman Moradi’s dissertation, Glitch Aesthetics, he divides the glitch into two categories. The first is the pure glitch which is the result of a Malfunction or Error, an unpremeditated digital artifact, which may or may not have its own aesthetic merits. The second is the glitch-alike which is the result of an intentional decision on the user side. Glitch artists either synthesize glitches in nondigital mediums, or produce and create the environment that is required to invoke a glitch and anticipate one. A glitch-alike then is a collection of digital artifacts that resemble visual aspects of real glitches found in their original habitat. In his dissertation Moradi lists some common glitch characteristics: fragmentation (shifted parts or elements of the original image as well as tonal changes), replication/repetition (the visual cloning or repetition of any given part of an image), linearity (as a result of digital’s interlacing and pixel structures), complexity, (manifestation of the immense series of code beneath any piece of digital media).
Glitch informàtic, Rosa Menkman. 2008, Viena. Computer glitch, Rosa Menkman. 2008, Viena.
67