Issuu on Google+

Ivan Dominguez Rivas

BEATUS ILLE Divisió del text (llatí i català) en nou paràgrafs: POEMA EN LLATÍ

POEMA EN CATALÀ

1

Beatus ille qui procul negotiis, ut prisca gens mortalium, paterna rura bubus exercet suis solutus omni faenore neque excitatur classico miles truci neque horret iratum mare forumque vitat et superba civium potentiorum limina.

Feliç l’home que, allunyat dels negocis, com el llinatge dels mortals dels temps antics, conrea els camps heretats del pare amb uns bous que li pertanyen, lliure del neguit del venciments, que no és despertat, a la milícia, per l’esclafit esfereïdor de la trompeta ni redubta la mar embravida i defuig el fòrum i els llindars altius dels ciutadans poderosos.

2

Ergo aut adulta vitium propagine altas maritat populos aut in reducta valle mugientium prospectat errantis greges inutilisque falce ramos amputans feliciores inserit aut pressa puris mella condit amphoris aut tondet infirmas ovis. vel cum decorum mitibus pomis caput Autumnus agris extulit, ut gaudet insitiva decerpens pira certantem et uvam purpurae, qua muneretur te, Priape, et te, pater Silvane, tutor finium.

Així, doncs, marida les sarments, ja crescudes, de les vinyes als alts pollancres o vigila, en una vall pregona, els mugidors ramats dispersos, talla amb el podall les branques inútils i n’empalta de més productives o posa dins d’unes gerres netes la mel espremuda o esquila les indefenses ovelles, o bé, quan Autumne ha alçat damunt dels camps el seu cap ornat de fruites madures, com frueix collint les peres d’empelt i el raïm que rivalitza amb la porpra per obsequiarvos, a tu, Priap, i a tu, pare Silvà, protector dels termes!

3

Libet iacere modo sub antiqua ilice, modo in tenaci gramine: labuntur altis interim ripis aquae, queruntur in Silvis aves frondesque lymphis obstrepunt manantibus, somnos quod invitet levis.

Li és grat d’ajeure’s, sia sota una vella alzina, sia damunt l’atapeïda gespa. S’escolen mentrestant entre uns marges alts els rierols, es lamenten dins els boscatges els ocells i les fonts amb la remor de l’aigua que raja fan venir un son lleuger.

4

At cum tonantis annus hibernus Iovis imbris nivisque conparat, aut trudit acris hinc et hinc multa cane apros in obstantis plagas aut amite levi rara tendit retia turdis edacibus dolos pavidumque leporem et advenam laqueo gruem iucunda captat praemia.

Però, quan el temps hivernal de Júpiter tonant aglomera les pluges i les neus, ell amb la gossada acaça de totes bandes els feroços senglars cap a les xarxes teses davant d’ells, o bé en un pal llis para les teles de malles amples, parany per als golafres tords, i atrapa en els llaços uns bons premis, una poruga llebre i una grua migradora.

5

quis non malarum quas amor curas habet haec inter obliviscitur?

¿Qui no s’oblida, amb aquests esplais, de les cruels angoixes que porta l’amor?

6

Sacrum vetustis exstruat lignis focum lassi Sub adventum viri claudensque textis cratibus laetum

I si, a més d’això, una dona honesta tingués la seva part en la cura de la casa i d’uns infants xamosos i, com una pagesa


pecus distenta siccet ubera et horna dulci vina promens dolio dapes inemptas adparet:

sabina o com la muller d’un àpul feinador, amuntegués a la sagrada llar la llenya seca a l’arribada del marit cansat i, en tancar el gras bestiar dins el clos de canyissos, munyís els braguers botits i, bo i traient de la dolça gerra el vi de l’any, aparellés uns menjars no comprats,

7

non me Lucrina iuverint conchylia magisve rhombus aut scari, siquos Eois intonata fluctibus hiems ad hoc vertat mare, non Afra avis descendat in ventrem meum, non attagen Ionicus iucundior quam lecta de pinguissimis oliva ramis arborum aut herba lapathi prata amantis et gravi malvae salubres corpori vel agna festis caesa Terminalibus vel haedus ereptus lupo.

el que és a mi, no em plaurien pas més les conquilles del llac Lucrí o el rèmol o els escars de Creta, si per cas una fragorosa tempesta de les mars orientals n’empenyia alguns cap a la nostra, ni l’ocell africà ni el francolí de Jònia no baixarien pas al meu estómac més delitosos que l’oliva collida de les branques més opulentes de l’arbre o l’agrella que estima els prats i les malves saludables a un cos carregat o l’anyella immolada per les festes Terminals o el cabrit rescatat del llop.

8

has inter epulas ut iuvat pastas ovis videre properantis domum, videre fessos vomerem inversum boves collo trahentis languido positosque vernas, ditis examen domus, circum renidentis Laris.

Durant aquests àpats, com és de plaent de veure les ovelles tornant de pressa a casa després de la pastura, de veure els fatigats bous portant al bescoll llangorós la rella girada i els esclavets nats a la casa, eixam que indica la seva riquesa, asseguts a l’entorn dels Lars brillosos!”

9

Haec ubi locutus faenerator Alfius, iam iam futurus rusticus, omnem redegit idibus pecuniam, quaerit calendis ponere.

Dit això, l’usurer Alfi que estava a punt de fer-se camperol, havent recuperat per les idus tots els diners prestats, mira de col·locar-los per a les calendes.

https://sites.google.com/site/lecturesllati/horaci-odes-i-epodes


- PARÀGRAF 1: ''Feliç l’home que, allunyat dels negocis, com el llinatge dels mortals dels temps antics, conrea els camps heretats del pare amb uns bous que li pertanyen, lliure del neguit del venciments, que no és despertat, a la milícia, per l’esclafit esfereïdor de la trompeta ni redubta la mar embravida i defuig el fòrum i els llindars altius dels ciutadans poderosos.'' El primer paràgraf inicia el relat d'una vida utòpica a les zones rurals, en la qual qui viu s'allunyi de tot allò que pugui provocar situacions angoixants a la vida urbana. Com a elements rurals, parla dels camps heretats, uns bous; mentre que com a elements urbans parla dels venciments (pagaments), el soroll de la trompeta i els ciutadans poderosos. Sobre la resta del paràgraf, cal destacar que en llatí comença amb el famós beatus ille, i que comença una sèrie d'elements enumerats un rere l'altre per tal de comparar i exacerbar el que es sent vivint a les zones rurals. - PARÀGRAF 2: ''Així, doncs, marida les sarments, ja crescudes, de les vinyes als alts pollancres o vigila, en una vall pregona, els mugidors ramats dispersos, talla amb el podall les branques inútils i n’empalta de més productives o posa dins d’unes gerres netes la mel espremuda o esquila les indefenses ovelles, o bé, quan Autumne ha alçat damunt dels camps el seu cap ornat de fruites madures, com frueix collint les peres d’empelt i el raïm que rivalitza amb la porpra per obsequiar-vos, a tu, Príap, i a tu, pare Silvà, protector dels termes!'' Al llarg del segon paràgraf, Horaci segueix mostrant referències a la vida rural, parlant de pollancres, vinyes i raïm (a la imatge), els ramats, fruites... També fa una referència a la figura de Príap, deu de la sexualitat i la fecunditat vegetal; així com al seu ''pare'' Silvà, que com bé es diu és el protector de les termes. També es refereix, en un moment del text, a Autumne, referint-se a la tardor.


- PARÀGRAF 3: ''Li és grat d’ajeure’s, sia sota una vella alzina, sia damunt l’atapeïda gespa. S’escolen mentrestant entre uns marges alts els rierols, es lamenten dins els boscatges els ocells i les fonts amb la remor de l’aigua que raja fan venir un son lleuger.'' En aquest tercer paràgraf, Horaci segueix relatant trets agradables de la vida al camp, com ara la sensació de relaxació que sentiríem

asseguts

sota

una

alzina

i

escoltants els piulars dels ocells i el so de l'aigua de les fonts fluint. L'objectiu de l'autor segueix sent el mateix, mostrar les bonances de la vida al camp. - PARÀGRAF 4: ''Però, quan el temps hivernal de Júpiter tonant aglomera les pluges i les neus, ell amb la gossada acaça de totes bandes els feroços senglars cap a les xarxes teses davant d’ells, o bé en un pal llis para les teles de malles amples, parany per als golafres tords, i atrapa en els llaços uns bons premis, una poruga llebre i una grua migradora.'' Al quart paràgraf, Horaci es refereix al període de l'hivern, durant el qual l'activitat agrícola gairebé desapareix i la població de camp es nodreix gràcies a la caça d'espècies com ara el porc senglar, la llebre o una grua i les trampes emprades. - PARÀGRAF 5: ''¿Qui no s’oblida, amb aquests esplais, de les cruels angoixes que porta l’amor?'' En aquest cinquè paràgraf, Horaci de nou al·legoritza les bonances del paisatge rural, però aquesta vegada no en descriu cap d'elles, sinó que pregunta, de manera retòrica,

qui

no

seria

capaç

d'oblidar

aspectes negatius (utilitzant l'amor com a element comparatiu) només amb el goig de viure al camp.


- PARÀGRAF 6: ''I si, a més d’això, una dona honesta tingués la seva part en la cura de la casa i d’uns infants xamosos i, com una pagesa sabina o com la muller d’un àpul feinador, amuntegués a la sagrada llar la llenya seca a l’arribada del marit cansat i, en tancar el gras bestiar dins el clos de canyissos, munyís els braguers botits i, bo i traient de la dolça gerra el vi de l’any, aparellés uns menjars no comprats,'' En aquest sisè paràgraf, Horaci mostra una visió masclista de la vida al camp, referint-se a la comoditat que suposaria el fet de tenir una dona que fés una sèrie de feines diàries a la llar, des de la preparació d'una bona llar de foc per quan l'home arribés a casa fins a la realització diària de menjars que hagués obtingut ella mateixa a partir de les explotacions de la parella al camp.

- PARÀGRAF 7: ''el que és a mi, no em plaurien pas més les conquilles del llac Lucrí o el rèmol o els escars de Creta, si per cas una fragorosa tempesta de les mars orientals n’empenyia alguns cap a la nostra, ni l’ocell africà ni el francolí de Jònia no baixarien pas al meu estómac més delitosos que l’oliva collida de les branques més opulentes de l’arbre o l’agrella que estima els prats i les malves saludables a un cos carregat o l’anyella immolada per les festes Terminals o el cabrit rescatat del llop.'' En

aquest

vuitè

paràgraf,

Horaci segueix mostrant virtuts de l'estil de vida rural, tot i que en aquest cas es refereix més a l'última part del paràgraf anterior, en el qual parla de la preferència pel menjar local (olives altres

collides)

abans

suculents

provinents

d'altres

que

menjars llocs

diferents (Horaci esmenta els escars de Creta i les conquilles del llac Lucrí).


- PARÀGRAF 8: ''Durant aquests àpats, com és de plaent de veure les ovelles tornant de pressa a casa després de la pastura, de veure els fatigats bous portant al bescoll llangorós la rella girada i els esclavets nats a la casa, eixam que indica la seva riquesa, asseguts a l’entorn dels Lars brillosos!'' En

aquest

vuitè

paràgraf,

Horaci

mostra per últim cop les virtuts de la vida al camp referint-se al plaer que suposa la visió dels ramats d'ovelles i els bous i es refereix també als esclaus com a símbol de riquesa per als seus amos, que s'asseun prop dels Lars brillosos.

- PARÀGRAF 9: ''Dit això, l’usurer Alfi que estava a punt de fer-se camperol, havent recuperat per les idus tots els diners prestats, mira de col·locar-los per a les calendes.'' És en aquest novè i últim paràgraf quan Horaci regira tota la trama del poema i el seu possible significat global. El que ens dóna a entendre l'autor és que totes aquestes paraules anteriors van ésser esmentades per Alfi, una persona de caràcter usurer que, havent dit tot això, va marxar a recaptar diners per tal de recol·locar-los a canvi de més impostos. Amb això, el que Horaci ve a dir és que tot això no han estat més que paraules d'una persona hipòcrita que desconeix les virtuts del camp i no una lloança per part d'algú que coneix la situació i sap del cert sobre què ens parla.


Beatus ille