Issuu on Google+

LONdOn

2009


wellcome to

london


LNdn '09

-USEFUL INFORMATIONEs pot dir que en Londres no serveix de res fer prediccions, ja que el cel està tot el dia en continu canvi: podem despertar-nos de matí i vore un sol lluent, eixir de casa, agafar el metro, i en sortir, estar plovent. És clar que allò ideal és anar a Londres en estiu: al juliol i l’agost les temperatures es mouen al voltant dels 20o, registrant màximes alguns dies de fins a 30o. A la primavera i la tardor les tempertaures oscil.len entre els 12o i els 16o, i en hivern és difícil vore passar el termòmetre dels 6o, tot i que paga la pena l’esforç al Nadal, ja que la ciutat es vesteix de gal.la.

-Roba-

El problema que troba molta gent quan arriba a Londres, és que no agarrà suficient roba d’abric. Cal ser previsor i, tot i que podem anar amb poca roba (només a l’estiu), és imprescindible quan eixim al carrer, dur una motxilla, per a guardar un paraigua i una jaqueta. Els dies més plujosos haurem d’usar unes bones sabates, per a que la pluja no ens lleve les ganes de conéixer la ciutat anglesa.

-Horari de Comerços-

Haurem d’adaptar-nos als seus horaris, si no, no aconseguirem agafar el ritme i la filosofia de vida de la ciutat. Trobarem les botigues obertes de 10am-6pm de dilluns a dissab-

te. El dijous tanquen un poc més tard, a les 8pm. I els diumenges també les trobem obertes des de migdia fins les 6pm. Els retaurants normalment obrin des de migdia fins les 11pm (últims sopars a les 10pm), normalment tanquen diumenges o dilluns. Els Pubs obrin prompte, però també tanquen prompte: 11am11pm és el seu horari.

-Consolat Espanyol-

Si seràs a Londres una llarga temporada, és important que conegues on és el teu consolat. L’espanyol es troba a: 20 Draycott Place, London SW3 2RZ

Tel: 020 7589 8989

Fax: 020 7581 7888

-Tarja Sanitària-

És important que abans de partir tngues la teua Tarja Sanitària Europea a punt, tot i que sempre pensem que no ens passarà res, cal ser previsor.

LNdn '09

-Clima-


Fou construït el 1819 per a connectar Regent Street amb el principal carrer de compres, Piccadilly (la paraula “circus” significa “espai circular obert en una intersecció de carrers”), i actualment enllaça directament amb els teatres en Shaftesbury Avenue així com amb the Haymarket, Coventry Street (en direcció a Leicester Square) i Glasshouse Street. La seua proximitat a les principals zones de compres i entreteniment, la seua situació cèntrica al cor del West End, i el fet de ser la major intersecció de trànsit de la ciutat, han fet de Piccadilly Circus un important punt de trobada i una atracció turística en sí mateixa. Sota la plaça es troba l’estació de Piccadilly Circus del Metro de Londres.

-COVENT GARDEN-

Covent Garden és un dels racons amb més encant de Londres, un lloc que captiva a tots els que passen per allí, i per la seua situació cèntrica no hi ha excusa per a no fer un tomb i prendre alguna cosa en aquest singular espai cultural urbà atapeït d’ artistes anònims.

LNdn '09 -LEICESTER SQUARE-

La plaça està envoltada de plaques commemoratives amb les petjades de les mans de grans celebritats. Leicester Square és una plaça peatonal al West End de Londres. La plaça s’ubica dins d’ una àrea que s’extén cap al Soho. Es troba dins l’antiga Ciutat de Westminster. Leicester Square és el centre del cinema de Londres. Es diu que la plaça conté el cinema amb la pantalla més gran i el cinema amb el major nombre de seients.

-TRAFALGAR-

La plaça de Trafalgar conté la columna de Nelson, en record a la batalla de Trafalgar, en la qual aquest almirant va derrotar una esquadra hispano-francesa molt més potent però pitjor dirigida. Domina aquesta plaça irregular l’edifici de la National Gallery, i en una cantó apareix l’església de St Martín-in-the-Fields, una excel.lent obra de caire neoclàssic de James Gibss

LNdn '09

-PICADILLY-


-St. Paul’s Cathedral-

Si agafem la línia de metro “Central” en roig, ens portarà a la parada de St.Paul’s. És una de les poques zones que va sobreviure a la Segona Guerra Mundial. Porta més de 300 anys en peu. La catedral també destaca per la seva cúpula, la més gran del món després de Sant Pere en el Vaticà. En aquesta Catedral tenen lloc els esdeveniments d’importància nacional com les cerimònies dels matrimonis reials, els funerals nacionals i d’altres commemoracions.

La cripta és la càmera funerària de la catedral i ahí es troben les tombes de nombrosos personatges importants. Si pugem dalt de la cripta arribem a la sala dels xiuxiuejos, de la qual es diu que transporta els murmuris d’un costat a l’altre de la sala.

Horaris: de 8:30 a 16 h. Diumenge tancat Lloc: Ludgate Hill Preu: Reduït per a menors i estudiants.


-TOWER BRIDGE-

LNdn '09

És un pont llevadís a Londres que creua el riu Tàmesis. Està a prop de la Torre de Londres. Es va crear perquè el desenvolupament econòmic de la ciutat necessitava d’un nou pont, però no podia ser el tradicional pont fixe perquè tallaria l’accés al port. Mesura 244 metres de llarg, i té dues torres de 65 metres d’alçada. La distància central és de 61 metres entre les torres i es divideix en dos nivells, que pugen fins un angle de 83o.

-LONDON TOWER-

La Torre de Londres és, oficialment, El palau i fortaleça del rei. La Torre Blanca, l’edifici quadrat amb torretes en cada cantó que li va donar el nom a l’edifici, està actualment en el centre d’un complexe de diversos edificis, tot al costat  del riu Tàmesis.

Aquest complexe ha estat utilitzat com a fortalesa, presó, magatzem, observatori, refugi i moltes més coses. La reina Isabel I va ser presonera quan estava regnant la seua germana. L’ultima vegada que es va utilitzar com a presó va ser en la 2a guerra mundial.

LNdn '09

La Torre de Londres fou declarada en 1998 patrimoni de la humanitat per la UNESCO.


-THE GLOBE-

El teatre The Globe (El Globus) fou construït en 1599 per Peter Streete. Es trobava a la vora del riu Tàmesis als afores de la ciutat de Londres, ja que dedicar-se al teatre era un ofici no noble. Es creu que mesurava uns 30 metres de diàmetre. L’escenari era un rectangle que mesurava aproximadament 13 metres d’amplària per 8 metres de profunditat i un metre i mig d’alçària. No tenia sostre, la qual cosa feia que el teatre tan sols funcionara en estiu i quan no plovia. Les actuacions es feien els caps de setmana, després de l’esmorzar, fins abans que es féra de nit. En aquest teatre s’acollia la companyia de teatre Lord Chamberlain’s Men, en la qual participava William Shakespeare. Un incendi va destruir el teatre al 1613, però va ser recontruït al 1614. El van enderrocar el 1644. En 1997 tornà a obrir les seues portes amb el nom de Shakespeare’s Globe Theatre.


LNdn '09 -WESTMINSTER ABBEY-

L’abadia de Westminster és l’església més coneguda de Londres. La seva construcció va començar durant el segle XIII, sota el mandat d’Enric III. És el lloc de sepultura de la majoria dels reis i reines d’Anglaterra, així com de diverses celebritats. El «racó dels poetes» honora als escriptors del regne. La quasi totalitat de les coronacions dels monarques anglesos han tingut lloc en aquesta abadia. A mitjan segle XI, el rei anglosaxó Eduard el Confessor va fer construir el seu palau sobre les ribes del Tàmesi prop d’un monestir benedictí fundat al segle X. Decideix construir una abadia més gran dedicada a l’apòstol sant Pere. L’església abadial fou consagrada el 28 de desembre de 1065, poc abans de la mort del sobirà.

La façana de l’edifici va ser realitzada per Nicholas Hawksmoor al segle XVIII. Presenta dues grans torres simètriques d’estil gòtic. Les torres medievals no eren acabades. L’església abadial té planta de creu llatina, però ha experimentat diverses transformacions en el transcurs dels segles; l’afegitó de la Lady Chapel la va ampliar considerablement cap a l’est al segle XVI. La nau central de Westminster és relativament estreta (10 m) però s’eleva fins a 31 m.

LNdn '09

Entre 1503 i 1519, sota els regnats d’Enric VII i d’Enric VIII, es construeix la Lady Chapel, dita avui la capella d’Enric VII. El Renaixement artístic influència l’edificació d’aquesta part de l’església abadial i hi treballaren artistes italians com l’escultor Torrigiano. El 1540, els monjos benedictins han de marxar del monestir en el context de la reforma anglicana. Vint anys més tard, Elisabet I refunda el monestir donant-li un estatut diferent.


-LONDON EYE-

El British Airways London Eye (‘ull de Londres’), també conegut com Millennium Wheel, és un dels majors miradors del món des de la seva construcció l’any 1999. En realitat el London Eye ha estat la major sínia del món fins l’obertura de l’Estel de Nanchang el maig del 2006. El London Eye fa una alçària de 135m sobre l’extrem occidental dels Jubilee Gardens, al South Bank del Tàmesis, districte londinenc de Lambeth, entre els ponts de Westminster i Hungerford. El mirador està situat al County Hall i davant de les oficines del Ministeri de Defensa. A data de juliol del 2002 havien pujat fins a 8,5 milions de persones al London Eye, aquest fet va dissuadir la intenció inicial de les autoritats brità-

niques, que era que l’espai només restés obert per 5 anys. Finalment i gràcies a l’èxit turístic aconseguit el Consell del districte de Lamberth va decidir no desmuntar aquesta atracció i convertir-la en permanent. El London Eye va aparèixer al Llibre Guinness dels Rècords com la sínia d’observació més alta del món fins al maig del 2006, quan es va inaugurar l’Estel de Nanchan a la Xina, amb 25 metres més. Al febrer del 2008 s’inaugurarà una altra sínia més gran: The Singapore Flyer de 165 metres, a Singapur. Al 2009 també s’ha previst inaugurarne una a Pequín amb 208 metres d’alçada. El preu ocil.la entre les 18 i les 25 lliures, però paga la pena de veure les vistes.


És un dels museus més antics del món i conté més de set milions d´objectes de tots el continents. Es troba en el barri de Bloomsbury. Compta amb la major sala de lectura de la Biblioteca Britànica. Conté una de les col.leccions més importants del món. La seua secció de l’Antic Egipte és la més important del planeta després del Museu Egipci del Caire. L´entrada al museu i molts dels serveis que ofereix són lliures i debades. Consta de deu departaments: • Tant en el departament d’antiguitats prehistòriques i romà-britànics com al d’antiguitats medievals s’exhibeixen obres d’art que van des de l´Europa prehistòrica fins als nostres dies, passant per l´Edat Mitjana i el Renaixement. • El departament de monedes i medalles cobreix totes les cultures i períodes. • El departament d’antiguitats egípcies, que alberga una de les majors col.leccions del món, és especialment conegut per albergar la pedra de Rosetta i pels seus papirs, mòmies i sarcòfags. • També compta amb una sala d´objectes procedents de pobles indígenes de tot el món. • El departament de gravats i dibuixos conté una important col.lecció d´art gràfic europeu que abarca des del final de l´edad mitjana fins els nostres dies. • El departament d´antiguitats asiàtiques occidentals mostra obres tant mesopotàmiques com relacionades amb la zona que remunta des de l´any 5000a.C. fins a l´arribada de l´Islam al sVII.

LNdn '09 Llocs importants per a visitar : • La Pedra Rosetta - Una de les peces més importants de l´arqueologia a nivell mundial, ja que gràcies a ella coneixem quasi tot el que sabem de la civilització egípcia, ja que aquesta pedra granit és una espècie de diccionari, en estar inscrita en la seua superfície el text de Ptolomeo V, que ens ha permés d’interpretar els símbols que utilitzaven els egipcis per a obtindre traduccions d´aquestes interpretacions. • La sala dedicada a Egipte - No sols la Pedra Rosetta llueix en aquesta secciò. El conegut Llibre dels Mortos, origen de multitud d´històries, cultures i llegendes fins ací, a més de mòmies en perfecte estat de conservació, que impactaran a tot aquell que les contemple. • Portes del Palau de Khorsabad i el Tresor Reial d’Oxus - Situats ambós en la secció dedicada a les antiguitats de l’Orient Pròxim, són elements lloables de destacar. • Antiguitats gregues i romanes - Destaquen fragments del frisó del Partenon, així com restes de dues de las antigues meravelles del món: el Temple d’Artemisa i el Mausoleo d’Halicarnaso.

LNdn '09

-BRITISH MUSEUM-


-Natural History Museum-

El museu posseeix una variada col.lecció amb més de 70 milions d’especímens i objectes en exposició.

El museu és conegut pel gran saló central on es troben esquelets de diferents dinosauris, en particular, un enorme Diplodocus que domina l’entrada a l’edifici. El museu d’història natural fou construït entre 1873 i 1880 per albergar la creixent col.lecció d’esquelets, plantes i fòssils que constituïen una secció del Museu Britànic. Legalment el museu d’història natural va pertànyer al museu britànic fins el 1963. En 1986 va absorvir al proper museu geològic, adquirint el nom oficial de The Natural History Museum.

-HYDE PARK-

En Speakers’ Corner els diumenges de matí tenen l’oportunitat de pujar-se a una tarima improvisada per fer escoltar la seua veu, o simplement escoltar a la resta d’oradors. Els Kensington Gardens, situats l’oest del llac Serpentine, acullen diverses atraccions d’interés. Com per exemple el Round Pound, lloc on van els fanàtics del modelisme per a posar a prova les seues maquetes de vaixells; o l’Albert Memorial, un dels majors edificis escultòrics de l’era victoriana, amb l’estàtua de Peter Pan tocant la flauta per a uns xiquets disposats als seus peus. Ací es troba també el Diana Princess of Wales Memorial, un parc infantil màgic i innovador. A l’entrada dels jardins està l’intrigant Elfin Oak, un vell roble on a la seua escorça aparegueren animals, elfs i fades. Dins del Palau de Kensington es pot visitar la Royal Ceremonial Dress Collection, la col.lecció reial de vestits de gala, per a després a la part de darrere del palau, l’Orangery, hivernacle on es pot berenar sàndwitxes de cogombre , escones amb crema o pastissos fets segons les receptes de la iaia.


-TATE MODERN-

Es troba ubicat al centre de Londres, allotjat en l’antiga Central d’Energia de Bankside. La central elèctrica fou tancada en 1981 i l’edifici va ser reconvertit en un museu fet per Herzog & De Meuron. Enfront del Tate està el famós pont del milenni que es veu des de la seua part sud. Després de la seua inauguració s’ha convertir en la segona major atracció de Londres i hui en dia és el museu d’art modern més visitat del món. Existeix un servei del grup Tate denominat Tateboat que connecta la Tate Britain i el London Eye amb la Tate Modern, amb una freqüència de quaranta minuts durant l’horari d’apertura d’ambdós museus.

LNdn '09 Les exhibicions que podrem trobar encara són:

The Unilever Series: Dominique Gonzalez-Foerster , del 14 d’Octubre de 2008 fins el 13 d’Abril de 2009. UBS Openings: Paintings from the 1980s, del 12 de Novembre de 2008 fins el 13 d’Abril de 2009. Ródchenko y Popova: definint el constructivisme: del 12 de febrer al 17 de maig de 2009, que consistirà en diagonals i cercles.

La Tate Modern és més que només una galeria d’art. L’impressionant lloc de la Sala de les Turbines té moltes instal.lacions que han agafat la imaginació del públic.

A més de tenir la galeria d’art, té una espectacular terrassa-restaurant a l’última planta. Un lloc on menjar o prendre alguna cosa amb una de les millors vistes de la ciutat.

LNdn '09

Compta amb sis plantes, més el baix. En les plantes 3 i 5 trobem la col.lecció permanent, mentre que la 4 la reserven per a les exposicions de pagament i en la 2 està la botiga, la informació, l’entrada principal i una cafeteria. Estructuren la seua col.lecció en 4 apartats segons estils i corrents, entre els quals podem trobar obres de Picasso, Matisse, Miró, Ernst i Dalí. Hi ha obres de Pollock, Naum Gabo i Giacometti i els murals Seagram de Rothko es mostren en la famosa Sala Tate Rothko. El “pop-art” té el seu lloc, amb treballs de Lichtenstein i Warhol, com també el té l’art minimal i l’art conceptual.


-Madame Tussauds-

El Museu de Madame Tussaud és el museu de cera més conegut del món. Posseeïx la col.lecció més gran de figures de celebritats. La seu central del museu està a Londres, però també hi ha establiments a Nova York, Hong Kong, Las Vegas, Amsterdam i Berlín. Marie Tussaud (1761-1850), nascuda Marie Grosholtz (Estrasburg), França, va treballar com a majordoma per al Doctor Philippe Curtius, un metge expert en modelisme en cera, art que li va ensenyar. El 1765, Curtius va fer una escultura de cera de Marie-Jeanne du Barry, l’amant del rei Lluís XV. Un motlle d’aquella escultura és el treball més antic actualment exposat. Es va realitzar la primera exposició de les figures de cera de Curtius el 1770, i va atreure a una gran audiència. L’exposició va ser duta al Palau Reial de París el 1776. Es va obrir una segona exposició sobre el Bulevar del Tremp el 1782, la “Caverne des Grands Voleurs”, un precursor de la posterior Càmera dels Horrors. Madame Tussaud també va ser l’autora dels bustos de Necker i del Duc d’Orleans duts pels manifestants després de la destitució de Necker el 1789. Ella també va modelar els rostres de Marat, Lluís XVI i Robespierre entre altres guillotinats, actualment exposats en la secció anomenada “Cambra dels horrors” del Museu Tussaud. Es va casar amb l’enginyer François Tussaud, d’on va heretar el cognom de casada. Va realitzar la primera exposició permanent el 1835 a Baker Street, Londres, on es van exposar figures que van ser víctimes de la guillotina. Madame Tussaud va morir el 1850. El Museu de Cera més famos por només 26 euros.


Camden Town és el nom d’una estació de la Northern Line, situada al barri londinenc de Camden. Els entorns d’aquesta estació són famosos per albergar un dels mercats de carrer més variats i extravagants de tot Londres. La zona rep cada cap de setmana milers de turistes de tots els racons del món i és el centre de moda de vida

LNdn '09 alternativa. Tots les formes d’entendre la vida tenen cabuda en Camden.

Camden Town és coneguda com la capital del rock alternatiu de Gran Bretanya i, per extensió, de tot el món. El passat 10 de febrer de 2008, un incendi va assolar els carrers del barri. Famosos locals de la zona foren arrassats per les flames.

LNdn '09

-CAMDEN TOWN-


LNdn '09

LNdn '09


MIND THE GAP

LNdn '09

LNdn '09


Mateu

Ă“scar

Bea Erika

Ricardo Marta

Esther Patricia Miquel

Maria

Raquel Ana

Sergi Irene

Josevi Cristina Marta

Margarida


Guia viatge a Londres 2009