Issuu on Google+

PARELLES CONSCIENTS

COM FEM CAURE ELS VELS


Com fem caure els vels?

Una metàfora per visualitzar la unió d’una parella podria ser una piràmide. A la base, els components de la parella, els dos cors, que creen la superfície, el plànol de vida en comú a partir del lligam de l’Amor. I, a la cúspide, que és el punt de convergència, la projecció al futur de l’experiència compartida en el camí de l’existència. La punta des d’on es projecta, com si fos l’antena, l’energia de l’amor que ens connecta amb la Vida. Em direu que amb les “relacions fallides” sempre aprenem –ho fem absolutament amb tot a la vida-, i és veritat clar, però no ens proporcionen el(la) company(a) de viatge que desitgem per fer el camí que la nostra ànima està cridada a fer... ... Arriba finalment un punt a la nostra vida, on ja no ens conformem amb seguir rodolant pel pendent! Creiem que podem cercar una forma més evolucionada i segura d’afinar les decisions que prenem, per no enredar-nos –nosaltres mateixos- en relacions que, per a més inri, ja sabem, en el fons de la nostra consciència, a aquestes alçades de la nostra vida, que no ens duran enlloc. Per això, hem d’adonar-nos que vivim dins d’un miratge. Vivim en un matrix emocional. Vas veure la pel·lícula? Si, com al Neo, t’oferissin la píndola per desfer el miratge... què decidiries? El cert és que podem trobar la forma de sortir-nos de la il·lusió, aquesta caiguda del darrer vel. Es pot assolir arribant a un punt de consciència on som capaços de discernir, amb tota claredat, què volem d’una relació, què hem de ser i fer –en conseqüència-, i com ha de ser la persona que encaixi amb el disseny de la relació que es deriva de la nostra essència. I, com s’arriba a aquest punt de consciència? Resulta molt fàcil exposar-ho i força més complex viure-ho. Nosaltres veiem dos fases en el procés: 1.

Entendre i integrar, en un mateix, el veritable concepte, l’essència, de l’Amor, per definir amb precisió el desig que dibuixa la figura del company i la forma de relacionar-nos que volem viure plegats.

2.

Remodelar la nostra personalitat, de forma que el pensament –que dona forma al desig-, així com el que diem i expressem, siguin absolutament coherents amb el que fem, amb la nostra acció. Les incoherències aquí es paguen: impedeixen que la Vida manifesti el desig.

Això li diem “buidar la copa”. Quan la tens plena, oi que no la pots omplir amb altres begudes, per molt que les desitgis? Primer hauràs de buidar-la... i rentar-la bé, si no vols que es confonguin olors i sabors!


Imagina que no t’agrada com tens decorat el saló de casa. Estava bé en una altra època, quan el vas dissenyar i realitzar, però ara sents que el voldries moblar d’una altra forma. Canviar els colors de les parets, el tipus de paviment, l’estil de la decoració, el to de calidesa, l’aprofitament de la llum... Els mobles antics tampoc serveixen. Com ho faràs? Primer dibuixaràs el projecte, tot decidint materials, textures i elements que donaran forma a la teva idea. I desprès iniciaràs les obres. Però sempre havent buidat l’espai prèviament! Com és que no se’ns acut fer el mateix en l’Amor?


Com fem caure els vels