Issuu on Google+

Un far és una edificació amb un aparell lluminós a la part més alta, que emet senyals de llum durant un temps determinat. Serveix de referència als navegants i com avís de perills a la costa. El punt volat (·) s'utilitza com a signe diacrític en català, entremig de dues eles, quan aquestes són geminades (l·l).

RECULL D’ARTICLES PUBLICATS MARC RAMS


1

TÉ SENTIT UNA SEGONA VOLTA CATALANA? Les ultimes eleccions de novembre de 2012 han estat fortament marcades per un doble, i alhora desigual, debat. En primer lloc, el tema per excel·lència del dret a decidir, en segon lloc, la sortida de la crisi i les retallades del Govern. El canvi de rumb habitual de Convergència i Unió (CiU) amb l’adopció d’una vessant més independentista i els resultats dels sondejos pre-electorals feien preveure una nova victòria aclaparadora de la dreta catalanista, amb una possible majoria absoluta. 1


El resultat final però, no va ser així, i a mesura que avançava l’escrutini es començava a perfilar la configuració d’un nou Parlament, encara liderat per CiU, però amb una gran presència d’ERC. Alhora es feia explícit l’augment de forces anti-stablishment ja que C’s es consolidava com a una força a tenir en compte i, al Parlament, es donava la benvinguda (a desgana segurament) als tres diputats de la CUP, que irrompia per primera vegada en la política nacional. Davant de tots aquests canvis, són moltes i diverses les diferents opinions que s’han sentit al voltant d’aquesta pregunta: tindria sentit una segona volta en el si de les eleccions al Parlament de Catalunya? Agafant com a referència diferents resultats de l’informe post-electoral del GESOP, veiem que un 52,4% de l’electorat estan poc o gens satisfets amb els resultats de les passades eleccions. És evident que la satisfacció amb els resultats a les eleccions depèn en part amb els resultats electorals del partit al que es va votar. D’aquesta manera, veiem com només un 22,5% de l’electorat que va votar a ERC està descontent amb els resultats; rondant el 40% de poc o gens satisfets, trobem a la CUP i ICV. Per altra banda, a la resta de partits aquest sentiment ronda el 70%. Seguiment electoral. Les opinions postelectorals. Desembre de 2012 Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública

SATISFACCIÓ AMB ELS RESULTATS ELECTORALS Vostè està molt, bastant, poc o gens satisfet amb el resultat de les eleccions?

Record de vot eleccions 25N

22,5

47,7 52,4

77,5

39,9

46,7

60,1

53,3

Molt + Bastant satisfet

67,8

69,4

71,0

71,5

32,2

30,7

28,9

28,4

Poc + Gens satisfet

3 2


Davant dels resultats electorals i la poca satisfacció de l’electorat amb la configuració del Parlament, la incertesa sobre el futur Govern es palpa a l’ambient, i sobretot a la premsa. Els possibles pactes porten de bòlit als editorials que plantegen pactes entre CiU i ERC, entre CiU i PP, o fins i tot amb els dos mitjançant pactes puntuals, passant per la anomenada socio-vergència. Aquesta preocupació, és a la premsa, però també a l’electorat, ja que al voltant d’un 60% d’aquest sent preocupació o incertesa davant d’aquests resultats electorals, i és Seguiment electoral. Les opinions postelectorals. Desembre de 2012 menys d’un 13% de l’electorat el que té sentiment de confiança o satisfacció*. Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública SENTIMENT QUE INSPIREN ELS RESULTATS ELECTORALS Principalment, quin sentiment li inspiren els resultats electorals? –Suggerida. Multiresposta: màxim 2 respostes–

Record de vot eleccions 25N

TOTAL Preocupació

59,7

80,3

76,5

67,5

67,1

66,3

39,2

38,7

Incertesa

59,6

59,0

47,2

70,7

59,1

66,2

49,6

59,1

Confiança

13,0

0,4

11,9

4,6

13,4

3,0

30,4

16,9

Emprenyament

12,1

8,1

19,7

11,4

20,1

6,1

6,5

2,8

Satisfacció

10,7

4,0

2,5

9,9

6,7

7,4

18,9

25,3

Tristesa

9,4

10,5

20,3

6,7

15,2

3,7

3,5

11,0

Entusiasme

6,8

1,9

2,4

7,1

3,6

14,8

17,9

Indiferència

6,7

15,2

4,4

6,5

1,3

12,2

3,2

2,0

Por

4,4

5,6

8,4

3,4

0,8

13,5

4,4

3,7

Alegria

2,7

2,9

1,1

2,3

6,4

5,1

Altres

3,9

1,9

1,8

6,6

3,0

3,3

5,0

4 Aquests resultats i la manca de governança, fan intuir que en cas d’una segona volta, molts votants reflexionarien i canviarien el seu vot cap. En primer lloc cap a un altre partit que els generés més confiança, i en segon lloc, un vot que facilités la governança.

* Cal tenir en compte que la pregunta a l’enquesta és multiresposta (màxim 2 respostes), per tant el percentatge total serà d’un màxim de 200%. Com alguna gent haurà contestat només una resposta aquest percentatge es veu reduït al 189%. 3


Veiem però, que això no seria així, ja que a l’hora de replantejar-se el vot, un 92,8% de l’electorat seguiria votant pel mateix partit que va votar a les passades eleccions del 25 de novembre. Del 7,2% restant, els electors que més canviarien el seu vot són els de CiU (un 9,4% el canviaria) i ERC (un 6,1% el canviaria). Seguiment electoral. Les opinions postelectorals. Desembre de 2012 Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública

EL VOT DESPRÉS DE CONÈIXER ELS RESULTATS Si pogués replantejar se la seva decisió ara que coneix els resultats de les eleccions, vostè tornaria a votar el mateix?

7,2

Record de vot eleccions 25N

9,4

6,1

92,8

4,8 3,0 2,8 2,7

0,0

No

Confirmem doncs, que una segona volta a les eleccions al Parlament de Catalunya no tindria gaire sentit, ja que una estesa majoria tornaria a votar al mateix partit, i per 12 tant la configuració final al Parlament seguiria sent la mateixa. Cal entendre doncs, la diferència entre la insatisfacció col·lectiva i la individual, ja que en certa manera, la gent que opina que una segona volta seria útil, ho fa no per donarse la possibilitat de canviar el seu propi vot, sinó per l’auto-convenciment que la resta de l’electorat el canviarà.

Fonts: Gabinet d’Estudis Socials i d’Opinió Pública (GESOP), Informe de resultats. Seguiment electoral. Les opinions postelectorals. Desembre de 2012

4


2

CLAUS PER ANALITZAR UNA ENQUESTA Una de les cites més importants pels seguidors de les campanyes electorals, són els resultats de les enquestes i sondeigs de les diferents cases d’enquestes, o dels diferents mitjans de comunicació. En aquestes enquestes, els diferents mitjans amb les seves línies editorials juguen la doble partida: en primer lloc, la partida per ser els que més s’apropin al resultat de les

5


eleccions; i en segon lloc, oferir uns resultats concrets per mobilitzar a certa part de la població. A l’hora d’analitzar aquest tipus d’enquestes, cal tenir en compte certs factors que ens donaran pistes sobre la fiabilitat d’aquesta. La majoria d’aquests punts clau els trobem a la fitxa tècnica de la mateixa enquesta:

1. Tenir en compte QUAN s’ha fet l’enquesta, i evidentment, saber què ha passat durant aquella setmana o durant els dies anteriors. Això marcarà molt el sentit de les respostes dels enquestats.

2. Mirar el MARGE D’ERROR i el Nº de participants (mostra). Moltes vegades, els titulars de la premsa són esbiaixats i contenen marges d’error massa grans, o mostres massa petites. Ens hem d’assegurar que el marge d’error sigui inferior al 5%.

3. Cal tenir en compte que hi ha una part de l’ABSTENCIÓ que és estructural i que NO apareix a les enquestes. Per norma general està lligada a fenòmens d’exclusió social, però també es tracta d’abstencionistes, que o bé els fa vergonya dir que no han votat, o bé no contesten enquestes.

6


4. EL VOT OCULT. Normalment la gent no diu (per vergonya, o el que sigui) que vota a PP, i per tant aquest partit sol estar infrarepresentat. Recentment s’ha detectat que aquest fenomen també es presenta en votants del PSC i C’s.

5. Les enquestes serveixen per veure (a mode de fotografia) de quina manera la conjuntura actual afecta als partits polítics (sobretot en la valoració dels líders), però EN CAP CAS per PREDIR EL FUTUR.

6. Cal mirar la MATRIU DE TRANSVASAMENT, és a dir, l’encreuament del record de vot (a les columnes) amb la intenció de vot. Amb aquesta matriu, podem veure a qui es va votar a les anteriors eleccions, i a qui es té intenció de votar a les properes. D’aquesta manera és més fàcil dibuixar l’escenari, i veure com la conjuntura afecta als partits, i on van i venen els possibles vots.

A mode d’exemple, adjunto dues imatges: la primera és la fitxa tècnica d’una enquesta del GESOP, la segona és la matriu de transvasament de l’últim baròmetre d’opinió del CEO.

7


8


3

L’EVOLUCIÓ DE L’INDEPENDENTISME A LES COMARQUES FRONTERERES AMB ESPANYA. En motiu de la Diada 2013 i de la massiva participació a la Via Catalana per la Independència (fins i tot omplint les terres de l’Ebre), avui em disposo a escriure sobre l’e9


volució del vot independentista. En concret, sobre l’evolució del vot independentista a les comarques que fan frontera amb Espanya, per poder copsar si en aquestes ha augmentat més o menys que a la resta del Principat. Les incerteses sobre la independència han polaritzat molt el panorama polític català, de manera que els partits s’han anat ubicant a l’eix nacional, sent partidaris de mantenir la unió amb Espanya, o de trencar-la. No sabem però, si el fet ser ciutadà d’una comarca propera territorialment a l’Estat ha marcat l’evolució del vot. A la següent taula s’analitza l’evolució del vot independentista i unionista a 7 comarques limítrofes amb Espanya (Montsià, Terra Alta, Segrià, Noguera, Pallars Jussà, Alta Ribagorça i Val d’Aran).

10


El primer dilema metodològic, sorgeix a l’hora de considerar un partit independentista o unionista. Per aquest petit estudi, s’ha considerat partits clarament unionistes el Partit Popular (PP), el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i Ciutadans (C’s). En canvi, s’ha considerat partits clarament independentistes a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Candidatura d’Unitat Popular (CUP) i Solidaritat per la Independència (SI). No podem incloure a Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) ja que tot i haver apostat per la defensa del dret a decidir, el seu programa electoral no planteja la independència de Catalunya. El cas que més problemes comporta doncs, és Convergència i Unió (CiU) donat que és difícil definir-lo com a partit independentista fins just abans de les eleccions de 2012. Cal recordar, que el programa amb el que es va presentar CiU a les eleccions del 2010, tenia com a plat fort el Pacte Fiscal (amb el que es pretenia equilibrar el desajust fiscal per així millorar les relacions amb Espanya). És per això que s’ha creat una doble columna per als percentatges de les eleccions de 2010: a la primera, el % de vot a partits Independentistes incloent CiU, per qui consideri que ja el 2010 CiU era un partit independentista. La segona, de rigor metodològic, incloent CiU en els partits Unionistes, on es fa present un canvi molt més dràstic. Fent un cop d’ull a la taula, veiem com la tendència del vot independentista a les comarques limítrofes amb Espanya ha anat a l’alça, amb l’excepció de la Val d’Aran (que sempre ha sigut un cas especial quan es parla de sentiment nacional). La dada més important però, és la comparació entre les mitjanes a aquestes comarques i al global de Catalunya, on veiem clarament que a les comarques frontereres el vot independentista ha augmentat de forma més significativa que a tot Catalunya. Finalment, cal posar l’accent en el canvi de direcció de Convergència i Unió, motivat per dos factors molt rellevants: el primer, clarament, és la Diada de l’any passat, on el suport massiu a la convocatòria de manifestació deixava clar el sentir popular. El segon, va ser el suport que va rebre Artur Mas a l’hora de presentar-se com a cap de llista per part del sector més independentista de CiU, en concret d’Oriol Pujol i Francesc 11


Homs, una nova generació política dins de Convergència Democràtica de Catalunya formada a la JNC (Joventut Nacionalista de Catalunya). Amb el canvi de rumb de la societat civil en matèria nacional, sembla que l’independentisme viu moments de glòria. La culminació: l’encara recent Via per la Independència. Després de tants anys amb poca presència a les institucions i després de tantes batalles perdudes i tantes víctimes en mans de l’Estat Espanyol, sembla que l’independentisme ha arribat a les institucions per quedar-s’hi.

12


4

COM FEM SERVIR LES XARXES SOCIALS ELS CATALANS? Amb l’arribada d’Internet i posteriorment de les anomenades “xarxes socials virtuals”, han sigut moltes les veus alarmistes que han subratllat la perillositat de les xarxes socials virtuals.

13


Si comencem intentant desenvolupar una definició per “virtual”, ens venen al cap expressions com “no real” o “simulació”; expressions que es queden curtes, ja que allò virtual va més enllà d’una simulació o d’una realitat artificial. És un nou entorn on les condicions establertes per l’espai-temps es poden sobrepassar. D’aquesta manera, “l’aparició d’Internet com a nou mitjà de comunicació i la formació de comunitats virtuals basades en la comunicació on-line, s’ha interpretat com la culminació d’un procés de dissociació entre localitat i sociabilitat en la formació de la comunitat: nous i selectius models de relacions socials substitueixen a formes d’interacció humana limitades territorialment” (Castells, 2001: 137) Des dels anys 80 i amb el pas del temps, diversos estudis (Tracey, 2000 o Wellman et al., 2001) han demostrat que davant les veus que asseguren que Internet és o bé una font de socialització on es creen noves comunitats, o bé totalment al contrari, és a dir, una font d’alienació i marginació del món real, cap de les dues afirmacions és correcta, sinó que les anomenades relacions virtuals no estan ni substituint ni acabant amb les relacions reals, ans el contrari, les complementen, les reforcen. Dit això, com fem servir les xarxes socials els catalans? Segons l’últim estudi sobre la matèria del GESOP, quasi la meitat dels catalans (un 47%) forma part d’alguna xarxa social a través d’internet. Això equival a gairebé 3 milions de catalans! Si ens fixem en l’evolució que ha tingut la penetració de les xarxes socials per diferents segments (nivell d’estudis, edat, gènere, llengua habitual, nacionalitat…), veiem que aquesta creix bastant entre tots els grups, excepte entre els que tenen un nivell baix d’estudis. Els que presenten un creixement més gran, són els que tenen un nivell d’estudis mitjà (amb un creixement del quasi 9% de gent que forma part d’una xarxa social), junt amb els que tenen de 45 a 59 anys (més d’un 10% de creixement). No disposem dels encreuaments entre edat i nivell d’estudis, però podria ser que una part important dels que es situen entre els 45 i els 59 anys tingui un nivell d’estudis 14


mitjà, i per tant formin part dels dos col·lectius i fagin créixer els dos percentatges. Només podem fer prediccions sobre aquest aspecte, però no ho podem assegurar.

Tal com veiem al gràfic anterior, queda clar que la xarxa social dominant entre els catalans és Facebook, ja que el 95% dels enquestats que tenen una xarxa social, tenen Facebook. També, si ens fixem en l’evolució, veiem que les que han crescut més significativament durant els darrers dos anys, són Twitter i LinkedIn (junt amb Instagram, que fa uns anys no existia). Segons l’informe, Twitter i Facebook tenen perfils d’usuaris més joves, sobretot el segon, mentre que LinkedIn té un perfil més de mitjana edat. Això sí, tant a LinkedIn com a Twitter destaquen els usuaris que tenen estudis superiors. Pel que fa a la quantitat de xarxes socials que tenim els catalans, l’informe ens diu que només hi ha un 10% de catalans que formin part de 3 xarxes socials o més, entre els quals s’hi inclou un servidor! Ara bé, mentre que el 20% dels catalans només té compte a Facebook, és quasi un 25% que a més de tenir-ne a Facebook, en té a alguna altra xarxa social. I entre tot aquest ball de xifres sobre usuaris, qui són els més actius a la xarxa? Bé, doncs segons l’estudi de GESOP els usuaris de Twitter i LinkedIn són els més actius, però no només això. Si ens fixem en el següent gràfic, queda demostrat el fenòmen de desenfrè i vici que causen les xarxes socials: A mesura que pertanys a més xarxes socials, més actiu ets a les mateixes! 15


Crec doncs, que la immediatesa i la superació de la territorialitat han fet de l’entorn virtual i les seves relacions quelcom útil i fàcil de fer servir sense ocasionar gaires esforços físics i problemes d’agenda o calendari. Això però, complementa l’entorn real i les seves relacions, que es caracteritzen per la proximitat, l’intercanvi de gestos, mirades, tons de veu, matisos… Finalment vull citar a R. Winocur (Winocur, 2001: 88), que en el seu estudi sobre xarxes virtuals i nous nuclis de sociabilitat ens deia: “Al començar ens preguntàvem si la creixent importància d’Internet a la vida personal, social, política i acadèmica de diversos grups està transformant les formes tradicionals d’organització i participació. Sembla que sí, però no necessàriament en la direcció de desaparèixer o de ser reemplaçats, sinó més bé en l’ampliació de les seves activitats o en la modificació dels seus sentits. Els grups i xarxes tradicionals de pertinença estan canviant, perquè ja no poden contenir dins dels antics codis de relacions l’emergència de les noves identitats socials, polítiques, ètiques, sexuals, culturals i generacionals”

Font: L’Omnibus de GESOP. Informe de Resultats: ús de les xarxes socials entre els catalans. Juliol 2013 16


5

ESTÀ SUBSTITUINT LA INTERACCIÓ VIRTUAL A LA INTERACCIÓ CARA A CARA? L'ARRIBADA DELS SMARTPHONES I L'INTERNET MÒBIL 17


SUMARI Introducció ..................................................................................................................... 1 Marc Teòric ................................................................................................................... 1 Metodologia ................................................................................................................... 3 Recollida d’informació....................................................................................... 3 Ucinet ................................................................................................................. 3 NetDraw ............................................................................................................. 4 Anàlisi de les Xarxes .......................................................................................... 4

Anàlisi ............................................................................................................................ 4 Taula de Relacions Reals ................................................................................... 4 Taula de Relacions Virtuals ............................................................................... 5 Matriu de Percentatges i Correlacions ............................................................... 6 Gràfics de Relacions Reals i Virtuals................................................................. 7

Conclusions ................................................................................................................... 8 Bibliografia .................................................................................................................... 9 ANNEXOS Annex I. Taula de Relacions Reals ............................................................................... 10 Annex II. Taula de Relacions Virtuals ......................................................................... 11 Annex III. Matriu de Percentatges i Correlacions ........................................................ 12 Annex IV. Mapa de la Xarxa Social Virtual ................................................................ 13 Annex V. Mapa de la Xarxa Social Real ...................................................................... 14

18


1

INTRODUCCIÓ La proposta inicial del Treball de Fi de Grau (TFG) que em va ser assignat pretenia identificar els factors de continuïtat i discontinuïtat en les xarxes socials virtuals i reals, intentant veure quina relació hi ha entre aquests dos mons (el real i el virtual), i si aquests es substitueixen l’un a l’altre, es complementen o es superposen. Intentant delimitar aquest camp d’actuació, he decidit focalitzar l’estudi en l’arribada dels telèfons intel·ligents (els anomenats smartphones) i de l’Internet mòbil, que permet l’accés a la xarxa des dels telèfons a qualsevol lloc i en qualsevol moment. En concret, i per acotar encara més aquest camp, la recerca es centrarà en les interaccions via WhatsApp. Aquest projecte, té una doble intencionalitat. En primer lloc, treballar amb una petita mostra que representi una xarxa social a nivell molt micro. Amb aquesta mostra (basada en el meu cercle d’amics més propers) doncs, intentaré veure quin ús es fa d’aquest tipus de xarxes socials virtuals, i com repercuteix o quina relació té amb les seves interaccions reals. En segon lloc, l’aprenentatge en l’ús de dues noves eines d’anàlisi de xarxes com són UCINET i NetDraw, per poder treballar de manera més visual i gràfica. La meva hipòtesi inicial és que l’arribada de WhatsApp no ha substituït les relacions cara a cara, sinó que les ha complementant, canviant les formes i el contingut de la pròpia comunicació virtual.

19


2

MARC TEÒRIC Amb l’arribada d’Internet i posteriorment de les anomenades “xarxes socials virtuals”, han sigut moltes les veus alarmistes que han subratllat la perillositat de les xarxes socials virtuals. La por principal, era que les relacions que es tenen de manera virtual acabessin substituint les relacions cara a cara. Si comencem intentant desenvolupar una definició per “virtual”, ens venen al cap expressions com “no real” o “simulació”; expressions que es queden curtes, ja que allò virtual va més enllà d’una simulació o d’una realitat artificial. És un nou entorn on les condicions establertes per l’espai-temps es poden sobrepassar. D’aquesta manera, “l’aparició d’Internet com a nou mitjà de comunicació i la formació de comunitats virtuals basades en la comunicació on-line, s’ha interpretat com la culminació d’un procés de dissociació entre localitat i sociabilitat en la formació de la comunitat: nous i selectius models de relacions socials substitueixen a formes d’interacció humana limitades territorialment” (Castells, 2001: 137) Des dels anys 80 i amb el pas del temps, els estudis han demostrat que davant les veus que asseguren que Internet és o bé una font de socialització on es creen noves comunitats, o bé totalment al contrari, és a dir, una font d’alienació i marginació del món real, sembla ser que cap de les dues afirmacions és correcta, sinó que per norma general, no ha tingut un efecte directe sobre la vida quotidiana de les persones, excepte el fet de donar-los la possibilitat de comunicar- se virtualment amb les persones amb les que ja hi havia una relació. Aquest fet el ressalta millor Karina Tracey, en un estudi sobre els usos d’Internet al Regne Unit (Tracey, 2000), on es podia observar que no hi havia gaire diferència entre els usuaris d’Internet i els no usuaris d’Internet en el desenvolupament de la seva vida quotidiana i el seu comportament social. Anys abans, Barry Wellman havia iniciat una recerca en el mateix camp (Wellman et al., 2001) mitjançant la pàgina web de National Geographic, on exposava com a resultats que la utilització d’Internet o el correu electrònic s’afegeix a la interac20


ció cara a cara o de qualsevol altre tipus (telèfon, correu ordinari...), i que aquesta no substitueix altres formes d’interacció social. A més, Wellman remarca que l’ús de les xarxes socials virtuals té impactes positius, sobretot en la interacció entre amics o familiars, i en especial amb aquells que es troben lluny. Una vegada conegut el context en el que ens movem, podem dir que en el cas de l’arribada d’Internet, les xarxes socials virtuals no han substituït les reals, sinó les ha complementat i fins i tot reforçat. Veurem doncs, quin ha sigut l’impacte que ha tingut l’arribada de WhatsApp en una xarxa social micro. Finalment cito a R. Winocur, que en el seu estudi sobre xarxes virtuals i nous nuclis de sociabilitat ens deia: “Al començar ens preguntàvem si la creixent importància d’Internet a la vida personal, social, política i acadèmica de diversos grups està transformant les formes tradicionals d’organització i participació. Sembla que sí, però no necessàriament en la direcció de desaparèixer o de ser reemplaçats, sinó més bé en l’ampliació de les seves activitats o en la modificació dels seus sentits. Els grups i xarxes tradicionals de pertinença estan canviant, perquè ja no poden contenir dins dels antics codis de relacions l’emergència de les noves identitats socials, polítiques, ètiques, sexuals, culturals i generacionals” (Winocur, 2001: 88)

21


3

METODOLOGIA La metodologia de la meva recerca, és a dir, quins mètodes utilitzaré per recollir i processar la informació, es divideix en 4 parts: 1. RECOLLIDA D’INFORMACIÓ Per tal de fer possible la recollida d’informació, he creat un sistema de registre en forma de base de dades (un full Excel). En concret, es pretén la creació d’una taula “diari” on es recull la informació durant el període d’una setmana natural, és a dir, de dilluns a diumenge (ANNEX I i II). D’aquesta manera, els diferents casos de la mostra em facilitaran l’accés a la informació del seu WhatsApp enviant-me les converses per correu electrònic. Per tal de reduir els errors les dades estan extretes durant el mateix període de temps, en concret de l’1 d’abril de 2013 al 7 d’abril de 2013. La mostra es basa en el meu cercle d’amics més propers i consta de 17 casos, en concret: l’Aida, l’Alba, l’Anna, en Carles, la Clara, en David, l’Emma, la Gisela, en Gonzalo, la Laia, la Lara, la Laura, la Mariona, la Meritxell, en Pau, en Víctor i en Marc (jo mateix). La informació que s’aconsegueix des del WhatsApp de cadascun dels casos, és en primer lloc, la quantitat de “Converses Individuals” han tingut amb cada un dels altres casos; en segon lloc, la quantitat de “Converses Grupals” en forma de xat col·lectiu han tingut tots plegats; i finalment, quantes trobades tant de forma individual com col·lectiva s’han dut a terme, és a dir, quantes “Relacions Reals” han tingut cada un dels casos. Amb aquesta informació he pogut definir el total de converses via WhatsApp que té cadascú, individual o col·lectivament. I també el total de relacions reals “cara a cara”, així com el percentatge de relacions virtuals per cada relació real i les mitjanes en cada cas.

22


És important però, haver delimitat prèviament què considerarem “conversa” i què no. Per tant, considerarem que és una conversa si hi ha resposta de l’altre usuari i si el tema del que s’està parlant no canvia durant un període de temps considerable. Si es dóna el cas que no hi ha resposta de l’altre usuari, no es considera una conversa. Si els usuaris parlen d’un tema i sense que passi massa temps canvien de tema es considerarà una unitat de conversa. En cas contrari, si entre tema i tema ha passat un temps considerable, es consideraran dos unitats de conversa. 2. UCINET En segon lloc, he passat aquestes dades al Programa UCINET. Com prèviament les dades ja han estat codificades en forma de taula, no hi ha gaire problema per executar la mateixa taula al programa. Amb el programari UCINET crearem dues bases de dades, una per les Relacions Reals, i una altra per les Relacions Virtuals. 3. NETDRAW En tercer lloc, i a partir de les bases de dades creades amb UCINET, faré servir el programa NetDraw per extreure una versió gràfica de les dues xarxes socials, la real i la virtual. D’aquesta manera és més fàcil analitzar les xarxes, i es poden veure les semblances i diferències entre aquestes. 4. ANÀLISI DE LES XARXES Finalment, analitzaré les dues xarxes així com la relació que hi ha entre les dues, podent veure si la hipòtesi inicial (que les relacions virtuals no estan substituint les reals, sinó que els mons virtual i real es complementen) és certa o nul·la.

23


4

ANÀLISI Un cop he recollit i processat la informació sobre les relacions virtuals i reals del meu cercle d’amics, passem a veure els resultats. Taula de “Relacions Reals” En primer lloc, si ens fixem en la Taula de “Relacions Reals” (ANNEX I), podem veure quantes vegades han tingut una relació cara a cara cadascun dels casos, i amb qui n’ha tingut més o menys. En aquesta taula no s’ha distingit entre les relacions “cara a cara” individuals i en grup, ja que en molts casos les trobades començaven sent individuals i acabaven sent grupals. Per exemple, podem veure que l’Aida i l’Anna s’han vist 5 vegades durant una setmana. En canvi l’Alba, tot i que només s’ha vist amb tant freqüència amb el David (també 5 vegades), és la que ha tingut més relacions cara a cara, amb un total de 21. El màxim el trobem en el cas de la Laia i en Marc, que s’han vist un total de 10 vegades (cosa que és normal ja que són parella sentimental) . El valor mínim, el trobem en el cas de la Meritxell, que no s’ha vist cara a cara amb ningú del grup d’amics durant la setmana. Finalment, veiem que hi ha hagut un total de 130 trobades que podem qualificar de “cara a cara, reals. Això ens dóna una mitjana de 7,65 relacions reals per persona i setmana. Taula de “Relacions Virtuals” En segon lloc, si donem un cop d’ull a la Taula de “Relacions Virtuals” (ANNEX II) trobarem una taula del mateix estil que l’anterior, però amb més informació. És en aquesta taula en la que podem veure quantes converses o relacions virtuals ha tingut cada persona amb cadascun dels casos de la mostra. Per exemple, veiem que qui ha tingut més converses individuals via WhatsApp han sigut la Laia i el Marc (un 24


total de 20 converses), els segueixen l’Alba i el David (amb 14 converses) i l’Aida i l’Anna o la Lara i la Mariona (amb 11 converses). Igual que en tots els espais amb un zero, en Pau i en Gonzalo no han tingut cap conversa durant aquesta setmana. Si mirem el total de relacions virtuals que ha tingut cada cas de la mostra, veiem que qui ha mantingut més converses on-line ha sigut l’Alba, amb un total de 57 converses en una setmana, la segueix la Laia amb 34 converses, i l’Aida amb 25. Els casos amb menys relacions virtuals són la Meritxell (amb només una conversa) i en Carles i en Gonzalo (amb 4 converses virtuals cadascun). Veiem doncs que hi ha hagut un total de 290 converses individuals via WhatsApp. Això ens dóna una mitjana de 17,06 relacions virtuals per persona i setmana. Finalment, si analitzem els resultats de les dues taules en conjunt (també ANNEX II), veiem que si descartem el cas aïllat del 0%, els percentatges entre relacions reals i virtuals estan compresos entre els valors 0,25 (25%) i 0,75 (75%), són els casos de la Clara o la Mariona, i en Pau o en Carles. El percentatge entre el Total de Relacions Reals i el Total de Relacions Virtuals és del 0,45 (45%). Alhora podem veure els resultats de les Relacions en Grup, en el cas de les virtuals he trobat un total de 9 converses en el xat col·lectiu. En el cas de les reals, en una setmana s’ha quedat col·lectivament un total de 6 vegades. Això fa, que el percentatge de Relacions Reals per Relacions Virtuals sigui de 0,67 (67%). Les taules ens mostren doncs, que per cada 3 Relacions Virtuals n’hi ha hagut una de Real, això però no ens acaba de mostrar la relació que hi ha entre els dos mons, sinó que ens permet identificar la quantitat de relacions tant reals com virtual té cada cas, i alhora la proporció en la que els individus es relacionen de manera real i virtual. Matriu de Percentatges i Correlacions És amb les dues taules de l’ANNEX III on veurem la nostra hipòtesi contrastada. En primer lloc si ens fixem amb la Matriu de Percentatges, on s’ha calculat el percentatge de Relacions Virtuals sobre el Total de Relacions (Virtuals i Reals), veiem

25


com hi ha pocs casos on el percentatge de Relacions Virtuals sigui menor al 60% del total i fins i tot no hi ha cap cas en que el percentatge sigui menor al 50% del total. En molts casos, el percentatge és del 100%, indicant-nos que la totalitat de relacions que ha tingut aquella persona han sigut de manera Virtual. Aquesta matriu doncs, no deixa de ser un resum o una conclusió de les dues taules anteriors, la de Relacions Reals (ANNEX I) i la de Relacions Virtuals (ANNEX II). D’aquesta manera, és més fàcil veure la proporció de relacions sobre el total, sense haver de comparar les dues taules. Fins ara hem parlat de proporcions entre els dos mons, i ja ha quedat clar que el número de Relacions Virtuals superen amb diferència el número de Relacions Reals. El que vull veure però, no només és la proporció, sinó la mesura en la qual quan augmenten les Relacions Virtuals també augmenten o disminueixen les Reals. Per aquest motiu, i en el mateix ANNEX III he creat una taula de Correlacions entre les Relacions Virtuals i Reals de cadascú. Veiem doncs, que en quasi tots els casos els valors de les correlacions són propers a 1. Només hi ha dos casos, el de la Meritxell i la Clara, que presenten correlacions molt baixes. Aquestes dues excepcions tenen una explicació senzilla. Pel que fa a la Meritxell, ja fa temps que va quedar fora de la Xarxa Social, però malgrat això, manté relacions virtuals molt esporàdicament amb algun dels components del grup, és per això que el coeficient de correlació és tant baix, ja que no manté Relacions Reals amb ningú de la Xarxa Social. El cas de la Clara és fruit de la casualitat, doncs podríem dir que és una persona molt activa al grup, i que manté relacions tant Reals com Virtuals amb quasi tots els membres del grup. Dóna la casualitat però, que durant la setmana de recollida d’informació es trobava de viatge a l’estranger, de forma que l’estudi s’ha vist alterat en aquest sentit. En qualsevol cas però, en la resta de casos els coeficients són propers a 1 i per tant confirmem que les Relacions Virtuals no substitueixen les Relacions Reals, sinó que les complementen. 26


D’aquesta manera, queda validada la hipòtesi que em vaig marcar a l’inici de la recerca que es basa en que l’arribada de WhatsApp no ha substituït les relacions cara a cara, sinó que les ha complementat, canviant les formes i el contingut de la pròpia comunicació virtual. Gràfics de Relacions Reals i Virtuals A partir del programa NetDraw, hem pogut crear dos gràfics descriptius dels dos tipus de xarxa. Per un costat, la Xarxa Social Virtual (ANNEX IV), que ens mostra gràficament la xarxa social que s’ha establert durant una setmana a base de les freqüències de les converses via WhatsApp entre casos individuals de la mostra. En segon lloc, la Xarxa Social Real (ANNEX V), que ens mostra gràficament la xarxa social que s’ha establert durant una setmana a base de les freqüències de les trobades o relacions cara a cara entre els individus de la mostra. Veiem doncs, que la configuració de les dues xarxes socials no canvia gaire. Podem apreciar però, que el gruix de relacions cara a cara és menor que el de relacions virtuals (ens ho indiquen tant el nombre d’enllaços entre els individus així com el seu grossor), això es podria deure a la dificultat de quedar a qualsevol hora i a qualsevol lloc físicament, versus la facilitat de mantenir una conversa a distancia i a qualsevol hora del dia a través de WhatsApp, per això és normal que hi hagi més converses on-line que trobades reals. Trobem però, que la Xarxa Social Virtual (ANNEX IV) no substitueix la Real, (ANNEX V) ans el contrari, veiem com la Xarxa Social Virtual reforça, complementa i fins i tot en molts casos quasi mimetitza la Xarxa Social Real. Per a una major comprensió de les Xarxes Socials, hem situat al mig del mapa les persones que aglutinen més relacions i amb més gent diferent, així han quedat al mig dels mapes (tant del de relacions reals com de virtuals) l’Alba i la Laia, que actuen com a eixos vertebradors de les dues xarxes socials.

27


En el cas de les converses col·lectives en el xat en grup, aquestes serveixen en la majoria de les ocasions per trobar-se de manera real, és a dir, per concretar lloc i hora, per saber qui assistirà i per tant, si cal, dividir-nos en diferents cotxes, etc... En el cas de les converses individuals també es dona la mateixa conducta, ja que a part de per explicar alguna cosa que t’ha passat durant el dia, també serveix en moltes ocasions com a plataforma per a una posterior trobada, i per tant una posterior relació real, cara a cara. Cal esmentar que en les converses (no publicades per protegir la privacitat dels individus de la mostra) es dona un ús molt concret a l’eina WhatsApp, i aquest ús en la majoria de les ocasions és el de “plataforma per informar”. Finalment doncs, veiem que a mesura que es tenen més relacions virtuals també augmenten les reals; i alhora, que a mesura que augmenten les relacions reals en una xarxa social, també augmenten les relacions virtuals. Així, el món Virtual no ha substituït al Real, sinó que l’ha complementat actuant com a suport.

28


5

CONCLUSIONS Davant les veus alarmistes que asseguren la perillositat de les Xarxes Socials Virtuals i la por a que les Relacions Virtuals acabin substituint les Relacions Reals, la meva hipòtesi assegurava justament el contrari, és a dir, que les Relacions Virtuals no estan substituint o acabant amb les Relacions Reals, ans el contrari, les complementa, les reforça. És cert però, que algú podria dir que si ens fixem en la proporció de Relacions Virtuals sobre les relacions totals, aquestes superen a les Reals per golejada. Sí, és cert, però ens mentiríem a nosaltres mateixos si ens guiéssim amb aquesta dada per refutar o validar la hipòtesi. Malgrat ser cert, és un dels resultats que ja es preveia que obtindria donat per les pròpies diferències entre el tipus de comunicació real i el virtual. La immediatesa i la superació de la territorialitat han fet de l’entorn virtual i les seves relacions quelcom útil i fàcil de fer servir sense ocasionar gaires esforços físics i problemes d’agenda o calendari. Això però, complementa l’entorn real i les seves relacions, que es caracteritzen per la proximitat, l’intercanvi de gestos, mirades, tons de veu, matisos... A l’acabar aquest petit estudi i amb l’anàlisi pertinent, puc veure doncs que la meva hipòtesi inicial és certa i que, pel que sembla, les Relacions Virtuals no estan substituint les Relacions Reals. A nivell teòric doncs, aquest treball m’ha brindat l’oportunitat d’aprendre a treballar amb mostres a nivell micro de xarxes socials, tema que queda lluny del pla d’estudis del Grau en Ciència Política i Gestió Pública. Alhora, he après a usar dues eines d’anàlisi de xarxes socials com són UCINET i NetDraw. A nivell metodològic, accepto les mancances de l’estudi (com per exemple la mida de la mostra i la poca durada del temps en el que s’ha recollit la informació) i encoratjo a estudiants i professionals a continuar la recerca en aquest àmbit de les xarxes socials. 29


6

OBRES DE REFERÈNCIA ♣

Castells, M. (2001) La galaxia Internet. Reflexiones sobre Internet, empresas

y sociedad. Capítulo 4: Plaza y Janés, Barcelona, 2001 ♣

Grau, M. (2007). Tirado,F. y Domènech,M. Lo social y lo virtual. Athenea Di-

gital, 11, 231-235. ♣

Revuelta, F.I. (2012). Los mecanismos de la socialización virtual. @tic, Revis-

ta d’Informació Educativa (Universitat de Valencia), Juliol-Desembre 2012, 108-115. ♣

Scherer-Warren, I. (2005) Redes sociales y de movimientos en la sociedad

de la información. Nueva Sociedad, Caracas, n. 196, mar.-abr.2005. ♣

Velázquez, A. Aguilar, N. (2005) Manual Introductorio al Análisis de Redes

Sociales. ♣

Wellman, B., Quan-Haase, A., Witte, J., & Hampton, K.N. (2001). Does the

Internet increase, decrease, or supplement social capital? Social networks, participation, and community commitment. American Behavioral Scientist, 45(3), 437–456. ♣

Winocur, R. (2001) Redes Virtuales y Comunidades de Internautas: Nuevos

Núcleos de Sociabilidad y Reorganización de la Esfera Pública. Perfiles Latinoamericanos 18, Junio 2001, 75-92

30


!

31

TOTAL; CONVERSES; INDIVIDUALS

AIDA ALBA ANNA CARLES CLARA DAVID EMMA GISELA GONZALO LAIA LARA LAURA MARC MARIONA MERITXELL PAU VICTOR

12

2 5 0 0 0 0 1 0 0 0 4 0 0 0 0 0

AIDA

21

1 0 0 5 1 3 1 2 1 1 0 0 0 2 2

ALBA 2

11

0 0 0 1 0 0 1 0 3 0 0 0 0 0

ANNA 5 1

3

0 0 0 0 0 0 3 0 0 0 0 0 0

CARLES 0 0 0

2

0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1

CLARA 0 0 0 0

5

0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

DAVID 0 5 0 0 0

8

0 0 1 0 0 0 0 0 2 3

4

0 0 0 0 0 0 0 0 0

GISELA 1 3 0 0 0 0 0

2

1 0 0 0 0 0 0 0

GONZALO 0 1 0 0 0 0 0 0

17

1 1 10 0 0 0 0

LAIA 0 2 1 0 0 0 1 0 1

RELACIONS*REALS EMMA 0 1 1 0 0 0

8

0 0 3 0 0 0

LARA 0 1 0 3 0 0 0 0 0 1

9

0 0 0 0 0

LAURA 4 1 3 0 0 0 0 0 0 1 0

11

0 0 0 1

MARC 0 0 0 0 0 0 0 0 0 10 0 0

3

0 0 0

MARIONA 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 3 0 0

0

0 0

MERITXELL 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

6

1

PAU 0 2 0 0 1 0 2 0 0 0 0 0 0 0 0

8

VÍCTOR 0 2 0 0 1 0 3 0 0 0 0 0 1 0 0 1

130

TOTAL

AIDA ALBA ANNA CARLES CLARA DAVID EMMA GISELA GONZALO LAIA LARA LAURA MARC MARIONA MERITXELL PAU VICTOR

7,65

RELACIÓ ENTRE EL MÓN REAL I EL MÓN VIRTUAL: 7 L’ARRIBADA DELS SMARTPHONES I L’INTERNET MÒBIL

ANNEX I ANNEX

10


!

32

%" REAL/VIRTUAL

TOTAL< CONVERSES<EN< GRUP TOTAL< RELACIONS< REALS<EN<GRUP

%" REAL/VIRTUAL

TOTAL< CONVERSES< INDIVIDUALS TOTAL< RELACIONS< REALS< INDIVIDUALS

AIDA ALBA ANNA CARLES CLARA DAVID EMMA GISELA GONZALO LAIA LARA LAURA MARC MARIONA MERITXELL PAU VICTOR

0,67

6

9

0,37

21

12

0,48

57

4 1 2 14 5 8 1 4 1 2 2 1 1 3 5

ALBA 3

25

3 11 0 0 0 0 2 0 0 0 8 0 0 0 1 0

AIDA

0,50

11

22

0 0 0 1 0 0 1 0 4 0 0 0 0 1

ANNA 11 4

0,75

3

4

0 0 0 0 0 0 3 0 0 0 0 0 0

CARLES 0 1 0

0,25

2

8

0 2 0 0 1 1 0 0 0 0 1 1

CLARA 0 2 0 0

0,29

5

17

0 0 1 1 0 0 0 0 0 0 1

DAVID 0 14 0 0 0

0,47

8

17

0 0 2 0 0 0 0 0 2 5

EMMA 0 5 1 0 2 0

0,40

4

10

0 0 0 0 0 0 0 0 0

GISELA 2 8 0 0 0 0 0

0,50

2

4

1 0 0 0 0 0 0 0

GONZALO 0 2 0 0 0 1 0 0

0,50

17

34

1 3 20 0 0 0 0

LAIA 0 4 1 0 1 1 2 0 1

RELACIONS"VIRTUALS

0,47

8

17

0 0 11 0 0 0

LARA 0 1 0 3 1 0 0 0 0 1

0,53

9

17

0 0 0 0 0

LAURA 8 2 4 0 0 0 0 0 0 3 0

0,48

11

23

0 0 0 1

MARC 0 2 0 0 0 0 0 0 0 20 0 0

0,25

3

12

0 0 0

MARIONA 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 11 0 0

0,00

0

1

0 0

MERITXELL 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

0,75

6

8

1

PAU 1 3 0 0 1 0 2 0 0 0 0 0 0 0 0

0,57

8

14

VÍCTOR 0 5 0 0 1 1 5 0 0 0 0 0 1 0 0 1

0,45

130

290

TOTAL

AIDA ALBA ANNA CARLES CLARA DAVID EMMA GISELA GONZALO LAIA LARA LAURA MARC MARIONA MERITXELL PAU VICTOR

0,45

7,65

17,06

ANNEX II

11


DAVID 0% 74% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 100% 100% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 100%

0 0 1 1 0 0 0 0 0 0 1

DAVID 0 14 0 0 0

!

CLARA 0% 100% 0% 0% 0% 0% 100% 0% 0% 100% 100% 0% 0% 0% 0% 50% 50%

0 2 0 0 1 1 0 0 0 0 1 1

CLARA 0 2 0 0

0 0 0 8 0 GONZALO 0 0 2 0 0 1 0 0 0

1 4 1 2 2 LAIA 1 0 4 1 1 3 0 5 1

0 0 0 0 0 0 0 0 0

0 0

1 0 0 0 0 0 0 0

1 0 0

1 3 ALBA20 60% 0 0% 0 80% 0 0

1 2 0 1

33

AIDA ALBA ANNA CARLES CLARA DAVID EMMA GISELA GONZALO LAIA LARA LAURA MARC MARIONA MERITXELL PAU VICTOR

0% 0% 0% 0% 0% 50% 63%

0% 0% 0% 0% 0% 0% 0%

CORRELACIÓ 0,9912 0,9002 0,9512 0,9467 0,2673 0,9933 0,7967 0,9968 0,8452 0,9917 0,8278 0,9727 0,9934 0,9959 0 0,9333 0,9382

0% 0% 0% 0% 0% 0% 0%

MATRIU*%

50% 75% 67% 0% 0% 0% 0%

AIDA 0% 60% 69% CARLES 0% 100% CLARA 0% 100% DAVID 0% 74% EMMA 0% 83% GISELA 67% 73% EMMA GISELA GONZALO LAIA GONZALO 0% 50% 0% 67% 0% 0% LAIA 67%67% 83% 73% 0% 67% LARA 50%50% 50% 0% 0% 0% 0% 0% 67% 0% LAURA 67% 0% 100% 0% 0% 100% MARC 0% 100% 0% 0% 100% 100% MARIONA 0% 100% 0% 0% 0% 67% MERITXELL 100%0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 100% 0% PAU 60%50% 67% 0% 0% 50% VICTOR 71% 0%

0 0 2 0 0 0 0AIDA 0 ALBA 2 ANNA 5

0

RELACIONS*VIRTUALS

GONZALO LAIA LARA LAURA EMMA MARC GISELA 0 2 MARIONA 5 8 MERITXELL 1 0 0PAU 0 2 0 VICTOR

0% 0% 0% 79% 0% 0% 0%

0% 0% 0% 50% 0% LARA 0% 0% 50% 50% 0% 0% 50% 57% 100% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 50% 100%

0 ANNA 0 69% 11 0 80% 0%0 0

0 0 0 0 1

0 1 0 4 LARA 0 00 1 00 03 11

0% 0% 0% 0% 0% 0% 0%

CARLES 0 00% 0 100% 00% 0 0% 0% 0% 0% 0% LAURA 0% 67% 0% 67% 50% 57% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 75% 0%

0 0 0 0 3 0

0 0 3 0 LAURA 0 80 2 0 4 00 00 0 0 0 0 0 11 0 0

0 0 0 0 0 0 0 DAVID 0 0% 0

0 2 0 0 0 0 0 EMMA 0 0%0 83%0

0 2 0 0 0PAU 01 3 00 20 51

0% 0% 0% 0% 0% 0% 50%

0 0 0 1

79% 0% 0% 0% 0% 0% 0%

0% 0% 0% 0% 0% 0% 0%

1 5 0 0 0 0 0 GISELA 1 67% 0 0 73% 1 0%

0 0 0 0 VÍCTOR 0 00 5 0 0 00 10 1 0 0 0 0 0 0 0

0% 0% 50% 0% 0% 50% 0%

0% 0% 0% 0% 0% VÍCTOR 0% 0% 0% 71% 0% 0% 0% 0% 50% 0% 100% 0% 63% 0% 0% 0% 0% 0% 0%

RELACIÓ ENTRE EL MÓN REAL I EL MÓN VIRTUAL: L’ARRIBADA DELS SMARTPHONES I L’INTERNET MÒBIL

CORRELACIÓ 0,9912 0,9002 0,9512 0,9467 0,2673 0,9933 0,7967 0,9968 0,8452 0,9917 0,8278 0,9727 0,9934 0,9959 0 0,9333 0,9382

GONZALO 0% 67% 0% 0% 0% 100% 0% 0% 0% 50% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0%

MATRIU*%

AIDA ALBA ANNA CARLES CLARA DAVID EMMA GISELA GONZALO LAIA LARA LAURA MARC MARIONA MERITXELL PAU VICTOR

0% 0% 0% 0% 0% 0% 50%

CLARA 0% 100% 0 74% 0 0% 0% 0 50% 0 0 1 0% 0% 0% 0% 0% 100% 0% 0% 0% 100% 0% 0% 0% 0% 0% MARC MARIONA MERITXELL PAU 0% 100% 0% 0% 0% 0% 100% 67% 100%100% 100% 100%100% 60% 0% 0% 0%0% 0% 100% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0%0% 0% 0% 0% 50% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 50% 0% 0% 0%0% 0% 0% 0% 0% 50% 0% 0% 0% 0% 50% 67% 50% 0% 100% 0% 0% 63%

0 0 0 0 20 0 0

0 1 1 1 1 0 0 0 MARC 0 MARIONA 0MERITXELL 0 0 0 0 0 2 1 1 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 1 0 1 0 0 0 11 0 0 0

LARA 0% 50% 0% 50% 100% 0% 0% 0% 0% 50% 0% 0% 0% 79% 0% 0% 0%

LAIA 0% 67% 50% 0% 100% 100% 67% 0% 50% 0% 50% 75% 67% 0% 0% 0% 0%

0 1

1 3 20 0 0 0 0

1

LAURA 67% 67% 57% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 75% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0%

0 0 0 0 0

0 3 0

MARC 0% 100% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 67% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 50%

0 0 0 1

0 20 0 0

MARIONA 0% 100% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 79% 0% 0% 0% 0% 0% 0%

0 0 0

0 0 11 0 0

MERITXELL 0% 100% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0%

0 0

0 0 0 0 0 0

PAU 100% 60% 0% 0% 50% 0% 50% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 50%

1

0 0 0 0 0 0 0

VÍCTOR 0% 71% 0% 0% 50% 100% 63% 0% 0% 0% 0% 0% 50% 0% 0% 50% 0%

0 0 0 0 1 0 0 1

RELACIÓ ENTRE EL MÓN REAL I EL MÓN VIRTUAL: L’ARRIBADA DELS SMARTPHONES I L’INTERNET MÒBIL

ANNEX III

ANNEX III

12


RELACIÓ ENTRE EL MÓN REAL I EL MÓN VIRTUAL: L’ARRIBADA DELS SMARTPHONES I L’INTERNET MÒBIL

ANNEX IV

!

13

34


RELACIÓ ENTRE EL MÓN REAL I EL MÓN VIRTUAL: L’ARRIBADA DELS SMARTPHONES I L’INTERNET MÒBIL

ANNEX V

!

14

35


36


Recull d'articles. Marc Rams