Page 1

|

18 Esports

|

ATerrassa DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008

Esport solidari ‘Stick amb Índia’ segueix amb el seu projecte solidari a la regió d’Anantapur

Els nens més petits del campus escoltant atentament les instruccions abans de començar la sessió d’entrenament de la tarda ■ DAVID ENRICH

Estics,somriuresi il·lusionsal’Índiarural ÍNDIA SUMMER TOUR · Per segon any consecutiu el projecte Stick amb Índia organitza un campus a Anantapur HOQUEI Un total de 15 voluntaris del món de l’hoquei hi participen com a entrenadors Marc Morató ANANTAPUR

E

ra un altre tipus de vacances. Un viatge molt diferent del que estàvem acostumats. Era un viatge captivador, que generava molta expectació. Les maletes estaven plenes de roba vella, sabates gastades, peces de vestir en desús. Un equipatge auster, però carregat d’il·lusió. En total érem quinze. Tots, això sí, vinculats d’alguna manera al món de l’hoquei. L’Andreu Enrich, la Marta Garcia, el Jan Castelló, la Jordina Simón, l’Oriol Fèlix, la Cristina Cardellach, l’Ivan Morcillo, la Laura Senar, la Laura Peró, la Maria Creixell, l’Eliseu Alòs, el Xavi Galí, el Miquel Bosch, el David Enrich i un servidor. Un grup heterogeni, que tenia com a principal objectiu col·laborar amb

el projecte Stick amb Índia. Un projecte que el van fundar fa tres anys diversos jugadors i jugadores dels primers equips de l’Atlètic Terrassa. Amb els anys, el portaveu i ‘alma mater’ del projecte ha estat l’Andreu Enrich. Precisament ell ja ens esperava a l’Índia. Dos mesos abans de la nostra arribada ja s’hi havia desplaçat per començar a treballar estretament amb la gent d’allà. Quan parlo d’allà em refereixo a Anantapur, a l’estat d’Andra Pradesh. La zona de l’Índia on actua amb força des de fa molts anys la Fundació Vicente Ferrer. Precisament gràcies a la Fundació, s’ha pogut tirar endavant el projecte solidari Stick amb Índia.

Barcelona-París-Bangalore El nostre destí era Bangalore, passant per París. En total, unes nou hores de viatge. Un cop arribats a

terres asiàtiques, cap a quarts de tres de la matinada, uns jeeps ens esperaven a l’aeroport per traslladar-nos a la residència on tindria lloc el Índia Summer Tour 2008. Teníem unes quatre hores de viatge. El temps just per arribar a les sis del matí i realitzar el primer entrenament. A partir d’aquell moment ja vam veure que aquell seria un viatge que no ens deixaria indiferents. Les carreteres estaven destrossades, la majoria en obres, però realment amb molt poques opcions que s’enllestíssin aviat. Les estacions de servei eren cabanes amb fogons de gas on es cuinava el famós Chai Thea. No portàvem ni 30 minuts i ja ens vam parar a degustar aquest peculiar te, que es prèn arreu de l’Índia. Les cares posaven de manifest que aquells sabors no eren els mateixos que els occidentals. El gust i l’olfacte també estaven a prova. No va aca-

125

nens. Eren els participants de la segona edició de l’Índia Summer Tour que organitza per segon any consecutiu Stick amb Índia.

25

escollits. Dels 125 participants, 25 formaven part de la residència per a la formació i tecnificació de jugadors d’hoquei.

bar de convèncer a la majoria del grup. Només l’Andreu, que ja feia més temps que estava allà, ens convencia i assegurava que amb el pas dels dies aquell gust ens acabaria agradant. I així va ser. Finalment vam arribar al nostre destí. Sense temps per descansar, ens vam plantar al camp d’entrenament. El cansament i la son ens va desaparèixer després de veure a 125 nens i nenes formats al nostre davant. Les cares, i sobretot els somriures, ens indicaven la seva felicitat. Estaven davant de quinze occidentals que havien vingut expressament d’Europa per dedicar les seves vacances a ells. La mostra de la seva gratitud en els dotze dies del campus va ser espectacular. Les presentacions van començar, i de fet no es van aturar durant tot el viatge. L’Andreu actuava de mestre de cerimònies i cada vegada que venia una personalitat de la zona, ens el presentava. Els primers van ser els monitors locals. Alguns ja havien fet el campus l’any passat. Altres s’estrenaven. Com la majoria de nosaltres. Mentrestant, els 125 nens seguien impassibles i expec-

AvuiTerrassa_Stick1  

18 | Esports | Barcelona-París-Bangalore ElnostredestíeraBangalore,pas- santperParís.Entotal,unesnou horesdeviatge.Uncoparribatsa nens.Erene...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you