Page 1


Després de la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), el rei Alfons XIII encapçala la transició cap a la democràcia i el 12 d'abril de 1931 es convoquen eleccions generals que donaren una victòria aclaparadora al líder d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Francesc Macià, el qual proclamà el 14 d'abril la República Catalana dins una Federació de pobles ibèrics. Al cap d'unes hores, la Segona República Espanyola era proclamada a Madrid. Unes negociacions entre tots dos nous poders, de Madrid i Barcelona, desembocaren, el 17 d'abril, en el restabliment provisional de la Generalitat de Catalunya, amb Francesc Macià com a primer President de la institució. El 9 de setembre de 1932 les Corts aprovaren després de fortes retallades l'Estatut d'Autonomia, i al cap de poques setmanes, se celebraven eleccions al Parlament de Catalunya, el qual es constituïa el 6 de desembre, amb Lluís Companys com a primer President de la cambra legislativa. El gener de 1934 Catalunya assumia facultats judicials amb la creació del Tribunal de Cassació, i nous poders executius, incloent-hi els d'Ordre Públic en desaparèixer de l'estructura política la figura dels governadors civils, que representaven el govern espanyol a Catalunya. El dia de Nadal de 1933 moria el president Macià, el dia 1 de gener de 1934 era elegit Lluís Companys per succeir-lo. Mentre, a Espanya, el novembre de 1933 es celebren les segones eleccions que són guanyades per la coalició del Partit Republicà Radical d'Alejandro Lerroux i la CEDA de José Maria Gil Robles. Comença així el que alguns han anomenat Bienni negre. Les diferències polítiques entre el govern d'esquerra de la Generalitat i els governs de centredreta de Madrid, dificultaven les relacions entre ambdós poders i el normal exercici de l'autonomia. Així per exemple, l'aprovació l'abril de 1934 pel Parlament d'una moderada Llei de Contractes de Conreu obtingué la immediata oposició de la Lliga Regionalista i dels grans propietaris, els quals, amb l'ajut del govern central, aconseguiren l'anul·lació de la llei per anticonstitucional. Aquest fet obrí una greu crisi política entre Madrid i Barcelona i una considerable exacerbació nacionalista, que afavorí les activitats paramilitars i les propagandes separatistes de les Joventuts d'Estat Català, dirigides per Josep Dencàs. Dencàs assoleix la conselleria de Governació el 18 de setembre i a Miquel Badia se li encarreguen els serveis d'Ordre Públic de Catalunya. El dia 2 d'octubre cau el govern de Ricardo Samper i dos dies després Alejandro Lerroux forma un govern només amb ministres de la CEDA, organització considerada no republicana. Per amplíssims sectors del país la CEDA i el seu líder representaven la fi de les transformacions socials republicanes, ja modificades des de la victòria electoral de les dretes el 1933. Fins i tot, des de l’esquerra va interpretar-se l’entrada de la CEDA al govern com una deriva del règim cap al feixisme que, a més, amenaçava l’autonomia catalana. Immediatament és declarada una vaga general a tot Espanya. El mateix 5 d'octubre, l'Aliança Obrera de Catalunya també declara la vaga general, sense el suport, però, de la CNT, i Barcelona queda paralitzada. Dencàs fa detenir alguns dirigents anarquistes. Els Escamots d'Estat Català van mal armats i estan poc preparats. L'Aliança Obrera amb prou feines mobilitza un miler de persones al no tenir el suport de la CNT. El 6 d’octubre continua la vaga general i al migdia els el comandant Pérez Farràs va distribuir els Mossos d’Esquadra al llarg de la Via Laietana, el carrer Jaume I i la plaça Sant Jaume. En total per la defensa del Palau de la Generalitat i els seus voltants comptava amb uns 300 Mossos que tenien la missió de protegir els edificis de la Generalitat. A última hora de la tarda es va celebrar la manifestació anunciada d'Aliança Obrera. Va desfilar nombrosament però pacífica fins a la plaça Sant Jaume reclamant armes pel poble i la República Catalana, i s'acabà amb una petita comissió que s'entrevistà amb el president Companys al Palau.


A les vuit del vespre, el president Companys proclamava l'Estat Català de la República Federal Espanyola, pretenent de deturar la trajectòria reaccionària del règim i de tornar-lo a l'orientació esquerrana del 1931. L'Aliança Obrera i Estat Català, per la seva banda, perseguien objectius diferents —la revolució social els uns, el cop d'estat separatista els altres—, però, mancats de mitjans, no pogueren arrabassar la iniciativa al govern de la Generalitat. El general Batet, comminat a posar-se a les ordres del govern català, respongué proclamant l'estat de guerra i enviant tropes a dominar la rebel·lió. Per defensar-se de l’exèrcit, la Generalitat disposava de 400 mossos d’esquadra i 3.200 guàrdies d’assalt i a la Conselleria de Governació i a les diferents seus d’Estat Català hi havia uns 3.400 militants armats. Els combats entre l'exèrcit i les improvisades milícies nacionalistes es desenrotllaren tota la nit al local del CADCI, on moriren els dirigents del Partit Català Proletari, Jaume Compte i M.González i Alba, a Gràcia, a la conselleria de governació i, sobretot, entorn del palau de la Generalitat, que defensaven els mossos d'esquadra dirigits pel comandant Pérez i Farràs. A la matinada del dia 7, vista la manca de suport popular al moviment, Companys ordenà la rendició. A les comarques —Lleida, Granollers, Girona, Sabadell, Palafrugell, etc— la revolta fou controlada fonamentalment per l'Aliança Obrera, i comportà alguns incendis i saqueigs d'esglésies —Sant Vicenç de Castellet, Navars, el Morell, Vilafranca del Penedès, etc—, però fou sufocada molt aviat per l'exèrcit. L’Estat Català només va durar deu hores i va finalitzar amb la detenció de tot el govern català i els caps dels Mossos d’Esquadra, a excepció del conseller de Governació, Josep Dencàs, que havia fugit a França. Tots ells van ser empresonats al vaixell ‘Uruguay’. La repressió va signifciar la dissolució del govern català va comportar, entre altres, l’anulació de la Llei de contractes de conreu, la clausura del Parlament català, la destitució de la major part d’alcaldes i regidors municipals d’esquerres, la supressió de l’Estatut i la repressió dels partits d’esquerres. Es va imposar una forta censura de premsa. Van ser detingudes 3.400 persones i uns 1.400 parcers van ser desnonats de les seves terres. Durant el quasi any i mig que va durar aquesta situació, el govern de la Generalitat el van encapçalar l’independent Manuel Portela Valladares, el lerrouxista Joan Pich i Pon, el cedista i financer Ignasi Villalonga i el lligaire Fèlix Escalas. durant més d'un any les reformes i la modernitat aconseguides quedaren aturades en tots els camps. No seria fins el febrer de 1936 que unes eleccions generals tragueren de presidi el Govern de Catalunya amb una amnistia, i la Generalitat reprengué les seves funcions plenament.


Membres dels Escamots d'Estat Català patrullen pels carrers de Barcelona Arxiu Centelles Autor: Agustí Centelles

Membres dels Escamots d'Estat Català patrullen pels carrers de Barcelona Arxiu Nacional de Catalunya. Autor: desconegut


Un Mosso d’Esquadra i dos membres dels escamots pels carrers de Barcelona Arxiu Nacional de Catalunya. Autor: desconegut

Joves d’Estat Català patrullen armats per la Rambla de Barcelona Arxiu Nacional de Catalunya. Autor: Josep Maria Sagarra


Barricada al carrer Salmeron de Barcelona Arxiu Nacional de Catalunya. Autor: Branguli

Miquel Badia, d'Estat CatalĂ i cap dels serveis d'Ordre PĂşblic, parla amb els escamots que patrullen pels carrers de Barcelona Arxiu Nacional de Catalunya. Autor: Branguli


Barricada construïda davant de la seu d'Aliança Obrera a Barcelona Arxiu Nacional de Catalunya. Autor: desconegut

Joves d’Estat Català patrullen armats per la Rambla de Barcelona Arxiu Nacional de Catalunya. Autor: Josep Maria Sagarra

Forces del sometent] custodien l'entrada de la seu del Departament de Governació de Barcelona Arxiu Nacional de Catalunya. Autor: Josep Maria Sagarra


Josep Dencàs, conseller de Sanitat i Assistència Social, parla amb els periodistes desprès d'haver-lo fet amb Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya. Arxiu Nacional de Catalunya. Autor: Branguli

Carrer Salmerón de Barcelona sense tramvies per la vaga general Arxiu Nacional de Catalunya. Autor: Branguli


Guàrdies d’Assalt a la Plaça Catalunya Arxiu Nacional de Catalunya. Autor: Josep Sagarra

Ciutadans congregats davant la porta del Palau de la Generalitat, custodiada per Mossos d'Esquadra Arxiu Nacional de Catalunya. Autor: Branguli


Mossos d'Esquadra, al servei de la Generalitat Arxiu Nacional de Catalunya. Autor: Branguli

Guàrdies d’Assalt a la Plaça Catalunya Arxiu Nacional de Catalunya. Autor: Josep Maria Sagarra

Llambordes sobre els rails del tramvia amb motiu de la vaga general Arxiu Nacional de Catalunya. Autor: Josep Maria Sagarra


Guàrdies d’Assalt patrullen pel Passeig de Gràcia Arxiu Nacional de Catalunya. Autor: Branguli

Forces d'ordre públic en una barricada al carrer del Vidre Arxiu Nacional de Catalunya. Autor: Branguli


Un grup de soldats enganxa sobre la façana del Palau de la Generalitat un ban declarant l'estat de guerra Arxiu Nacional de Catalunya. Autor: Josep Maria Sagarra

Soldats enganxa en posició de disparar a la Plaça de l’Àngel Arxiu Nacional de Catalunya. Autor: Josep Maria Sagarra


Soldats armats amb fusells vigilen la Rambla des de la cantonada amb el carrer de Bonsuccès Arxiu Nacional de Catalunya. Autor: Josep Maria Sagarra

Un jove soldat vigila la Rambla de Santa Mònica Arxiu Centelles Autor: Agustí Centelles


Un grup de soldats controlen la plaça de Sant Jaume Arxiu Nacional de Catalunya. Autor: Josep Maria Sagarra

Patrulles de l'exèrcit recorren els carrers de Barcelona amb camions Arxiu Nacional de Catalunya. Autor: Branguli


Un home escombra els vidres trencats per un tiroteig Arxiu Nacional de Catalunya. Autor: Branguli

La GuĂ rdia Civil escorcolla uns ciutadans Arxiu Nacional de Catalunya. Autor: Branguli


Ciutadans obren els porticons dels balcons de les seves vivendes responent a la ordre del general Batet Arxiu Nacional de Catalunya. Autor: Branguli

Detenció a la Rambla del Poblenou Arxiu Històric del Poble Nou. Autor: Desconegut

Forces d'artilleria de l'exèrcit ocupen el Palau de la Generalitat, després de la capitulació del govern Arxiu Nacional de Catalunya. Autor: Branguli


El coronel Francisco Gimènez Arenas, president accidental de la Generalitat de Catalunya Arxiu Nacional de Catalunya. Autor: Branguli

Forces d'artilleria de l'exèrcit davant el Palau de la Generalitat, després de la capitulació del govern Arxiu Nacional de Catalunya. Autor: Branguli


Guàrdies civils escoltant a un home esposat. Institut d’Estudis Fotografics de Catalunya. Autor: Merletti

Guàrdies civils vigilen l'habitació des de la que van fugir, per una sortida secreta, Josep Dencàs, Miquel Badía, José Pérez Salas i Arturo Menéndez Arxiu Nacional de Catalunya. Autor: Branguli


Tanc blindat que tenia preparat Estat Català per fer front a l'exèrcit, i requisat per la Guàrdia Civil al Passeig Colom Arxiu Nacional de Catalunya. Autor: Branguli

Membres de la Guàrdia Civil vigilen la zona on s'ha aixecat una barricada per impedir el pas de tramvies i defensar el centre d'Estat Català del carrer Salmerón Arxiu Nacional de Catalunya. Autor: Branguli


Forces d'artilleria de l'exèrcit davant el Palau de la Generalitat, amb un canó, després de la capitulació del govern Arxiu Nacional de Catalunya. Autor: Branguli

Façana de l'edifici del Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI), destroçada pels impactes de les canonades, d'artilleria de l'exèrcit Arxiu Nacional de Catalunya. Autor: Branguli

Soldats d'artilleria de l'exèrcit davant l’Ajuntament de Barcelona després de la capitulació del govern. Arxiu Centelles. Autor: Agustí Centelles


Mossos d'Esquadra surten detinguts del Palau de la Generalitat de Catalunya per les forces de l'exèrcit Arxiu Nacional de Catalunya. Autor: Branguli

Un grup de Guàrdies Civil amb l’armament incautat als revoltats Arxiu Centelles. Autor: Agustí Centelles


Mossos d'Esquadra empresonats al vaixell Uruguay. Arxiu Nacional de Catalunya. Autor: Josep Maria Sagarra

El Govern de la Generalitat empresonat. d'esquerra a dreta: Pere Mestres, Martí Esteve, Lluís Companys, Joan Lluhí Vallescà, Joan Comorera, Martí Barrera i Ventura Gassol Arxiu Nacional de Catalunya. Autor: Aisa

Imatges fets octubre 1934 Barcelona  

Recull de fotogràfies dels "fets d'octubre" de 1934 a Barcelona

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you