Page 1

ÈPICA MARCEL CABRERA SALVAT


“ÈPICA” ÉS UN PROJECTE PERSONAL, REALITZAT DE MANERA INDEPENDENT. A principis dels anys seixanta l’editorial Seix Barral editava la novel· la “Últimas tardes” con Teresa de Juan Marsé. Una fotografia d’Oriol Maspons, on es podia veure la model danesa establerta a Barcelona Susan Holmquist, en un descapotable, il·lustrava així, la portada de la novel·la. L’editor, Carlos Barral, sense proposar-s’ho, presagiava una tendència que ha acabat convertint-se en un fenomen. Pel dissenyador gràfic, historiador i Premi Nacional de Disseny, Enric Satué, “fins al segle XIX, el llibre consistia en un plec d’idees i coneixements adreçats a les minories cultes, protegits per unes tapes buides de contingut”. Aquest disseny o format, a judici de Satué, canviaria radicalment en el segle XX. “Amb la societat de masses, la coberta revista es va començar a il·lustrar amb imatges que aclarien el que moltes ments llegien treballosament”. Una transformació que donaria pas a altres canvis i mutacions significatives en la imatge dels llibres com en altres suports de les indústries culturals. “A mitjans del segle XX, la societat de consum implantaà el costum de tractar les portades de manera similar a anuncis de productes, amb colors i fotografies suggestives, per destacar de la competència”, comenta Enric Satué. Molt més crític es mostra el dissenyador quan que assenyala aquesta moda dins la nostra època de la seguent forma: “la novetat consisteix en la repetició del passat”. Per Satué, “en plena societat virtual i descreguda, aquestes portades invoquen els efectes del glamour de la moda o la nostàlgia de les estrelles del cinema d’antany per despertar les mitomanies elegants i sofisticades que dormen en la nostra memòria”.


INDEX

PRÒLEG

12

REFERENTS

13

FOTOGRAFIES

16

ANNA BERTÁN BARCELÓ

16

CHUS GARCÍA MUÑOZ

20

EDGAR NAVARRO

22

YOLANDA GARCÍA

26

GEMMA HORTONEDA

28

VÍCTOR CAMÓN ANTOLÍN 34

ÍNDEX DE FOTOGRAFIES

40

BIBLIOGRAFIA

47

CRÈDITS

51


PRÒLEG La fotografia de moda s’ha convertit en una disciplina molt propera a la fotografia editorial i publicitària pel que fa a la seva realització. Això ha significat que, la creativitat sol donar curs a moltíssimes de les idees i projectes de diversos dels fotògrafs que realitzen aquest tipus de preses. Un fotògraf de moda ja no és només un fotògraf, és sobretot un comunicador que utilitza els nous mitjans per generar un valor afegit a través de les seves imatges. D’altra banda, la rapidesa en la transmissió d’idees en la cultura contemporània ha canviat també el dia a dia del fotògraf de moda. El treball d’un fotògraf de moda avui en dia és en un 20% realització d’imatges i en un 80% investigació i gestió del seu propi treball. La moda i la fotografia són, avui dia, fenòmens socials que es manifesten a través de la imatge. Per això poques disciplines compten amb tantes influències creatives i amb tant pes en la societat, en el cinema, l’art, la música i la cultura en general, com la Fotografia de Moda i la de creació de personatges. Els fotògrafs de moda treballen per a revistes, websites, firmes de moda i catàlegs on, a partir del seu treball, han de conceptuar i fotografiar el producte d’una manera creativa que atregui al consumidor. És una professió per pensadors capaços d’evocar, aprofundir i mobilitzar el públic a través de l’emoció, on es disparen conceptes i on, en moltes ocasions, el fotògraf aporta molt en la direcció de l’art. Per destacar es necessita frescor, entendre la roba, elegir el model perfecte i donar-li a tot un gir diferent . Estar al dia també és important ja que menys els pocs que creen tendència, la resta hem d’estar molt atents. Com en qualsevol professió, influeix el saber vendre. La fotografia és subjectiva, artística, i molt es decideix en funció de la confiança. Una confiança que també afecta el model, ja que a més de tècnica i composició, hem de saber de psicologia. Pots maquill ar, vestir i pentinar bé a una noia, però treure el gest que vols s’aconsegueix amb feeling i xerrant. No és només buscar una imatge bonica, a través de la model transmets sensacions, potència. En el context actual de la fotografia contemporània ens trobarem amb el domini dels mercats a l’hora de marcar tendències i l’exclusió de totes aquelles obres que contenen una certa crítica política o una transgressió estètica. El que està clar que avui la fotografia ocupa tots els àmbits de la comunicació i de la creació visual. 12

Els autors que esquiven la censura del sistema aconsegueixen mostrar les seves obres que constitueixen punts diferenciats de reflexió dins del ramat d’individus que només són mediocres imitadors de les modes. La reproducció de l’obra d’art, només conté l’aspecte material. En l’acte de la creació, la fotografia és l’instant de la presa, on hi ha unes sensacions que només l’autor gaudeix. En el camí, sempre busquem avançar sense retrovisor, no hi ha marxa enrere, només aquestes línies que semblen ajuntar-se en l’horitzó. M’agrada fotografiar el camí com a record d’un instant fugaç, igual que tractar d’entendre el gest i la mirada. És impossible no percebre sensacions noves, cada mirada que reps és sempre una alè nou, una fuetada d’emocions. Només qui està disposat a intentar retenir-les comprèn el que tot això significa. Avançar, i seguir buscant-nos en les mirades dels altres. Marcel Cabrera Salvat


ELS REFERENTS

EL SIMBOLISME DE LA IMATGE

Eugenio Recuenco. Creador de paisatges imaginaris, les fotografies de Recuenco són escenes “pictorialistes” en les que el fons competeix en importància amb el model i la peça. Més amic de passar-se hores muntant un decorat que de jugar amb el Photoshop, ha estat un habitual en les pàgines de Vogue.

En aprofundir en els dominis del simbolisme, en la seva forma gràfica codificada o artística, o en la seva forma vivent i dinàmica dels somnis o visions, un dels nostres essencials interessos ha estat delimitar el camp de l’acció simbòlica, per no confondre fenòmens que poden semblar iguals quan només s’assemblen o tenen relació exterior.

Sergi Pons. Amb un estil camaleònic, aquest fotògraf barceloní s’enfronta amb la mateixa naturalitat a una barroca sessió en color de tons fluor i saturats, que a una altra en blanc i negre de línies simples amb una figura fora de focus. És potser qui millor fotografia l’home, aportant amb les seves imatges un plus d’estil que converteix els seus models en icones. Alexandra Bondi d’Antoni. La seva actitud lluitadora, d’esperit lliure, ve a través de les seves imatges, és instantàniament, el que la fa tan atractiva. Mirar les seves fotografies és posarse al dia, i en sentir parlar del seu treball i del misteri que l’envolta, juntament amb l’original tractament de la tècnica que té, fa impensable que a un no se li passin pel cap noves formes de fotografiar, o si més no, oblidar-se de tots els límits que considerem que ha de tindre un fotògraf de prestigi.

El nostre interès pels símbols té un múltipleorigen: en primer lloc, l’enfrontament amb la imatge poètica, la intuïció que, darrere de la metáfora, hi ha alguna cosa més que una sustitució ornamental de la realitat, després, el nostre contacte amb l’art del present, tan fecund creador de imatges visuals en què el misteri és un component gairebé continu.

Bill Cunningham. Bill Cunningham porta 50 anys patejant els carrers de Nova York. El seu objectiu, una llarga sèrie d’imatges l’estil de les quals ha estat copiat fins a l’extenuació per molts mitjans. Però el que és cert és que ha creat una nova escola. Fotografia de moda, molt simple, fregant l’estil documental. Poca tècnica, pocs mitjans, però que han d’anar acompanyats de bona fotografia, que dóna sentit al conjunt i que ajuda a enllaçar la categoria del retrat amb el reflex de l’estil de vida d’una ciutat. Rineke Dijkstra. Sembla despullar cadascuna de les persones que retrata, focalitzant la seva identitat i un únic moment davant un tret res atzarós. Monumentals i fràgils, la tensió resultant dels treballs de Dijkstra és directament proporcional a la densitat de les històries que narra amb cadascuna de les històries. Salvi Danés. Són fotografies d’una llum estrident però que, paradoxalment, ens resulten silencioses, mudes, com si també fossin una metàfora de la intensa incomunicació en què existeixen aquests subjectes.

13


FLORA La deessa flora. “Mare de les flors, vine, que has de ser festejada amb jocs i gaubances”. Així invoca el poeta Ovidi a la deessa Flora el dia en què s’inicien les festes. I aprofitant la benevolència de la deessa, el poeta li pregunta qui és ella. Entre altres coses, respon: “Gaudeixo d’una primavera eterna: l’any està sempre somrient, els Arbres tenen sempre fulles. Tinc en els camps que constitueixen el meu dot un jardí exuberant: el vent el respecta, una font d’aigua cristal·lina el rega”. “El meu marit va cobrir aquest jardí de flors generoses i em va dir: “Tu, deessa, ostenta la sobirania de les flors”. Jo vaig voler moltes vegades comptar la sèrie de colors i no vaig poder, la seva quantitat sobrepassava el comptes. ¿Penses potser que la meva sobirania es limita únicament a les tendres corones? El meu poder diví afecta també als camps de conreu. Si les messes quallen bé les flors, hi haurà era rica, si qualla bé la flor de la vinya, hi haurà vi, si quallen bé les flors de l’olivera, l’any serà fèrtil. La mel és regal meu, jo sóc la que convoco als insectes que produiran la mel a les violetes, els codesos i les farigoles blanquejants“. “Mare de les flors, vine, que has de ser festejada amb jocs i gaubances”.

16


Fotografies ll Marcel Cabrera Salvat Model ll Anna Bertrán Barceló Maquillatge i perruqueria ll Jerome Duvall Localització ll Port de Tarragona Data ll 29/04/2013 Càmera ll Nikon D7000 Objectiu ll 18-200mm Nikkor 3.5 17


18


Fotografies ll Marcel Cabrera Salvat Model ll Anna Bertrán Barceló Maquillatge i perruqueria ll Jerome Duvall Localització ll Port de Tarragona Data ll 29/04/2013 Càmera ll Nikon D7000 Objectiu ll 18-200mm Nikkor 3.5 19


VENUS Venus és la deessa de l’amor, de la bellesa, de la fertilitat i és capaç de fer immortal als enamorats. Al voltant del seu naixement hi han unes llegendes contradictòries. Unes diuen que Venus hauria nascut de l’escuma dels fluxos després de la mutilació d’Urà a les mans de Saturn. Una altra teoria diu que Venus sorgeix nua de l’escuma del mar. Les herbes i les flors creixien sota els seus passos a mesura que ella camina. Ella va posseir a nombrosos déus i a simples mortals. Tot i que va estar casada amb Vulcà, el va enganyar freqüentment. Un dia va ser sorpresa pel seu espòs, que els va empresonar a tots dos en una xarxa. Avergonyida, Venus va deixar l’Olimp. Venus, la deessa romana de l’amor, porta alegria tant a déus i als humans com al món de les plantes. Per aquest motiu se’l relaciona amb l’arribada de la primavera, la més romàntica de les estacions. Creada de la feliç unió del mar i el cel, Venus ha estat descrita com la “Reina del plaer”, i és ella qui inspira les persones a estimar-se ia gaudir dels plaers de la sensualitat i la passió. No obstant això, aquestes delícies suposen responsabilitzar de l’acte creatiu de l’amor i la sexualitat com a expressió carnal de la veu interior.

20


Fotografies ll Marcel Cabrera Salvat Model ll Chus García Muñoz Maquillatge i perruqueria ll Pilar Pijuan Localització ll PLatja del Canyadell, Torredembarra Data ll 22/04/2013 Càmera ll Nikon D7000 Objectiu ll 18-200mm Nikkor 3.5 21


PERSEU Perseu era fill d’una dona mortal, Dànae, i del gran déu Zeus, el rei de cel. Perseu significa “destructor” i aquest mític heroi, fill de Zeus, feia honor al seu nom. És un nen vigorós. Perseu va sostenir A l’aire el cap de la Medusa, convertint en pedres a tots els enemics de la seva mare. Després li va lliurar el cap a Atenea, que la va muntar al seu escut, el que més endavant es va convertir en el seu emblema. La història de Perseu és un relat d’amor i de coratge en la batalla contra l’odi i la por, i reflecteix la manera en què el diví és present en tota la seva progènie. Perseu és sempre decent i cavallerós. Perseu és una imatge d’alguna cosa que hi ha en el nostre interior i que pot assolir totes les fites, sense fer que pateixin els que no tenen culpa. Castiga només als que mereixen càstig, i retorna els seus dons, perquè sap que és mortal i no té cap dret a exigir atributs divins.

22


Fotografies ll Marcel Cabrera Salvat Model ll Edgar Navarro Maquillatge i perruqueria ll Perruqueria Anna Localització ll Les Gavarres, Tarragona Data ll 24/04/2013 Càmera ll Nikon D7000 Objectiu ll 18-200mm Nikkor 3.5 23


HERMES El llenyataire que a la vora d’un riu tallava llenya, va perdre la destral. Sense saber que fer, es va asseure plorant a la vora. Compadit Hermes de la seva tristesa, es va llançar al riu i va tornar amb una destral d’or, preguntant si era aquesta la que havia perdut. Li va contestar el llenyataire que no, i va tornar Hermes a submergir-se, tornant amb una de plata. El llenyataire altra vegada va dir que no era seva, pel que Hermes es va submergir de nou, tornant amb la destral perduda. Llavors l’home li va dir que sí que era aquesta la d’ell. Hermes, seduït per la seva honradesa, li va donar les tres destrals.

24


Fotografies ll Marcel Cabrera Salvat Model ll Edgar Navarro Maquillatge i perruqueria ll Perruqueria Anna Localització ll El Mèdol Data ll 24/04/2013 Càmera ll Nikon D7000 Objectiu ll 18-200mm Nikkor 3.5 25


ATENEA Deessa de la saviesa, la intel·ligència, la indústria, les arts, l’estratègia i la guerra justa. Atenea, com la deessa de la reflexió i de la deliberació, presideix les assemblees i inspira l’eloqüència als oradors. En el seu paper pacifista, era la patrona de l’art, de l’agricultura i de les labors femenines, especialment del filat i el teixit, i la que ensenya als homes a plantar l’olivera, símbol del treball i de la pau. També la creació intel·lectual és part de la seva responsabilitat: inspirant als poetes i als oradors, als filòsofs i als que es dediquen a la ciència. Ovidi deia a Atenea (Minerva) la «deessa de les mil obres». Atenea és lògica i objectiva. És capaç de valer-se de la seva intel·ligència i intuïció per resoldre conflictes i enfrontar-se a la vida. És perspicaç, intuïtiva, intel·ligent, realista i molt diplomàtica, valent-se de les aliances per aconseguir els seus objectius. La deessa Atena era la filla favorita de l’Olimp, i apareix com la filla favorita del déu Zeus, qui després d’haver devorat Metis, la Prudència, va sentir un gran mal de cap. Va recórrer a Hefest, qui li va obrir el cap d’un cop de destral, sorgint d’ella ja adulta del front completament armada i en una edat que li va permetre ajudar al seu pare. Era la deessa prudent de la guerra i la patrona dels guerrers, protectora de tots els herois que es van distingir per la seva prudència i bons consells. Ella és la pacificadora, la reflexiva, la que inspira seny en els guerrers. Tenia el do de profecia, perllongava a voluntat la vida dels mortals, obtenia la felicitat després de la mort: tot el que ella disposava amb un gest del seu cap era irrevocable, tot el que prometia arribava infal·liblement.

26


Fotografies ll Marcel Cabrera Salvat Model ll Yolanda García Maquillatge i perruqueria ll Jerome Duvall Localització ll Port de Tarragona Data ll 29/04/2013 Càmera ll Nikon D7000 Objectiu ll 18-200mm Nikkor 3.5 27


ARTEMIS Eternament jove, prototip de la donzella esquerpa. Àrtemis és una deessa molt femenina, atractiva de per si. Se la representa normalment caçant. Les seves fletxes comporten la mort sobtada, sobretot les indolo res. Venjativa, van ser moltes les víctimes que van patir la seva còlera. Artemisa va ser descrita sovint com la filla de Zeus i Leto, i la germana bessona d’Apol·lo. Va ser la deessa grega de la caça, els animals salvatges, el terreny verge, els naixements, la virginitat i les dones joves, que portava i alleujava les malalties de les dones. En una ocasió, Artemisa es trobava prenent un bany al bosc en companyia de la seva cor de nimfes, quan el príncep i caçador tebà Acteón, que passava per allà, la va veure per casualitat. Les nimfes ho van descobrir i van córrer a amagar-la. Aquesta es va disgustar tant per haver estat contemplada nua que va esquitxar amb aigua a la cara de Acteón, transformant-lo en un cérvol i incitant als seus propis gossos a que l’ataquessin.

28


Fotografies ll Marcel Cabrera Salvat Model ll Gemma Hortoneda Maquillatge i perruqueria ll Adriana Cordoba Localització ll Port de Torredembarra Data ll 30/04/2013 Càmera ll Nikon D7000 Objectiu ll 18-200mm Nikkor 3.5 29


HERA Hera va ser coneguda per la seva naturalesa gelosa i venjativa, principalment contra les amants i la descendència de Zeus, però també contra els mortals amb què es creuava, com Pelias. Paris, que la va ofendre en triar a Afrodita com la deessa més bella, es va guanyar el seu odi. La més gran de totes les deesses olímpiques, Hera era filla gran de Cronos i Rea, i per tant germana de Zeus. Criada en els confins del món per Oceà i Tetis, Hera es va casar amb Zeus. El lloc on es va celebrar el matrimoni va ser al Jardí de les Hespèrides, el símbol mític de la fecunditat. Els mitógrafos diuen que les pomes d’or d’aquest jardí van ser un present de Gea a Hera, i que la deessa les va trobar tan precioses que les va plantar al seu jardí, a la vora de l’oceà. Com a esposa de Zeus, se la representa com a dona gelosa, violenta i venjativa. A vegades la còlera d’Hera i les seves venjances tenen altres causes. Per exemple, s’explica que un dia la deessa discutia amb Zeus sobre qui gaudia més intensament dels plaers de l’amor, l’home o la dona. Zeus sostenia que les dones portaven avantatge, tot el contrari del que deia Hera. A la fi, les dues divinitats van decidir consultar Tirèsias, que havia tingut, successivament, l’experiència d’un i altre sexe. Aquest va donar la razó a Zeus. Plena d’ira per veure així desmentida, Hera va privar de la vista a Tirèsies. També va prendre part en el concurs de bellesa, en què es va enfrontar amb Afrodita i Atenea, prenent a Paris com àrbitre. Al no ser l’escollida, va prendre partit contra dels troians per venjar-se de Paris, que no havia acceptat la seva recompensa si triava a Hera com a guanyadora: la sobirania de l’univers.

30


Fotografies ll Marcel Cabrera Salvat Model ll Gemma Hortoneda Maquillatge i perruqueria ll Adriana Cordoba Localització ll Port de Torredembarra Data ll 30/04/2013 Càmera ll Nikon D7000 Objectiu ll 18-200mm Nikkor 3.5 31


32


Fotografies ll Marcel Cabrera Salvat Model ll Gemma Hortoneda Maquillatge i perruqueria ll Adriana Cordoba Localització ll Port de Torredembarra Data ll 30/04/2013 Càmera ll Nikon D7000 Objectiu ll 18-200mm Nikkor 3.5 33


PAN, EL FAUNO Pan, o el fauno era, també, el déu de la fertilitat i de la sexualitat masculina desenfrenada. Dotat d’una gran potència i desig sexual, es dedicava a perseguir pels boscos, a la recerca dels seus favors, a nimfes i nois. Era el déu de les brises de l’alba i del capvespre. Vivia en companyia de les nimfes en una gruta del Parnàs anomenada Coriciana. Se li atribuïen dons profètics i formava part del seguici de Dionís, ja que se suposava que seguia a aquest en els seus costums. Era caçador, curandero i músic. Habitava en els boscos i en les selves, corrent darrere de les ovelles i espantant als homes que penetraven en els seus terrenys. Pan representava tota la naturalesa salvatge. D’aquesta manera, se li atribuïa la generació de la por embogidora. El déu Pan va trobar a Siringa, un dia, quan baixava de la muntanya Liceu, es va enamorar d’ella i va començar a perseguir-la fins que la nimfa es va llançar al riu Ladó. Allà, acorralada, va demanar ajuda a les seves germanes les nimfes, les que, commogudes, la van convertir en un canyar. Quan Pan va arribar només va poder abraçar les canyes bressolades pel vent, i la remor que produïen li va agradar tant que va decidir construir un nou instrument musical amb elles. Així va inventar la siringa, anomenada així en record de la nimfa.

34


Fotografies ll Marcel Cabrera Salvat Model ll Víctor Camón Antolín Maquillatge i perruqueria ll Loreto Mercdé Localització ll Torredembarra Data ll 18/04/2013 Càmera ll Nikon D7000 Objectiu ll 18-200mm Nikkor 3.5 35


BÚCIGES Va ensenyar als homes l’art de conrear la terra, de sembrar, recollir el blat i elaborar pa, el que va fer que fos considerat déu de l’agricultura. Deméter va donar llavors a Búciges grans de blat i un carro alat d’una sola roda tirat per dracs perquè plantés les llavors des de l’aire per tota la terra. Li va ensenyar, d’aquesta manera, l’art de l’agricultura. A través d’ell, la resta de Grècia va aprendre a plantar i segar cultius. A la seva mort, també va ser considerat com a jutge de l’inframón.

36


Fotografies ll Marcel Cabrera Salvat Model ll Víctor Camón Antolín Maquillatge i perruqueria ll Loreto Mercdé Localització ll Torredembarra Data ll 18/04/2013 Càmera ll Nikon D7000 Objectiu ll 18-200mm Nikkor 3.5 37


40

PAG. 16 Fotografia ll Marcel Cabrera Salvat Model ll Anna Bertrán Barceló Maquillatge i perruqueria ll Jerome Duvall Localització ll Port de Tarragona Data ll 29/04/2013 Càmera ll Nikon D7000 Objectiu ll 18-200mm Nikkor 3.5

PAG. 16 Fotografia ll Marcel Cabrera Salvat Model ll Anna Bertrán Barceló Maquillatge i perruqueria ll Jerome Duvall Localització ll Port de Tarragona Data ll 29/04/2013 Càmera ll Nikon D7000 Objectiu ll 18-200mm Nikkor 3.5

PAG. 17 Fotografia ll Marcel Cabrera Salvat Model ll Anna Bertrán Barceló Maquillatge i perruqueria ll Jerome Duvall Localització ll Port de Tarragona Data ll 29/04/2013 Càmera ll Nikon D7000 Objectiu ll 18-200mm Nikkor 3.5

PAG. 18 Fotografia ll Marcel Cabrera Salvat Model ll Anna Bertrán Barceló Maquillatge i perruqueria ll Jerome Duvall Localització ll Port de Tarragona Data ll 29/04/2013 Càmera ll Nikon D7000 Objectiu ll 18-200mm Nikkor 3.5

PAG. 18 Fotografia ll Marcel Cabrera Salvat Model ll Anna Bertrán Barceló Maquillatge i perruqueria ll Jerome Duvall Localització ll Port de Tarragona Data ll 29/04/2013 Càmera ll Nikon D7000 Objectiu ll 18-200mm Nikkor 3.5

PAG. 18 Fotografia ll Marcel Cabrera Salvat Model ll Anna Bertrán Barceló Maquillatge i perruqueria ll Jerome Duvall Localització ll Port de Tarragona Data ll 29/04/2013 Càmera ll Nikon D7000 Objectiu ll 18-200mm Nikkor 3.5

PAG. 19 Fotografia ll Marcel Cabrera Salvat Model ll Anna Bertrán Barceló Maquillatge i perruqueria ll Jerome Duvall Localització ll Port de Tarragona Data ll 29/04/2013 Càmera ll Nikon D7000 Objectiu ll 18-200mm Nikkor 3.5

PAG. 20 Fotografia ll Marcel Cabrera Salvat Model ll Chus García Muñoz Maquillatge i perruqueria ll Pilar Pijuan Localització ll PLatja del Canyadell, Torredembarra Data ll 22/04/2013 Càmera ll Nikon D7000 Objectiu ll 18-200mm Nikkor 3.5

PAG. 21 Fotografia ll Marcel Cabrera Salvat Model ll Chus García Muñoz Maquillatge i perruqueria ll Pilar Pijuan Localització ll PLatja del Canyadell, Torredembarra Data ll 22/04/2013 Càmera ll Nikon D7000 Objectiu ll 18-200mm Nikkor 3.5


PAG. 22 Fotografia ll Marcel Cabrera Salvat Model ll Edgar Navarro Maquillatge i perruqueria ll Perruqueria Anna Localització ll Les Gavarres, Tarragona Data ll 24/04/2013 Càmera ll Nikon D7000 Objectiu ll 18-200mm Nikkor 3.5

PAG. 22 Fotografia ll Marcel Cabrera Salvat Model ll Edgar Navarro Maquillatge i perruqueria ll Perruqueria Anna Localització ll Les Gavarres, Tarragona Data ll 24/04/2013 Càmera ll Nikon D7000 Objectiu ll 18-200mm Nikkor 3.5

PAG. 23 Fotografia ll Marcel Cabrera Salvat Model ll Edgar Navarro Maquillatge i perruqueria ll Perruqueria Anna Localització ll Les Gavarres, Tarragona Data ll 24/04/2013 Càmera ll Nikon D7000 Objectiu ll 18-200mm Nikkor 3.5

PAG. 24 Fotografia ll Marcel Cabrera Salvat Model ll Edgar Navarro Maquillatge i perruqueria ll Perruqueria Anna Localització ll El Mèdol Data ll 24/04/2013 Càmera ll Nikon D7000 Objectiu ll 18-200mm Nikkor 3.5

PAG. 24 Fotografia ll Marcel Cabrera Salvat Model ll Edgar Navarro Maquillatge i perruqueria ll Perruqueria Anna Localització ll El Mèdol Data ll 24/04/2013 Càmera ll Nikon D7000 Objectiu ll 18-200mm Nikkor 3.5

PAG. 25 Fotografia ll Marcel Cabrera Salvat Model ll Edgar Navarro Maquillatge i perruqueria ll Perruqueria Anna Localització ll El Mèdol Data ll 24/04/2013 Càmera ll Nikon D7000 Objectiu ll 18-200mm Nikkor 3.5

PAG. 26 Fotografia ll Marcel Cabrera Salvat Model ll Yolanda García Maquillatge i perruqueria ll Jerome Duvall Localització ll Port de Tarragona Data ll 29/04/2013 Càmera ll Nikon D7000 Objectiu ll 18-200mm Nikkor 3.5

PAG. 26 Fotografia ll Marcel Cabrera Salvat Model ll Yolanda García Maquillatge i perruqueria ll Jerome Duvall Localització ll Port de Tarragona Data ll 29/04/2013 Càmera ll Nikon D7000 Objectiu ll 18-200mm Nikkor 3.5

PAG. 26 Fotografia ll Marcel Cabrera Salvat Model ll Yolanda García Maquillatge i perruqueria ll Jerome Duvall Localització ll Port de Tarragona Data ll 29/04/2013 Càmera ll Nikon D7000 Objectiu ll 18-200mm Nikkor 3.5

41


42

PAG. 27 Fotografia ll Marcel Cabrera Salvat Model ll Yolanda García Maquillatge i perruqueria ll Jerome Duvall Localització ll Port de Tarragona Data ll 29/04/2013 Càmera ll Nikon D7000 Objectiu ll 18-200mm Nikkor 3.5

PAG. 28 Fotografia ll Marcel Cabrera Salvat Model ll Gemma Hortoneda Maquillatge i perruqueria ll Adriana Cordoba Localització ll Port de Torredembarra Data ll 30/04/2013 Càmera ll Nikon D7000 Objectiu ll 18-200mm Nikkor 3.5

PAG. 28 Fotografia ll Marcel Cabrera Salvat Model ll Gemma Hortoneda Maquillatge i perruqueria ll Adriana Cordoba Localització ll Port de Torredembarra Data ll 30/04/2013 Càmera ll Nikon D7000 Objectiu ll 18-200mm Nikkor 3.5

PAG. 28 Fotografia ll Marcel Cabrera Salvat Model ll Gemma Hortoneda Maquillatge i perruqueria ll Adriana Cordoba Localització ll Port de Torredembarra Data ll 30/04/2013 Càmera ll Nikon D7000 Objectiu ll 18-200mm Nikkor 3.5

PAG. 29 Fotografia ll Marcel Cabrera Salvat Model ll Gemma Hortoneda Maquillatge i perruqueria ll Adriana Cordoba Localització ll Port de Torredembarra Data ll 30/04/2013 Càmera ll Nikon D7000 Objectiu ll 18-200mm Nikkor 3.5

PAG. 30 Fotografia ll Marcel Cabrera Salvat Model ll Gemma Hortoneda Maquillatge i perruqueria ll Adriana Cordoba Localització ll Port de Torredembarra Data ll 30/04/2013 Càmera ll Nikon D7000 Objectiu ll 18-200mm Nikkor 3.5

PAG. 30 Fotografia ll Marcel Cabrera Salvat Model ll Gemma Hortoneda Maquillatge i perruqueria ll Adriana Cordoba Localització ll Port de Torredembarra Data ll 30/04/2013 Càmera ll Nikon D7000 Objectiu ll 18-200mm Nikkor 3.5

PAG. 31 Fotografia ll Marcel Cabrera Salvat Model ll Gemma Hortoneda Maquillatge i perruqueria ll Adriana Cordoba Localització ll Port de Torredembarra Data ll 30/04/2013 Càmera ll Nikon D7000 Objectiu ll 18-200mm Nikkor 3.5

PAG. 32 Fotografia ll Marcel Cabrera Salvat Model ll Gemma Hortoneda Maquillatge i perruqueria ll Adriana Cordoba Localització ll Port de Torredembarra Data ll 30/04/2013 Càmera ll Nikon D7000 Objectiu ll 18-200mm Nikkor 3.5


PAG. 32 Fotografia ll Marcel Cabrera Salvat Model ll Gemma Hortoneda Maquillatge i perruqueria ll Adriana Cordoba Localització ll Port de Torredembarra Data ll 30/04/2013 Càmera ll Nikon D7000 Objectiu ll 18-200mm Nikkor 3.5

PAG. 33 Fotografia ll Marcel Cabrera Salvat Model ll Gemma Hortoneda Maquillatge i perruqueria ll Adriana Cordoba Localització ll Port de Torredembarra Data ll 30/04/2013 Càmera ll Nikon D7000 Objectiu ll 18-200mm Nikkor 3.5

PAG. 34 Fotografia ll Marcel Cabrera Salvat Model ll Víctor Camón Antolín Maquillatge i perruqueria ll Loreto Mercdé Localització ll Torredembarra Data ll 18/04/2013 Càmera ll Nikon D7000 Objectiu ll 18-200mm Nikkor 3.5

PAG. 34 Fotografia ll Marcel Cabrera Salvat Model ll Víctor Camón Antolín Maquillatge i perruqueria ll Loreto Mercdé Localització ll Torredembarra Data ll 18/04/2013 Càmera ll Nikon D7000 Objectiu ll 18-200mm Nikkor 3.5

PAG. 35 Fotografia ll Marcel Cabrera Salvat Model ll Víctor Camón Antolín Maquillatge i perruqueria ll Loreto Mercdé Localització ll Torredembarra Data ll 18/04/2013 Càmera ll Nikon D7000 Objectiu ll 18-200mm Nikkor 3.5

PAG. 36 Fotografia ll Marcel Cabrera Salvat Model ll Víctor Camón Antolín Maquillatge i perruqueria ll Loreto Mercdé Localització ll Torredembarra Data ll 18/04/2013 Càmera ll Nikon D7000 Objectiu ll 18-200mm Nikkor 3.5

PAG. 36 Fotografia ll Marcel Cabrera Salvat Model ll Víctor Camón Antolín Maquillatge i perruqueria ll Loreto Mercdé Localització ll Torredembarra Data ll 18/04/2013 Càmera ll Nikon D7000 Objectiu ll 18-200mm Nikkor 3.5

PAG. 37 Fotografia ll Marcel Cabrera Salvat Model ll Víctor Camón Antolín Maquillatge i perruqueria ll Loreto Mercdé Localització ll Torredembarra Data ll 18/04/2013 Càmera ll Nikon D7000 Objectiu ll 18-200mm Nikkor 3.5

43


BIBLIOGRAFIA

2011. Raimon Arola. El símbolo en la espiritualidad contemporánea. 2013. Arsgravis. Arte y simbolismo 1987. La Puerta. Retorno a las fuentes tradicionales 2012. Diccionario de sueños visiones símbolos luces y colores 1969. Diccionario de símbolos. Juan Eduardo Cirlot. Ediciones Siruela. 1985. Los Mitos Griegos. Robert Graves. Editorial Alianza. 2003. De Desmemoria y símbolos. Julia Otxoa. Espéculo. Revista de estudios literarios. 2001. Diccionario de símbolos cinematográficos. Bayón Martín, Fernando. 2008. Ovidio Nasón, Publio. Metamorfosis. Editorial Gredos.

47


copyright pròleg © 2013 per Marcel Cabrera Salvat copyright fotografies © 2013 per Marcel Cabrera Salvat Tots els drets reservats. Cap part d’aquest llibre pot ser reproduït de cap forma sense autorització escrita del publicador. ISBN 939-0-8251-7824-5 Manufacturat a Catalunya. 10 9 8 7 6 IDEA || MARCEL CABRERA SALVAT COORDINACIÓ || MARC COROMINA I RUFINO MESA DISSENY GRÀFIC || MARCEL CABRERA SALVAT I SERGI GRAU EDICIÓ || MARCEL CABRERA SALVAT REDACCIÓ || MARCEL CABRERA SALVAT TRADUCCIÓ I CORRECCIÓ || MARCEL CABRERA SALVAT IMPRESSIÓ || CÒPIALAB, C/ SÉNECA 5, 08006 BARCELONA Plaça Anton Roig Compons, nº9, 1º CP 43830, Torredembarra, Tarragona, Espanya www.marcelcabrerasalvat.com marcelcabrerasalvat@gmail.com

51


Moda i Simbologia  

Sesions de moda en exteriors amb llum artificial, estètica original amb elements simbòlics.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you