Page 1

En aquets darrers anys, per molt de que els meus pares no s’ho creguin me he adonat de com es la vida, i més del que un al.lot de 15 anys, com jo, hauria de saber. Tot va començar, aquell dia, un dels pitjors dies de la meva vida, quan em van diagnosticar càncer, feia molts de dies que em trobava diferent, sense ànims fins que la meva mare em va voler dur al metge, després de interminables proves, un dimarts a les 11 del matí, estava allà, a la consulta del meu metge, estava amb la cara més trista que mai havia vist. Va entrar la meva mare sola, i quan va sortir plorava sense consol, s’havia que algú anava molt malament. Després vaig entrar jo, sol, el metge no podia dir una frase s’encera sense quedar-se aturat i em mires, amb llàstima. Tenia càncer. I de pulmó. Des de aquell dia, jo, n’Arnau, no soc el mateix, aquell dimarts va marcar un antes i un després a la meva vida. Des de aquell dia tot el següent que em va passar no varen ser coses bones, la meva àvia, una de les persones que més confiava va morir, deixant-me encara pitjor del que estava amb tota la quimioteràpia que havia de fer cada dia, estava molt debilitat, i la meva àvia sempre s’havia com fer-me riure en aquells moments tan tràgics que estava passant. Cada dia empitjorava més, els meus amics ja casi no em venien a veure, perquè no volia veure’ls, em moria cada vegada que els veia a tots ells perfectes, quan em contaven el que feien cada dia, tots els dies que sortien de festa, tots el partits de futbol que jugaven, i que jo no podia jugar perquè no tenia prou forces. Però un dia vaig canviar la meva manera de veure les coses. Jo era fort, molt més que tots aquells que a la seva vida no havien patit de la meva manera, vaig fer uns altres amics, gent com jo, de l’hospital que tenia problemes com jo, i em van ensenyar a valorar la vida, que tothom te certs forats, a la seva vida, que tothom pateix de una manera o de altre, tothom ha tingut males temporades, però que tothom ha tingut la força per seguir endavant, perquè a la primera de canvi no ens podem vèncer. Vaig fer un amic, un amic de debò un que pensava igual que jo, en Toni, ell ho tenia pitjor, a la meva manera, estava amb cadira de rodes, i gràcies a persones com ell de cada dia me’n adonava més, cada pacient que entrava els hi veia amb aquella cara, de preocupació, de ràbia, aquella cara que jo tenia aquell dia, i me alegrava pensar en quant de temps se’n adonarien de tot i la seva cara canviaria, per sempre. Dos anys més tard vaig superar el càncer, el dia més alegre de la meva vida podríem dir, però per molt malament que ho hagi passat en aquells dos anys, me va servir de molt, després quan vaig tornar a la normalitat, i quan vaig tornar a veure als meus amics, un a un els hi anava demanant que em contessin els seus problemes, i de cada dia em donava conta de que tots els meus amics havien passat per mil situacions difícils, per uns més fàcils que per altres i per altres més complicades, però cap de ells es va donar per vençut, tots van continuar, tots tenen algú a la seva vida que no va bé, però tots seguim endavant, perquè la vida ens ensenya que hem de seguir ens passi el que ens passi. MARA LÁZARO LEDESMA 4ºESO Cançó: Holes- Passenger

Holes(Mara lázaro)  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you