Page 1


ANÀLISI DEL CONTEXT INMEDIAT

EL SOLAR

ESTRATÈGIA URBANA ARQUITECTÒNICA

ESTAT ORIGINAL L’edifici dels bombers ocupa tot el perímetre del solar, donant accés per la cantonada oest. Per tant, no genera cap tipus d’activitat al carrer Provença ni al passatge, que queda com un accés només de servei.

HOSPITAL CLÍNIC Aquest edifici imposa una forta volumetria al context, però que a peu de carrer queda anulada per un mur opac i alt que impedeix qualsevol interacció amb aquest. La seva geometria tindrà una forta presència en el projecte, però evitant crear una altrabarrera al carrer Provença.

SÒCOL D’EQUIPAMENTS En la nova proposta són els equipaments (biblioteca i escola bressol) que ocupen les dues primeres plantes, junt amb les que queden lliures de l’edifici existent, creant un sòcoll públic.

El nostre solar es troba rodejat de tres elements singulars amb morfologies cadasqun molt diferents, que tindran una forta presència en el disseny del volum del nou edifici.

BUIDAT EN PLANTA BAIXA Per tal de trencar amb la continuitat del mur de l’Hospital Clínic i esponjar el carrer Provença es crea un ritme de buit i ple en planta baixa, que ens permet accedir al centre de la illa i dóna lloc als accesos als diferents programes. També, per donar continuitat al passeig del carrer Casanova i separar l’escola bressol del carrer, ens separem del límit del solar pel cantó nord-est.

Vista aèrea del conjunt amb l’edifici de bombers encara en funcionament. El nostre solar queda comprès entre aquests dos edificis singulars.

EDIFICI EXISTENT A VILLARROEL

Trobem dues tipologies d’illa diferents; la de l’Hospital Clínic que es una superilla constituida per dues unitats, no atravessable pel mig i amb un passeig a un dels costats; i la del Mercat del Ninot, formada per tres grans edificis que no segueixen les alineacions tipus i amb un passatge que atravessa pel mig.

Es tracta d’un bloc d’habitatges construït als anys seixanta, les dues primeres plantes del qual estaven ocupades per les oficines dels bombers. Es manté ja que es troba en perfecte estat, i per tant en queden les dues primeres plantes lliures amb la possibilitat de posar-hi nou programa. La façana dels habitatges té un ritme molt marcat de galeries i terrasses, diferenciant-se de les primeres dues plantes amb un ritme més regular.

OBERTURA DELS ESPAIS PÚBLICS El volum dels edificis conforma l’espai públic. Al centre de l’illa es crea un gran espai-plaça, permetent que el passatge passi a formar part de l’espai públic i donant una nova entrada al Mercat del Ninot, un espai de nova centralitat. Les cantonades passen a ser punts estratègics d’accés als equipaments, creant també punts de reunió i trobada.

Vista frontal de l’Hospital Clínic, on podem observar la seva naturalesa repetitiva i l’alt mur que priva d’activitat al carrer.

BUIDAT EN SENTIT LONGITUDINAL EL MERCAT DEL NINOT

Per poder accedir de manera diagonal al centre també espongem la planta baixa en aquest sentit. Programàticament no es possible fer aquesta obertura continua, però sí hi ha un tractament diferent a través dels materials (vidre) i de les activitats que s’hi desenvolupen (patis).

Edifici característic per la seva simetria i la geometria de la seva coberta. Actualment no té sortida al centre de l’illa, pero actualment s’està duent a terme una reforma i es proposa que obri un accés al centre del mercat, ja que el nou edifici crearà un nou espai de centralitat. Cap dels tres edificis dirigeix els seus accessos cap al centre de l’illa, ja que l’edifici dels bombers crea un espai tancat i impenetrable. Amb el nou edifici volem conseguir un nou espai de centralitat, i que el centre de l’illa deixi de ser un “darrere” i passi a ser un “davant”.

CONNEXIÓ AMB EDIFICI EXISTENT I DOTAR DE LLINDARS ALS ACCESSOS

EL BUIT COM A ELEMENT DE PROJECTE El buit adquireix qualitat d’instrument de projecte quan es transforma en un ¡ngredient actiu. La construcció del buit consisteix en un procés de desocupació espacial que es correspon amb la creació d’un espai còncau ¡ irreductible que permet donar un valor nou a allò que ja existeix. La lectura del negatiu revela el buit com a entitat apreciable.

Imatge del solar un cop enderrocada la caserna dels bombers. Podem observar el desnivell que trobem al terreny, d’un metre i mig en el sentit transversal i mig metre en el sentit longitudinal.

La segona planta dels equipaments passa per sobre de tots els buits creats en planta baixa, de manera que sempre tots els accesos es creen sota cobert, aconseguint uns espais de transició entre l’exterior or i l’interior. És també en aquest nivell que es crea la connexió a l’edifici existent.

Aquesta estratègia va des d’una escala urbana, capaç d’alliberar els espais públics, a una escala més d’edificació, capaç d’esponjar la massa construida per tal de fer l’edifici permeable a vistes, aire i llum. Els buits per tant són les absències de construcció, que corresponen a l’espai públic, mentre que el ple s’entèn com a un bloc sòlid d’informació.

També passa el mateix amb les plantes baixes; mentre que la majoria d’illes del voltant tenen comerços i accessos en planta baixa, tant el mercat com l’hospital encaren els seus testers al nostre solar. El nou edifici haurà de procurar crear prou activitat com per que el mercat i l’edifici existent puguin obrir accessos al centre de l’illa.

Aquest buidatge va en funció de paràmetres contextuals i funcionals, dotant al projecte d’una escala més urbana, intentant respondre a l’entorn i crear nous espais actius en continuïtat dels existents.

CORONACIÓ AMB BLOCS D’HABITATGES Finalment apareixen els dos bloc d’habitatges sobree un forjat tècnic per a recollir totes les intal·lacions,, que es disposen en forma de U junt amb l’edificii existent tancant volumètricament l’espai de laa plaça.

Vista frontal del Mercat del Ninot. Un cop enderrocat l’edifici dels bombers apareix un nou punt de vista del mercat, el que abans era el seu darrere. El passatge pot deixar de ser un carrer estret i fosc de servei i obrir-se a un nou espai públic, donant una nova entrada al mercat des de l’altre cantó.

equipaments públics

[PFC Juny 2011] [Mar Ballesteros Sans] [Tribunal nº8]

INTRODUCCIÓ

ARQUITECTURA

CONSTRUCCIÓ

ESTRUCTURA

INSTAL·LACIONS

IMATGES

a l’Eixample de BARCELONA

03


EL PROGRAMA BIBLIOTECA HABITATGE ESCOLA BRESSOL OFICINES COMERÇ MERCAT ESPAI PÚBLIC

Qualificació del sòl segons l’Ordenança de rehabilitació i millora de l’Eixample 22-11-2002

0h

6h

12h

18h

El terreny consta de una qualificació de 7a, equipaments comunitaris i dotacions de caràcter local, i considerant el que ja hem dit abans, el tipus d’equipaments que li pertoca a aquesta parcela serien el cultural i el docent. Les condicions són les següents:

24h

Grau d’activitat dels diferents espais segons el moment del dia.

Tipus d’ordenació: edificació aïllada Altura màxima: 12m, sobrepassable quan es justifiqui per les característiques i finalitats de l’equipament fins a un màxim de 18m. Ocupació màxima en planta baixa: 60% Intensitat d’edificació neta: 1m² sostre/m² sòl

0h

6h

12h

18h

Forma i distribució de l’edificació: la forma i distribució dels cossos de l’edificació hauran de permetre la sistematització d’espais de l’interior dels solars per a jardins i patis.

24h

Edat dels usuaris segons la franja horaria i tipus d’activitat.

PLANTA 2, 3 I 4

LA BIBLIOTECA. BIBLIOTECA DE BARRI Tal com ho expressa el Manifest de la Unesco de la Biblioteca Pública (1994), la biblioteca pública és un centre local d’informació que facilita tot tipus de coneixement i informació als seus usuaris, i els seus serveis es fonamenten en la igualtat d’accés per a tothom, sense tenir en compte l’edat, la raça, el sexe, la religió, la nacionalitat o la classe social. Les col·leccions i els serveis han d’incloure materials en suports tradicionals i en tecnologies modernes i és fonamental la qualitat, l’actualització d’acord amb l’evolució de la societat, i l’adequació a l’entorn local El Mapa de la Lectura Pública de Catalunya, d’acord amb el que determina l’article 28 de l’esmentada Llei del sistema bibliotecari de Catalunya, ha de recollir les necessitats de la lectura pública i ha d’establir el tipus de servei que correspon a cada població, i és responsabilitat del Departament de Cultura la seva elaboració i actualització. Situació de les biblioteques al districte de l’Eixample el 2008:

HABITATGES

BIBLIOTECA

ESCOLA BRESSOL

LOCALS

TOTAL

P4

8 habitatges 42,63m² 2 habitatges 53,45m²

341,04 m² 106,9 m²

447,94 m² s.u. 768,08 m² s.c.

P3

8 habitatges 42,63m² 2 habitatges 53,45m²

341,04 m² 106,9 m²

447,94 m² s.u. 768,08 m² s.c.

9 habitatges 42,63m² 1 habitatges 53,45m² Coberta espai comú

383,67 m² 53,45 m² 110,76 m²

547,88 m² s.u. 884,1 m² s.c.

P2

P1

PB

Accessos bloc 1 Vestíbul Sala residus Sala comptadors Accessos bloc 2 Vestíbul Salaresidus Sala comptadors

49,24 m² 14,28 m² 15,26 m²

47,06 m² 13,32 m m² 16,19 m²

Zona treball intern Direcció Treball intern i taller Àrea de descans Bany Magatzem logístic Dipòsit documental

46,38 75,17 14,91 4,09 20,64 32,89

m² m² m² m² m² m²

Àrea de suport i formació Espai de formació Banys Sala de treball en grup 1 Sala de treball en grup 2 Sala de treball en grup 3 Sala de treball en grup 4 Sala de treball en grup 5 Sala neteja

60,94 15,93 19,99 21,28 20,16 21,28 20 7,61

m m² m² m² m² m² m² m² m²

Zona general Àrea de música i imatge Àrea de fons general Banys

191,41 m² 672,76 m² 15,2 m²

Terrassa

116,03 m²

Zona d'acollida i promoció Vestíbul edifici Villarroel Sala polivalent 1 Sala polivalent 2 Instal·lacions Magatzem Banys Vestíbul edifici nou Instal:lacions Banys Zona infantil Àrea fons d'imaginació Àrea fons infantil Zona general Àrea de diaris i revistes

P-1

Aparcament privat 66 places Instal·lacions E. T. Dipòsit aigua

1837,64 23,2 11,61 82,21

amb aparcament

1599,11 m² s.u. 2720,11 m² s.c. 4848,04 m² s.c.

TOTAL

97,49 63,84 74,69 18,6 16,31 13,93 86,6 14,8 21

Espais administratius Sala educadors Secretaria / direcció Espais de servei Vestidors i serveis Neteja i bugaderia Magatzem

26 m² 13,42 m²

Local oficines Local Bany

Biblioteca Joan Miró Biblioteca Sagrada Família Biblioteca Sant Antoni - Joan Oliver Biblioteca Sofia Barat Biblioteca Fort Pienc Biblioteca Infantil i Juvenil Lola Anglada

Documents 61.458 57.718 21.945 35.302 41.049 25.690

Superfície 750 2.641 1.322 535 1.091 270

Personal 2 bib. - 4 t èc.aux. - 1 sub. 6 bib. -11 tèc. aux. - 2 sub. 2 bib. . 5 tèc. aux. 2 bib. - 4 tèc. aux. 3 bib. - 5 tèc. aux. - 1 sub. 1 bib. - 1 tèc. aux.

Horari 33 h 60 h 40 h 30’ 40 h 30’ 52 h 33 h

Donada aquesta situació i en relació amb els estàndars del Mapa de Lectura Pública, es conclou que el districte té una biblioteca central adequada, 3 biblioteques locals adequades i una biblioteca local insuficient, i per tal cal construir-ne una de nova. Requeriments del programa · Accés comunicat i visi ble des de l’espai públic, tant des del carrer com des de l’interior de la plaça. · Accés independent de les aules d’estudi i sales polivalents, per tal de poder funcionar segons els horaris que convinguin. · Il·luminació difusa garantida a tots els punts, i amb control solar quan sigui necessari · Ventil·lació. · Espais exteriors.

PLANTA PRIMERA

199,15 m² 3,33 m²

L’ESCOLA BRESSOL. ESCOLA BRESSOL MUNICIPAL DE DUES LÍNIES Actualment, el model arquitectònic més habitual, que representa el 50% de les escoles bressol de l’Ajuntament, és una escola construïda en planta baixa amb capacitat per a vuitanta-un infants distribuïts en sis aules. La distribució de l’espai s’orienta cap a un entorn acollidor que ha de satisfer les exigències de la legislació vigent i garantir el màxim aprofitament de la superfície construïda i de la llum natural, d’acord amb les consignes de sostenibilitat i estalvi. L’organització i moblament dels espais interiors i del pati de jocs també segueixen aquestes prescripcions i n’inclouen d’altres directament relacionades amb les necessitats educatives dels infants, com la seguretat, l’accessibilitat, la visibilitat, la intercomunicació, la flexibilitat i l’adaptació.

25 m² 25 m² 18,18 m²

Requeriments del programa: · Accés ampli i directe des del carrer per a poder recollir els nens còmodament, i també amb relació amb la plaça. · Assoleiament de les aules i accés directe al pati. · Transparència dels tancaments, facilitant l’acció autònoma de l’infant. Així tots els educadors es responsabilitzen de tots els infants. · Espais diàfans, amplis i interrelacionats. · Continuïtat entre els espais interiors i exteriors, donant més possibilitats a l’infant, engrandint l’aula sense necessitat de proposar una única activitat en grup. · Elements proporcionals als usuaris, com per exemple les finestres, que han de permetre que l’infant pugui veure què hi ha a l’altre banda. · Edificació dels espais principals en una sola planta, permentent que l’infant es pugui moure amb la major autonomia possible. · Protecció visual del pati, que es conseguirà amb el desnivell del terreny. · Espais accessibles i segurs. L’edifici ha de facilitar l’accessibilitat dels usuaris més petits per tal de potenciar la seva autonomia. 1570,72 m² s.u. 2314,88 m² s.c. Zona d'acollida Vestíbul Guardacotxets Bany per a visites

m² m² m² m² m² m² m² m m² m²

Espais de servei Cuina Rebost Instal·lacions Espais docents Sala d'usos múltiples 2 aules -1 any 2 aules 1-2 anys 2 aules 2-3 anys

107,6 m² 125,28 m²

54,54 m² 6,12 m² 4,52 m²

29,66 m² 12,8 m m² 13,23 m²

111,77 96,53 96,53 112,86

Local comercial Local Bany

108,72 m² 5,9 m²

Cafè-restaurant Àrea general Cuina Rebost Banys

247,53 28,05 8 19,22

HABITATGES Les noves necessitats de l’habitatge fan necessària l’aparició de nous tipus d’habitatge. En aquest cas parlem de 30 habitatges de lloguer de curta durada, seguint el Programa d’Actuació del Districte de l’Eixample. Estan pensades per a persones que necessiten habitatge temporalment ja sigui per estàncies llargues a un hospital, turisme, feina... i tenen per tant, una gran rotació d’ocupació. Són habitatges sense un usuari clar definit; per tant han de ser realment flexibles i perfectibles, poc definides, que es presentin com a una caixa amb un comfort màxim amb possibilitat de ser millorades.

m² m² m² m m²

PLANTA BAIXA

Requeriments del programa: · Gran flexibilitat dels espais i possibilitat de la seva transformació en un futur. · Bona orientació segons els programa i ventil·lació creuada. · Aprofitament passiu. · Durabilitat i resistència dels acabats. · Relació amb els habitatges existents al solar.

m² m² m² m²

L’ESPAI PÚBLIC

1938,55 m² s.u. 2415,96 m² s.c.

187,08 m²

m² m² m² m²

Seguint en el marc de recuperació d’interiors d’illa de ProEixample, el nou espai públic es planteja com a un nou interior d’illa. Anteriorment anul·lat pel parc de bombers i un passatge estret d’accés de mercaderies al mercat, el nou espai central de l’illa crea un esponjament del teixit de la ciutat i dóna un espai públic digne als nous dos equipaments i al nou Mercat del Ninot. Es planteja un gran espai central que permeti el desenvolupament d’activitats públiques així com donar un nou espai de referència al barri, connectat a dos altres petits espais a les cantonades, que corresponen als accesos als dos equipaments.

1954,66 m² s.u. 2127,04 m² s.c.

2203,89 m² s.u. 2703,4 m² s.c.

646,16 m² s.u. 956,87 m² s.c.

ALTRES. CAFÈ-RESTAURANT I DOS LOCALS. Per tal d’introduir més diversitat d’usos i enriquir l’espai, en la proposta situem tres locals d’ús privat, dos en planta baixa, i un en planta primera. El cafè-restaurant se situa estratègicament sota l’edifici existent, amb entrada tant des del carrer Villarroel com des del centre de la plaça. Situat al costat del mercat, els nous equipaments i l’Hospital Clínic i l’Escola Industrial ja existent, es planteja com a un nou lloc de trobada. Els altres dos locals afegeixen diferents usos tant en planta baixa com en planta primera.

619,9 m² s.u. 729.89 m² s.c.

equipaments públics

[PFC Juny 2011] [Mar Ballesteros Sans] [Tribunal nº8]

INTRODUCCIÓ

ARQUITECTURA

CONSTRUCCIÓ

ESTRUCTURA

INSTAL·LACIONS

IMATGES

a l’Eixample de BARCELONA

04


VERTICALS

HORITZONTALS

ÇA

CA

PR

OV

EN

RR

ER

CA

NO

CA

RR

ER

SA

CONNEXIÓ ESPAIS PÚBLICS

VA

LL OR LA

MA

VIL

RR

ER

ER

ORGANITZACIÓ DELS HABITATGES

RR

RR

OE

CA

CA

CA

ELS ACCESSOS

L

ELS PATIS

equipaments públics

EMPLAÇAMENT 1/500 [PFC Juny 2011] [Mar Ballesteros Sans] [Tribunal nº8]

INTRODUCCIÓ

ARQUITECTURA

CONSTRUCCIÓ

ESTRUCTURA

INSTAL·LACIONS

IMATGES

a l’Eixample de BARCELONA

05


ALÇAT SUD I PLANTA BAIXA E 1/200

LA IL·LUMINACIÓ

EL MOBILIARI URBÀ

Fanal Sara de Santa & Cole, per Beth Galí

Banc Trapecio de Santa & Cole, per Montse Periel i Antonio Montes

Dues columnes d’acer galvanitzat ajuntades en vano, il·luminant per un cantó amb quatre projectors i per l’altre amb dues làmpades flurorescents.

Banc longitudinal format per dos blocs de fusta massisos desplaçats lateralment suportats per unes potes d’acer galvanitzat.

Balisa Augusta de DAE, per Albert Ferrer

ELS ARBRES

Lluminària empotrada al terra de l’espai públic que marca els límits dels edificis i il·lumina verticalment.

Albizia julibrissin. Arbre nou per voreres. alçada plantació: 4 m ample plantació: 0,8 m alçada màxima: 5 - 8 m amplada màxima: 4 - 6 m fulla caduca

EL PAVIMENT I SANEJAMENT Seguint amb la idea de sistematització de l’edifici, el paviment marca els eixos que conformen el conjunt a través de les juntes del formigó. Sempre trobem una regularitat en el sentit vertical, on les juntes són contínues, mentre que en l’altre sentit les juntes segueixen un altre ritme, permetent l’aparició de forats (que corresponen a la vegetació) i de col·lectors que recullen les aigües pluvials. Aquestes juntes horitzontals creen a les cantonades una transició gradual del paviment de panot de les voreres al nostre paviment.

Ailanthus altissima. Arbre nou interior illa. alçada plantació: 4,25 m ample plantació: 0,9 m alçada màxima: 15 - 20 m amplada màxima: 8 - 10 m fulla caduca

Prunus serrulata. Arbre nou interior illa. alçada plantació: 3,5 m ample plantació: 0,8 m alçada màxima: 4 - 8 m amplada màxima: 4 - 8 m fulla caduca

equipaments públics

[PFC Juny 2011] [Mar Ballesteros Sans] [Tribunal nº8]

INTRODUCCIÓ

ARQUITECTURA

CONSTRUCCIÓ

ESTRUCTURA

INSTAL·LACIONS

IMATGES

a l’Eixample de BARCELONA

06


ALÇAT NORD I PLANTA PRIMERA E 1/200

LA BIBLIOTECA

L’ESCOLA BRESSOL

Espais de circulació i serveis

Pati central

La biblioteca, separada en dos accessos en planta baixa i unida en planta primera, s’organitza funcionament al voltant d’un eix que recorre els dos edificis i agrupa totes les instal·lacions i serveis.

L’escola s’agrupa al voltant d’aquest pati, que sorgiex de la morfologia general de l’edifici. Queda separat de l’espai públic per el tancament de vidre del vestíbul, però mantenint les vistes i la funció d’accés. Aquest vestíbul es pot obrir des del cantó del patiper tal de tenir una extensió del pati sota cobert.

Espais filtre i les aules Totes les aules s’orienten al pati, donant l’esquena a l’espai exterior. Els passadissos actuen com a element de transició entre el fora i el dins així com també ens proporcionen un filtre climàtic i acústic. Les aules es poden comunicar entre si, arribant a les possible tenir una sola aula gran. Organització del programa En planta baixa trobem els espais que han d’estar més en relació amb l’accés i l’espai públic. Són les zones més sorolloses i amb més activitat: els vestíbuls, la zona de diaris (a sud), la zona infantil (en contacte amb el pati) i a l’edifici existent, una entrada independent per a les sales polivalents. El fons general de la biblioteca i els espais de treball es localitzen a la primera planta, envoltant un pati que garanteix una correcta il·luminació i ventil·lació. També es crea una terrassa que es pot considerar com a prolongació dels espais de lectura, i l’espai audiovisual més relacionat amb el vestíbul i zones de circulació.

Espais de servei Tots els elements del programa que necessiten estar en fàcil contacte amb els infants es troba situat a planta baixa, mentre que les peces més de servei i excusives dels educadors o pares se situen a dalt.

Els espais administratius i de treball intern de la biblioteca es troben agrupats a la primera planta de l’edifici existent, ja que es poden adaptar millor a la geometria existent i permetem que puguin també tenir un accés independent.

equipaments públics

[PFC Juny 2011] [Mar Ballesteros Sans] [Tribunal nº8]

INTRODUCCIÓ

ARQUITECTURA

CONSTRUCCIÓ

ESTRUCTURA

INSTAL·LACIONS

IMATGES

a l’Eixample de BARCELONA

07


SECCIÓ LONGITUDINAL 1 I PLANTA SEGONA E 1/200

Circulacions i eixos Els espais de transició

L’habitatge s’organitza al voltant d’uns eixos que sorgeixen dels espais buits que deixen les peces fixes, com ara son el bany, la cuina o el safareig, permetent així una comunicació visual directe de punta a punta de l’habitatge. Les portes correderes a cada cantó d’aquest nucli central es poden tancar segons convingui en cada moment

Els espais de transició entre l'exterior i l'interior es plantegen com a límits amb gruix. Són espais d'amortiguació que poden arribar a considerarse quasi bé "habitacions". Al cantó nord, l'espai amortigua entre el carrer i l'entrada a l'habitatge, en especial, acústicament. A la part sud, l'espai es planteja com un amortiguador climàtic, que recupera la idea de galeria de l'Eixample, funcionant com a hivernacle a l'hivern i com a terrassa a l'estiu

Aprofitament tèrmic i ventil·lació La galeria actúa com a acumulador de calor, desprenent aquesta energia cap a la resta de l’habitatge. L’habitatge va de punta a punta del bloc i per tant permet la ventil·lació creuada, afavorida també per la disposició dels elements i les obertures.

Àrees humides S’agrupen les àrees humides al centre de l’habitatge, de manera tenim una franja contínua de serveis en tot el bloc. També, ens separen els dos espais principals de l’habitatge, i els intersticis es converteixen també en espais de circulació.

Regulacions Espais principals

Estar+menjador+cuina = 20,54 m2 Dormitori = 12,04 m2 Bany = 4,33 m2 Safareig = 2,98 m2

Considerem l’estar i el dormitori els espais més exigents, i per tant, els situem a les dues façanes; l’estar al sud i el dormitori a nord. L’estar gaudeix d’un espai diàfan i ben il·luminat, amb accés a la galeria pel cantó del mercat, mentre que el dormitori, d’àmbit més privatiu, se sitúa a nord i amb una petita finestra que ens garanteix l’entrada d’il·luminació indirecta i la ventil·lació.

Espais d’emmagatzematge = 3,02 m2 Ample mínim dels passos = 90 cm Alçada lliure estar i dormitori= 2,50 m Alçada lliure bany i cuina = 2,35 m

equipaments públics

[PFC Juny 2011] [Mar Ballesteros Sans] [Tribunal nº8]

INTRODUCCIÓ

ARQUITECTURA

CONSTRUCCIÓ

ESTRUCTURA

INSTAL·LACIONS

IMATGES

a l’Eixample de BARCELONA

08


SECCIÓ LONGITUDINAL 2 I PLANTA TERCERA I QUARTA E 1/200

Les galeries "En les cases de l'Eixample, la galeria es veu delimitada per dos plans de vidre: el que separa de l'habitatge i el que tanca a l'exterior. Així, l'espai queda vinculat funcionalment a la casa, tot i que el seu ús es vegi condicionat a certes èpoques de l'any degut al seu escàs acondicionament tèrmic. Per fora del pla exterior de vidre, trobem una rudimentària persiana enrotllable que garantitza la protecció solar. Habitatges a Sabadell, Rafael Moneo, José Antonio Martínez-Lapeña i Elías Torres.

En el cas de les vivendes de protecció oficial a Barcelona, es recupera la idea de la galeria com a prolongació funcional de l'habitatge i del funcionament d'aquest espai com a espai captador d'energia. Aquesta galeria es genera entre dues superfícies vidriades, de manera que funciona com a captador solar passiu a l'hivern, i a l'estiu, obrint les lames vidriades exteriors i tancant les portes plegables interiors, la galeria es transforma en un balcó cobert. En canvi però, el contacte amb l'exterior queda bastant limitat degut a que les lames exteriors són fixes.

Habitatges existents al solar

És Coderch, qui s'ocupa de desenvolupar més aquest espai. En les vivendes de la Barceloneta prescindeix del segon pla de vidre, posant unes lames orientables enrasades amb la façana. En el bloc de Compositor Bach crea un espai encara més sofisticat, una galeria correguda entre la fusteria interior y el pla de lames que, degut a la seva escasa dimensió, deixa de ser una prolongació funcional per convertise ja en un lloc a temperatura exterior, en un gradient de privacitat, control tèrmic i lumínic.

Habitatges protecció oficial, Emiliano López i Mónica Rivera

En el nostre cas, tornem a la idea inicial de galeria, en la que tenim un doble tancament de vidre; la part interior està formada per unes correderes de vidre, i la part exterior per un tancament de vidre correder-plegable, de manera que pot desapareixer totalment a l'estiu i convertir-se en terrassa.

La Barceloneta, Coderch

Compositor Bach, Coderch

El corredor obtingut als habitatges de Sabadell té molt a veure amb la idea de Coderch, però afegint més versatilitat al sistema de control solar. Recupera les possibilitats de la persiana de tambor a la que Coderch havia renunciat i a més, desenvolupant-la en tota la altura del pis." [extracte Tectónica nº20, pàg. 30-41 ]

equipaments públics

[PFC Juny 2011] [Mar Ballesteros Sans] [Tribunal nº8]

INTRODUCCIÓ

ARQUITECTURA

CONSTRUCCIÓ

ESTRUCTURA

INSTAL·LACIONS

IMATGES

a l’Eixample de BARCELONA

09


PLANTA COBERTA E 1/200

equipaments públics

[PFC Juny 2011] [Mar Ballesteros Sans] [Tribunal nº8]

INTRODUCCIÓ

ARQUITECTURA

CONSTRUCCIÓ

ESTRUCTURA

INSTAL·LACIONS

IMATGES

a l’Eixample de BARCELONA

10


PLANTA APARCAMENT E 1/200

El pàrquing ocupa, com la resta d’accessos, un dels forats creats per l’edifici. L’entrada es fa pel carrer Villarroel, ja què es el carrer principal en quant a tràfic. Es tracta d’un aparcament privat per als 30 habitatges creats, i per tant no és necessari que ocupi tota la parcel·la. Ocupem només la part de sota de l’edifici (excepte una part de l’escola bressol) per tal d’alliberar la resta de l’espai públic i poder plantar arbres amb més llibertat. Consta de 66 places, dues de les quals adaptades. És també on hi trobem el dipòsit d’aigües i altres instal·lacions.

5%

18 %

equipaments públics

[PFC Juny 2011] [Mar Ballesteros Sans] [Tribunal nº8]

INTRODUCCIÓ

ARQUITECTURA

CONSTRUCCIÓ

ESTRUCTURA

INSTAL·LACIONS

IMATGES

a l’Eixample de BARCELONA

11


ALÇATS TRANSVERSALS E 1/200

ALÇAT OEST

ALÇAT EST

equipaments públics

[PFC Juny 2011] [Mar Ballesteros Sans] [Tribunal nº8]

INTRODUCCIÓ

ARQUITECTURA

CONSTRUCCIÓ

ESTRUCTURA

INSTAL·LACIONS

IMATGES

a l’Eixample de BARCELONA

12


SECCIONS TRANSVERSALS E 1/200

L’EDIFICI COM A COMPOSICIÓ TOTAL El projecte es planteja com una composició total des del principi: un sol edifici ha de donar cabuda a diversos programes i a la vegada donar una imatge d’unitat. Es busca per tant una solució formal unitaria, una sistematització que permeti unifiicar els programes en un edifici i que a la vegada sigui capaça de respondre a les necessitats particulars de cadasqun. Això ho aconseguim a través de varis mecansimes: Continuïtat d’elements constructius Cada planta del projecte queda delimitada per un element prefabricat de façana que l’enmarca. Aquests elements, que visualment configuren unes línies contínues a tot el projecte, també ens serveixen per poder conseguir una continuitat de l’aïllant en la secció constructiva com també protegir-nos de sol a sud, on aquests elements creixen i inclús en certs punts es converteixen en brise-soleils. El maó com a material principal El maó, material dominant en els edificis de la zona, ens proporciona la solidesa i atemporalitat que busquem. Es tracta d’un material molt resistent i també amb propietats tèrmiques, ja que al ser un material màssic colabora en l’emmagatzemament de calor. El maó ens proporciona a més una gran varietat de possibilitats i disposicions, que aprofitarem per diferenciar els usos més domèstics dels més públics, donant més lleugeresa als primers i més solidesa als segons.

SECCIÓ TRANSVERSAL 1

Sistematització de façanes En les façanes es busca una sistematització d’elements que ens permetin respondre a les necessitats de cada programa fent petites variacions en el sistema. Igual que en les façanes de l’eixample, hi ha una diferenciació entre les primeres plantes i les plantes superiors, que es fa evident en el nostre cas tant pel canvi de material en el sòcol com per la utilització de diferents sistemes de maó (tancament opac de maó o gelosia de maó). El sòcol Al llarg de tota la planta baixa hi trobem un sòcol , tot i que fet del mateix material, s’utilitza de manera diferent per tal de diferenciar-se. És la peça que visualment absorveix tot el desnivell i, a la vegada, fa arribar l’edifici a terra diferenciant la planta baixa de les demés.

4,6%

1%

4%

AO

SANEJAMENT DE L’ESPAI PÚBLIC

S1

S2

En el solar hi ha un desnivell de 1,5 metres en el sentit transversal, sent el carrer Provença el més alt, i un petit desnivell de 0,5 metres en el sentit longitudinal, on el carrer Villarroel és el més alt. Mentres que aquesta segona pendent no representa un problema per a l’edifici, la pendent transversal s’ha solucionat per trams, donant la pendent mínima a les franges que corresponen als accessos dels edificis i les pendents més grans en els trams on no hi ha cap accés. En aquests punt de canvi de pendent és on es situen els col·lectors d’aigua pluvials, integrats en el sistema de paviment de l’espai públic.

Nivell vorera

Accés a nuclis blocs habitatges

Accés escola bressol

Accés biblioteca

Espai públic

Nivell passatge. Accés mercat

SECCIÓ TRANSVERSAL 2

1%

SL 2 SL 1

equipaments públics

[PFC Juny 2011] [Mar Ballesteros Sans] [Tribunal nº8]

INTRODUCCIÓ

ARQUITECTURA

CONSTRUCCIÓ

ESTRUCTURA

INSTAL·LACIONS

IMATGES

AE

a l’Eixample de BARCELONA

13


LES FAÇANES E 1/100

Escola a Baden, Burkard Meyer

Façana nord: passera d’accés als habitatges La passera actúa com a espai filtre entre el carrer i l’habitatge, i així actua també aquesta façana. La façana segueix les proporcions del buit i ple del conjunt de l’edifici, però en varia més el ritme donant lloc a una composició menys rigorosa que la de les façanes dels equipaments. La gelosia és una forma més domèstica d’utilitzar el maó que actúa com a filtre acústic i visual.

Jakob-und-Wilhelm-Grimm-Zentrum, Max Dudler

Façanes nord i sud de la biblioteca Les façanes de la biblioteca segueixen un ritme molt marcat de buit i ple amb finestres allargades marcant un forat de forjat a forjat. A nord, totes les finestres són iguals i segueixen el ritme interior de les llibreries. A sud, ens obrim més al sol i algunes de les finestres creixen, consguint un ritme més variat i adequat a la façana que dóna a la plaça. La línia que marca el forjat creix i crea un ràfec, que protegeix del sol a l’estiu.

De Commissaris Venlo, KCAP

Het Carré, OMA

Façana sud: galeries i terrasses dels habitatges Cada habitatge consta d’una galeria, formada per una doble pell, que actúa com a filtre climàtic i acústic. Els dos tancaments són de vidre, el primer correder i el segon plegable, de manera que la galeria pot estar totalment tancada, semi-oberta o oberta del tot. A més, es repeteixen les gelosies de la façana nord, que són les que segueixen el ritme de les façanes de l’efici. Darrere d’aquestes gelosies és on trobem el safareig i on s’amaga el tancament plegable quan està totalment obert.

Celler a Fläsch, Gramazio i Kohler

Façanes de l’escola bressol L’escola bressol segueix el ritme més marcat de les façanes dels equipaments, però incorpora en els passadissos la gelosia de maó, element utilitzat en els habitatges, donant un toc més domèstic. Està formada per un tancament de vidre interior continu i una geloria exterior que es va interrumpint deixant sortir el vidre a l’exterior, actuant també com a filtre.

Brick House, Studio Gang

Espai Baronda, Alonso Balaguer

equipaments públics

[PFC Juny 2011] [Mar Ballesteros Sans] [Tribunal nº8]

INTRODUCCIÓ

Apartaments a Montcada i Reixac, Roldán i Berengué

ARQUITECTURA

CONSTRUCCIÓ

ESTRUCTURA

INSTAL·LACIONS

IMATGES

a l’Eixample de BARCELONA

14


SECCIÓ CONSTRUCTIVA BIBLIOTECA E 1/20 1. ESTRUCTURA 1.1 Pilar prefabricat de formigó de 40x40cm. 1.2 Forjat de plaques alveolars de 120x750x25. 1.3 Capa de compressió e=50mm de formigó armat. 1.4 Jàssera Deltabeam d'acer formigonada in situ. 2. FAÇANA 2.1 Façana ventil·lada de maó. Aparrell de sogas amb junta degollada de maó klinker Albero de Malpesa format 23,6 x 11,3 x 5. Juntes horitzontals a cada planta i verticals cada 10,8 m. 2.2 2.3 2.4 2.5 2.6

Anclatges de la fàbrica a l'estructura. Xapa d'acer galvanitzada i pintada.

Placa de ciment Aquapanel Outdoor. Tyvek. Aïllament llana mineral 80cm + 60 cm. 2.7 Barrera de vapor. 2.8 Dues plaques de cartró guix Gypsum Board gruix 12,5 mm. 2.9 Cornisa de formigó prefabricada. 2.10 Finestra practicable Saphir Fxi 65 de Technal 8/16/10. 2.11 Ràfec metàl·lic i de fusta anclat al forjat. 2.12 Finestra no practicable Saphir Fxi 65 de Technal 8/16/10. 2.13 Bloc de formigó cel·lular autoclavat per a la subjecció de la finestra a l'altura del paviment. 3. FALS SOSTRE 3.1 Fals sostre acústic sistema grid de Hunter douglas de fusta de pi europeu. 3.2 Aïllament acústic 50mm.

4.1 4.2 4.3 4.4

4. PAVIMENTS Entarimat de fusta (20x1000x1300). Làmina impermeable de polietilè. Formigó de pendents. Terra tècnic de panell aglomerat de fusta amb revestiment de linòleum gris fosc 60x60.

4.5 Peus drets. 4.6 Aïllament 50mm. 4.7 Paviment de formigó amb juntes cada 3 a 5 m. 4.8 Geotextil de protecció de la làmina impermeable. 4.9 Làmina impermeable. 4.10 Encofrat perdut de solera elevada Daliforma amb solera de formigó armat. 5. COBERTA 5.1 Peça de coronament fixada amb morter. 5.2 Pletina fixadora. 5.3 Tram de graves perimetral. 5.4 Vegetació sedum entapissant. 5.5 Zincoterra sedum. 5.6 Filtre sistema SF. 5.7 Element de drenatge Floradrain. 5.8 Manta protectora i retenidora. 5.9 Aïllament poliestiré extrudit 4 cm. 5.10 Làmina geotèxtil. 5.11 Làmina impermeable. 5.12 Formigó de pendents.

equipaments públics

[PFC Juny 2011] [Mar Ballesteros Sans] [Tribunal nº8]

INTRODUCCIÓ

ARQUITECTURA

CONSTRUCCIÓ

ESTRUCTURA

INSTAL·LACIONS

IMATGES

a l’Eixample de BARCELONA

15


SECCIÓ CONSTRUCTIVA ESCOLA BRESSOL E 1/20

1.1 1.2 1.3 1.4

1. ESTRUCTURA

2.11

Escopidor d'acer galvanitzat 1mm.

Pilar prefabricat de formigó de 40x40cm. Forjat de plaques alveolars de 120x750x25.

2.12

Sòcol de maó. Aparell sogas amb junta degollada amb maó klinker Maestranza 23,6 x 11,3 x 5.

Capa de compressió e=50mm de formigó armat. Cèrcol de formigó armat de 25x25cm. 3.1 2. FAÇANA PASSADÍS

2.1

3.2

2.2 2.3

Gelosia de maó klinker Albero de Malpesa 23,6 x 11,3 x 5 Pletina metàl·lica per a rigiditzar la gelosia. Xapa d'acer galvanitzat i pintat.

2.4

Placa de ciment Aquapanel Outdoor.

4.1

2.5 2.6

Tyvek. Aïllament llana mineral 80cm + 60 cm.

2.7 2.8

Barrera de vapor.

2.9 2.10

Dues plaques de cartró guix Gypsum Board gruix 12,5 mm. Cornisa de formigó prefabricada. Finestra practicable per la part superior i fixa per la part inferior Saphir Fxi 65 de Technal 8/16/10.

6. COBERTA

5. PAVIMENTS

3. FAÇANA PATI Balconera corredera Saphir GXi amb vidre doble de 14mm amb tancament abatible a la part superior. Ràfec metàl·lic i de fusta anclat al forjat.

5.1 5.2

Entarimat de fusta (20x1000x1300). Làmina impermeable de polietilè.

6.1 6.2

Peça de coronament fixada amb morter. Pletina fixadora.

5.3 5.4

Formigó de pendents. Terres compactades.

6.3 6.4

Tram de graves perimetral. Vegetació sedum entapissant.

5.5

Terra vegetal.

6.5

Zincoterra sedum.

5.6 5.7

Canal exterior de recollida d'aigües. Reixa d'acer galvanitzat.

6.6 6.7

Filtre sistema SF. Element de drenatge Floradrain.

5.8 5.9

Paviment de terratzo de gra fi marfil. 40x40x3.5 cm. Terra radiant amb tubs de polietilè, capa de repartiment i armat d'acer.

6.8 6.9

Manta protectora i retenidora. Aïllament poliestiré extrudit 4 cm.

4. ENVANS I FALS SOSTRE Fals sostre de cartró guix amb aïllament 5cm.

5.10

Capa anti-vapor.

6.10

Làmina geotèxtil.

4.2

Envà de cartró guix Knauf format per dues plaques de 12,5 mm a cada banda, amb aïllament de llana mineral de gruix 7mm.

5.11 5.12

Aïllament tèrmic i fonoabsorvent (evita soroll d'impacte) 5 cm. Encofrat perdut de solera elevada Daliforma amb solera de formigó armat.

6.11 6.12

Element de drenatge Floradrain. Làmina impermeable.

4.3 4.4

Moble-armari separador. Vidre fix.

5.13 5.14

Solera de formigó armat. Làmina de poliestirè.

6.13

Formigó de pendents.

4.5

Acabat amb pintura de pissarra fins a 1,10 m d'altura.

5.15

Subase de graves compactades.

4.6

Tancament mòbil de fusta.

5.16

Paviment de formigó amb juntes cada 3 a 5 m.

equipaments públics

[PFC Juny 2011] [Mar Ballesteros Sans] [Tribunal nº8]

INTRODUCCIÓ

ARQUITECTURA

CONSTRUCCIÓ

ESTRUCTURA

INSTAL·LACIONS

IMATGES

a l’Eixample de BARCELONA

16


SECCIÓ CONSTRUCTIVA HABITATGE E 1/20

2.7 Imprimació GRC per a la òptima adherència dels acabats a la placa base.

3.3 Escopidor d'acer galvanitzat 1mm.

1.1 Pilar prefabricat de formigó de 30x30cm.

2.8 Placa de ciment Aquapanel Outdoor.

3.4 Balconera corredera Saphir GXi amb vidre doble de 14mm.

1.2 Forjat de plaques alveolars de 120x750x25.

2.9 Tyvek.

1. ESTRUCTURA

4. ENVANS I FALS SOSTRES

5. PAVIMENTS

FAÇANA VENTIL·LADA MAÓ + AQUAPANEL

6.3 Tram de graves perimetral.

5.1 Entarimat de fusta (20x1000x1300).

6.4 Vegetació sedum entapissant.

5.2 Capa de morter.

6.5 Zincoterra sedum.

5.3 Làmina impermeable de polietilè.

6.6 Filtre sistema SF.

aïllament acústic: 61 dBA resistència tèrmica: U=3,95 m2 K FAÇANA AQUAPANEL

1.3 Capa de compressió e=50mm de formigó armat.

2.10 Aïllament llana mineral 80cm + 60 cm.

1.4 Cèrcol de formigó armat de 25x25cm.

2.11 Barrera de vapor.

4.1 Placa de cartró guix Knauf de 12,5 mm.

5.4 Formigó de pendents.

6.7 Element de drenatge Floradrain.

2.12 Dues plaques de cartró guix Gypsum Board gruix 12,5 mm.

4.2 Aïllament de llana mineral de gruix 7mm.

5.5 Paviment de terratzo de gra fi negre amb fons negre 40x40x3.5 cm.

6.8 Manta protectora i retenidora.

2.13 Finestra practicable Saphir Fxi 65 de Technal 8/16/10.

4.3 Placa de cartró guix Aquapanel Knauf de 12,5 mm.

5.6 Terra radiant amb tubs de polietilè, capa de repartiment i armat d'acer.

6.9 Aïllament poliestiré extrudit 4 cm.

2.1 Gelosia de maó klinker Albero de Malpesa 23,6 x 11,3 x 5

2.14 Porta de xapa de fusta amb cambra aïllant interior.

4.4 Enrajolat ceràmic 100x100x8 mm en banys i cuina.

5.7 Capa anti-vapor.

6.10 Làmina geotèxtil.

2.2 Pletina metàl·lica per a rigiditzar la gelosia.

2.15 Bloc de formigó autoclavat per a subjecció de la porta.

4.5 Porta corredissa de xapa de fusta amb guía exterior.

5.8 Aïllament tèrmic i fonoabsorvent (evita soroll d'impacte) 5 cm.

6.11 Làmina impermeable.

2. FAÇANA NORD - PASSERA

2.3 Barana de perfils en L d'acer galvanitzat per pintar i vidre laminar.

4.6 Fals sostre de cartró guix amb aïllament 5cm.

2.4 Escopidor d'acer galvanitzat 1mm.

3. FAÇANA SUD - GALERIA

2.5 Cornisa de formigó prefabricada.

3.1 Barana de reixa d'acer galvanitzat pintat.

2.6 Pintura flexible al siloxà color gris clar sobreacabat petri GRC.

3.2 Tancament de la galeria corredís-giratori SL25XXL de Solarlux sense marcs en sentit vertical, vidre gruix 10 mm.

4.7 Fals sostre exterior sistema lineal tancat de Hunter douglas de fusta de pi europeu.

6.12 Formigó de pendents. 6. COBERTA

ARQUITECTURA

TANCAMENTS SAPHIR TECHNAL aïllament acústic: 40 dBA resistència tèrmica: U=1,7 m2 K

6.1 Peça de coronament fixada amb morter. 6.2 Pletina fixadora.

equipaments públics

[PFC Juny 2011] [Mar Ballesteros Sans] [Tribunal nº8]

INTRODUCCIÓ

aïllament acústic: 61 dBA resistència tèrmica: U=3,88 m2 K resistèmcia al foc: RF90

CONSTRUCCIÓ

ESTRUCTURA

INSTAL·LACIONS

IMATGES

a l’Eixample de BARCELONA

17


PLANTA HABITATGE TIPUS E 1/20

1. L'ESTRUCTURA 1.1

Pilar prefabricat de formigó armat de 30x30cm.

1.2

Jàssera mixta Deltabeam d'acer alveolada i formigonada in situ.

1.3

Forjat de plaques alveolars de 120x750x25.

1.4

Capa de compressió e=50mm de formigó armat.

1.5

Cèrcol de formigó armat de 25x25cm.

1.6

Jàssera mixta d'acer alveolada de cantonada formigonada in situ. 2. FAÇANA NORD - PASSERA

2.1

Gelosia de maó klinker Albero de Malpesa 23,6 x 11,3 x 5

2.2

Perfil metàl·lic per a rigiditzar la gelosia.

2.3

Barana formada per perfils en L d'acer galvanitzat per pintar i vidre laminar.

2.4

Pintura flexible al siloxà color gris clar sobreacabat petri GRC.

2.5

Imprimació GRC per a la òptima adherència dels acabats a la placa base.

2.6 2.7

Placa de ciment Aquapanel Outdoor. Tyvek.

2.8

Aïllament llana mineral 80cm + 80 cm.

2.9

Barrera de vapor.

2.10 2.11

Dues plaques de cartró guix Gypsum Board gruix 12,5 mm. Finestra practicable Saphir Fxi 65 de Technal 8/16/10.

2.12

Porta de xapa de fusta amb cambra aïllant interior. 3. FAÇANA SUD - GALERIA

3.1

Gelosia de maó klinker Albero de Malpesa 23,6 x 11,3 x 5

3.2

Perfil metàl·lic per a rigiditzar la gelosia.

3.3

Barana de reixa d'acer galvanitzat pintat.

3.4

Tancament de la galeria corredís-giratori SL25XXL de Solarlux.sense marcs en sentit vertical, vidre gruix 10 mm.

3.5

Balconera corredera Saphir GXi de Technal amb vidre doble de 14mm. 4. ENVANS

4.1

Placa de cartró guix Knauf de 12,5 mm.

4.2

Aïllament de llana mineral de gruix 7mm.

4.3

Placa de cartró guix Aquapanel Knauf de 12,5 mm.

4.4

Enrajolat ceràmic 100x100x8 mm en banys i cuina.

4.5

Porta corredissa de xapa de fusta amb guía exterior.

4.6

Tabic múltiple Knauf format per 2 plaques de cartró-guix de 12,5mm de gruix a cada banda, amb muntants omega de 70 mm cada 60 cm amb llana mineral a l'interior i amb cartel·les rigiditzadores també de cartró guix. 5. PAVIMENTS

5.1

Entarimat de fusta.

5.2

Paviment de terratzo de gra fi negre amb fons negre 40x40x3.5 cm.

equipaments públics

[PFC Juny 2011] [Mar Ballesteros Sans] [Tribunal nº8]

INTRODUCCIÓ

ARQUITECTURA

CONSTRUCCIÓ

ESTRUCTURA

INSTAL·LACIONS

IMATGES

a l’Eixample de BARCELONA

18


Traçat i disseny estructural

ESTRUCTURA

L'estructura de formigó es projecta amb una malla regular de 5,4 m entre eixos. Aquesta distància ens permet encaixar tot el projecte en les dimensions del solar, tenint en compte l'edifici existent, alineant-nos en els punts importants de projecte i conseguint desenvolupar tot el programa en les dues direccions. En el cas de la biblioteca, tenim sempre una profunditat màxima de 10,8 m, suficient perquè arribi prou llum i per assegurar la ventil·lació. En el cas de l'habitatge i de l'escola bressol la distància de 5,4 m ens permet encaixar regularment els habitatges i les aules. Al pàrquing, on els pilars augmenten de secció, ens hi caben dues places entre pilars. Aquesta trama canvia quan apareixen "forats" en el projecte, que sempre coincideixen amb els accesos als diferents programes. En aquest cas, la crugia passa a ser de 10,8 m, i per tant apareixen estintolaments per tal de poder salvar la distància. També apareixen estintolaments al sostre de la planta aparcament, per tal de poder cumplir les dimensions, que se solucionen amb bigues de més cantell. S'ha buscat un sistema que opti per la uniformitat i la racionalització, ja que tot i tenir diferents programes, tots conformen un sol edifici. Així doncs s’ha optat per el sistema de prefabricats Deltamix, format per pilars de formigó armat de una o vàries plantes, jàsseres mixtes Deltabeam i plaques alveolars pretensades de diferents cantells per tal de suportar diferents retícules estructurals. El sistema garantitza la suficient rigidesa per a poder suportar perfectament totes les càrregues de muntatge de forma autoportant (sense necessitat d'apuntalament), com també per resistir els esforços horitzontals en fase de servei un cop realitzats els nusos estructurals. ·Reducció del temps de duració total de l'obra. · No és necessari l'apuntalament durant l'obra. · Obtenció de llums de fins a 12 metres. Grans espais diàfans. · Resistencia al foc de fins a 180 min. sense necessitat de fer cap tractament especial. · Excel·lent comportament acústic. · Facilitat per a les tasques d'impermeabilització, envans i altres. · Optimizació del cicle de vida del edifici. · Facilitat per deixar forats de gran varietat de tamanys i forats per al pas d'instal·lacions. · Reducció al màxim dels cantells, guanyant més altura.

Els elements Els pilars Els pilars són de formigó armat prefabricats i de secció quadrada. Trobem diferents mides de pilars en funció de l'axil previst a cada planta. A la planta aparcament els pilars són de 50 x 50, a les plantes dels equipaments (baixa i primera) són de 40 x 40 i a la resta de plantes, corresponents als habitatges, són de 30 x 30, tots ells de formigó HA-35. Jàsseres Deltabeam Es tracta d'una jàssera alveolada d'acer que es formigona in situ durant la construcció, paral·lelament a les juntes de les plaques alveolars, formant un forjat de cantell molt reduït (slim floor). És per tant, una jàssera mixta autoportant, i a més, no necessita protecció adicional contra el foc. L'acer i el formigó treballen junts, i la junta de tallant entre la jàssera i el formigó crea una interacció garantitzada per la geometria especial dels alvèols.

FONAMENTS E 1/200

La Deltabeam es fabrica amb la contrafletxa adequada per controlar la deformació final del forjat. En l'estructura final, el farcit de formigó de la jàssera col·labora a compresió en la secció composta resultant. Les barres corrugades col·locades a fàbrica en l'interior de la Deltabeam col·laboren en la resistència de l'estructura en cas d'incendi Amb aquest sistema podem escollir entre bigues contínues o pilars continus.En edificis de 1 a 6 plantes com el nostre, es sol optar per bigues continues, ja que ens faciliten l'aixecament i ens permeten aprofitar el moment negatiu en les connexions per a tenir llums majors amb una secció donada.

Fontamentació El predimensionat de la fonamentació s’ha realitzat a partir d’una aproximació ja que no hi ha cap estudi geotècnic realitzat en el nostre terreny. S’han utilitzat les dades corresponents a la zona extretes del Mapa geotècnic de Barcelona: · terreny constituït per argiles vermelles, llims, crostes calcàrees i graves i sorres de pissarra. · càrrega admisible : 2,8 kp/cm²

Els forjats Els forjats estàn formats per plaques alveolars prefabricades de formigó armat i pretensades, més una capa de compressió superior que garanteix el monolitisme. Es fabriquen amb formigó del tipus HP-40 fins a HP-50. En el nostre cas, només tindran armadura longitudinal, ja que només es fabriquen amb armadura transversal en el cas de grans plaques per a importants càrregues i llums. La cara inferior de la placa té un acabat llis de pista metàl·lica amb cantells biselats, per tal de poder anar vist, i la part superior serà ranurat per tal de millorar l'adherència entre la placa i la capa de compressió realitzada in-situ. Tenen una resistència al foc d'entre REI 60 i REI 240.

Es planteja una fonamentació a base de sabates de formigó armat per a pilars de formigó. Segons la posició del pilar en el solar, les sabates seràn centrades o descentrades. Per a contenir les terres es disposa un mur de contenció perimetral de formigó armat, i a la part que dóna al carrer i a l’edifici existent un mur pantalla per tal de no invadir ni el carrer ni l’edifici. P7 σadm (kN) nº plantes 2 àrea influència pilar (m )

274,4 6 5,4 x 5,4

2

càrrega (kN/m )

29,26 14,3

Nk (kN) a2 (m2)

3012,6096 10,978898 Sabata 3,20 x 3,20 m h=0,7 m

P67 σadm (kN) nº plantes 2 àrea influència pilar (m )

274,4 2 5,4 x 5,4

2

càrrega (kN/m )

29,26

Juntes de dil·latació A conseqüència de les grans dimensions del projecte, es fa necessària l'aparició de juntes de dil·latació per permetre el lliure moviment dels elements segons els canvis tèrmics. En el nostre cas les juntes són dobles, ja que les col·loquem a banda i banda dels forats, fent que aquest "pont" actui de manera independent i separi la resta del projecte com a dos edificis diferenciats estructuralment.

9,2

Nk (kN) ab (m2)

646,0608 0,2825339 Sabata 1,70 x 1,70 m h=0,65 m

P68 σadm (kN)

274,4

nº plantes 2 àrea influència pilar 1 (m ) 2

àrea influència pilar 2 (m ) càrrega (kN/m2)

SOSTRE ESPAI PÚBLIC E 1/200

2 5,4 x 5,4

29,26

5,4 x 2,7

14,58 9,2

Nk1 (kN) Nk2 (kN)

646,0608 321,9264

ab (m2)

3,5276501

COBERTA SOSTRE P3 SOSTRE P2 SOSTRE P1 SOSTRE PB SOSTRE APARCAMENT

Coberta no transitable Habitatges Habitatges Habitatges Coberta transitable Biblioteca Vestíbuls Espai públic Local

Sabata 2,60 x 1,30 m h=0,50 m

equipaments públics

[PFC Juny 2011] [Mar Ballesteros Sans] [Tribunal nº8]

INTRODUCCIÓ

ARQUITECTURA

CONSTRUCCIÓ

ESTRUCTURA

INSTAL·LACIONS

CÀRREGUES PERMANENTS (KN/m²) CÀRREGUES VARIABLES (KN/m²) TOTAL (KN/m²) T/ m² majoració TOTAL (T/ m²) FORJATS PAVIMENTS TERRA RADIANT ENVANS ÚS NEU 5 0,8 1 0,4 7,2 0,72 1,08 5,832 5 0,8 1,1 1 2 9,9 0,99 1,485 8,019 5 0,8 1,1 1 2 9,9 0,99 1,485 8,019 5 0,8 1,1 1 2 9,9 0,99 1,485 8,019 5 0,8 3 0,4 9,2 0,92 1,38 7,452 5 0,8 1 7,5 14,3 1,43 2,145 11,583 5 0,8 1 4 10,8 1,08 1,62 8,748 5 1,5 1,5 8 0,8 1,2 6,48 5 0,8 1 5 11,8 1,18 1,77 9,558

IMATGES

a l’Eixample de BARCELONA

19


ESTRUCTURA

SOSTRE PLANTA 2 E 1/200

Predimentsionat del pòrtic principal Per predimensionar els pilars, les jàsseres i els pòrtics s’ha estudiat el pòrtic principal i més desfavorable del projecte, corresponent a la secció longitudinal de la part nord de l’edifici (bloc d’habitatges 1, biblioteca i entrada a aparcament), introduïnt-lo al programa de càlcul Wineva. Les accions aplicades corresponen a les de la taula, totes majorades segons indica el CTE.

SOSTRE PLANTA BAIXA E 1/200

Estat de càrregues Càlculs segons CTE DB-SE d’accions a l’edificació. Càrregues permanents: Càrregues variables: Càrregues permanents: Forjat gruix < 30 cm Forjat gruix < 35 cm Paviment 50 mm Envans 90 mm

·pes propi dels elements ·sobrecàrregues d’ús ·vent ·neu 4,0 KN/m² 5,0 KN/m² 0,8 KN/m² 1,0 KN/m²

Sobrecàrregues d’ús: Habitatge Biblioteca Vestíbuls Zona general amb llibreries Zona general sense llibreries E. Bressol Vestíbul Aules Locals comercials Cobertes Transitable No transitable Ajardinada Sobrecàrregues de neu Barcelona

2,0 KN/m² 5,0 KN/m² 7,5 KN/m² 3,0 KN/m² 4,0 KN/m² 3,0 KN/m² 5,0 KN/m² 3,0 KN/m² 1,0 KN/m² 3,0 KN/m² 0,4 KN/m²

Comprobació dels resultats · Que la tensió produïda per l’axil als pilars i pel moment a les jàsseres no superi la màxima permesa segons material. Sent σN = 500 kg/cm² σN (kg/cm²) = N (kg) / A (cm²) per als axils màxims. Sent σM = 2750 kg/cm² σM (kg/cm²) = M* (kg cm) / Wx (cm³) per als moments. · Que els pilars compleixin a pandeig. · Les fletxes dels forjats i les jàsseres (fletxa màxima1/500)

SOSTRE PLANTA 1 E 1/200

equipaments públics

[PFC Juny 2011] [Mar Ballesteros Sans] [Tribunal nº8]

INTRODUCCIÓ

ARQUITECTURA

CONSTRUCCIÓ

ESTRUCTURA

INSTAL·LACIONS

IMATGES

a l’Eixample de BARCELONA

20


CRITERIS GENÈRICS DE TRAÇAT

INSTAL·LACIONS. SANEJAMENT

S’ha tingut en compte l’apartat del Codi Tècnic HS5 d’evacuació d’aigües. Tenim tres xarxes: · Aigües residuals negres: procedents dels inodors i que van directes a la xarxa pública de clavagueram. · Aigües residuals grises: prodents de les dutxes, lavabos i rentadores i que es condueixen cap a un dipòsit a la planta soterrani, on es filtraran i mitjançant un grup de pressió es reconuiràn als inodors. · Aigua pluvial: aigua que es recull a les cobertes i a l’espai públic. Es condueix a un altre dipòsit a la planta soterrani i s’utilitza com a reserva d’aigua per als bombers en cas d’incendi, per als terres radiants i per a la neteja de l’espai públic. Entre els habitatges i els sòcols d’equipaments disposem d’un forjat tècnic registrable per al pas de les instal·lacions. En aquest cas ens serveix per a poder recollir tots els baixants provinents de les plantes d’habitatge i de la coberta i fer-los baixar fins abaix per un sol punt, sense tenir que creuar la biblioteca o altres espais. El sistema d’evacuació de les aigües funciona per gravetat i es garanteix una pendent del 2% en tots els recorreguts de sanejament amb les dimensions adequades i l’accessibilitat per manteniment amb registres pel fals sostre. Es col.locarà un registre a l’inici de cada ramal, una arqueta de registre en aportacions d’un cabal important, cada 25-30 m. màxim i una arqueta sifònica de 0,90x0,90m abans de connectar amb el col.lector general de la xarxa municipal. DIMENSIONAT DELS DIPÒSITS · Dipòsit aigües pluvials: Pluviositat anual de Barcelona = 600 mm Superfície coberta + espai públic = 2214 + 3428 = 5642 m² Rendiment = 80% Considerem una acumulació de 50 l/m²

PLANTA APARCAMENT

50 x 5642 = 282.100 l.

80% = 225.680 l. = 225,68 m³ , en superfície, aprox. 100 m².

Quan l’aigua sobrepassi el límit , es derivarà cap a la xarxa pública. · Dipòsit aigües grises: Es calcula a partir de l’aigua necessària per als inodors durant dues setmanes, per garantir que sempre hi hagi una reserva d’aigua.

PLANTA BAIXA

Ús Habitatges Biblioteca E. Bressol

Nro. Inodors

Descàrregues diàries

Litres per descàrrega

30 18 13

10 30 30

6 6 6 TOTAL

1.800 l. 3.240 l. 2.340 l. 7.380 l.

7.380 l. diaris x 14 dies = 103.320 l. = 103,32 m³, en superfície aprox. 50 m². DRENATGE DE L’ESPAI PÚBLIC El drenatge de l’àrea de l’espai públic es realitza de mateixa manera que el de les cobertes, mitjançant unes pendents definides que condueixen l’aigua al dipòsit d’aigües pluvials. Considerant el pendent dels carrers paralels ( Villaroel un 4% i Casanova un 2%), en el nostre espai públic es fragmenta aquesta pendent, creant àrees de pendent d’entre el 1 i el 4%, fragmentades per espais pràcticament plans a les zones d’accés als edificis. Diàmetres dels baixants · Aigües residuals: segons CTE Lavabo Dutxa Inodor Rentavaixelles / rentadora

PLANTA 2, 3 I 4

Unitats ús privat 1 2 4 3

Unitats ús públic 2 3 5 6

Ø privat 32 mm 40 mm 100 mm 40 mm

Ø públic 40 mm 100 mm

· Aigües pluvials: Cobertes Habitatges Bloc 1 Habitatges Bloc 2 Terrassa habitatges Biblioteca 1 Biblioteca 2 Terrassa biblioteca Escola Bressol 1 Escola Bressol 2 Escola Bressol 3

PLANTA 1

Superfície (m2) 362,97 362,97 116,55 362,97 239,75 116,55 239,75 177,39 177,39

Pendent 2% 2% 2% 2% 2% 2% 2% 2% 2%

Boneres segons CTE 4 4 3 4 4 3 4 3 3

PLANTA COBERTA

equipaments públics

[PFC Juny 2011] [Mar Ballesteros Sans] [Tribunal nº8]

INTRODUCCIÓ

ARQUITECTURA

CONSTRUCCIÓ

ESTRUCTURA

INSTAL·LACIONS

IMATGES

a l’Eixample de BARCELONA

Ø segons CTE 110 110 75 110 90 75 90 75 75

21


INSTAL·LACIONS. FONTANERIA

PLANTA 2, 3 I 4 PLANTA APARCAMENT CRITERIS GENERALS DE FUNCIONAMENT D’AF I ACS S’ha tingut en compte l’apartat del Codi Tècnic HS4. La instal.lació de fontaneria comença on hi ha els comptadors, que és on l’aigua passa de ser de la companyia a ser del propietari. Cada un dels usos (biblioteca, escola bressol i habitatges) tindrà una pròpia escomesa de la xarxa pública així com els comptadors corresponents, i S’intenta agrupar els elements per minimitzar els recorreguts horitzonals.

PLANTA BAIXA

Les canalitzacions d’aigua freda sempre estaràn separades de les d’aigua calenta amb una distància de 4 cm com a mínim, i sempre, totes les canalitzacions verticals van sectoritzades respecte les elèctriques i de telecomunicacions, i les horitzontals sempre per sota d’aquests (min. 30 cm). Instal·lació AF Procedeix directament de la xarxa pública. Elements:

·Escomesa i connexió al pericó d’entrada, amb registre des del carrer ·Clau de pas a l’edifici ·Filtre ·Comptadors. Accessibles des dels vestíbuls amb vàlvula antiretorn. ·Grup de pressió ·Canalitzacions verticals i horitzontals, a través d’espais comunitaris i registrables a cada planta. ·Clau de pas, exterior a cada habitatge o aula i registrables. ·Vàlvules o claus de pas de cada aparell ·Vàlvules antiretorn.

Instal·lació ACS Només disposem d’ACS als habitatges i a l’escola bressol, ja que a la biblioteca no és necessari. La producció d’A.C.S. s’aconsegueix mitjançant col·lectors solars situats a la coberta. També serà necessària una caldera per assumir la totalitat de les necessitats d’acumulació i escalfament de l’aigua (sistema centralitzat). A més, la xarxa d’ACS serà un circuit tancat, ja que alguns punts de consum es troben molt allunyats de la zona de producció i d’aquesta manera, mantenint un petit cabal d’aigua constantment circulant, evitem que tardi molt en arribar l’ACS. Disposem de comptadors als accessos de cada habitatge i a l’escola bressol per controlar el consum. Càlcul col·lectors solars S’han seguir els criteris del Decret d’Ecoeficiència, ja que són més restrictius que els del CTE. Paràmetres: ·Habitatges: 28 l/dia x persona ·Escola bressol: 20 l/dia x alumne (centres escolars amb dutxes) ·Biblioteca: 0

PLANTA PRIMERA

·Terra radiant: 1,5 l/m² ·Cada m² de placa calenta 80 l., i cada placa té una àrea de 2m² (160l. cada placa) ACS habitatges 1 ACS habitatges 2 ACS escola bressol Terra radiant habitatges 1 Terra radiant habitatges 2 Terra radiant escola bressol

PLANTA COBERTA

equipaments públics

[PFC Juny 2011] [Mar Ballesteros Sans] [Tribunal nº8]

INTRODUCCIÓ

ARQUITECTURA

28 l/dia x persona x 15 unitats x 2 persona/unitat = 840 l 28 l/dia x persona x 15 unitats x 2 persona/unitat = 840 l 20 l/dia x alumne x 92 alumnes = 1840 l 40 m²./unitat x 15 unitats x 1,5 l/m² = 900 l 40 m²./unitat x 15 unitats x 1,5 l/m² = 900 l 990 m² x 1,5 l/m² = 1485 l

CONSTRUCCIÓ

ESTRUCTURA

INSTAL·LACIONS

IMATGES

a l’Eixample de BARCELONA

50% 50% 50% 100 % 100 % 100 %

420 l. 420 l. 920 l. 900 l. 900 l 1495 l. TOTAL

3 plaques 3 plaques 6 plaques 4 plaques 4 plaques 9 plaques 29 plaques

22


INSTAL·LACIONS. CLIMA I VENTILACIÓ

PLANTA 2, 3 I 4 PLANTA APARCAMENT RECURSOS NATURALS PASSIUS

SISTEMES DE CLIMATITZACIÓ ACTIVA

Ventil·lació natural i assolellament

Degut a la coexistència de programes diferents, s’ha fet una diferenciació de sistemes de climatització i ventil·lació segons els requeriments.

Tant a l’escola bressol com als habitatges es disposa de ventil·lació creuada. Degut a les dimensions i proporcions del projecte, podríem disposar d’aquesta en tots els punts de l’edifici, però en el cas de la biblioteca, degut a les condicions de la naturalesa de les activitats que s’hi desenvolupen, haurem de constar també d’elements de climatització actius.

Ventil·lació aparcament: S’utilitza un sistema de ventil·lació per extracció mecànica. Al costat dels ascensors se situen els conductes del sistema que arriben fins a la coberta. Càlcul dels conductes segons CTE-DB-SH: nro.places: 66 cabal d’extracció (q) = 120 l/s plaça S>2m5 x q S>2,5 x 120 x 66 = 19800 cm2 2 conductes de diàmetre 1 m.

Tant els habitatges com l’escola bressol conten amb un assolellament mínim de 2 hores en el solstici d’hivern, i la biblioteca consta d’il·luminació natural a totes les sales de lectura.

Calefacció per terra radiant: En aquest sector utilitzem un sistema de terra radiant, assolint, gràcies a la inèrcia dels forjats, una temperatura més constant i sense grans esforços energètics per fer-la entrar el càrrega tèrmica. També resulta molt adient a l’escola bressol, ja que els infants acostument a anar pel terra i gran part de les activitats es desenvolupen allà. A les èpoques més caluroses de l’any també es pot utilitzar fent circular aigua freda. 10.00h

Es tracta d’un sistema aigua - aire, molt adient per aconseguir una distribució uniforme de el calor i el tipus d’emissor més adequat i recomanable per a l’energia solar, suposant un gran estalvi energètic respecte d’altres (d’un 15 a un 20% en habitatges). Es basa en la circulació d’aigua per una instal·lació tubular realitzada per sota del paviment, la temperatura de la qual sol oscil·lar entre els 28 ºC i els 40 ºC. La temperatura del terra queda, així, limitada a prop dels 25 30 ºC. Per tal de considerar la contribució de la capacitat d’emmagatzematge de el calor al terra, utilitzem materials d’elevada inèrcia tèrmica com és el terrazzo. El fet de comptar amb aquesta instal·lació solar tèrmica, que no implica despesa energètica de consum, permet tenir l’habitatge o local sempre en bones condicions de confort, inclús en períodes de baixa ocupació.

14.00h

13.00h 12.00h

Ventil·lació mecànica de cuines i banys:

11.00h 11.00h

10.00h

12.00h

14.00h

Els banys i les cuines es ventil·len mecànicament a través de sistemes que consten d’uns conductes verticals de ventil·lació amb un extractor mecànic d’aire ubicat a la coberta. Per evitar el pas de l’aire d’un local al superior cal que els conductes verticals siguin de doble cambra.

13.00h

Sistema aigua - aire PLANTA PRIMERA

S’utilitza a la biblioteca i als locals. Aquest sistema no només ens proporciona la temperatura adequada sino que permet la renovació de l’aire necessària, evitant així la ventil·lació a través de les finestres, molt complicada a causa del soroll a la biblioteca. A més, la secció dels tubs és molt més reduïda en front d’altres sistemes aire-aire. També conta amb l’advantatge de poder independitzar unes sales de les altres, cosa molt important en les aules de la biblioteca, i ens permet també poder regular la temperatura de la façana nord diferentment de la de la façana sud. Consta d’una bomba de calor situada al badalot tècnic permanentment ventil·lat de la coberta. És un sistema que agafa el calor o el fred de l’aire exterior i el cedeix a l’aigua en funció de si és estiu o hivern. Aquesta unitat abasteix els fan-coils situats als cel-rasos i d’allà als difusors. Per tal d’estalviar energia, els tubs d’impulsió d’aire barregen l’aire exterior amb l’aire de la sala a través de recuperadors entàlpics.

Inèrcia, aïllament tèrmic i protecció solar tèrmica En la major part dels climes, els guanys calorífics durant l’hivern per captació solar directa a través de superfícies vidrades al sud (finestres, lluernes) són més grans que les pèrdues per transmissió, sobretot si es disposa d’elements de protecció afegits a les hores fredes. A més, com que els raigs de sol incideixen sobre una finestra al sud més perpendicularment a l’hivern que a l’estiu, la quantitat de radiació transmesa a través del vidre és més gran en el primer cas.

70º ESTIU BALCÓ COBERT

30º HIVERN GALERIA OBERTA

En el cas de la biblioteca i l’escola bressol, les obertures creixen a les façanes orientades a sud, així com també la peça prefabricada a continuació del forjat que permet passar l’aïllament de forma continuada s’allarga, creant un ràfec que protegeix del sol a l’estiu i deixa passar la llum a l’hivern.

Sistema aire-aire 30º HIVERN GALERIA TANCADA

Els sistemes de captació solar semidirecta (hivernacles, galeries) són elements que ofereixen, enfront dels de captació directa, l’avantatge de possibilitar el control de les oscil·lacions de temperatura, evitant sobreescalfaments i el control de l’entrada de llum de manera independent. Això és degut a que la forta radiació solar no incideix directament en l’habitacle, sinó que és absorbida per un espai intermedi que actua d’amortidor de la calor, emmagatzemant-la amb la finalitat d’alliberar-la cap a l’interior quan la temperatura ambiental baixa. Aquests sistemes també poden actuar com a disipadors de la calor a l’estiu, doncs faciiten la ventilació de l’estancia segons quins elements s’obrin o es tanquin.

S’utilitza en les parts de programa independents, que no tenen accés a la coberta, és a dir els locals comercials. Consisteix en uns conductes que impulsen aire amb les mateixes condicions ambientals. L’aire s’impulsa a través de una unitat de tractament d’aire (UTA) que situem a les sales d’instal·lacions que disposen d’entrades d’aire exterior des de la façana. L’aire es dissiparà mitjançant reixes d’impulsió i retorn en els corresponents conductes.

70º ESTIU RÀFEC

En el cas dels habitatges contem amb una galeria/terrassa coberta. A l’hivern, la galeria romàn tancada, captant la calor i alliberant-la a l’interior de l’habitatge, reduint el consum d’energia. A l’estiu, el tancament exterior es deixa obert, de manera que ventil·lem la terrassa (i l’interior a traves de les finestres de lames) i el forjat passa a actuar com a ràfec, evitant l’excessiva incidència solar a l’habitatge. PLANTA COBERTA

equipaments públics

[PFC Juny 2011] [Mar Ballesteros Sans] [Tribunal nº8]

INTRODUCCIÓ

ARQUITECTURA

CONSTRUCCIÓ

ESTRUCTURA

INSTAL·LACIONS

IMATGES

a l’Eixample de BARCELONA

23


SI 1 - PROPAGACIÓ INTERIOR

INSTAL·LACIONS. PROTECCIÓ AL FOC

SECTORS D’INCENDI Els establiments de publica concurrència, comercial i docents amb Sc≥ 500 m² integrats en un edifici d’us residencial habitatge, constitueixen un sector d’incendi diferenciat: Biblioteca Sc ≤2500 m² Escola bressol Sc ≤4000 m² Edifici d’habitatges Sc ≤2500 m² Aparcament Sc≥ 500 m² sempre ha de constituir sector d’incendi diferenciat. SECTOR

SUPERFÍCIE

RESISTÈNCIA AL FOC

1 Aparcament

2036,76 m²

EI-120 i qualsevol comunicació amb ell es farà a través de vestíbul d’independència.

2 Biblioteca 3 Escola Bressol

2360 m²

EI-90

1046,73 m²

EI-60

4 Habitatges i local

2217,78 m² + 243 m² local

EI-90. Separacions entre habita tges i entre aquests i zones comunes ≥ EI-60

5 Cafè-Restaurant

167,92 m²

EI-90

6 Local Provença

123,21 m²

EI-90

SI 2 - PROPAGACIÓ EXTERIOR

PLANTA APARCAMENT

Mitgeres Façanes

EI-120 ≥ EI-60, si no:

Cobertes

REI-60 com a mínim en: 0.5 m des de un edifici confrontant 1 m des de un altre sector d’incendi

Horitzontal: α = 0º , d = 3 m α =90º, d= 2m

Vertical: Almenys EI - 60 en 1 m

SI 3 - EVACUACIÓ DELS OCUPANTS

PLANTA BAIXA

Càlcul de l’ocupació SECTOR 1 Aparcament 2 Biblioteca

Vestíbuls i zones d'ús públic Serveis Sales ús múltiple Magatzems

SUPERFÍCIE (m²) 2036,76 1886,34 116,86 160,12 55,99

DENSITAT OCUPACIÓ (m²/persona) 40 2 3 1 40

690 307,62

10 2

1960

20

Total 3 Escola Bressol

Conjunt de l'escola Aules

Total 4 Habitatges

OCUPACIÓ (persones) 81470,4 3772,68 350,58 160,12 2239,6 6522,98 6900 615,24 7515,24 98

Número de sortides i longituds dels recorreguts d’evacuació: Una sortida de planta Ocupació Recorregut màxim** en general si té sortida directe a espai exterior segur Aparcament Biblioteca Escola Bressol Habitatges

Ocupació

Dues sortides de planta* Recorregut Recorregut màx. fins màxim** recorreguts alternatius

< 100 persones < 25 persones

25 m 50m

> 100 persones -

50 m -

25 m -

< 100 persones < 50 alumnes < 500 persones

35 m 25 m 25 m 25 m

> 100 persones > 50 alumnes > 500 persones

50 m 50 m 30 m 35 m

35 m 25 m 25 m 25 m

* Quan s’hagi de disposar de més d’una sortida, com a mínim una d’elles ha de ser un accés a un altre sector d’incendi, a una escala protegida, a un passadís protegit o a un vestíbul d’independència. ** Els recorreguts poden augmentar en un 25% si hi ha extinció automàtica (en comptes de 25 m, serien 31.25 m).

Tipologia d’escales Evacuació ascendent Aparcament Evacuació descendent Biblioteca Escola Bressol Habitatges

PLANTA PRIMERA

No protegida

Protegida

No h ≤ 10 h ≤ 14 h ≤ 14

No h ≤ 20 h ≤ 28 h ≤ 28

Especialment protegida Sempre s'admet Sempre s'admet Sempre s'admet Sempre s'admet

Dimensionat dels mitjans d’evacuació Portes i pasos Pasadissos i rampes Escales no protegides evacuació descendent* Escales protegides*

A ≥ P / 200 ≥ 0,80 m A ≥ P / 200 ≥ 1,00 m A ≥ P / 160 E ≤ 3S + 160A

A = ample h = altura P = persones E = suma ocupants escala S = superficie útil l’escala

* L’amplada mínima és: - 1,20 m en ús Docent, Pública Concurrència y Comercial. - 1,00 en la resta dels casos. Escala protegida Aparcament Escala no protegida Biblioteca Escala protegida Biblioteca Escala no protegida Escola Bressol Escala protegida Escola Bressol Escala protegida Habitatges

E = 3 (26,52) + 160 (1), E = 239,56 P = 160A, P= 160 x 1,2 = 192 E = 3S + 160A, 3 x 14 + 160 x 1,2 = 234 P = 160A, P = 160 x 1,2 = 192 E = 3S + 160A, E = 3 x 14 + 160 x 1,2 = 234 E = 3S + 160A, E = 3 x 14 + 160 x 1 = 202

A = 1,10 A = 1,20 A = 1,10 A = 1,20 A = 1,10 A = 1,00

SI 4 - DETECCIÓ, CONTROL I EXTINCIÓ DE L’INCENDI

Elements de la instal·lació contra incendis: En general: extintors cada 15 m de recorregut, un hidrant exterior, extinció automàtica als centres transformadors. Aparcament: boques incendi, detectors de fum i hidrant exterior. Biblioteca: boques incendi, sistema d’alarma, detectors de fum i hidrant exterior. Escola Bressol: detectors de fum i sistema d’alarma (per seguretat) Habitatge: boques d’incendi, sistema de detecció i alarma, hidrant exterior.

PLANTA 2, 3 I 4

equipaments públics

[PFC Juny 2011] [Mar Ballesteros Sans] [Tribunal nº8]

INTRODUCCIÓ

ARQUITECTURA

CONSTRUCCIÓ

ESTRUCTURA

INSTAL·LACIONS

IMATGES

a l’Eixample de BARCELONA

24


REFERENTS D’IL·LUMINACIÓ

INSTAL·LACIONS. ELECTRICITAT I IL·LUMINACIÓ

BIBLIOTECA En la biblioteca s’utilitzen diferents lluminàries segons el tipus d’activitat. En les zones de pas i passadissos, sútilitzen unes lluminàries quadrades marcant el recorregut. A les zones de diaris i revistes, so i imatge i espai infantil, que són zones més informals i activitat, s’utlitzen unes lluminàries penjades, per donar més diversitat. A la zona de fons general, s’utilitzen unes lluminàries lineals inegrades amb el celras, amb un vidre translúcid per davant que dona una llum més repartida i difosa, seguin el ritme de les finestres i llibreries.

PLANTA APARCAMENT

IL·LUMINACIÓ S’ha tingut en compte l’apartat DB HE 3 del Codi Tècnic i la normativa europea d’il·luminació UNE-EN 12464. Els valors que hem de controlar són: Em (lux): luminància mitja horitzontal mantinguda. Segons l’ús haurem de conseguir nivells determinats. UGR: índex d’enlluernament directe, en funció de la tasca visual que s’hi estigui desenvolupant. Ra: índex de reproducció cromàtica, referent a la distorsió dels colors reals que produeixen les làmpades.

PLANTA BAIXA

ESCOLA BRESSOL Als passadissos de l’escola bressol, on les llums estaran gairebé sempre enceses s’utilitzen fluorescents disposats en el sentit transversal del recorregut. A la sala d’usos múltiples, de doble altura, hi ha làmpares rodones suspeses a diferents altures, per tal d’il·luminar en totes les direccions i donar diversitat.

Els valors a cumplir són: Biblioteca: Espais administratius Despatxos privats Sala polivalent Zones de circulació Vestíbul/zones comunes Sala lectura / general Sala lectura / zona lectura Serveis

500 lux 300 lux 500 lux 150 lux 100 lux 200 lux 500 lux 200 lux

Escola bressol Aules Espai polivalent Sales personal / despatxos Serveis Zones de circulació Vestíbul / zones comunes Cuina Vestidors

500 lux 500 lux 300 lux 200 lux 150 lux 100 lux 300 lux 150 lux

Habitatges

300 lux 300 lux 150 lux 200 lux 75 lux

Estar / menjador Cuina Banys Habitacions Terrasses

Espai públic

HABITATGES Als habitatges utilitzem llums integrades al cel ras, tant a la passera com a l’interior de l’habitatge, per donar uniformitat al conjunt, i entent que es tracta d’una il·luminació general. Té especialment importància a la passera, on la llum es veurà a través de la gelosia.

74 lux

ELECTRICITAT Per les dimensions del projecte i la potència necessària serà necessari disposar d’una estació transformadora per garantir el subministrament d’electricitat. PLANTA PRIMERA

CAFÈ-RESTAURANT

Elements de la instal·lació: · Connexió a l’escomesa: serà soterrada des de la xarxa fins a l’estació transformadora. · Estació transformadora: local de recepció de les línies de mitja tensió, protecció general MT, medició de consum, transformació a BT i protecció general BT. Ha de tenir accés directe des de l’exterior i ha de constituir un sector d’incendi independent (local de risc especial i extinció automàtica), i per tant la situarem a la planta de l’aparcament. · Caixa general de protecció (CGP): situada en façana, és l’element on se situen els elements de protecció i és on la instal·lació comença a ser propietat del client. · Connexió amb el terra (PT): connexió de tots els aparells elèctrics i elements metàl·lics amb el terra per limitar la diferència de potencial entre el terra i qualsevol massa. · Línia general d’alimentació: conecten la CGP amb els diferents comptadors. · Centralització de comptadors: els dividirem en 7 blocs: 1 Habitatges 1, 2 Habitatges 2, 3 Biblioteca, 4 Escola Bressol, 5 Enllumenat públic, 6 Serveis generals i 7 Aparcament. · Quadres de comandament i protecció (QCP): situats a l’origen de cada línia o circuit interior, i consta de interruptors magnetotèrmics (ICP, PIA) que protegeixen de sobreintensitats, i de interruptors diferencials (ID) que protegeixen de les fugues a través de persones.

PLANTA 2, 3 I 4

Al cafè restaurant s’utilitzen lluminàries suspeses a diferents altures per crear ambients diferents; als espais més íntims es pengen més baixes i a les zones generals es pengen més altes. També es juga amb diferents models d’un mateix model, per tal de donar diversitat i poder il·luminar àrees més petites o més grans.

equipaments públics

[PFC Juny 2011] [Mar Ballesteros Sans] [Tribunal nº8]

INTRODUCCIÓ

ARQUITECTURA

CONSTRUCCIÓ

ESTRUCTURA

INSTAL·LACIONS

IMATGES

a l’Eixample de BARCELONA

25


equipaments públics

[PFC Juny 2011] [Mar Ballesteros Sans] [Tribunal nº8]

INTRODUCCIÓ

ARQUITECTURA

CONSTRUCCIÓ

ESTRUCTURA

INSTAL·LACIONS

IMATGES

a l’Eixample de BARCELONA

26


equipaments públics

[PFC Juny 2011] [Mar Ballesteros Sans] [Tribunal nº8]

INTRODUCCIÓ

ARQUITECTURA

CONSTRUCCIÓ

ESTRUCTURA

INSTAL·LACIONS

IMATGES

a l’Eixample de BARCELONA

27

Library, Kindergarten and Dwellings in l'Eixample  

The Eixample district in Barcelona has a public facilities plan according to population and needs in each neighbourhood. Under this plan the...