Page 1

SENIORLAB DECEMBRE 2010

PARLEM DEL NOSTRE RIU EL RIU LLOBREGAT


Parlem una mica del nostre riu,dels records de infants,adolescents,madurs i finalment SENIORS passejant per la seva ribera els dies calorosos d`estiu gaudint de la seva brisa i quans records i exclamacions en el seu nom.

Que surt el riu.....!

El riu ha arribat al terraplè,posa-ho batiports !

Hi ha un ofegat al riu !

El riu ha fet malbĂŠ el pont (1953) !

Els feixistes han passat el riu (1939) !

Quanta me... que porta el riu !

Ves- ten a pescar al riu !!! Resumint que ens hem criat al Baix Llobregat i per això:


“PARLEM DEL NOSTRE RIU” (TRAJECTORIA)

El Riu Llobregat neix a la població Pirinenca de Castellar de N`Hug

LES FONTS DEL LLOBREGAT Desprès de 157 km. de recorregut desemboca a la Mediterrània en el Prat del Llobregat travessen les comarques del Berguedà,Bages i Baix Llobregat Hi ha un parell d'hipòtesis sobre la seva etimologia: • Podria venir del llatí rubricatus, mot que significa vermell i fa referència a les tonalitats vermelloses de les seves aigües, ja que en moments de crescuda l'aigua es torna d'aquest color, derivant desprès a Lubricatus que significa "relliscós", "fosc" o "fangós". Aquestes dues versions tenen una certa relació. •

Podria significar també llòbrec, és a dir "ombrívol" o "trist", degut al anar encaixat entre muntanyes de nord a sud, cosa que provoca que la vall del riu sigui molt fosca.


En el seu camí cap al sud, alimenta l`embassament de la Baells inaugurat el 1974 amb una capacitat de 109,43 hm/cúbics i està situat a la poblacions de Cercs

Per construir el Pantà de la Baells va ser necessari inundar Sant Salvador de la Badella i part de Cercs,en temps de sèquia encara es poden veure restes sobresurtin del aigua

Llavors es va construir el poble de Sant Jordi de la Baells per acollir els habitants expropiats per construir el pantà .


Després de l'embassament el riu recorre molts municipis o termes municipals (Olvan, Avià, Gironella, Puig-reig, Navàs, Balsareny, Sallent, Sant Fruitós de Bages, Manresa...). Fa uns anys s'aprofitaven les aigües del Llobregat per produir l'energia elèctrica que necessitaven les màquines de les indústries tèxtils que hi havia en tots aquests pobles. Com a testimonis d'aquest aprofitament queden nombroses colònies tèxtils amb rescloses i canals llarg del riu. COLONIA SEDO

COLONIA ROSAL

COLONIA VIDAL Actualment continuen en funcionament nombroses minicentrals elèctriques que fan que el cabal del riu disminueixi molt de manera artificial en nombrosos trams, especialment en temps de sequera. Prop de Balsareny hi ha l’inicií de La Sèquia que fou construïda per ordre del rei Pere III el Cerimoniós per tal de portar l'aigua del Llobregat a Manresa.


En el seu curs, el Llobregat va rebent aigües de diverses rieres i rierols: Els principals afluents del Llobregat són:

per el marge dret (oest) Riu Bastareny Riu Cardener Riu Anoia Per el marge esquerre (est) Riera de Merlès Riera Gavarresa Riera de Rubí Riera de Vallvidrera A Castellgalí,el Llobregat rep les aigües del seu afluent principal.el Cardener,que fa augmentar notablement el seu cabal.

Un cop deixades enrere Manresa i Montserrat,i ja fora de la comarca del Bages el riu arriba a Martorell on rep les aigües d`un altre afluent molt important : el riu Anoia Desde aquí fins a la desembocadura el Riu es molt aprofitat per el horts i camps de fruiters com per les fabriques que s’han instal·lat als seus marges.


Desemboca formant un vast delta de 100 km/2 on es troben les Instal·lacions portuàries i aeroportuàries de la ciutat de Barcelona,així com diverses reserves naturals de gran importància havent-ne modificat el trajecte de la part final per aprofitar mes el terreny per l’industria i aeroport.

En aquesta zona s`hi troben localitats tradicionalment agrícoles: Sant Boi,Cornellà, o El Prat encara que últimament viuen una pèrdua d`aquesta activitat per transformar-la en ús industrial.


“PARLEM DEL NOSTRE RIU” (CORNELLÀ DE LLOBREGAT)

El nom de Cornellà està lligat al d'un riu el Llobregat.La mateixa existència de Cornellà, com la de tantes altres ciutats i pobles de la comarca i de Catalunya es una conseqüència, entre al tres de la presencia del riu i ha estat un factor que ha marcat el desenvolupament de la nostra ciutat tant com a municipi agrícola, quan les aigües del riu regaven les seves terres, com el seu naixement com a localitat purament urbana hi el seu desenvolupament industrial. .


En les últimes dècades, el riu i el seu entorn natural s'han anat deteriorant progressivament per causa de diverses intervencions que en ignorat els seus valors. Les constants transformacions de la llera del Llobregat al seu pas per Cornella, a causa del creixement i desenvolupament de l'à rea metropolitana, comporta que, actualment ens resti una franja de terreny d'uns 50 metres a banda i banda del riu.


La recuperació del riu ha de ser un objectiu primordial.El riu té una continuïtat geogràfica, que ofereix l'oportunitat de ser, mitjançant els camins de ribera, un instrument per a la mobilitat no motoritzada i l'esbarjo de les persones, esdevenint un element d'identitat de la comarca compartit pels seus ciutadans i ciutadanes.


El riu, al seu pas per Cornella, ha donat ensurts als seus ciutadans, sortint-ne del seu llit i destrossant tot el que trobava al seu pas.


Després de molts anys de destrucció de la flora i la fauna del riu. Actualment es comencen a recuperar, però el mal comportament d'uns quants fa que costi molt més la seva recuperació.


“PARLEM DEL NOSTRE RIU” (EL DELTA)

Be ja hem arribat al delta. Ara només queda el final del riu el delta y la desembocadura al mar Mediterrani


Un cop hem arribat al delta ens donem compte de que esta molt vent cuidat y assenyalat per que no et puguis perdre.


El delta del Llobregat es va començar a formar a aproximadament 18.000 anys, però només en fa uns 2.300 que el nivell del mar es va estabilitzar i es va iniciar la formació del delta actual. Però només fa 58 anys que jo amb passe- i jo i fa molt de temps prenia el bany i es podia pescar per els costats del Riu Llobregat .

El riu pateix contínues transformacions, determinades pel difícil equilibri entre el mar i la terra i per les variacions del riu. L’aigua que omple el tram final de la llera del riu es una barreja de aigua de riu i sediments , del aqüífer i de mar. Aquestes aigües no es barregen i formen capes separades.

El tram final del riu Llobregat va ser desviat l’any 2004 per poguer fer la ampliació del port de Barcelona cap al Sud .


Actualment és un espai natural protegit. En els calaixos de depuració l’aigua sobrant i la que envia la depuradora milloren la seva qualitat en passar pels recintes inundats , on les plantes aquàtiques retenen els elements contaminants.


la circulació de l’aigua pels calaixos de depuració i pels Canals es realitza gracies a lleugers desnivells i es gestiona mitjançant un gran nombre de comportes.

Situats al marge dret del tram final del riu Llobregat, ocupen unes 145 ha i hi ha una gran diversitat de flora i fauna. Hi podem trobar els principals paisatges del Delta: jonqueres, prats humits, pinedes, canyissars, platges i estanys litorals, com ara el de Cal Tet i el de Ca l’Arana. Aquests espais formen un Delta en miniatura.


Troben els principals paisatges deltaics en les seves 90 hectàrees ; riu, estanys litorals , maresmes, Prats , pinedes i platges ; uns prèviament existents i d’altres de nova creació.


La nova llera del riu marca el límit entre els espais naturals i agrícoles d’un costat i les infraestructures de l’altre

A la vora Esquerra del riu podem veure l’estació depuradora del Baix Llobregat, el Polígon industrial del Prat , la zona de activitats logístiques i dics del Port.

Al marge dret, on es trobem ,comencen els espais naturals de Delta, que continuen per la Ricarda i el parc litoral dels Prat fins el estany del Remolar i la Murtra a Viladecans i Gavà. També ens trobarem la antiga caserna des carrabiners y el semàfor que actualment es poden visitar .


Antiga caserna carrabiners

Aquets edificis van tenir un paper important en el control del transit de vaixells i de mercaderies durat el segle XIX i principis del XX.

El semà for va es començar a deixar de funcionar quan van aparèixer els primers aparells de radio.


Accés al semàfor per els aiguamolls Actualment aquesta edificació del delta esta en fase de reconstrucció per que es pugui visitar.

L’estany és un paradís per la fauna. Hi viuen peixos,amfibis com la


reineta,rèptils com la tortuga d’aigua i moltíssim ocells. Aquí han criat espècies singulars com l’ànec blanc o la perdiu de mar.

Ànec al L’estany de cal Tet .

Va ser excavat al any 2002 y rep l’aigua que procedeix principalment de l’aqüífer superficial. Y en cas de sequera també pot rebre aigües dels calaixos de depuració.


Però la pau i tranquil·litat d’els ànecs, tortugues y demès bestioles del delta es trenca cada cop que aterren el avions al aeroport del Prat.

Aquest ocell està ben espantat per el soroll del avió ,no sap si amagar-se ò sortir volant.


Bon humor y ganes de fer fotos per pogué fer el treball de camp no falta.

Bé, a arribat l’hora de acabar el recorregut per el riu y tornar a casa. Però aquesta es un altre historia y pot ser que algun dia os la expliquéssim.


Si os ha sembla massa ò molt llarg i avorrit li doneu les culpes a:

L’amic Toni

L’amic Carles

L’amic Manel


El nostre riu  

Treball sobre el riu llobregat

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you