Page 1

&/


EQUIP DE REDACCIÓ

Àlex Fullana

Biel Mayol

Xavier Cañellas

Jose Miguel Mulet

Bernardo Boza

Clara Palou

Dani Capó

Francesc Porquer

Cristau Casal

Javi Riera

Juan Miguel Servera

Joan Rodríguez

Andreu Delgado

Toni García

Marta Lucas

Miquel Àngel Salort

Miquel Àngel Seguí

Toni Siquier

Edició: Maria Magdalena Alorda

2


EDITORIAL

Fent memòria, ens adonem que aquesta ja és la tercera editorial de la revista Liceum en la que fem una crida ferma i decidida demanant a les institucions que ens representen un diàleg seriós,   actiu   i   honest   sobre   l’educació.   I   perquè no afegir-ho en aquests moments, urgent. Les mobilitzacions i vagues secundades per la comunitat educativa al llarg del curs passat foren ignorades pels governants i ens conduïren al que potser ha estat un del cursos més complicats que recordem. Ho podem afirmar quan a la memòria ens ve el primer dia d’escola,  quan  Es  Liceu  s’omplia  de  camisetes negres, portes i cartells anunciant que aquell “no  era  un  dia  normal”.  Aquestes   paraules, preludi definitori del que serien els pròxims 9 mesos, encetaren el 13 de setembre una vaga indefinida de més de 20 dies  de  durada  en  defensa  d’un  model  lingüístic  educatiu  a  les   Illes   Balears   que   promou   l’ús   de   la   nostra   llengua   pròpia,   el   català; del rebuig cap un projecte anomenat TIL, dissenyat d’esquena  als  professionals del  món  educatiu  i  llençat  a  l’atzar   dins les aules sense pensar en les repercussions que podria tenir en els nostres alumnes i en el seu ensenyament. Moviments assemblearis i manifestacions multitudinàries tenyides   de   verd  donaren  una  lliçó  d’unió,enteniment i diàleg que els que ens governen no han sabut exercitar. Llavors, havent tirat la vista enrere, us presentem un any més la revista escolar del centre. Aquestes pàgines pretenen ser un petit recull visual i expositiu de totes les activitats realitzades al llarg del curs escolar 2013-2014. El tema transversal elegit pel claustre  a  principi  de  curs,  l’agricultura  familiar,  és  present  en   aquestes pàgines; igual que els viatges, projectes, etc., que són una mostra de la feina realitzada pels nostres alumnes, juntament amb les seves famílies i a tot el personal docent i no docent  de  l’escola. En aquest espai també volem destacar la feina de redacció dels alumnes   de   l’assignatura   de   processos   de   comunicació   en   català     i   donar   les   gràcies   a   la   resta   d’alumnes, mestres i professors per la seva col·laboració en aquest projecte anomenat Liceum.

La redacció

3


ASSOCIACIÓ MARES I PARES CARNAVAL

DIADA CULTURAL

El dijous darder (també conegut com dijous llarder o dijous de carnaval), el nostre centre va fer una Rua, plena de color i d'imaginació, pels carrers del nostre barri. A les 15,30h, més o manco, les portes del pati que donen al Carrer Balanguera es van obrir i van començar a desfilar tots els cursos, des d'Infantil fins a 6è de Primària. Cada classe d'infantil i Primària anaven disfressats del nom de la seva classe. Hi havia gallines, cucs, llamps i trons, llunes, sols i gotes d'aigua que venien d'Infantil amb unes desfresses molt xules, fetes pels nins i les mestres. Els alumnes de 1r anaven d'albercocs de Porreres i de taronges de Sóller. Els de 2n, d'olives de Caimari i de Raïm de Binissalem. Els alumnes de 3r anaven de motocultors i d'espantaocells i els de 4t, de síndries i de pol·linitzadors i de pol·len. I els més grans anaven desfressats d'ametllers, d'oliveres i de sacs de cereals. Els alumnes de secundària van organitzar un concurs de disfresses. Es van atorgar dos premis: un premi a la millor comparsa i una altra a la millor disfressa. El premi a la millor disfressa va ser per na Mercè Juaneda de 2n ESO A, que anava disfressada de japonesa. I el premi a la millor comparsa va ser per tres alumnes de 1r (Paula Gomila, Paula Gómez i Emma Torrens) que anaven disfressades de meitat nina i meitat nin. Després, tots plegats vam menjar un tros d'ensaïmada de tallades i un refresc. Va ser un dia molt divertit.

La diada   cultural   d’aquest   curs   va   estar   basada en els cinc sentits. Al matí, els alumnes   arribaren   a   l’escola   i   participaren   en diferents tallers relacionats amb els cinc sentit: karaoke, tallers de fer sabó, ulleres en   3   D...Però   la   diversió   i   l’entreteniment anà més enllà quan també s’instal·∙là la fireta   a   l’escola,   juntament   amb   els   tallers   de castellers, de màgia, la demostració de ball   de   bot   i   l’animació   dels   Cucorbes. La festa durà fins el vespre, amb la torrada organitzada pels alumnes de 5è de primària  i  els  alumnes  de  3r  d’ESO.

4


ASSOCIACIÓ MARES I PARES

5


COOPERATIVES SEGUIM TREBALLANT PER LA DIFERÈNCIA La Sectorial  d’ensenyament  ,  des  de  fa  anys   treballa per aconseguir que les nostres cooperatives marquin els seus trets d’identitat   diferencials   dins   el   món   educatiu. I més enguany , que podem afirmar amb rotunditat que no és un curs escolar normal. La situació que vivim actualment , en contra de crear fissures dins el nostre moviment ,ens ha reforçat encara més en la defensa dels nostres valors i trets d’identitat.     La   defensa   de   la   llengua   catalana com a llengua vehicular de l’aprenentatge   a   les   nostres escoles , la lluita per una veritable escola inclusiva, l’aprenentatge  de  llengües  estrangeres    de   forma progressiva i amb els mitjans adequats, entre altres coses, ens han posicionat de forma clara en defensa d’una  educació  de  qualitat. Aquesta difícil tessitura , no ha fet que la feina del dia a dia de la nostra sectorial, juntament amb els distints de grups de feina intercooperativa, s’hagi   aturat   .   En   aquestes línies volem fer-vos un tast d’algunes  de  les  activitats  i  actuacions  que   hem fet i estam realitzant durant aquest curs especial curs escolar. Anem per feines !!! El grup MUSICOOP , va realitzar un altra any el concert cooperatiu solidari. Aquesta edició     a   benefici   de   l’associació   APNAB   – Gaspar Hauser . El teatre principal es va omplir a vessar per gaudir de les actuacions de més de 260 alumnes de nou cooperatives  d’ensenyament,  entre  elles  Es   Liceu.   Actualment   aquest   grup   ja   s’està   treballant en la sisena edició.

El tema mediambiental és un dels rets d’identitats de   les   nostres cooperatives i, per aquesta raó es va realitzar el passat més de març un viatge pedagògic empresarial a Madrid. Allà visitarem diverses instal·lacions mediambientals ( Sendas de Riaza, la Via Làctia, El Corralón ) i centres educatius del Grupo Cooperativo Gredos san Diego. La vivència de tres dies va ser molt intensa i ens duguérem cap a Mallorca moltes i noves idees de gestió mediambiental que en un futur volem aplicar a la nostra illa. El Grup EFCOOP, especialistes en educació física, ja han convertit en tradició la celebració de la jornada esportiva intercooperativa dins la setmana de celebració del dia internacional del cooperativisme , que enguany es va celebrar el mes de novembre i on quasi un centenar de treballadors i socis cooperativistes practicaren esport tots plegats. També aquest grup de feina intercooperatiu, quan escrivim aquestes línies , està a punt de celebrar la quarta Diada intercooperativa esportiva. Quasi tres-cents alumnes de diverses cooperatives , entre elles Es Liceu gaudeixen  d’un  dia    on  pràctiques  esports    i   reptes cooperatius com el Corfbol, balon torre, pilota diamant , Kinbol i un bon grapat de reptes cooperatius.

6


COOPERATIVES

Finalment a  hores  d’ara    estam  engrescats   en  la  celebració  d’una  jornada  d’orientació   professional     que   l’hem   anomenada: “les cooperatives   pel   teu   futur   “ . Aquesta es realitzarà al pavelló de la cooperativa CIDE on els alumnes dels nostres centres i de tots els centres educatius de les Illes Balears podran fer una passejada pel seu futur. A banda de paradetes informatives de les ofertes educatives existents hi hauran conferències adreçades a alumnes i docents. La feina cooperativa és tan extensa i intensa que és impossible resumir-la en tan poques línies , per la qual cosa estam segurs que ens oblidem moltes activitats ( cursos de formació, representació davant la conselleria, etc ) que hem realitzat en el dia a dia per aconseguir que un model d’escola   com   la   cooperativa   sigui   més   conegut. Salut i cooperació.

7


COOPERATIVES DO IT IN ENGLISH !!! Aquest és el nostre objectiu. L’escola d’idiomes  d’Es  Liceu  i  totes  les   persones  que  d’una  forma  o  altra  treballem perquè aquesta activitat extraescolar sigui el més profitosa possible , ens hem marcat aquest objectiu. Millorar les competències lingüístiques en anglès.

facilitar a   tots   els   àmbits     l’aprenentatge   d’aquesta   llengua   estrangera.   En   aquesta direcció Hem passat informacions escrites de com es treballa aquesta llengua segons les edats Ens hem plantejat quines respostes i exigències hem de tenir els pares davant els nostres fills  quan  són  “beginners”.    

Enguany el curs es va iniciar amb una Hem procurat tenir un contacte aposta clara: comptem amb la col·laboració proper amb totes les famílies per de Progreso Idiomes amb més de trenta mantenir un bon seguiment de anys d'experiència en l'ensenyament dels l’aprenentatge dels   vostres   fills   i   idiomes   i   oferirem   des   del   mes   d’octubre,   filles. activitats   extraescolars     d’anglès   en   dues   direccions : els grups de conversa i les Gaudirem de la classe més diguem de tipus interessant   conferència   “   convencional, però sempre Learn  english  in  family  “,  on   “M’ho   contaren   i   ho   vaig   amb la metodologia n’Eduard   Moyá   ens   va   oblidar; ho vaig veure i d’aprenentatge   més   desdramatitzar ho vaig entendre; ho actual. Aquestes activitats l’aprenentatge de han estat adreçades a vaig fer i ho vaig l’anglès   a   casa   ,   donantalumnes del nostre centre aprendre” nos estratègies i recursos i   a   alguns   d’altres   centres   Confucio. (551 AC-478 AC) educatius. Un centenar Hem ofert a totes Filòsof xinés d’ells,   de   tots   els   nivells   les famílies del centre educatius   de   l’escola,   han   English Camp per Pasqua i per rebut formació a través de la darrera setmana de juny. l'Escola d'idiomes d'Es Liceu. Colònies   d’Estiu   a   es   Liceu   amb   A banda i, també amb el professorat de monitors    amb  nivell  alt  d’anglès. Progreso Idiomes un total de 28 docents d’Es   Liceu   han   assistit   a   classes   d’angles     Cursos     intensius   d’anglès   a Es per tal de millorar la seva competència Liceu durant el mes de juliol. lingüística.   L’aprenentatge   de   llengües   Estades  Lingüístiques  a  l’estranger. estrangeres pels nostres alumnes no és res nou     a   l’escola   .   Projectes   com   :   Seccions   I finalment no volem oblidar el toc europees, auxiliars de conversa, Projecte dolç i aromàtic del Tea time amb Comenius,    i  la  mateixa  Escola  d’Idiomes  fa   na Joane Free. anys que forma part del nostre quefer diari escolar. Do it in English !!!! dèiem al Esperem que aquesta feina hagi estat principi  d’aquestes  línies  i  per  això  l’Escola   profitosa per a tota la comunitat escolar. d’Idiomes  no  només  ha  volgut  quedar-se a Seguirem pensant i oferint més iniciatives les   aules     d’alumnes   i   docents   .     Enguany   pel proper curs, per així apropar-nos a hem engegat distintes activitats per tal de l’anglès  i  a  altres  llengües  estrangeres.  

8


AULA UEEC

Bon dia amics i amigues d'El Liceu: Som els i les alumnes de l'aula UEEC i aquest any volem compartir amb vosaltres dos nous projectes que hem començat: Hipoteràpia i Hort Escolar. Cada 15 dies, els dilluns, ja que ens pot acompanyar la nostra fisioterapeuta de l'aula, anem a hipoteràpia a Son Magraner, unes instal·lacions devora la Universitat de les Illes Balears. Quan arribem traiem els cavalls: Negrita i Laine, i els portam fins devora una caseta on els pentinem abans d'agafar els cascs. Les nostres monitores, na Tamara i na Marilén, ens han ensenyat un parell d’estratègies per millorar la coordinació, els reflexes, el to muscular i la capacitat de relaxació; així com també desenvolupar el respecte i l'estima cap els animal.

9

A l'Hort Escolar, començàrem netejant l'espai, que per a nosaltres suposava un gran esforç: llevar males herbes, pedres, i materials de desfeta que no havien de ser dins l'hort. A continuació, i una vegada ens varen dur la terra, nosaltres ens dedicàrem a distribuir-la per tot l'espai amb les eines adients. Ara per ara ja hem començat a plantar plantes ornamentals i carabasseres.


4rt D’EDUCACIÓ  INFANTIL

La classe de les gallines tenia molta curiositat per saber com neixen els pollets, és per això que vàrem decidir posar una incubadora a la nostra classe. La incubadora és una capsa de fusta, a la superfície hi vàrem posar un poc de terra i palla perquè els ous estassin com al galliner, un platet amb aigua per crear humitat; a la tapadora hi vàrem posar una bombeta, substituint així el calor que la gallina transmet als seus pollets. També tenia un sensor de la temperatura per comprovar que els pollets tenien tota la

calor que necessitaven. Cada dia hi havia dos encarregats de la incubadora, el nin o la nina que li tocava ser l'encarregat posava un gomet a una llista, aquests s’encarregarien durant tot el dia de moure els ous cada dues hores, ja que la lloca ho fa amb les seves potes. Hem de ressaltar que tots els infants ho varen fer molt bé perquè movien els ous amb molta atenció i amb molt de tacte perquè no s’espenyés

posaven amb aigua, després l'acompanyaven de tomàtiga, sal i oli. Aquest berenar ens va sorprendre molt però no en va quedar ni una mica dins el plat, fins i tot, molts de nosaltres vàrem repetir!! A la fi els pollets varen néixer i tota la classe va ser una explosió d'emocions: vàrem riure, botar, cridar, ens vàrem abraçar, emocionar... no ens podíem aturar de mirar els pollets, de tocar-los... En definitiva, gràcies a tot aquest procés viscut hem descobert i après moltes coses que no sabíem i també hem experimentat sensacions agradables que hem compartit amb tota la classe, sens dubte, ha estat una experiència molt gratificant i enriquidora. La classe de les gallines

cap ou. El procés va ser llarg perquè havíem d'esperar 21 dies a que els pollets sortissin de l'ou. Mentrestant vàrem mirar vídeos de com neixen els pollets, cercàrem informació amb les nostres famílies i ho compartíem amb els companys i companyes de la classe. Les gallines i els pollets mengen, entre d'altres coses, pa banyat, i un horabaixa vàrem berenar com les gallines. Descobrírem que antigament per aprofitar el pa quan torna fort aquestel

10


4rt D’EDUCACIÓ  INFANTIL La classe dels cucs, per primera vegada, s'ha introduït en el treball per projectes. Després de rebre informació des de casa sobre els cucs, vàrem descobrir que són animals invertebrats i parlant-ne a l'aula durant molts dies, amb els companys i companyes, vàrem decidir que volíem tenir cucs a la classe. En vàrem tenir de dos tipus, cucs de farina (o de rossinyol) i cucs de seda. Els cucs de farina tenen una transformació molt curiosa, quan creixen i es fan grans es transformen en escarabats. Els vàrem tenir a l'aula a dins una capsa transparent amb forats perquè poguessin respirar i cada dos o tres dies havíem de canviar-los-hi el menjar, pa dur i/o garroves. Passades unes quatre o cinc setmanes, de cop i volta, un dia vàrem veure que a dins la capsa hi havia algunes coses marrons que caminaven i corrien per amunt   i   per   avall,   s’havien   convertit   en   escarabats! Va ser tot un descobriment, quina alegria, ens va fer moltíssima il·lusió.

escarabats i, alhora, vàrem aprofitar per veure altres insectes així com també la flora del torrent.

Amb els cucs de seda encara estam en procés de veure si surten les papallones. Hem pogut veure com són de petits quan neixen, el seu creixement, la formació de la crisàlide i...esperem poder veure les papallones ja que tots els cucs que tenim estan a dins la seva crisàlide. Estam expectants i molt nerviosos! En definitiva, gràcies al projecte hem pogut aprendre moltes coses noves fins ara desconegudes per nosaltres, ho hem compartit amb els nostres companys i companyes, amb les famílies i, sobretot, podem afirmar que ha estat una nova manera d’aprendre,   de   descobrir, de conèixer   i   d’investigar   per   poder   crear   un   coneixement   i   arribar   a   l’aprenentatge   a   partir dels nostres propis interessos. Ha estat una experiència molt enriquidora, agradable i gratificant. La classe dels cucs

Cada dia que passava hi havia més i mes escarabats, així que després d'una conversa sobre  “què  podem  fer  amb  ells?”   va sorgir la proposta de deixar-los en llibertat. Així va ser com vàrem organitzar una passejada al torrent Gros, just devora l'escola. Per ser bons observadors ens vàrem equipar amb lupes per poder veure de ben a prop cap a on anaven els

11


5è D’EDUCACIÓ  INFANTIL LUDOTECA EN FAMÍLIA: INFANTS, MARES I PARES JUGAM PLEGATS

gaudir d'un horabaixa de joc a la ludoteca de l'escola tots plegats, infants, mamàs i papàs. Els infants varen guiar en tot moment la sessió, i varen ser ells els qui varen ensenyar les normes, varen fer el recorregut per tota la sala, varen ensenyar el funcionament de cada racó... Tanta sort que els papàs i les mamàs, quan va sonar la música, varen arraconar amb els infants... Mai havien fet tanta via!!

Tots sabem la importància que té el joc pels infants en aquests moments del seu desenvolupament; a nivell pedagògic el considerem la font d'aprenentatge més valuosa i important perquè aquest ens permet: resoldre conflictes, aprendre per assaig-error, provar... En definitiva, desenvolupar l’estructuració   de   la   intel·ligència a partir del joc simbòlic i la relació; a la vegada que dins la ludoteca introduïm l’aprenentatge   d’una   sèrie   d’hàbits   i   normes   que   l’infant   ha   d’aprendre   per   poder   jugar   espontàniament. Per tot això, enguany per primera vegada els infants de quatre anys hem estat pioners en una nova experiència pedagògica amb els papàs i les mamàs; així els hem convidat a compartir una sessió de joc a l'espai de la ludoteca amb els nins i les nines de les classes de la lluna i dels trons i llamps. D'aquesta manera hem pogut

Va ser molt divertida l'experiència, veure als infants compartir aquest espai amb els seus pares: papàs amb perruques i disfressats, fent sa compra als seus fills i filles botiguers, infants cuinant per les mamàs, alguns altres no se varen escapar de les mascarilles i les injeccions, els tints, el secador... Aprofitem l'escrit per agrair a totes les famílies la seva participació i esperem que, tant a grans com a petits, us hagi agradat l'experiència. Antònia Fiol i Noemí S. Guerrero

12


6è D’EDUCACIÓ  INFANTIL

“ L'ART  ÉS  L’HABILITAT, DESTRESA, A FER CERTES COSES ADQUIRIDA AMB L'ESTUDI, L'EXPERIÈNCIA  I  L'OBSERVACIÓ”

Nosaltres partirem   de   l’observació   per   arribar a crear el que ens agradava i ens aportava satisfacció. Després de visitar la fira de fang i veure les representacions als diferents objectes de fang, el que més ens va   cridar   l’atenció   foren   uns   dibuixos   fets   de formes, línies i colors. Ho posàrem amb pràctica a un full per després intentar-ho a una placa de fang, era igual si no era el mateix dibuix, tant sols era un esbós. Va ser una tasca molt laboriosa, precisa i de descobriment, on la motricitat fina cobrava molta importància. També necessitàvem aconseguir  diferents  tons  d’un  mateix  color   i vérem que hi podia haver multitud de tons ! encara que el nivell de precisió de la feina era elevat, va ser molt engrescadora pels infants i se sentiren molt orgullosos de la tasca realitzada. Els infants no sabien quin seria el resultat final de la seva creació i   quan   donaven   per   acabada   l’obra,   es   podia veure la satisfacció a la seva cara. Descobrirem, gràcies a internet, que hi havia pintors que tenien feines semblants a les   seves,   però   n’hi   havia   un   que   era   molt   semblant, tots i totes decidiren que... “en  Mondrian  pinta  com  nosaltres!!”

13


1r DE PRIMÀRIA

FEIM CINEMA I PERIODISME! Durant aquest tercer trimestre, hem estat treballant el oficis. Hem tingut l'oportunitat de conèixer amb més profunditat el món del cinema i el periodisme. A la primera sessió va venir el Lluís Ortes, pare de n'Aina Ortes, i ens va explicar la tasca que duu a terme un cineasta. Entre altres, vàrem aprendre a manipular càmeres de cinema, a reconèixer diferents bandes sonores, experimentàrem amb micròfons i efectes especials, i finalment férem d'actrius i actors a una pel·lícula que hem anomenat l'aranya. Durant la segona sessió amb en Lluís vàrem aprendre a fer de periodistes. Ens va visitar en Xisco Umbert i en Joan i ens vàrem explicar com funcionen els informatius. A partir d'aquí, creàrem una notícia de l'escola i tots ens posarem en marxa a fer de reporters , periodistes , càmeres, presentadors. Han estat dos dies molt profitosos i molt divertits i on hem viscut experiències molt enriquidores que seran difícils d'oblidar.

https://vimeo.com/95504557

Moltes gràcies Lluís per la disponibilitat, i compartir els teus coneixements amb tots nosaltres.

teva

Albercocs de Porreres i taronges de Sóller.

Aquí teniu la notícia!

14


2n DE PRIMÀRIA Sortida a Amadip.esment El passat   14   d’abril   la   classe   del   raïm   de   Binissalem i les olives de Caimari vàrem anar a Son Ferriol amb molta il·lusió, ja que el   papà   d’un   company i un grup de joves ens havien preparat un dia meravellós.

tipus d’hortalisses,   ens   explicaren   algunes   curiositats  del  món  de  l’agricultura  i  també   vàrem poder passejar per la vinya i descansar   una   miqueta   a   l’ombra   de   les   oliveres, ja que va ser un dia molt calorós!

Amadip.esment és una associació que ofereix a persones amb alguna discapacitat diversos tallers  ocupacionals  amb  l’objectiu   de donar les mateixes oportunitats que tots els ciutadans, i per tant, obtenir una millor qualitat de vida. Entre els tallers es destaca  el  de  l’agricultura  ecològica    que  es   duu a terme a la finca a on vàrem anar, a Son Ferriol. Aprofitant el tema central   de   l’escola:   l’agricultura familiar i en especial als nostres projectes   d’aula   (Raïm   de   Binissalem i olives de Caimari), vàrem poder  gaudir  amb  tots  ells  l’hort  de  la  finca,   allà a on fan feina dia a dia. Recollírem tot

15

Per un dia vàrem ser autèntics pagesos! Com podeu veure a les fotografies també ens vàrem sentir vertaders cuiners, doncs les panades i les coques de trampó que vàrem fer estaven per llepar-se els dits ! A tot l’equip   que   ens   va   fer   possible   aquest   dia, gràcies !


2n DE PRIMÀRIA COM SE PREPAREN LES OLIVES TRENCADES?

Els nins i nines de segon A, Olives de Caimari, vàrem voler preparar un pot d’olives trencades que a continuació vos explicarem totes les passes: Agafar les  olives  de  l’olivera  i   deixar-les un dia sencer en remull.

Colar les olives. Desprès se trenquen amb una pedra.

Se prepara un pot amb aigua, sal, fulles de llorer, fonoll marí i pebre de cirereta. Se tanca  el  pot  i  …….a  esperar  fins   l’any  que  ve  per  poder-les tastar

16


2n CICLE DE PRIMÀRIA

2n CICLE I L' EDUCACIÓ FÍSICA Des de l'àrea d'Educació Física estam duent a terme de fa uns anys a la nostra escola, el projecte de senderisme i els cosins de joc. Aquest curs i aprofitant la setmana de la diada cultural, darrera d'aquest segon trimestre que ja hem passat, els hem volgut donar vida de ben nou i sa veritat és que ambdues experiències han agradat molt als infants. AMB EL SENDERISME

Els alumnes de 4t A i B hem anat a Sa Comuna de Bunyola. Vàrem començar el recorregut des del camí dels Cocons. Després de deixar enrere un petit camí asfaltat però ple de vegetació, vàrem començar a caminar i gaudir d'un camí de terra a on trobarem moltes sorpreses: hortets a les marjades, animals domèstics, una casa a dins una cova, cabanyes de palla... Vàrem poder recordar conceptes treballats a medi dins els temes de l'agricultura familiar. El sol ens va acompanyar en tot moment. Fins i tot, vàrem haver de cercar l'ombra en molts de moments del recorregut. Encara que no arribarem a Cas Garriguer, varem fer una bona passejada. Ara els alumnes ja saben el camí per a poder anar amb les famílies i pujar fins a dalt. Sort!

Pretenem que els nostres alumnes puguin conèixer la Serra de Tramuntana i totes les seves riquesses; Sensibilitzar-los davant la importància de la protecció i la preservació de la serra de Tramuntana així com combatre el sedentarisme, gaudint de la natura. Els alumnes de segon cicle hem fet dues sortides diferents. Els alumnes de 3r A i B hem anat a Cúber, aprofitant que a l'aula hem estudiat el cicle de l'aigua. Hem de dir que ha estat tota una sort: vaja quin bon dia per sortir a caminar per la muntanya!!! Una horeta aproximada d'anada fins al refugi de Cúber, caminant vorera de l'aigua; i mitja horeta de tornada per la part del recorregut on està la presa. Això de poder anar per la Serra en bon dilluns va ser tot un regal pels nostres sentits! Gairebé només estàvem nosaltres, els animalets i les plantes.

17


2n CICLE DE PRIMÀRIA AMB ELS COSINS DE JOC Intentem afavorir les relacions interpersonals que es generen al voltant de l’activitat física  i  que    permeten  incidir  en   l’assumpció  de  valors  transferibles  a  la   tasca quotidiana, com el respecte, l’acceptació  o  la  cooperació,  amb  la  finalitat   d’encaminar  l’alumnat a establir relacions constructives amb la resta de companys/es de l'escola.. Concretament enguany, hem compartit temps i espai de jocs entre els infants de 3r i 4t de primària! Hem fet grups a on hi havia nins/es de cada una de les classes. Després, en diferents torns, han passat per jocs com: relleus, mato, gimcana i jocs de taula.

18


5è DE PRIMÀRIA

LA PREHISTÒRIA A MALLORCA Durant aquest trimestre, a cinquè de primària descobrirem el fascinant món de la prehistòria, i quina millor manera per fer-ho que convidant un arqueòleg a les nostres aules! En Jaume Deyà ha vingut a l'escola i ens ha obert la porta al fascinant món de l'arqueologia a través del taller Introducció a la Prehistòria Mallorquina (dels inicis fins als romans).

EN QUÈ CONSISTEIX LA FEINA D'UN/A ARQUEÒLEG/OGA? No hem de confondre l'arqueòleg amb el paleontòleg. A grans trets els arqueòlegs investiguen les restes culturals de la humanitat i els paleontòlegs les restes fòssils . L'arqueologia estudia les cultures i les civilitzacions humanes més antigues a través d'excavacions i estudis per posar al descobert les característiques de cada etapa, les activitats de subsistència i econòmiques o els sistemes d'organització de les civilitzacions més antigues. L'arqueologia sempre s'està reinventant perquè en funció de noves troballes el què sabem del passat canvia.

En Jaume ens ha contat d'una manera molt didàctica i amena les quimeres dels arqueòlegs i les tasques que desenvolupen així com també ens ha convidat a endinsarnos en l'evolució cultural de la nostra illa, des de l'arribada del primer ésser humà fins a la conquesta romana.

Voleu saber coses de la prehistòria Mallorquina amb nosaltres? Obriu bé els ulls i permeteu-vos emprendre aquest viatge de la mà dels alumnes de cinquè.

19

LA PREHISTÒRIA A LES ILLES BALEARS La Prehistòria de les Illes Balears és un període molt llarg del qual no es disposa de documentació escrita perquè els humans que habitaven les illes no coneixien el sistema de l'escriptura. Per això, aquesta llarga etapa només pot ser reconstruïda a partir de les restes arqueològiques, és a dir, mitjançant els utensilis, armes, ceràmica, fragments ossis, llocs d'habitatge i d'enterrament i d'altres objectes diversos que s'han trobat. La ciència que estudia aquestes restes tan antigues que han deixat les societats prehistòriques s'anomena arqueologia.


5è DE PRIMÀRIA defensa. Alguns poblats talaiòtics de Mallorca són:el de Ses Païsses, el de Son Fornés o el de S'Illot.

LES NAVETES i LA CULTURA PRETALAIÒTICA El període pretalaiòtic és anterior a l'època talaiòtica. Els pretalaiòtics vivien en petites comunitats molt pacífiques. Es dedicaven a l'agricultura, la ramaderia, la recol·lecció i la caça. Vivien a coves naturals i construïen barraques de materials naturals. Al final de l'època edificaren navetes. Les construïen amb blocs de pedres a través d'una tècnica coneguda com a ciclòpica. Aquestes construccions de pedra tenen forma de ferradura allargada.

EL MYOTRAGUS El myotragus balearicus era un mamífer de l'ordre dels artiodàctils de la família dels bòvids. Actualment, se'n coneixen restes a Mallorca, Menorca, Cabrera i Sa Dragonera. Des de sempre s'havia pensat que era similar a la cabra però des de fa just un any es pensa que seria un animal més proper al bou. Donades les seves dimensions s'extingí per la falta d'aliment i per la caça humana. Els jaciments de les coves de Muleta (Sóller) i de Son Matge (Valldemossa) ho constaten i fan pensar que el myotragus va ser una de les principals fonts d'aliment dels primers habitants de les balears. ELS FONERS El foners balears eren guerrers talaiòtics que es caracteritzaven per l'ús de la fona, una de les seves principals armes. Amb l'ajuda d'un fona atrenyellada llançaven pedres contra els seus enemics. Els foners balears formaren part de guerres i l'anècdota és que a canvi d'aquesta participació bèl·lica obtenien vi i dones.

ELS TALAIOTS Els poblats talaiòtics aparegueren més tard. Els talaiots són construccions en forma de torre que consten de dues parts: la planta (circular o quadrada) i la cambra (normalment, de reduïdes dimensions i que té una columna central feta amb pedres apilades). Les funcions principals dels talaiots eren: servir d'habitacle i de

20


6è DE PRIMÀRIA PADRINS DE TAC (6è E. Primària-6è E. Infantil) Les TAC (tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement), ens permeten acostar el món real   a   l’aula   i,   fins   i   tot,   poder   interactuar-hi; també ens ofereixen la possibilitat de compartir el que sabem i el que hem après o bé col·laborar amb altres per aprendre plegats. Creiem que les TAC, com a eina de suport en la construcció de coneixement, poden ajudar els nostres alumnes en el seu procés d’aprenentatge   a   l’escola   i,   per   als   més   grans, pot ser una eina per seguir aprenent de forma autònoma. És per això que des dels més petits fins als més grans en fan ús de diferents maneres i des de diferents àmbits  segons  l’edat. Utilitzam les TAC com a recurs educatiu al servei dels continguts curriculars i com a eina per promoure una sèrie de competències i valors que són necessaris per als alumnes i ciutadans del segle XXI.

En aquest   sentit,   creiem   que   l’escola   ha   d’evolucionar   amb   el   temps i, per tant, l’equip   pedagògic   del   centre   s’ha   d’anar   adaptant a aquesta evolució amb l’elaboració   de   projectes   avançats,   i   a   vegades pioners. Per tot això consideram que les TAC són importants   en   l’educació   dels   nostres   alumnes i varem decidir posar en marxa el projecte Padrins de TAC. (alumnes de 6è E.P.- alumnes de 6è Infantil)

21

Amb aquesta activitat pretenem: - Afavorir la comunicació entre els alumnes dels diferents   cicles   i,   per   l’altra,   fomentar   actituds  d’interès  cap  a  l'aprenentatge. - Que els nostres alumnes més grans treballin i assumeixin el compromís i la responsabilitat de vetllar pels alumnes d'educació infantil. Desitjàvem que se sentissin   “importants”   dins   del   procés   d'aprenentatge  dels  més  petits  i,  d’aquesta   manera, fomentessin el seu propi interès i el respecte a la diversitat de cadascú. - Donar a conèixer als nostres alumnes d'educació infantil diferents recursos informàtics a través de la motivació i els vincles afectius i de solidaritat entre les parelles de padrins i fillols dels dos cursos.


DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS, MÚSICA I EDUCACIÓ PLÀSTICA I VISUAL

EXPOSICIÓ HISTÒRIAGRICULTURART En el claustre de principi de curs de la nostra escola, la proposat de l'agricultura familiar va sorgir com a tema transversal per treballar durant tot el curs 2013-14. A partir d'aquesta proposta, el departament de ciències socials va muntar una activitat interdisciplinari que consistia en l'elaboració d'una exposició que donàs compte de com el tema de l'agricultura familiar ha estat present en totes les èpoques històriques. Els objectius que se van marcar eren que els alumnes descobrissin l'evolució de l'agricultura al llarg de la història i com ha tractat la història de l'art el tema de l'agricultura. Així mateix, també es van tenir en compte que els nostres estudiants aprenguessin el procediment de com s'elabora una exposició i tot el que això comporta i també com es prepara el material complentari per poder guiar i explicar l'exposició. A l'assignatura de Socials, els alumnes van haver de fer un treball de recerca sobre l'agricultura de l'etapa corresponent al currículum de cada curs. Així doncs, els alumnes de Primer d'ESO van encarregar-se de cercar informació sobre el cultiu durant la prehistòria, les civilitzacions fluvials i l'Antiguitat; els alumnes de segon es van centrar en l'època medieval i moderna i els alumnes de 4t van

treballar l'agricultura de l'època contemporània. Com que el currículum de 3r està centrat en la branca de la geografia, els alumnes d'aquest curs, es van encarregar de treballar l'agricultura des del punt de vista geogràfic, atenent sobretot als diferents sistemes agrícoles i a la problemàtica de l'agricultura actual amb el canvi climàtic. Des de l'àrea de Plàstica, prèviament es va fer un treball de camp per cercar imatges de pintures on el tema principal fos l'agricultura. Es va fer una sel·lecció per decidir quina imatge seria la que il·lustraria cada mural i es va elaborar una fitxa tècnica de cada una. Les altres imatges es varen reservar per fer un fris continu, utilitzant diferents tècniques artístiques, que va servir per ornamentar tota la nau d'ESO. L'exposició fou inaugurada el divendres dia 7 de març amb la presència de tots els alumnes de Secundària, PQPI i mòduls voluntaris. Durant les següents setmanes, els alumnes de 3r d'ESO féren de guies de l'exposició als alumnes d'educació infantil i primària.

FITXA TÈCNICA: TEMA DEL CURS 2013-1014 a Es Liceu: Agricultura Familiar CURSOS PARTICIPANTS:1erESO, 2n ESO, 3er ESO, 4rt ESO. S'ofereix la visita guiada a la resta de cursos de l'escola (infantil i primària) MATÈRIES: Socials, català, plàstica i taller de teatre. ESPAI: Passadís de la nau d'ESO MATERIAL: 8 murals de cartó ploma, cartloines dibuixades en diferents tècniques (pastel, aquarel·la, témpera,etc) i corda.

22


DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS, MÚSICA I EDUCACIÓ PLÀSTICA I VISUAL

23


DEPARTAMENT DE LLENGUA Cada curs anem realitzant distintes activitats que considerem “especials”, perquè, o bé no estaven programades i depenen de les circumstàncies que van marcant el dia a dia, o bé, si formaven part de la nostra programació de departament, són projectes pedagògics que complementen els currículums dels nostres alumnes. En aquest curs 2013-2014 el calendari d'aquestes  “activitats  especials”  del  nostre   departament ens ha quedat així com podeu veure a continuació: HOMENATGE A MIQUEL MARTÍ I POL. Novembre 2013. Amb motiu de l'aniversari de la mort del poeta, l'11 de novembre, els professors de Llengua Catalana i Literatura de 2n, 3r i 4t, i Mòduls voluntaris, Maria Rodríguez i Rafel Fiol, treballaren a classe, durant una setmana, distintes activitats programades per donar a conèixer la vida i obra de Martí i Pol als seus alumnes. Al mateix temps, l'objectiu fonamental d'aquestes activitats era retre un homenatge al poeta. Es van dur a terme recerques de poemes, recreació de poemes, exposicions de versos del poeta, i amb els alumnes de 3r en concret, una lectura de poemes a la nau de secundària. DIVERTITS 22. Primer trimestre. A més de l'habitual versió web de Divertits, s'edita el primer número d'enguany d'aquesta revista digital que Miquel Cabeza dirigeix des de ja fa set anys, i l'equip de redacció de la qual està format pels alumnes de 3r del Programa de Diversificació Curricular. TERTÚLIA DEL Desembre 2013.

CLUB

DE

LECTURA.

El Club de Lectura d'alumnes de 4t, coordinat per Josefina Manchado, va celebrar dia 19 de desembre la primera

Tertúlia literària d'enguany. El llibre del qual es va parlar va ser El vigilant en el camp de sègol de J.D.Salinger. L'espai de reunió va ser la Biblioteca del centre. Enguany, 15 alumnes n'han format part del Club: Bernat Guardiola, Naomy Pacheco, Marc Catasús, Tomeu Mesquida, Clàudia Matamalas, Esther Font, Susana Hurtado, Fernando Blesa, María Morey, Àlex Alonso, Elena Pascual, Benjamín Gallego, Alfons Martín, Jonathan Delgado i Eugenio Cuesta. TEATRE NEGRE. DIA DE LA PAU: 30 de gener de 2014. Els alumnes de l'optativa de Teatre de 3r, amb el seu professor, en Rafel Fiol, han preparat una acció puntual per dia 30 de gener, Dia de la Pau. Es representaren dues actuacions basades en el Teatre Negre, amb música, a l'Aula de psicomotricitat, i la representació es va fer per tota l'escola, en diferents sessions. Ho van fer molt bé. 1914- AÑO CORTÁZAR: 12 de febrer de 2014. A l'assignatura de Llengua Castellana i Literatura de 4t es va retre un homenatge a Julio Cortázar (1914-1984), amb motiu dels 30 anys de la seva mort justament el 12 de febrer de 1984. A més enllaçàvem així amb la celebració de l'Any Cortázar, declarat per commemorar els cent anys del seu naixement. L'activitat va consistir en el comentari de la importància innovadora de Cortázar en els anys 60. Es va comentar la seva novel·la Rayuela amb la possibilitat de veure l'exemplar editat el 2013,quan feia 50 anys de la seva publicació (tècniques narratives, els personatges,   París,   el   “glíglico”...).   D'altra banda, es va repartir una selecció de contes de Historias de cronopios y de famas, que es llegiren a classe, i dels quals els alumnes en van presentar una valoració personal. Aquesta lectura tenia

24


DEPARTAMENT DE LLENGUA com a objectiu donar a conèixer la diferència i originalitat d'aquest escriptor, la ruptura amb el relat tradicional. Les valoracions dels alumnes van ésser molt interessants i també algunes interpretacions que els alumnes van fer dels contes. TEATRE A LES AULES. Febrer 2014. La professora de Llengua castellana i Literatura de 3r i 4t, Josefina Manchado va organitzar la representació al centre d'una adaptació de la novel·la picaresca, Lazarillo de Tormes, de Factoria Cultural. La representació va ser el dia 26 de febrer. La novel·la la llegiren, adaptada, els alumnes que enguany fan 4t, l'any passat a 3r, i els alumnes de 3r d'enguany l'han llegida abans de la representació. L'acte va acabar amb un col·loqui amb els actors, en el qual, els alumnes van fer preguntes relacionades amb el món del teatre. Llavors, ja a la classe següent, els alumnes en van fer una valoració molt positiva de l'activitat, perquè els havia ajudat a entendre millor la novel·la. DIVERTITS 23. 7 de març de 2014. SET ANYS. Després del número 22 de la revista digital que va sortir el primer trimestre del curs, en aquest dia 7 de març de 2014, Miquel Cabeza, al front del seu equip d'alumnes de Diversificació, edita el número 23 que representa 7 anys de la realització d'aquest projecte. El número és un recopilatori d'aquests set anys que va ser molt valorat per tota la comunitat escolar, pel que significava qualitativament i per l'esforç de mantenir un projecte d'aquestes característiques. NOU DRAE. Març de 2014. A partir de la notícia de la presentació del Nou Diccionari de la RAE, que es publica als diaris de dia 15 de març, es treballa a l'assignatura de Llengua Castellana i Literatura de 3r amb algunes de les noves

25

paraules que el Diccionari accepta. Aquesta edició és la següent a la de 2001 , la número 23, i durant aquests anys s'han anat estudiant les possibilitats de noves accepcions relacionades amb distintes activitats humanes. Els alumnes van recollir la informació i es va preparar un mural amb la seva feina. DIA MUNDIAL DE LA POESIA. 21 de març de 2014. El Departament va habilitar un espai a la nau de secundària perquè els alumnes i professors hi enganxessin els seus poemes o versos preferits, lletres de cançons, composicions pròpies... a partir del divendres 21 i durant tota la setmana següent. El mural ha quedat a manera de “racó de  lectura”  fins  a  final  de  curs. PARTICIPACIÓ A LA MOSTRA DE TEATRE. Maig 2014. El professor de l'assignatura optativa de Teatre de 3r, Rafel Fiol, ha participat amb els seus alumnes en aquestes jornades els dies 21 i 22 de maig. Els textos representats han estat preparats prèviament pel professor, o conjuntament amb el grup d'alumnes; en definitiva, una producció col·lectiva, CreARTeatre, que, juntament amb els grups de teatre de Primària, ens representen a la Mostra de l'Ajuntament de Palma. El dia 22, els nostres alumnes de 3r i 4t van assistir a la representació dels seus companys al Teatre Mar i Terra. L’obra   és   el   resultat   d’una   sèrie   d’improvisacions  a  partir  d’un  text. Es fa un recorregut per les distintes manifestacions artístiques que inspiren les muses. El muntatge, la direcció i sobretot la feina del alumnes   van   ser   d’una   immillorable   qualitat.


DEPARTAMENT DE LLENGUA TERTÚLIA DEL CLUB DE LECTURA. 6 de maig de 2014.

especial pels companys i companyes del Club, a manera de comiat.

El Club es va reunir per a la segona tertúlia del curs. Aquesta vegada el llibre llegit va ser 1984 de George Orwell, publicada el

TEMA TRANSVERSAL DE L'AGRICULTURA FAMILIAR.

1948. En aquesta ocasió, la tertúlia va ser a les pistes, al sol, aprofitant el bon temps, i un poc per compensar el món tan tancat i repressiu que descriu la novel·la. A la pàgina web de l'escola es pot trobar informació més detallada de la tertúlia. NIT LITERÀRIA. S'ha tornat a organitzar enguany aquesta activitat que, des del curs 2010-2011, ha esdevingut una tradició en el departament. En aquest   curs,   s’han   fet   dues   representacions, del 29 al 30 de maig per 1r i del 12 al 13 de juny per 2n. L'activitat consisteix en un itinerari per les tres zones de representació dels personatges habituals: La Balanguera, una sacerdotessa egípcia i don Quijote. Els alumnes sopen i dormen a l'escola i l'endemà, abans d'anar a classe, dutxes i berenar. Llavors, a les assignatures de Llengua Catalana i de Llengua Castellana aprofitam sempre per parlar dels personatges i de tot plegat. En Rafel Fiol ha gestionat i coordinat l'activitat, és una activitat en la qual hi participa tot el departament i on també s'implica la gerència i la direcció del centre, així com les tutores de 1r, a qui agraïm la seva inestimable col·laboració. TERTÚLIA CLUB DE LECTURA. Juny 2014. La darrera trobada del Club es va organitzar pel mes de juny, però amb un objectiu distint al de les dues tertúlies anteriors. A partir del mes de maig ja no hi havia temps de llegir més llibres, els alumnes de 4t ja anaven molt carregats de feina i d'exàmens, i ens trobàrem per parlar de llibres en general. Es tractava de què cada membre del Club presentàs un llibre que li hagués agradat molt en els darrers anys, i que en fes una recomanació

L'ESCOLA:

- Llengua Catalana i Literatura 2n (Rafel Fiol) : feina interdisciplinar relacionada amb l'Exposició   “Històriagriculturart”   del   departament de Socials. En el mes de març se va treballar el lèxic a partir de les paraules dels panells exposats. - DIVERTITS 24 (Miquel Cabeza i alumnes de Diversificació): el darrer número del curs es dedicarà al tema transversal i recollirà les experiències i activitats de l'escola realitzades durant el curs, a més d'altres seccions que es puguin determinar. En el moment d'escriure aquest text no ha estat editada la revista, però la podreu llegir en pantalla dins el mes de juny. REVISTA LICEUM. Juny de 2014. No hi podia faltar en aquest llistat de projectes i activitats del Departament. Encara que és una revista de centre, des de fa molts anys és una responsabilitat nostra, més en concret, per tradició, és responsabilitat del professor o professora a càrrec de l'optativa de Processos de 1r i 2n. Enguany, Maria Magdalena Alorda n'ha estat la professora que ha agafat el relleu, després de molts anys de feina de Rafel Fiol. La revista és digital, i si esteu llegint aquest escrit és que heu entrat a la revista. Gràcies. Per acabar, vos proposem que si voleu accedir a una informació més completa de cada una de les activitats i projectes que s'indiquen en aquestes pàgines, consulteu la web de l'escola, on a mesura que s'anaven produint els distints esdeveniments es publicava la notícia corresponent acompanyada d'imatges. Departament de Llengua. 2013-2014.

26


DEPARTAMENT DE LLENGUA

27


DEPARTAMENT DE CIÈNCIES Els alumnes de 4t de ESO, de l'optativa de Biologia i Geologia vàrem visitar l'Aula de la Mar, al Portitxol i vàrem poder observar organismes marins microscòpics i tocar-ne d'altres. Observàrem fins i tot meduses microscòpiques!

28


DEPARTAMENT DE CIÈNCIES DELICETE ECOLÒGIC Josep Lorman Una empresa molt prestigiosa del Vallès es veu involucrada en un escàndol d'abocaments il·legals. Les investigacions paral·leles d'unes quantes persones- Ricard Muns, del Departament de Medi Ambient de la Generalitat, Ingrid, tècnica de l'empresa afectada, i Daniel, un nen aficionat a la informàtica- aclariran el perquè de tot plegat. Quan ja està a punt de trobar la prova decisiva, el Daniel és segrestat i la seva vida corre perill.

producció cinematogràfica i audiovisual. Ha obtingut dues vegades el premi Joaquim Ruyra (1995 i 1997) i és autor d'una quinzena de títols de literatura juvenil, alguns dels quals s'han dut al cinema. En aquesta col·lecció ha publicat La punta del diamant i Fills de l'opulència. Els alumnes de 1r de ESO han realitzat un còmic representant cada capítol en forma de vinyetes.

Josep Lorman (Barcelona, 1948) ha alternat a la llarg de la seva vida professional l'escriptura amb l'ensenyament de la geografia i la

Josep Lorman ens va visitar dia 20 de Febrer i ens va explicar per què va escriure aquest llibre i els alumnes varen tenir l'oportunitat de fer-li una entrevista.

CODI GENÈTIC d'Amàlia Lafuente Després d'haver  llegit  el  llibre  “Codi   Genètic”  d'Amàlia  Lafuente,  els  alumnes  de   4t de ESO han pogut fer una entrevista a la professora de genètica i investigadora de la UIB, Antònia Picornell. Preguntes relacionades amb el llibre, amb la seva feina i altres curiositats que haureu pogut llegir a la revista Diver-tits d'enguany.

forma a cada una de les estructures que constitueixen aquestes cèl·lules, el suport de la maqueta o la manera més adequada d’indicar el  nom  de  totes  les  seves  parts.

PROJECTE: MAQUETA  D’UNA  CÈL·∙LULA

Per últim,  a  l’aula  vàrem  fer  fotos  de  totes   les reproduccions, per cert xulíssimes! I després, les exposàrem els nostres treballs al  laboratori  d’Es  Liceu.

Durant les darreres setmanes del segon trimestre, els   alumnes   de   segon   d’ESO   A   i   B,   a   l’assignatura   de   Ciències   de   la   Naturalesa hem estudiat la cèl·lula: què és? quina forma té? com és el seu interior? què són els orgànuls? ... Per tal de poder resoldre totes aquestes qüestions, i altres dubtes que anaren sorgint, les primeres setmanes del tercer trimestre vam elaborar un   projecte:   la   maqueta   d’una   cèl·∙lula   eucariota vegetal o animal. Com hem fet la maqueta? Ens organitzarem per parelles o grups de tres   i   se’ns   va   assignar   un   tipus   cel·lular; llavors, començarem a pensar i investigar com elaborar la nostra la nostra representació, és a dir, vàrem decidir els materials que inclouríem, com donaríem

29

Una vegada tinguérem clares les nostres idees, vàrem repartir les tasques entre les membres de cada equip i ens posàrem mans a   l’obra:   començàrem   la   construcció   de la nostra maqueta.

SORTIDES AL CAIXAFORUM -2n ESO El passat mes de desembre els alumnes de 2n d’ESO  A  i  B  després  d’haver  treballat  el   tema   de   l’energia,   a   l’assignatura   de   Ciències de la Naturalesa, vam anar a fer un   taller   d’experimentació   al   CaixaForum   Palma. Allà vam realitzar pràctiques i experiències de laboratori que ens ajudaren a comprendre  la  importància  que  té  l’energia   potencial, cinètica, tèrmica, elèctrica o química, per al funcionament de la vida. També,  descobrirem  des  d’un  punt  de  vista   pràctic  què  s’entén  per  energia,  com  a  


DEPARTAMENT DE CIÈNCIES científics poguérem comprovar el principi fonamental de   l’energia   (“L’energia   no   es   crea ni es destrueix, sinó que es transforma o   es   transfereix”),   observàrem   que   l’energia   es   pot   emmagatzemar   i   reflexionàrem sobre les energies alternatives: com les podem aprofitar i els beneficis  que  n’aporten  al  medi  ambient.

a les preguntes anteriors, i a totes aquelles que anaren sorgint durant el taller. A més, poguérem dur a terme la metodologia de treball que desenvolupen els científics, ja que observàrem fenòmens, formulàrem hipòtesis i, finalment, demostrarem i extraguérem conclusions dels diferents experiments. El resultat fou una experiència molt enriquidora, que ens ajudà a relacionar la física i la química dels fluids amb el nostre entorn més immediat. PROVES CANGUR

L’experiència fou   molt   enriquidora,   ja   que   durant els experiments ens van animar a plantejar hipòtesis, experimentar i extreure conclusions; seguint el mètode de treball dels científics. -4t ESO El passat 13 de març els alumnes de 4t d’ESO  de  Física  i  Química vam anar a fer un taller científic al CaixaForum Palma, on a partir   de   l’experimentació   poguérem   consolidar tot allò que havíem après sobre els fluids: què són? què tenen en comú líquids i gasos? què li ocorre a un fluid en variar-ne la pressió, la temperatura o el volum? què és la viscositat? què és la pressió atmosfèrica i per què no la notam?

Durant un hora i mitja vam realitzar diferents experiències i experiments de laboratori amb  l’objectiu  de  donar  resposta  

Des de fa uns anys, els alumnes de 3r i 4t d’ESO, no  tots  però  molts  d’ells,  varen anar a realitzar les proves CANGURS. Es varen realitzar dia 19 de març del 2014 a l'IES Pau Casesnoves d'Inca. És una activitat que marca com a objectiu estimular   i   motivar   l’aprenentatge   de   les   matemàtiques a través de problemes de lògica. Aquesta prova està encarada pels alumnes de segon cicle de secundària i pels alumnes de 1r i 2n de Batxillerat, cada nivell realitza una prova diferent que consisteix en 30 preguntes de reptes matemàtiques. A  l’acabar  la  prova,  tots  els   alumnes del centres participants realitzen una gimcana amb qüestions matemàtiques, a on es relacionen amb els altres alumnes dels diferents centres. Una experiència enriquidora per ells.

30


DEPARTAMENT D’ANGLÈS

OUR LANGUAGE ASSISTANTS

My name is Sara. I'm from Asheville, NC. I've come to Spain several times, over the years. I first came to visit a friend and travel, I returned for vacation, and finally, I decided to live here. I studied Physics and Neuroscience in the University of North Carolina in Asheville. I like living in Mallorca. I do like being a language assistant. I get to share my language and culture and at the same time, learn things about the Spanish culture. It's also fortunate to make a little extra money to enjoy exploring the island and Europe. When I was a child I wanted to be a writer. With my students, I try and incorporate interesting activities that involve speaking, sharing and listening. I started working here last October. In my free time I like to spend time with friends. I also enjoy reading, writing, cooking and sleeping.

31


DEPARTAMENT D’ANGLÈS

My full name is Joan Elizabeth Free, but I go by different names  depending  on  where  I  am  and  who  I  ‘m   with. I go by Ms. Free at work, Joana with my friends in Mallorca,  I’m  from  South  Salem (Ohio, U.S.A.), a tiny village of about 200 people. But before coming to Spain, Joan with my other friends and Joanie with my family. I lived in New York City for 14 years. I arrived in Madrid, Spain on November 1st, 1997.I was married to a Spanish man and he wanted to return to his country. So I guess you could say I came to Spain for love. I got my bachelor’s  degree at Ohio University in Athens, Ohio, where I studied international studies, Spanish and linguistics. My master’s  degree  is  from  Hunter  College, part  of  the  City  University  of  New  York,  and  it’s  in   teaching English to speakers of other languages. I love living in Mallorca. When I got here I immediately felt at home. In fact, the life I have here is very similar to the one I had growing up: I live in a place where I know lots of  neighbors  (Es  Coll  d’en  Rabassa);  our  church  is  nearby   and  I’m  a  Sunday  School teacher there; and Es Liceu and Es  Pont  d’Inca  also  remind  me  of  the  high  school  I  went   to and the town it was in. I LOVE TEACHING! In fact, it may  be  the  best  job  I’ve  ever  had  as  a  teacher,  and  I’ve   been a teacher since 1983! My colleagues are wonderfully kind and supportive, as are all the other staff members of the school, and the students are incredibly interesting, sweet, funny, bright, and respectful. I love my job because I can share things that interest me with people that interest me in a language that interests me. I learn something new in every class. What I try to do is show the students things that will spark their interest so that they will explore the subject on their own. When I was 8 I wanted to be an artist and draw and when I was 16 I wanted to be a flight attendant. But when I was 20 I decided that I wanted to teach English as a second language (and a foreign language)  and  I’ve  never  regretted  that  decision.

32


DEPARTAMENT D’ANGLÈS

Es Liceu’s   secondary   students   participated   this   year   again   at   the   “Sixth   English   Competition for Schools in the Balearic Islands”   (THE FONIX 2014). This free competition is designed to promote the use of English among students in the Balearic Islands. The competition is divided into three different stages: local, territorial and the winners at the final stage. In all the stages, the students took a written exam to evaluate their skills through written tasks; activities on vocabulary, reading comprehension and writing. Unlike other years, this time primary students did not take part of the Fonix 2014. During the month of February we did the local stage at our school. The finalists of this first stage were: Jórdi Sànchez (1st ESO), Marta Hurtado (2nd ESO), Paula Gomila (3rd ESO), Alfons Martin (4th ESO). Only three of these four students went to the territorial stage since Alfons Martin did not appear at the appointment. Jordi, Marta and Paula went on March 22nd (accompanied by the English teacher Eva Puertas) to the CEP in Palma to represent our school, Es Liceu, at the territorial stage. They tried hard, and did their best but finally on April 15th the organizers published the results and none of our students were selected to go to the final stage. We are sure they had a great time and they enjoyed the experience. We will try again next year!

33


DEPARTAMENT D’ANGLÈS LONDON TRIP 2014

Early in the morning, on the 30th March, we, students and teachers, got ready to go to the airport and get on the plane heading to London, all nervous and excited. We arrived at the Luton airport and, unfortunately, we had to wait longer than we expected for the bus. However, the moment we got to the Rest Up hostel we knew we were already in London and our trip had already started! We relied on our feet to lead us wherever we wanted to, and we walked so much. But it didn’t  matter  because  we  could  discovers   and walk through Hyde Park, where we played with the funny squirrels. We took pictures in front of the Big Ben, we went on a ride on the London Eye, from where we could spot and point at the different places we had already been before. It was a great satisfaction to recognize the major landmarks we had prepared oral presentations about in class with our English teachers. Our trip lasted until the 2nd April; four amazing days we would keep in our minds forever.

34


VIATGE A BERLÍN 4rt ESO Dimarts, dia 29 El primer dia vam arribar a Berlín per la tarda, un autobús ens va recollir a l'aeroport i ens va portar a l'hotel, on ens vam instal·lar a les habitacions. Després de sopar vam anar a veure part del mur de Berlín, que es trobava prop de l'hotel. Dimecres, dia 30 d'abril Ens vam aixecar prest, a les 7, perquè ens havíem de reunir prest amb el guia, n'Arnau, que ens mostraria la ciutat durant tot el dia. Quan ja vam ser amb ell, vam agafar el metro per anar al barri de Sant Nicolau i vam veure la Catedral de Berlín. Passejàrem per Unter den Linden i per una de les places més boniques de Berlín, la Gendarmenmarkt. Vam conèixer els detalls de   l’arribada   de   Hitler al poder i les restes de la caserna general de la Gestapo, a més de recordar l’Holocaust   Jueu   al   seu   monument   commemoratiu. Ens van explicar com va néixer el mur de Berlín, com va caure i com ho van viure els alemanys que arriscaren les   seves   vides   per   passar   cap   a   l’Oest.   Acabàrem a la Porta de Brandenburg, símbol per excel·lència de Berlín.

Vam estar tot l'horabaixa allà, on ens van contar cada detall i on vam viure MOLTES EMOCIONS, sobretot na Francina. Finalment vam arribar a l'hotel a l'hora de sopar, ens vam dutxar i per acabar aquest dia esgotador, vam fer un poc de festa. Dijous, dia 1 de maig Igual que el primer dia, també ens vam aixecar prest. Seguidament vàrem baixar a berenar, i tot va ser bastant bo. Després vam pujar a agafar tot el que creiem necessari per dur per Berlín. Vàrem quedar a la porta de l'hotel tots per anar al Reichstag i poder veure el parlament. Tot seguit, vam anar a Tiergarten, on vam tenir temps lliure per poder observar i passejar amb tranquil·litat el parc. A continuació, vam anar   a   Alexanderplatz,   el   “centre”   de   la ciutat. Allà els professors ens varen donar temps d'esbarjo per dinar i comprar alguna cosa. Després d'aquestes hores vam anar cap a uns concerts que hi havia al barri del costat de l'hotel, en els quals varem aprofitar per ballar i veure els cantants. Els concerts no eren com els d'aquí, així que ho vàrem passar bé mirant coses que no solem veure mai. Més o menys a les set vàrem tornar a l'hotel, on vàrem poder sopar i dormir. Un dia molt cansat i divertit. Divendres, 2 de Maig Aquest era el penúltim dia de la nostra estància a Berlín, ens aixecarem, berenarem i ens arreglarem amb la il·lusió d'anar a un museu jueu, però les condicions meteorològiques ens ho varen impedir. Així, ens vam dirigir cap a la plaça del centre de Berlín, Alexander Platz.

Després de visitar alguns dels llocs més emblemàtics de Berlín, ens vam dirigir a Alexander Platz, on ens van donar temps per dinar. Quan ja havíem reposat forces, vam agafar un tren que ens va dur directes a un poble de les afores de Berlín per veure el camp de concentració SACHSENHAUSEN.

35

Allà els professors, i màxims representants nostres en aquells moments, ens informaren de les diferents opcions que podíem dur a terme, ja que plovia i no podíem seguir el pla establert. Alguns de


VIATGE A BERLÍN 4rt ESO nosaltres van anar a visitar museus, altres van anar a visitar un centre comercial i la resta van aprofitar per fer un poc de turisme per la ciutat històrica com és Berlín. Després vam agafar el tren per anar el Barri jueu, on vam visitar la sinagoga jueva i els vuit patis interiors d'aquella època. Al finalitzar aquesta activitat, amb el cansament a les cames, vam tornar a l'hotel per descansar uns minuts. Després de sopar vam sortir a veure l'ambient d'un vespre per Berlín.

pujarem a l'autocar que ens esperava fora de l'hotel. El darrer adéu de Berlín ja havia començat, dins el bus vàrem poder veure un poc més de Berlín, ja preparats per anar a l'aeroport i tornar a Mallorca, la nostra illa. L'avió va partir a les 18:00 de Berlín i arribarem a les 20:15 a Mallorca, quan aterrà l'avió ja sabíem que el nostre viatge havia acabat, era l'hora de tornar a la rutina normal. Però el que és clar és que ens ho vàrem passar molt bé, i va ser una gran comiat dels nostres companys, ja que desgraciadament l'any que ve no serem tots plegats.

Dissabte 3 de Maig. Aquest dia aprofitarem per dormir una hora més, el berenar era a les 8:30 i després en acabar vàrem deixar les habitacions i ens guardaren l'equipatge a l'hotel. Seguidament caminarem fins l'estació de metro per anar a Alexander platz, la plaça de la ciutat on hi havia un petit mercat. Arribarem sobre les 11:00, vàrem tenir l'oportunitat de tenir temps lliure, com d'unes 3 hores per Berlín. El que férem no va ser tots el mateix, ja que hi havia moltes coses a fer, teníem la possibilitat de pujar a la Torre   de   televisió   “pirulí”,   anar   de   compres a uns grans magatzems prop de la zona o anar a veure museus. Ens havíem de trobar en el rellotge que mostra totes les hores del món, que es troba a Alexander platz, a les 14:00 dinats.

ELS ALUMNES ENS CONTEN... Bernat Guardiola “Aquest viatge ha estat un viatge molt especial, ja que ha estat el darrer que farem amb la nostra escola de tota la vida, amb els amics de sempre, que més que amics són germans, germans de una diferent mare. Ha estat un gran viatge, ple d'experiències, un món totalment diferent, ple de gent un poc surrealista, coses que no estem acostumats a veure a Mallorca. Un gran viatge, des de la porta de Branderburg, fins l'1 de maig, passant per la increïble experiència del camp de concentració de Sachenhausen. Un viatge recomanat 100% tant amb la família, tant com a viatge d'estudis. Una experiència increïble!”

Agafarem el metro i ens dirigirem a l'hotel, allà vàrem recollir el nostre equipatge i

36


VIATGE A BERLÍN 4rt ESO Toni Vanrell “M’agradà molt el viatge que vam fer el passat dia 29. La ciutat estava un poc antiquada o amb obres, però el que ja estava reconstruït era molt bonic. Vam visitar moltes parts i monuments de la ciutat, però el que més me va impressionar va ser el camp de concentració Sachsenhausen, em va fer molta pena les històries que ens va contar n'Arnau, el nostre guia. El que també em va impressionar va ser el pirulí, l'edifici més alt d'Alemanya. Tot hi que vam fer mitja hora de coa, no vam poder entrar perquè havíem d'haver comprat les entrades online, cosa que no vam fer perquè no sabíem si faria bon temps. L'hotel va estar molt bé ja que tenia 4 estrelles, l'esmorzar era molt variat i el sopar era plat únic però ben elaborat. Les habitacions eren dobles i molt còmodes, en general l'hotel em va agradar. Recomano a tot tipus de famílies i amics que facin aquest viatge, que hi ha coses que us sorprendran molt.”

37

Crisitan Gil “Va ser una ciutat molt impressionant pels edificis que hi havia. A banda d'això, el camp de concentració va ser molt impactant, perquè veus on hi havia les barraques (on estaven els presoners) i com de malament ho passaven.” Marc Catasús “Trob que és una ciutat molt interessant i extravagant, amb gent molt diferent i moltes formes de pensar. I els alemanys són un  poc  seriosos.”   Irina Coll “M'ha semblat una ciutat molt trista, fosca i decaiguda. Quan vàrem anar a la festa/manifestació de l'1 de maig vaig sentir una emoció molt estranya de força, potència i a la vegada amor per la gent que era allà, lluitant contra el sistema...tenia els pèls de punta. En general em va agradar molt, em sentia molt identificada amb la ciutat. M'agradaria tornar-hi.”  


CERTAMEN LITERARI

XI CERTAMEN LITERARI Un any més el Certamen Literari de l'escola ha estat tot un èxit. Enguany el termini per a poder presentar les narracions va ser més curt, degut a que teníem l'oportunitat de participar al primer Concurs Literari entre Cooperatives de Mallorca i als Jocs Florals a Catalunya. Tot i això les històries participants van ser de gran qualitat i originalitat i amb elles, el jurat ens engrescàrem en l'emocionant tasca de debatre i compartir les valoracions sobre aquestes. No va ser fàcil, però finalment vàrem poder escollir guanyadors i finalistes de cada categoria amb un grapat d'històries molt variades. Des d'espantaocells que cobren vida (L'espantaocells i el mag de Marc Mateu de 4t) i animals espies que viatgen per l'espai (Les espies valentes de Maria Vaquer de 3r), passant per móns de

fantasia amb elfs que viuen aventures per salvar les plantes (Ralf, l'elf salvador de Xisco Meca de 6è); amb relats d'agricultura familiar i les lliçons que ens dóna la natura (Pastanagues i colfloris, de Paula Vaquer de 5è i Una història poc original, de Javier Sierra, 1r ESO) i acabant amb móns existents davall el nostre món (El submón, de Telma Martínez de 1r ESO), vells amors que es retroben (Records de Mallorca, Susana Hurtado 4t ESO) i episodis tràgics que desperten reflexions existencialistes (Per caminar, de Tomeu Mesquida de 4t ESO). De manera que el passat 6 de maig ens reunírem al pati tota l'escola per celebrar l'entrega de premis i diplomes. Gràcies a totes i tots els que heu participat, fent possible que el Certamen Literari d'Es Liceu hagi estat, un any més, tot un èxit!

38


CERTAMEN LITERARI GUANYADOR CATAGORIA A L'ESPANTAOCELLS I EL MAG Hi havia una vegada un poblet anomenat Ocellam, per la quantitat d'aucells que allà hi vivien. En aquest poblet, hi havia moltes granges que es dedicaven a conrear verdures, fruites... per poder menjar tots els seus habitants i a cada una d'aquestes granges hi havia un espantaocells, perquè sino els ocells es menjaven els conreus. Un dia va arribar un Mag a aquest poblet i quan va veure la quantitat d'espantaocells que hi havia li fa fer pena veure'ls sense vida i va decidir que quan es fes de nit agafaria la seva vareta màgica i aniria un a un per donar-los vida. Així ho va fer, i quan els espantaocells varen veure que tenien vida, es varen posar molt contents. Per la nit varen fer una gran festa i amb el renou que feien varen despertar a tota la gent del poble que, en veure'ls, corrien i es tancaven a dins les seves cases morts de por. Al dematí, amb la sortida del sol, els habitants de les granges es varen aixecar per anar a fer les feines del camp i pensant que el que havien vist durant la nit, van pensar que no era més que un mal somni. Però no era així, sino que el que es varen trobar, va ser que cada un d'aquests espantaocells que tenien vida, les estaven ajudant amb les seves terres a la vegada que feien enfora els ocells. Els pagesos es varen posar molt contents perquè tenien uns nous ajudants. Passaren els dies i a aquell poble tot era alegria, les cançons que pagesos i espantaocells cantaven es sentien a kilòmetres de distància del poble. Però una nit d'estiu hi va haver una gran tempesta de llamps i trons que va fer que els espantaocells es torna-se'n dolents. Varen anar a les terres i varen fer malbé tota la collita i després anaren pel poble destrossant tot el que trobaven per davant seu. Ara sí que tenien por dels espantaocells de veres i per això varen anar

39

a cercar el Mag per demanar-li que els tornés a fer espantaocells normals, sense vida. Però el Mag feia dies que ja havia partit cap a les muntanyes de l'est. Així que varen haver d'elegir un grup d'habitants que anessin a cerca al Mag. Passaren dies i dies i no es tenia cap notícia d'aquell grup i els habitants ja no sabien que més podien fer. Però un bon dia, varen veure com de sobte cada espantaocells tornava a la seva granja i a la seva posició habitual i com el grup d'habitants que havia marxat tornava perquè havien trobat al Mag. Aquella mateixa nit feren una gran festa per celebrar que tot ja havia passat i donar-li les gràcies a aquell Mag que els havia salvat. Kaiser


CERTAMEN LITERARI

verd i era molt guapa però quan tornava

FINALISTA CATEGORIA A LES ESPINES VALENTES Hi havia una vegada una moixeta que nomia Mishu i una cusseta que nomia Bruna. Na Mishu tenia dos anys i na Bruna cinc, les dues eren molt amigues i vivien juntes amb la mateixa família. Un dia els seus amos que eren na Maria i en Lluc les varen dur al manescal i després de fer moltes proves varen veure que na Mishu tenia càncer de pulmó. Els seus amos se varen posar molt tristos perquè l'estimaven molt però no sabien que en Mishu i na Bruna tenia un secret! Cada vegada que els amos se n'anaven o quedaven dormits, na Mishu i na Bruna se posaven un capell que les transportava a una base secreta on rebien instruccions. Na Mishu i na Bruna eren espies, ajudaven al món però aquesta vegada la seva missió era molt diferent: havien de salvar a na Mishu! Aquella nit, a la base secreta varen saber que hi havia un collar màgic que curava totes les malalties. El collar estava situat a un altre món, en una altre dimensió. Per arribar-hi havien d'anar de planeta a planeta, sense botar-se'n cap. Va ser tota una aventura molt perillosa, el primer planeta estava ple de pinxos i d'espines. El següent era de paper i cada pic que caminaven, sentien el renou de com se rompia el paper. Un altre tenia un riu ple de gometes de polseres amb ponts fet amb polseres. El quart va ser el més terrible perquè havia oceans de lava i plantes carnívores que escopien foc, na Mishu va sortir amb la cua bren cremada! El cinquè estava fet d'alls i feia una pesta que te mories! Però na Bruna com que és una trabuca s'ho va menjar amb un tres i no res! En arribar al darrer planeta anaven una mica cremades, feien pudor d'all i amb la panxa ben plena. Allà una fada les va dir on trobarien el collar però els va advertir que hi havia una bruixa dolenta que les enganyaria i les feria creure que era molt bona al·lota. La bruixa tenia un ull blau i un

dolenta li sortien fics al nas, arrugues a la cara i grans a les mans. El problema era que duia el collar màgic penjat i l'única manera de llevar-li era enganyant-la per les bones, perquè era una maga molt poderosa. Amb tots aquests consells, en Mishu i na Bruna arribaren al Planeta de vidre i en veure a la bruixa que es feia passar per una princesa li feren creure que eren joieres artesanes de molta qualitat! Que havien vengut de molt lluny per fer més guapo i més màgic el seu collar. La bruixa se va posar molt contenta i tot d'una les va donar el collar. Na Mishu, que era la més àgil, es va posar a córrer com un llamp i na Bruna la va seguir. La bruixa se va enrabiar tant que va llançar foc, llamp i trons quin susto se varen dur! Quan ja van poder tocar els capells van sortir d'allà i van fer un bon alè! Quan el dematí na Maria i en Lluc es varen aixecar varen veure na Mishu amb un collar molt guapo. No entenien d'on havia sortit però varen creure que era un de plàstic i no li varen llevar. Després varen dur a na Mishu al manescal i varen quedar al·lucinats quan els hi va dir que ja no havia càncer. Els seus pulmons estaven sans!!! Ningú entenia res però na Mishu amb el seu collar nou i na Bruna estaven molt contentes. Aquesta aventura havia estat una experiència. FI Moixeta

40


CERTAMEN LITERARI

GUANYADOR CATEGORIA B RALF, L’ELF  SALVADOR Això era i no era un petit elf que nomia Ralf. Vivia a una petita aldea d'un bosc de Mallorca on hi havia molta vegetació. Ell no era un elf normal, perquè podia xerrar amb qualsevol esser viu, com podien ser les plantes, els animals i fins i tot les bacteris. Un bon dia quan estava passejant pel bosc,va sentir unes veus que deien: - Ajuda, ajuda ens estam morint per dintre! Al principi no sabia qui era, però quan va fregar una planta sense voler, escolta: - Ai, quin mal Ell li va demanar que li passava i ella tota dolorida digué: - Totes les plantes ens estam morint per dintre, però no sabem perquè! Després de què ella parlés, ell va anar a demanar ajuda al vell savi Vitruvius, que era un elf molt vell. En Ralf li va contar tot el que estava passant, i en Vitruvius molt espantat li va dir: si les plantes moren, nosaltres també morirem, perquè elles ens donen l'energia per a viure! L'únic que pots fer és anar a la muntanya Odis Eterns. Al cim hi trobaràs l'antídot de la vida, que ho cura tot. En Ralf aterrat contestà: -Però ningú ha tornat de la muntanya Odis Eterns, diuen que et fa una pregunta per accedir a la muntanya que ningú ha aconseguit respondre, i si no la respons pots acabant morint. Virtruvius digué : si no ho fas podem acabar extingits! Després d'haver escoltat el que havia dit en Virtruvius, en Ralf sense pensar-s'ho ni una mica va acceptar la proposta. Al dia següent el Ralf ja estava preparat per l'aventura i després d'haver-se acomiadat de la seva família, va anar a ca virtruvius a demanar menjar, perquè ell tenia un menjar que mai s'acabava. Després de tres dies caminant, es va trobar amb el guàrdia de la muntanya qui li va dir:

41

-Ara et diré la pregunta, tens tres oportunitats per dir la resposta, si no la contestes bé només hauré dematar-te Llavors demanà:Imaginat que tu estàs en una habitació amb dues portes i davant de cada porta hi ha un guàrdia, un d'ells diu la veritat i l'altre diu mentides,però tu no saps qui és qui. Només una porta et du a l'exterior, així doncs, l'altre et duu a l'infern.Has de saber quina és la porta bona només demanant-li una pregunta a un dels guardians. Quina pregunta faries? En Ralf va fer una petita rialla, perquè aquella pregunta sempre se la feia el seu pare quan era petit. Ell tot decidit va contestar: -Jo li preguntaria quina porta diria que és la bona el teu company? El guardià sorprès va dir: pots passar, no et preocupis pel camí no haurà res difícil. Així ho va fer en Ralf que va seguir amb la marxa ben content. Després d'un temps va arribar a la cima de la muntanya, allà va trobar un pedestal que al damunt tenia un recipient amb un líquid verd al dintre, ell ho agafà i es va tornar. L'endemà va arribar a l'aldea i va anar corrents a veure a en Virtruvius, aquest digué: -Per curar les plantes has d'anar a l'arbre Majestuós que està al mig de l'aldea i li has de posar l'antídot al damunt d'una de les seves arrels, i així es curaran totes les plantes. En Ralf sense pensar-ho ni una mica va anar a l'arbre, va fer el que havia dit en Virtruvius i el que va passar després és el que tothom esperava. Va curar totes les plantes. Al dia següent tot qui vivia allà ho va celebrar. Però mai s'olblidarà aquell moment perquè varen fer una estàtua d'en Ralf al devora de l'arbre Majestuós que avui en dia es conserva. Divertitot


CERTAMEN LITERARI

FINALISTA CATEGORIA B PASTANAGES I COLFLORIS Un dia inesperat els germans Monserrat varen aprendre una lliçó que no oblidaran mai. La volen conèixer?... Ara vos la contaré. Hi havia una vegada una família pobre que vivia del cultius del seu camp. Na Maria,la mare de la família Monserrat, era una gran treballadora i el pare, en Josep, tres o quatre del mateix, però als fills els hi agradava viure la vida del conte... La família amb dures penes aguantava la setmana amb els diners que tenien guanyats amb esforç i suor dels pares,cultivant el seu camp amb tot l'amor que tenien en el seu humil cor de camperols. Els fills no movien un dit per ajudar-los. La gota que va fer vessar el got de la paciència de na Maria i en Josep, va ser un dia a l'hora de sopar en què en Toni,el germà gran,va dir: -Estem guanyant escassos diners pares, no vos esforceu molt per mantenir-nos. El pare,que era molt savi i llest,va contestar: -He estat esperant molt aquest moment, escolteu-me bé fills meus, enmig de pastanagues i colfloris hi ha un tresor molt apreciat per la mare i per jo...Quan penseu que el tresor vos falta, excaveu. Els fills, que es varen quedar bocabadats amb les paraules del seu pare, no varen dir res. Però quan dormien varen somiar en el que seria aquell tresor tan apreciat. En Toni va somiar amb pergamins valuosos, milions de diners, un mapa escrit pel seu besavi sobre un tresor mes valuós que el del seu camp. Un mapa que els hi duria fins unes llavors màgiques que els conduiria a un món millor. Pau, el germà petit va somiar amb desenes de milions de diners, cartes d'una dolça princesa encara no rescatada que

accediria a casar-se amb ell i un munt d'or, plata i diamants. Ningú d'ells se podia imaginar que hi havia dintre... Va passar un any des de que el pare havia parlat del seu tresor i a ningú d'ells l'hi havia passat pel cap anar a buscar el tresor amb la presència del pare. Però un dia va passar l'inesperat, el que es temien el pare i la mare, el gran dia. A l'hora del berenar la mare només els va poder donar un tros de pa per menjar, no hi havia res més. Els germans que eren molt golafres no es varen conformar i remugant es varen menjar el pa. Pau, el germà més petit va anar a dir-li al seu germà gran el seu pla, que era aquest: -Escolta, Toni, quan els pares vagin a la festa de la tia Antonieta, nosaltres ens escaparem al darrer segon i anirem a per unes pales per anar a cercar el tresor dels pares. Tot va sortir segon lo previst, els pares es varen anar a la festa i els germans es varen quedar a ca seva tot sols sense la presència de ningú. Quan tingueren les pales, anaren a buscar el tresor que tan valuós era per la família Montserrat. Com eren uns nins mimats els va costar molt excavar tant la terra que hi havia entre les pastanagues i les colfloris. El tresor estava molt a dintre de la terra molt més del que pensaven els germans Montserrat, però això no els va desanimar, al contrari varen pensar que estava tan a dins perquè era molt valuós. Tardaren tres quarts d'hora fins que amb la pala varen tocar un objecte que no era terra, era metall i fusta, un cofre! Varen obrir el tresor i varen quedar estupefactes. No era ni de prop el que ells se esperaven, era... Era una carta dirigida a ells, però no tenia pinta de venir d'una princesa. Aquell paper deia:

42


CERTAMEN LITERARI

“El tresor   sempre   l'heu   tingut   al   davant,   són els camps, els seus fruits, els animals... fins i tot les pastanagues i les colfloris. La riquesa s'aconsegueix amb l'esforç i te la dona la terra quan ha estat ben treballada i cuidada.” Els germans Montserrat quedaren congelats, els dos poc a poc reaccionaren i miraren al seu voltant i a la fi varen apreciar el seu camp. Tot allò que amb tant esforç havien aconseguit els pares i que ells durant tota la seva vida no havien estat capaços de veure... Sabeu que va passar després? Es el millor que varen fer en tota la seva vida, vos ho imagineu? Doncs varen apreciar el treball dels seus pares i es varen penedir de l'egoisme del seu comportament. Varen treballar fins el final del seus dies. Mai, però mai, oblidaran el dia en què enmig de les pastanagues i les colfloris varen llegir una carta que els va canviar la vida...

43


CERTAMEN LITERARI GUANYADOR CATEGORIA C i D PER CAMINAR Pot ser,la vida sigui això, caminar, caure, aixecar-se, seguir, tornar a caure i aixecarse més fort. Entre caiguda i caiguda, un record, aquell que tens gravat a la retina, on vares procurar gravar fins  l’últim  detall,   l'olor, la llum, i fins i tot la temperatura, pot ser la vida, és gravar la teva pròpia pel·lícula i quan arribes al moment màgic, omplir-se de força, tornar al moment catastròfic i afrontar-lo amb un somriure. Pot ser la vida sigui això, de fet n'estic bastant segur, per mi la vida funciona així. Gravar moments màgics i disposar-los d'escut davant qualsevol adversitat. Plor, o això crec, si més no sento patinar per les galtes un líquid tebi. Fa fred, tant, que les respiracions apareixen en forma de vapor. La sang, que em surt de l'abdomen s'escorre entre les velles pedres, que segurament, no és el primer cop que veuen passar rius rojos. Jo, estirat al terra. Sobre mi, una farola i el teu pes lleuger. Entre tu i jo: una distància aproximada de dos llavis i mig. Context: un carreró estret, tant , que si  em    pegués  per  fer  l’àngel  tocaria  amb  la   punta dels dits les parets, ampolles rompudes, un soroll de botes corrent s’allunya,   mescla   olors:   whisky   barat   i   orina. Mai he tingut pressa per morir, però tampoc por de plantar-li cara, no sé com dir-ho. No puc dir que sigui un suïcida emocional   ni   res   d’això,   només   que   no   m’espanta  morir.  Diuen  que  quan  es  veu  la   mort  de  tan  a  prop,  i  més  d’un  cop,  arriba   un   moment   que   deixa   d’acollonar,   suposo que deu ser això. Amiga meva, ja ens hem vist   massa   cops,   t’he   perdut   la   por.   Moment catastròfic, rebobinant. La farola comença a fer pampallugues. Intent enfocar la mirada i trobar-te, començo a diferenciar la teva figura. Rebobinant. També diuen que quan estàs a punt de morir se't fa un tràiler de tots els teus moments te'l posen a la velocitat de la llum, i una merda. S'apaga la farola. Rebobinat,infància. Merda , m'he passat.

No vaig tenir pas una infància agradable. Problemes a casa, la mare plorar d'amagat, jutjats , separació, discussions,sentir que sobres, hospital,vespres de passadís, ambulàncies, funeral. Sol , descobreixes l'alcohol, el tabac i la soledat. Creixes, madures en un obrir i tanca d'ulls, caus, i no tens res màgic gravat per poder aixecarte. No presumeixo, però et fas fort, pot ser massa fort. Et busques la vida, i la innocència se   l’emporta   una   nit   sense   avisar, finalitza la infància. Torna la tènue llum   de   la   farola,   m’arriba   el   moment   que   buscava, porta el teu nom, em treu un somriure, mai falla, la sensació és com la de les contades ocasions que vaig bufar les espelmes el dia del meu aniversari. Recobro la força, ja tinc els moments, puc continuar. Es clava la teva pupil·la a la meva. Entre tu i jo: un llavi de diferència. No   atures   d’obrir   i   tancar   la   boca   ràpidament, deixant rere cada moviment un rastre de vapor. Ja no tinc fred. Crec que estàs cridant alguna cosa amb totes les teves forces, em sap greu, però no puc sentir-te. La teva mà estreny la meva, la tens una mica aferradissa, suposo que deu ser per la sang, cada cop que crides m’arriben   vibracions,   no   puc   consentir   veure’t   així,   he   de   dir-te alguna cosa i tranquilitzar-te. Intento vocalitzar, però m’arriba  a  la  boca  un  gust  fastigós  de  sang  i   atur  d’intentar-ho. Com sempre,  m’empan   mirant-te els llavis. Merda! Necessito un petó. Així que és el que hem surt, un petó et dic. Merda! Et cauen les llàgrimes i amb la pluja no m'hi havia fixat. Em fots una bufetada, collons! M'estic morint! Tan sols et demano un petó i el que m'emporto és una bufetada. Et dic que hauran de ser dos més, són els costos fixats per pegar-me una bufetada. És el nostre pacte. T'acostes i elimines els llavis de diferència clavant-me un petó llarg, i un altre ràpid. Merda! Tot plegat m'està quedant una cursileria monumental. Odio la gent cursi. Demano disculpes per la meva forma de parlar, i

44


CERTAMEN LITERARI

repetir “merda”   constantment,   si   volgués   podria ser educat i tota la pesca però bah, m'estic morint, no? Doncs a la merda! Només vull parlar malament i que em matis a petons. Crec que veig llums d'un cotxe patrulla, deuen buscar els meus, que com Pablo Neruda amb Miguel Hernàndez volen pagar amb sang el que m'han fet, fins i tot morts em toquen els collons. Em fot que estiguis passant això, però els ideals que ens unien també maten, gairebé tant com el fred ganivet que fins fa poc tenia a l'abdomen. M'encanta la guspira de rebel·lia que crema als teus ulls. Em semblo molt al Holden Caufield, si més no sempre m'ha parescut un personatge ben curiós, un preludi de l'ebri immortal, Hank Chinaski, i molts pics un mirall on veure'm reflectit.   D’hipòcrita   el   taxaven   a   una   tertúlia literària, per odiar coses que ell mateix feia, i una merda. Llegiu-lo un diumenge de pluja, com avui. Sempre he pensat que és un bon dia per morir. Odio els diumenges, per això és un bon dia per morir. Odio massa coses. Et sent cridar, m'arriben algunes paraules d'agonia. M'omple de ràbia, sent com s'escampa per les venes, tan buides de sang, tan plenes de   ràbia,   d’il·∙lusió de somnis, de lluita, m'agradaria poder dir-te algunes paraules. N'estic tip d'aquesta situació, m'estic morint i no he tengut collons d'assimilar la situació, com sempre només he volgut besar-te. M'amolles la mà. T'estim, perdona'm , aconsegueixo dir-te. Em fas un petó. Ja no sento el teu pes lleuger sobre el meu cos fred. Un escàndol de veus, m'eleven,  no  em  fotis  que  me’n  vaig  al  cel.   M'obren els ulls i em claven una llum blanca directament als ulls, em sento lleuger, suspès a l'aire però en moviment. De sobte, la soledat de la infància apareix. Els somnis, m'hauria agradat fer tantes coses. On ets? Et necessito. L'únic que em tranquil·litza és que no he necessitat mai l'avís de la mort per començar a viure. La vida, com la utopia, és per caminar; tu decideixes com i amb qui. Tot blanc. Negre. Un xiulet. Blanc.Pot ser, la vida sigui això,

45

caminar, caure, aixecar-se, seguir, tornar a caure i aixecar-se més fort- i entre caiguda i caiguda- un record.


CERTAMEN LITERARI FINALISTA CATEGORIA C i D EL SUBMÓN

Mar Brillant

Era un dissabte qualsevol en el mes d'Abril del 92. La claror s'anava amagant, i jo passejava a en Rufus, el meu gos. No sé perquè, però tenia l'intuïció que aquella horabaixa seria diferent. Quan estava davall d'un pi de Sa Faixina, vaig veure com en Rufus es començava a posar nerviós, arrossegava aquell nas tan petit per terra i donava voltes al voltant del pi. Després d'una estona d'haver vist a en Rufus rastrejar tot el terreny, vaig observar que es va quedar quiet uns segons i després va córrer cap a una claveguera i començava de nou a ensumar. Em dirigí cap a ell i vaig sotjar com la reixa de la claveguera es sacsejava davant el capot del meu gosset. Com que estava temorosa pel que havia vist, em vaig ocultar darrera d'un alzina prop de la claveguera. Al cap d'uns instants les reixes es van obrir del tot i varen aparèixer dos caps verds amb dues antenes. Em vaig quedar sorpresa i espantada a la vegada. Quan en varen veure, amollaren la paraula “Wanda” amb   un   gest   d'amabilitat   i   després van sortir, un d'ells m'agafà la mà i l'altre va agafar a en Rufus en braços i van dir  “Waka  Waka”.  No  sabia  si  fer-los cas o no, però com ja s'enduien a en Rufus, no vaig dubtar més i botàrem cap en dins. El trajecte, o el que fos, va durar molt, passàrem per grans tubs de plàstic i canonades, fins que arribàrem a una espècie de ciutat bastant gran i molt semblant a la nostra, hi havia automòbils, tendes, places, parcs... A l'arribada varen aparèixer uns altres monigots ballant boleros, més enfora n'hi havia quatre que feien ensaïmades a un forn,  que   nomia  “Can  Xisco”  i  també  feien   coques de trempó. Em vaig quedar sense paraules. Com el monigots no em van amollar la mà, ni tampoc amollaren a en Rufus, els vaig fer cas i ens van conduir a una tenda màgica. Dintre la tenda hi havia unes quantes

estàtues i teles de colors penjades del sostre. Entre aquelles teles i estàtues, hi havia un home amb una barba que quasi feia dos metres. Crec que eren l'únic que sabia parlar el nostre idioma, apart del que parlaven els monigots. Li vaig explicar el que m'havia passat i ell m'explicà que els monigots se   nomien   “Lumpas   Lumpas”,   que   “Waka   Waka”   era   la   paraula   que   utilitzaven per obrir el passadís d'aquesta ciutat  i  que  “Wanda”  significa  “hola”. Quan vaig sortir de la tenda va venir corrent  un  “Lumpa  Lumpa”  i  casualitat,  que   també parlava el meu idioma. Em va aclarir, que ell parlava català, perquè el seu pare era l'home de la tenda de màgia, que era de la nostra ciutat i la seva mare, en canvi era d'allà baix. Com que em va caure bé, ens vàrem seure a la terrassa del forn Ca'n Xisco i vam estar parlant una estona més. Com ja era tard, havia de tornar a casa,   i   aquell   “Lumpa   Lumpa”,   em   va   acompanyar a en Rufus i a mi fins a la sortida. Vaig arribar bé a casa meva i amb uns records xulíssims. Passaren quatre anys i aquí, en el nostre món, les coses estaven empitjorant. La política, l'economia i l'actitud de la gent em feia pensar en aquell altre món que vaig visitar un temps abans. Trobava a faltar aquell altre món i decidí que tornaria, més preparada i és clar que sí, amb en Rufus. El meu plantejament era anar-me'n a viure per sempre. A Palma no tenia molts familiars, ni amics i per això em vaig anar sense que ningú s'adonés. Vam arribar i ens va rebre molt bé. Ens vam allotjar a un hotel durant una temporada, fins que vaig trobar una casa. Com volia ser útil per aquell altre món, vaig decidir ensenyar els nostres costums a aquella gent petita. Després d'un temps em vaig convertir en la professora d'una escola al centre de la ciutat. Per obligació vaig haver   d’aprendre   el   seu   idioma,   però   al   final no va ser tan complicat. Crec que vaig fer bé en anar-me’n  del  nostre  món. Ja fa dotze anys que em trobo aquí baix i estic la mar de bé.

46


CERTAMEN LITERARI FINALISTA CATEGORIA C i D UNA HISTÒRIA POC ORIGINAL Aquesta és la història més poc original que et puguis imaginar. Pot ser tu seràs un dels personatges que sortiran en ella, però això no lleva que sigui una història molt important. La història d'aquelles persones que ens ho han donat tot sense demanar res a canvi i que s'han sentit felices en veure alegres tots els que els envoltaven. Això era i no era una família molt humil que vivia a un poble petit de Mallorca. Els pares treballaven la terra per poder mantenir els seus dos fills i no tenien més aficions que veure com tornaven grans amb salut i felicitat. No estalviaven gaire perquè la terra no donaven per poder fer miracles, però la veritat és que mai no els hi va faltar res vertaderament necessari. El poc que varen aconseguir estalviar, ho guardaren a la seva herència. Així i tot, veien que ells tots sols no podrien pagar un estudis superiors i es varen veure obligats a acceptar l'ajuda del mestre del poble que els va suggerir que demanéssin una beca. Com eren molt bons estudiants i sabien el sacrifici que els seus pares feien dia a dia per ells, varen aprofitar molt bé els seus estudis superiors que realitzaren molt a lluny d'on sempre havien viscut. A vegades se sentien tots sols allà, tan enfora de la seva família on tot era estrany i molt diferent del que ells sempre havien vist al seu petit poble. Allà tothom es preocupava dels seus propis problemes i era bastant difícil trobar la felicitat de la que havien gaudit quan eren més petits devora els seus pares. Enyoraven els cuinats de la mare, les conserves a la taula, els passejos per la muntanya, els jocs a la plaça del poble, etc... A vegades era un sacrifici trobar-se tan a lluny, però mereixia la pena perquè els seus pares sempre havien tingut aquests somnis per a ells. I així va ésser com a poc a poc aconseguiren, després de molts de sacrificis i hores d'estudi, acabar les seves carreres. Un va arribar a ésser un famós científic i l'altre es va dedicar a

47

l'escriptura, ja que sempre havia tingut una ateística. Durant els anys que havien estat estudiant fora de casa, havíem pogut fer pocs viatges per veure els seus pares, però sempre s'havien mantingut en contacte. Així i tot pareixia que, a poc a poc, aquella unió que sempre havia envoltat la seva família a   s'havia   anat   “refredant”.   Ja   no   necessitava anar a casa cada vegada que arribaven les vacances malgrat els pares esperaven impacients veure els seus fill. A poc a poc les seves vides varen anar canviant i en Ricard, el científic, es dedicava exclusivament a la seva feina. Poques vegades visitava els pares que es trobaven allà tan enfora, a aquell petit poble on ell havia sigut tan feliç. En Felip tampoc no tenia temps de tornar a casa, sempre tenia llibres a la vista. Ni tan sols els dos germans es veien. Així i tot, la veritat és que tot dos se'n recordaven sovint de petites coses que els feien molt feliços quan vivien al poble. Sobretot pensaven en aquestes coses quan tenien problemes i necessitaven parlar amb qualcú que la majoria de vegades no trobaven. Al poble els pares seguien cultivant la terra i parlant als seus veïnats de tot el que havien aconseguit els seus fills. Pensaven que havien fet el millor possible per a ells, segur que eren molt feliços. Però la realitat era ben distinta: en Ricard havia aconseguit formar una família amb un jove que va conèixer al laboratori i varen tenir una filla poc desitjada però molt estimada. Na Carla era una nina solitària, amb molts pocs amics i amb moltes activitats programades: bàsquet, patinatge, classes d'anglès, etc... però poques vegades veia els seus pares que sempre estaven molt ocupats. No era una nina feliç, malgrat ho tenia tot. Tot el que volia i més, segon la seva mare. Passava hores i hores davant l'ordinador cercant coses que mai no trobava i que mai no li


CERTAMEN LITERARI

podien omplir aquell buit que tenia dins el seu cor. Els seus pares no tenien temps de parlar, sempre anaven corrent i sempre arribaven tard per angoixa! En Ricard sabia que la seva filla li faltaven el mateix que a ell: la senzillesa d'una petita conversa, l'olor a pa fet a casa, els cuinats casolans fets amb les riqueses que es treuen d'un petit hort, el calor de la xemeneia, els horabaixes “perduts”   jugant   a   cartes   i   al   parxís, etc... Això era el que li faltava moltes vegades a en Ricard i el que segurament també li faltava a la seva filla. Va convèncer la seva dona i enviaren la nina a casa dels padrins, a aquell petit poble d'aquella petita illa on ell havia nascut. Ells no hi varen anar, no tenien temps, però amb aquella idea fantàstica aconseguiren fer feliç a na Carla perquè tot va canviar a la seva vida: la padrina tenia tot el temps del món per a ella. Li va ensenyar coses molt simples que els seus pares mai no varen tenir temps per explicar-li i, sobretot, li va dedicar un munt de temps que , poc a poc, li anava omplint aquell buit que sentia al seu cor. A aquell poble va trobar amics que anaven en bici, que parlaven tranquil·lament mentre tornaven de l'escola i que jugaven al carrer. També va trobar el calor dels seus padrins que simplement es deixaven ajudar per na Carla; ella preparava el dinar amb la padrina, ajudava en l'hort al padrí, parlaven de coses tan simples com si dels ous que hi havia al corral sortiren galls o gallines, o de perquè havia canviat el color de les margalides, o del paisatge tan blanc que hi havia a principis de gener quan els ametlers tenien les flors.

haurien estat més feliços a casa, treballant al camp o a qualsevol altre feina, però a prop de la seva família. Potser s'havien equivocat. Ricard

Els padrins varen veure canviar la seva néta de tal manera que s'adonaren que la vertadera felicitat a vegades no consisteix en tenir moltes coses, ni una meravellosa carrera, ni una multitud de maquinetes noves com tenia na Carla a cals dels seus pares, sinó tenir temps per poder estimar i sentir-se estimat. Tal vegada els seu fills

48


CERTAMEN LITERARI FINALISTA CATEGORIA C i D RECORDS DE MALLORCA Un missatge que mai arriba, un tren que torna a partir, sí, sense esperar-te, sense tu, mil llàgrimes perdudes en la immensitat, una carta d'amor indiferent i petons i abraçades que ara ocupen un lloc dins l'obscuritat. Uns ulls color mel (una secreta debilitat meva), un adéu imprevisible, un darrer somriure de complicitat i uns esborranys sense valor i amb un curiós to melancòlic. El temps havia passat però la força d'aquella mirada seguia present en el record. Uns anys després d'abandonar Mallorca, una dona torna al lloc on va créixer... Na Maria arriba a l'aeroport de Palma. Tot just davallar de l'avió, avança entre una onada de viatgers. El dia que va partir de Mallorca, era  un  matí  d’hivern  com aquell, un  d’aquells  matins  encara  assolellats,  amb   un tel de sol prim que no fa mal als ulls i que tot ho il·lumina, era com si el temps no hi hagués passat. Al seu voltant, hi ha un brogit de moviments i converses. Ningú no s’atura   a   contemplar-la, cap mirada no recórrer aquella palpitació del naixement del llavi. Això la tranquil·litza durant un moment. Té la sensació que li és permés encara un parèntesi de calma. Ella, que ve de molt lluny, no pot resistir-se a la visió dels rostres plens de pressa, on guaiten tantes històries ventuoses o dissoratdes. Tant se val. Sempre li ha agradat abocar-se al món, observar-lo   des   d’una   cantonada,   convertir-se en una presència menuda, uns ulls rere els vidres. Ara ja pot cercar-lo. Té unes ganes immenses de veure’l,   i   espera   poder   reconeixer-lo per la seva mirada, les mirades no canvien, en canvi el físic potser sí. El seu primer amor, que des de fa uns

49

anys s’ha   convertit   en  el   seu   millor   amic   a   través de missatges i cridades telefòniques. Recorda la Mallorca de fa 20 anys, la millor illa del món, la seva illa, la seva història, els seus moments viscuts...I torna a recuperarho. La casa on va viure durant la seva infantesa... també té ganes de tornar a ensumar aquella olor a mar, tornar a enfonsar-se en els records. En Manel va voler vendre aquella casa, però hi va renunciar per na Maria. Vendre-la no hauria significat només esborrar el passat, sinó també renunciar al futur que encara gosava somniar. Un futur que signifiqués recuperar els hàbits antics i el lloc que li pertanyia. No es tractava de fer reviure formes de vida caduques, mortes feia molts d’anys,   que   eren   part   d’un   món   que   ja   no   existia,   sinó   d’adaptar-les al present, reconvertir-les.   Era   l’única   forma   de   sobreviure. Despertà dels seus records i surt de l’aeroport.  En Manel ja feia mitja hora que hauria   d’haver   arribat,   alomillor   s’apenedeix   i   no   vol   tornar   a   veure-la, qui sap.   Els   homes   són   així,     a   l’hora   de   la   veritat són uns covards, o almenys així recordava que era en Manel. Des de que ha arribat a Palma no fa res més que veure cares conegudes, pareix que el temps no ha passat! I que petita és Mallorca... De   sobte,   un   home   s’apropa   apressuradament, però somrient. No se sorprèn en comprovar la transformació. En el   fons,   potser   l’esperava   i temia que la figura del present pogués decebre-la. És tan difícil competir amb la percepció que algú té del propi passat... En Manel torna a somriure, com mai, com només ell sabia fer, amb aquell somriure boig...En   Manel   mira   la   Maria   d’avui.   Li   recorda a   l’adolescent   que   va   conèixer.   Encara   té   els   gestos   d’aleshores   que   semblen dubtar sempre. Hi ha la brillantor dels ulls innocents, que tot ho interroguen. Les mans primes i llargues. Hi ha una mica


CERTAMEN LITERARI

de cadascun dels elements que la definien, encara que el resultat final, no sap perquè, sigui diferent. Només esperava que pogués tornar a tocar aquell vell  piano  de  l’antiga  casa,  que  ningú   més  ha  fet  sonar,  i  que  era  l’única  cosa  que   donava vida a aquella casa de Valldemossa. L’única   manera   de   saber   que   l’autèntica   Maria havia tornar, i aquesta vegada, no per anar-se’n.   S’abracen.  S’escolten  les  rialles  de  la  Maria,   però cap paraula. I per ells, el temps no ha passat. Tornen a ser els nins sense preocupacions   que   quan   deien   “téntol”, el món   s’aturava.   E   és   just   el   que   necessiten   ara, una petita pausa, perquè tot es prefecte, i quan els moments són prefectes, no  haurien  d’acabar  mai. Piano

50


XIV OLIMPÍADES ESCOLARS Més de 250 alumnes es van apuntar els dies 7 i 8 de juny a les XIV OLIMPÍADES ESCOLARS que cada any organitza l'escola Es Liceu al municipi de MARRATXÍ. Dos dies d'irrefrenable activitat esportiva, per conscienciar sobre la importància del gaudi de l'esport i dels seus beneficis sobre la salut, deixant de banda les competitivitats i apostant per damunt de tot la companyia. Aquesta activitat, que compte amb el suport de l'Ajuntament de Marratxí i de l'AMIPA de l'escola, esdevé una tradicional trobada que els infants esperen amb il·lusió sobre aquestes dates. Aquesta edició també va comptar amb la participació de l'escola Pius XII.

El dissabte dia 7 a les nou menys quart del matí estàvem tots convocats a la plaça de Pòrtol per donar el sus a les activitats. Després del discurs d'apertura d'en Toni Perelló (l'organitzador de les Olimpíades), i de les paraules d'agraïment que va fer el batle de Marratxí, tots els participants (darrere la torxa i la bandera olímpica) van desfilar des de la plaça fins al poliesportiu municipal de Son Caulelles. Una vegada allà, tots els alumnes participants es van col·locar al mig del camp i en Ramon Gandia i en Toni van encendre el peveter.

dues hores al migdia per dinar) i a les vuit del vespre, tots els nina van sopar d'hamburguesa i salsitxa que van torrar els pares. A la nit, els que van quedar a dormir, van veure la pel·lícula Lego, i després d'acabar la projecció van estar una bona estona a dormir-se (se veu que no s'havien cansat gaire). El diumenge, els monitors van servir el berenar (un tassó de llet amb croissants, magdalenes i sucs) i a les 10h van tornar a arrencar les activitats fins a les 13h, quan es van dur a terme les proves d'atletisme i l'acte de cloenda amb el lliurament dels diplomes i les medalles, que aquest any havien estat elaborades per els alumnes de 2n d'ESO a l'assignatura de Taller d'artesania.

Des d'aquestes pàgines volem agrair la gran tasca duta a terme per tots els pares que van ajudar a fer aquestes olimpíades, a la vintena de monitors que van estar en tot moment pendents dels alumnes, a en Toni Perelló que aquest any rebé un reconeixement per la seva tasca i, sobretot, a tots els alumnes participants.

A les 10,30h van començar les primeres proves esportives. Cada alumne havia d'anar a la prova que havia elegit. Hi havia handbol, bàsquet, futbet, tennis, tennis taula, voleibol, escacs i la natació. Les proves van durar tot el dia (hi va haver GRÀCIES A TOTS I FINS L'ANY VINENT

51


Profile for Maria Magdalena Alorda

Revistaliceum17  

Revistaliceum17  

Profile for malorda
Advertisement