Page 1

REHOGAR

DISSENY OBERT I REUTILITZACIÓ 10 NOV — 04 DES MUSEU DEL DISSENY DE BARCELONA

‘Joining Bottles’ — Micaella Pedros

Exposició col·lectiva | Un munt de propostes per repensar la nostra forma d’habitar


5

REHOGAR. Disseny Obert i Reutilització REHOGAR. Diseño Abierto y Reutilización REHOGAR. Open Design & Reuse

9 Well Proven Chair.Van Aubel & Shaw 11 Ambassador Chair. Cucula – Refugees Company for Crafts and Design 13 Floating Islands. Silo Studio 15 Joining Bottles. Micaella Pedros 17 Cadascú. Clara Luz i Ximo Ortega 19 Full Grown. Gavin Munro 21 Can City. Studio Swine 23 Bamqueta. Cristina Bea Solana 25 Los Cabeza. Flou Flou D.A. 27 Artefacte Vilafranca. La Col 29 Transparent Tools. Jesse Howard 31 FORMcard. Peter Marigold 33 Mozilla Factory Space. Nosigner 35 Wasted. Francesca Miazzo 37 Estandartes. Pepe Gimeno 39 Open Thermal Circulator. Hirikilabs 41 Noctambula. Mireia Gordi i Federico Trucchia 43 Estación de Juego. Sara San Gregorio 45 Bouctje with Diverted Derived Design Book. Libre Objet 47 Hometto. Federica Sala 49 Structural Skin. Jorge Penadés 51 Upcycled Surfboard. François Jaubert 53 Entrada Libre Tour. Ayla Pellicer 55 Re Use. Sol Bucalo 57 Apoyo a Jimudu Women Group de Kenia. Free Design Bank 59 Mini-Plantas Y Cajas De Regalo. Rosa Montesa 61 Rita Bikes, Nothing is Impossible. Àngel Pérez Vico 63 La Escuela Crece. Recetas Urbanas 65 Upcycling De Barri. Taller Esfèrica 67 La Terrasseta de l’Ateneu de Sant Boi. Amics de l’Ateneu Santboià 69 IMBY – In My Backyard. DAT Pangea 71 Rizoma [x Can Roger]. Anita García 73 Desobediencia Tecnológica. Ernesto Oroza 75 Grigri Pixel. Susana Moliner & Enorme 77 Orriols. Espacios Que Esperan. Rosa Samperio i Pablo Asarian 79 Arrelamp. Arre 81 Taquilla. De Bigot Enrotllat 83 Mesa Tramex Y Candelabro Calabro. Vicente Mas Fito 85 Viviendas Barriales/Habitat Nr. 4. Insitu 87 Jardín En Bombillas. Paola Ciocca 89 Transfolab Bcn, A Center For Trash Investigation. Transfodesign 91 Lights -D- Sign. Las Tres Sillas 93 Dobro Guitarra Resonadora. Leonardo Cayuela 95 Cerdo Salvaje. Guido Puccioni 97 Caleidoscopi. Josep Maria Congost 99 Tipi. Martina Miraballes 101 Come In / Pasen y Vean. Gemma Peña Ferrer 103 Wine Cabinet, Bacchus. Melissa Ghiëtte 105 Mace-Maderero Cosiendo Madera. Fermina Garrido 107 Lilium. Carolina Micó 109 Taburete de cartón DIY. Érika Esteban 111 Mobiliario Sarean. Recrea2 113 Zaborra Puztu Infla Tu Basura. Basurama—Kaleka 115 El Traster De Can Ricart. Eix Pere Iv 117 Chainwork Reverted. Basurama Bilbao


REHOGAR DISSENY OBERT I REUTILITZACIÓ REHOGAR no és una exposició a l’ús. És una invitació col·lectiva a pensar amb les mans, a formar part activa d’una sèrie processos de transformació. Del 10 de Novembre al 4 de Desembre de 2016, el col·lectiu Makea Tu Vida presenta en el Museu del Disseny de Barcelona aquesta exposició que ja és tot un referent en terreny del disseny obert i la reutilització. En la seva vuitena edició, REHOGAR presta especial atenció a les comunitats de persones, professionals, col·lectius i xarxes que activen processos de transformació del seu entorn, i possibiliten el seu reproducibilitat i adaptabilitat a altres contextos. Transformacions que es fan possible mitjançant tècniques de Reutilització i metodologies de Disseny Obert, un disseny que creix i evoluciona perquè pot ser millorat per i amb altres. La mostra explora un ampli ventall de transformacions a través d’una selecció de propostes amb un ADN obert i compartible, reflectint dels processos, les pràctiques i les eines que faciliten la transformació social de la vida quotidiana.


La idea que aquí es baralla no respon només a objectes finalistes sinó que vol reforçar la idea de projecte com a procés, el resultat del qual més valuós en molts casos, és la capacitat de donar lloc a l’inici d’altres processos. Processos amb una mirada des de l’ètica de la cura, en simbiosi amb l’entorn i els recursos, i en els quals destaca la dimensió col·lectiva respecte a la projecció, producció, distribució i ús. REHOGAR és també un espai de reflexió on compartir preguntes sobre la rellevància i la possibilitat d’evolucionar cap a aquest tipus de comportaments i formes de fer. Com a respostes temptatives, REHOGAR desplega un contingut heterogeni, un recorregut que passa per prototips de mobiliari i il·luminació que exploren processos de transformació de baixa intensitat i alt impacte, experiències col·lectives d’autoconstrucció, laboratoris ciutadans per al processament de residus plàstics, gronxadors capaços d’il·luminar el nostre espai públic, estratègies de gestió compartida de recursos i nous materials bio-plàstics que ens permeten reparar i modificar el món que ens envolta. Aquesta col·lecció d’experiències interdisciplinàries vol servir de mapa per explorar espais, mètodes, recursos i comunitats que porten amb si evidències, raons, actituds, polítiques, pràctiques, implicacions i afectes que sostenen el desenvolupament de projectes de caràcter col·laboratiu, open source, de responsabilitat social i mediambiental, optimització compartida de recursos i l’obertura cap a formes i models experimentals.


REHOGAR

REHOGAR

DISEÑO ABIERTO Y REUTILIZACIÓN

OPEN DESIGN & REUSE

REHOGAR no es una exposición al uso. Es una invitación colectiva a pensar con las manos, a formar parte activa de una serie procesos de transformación

REHOGAR is not quite a usual exhibition. It is a collective invitation to think with our hands, to be an active part of a series of transformation processes.

Del 10 de Noviembre al 4 de Diciembre de 2016, el colectivo Makea Tu Vida presenta en el Museu del Disseny de Barcelona esta exposición que ya es todo un referente en terreno del diseño abierto y la reutilización.

From November 10 to December 4, 2016, Makea Tu Vida collective presents at the Deign Museum of Barcelona this exhibition that is already a reference in the field of open design and reuse.

La exposición se centra en las prácticas abiertas en torno al Diseño que plantean modificaciones en los actuales hábitos de consumo, que son capaces de generar conocimiento y economía distribuida o que exploran caminos hacia la sostenibilidad social y ambiental a través del aprovechamiento de los recursos.

The exhibition is centered in open practices around Design, that pose modifications in actual consumer habits, that are capable of generating knowledge and distributed economy and that explore ways to social and environmental sustainability though best use of resources.

En su octava edición, REHOGAR presta especial atención a las comunidades de personas, profesionales, colectivos y redes que activan procesos de transformación de su entorno, y posibilitan su replicabilidad y adaptabilidad a otros contextos. Transformaciones que se hacen posible mediante técnicas de Reutilización y metodologías de Diseño Abierto, un diseño que crece y evoluciona porque puede ser mejorado por y con otras.

In its eight edition, REHOGAR pays special attention to communities of people, professionals, collectives and networks that activate transformation processes around them, and make possible the reproduction of these processes in other contexts. Those transformations become possible through upcycling techniques, and open source design methodologies, a design that grows and evolves because it can be improved for and by others.

La muestra explora un amplio abanico de transformaciones a través de una selección de propuestas con un ADN abierto y compartible, dando cuenta de los procesos, las prácticas y las herramientas que facilitan la transformación social de la vida cotidiana. REHOGAR es también un espacio de reflexión donde compartir preguntas acerca de la relevancia y la posibilidad de evolucionar hacia este tipo de comportamientos y formas de hacer. Como respuestas tentativas, REHOGAR despliega un contenido heterogéneo, un recorrido que pasa por prototipos de mobiliario e iluminación que exploran procesos de transformación de baja intensidad y alto impacto, experiencias colectivas de autoconstrucción, laboratorios ciudadanos para el procesamiento a pequeña escala de residuos, columpios capaces de iluminar nuestro espacio público, estrategias de gestión compartida de recursos y nuevos materiales bio-plásticos que nos permiten reparar y modificar el mundo que nos rodea. Esta selección de experiencias interdisciplinares quiere servir de mapa para explorar espacios, métodos, recursos y comunidades que traen consigo evidencias, razones, actitudes, políticas, prácticas, implicaciones y afectos que sostienen el desarrollo de proyectos de carácter colaborativo, código abierto, de responsabilidad social y medioambiental, optimización compartida de recursos y la apertura hacia formas y modelos experimentales, pero posibles.

The exhibition explores a wide range of transformations through a selection of proposals with an open, shareable DNA, showing the processes, practices and tools that provide social transformation of quotidian life. REHOGAR is a space for reflection too, where questions about the relevance and choices to evolve towards this kind of behaviors and ways to work, can be shared. As tentative responses, REHOGAR puts a diverse content on display. A tour passing by furniture and lighting prototypes, that explore transformation processes of a low intensity and a high impact; citizen labs that process waste in a small scale; swings that illuminate public spaces; strategies of shared resource management and new bioplastic materials that allow us repairing and modifying world around us. This selection of interdisciplinary experiences wants to serve as a map to explore spaces, methods, resources and communities that bring with them evidences, reasons, attitudes, politics, practices, implications and fondnesses that sustain the development of collaborative projects, open source, social and environmental responsibility, shared optimization of the resources and opening towards experimental forms and models.


Well Proven Chair Van Aubel & Shaw Londres, Regne Unit Entenent que hi ha un desaprofitament del 50% al 80% de la fusta, buscàvem maneres d’incorporar aquest residu al disseny usant bioresina. Ocorre una reacció química curiosa en barrejar la resina i l’encenall, i s’expandeix en una estructura esponjosa. La mescla de resina i encenall s’uneix a mà a l’estructura de la cadira, reforçant on faci falta. La mescla comença a esponjar-se explosivament creant la seva pròpia forma particular. JAMES SHAW(1987) i MARJAN VAN AUBEL(1985) es van conèixer al Royal College of Art a Londres. Començant amb un descobriment accidental fet per Marjan en els tallers de l’escola van començar la col·laboració que s’ha convertit en la Well Proven Chair.

Entendiendo que hay un desperdicio del 50% al 80% de la madera, buscábamos maneras de incorporar ese residuo al diseño usando bioresina. Ocurre una reacción química curiosa al mezclar la resina y la viruta, y se expande en una estructura esponjosa. La mezcla de resina y viruta se une a mano a la estructura de la silla, reforzando donde haga falta. La mezcla empieza a esponjarse explosivamente creando su propia forma particular. JAMES SHAW(1987) y MARJAN VAN AUBEL(1985) se conocieron el el Royal College of Art en Londres. Empezando con un descubrimiento accidental hecho por Marjan en los talleres de la escuela empezaron la colaboración que ha legado a ser la Well Proven Chair.

http://www.wellprocenchair.com

Understanding that there is 50% to 80% of timber wastage during normal manufacture, we looked at ways of incorporating waste shavings into design using bio-resin. A curious chemical reaction occurs when it is mixed with the shavings, expanding it into a foamed structure. The porridge-like mixture of resin and shavings are applied to the underside of the chair shell by hand, building up the material wherever extra strength is required. The mixture then foams explosively to create its own exuberant form. JAMES SHAW (1987) and MARJAN VAN AUBEL (1985) met while studying at the Royal College of Art in London. Starting with an accidental discovery made by Marjan in the college workshops they began the collaboration that became the Well Proven Chair.

9


Ambassador Chair Cucula – Refugees Company For Crafts And Design Berlin, Alemanya El concepte de diseny d’Enzo Mari s’uneix a la causa pels refugiats, obrint nous espais per a la creació. D’aquesta manera neix l’AMBASSADOR CHAIR. Elaborada amb fusta de pi i elements de fusta de barques de refugiats que arriben Lampedusa. Les cadires Ambassador són un transmissor, expliquen la història de tots els integrants, conviden a asseure’s, pensar, escoltar. CUCULA - REFUGEES COMPANY FOR CRAFTS AND DESIGN és un model de projecte que recolza als refugiats per crear la seva futura carrera. ‘Cucula’ ve de la llengua Hausa i significa construir alguna cosa junts, connectar alguna cosa, cuidar uns d’uns altres. El projecte va començar en 2014 amb els plànols d’Enzo Mari i avui dia crea objectes de disseny com una fàbrica.

El concepto de diseño de Enzo Mari se une a la causa por los refugiados, abriendo nuevos espacios para la creación. De esta manera nace la AMBASSADOR CHAIR. Elaborada con madera de pino y elementos de madera de barcas de refugiados que llegan a Lampedusa. Las sillas Ambassador son un transmisor, cuentan la historia de todos los integrantes, invitan a sentarse, pensar, escuchar.

By linking the refugee issue with the groundbreaking design concept by Enzo Mari new spaces for creation are opened up and the AMBASSADORCHAIR was born. Crafted with pine wood and wood elements from refugee boats which has arrived in Lampedusa. The Ambassador Chairs are a transmitter, they tell the story of all our members, they invite to sit down, overthink and listen.

CUCULA - REFUGEES COMPANY FOR CRAFTS AND DESIGN es un modelo de proyecto que apoya a los refugiados para crear su futura carrera. ‘Cucula’ viene de la lengua Hausa y significa construir algo juntos, conectar algo, cuidar unos de otros. El proyecto empezó en 2014 con los planos de Enzo Mari y hoy en día crea objetos de diseño como una fábrica.

CUCULA – REFUGEES COMPANY FOR CRAFTS AND DESIGN is a model project that supports refugees create a future career for themselves. ‘Cucula’ comes from the West African language Hausa and translates to ‘to build something together’ or ‘connect something’ and ‘take care of each other’. The project began in 2014 with building after blue-prints of Enzo Mari and it developed into a company that creates design objects in form of a manufactory.

http://www.cucula.org

11


Floating Islands Silo Studio Londres, Regne Unit ‘Waste Not, Want it’ és una iniciativa de Bloomberg comisariada per Arts-Co en la qual conviden a dissenyadors i artistes a crear instal·lacions en les seves oficines de Londres utilitzant els residus de Bloomberg. FLOATING ISLANDS és el projecte creat per Silo Studio per a l’edició de 2012. Està compost de 27 elements de mobiliari utilitzant gairebé exclusivament residus de Bloomberg. Les potes estan fetes de tub de ferro amb un recobriment de pasta de paper i els sobres estan fets utilitzant més de 1500 teclats. Les tecles estan fetes de HDPP (polipropilè d’alta densitat), un termoplàstic de bona qualitat, la qual cosa va permetre fondre-les per crear panells durs i resistents premsant-les amb calor sense necessitat d’usar cap additiu. SILO STUDIO és l’estudi format per Attua Aparicio (Espanya, 1981) i Oscar Lessing (Regne Unit, 1979) mentre eren estudiants del Màster de Disseny de Producte en el Royal College of Art de Londres. Porten col·laborant junts des de l’any 2011. ‘Waste Not, Want it’ es una iniciativa de Bloomberg comisariada por Arts-Co en la que invitan a diseñadores y artistas a crear instalaciones en sus oficinas de Londres utilizando los residuos de Bloomberg. FLOATING ISLANDS es el proyecto creado por Silo Studio para la edición de 2012. Está compuesto de 27 elementos de mobiliario utilizando casi exclusivamente residuos de Bloomberg. Las patas están hechas de tubo de hierro con un recubrimiento de pasta de papel y los sobres están hechos utilizando más de 1500 teclados. Las teclas están hechas de HDPP (polipropileno de alta densidad), un termoplástico de buena calidad , lo que permitió fundirlas para crear paneles duros y resistentes prensándolas con calor sin necesidad de usar ningún aditivo. SILO STUDIO es el estudio formado por Attua Aparicio (España, 1981) y Oscar Lessing (Reino Unido, 1979) mientras eran estudiantes del Máster de Diseño de Producto en el Royal College of Art de Londres. Llevan colaborando juntos desde el año 2011.

http://www. silostudio.net

“Waste Not Want it” is a Bloomberg initiative commisariated by Arts-Co in which they invite designers and artists to create installations in their London offices using Bloomberg’s waste. FLOATING ISLANDS is the project created by Silo Studio for the 2012 edition. It is composed by 27 furniture elements using almost exclusively Bloomberg waste. Legs are made of iron tubes with a paper paste coating, and seats are made using more than 1500 keyboards. Keys are made of HDPP(High density polypropylene), a good quality thermoplastic, that makes possible melting them into hard strong panels just pressing them with heat, no additives needed. SILO STUDIO is the studio that Attu Aparicio (Spain 1981) and Oscar Lessing (UK, 1979) formed while they were students at Product Design Master in Royal College of Art in London. They have been working together since 2011.

13


Joining Bottles Micaella Pedros Londres, Regne Unit JOINING BOTTLES és una tècnica experimental per realitzar unions en fusta usant ampolles de plàstic. Amb calor, una simple ampolla de plàstic es transforma en material apte per unir fusta oferint una manera accessible de construir estructures funcionals. En alguns països, aquest projecte pot suposar una gran diferència, promocionant la recol·lecció d’ampolles i fustes tirades, i ajudant a la gent a empoderarse. La tècnica es pot adaptar a diferents formes, la qual cosa permet compondre estructures amb qualsevol material oposat. MICAELLA PEDROS és una dissenyadora de producte interessada en temes d’energia, apoderament i cultura. Inspirada pels valors del disseny democràtic i dinàmiques de fes-ho el teu mateix, el seu treball aspira a desvetllar el potencial creatiu dels recursos locals i tecnologies senzilles a l’abast de tots.

JOINING BOTTLES es una técnica experimental para realizar uniones en madera usando botellas de plástico. Con calor, una simple botella de plástico se transforma en material apto para unir madera ofreciendo una manera accesible de construir estructuras funcionales. En algunos países, este proyecto puede suponer una gran diferencia, promocionando la recolección de botellas y maderas tiradas, y ayudando a la gente a empoderarse. La técnica se puede adaptar a diferentes formas, lo que permite componer estructuras con cualquier material encontrado. MICAELLA PEDROS es una diseñadora de producto interesada en temas de energía, empoderamiento y cultura. Inspirada por los valores del diseño democrático y dinámicas de hazlo tu mismo, su trabajo aspira a desvelar el potencial creativo de los recursos locales y tecnologías sencillas al alcance de todos.

http://www.joiningbottles.com

JOINING BOTTLES is an experimental woodjoining technique using shrunk plastic bottles. By heat, a simple plastic bottle is transformed into a wood bonding material offering a meaningful and accessible way to build functional structures. In some countries, this project can make a real difference, promoting the collect of plastic bottles and wood waste, and helping people to empower themselves. The technique can adapt itself to different shapes which allows to compose structures from any appropriate found materials. MICAELLA PEDROS is a product designer driven by the topics of energy, empowerment and culture. Inspired by the values of democratic design and do-it-yourself dynamic, her work aims to unveil the creative potential of local resources through within-reach technologies.

15


Cadascú Clara Luz Y Ximo Ortega València, Espanya La fusta a la ciutat és residu i ens arriba fora d’estàndards: restes de poda, palets, mobles vells, material rebutjat de la construcció, portes velles, arbres caiguts, etc... Per a nosaltres reciclar fusta és una estratègia de construcció, simbòlica i plàstica. Tractem de transformar-la sense esborrar del tot el seu origen i els avatars que ha sofert, usant això com un valor afegit. Treballem principalment sense cargols i tractem la fusta de la forma més respectuosa possible: sanegem amb fred, sals i òxids; tenyim amb tints i laques naturals i acabem amb lasur i ceres d’elaboració pròpia a partir de materials d’origen natural. CADASCÚ neix al maig del 2016 de les mans de Ximo Ortega i Clara Luz Calvo, tots dos de formació artística i plural. Cadascú és una signatura de productes de fusta artesanals. Dissenyem i produïm amb mètodes ecològics i sostenibles a València. CADASCÚ en valencià vol dir “cadascun” i equival a “tothom”. La madera en la ciudad es residuo y nos llega fuera de estándares: restos de poda, palés, muebles viejos, material desechado de la construcción, puertas viejas, árboles caídos, etc... Para nosotros reciclar madera es una estrategia de construcción, simbólica y plástica. Tratamos de transformarla sin borrar del todo su origen y los avatares que ha sufrido, usando esto como un valor añadido. Trabajamos principalmente sin tornillería y tratamos la madera de la forma más respetuosa posible: saneamos con frío, sales y óxidos; teñimos con tintes y lacas naturales y acabamos con lasur y ceras de elaboración propia a partir de materiales de origen natural.

Wood in the city is a waste material and arrives out of standards: pruning remains, pallets, old furniture, scraps from construction, old doors, fallen trees, etc. For us, to recycle wood is an strategy of construction, both symbolic and plastic. We try to transform it without completely deleting its origin and history, using this as an added value. We work mainly without screws and treat the wood in the most respectful way possible: preparation wit cold, salts and oxydes; dyeing with natural dyes and lacquers, and finishings with laser and self made waxes from natural materials.

CADASCÚ nace en Mayo del 2016 de las manos de Ximo Ortega y Clara Luz Calvo, ambos de formación artística y plural. Cadascú es una firma de productos de madera artesanales. Diseñamos y producimos con métodos ecológicos y sostenibles en València. CADASCÚ en Valènciano quiere decir “cada uno” y equivale a “tothom”-todo el mundo-.

CADASCÚ is born May 2016, from the hands of Ximo Ortega and Clara Luz Calvo, both with an Artistic and plural education. Cadascú is a brand of crafted wooden products. We design and produce with ecological sustainable methods in València. Cadascú in Valèncian means “each one” and relates with tothom, “everybody”.

http://www.cadascu.com

17


Full Grown Gavin Munro Derbyshire, Regne Unit FULL GROWN és una nova manera de crear objectes sòlids, útils, bells, fermament arrelada en antigues tècniques i mètodes tradicionals, i una volta de rosca a la manera en què veiem tradicionalment la fabricació. En lloc de tallar arbres per usar la seva fusta, Full Grown fa créixer arbres directament amb forma de cadira, llum, taula o altres, corbant-los amb un motlle; així es produeix una única peça sòlida de fusta sense unions. No només es produeix una peça bonica, també evita la part més feble del producte, que així podria durar segles. Depenent de la peça, el procés pot trigar de 2 a 10 anys, els llums penjants porten un procés mes breu, mentre que peces com a taules o cadires triguen més. GAVIN MUNRO és un dissenyador de mobles de Derbyshire, Anglaterra, que està canviant completament la manera en què veiem la producció, per veure que podríem modelar els arbres en creixement per obtenir formes útils i boniques. FULL GROWN es una nueva manera de crear objetos sólidos, útiles, bellos, firmemente arraigada en antiguas técnicas y métodos tradicionales, y una vuelta de tuerca a la manera en que vemos tradicionalmente la fabricación. En lugar de cortar árboles para usar su madera, Full Grown árboles a crecer árboles directamente con forma de silla, lámpara, mesa u otras, curvándola con un molde; así se produce una única pieza sólida de madera sin uniones. No sólo se produce una pieza bonita, también quita la parte más débil del producto, que así podría durar siglos. Dependiendo de la pieza, el proceso puede tardar de 2 a 10 años, las lámparas colgantes llevan un proceso mas breve, mientras que piezas como mesas o sillas tardan más. GAVIN MUNRO es un diseñador de muebles de Derbyshire, Inglaterra, que está cambiando completamente la manera en que vemos la producción, para ver que podríamos moldear los árboles en crecimiento para obtener formas útiles y bonitas.

http://www.fullgrown.co.uk

FULL GROWN is a new way of creating solid, useful, and beautiful objects, firmly rooted in ancient techniques and traditional methods, and a complete reimagining of the way we view traditional manufacturing. Rather than cutting down and breaking up trees for use as timber, Full Grown grows trees directly into the shape of chairs, lamps, tables, and other pieces, bending and grafting together shoots around modular formers, producing a single solid piece of wood without joints. This not only produces a beautiful piece, but it also removes the weakest part of the product, meaning it could last for centuries. Depending on the piece, the process can take between 2-10 years, pendant lamps being a shorter growing time, and complicated pieces such as chairs and tables having to be left longer. GAVIN MUNRO is a furniture designer from Derbyshire, England, who is completely changing the way we see production realising that we could grow trees directly into beautiful and useful shapes.

19


Can City STUDIO SWINE Londres, Regne Unit CAN CITY és una col·lecció d’objectes d’alumini provinent de materials dels carrers de Sao Paulo. Usa una fundició portàtil per fondre llaunes d’alumini, que utilitza oli usat com a combustible. Els recollidors d’escombraries, anomenats ‘catadores’, recorren els carrers recollint material per produir una sèrie de mobles amb una estètica vernacla que dóna un retrat d’aquests carrers. Can City suggereix un possible futur en què els Catadores puguin adoptar aquest sistema per usar metall i combustible gratuïts i per produir un infinit rang d’objectes d’alumini únics. SWINE (Nous Exploradors Interdisciplinaris Super Amplis) és una col·laboració entre l’arquitecte japonès Azusa Murakami i l’artista britànic Alexander Groves. Creant obres que abasten art, disseny i audiovisual, SWINE explora temes d’identitat regional i el futur dels recursos en el context de la globalització.

CAN CITY es una colección de objetos de aluminio proveniente de materiales de las calles de Sao Paulo. Usa una fundición portátil para fundir latas de aluminio, que utiliza aceite usado como combustible. Los recogedores de basura, llamados ‘catadores’, recorren las calles recogiendo material para producir una serie de muebles cuya estética vernácula da un retrato de estas calles. Can City sugiere un posible futuro en que los Catadores puedan adoptar este sistema para usar metal y combustible gratuitos para producir un infinito rango de objetos de aluminio únicos.

CAN CITY is a collection of aluminium objects from street materials in São Paulo. Using a mobile foundry to smelts aluminum cans using waste vegetable oil collected from local cafes as a fuel. Waste collectors known as Catadores mine the streets for materials to produce a furniture series with vernacular aesthetic, providing a portrait of the streets. Can City suggests a future possibility where Catadores (waste collectors) can adopt this system to make use of free metal and free fuel to produce an infinite range of individually crafted aluminum items.

SWINE (Nuevos Exploradores Interdisciplinares Super Amplios) es una colaboración entre el arquitecto japonés Azusa Murakami y el artista británico Alexander Groves. Creando obras que abarcan arte, diseño y audiovisual, SWINE explora temas de identidad regional y el futuro de los recursos en el contexto de la globalización.

SWINE (Super Wide Interdisciplinary New Explorers) is a collaboration between Japanese Architect Azusa Murakami and British Artist Alexander Groves. Creating works that span across disciplines of art, design and film, SWINE explores themes of regional identity and the future of resources in the context of globalisation.

http://www.studioswine.com

21


Bamqueta CRISTINA BEA SOLANA Barcelona, Espanya La BAMQUETA forma part del disseny de mobiliari realitzat pel BioBui(l) t-Espai Txema (espai construït a Barcelona amb materials naturals i reciclats com a iniciativa de l’associació BaM — Bioarquitectura Mediterrània). La bamqueta és una peça modular feta amb pasta de paper a partir d’un motlle fet a mà. Els materials emprats són cartró reciclat i cua blanca de pH neutre que aconsegueixen una duresa extraordinària del material. La seva forma cònica està pensada perquè es pugui apilar al moment d’emmagatzemar-se. CRISTINA BEA SOLANA, graduada Superior en Projectes i Direcció d’Obres de Decoració per l’Escola d’Art de Pamplona i graduada en Disseny per la Universitat de Barcelona (UB). Experimenta amb materials per dissenyar peces en les quals no només el material juga un paper important, sinó la seva relació amb les formes de producció i del disseny més enllà del comercial.

La BAMQUETA forma parte del diseño de mobiliario realizado para el BioBui(l)t-Espai Txema (espacio construido en Barcelona con materiales naturales y reciclados como iniciativa de la asociación BaM — Bioarquitectura Mediterránea). La bamqueta es una pieza modular hecha con pasta de papel a partir de un molde hecho a mano. Los materiales empleados son cartón reciclado y cola blanca de pH neutro que consiguen una dureza extraordinaria del material. Su forma cónica está pensada para que se pueda apilar en el momento de almacenarse. CRISTINA BEA SOLANA, graduada Superior en Proyectos y dirección de Obras de Decoración por la Escuela de Arte de Pamplona y graduada en Diseño por la Universidad de Barcelona (UB). Experimenta con materiales para diseñar piezas en las que no sólo el material juega un papel importante, sino su relación con las formas de producción y del diseño más allá de lo comercial.

http://el-recetario.net/?receta=bamqueta

BAMQUETA is part of the furniture design made for BioBuilt-Espai Txema (space built in Barcelona with natural and recycled materials as an initiative of the associationBaM - Bioarquitectura Mediterránea). Bamqueta is a modular piece made with paper maché, using a hand made mould. Materials used are recycled cardboard and white glue with neutral PH that offer a extraordinary hard result. Its conic shape allows the piece to stack to store them. CRISTINA BEA SOLANA, has a degree in Decoration project management in Pamplona Art School, and a degree in Design in UB. She experiments with materials to design objects in which not only the material is important, but its relationship with the way of producing it and design beyond comercial perspective.

23


Los cabeza FLOU FLOU D.A. València, Espanya LOS CABEZA són una sèrie de seients realitzats a partir de la recuperació de velles estructures de tub corbat d’acer i bigues de fusta recuperades de l’estructura d’una teulada d’una casona. Per a la seva recuperació hem emprats diferents processos de construcció i acabats, per conferir-los una veritable nova vida. La família de Los Cabeza són petits però robusts. Són una estirp noble, que provenen de les estructures més altes. Seients resistents, amb molt caràcter i personalitat. Disseny de proximitat, de barri i fet a mà. FLOU FLOU D.A. és taller de disseny format a València en 2007 pels dissenyadors Alberto Flores i Mireia Juan. El nostre treball se centra en el desenvolupament i l’aplicació del pensament, eines i projectes del Disseny, sempre des d’una visió multidisciplinària, treballant conceptes com a hàbitat, responsabilitat mediambiental, intel·ligència col·lectiva, co-creació, participació, reconfiguració i disseny obert. LOS CABEZA son una serie de asientos realizados a partir de la recuperación de viejas estructuras de tubo curvado de acero y vigas de madera recuperadas de la estructura de un tejado de una casona. Para su recuperación hemos empleados distintos procesos de construcción y acabados, para conferirles una verdadera nueva vida. La familia de Los Cabeza, son pequeños pero robustos. Son una estirpe noble, que provienen de las estructuras más altas. Asientos resistentes, con mucho carácter y personalidad. Diseño de proximidad, de barrio y hecho a mano. FLOU FLOU D.A. es taller de diseño formado en València en 2007 por los diseñadores Alberto Flores y Mireia Juan. Nuestro trabajo se centra en el desarrollo y la aplicación del pensamiento, herramientas y proyectos del Diseño, siempre desde una visión multidisciplinar, trabajando conceptos como hábitat, responsabilidad medioambiental, inteligencia colectiva, co-creación, participación, reconfiguración y diseño abierto.

http://www.flouflou.es

LOS CABEZA is a series of stools that reuses old steel structures and wood from construction. These friendly-looking pieces are designed as functional and high quality finish furniture that incorporates used materials. Upcycled furniture that wants to show the most emotive side of the objects that surround us and the environment we live in. Seatings with character: singular guys and chicks from the street, but very stylishly. Nearness and handmade design. FLOU FLOU D.A. is a design workshop founded in 2007 in València (Spain) by Alberto Flores and Mireia Juan. Our work focuses on the development and application of Design thinking, tools and projects, always from a multidisciplinary vision, working concepts as habitat, collective intelligence, ecology, cocreation, participation, upcycling and open design.

25


Artefacte Vilafranca LA COL Barcelona, Espanya ARTEFACTE VILAFRANCA és un projecte que té com a objectiu la promoció de l’ús de l’espai públic com a espai de trobada, intercanvi, respecte i veïnatge. L’estratègia d’intervenció va consistir en la realització d’una doble acció artístic-educativa a l’espai públic amb els joves del barri de L’Espirall de Vilafranca. D’una banda es construiria col·lectivament un artefacte mòbil que pogués colonitzar diversos espais de la ciutat. Per una altra, es faria un mural en l’aparcament de l’antic Mercat de la Pelegrina, edifici que es transformarà en espai de joves en breu. LA COL és una cooperativa d’arquitectes de Sants, a Barcelona. Treballem des de l’arquitectura per a la transformació social, utilitzant-la com una eina per intervenir de manera crítica en l’entorn més proper.

ARTEFACTE VILAFRANCA es un proyecto que tiene como objetivo la promoción del uso del espacio público como espacio de encuentro, intercambio, respeto y vecindad. La estrategia de intervención consistió en la realización de una doble acción artístico-educativa en el espacio público con los jóvenes del barrio de L’Espirall de Vilafranca. Por una parte se construiría colectivamente un artefacto móvil que pudiese colonizar diversos espacios de la ciudad. Por otra, se haría un mural en el aparcamiento del antiguo Mercado de la Pelegrina, edificio que se transformará en espacio de jóvenes en breve. LA COL es una cooperativa de arquitectos de Sants, en Barcelona. Trabajamos desde la arquitectura para la transformación social, utilizándola como una herramienta para intervenir de manera crítica en el entorno más próximo.

ARTEFACTE VILAFRANCA is a project whose aim is to promote use of public space as a meeting, exchange, respect, neighborhood space. The intervention strategy consisted of a double artistic-educative action in the public space with young people in Barrio de L’espirall, in Vilafranca. On one side, a mobile artifact would be constructed to colonize different spaces of the city. On the other, a wall painting would be done in La Pelegrina old market parking space, a building that will soon be converted in a space for young people. LA COL is an architect cooperative from Sants, Barcelona. We work architecture for social transformation, using it as a tool to critically take part in the nearest surroundings.

http://www.lacol.coop http://el-recetario.net/?receta=artefacte-vilafranca

27


Transparent Tools JESSE HOWARD Amsterdam, Països Baixos La TORRADORA TRANSPARENT TOOLS és un aparell que presenta un escenari alternatiu en el qual els usuaris estan activament involucrats a produir, reparar i modificar els seus propis productes. Usant components impresos en 3d, manufacturats amb CNC, i components standard, la torradora pot ser reproduïda d’una en una, més que a gran escala. Cada aparell Transparent Tools es pot distribuir amb un manual breu d’instruccions de muntatge, enllaços per descarregar components per fabricar digitalment, i fonts per trobar peces recuperables. JESSE HOWARD és un dissenyador/investigador resident a Amsterdam enfocat a crear objectes que qüestionin la relació establerta entre dissenyadors, productors i usuaris, i com resultat treure conclusions sobre noves formes de fabricar.

La TOSTADORA TRANSPARENT TOOLS es un aparato que presenta un escenario alternativo en el que los usuarios están activamente involucrados en producir, reparar y modificar sus propios productos. Usando componentes impresos en 3d, manufacturados con CNC, y componentes standard, la tostadora puede ser reproducida de una en una, más que a gran escala. Cada aparato Transparent Tools se puede distribuir con un manual breve de instrucciones de montaje, enlaces para descargar componentes para fabricar digitalmente, y fuentes para encontrar piezas recuperables.

The TRANSPARENT TOOLS TOASTERS an appliance that presents an alternate scenario in which users are actively involved in producing, repairing, and modifying their own products. By using 3D printed, CNC manufactured, and standard components, the toaster can be reproduced one-at- a-time rather than on the scale of mass production. Each Transparent Tools appliance can be distributed via a single page manual with building instructions, links to download digitally fabricated components, and sources for finding salvageable parts.

JESSE HOWARD es un diseñador/investigador residente en Amsterdam enfocado en crear objetos que cuestionen la relación establecida entre diseñadores, productores y usuarios, y como resultado sacar conclusiones sobre nuevas formas de fabricar.

JESSE HOWARD is an Amsterdam-based designer / researcher focusing on creating objects that question the established relationship between designers, producers, and users, and as a result speculate on new systems of making.

http://jessehoward.net

29


FORMcard PETER MARIGOLD Londres, Regne Unit FORMCARD és una còmoda targeta de butxaca d’un fort bioplástico que s’estova amb la calor.Pots usar-la per fer reparacions o modificacions en els objectes, en el teu entorn. Només posa-la en una tassa d’aigua calenta i està llista per usar. Guarda una en la teva cartera, caixa d’eines, o en un calaix de la cuina per tenir-la a mà quan et calgui. Formcard va ser creada per Peter Marigold, que va descobrir l’increïble potencial dels termoplàstics després d’un taller amb estudiants francesos en Boisbuchet. Peter volia crear un format usable del termoplàstic, que normalment ve granulat i el seu ús no és tan immediat. Va inventar un format de butxaca del material fàcil d’usar per tots. Nascut a Londres en 1974, PETER MARIGOLD va estudiar escultura en la Central Saint Martin’s. En 2005 va fer el M.A. Design Products, amb Rom Llaureu en el Royal College of Arts. Des de llavors ha fet gairebé exclusivament mobles. FORMCARD es una cómoda tarjeta de bolsillo de un fuerte bioplástico que se ablanda con el calor. Puedes usarla para hacer arreglos o modificaciones en los objetos, en tu entorno. Sólo ponla en una taza de agua caliente y está lista para usar. Guarda una en tu cartera, caja de herramientas, o en un cajón de la cocina para tenerla a mano cuando te haga falta. Formcard fue creada por Peter Marigold, que descubrió el increíble potencial de los termoplásticos tras un taller con estudiantes franceses en Boisbuchet. Peter quería crear un formato usable del termoplástico, que normalmente viene granulado y su uso no es tan inmediato. Inventó un formato de bolsillo del material, fácil de usar para todos.

FORMCARD is a handy, pocket sized card of strong meltable bio-plastic that you can use to make fix and modify the world around you. Just drop it in a cup of hot water and it’s ready to use. Keep one in your wallet, toolbox or kitchen drawer so that its always around when you need to use it. Formcard was created by founder Peter Marigold who discovered the amazing power of thermoplastics following a French workshop that he held with students in Boisbuchet. Peter wanted to create a useable form of the thermoplastic, which is typically supplied in granulated form. He invented a small pocket sized form of the material, suitable for anyone.

Nacido en Londres en 1974, PETER MARIGOLD estudió escultura en la Central Saint Martin’s. En 2005 hizo el M.A. Design Products, con Ron Arad en el Royal College of Arts. Desde entonces ha hecho casi exclusivamente muebles.

Born in London 1974, PETER MARIGOLD followed a path from sculpture at Central Saint Martin’s. In 2005 he joined the M.A. Design Products (Platform Ten) course at the RCA under Ron Arad and since then has concentrated almost solely on furniture.

http://www.formcard.com

31


Mozilla Factory Space NOSIGNER Yokohama, Japó NOSIGNER va dissenyar la planta baixa de la nova oficina de Mozilla a Japó, MOZILLA FACTORY SPACE, basant-se en la idea del codi obert. “Open source” és un moviment per obrir els codis font del programari. Dóna la possibilitat a qualsevol d’usar aquest programari i també participar en la seva millora. L’oficina està construïda usant productes comuns com a mòduls d’angle o palets de plàstic, explorant el concepte “mobiliari de codi obert”. Com que els productes són d’ús general i els dibuixos es van pujar a la web, és possible per a qualsevol construir el mobiliari funcional d’aquesta oficina per pocs diners. Eisuke Tachikawa va fundar NOSIGNER quan encara era estudiant. Ara és un estrateg del disseny que persegueix un acostament multidisciplinari al disseny. Avui és CEO de NOSIGNER, i tracta de donar lloc a innovació social amb les seves activitats.

NOSIGNER diseñó la planta baja de la nueva oficina de Mozilla en Japón, MOZILLA FACTORY SPACE, basándose en la idea del código abierto. “Open source” es un movimiento para abrir los códigos fuente del software. Da la posibilidad a cualquiera de usar ese software y también participar en su mejora. La oficina está construida usando productos comunes como módulos de esquina o palets de plástico, explorando el concepto “mobiliario de código abierto”. Como los productos son de uso general y los dibujos se van subiendo a la web, es posible para cualquiera construir el mobiliario funcional de esta oficina por poco dinero.

NOSIGNER designed Mozilla Japan’s new office ground floor, MOZILLA FACTORY SPACE, based on the idea of Open Source. “Open Source” is a movement to open the source code of software. It enables everyone to use that software and participate in its improvement. This office is constructed by using common products such as corner modules or plastic pallets, exploring the concept of “Open Source Furniture.” Because general products are used and all drawings are uploaded to the web, it is possible for anyone to make this functional office furniture inexpensively.

Eisuke Tachikawa fundó NOSIGNER cuando aún era estudiante. Ahora es un estratega del diseño que persigue un acercamiento multidisciplinar al diseño. Hoy es CEO de NOSIGNER, y trata de dar lugar a innovación social con sus actividades.

Founding NOSIGNER while still a student, Eisuke Tachikawa is a design strategist who pursues a multi-disciplinary approach to design. Today, he serves as CEO of NOSIGNER, and strives to produce social innovation through his activities.

http://nosigner.com/case/mozilla-factory http://os-furnitures.tumblr.com

33


Wasted FRANCESCA MIAZZO Amsterdam, Països Baixos Iniciat per la fundació CITIES, WASTED va començar amb una recerca sobre els reptes globals de les deixalles plàstiques que no es gestionen. Amb aquesta consciència, CITIES va implementar una solució a Amsterdam Noord que podia ser gestionada pels ciutadans, a nivell veïnal. WASTED uneix la recol·lecció de plàstic, la seva classificació, reprocessat i producció en un cicle localitzat, tancat, que inclou un sistema de recompensa i d’aprenentatge. Els esforços de tots van donar força a una intenció de reorganitzar les formes en què interacció socioespacial i consum material funcionen a la ciutat. FRANCESCA MIAZZO, directora i cofundadora de CITIES, és graduada en el Master de Recerca d’Estudis Urbans de la Universitat d’Amsterdam. És italiana resident a Amsterdam, on gestiona i coordina iniciatives, esdeveniments, estudis i projectes, incloent WASTED i FOODLOGICA.

Iniciado por la fundación CITIES, WASTED empezó con una investigación sobre los retos globales de la basura plástica que no se gestionan. Con esta conciencia, CITIES implementó una solución en Amsterdam Noord que podía ser gestionada por los ciudadanos, a nivel vecinal. WASTED une la recolección de plástico, su clasificación, reprocesado y producción en un ciclo localizado, cerrado, que incluye un sistema de recompensa y de aprendizaje. Los esfuerzos de todos dieron fuerza a una intención de reorganizar las formas en que interacción socioespacial y consumo material funcionan en la ciudad.

Initiated by CITIES Foundation, WASTED began with research into the global challenges of mismanaged plastic waste. With this insight, CITIES implemented a citizen-driven, scalable solution at the neighborhood level in Amsterdam Noord. WASTED brings together plastic collection, separation, reprocessing and production in a localized circular, closed-loop fashion, including an education package and reward system. Combined efforts enforced an aim to reorganize the ways in which sociospatial interaction and material consumption and production function in the city.

FRANCESCA MIAZZO, directora y cofundadora de CITIES, es graduada en el Master de Investigación de Estudios Urbanos de la Universidad de Amsterdam. Es italiana residente en Amsterdam, donde gestiona y coordina iniciativas, eventos, estudios y proyectos, incluyendo WASTED y FOODLOGICA.

FRANCESCA MIAZZO, CITIES’ managing director and co-founder. Francesca is a graduate of the University of Amsterdam’s Research Master’s Urban Studies. She is Italian but is based in Amsterdam, where she manages and coordinates initiatives, events, studies and projects, including WASTED and FOODLOGICA.

http://www.wastedlab.nl

35


Estandartes PEPE GIMENO València, Espanya Escultura realitzada l’any 2014, dins de la sèrie “…en 59 fragments”. Construïda a partir de residus orgànics i restes de plàstic, metacrilat i ciment. PEPE GIMENO. Dissenyador gràfic, tipògraf i artista plàstic. Al llarg de la seva trajectòria ha desenvolupat projectes dins de totes les tipologies de disseny gràfic. Ha rebut importants premis internacionals, entre ells el Certificate of Excellence in Type Design del TDC per la seva tipografia FFPepe en 2001. Des de l’any 2002 porta desenvolupant i ampliant el seu discurs amb noves propostes formals sobre materials de deixalla. Una obra personal que se situa entre la gràfica experimental i l’obra artística.

Escultura realizada en el año 2014, dentro de la serie “…en 59 fragmentos”. Construida a partir de residuos orgánicos y restos de plástico, metacrilato y cemento. PEPE GIMENO. Diseñador gráfico, tipógrafo y artista plástico. A lo largo de su trayectoria ha desarrollado proyectos dentro de todas las tipologías de diseño gráfico. Ha recibido importantes premios internacionales, entre ellos el Certificate of Excellence in Type Design del TDC por su tipografía FFPepe en 2001. Desde el año 2002 lleva desarrollando y ampliando su discurso con nuevas propuestas formales sobre materiales de desecho. Una obra personal que se sitúa entre la gráfica experimental y la obra artística.

http://www. pepegimeno.com

Sculpture made in 2014, belonging to “…en 59 fragmentos” series. Built from organic and plastic waste, methacrylate and concrete. PEPE GIMENO. Graphic designer, typographist and visual artist. Throughout his career, he’s developed projects in every graphic design category. He’s been awarded with some important international prizes, such as Certificate of Excellence in Type Design, by TDC, for his typography FFPepe in 2001. From 2002 he has been developing and expanding his speech with new formal proposals out of waste material. A personal work that places between experimental graphics and artistic work.

37


Open Thermal Circulator HIRIKILABS Donostia, Espanya El OPEN INMERSION THERMAL CIRCULATOR (OITC) és la versió lliure, domèstica i reciclada d’un dispositiu de cuina a baixa temperatura. Un dispositiu realitzat amb elements bàsics o de fàcil adquisició que permetrà a qualsevol amb una mica de curiositat crear la seva pròpia eina de cuina avançada de nivell professional. Un Immersion Thermal Circulator o ITC és, bàsicament, un termòstat que permet crear una temperatura constant, d’entre 5º i 100º C per cuinar de forma similar a la del bany maría. HIRIKILABS és un laboratori de cultura digital i tecnologia que treballa entorn de l’ús social, crític, creatiu i col·laboratiu de la tecnologia proposant activitats que relacionin el món digital, la creació en col·laboració i l’apoderament ciutadà. És un projecte de CICC Tabakalera en col·laboració amb DSS2016EU Capital Europea de la Cultura.

El OPEN INMERSION THERMAL CIRCULATOR (OITC) es la versión libre, doméstica y reciclada de un dispositivo de cocina a baja temperatura. Un dispositivo realizado con elementos básicos o de fácil adquisición que permitirá a cualquiera con un poco de curiosidad crear su propia herramienta de cocina avanzada de nivel profesional. Un Immersion Thermal Circulator o ITC es, básicamente, un termostato que permite crear una temperatura constante, de entre 5º y 100º C para cocinar de forma similar a la del baño maría. HIRIKILABS es un laboratorio de cultura digital y tecnología que trabaja en torno al uso social, crítico, creativo y colaborativo de la tecnología proponiendo actividades que relacionen el mundo digital, la creación en colaboración y el empoderamiento ciudadano. Es un proyecto de CICC Tabakalera en colaboración con DSS2016EU Capital Europea de la Cultura.

http://www.tabakalera.eu/laboratorios http://hirikilabs.tabakalera.eu

The OPEN IMMERSION THERMAL CIRCULATOR (OITC) is an open source, domestic and recycled version of a low temperature cooking device. A machine made of basic elements, easy to find, that will allow anyone with curiosity, to create their own professional advanced kitchen tool. An ITC (Inmersion termal circulator) is basically, a thermostat that allows to create constant temperature between 5 and 100 ºC to cook in a double boiler like way. HIKIRILABS is a laboratory for digital culture and technology that works around the social, critical, creative and collaborative use of technology, proposing activities that relate digital world , collaborative creation and citizen empowerment. It is a project of CICC Tabakalera in cooperation with DSS2016EU Capital Europea de la Cultura.

39


Noctambula MIREIA GORDI I FEDERICO TRUCCHIA Barcelona, Espanya — Ancona, Italia NOCTAMBULA és un llum de led amb un interruptor, que funciona amb piles, feta amb components standar i un brick de llet. Dissenyat per Mireia Gordi Vila i Federico Trucchia com a projecte de disseny obert, Noctambula es llança com a producte comercial i com a tutorial gratuït seguint la filosofia Fattelo! Per a aquest projecte ens centrem en l’exploració de les possibilitats tècniques i de disseny del TetraPak com a material conductor per a circuits de baix voltatge. MIREIA GORDI I VILA és dissenyadora industrial de producte, que treballa en disseny d’objectes, interaccions físiques i estratègia de marca. FEDERICO TRUCCHIA és un dissenyador que sobretot es mou en els camps de disseny de producte, recerca, i disseny interactiu.

NOCTAMBULA es una lámpara de led con un interruptor, que funciona con pilas, hecha con componentes standar y un brick de leche. Diseñado por Mireia Gordi Vila y Federico Trucchia como proyecto de diseño abierto, Noctambula se lanza como producto comercial y como tutorial gratuito siguiendo la filosofía Fattelo! Para este proyecto nos centramos en la exploración de las posibilidades técnicas y de diseño del TetraPak como material conductor para circuitos de bajo voltaje. MIREIA GORDI I VILA es diseñadora industrial de producto, que trabaja en diseño de objetos, interacciones físicas y estrategia de marca. FEDERICO TRUCCHIA es un diseñador que sobretodo se mueve en los campos de diseño de producto, investigación, y diseño interactivo.

http://www.fattelo.com

NOCTAMBULA is a LED, switch-operated and battery-powered lamp built with standard components and one milk carton. Designed by Mireia Gordi Vila and Federico Trucchia as an open design framework, Noctambula is released as commercial product and as free tutorial following Fattelo!’s philosophy. For this project we focused on exploring the technical and design possibilities of TetraPak as a conductive material for low voltage circuitry. MIREIA GORDI I VILA is an industrial product designer working across object design, physical interactions and brand strategy. FEDERICO TRUCCHIA is a designer mainly operating in the fields of design research, product and interaction design.

41


Estación de juego SARA SAN GREGORIO Madrid, Espanya L’ESTACIÓ DE JOC és un espai en Medialab Prado (Madrid) que promou el disseny participatiu per part de nenes i nens dels seus propis objectes, espais i experiències lúdiques ajudant-se d’eines de fabricació i documentació digitals. A través d’activitats i del joc lliure, nens i nenes han activat aquesta zona lúdica que es dissenya i es construeix cada dia. El projecte MICROARQUITECTURA que es presenta, és un joc d’autoconstrucció de cabanyes per a nens amb peces dissenyades, fabricades i experimentades en diferents activitats. SARA SAN GREGORIO. Maker des d’abans de conèixer la paraula, Arquitecta des que té el títol, treballa i experimenta amb processos d’autoconstrucció en totes les escales des de 2006. Entra a formar part de l’equip de Mediació-Recerca de Medialab al setembre de 2015.

La ESTACIÓN DE JUEGO es un espacio en Medialab Prado (Madrid) que promueve el diseño participativo por parte de niñas y niños de sus propios objetos, espacios y experiencias lúdicas ayudándose de herramientas de fabricación y documentación digitales. A través de actividades y del juego libre, niños y niñas han activado esta zona lúdica que se diseña y se construye cada día. El proyecto MICROARQUITECTURA que se presenta, es un juego de autoconstrucción de cabañas para niños con piezas diseñadas, fabricadas y experimentadas en diferentes actividades. SARA SAN GREGORIO. Maker desde antes de conocer la palabra, Arquitecta desde que tiene el título, trabaja y experimenta con procesos de autoconstrucción a todas las escalas desde 2006. Entra a formar parte del equipo de MediaciónInvestigación de Madialab en septiembre de 2015.

http://www.escaladigital.es

ESTACIÓN DE JUEGO is a space in Medialab Prado(Madrid), that promotes kids’ participative design of their own objects, ludic experiences and spaces, supported by making and research digital tools. Through free play and activities, kids have activated that ludic area that gets designed and constructed everyday. The project MICROARQUITECTURA shown here in Rehogar, is a self-building game for kids to build houses or huts; the pieces have been designed, made and tested in different activities. SARA SAN GREGORIO. Maker before even knowing the word, architect since she got the title, she works and researches with self-building processes at different scales since 2006. She started working at Medialab September 2015.

43


Bouctje with Diverted Derived Design Book LIBRE OBJET Bèlgica Versió reduïda de la prestatgeria Le Bouc, BOUCTJE emmagatzema una petita quantitat de llibres per disposar-los en una taula, prestatgeria o peu. Lleuger i compacte, és fàcil d’enviar. Bouctje és obert, pots descarregar les instruccions i fonts per copiar, modificar i redistribuir-ho sota la mateixa llicència. DIVERTED DERIVED DESIGN BOOK, escrit durant les sessions de treball ‘Objects in Commons’ en Medialab Prado- Madrid, és una base per ensenyar i aprendre sobre codi obert en disseny de producte. Com a grup de dissenyadors gràfics i industrials, hackers i artistes, recentment agrupats com a LIBRE OBJET, tots compartim la inquietud comuna sobre disseny obert i disseny industrial, processos i productes resultants del nostre treball, amb la intenció de proporcionar eines per accedir una filosofia lliure aplicada a la fabricació d’objectes.

Versión reducida de la estantería Le Bouc, BOUCTJE almacena una pequeña cantidad de libros para disponerlos en una mesa, estantería o pie. Ligero y compacto, es fácil de enviar. Bouctje es abierto, puedes descargar las instrucciones y fuentes para copiar, modificar y redistribuirlo bajo la misma licencia. DIVERTED DERIVED DESIGN BOOK, escrito durante las sesiones de trabajo ‘Objects in Commons’ en Medialab Prado- Madrid, es una base para enseñar y aprender sobre código abierto en diseño de producto.

Reduced version of Le Bouc bookshelf, BOUCTJE collects a small selection of books and presents it on a table, stand, or shelf. Lightweight and compact, it can be shipped flat. Bouctje is open. Fell free to download instructions and sources to copy, modify and redistribute it under same license. DIVERTED DERIVED DESIGN BOOK, written during ‘Objects in Commons’ worksessions at MediaLab Prado – Madrid, is a base for teaching and learning about open source product design.

Como grupo de diseñadores gráficos e industriales, hackers y artistas, recientemente agrupados como LIBRE OBJET, todos compartimos la inquietud común acerca de diseño abierto y diseño industrial, procesos y productos resultantes de nuestro trabajo, con la intención de proporcionar herramientas para acceder una filosofía libre aplicada a la fabricación de objetos.

As a group of industrial and graphic designers, hackers and artists, recently gathered together under the name LIBRE OBJET, we all share a common question about open source industrial design, processes and products resulting from our work, with the aim of providing tools for accessing a free philosophy applied to the manufacture of objects.

http://libreobjet.org https://books.libreobjet.org

45


Hometto FEDERICA SALA Barcelona, Espanya La collección HOMETTO neix de la reinterpretació i de la re-contextualització d’un objecte quotidià, el penjador de fusta. Federica Sala, una dissenyadora italiana amb seu a Barcelona, explota al màxim les característiques d’aquest simple objecte i la seva forma sinuosa i elegant, per crear una col·lecció contemporània amb ressons d’art nouveau. Els penjadors són assemblats segons diferents geometries per crear tauletes i llums. Cada objecte és únic, fet i pintat a mà i pot ser personalitzat segons els gustos del client. FEDERICA SALA (1981, Milà) és arquitecta i dissenyadora gràfica. En els últims anys s’ha dedicat a crear llums i objectes de decoració d’interiors inspirats en figures geomètriques.

La collección HOMETTO nace de la reinterpretación y de la re-contextualización de un objeto cotidiano, la percha de madera. Federica Sala, una diseñadora italiana con sede en Barcelona, explota al máximo las características de este simple objeto y su forma sinuosa y elegante, para crear una colección contemporánea con ecos art nouveau. Las perchas son ensambladas según diferentes geometrías para crear mesitas y lámparas. Cada objeto es único, hecho y pintado a mano y puede ser personalizado según los gustos del cliente. FEDERICA SALA (1981, Milán) es arquitecta y diseña- dora grá ca. En los últimos años se ha dedicado a crear lámparas y objetos de decoración de interiores inspirados en figuras geométricas.

http://www.geometriedacompagnia.com

HOMETTO series is born from revisiting an everyday object, a wooden coat hanger. Federica Sala squeezes completely this simple object and its simple and sinuous form, to create a contemporary collection with art nouveau echoes. The hangers are assembled with different geometries to create tables and lamps. Each object is unique, hand made and painted, and can be personalized for the customer. FEDERICA SALA (1981, Milán) is an architect and graphic designer. In the last years she has been creating lamps and interior decoration objects inspired in geometrical shapes.

47


Structural Skin JORGE PENADÉS Madrid, Espanya El cuir és un material molt ineficient si parlem del seu procés de manufactura a causa del seu origen natural. La qualitat del material no depèn del procés de curtició sinó de la quantitat de moviment que aquesta peça de cuir hagi sofert durant la vida de l’animal. Hi ha experts que indiquen que només un 13% de cada pell és de màxima qualitat. Aquest fet revela que les empreses dedicades a la seva manufactura, produeixen una gran quantitat tant de pedaços com de material descartat. STRUCTURAL SKIN és un nou mètode de producció que transforma aquestes restes de producció, en un innovador material provinent al 100% d’una font animal. Nascut a Màlaga, JORGE PENADÉS és un dissenyador que viu i treballa actualment a Madrid. Originalment va estudiar Disseny d’Interiors a Barcelona abans de graduar-se en 2014 en el Master de Disseny experimental de l’Instituto Europeo di Design (IED) dirigit per Katharina Mischer i Thomas Traxler. El cuero es un material muy ineficiente si hablamos de su proceso de manufactura debido a su origen natural. La calidad del material no depende del proceso de curtición sino de la cantidad de movimiento que esa pieza de cuero haya sufrido durante la vida del animal. Hay expertos que indican que sólo un 13% de cada piel es de máxima calidad. Este hecho revela que las empresas dedicadas a su manufactura, producen una gran cantidad tanto de retales como de material descartado. STRUCTURAL SKIN es un nuevo método de producción que transforma estos restos de producción, en un innovador material proveniente al 100% de una fuente animal. Nacido en Málaga, JORGE PENADÉS es un diseñador que vive y trabaja actualmente en Madrid. Originalmente estudió Diseño de Interiores en Barcelona antes de graduarse en 2014 en el Master de Diseño experimental del Instituto Europeo di Design (IED) dirigido por Katharina Mischer y Thomas Traxler.

http://www.jorgepenades.com

Leather is quite an inefficient material when we look at the manufacture process, because of its natural origin. Quality of the material doesn’t depend on the tanning but in the movement the skin of the animal suffered in its life. There are experts tat say only 13% of leather is good quality. This fact reveals that leather companies discard a lot of material. STRUCTURAL SKIN transforms this remains in a whole new material. Born in Málaga, JORGE PENADÉS is a designer that works and lives in Madrid. He first studied Interior Design at Barcelona, and late graduated in 2014 at Master of Experimental Design of Istituto Europeo di Design (IED), directed by Katharina Mischer and Thomas Traxler.

49


Upcycled Surfboard FRANÇOIS JAUBERT Peniche, Portugal UPCYCLED SURFBOARD està feta en un 90% de materials reciclats: la principal estructura està feta de cartró reciclat, el contorn aquesta format amb pasta feta a casa, i l’acabat es compon de polièster i fibres de resina. FRANÇOIS JAUBERT - fundador de la signatura francesa d’arquitectura COMAC - és un jove arquitecte retirat que va deixar el seu despatx d’arquitectura per fer surf. Després de treballar durant més de deu anys en estudis internacionals i europeus, incloent el seu propi despatx, el dissenyador va començar a dedicar més i més temps als bells moments en l’oceà. François va trobar una plataforma ideal per explorar la seva passió en el concurs de reutilització organitzat per VISSLA en 2016, juntament amb la fundació SurfRider. Aquest concurs pretén transformar deixalles en alguna cosa valuosa dins de l’oceà. El dissenyador ràpidament va començar a combinar les seves habilitats en arquitectura i artesania juntes per expressar l’emoció de fer surf. UPCYCLED SURFBOARD está hecha en un 90% de materiales reciclados: la principal estructura está hecha de cartón reciclado, el contorno esta formado con pasta hecha en casa, y el acabado se compone de poliéster y fibras de resina.

UPCYCLED SURFBOARD is made from 90% reused materials: the main structure (blank) is made up of recycled card boards, the contour is shaped with homemade pasta, and the finishing (glass) is composed of polyester and fiber resins.

FRANÇOIS JAUBERT - fundador de la firma francesa de arquitectura COMAC - es un joven arquitecto retirado que dejó su despacho de arquitectura para hacer surf. Después de trabajar durante más de diez años en firmas internacionales y europeas, incluyendo su propio despacho, el diseñador empezó a dedicar más y más tiempo a los bellos momentos en el océano. François encontró una plataforma ideal para explorar su pasión en el concurso de reutilización organizado por VISSLA en 2016, junto con la fundación SurfRider. Este concurso pretende transformar basura en algo valioso dentro del océano. El diseñador rápidamente empezó a combinar sus habilidades en arquitectura y artesanía juntas para expresar la emoción de surfear.

FRANÇOIS JAUBERT — founder of the french architectural firm COMAC — is a young retired architect who left his office life for the surfing culture. After working for more than ten years in international and european firms, including his own, the designer started devoting his time to the beautiful moments spent in the ocean. Francois found an ideal platform to explore his passion with the upcycle contest 2016 organized by VISSLA, in partnership with the surfrider foundation. This competition aims at transforming waste into an object of value within the ocean. The designer quickly began combining his crafting and architectural skills together to express the thrill of surfing.

http://www.beautiful.pm

51


Entrada Libre Tour AYLA PELLICER Barcelona, Espanya ENTRADA LLIURE TOUR és un recorregut per cinc solars de Poblenou, amb l’objectiu de donar a conèixer una problemàtica de gestió i ús de l’espai públic: l’enorme quantitat d’espais en desús en aquest barri (solars, descampats, fàbriques en ruïnes). Es proposa convidar a entrar i activar aquests espais mitjançant una proposta creativa, lúdica i reflexiva. Per a això s’ha dissenyat una ruta, acompanyada d’una guia i unes postals. Aquests elements narren una història surrealista que uneix ficció i dades reals sobre aquests cinc llocs. AYLA PELLICER. Graduada en Art i Disseny en la Escola Massana, Barcelona, fa les pràctiques al Centre de Producció i Recerca Hangar. En 2016 realitza el projecte Entrada Lliure Tour acostant-se al barri de Poblenou i prenent contacte amb el territori, els veïns i algunes entitats. Actualment realitza un voluntariat en la fundació d’art Verbeke Foundation, Bèlgica. ENTRADA LIBRE TOUR es un recorrido por cinco solares de Poblenou, con el objetivo de dar a conocer una problemática de gestión y uso del espacio público: la enorme cantidad de espacios en desuso en este barrio (solares, descampados, fábricas en ruinas). Se propone invitar a entrar y activar estos espacios mediante una propuesta creativa, lúdica y reflexiva. Para ello se ha diseñado una ruta, acompañada de una guía y unas postales. Estos elementos narran una historia surrealista que une ficción y datos reales sobre estos cinco lugares.

ENTRADA LIBRE TOUR is a tour through five sites in Poblenou, BCN, with the aim of showing people the problems with the management and use of the public space: a huge amount of spaces in this neighborhood keep abandoned (plots, sites, old half fallen factories). The proposal is to enter and activate those spaces through a ludic, creative perspective. That’s why a tour has been designed, accompanied of a guide and postcards. Those elements tell a surrealistic story that puts together action and real facts about this five sites.

AYLA PELLICER. Graduada en Arte y Diseño en la Escola Massana, Barcelona, hace las prácticas en el Centro de Producción e Investigación Hangar. En 2016 realiza el proyecto Entrada Libre Tour acercándose al barrio de Poblenou y tomando contacto con el territorio, los vecinos y algunas entidades. Actualmente realiza un voluntariado en la fundación de arte Verbeke Foundation, Bélgica.

AYLA PELLICER. Degree in Art and Design in Escola Massana, Barcelona, trained at Centre de Producció i Recerca Hangar. In 2016 she carries out the project Entrada Libre Tour, getting closer to Poblenou neighborhood and contacting the space, the neighbors and some entities. Right now she volunteers at Verbeke Art Foundation in Belgium.

http://alotlot.tumblr.com http://aylapellicer.wordpress.com

53


Re use SOL BUCALO Castelldefels, Espanya RE USE és una estratègia per compartir objectes reutilitzables, reparables o reciclables, evitant que acabin en el contenidor i facilitant la seva visibilitat/ accés. La idea de “contenidor invisible” pretén posar de manifest com les ordenances municipals prohibeixen la recol·lecció de recursos valuosos i útils, acabant aquests en les escombraries. SOL BUCALO és una dissenyadora d’interiors i artista plàstica. Després de finalitzar els seus estudis a Argentina, va viure i va treballar a Estats Units, i des de fa 8 anys resideix a Barcelona.

RE USE es una estrategia para compartir objetos reutilizables, reparables o reciclables, evitando que terminen en el contenedor y facilitando su visibilidad/ acceso. La idea de “contenedor invisible” pretende poner de manifiesto cómo las ordenanzas municipales prohíben la recolección de recursos valiosos y útiles, terminando éstos en la basura.

RE USE is an strategy to share reusable , upcyclable and repairable objects, avoiding them to end up in the dumpster, and making them easy to be seen and found. The invisible dumpster idea wants to show how collecting valuable and useful resources is forbidden by municipalities, ending those resources in the waste.

SOL BUCALO es una diseñadora de interiores y artista plástica. Después de finalizar sus estudios en Argentina, vivió y trabajó en Estados Unidos, y desde hace 8 años reside en Barcelona.

SOL BUCALO is an interior designer and visual artist. After ending her studies in Argentina she worked and lived in the US, and she lives now in Barcelona after 8 years.

http://www.solbucalo.com

55


Apoyo al “Jimudu Women Group” de Kenia FREE DESIGN BANK València, Espanya Aquest projecte es desenvolupa a sol·licitud de l’ONG AFRIKABLE, que treballa en la costa de KENYA (Lamu) i s’ocupa de empoderar a les dones a través de la seva formació i del treball cooperatiu en Tallers d’Artesania per al Comerç Just. Els voluntaris del projecte han ofert suport a la consolidació, desenvolupament tècnic i econòmic del grup de dones i finalment en el disseny de nous productes fabricats amb materials locals com la tela de Wax, Kanga o Kikoy. FREE DESIGN BANK és un projecte de disseny social i codesenvolupament sota el format de “BANC DE DISSENYS LLIURES DE DRETS” en funcionament des del 2000, promogut per l’Escola de Disseny de la Universitat CEU-UCH de València i dirigit per Manuel Bañó.

Este proyecto se desarrolla a solicitud de la ONG AFRIKABLE, que trabaja en la costa de KENIA (Lamu) y se ocupa de empoderar a las mujeres a través de su formación y del trabajo cooperativo en Talleres de Artesanía para el Comercio Justo. Los voluntarios del proyecto han ofrecido apoyo a la consolidación, desarrollo técnico y económico del grupo de mujeres y finalmente en el diseño de nuevos productos fabricados con materiales locales como la tela de Wax, Kanga o Kikoy. FREE DESIGN BANK es un proyecto de diseño social y codesarrollo con formato de “BANCO DE DISEÑOS LIBRES DE DERECHOS” en funcionamiento desde el 2000, promovido por la Escuela de Diseño de la Universidad CEU-UCH de València y dirigido por Manuel Bañó.

This project was developed in request from GNO AFRIKABLE, working in Kenia’s coast(Lamu). Its objective is to empower women through training and cooperative work at craft workshops for fair trade. Volunteers of the project offered support to consolidation, technical and economical development of those women, and also in designing new products made with local materials such as wax fabric, manga or kikoy. FREE DESIGN BANK is a social design and codevelopment project in the form of a “OPEN SOURCE DESIGN BANK” working since 2000, promoted by Design School at CEU-UCH in València, directed by Manuel Bañó.

http://www.freedesignbank.org http://el-recetario.net/?receta=cojines-de-animales

57


Mini-plantas y Cajas de regalo ROSA MONTESA València, Espanya MINI-PLANTES. La inspiració per realitzar aquestes miniatures la vaig trobar en una ampolla que estava en la vora de la mar. Vaig intentar donar-li la vida una altra vida, convertint-la en petites plantes. CAIXES DE REGAL. La idea de convèncer als demés que el que per a uns és deixalla, pot per a altres un tresor, és quelcom que m’acompanya contínuament. Convertir les ampolles plàstic que molts tiren, en part d’un objecte de desig incita a la reflexió. Encara que petit, pot ajudar a mostrar el missatge. ROSA MONTESA va estudiar Disseny Industrial. RECICLADO CREATIVO és l’espai en el qual intenta inspirar i animar a altres persones a crear objectes amb les seves pròpies mans, a partir del que uns altres consideren escombraries.

MINI-PLANTAS. La inspiración para realizar estas miniaturas la encontré en una botella que estaba en la orilla del mar. Intenté darle la vida otra vida, convirtiéndola en pequeñas plantas. CAJAS DE REGALO. La idea de convencer a los demás de que lo que para unos es basura, puede ser para otros un tesoro, es algo que me acompaña continuamente. Convertir las botellas plástico que muchos descartan, en parte de un objeto de deseo incita a la reflexión. Aunque pequeño, puede ayudar a mostrar el mensaje. ROSA MONTESA estudió Diseño Industrial. RECICLADO CREATIVO es el espacio en el que intenta inspirar y animar a otras personas a crear objetos con sus propias manos, a partir de lo que otros consideran basura.

MINI-PLANTS. I found the inspiration for these miniatures it in a bottle that was on the seashore. I tried to give it another life, making small plants. GIFT BOXES. The idea to convince other people that what rubbish may be a treasure is something that constantly accompanies me. Transform plastic bottles into an object of desire can help to display the message. ROSA MONTESA studied Industrial Design. CREATIVE RECYCLING is the space where she tries to inspire and encourage people to create objects from waste with their own hands.

http://www.recicladocreativo.com http://el-recetario.net/?receta=caja-de-regalo-bombonera-con-botellas-de-plastico http://el-recetario.net/?receta=miniatura-de-planta-sansevieria-con-material-reciclado

59


RITA bikes, Nothing is impossible ÀNGEL PÉREZ VICO Calella, Espanya RITA BIKES és un projecte creatiu que combina el reciclatge, el disseny gràfic, la restauració, la reutilització, el rescat de la memòria històrica, el treball col·laboratiu. Santa Rita (representant divina dels assoliments impossibles) hem volgut apuntar-nos al tren del “NOTHING IS IMPOSSIBLE”. La nostra meta és recuperar bicicletes zombis, rescatar ferros agonitzants i ressuscitar quadres morts. Recuperar la capacitat d’ús d’objectes oblidats o no utilitzats, en un altre moment útils i bells. ÀNGEL PÉREZ. Responsable de comunicació i màrqueting d’una multinacional alemanya he tingut la sort d’haver pogut participar en diferents i dispars projectes. Paral·lelament, mai he deixat de participar en diferents projectes creatius i he col·laborat activament al món de l’associacionisme. La cooperació, la creació, el treball col·laboratiu i el reciclatge sempre han format part de les meves dinàmiques de treball.

RITA BIKES es un proyecto creativo que combina el reciclaje, el diseño gráfico, la restauración, la reutilización, el rescate de la memoria histórica, el trabajo colaborativo. Santa Rita (representante divina de los logros imposibles) hemos querido apuntarnos al tren del “NOTHING IS IMPOSIBLE”. Nuestra meta es recuperar bicicletas zombis, rescatar hierros agonizantes y resucitar cuadros muertos. Recuperar la capacidad de uso de objetos olvidados o no utilizados, en otro momento útiles y bellos.

RITA BIKES is a creative project that combines upcycling, graphic design, restauration, reuse, rescue of historic memory, and collaborative work. We, like Santa Rita (divine representative for impossible achievements) wanted to hop on the “nothing is impossible” train.Our goal is to recover zombie bikes, rescue dying iron and resuscitate dead frames. Recover the capacity of use of objects forgotten or not used anymore, that in other time were useful and nice.

ÀNGEL PÉREZ. Responsable de comunicación y marketing de una multinacional alemana he tenido la suerte de haber podido participar en diferentes y dispares proyectos. Paralelamente, nunca he dejado de participar en diferentes proyectos creativos y he colaborado activamente en el mundo del asociacionismo. La cooperación, la creación, el trabajo colaborativo y el reciclaje siempre han formado parte de mis dinámicas de trabajo.

ÁNGEL PÉREZ. As a communication and marketing manager in a german multinational, I’ve had the chance to participate in diverse and different projects. On the same time I’ve always participated in creative projects and collaborated actively with associations. Cooperation, creation, collaborative work and upcycling have always been a part of my work dynamics.

http://www.ritabikes.com http://el-recetario.net/?receta=rita-bicicletas-resucitadas

61


La Escuela Crece RECETAS URBANAS Madrid, Espanya LA ESCUELA CRECE és una iniciativa que s’engega a l’Escola Superior de Disseny de Madrid durant el curs 2013-14 per fer front a l’apressant necessitat d’espai que aquesta pateix. Davant la justifcación per part de les autoritats de falta de fons per financiar l’ampliació, la pròpia escola va decidir fer front al problema contant per a això únicament amb els seus propis recursos humans i materials, mitjançant l’autoconstrucció. L’objectiu era doble: d’una banda, estalviar costos, i per un altre, aprofitar l’oportunitat per fer del fet de construir, una activitat educativa de la qual poder aprendre. Santiago Cirugeda munta l’estudi RECEPTES URBANES en 2003, continuant el desenvolupament de projectes de subversió en diferents àmbits de la realitat urbana que ajudin a sobrellevar aquesta complicada vida social.

LA ESCUELA CRECE es una iniciativa que se pone en marcha en la Escuela Superior de Diseño de Madrid durante el curso 2013-14 para hacer frente a la acuciante necesidad de espacio que ésta padece. Ante la justifcación por parte de las autoridades de falta de fondos para financiar la ampliación, la propia escuela decidió hacer frente al problema contando para ello únicamente con sus propios recursos humanos y materiales, a través de la autoconstrucción. El objetivo era doble: por un lado, ahorrar costes, y por otro, aprovechar la oportunidad para hacer, del hecho de construir, una actividad educativa de la que poder aprender. Santiago Cirugeda monta el estudio RECETAS URBANAS en 2003, continuando el desarrollo de proyectos de subversión en distintos ámbitos de la realidad urbana que ayuden a sobrellevar esta complicada vida social.

LA ESCUELA CRECE is an iniciative started at Escuela Superior de Diseño de Madrid during the academic year 2013-14 to face the urge of space the school was needing. As the authorities justified themselves in the lack of money to build the new spaces, the school itself faced the problem with their own human and material resources. The directive team, together with the teacher, considered to maybe building it themselves. The objective was double: to save money and to take the chance to do, to build, as an educational activity. Santiago Cirugeda started the studio RECETAS URBANAS in 2003, following with the development of subversive projects in different areas of urban reality, to help carrying this complicated social living.

http://esdmadrid.es/laescuelacrece https://www.facebook.com/La-escuela-crece-752596474822606

63


Upcycling de Barri TALLER ESFÈRICA Barcelona, Espanya UPCYCLING DE BARRI pretén posar a disposició dels habitants dels barris de Barcelona màquines de reciclatge i reús senzilles per a poder gestionar els residus de plàstic de forma local. Les màquines existents, per ara, a la plataforma són dues. Una trituradora de plàstic i una per injectar-lo. Per injectar plàstic, un dels components de maquinària més importants són els MOTLLES. POTFILTRAR és un filtre d’aigua de carbó activat que està fabricat al 100% amb materials residuals. El segon producte és el POTCLAU, un pot-clauer on guardar-hi coses petites propenses a perdre’s. Creat pels dissenyadors industrials Aniol López i Marc Benito, TALLER ESFÈRICA és un estudi de disseny de productes i serveis que neix amb l’objectiu d’ajudar a arribar a un futur sense residus, per mitjà de la investigació aplicada a l’educació, el disseny i la producció.

UPCYCLING DE BARRIO pretende poner a disposición de los habitantes de los barrios de Barcelona máquinas de reciclaje y reúso sencillas para poder gestionar los residuos de plástico de forma local. Las máquinas existentes, por ahora, en la plataforma son dos. Una trituradora de plástico y una para inyectarlo. Para inyectar plástico, uno de los componentes de maquinaria más importantes son los MOLDES. POTFILTRAR es un filtro de agua de carbón activado que está fabricado al 100% con materiales residuales. El segundo producto es el POTCLAU, uno puede-llavero donde guardar cosas pequeñas propensas a perderse. Creado por los diseñadores industriales Aniol López y Marc Benito, TALLER ESFÉRICA es un estudio de diseño de productos y servicios que nace con el objetivo de ayudar a llegar a un futuro sin residuos, por medio de la investigación aplicada a la educación, el diseño y la producción.

http://www. talleresferica.com

UPCYCLING DE BARRI wants to offer at the disposal of Barcelona’s neighbors simple machines for upcycling an reuse, so they can locally transform and manage plastic waste locally. The existent machines, by now, are two: A plastic grinder and a injection machine. To inject plastic its important to have MOULDS. POTFILTRAR is a water filter with activated carbon made 100% with waste material. Second product is POTCLAU, a key holder pot where to store small items prone to get lost. Started by the industrial designers Aniol López and Marc Benito, TALLER ESFÉRICA is a product and service design studio, that is born with the objective to help getting to a future without waste, through the applied investigation, to education, design and production.

65


La Terrasseta de l’Ateneu de Sant Boi ASSOC. AMICS DE L’ATENEU Sant Boi, Espanya El projecte de LA TERRASSETA es proposa intervenir sobre l’espai exterior que configura l’entrada de l’Ateneu Santboià, en funció de les necessitats detectades pels col·lectius que li donen vida. Neix com una iniciativa del Col·lectiu d’Amics de l’Ateneu amb la col·laboració de Recetas Urbanas (Santiago Cirugeda). Des de setembre de 2016, veïns de Sant Boi i altra gent entusiasmada amb el projecte, han començat a transformar l’espai públic a través d’un procés d’autoconstrucció. El COL·LECTIU D’AMICS DE L’ATENEU neix l’any 2000, quan un grup de joves okupa l’Ateneu Santboià, un referent social i cultural del poble, amb la intenció de reobrir-lo i recuperar tant l’espai físic com el seu esperit. La lluita dels joves se centra en tres objectius: que l’espai sigui de titularitat pública, destinat 100% a usos culturals i socials, i autogestionat pels col·lectius que en fan ús. El proyecto de LA TERRASSETA se propone intervenir sobre el espacio exterior que configura la entrada del Ateneu Santboià, en función de las necesidades detectadas por los colectivos que le dan vida. Nace como una iniciativa del Colectivo de Amigos del Ateneo con la colaboración de Recetas Urbanas (Santiago Cirugeda). Desde septiembre de 2016, vecinos de Sant Boi y otra gente entusiasmada con el proyecto, han empezado a transformar el espacio público a través de un proceso de autoconstrucción.

LA TERRASSETA is a project that wants to transform the outside of the entrance to the Ateneu Santboià, according to the needs identified by the people that use it. The project was born as an initiative of the Collective of Friends of the Ateneu with the collaboration of Recetas Urbanas (Santiago Cirugeda). Since September 2016, residents of Sant Boi and other people excited about the project, have begun to transform the public space through a process of self-construction.

El COL·LECTIU D’AMICS DE L’ATENEU nace en 2000, cuando un grupo de jóvenes okupa el Ateneu Santboià, un referente social y cultural del pueblo, con la intención de reabrirlo y recuperar tanto el espacio físico como su espíritu. La lucha de los jóvenes se centra en tres objetivos: que el espacio sea de titularidad pública, destinado 100% a usos culturales y sociales, y autogestionado por los colectivos que hacen uso.

COL·LECTIU D’AMICS DE L’ATENEU was born in 2000 when a group of young people occupied the Ateneu Santboià, a social and cultural reference of the village, with the intention to reopen and recover both the space and its spirit. The struggle focuses on three objectives: that the space become publicly owned, for 100% cultural and social practices, and self-managed by the groups that use it.

http://ateneusantboia.net

67


IMBY – In My Backyard DAT PANGEA Madrid, Espanya — Paris, França La Tiny House IMBY –IN MY BACKYARD- és una solució ecològica per a la creació d’una llar energèticament autònoma amb capacitat per instal·larse en qualsevol entorn, desenvolupat pels arquitectes espanyols de DAT Pangea juntament amb l’associació francesa d’Arquitectura social Quatorze. El primer prototip de la IMBY proposa una solució per produir-se a gran escala, reduint costos i temps de muntatge mitjançant el seu senzill sistema de construcció, desenvolupat sota una llicència open source. DAT PANGEA és una oficina d’arquitectura amb base entre Madrid i París. DAT Pangea treballa per desenvolupar projectes que tenen com a objectiu un diàleg entre l’arquitectura i la política, prestant especial atenció als problemes socials, al mateix temps que ofereix solucions de disseny accessibles.

La Tiny House IMBY –IN MY BACKYARD- es una solución ecológica para la creación de un hogar energéticamente autónomo con capacidad para instalarse en cualquier entorno, desarrollado por los arquitectos españoles de DAT Pangea junto con la asociación francesa de Arquitectura social Quatorze. El primer prototipo de la IMBY propone una solución para producirse a gran escala, reduciendo costes y tiempos de montaje mediante su sencillo sistema de construcción, desarrollado bajo una licencia open source.

Tiny House, IMBY -IN MY BACKYARD- is an ecological answer to the creation of an energetically autonomous home with the ability to be installed in any environment; developed by spanish architects DAT Pangea in collaboration with french social architecture association Quatorze. The first prototype of IMBY, proposes a solution to be produced on a broad scale, reducing costs and assembly timing through its simple constructive system, developed under an open source license.

DAT PANGEA es una oficina de arquitectura con base entre Madrid y París. DAT Pangea trabaja para desarrollar proyectos que tienen como objetivo un diálogo entre la arquitectura y la política, prestando especial atención a los problemas sociales, al tiempo que ofrece soluciones de diseño accesibles.

DAT PANGEA is an architecture office based in Paris and Madrid. DAT Pangea works to develop projects whose objective is a dialogue between politics and architecture, paying special attention to social problems, whilst offering accesible design solutions.

http://www.datpangea.com http://el-recetario.net/?receta=imby-in-my-backyard

69


RIZOMA [x can roger] ANITA GARCÍA Barcelona, Espanya RIZOMA [X CA ROGER] fase 3 engega un procés de co-creació liderat per Anita García, col·laboradors i aliances locals en Can Roger Hort + Menjador Social. Durant aquesta fase connectem espais y projectes de la ciutat: Ateneu Fabricació LFdS, TransfoLAB i Fabra i Coats amb la missió d’aprofitar i projectar recursos, crear una pràctica d’economia circular, processos oberts d’aprenentatge per beneficiar a una entitat social. ANITA GARCÍA, dissenyadora, lidera alehop! COdisseny. Accions [CO] + Projectes [eDU] + Productes [ressò]. Col·labora amb diferents entitats culturals, educatives, socials i empreses. Entre les seves iniciatives destaca el projecte “Taller Laboratori”, projecte Rizoma, Programa Sostenible, IED eCOmmunity i ‘Exploradores Urbanos’.

RIZOMA [X CAN ROGER] fase 3 pone en marcha un proceso de co-creación liderado por Anita García, colaboradores y alianzas locales en Can Roger Hort + Comedor Social. Durante esta fase conectamos espacios y proyectos de la ciudad: Ateneu Fabricació LFdS, TransfoLAB i Fabra i Coats con la misión de aprovechar y proyectar recursos, crear una práctica de economía circular, procesos abiertos de aprendizaje para beneficiar a una entidad social. ANITA GARCÍA, diseñadora, lidera alehop! COdisseny. Acciones [CO] + Proyectos [eDU] + Productos [eCO]. Colabora con diferentes entidades culturales, educativas, sociales y empresas. Entre sus iniciativas destaca el proyecto “Taller Laboratori”, proyecto Rizoma, Programa Sostenible, IED eCOmmunity y ‘Exploradores Urbanos’.

RIZOMA [X CAN ROGER] Phase 3 starts a process of co-creation led by Anita Garcia, collaborators and local partnerships in Can Roger Garden + Community Kitchen . During this phase, we connect spaces and city projects: Ateneu Fabricació LFDS, TransfoLAB and Fabra i Coats, with the aim to take advantage of resources, to create a practice of circular economy and to open learning processes to benefit a social organization. ANITA GARCÍA, designer, leads alehop! COdisseny. Actions [CO] + Projects [EDU] + Products [ECO]. She collaborates with different cultural, educational, social and business organizations. “Laboratori Workshop” project, Rhizome project, Sustainable Program, IED eCommunity and ‘Urban Explorers’, are some of the projects she develops.

http://www.alehopcodesignxanitagarcia.blogspot.com

71


Desobediencia tecnológica ERNESTO OROZA Miami, EEUU Selecció de fotografies dels arxius ARQUITECTURA DE LA NECESSITAT i DESOBEDIÈNCIA TECNOLÒGICA. La selecció abasta des de 1994 fins al present, i inclou cases transformades pels seus habitants i objectes i solucions creades per atendre dissímils necessitats en les llars i la ciutat. ERNESTO OROZA és un artista, dissenyador i autor radicat en el sud de Florida. Graduat de l’Institut Superior de Disseny de l’Havana i professor en l’Havana i París. La seva pràctica està orientada a identificar, comprendre i involucrar-se críticament amb les relacionis home-objecto i amb el paper que els compromisos col·lectius amb la cultura material tenen en la formulació de la comunitat.

Selección de fotografías de los archivos ARQUITECTURA DE LA NECESIDAD y DESOBEDIENCIA TECNOLÓGICA. La selección abarca desde 1994 hasta el presente, e incluye casas transformadas por sus habitantes y objetos y soluciones creadas para atender disimiles necesidades en los hogares y la ciudad. ERNESTO OROZA es un artista, diseñador y autor radicado en el sur de Florida. Graduado del Instituto Superior de Diseño de la Habana y profesor en la Habana y París. Su práctica está orientada a identificar, comprender e involucrarse críticamente con las relaciones hombre-objeto y con el papel que los compromisos colectivos con la cultura material tienen en la formulación de la comunidad.

http://www.ernestooroza.com http:// www.desobedienciatecnologica.net http:// www.architectureofnecessity.com

Selection of photographs of ARCHITECTURE OF NECESSITY files and TECHNOLOGICAL DISOBEDIENCE. The selection ranges from 1994 to the present, and includes houses transformed by residents and objects and solutions created to solve different needs in homes and city. ERNESTO OROZA is an artist, designer and author based in southern Florida. Graduated in Institute of Design of Havana and professor in Havana and Paris. His practice is oriented to identify, understand and critically engage with the manobject relationships and the role that collective commitments with material culture have in the formulation of the community.

73


Grigri Pixel SUSANA MOLINER & ENORME Madrid, Espanya GRIGRI PÍXEL és una iniciativa que opera a través de l’organització de tallers experimentals per a la construcció col·laborativa d’elements de mobiliari urbà amb llicència lliure dissenyats i fabricats de complicitat amb comunitats africanes. Aquests objectes, en forma d’amulets o grigris, realitzats col·lectivament, tenen la capacitat no només de ser útils o funcionals per a la comunitat d’usuaris sinó també d’actuar com a protectors de l’espai comú en el qual estan situats gràcies al relat de la seva fabricació i a la xarxa afectiva en la qual es recolzen. Grigri Pixel és un projecte recolzat per Medialab-Prado. Grigri Píxel és una iniciativa de SUSANA MOLINER, comissària i productora cultural, junt amb Enorme Studio (Madrid), equip d’arquitectes especialitzats en urbanisme tàctic; Yago Torroja (Madrid), enginyer electrònic i professor a la Universitat Politècnica de Madrid i Blanca Callén (Barcelona), investigadora universitària en disseny social en BAU. GRIGRI PIXEL es una iniciativa que opera a través de la organización de talleres experimentales para la construcción colaborativa de elementos de mobiliario urbano con licencia libre diseñados y fabricados en complicidad con comunidades africanas. Estos objetos, en forma de amuletos o grigris, realizados colectivamente, tienen la capacidad no sólo de ser útiles o funcionales para la comunidad de usuarios sino también de actuar como protectores del espacio común en el que están ubicados gracias al relato de su fabricación y a la red afectiva en la que se apoyan. Grigri Pixel es un proyecto apoyado por Medialab-Prado. Grigri Pixel es una iniciativa de SUSANA MOLINER, comisaria y productora cultural, junto a Enorme Studio (Madrid), equipo de arquitectos especializados en urbanismo táctico; Yago Torroja (Madrid), ingeniero electrónico y profesor en la Universidad Politécnica de Madrid y Blanca Callén (Barcelona), investigadora universitaria en diseño social en BAU.

http://www.grigripixel.com

GRIGRI PIXEL is an initiative operating through the organization of experimental workshops to make open source urban furniture, made together with african communities. Those objects, in the shape of charms or grigris, are useful and protect the space too, thanks to their meaning and affective network they rely on. Grigri Pixel is a project supported by Medialab-Prado. GRIGRI PIXEL is an initiative of SUSANA MOLINER together with Enorme Estudio (Madrid), team of architects specialized in tactic urbanism. Yago Torroja (Madrid), electronic engineer, and Blanca Callén(Barcelona) researcher in social design in BAU

75


Orriols. Espacios que esperan ROSA SAMPERIO Y PABLO ASARIAN València, Espanya El projecte tracta de replantejar l’ús i la reapropiación de l’espai per part de lxs vecinxs del barri de ORRIOLS, València. La proposta persegueix reactivar una antiga reivindicació veïnal en un espai obstruït que espera l’actuació per part de l’ajuntament des de fa 25 anys. Després d’una primera fase de deriva fotogràfica col·lectiva, es va treballar amb les imatges obtingudes mitjançant transferència tèxtil directa sobre llenç. La iniciativa es va desenvolupar gràcies a la col·laboració de l’associació Orriols conviu, a manera de taller obert i participatiu. ROSA SAMPERIO i PABLO ASARIAN són llicenciats en belles arts. Els seus treballs conflueixen en l’àmbit de la intervenció efímera i col·lectiva a l’espai urbà, amb la intenció d’accentuar certs llocs relegats a un segon pla dins de la dinàmica urbana d’oblit, ruïna i enderrocament.

El proyecto trata de replantear el uso y la reapropiación del espacio por parte de lxs vecinxs del barrio de ORRIOLS, València. La propuesta persigue reactivar una antigua reivindicación vecinal en un espacio obstruido que espera la actuación por parte del ayuntamiento desde hace 25 años. Tras una primera fase de deriva fotográfica colectiva, se trabajó con las imágenes obtenidas mediante transferencia textil directa sobre lienzo. La iniciativa se desarrolló gracias a la colaboración de la asociación Orriols conVive, a modo de taller abierto y participativo. ROSA SAMPERIO y PABLO ASARIAN son licenciados en bellas artes. Sus trabajos confluyen en el ámbito de la intervención efímera y colectiva en el espacio urbano, con la intención de acentuar ciertos lugares relegados a un segundo plano dentro de la dinámica urbana de olvido, ruina y derribo.

http://www. pabloart.weebly.com

The project aims to rethink the use and reappropriation of space by neighbors of ORRIOLS neighborhood, in València. The proposal wants to revive an old neighborhood claim in a blocked space that has been waiting action by the municipality after 25 years. After a first phase of photographic collective drift, we worked with the images obtained by direct transfer on canvas textile. The initiative was developed through the collaboration of Orriols ConVive association, as an open and participative workshop. ROSA SAMPERIO and PABLO ASARIAN are graduated in fine arts. Their works meet in the field of ephemeral and collective intervention of urban space, with the intention to emphasize certain places relegated to the background within the urban dynamics of oblivion, ruin and demolition.

77


ArreLAMP ARRE València, España Les ARRELAMP formen part d’un projecte de llums que realitzem amb materials sobrants de reformes d’interiors en les quals col·laborem, recuperant aquells materials que poden servir per ser reutilitzats donantlos una nova vida. Des d’ARRE (Art, Arquitectura i Reutilització), busquem intervenir l’espai a través de la mínima transformació, utilitzant sempre materials que ja es troben en el lloc i tractant de respectar l’entorn, ressaltant el seu valor mediambiental i estètic. Som una organització sense ànim de lucre que promou processos participatius relacionats amb l’art, l’arquitectura i el disseny, que tinguin com a objectiu la reutilització en la seva més ampli significat.

Las ARRELAMP forman parte de un proyecto de lámparas que realizamos con materiales sobrantes de reformas de interiores en las que colaboramos, recuperando aquellos materiales que pueden servir para ser reutilizados dándoles una nueva vida. Desde ARRE (Arte, Arquitectura y Reutilización), buscamos intervenir el espacio a través de la mínima transformación, utilizando siempre materiales que ya se encuentran en el lugar y tratando de respetar el entorno, resaltando su valor medioambiental y estético. Somos una organización sin ánimo de lucro que promueve procesos participativos relacionados con el arte, la arquitectura y el diseño, que tengan como objetivo la reutilización en su más amplio significado.

http://www.laboratorioarre.wordpress.com

ARRELAMP are lamps that we make with leftover materials from the refurbishments where we participate in, recovering those materials that can be reused to give them a new life. From ARRE (Art, Architecture and Reuse), we seek to Intervent space through minimal transformations, always using local materials and trying to respect the environment, highlighting its environmental and aesthetic value. We are a nonprofit organization that promotes participatory processes related to art, architecture and design, aiming to reuse in its broadest meaning.

79


Taquilla DE BIGOT ENROTLLAT València, Espanya TAQUILLA és un moble baix multiusos que pertany a l’última col·lecció de De Bigot Enrotllat. Són elements de magatzematge construïts a partir de taquilles recuperades, taulers de pi i OSB i potes de diferent procedència. DE BIGOT ENROLLAT. Dissenyadors industrials. Capaços de tranformar qualsevol cosa en qualsevol altra. Síndrome de Diògenes i creativitat incontrolada. Disseny d’interiors, mobles, il·luminació i tot tipus de peces a mesura.

TAQUILLA es un mueble bajo multiusos que pertenece a la última colección de De Bigot Enrotllat. Son elementos de almacenaje construidos a partir de taquillas recuperadas, tableros de pino y OSB y patas de distinta procedencia. DE BIGOT ENROLLAT. Diseñadores industriales. Capaces de tranformar cualquier cosa en cualquier otra. Síndrome de Diógenes y creatividad incontrolada. Diseño de interiores, muebles, iluminación y todo tipo de piezas a medida.

http://www.debigotenrotllat.com

TAQUILLA is a multipurpose low module that belongs to the last collection of De Bigot Enrollat. They are storage elements built from reused lockers, pine board and OSB, and legs from diverse origins. DE BIGOT ENROLLAT. Industrial designers. Capable of transforming anything into anything else. Diogenes syndrome and creativity out of control. Interior design, furniture, lighting an all kinds of made-to-measure work.

81


Mesa Tramex y candelabro Calabro VICENTE MAS FITO València, Espanya MESA TRAMEX. Vaig trobar un embalatge de fusta en el taller d’un amic i de seguida vaig visualitzar les modificacions per convertir-ho en taula. Amb un cristall que tenia al taller, una reixa metàl·lica que vaig tallar a mesura, i la fusta escatada i encerada, la taula va quedar llesta. CANDELABRO CALABRO. Amb unes potes de cadira giratòria vaig fer el canelobre. Vaig treure les rodes i vaig posar unes peces d’alumini per subjectar les veles. També vaig escatar i vaig pintar la superfície. VICENTE MAS FITO. Sóc mecànic industrial i em dedico a reparar màquines i construir peces amb màquines de taller. La meva afició és reciclar objectes sense ús i donar-los una nova oportunitat, reconvertintlos en una altra cosa diferent per al que van ser creats... i si és possible amb un toc d’humor.

MESA TRAMEX. Encontré un embalaje de madera en el taller de un amigo y en seguida visualicé las modificaciones para convertirlo en mesa. Con un cristal que tenía por el taller, una rejilla metálica que corté a medida, y la madera lijada y encerada, la mesa quedó lista.

TRAMEX TABLE. I found a wooden packing in the workshop with a friend and I immediately visualized the transformation to make it into a table. With a pane that I had in my workshop, a metal grid, and the wood that I cut, sanded and polished, the table was ready.

CANDELABRO CALABRO. Con unas patas de silla giratoria hice el candelabro. Quité las ruedas y puse unas piezas de aluminio para sujetar las velas. También lijé y pinté la superficie.

CALABRO CANDLESTICK. With the legs of a swivel chair I made a candlestick. I took out the wheels and put some pieces of aluminum to hold the candles. I also sanded and painted the surface.

VICENTE MAS FITO. Soy mecánico industrial y me dedico a reparar máquinas y construir piezas con máquinas de taller. Mi afición es reciclar objetos sin uso y darle una nueva oportunidad, reconvirtiéndolos en otra cosa distinta para lo cual fueron creados... y si es posible con un toque de humor.

VICENTE MAS FITO. I am an industrial mechanic and I repair machines and build machines parts. My hobby is to recycle unused objects and give a new

83


Viviendas barriales/ habitat nr. 4 INSITU Caracas, Venezuela HABITAT NR 4 es configura per mitjà de cubs que es fabriquen sistemàticament in-situ, promovent l’autoconstrucció i l’intercanvi de sabers. La configuració pot modificar-se per adaptar-se a varietats de terrenys i requeriments programàtics de l’habitatge. El seu sistema constructiu ve de la modulació de cubs de 3×3 metres, responent així a l’ús de materials industrialitzats i apuntant al 0 desaprofitament. INSITU és principalment un lloc, qualsevol lloc on es treballa en comunitat. Es formen en el 2011 com una iniciativa del UaBureau formalitzant-se com a fundació sense finalitats de lucre en el 2014. Implementen projectes i recerques sobre el desenvolupament espontani i no planificat de les ciutats, els seus espais no consolidats i els processos acte constructius.

HABITAT NR 4 se configura por medio de cubos que se fabrican sistemáticamente en sitio, promoviendo la autoconstrucción y el intercambio de saberes. La configuración puede modificarse para adaptarse a variedades de terrenos y requerimientos programáticos de la vivienda. Su sistema constructivo parte de la modulación en cubos de 3×3 metros, respondiendo así al uso de materiales industrializados y apuntando al 0 desperdicio. INSITU es principalmente un lugar, cualquier lugar donde se trabaja en comunidad. Se forman en el 2011 como una iniciativa del UaBureau formalizándose como fundación sin fines de lucro en el 2014. Implementan proyectos e investigaciones sobre el desarrollo espontáneo y no planificado de las ciudades, sus espacios no consolidados y los procesos auto constructivos.

http://www. insituglobal.org

HABITAT NR4 is configured through cubes made systematically in place, promoting self construction and exchange of knowledge. Configuration can be adapted to different kinds of terrain, and needs of the house. Its constructive system comes from modulating in 3x3m cubes, responding to the industrial material used measurements, thus pointing to zero waste. INSITU is mainly a place, any place where work is done in community. It starts in 2011 as an initiative of Ua Bureau, formalizing as a non profit foundation in 2014. They implement projects and research about non-planified spontaneous development of cities, non consolidated spaces, and self-construction processes.

85


Jardín en bombillas PAOLA CIOCCA Barcelona, Espanya “El JARDÍ EN BOMBILLAS és un objecte social, perquè a partir de la meva idea s’ha engegat una xarxa de centres de recollida. Tendes d’il·luminació del territori, electricistes, amics i coneguts: tots nodreixen el procés guardant les bombetes espatllades. D’aquesta manera, no solament he pogut involucrar a la comunitat en la construcció de l’obra, sinó que, a través de l’objecte es compleix un gest viral d’educació ambiental en el qual la comunitat assumeix un paper actiu”. PAOLA CIOCCA és llicenciada en Comunicació. Ha participat en projectes de recerca sobre models de gestió de museus i institucions culturals en el Departament d’Economia de la Universitat de Torí i en el IRES Piemonte.

“El JARDÍN EN BOMBILLAS es un objeto social, porque a partir de mi idea se ha puesto en marcha una red de centros de recogida. Tiendas de iluminación del territorio, electricistas, amigos y conocidos: todos nutren el proceso guardando las bombillas estropeadas. De esta manera, no solo he podido involucrar a la comunidad en la construcción de la obra, sino que, a través del objeto se cumple un gesto viral de educación ambiental en el que la comunidad asume un papel activo”. PAOLA CIOCCA es licenciada en Comunicación. Ha participado en proyectos de investigación sobre modelos de gestión de museos e instituciones culturales en el Departamento de Economía de la Universidad de Turín y en el IRES Piemonte.

“GARDEN IN BULBS is a social object, because the project has started a network of centers for light bulb collection. Lighting stores, electricians, friends and acquaintances: all them nourish the process keeping the damaged bulbs. In that way, I could involve the community in the construction of the work, and also I created a viral gesture of environmental awareness in which the community takes an active role. “ PAOLA CIOCCA has a degree in Communication. He has participated in research projects on management models of museums and cultural institutions in the Department of Economics at the University of Turin and the IRES Piemonte.

http://www.jardinesenbombillas.com http://el-recetario.net/?receta=jardines-en-bombillas

87


TransfoLAB BCN, a Center for Trash Investigation TRANSFODESIGN Barcelona, Espanya Concebem la idea de TRANSFOLAB BCN, el primer centre de recerca de residus, en 2012. Però ens va portar alguns anys trobar l’espai perfecte per a aquest projecte. Avui transfoLAB BCN funciona com a oficina, i també és un espai compartit per makers, arquitectes, dissenyadors i entusiastes interessats en el disseny i l’experimentació amb escombraries, i en els objectes descartats. TRANSFODESIGN és una organització creativa que segueix dos principis: crear disseny a través de la transformació (residus, objectes obsolets, elements naturals, enderrocs) i transformar a través del disseny (gent, espais de treball, estils de vida, presa de consciència, polítiques, societats, assentaments urbans).

Concebimos la idea de TRANSFOLAB BCN, el primer centro de investigación de residuos, en 2012. Pero nos llevó algunos años encontrar el espacio perfecto para este proyecto. Hoy transfoLAB BCN funciona como oficina, y también es un espacio compartido para makers, arquitectos, diseñadores y entusiastas interesados en el diseño y la experimentación con basura, y en los objetos descartados. TRANSFODESIGN es una organización creativa que sigue dos principios: crear diseño a través de la transformación (residuos, objetos obsoletos, elementos naturales, escombros) y transformar a través del diseño (gente, espacios de trabajo, estilos de vida, toma de conciencia, políticas, sociedades, asentamientos urbanos).

http://www.transfodesign.info

We conceived the idea of TRANSFOLAB BCN, the first Center for Trash Investigation, in 2012. But it took us a few years to find the perfect space for it. TransfoLAB BCN now functions both as our headquarter and as a shared space for makers, architects, designers and enthusiasts interested in design and experimentation with waste, and discarded objects. TRANSFODESIGN is a creative organization that follows two main principles in its operation: create design through transformation (residues, obsolete objects, natural elements, construction debris) and transform through design (people, work spaces, lifestyles, conscience, policies, societies, urban settlements).

89


Lights -D- Sign LAS TRES SILLAS València, Espanya Hi ha moltes formes d’il·luminar la vida de les persones. LIGHTS-D-SIGN aposten per una fabricació artesanal, promovent que els oficis artesans de tota la vida perdurin i siguin valorats conseqüentment, per això en una part d’aquest projecte hem comptat amb el treball de l’artesana Valènciana del vidre Sara Sorribes, que ens ha realitzat el tall i poliment d’unes ampolles de cristall. Si sumem la passió per l’artesania i una gran consciència ecològica, obtenim l’orige de LAS TRES SILLAS. La nostra matèria primera són objectes i mobles antics amb una història darrere, no comprem ni fabriquem peces amb materials nous.

Hay muchas formas de iluminar la vida de las personas. LIGHTS-D-SIGN apuestan por una fabricación artesanal, promoviendo que los oficios artesanos de toda la vida perduren y sean valorados consecuentemente, por ello en una parte de este proyecto hemos contado con el trabajo de la artesana Valènciana del vidrio Sara Sorribes, que nos ha realizado el corte y pulido de unas botellas de cristal. Si sumamos la pasión por la artesanía y una gran conciencia ecológica, obtenemos el origen de LAS TRES SILLAS. Nuestra materia prima son objetos y muebles antiguos con una historia detrás, no compramos ni fabricamos piezas con materiales nuevos.

There are many ways to illuminate people’s lives. LIGHTS-D-SIGN go for a handcrafted manufacture, promoting traditional artisan businesses to last and to be valued consequently; that’s why we trusted Sara Sorribes work, a Valèncian glass artisan, to cut and polish the cristal bottles for VETREA. If we add the passion for crafts to a big ecological consciousness, we get the origin of LAS TRES SILLAS. Our raw materials are old objects and furniture with a story behind, we don’t buy or manufacture with new material.

http://www.lastressillas.com http://el-recetario.net/?receta=lampara-vetrea

91


Dobro guitarra resonadora LEONARDO CAYUELA Barcelona, Espanya Aquesta GUITARRA RESSONADORA DOBRO està inspirada en les guitarres fetes amb caixes de puros de de els primers bluesman, les “cigar box guitars”. El dobro (guitarra ressonadora) que usaven i usen els bluesman, és una guitarra amb cos metàl·lic que té un con ressonador dins del mateix. La guitarra que es presenta té un con ressonador sota les cordes, construït amb un bol d’alumini i un motlle bescuit. LEO CAYUELA (Barcelona, 1968) és bluesman i artesà del barri del Clot a Barcelona. Construeix les seves guitarres amb caixes de puros, seguint la tradició dels primers bluesman del segle passat. És fundador i productor del grup Blues in the box.

Esta GUITARRA RESONADORA DOBRO está inspirada en las guitarras hechas con cajas de puros de de los primeros bluesman, las “cigar box guitars”. El dobro (guitarra resonadora) que usaban y usan los bluesman, es una guitarra con cuerpo metálico que tiene un cono resonador dentro del mismo. La guitarra que se presenta tiene un cono resonador bajo las cuerdas, construido con un bol de aluminio y un molde bizcocho. LEO CAYUELA (Barcelona, 1968) es bluesman y artesano del barrio del Clot en Barcelona. Construye sus guitarras con cajas de puros, siguiendo la tradición de los primeros bluesman del siglo pasado. Es fundador y productor del grupo Blues in the box.

GUITARRA RESONADORA DOBRO (resonator guitar) is inspired in “cigar box guitars”, those were the first bluesmen guitars made from cigar boxes. Dobro, which bluesmen used and use, is a guitar with a metallic body which has a echoing cone inside of it. The guitar shown here has a cone built from an aluminum bowl and a cake mould. LEO CAYUELA (Barcelona, 1968) is a bluesman and crafter-artist from Clot neighborhood in Barcelona. He builds his guitars out of cigar boxes, following the tradition of the first bluesmen from last century. He is the founder and producer of the band Blues in the box.

http://el-recetario.net/?receta=dobro-guitarra-resonadora https://soundcloud.com/blues-in-the-box https://vimeo.com/bluesinthebox

93


Cerdo salvaje GUIDO PUCCIONI Barcelona, Espanya PORC SALVATGE és un llum amb doble funció (llum i portalibro) i a més té una capseta per guardar coses. Es va utilitzar fusta reciclada, una cullereta i aparell elèctric. Em dic GUIDO, tinc 39 anys, treball de jardiner i tinc un taller on em dedico a construir objectes amb material reciclat.

CERDO SALVAJE es una lámpara con doble función (luz y portalibro) y además tiene una cajita para guardar cosas. Se utilizó madera reciclada, una cucharilla y aparato eléctrico.

CERDO SALVAJE is a lamp with a double function of light and bookshelf, and has a little box to put things as well. It was made with up cycled wood, a small spoon and electric parts.

Me llamo GUIDO, tengo 39 años, trabajo de jardinero y tengo un taller donde me dedico a construir objetos con material reciclado.

My name is GUIDO, I am 39, work as a gardener and have a workshop where I make objets with waste material.

http://youtu.be/0HgqKs46c0U

95


Caleidoscopi JOSEP MARIA CONGOST València, Espanya CALEIDOSCOPI és una mirada al clavegueram però en volta de trobar aigües negres, brutícia o cocodrils, el que apareix és un dibuix en moviment que mai es repeteix. La construcció és senzilla: cal disposar de restes d’instal·lacions de sanejament, metacrilat, vidre i tres espills. Amb el pvc es forma la part mòbil en la que estan els elements que formen el dibuix, amb la ceràmica es forma el cos fixe on estan els espills que multipliquen la imatge. JOSEP MARIA CONGOST es arquitecte, gravador i fuster.

CALEIDOSCOPI es una mirada al alcantarillado pero en lugar de encontrar aguas negras, suciedad o cocodrilos, lo que aparece es un dibujo en movimiento que nunca se repite. La construcción es sencilla: hay que disponer de restos de instalaciones de saneamiento, metacrilato, vidrio y tres espejos. Con el pvc se forma la parte móvil en la que están los elementos que forman el dibujo, con la cerámica se forma el cuerpo fijo donde están los espejos que multiplican la imagen. JOSEP MARIA CONGOST es arquitecto, grabador y carpintero.

http://www. jmcongost.com http://el-recetario.net/?receta=caleidoscopi

CALEIDOSCOPI is a look at the sewage system in which we don’t find dirty water nor crocodiles, just a moving pattern that never repeats. Building it is simple: waste from plumbing, methacrylate, glass and three mirrors. With pvc parts, rotating part is built, where the elements that will form the patterns are. With the ceramic part body is built, there are the mirrors that multiply the image. JOSEP MARIA CONGOST is an architect, engraver and carpenter.

97


TIPI MARTINA MIRABALLES Palma de Mallorca, Espanya TIPI — Terrè Imaginatiu per al Pensament Introspectiu — és un espai per endinsar-se, distanciar-se del soroll del quotidià per arribar al moment de creació. Amb la finalitat d’activar aquesta filosofia per a la generació d’un sistema de pensament i la fluïdesa del desenvolupament creatiu s’idealitza el disseny d’un espai efímer, de fàcil muntatge a partir de materials considerats “residus” que col·laborin amb l’activació del pensament individual i col·lectiu. MARINA MIRABALLES. Criada al voltant del món; Uruguai, Brasil, Atlanta, Mallorca. Inspirada per diferents paisatges i experiències col·leccionades en la memòria. Graduada en disseny de producte, Martina comparteix un gran amor per la naturalesa, el disseny tèxtil, disseny floral, disseny gràfic, textures i contrastos.

TIPI — Terreno Imaginativo para el Pensamiento Introspectivo — es un espacio para adentrarse, distanciarse del ruido de lo cotidiano para llegar al momento de creación. Con el fin de activar esta filosofía para la generación de un sistema de pensamiento y la fluidez del desarrollo creativo se idealiza el diseño de un espacio efímero, de fácil montaje a partir de materiales considerados “residuos” que colaboren con la activación del pensamiento individual y colectivo. MARINA MIRABALLES. Criada alrededor del mundo; Uruguay, Brasil, Atlanta, Mallorca. Inspirada por diferentes paisajes y experiencias coleccionadas en la memoria. Graduada en diseño de producto, Martina comparte un gran amor por la naturaleza, el diseño textil, diseño floral, diseño gráfico, texturas y contrastes.

TIPI - Imaginative Area for Introspective Thinking - is a space for looking inside, take distance from routine to achieve a moment of creation. With the aim of activating this philosophy to generate a thinking system and a fluent creative process, an ephemeral, easy to build, and made out of “waste” space is thought, in order to contribute to activate individual and collective thinking. MARTINA MIRABALLES. Raised around the world; Uruguay, Brasil, Atlanta and Mallorca. Inspired by different landscapes and experiences collected in her memory. Graduate in product design, Martina shares a great love for nature, textile design, oral design, graphic design, textures and contrasts.

http://martinamira.tumblr.com http://primitiveurbanliving.wordpress.com http://el-recetario.net/?receta=tipi-terreno-imaginativo-para-el-pensamiento-

99


Come in / Pasen y vean GEMMA PEÑA FERRER Barcelona, Espanya COME IN és una de les peces que compon “L’espai entre els objectes”, projecte que proposa un diàleg entre els espais públics i privats a través dels objectes, basant-se en la teoria de la materialització (l’objecte com a forma física d’idees abstractes). COME IN és una peça que convida a tot transeünt a descobrir nous espais, creant nous recorreguts, a través de les cintes que s’utilitzen per prohibir el pas de manera temporal a algun lloc, establiment, etc. i les dotar d’un nou sentit. GEMMA PEÑA FERRER va estudiar el Grau en Disseny Gràfic en BAU. El seu interès per l’Art es reflecteix en els seus projectes creant així un debat en relació a les fronteres entre disciplines.

COME IN es una de las piezas que compone “El espacio entre los objetos”, proyecto que propone un diálogo entre los espacios públicos y privados a través de los objetos, basándose en la teoría de la materialización (el objeto como forma física de ideas abstractas). COME IN es una pieza que invita a todo transeúnte a descubrir nuevos espacios, creando nuevos recorridos, a través de las cintas que se utilizan para prohibir el paso de manera temporal a algún lugar, establecimiento, etc. y las dota de un nuevo sentido. GEMMA PEÑA FERRER estudió el Grado en Diseño Gráfico en BAU. Su interés por el Arte se refleja en sus proyectos creando así un debate en relación a las fronteras entre disciplinas.

http://www.behance.net/laritzzo

COME IN is one of the works included in “El espacio entre los objetos” (space between objects), project that proposes a dialogue between private and public spaces through objects, based in the theory of materialization (the object as physical form of abstract ideas). COME IN is a piece that invites pedestrians to discover new spaces, creating new itineraries, through the “no entry” tapes, providing them with a new meaning. GEMMA PEÑA FERRER studied Graphic Design degree in BAU. Her interest for art is reflected in her projects creating a debate related to frontiers between different disciplines.

101


Wine Cabinet, Bacchus MELISSA GHIËTTE Gant, Bèlgica La VINOTECA BACCHUS està formada per tres elements: un vell bagul de munició de la 1ªGM, una estructura de xapa inserida que pot subjectar fins a 12 ampolles de vi i llums de led. La idea general era convertir el vell bagul en un objecte pràctic sense interferir amb la seva aparença externa. I d’aquesta manera donar una segona vida a coses velles o sense ús. MELISSA GHIETTE (Etterbeek, Belgium, 1987). Koninklijke Academie voor Schone Kunsten KASK, Gent, Belgium (BE). Grau en Belles arts especialitat escultura (2012). Master Belles arts (2014).

La VINOTECA BACCHUS está formada por tres elementos: un viejo baúl de munición de la 1ªGM, una estructura de chapa insertada que puede sujetar hasta 12 botellas de vino y luces de led. La idea general era convertir el viejo cajón en un objeto práctico sin interferir con su apariencia externa. Y de este modo dar una segunda vida a cacharros viejos o sin uso. MELISSA GHIETTE (Etterbeek, Belgium, 1987). Koninklijke Academie voor Schone Kunsten KASK, Gent, Belgium (BE). Grado en Bellas Artes especialidad escultura (2012). Master Bellas artes (2014).

http://sams.eu

WINE CABINET, BACCHUS is composed out of tree elements: an old WW1 ammunition trunk, an inserted plywood casket which can hold up to 12 wine bottles and led-light. The general idea was to convert an old trunk into a practical object without interfering with its external appearance. Thus, giving a second life to unwanted or unused artefacts. MÉLISSA GHIËTTE (Etterbeek, Belgium, 1987). Koninklijke Academie voor Schone Kunsten KASK, Gent, Belgium (BE). Bachelor Fine Arts Sculpture (2012). Master Fine Arts (2014).

103


Mace-maderero Cosiendo madera FERMINA GARRIDO Madrid — Sevilla, Espanya El MACE-MADERERO s’idea a partir de dos materials de deixalla: garrafes de plàstic de 5 litres i les tauletes que sobren en la nostra fusteria. El nostre projecte no solament procura embellir les ampolles una vegada tallada l’embocadura i que estan llestes per al seu ús com a tests, sinó que mitjançant el tall, la reordenació de les dues parts de l’ampolla i la col·locació dels tests en els maceteros de fusta, millorem el comportament d’humitat i reg i, a més, permetem la seva ubicació en diferents disposicions, penjades de la paret o del sostre, o simplement sobre el sòl. FERMINA GARRIDO és dissenyadora i doctora arquitecta. Apassionada de la recerca, de la construcció amb fusta i del paisatgisme i la jardineria.

El MACE-MADERERO se idea a partir de dos materiales de desecho: garrafas de plástico de 5 litros y las tablillas que sobran en nuestra carpintería. Nuestro proyecto no solo procura embellecer las botellas una vez cortada la embocadura y que están listas para su uso como macetas, sino que mediante el corte, la reordenación de las dos partes de la botella y la colocación de las macetas en los maceteros de madera, mejoramos el comportamiento de humedad y riego y, además, permitimos su ubicación en diferentes disposiciones, colgadas de la pared o del techo, o simplemente sobre el suelo.

MACE-MADERERO is designed from two waste materials: 5 liter water bottles and wood scraps from our wood workshop. Our project not only tries to embellish the bottles once they are cut and ready to use as plant pots, but rearranges both bottle halves to improve humidity and water needs, and allows to locate it in different ways, hanged in the wall or ceiling, or on the floor. FERMINA GARRIDO is a designer and doctor in architecture. Passionate investigator, wood builder and gardener.

FERMINA GARRIDO es diseñadora y doctora arquitecta. Apasionada de la investigación, de la construcción con madera y del paisajismo y la jardinería.

http://www.ferminagarrido.com

105


Lilium CAROLINA MICÓ València, Espanya LILIUM és un sitema de llum modular, fet amb velles perxes metàl·liques, mitges trencades i brides. La idea comença pensant en com de fàcils son de trencar les mitges. Apareix la newcessitat de donar-los un segon ús, per la qual cosa es dissenya Lilium, un llum de fabricació casolana i senzilla, que permet al “maker” jugar amb la seva pròpia creativitat i explorar les diferents opcions d’aquest sistema d’il·luminació. L’estètica de les pantalles, variarà segons l’estampat de les mitges, quedant així un element de decoració pràctic i molt personalitzat. CAROLINA MICÓ NAVARRO és dissenyadora de Producte, graduada en 2014 per la EASD de València. Ha realitzat diverses activitats, workshops, residències i intercanvis, entre ells l’experiència d’intercanvi en la MOME de Budapest, la residència Artísitca en LAS NAVES de València i el Workshop Breaking Cultural Xoc a TAIWAN TECH de Taipei.

LILIUM es un sitema de lámpara modular, hecho con viejas perchas metálicas, medias rotas y bridas. La idea comienza pensando en lo fáciles de romper que son las medias. Aparece la necesidad de darles un segundo uso, por lo que se diseña Lilium, una lámpara de fabricación casera y sencilla, que permite al “maker” jugar con su propia creatividad y explorar las diferentes opciones de este sistema de iluminación. La estética de las pantallas, variará según el estampado de las medias, quedando así un elemento de decoración práctico y muy personalizado. CAROLINA MICÓ NAVARRO es diseñadora de Producto, graduada en 2014 por la EASD de València. Ha realizado diversas actividades, workshops, residencias e intercambios, entre ellos la experiencia de intercambio en la Mome de Budapest, la residencia Artísitca en Las Naves de València y el Workshop Breaking Cultural Shock en Taiwan Tech de Taipei.

LILIUM is a modular system for lighting, made with old metallic hangers, panties and plastic clamps.The idea starts thinking how easily panties break. There appears the need to give them a second use, that’s why Lilium is designed, a home made lamp, easy to make, that allows the maker play with his or her creativity, and explore the different options of this lighting system. The aesthetics of the lamps will change depending on the panties pattern, so the lamp will be a practical and personal decoration element. CAROLINA MICÓ NAVARRO is a product designer, graduated 2014 in EASD, València. She’s done several activities, workshops, residences and exchanges, including an exchange with Mome Budapest, artistic residence in Las Naves, València, and the workshop Breaking Cultural Shock in Taiwan Tech, Taipei.

http://el-recetario.net/?receta=lilium-la-lampara-modular

107


Taburete de cartón DIY ÉRIKA ESTEBAN València, Espanya És un tamboret realitzat amb cartró de caixes usades de cartró corrugat. Consisteix en una sèrie de plantilles les quals únicament cal tallar, doblegar i assemblar. L’estructura triangulada que s’aconsegueix permet aguantar molt pes i mantenir-se estable. Per als casos en què el cartró està afeblit per la humitat, etc., com va ser el meu cas, vaig cosir cordes de cara a cara del tamboret entrecreuades per reforçar el producte. ÉRIKA ESTEBAN és estudiant de Disseny de Producte i treballa com a dissenyadora en una empresa de fabricació de maquinària especial. En treballar en un entorn industrial i estudiar disseny de producte unifica aquests dos mons i idea dissenys amb els desfets que s’acumulen allí o bé amb els quals troba al carrer.

Es un taburete realizado con cartón de cajas usadas de cartón corrugado. Consiste en una serie de plantillas las cuales únicamente hay que cortar, doblar y ensamblar. La estructura triangulada que se consigue permite aguantar mucho peso y mantenerse estable. Para los casos en que el cartón está debilitado por la humedad, etc., como fue mi caso, cosí cuerdas de cara a cara del taburete entrecruzadas para reforzar el producto. ÉRIKA ESTEBAN es estudiante de Diseño de Producto y trabaja como diseñadora en una empresa de fabricación de maquinaria especial. Al trabajar en un entorno industrial y estudiar diseño de producto unifica esos dos mundos e idea diseños con los deshechos que se acumulan allí o bien con los que encuentra en la calle.

It is a stool made of used corrugated cardboard boxes. It consists of a series of patterns to be cut, fold and assembled. The triangle structure allows to bear a lot of weight being stable.If cardboard is weakened by humidity, like in the prototype, I sew rope threads crossed over to reinforce it. ÉRIKA ESTEBAN is a Product Design student and works as a designer in a company that builds special machinery. Working in an industrial environment and studying product design, she puts together both worlds and thinks designs with the waste accumulated there or whatever she finds in the street.

109


Mobiliario Sarean RECREA2 Bilbao, Espanya SAREAN és un projecte col·lectiu a tres bandes: una associació híbrida integrada per veïnes i ens col·lectius situats al barri de Sant Francisco, l’Ajuntament i una empresa hostelera. És un espai amb bar, restaurant i sala multiusos on es realitza una programació variada i transversal, amb l’objectiu de dinamitzar la plaça i des d’ella, el barri. Com a projecte col·lectiu es va idear un taller de formació i ocupació des del qual fabricar el mobiliari per al local. La taula mostrada està realitzada amb potes de pupitre i fusta de palets. Acompanyem la taula amb una cadira realitzada a partir de les cadires d’un Bingo del Casco Viejo. RECREA2 és una empresa artesana que comença la seva marxa en 1999 amb Ana Davila i Beatriz Silva. Dissenyem explorant solucions decoratives, fucionales o estructurals, des de la filosofia de reciclatge, recuperant materials molt diversos i reutilitzant objectes rebutjats.

SAREAN es un proyecto colectivo a tres bandas: una asociación híbrida integrada por vecinas y entes colectivos ubicados en el barrio de San Francisco, el Ayuntamiento y una empresa hostelera. Es un espacio con bar, restaurante y sala multiusos donde se realiza una programación variada y transversal, con el objetivo de dinamizar la plaza y desde ella, el barrio. En tanto que proyecto colectivo se ideó un taller de formación y empleo desde el que fabricar el mobiliario para el local. La mesa mostrada está realizada con patas de pupitre y madera de palets. Acompañamos la mesa con una silla realizada a partir de las sillas de un Bingo del casco Viejo. RECREA2 es una empresa artesana que comienza su andadura en 1999 con Ana Davila y Beatriz Silva. Diseñamos explorando soluciones decorativas, fucionales o estructurales, desde la filosofía de reciclaje, recuperando materiales muy diversos y reutilizando objetos desechados.

http://www. sarean.info

SAREAN is a collective project that includes: a hybrid association integrated by neighbors of San Francisco neighborhood in Bilbao, local authorities and a catering company. It’s a space with bar, restaurant, and multipurpose area where different events take place, in order to energize the square and the neighborhood. As a collective project a workshop for learning and crafting was created, and there the furniture for the space was manufactured. The table shown is made from school table legs, and pallet wood from pallets made of a variety of african woods. The chairs were made from old chairs from a Bingo place in old town. RECREA2 is a craft company that starts walking in 1999 with Ana Davila and Beatriz Silva. We design exploring decorative, functional or structural solutions, recovering all kinds of materials and reusing discarded objects.

111


Zaborra puztu Infla tu basura BASURAMA—KALEKA Madrid—Lekeitio, Espanya ZABORRA PUZTU - Infla Tu Basura. Dues icones de la societat de consum, la bossa de plàstic del supermercat i el plàstic d’embalatge, es converteixen en matèria primera per construir un espai a força d’aire propulsat per ventiladors domèstics. El inflable que aquí es presenta és el resultat d’un taller col·laboratiu desenvolupat en Kaleka 27 de Lekeitio, al juliol de 2016. Durant dos dies nens i adults van explicar i van classificar el plàstic rebutjat que ells mateixos havien recopilat i van ajuntar les peces amb cinta adhesiva per donar forma a aquest espai. BASURAMA és una associació sense ànim de lucre dedicada a la recerca i acció sobre la producció i reutilització de residus. KALEKA. Festival Internacional de Teatre de Carrer de Lekeitio, fundat al 1989, és pioner a l’àmbit de les arts de carrer a Euskal Herria.

ZABORRA PUZTU - Infla Tu Basura. Dos iconos de la sociedad de consumo, la bolsa de plástico del supermercado y el plástico de embalaje, se convierten en materia prima para construir un espacio a base de aire propulsado por ventiladores domésticos. El inflable que aquí se presenta es el resultado de un taller colaborativo desarrollado en Kaleka 27 de Lekeitio, en julio de 2016. Durante dos días niños y adultos contaron y clasificaron el plástico desechado que ellos mismos habían recopilado y juntaron las piezas con cinta adhesiva para dar forma a este espacio. BASURAMA es una asociación sin ánimo de lucro dedicada a la investigación y acción sobre la producción y reutilización de residuos. KALEKA. Festival Internacional de Teatro de Calle de Lekeitio, fundado en 1989, es pionero en el ámbito de las artes de calle en Euskal Herria.

http://www.basurama.org http://www.kaleka.eus

ZABORRA PUZTU - Blow Your Waste. Two icons of the consumerism, supermarket plastic bags and packaging plastic, become raw material to build an inflatable space full of air generated by domestic fans. The inflatable shown here is the result of a collaborative workshop developed in Kaleka 27 of Lekeitio, in July 2016. During two days kids and adults processed the waste plastic they had compiled, and then put together the parts with tape, to shape this space. BASURAMA is a nos profit association dedicated to research and action about production and up cycling of waste. KALEKA. Lekeitio International Street Theater Festival, founded in 1989, is a pioneer in the field of street art in Euskal Herria.

113


El traster de Can Ricart EIX PERE IV Barcelona, Espanya Des de la Taula Eix Pere IV impulsem i donem suport a un grup de veïns/es per organitzar el primer diumenge de cada mes un MERCAT D´INTERCANVI I DE SEGONA MÀ a la placeta de CAN RICART. Els objectius a assolir son molts i diversos. Creiem en la necessitat d’obrir nous espais d’interrelació veïnal fora de les grans artèries principals del barri, i d’aquesta manera dinamitzar una plaça tan bonica com es la de Can Ricart. Amb el mercat d´intercanvi i de segona mà es promou la col·laboració entre les persones i es fomenta el reciclatge i la reutilització de les coses que ja no es fan servir. La TAULA EIX PERE IV és una plataforma ciutadana que treballa per recuperar el carrer Pere IV i el seu entorn promovent l’activació d’espais actualment en desús amb iniciatives i projectes locals, sociocomunitaris, cooperatius i d’economia social i solidària.

Desde la Taula Eix Pere IV impulsamos y apoyamos a un grupo de vecinos/as para organizar el primer domingo de cada mes un MERCADO DE INTERCAMBIO Y DE SEGUNDA MANO en la plazoleta de CAN RICART. Los objetivos a lograr son muchos y diversos. Creemos en la necesidad de abrir nuevos espacios de interrelación vecinal fuera de las grandes arterias principales del barrio, y de este modo dinamizar una plaza tan bonita como es la de Can Ricart. Con el mercado de intercambio y de segunda mano se promueve la colaboración entre las personas y se fomenta el reciclaje y la reutilización de las cosas que ya no se usan. La TAULA EIX PERE IV es una plataforma ciudadana que trabaja para recuperar la calle Pere IV y su entorno promoviendo la activación de espacios actualmente en desuso con iniciativas y proyectos locales, sociocomunitaris, cooperativos y de economía social y solidaria.

http://www.eixpereiv.org

From Taula Eix Pere IV we support a group of neighbors to organize, every first sunday of the month, A SECOND HAND EXCHANGE MARKET in CAN RICART square.The objectives are diverse. Opening new spaces for neighbours’ relationship, activating Can Ricard square. The market encourages people to cooperate with each other and tho upcycle and reuse too. The TAULA EIX PERE IV is a citizen platform working to recover Pere IV street and surroundings, promoting activation of the spaces that are unused with local, commentary, cooperative, solitary projects.

115


Chainwork Reverted BASURAMA BILBAO BILBAO, Espanya Chainwork Reverted investiga sobre la relació consum/deixalla incloent als seus actors principals i mostrant com els recicladors informals inverteixen, en certa mesura, el procés. La video-instal·lació mostra com transporten els compradors la seva compra en el carro del supermercat i com porten els recicladors els materials rescatats de les escombraries. Encara que el reciclatge és un mecanisme més de la indústria i la societat per produir i consumir més amb la consciència més tranquil·la, els recicladors juguen un paper clau a l’hora de rescatar valor a partir de residus. Exerceixen una feina que ningú vol realitzar. Tot i així, com treballen amb el que la societat rebutja, això és, les escombraries, solen ser maltractats i menysvalorats. BASURAMA és una associació sense ànim de lucre dedicada a la recerca i acció sobre la producció i reutilització de residus.

Chainwork Reverted investiga sobre la relación consumo/desecho incluyendo a sus actores principales y mostrando cómo los recicladores informales invierten, en cierta medida, el proceso. La video-instalación muestra cómo transportan los compradores su compra en el carro del supermercado y cómo llevan los recicladores los materiales rescatados de la basura. Aunque el reciclaje es un mecanismo más de la industria y la sociedad para producir y consumir más con la conciencia más tranquila, los recicladores juegan un papel clave a la hora de rescatar valor a partir de residuos. Desempeñan una labor que nadie quiere realizar. Aún así, como trabajan con lo que la sociedad desecha, esto es, la basura, suelen ser maltratados y minusvalorados.

Chainwork Reverted investigates the consumption/waste relationship including its key players and shows how informal recyclers invest, to some extent, the process. The videoinstallation shows how buyers transport their purchases in the supermarket cart and how recyclers carry the materials salvaged from the trash. Although recycling is one more mechanism of industry and society to produce and consume more with a calmer conscience, recyclers play a key role in salvaging value from waste. They perform a task that no one wants to make. Even so, as they work with what society throws away, that is, garbage, they are often mistreated and undervalued.

BASURAMA es una asociación sin ánimo de lucro dedicada a la investigación y acción sobre la producción y reutilización de residuos.

BASURAMA is a non-profit association dedicated to research and action on the production and reuse of waste.

http://www.basurama.org

117


Data/Fecha/Date: del 10 de Noviembre al 4 de Diciembre de 2016. Lloc/Lugar/Place: Museu del Disseny — Disseny Hub Barcelona, Espanya. Organitza/Organiza/Organizes: Makea Tu Vida Amb la col·laboració/Con la colaboración/With the support: Museu del Diseny de Barcelona · Ajuntament de Barcelona Agraïments/Agradecimientos/Thanks: Fàbrica de Creació Fabra i Coats, La Fundició del Poblenou, Jardí Botànic de la Universitat de València, Ateneu de Fabricació de La Fàbrica del Sol. Comissariat i coordinació/Comisariado y coordinación/ Curated and coordinated: Makea Tu Vida Equip Tècnic/Equipo Técnico/Technical Team: Alberto Flores, Mireia Juan, Luís García, Ana Pérez, Josep Anton Fitó, Guifré Tasies, Santiago Doljanin. Disseny gràfic/Diseño gráfico/Graphic Design: Alba Fernández + Flou Flou D.A. Video: Elliot Alcalde


www.rehogar.net

Organitza

Amb la col.laboraciรณ de

Exposición REHOGAR 2016  

Del 10 de Noviembre al 4 de Diciembre de 2016, el colectivo Makea Tu Vida presenta en el Museu del Disseny de Barcelona esta exposición que...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you