Page 1

“Montserrat un munt d’aventures” curs 2010 / 2011

Itinerari 2

Hola un altre cop, nois i noies! Crec que ha arribat el moment d'anar a la muntanya. Podríem fer un itinerari que, per Sant Miquel, ens portés al cim més alt de Montserrat, Sant Jeroni. Però abans d'entrar-hi, caldria saber com ha arribat a tenir aquestes formes.

Endavant!

1


“Montserrat un munt d’aventures” curs 2010 / 2011

Activitat 1

Per saber com es va formar la muntanya, busqueu a la Biblioteca el tema de la Formació. D'aquesta manera, coneixereu els orígens de Montserrat i entendreu com és la roca que la forma. Feu-ne un resum per al vostre dossier; podeu acompanyar-lo dels dibuixos necessaris. I digueu-me quins són els tres elements que formen el conglomerat montserratí. FORMACIÓ GEOLÒGICA DE LA MUNTANYA DE MONTSERRAT Segons ens han explicat els professors i la visita que vàrem fer a Cardona junt amb la informació de la Biblioteca podem dir que: Les roques de la muntanya de Montserrat són d’origen sedimentari, és a dir que els seus materials no han sortit directament del centre de la terra. Això vol dir que aquesta muntanya no ha estat sempre així Fa milions d’anys al lloc on actualment hi ha Catalunya hi havia un mar i on ara hi ha el mar Mediterrani hi havia terres muntanyoses. D’aquestes muntanyes baixaven rius que arrossegaven sorra i pedres i que es quedaven al voltant del mar.

En diferents moviments de terra les muntanyes que estaven on ara hi ha el mar es van enfonsar. El mar que hi havia al centre de Catalunya va quedar com un llac que amb el temps es va anar assecant. La massa de pedres i fang que hi havia al seu voltant es va anar aixecant degut a les forces que la presionaven. Els elements externs neu, pluja, vent i glaç van acabar de donar les formes arrodonides actuals 2


“Montserrat un munt d’aventures” curs 2010 / 2011

Els elements que componen la terra de la muntanya són:

a) Les pedres anomenades còdols. b) Sorres i argiles que omplen els foradets que tenen els còdols. c) Ciment calcari que uneix els dos elements interiors.

Còdols de riu

Procés de sedimentació

3


“Montserrat un munt d’aventures” curs 2010 / 2011

Activitat 2

Montserrat es troba dins el clima mediterrani, però els canvis sobtats d'altitud en poc espai, fan que apareguin microclimes que contrasten. Per això trobem comunitats vegetals importants, que són ben diferents: les rouredes, les teixedes, les pinedes i les que viuen a la superfície de les roques. No obstant, és l'alzinar, amb els variats sotaboscos formats per arbusts, lianes i herbes, el que cobreix la major part de la muntanya. Relacioneu les fotos dels arbres i arbustos amb la seva descripció. VEGETACIÓ DE MONTSERRAT

Aquesta activitat ens ha quedat així:

B

Alzina: Arbre corpulent amb capçada espessa, fosca i ampla; l'escorça també és fosca i negrosa; la seva fulla pot tenir mides diferents, i el marge, pot ser dentat o no; la cara superior de la fulla és de color verd fosc, i la inferior, grisenca i recoberta d'un fina borra que li permet mantenir la humitat. El seu fruit, la gla, madura a final d'estiu o a la tardor.

A

Boix: Arbust pot aconseguir fins a 5 metres d'alçada. Les fulles són ovades, sense pèls, llueixen en la cara superior i són verdes tot l'any. Es troben oposades a banda i banda de la tija. Els fruits són càpsules ovalades sense pèls, de color negre lluent. La seva fusta és forta, i s'utilitza per fer gravats, estris de cuina, peces d'escacs...

D

Marfull: Arbust de 2 a 4 metres d'alt, de fulles perennes; les branques joves sovint són vermelloses i amb pèls. Les fulles, que són oposades, tenen una forma ovada i el marge enter. Les flors són blanques o lleugerament rosades. Els fruits, ovalats de color blau fosc, maduren d'agost a setembre.

4


“Montserrat un munt d’aventures” curs 2010 / 2011

E

C

Corona de reina: Forma una roseta de fulles verdes i gruixudes amb la vora de color blanc. Aquest color blanquinós són les supuracions de calç que fan les fulles pels porus que tenen al voltant del seu perímetre. Del centre de la roseta surt una tija rogenca que és poblada de flors blanques. Viu a les esquerdes de les roques, en obagues i encarada al nord. Heura: És una liana que s'enfila per parets i arbres mitjançant unes petites arrels que neixen a la tija. A les branques florides, les fulles són ovades i amb un sol nervi principal. A la resta, les fulles són lobulades, sense dents i amb un nervi principal a cada lòbul. Les flors, en forma d’ombrel·la, són d'un color verd groguenc. El fruit és una baia negra.

5


“Montserrat un munt d’aventures” curs 2010 / 2011 Activitat 3

La fauna del massís de Montserrat és típicament mediterrània. La diversitat geogràfica i la riquesa botànica hi permeten l'existència d'una fauna abundant i diversificada (tot i que sovint costa molt de veure!). Elaboreu una cadena alimentària a partir de les descripcions d'aquests animals que formen part de la fauna montserratina. Podeu fer un dibuix per al vostre dossier o un mural per la classe. CADENA ALIMENTÀRIA

La Cadena alimentària ens ha quedat així :

6


“Montserrat un munt d’aventures” curs 2010 / 2011

Activitat 4

Segur que alguna vegada, anant per camins de muntanya, us ha cridat l'atenció una marca vermella i blanca, dues ratlles paral·leles o en forma de creu. Això indica que us trobeu en un dels Senders de Gran Recorregut (GR). Tota Catalunya està creuada per camins GR. I diversos d'aquests conflueixen a Montserrat. Us proposem una llarga excursió des de Portbou fins a Montserrat, passant exclusivament per camins GR. En primer lloc us haureu de fixar-vos en el camí que seguireu. Per quin GR passareu? Trobareu tota la informació dels senders GR a Catalunya a l'adreça d’Internet http://www.euro-senders.com/ En segon lloc ens fixarem una mica més en el tram final. Ens hem de situar a Sant Benet de Bages (entre Sant Fruitós de Bages i Navarcles) i detallar el camí fins a Montserrat. Entre aquests dos punts hi ha: • • • • • • • • • •

Monestir de Montserrat Sant Benet de Bages Can Noguera Can Martorell Roviralta Vallhonesta Santa Cecília de Montserrat Sant Jaume de Castellbell El Pont de Vilomara Sant Vicenç de Castellet

Però...sabríeu posar aquests 10 punts per ordre? Treballeu les respostes de les activitats 1, 2, 3 i 4, me les SENDERS GR Aquesta activitat ens ha costat força, però finalment hem trobat una informació que ens ha agradat. Potser és una mica extensa, però la posem: Procedent d'un GR europeu, el sender s'inicia al pont internacional de Puigcerdà, Fa un recorregut de nord a sud, des de la frontera a Montserrat, juntament amb el GR 8 i el GR 10 i el GR 10-1, forma part del tram espanyol del sender europeu E-7 (Lisboa- Constança), va en direcció a la Molina fins a Coll de Pal i, després, baixa fins a la Pobla de Lillet, prop de les fonts del Llobregat, que pertanyen al municipi de Castellar de n'Hug , creua aquest riu i puja al Santuari de Falgars, des d'on es dirigeix a Sant Romà de la Clusa i Borredà, al costat mateix de la carretera que va de Berga a Ripio. Des Borredà el camí es dirigeix cap a la Quar.

7


“Montserrat un munt d’aventures” curs 2010 / 2011

L'itinerari continua per Sagàs, Sant Pau de Pins i l'interessant monestir de Sant Benet de Bages, per on es dirigeix cap a Sant Vicenç de Castellet i acaba pujant a Montserrat. Observacions: Té diverses variants (GR 4-2 i GR 4-3), algunes de les quals s'han convertit en GR independents (l'antiga GR 4-1 és ara el GR 241). L’últim tram l’hem ordenat així: 1.- Sant Benet de Bages 2.- El Pont de Vilomara 3.- Can Roviralta 4.- Vallhonesta 5.- Sant Vicenç de Castellet 6.- Castellbell 7.- Santa Cecilia de Montserrat 8.- Can Martorell 9.- Can Noguera 10 Monestir de Montserrat.

Això és tot Henoc. Esperem que ho haguem fet bé, si no ja ens ho diràs.

8


“Montserrat un munt d’aventures” curs 2010 / 2011

envieu.

clicant aquí. Espero la vostra carta.

9


“Montserrat un munt d’aventures” curs 2010 / 2011

10


ACTIVITATS DE L'ITINERARI 2  

rESPOSTA DEL SEGON ITINERARI

Advertisement
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you