Page 1

Història del grup Origen L'origen del grup es troba a l'escola d'art dramàtic Cristina Rota, on Dani Martín estudiava des del 1994, quan tenia divuit anys. Allà va conèixer Iván Ganchegui, que tocava la guitarra, i van descobrir que compartien els mateixos gustos musicals; decidiren muntar un grup. Ambdós eren admiradors de la banda Radio Futura i sobre tot de la seva cançó El canto del gallo que els influenciar a l'hora de batejar al grup com El Canto del Loco. Durant els inicis, el grup, a més dels dos fundadors, incloïa una noia a la bateria, un baixista i un altre guitarrista. Tanmateix, aquest últim va abandonar el grup per falta de temps i, el dia abans del seu primer concert, David Otero, el cosí del Dani, es va unir al grup com a substitut. Poc després, el bateria i el baixista també van decidir abandonar el grup. En substitució del bateria va ingressar Jandro Velázquez, un electricista que era fill d'uns amics dels pares del Dani i que el va conèixer en un certamen de flamenc. Chema Ruiz, un càntabre que estudiava fisioteràpia, va entrar al grup gràcies a un amic de la universitat d'en David i ocupà el lloc de baixista. A partir de llavors, els cinc components començaren a reunir-se en una nau industrial d'Algete per assajar; els seus amics feien de crítics.

Inicis i primers àlbums Un any després, van gravar una maqueta i la van enviar a diferents discogràfiques; tanmateix, va ser la trobada de Dani amb el productor discogràfic Pedro del Moral el que els va donar la seva oportunitat.[11] Del Moral va escolta la maqueta i la va portar a la discogràfica Ariola (actualment Sony BMG), on Paco Martín, descobridor d'altres grups com Radio Futura i Hombres G, la va escoltar. Llavors el grup va rebre una trucada seva en què els proposava una prova en la qual donarien un concert juntament amb dos altres grups, amb l'objectiu que la companyia en contractés un. Finalment, i encara que el concert no va ser gaire bo, El Canto del Loco va ser l'escollit. El 16 de juny del 2000 va sortir a la venda el primer àlbum d'estudi del grup, produït per l'antic cantant del grup Tequila, Alejo Stivel. Abans que es gravés el ja esmentat disc, els van proposar canviar el nom del grup per altres com "Superratones", "Los móviles" o "La dulce sonrisa de Lulú"; tanmateix, es van negar i per aquesta raó van titular el seu primer disc amb el nom del grup, El Canto del Loco. Amb l'arribada del productor Nigel Walker, es va produir un canvi de rumb dins del grup i el segon disc, titulat A contracorriente i publicat l'1 de març del 2002, va ser d'un estil més madur. Aquell mateix any, El Canto del Loco va rebre una primera nominació als MTV Europe Music Awards a la categoria de "Millor artista espanyol"; no


obstant això, el grup Amaral va ser finalment el premiat.

Components del grup Dani Martín: va néixer a Madrid el 19 de febrer del 1977. És el fundador i vocalista del grup. A l'escola de teatre on ell estodiava, va conèixer Ivan Ganchegui (guitarrista) i van decidir formar un grup de música que va acabar sent ECDL. Dani, compagina la seva feina al capdavant del grup de pop-rock amb les seves incursions al cinema i les sèries de televisió.

David Otero: va néixer a Madrid el 17 d'abril del 1980. És el guitarrista del grup i la veu d'algunes composicions. David és cosí del vocalista, Dani Martín. Va entrar a formar part del grup fruit d'una conversa entre les mares d'ambdós cosins. Va començar a estudiar Dret i Gestió Aeronautica, però va haver de deixar els seus estudis per tal de dedicar-se a la música.

Chema Ruiz: va néixer el 9 de març de 1978 a Santander, és el baixista del grup. Es va unir al grup gràcies a ser amic de la universitat de David Otero i compaginava els seus estudis amb els assajos. ECDL no va ser el primer grup on va participar, sinó que havia tocat abans en dos grups, que eren Receptores Opiáceos i Buzz Station. És definit pel seu companys de grup com una persona "rara" i la seva forma de pensar revela la seva personalitat hermètica.

*Antics components: Jandro Velázquez: va ser el bateria del grup des del 2000 fins que va abandonar el grup l'any 2008. Jandro va néixer a Madrid el 28 de maig de 1973. Va formar el grup anomenat Armadura, on tocava música a l'estil d'Extremoduro i posteriorment va entrar a formar part ECDL gràcies a uns amics dels pares de Dani. Finalment, Jandro va decidir abandonar el grup a la meitat de la gira Personas, ja que volia dedicar més temps a la seva família.

Ivan Ganchegui: va ser el guitarrista del grup des del 2000 fins que va abandonar el grup l'any 2002. Juntament amb Dani Martín, van decidir crear ECDL quan es van conèixer a l'escola d'art dramàtic Cristina Rota. Ganchegui va néixer a Madrid el 22 d'octubre de 1977. L'any 2002 va decidir abandonar voluntàriament el grup.


Discografia El Canto del Loco L'àlbum debut del grup madrileny es va anomenar igual que el grup, El Canto del Loco; va ser un disc produït per primera i última vegada per Alejo Stivel, i editat per la discogràfica BMG Music Spain. Va sortir a la venda el 22 de juny del 2000 i va vendre més de 111.000 exemplars del seu primer disc. El disc incloïa una versió de la cançó Vivir así es morir de amor de Camilo Sesto, perquè segons els membres del grup la cançó recull tots els temes de la resta del àlbum. Els singles extrets d'aquest CD van ser Pequeñita, Llueve en mí, Eres un canalla, Y si el miedo i la versió de Vivir así es morir de amor.

A Contracorriente El disc A Contracorriente és el segon disc d'estudi del grup; va ser produït per primer cop per Nigel Walker, i editat per la discogràfica BMG Music Spain. Es va posar a la venda l'1 de març del 2002 a Espanya i va vendre més de 150.000 còpies; va suposar una evolució dins del grup, sent valorat com un disc més madur i amb tocs de rumba. Els singles extrets d'aquest CD van ser Son sueños, Puede ser amb la col·laboració d'Amaia Montero, A contracorriente, la versió de Crash del clàssic grup The Primitives i Contigo.

Estados de Ánimo El disc Estados de Ánimo és el tercer disc d'estudi del grup; va ser produït per Nigel Walker i editat per la discogràfica Sony BMG Spain. Va ser posat a la venda el 22 de maig del 2003 a Espanya i va vendre més de 244.000 exemplars. L'àlbum els portà per un extensa gira que es va acabar enllaçant amb el quart disc, Zapatillas.Els singles extrets d'aquest CD van ser La madre de José, Volver a disfrutar, Ya nada volverá a ser como antes, Insoportable, No voy a parar i Una foto en blanco y negro.

Zapatillas El disc Zapatillas és el quart disc d'estudi del grup; va ser produït per Nigel Walker i editat per la discogràfica Sony BMG Spain. Va ser posat a la venda el 21 de juny del 2005 a Espanya i ha venut més de 421.000 copies, convertint-se en el disc més venut del grup musical fins al moment. Els singles extrets d'aquest CD van ser Zapatillas, Volverá i Besos.

Personas El disc Personas és el cinquè disc d'estudi de la banda; va ser produït per Nigel Walker i editat per la mateixa discogràfica que els anteriors CDs. El disc va ser el


més venut de l'any 2008 a Espanya i se'n van vendre un total de 240.000 còpies, sent triple disc de platí. Els singles extrets d'aquest CD han estat Eres tonto, Peter Pan i La suerte de mi vida

El Canto del Loco: Personas (La película) Es tracta d'una pel·lícula-documental dirigida per Félix Viscarret sobre el grup espanyol, on es pot veure com els membres del grup ensenyen al públic les seves interioritats, comportant-se com a persones normals i corrents que només volen apropar-se al públic amb les seves cançons i les seves lletres. Al film es pot veure des de fragments de concerts de la gira Personas, fins als pares dels protagonistes, passant per crítics musicals o escenes curioses d'un dels grups amb més èxit del panorama espanyol.

Història, components i discografia del grup  

T'explica la informació bàsica que necssites adquirir del teu grup PREFERIT!

Advertisement