Issuu

SETEMBRE - OCTUBRE 2026 / 141

Olesa de Montserrat

Gaudeix d‘un Montserrat més íntim

3,95 €

ÒDENA

Del castell a l’aviació

Castanyes i tradicions

CAMBRILS

ALFARRÀS

Fira del Vi i Gastronomia 1

VILADRAU Viu l’Alfa-mos

Baix Llobregat Vallès Occidental Anoia Osona Lluçanès Baix Camp Tarragonès Alt Camp Noguera Segrià Alt Empordà Andorra

Publicació associada a

info@magazinepublicacions.com www.magazinepublicacions.com

Amb el suport de

Delegació de Barcelona: Av. Madrid, 133 baixos · 08028 BARCELONA Tel. 93 249 71 71 Delegació de Lleida: C/ Abat Escarré, 6 baixos · 25001 LLEIDA Tel. 973 071 222 Director Lluís Gómez: lluis@magazinepublicacions.com Dept. Comercial Anna Arrom: anna@magazinepublicacions.com Dept. Redacció Gerard Quintana produccio@magazinepublicacions.com Dept. Disseny Gràfic i Maquetació Josep Mª Monrabà: produccio@magazinepublicacions.com Dept. Web Josep Mª Monrabà: media@magazinepublicacions.com Dept. Fotografia Noribell Jacobs: nori@magazinepublicacions.com Dipòsit legal: L 177-2017 ISSN (Edició impresa): 2604-9627 ISSN (Edició online): 2604-9635

CONTRACTACIÓ PUBLICITÀRIA publicitat @ magazinepublicaciones.com

Tel. 667 560 225

Vall Aran Aran ’Ar d’’A d d’Aran

Descobreix Catalunya a la tardor Amb l’arribada de la tardor el territori continua oferint mil motius per sortir, descobrir nous paisatges i gaudir de la cultura, la gastronomia i les tradicions. En aquesta edició us proposem un recorregut per Catalunya i Andorra que ens porta de les muntanyes del Montserratí fins als Pirineus, passant per pobles, ciutats i paisatges que tenen molt per explicar. Comencem a Olesa de Montserrat, on descobrim un Montserrat diferent, marcat per les Ribes Blaves, els camins de pedra seca, les oliveres i un patrimoni rural i històric que permet conèixer el territori des d’una altra perspectiva. Des d’aquí ens desplacem fins a Pallejà on la Ruta dels Enigmes proposa convertir la descoberta del patrimoni en una experiència participativa i divertida. El recorregut continua per Polinyà, un municipi on les masies, els jaciments arqueològics, l’església i els camins rurals expliquen segles d’història del Vallès. I a Òdena, on patrimoni i paisatge es donen la mà en un territori dominat pel castell, les construccions de pedra seca i l’Aeròdrom Igualada-Òdena. La tardor també és temps de gastronomia. A Arenys de Mar, el Calamarenys posa en valor la tradició marinera i el calamar com a producte protagonista, mentre que Viladrau ens convida a endinsar-nos en els boscos del Montseny i a viure la tardor a través de la Fira de la Castanya i el Ball de Bruixes. A Oristà, patrimoni, arqueologia, paisatge rural i gastronomia formen una mateixa experiència, amb el cigró d’Oristà com un dels productes que millor representa la identitat local. Més al sud, el Parc Samà ens obre les portes a un espai on jardins històrics, arquitectura i natura conviuen en un entorn singular, especialment durant l’Any Gaudí 2026.

ta ta Alta Al El viatge ens porta després fins a la Selva a rça orç ago ba Ribagorça del Camp, on vuit segles d’història es poden descobrir a través del patrimoni, les rutes i la cultura popular. I a Cambrils, la Fira del Vi i la Gastronomia ens proposa assaborir el territori a través dels vins i dels productes de proximitat. arrs la Pall Pa Pallars usssà Ju Jussà

Sense deixar el litoral, l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors ens mostren un territori on mar i muntanya comparteixen protagonisme. A Altafulla, La Petita posa el punt final a l’estiu amb una programació que combina tradició, cultura, música i activitats per a tots els públics. La ruta continua cap a Castelló de Farfanya, on el patrimoni medieval, el riu Farfanya i els camins de la Noguera permeten descobrir el municipi pas a pas. A Alfarràs, la gastronomia torna a prendre el protagonisme amb l’Alfamos, una proposta per rrra Terra Terr Te conèixer i assaborir els ta Alta A Al productes del territori. I tanquem el recorregut a Encamp, amb divuit rutes en bicicleta que permeten gaudir de la natura i la muntanya a través de diferents modalitats i nivells.

a era g er ogu Noguera Nogu No

Pla d’Urgelll

à grià egr Segrià S Se uess ue igue ig rrig arr Garrigues Ga

ratt ra iora P io Pr Priorat a bera Ribera R bera Ri brre ’Ebr d’Ebre d’E

e bre br Ebre xE aix Baix B

à sià ntsi ont Montsià Mo

Esperem que aquestes pàgines us ajudin a trobar la vostra propera escapada i us convidin a mirar el territori amb curiositat, a caminar-lo sense presses i, sobretot, a gaudir-lo.

Bona tardor i bon viatge!

Ba Cam Ca Cam

Gastronòmica ars allllar Pallars Pa P à rà birà bi Sobirà S So

Tradicional

Andorra

Natural

danya Cerdanya Cerrd ll g ll Urrge lt Urgell Al A Alt

dà p rd mpo Empordà Em lt E Alt Al

ès llès oll po pol Ripollès Ripo Ri

Monumental

Garrotxa e de la d Pla Pl P y tany Essta l’l’E l’Es l’Estany

à dà uedà rgue erg Berguedà Be n s nè sonè o so ol S Solsonès

s nès anès an uçan luç Lluçanès L Lluç Ll

nès nè ron Giiro Gironès G Giro

o a Oson Osona O

x aix Bai Baix dà orrd mpo Empordà Em Empo

va lv Selva S Se gess ge Bages Bage Ba

a rra garr Segarra Se Sega

apareixen amb a n al nt ient ie Oriental Orie ès Or lè allè Vallès Val

gelll ge Urgell U Ur

s l ès ll Vall Va Vallès nttall ntal dent c de O ci Oc Occidental

oa Anoia A oi An

Altt Al Alt p amp Camp Ca Camp

un color més fosc i marcades amb un

Maresme Mare Ma resm sm sm

cercle pintat són aquelles que

de c de nca Con Conca à erà r er arb Ba B Barberà

x aix aix mp mp

Les comarques que

ès i nè Moianès M ia Mo

Alt Alt dèss n dè ne Pene Pe Penedès i aix Ba Baix èss dè edè P ne Pe Penedès

x aix Bai Baix gat ega re obre Llob Ll Llobregat

arc nès Barc Barcelo B

apareixen en aquesta edició de la revista.

a af rraf Garraf G rr Ga

onès gon rrag T rr Ta Tarragonès Illes Balears Província de TARRAGONA Província de LLEIDA Província de BARCELONA Província de GIRONA Les ILLES BALEARS Principat d’ ANDORRA Alt Camp (Valls)

Aquesta és la llegenda del mapa de Catalunya, representat per comarques i províncies. Al costat de cada comarca, hi trobareu la seva capital.

Alta Ribagorça (Pont de Suert) Alt Urgell (La Seu d'Urgell) Cerdanya (Bellver de Cerdanya) Garrigues (Les Borges Blanques)

Alt Penedès (Vilafranca del Penedès)

Alt Empordà (Figueres)

Anoia (Igualada)

Baix Empordà (La Bisbal de l'Empordà)

Bages (Manresa)

Cerdanya (Puigcerdà)

Baix Llobregat (St. Feliu de Llobregat)

Garrotxa (Olot)

Barcelonès (Barcelona)

Gironès (Girona)

Berguedà (Berga)

Pla de l'Estany (Banyoles)

Garraf (Vilanova i la Geltrú)

Ripollès (Ripoll)

Lluçanès (Prats de Lluçanès)

Selva (Sta. Coloma de Farners)

Baix Camp (Reus)

Noguera (Balaguer)

Baix Ebre (Tortosa)

Pallars Jussà (Tremp)

Baix Penedès (El Vendrell)

Pallars Sobirà (Sort)

Conca de Barberà (Montblanc)

Pla d'Urgell (Mollerussa)

Montsià (Amposta)

Segarra (Cervera)

Maresme (Mataró)

Priorat (Falset)

Segrià (Lleida)

Moianès (Moià)

Ribera d'Ebre (Móra d'Ebre)

Solsonès (Solsona)

Osona (Vic)

Tarragonès (Tarragona)

Urgell (Tàrrega)

Vallès Occidental (Sabadell i Terrassa)

Terra Alta (Gandesa)

Val d'Aran (Vielha)

Vallès Oriental (Granollers)

Illes Balears (Palma) Andorra (Andorra la Vella)

el paisatge secret als peus de Montserrat

othom coneix Montserrat des de lluny: la silueta retallada contra el cel, els funiculars plens, l’allau de visitants que puja cada dia cap al monestir. Però al peu mateix de

la muntanya, a tocar del Llobregat, hi ha un territori que la majoria travessa sense aturar-s’hi. Olesa de Montserrat és aquest indret, la porta discreta a un Montserrat més íntim, pensat per a qui ja ha fet la foto de rigor al cim i ara busca una altra manera de mirar la muntanya, més a poc a poc, més a peu de territori, sense presses.

Olesa de Montserrat

Un paisatge de contrastos El terme municipal d’Olesa és un mosaic sorprenentment divers per la seva mida. Al nord, el relleu es torna abrupte i trencat, amb la muntanya imposant-se en desnivells irregulars; al sud, el paisatge s’obre en plans suaus que acompanyen el pas del Llobregat, que hi dibuixa un veritable corredor de ribera. Aquesta doble personalitat — muntanya o pla, roca i aigua— és el primer regal que ofereix Olesa a qui hi para atenció. En un mateix municipi es passa d’un paisatge muntanyós a un paisatge fluvial en qüestió de minuts.

Olesa és un municipi on, podem gaudir d’una visual directa al Monestir de Montserrat mentre contemplem la immensitat del Massís 6

Si hi ha un motiu de pes per situar Olesa al mapa del geoturisme català, és l’aflorament de les Ribes Blaves. Aquestes són una autèntica joia del temps geològic, on es posen en contacte materials d’entre 400 i 450 milions d’anys de la Serralada Prelitoral amb els sediments, molt més recents, de la depressió del Vallès-Penedès. El resultat és un paisatge de tons blavosos i grisencs, que li donen nom, esculpit per una erosió tan intensa que hi impedeix el creixement de vegetació.

Ribes blaves

Portalada

Ribes Blaves, milions d’anys en un sol cop d’ull

Catalogat a l’Inventari d’espais d’interès

Les formes geològic de Catalunya i reconegut internacionalment per la seva erosionades i excepcionalitat, és destinació habitual les tonalitats blavoses d’estudiants i geòlegs de tot el país. El més sorprenent, però, és que Ribes Blaves i grisenques de les no és un fet aïllat. En un terme municipal relativament reduït, el terme d’Olesa reuneix Ribes Blaves creen materials de les tres grans eres geològiques —paleozoica, mesozoica i cenozoica—, un paisatge insòlit fet que en fa un territori amb una gran potencialitat interpretativa per a qui vulgui que contrasta amb entendre com s’ha anat construint, capa a l’entorn capa, el relleu de Catalunya.

D’aquest relleu en neixen també els miradors. Des de diversos punts del terme s’obren panoràmiques cap al massís i el monestir de Montserrat, però també cap a l’altra banda, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat s’estenen als peus de qui puja. Són vistes que no surten a les postals habituals, i per això mateix tenen un valor especial per a qui decideix gaudir-les sense presses.

Areny del Molí al seu pas per Olesa de Montserrat

Entre oliveres, pedra seca i castells

Cal Puigjaner, la porta d’entrada al relat

Més enllà de la roca, Olesa conserva una identitat rural molt marcada. La Palomar (o olesana) és la varietat autòctona d’olivera del municipi, i encara avui dona un oli reconegut que es pot tastar en molts racons del poble. Dels seus troncs, precisament, sortien les bigues de les barraques olesanes de pedra seca, unes construccions d’arquitectura popular i pràcticament exclusives d’Olesa de Montserrat. Aquestes, formen part de l’art de la pedra seca, declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Avui en dia, en queden encara una trentena de senceres, sobretot al pla agrícola de Can Llimona, com a testimoni silenciós d’un passat agrícola que val la pena descobrir.

Tot aquest patrimoni —geològic, paisatgístic, rural i històric— es fa comprensible al Centre Cultural Cal Puigjaner, una antiga casa pairal documentada des del 1548 que, després d’una àmplia rehabilitació, va reobrir les portes l’any 2023. A l’interior, l’Espai Montserrat acull l’exposició permanent “Terra i Ànima”, dedicada al patrimoni natural, arqueològic i etnològic del Montserratí, mentre que l’Espai Celler es reserva a mostres temporals i activitats diverses.

Però si ens endinsem en la història del municipi, encara hi ha una capa més antiga. Ja al segle X hi ha documentats dos castells al terme d’Olesa: el de les Espases —avui ermita de Sant Salvador de les Espases— i el de Sacama, sobre les restes del qual s’aixeca l’ermita de Sant Pere Sacama. Tots dos, alçats sobre cingles, vigilaven el curs del Llobregat, aleshores frontera amb al-Àndalus De Sant Salvador, només en resta el basament d’una antiga torre. A Sant Pere Sacama, les excavacions arqueològiques han tret a la llum restes d’un assentament ibèric.

El Centre Cultural Cal Puigjaner s’ha convertit en l’epicentre turístic, cultural d’Olesa i del territori geogràfic del Montserratí, un lloc pensat no només per explicar el municipi, sinó per posar-lo en relació amb el conjunt de pobles que envolten Montserrat i que, sovint, queden eclipsats pel gran reclam del monestir.

El Centre Cultural Cal Puigjaner és el punt ideal per començar - o acabar - qualsevol visita a aquest “Montserrat desconegut”

Barraca de pedra seca Olesana

Centre Cultural

Coll de les Espases

Olivera palomar

Cal Puigjaner

Una ruta per descobrir l’entorn desconegut de Montserrat

Sant Pere Sacama

Una bona manera de conèixer Olesa de Montserrat és seguir un itinerari que travessa el municipi de sud a nord i connecta alguns dels seus principals atractius naturals i patrimonials. El recorregut comença a l’estació d’FGC d’Olesa de Montserrat, una porta d’entrada sostenible que converteix Olesa en una parada ideal per als visitants que es dirigeixen a Montserrat i volen descobrir els atractius del territori. La segona parada és el Centre Cultural Cal Puigjaner, el gran centre d’interpretació del Montserratí.

Riu Llobregat

L’Ajuntament d’Olesa de Montserrat treballa per fer que

I la ruta culmina al Coll de les Espases, on es troba el Balcó d’Olesa, un dels miradors del projecte Set Balcons de Montserrat. El camí fins al mirador esdevé un itinerari interpretatiu que ajuda a entendre la relació entre el paisatge, la geologia i la història del municipi, abans d’arribar a una de les panoràmiques més privilegiades sobre el massís de Montserrat. A més, des de l’any 2015 el consistori impulsa un programa de sortides guiades de patrimoni i natura que s’organitzen cada mes. Aquestes activitats, molt ben acollides, permeten descobrir el patrimoni natural, històric i paisatgístic d’Olesa de Montserrat de la mà de guies especialitzats. Qui vulgui participar ha de contactar amb rutes@olesademontserrat.cat

el patrimoni sigui accessible per a tothom. Per això, posa a disposició una cadira Joëlette, una cadira d’una roda que facilita la pràctica del senderisme a persones amb

turisme@olesademontserrat.cat @visitaolesa

diversitat funcional 99

Pallejà

el poble on el patrimoni es descobreix resolent enigmes

o tots els pobles s’exploren de la mateixa manera. A Pallejà, la història no només s’observa: es busca, s’interpreta i es descobreix pista a pista. La Ruta dels Enigmes convida els visitants a recórrer el nucli urbà d’una manera diferent, convertint cada plaça, cada edifici i cada racó en una peça d’un gran trencaclosques que permet conèixer el patrimoni local mentre es gaudeix d’una experiència lúdica i participativa. Situat al Baix Llobregat i molt a prop de Barcelona, Pallejà conserva un interessant llegat històric que aquesta proposta turística posa en valor d’una manera innovadora. Impulsada per l’Ajuntament de Pallejà amb el suport de la Diputació de Barcelona, la ruta aposta per un model de turisme cultural capaç d’atreure tant famílies com grups d’amics, centres educatius o qualsevol persona amb ganes de descobrir el municipi d’una forma original. Lluny de les visites convencionals, aquí és el visitant qui pren el protagonisme. Amb l’ajuda d’un telèfon mòbil, només cal escanejar els codis QR situats als diferents punts del recorregut per accedir als continguts històrics i als enigmes que cal resoldre per continuar avançant. Cada resposta correcta obre la porta al següent indret, fent que la visita es converteixi en una aventura on l’observació i la curiositat són les millors aliades. El recorregut arrenca al Castell de Pallejà, l’edifici més representatiu del municipi, i continua per altres espais que expliquen l’evolució històrica de la vila. La plaça Major, l’Ajuntament, la plaça de les Masies, Can Daunis, Ca l’Obianc, la plaça de l’Estació, l’església i Ca n’Albareda formen part d’un itinerari que permet descobrir com ha crescut Pallejà al llarg dels segles i quins episodis han marcat la seva identitat. Mentre es resolen els diferents reptes, la ruta convida a fixar-se en detalls arquitectònics, façanes, elements escultòrics i espais públics que sovint passen desapercebuts. És una manera pausada de recórrer el municipi, d’entendre la seva història i de connectar amb un patrimoni que es revela a mesura que avança el joc.

Cada parada de la ruta disposa d’un tòtem amb un codi QR que permet accedir als continguts històrics i als enigmes des del telèfon mòbil, sense necessitat de descarregar cap aplicació

Una ruta pensada per a tothom

A més de resoldre enigmes, el recorregut permet descobrir episodis de la història de Pallejà i conèixer la transformació del municipi al llarg del temps

La Ruta dels Enigmes també destaca per la seva voluntat d’apropar aquesta iniciativa a tothom. El projecte ha incorporat diferents criteris d’accessibilitat, entre els quals sobresurt l’audiodescripció dels principals continguts en català, castellà, anglès i francès. Això facilita que persones amb discapacitat visual i visitants d’altres països puguin gaudir plenament de l’experiència. Aquesta aposta per l’accessibilitat reforça el compromís de Pallejà amb un model de turisme inclusiu, on la tecnologia es posa al servei de la divulgació del patrimoni i permet que qualsevol persona pugui descobrir la història del municipi amb autonomia. Iniciatives com la Ruta dels Enigmes demostren que conèixer un poble pot ser molt més que visitar els seus monuments. És una proposta que combina cultura, patrimoni i entreteniment per convertir un passeig en una experiència memorable. Una invitació a mirar amb uns altres ulls, a deixar-se sorprendre pels detalls i a descobrir que, darrere de cada monument de Pallejà, sempre hi ha una història per resoldre. Per a més informació:

Tel. 936 630 000 palleja@palleja.cat

www.palleja.cat 11

Polinyà, una passejada pel Vallès més autèntic

ntre els grans eixos de comunicació i les ciutats que vertebren el Vallès Occidental encara hi ha pobles que conserven una manera de viure pausada i una estreta relació amb el seu entorn. És el cas de Polinyà, un municipi que ha sabut créixer sense perdre el vincle amb les seves arrels i que ofereix al visitant una proposta de turisme basada en el patrimoni, els camins rurals i la història. Situat a pocs quilòmetres de Sabadell i Barcelona, Polinyà convida a descobrir un territori que, malgrat la transformació industrial experimentada durant el segle XX, encara conserva espais agrícoles, masies centenàries i testimonis d’un passat que es remunta a més de mil anys.

Un poble amb més de mil anys d’història L’origen de Polinyà es vincula a una antiga explotació agrícola d’època romana. El topònim deriva del llatí Paulinianum, relacionat amb una propietat rural atribuïda a un personatge anomenat Paulinus. La primera referència documental del municipi apareix l’any 969, quan ja formava part del paisatge rural del Vallès medieval. Durant segles, l’agricultura va ser el principal motor econòmic del municipi. Aquest llegat agrícola explica també la presència de nombroses masies repartides pel terme municipal, moltes de les quals continuen sent una part essencial del patrimoni local.

Passejar pels carrers del centre és descobrir un poble que ha crescut al voltant del seu nucli històric, mantenint una escala humana i un ambient tranquil que convida a recórrer-lo sense presses.

Sant Salvador, el cor històric de Polinyà El gran símbol patrimonial del municipi és l’església de Sant Salvador, situada sobre una petita carena des d’on domina bona part del poble. Al seu voltant es va formar el primer nucli de població i continua sent el principal referent històric i arquitectònic de Polinyà. La seva consagració es va celebrar l’any 1122, tot i que la documentació ja n’acredita l’existència des de mitjan segle XI. L’edifici conserva bona part de la seva estructura romànica original, malgrat les importants transformacions que ha experimentat al llarg dels segles. La nau única coberta amb volta de canó, l’absis semicircular decorat amb arcuacions llombardes i el campanar de base quadrada constitueixen alguns dels elements més destacats d’aquest conjunt, considerat un dels millors exemples del romànic del municipi. Les excavacions arqueològiques realitzades durant la restauració de 1999 també van aportar noves dades sobre els orígens de l’església i del mateix nucli de Polinyà.

Les pintures murals, un tresor recuperat Una de les grans singularitats de Sant Salvador són les seves pintures murals romàniques. Aquestes van sortir a la llum durant unes obres efectuades a principis del segle XX i, anys més tard, van ser arrencades per garantir la seva conservació.

Les pintures murals de Sant Salvador daten de la primera meitat del segle XII i representen escenes de la vida de Crist i de l’Apocalipsi

Actualment, la major part del conjunt es conserva al Museu Diocesà de Barcelona, mentre que a l’església encara es poden observar alguns fragments originals, especialment a l’intradós de l’arc triomfal. Aquest valuós conjunt reforça la importància artística del temple, declarat Bé Cultural d’Interès Local des de l’any 2018.

Les masies, memòria viva del territori Abans de convertir-se en un municipi industrial, Polinyà va viure durant segles de l’agricultura. Fins a la dècada de 1960 predominaven els conreus de cereals, vinya i horta, i el poble era especialment conegut pels seus melons grocs, les patates i les mongetes del ganxet. D’aquella etapa encara es conserven una setzena de masies repartides pel terme municipal, la majoria construïdes entre els segles XVI i XVIII.

Algunes masies de Polinyà, com Can Gavarra, s’han rehabilitat per acollir nous usos mantenint viu aquest patrimoni arquitectònic Algunes d’aquestes masies mantenen l’activitat agrícola, mentre que d’altres han adaptat els seus usos com a restaurants, equipaments municipals, explotacions ramaderes o habitatges particulars. Totes elles expliquen una manera de viure estretament vinculada a la terra que encara avui forma part de la identitat de Polinyà.

14 14

Un patrimoni que va més enllà dels monuments

Camins per gaudir del paisatge

Per descobrir la riquesa patrimonial de Polinyà, el municipi disposa del Mapa del Patrimoni Cultural elaborat per la Diputació de Barcelona, un inventari que recull edificis històrics, jaciments arqueològics, elements etnològics, patrimoni natural i manifestacions de cultura popular. Aquest recurs es pot consultar a la web: patrimonipolinya. cat, i permet entendre la gran diversitat patrimonial que conserva Polinyà i posa en valor espais que sovint passen desapercebuts als visitants.

Polinyà és una destinació especialment recomanable per als qui gaudeixen caminant sense cap pressa. Diversos camins agrícoles connecten el nucli urbà amb els espais oberts que encara envolten el municipi i permeten contemplar un paisatge característic del Vallès, on conviuen camps de conreu, boscos mediterranis i petites rieres.

El Mapa del Patrimoni Cultural de Polinyà recull 76 elements entre edificis, jaciments arqueològics, patrimoni natural i manifestacions culturals El mapa inclou, a més de l’església de Sant Salvador i les masies, diversos jaciments arqueològics, antics forns, pous de glaç, arbres d’interès i altres elements que expliquen l’evolució del municipi al llarg dels segles. Tot plegat converteix Polinyà en una destinació molt atractiva per als amants del patrimoni cultural i del turisme de proximitat.

Una de les zones més agradables és l’entorn del Parc de la Riera, un espai verd que vertebra part del municipi i ofereix un itinerari accessible per passejar o descansar. A partir d’aquí, diferents camins permeten endinsar-se en els sectors agrícoles que encara formen part del terme municipal. Aquestes rutes no presenten grans desnivells i són ideals per gaudir en família, ja sigui a peu o en bicicleta.

Una escapada per descobrir un altre Vallès Visitar Polinyà és descobrir una cara menys coneguda del Vallès Occidental. Lluny de les grans destinacions turístiques, el municipi ofereix una experiència basada en la tranquil·litat, el patrimoni i el contacte amb un paisatge que encara conserva l’empremta del passat agrícola.

Ajuntament de Polinyà Plaça Vila, 1 Tel. 937 130 264 www.polinya.cat 15

Òdena,

on la història

domina el paisatge

l cor de la conca d’Òdena, aquest municipi ofereix una combinació perfecta de patrimoni, paisatge i tranquil·litat. La seva situació privilegiada permet contemplar un mosaic de camps de conreu, boscos mediterranis i petits turons que dibuixen un dels paisatges més característics de l’interior de Catalunya. Recórrer Òdena és descobrir un territori que ha sabut conservar la seva essència. Els seus diferents nuclis, les masies disseminades i els camins rurals conviden a passejar sense presses i a gaudir d’un entorn on la natura i la història conviuen des de fa segles.

El castell, el gran símbol d’Òdena Si hi ha un indret que defineix el municipi és el castell d’Òdena. Documentat des de l’any 957, aquest conjunt fortificat s’aixeca sobre un turó que domina tota la conca i constitueix un dels principals referents patrimonials de la comarca. Declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, encara conserva una singular torre poligonal medieval i diverses restes de les muralles i de l’antic recinte fortificat. A més, la seva situació privilegiada ofereix una de les millors panoràmiques sobre la conca d’Òdena i permet entendre la funció defensiva que va exercir durant segles. La visita al castell és també una oportunitat per descobrir l’evolució històrica del municipi i gaudir d’un entorn paisatgístic de gran bellesa.

El castell d’Òdena és un dels principals testimonis de la història medieval de l’Anoia i un magnífic mirador sobre tota la conca

Un patrimoni que explica segles d’història Més enllà del seu emblemàtic castell, Òdena conserva un ric patrimoni que reflecteix la seva llarga trajectòria històrica. Repartits pels diferents nuclis del municipi es poden descobrir edificis religiosos de gran interès, com l’església de Sant Pere Apòstol o la capella romànica de Sant Miquel de la Roqueta, un dels testimonis més destacats del passat medieval del municipi. El paisatge també està marcat per nombroses masies històriques, que durant segles han estat el centre de l’activitat agrícola i han contribuït a modelar la identitat del territori. A aquest patrimoni s’hi sumen fonts, antics aqüeductes, construccions de pedra seca i altres elements que expliquen la manera de viure i treballar dels seus habitants al llarg del temps. Passejant pels camins d’Òdena també és possible descobrir diversos jaciments arqueològics i vestigis relacionats amb la Guerra Civil, testimonis d’un passat que continua molt present en el paisatge. Aquest conjunt patrimonial, integrat en un entorn natural de gran valor, converteix el municipi en una destinació ideal per combinar cultura, història i natura en un mateix indret.

Rutes per descobrir Òdena Una de les millors maneres de conèixer Òdena és recórrer els seus camins. El municipi disposa de diversos itineraris que permeten descobrir el seu patrimoni, els espais naturals i alguns dels indrets més emblemàtics del terme. Entre les propostes destaca el Camí de la Font de Can Macià, un recorregut ideal per endinsar-se en el paisatge agrícola i forestal que caracteritza el municipi. També és molt recomanable la pujada fins al tossal del Castell, una ruta que combina història i natura amb unes magnífiques vistes sobre la conca d’Òdena des de l’emblemàtic castell medieval.

A més, Òdena continua ampliant la seva oferta de turisme actiu amb itineraris temàtics que valoren el patrimoni local, com les rutes de la pedra seca de l’Espelt i del Puig Aguilera, dos recorreguts circulars que permeten descobrir les tradicionals barraques de pedra seca. A més, Òdena continua ampliant la seva oferta de turisme actiu amb itineraris temàtics que fan valdre el patrimoni de la pedra seca, estretament vinculat a la història agrícola del municipi. Les rutes de les barraques de pedra seca del Puig Aguilera i de l’Espelt permeten descobrir, a peu, aquestes construccions tradicionals, juntament amb marges, feixes, piques i altres elements del paisatge rural. La ruta del Puig Aguilera, circular i d’uns 9,94 km, permet conèixer una desena de barraques, antics espais de vinya i oliverars, mentre que la de l’Espelt, d’uns

9,8 km, passa per indrets com la barraca del Cal Barrab, Can Diabló i diversos elements de pedra seca, amb vistes sobre la Conca d’Òdena. Ambdues es poden continuar amb l’aplicació gratuïta de Natura Local, que ofereix informació interpretativa durant el recorregut.

Òdena és una destinació ideal per combinar patrimoni, senderisme i paisatge en una escapada tranquil·la al cor de l’Anoia

L’Aeròdrom d’IgualadaÒdena, la porta al cel de l’Anoia Òdena també es viu mirant al cel. L’aeròdrom és un dels equipaments més singulars del municipi i un dels principals centres d’aviació esportiva de Catalunya. Envoltat pels paisatges de la conca d’Òdena i amb Montserrat com a teló de fons, aquest espai aporta un atractiu diferencial a l’oferta turística del poble, especialment per als amants de l’aviació. Durant tot l’any, l’aeròdrom manté una intensa activitat amb l’enlairament de planadors, ultralleugers, avionetes, autogirs i motovelers, convertint-se en un indret ideal per acostar-se al món de l’aviació i gaudir de l’espectacle que ofereixen aquestes aeronaus. A més, en aquest espai es duen a terme moltes activitats, des de conferències i formacions fins a experiències de vol, que mantenen viu aquest espai emblemàtic i el converteixen en un punt de trobada per als aficionats de l’aviació i per a qui vol descobrir-la de ben a prop.

18 18

Per als visitants, l’aeròdrom ofereix la possibilitat de contemplar de prop l’activitat aeronàutica en un entorn privilegiat, observant l’enlairament i l’aterratge d’aeronaus mentre es gaudeix de les vistes de la conca d’Òdena i de l’entorn de Montserrat. Aquesta experiència complementa perfectament una jornada dedicada a descobrir el patrimoni històric, les rutes de natura i la gastronomia del municipi, incorporant un atractiu poc habitual dins l’oferta turística de l’Anoia.

L’Aeròdrom IgualadaÒdena és un espai vinculat a l’aviació esportiva i general amb una gran activitat formativa i divulgativa

Festes que mantenen viva la tradició El calendari festiu d’Òdena és una bona oportunitat per conèixer de prop les tradicions i l’ambient del municipi. Al llarg de l’any s’hi celebren diverses festes populars que combinen cultura, gastronomia i activitats per a tots els públics, convertint els diferents nuclis en espais de trobada per a veïns i visitants. Entre les cites més destacades hi ha la Fira de la Baronia d’Òdena, una celebració amb orígens al segle XVII que s’ha consolidat com una de les grans festes del municipi. També sobresurten la Festa Major de Sant Pere Màrtir i les Festes del Roser de l’Espelt, que mantenen viu el patrimoni festiu local amb un ampli programa d’activitats.

La gastronomia també hi té un paper protagonista gràcies a propostes com la Fira de la Cervesa de l’Espelt, que se celebrarà el 19 de setembre, o la Fira de la Vinyala, dedicada a aquest caragol de bosc tan característic de la zona, que tindrà lloc el 27 de setembre. Totes dues cites posen en valor els productes locals i ofereixen una experiència ideal per descobrir els sabors d’Òdena. Aquesta combinació de patrimoni, natura, activitats a l’aire lliure, tradicions i experiències singulars converteix Òdena en una destinació ideal per gaudir d’una escapada en qualsevol moment de l’any, descobrint una cara menys coneguda de l’Anoia però plena d’encant.

Per a més informació:

Ajuntament d’Òdena Tel. 938 017 434 www.odena.cat 19

L’autèntic

sabor del mar a

Arenys

es Jornades Gastronòmiques del Calamarenys tornen a Arenys de Mar del 9 d’octubre al 8 de novembre amb una nova edició, la 31a, que consolida aquesta cita com un dels grans esdeveniments gastronòmics del territori. Durant un mes, el calamar serà el gran protagonista d’una proposta que reivindica la tradició marinera de la vila i projecta el municipi com a destinació turística gastronòmica. Els restaurants participants presentaran plats en què el calamar ocuparà un paper central, ja sigui com a protagonista o com a acompanyament, combinant receptes tradicionals amb elaboracions més innovadores. Una oportunitat per descobrir les múltiples possibilitats d’un producte estretament vinculat a la identitat i al patrimoni pesquer de la vila. El programa d’activitats s’estendrà durant tot el mes amb propostes per a tots els públics. Les sortides en barca, acompanyades de música marinera, permetran viure el litoral des del mar els dies 11, 18 i 25 d’octubre i 1 i 8 de novembre. Les jornades seguiran el divendres 16 d’octubre, a les 20 h, amb la tradicional Mostra Gastronòmica del Calamarenys, a la Llotja Vella del Port. Els restaurants locals hi oferiran degustacions en format de tapa elaborades amb el cèlebre calamar d’Arenys. El patrimoni i la història local també tindran un paper destacat amb visites guiades com “Arenys i els Americanos”, el 18 d’octubre, i “El Port d’Arenys”, el 25 d’octubre. Entre les cites més esperades hi haurà el Sopar Popular del Calamarenys, que se celebrarà el dia 23 al C.C. Calisay amb l’ambientació musical del grup d’havaneres La Vella Lola. El Mercat Municipal també es convertirà en escenari gastronòmic el dia 30, amb una proposta de tapes, dolços i vins a preus populars. Els més petits també tindran el seu espai dins la programació. El dia 15, la Biblioteca Pare Fidel Fita acollirà una sessió de l’Hora del Conte, pensada per apropar la cultura marinera als infants d’una manera lúdica i participativa. El Calamarenys també convida a mirar més enllà de la taula i aprofundir en el coneixement del mar i les tradicions. En aquest sentit, el programa inclourà una xerrada sobre prospeccions aquàtiques, a càrrec d’Enric Badosa. El dissabte 7 de novembre, a més, el pati del Calisay recuperarà una tradició

emblemàtica amb la recreació de l’antiga subhasta de peix cantada, amb les peces exposades en cistelles de vímet. La cloenda arribarà el diumenge 8 de novembre amb l’itinerari guiat “Històries de mar”, a càrrec de Manel Teodoro i Sadurní, una proposta que posarà el punt final a un mes dedicat a descobrir Arenys a través del seu patrimoni marítim, la seva gastronomia i la seva cultura. El Calamarenys 2026 és, en definitiva, una invitació a endinsar-se en l’essència d’Arenys de Mar: un lloc on la feina dels pescadors, la tradició marinera i el producte de proximitat es transformen en experiències gastronòmiques. Un mes per assaborir el mar, descobrir la vila i compartir una de les grans expressions de la identitat arenyenca.

OFICINA DE TURISME D’ARENYS DE MAR Tel. 93 795 70 39

www.visitarenys.cat

Viladrau

tardor de castanyes i tradicions

ituat a tocar del Parc Natural del Montseny, Viladrau és un dels pobles més pintorescos de la comarca d’Osona. Quan arriba la tardor, els boscos de castanyers i faigs del municipi es tenyeixen de colors daurats i vermells, creant un escenari ideal per gaudir de la natura, descobrir les tradicions locals i assaborir els productes de proximitat. Aquest octubre, Viladrau celebra dues cites que no us podeu perdre: la 31a Fira de la Castanya i el 29è Ball de Bruixes.

La Fira de la Castanya, una cita amb la tardor Els dies 24 i 25 d’octubre, Viladrau celebrarà la 31a edició de la Fira de la Castanya, una de les celebracions més emblemàtiques del municipi, que s’ha consolidat com un aparador dels productes locals i de la cultura popular del Montseny. Durant un cap de setmana, el centre del poble s’omple de parades on es poden tastar i comprar castanyes, mel, embotits i altres productes de proximitat.

22 22

A més de la gastronomia, la fira ofereix activitats per a tots els públics, amb tallers, demostracions d’oficis tradicionals, espectacles, música en directe i animació al carrer, i crea una atmosfera acollidora i festiva. També hi trobareu demostracions de torrat de castanyes i tastos guiats que permeten conèixer molt millor aquest producte tan vinculat al territori. Entre les propostes més atractives hi ha les sortides guiades pels voltants del municipi, una

oportunitat per endinsar-se en els boscos de castanyers i descobrir l’entorn natural de Viladrau. Un dels grans protagonistes és el Castanyer de les Nou Branques, un dels arbres més emblemàtics del Montseny i el principal símbol del municipi. L’arbre, amb una forma característica i envoltat d’altres castanyers, es troba en una clariana de gran bellesa. El seu origen es remunta aproximadament a fa 700 anys i l’any 2012 va ser escollit per protagonitzar el nou escut de Viladrau.

Camins per endinsar-se al Montseny Viladrau no només és cultura i tradició: és també un paradís natural del Montseny. Els seus boscos ofereixen infinitat de rutes i excursions aptes per a tots els nivells. Tant si prefereixes una passejada tranquil·la per gaudir de la natura com una caminada més exigent, aquí trobaràs itineraris pensats per connectar amb el paisatge i respirar aire pur.

El Ball de Bruixes reviu la història El 31 d’octubre, coincidint amb la nit de Tots Sants, Viladrau acollirà el 29è Ball de Bruixes, una representació teatral que recupera un dels episodis més tràgics de la història local: la persecució de dones acusades de bruixeria entre els anys 1618 i 1622.

Des de 1997, Viladrau reviu la nit de Tots Sants amb el Ball de Bruixes, un espectacle que manté viu un dels episodis més tràgics de la història local

Entre les rutes disponibles, el Sender del Castanyer de les Nou Branques (SLC81) és una proposta ideal per a famílies i principiants. Aquesta ruta circular comença al centre de Viladrau i segueix camins i rierols que permeten conèixer alguns dels elements naturals, culturals i paisatgístics més característics del poble. El recorregut porta finalment fins a l’imponent Castanyer de les Nou Branques, un arbre centenari i principal símbol del municipi. La ruta té una distància de 5,75 km amb una durada aproximada de dues hores. Per a qui busca una caminada més exigent, el Camí de Matagalls (SL-C82) és una de les ascensions més clàssiques al Montseny. El camí puja contínuament i permet gaudir de la bellesa dels boscos del Matagalls fins a arribar als prats i matolls del cim. Des d’allà, es pot gaudir de les millors vistes del Montseny. El recorregut té una distància d’11 km i es considera de dificultat moderada.

Del bosc a la taula A Viladrau, la tardor també es gaudeix amb el paladar. La castanya és la gran protagonista de la temporada, però no és l’únic producte que destaca. Durant la Fira de la Castanya també es poden tastar dolços i melmelades elaborats amb fruits del bosc, com gerds i mores, i formatges artesans de cabra, tots elaborats per productors locals. La gastronomia de Viladrau és un reflex de la proximitat i del respecte per la natura, amb productes del Montseny i receptes tradicionals que mantenen viva la tradició gastronòmica del poble. Per a més informació:

Tel. 938 848 004 ajuntament@viladrau.cat

www.viladrau.cat

Durant la representació, els carrers i espais del centre de Viladrau es transformen amb llum, fum i efectes especials, mentre més de 60 persones del municipi participen en una posada en escena que combina teatre, música i recreació històrica. La representació recupera així l’ambient de superstició que va envoltar la vila durant els processos de bruixeria de principis del segle XVII. 23

Oristà descobreix l’essència rural

i busques una destinació tranquil·la, envoltada de natura i amb un ric patrimoni per descobrir, Oristà és la millor opció. Situat al sud del Lluçanès, aquest municipi d’Osona combina un paisatge muntanyós amb un ric patrimoni preromànic i romànic, antigues cases de pagès, jaciments arqueològics i tradicions que encara formen part de la vida local. A peu o amb bicicleta, entre boscos, rieres i camins, Oristà ofereix una manera pausada de descobrir un territori on la història, la gastronomia i la cultura popular van de la mà.

Un patrimoni que explica segles d’història

La millor manera de començar a descobrir Oristà és acostar-se al seu patrimoni. Aquí, el passat no es concentra només en un monument concret, sinó que apareix escampat pels carrers, esglésies, masies i paisatges del municipi. El nucli urbà té els seus orígens en època medieval, a recer de l’església de Sant Andreu d’Oristà, documentada des del segle X, però les troballes arqueològiques demostren que aquest territori ja havia estat habitat molt abans, amb presència de les cultures ibèrica i romana. Un dels grans motius per acostarse a Oristà és descobrir la seva cripta preromànica del segle X, situada a un 24 24

nivell inferior de l’església de Sant Andreu. La seva singularitat la converteix en un dels elements patrimonials més destacats del municipi. El recorregut es pot completar amb altres espais d’interès, com Sant Nazari de la Garriga i l’ermita de Sant Salvador de Serradellops, situada al punt més alt del municipi. El patrimoni també permet sortir del nucli d’Oristà i endinsar-se en un paisatge de masies i petits nuclis rurals. A la Torre d’Oristà, l’església de Santa Maria forma part del patrimoni del nucli. Al llarg del terme, les cases de pagès recorden la importància de l’activitat agrícola, mentre que alguns masos conserven una relació especial amb la història local. És el cas del mas Rocaguinarda, vinculat tradicionalment a la figura del bandoler Perot Rocaguinarda. Aquesta figura també és present als Cingles dels Tres Còdols, una petita cinglera excavada per la riera Gavarresa. En aquest indret hi ha una estreta lleixa amb grafits relacionats amb el bandoler. La visita permet aproximarse a un episodi de la història local a

través del paisatge i dels vestigis que s’hi conserven.

Oristà concentra en un mateix territori testimonis molt diferents del seu passat: des del Museu Rocaguinarda fins al jaciment arqueològic de Puig Ciutat i la singular cripta de Sant Andreu Per als qui vulguin viatjar encara més enrere en el temps, el jaciment de Puig Ciutat ofereix una nova perspectiva sobre la història del territori. L’assentament presenta diverses fases arqueològiques i la seva darrera etapa correspon al període romà tardorepublicà. En aquest context, el jaciment podria haver tingut una funció de guarnició militar durant la guerra civil entre Juli Cèsar i els partidaris de Pompeu. Recórrer aquest espai és descobrir que

darrere del paisatge rural actual s’hi amaga una història molt més antiga. La visita es pot acabar al Museu Rocaguinarda de Terrissa dels Països Catalans, ubicat a l’edifici de la rectoria de l’església d’Oristà. El museu conserva unes 4.000 peces de terrissa catalana i ceràmica de diferents èpoques. La col·lecció permet acostar-se a una altra dimensió de la història local: la de la vida quotidiana i la cultura material. Les peces, reunides i ampliades gràcies a diverses donacions, contribueixen a preservar i difondre una part del patrimoni ceràmic dels Països Catalans.

Camins per descobrir el municipi

Oristà també convida a descobrir el seu territori seguint els camins que connecten el municipi amb el seu entorn natural. Les propostes de senderisme, BTT i turisme agroalimentari permeten acostar-se al paisatge d’una manera activa i, alhora, descobrir diferents racons del municipi.

Per als qui prefereixen caminar, les rutes blava, verda i vermella recorren l’entorn d’Oristà i estan pensades per gaudir-ne amb la família i els amics. Una altra proposta més extensa és la ruta Oristà – la Torre d’Oristà – Sant Feliu Sasserra – la Quintana, que permet passar per diferents punts del territori, com la riera Gavarresa, l’ermita de Sant Sebastià o Rocaguinarda. Els amants de la bicicleta tenen a disposició una ruta de BTT de 39 quilòmetres, amb un recorregut que passa per la Torre d’Oristà, el Serrat Llobater, Sant Feliu Sasserra i Rocaguinarda. El traçat combina pistes, camins i corriols que permeten descobrir el paisatge sobre dues rodes. La vessant gastronòmica es pot descobrir amb la Ruta del Pa al Lluçanès, que segueix el recorregut del blat forment del camp a la taula. Aquesta ruta inclou la visita a una finca de pagès, un antic molí fariner i un forn de pa. Una proposta que connecta paisatge, agricultura i tradició i que completa l’oferta de rutes d’Oristà. 25

Una terra amb gust propi

Una visita a Oristà no és completa sense gaudir de la seva gastronomia. Els restaurants locals ofereixen plats tradicionals elaborats amb productes frescos de proximitat, que reflecteixen el caràcter i la història del municipi. Entre aquests productes, el cigró d’Oristà ocupa un lloc especial. Es tracta d’una varietat tradicional de petit calibre, de pell molt fina, forma arrugada i color pàl·lid, que es caracteritza també per la seva facilitat i rapidesa de cocció. Històricament, es cultivava a les cases i masies d’Oristà principalment per a l’autoconsum.

El cigró d’Oristà, recuperat a partir de només sis quilos de llavor autòctona l’any 2007, avui és un dels trets més singulars de la gastronomia del municipi

La història d’aquest llegum és també la d’una recuperació. El cigró d’Oristà va estar a punt de desaparèixer i havia quedat reduït a l’autoconsum. L’any 2007, es van recuperar sis quilos de llavor autòctona i se’n va reprendre el cultiu amb la voluntat de preservar aquesta varietat i donar-li valor com a producte propi del municipi.

Avui, el cigró d’Oristà es comercialitza en petites quantitats, principalment en botigues d’Oristà i d’alguna localitat veïna. Més que un ingredient, és una mostra de la relació entre la terra, l’agricultura tradicional i la gastronomia local: un petit producte que permet descobrir, també a taula, una part de la identitat d’Oristà.

Festes que mantenen viva la tradició Les festes i tradicions també formen part de l’encant d’Oristà i permeten descobrir la vitalitat de la seva vida local. Al llarg de l’any, el municipi celebra diferents propostes que combinen cultura popular, gastronomia, artesania i activitats per a totes les edats. La Festa Major de la Torre d’Oristà, que se celebra el primer cap de setmana de setembre, omple el nucli de música i activitats durant tot un cap de setmana. Concerts, sopars populars, tallers infantils i una gran festa amb discomòbil formen part d’una celebració pensada per gaudir en companyia i compartir l’ambient festiu del municipi.

La Fira d’Oristà ha convertit el novembre en una cita amb l’artesania, els oficis tradicionals i la cultura popular

Al novembre arriba la Fira d’Oristà, nascuda l’any 1993. És una de les cites més destacades del calendari festiu i cultural del municipi. És una jornada dedicada a l’artesania, la gastronomia i la cultura popular, amb parades de productes alimentaris, objectes de fusta, cistelleria, roba, joguines i altres elaboracions artesanals. La fira també inclou tallers, demostracions d’oficis tradicionals i activitats per a petits i grans. És una gran oportunitat per descobrir productes artesans, tastar especialitats gastronòmiques i gaudir de l’ambient festiu mentre es coneixen les tradicions i el patrimoni d’Oristà. El calendari festiu es completa amb la Festa Major d’Oristà, que té lloc l’últim cap de setmana de novembre i és la principal celebració del poble. Cercaviles, concerts, activitats familiars i tradicions locals, com el ball de gegants, omplen aquests dies d’activitat i converteixen la festa en un punt de trobada per a veïns i visitants. En conjunt, aquestes celebracions ofereixen una bona oportunitat per conèixer Oristà des de la seva vessant més popular i participativa.

AJUNTAMENT D’ORISTÀ Plaça Major, 1. 08518 - Oristà Tel. 938 128 006

www.orista.cat

Parc Samà un jardí amb memòria tocar de Cambrils, el Parc Samà és un dels espais més singulars de la Costa Daurada. Les seves 14 hectàrees combinen jardins històrics, vegetació exuberant, arquitectura i elements modernistes en un entorn concebut per sorprendre a cada pas. Construït l’any 1881 com a residència d’estiueig de la família d’indians Samà, marquesos de Marianao, avui és un espai pensat per passejar, observar i gaudir de la natura.

28 28

Fauna i exotisme en un jardí amb esperit romàntic La visita al Parc Samà permet endinsarse en un dels millors exemples de jardineria romàntica a Catalunya. El jardí va ser concebut amb la voluntat de fugir de la rigidesa dels jardins francesos i apropar-se a una idea més lliure i natural del paisatge. Per això, els seus espais combinen zones obertes, vegetació abundant i elements arquitectònics que apareixen integrats en l’entorn.

La relació amb la natura no es limita a la vegetació. La fauna és un altre dels atractius del parc, que manté una col·lecció zoològica amb espècies com ara daines, paons, faisans, ànecs, tortugues i diferents aus exòtiques. El projecte actual recupera així una de les aficions del fundador, especialment vinculada al col·leccionisme d’aus ornamentals

Construït l’any 1881, el Parc Samà ofereix 14 hectàrees a l’aire lliure on viuen més de 1.500 espècies de flora i fauna

El llac, la cascada, els ponts i el bosc són alguns dels racons que defineixen aquest paisatge, on conviuen diferents influències. El conjunt combina elements del renaixement italià amb models de jardineria anglesa, en una barreja que dona al parc una personalitat pròpia.

procedents d’Amèrica Central, però adaptada a una sensibilitat actual en què el benestar animal és una prioritat.

Passejar-hi és, sobretot, anar descobrint diferents paisatges dins d’un mateix jardí. La vegetació hi canvia constantment a mesura que avances, passant d’espais més oberts i mediterranis a racons ombrívols i frescos, on la natura sembla haver crescut de manera espontània. Entre aquesta diversitat, alguns arbres centenaris destaquen i aporten al conjunt una sensació de continuïtat i antiguitat que connecta el visitant amb la història del parc.

Aquesta dimensió exòtica forma part de la història del Parc Samà. El seu fundador volia crear un espai que evoqués la Cuba colonial que havia conegut la seva família, incorporant-hi espècies i elements que recordessin aquells paisatges llunyans. El resultat és un jardí on la vegetació mediterrània conviu amb espècies exòtiques i on cada racó contribueix a aquesta atmosfera particular.

L’empremta de Fontserè i Gaudí Un dels grans valors del conjunt és també la seva arquitectura. Josep Fontserè i Mestres va ser l’encarregat de dissenyar el parc l’any 1881 per encàrrec de Salvador Samà, amb la voluntat de crear una residència envoltada de jardins que evoquessin Cuba. La memòria del Parc Samà conserva la influència d’Antoni Gaudí, que va col·laborar amb Fontserè al Parc de la Ciutadella. Al parc es poden reconèixer les primeres geometries: arcs catenaris, formes orgàniques i paraboloides hiperbòlics visibles a les grutes, sota la cascada i a l’interior de la torre. Aquesta combinació converteix el Parc Samà en un espai especialment interessant per entendre la relació entre natura, romanticisme i els primers passos del modernisme català. No es tracta només d’un jardí ornamental, sinó d’un conjunt en què vegetació i arquitectura formen part d’una mateixa experiència.

Crta. de Vinyols (T-314) s/n 43850 Cambrils - Tarragona Tel. 977 826 514 www.parcsama.es

L’Any Gaudí arriba al Parc Samà Aquest any, a més, la visita incorpora un atractiu especial. El Parc Samà participa en l’Any Gaudí 2026, una commemoració que posa el focus sobre la figura de l’arquitecte i en la seva vinculació amb aquest jardí històric. Amb el programa “Troba Gaudí”, el parc proposa descobrir les traces de Gaudí en diferents punts del recinte i aprofundir en la relació entre arquitectura i natura. La iniciativa inclou activitats culturals i educatives i posa especial atenció en elements com les grutes i les formes

arquitectòniques presents al jardí. També destaca la reobertura de la Torre Angulo, recuperada amb motiu d’aquesta commemoració. Més que una visita, el Parc Samà ofereix l’oportunitat de recórrer un paisatge concebut per sorprendre, on la natura, l’arquitectura i la història es troben en cada racó. L’Any Gaudí afegeix un nou al·licient a aquesta experiència i convida a mirar el jardí amb més atenció, seguint les traces d’un dels arquitectes més universals de Catalunya. 29

Endinsa’t a

la Selva del Camp A

tocar de Reus i en un entorn de transició entre la plana del

Camp de Tarragona i les primeres

elevacions

la serra de la Mussara, la Selva del Camp es presenta com un municipi amb una marcada identitat pròpia. El seu patrimoni, amb més de vuit segles d’història, conviu

amb

entorn

natural de camins i rutes, una cultura popular ben arrelada i una gastronomia vinculada

als

productes

de la terra. Avui, la vila ofereix diferents maneres de descobrir el seu passat i gaudir del territori.

Vuit segles d’història a través del patrimoni La Selva del Camp conserva un conjunt patrimonial que permet resseguir més de vuit segles d’història. El recorregut pels Espais de Patrimoni i Memòria reuneix 22 punts d’interès repartits pel nucli antic i altres indrets de la vila. Un dels grans protagonistes és el Castell, construït entre finals del segle XII i principis del XIII. Durant més de sis segles va ser el centre del poder senyorial i la residència dels pabordes, a més de funcionar com a espai d’emmagatzematge dels delmes i altres tributs. Actualment, restaurat i convertit en equipament municipal, acull l’Oficina de Turisme i un centre d’interpretació que ajuda a entendre l’evolució de la Selva del Camp. Al seu costat destaca l’església de Sant Andreu, construïda entre els segles XVI i XVII i considerada un dels principals exemples de l’arquitectura renaixentista de l’anomenada escola del Camp. El

conjunt patrimonial es completa amb els convents de Sant Agustí i Sant Rafael, així com amb les capelles gòtiques de Sant Pau i Santa Llúcia, que formen part de la visita dedicada a l’arquitectura religiosa del Renaixement i el Barroc. El passat medieval encara és especialment visible en les torres i elements de la muralla. La Torre del Baró és una de les més imponents del recinte, mentre que la Torre de les Clavegueres conserva el testimoni d’un sistema relacionat amb l’evacuació de les aigües residuals. També formen part del recorregut el Portal de Sant Antoni, el nucli antic i altres espais que permeten entendre com es va configurar la vila al llarg dels segles. Fora del nucli emmurallat, l’Hort d’Iglésies és un altre dels espais destacats. El conjunt conserva un mas neoclàssic amb pintures de temàtica mitològica i actualment acull l’Arxiu Municipal, la Casa de Cultura i els estudis de televisió municipals.

Vuit segles d’història han deixat un llegat que encara avui permet descobrir l’evolució de la Selva del Camp

Descobrint la Selva del Camp pas a pas

La cultura popular, protagonista a la Casa de la Festa

Les visites guiades són una bona manera d’endinsar-se en la història i el patrimoni de la Selva del Camp. La proposta “La Selva monumental” recorre el nucli antic i les muralles, descobrint espais com el Castell, l’església de Sant Andreu, els antics convents, la Casa de la Vila i l’antic Hospital de Santa Llúcia.

La Casa de la Festa és un espai per descobrir la cultura popular de la Selva del Camp i entendre l’evolució de les seves tradicions. Explica la història del seguici festiu selvatà, format per gegants, nanos, diables i diversos balls tradicionals. La visita permet conèixer elements com els Gegants Pòlit i Madalena, el Diabló i els balls de Cercolets, Bastons, Gitanes, Valencians i Patatuf, com també altres elements recuperats o incorporats recentment, i mostren una cultura popular viva i en evolució.

L’oferta també inclou visites temàtiques dedicades a l’aigua i el Camí del Rec, a l’economia tradicional vinculada a l’oli, l’avellana i el vi, i la visita dedicada a l’arquitectura religiosa del Renaixement Barroc.

Podeu inscriure-us a les visites guiades, d’una durada aproximada d’1 hora i 15 minuts, a través de l’email turisme@laselvadelcamp.cat Per descobrir el municipi més enllà del nucli urbà, les rutes a peu permeten endinsar-se en un entorn que s’estén des de la plana fins a la serra de la Mussara. Entre les propostes destaquen el Camí Vell d’Almoster, l’itinerari que connecta la Selva amb Almoster i el puig d’en Cama, de 717 metres, i el Camí del Rec – SLC 157, que combina paisatge i patrimoni i permet resseguir el recorregut de l’aigua i els elements vinculats al seu aprofitament.

Aquestes tradicions es fan especialment visibles durant la Festa Major d’Hivern, la Festa Major d’Estiu, la Setmana Santa — Festa d’Interès Nacional— i el Misteri de la Selva, que recupera un drama assumpcionista del segle XIV. Per al visitant, la Casa de la Festa ofereix així una aproximació al patrimoni immaterial de la Selva del Camp, a través dels personatges, balls i tradicions que han contribuït a construir la identitat de la vila.

Castell del Paborde, Carrer Major nº65, 43470 Tel. 977 84 53 75 turisme@laselvadelcamp.cat

31 31

XIV

VAL DEL V I T S I FE I LA

GASTRONOMIA

CAM BRILS , PAIS DEL VI ENTRADA AL

d el

CAMBRILS

9 al 1 2 d ’ O c t u b re

www.firadelvicambrils.com

La Fira del Vi i la Gastronomia de Cambrils una cita per assaborir el territori

ambrils tornarà a reivindicar la seva vocació gastronòmica amb una nova edició de la Fira del Vi i la Gastronomia “Cambrils, entrada al País del Vi”. Del 9 al 12 d’octubre, el Parc del Pescador es convertirà en l’escenari d’aquesta cita, que arriba a la 16a edició i que convida a descobrir el territori a través dels seus vins, la gastronomia i els productes de proximitat. Durant quatre dies, cellers, restaurants i artesans compartiran protagonisme en una proposta pensada per gaudir de la gastronomia en un ambient festiu i distès. Els visitants hi trobaran degustacions, maridatges, showcookings i activitats relacionades amb el món del vi, a més de música i altres propostes culturals que completen l’experiència.

Gaudeix d’una escapada de tardor per brindar, tastar i descobrir la riquesa gastronòmica de Cambrils

El vi serà el gran protagonista de la fira, amb la participació de cellers vinculats a diferents denominacions d’origen tarragonines. És, per tant, una bona ocasió per descobrir la diversitat dels vins del territori, conèixer nous productes i gaudirlos acompanyats de propostes gastronòmiques elaborades per establiments cambrilencs.

especialment recomanable per gaudir de la Costa Daurada amb més calma, lluny de la massificació dels mesos d’estiu. Cambrils et proposa quatre dies per brindar, tastar i descobrir els sabors d’un territori que ha fet de la gastronomia una de les seves senyes d’identitat.

El festival també s’emmarca en una tardor especialment gastronòmica a Cambrils. El calendari municipal inclou, el Tastum i del 24 d’octubre al 15 de novembre les Jornades de l’Oli Nou i el 10 i l’11 de novembre el Congrés Internacional de Turisme Gastronòmic. Per als visitants, és una gran ocasió per descobrir Cambrils des d’una altra perspectiva: a través dels productes, dels professionals i de les tradicions que expliquen la seva vocació gastronòmica. Una experiència que combina tast, territori i ambient festiu en un dels espais més emblemàtics del municipi. El Festival del Vi i la Gastronomia 2026 reforça així l’aposta de Cambrils per la gastronomia com a element d’identitat i reclam turístic, en un moment de l’any

Turisme de Cambrils Pg. de les Palmeres, 1 • 43850 CAMBRILS • Tel. 977 79 23 www.cambrils-turisme.com

ar, muntanya i natura es troben en un mateix

territori a l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors. El municipi ofereix un litoral divers,

espais

naturals

i una xarxa de camins i miradors que permet descobrir el paisatge des de diferents perspectives. Una destinació per gaudir del Mediterrani, però també per endinsar-se en l’entorn i descobrir els contrastos del territori.

Un litoral per gaudir sense presses Les platges són un dels grans atractius de l’Hospitalet de l’Infant, amb espais que combinen la comoditat del nucli urbà amb paisatges de caràcter més natural. La platja de l’Arenal, amb 1.800 metres de longitud, és la més extensa del municipi i destaca per les seves dunes, la vegetació mediterrània. El litoral ofereix també altres paisatges per descobrir, com la Punta del Riu, al costat de la desembocadura del riu Llastres, o la platja del Torn, integrada en l’entorn natural de la Rojala. Al sud, l’Almadrava i les petites cales completen una costa diversa que convida a alternar els dies de platja

amb la descoberta del paisatge mediterrani. El passeig marítim de l’Hospitalet de l’Infant és un dels espais ideals per gaudir del litoral amb calma. El recorregut ressegueix la costa i permet contemplar el Mediterrani mentre connecta diferents espais del municipi, des de les platges fins a l’entorn del port. La plaça de la Marina, davant del mar, és també un bon punt per aturar-se i gaudir de les vistes. Per als qui volen combinar la passejada amb la natura, el sender litoral del Jonquet connecta les platges de l’Arenal i del Torn a través d’un itinerari que permet descobrir el paisatge litoral i la transició entre el Mediterrani i la muntanya.

Mirades privilegiades sobre el paisatge

Natura més enllà de la costa

La diversitat del paisatge de l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors també es pot descobrir des de les alçades. El mirador del Torn, situat a l’espai natural de la Rojala, ofereix una àmplia panoràmica de la costa i de les muntanyes que envolten el municipi.

L’entorn natural és una part essencial de l’experiència. La Vall de Llors s’estén cap a un paisatge de muntanyes i boscos mediterranis que es pot descobrir mitjançant diferents rutes a peu. Els itineraris permeten allunyarse del litoral i endinsar-se en un territori on el paisatge mediterrani és el gran protagonista, amb camins que recorren espais rurals i naturals i que permeten descobrir una altra cara del municipi.

A la zona interior, l’ermita de Sant Roc, a la serra del Mestral, és un altre punt privilegiat per contemplar el paisatge. A Vandellòs, el mirador del Turó del Castell permet gaudir d’una nova perspectiva de les muntanyes i de l’entorn de la vall. Tres punts de vista diferents que ajuden a descobrir la riquesa i els contrastos d’aquest territori mediterrani.

Les rutes també ofereixen una manera diferent de connectar amb el territori i descobrir els nuclis de l’interior. Són recorreguts que permeten gaudir del paisatge de muntanya sense perdre de vista la proximitat del mar, un dels trets que defineix el municipi. A l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors, el mar i la muntanya no són dues experiències separades, sinó dues cares d’una mateixa destinació. Un territori per caminar, contemplar i gaudir del paisatge al llarg de tot l’any.

Més informació a:

www.hospitalet-valldellors.cat

La Petita d’Altafulla

arriba amb una programació àmplia i variada i estrena el primer Aquatló de la Diada

ltafulla es prepara per viure una nova edició de La Petita, la Festa Major que tanca l’estiu al municipi amb una programació àmplia i variada d’activitats per a tots els públics. Els actes començaran divendres 4 de setembre i s’allargaran fins al diumenge 13 de setembre, amb algunes propostes que completaran l’agenda festiva fins al 27 de setembre. Una de les principals novetats d’aquesta edició serà la celebració del 1r Aquatló de la Diada, el divendres 11 de setembre a partir de les 9.30 hores al Club Marítim d’Altafulla. La nova prova, organitzada conjuntament pel Club Marítim Altafulla i els Atletes d’Altafulla, combinarà 750 metres de natació i 5 quilòmetres de cursa i comptarà amb un màxim de 100 participants. Les inscripcions tenen un preu de 15 euros i inclouen samarreta i avituallament. L’altra gran novetat en l’àmbit esportiu serà el canvi de format del Trofeu Joan Pijuan, que enguany deixa de ser un únic partit per convertir-se en un torneig amb quatre equips. La competició arrencarà dissabte 5 de setembre, a les 17 hores, a l’Estadi Municipal, amb la participació del CE Altafulla, com a amfitrió, la Penya Jove Les Roquetes, del Garraf, el CF Albagés, de les Garrigues, i l’Atlètic Mont-roig, del Baix Camp. Els tres equips convidats militen a Tercera Catalana. Aquest nou format es completarà el diumenge 13 de setembre, també a l’Estadi Municipal, amb el Trofeu Joan Pijuan juvenil masculí, que enfrontarà el CE Altafulla amb l’Ascó, l’EFB Reus B i l’Escola Ebre. La programació esportiva inclourà també la XXVIII Pujada a l’Ermita Memorial Baltasar Rabassa, la II Marxa nocturna dels Ratpenats i diferents activitats organitzades per les entitats esportives locals.

El 10 de setembre tindrà lloc el sopar popular al Parc del Comunidor, que donarà pas al concert de Festa Major amb Spoty Flight, el grup de versions del cantant altafullenc Tonet Blàzquez, i a la sessió de DJ Jarras. L’endemà, coincidint amb la Diada Nacional de Catalunya, el programa concentrarà bona part de les activitats tradicionals. A més de l’estrena de l’Aquatló i de l’ofrena floral i l’acte institucional, hi haurà la missa solemne a l’ermita de Sant Antoni, l’actuació dels Castellers d’Altafulla, una ballada de sardanes i, a la tarda, la cercavila amb Bastoners, Diables amb el Gat de Foc, Gegants i Nans i Grallers d’Altafulla. El cap de setmana del 12 i 13 de setembre també estarà protagonitzat per actes destacats, com la inauguració de la renovada plaça dels Vents, amb un espectacle familiar de Pep Callau i els Pepsicolen; la Diada castellera amb els Castellers d’Altafulla, la Colla Joves Xiquets de Valls i els Xiquets de Reus; la Festa Jove amb La Xatarra i artistes locals, i el correfoc especial dels Diables d’Altafulla amb motiu del 40è aniversari de la colla on hi participaran antics i fundadors membres de l’entitat.

Reconeixement al teixit associatiu El regidor de Festes, Àlex Cañas, ha volgut posar en valor especialment la implicació de les entitats i associacions d’Altafulla en la configuració del programa festiu. Cañas destaca “la participació i l’agraïment al teixit associatiu d’Altafulla, que una vegada més s’implica i treballa per fer possible una Festa Major amb un programa tan ampli i variat d’activitats”. En aquest sentit, el regidor considera que la diversitat de propostes és un dels principals atractius de La Petita, ja que permet que “hi hagi activitats per a totes les edats i sensibilitats i que la Festa Major sigui una celebració compartida per tot el poble”. Cañas també reivindica La Petita com “la millor manera de culminar la temporada d’estiu a Altafulla”, amb una festa que combina tradició, cultura popular, esport, música i activitats familiars i que, alhora, reforça el paper del teixit associatiu en la vida del municipi.

El programa arrencarà el divendres 4 de setembre amb el tradicional esclat de Festa Major i repic de campanes, i inclourà durant els dies següents activitats esportives, culturals, musicals, tradicionals i familiars. Entre les propostes destaquen el tobogan gegant d’aigua, la tarda de jocs infantils, el vermut popular, Art al Carrer, la Baixada de Trastos, concerts, exposicions, visites guiades, espectacles d’humor i activitats vinculades al patrimoni i la cultura popular.

Amb l’etiqueta #LaPetita26, l’Ajuntament convida la ciutadania a participar dels actes i a compartir fotografies i vídeos de la festa a les xarxes socials. Tots els actes són gratuïts, excepte aquells en què s’indica expressament el contrari. L’organització recorda també la importància de viure la Festa Major amb civisme, respecte i responsabilitat, i aposta per una celebració lliure d’agressions sexistes, racistes i LGTBI-fòbiques i més sostenible, amb la recomanació de portar got reutilitzable i, en el cas del sopar popular, plat i coberts de casa. 37

Aiguamúrcia Una comunitat de petits nuclis en plena Ruta del Cister

l principal reclam d’Aiguamúrcia és el monestir de Santes Creus, un dels tres monestirs que formen part de la Ruta del Cister, juntament amb el monestir de Poblet i el de Vallbona de les Monges. Una rica història i una selecció de propostes de turisme enològic, cultural i rural completen la seva oferta turística. A més, l’entorn paisatgístic del seu enclavament fa d’Aiguamúrcia un lloc ideal per gaudir de la natura. Aiguamúrcia és el terme municipal més extens de la comarca de l’Alt Camp, a l’interior de la Costa Daurada. Situat a la zona muntanyosa que separa el Penedès del Camp de Tarragona, està format per un conjunt de petits nuclis poblats: Aiguamúrcia, Santes Creus, el Pla de Manlleu, l’Albà, Masbarrat, les Destres, les Ordes, les Pobles, la urbanització Els Manantials i la urbanització Mas d’en Parés. Quant a l’origen del nom d’Aiguamúrcia, hi ha diferents versions. D’una banda, se li atribueix un origen romà, ja que en aquella època les aigües del riu Gaià estaven consagrades a la deessa Murtra —un dels noms de Venus— i per això la van anomenar Aquae Murtra. I, de l’altra, es diu que té origen llatí: aqua murcida (aigua mar-

cida, morta), que indicaria que les aigües del riu Gaià, en arribar al poble, quedaven estacades i perdien la verdor del fons, com si es marcissin. Tanmateix, la documentació antiga dona sovint altres variants del nom, com Dayna Murcia (1192).

Un passeig pel terme • Aiguamúrcia: petita vila al marge del riu Gaià que dona nom al municipi. Poblat des de l’època romana —tal com testimonien les restes trobades a les seves rodalies—, es va formar al voltant d’uns edificis que estan més a prop del riu i que daten, possiblement, de l’edat mitjana. • Santes Creus: petit poble al voltant del monestir de Santes Creus ubicat al llarg del carrer que hi dona accés i a la riba esquerra del riu Gaià. L’accés per carretera es fa pel pont de pedra que travessa el riu, construït el 1549 per l’abat Valls. A l’entrada del poble hi ha una creu de terme d’estil gòtic amb una esplèndida base esculpida (segle xiv). • El Pla de Manlleu: poble de formació relativament recent situat a la riba dreta de la riera de Marmellar. Constituït,

en part, per famílies procedents de Selma —un nucli proper actualment despoblat—, està envoltat de nombroses masies que conserven restes d’antigues edificacions de l’edat mitjana. Té una àmplia oferta d’agroturisme i diferents propostes enoturístiques. • L’Albà, Masbarrat i les Destres: petits nuclis de gran valor paisatgístic al llarg de la carretera que uneix Aiguamúrcia amb Albà. Prop de l’Albà —conegut també com l’Albà Nou, l’Albà de Baix, Cal Canonjo o Cal Canonge— destaca l’antic nucli de l’Albà Vell, del qual es conserven les ruïnes del castell del segle x i les restes de la capella romànica de Santa Maria de l’Albà. A les Destres es troben les restes d’una torre de defensa medieval i l’església romànica de Sant Pere de les Destres. • Les Ordes: petita agrupació d’antigues masies molt properes les unes a les altres. Esdevé el nucli més petit d’Aiguamúrcia i s’hi accedeix des d’una petita carretera prop del pont d’Armentera.

• Les Pobles: poble situat a la carretera comarcal que l’uneix amb Santes Creus i Pontons. Està format al voltant d’antics masos que pertanyien a les terres del monestir de Santes Creus i comprèn dos petits nuclis més: els Hostalets de Dalt i els Hostalets de Baix. Destaca l’església dedicada a Santa Maria de principis del segle xx i un paisatge de vinyes amb diversos cellers i activitats enoturístiques. • Els Manantials: urbanització ubicada a l’antiga plana del Molí dels Monjos, entre els dos molins del monestir: el Molí de Dalt i el Molí de Baix. Es va començar a construir a finals dels anys 60 del segle xx i la seva població provenia, principalment de Santes Creus. Pel camí dels Hortets o dels Queixalots encara es poden veure vestigis del mur que envoltava els horts del monestir. • Mas d’en Parés: urbanització propera a les Pobles, amb el qual es comunica per un vial que passa davant de l’Escola Les Moreres, ubicada a les terres del mas homònim i del qual encara es conserven restes. Té una gran projecció de futur i la seva construcció es va iniciar a finals dels anys 60 i principis dels 70.

Els atractius d’Aiguamúrcia El Reial Monestir de Santes Creus és, sens dubte, el tresor que desperta el major interès entre els turistes de la zona. Aquest monestir forma part de la Ruta del Cister, juntament amb els monestirs de Poblet (Conca de Barberà) i Vallbona de les Monges (Urgell). Fundat el 1150 i establert a Santes Creus a partir del 1160, representa un magnífic exemple de l’art cistercenc. Aquesta joia medieval —sense vida monàstica des del 1835— transporta el visitant a l’edat mitjana, alhora que permet conèixer la fascinant història de la regió. A més a més, el conjunt arquitectònic del monestir està envoltat de vinyes i camps de cultiu que configuren un paisatge bucòlic. Tanmateix, Aiguamúrcia és molt més que el monestir. Destaquen les construccions de pedra seca de la zona de les Planes. Aquesta tècnica consisteix a construir diverses edificacions (barraques, murs, marges, pous, etc.) fent servir la pedra com a únic material, sense cap mena de ciment o argamassa, tot apilant les pedres l’una sobre l’altra i falcant-les amb pedres

Explorar Aiguamúrcia és una experiència per descobrir les tradicions i la serenitat de la vida rural més petites. En definitiva, un veritable exercici d’equilibri i harmonia. Dins de l’àmbit natural, cal citar l’albereda de Santes Creus, un espai natural propietat de la Diputació de Tarragona que ocupa una extensió de 12 hectàrees. Es tracta de l’únic bosc de ribera de tot Catalunya i fou declarat Espai d’Interès Natural per la Generalitat de Catalunya. També cal fer una menció especial als dos xiprers monumentals del Palau de l’Abat, a Santes Creus. Tot i això, aquests només són alguns dels atractius del terme. Aiguamúrcia compta amb cinc monuments declarats Bé Cultural d’Interès Nacional: el monestir de Santes Creus, els castells romànics de l’Albà, Selma i Ramonet i la creu de terme gòtica de Santes Creus. De fet, cadascun dels petits nuclis poblats que conformen Aiguamúrcia amaga petits tresors històrics i culturals que mereixen ser descoberts. A més a més, la seva vida comunitària és molt activa i organitza moltes activitats al llarg de l’any.

L’enoturisme: una activitat en alça El cultiu de la vinya esdevé el recurs econòmic més important del municipi i marca el paisatge d’Aiguamúrcia, inclòs a la Denominació d’Origen Penedès. Això ha donat lloc a l’establiment de diversos cellers i a una gran diversificació d’activitats enoturístiques. Fruit del gran interès pel món del vi i el cava, l’any 2014 l’Ajuntament d’Aiguamúrcia va decidir adherir-se a la marca Enoturisme del Penedès per complementar la seva oferta de turisme cultural i de natura

AJUNTAMENT D’AIGUAMÚRCIA

Castelló

de Farfanya la Monumental de la Noguera Baixa

ituat a la Noguera, a la riba del riu Farfanya i als peus de la serra Llarga, el municipi conserva un important patrimoni que permet recórrer diferents moments de la seva història sense allunyar-se gaire del nucli urbà. Castelló de Farfanya és una destinació ideal per a qui busca una escapada en què patrimoni, paisatge i tradicions es combinen en un mateix recorregut. Les restes del castell, les esglésies medievals i els espais vinculats a la vida quotidiana d’altres èpoques conviden a descobrir un poble amb una identitat pròpia.

El castell que domina la vila

Per entendre Castelló de Farfanya cal començar des de dalt. Les restes del castell s’aixequen sobre un turó i recorden l’origen defensiu de la població. La vila va néixer al segle IX com una fortificació de Thagr al-Ala, la Marca Superior d’al-Àndalus. D’aquella etapa també es documenten obres vinculades a l’aprofitament de l’aigua, com séquies de regadiu i diversos molins. A partir de 1116, la vila va passar a mans dels Cabrera i, durant els segles XIV i XV, Castelló de Farfanya va viure un dels seus moments de màxima esplendor. És precisament d’aquest període que provenen alguns dels seus monuments més destacats. 40

Al costat de les restes del castell s’aixeca Santa Maria, una església gòtica construïda al segle XIV sobre un temple romànic anterior. La seva situació elevada converteix el conjunt en un dels millors punts per contemplar la vila i el paisatge de l’entorn. Aquesta església també guarda un vincle especial amb la història dels comtes d’Urgell: aquí va ser enterrat l’any 1243 el comte Ermengol IX, que va morir quan encara era un infant. El seu sepulcre es va conservar durant segles a Santa Maria i, actualment, la figura jacent que el coronava es pot veure a The Met Cloisters, el museu d’art medieval del Metropolitan Museum of Art de Nova York, mentre que el sarcòfag es conserva a Catalunya.

El comte Ermengol IX va ser enterrat a Santa Maria l’any 1243; l’escultura jacent del seu sepulcre actualment es conserva al museu The Met Cloisters de Nova York

Sant Miquel i el patrimoni que es descobreix passejant Baixant el turó, el recorregut porta fins al nucli de la vila i a l’església de Sant Miquel, consagrada l’any 1313. El temple és especialment interessant perquè conserva elements corresponents a diferents moments de la història, des del romànic fins al gòtic i el barroc. A l’interior, el retaule de pedra gòtic de Jaume Cascalls, considerat una de les grans mostres de l’escultura catalana del segle XIV, permet contemplar el relat iniciat a l’església de Santa Maria i entendre la importància que Castelló va assolir durant l’edat mitjana. Però el patrimoni del municipi va molt més enllà dels grans temples. Un dels espais més singulars és la Casa d’Alba, una casa senyorial del segle XVII construïda durant el domini dels Ducs d’Alba.

La façana conserva elements d’interès com els balcons de ferro forjat i l’escut heràldic dels Beaumont i Navarra. Actualment, l’edifici funciona com a espai social de la vila. Als baixos de la casa hi ha l’antiga presó, un dels racons més curiosos de la visita. L’espai ha estat rehabilitat i conserva nombrosos gravats fets pels presos, amb noms, figures humanes, vaixells i altres representacions. Són petites traces del passat que permeten aproximarse a la història del municipi des d’una perspectiva més quotidiana i personal.

La Casa d’Alba, l’antiga presó i la Font Barroca són tres espais que permeten descobrir diferents aspectes de la història de Castelló de Farfanya a través d’un mateix recorregut pel nucli antic

També mereix una aturada la Font Barroca, situada darrere de Sant Miquel. L’estructura actual correspon als segles XVII i XVIII i està decorada amb l’escut de les tres torres de Castelló i les armes d’Urgell i de Foix-Bearn. A l’interior també es pot observar una escultura de la Mare de Déu i el Nen Jesús del segle XIV.

Entre el riu, els camins i el paisatge La visita patrimonial troba el seu contrapunt en l’entorn natural. El riu Farfanya i els paisatges de la Noguera ofereixen un ampli ventall de rutes per fer a peu, en bicicleta o a cavall, això com oportunitats per a l’observació d’ocells, fauna i flora salvatges. Entre els espais destacats hi ha l’ermita de Sant Domènec, la Font de Rivera i el Vinyet, on es fan visites enoturístiques amb el celler La Gravera, que compta amb una vinya prefil·loxèrica única al món.

El riu Farfanya i els camins que recorren el seu entorn ofereixen una altra perspectiva de Castelló, més vinculada al paisatge rural i natural Les rutes locals condueixen fins a fonts, espais fluvials i indrets especialment adequats per observar els ocells i gaudir del paisatge. El municipi també forma part del Camí de Sant Jaume, que travessa la població i aporta una altra dimensió al seu caràcter de lloc de pas. Per això, Castelló de Farfanya és també una destinació per caminar sense presses. Des del turó del castell fins als camins que segueixen el curs del Farfanya, el paisatge permet completar la descoberta del patrimoni amb una experiència més pausada i vinculada al territori. 42

Un poble que manté vives les seves tradicions Al llarg de l’any, Castelló de Farfanya celebra diverses festes i tradicions que mantenen viva la identitat del municipi i permeten conèixer de prop el caràcter de la vila. Les celebracions combinen actes religiosos, cultura popular i activitats que omplen els carrers de vida i conviden tant els veïns com els visitants a participar en l’ambient local. El calendari festiu inclou celebracions com Sant Antoni i els Tres Tombs, el Carnestoltes, la Festa Major de la Mare de Déu d’Agost i, l’11 de setembre amb les tradicionals havaneres. Durant els mesos de desembre i gener, el municipi també ofereix un calendari especial amb concerts d’òpera i música de cambra, així com un mercadet de Nadal pels volts de Santa Llúcia. El foc, la música, les celebracions religioses i les bitlles catalanes formen part d’aquest calendari i de la identitat cultural del municipi. Aquesta vinculació amb la terra també forma part de la història econòmica de Castelló de Farfanya. L’agricultura i la ramaderia continuen tenint un pes important, mentre que tradicionalment hi han predominat els cultius de secà, especialment l’olivera, el blat i la vinya.

Una escapada per descobrir pas a pas Castelló de Farfanya és una destinació que es deixa descobrir a poc a poc. El castell explica els seus orígens, Santa Maria i Sant Miquel recorden la seva esplendor medieval, les cases i els carrers conserven la petjada d’altres èpoques i el riu i els camins obren la porta a un paisatge rural que continua estretament vinculat a la vila. La proposta turística es completa amb visites guiades, allotjament, restauració i serveis com l’alberg municipal, situat al pas del Camí de Sant Jaume. Però sobretot, Castelló de Farfanya és un lloc per caminar, per pujar fins al castell, entrar a les seves esglésies, buscar els gravats de l’antiga presó, aturarse davant la Font Barroca o seguir els camins que recorren la vall. Un municipi on patrimoni, paisatge i tradició comparteixen un mateix escenari i on cada visita permet descobrir una nova part de la història de la Noguera.

OFICINA TURÍSTICA de Castelló de Farfanya C/ Sant Antoni, 9. Castelló de Farfanya Tel.973428007 www.visitfarfanya.cat

l Monestir és ben peculiar de veure, només entrar, t’espera un gran jardí extens amb arbres centenaris i plantes diverses que li donen un encant especial, els quals et donen la benvinguda. Des d’allí s’hi gaudeixen de les millors vistes de la plana de l’Urgell i l’Horta de Lleida. I és que aquest entorn natural et dona un respir diferent, on t’acompanya el silenci de les muntanyes del Montsec.

Envoltat per les vinyes i la flora particular del Montsec

comoditats extraordinàries i actuals. El fet de ser un monestir, allotjar-se en aquest espai, es converteix en una nova experiència especial i diferent.

En l’actualitat, els Germans Maristes han volgut recollir l’antiga tradició monàstica i acomodar-la a un monestir del segle XXI adaptant-se a les necessitats dels nous temps. En aquests moments el monestir té les portes obertes a tothom que vulgui trobar un lloc on estar tranquil amb ell mateix.

Els encarregats de donar-li una segona oportunitat al monestir, saben molt bé que les persones ens recordem dels llocs per allò que hi hem menjat. La idea era clara, gaudir d’una jornada gastronòmica era fonamental, per aquest motiu van crear “El Claustre”. Aquest restaurant et dona l’oportuSabíeu que podeu menjar nitat de menjar envoltat d’un entorn i allotjar-vos al Monestir? extraordinari on es fusiona la natura Doncs sí, es tracta d’un hotel de 3 es- amb el marc històric i monàstic que trelles que compta amb 37 habitacions llueix el monestir. Allí t’hi espera una dobles. Aquestes estan dissenyades per cuina tradicional i típica del Montsec oferir una estada el combinada amb la cuina més acollidora pos- El Monestir de Santa d’avantguarda de la mà sible, les quals són Maria de Bellpuig de del xef Bobby Cabral a totes exteriors amb qui l’acompanya un gran unes vistes especta- les Avellanes situat equip de professionals. En culars que miren cap aquest espai sempre s’hi enmig d’un conjunt a l’entorn natural que cou algun esdeveniment, envolta el Monestir. de terrenys, de bosc, ja que organitzen festes Cada una de les habii menús segons l’època de l’any, per exemple, ara tacions presenta unes muntanya i conreu 44

Gaudeix del restaurant amb vistes al claustre

hi ha un especial calçotades. A més, disposen de sales per llogar. Les bones experiències també són per als petits de casa i s’ha creat una casa de colònies. Se l’ha anomenat “Els Quatre Vents” un espai, al bell mig de la natura, ideal per a convivències juvenils, activitats culturals, de temps lliure i de natura, per a colònies i campaments, on tothom hi és benvingut.

“El Claustre” compta amb el xef Bobby Cabral que et delecta amb cuina tradicional i d’avantguarda Els germans Maristes obren diàriament per oferir serveis d’acolliment i benestar a tot aquell que estigui disposat a buscar la pau en la seva vida. Dins de les activitats hi ha la Casa d’Espiritualitat, aquesta està pensada per aquelles persones o grups de persones amb interès per fer una estada espiritual en un sentit ampli, tot participant de la vida de la comunitat. Els Germans Maristes esperen amb els braços oberts tot aquell que vulgui aconseguir la fraternitat universal. El Monestir compta amb l’arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes i l’arxiu Gavín, aquest considerat de gran rellevància, ja que és un dels més grans d’Europa on s’hi recull un extens fons documental i fotogràfic de Catalunya.

Què s’hi pot fer al Monestir?

El Monestir treballa diàriament per poder oferir activitats diverses Un lloc on el temps a aquelles persones que els visiten i fer d’aquest indret un lloc comú i s’atura i et permet ideal per a molts, tot dins del programa Avellanes DO. Primerament, quan vagis a veure el Monestir no deixis de passejar-te expetimentar i per tot aquest conjunt monumental, hi ha guies que te’l mostraran. Les valorar el que de activitats organitzades per ells mateixos van dirigides a la descoberta veritat importa d’un mateix, de meditació, d’alliberament interior, del mindfulness, del silenci i la natura... tot pensat per evocar benestar. Però també, altres de més actives com concerts, sopars medievals, Jornades d’Història... El Monestir compta en una ubicació idònia per poder fer sortides de BTT, senderisme, caiac, packs turístics... per conèixer d’una manera propera el que aquesta terra del Montsec ofereix a aquell que vulgui fer esport i sentir-se en pau amb un mateix. Us convidem a visitar la pàgina web del Monestir perquè us informeu de tot el que tenen proposat per a tu i els Ctra C-12, km. 181. 25612 teus ésser més estimats. Os de Balaguer (LLE) En definitiva, el Monestir de les AveTel. 973 43 80 06 llanes és aquell espai on el silenci, avellanes@maristes.org parla. Un lloc on el temps s’atura i et permet experimentar i valorar el que de veritat importa

Alfarràs

una jornada per assaborir el poble

i ha moltes maneres de descobrir un territori, però poques tan agradables com fer-ho a través de la gastronomia. El pròxim 3 d’octubre, Alfarràs tornarà a convertir la plaça de Sant Pere en un punt de trobada al voltant dels sabors, els productes i els establiments del municipi amb la celebració de la segona edició de l’Alfa-Mos. La proposta recupera l’esperit de la primera edició i aposta novament per una jornada pensada per gaudir, compartir i posar en valor el comerç i la gastronomia local.

La cuina local surt al carrer El gran atractiu de l’Alfa-mos serà, un cop més, la possibilitat de tastar diferents propostes gastronòmiques en un mateix espai. La jornada comptarà amb fins a una vintena de productors i restaurants, i la gran majoria hi participarà amb una clara aposta pel producte local i de proximitat. Així, l’experiència permetrà conèixer diferents maneres d’entendre la gastronomia del territori i, alhora, donar visibilitat als establiments i productors que formen part del seu teixit econòmic. A partir de les 21 h, les tapes dels bars i restaurants locals seran les protagonistes, acompanyades d’un maridatge de vins.

Una proposta pensada per passejar, tastar, compartir i descobrir nous sabors mentre la plaça es va omplint d’ambient. El producte i la restauració es converteixen així en una manera de conèixer Alfarràs des d’una perspectiva propera i plena de sabor.

Un dia complet per gaudir d’Alfarràs L’Alfa-Mos, però, no es limita a menjar i beure, sinó que està pensat per gaudir durant tot el dia i combinar la gastronomia amb altres propostes que permeten viure l’ambient i la tradició d’Alfarràs. La jornada començarà a les 10 del matí amb el campionat de bitlles que donarà el tret de sortida a la celebració. A la tarda, a les 19 h, serà el torn de la sortida de la Colla Gegantera i Grallers d’Alfarràs, que portarà la cultura popular i la música als carrers del municipi i contribuirà a crear l’ambient festiu que precedirà la gran cita gastronòmica. Quan arribi el vespre, la plaça de Sant Pere concentrarà bona part de l’activitat. Des de les 21 h, les propostes gastronòmiques prendran el protagonisme i, a les 22 h, el concert del grup Punts Suspensius donarà continuïtat a la festa. Posteriorment, el DJ AndrewPix posarà música a les darreres hores d’una jornada que combina gastronomia, tradició, música i participació local.

Amb aquesta segona edició, l’Alfa-mos es consolida com una proposta per assaborir Alfarràs d’una manera diferent, posant en primer pla els productes del territori i les persones que els fan possibles. Una jornada per trobar-se, tastar, compartir i gaudir de l’ambient local, convertint la gastronomia en el millor punt de partida per apropar-se al municipi i descobrir-ne l’essència. AJUNTAMENT D’ALFARRÀS Av. Catalunya, 16, 25120 Alfarràs (Lleida) Tel. 973 760 007 ajuntament@alfarras.ddl.net

47 47

Alcarràs Alca rràs, floració, patrimoni cultural i agricultura

A pocs quilòmetres de Lleida, Alcarràs floreix com un municipi ple de contrastos i atractius per als amants de la natura, la història i les activitats a l’aire lliure. Amb una economia basada en l’agricultura i la ramaderia, Alcarràs lidera el cens agrícola català i, en època de floració, els seus camps es transformen en acolorides catifes.

ituat a la comarca del Segrià i banyat per les aigües del Segre, Alcarràs és un veritable mosaic de terres de regadiu que s’estenen des de la ribera dreta del riu Segre fins a les muntanyes del Coscollar i la serra Grossa. Aquesta riquesa paisatgística es deu a una xarxa hídrica excepcional, amb els canals de Pinyana i d’Aragó i Catalunya com a protagonistes. A més a més, les basses i pantans com el de l’Arròs i les basses de Don Laureà, de Teresa i de la Brisa asseguren el subministrament d’aigua fins i tot durant les èpoques més seques.

dels segles, el territori va ser testimoni d’episodis històrics rellevants, com la guerra dels Segadors o la de Successió. L’antic castell —que havia estat un símbol d’aquesta història convulsa— va ser desmantellat a finals del segle xviii per construir l’església neoclàssica de la Mare de Déu de l’Assumpció, que avui és un dels punts d’interès del municipi. Construïda a la dècada del 1760, destaca per la seva façana d’estil barroc.

Una agricultura potent

Descobert de manera fortuïta, el pou de gel data del segle xvii i és la darrera gran troballa del municipi. Situat al talús on conflueixen el carrer Vista Alegre i el carrer dels Timons, acaba de ser restaurat i està obert al públic des del passat 26 d’abril. El procés de neteja i consolidació a què va ser sotmès va posar al descobert restes de ceràmica, metall i cuir, un testimoni de l’ús que se’n va fer al llarg dels segles. Aquest tipus d’infraestructura va tenir un paper clau entre els segles xvii i xx abans de la comercialització dels refrigeradors elèctrics. S’utilitzava per conservar el gel durant llargues temporades i subministrar-lo a la població per a ús alimentari i mèdic. A més de constituir un exemple de l’arquitectura tradicional en matèria de conservació del gel, la seva restauració ha fet possible la urbanització d’un espai que coincideix amb l’antic nucli fundacional d’Alcarràs. D’aquesta manera, esdevé un nou actiu per entendre la vida preindustrial del territori i es projecta com un recurs cultural i turístic en un moment en què el patrimoni rural comença a rebre l’atenció que mereix.

El desenvolupament d’Alcarràs està estretament lligat a la producció agrícola. No en va, encapçala la llista de municipis amb el cens agrícola més important de Catalunya. Els camps del municipi estan dominats per arbres fruiters com el presseguer, la perera i la pomera, a més dels conreus de cereals. Aquesta activitat agrícola és la base de l’economia local i li confereix un encant característic, especialment durant el període de floració dels arbres fruiters, quan el seu paisatge es transforma en un espectacle de catifes de colors. De fet, les rutes Alcarràs Florit són una oportunitat perfecta per conèixer de primera mà la bellesa d’aquest paratge amb la floració d’ametllers, presseguers, nectarines i platerines.

Una història fascinant Els orígens d’Alcarràs es remunten a l’època islàmica, tot i que el municipi apareix documentat per primera vegada al segle xii. Durant aquesta època, un castell sarraí dominava la zona fins que va ser ocupat pels cristians. Al llarg 48

Un pou de gel, el darrer atractiu turístic

El pou de gel s’ha convertit en el nou atractiu cultural del municipi

Un ric patrimoni històric i cultural Alcarràs compta amb la Ruta de Patrimoni, que recorre una sèrie de racons emblemàtics del municipi per tal de submergir-se en la història i la cultura local. Així doncs, a part de l’església parroquial, el trajecte descobreix indrets com l’Arxiu Històric, la Biblioteca Joaquim Montoy o el Centre Cultural Lo Casino, espais dedicats a la memòria i la cultura. Edificis històrics com el Balneari, el Celler de cal Calistro i Ca l’Hereu, o el Mas de Volta i el Molí de Jaumetó parlen del passat agrícola i comercial de la vila. Per als més curiosos, el Centre d’Interpretació del Món Rural permet explorar la rica tradició agrícola i ramadera del municipi amb una col·lecció de 350 eines i instruments històrics. Altres punts d’interès són la Casa de Montagut, una masia del segle xviii que reflecteix l’arquitectura tradicional de la zona; l’ermita de Santa Anna; el castell de Montagut, d’origen sarraí i, tot i que actualment només en queden alguns vestigis, és testimoni de la història del municipi. Finalment, a pocs quilòmetres L'alzina centenària del nucli urbà, hi ha Vallmanya, una casa del segle xv que, després de passar per diversos propietaris, va anar a parar a mans de qui va ser president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià, després del seu casament amb la filla del propietari.

Paisatges únics L’alzina centenària —símbol del municipi que figura a l’escut oficial— és un indret de visita obligada. El camí senyalitzat que condueix al Pla de l’Alzina on s’ubica, entre camps de fruiters i cereals, ofereix una experiència tranquil·la i connectada amb la natura. D’altra banda, les basses de Sucs i Alcarràs són un espai natural protegit format per tres zones humides de petites dimensions corresponents a basses de reg d’origen seminatural, els anomenats pantans de Suquets de Baix i de l’Arròs. Es tracta d’una zona d’especial interès per als amants de l’ornitologia per la seva biodiversitat i la gran quantitat de poblacions d’ocells aquàtics que acull.

Activitats per a tothom El municipi d’Alcarràs és un punt destacat del Camí Català de Sant Jaume, amb un tram que uneix Lleida i Aragó. Aquesta ruta és ideal per fer-la tant a peu com amb bicicleta i ofereix una gran diversitat de paisatges pintorescos del Segrià i una experiència cultural única. D’altra banda, els aficionats a l’automobilisme i el motociclisme poden gaudir de campionats i esdeveniments privats al circuit d’Alcarràs

Per a més informació:

AJUNTAMENT D'ALCARRÀS Tel. 973 79 00 04 Lo Casino 973 79 57 00 patrimoni@alcarras.cat www.alcarras.cat

Torna a l’edat mitjana amb el

Festival Terra de Trobadors XXXIV

a Castelló d’Empúries

e l’11 al 13 de setembre, la vila recuperarà l’atmosfera de la seva època medieval amb la XXXIV edició del Festival Terra de Trobadors. El festival, que se celebra des de 1991 i que proposa descobrir el passat de la vila a través d’una programació que combina cultura, història i entreteniment i que té com a eix temàtic, aquest 2026, la figura de Guillem Escarrer.

La seva biografia permet, així, mirar més enllà dels límits de l’Empordà i descobrir la projecció mediterrània de Castelló d’Empúries durant l’edat mitjana. La seva trajectòria també posa de manifest la mobilitat de les persones d’aquella època i les connexions comercials, militars i polítiques que unien diferents territoris de la Mediterrània.

La història d’un castelloní que va arribar a Nàpols i Roma

La trajectòria de Guillem Escarrer reflecteix la projecció mediterrània que va assolir Castelló d’Empúries durant l’edat mitjana, més enllà dels territoris del comtat

La temàtica d’enguany permet descobrir la trajectòria de Guillem Escarrer (Castelló d’Empúries, ca. 1266 – Montella, Itàlia, 1321). Fill de mercaders castellonins, va protagonitzar un destacat ascens social i va arribar a ocupar diferents càrrecs de responsabilitat. Va ser cònsol de Castelló d’Empúries, procurador dels comtes d’Empúries, batlle general de Catalunya i senyor, entre d’altres, del castell de Cassà de la Selva. La seva activitat militar i diplomàtica el va portar a col·laborar amb Jaume II d’Aragó i, posteriorment, a servir Robert d’Anjou, rei de Nàpols. També va arribar a governar la ciutat i el territori de Roma com a senador en nom del monarca napolità. 50

Una vila per descobrir a través del festival El festival Terra de Trobadors aprofita el patrimoni i els espais històrics de Castelló d’Empúries com a escenari de les seves activitats. Al llarg del festival, la història medieval es fa present a través de propostes culturals, recreacions, música i activitats vinculades al món dels trobadors. Entre les cites destacades hi ha el Sopar Comtal, que tindrà lloc el divendres 11 de setembre al pati del Palau dels Comtes. Aquest serà un autèntic àpat medieval, amb capacitat per a unes 300 persones, presidit per la comitiva dels comtes d’Empúries i ambientat en una celebració medieval. Tots els assistents hauran

de dur una vestimenta amb l’estètica corresponent als segles XIII, XIV o XV. La proposta permet viure la història d’una manera especialment immersiva i convertir un dels espais patrimonials de la vila en l’escenari d’una experiència vinculada al passat comtal de Castelló d’Empúries.

La cultura trobadoresca, principal protagonista La principal novetat d’aquesta edició serà l’estrena de “El Romanç de Guillem Escarrer. De Castelló d’Empúries al Regne de Nàpols”, una producció pròpia de Novum Organum creada especialment per al festival. L’espectacle combina música, interpretació i narració per explicar la trajectòria del cavaller castelloní Guillem Escarrer, a partir del text de Marcel Leal i de la recerca històrica d’Elvis Mallorquí. La proposta pren com a referència l’estil de les cançons de gesta medievals i ofereix una nova manera d’apropar al públic la figura d’aquest personatge i la seva relació amb la Mediterrània medieval.

La cultura trobadoresca és un dels trets diferencials del festival, que reivindica la tradició musical i poètica vinculada a l’antiga capital comtal Aquesta mirada sobre el passat connecta amb un dels eixos del festival, la recuperació i la divulgació de la música i poesia trobadoresca. En aquest àmbit, el cicle So de Lonh hi tindrà un paper destacat, amb una programació que reforça l’aposta de Terra de Trobadors per donar a conèixer el llegat dels trobadors a través de la interpretació musical i la recerca. A més, en aquesta edició Castelló d’Empúries participa en el projecte transfronterer Ruta Catalana dels Trobadors i la Joglaria, una iniciativa que vol posar en valor el patrimoni cultural, arquitectònic, literari i musical relacionat amb els trobadors i els joglars.

Història medieval més enllà de la recreació El Festival Terra de Trobadors no es limita a recrear l’edat mitjana, sinó que també ofereix eines per conèixer i entendre la història de Castelló d’Empúries. En aquest sentit, el programa inclou el Cicle de Conferències “Miquel Pujol Canelles”, organitzat per la Universitat de Girona. Enguany, també es presentarà el llibre “De Castelló d’Empúries al Regne de Nàpols. La trajectòria vital de Guillem Escarrer (ca. 1266 — 1321)”, resultat de la recerca d’Elvis Mallorquí.

Una escapada amb aroma medieval Durant el cap de setmana, Castelló d’Empúries convida a caminar pels seus carrers i descobrir el seu patrimoni mentre la vila recupera, simbòlicament, l’ambient de l’edat mitjana. El mercat, els espectacles, la música, les recreacions i les activitats culturals ofereixen diferents maneres d’apropar-se a la història. Per al visitant, el Festival Terra de Trobadors és una bona ocasió per descobrir Castelló d’Empúries des d’una perspectiva diferent: un cap de setmana en què el patrimoni deixa de ser només un espai per visitar i es converteix en l’escenari d’un viatge al passat. Per a més informació:

Empuriabrava Castelló d’Empúries Tel. 972 15 62 33 turisme@castello.cat www.castelloempuriabrava.com @empuriabravacastello

www.encamp.ad

Encamp 18 rutes en bicicleta per gaudir de la natura i l’esport al teu ritme

l nostre territori acull rutes i circuits per a tota mena de perfils i nivells, des de famílies amb nens fins a corredors experimentats que busquin posar-se a prova. Recórrer les nostres muntanyes amb bicicleta és una experiència esportiva i sensorial que permet descobrir el nostre territori des d’una altra perspectiva. A causa de les característiques orogràfiques de les nostres valls i muntanyes, trobem rutes amb un alt desnivell i fortes pujades. Tanmateix, una bona opció per poder superar aquests desnivells és el Funicamp, amb el qual ens podem estalviar l’ascens i el cansament de les pujades i només pensar a gaudir del descens i les vistes durant la baixada. Els preus per pujar al Funicamp amb la bicicleta (Bike Pass de 3 pujades) els podeu consultar a la web de Grandvalira, ja que moltes de les rutes es troben dins del sector esquiable. A Encamp - El Pas de la Casa disposem de 6 sectors, amb rutes

de tots els nivells i de diferents modalitats: BTT, e-bike, gravel, enduro i all mountain. Els circuits de les rutes es poden consultar i descarregar al web del comú d’Encamp: www.encamp.ad Us esperem aquest estiu per gaudir de camins de muntanya, Per a més informació rutes espectaculars i natura en estat pur!podeu contactar:

Oficina de Turisme d’Encamp: Plaça del Consell, 1, AD200 Encamp Tel. + 376 731000 WhatsApp: + 376 641000 Correu electrònic: encamp@encamp.ad Oficina de Turisme del Pas de la Casa: Av. del Consell General, s/n. AD200, el Pas de la Casa Tel. + 376 755100 WhatsApp: + 376 641000 Correu electrònic: turismepas@encamp.ad o bé: www.encamp.ad

Rutes en bici

Rutas en bici | Routes à vélo | Bike routes

18 rutes en bicicleta per Encamp 18 rutas en bicicleta por Encamp | 18 routes à vélo à Encamp | 18 bike routes in Encamp

www.encamp.ad

Descarrega’t els tracks Descárgate los tracks Télécharge les traces Download the tracks

+376 731 000 +376 641 000

www.encamp.ad

Valls de

Canillo

la muntanya que es viu tot l’any

l cor dels Pirineus, Canillo convida a descobrir una Andorra autèntica, on la natura marca el ritme de cada estació i el patrimoni, la cultura i les tradicions formen part del paisatge. Canillo és la parròquia més extensa del Principat i combina grans espais naturals, pobles amb encant i una oferta turística de qualitat que permet gaudir de la muntanya durant tot l’any, tant si es busca aventura com tranquil·litat.

Quan arriba la tardor, el paisatge es vesteix de tonalitats ocres i daurades que converteixen qualsevol excursió en una experiència especialment atractiva. I amb l’hivern, la neu transforma completament el territori. Canillo és una de les principals portes d’entrada a Grandvalira, el domini esquiable més gran dels Pirineus, amb una oferta que va molt més enllà de l’esquí i el snowboard. Les excursions amb raquetes, les motos de neu, els circuits panoràmics i les activitats familiars permeten descobrir la muntanya des d’una altra perspectiva.

Paisatges que canvien amb les estacions Cada estació Amb més de 120 quilòmetres quadrats de paisatge d’alta muntanya, Canillo ofereix una experiència diferent a cada estació. Durant els mesos d’estiu, la vall d’Incles, un dels espais naturals més emblemàtics d’Andorra, es converteix en un paradís per als amants del senderisme. Els seus camins permeten arribar fins als llacs de Juclar, Siscaró o Cabana Sorda, envoltats de boscos de pi negre, prats alpins i cims que superen els 2.500 metres d’altitud.

transforma Canillo i ofereix noves maneres de gaudir de la muntanya, des dels llacs de l’estiu fins als paisatges nevats de Grandvalira

Un patrimoni que forma part del paisatge

Sabors amb identitat pirinenca

La història també és present en cada racó de la parròquia. El Santuari de Meritxell, dedicat a la patrona d’Andorra, és un dels grans símbols del país. L’edifici actual, obra de Ricardo Bofill, sorprèn per la seva arquitectura contemporània perfectament integrada en l’entorn natural. A pocs quilòmetres, l’església romànica de Sant Joan de Caselles conserva un dels conjunts patrimonials més destacats d’Andorra, amb el seu característic campanar llombard i les valuoses pintures murals.

La gastronomia és una altra de les grans protagonistes de Canillo. Les tradicionals bordes, antigues construccions ramaderes convertides avui en restaurants, ofereixen una cuina que reivindica els productes locals i les receptes de sempre. L’escudella, les carns a la brasa, els embotits artesanals o els guisats elaborats amb bolets de temporada formen part d’una proposta culinària que combina autenticitat i qualitat.

Els petits pobles de la parròquia completen aquest patrimoni viu. Les cases de pedra, les teulades de pissarra i els carrers estrets mantenen intacte el caràcter dels tradicionals pobles de muntanya, testimonis d’una manera de viure estretament vinculada a l’entorn pirinenc.

En els darrers anys, aquesta tradició s’ha enriquit amb restaurants que reinterpreten la cuina de muntanya des d’una mirada contemporània, sempre amb una clara aposta pels productes de proximitat.

Experiències que deixen empremta Canillo també és sinònim d’experiències singulars. El Pont Tibetà, amb els seus 603 metres de longitud i suspès a més de 150 metres sobre la vall, s’ha consolidat com un dels grans atractius turístics d’Andorra. Travessar-lo és una experiència plena d’emoció, acompanyada d’unes vistes espectaculars. Trobareu tota la informació, tarifes i reserves a la web oficial: www.ponttibetacanillo.com A poca distància, el mirador del Roc del Quer ofereix una de les vistes més icòniques del Principat i s’ha convertit en una visita imprescindible per contemplar la immensitat de les muntanyes andorranes. Les rutes de senderisme, els itineraris de BTT, les activitats d’aventura i els espais naturals protegits completen una oferta que permet descobrir el territori des de múltiples perspectives, sempre amb una aposta decidida per la sostenibilitat i la preservació del paisatge.

El Pont Tibetà i el mirador del Roc del Quer s’han convertit en dues de les imatges més emblemàtiques d’Andorra i en visites imprescindibles per a qualsevol viatger

Propostes per gaudir en família Les famílies també hi trobaran activitats pensades per compartir. Una d’aquestes activitats és visitar el Museu de la Moto, que recorre més d’un segle d’història del motociclisme a través d’una col·lecció de més de 130 motocicletes que es renova periòdicament. Marques com Vespa, Ducati, Norton, Honda, Lambretta o Moto Guzzi permeten descobrir l’evolució d’aquest mitjà de transport i el seu impacte en la mobilitat i la cultura popular. Una altra experiència singular és la d’Autèntic Abelles, una empresa apícola nascuda a Canillo que elabora mels d’alta muntanya a partir de les floracions alpines i de rododendre. A més dels productes, ofereix activitats divulgatives per conèixer el fascinant món de les abelles i entendre el seu paper essencial en la conservació dels ecosistemes de muntanya, una proposta especialment atractiva per als més petits. Canillo ha sabut evolucionar cap a un model turístic diversificat, sostenible i de qualitat sense renunciar a la seva autenticitat. Natura, patrimoni, gastronomia i experiències conviuen en un territori que convida a descobrir els Pirineus des d’una perspectiva diferent, amb calma i en qualsevol moment de l’any.

www.vallsdecanillo.ad

EscaldesEngordany Caldes i Ràmio: del termalisme viu a la vall intacta En el context dels Pirineus, pocs indrets exemplifiquen tan bé la convivència entre patrimoni, innovació i natura com Escaldes-Engordany —històricament vinculada a Caldes— i la vall de Ràmio. Aquí, l’aigua termal i el paisatge d’alta muntanya no només coexisteixen: construeixen un relat turístic coherent i profundament arrelat al territori.

Caldes: la transformació d’un llegat El que avui coneixem com a Caldes no és únicament una referència a les aigües termals que han definit la identitat d’Escaldes-Engordany, sinó també un projecte contemporani de revitalització urbana i cultural que redefineix la relació entre patrimoni i ciutat. El Projecte Caldes neix d’un concurs d’idees impulsat amb la voluntat de repensar la part històrica de la parròquia. La proposta guanyadora va plantejar una intervenció innovadora que transforma aquest entorn en un espai viu, accessible i obert, pensat tant per als residents com per als visitants. L’aigua n’és el fil conductor. Més enllà del seu valor natural, esdevé element identitari i narratiu, capaç d’explicar l’origen i l’evolució d’EscaldesEngordany. El projecte recupera aquest llegat i el fa visible a través d’un recorregut urbà que combina memòria i contemporaneïtat. 58 58

La intervenció integra art i urbanisme en un mateix llenguatge. Carrers i places es transformen amb elements que evoquen la presència de l’aigua —com canonades o estructures simbòliques— i converteixen el passeig en una experiència immersiva. Alhora, s’han dut a terme actuacions urbanístiques per millorar l’accessibilitat, ampliar espais i reforçar la qualitat de l’entorn. Entre els punts més emblemàtics destaca “L’aigua i la forma”, a la placeta del Madriu, una intervenció artística que simbolitza el paper fonamental de les aigües termals en el desenvolupament econòmic i turístic de la parròquia, i que actua com a element central del relat del projecte.

Un espai per viure i entendre el territori

Rutes i itineraris entre natura

Més enllà de la seva dimensió turística,

Ràmio és un punt estratègic per als amants del senderisme i la natura. S’hi pot arribar a través de diversos itineraris senyalitzats, com els GR7 i GR11, que travessen la vall i connecten amb altres rutes de gran recorregut. També hi ha recorreguts circulars més accessibles, com la Volta a Ràmio, ideals per descobrir el nucli històric i l’ecosistema cultural i natural que l’envolta.

Caldes es planteja com un espai de convivència. És un lloc on l’aigua torna a ser accessible i visible, on els infants juguen, els veïns es troben i els visitants poden entendre la història d’EscaldesEngordany a través del seu paisatge urbà. Aquest enfocament reforça la idea que el termalisme no és només una activitat de benestar, sinó també un element cultural i social que ha definit la identitat local des dels orígens.

Durant la caminada, els visitants recorren prats, boscos i passos empedrats al costat del riu Madriu, i poden observar altres elements patrimonials com orris, feixes, restes de fargues i mines, i l’arquitectura tradicional que ha perdurat gairebé sense intervenció moderna.

Ràmio: patrimoni viu a la vall del Madriu En plena natura pirinenca, Ràmio és un punt emblemàtic dins de la Vall del Madriu-Perafita-Claror, l’únic lloc del Principat d’Andorra declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO des del 2004 per la seva excepcional combinació de valors naturals i culturals. Aquesta vall ocupa unes 4.247 hectàrees, aproximadament un 10% del territori andorrà, i conserva intactes testimonis ancestrals de la relació entre l’ésser humà i el medi d’alta muntanya. La distinció de la UNESCO destaca que el Madriu no és només un paisatge natural excepcional, amb pics, boscos, prats alpins i aiguamolls, sinó també un veritable paisatge cultural viu. Els elements tradicionals —camins empedrats, parets de pedra seca, feixes de conreu, orris, bordes i restes d’activitats siderúrgiques i pastorals— expliquen segles de vida agrícola i ramadera adaptada a l’entorn extrem de muntanya. És precisament en aquest context que Ràmio pren protagonisme. Aquest indret, situat al fons de la vall i accessible a peu des de Coll Jovell en poc més de 10 minuts, va estar habitat de forma permanent fins a mitjans del segle XX i encara avui conserva un conjunt significatiu de construccions tradicionals que reflecteixen la manera de viure pirinenca.

Un conjunt arquitectònic i etnogràfic Les bordes de Ràmio són petites construccions de pedra i fusta que servien per allotjar el bestiar, emmagatzemar palla i eines, i oferir refugi temporal als pastors. El conjunt conservat mostra clarament com l’arquitectura local s’adaptava a les necessitats pràctiques de la vida a l’alta muntanya. La Borda de Ràmio és avui un punt de trobada i interpretació del patrimoni. Oberta de maig a setembre, s’ha convertit en un punt de trobada, d’interpretació i de dinamització cultural durant els mesos d’estiu. Durant aquests mesos, es duen a terme activitats, casals i tallers relacionats amb la natura i el patrimoni.

Comú d’EscaldesEngordany (+376) 890 890 www.comuescaldes.com comu@e-e.ad

MAMMUTHUS és un centre de descobriment de la paleontologia, on ens veiem reﬂectits en l'evolució dels nostres ancestres, i on podem identiﬁcar més clarament d'on venim, per saber a on anem.

Vine a descobrir-ho!

Aparcament

Àrea de lleure

Guies

HORARI D’HIVERN (fins al 14 de juny): De dimarts a divendres, de 10 a 14 h Dissabtes, de 10 a 18.30 h Diumenges i festius, de 10 a 15 h Dilluns tancat Carrer del Camí de Reus, 37 La Canonja (Tarragona)

@espaimammuthus 60

www.espaimammuthus.cat

MOIANÈS OFICINA DE TURISME DEL MOIÀ C/ de les joies, 11-13 · Tel. 93 830 14 18

MONTSIÀ OFICINA DE TURISME DEL MONTSIÀ Pl. Lluís Companys, s/n · Amposta Tel. 977 704 371 ALCANAR C/ Lepanto, s/n · Tel. 977 737 639 AMPOSTA Av. Sant Jaume, 42-52 · Tel. 977 703 453 LA GALERA C/ Sant Llorenç, 36 · Tel. 977 718 339 SANT CARLES DE LA RÀPITA Parc de Garbí, s/n · Tel. 977 051 060 LA SÉNIA Pg. de la Clotada, 23 · Tel. 977 713 000 ULLDECONA Pg. de l'Estació, s/n · Tel. 977 573 394

NOGUERA OFICINA DE TURISME DE LA NOGUERA Pg. Àngel Guimerà 28-30 · Balaguer Tel. 973 448 933 BALAGUER Plaça dels Comtes d’Urgell, 5 Tel. 973 445 194 LA BARONIA DE RIALB C/ Monestir, 1 · Tel. 973 460 234

OSONA OFICINA DE TURISME D'OSONA C/ Historiador Ramón Abadal i de Vinyals, 5 · Vic · Tel. 93 885 17 15 MANLLEU Passeig de Ter, 2 · Tel. 93 851 51 76 PRATS DE LLUÇANÈS Pg. de Lluçanès, s/n · Tel. 93 856 01 00 RUPIT I PRUIT Camí de sant Joan de Fàbregues, 1 Tel. 93 852 20 03 TAVÈRNOLES C/ de l'Església,1 Tel. 93 888 73 08 OFICINA DE TURISME DEL PARC NATURAL DEL MONTSENY A VILADRAU C/ del Migdia, 1 · Viladrau Tel. 93 884 80 35 VIC Pl. del Pes (edifici de l'Ajuntament), s/n Tel. 93 886 20 91 SEVA C/ Quiosc de la Plaça de la Creu Tel. 93 812 57 12

PALLARS JUSSÀ OFICINA DE TURISME DEL PALLARS JUSSÀ Passeig del Vall, 13 · Tremp Tel. 973 653 470 ISONA I LA CONCA DELLÀ C/ Museu, 7 · Isona · Tel. 973 665 062 LA POBLA DE SEGUR Pl. del Ferrocarril s/n, · Tel. 973 680 257

PLA DE L’ESTANY BANYOLES Pg. Darder Pesquera, 10 · Tel. 972 583 470

PLA D’URGELL OFICINA DE TURISME DEL PLA D’URGELL Av. Jaume I, 1 · Mollerussa Tel. 973 603 997

CALDES DE MALAVELLA C/ Vall-llobera · Tel. 972 480 103 HOSTALRIC C/ Raval, 45 · Tel. 972 874 165 LLORET DE MAR Av. de les Alegries, 3 · Tel. 972 364 735 MAÇANET DE LA SELVA C/ Salvador Espriu, 1 · Tel. 972 858 005 SANT HILARI DE SACALM Pl. Dr. Robert, s/n · Tel. 972 869 686 TOSSA DE MAR Av. Pelegrí, 25 · Tel. 972 340 108 VILOBÍ D’ONYAR Aeroport de Girona - Costa Brava Tel. 972 942 955

SOLSONÈS

PRIORAT OFICINA DE TURISME DEL PRIORAT Pl. La Quartera, 1 · Falset · Tel. 977 831 023 CORNUDELLA DE MONTSANT C/ Comte de Rius, s /n · Tel. 977 821 000 MARGALEF Àrea de Lleure del Pont, s/n Tel. 668 582 542 ULLDEMOLINS Pl. de l’Església, 2 · Tel. 977 561 546

RIBERA D’EBRE OFICINA DE TURISME DE RIBERA D’EBRE Pl. de Sant Roc, 2 · Tel. 977 401 851 ASCÓ Ctra. de Camposines, 21 · Tel. 977 406 583

SEGARRA OF. DE TURISME DE LA SEGARRA Passeig Jaume Balmes, 3 · Cervera Tel. 973 531 300 CERVERA Av. Francesc Macià, 78 · Tel. 973 534 442 GUISSONA C/Del Tint, 2 · Tel. 973 551 414

SEGRIÀ OFICINA DE TURISME DEL SEGRIÀ C/ Canyeret, s/n · Lleida · Tel. 973 054 800 OF. DE TURISME DE CATALUNYA A LLEIDA Pl. Edil Saturnino, 1 · Lleida Tel. 973 248 840 OFICINA DE TURISME DE LLEIDA C/ Major, 31 · Tel. 973 700 319 OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA SEU VELLA Turó de la Seu Vella · Lleida Tel. 973 230 653

SELVA OFICINA DE TURISME DE LA SELVA Pg. de Sant Salvador, 25-27 Santa Coloma de Farners · Tel. 972 842 161 ARBÚCIES C/ Major, 6 · Tel. 972 162 477 BLANES Pl. de Catalunya · Tel. 972 330 348

OFICINA DE TURISME DEL SOLSONÈS Ctra. de la Bassella, 1 · Tel. 973 482 310 LA VALL DE LORD Ctra. de Berga s/n · Sant Llorenç de Morunys · Tel. 973 492 181

RIPOLLÈS CAMPRODON C/ Sant Roc, 22 · Tel. 972 740 010 SANT JOAN DE LES ABADESSES Pl. de l’ Abadia, 9 · Tel. 972 720 599 SETCASES Pl. Major, 1 · Tel. 972 136 089 VALL DE RIBES Ctra. de Bruguera, 2 · Tel. 972 727 728 OFICINA DE TURISME DE RIPOLL Pl. Abat Oliba, s/n · Tel. 972 702 351

TARRAGONÈS OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA A TARRAGONA C/ Fortuny, 4 · Tarragona · Tel. 977 233 415 ALTAFULLA Camí de l'ermita, s/n · Tel. 977 651 426 LA PINEDA - VILA-SECA Pg. Pau Casals, 67 · Tel. 977 390 362 SALOU Passeig Jaume I, 4 Tel. 977 350 102 TARRAGONA C/ Major, 39 · Tel. 977 250 795

TERRA ALTA GANDESA Av. Catalunya · Tel. 977420 910

URGELL OFICINA COMARCAL DE TURISME DE L’URGELL- TÀRREGA C/ Agoders, 16 · Tel. 973 500 707 OFICINA DE TURISME- AGRAMUNT Pl. del Pou, s/n · Tel. 973 391 089 OFICINA DE TURISME- BELLPUIG Pl. de Sant Roc, 23 · Tel. 973 320 536 PUNT D'ATENCIÓ TURÍSTICA - TÀRREGA C. Major, 11. Tel. 973 312 960 OFICINA DE TURISME- VALLBONA DE LES MONGES C. Prat de la Riba, 6 · Tel. 973 982 500 OFICINA DE TURISME - VERDÚ Pl. del Bisbe Comelles, 13 · Tel. 973 347 216

SUBSCRIPCIÓ

1 any

(12 exemplars)

www.turismecatalunya.cat/subscripcions

OFICINA DE TURISME - VILAGRASSA C/ Tàrrega, 12 · Tel. 973 311 162

VALL D’ARAN OFICINA GENERAU COMARCAL DE TURISME DE LA VALL D’ARAN Passeig dera Llibertat, 16 · Vielha Tel. 973 641 801 ARTIES C/ dera Mòla, s/n · Tel. 608 503 759 BOSSÒST Pg. Eduard Aunós, 1 · Tel. 973 648 157 LES Av. Sant Jaume, 39 · Tel. 973 647 303 NAUT ARAN - SALARDÚ Travessa de Balmes, 2· Salardú Tel. 973 645 197 VIELHA C/ Sarriulera, 10 · Tel. 973 640 110

VALLÈS OCCIDENTAL OFICINA DE TURISME DEL VALLÈS OCCIDENTAL Ctra. N-150, km.15 · Tel. 93 727 35 34 SANT CUGAT DEL VALLÈS Pl. Octàvia, s/n · Tel. 93 675 99 52 TERRASSA Plaça Josep Freixa i Argemí Tel. 93 739 70 19

VALLÈS ORIENTAL GRANOLLERS C/ Sant Roc, 14 · Tel. 93 879 49 80 CALDES DE MONTBUI Pl. Font del Lleó, 20 · Tel. 93 863 41 40 LA ROCA VILLAGE Complex La Roca Village · La Roca del Vallès Tel. 93 842 39 00 SANT CELONI Plaça de la Vila, 24 · Tel. 93 867 01 71

ANDORRA COMÚ D’ANDORRA LA VELLA C/ Av. Meritxell, 73 · Tel. +376 750 100 COMÚ DE CANILLO C/ Av. de Sant Joan de Caselles, s/n Tel. +376 753 600 COMÚ D’ENCAMP Plaça del Consell, 1 · Tel. +376 731 000 COMÚ D’ESCALDES ENGORDANY Plaça de Santa Anna, s/n · Tel. +376 890 881 COMÚ DE LA MASSANA Plaça de les Fontetes, s/n Tel. +376 835 693 COMÚ D’ORDINO C/ Major, 20 (Casa de la Muntanya) Tel. +376 878 173 COMÚ DE SANT JULIÀ DE LÒRIA Plaça Laurèdia, s/n · Tel. +376 744 045 IVA + Despeses d’enviament incloses en el preu

59€

OFICINA DE TURISME DEL PALLARS SOBIRÀ Camí de la Cabanera, s/n · Sort Tel. 973 621 002 ESTERRI D’ÀNEU C/Major, 40 bis · Tel. 973 626 345 LLAVORSÍ Ctra. Vall de Cardós, s/n · Tel. 973 622 008

IVA + Despeses d’enviament incloses en el preu

PALLARS SOBIRÀ

Pl. del Fòrum Palatiolo, s/n Tel. 93 762 06 11