TURISME CATALUNYA nº140 Agost 2026

AGOST - SETEMBRE 2026 / 140

Canillo naturalesa en estat pur

3,95 €

OLESA DE MONTSERRAT El Montserrat més íntim

Fira de Sant Ermengol 2026

PRADELL DE LA TEIXETA

CAMBRILS

Essència rural

1

LA SEU D’URGELL

Un territori per tastar

Andorra Alt Urgell Noguera Segrià Conca de Barberà Alt Camp Tarragonès Baix Camp Priorat Garraf Baix llobregat Vallès Oriental Maresme Garrotxa Publicació associada a

info@magazinepublicacions.com www.magazinepublicacions.com

Amb el suport de

Delegació de Barcelona: Av. Madrid, 133 baixos · 08028 BARCELONA Tel. 93 249 71 71 Delegació de Lleida: C/ Abat Escarré, 6 baixos · 25001 LLEIDA Tel. 973 071 222 Director Lluís Gómez: lluis@magazinepublicacions.com Dept. Comercial Anna Arrom: anna@magazinepublicacions.com Dept. Redacció Gerard Quintana produccio@magazinepublicacions.com Dept. Disseny Gràfic i Maquetació Josep Mª Monrabà produccio@magazinepublicacions.com Dept. Web Josep Mª Monrabà: media@magazinepublicacions.com Dept. Fotografia Noribell Jacobs: nori@magazinepublicacions.com Dipòsit legal: L 177-2017 ISSN (Edició impresa): 2604-9627 ISSN (Edició online): 2604-9635

Ripollès

CONTRACTACIÓ PUBLICITÀRIA publicitat @ magazinepublicaciones.com

Tel. 667 560 225

Vall Aran Aran ’Ar d’’A d d’Aran

Encara queda estiu per descobrir Arribem a la recta final de l’estiu, uns dies en què encara queda temps per fer una escapada i descobrir nous racons, però en què també comencem a mirar cap a la tardor. En aquesta edició us proposem un viatge per Catalunya i Andorra, de la muntanya al mar, per descobrir municipis, paisatges, cultura i tradicions.

Comencem el recorregut a Canillo, on la muntanya i el patrimoni es donen la mà en una parròquia que convida a descobrir el territori a través dels seus paisatges i espais d’interès. A Encamp, el patrimoni pren una dimensió més vivencial amb unes visites teatralitzades que recuperen la llegenda de les bruixes d’Engolasters i la memòria històrica del municipi. Sense sortir d’Andorra, fem parada a Sant Julià de Lòria, que ens proposa un estiu per viure amb calma, combinant natura, cultura i tota mena d’activitats. El viatge continua fins a la Seu d’Urgell, que ja prepara la Fira de Sant Ermengol, una cita amb gairebé mil anys d’història que ha esdevingut un dels grans referents dels formatges artesans del Pirineu. Del Pirineu baixem fins a l’Espluga de Francolí, que ens porta encara més enrere en el temps, amb unes coves que custodien un important patrimoni paleolític i amb el Museu Terra, un espai que ens recorda que per saber on anem cal saber d’on venim, i que connecta patrimoni rural, memòria i sostenibilitat a través de la cultura i la vida al món rural. A l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors, el Mediterrani és el gran protagonista. Platges, cales i natura conformen una destinació que permet gaudir de la Costa Daurada en un entorn més tranquil. Deixem la costa per endinsar-nos fins a Pradell de la Teixeta, on la pedra seca i els conreus de secà són part essencial d’un paisatge rural que conserva una forta vinculació amb la terra. Després, el Garraf ens convida a descobrir la comarca sobre dues rodes, amb noves rutes de ciclisme de carretera que recorren diferents municipis i paisatges del territori. Continuant el nostre viatge, arribem a Olesa de Montserrat, on la proposta és descobrir un Montserrat diferent, més proper i vinculat al paisatge del municipi.

La muntanya i el Llobregat configuren un territori de contrastos que permet entendre la relació entre paisatge, geologia i història.

ta ta Alta Al a rça orç ago ba Ribagorça

El viatge ens porta fins a Cardedeu, que recupera la memòria de l’estiueig amb la Trobada Modernista i les seves cases modernistes i noucentistes. A Alella, la verema és el fil conductor d’una celebració que uneix tradició vitivinícola, cultura popular i gastronomia.

arr la Pall Pa Pallar usssà Ju Jussà

A Santa Pau, el paisatge volcànic i el passat a era g er ogu Noguera No Nogu medieval conviuen en una vila marcada per les muralles, els carrerons empedrats i una de les places porticades més ben Pla conservades de Catalunya. d’Urgelll Finalment, Sant Pau de Segúries à grià egr Segrià S Se ens acosta a un territori de muntanya articulat pel riu uess ue igue ig rrig arr Garrigues Ga Ter, on la història dels antics camins continua present. Posem el punt final d’aquesta edició a la capital de ponent, amb el Lleida Air Challenge, que convertirà l’Aeroport de LleidaAlguaire en un aparador de l’aviació i l’aeronàutica, amb exhibicions, aeronaus, drons i activitats per a tots els públics.

at ra i rat Prio Pr Priorat

rrra Terra Terr Te ta Alta A Al

e bre br Ebre xE aix Baix B

à sià ntsi ont Montsià Mo Esperem que aquestes pàgines us serveixin d’inspiració per preparar la vostra pròxima escapada i continuar descobrint i gaudint del nostre territori.

Bona lectura!

a bera Ribera R bera Ri brre ’Ebr d’Ebre d’E

B Ca Ca

Històrica

n

ars allllar Pallars Pa P à rà birà bi Sobirà S So

Andorra

Aventurera Natural

danya Cerdanya Cerrd ll ll gell ge U Urgell A Al Altt Ur

dà rdà p rd mpo Empo Em A t Empordà Alt Al

s ès llè oll ipo Ripollès Ripo Ri

Vinícola

Garrotxa

rs rs à

e de la d Pla Pl P y tany Essta ’E l’ll’Estany l’Es

à dà uedà rgue erg Berguedà Be n s nè sonè o so ol S Solsonès

nès anès an uçan luç Lluçanès L Lluç Ll

nès nè ron Giiro Gironès G Giro

a ona Oson Osona O

a

x aix Bai Baix dà orrd mpo Empordà Empo Em

va lv Selva S Se gess ge Bages Bage Ba

a rra garr Segarra Se Sega

apareixen amb

al nta nt ient ie Oriental Orie ès Or lè allè al V Vallès

gelll ge Urgell U Ur

lèss Valllè Vallès a nttal dent c de ci Occi Oc Occidental

oa Anoia A oi An

Altt Al Alt p amp Camp Ca Camp

un color més fosc i marcades amb un

Maresme Ma are resm esm s sm

cercle pintat són aquelles que

de a de nca on o C Conca errà be Barb Ba Barberà

x Baix Baix mp mp a amp

Les comarques que

ès i nè Moianès M ia Mo

Alt Alt dèss n dè ne Pene Pe Penedès i aix Ba Baix èss dè edè P ne Pe Penedès

x aix Bai Baix gat ega re obre Llob Ll Llobregat

arc nès Barc Barcelo B

apareixen en aquesta edició de la revista.

a af rraf Garraf G rr Ga

onès gon rrag T rr Ta Tarragonès Illes Balears Província de TARRAGONA Província de LLEIDA Província de BARCELONA Província de GIRONA Les ILLES BALEARS Principat d’ ANDORRA Alt Camp (Valls)

Aquesta és la llegenda del mapa de Catalunya, representat per comarques i províncies. Al costat de cada comarca, hi trobareu la seva capital.

Alta Ribagorça (Pont de Suert) Alt Urgell (La Seu d'Urgell) Cerdanya (Bellver de Cerdanya) Garrigues (Les Borges Blanques)

Alt Penedès (Vilafranca del Penedès)

Alt Empordà (Figueres)

Anoia (Igualada)

Baix Empordà (La Bisbal de l'Empordà)

Bages (Manresa)

Cerdanya (Puigcerdà)

Baix Llobregat (St. Feliu de Llobregat)

Garrotxa (Olot)

Barcelonès (Barcelona)

Gironès (Girona)

Berguedà (Berga)

Pla de l'Estany (Banyoles)

Garraf (Vilanova i la Geltrú)

Ripollès (Ripoll)

Lluçanès (Prats de Lluçanès)

Selva (Sta. Coloma de Farners)

Baix Camp (Reus)

Noguera (Balaguer)

Baix Ebre (Tortosa)

Pallars Jussà (Tremp)

Baix Penedès (El Vendrell)

Pallars Sobirà (Sort)

Conca de Barberà (Montblanc)

Pla d'Urgell (Mollerussa)

Montsià (Amposta)

Segarra (Cervera)

Maresme (Mataró)

Priorat (Falset)

Segrià (Lleida)

Moianès (Moià)

Ribera d'Ebre (Móra d'Ebre)

Solsonès (Solsona)

Osona (Vic)

Tarragonès (Tarragona)

Urgell (Tàrrega)

Vallès Occidental (Sabadell i Terrassa)

Terra Alta (Gandesa)

Val d'Aran (Vielha)

Vallès Oriental (Granollers)

Illes Balears (Palma) Andorra (Andorra la Vella)

Valls de

Canillo

la muntanya que es viu tot l’any

A

l cor dels Pirineus, Canillo convida a descobrir una Andorra autèntica, on la natura marca el ritme de cada estació i el patrimoni, la cultura i les tradicions formen part del paisatge. Canillo és la parròquia més extensa del Principat i combina grans espais naturals, pobles amb encant i una oferta turística de qualitat que permet gaudir de la muntanya durant tot l’any, tant si es busca aventura com tranquil·litat.

Quan arriba la tardor, el paisatge es vesteix de tonalitats ocres i daurades que converteixen qualsevol excursió en una experiència especialment atractiva. I amb l’hivern, la neu transforma completament el territori. Canillo és una de les principals portes d’entrada a Grandvalira, el domini esquiable més gran dels Pirineus, amb una oferta que va molt més enllà de l’esquí i el snowboard. Les excursions amb raquetes, les motos de neu, els circuits panoràmics i les activitats familiars permeten descobrir la muntanya des d’una altra perspectiva.

Paisatges que canvien amb les estacions Cada estació Amb més de 120 quilòmetres quadrats de paisatge d’alta muntanya, Canillo ofereix una experiència diferent a cada estació. Durant els mesos d’estiu, la vall d’Incles, un dels espais naturals més emblemàtics d’Andorra, es converteix en un paradís per als amants del senderisme. Els seus camins permeten arribar fins als llacs de Juclar, Siscaró o Cabana Sorda, envoltats de boscos de pi negre, prats alpins i cims que superen els 2.500 metres d’altitud.

transforma Canillo i ofereix noves maneres de gaudir de la muntanya, des dels llacs de l’estiu fins als paisatges nevats de Grandvalira

Un patrimoni que forma part del paisatge

Sabors amb identitat pirinenca

La història també és present en cada racó de la parròquia. El Santuari de Meritxell, dedicat a la patrona d’Andorra, és un dels grans símbols del país. L’edifici actual, obra de Ricardo Bofill, sorprèn per la seva arquitectura contemporània perfectament integrada en l’entorn natural.

La gastronomia és una altra de les

A pocs quilòmetres, l’església romànica de Sant Joan de Caselles conserva un dels conjunts patrimonials més destacats d’Andorra, amb el seu característic campanar llombard i les valuoses pintures murals.

les carns a la brasa, els embotits

Els petits pobles de la parròquia completen aquest patrimoni viu. Les cases de pedra, les teulades de pissarra i els carrers estrets mantenen intacte el caràcter dels tradicionals pobles de muntanya, testimonis d’una manera de viure estretament vinculada a l’entorn pirinenc.

En els darrers anys, aquesta tradició

grans

de

Canillo.

Les tradicionals bordes,

protagonistes

antigues

construccions ramaderes convertides avui en restaurants, ofereixen una cuina que reivindica els productes locals i les receptes de sempre. L’escudella, artesanals o els guisats elaborats amb bolets de temporada formen part d’una proposta culinària que combina autenticitat i qualitat. s’ha enriquit amb restaurants que reinterpreten la cuina de muntanya des d’una mirada contemporània, sempre amb una clara aposta pels productes de proximitat.

7

Experiències que deixen empremta Canillo també és sinònim d’experiències singulars. El Pont Tibetà, amb els seus 603 metres de longitud i suspès a més de 150 metres sobre la vall, s’ha consolidat com un dels grans atractius turístics d’Andorra. Travessar-lo és una experiència plena d’emoció, acompanyada d’unes vistes espectaculars. Trobareu tota la informació, tarifes i reserves a la web oficial: www.ponttibetacanillo.com A poca distància, el mirador del Roc del Quer ofereix una de les vistes més icòniques del Principat i s’ha convertit en una visita imprescindible per contemplar la immensitat de les muntanyes andorranes. Les rutes de senderisme, els itineraris de BTT, les activitats d’aventura i els espais naturals protegits completen una oferta que permet descobrir el territori des de múltiples perspectives, sempre amb una aposta decidida per la sostenibilitat i la preservació del paisatge.

8

El Pont Tibetà i el mirador del Roc del Quer s’han convertit en dues de les imatges més emblemàtiques d’Andorra i en visites imprescindibles per a qualsevol viatger

Propostes per gaudir en família Les famílies també hi trobaran activitats pensades per compartir. Una d’aquestes activitats és visitar el Museu de la Moto, que recorre més d’un segle d’història del motociclisme a través d’una col·lecció de més de 130 motocicletes que es renova periòdicament. Marques com Vespa, Ducati, Norton, Honda, Lambretta o Moto Guzzi permeten descobrir l’evolució d’aquest mitjà de transport i el seu impacte en la mobilitat i la cultura popular. Una altra experiència singular és la d’Autèntic Abelles, una empresa apícola nascuda a Canillo que elabora mels d’alta muntanya a partir de les floracions alpines i de rododendre. A més dels productes, ofereix activitats divulgatives per conèixer el fascinant món de les abelles i entendre el seu paper essencial en la conservació dels ecosistemes de muntanya, una proposta especialment atractiva per als més petits. Canillo ha sabut evolucionar cap a un model turístic diversificat, sostenible i de qualitat sense renunciar a la seva autenticitat. Natura, patrimoni, gastronomia i experiències conviuen en un territori que convida a descobrir els Pirineus des d’una perspectiva diferent, amb calma i en qualsevol moment de l’any.

www.vallsdecanillo.ad

RACONS DE CATALUNYA

MIRADOR ROC DEL QUER A CANILLO (Andorra)

Una altra manera de viure

la història d’Encamp H

i ha moltes maneres de descobrir una destinació, però poques resulten tan captivadores com fer-ho de la mà dels personatges que en van formar part. A Encamp, les visites teatralitzades s’han convertit en una de les propostes culturals més originals de la parròquia, i ofereixen al visitant una experiència que combina història, patrimoni i arts escèniques en un mateix recorregut. Impulsades l’any 2022, després del projecte d’embelliment artístic dels entorns de la Mosquera, aquestes visites van néixer amb la voluntat de donar una nova vida als espais patrimonials d’Encamp i apropar-ne la història d’una manera més vivencial. Des d’aleshores, la iniciativa no ha deixat de créixer, incorporant nous escenaris i nous relats que permeten descobrir la riquesa històrica i cultural de la parròquia des d’una perspectiva diferent. Avui, els recorreguts conviden a passejar pels carrers de la Mosquera, endinsar-se en el conjunt històric de Sant Romà de les Bons i descobrir, com a novetat, l’Aixopluc de les Bruixes d’Engolasters, on les llegendes i el teatre es combinen per oferir una experiència única.

La Mosquera, un viatge entre l’art i la memòria d’Encamp

La Mosquera és un dels nuclis històrics amb més personalitat de la parròquia. Els seus carrers conserven l’essència de l’Encamp tradicional i, gràcies al projecte d’art urbà impulsat pel comú, els edificis s’han convertit en un gran llenç on els murals de l’artista Samantha Bosque evoquen escenes de la vida quotidiana d’inicis del segle XX. Aquest conjunt artístic serveix de fil conductor de les visites teatralitzades, que uneixen patrimoni arquitectònic, memòria col·lectiva i representació escènica.

Durant el recorregut, els participants passegen pels carrers del nucli antic mentre diversos personatges apareixen inesperadament per explicar històries, costums i anècdotes relacionades amb la vida d’altres èpoques. El guió converteix el passeig en una experiència dinàmica i participativa, en què passat i present dialoguen de manera natural.

Aquesta fórmula permet observar els murals amb una mirada diferent, per entendre el significat de les escenes representades i descobrir com era la vida dels habitants d’Encamp abans de la transformació del país. L’experiència demostra que el patrimoni no és només un conjunt d’edificis o d’obres d’art, sinó també les històries humanes que hi ha al darrere.

Sant Romà de les Bons,

Els murals de història medieval en la Mosquera primera persona transformen façanes L’èxit de les visites a la Mosquera ha permès ampliar el projecte a altres del nucli històric en espais patrimonials. Un dels més és el conjunt històric de les Bons, una finestra oberta a destacats considerat un dels conjunts medievals més importants d’Andorra i un indret l’Encamp de fa més imprescindible per entendre la d’un segle història del país.

En aquest escenari, la teatralització acompanya els visitants pels diferents racons del conjunt mentre personatges inspirats en la societat tradicional expliquen curiositats i episodis quotidians amb un toc d’humor. Entre els protagonistes hi destaquen figures com la Cinta, la cosidora i la Maria, la remeiera, que interactuen amb el públic i converteixen la visita en una experiència immersiva i propera. El recorregut permet descobrir alguns dels elements més emblemàtics del conjunt, presidit per l’església romànica de Sant Romà de les Bons, consagrada l’any 1164, com també la Torre dels Moros, els antics colomers, fonts, safareigs i altres construccions que testimonien la importància estratègica i el dia a dia d’aquest nucli al llarg dels segles.

Com a complement a la teatralització, en determinades edicions també s’ofereix la possibilitat de visitar l’interior de l’església de Sant Romà amb les explicacions d’un guia especialitzat, una oportunitat excel·lent per aprofundir en el valor històric i arquitectònic d’aquest monument romànic.

El conjunt de les Bons permet descobrir, en un mateix espai, diferents elements de l’arquitectura i la vida quotidiana de l’Andorra medieval

L’Aixopluc de les Bruixes, un nou espai entre la llegenda i la història Com a novetat d’enguany, les visites teatralitzades incorporen l’Aixopluc de les Bruixes de la llegenda d’Engolasters, situat al Camí de les Pardines, un dels itineraris més freqüentats de la parròquia d’Encamp. Aquest nou espai amplia l’oferta cultural de les visites i convida els participants a descobrir un dels relats més coneguts de l’imaginari popular andorrà. L’aixopluc és fruit de la reconversió d’un antic refugi de muntanya en un espai de divulgació patrimonial. El projecte uneix la llegenda de les bruixes d’Engolasters amb la memòria històrica de les persones que, entre els segles XV i XVII, van ser acusades de bruixeria a les Valls d’Andorra, especialment a la parròquia d’Encamp. Per contextualitzar aquest passat, la iniciativa compta amb la col·laboració de l’historiador Pau Castell, especialista en la persecució de la bruixeria als Pirineus.

Més enllà de la bellesa natural d’Engolasters, l’entorn conserva relats i memòries que formen part de la cultura popular andorrana A l’interior de l’aixopluc, els visitants hi poden contemplar un mural de gran format de l’artista Àngel Calvente, inspirat en el llac d’Engolasters i en la llegenda de les bruixes. A l’exterior, un tòtem coronat per un gat negre, un símbol tradicionalment associat a la bruixeria en l’imaginari popular, identifica aquest nou punt d’interès i incorpora un codi QR amb informació divulgativa sobre la història de la bruixeria a Andorra. La incorporació d’aquest espai a les visites teatralitzades reforça la voluntat d’Encamp d’oferir experiències que combinen patrimoni, història, llegendes populars i cultura. Més enllà del component escènic, el recorregut convida a descobrir com les tradicions orals i els fets històrics poden conviure en un mateix relat, fet que enriqueix la visita i ofereix una nova mirada sobre el patrimoni de la parròquia.

15

EscaldesEngordany Caldes i Ràmio: del termalisme viu a la vall intacta En el context dels Pirineus, pocs indrets exemplifiquen tan bé la convivència entre patrimoni, innovació i natura com Escaldes-Engordany — històricament vinculada a Caldes— i la vall de Ràmio. Aquí, l’aigua termal i el paisatge d’alta muntanya no només coexisteixen: construeixen un relat turístic coherent i profundament arrelat al territori.

Caldes: la transformació d’un llegat El que avui coneixem com a Caldes no és únicament una referència a les aigües termals que han definit la identitat d’Escaldes-Engordany, sinó també un projecte contemporani de revitalització urbana i cultural que redefineix la relació entre patrimoni i ciutat. El Projecte Caldes neix d’un concurs d’idees impulsat amb la voluntat de repensar la part històrica de la parròquia. La proposta guanyadora va plantejar una intervenció innovadora que transforma aquest entorn en un espai viu, accessible i obert, pensat tant per als residents com per als visitants. L’aigua n’és el fil conductor. Més enllà del seu valor natural, esdevé element identitari i narratiu, capaç d’explicar l’origen i l’evolució d’EscaldesEngordany. El projecte recupera aquest llegat i el fa visible a través d’un recorregut urbà que combina memòria i contemporaneïtat. 16

La intervenció integra art i urbanisme en un mateix llenguatge. Carrers i places es transformen amb elements que evoquen la presència de l’aigua —com canonades o estructures simbòliques— i converteixen el passeig en una experiència immersiva. Alhora, s’han dut a terme actuacions urbanístiques per millorar l’accessibilitat, ampliar espais i reforçar la qualitat de l’entorn. Entre els punts més emblemàtics destaca “L’aigua i la forma”, a la placeta del Madriu, una intervenció artística que simbolitza el paper fonamental de les aigües termals en el desenvolupament econòmic i turístic de la parròquia, i que actua com a element central del relat del projecte.

Un espai per viure i entendre el territori

Rutes i itineraris entre natura

Més enllà de la seva dimensió turística, Caldes es planteja com un espai de convivència. És un lloc on l’aigua torna a ser accessible i visible, on els infants juguen, els veïns es troben i els visitants poden entendre la història d’EscaldesEngordany a través del seu paisatge urbà.

Ràmio és un punt estratègic per als amants del senderisme i la natura. S’hi pot arribar a través de diversos itineraris senyalitzats, com els GR7 i GR11, que travessen la vall i connecten amb altres rutes de gran recorregut. També hi ha recorreguts circulars més accessibles, com la Volta a Ràmio, ideals per descobrir el nucli històric i l’ecosistema cultural i natural que l’envolta. Durant la caminada, els visitants recorren prats, boscos i passos empedrats al costat del riu Madriu, i poden observar altres elements patrimonials com orris, feixes, restes de fargues i mines, i l’arquitectura tradicional que ha perdurat gairebé sense intervenció moderna.

Aquest enfocament reforça la idea que el termalisme no és només una activitat de benestar, sinó també un element cultural i social que ha definit la identitat local des dels orígens.

Ràmio: patrimoni viu a la vall del Madriu En plena natura pirinenca, Ràmio és un punt emblemàtic dins de la Vall del Madriu-Perafita-Claror, l’únic lloc del Principat d’Andorra declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO des del 2004 per la seva excepcional combinació de valors naturals i culturals. Aquesta vall ocupa unes 4.247 hectàrees, aproximadament un 10% del territori andorrà, i conserva intactes testimonis ancestrals de la relació entre l’ésser humà i el medi d’alta muntanya. La distinció de la UNESCO destaca que el Madriu no és només un paisatge natural excepcional, amb pics, boscos, prats alpins i aiguamolls, sinó també un veritable paisatge cultural viu. Els elements tradicionals —camins empedrats, parets de pedra seca, feixes de conreu, orris, bordes i restes d’activitats siderúrgiques i pastorals— expliquen segles de vida agrícola i ramadera adaptada a l’entorn extrem de muntanya. És precisament en aquest context que Ràmio pren protagonisme. Aquest indret, situat al fons de la vall i accessible a peu des de Coll Jovell en poc més de 10 minuts, va estar habitat de forma permanent fins a mitjans del segle XX i encara avui conserva un conjunt significatiu de construccions tradicionals que reflecteixen la manera de viure pirinenca.

Un conjunt arquitectònic i etnogràfic Les bordes de Ràmio són petites construccions de pedra i fusta que servien per allotjar el bestiar, emmagatzemar palla i eines, i oferir refugi temporal als pastors. El conjunt conservat mostra clarament com l’arquitectura local s’adaptava a les necessitats pràctiques de la vida a l’alta muntanya. La Borda de Ràmio és avui un punt de trobada i interpretació del patrimoni. Oberta de maig a setembre, s’ha convertit en un punt de trobada, d’interpretació i de dinamització cultural durant els mesos d’estiu. Durant aquests mesos, es duen a terme activitats, casals i tallers relacionats amb la natura i el patrimoni.

Comú d’EscaldesEngordany (+376) 890 890 www.comuescaldes.com comu@e-e.ad

18

Un estiu per descobrir Sant Julià de Lòria S ant Julià de Lòria desplega una àmplia i diversa proposta d’activitats pensada per convidar residents i visitants a viure la parròquia amb calma, curiositat i esperit d’aventura. En un entorn privilegiat del sud d’Andorra, el territori combina paisatge, cultura i tradició a través d’un programa d’experiències que inclou rutes, itineraris, visites guiades i activitats en contacte directe amb la natura. Tot plegat configura una oferta que posa en valor tant el patrimoni natural com el cultural de la parròquia. L’entorn natural és un dels grans protagonistes de Sant Julià de Lòria. Els seus camins i espais oberts conviden a descobrir el territori a peu, amb itineraris temàtics i rutes de senderisme adaptades a diferents nivells. Aquestes propostes permeten endinsar-se en paisatges de muntanya, boscos i punts panoràmics que defineixen la identitat del sud del país. En aquesta mateixa línia, activitats com els banys de bosc o els moments “Som Bosc” proposen una experiència més pausada i sensorial, orientada a reconnectar amb la natura i a gaudir de l’entorn des d’una mirada conscient. Per als visitants més actius, la parròquia ofereix també una xarxa de recorreguts pensats per al trail running, el ciclisme i la BTT, que permeten explorar el territori des d’una perspectiva esportiva. Entre aquestes propostes destaca la Ronda Laurediana, un itinerari que recorre diversos punts d’interès paisatgístic i cultural i que s’ha consolidat com una de les experiències més completes per descobrir Sant Julià de Lòria en profunditat.

Les famílies hi troben també una oferta especialment pensada per compartir activitats a l’aire lliure. Propostes com “Activa’t i busca la Tamarro Lau”, “El món trapella d’en Llimoi Carnús” o “Sant Julià Màgica – El camí de la Senyoreta” transformen els itineraris en aventures interactives. A través del joc i la narració, aquestes experiències permeten descobrir l’entorn de manera lúdica, estimulant la curiositat i la participació de grans i petits. A més del seu entorn natural, Sant Julià de Lòria conserva un important llegat històric i cultural. La parròquia acull espais de gran valor patrimonial com l’església de Sant Julià i Sant Germà de Lòria, el Santuari de la Mare de Déu de Canòlich —situat en un entorn natural privilegiat i molt arrelat a la tradició local— i l’església romànica de Sant Serni de Nagol, un dels exemples més destacats del romànic andorrà. Aquests elements contribueixen a explicar la identitat històrica del territori i la seva evolució al llarg del temps. L’experiència turística es completa amb un conjunt d’activitats guiades que permeten aprofundir en diferents aspectes del territori. Propostes com la sortida etnobotànica amb taller de cuina, l’activitat Descobrint el camí de Sant Serni de Nagol i el seu entorn o les visites teatralitzades com: “Cases i carrers de Sant Julià de Lòria” ofereixen una aproximació més vivencial, connectant el visitant amb les tradicions, la història i el paisatge local. En conjunt, Sant Julià de Lòria es presenta com una destinació que convida a descobrir el territori sense presses, combinant natura, cultura i experiències participatives en un entorn que manté viu el seu patrimoni i la seva identitat.

Amb una gran oferta d’activitats culturals, esportives i familiars Sant Julià de Lòria es converteix en una destinació ideal per viure l’estiu

AV. Rocafort, ed. El Molí, 21-23 AD600 Sant Julià de Lòria Principat d'Andorra info@visitsantjulia.com

1919

Fira de Sant Ermengol 2026, la gran festa del formatge artesà

C

ada tardor, la Seu d’Urgell es converteix en una destinació imprescindible per als amants de la gastronomia, els productes de proximitat i les tradicions pirinenques. Del 16 al 18 d’octubre, la ciutat celebrarà la 32a edició de la Fira de Sant Ermengol, un esdeveniment amb gairebé mil anys d’història que ha sabut evolucionar fins a convertir-se en una de les grans cites gastronòmiques de Catalunya gràcies, sobretot, a la prestigiosa Fira de Formatges Artesans del Pirineu. Més enllà dels seus reconeguts formatges, la fira ofereix una experiència completa que convida a passejar pels carrers del centre històric, a descobrir productors d’arreu del Pirineu, a degustar elaboracions artesanes i a gaudir d’un ampli programa d’activitats per a tots els públics.

Una tradició que es reinventa Els orígens de la Fira de Sant Ermengol es remunten a l’any 1048, fet que la converteix en una de les fires més antigues de la península Ibèrica. Nascuda com un gran mercat per afavorir el comerç al Pirineu, amb el pas dels segles ha evolucionat fins a esdevenir un referent gastronòmic. El gran impuls va arribar l’any 1995, amb la creació de la Fira de Formatges Artesans del Pirineu, que avui és l’ànima del certamen i un dels principals aparadors dels formatges artesans de Catalunya.

Prop d’un mil·lenni d’història converteix la Fira de Sant Ermengol en una de les cites més emblemàtiques del Pirineu 20

Les dones formatgeres, la imatge d’aquesta edició La 32a Fira de Sant Ermengol posa el focus en un dels grans pilars del sector formatger: les dones artesanes. La tradicional lletera, símbol gràfic del certamen, enguany ret homenatge a totes aquelles dones que, al llarg de generacions, han mantingut viu l’ofici i han contribuït a preservar la qualitat i la personalitat dels formatges artesans del Pirineu. Aquesta reivindicació reflecteix la voluntat de la fira de donar visibilitat a les persones que fan possible aquest patrimoni gastronòmic i de posar en valor el paper essencial que tenen en el desenvolupament del món rural.

El formatge, protagonista d’una gran festa gastronòmica La Fira de Formatges Artesans del Pirineu tornarà a ser l’espai més visitat de l’esdeveniment. Durant tres dies, els visitants podran descobrir una àmplia selecció de formatges elaborats per una cinquantena de formatgeries artesanes, conèixer de prop els seus elaboradors i participar en les tradicionals degustacions. Però l’oferta va molt més enllà. La programació inclourà la Gastrofira, les Aules de Tast, la Fira de Productes de Proximitat i Ecològics del Pirineu, la Fira d’Artesania, l’Autofira, la Fira Xica i una extensa agenda d’activitats culturals i familiars que converteixen la visita en una escapada ideal per gaudir de la tardor al Pirineu català.

Cada edició també serveix per donar valor a iniciatives que comparteixen els valors de la fira. Aquest 2026, el reconeixement Amiga del Formatge serà per a la cooperativa Pomes Biolord, formada per productors de pomes ecològiques de muntanya de la Vall de Lord i el Solsonès. La seva vinculació amb la fira, especialment en les sessions de tast, ha convertit les seves pomes en un maridatge habitual amb els formatges artesans. D’altra banda, la formatgeria convidada serà Mas Alba, una explotació familiar del Pla de l’Estany que celebra el seu vintè aniversari. Especialitzada en l’elaboració de formatges de cabra amb llet crua procedent del seu propi ramat, representa la passió, la proximitat i l’excel·lència que caracteritzen els petits productors artesans del país.

Una escapada amb sabor pirinenc Més que una fira, la Fira de Sant Ermengol és una invitació a descobrir la Seu d’Urgell i l’essència dels Pirineus a través de la seva gastronomia, el seu patrimoni i les seves tradicions. Durant un cap de setmana, els carrers de la ciutat s’omplen de vida, aromes i sabors que reflecteixen la riquesa d’un territori estretament vinculat al món rural. Una cita imprescindible per als amants dels formatges artesans i una magnífica oportunitat per gaudir d’una escapada de tardor en un dels entorns més emblemàtics del Pirineu català.

TURISME LA SEU D’URGELL Tel. 973 35 15 11 info@turismeseu.com www.turismeseu.com

Plaça dels Oms, 1 25700 LA SEU D’URGELL Tel. 973 350 010 firasantermengol@aj-laseu.cat

2121

E

l Monestir és ben peculiar de veure, només entrar, t’espera un gran jardí extens amb arbres centenaris i plantes diverses que li donen un encant especial, els quals et donen la benvinguda. Des d’allí s’hi gaudeixen de les millors vistes de la plana de l’Urgell i l’Horta de Lleida. I és que aquest entorn natural et dona un respir diferent, on t’acompanya el silenci de les muntanyes del Montsec.

Envoltat per les vinyes i la flora particular del Montsec

comoditats extraordinàries i actuals. El fet de ser un monestir, allotjar-se en aquest espai, es converteix en una nova experiència especial i diferent.

En l’actualitat, els Germans Maristes han volgut recollir l’antiga tradició monàstica i acomodar-la a un monestir del segle XXI adaptant-se a les necessitats dels nous temps. En aquests moments el monestir té les portes obertes a tothom que vulgui trobar un lloc on estar tranquil amb ell mateix.

Els encarregats de donar-li una segona oportunitat al monestir, saben molt bé que les persones ens recordem dels llocs per allò que hi hem menjat. La idea era clara, gaudir d’una jornada gastronòmica era fonamental, per aquest motiu van crear “El Claustre”. Aquest restaurant et dona l’oportuSabíeu que podeu menjar nitat de menjar envoltat d’un entorn i allotjar-vos al Monestir? extraordinari on es fusiona la natura Doncs sí, es tracta d’un hotel de 3 es- amb el marc històric i monàstic que trelles que compta amb 37 habitacions llueix el monestir. Allí t’hi espera una dobles. Aquestes estan dissenyades per cuina tradicional i típica del Montsec oferir una estada el combinada amb la cuina més acollidora pos- El Monestir de Santa d’avantguarda de la mà sible, les quals són Maria de Bellpuig de del xef Bobby Cabral a totes exteriors amb qui l’acompanya un gran unes vistes especta- les Avellanes situat equip de professionals. En culars que miren cap aquest espai sempre s’hi enmig d’un conjunt a l’entorn natural que cou algun esdeveniment, envolta el Monestir. de terrenys, de bosc, ja que organitzen festes Cada una de les habii menús segons l’època de l’any, per exemple, ara tacions presenta unes muntanya i conreu 22

Gaudeix del restaurant amb vistes al claustre

hi ha un especial calçotades. A més, disposen de sales per llogar. Les bones experiències també són per als petits de casa i s’ha creat una casa de colònies. Se l’ha anomenat “Els Quatre Vents” un espai, al bell mig de la natura, ideal per a convivències juvenils, activitats culturals, de temps lliure i de natura, per a colònies i campaments, on tothom hi és benvingut.

“El Claustre” compta amb el xef Bobby Cabral que et delecta amb cuina tradicional i d’avantguarda Els germans Maristes obren diàriament per oferir serveis d’acolliment i benestar a tot aquell que estigui disposat a buscar la pau en la seva vida. Dins de les activitats hi ha la Casa d’Espiritualitat, aquesta està pensada per aquelles persones o grups de persones amb interès per fer una estada espiritual en un sentit ampli, tot participant de la vida de la comunitat. Els Germans Maristes esperen amb els braços oberts tot aquell que vulgui aconseguir la fraternitat universal. El Monestir compta amb l’arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes i l’arxiu Gavín, aquest considerat de gran rellevància, ja que és un dels més grans d’Europa on s’hi recull un extens fons documental i fotogràfic de Catalunya.

Què s’hi pot fer al Monestir?

El Monestir treballa diàriament per poder oferir activitats diverses Un lloc on el temps a aquelles persones que els visiten i fer d’aquest indret un lloc comú i s’atura i et permet ideal per a molts, tot dins del programa Avellanes DO. Primerament, quan vagis a veure el Monestir no deixis de passejar-te expetimentar i per tot aquest conjunt monumental, hi ha guies que te’l mostraran. Les valorar el que de activitats organitzades per ells mateixos van dirigides a la descoberta veritat importa d’un mateix, de meditació, d’alliberament interior, del mindfulness, del silenci i la natura... tot pensat per evocar benestar. Però també, altres de més actives com concerts, sopars medievals, Jornades d’Història... El Monestir compta en una ubicació idònia per poder fer sortides de BTT, senderisme, caiac, packs turístics... per conèixer d’una manera propera el que aquesta terra del Montsec ofereix a aquell que vulgui fer esport i sentir-se en pau amb un mateix. Us convidem a visitar la pàgina web del Monestir perquè us informeu de tot el que tenen proposat per a tu i els Ctra C-12, km. 181. 25612 teus ésser més estimats. Os de Balaguer (LLE) En definitiva, el Monestir de les AveTel. 973 43 80 06 llanes és aquell espai on el silenci, avellanes@maristes.org parla. Un lloc on el temps s’atura i et permet experimentar i valorar el que de veritat importa

Alcarràs, floració, patrimoni cultural i agricultura

A pocs quilòmetres de Lleida, Alcarràs floreix com un municipi ple de contrastos i atractius per als amants de la natura, la història i les activitats a l’aire lliure. Amb una economia basada en l’agricultura i la ramaderia, Alcarràs lidera el cens agrícola català i, en època de floració, els seus camps es transformen en acolorides catifes.

S

ituat a la comarca del Segrià i banyat per les aigües del Segre, Alcarràs és un veritable mosaic de terres de regadiu que s’estenen des de la ribera dreta del riu Segre fins a les muntanyes del Coscollar i la serra Grossa. Aquesta riquesa paisatgística es deu a una xarxa hídrica excepcional, amb els canals de Pinyana i d’Aragó i Catalunya com a protagonistes. A més a més, les basses i pantans com el de l’Arròs i les basses de Don Laureà, de Teresa i de la Brisa asseguren el subministrament d’aigua fins i tot durant les èpoques més seques.

dels segles, el territori va ser testimoni d’episodis històrics rellevants, com la guerra dels Segadors o la de Successió. L’antic castell —que havia estat un símbol d’aquesta història convulsa— va ser desmantellat a finals del segle xviii per construir l’església neoclàssica de la Mare de Déu de l’Assumpció, que avui és un dels punts d’interès del municipi. Construïda a la dècada del 1760, destaca per la seva façana d’estil barroc.

Una agricultura potent

Descobert de manera fortuïta, el pou de gel data del segle xvii i és la darrera gran troballa del municipi. Situat al talús on conflueixen el carrer Vista Alegre i el carrer dels Timons, acaba de ser restaurat i està obert al públic des del passat 26 d’abril. El procés de neteja i consolidació a què va ser sotmès va posar al descobert restes de ceràmica, metall i cuir, un testimoni de l’ús que se’n va fer al llarg dels segles. Aquest tipus d’infraestructura va tenir un paper clau entre els segles xvii i xx abans de la comercialització dels refrigeradors elèctrics. S’utilitzava per conservar el gel durant llargues temporades i subministrar-lo a la població per a ús alimentari i mèdic. A més de constituir un exemple de l’arquitectura tradicional en matèria de conservació del gel, la seva restauració ha fet possible la urbanització d’un espai que coincideix amb l’antic nucli fundacional d’Alcarràs. D’aquesta manera, esdevé un nou actiu per entendre la vida preindustrial del territori i es projecta com un recurs cultural i turístic en un moment en què el patrimoni rural comença a rebre l’atenció que mereix.

El desenvolupament d’Alcarràs està estretament lligat a la producció agrícola. No en va, encapçala la llista de municipis amb el cens agrícola més important de Catalunya. Els camps del municipi estan dominats per arbres fruiters com el presseguer, la perera i la pomera, a més dels conreus de cereals. Aquesta activitat agrícola és la base de l’economia local i li confereix un encant característic, especialment durant el període de floració dels arbres fruiters, quan el seu paisatge es transforma en un espectacle de catifes de colors. De fet, les rutes Alcarràs Florit són una oportunitat perfecta per conèixer de primera mà la bellesa d’aquest paratge amb la floració d’ametllers, presseguers, nectarines i platerines.

Una història fascinant Els orígens d’Alcarràs es remunten a l’època islàmica, tot i que el municipi apareix documentat per primera vegada al segle xii. Durant aquesta època, un castell sarraí dominava la zona fins que va ser ocupat pels cristians. Al llarg 2424

Un pou de gel, el darrer atractiu turístic

El pou de gel s’ha convertit en el nou atractiu cultural del municipi

Un ric patrimoni històric i cultural Alcarràs compta amb la Ruta de Patrimoni, que recorre una sèrie de racons emblemàtics del municipi per tal de submergir-se en la història i la cultura local. Així doncs, a part de l’església parroquial, el trajecte descobreix indrets com l’Arxiu Històric, la Biblioteca Joaquim Montoy o el Centre Cultural Lo Casino, espais dedicats a la memòria i la cultura. Edificis històrics com el Balneari, el Celler de cal Calistro i Ca l’Hereu, o el Mas de Volta i el Molí de Jaumetó parlen del passat agrícola i comercial de la vila. Per als més curiosos, el Centre d’Interpretació del Món Rural permet explorar la rica tradició agrícola i ramadera del municipi amb una col·lecció de 350 eines i instruments històrics. Altres punts d’interès són la Casa de Montagut, una masia del segle xviii que reflecteix l’arquitectura tradicional de la zona; l’ermita de Santa Anna; el castell de Montagut, d’origen sarraí i, tot i que actualment només en queden alguns vestigis, és testiL'alzina centenària moni de la història del municipi. Finalment, a pocs quilòmetres del nucli urbà, hi ha Vallmanya, una casa del segle xv que, després de passar per diversos propietaris, va anar a parar a mans de qui va ser president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià, després del seu casament amb la filla del propietari.

Paisatges únics L’alzina centenària —símbol del municipi que figura a l’escut oficial— és un indret de visita obligada. El camí senyalitzat que condueix al Pla de l’Alzina on s’ubica, entre camps de fruiters i cereals, ofereix una experiència tranquil·la i connectada amb la natura. D’altra banda, les basses de Sucs i Alcarràs són un espai natural protegit format per tres zones humides de petites dimensions corresponents a basses de reg d’origen seminatural, els anomenats pantans de Suquets de Baix i de l’Arròs. Es tracta d’una zona d’especial interès per als amants de l’ornitologia per la seva biodiversitat i la gran quantitat de poblacions d’ocells aquàtics que acull.

Activitats per a tothom El municipi d’Alcarràs és un punt destacat del Camí Català de Sant Jaume, amb un tram que uneix Lleida i Aragó. Aquesta ruta és ideal per fer-la tant a peu com amb bicicleta i ofereix una gran diversitat de paisatges pintorescos del Segrià i una experiència cultural única. D’altra banda, els aficionats a l’automobilisme i el motociclisme poden gaudir de campionats i esdeveniments privats al circuit d’Alcarràs Per a més informació:

AJUNTAMENT D'ALCARRÀS Tel. 973 79 00 04 Lo Casino 973 79 57 00 patrimoni@alcarras.cat www.alcarras.cat 25

L’Espluga de Francolí un viatge als orígens entre història, natura i patrimoni

A

l peu de les muntanyes de Prades i a tocar del

Les Coves de l’Espluga, un tresor sota terra

Paratge Natural de Poblet,

El gran símbol de l’Espluga de Francolí són les Coves de l’Espluga, una de les coves de conglomerat més llargues del món, amb més de 3,6 quilòmetres de galeries explorades. La visita permet recórrer aquest espectacular espai subterrani mentre es descobreix la seva formació geològica i la presència humana que s’hi remunta al paleolític.

l’Espluga és

una

de

Francolí

destinació

que

sorprèn per la riquesa del seu patrimoni i la seva estreta

vinculació

amb

la natura. Aquesta vila de la Conca de Barberà convida a descobrir milers d’anys d’història a través de coves prehistòriques, carrers

amb

medieval, industrial

empremta patrimoni

i

un

entorn

privilegiat que convida a gaudir-lo amb calma.

26 26

Un dels descobriments més rellevants dels darrers anys ha estat el santuari paleolític localitzat l’any 2019, amb més de 300 gravats que superen els 36.000 anys d’antiguitat i que han convertit aquest jaciment en una referència per a l’arqueologia europea.

Per als qui busquen una experiència diferent, les coves també ofereixen un recorregut d’espeleologia que permet seguir el curs del riu subterrani i endinsar-se en les galeries més profundes.

Amb més de 36.000 anys d’història documentada, les Coves de l’Espluga custodien un dels conjunts d’art rupestre paleolític més importants de Catalunya

Un passeig per la història medieval El nucli antic conserva nombrosos testimonis del passat medieval de la vila. La Ruta Templera i Hospitalera permet descobrir aquest llegat a través d’un itinerari que recorre alguns dels espais més emblemàtics del municipi i que incorpora experiències de realitat virtual per recrear l’Espluga dels segles XII i XIV. El recorregut també inclou l’Església Vella i el seu campanar gòtic, un dels elements patrimonials més representatius del municipi, des d’on es poden contemplar unes magnífiques panoràmiques de la Conca de Barberà.

La Fassina Balanyà, memòria del patrimoni industrial L’Espluga també conserva una part destacada del seu passat industrial gràcies a la Fassina Balanyà, l’única destil·leria del segle XIX restaurada i visitable de Catalunya. Aquest espai permet conèixer el procés tradicional d’elaboració d’aiguardents i altres destil·lats, així com descobrir la importància que aquesta activitat va tenir en el desenvolupament econòmic de la comarca durant més d’un segle..

Natura, senderisme i paisatges per descobrir La situació privilegiada de l’Espluga de Francolí, a les portes del Paratge Natural de Poblet i molt a prop de les muntanyes de Prades, la converteix en un punt de partida ideal per descobrir alguns dels paisatges més representatius de l’interior de la Costa Daurada. El municipi combina l’entorn forestal amb els espais agrícoles i amb la presència del riu Francolí, que forma part de la seva identitat i del seu paisatge. A més, els camins i rutes que envolten la vila permeten gaudir de passejades tranquil·les i d’excursions més llargues, tant a peu com en bicicleta. És un territori que convida a recórrer-lo sense presses, observant la transició entre el nucli urbà, els conreus i els espais naturals que l’envolten, i descobrint alhora fonts, miradors i racons de gran interès paisatgístic. L’Espluga de Francolí és una destinació que sorprèn perquè cada espai explica una part de la història del territori. Des dels vestigis prehistòrics fins al patrimoni medieval, industrial i natural, la vila ofereix un recorregut que permet entendre com el paisatge i l’activitat humana han evolucionat al llarg dels segles. Un viatge que continua al Museu Terra, un espai de referència per descobrir la relació entre les persones, el món rural i el territori, i que completa l’experiència de visitar l’Espluga amb una nova mirada sobre el passat, el present i el futur de la vida al camp

TURISME Pl. del Mil·lenari, 1 43440 l’Espluga de Francolí 977 871 220 turisme@esplugadefrancoli.cat 27

PER SABER ON ANEM, CAL SABER D’ON VENIM

A

l cor de l’Espluga de Francolí hi ha un espai que convida a mirar la terra amb uns altres ulls. El Museu Terra transforma la visita en una experiència que combina patrimoni, memòria i sostenibilitat per entendre com el món rural continua oferint respostes als grans reptes del present. Impulsat per la Fundació Carulla, aquest equipament va més enllà del concepte tradicional de museu i proposa un recorregut que connecta passat i futur a través de la cultura rural. Passejar pels seus espais és descobrir que els coneixements acumulats durant generacions continuen plenament vigents. La manera de gestionar els recursos, de conrear la terra o de conviure amb l’entorn esdevé avui una font d’inspiració per construir un futur més equilibrat i sostenible.

Descobreix l’empremta del món rural L’exposició permanent convida a endinsar-se en la vida quotidiana del món rural català a través d’un valuós patrimoni etnològic. Eines, objectes, testimonis i recursos audiovisuals expliquen com vivien els pagesos, quins oficis configuraven els pobles i com s’ha anat transformant la relació entre les persones i el territori al llarg dels segles. Lluny de quedar-se en la nostàlgia, el recorregut planteja preguntes plenament actuals. La gestió dels recursos naturals, la sobirania alimentària, les energies renovables o la crisi climàtica apareixen com a fils conductors d’un discurs que convida el visitant a reflexionar sobre el futur a partir de la saviesa del passat. 28

Un museu viu durant tot l’any El Museu Terra és també un espai cultural dinàmic que renova constantment la seva oferta amb exposicions temporals, visites comentades, activitats familiars, cursos i propostes educatives pensades per a tots els públics. Aquesta programació converteix cada visita en una experiència diferent i reforça el paper del museu com un punt de trobada entre patrimoni, cultura i societat. Les exposicions temporals amplien la mirada sobre qüestions socials, culturals i ambientals, establint un diàleg permanent entre el llegat rural i els desafiaments del món contemporani.

Rusc 2026, quan la poesia arrela al territori Del 17 de juliol a l’1 d’agost de 2026, el Museu Terra torna a convertir-se en l’escenari del Rusc, el festival de poesia de l’Espluga de Francolí. Consolidat com una de les cites culturals més singulars de l’estiu, el festival omple els jardins i els diferents espais del museu de poesia, música, dansa, instal·lacions artístiques i activitats familiars, creant una experiència on cultura, paisatge i comunitat dialoguen de manera natural. Dirigida artísticament per Alba Vinyes Lasso, aquesta catorzena edició comptarà amb la participació de noms destacats com Sol Picó i L’Arannà, a més de la instal·lació sonora “Canta i labora”, de Pepe Seguí, presentacions de llibres, les activitats familiars del Rusquet i el tradicional recital poètic de cloenda, que enguany adoptarà el format de vermut literari el dissabte 1 d’agost.

Entre plantes i saviesa popular, el jardí etnobotànic A l’exterior del museu, el jardí etnobotànic ofereix una manera diferent de continuar la visita. Aquest espai a l’aire lliure convida a passejar entre plantes que durant segles han format part de la vida quotidiana dels pobles, descobrint els seus usos alimentaris, medicinals, artesanals, aromàtics o simbòlics. El jardí reuneix més de dues-centes espècies documentades gràcies a una recerca etnobotànica basada en fonts històriques i en la memòria oral de l’Espluga de Francolí i dels municipis de l’entorn. Distribuïdes en onze àmbits que reprodueixen diferents hàbitats, les plantes expliquen la profunda relació que les comunitats rurals han mantingut amb el paisatge al llarg del temps. Al centre del recorregut hi trobem un hort agroecològic dedicat a les varietats locals, gestionat amb criteris sostenibles. Integrat dins l’exposició permanent, aquest espai posa en valor la biodiversitat i el patrimoni agrícola, tot convertint la visita en una experiència immersiva que convida a redescobrir la riquesa del nostre entorn natural.

Carretera de Montblanc, 35 43440 l’Espluga de Francolí Tel. 977 870 576 info@museuterra.cat 29

Aiguamúrcia Una comunitat de petits nuclis en plena Ruta del Cister

E

l principal reclam d’Aiguamúrcia és el monestir de Santes Creus, un dels tres monestirs que formen part de la Ruta del Cister, juntament amb el monestir de Poblet i el de Vallbona de les Monges. Una rica història i una selecció de propostes de turisme enològic, cultural i rural completen la seva oferta turística. A més, l’entorn paisatgístic del seu enclavament fa d’Aiguamúrcia un lloc ideal per gaudir de la natura. Aiguamúrcia és el terme municipal més extens de la comarca de l’Alt Camp, a l’interior de la Costa Daurada. Situat a la zona muntanyosa que separa el Penedès del Camp de Tarragona, està format per un conjunt de petits nuclis poblats: Aiguamúrcia, Santes Creus, el Pla de Manlleu, l’Albà, Masbarrat, les Destres, les Ordes, les Pobles, la urbanització Els Manantials i la urbanització Mas d’en Parés.

Quant a l’origen del nom d’Aiguamúrcia, hi ha diferents versions. D’una banda, se li atribueix un origen romà, ja que en aquella època les aigües del riu Gaià estaven consagrades a la deessa Murtra —un dels noms de Venus— i per això la van anomenar Aquae Murtra. I, de l’altra, es diu que té origen llatí: aqua mur-

3030

cida (aigua marcida, morta), que indicaria que les aigües del riu Gaià, en arribar al poble, quedaven estacades i perdien la verdor del fons, com si es marcissin. Tanmateix, la documentació antiga dona sovint altres variants del nom, com Dayna Murcia (1192).

Un passeig pel terme • Aiguamúrcia: petita vila al marge del riu Gaià que dona nom al municipi. Poblat des de l’època romana —tal com testimonien les restes trobades a les seves rodalies—, es va formar al voltant d’uns edificis que estan més a prop del riu i que daten, possiblement, de l’edat mitjana. • Santes Creus: petit poble al voltant del monestir de Santes Creus ubicat al llarg del carrer que hi dona accés i a la riba esquerra del riu Gaià. L’accés per carretera es fa pel pont de pedra que travessa el riu, construït el 1549 per l’abat Valls. A l’entrada del poble hi ha una creu de terme d’estil gòtic amb una esplèndida base esculpida (segle xiv). • El Pla de Manlleu: poble de formació relativament recent situat a la riba dreta

de la riera de Marmellar. Constituït, en part, per famílies procedents de Selma —un nucli proper actualment despoblat—, està envoltat de nombroses masies que conserven restes d’antigues edificacions de l’edat mitjana. Té una àmplia oferta d’agroturisme i diferents propostes enoturístiques. • L’Albà, Masbarrat i les Destres: petits nuclis de gran valor paisatgístic al llarg de la carretera que uneix Aiguamúrcia amb Albà. Prop de l’Albà —conegut també com l’Albà Nou, l’Albà de Baix, Cal Canonjo o Cal Canonge— destaca l’antic nucli de l’Albà Vell, del qual es conserven les ruïnes del castell del segle x i les restes de la capella romànica de Santa Maria de l’Albà. A les Destres es troben les restes d’una torre de defensa medieval i l’església romànica de Sant Pere de les Destres. • Les Ordes: petita agrupació d’antigues masies molt properes les unes a les altres. Esdevé el nucli més petit d’Aiguamúrcia i s’hi accedeix des d’una petita carretera prop del pont d’Armentera.

• Les Pobles: poble situat a la carretera comarcal que l’uneix amb Santes Creus i Pontons. Està format al voltant d’antics masos que pertanyien a les terres del monestir de Santes Creus i comprèn dos petits nuclis més: els Hostalets de Dalt i els Hostalets de Baix. Destaca l’església dedicada a Santa Maria de principis del segle xx i un paisatge de vinyes amb diversos cellers i activitats enoturístiques. • Els Manantials: urbanització ubicada a l’antiga plana del Molí dels Monjos, entre els dos molins del monestir: el Molí de Dalt i el Molí de Baix. Es va començar a construir a finals dels anys 60 del segle xx i la seva població provenia, principalment de Santes Creus. Pel camí dels Hortets o dels Queixalots encara es poden veure vestigis del mur que envoltava els horts del monestir. • Mas d’en Parés: urbanització propera a les Pobles, amb el qual es comunica per un vial que passa davant de l’Escola Les Moreres, ubicada a les terres del mas homònim i del qual encara es conserven restes. Té una gran projecció de futur i la seva construcció es va iniciar a finals dels anys 60 i principis dels 70.

Els atractius d’Aiguamúrcia El Reial Monestir de Santes Creus és, sens dubte, el tresor que desperta el major interès entre els turistes de la zona. Aquest monestir forma part de la Ruta del Cister, juntament amb els monestirs de Poblet (Conca de Barberà) i Vallbona de les Monges (Urgell). Fundat el 1150 i establert a Santes Creus a partir del 1160, representa un magnífic exemple de l’art cistercenc. Aquesta joia medieval —sense vida monàstica des del 1835— transporta el visitant a l’edat mitjana, alhora que permet conèixer la fascinant història de la regió. A més a més, el conjunt arquitectònic del monestir està envoltat de vinyes i camps de cultiu que configuren un paisatge bucòlic. Tanmateix, Aiguamúrcia és molt més que el monestir. Destaquen les construccions de pedra seca de la zona de les Planes. Aquesta tècnica consisteix a construir diverses edificacions (barraques, murs, marges, pous, etc.) fent servir la pedra com a únic material, sense cap mena de ciment o argamassa, tot apilant les pedres l’una sobre l’altra i falcant-les amb pedres

Explorar Aiguamúrcia és una experiència per descobrir les tradicions i la serenitat de la vida rural més petites. En definitiva, un veritable exercici d’equilibri i harmonia. Dins de l’àmbit natural, cal citar l’albereda de Santes Creus, un espai natural propietat de la Diputació de Tarragona que ocupa una extensió de 12 hectàrees. Es tracta de l’únic bosc de ribera de tot Catalunya i fou declarat Espai d’Interès Natural per la Generalitat de Catalunya. També cal fer una menció especial als dos xiprers monumentals del Palau de l’Abat, a Santes Creus. Tot i això, aquests només són alguns dels atractius del terme. Aiguamúrcia compta amb cinc monuments declarats Bé Cultural d’Interès Nacional: el monestir de Santes Creus, els castells romànics de l’Albà, Selma i Ramonet i la creu de terme gòtica de Santes Creus. De fet, cadascun dels petits nuclis poblats que conformen Aiguamúrcia amaga petits tresors històrics i culturals que mereixen ser descoberts. A més a més, la seva vida comunitària és molt activa i organitza moltes activitats al llarg de l’any.

L’enoturisme: una activitat en alça El cultiu de la vinya esdevé el recurs econòmic més important del municipi i marca el paisatge d’Aiguamúrcia, inclòs a la Denominació d’Origen Penedès. Això ha donat lloc a l’establiment de diversos cellers i a una gran diversificació d’activitats enoturístiques. Fruit del gran interès pel món del vi i el cava, l’any 2014 l’Ajuntament d’Aiguamúrcia va decidir adherir-se a la marca Enoturisme del Penedès per complementar la seva oferta de turisme cultural i de natura

AJUNTAMENT D’AIGUAMÚRCIA

Xalets modernistes i noucentistes de Salou

patrimoni viu entre el mar i la història

S

alou consolida la seva posició com una de les destinacions més completes del Mediterrani gràcies a una aposta decidida per la recuperació i la divulgació del seu patrimoni històric. Més enllà de les seves platges i del seu reconegut atractiu turístic, el municipi ha desenvolupat en els darrers anys una oferta cultural estructurada que permet redescobrir el seu passat des d’una mirada contemporània, accessible i experiencial.

Jaciments arqueològics: Kallipolis i la Vil·la Romana de Barenys Un dels grans pilars d’aquesta estratègia patrimonial són les visites guiades als jaciments del municipi, dos espais que permeten entendre l’origen i la importància històrica del territori. Kallipolis s’identifica amb un assentament antic vinculat a les rutes comercials mediterrànies, on pobles com els ibers, grecs i fenicis establiren contactes i intercanvis. La seva ubicació al Cap de Salou li atorgava un valor estratègic excepcional, ja que permetia controlar la badia natural, un port segur que durant segles va facilitar la navegació i el comerç marítim.

Vil·la Romana de Barenys

Amb l’arribada de Roma, aquest territori es transforma i s’integra dins l’estructura de l’Imperi. En aquest context s’inscriu la Vil·la Romana de Barenys, una explotació rural que exemplifica l’organització econòmica romana. Aquest tipus de vil·les combinaven espais residencials amb zones productives dedicades principalment a l’elaboració de vi, oli i ceràmica. La proximitat amb la Via Augusta i amb el port natural de Salou facilitava la distribució d’aquests productes arreu del Mediterrani. Les visites guiades a aquests jaciments permeten interpretar aquest llegat amb més profunditat, entenent com la relació entre el territori i el mar ha estat imprescindible des de l’antiguitat fins als nostres dies. 32 32

Antiga ciutat de Kallipolis

La Ruta Modernista i Noucentista, el Salou d’estiueig Una altra peça clau de l’oferta cultural és la Ruta Modernista i Noucentista, estrenada recentment, que proposa una mirada diferent sobre el moment en què Salou inicia la seva transformació cap a destinació turística.

Xalet Bonet

Xalet Miarnau

Aquest itinerari recorre els edificis més representatius d’una època en què la vila esdevé espai d’estiueig i salut. A finals del segle XIX i inicis del XX, la moda dels banys de mar atrau famílies benestants que construeixen xalets i residències seguint els corrents arquitectònics del modernisme i el noucentisme. Aquestes construccions, moltes encara conservades, configuren un paisatge urbà que reflecteix elegància, obertura al mar i una nova manera d’entendre el temps lliure. Entre els exemples més emblemàtics destaquen el Xalet Bonet, obra de Domènec Sugranyes i Gras, així com el Xalet Miarnau i diversos xalets i xalets d’estiueig que es conserven al llarg del litoral. Més enllà del valor arquitectònic, la ruta permet entendre un canvi de paradigma: Salou deixa de ser únicament un port actiu i un espai agrícola per convertir-se en un lloc de descans i benestar. Les casetes de bany, els primers edificis d’apartaments i els xalets d’estiueig són testimonis d’aquest moment fundacional del turisme al municipi.

Memòria contemporània, els Nius de Metralladores del Porroig El relat històric de Salou també incorpora els episodis més recents del segle XX amb la recuperació dels Nius de metralladores del Porroig, recentment inaugurats com a espai de memòria històrica.

Xalet Mallorquí

Niu de metralladores del Porroig

Aquests elements formen part del sistema defensiu construït durant la Guerra Civil Espanyola, quan el litoral mediterrani va ser fortificat amb bateries i punts de vigilància per protegir la costa. La seva ubicació en zones elevades respon a la necessitat de controlar visualment el mar i anticipar possibles amenaces. La seva recuperació permet integrar-los en una ruta històrica dedicada als espais de defensa, oferint una visió completa del paper estratègic de Salou en aquell període. Al mateix temps, aquests espais adquireixen una dimensió pedagògica i de memòria col·lectiva, ja que ajuden a comprendre un episodi clau de la història recent. Així, el patrimoni no només es presenta com un conjunt d’elements del passat, sinó com una eina per interpretar i reflexionar sobre la història contemporània. © Fotografies cedides per l’Ajuntament de Salou i el Patronat Municipal de Turisme de Salou

33

Paisatge, experiències i oferta turística global Més enllà del patrimoni històric, Salou desplega una oferta turística àmplia i cohesionada que té en el paisatge litoral un dels seus principals actius. Les seves 25 platges, distribuïdes entre llargues extensions de sorra fina i petites cales arrecerades, configuren un entorn de gran qualitat ambiental. Aquestes platges, moltes d’elles amb serveis i accessibilitat adaptada, són també un reflex de la diversitat del litoral salouenc, que combina zones urbanes amb espais més naturals al voltant del Cap de Salou. Aquest contacte directe amb el mar es complementa amb el Camí de Costa, un itinerari que ressegueix el litoral i permet redescobrir-lo a peu. Al llarg d’aquest recorregut s’hi integra la Ruta dels Miradors, formada per 43 punts panoràmics estratègicament situats que ofereixen perspectives singulars del paisatge mediterrani. Aquests miradors no només permeten contemplar el mar, sinó també entendre la morfologia de la costa, amb penya-segats, cales i formacions geològiques que expliquen l’evolució del territori al llarg dels mil·lennis. 34

Camí de Costa Salou

A aquesta dimensió paisatgística s’hi suma una oferta gastronòmica de primer nivell, fortament arrelada a la dieta mediterrània i als productes de proximitat. El peix i el marisc, l’arròs i els vins del territori formen part d’una proposta culinària que combina tradició i innovació. Paral·lelament, el municipi ha apostat per una programació estable d’esdeveniments, especialment vinculats al turisme esportiu, que contribueixen a dinamitzar l’activitat al llarg de tot l’any. Competicions, activitats a l’aire lliure i esdeveniments internacionals reforcen el posicionament de Salou com una destinació activa i visitable durant tot l’any.

Aquest conjunt d’itineraris converteix el litoral en un espai d’experiència, on el passeig esdevé una manera de conèixer i interpretar el territori d’una forma pausada i accessible

Challenge Salou

Una destinació única al Mediterrani La suma de tots aquests elements -patrimoni cultural, arqueològic i històric, arquitectura històrica, espais de memòria contemporània, paisatge litoral, gastronomia i activitats esportives— configura una oferta turística de gran solidesa i coherència. Xefs de Salou

Gastronomia Salou

Mirador de la Falconera

Salou projecta avui un model turístic que combina de manera equilibrada el seu llegat històric amb una oferta actual diversa i estructurada. El municipi ha sabut posar en valor el seu entorn litoral —històricament clau per a l’activitat marítima i comercial— i convertir-lo en un espai central de l’experiència turística, on convergeixen patrimoni, paisatge i activitat. Aquesta evolució permet entendre Salou com una destinació que ha crescut a partir del seu territori i la seva història, adaptant-se als nous interessos del visitant sense perdre la seva identitat turística. Aquesta capacitat d’unir història, paisatge i activitat turística posiciona Salou com una destinació única a Catalunya i Europa. Un lloc on el visitant no només pot gaudir del mar, sinó també comprendre el territori, recórrer els seus espais patrimonials i viure una experiència completa. Per a més informació:

PATRONAT MUNICIPAL DE TURISME DE SALOU

T. 977 350 102 www.visitsalou.eu

Platja Llarga de Salou

© Fotografies cedides per l’Ajuntament de Salou i el Patronat Municipal de Turisme de Salou

35

Altafulla

un balcó privilegiat per viure l’eclipsi total de Sol

E

l pròxim 12 d’agost, Altafulla es convertirà en un dels escenaris privilegiats de Catalunya per contemplar un dels espectacles naturals més extraordinaris del segle: l’eclipsi total de Sol. Durant uns 53 segons, el dia es convertirà en nit davant del Mediterrani, en una experiència que només es va poder viure per darrera vegada a Catalunya l’any 1905 i que no es repetirà fins al 2180. Aquest fenomen astronòmic excepcional no només captarà l’atenció dels aficionats a l’astronomia. També atraurà milers de visitants que buscaran un indret amb bones condicions d’observació, seguretat i un entorn paisatgístic incomparable. I Altafulla reuneix tots aquests ingredients.

Un dels millors miradors de Catalunya La Generalitat de Catalunya ha inclòs Altafulla entre els vint punts oficials recomanats per observar l’eclipsi total de Sol. El Mirador dels Munts, situat damunt del litoral i orientat cap a l’oest, ofereix unes condicions excel·lents per seguir un fenomen que es produirà amb el Sol molt baix sobre l’horitzó. A la demarcació de Tarragona, l’eclipsi començarà cap a les 19.35 hores i la fase de totalitat arribarà al voltant de les 36

20.29 hores, quan el paisatge canviarà completament durant menys d’un minut. Una experiència intensa que molts descriuen com un dels fenòmens naturals més impactants que es poden observar.

Una destinació que combina ciència, patrimoni i Mediterrani L’eclipsi ofereix una oportunitat única per descobrir Altafulla més enllà del fenomen astronòmic. El municipi conserva un dels conjunts històrics més

ben preservats de la Costa Daurada, amb la Vila Closa, declarada Bé Cultural d’Interès Nacional, presidida pel castell i envoltada de carrers empedrats plens d’encant. A pocs minuts a peu s’hi troben la platja d’Altafulla, el passeig marítim, la desembocadura del riu Gaià i la vil·la romana dels Munts, Patrimoni Mundial de la UNESCO. Tot plegat converteix la jornada de l’eclipsi en una magnífica excusa per passar-hi tot el dia i descobrir el patrimoni, la gastronomia i el comerç local.

Preparats per rebre milers de visitants Conscient de la transcendència de l’esdeveniment, l’Ajuntament d’Altafulla ha preparat un ampli dispositiu especial de mobilitat, seguretat i informació ciutadana. L’operatiu, coordinat per la Policia Local, desplegarà efectius extraordinaris entre les cinc de la tarda i les deu de la nit, amb especial atenció als principals punts d’observació: el Mirador dels Munts, l’Ermita de Sant Antoni i l’entorn del carrer de la Bassa. També s’han habilitat aparcaments específics, zones per a autocaravanes, punts d’aigua i itineraris senyalitzats per facilitar els desplaçaments. L’objectiu és garantir que una jornada històrica es pugui viure amb la màxima comoditat i seguretat.

Una observació responsable Observar un eclipsi total de Sol és una experiència fascinant, però també requereix precaucions. Durant totes les fases parcials és imprescindible utilitzar ulleres homologades amb certificació ISO 12312-2. Només durant els breus segons de totalitat es podrà mirar el fenomen sense protecció ocular. Per facilitar una observació segura, l’Ajuntament ha distribuït 6.000 ulleres homologades entre la ciutadania, casals d’estiu, entitats i col·lectius locals, amb el suport de la Diputació de Tarragona. Paral·lelament, s’han organitzat activitats divulgatives des del consistori, amb la col·laboració d’Astro Gaià, el grup d’aficionats a l’astronomia del Baix Gaià, que ha contribuït a acostar aquest fenomen a escoles, famílies i visitants.

Quan el cel també és turisme Els eclipsis totals de Sol s’han convertit en autèntics motors de turisme científic arreu del món. Als Estats Units, Xile o Islàndia, aquests fenòmens han mobilitzat centenars de milers de persones i han generat un important impacte econòmic als territoris que es trobaven dins la franja de totalitat. Altafulla aspira a sumar-se a aquesta tendència internacional oferint una experiència que va molt més enllà de l’observació astronòmica: una combinació de natura, història, patrimoni i Mediterrani en un municipi que convida a quedar-s’hi abans i després de l’eclipsi. Quan el Sol desaparegui darrere la Lluna durant aquells 53 segons irrepetibles, Altafulla no només serà un dels millors llocs de Catalunya per mirar el cel. També demostrarà que els grans esdeveniments naturals poden esdevenir una oportunitat per descobrir el territori, compartir coneixement i viure emocions que perduren molt més enllà d’un instant. Si voleu saber-ne més, visiteu www.altafulla.cat/eclipsi

Oficina de Turisme d’Altafulla

Plaça dels Vents s/n T. +34 977 651 426 De Setmana Santa a octubre

L’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors: un estiu entre platges, cales i natura mediterrània Durant el mes d’agost, la Costa Daurada es converteix en una de les destinacions més buscades del Mediterrani. Però encara hi ha indrets on és possible gaudir del mar en un entorn tranquil, envoltat de natura i lluny de les grans aglomeracions. L’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors és un d’aquests racons privilegiats, un municipi que ha sabut preservar un litoral de gran valor paisatgístic, on les platges de sorra fina, les cales amagades i els espais naturals conviuen en perfecta harmonia. Aquí, el Mediterrani no és només un escenari d’estiu, sinó el fil conductor d’un paisatge que convida a desconnectar i viure la costa amb calma. La millor porta d’entrada a aquest litoral és la platja de l’Arenal, la més extensa del municipi i una de les grans protagonistes de la temporada estival. Amb més d’un quilòmetre de longitud, ofereix aigües tranquil·les i una àmplia franja de sorra que la converteixen en una opció ideal per gaudir en família. Durant l’estiu disposa de diversos

38

serveis i és també un espai molt apreciat per a la pràctica d’activitats nàutiques. Tot plegat sense perdre el vincle amb l’entorn natural, ja que les pinedes i les muntanyes que s’alcen a poca distància del mar dibuixen un paisatge que acompanya el visitant en tot moment. Si l’Arenal representa la cara més familiar del municipi, la platja del Torn n’és la més salvatge i emblemàtica. Considerada una de les platges naturistes de referència a Europa, conserva intacta la seva essència gràcies a la protecció que li ofereix el PEIN Rojala-Platja del Torn. Amb més d’un quilòmetre de sorra fina, envoltada de dunes, pinedes i petits penya-segats, aquest espai destaca per l’excel·lent estat de conservació i per la sensació de tranquil·litat que s’hi respira. És un indret on la natura continua marcant el ritme i on el paisatge es mostra pràcticament intacte. Més enllà de les grans platges, la costa es fragmenta en petits racons que sorprenen per la seva bellesa i serenor.

La Cala Justell i la Cala d’Oques són dues d’aquestes joies amagades, envoltades de vegetació mediterrània i accessibles a través de camins que ressegueixen el litoral. Les seves aigües cristal·lines i l’ambient silenciós les converteixen en espais ideals per desconnectar, practicar esnòrquel, llegir o simplement deixar-se captivar pel paisatge. La platja de l’Almadrava completa aquest mosaic de paisatges amb un ambient que conserva l’essència d’un antic poble mariner. La combinació entre la platja, la proximitat al nucli urbà i l’atmosfera tranquil·la que s’hi respira la converteixen en un lloc perfecte per gaudir del Mediterrani sense presses, en un ambient familiar i autèntic. Per als qui prefereixen descobrir la costa pas a pas, el sender litoral del Jonquet és una proposta imprescindible. Aquest itinerari uneix la platja de l’Almadrava amb l’Hospitalet de l’Infant i permet recórrer alguns dels trams més ben conservats del litoral. Al llarg

del camí, petites cales, penya-segats, boscos mediterranis i miradors naturals ofereixen una perspectiva privilegiada d’un paisatge on el blau del mar i el verd de la vegetació es fonen en un mateix horitzó. L’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors ha fet de la preservació del seu litoral una de les principals fortaleses, mantenint viu un patrimoni natural que defineix la seva identitat. Aquí, el mar i la natura continuen compartint protagonisme en un entorn on les platges no només són espais per banyar-se, sinó també la porta d’entrada a un territori que convida a descobrir-lo sense pressa, gaudint de cada racó, cada camí i cada instant al costat del Mediterrani.

Més informació a:

www.hospitalet-valldellors.cat

Pradell de la Teixeta,

S

ituat a l’extrem oriental de la comarca del Priorat, Pradell de la Teixeta és un dels pobles que millor conserven l’essència del paisatge rural de l’interior de Tarragona. Amb poc menys de dos-cents habitants, aquest petit municipi convida a descobrir un territori on la pedra seca, els conreus de secà i la tranquil·litat dels carrers expliquen una manera de viure profundament vinculada a la terra.

Entre arquitectura popular i patrimoni monumental Passejar pels carrerons del nucli antic encara permet descobrir alguns elements ben conservats de l’arquitectura popular, com les fonts, rentadors i les portalades de pedra que es mantenen en algunes de les cases. Aquests detalls, senzills però plens de caràcter, evoquen l’origen rural del municipi i la manera com la pedra ha format part de la vida quotidiana dels habitants. En aquest mateix entorn s’alça l’església de Santa Maria Magdalena, construïda durant la segona meitat del segle XVIII i sufragada pels veïns per substituir un temple anterior. Dedicada a la patrona del municipi, ha estat durant segles el centre religiós i social del poble. Des del punt de vista arquitectònic, destaca per la seva planta rectangular, la nau amb capelles laterals i, sobretot, pel creuer de planta octogonal, un element molt poc habitual. A la façana hi sobresurten l’ull de bou, la portalada d’arc de mig punt i el campanar de base quadrada amb acabament octogonal. Tot plegat li dona una silueta singular i converteix el temple en una visita imprescindible per descobrir el patrimoni de Pradell de la Teixeta.

40

Un paisatge que defineix la identitat de Pradell de la Teixeta Envoltat pels relleus que uneixen el Priorat i el Baix Camp, Pradell de la Teixeta és un d’aquells pobles que conserven intacta la seva autenticitat. El paisatge, modelat durant segles per la natura i la mà de l’home, ofereix un mosaic de boscos mediterranis, conreus de secà i muntanyes que conviden a descobrir el territori sense presses. Situat als vessants occidentals de la serra de l’Argentera i molt a prop del coll de la Teixeta, històric pas natural entre les dues comarques, el municipi és una porta d’entrada privilegiada als paisatges interiors de la demarcació de Tarragona. Aquest entorn ha condicionat la manera de viure dels seus habitants des de fa generacions. L’agricultura de secà sempre ha estat una de les grans protagonistes del municipi, amb els avellaners ocupant bona part dels camps, acompanyats per oliveres, ametllers i vinyes. Aquests conreus, perfectament adaptats al clima i al relleu, han configurat un mosaic agrícola que encara avui defineix la identitat de Pradell de la Teixeta.

D’origen medieval, el topònim “Pradell” prové de «prat petit», un nom que reflecteix la llarga relació del municipi amb un paisatge que la pagesia ha modelat i preservat durant segles Fruit d’aquesta relació entre la pagesia i el paisatge, el municipi conserva un extraordinari patrimoni de pedra seca. Marges, barraques, cisternes i altres elements aixecats sense morter testimonien l’enginy amb què es va adaptar un terreny abrupte a les necessitats del cultiu. En aquest context, la Ruta de la Pedra

Seca permet descobrir aquest patrimoni tot passejant entre boscos, ametllers, avellaners i antics bancals, mostrant com aquestes construccions han contribuït durant segles a contenir la terra, gestionar l’aigua i preservar els camps de conreu. Per completar aquesta immersió en la cultura agrícola de Pradell de la Teixeta, val la pena visitar l’antic molí d’oli del municipi. Les instal·lacions conserven la maquinària i els espais utilitzats tradicionalment per premsar les olives i elaborar oli. A més, acullen una exposició d’eines del camp i dels antics aparells emprats en aquesta activitat. Visitable amb reserva prèvia a través de l’Ajuntament, el molí ofereix una oportunitat única per comprendre com el treball de la terra ha modelat el paisatge, l’economia i la identitat del poble.

Un indret que convida a aturar-se Pradell de la Teixeta és un d’aquells pobles que es descobreixen caminant, observant i deixant-se portar pel ritme pausat del territori. Entre carrers de pedra, paisatges de secà i construccions que expliquen segles d’enginy popular, el municipi ofereix una experiència autèntica que va més enllà de la visita turística. Aquí, cada marge, cada barraca i cada camp recorden la profunda vinculació entre les persones i la terra, convertint aquest petit poble del Priorat en una destinació ideal per a qui busca descobrir l’essència del paisatge rural català.

Per a més informació:

Ajuntament Pradell Teixeta Tel. 977 82 80 04 aj.pradell@altanet.org www.pradelldelateixeta.cat/ca 41

Garraf

Un destí per descobrir sobre dues rodes

H

i ha territoris que conviden a ser descoberts en moviment, i el Garraf n’és un bon exemple. Sobre dues rodes, el paisatge es transforma a cada pedalada i la carretera es converteix en el fil conductor d’una experiència que va molt més enllà de fer quilòmetres. Pedalar entre el Mediterrani i els relleus del massís, travessar paisatges de vinya, afrontar un port de muntanya o simplement avançar sense pressa per una carretera secundària permet descobrir les múltiples cares d’un territori de contrastos. Al Garraf, cada ruta ofereix una nova manera de viure i gaudir del paisatge. Amb la voluntat de consolidar aquesta experiència i posicionar la comarca com a destinació cicloturística, el Garraf presenta sis

42

noves rutes de ciclisme de carretera pensades per a diferents nivells. Els recorreguts passen pels municipis de Sitges, Vilanova i la Geltrú, Cubelles, Canyelles, Olivella i Sant Pere de Ribes, i ofereixen diferents maneres de viure el territori sobre dues rodes. La proposta forma part d’una xarxa de rutes que permet descobrir el Garraf sobre dues rodes, amb itineraris de diferents dificultats i característiques.

carreteres condueixen cap a l’interior. No es tracta només de completar una ruta, sinó de veure com el territori va canviant a cada quilòmetre.

Deixar enrere el mar i endinsar-se en el paisatge

La Ciclo Experience Garraf – Penedès (curta) ofereix una ruta circular de 60 quilòmetres i 759 metres de desnivell que parteix de Vilanova i la Geltrú i connecta la plana litoral del Garraf amb les primeres vinyes del Penedès. És una ruta de dificultat baixa, sense grans ascensos, pensada tant per a qui s’inicia en el cicloturisme a la zona com per a qui busca una sortida esportiva completa.

Imagineu començar la jornada a prop del Mediterrani i anar deixant enrere progressivament el paisatge litoral. A mesura que avancen les pedalades, apareixen camps de conreu, vinyes, oliveres i garrofers, mentre les

I si les ganes de pedalar demanen una mica més, la versió llarga arriba als 115 quilòmetres i 1.784 metres de desnivell, en una ruta circular de dificultat alta. Inspirada en la Gran Fondo local, la proposta permet viure la diversitat

del territori en una mateixa jornada. Del Mediterrani als ports de muntanya i, pel camí, els paisatges de vinya del Penedès. Per als qui prefereixen convertir la jornada en una gran travessa, la Garraf & Penedès Back Roads amplia encara més l’experiència. Són 191 quilòmetres i 2.683 metres de desnivell en un recorregut circular d’alta dificultat que s’endinsa per les carreteres secundàries del Garraf i el Penedès. El trajecte permet descobrir un territori de contrastos, entre paisatges de costa i interior, vinyes, pobles i carreteres que conviden a gaudir del recorregut amb calma. Una proposta per als ciclistes que gaudeixen de les llargues distàncies i volen fer del camí el principal protagonista. Una altra manera de viure aquesta transició entre costa i interior és la ruta Sitges – Begues – Vilafranca del Penedès – Pantà de Foix – Sitges. Amb 107 quilòmetres i 1.539 metres de desnivell, aquest recorregut circular d’alta dificultat permet enllaçar alguns dels paisatges més representatius de l’entorn. La sortida des de Sitges porta cap a l’interior per afrontar el Coll de Begues i continuar fins a Vilafranca del Penedès, abans d’emprendre el retorn passant pel Pantà de Foix. Mar, muntanya, vinya i aigua es van succeint

al llarg d’una mateixa ruta, fent que cada tram ofereixi una perspectiva diferent del territori. I quan el que es busca és posar les cames a prova, els Ports del Garraf proposen una experiència especialment exigent. La ruta circular suma 97 quilòmetres i 2.667 metres de desnivell i recorre els municipis de Sant Pere de Ribes, Sitges i Vilanova i la Geltrú. Aquí, els ports i desnivell tenen un paper protagonista, en un recorregut pensat per als ciclistes que busquen una jornada intensa sobre la bicicleta i volen descobrir, al mateix temps, els relleus del Garraf.

Diferents distàncies, diferents nivells i diferents maneres de viure la carretera, però amb un mateix objectiu: descobrir el Garraf a través de l’esport i el moviment

43

Quan la carretera posa a prova les cames Hi ha moments en què la bicicleta deixa de ser només una manera de descobrir el territori i es converteix en un repte personal. Al Garraf, aquest moment pot arribar al Rat Penat, un dels grans noms del ciclisme de carretera de la comarca. La ruta Massís del Garraf pel Rat Penat és un recorregut circular de 47 quilòmetres i 1.243 metres de desnivell, amb pas pels termes d’Olivella, Sant Pere de Ribes i Sitges. Està catalogada com d’alta dificultat i té com a gran protagonista l’ascensió al Rat Penat, un referent per als ciclistes de carretera per la duresa de les seves pujades. És una d’aquelles rutes en què la distància no explica tota l’experiència. Els 47 quilòmetres poden semblar una xifra assumible sobre el paper, però el desnivell i l’exigència de l’ascensió transformen el recorregut en un autèntic repte. Aquí cada pedalada compta i arribar a dalt per contemplar les vistes es converteix en part de la recompensa. Perquè aquesta és una de les gràcies de pedalar pel Garraf: l’esforç forma part de l’experiència. Cada ascensió té la seva recompensa, cada tram de carretera ofereix una nova perspectiva i cada parada permet recuperar l’alè mentre el paisatge continua sent el principal protagonista.

El Rat Penat és un referent del ciclisme de carretera per les seves rampes exigents i una de les ascensions més dures de l’àrea de Barcelona 44

Una ruta per a cada manera de viure la bicicleta No cal ser un ciclista experimentat per descobrir el Garraf sobre dues rodes. La nova xarxa de rutes permet escollir entre diferents distàncies, desnivells i nivells de dificultat, de manera que cadascú pugui trobar el recorregut que millor s’adapti a la seva manera de pedalar. La informació de les rutes es pot consultar a www.rutesgarraf.cat, amb els detalls necessaris per preparar la sortida. I, a partir del setembre, també estarà disponible un plànol específic de carretera que es podrà recollir a les oficines de turisme, allotjaments i altres espais del territori. I el projecte encara té recorregut. Després de les noves propostes de carretera, està prevista la incorporació de rutes de gravel, bicicleta de muntanya i touring, que ampliaran les opcions per recórrer la comarca segons cada manera d’entendre el ciclisme.

Perquè el Garraf no ofereix una única experiència sobre la bicicleta. Es pot començar amb una ruta tranquil·la entre Sitges i Sant Pere de Ribes, buscar el paisatge de vinya en direcció al Penedès o afrontar el repte del Rat Penat. Es pot pedalar amb l’objectiu de superar quilòmetres i desnivell, però també amb les ganes de descobrir el territori. El resultat és una manera diferent de viure una comarca de contrastos, on el Mediterrani, els paisatges interiors, els relleus del massís i les carreteres secundàries formen part d’un mateix viatge. Al Garraf, la bicicleta no és només el mitjà per arribar al destí, sinó una manera de recórrer-lo, mirar-lo i gaudir-lo pedalada a pedalada.

45 45

el paisatge secret als peus de Montserrat

T

othom coneix Montserrat des de lluny: la silueta retallada contra el cel, els funiculars plens, l’allau de visitants que puja cada dia cap al monestir. Però al peu mateix de

la muntanya, a tocar del Llobregat, hi ha un territori que la majoria travessa sense aturar-s’hi. Olesa de Montserrat és aquest indret, la porta discreta a un Montserrat més íntim, pensat per a qui ja ha fet la foto de rigor al cim i ara busca una altra manera de mirar la muntanya, més a poc a poc, més a peu de territori, sense presses.

© Jaume Morera Guixà

Olesa de Montserrat

Un paisatge de contrastos El terme municipal d’Olesa és un mosaic sorprenentment divers per la seva mida. Al nord, el relleu es torna abrupte i trencat, amb la muntanya imposant-se en desnivells irregulars; al sud, el paisatge s’obre en plans suaus que acompanyen el pas del Llobregat, que hi dibuixa un veritable corredor de ribera. Aquesta doble personalitat — muntanya o pla, roca i aigua— és el primer regal que ofereix Olesa a qui hi para atenció. En un mateix municipi es passa d’un paisatge muntanyós a un paisatge fluvial en qüestió de minuts.

Olesa és un municipi on, podem gaudir d’una visual directa al Monestir de Montserrat mentre contemplem la immensitat del Massís 46 46

Si hi ha un motiu de pes per situar Olesa al mapa del geoturisme català, és l’aflorament de les Ribes Blaves. Aquestes són una autèntica joia del temps geològic, on es posen en contacte materials d’entre 400 i 450 milions d’anys de la Serralada Prelitoral amb els sediments, molt més recents, de la depressió del Vallès-Penedès. El resultat és un paisatge de tons blavosos i grisencs, que li donen nom, esculpit per una erosió tan intensa que hi impedeix el creixement de vegetació.

Ribes blaves

Portalada

© Joan Soler i Gironès

Ribes Blaves, milions d’anys en un sol cop d’ull

Catalogat a l’Inventari d’espais d’interès

Les formes geològic de Catalunya i reconegut internacionalment per la seva erosionades i excepcionalitat, és destinació habitual les tonalitats blavoses d’estudiants i geòlegs de tot el país. El més sorprenent, però, és que Ribes Blaves i grisenques de les no és un fet aïllat. En un terme municipal relativament reduït, el terme d’Olesa reuneix Ribes Blaves creen materials de les tres grans eres geològiques —paleozoica, mesozoica i cenozoica—, un paisatge insòlit fet que en fa un territori amb una gran potencialitat interpretativa per a qui vulgui que contrasta amb entendre com s’ha anat construint, capa a l’entorn capa, el relleu de Catalunya.

© Ajuntament d’Olesa de Montserrat

D’aquest relleu en neixen també els miradors. Des de diversos punts del terme s’obren panoràmiques cap al massís i el monestir de Montserrat, però també cap a l’altra banda, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat s’estenen als peus de qui puja. Són vistes que no surten a les postals habituals, i per això mateix tenen un valor especial per a qui decideix gaudir-les sense presses.

Areny del Molí al seu pas per Olesa de Montserrat

47

Entre oliveres, pedra seca i castells

Cal Puigjaner, la porta d’entrada al relat

Més enllà de la roca, Olesa conserva una identitat rural molt marcada. La Palomar (o olesana) és la varietat autòctona d’olivera del municipi, i encara avui dona un oli reconegut que es pot tastar en molts racons del poble. Dels seus troncs, precisament, sortien les bigues de les barraques olesanes de pedra seca, unes construccions d’arquitectura popular i pràcticament exclusives d’Olesa de Montserrat. Aquestes formen part de l’art de la pedra seca, declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Avui en dia, en queden encara una trentena de senceres, sobretot al pla agrícola de Can Llimona, com a testimoni silenciós d’un passat agrícola que val la pena descobrir.

Tot aquest patrimoni —geològic, paisatgístic, rural i històric— es fa comprensible al Centre Cultural de Cal Puigjaner, una antiga casa pairal documentada des del 1548 que, després d’una àmplia rehabilitació, va reobrir les portes l’any 2023. A l’interior, l’Espai Montserrat acull l’exposició permanent “Terra i Ànima”, dedicada al patrimoni natural, arqueològic i etnològic del Montserratí, mentre que l’Espai Celler es reserva a mostres temporals i activitats diverses.

Però si ens endinsem en la història del municipi, encara hi ha una capa més antiga. Ja al segle X hi ha documentats dos castells al terme d’Olesa: el de les Espases —avui ermita de Sant Salvador de les Espases— i el de Sacama, sobre les restes del qual s’aixeca l’ermita de Sant Pere Sacama. Tots dos, alçats sobre cingles, vigilaven el curs del Llobregat, aleshores frontera amb al-Àndalus De Sant Salvador, només en resta el basament d’una antiga torre. A Sant Pere Sacama, les excavacions arqueològiques han tret a la llum restes d’un assentament ibèric.

Cal Puigjaner s’ha convertit en l’epicentre turístic, cultural d’Olesa i del territori geogràfic del Montserratí, un lloc pensat no només per explicar el municipi, sinó per posar-lo en relació amb el conjunt de pobles que envolten Montserrat i que, sovint, queden eclipsats pel gran reclam del monestir.

Barraca de pedra seca Olesana

Cal Puigjaner és el punt ideal per començar - o acabar - qualsevol visita a aquest “Montserrat desconegut”

Coll de les Espases

© Ajuntament d’Olesa de Montserrat

Olivera palomar

© Joan Soler i Gironès

Cal Puigjaner

Una ruta per descobrir l’entorn desconegut de Montserrat

Sant Pere Sacama

© Jaume Morera Guixà

© Jaume Morera Guixà

Una bona manera de conèixer Olesa de Montserrat és seguir un itinerari que travessa el municipi de sud a nord i connecta alguns dels seus principals atractius naturals i patrimonials. El recorregut comença a l’estació d’FGC d’Olesa de Montserrat, una porta d’entrada sostenible que converteix Olesa en una parada ideal per als visitants que es dirigeixen a Montserrat i volen descobrir els atractius del territori. La segona parada és el Centre Cultural de Cal Puigjaner, el gran centre d’interpretació del Montserratí.

Riu Llobregat

L’Ajuntament d’Olesa de Montserrat treballa per fer que

© Joan Soler i Gironès

© Xavier Andreu Bouza

I la ruta culmina al Coll de les Espases, on es troba el Balcó d’Olesa, un dels miradors del projecte Set Balcons de Montserrat. El camí fins al mirador esdevé un itinerari interpretatiu que ajuda a entendre la relació entre el paisatge, la geologia i la història del municipi, abans d’arribar a una de les panoràmiques més privilegiades sobre el massís de Montserrat. A més, des de l’any 2015 el consistori impulsa un programa de sortides guiades de patrimoni i natura que s’organitzen cada mes. Aquestes activitats, molt ben acollides, permeten descobrir el patrimoni natural, històric i paisatgístic d’Olesa de Montserrat de la mà de guies especialitzats. Qui vulgui participar ha de contactar amb rutes@olesademontserrat.cat

el patrimoni sigui accessible per a tothom. Per això, posa a disposició una cadira Joëlette, una cadira d’una roda que facilita la pràctica del senderisme a persones amb diversitat funcional

turisme@olesademontserrat.cat @visitaolesa

Cardedeu reviu l’esplendor de l’estiueig amb la

Trobada Modernista E

ls dies 2, 3 i 4 d’octubre, Cardedeu tornarà a fer un viatge al passat amb una nova edició de la Trobada Modernista, una cita que convida a descobrir com era la vida de les famílies benestants que, entre finals del segle XIX i principis del XX, van convertir aquesta vila del Vallès Oriental en una de les destinacions d’estiueig més prestigioses de Catalunya.

Durant tot el cap de setmana, la plaça de Sant Joan es convertirà en l’epicentre d’una programació que combinarà visites guiades, representacions teatrals, xerrades, espectacles de circ i activitats familiars. Les petites escenificacions repartides pels jardins i les emblemàtiques cases d’estiueig modernistes i noucentistes permetran als visitants endinsar-se en l’ambient de l’època i descobrir la història d’un municipi estretament vinculat al fenomen de l’estiueig.

50

Un refugi d’estiu per a la burgesia barcelonina

L’aire saludable, la proximitat

L’arribada del ferrocarril a Cardedeu l’any 1860 va marcar un abans i un després en la història del municipi. La connexió directa amb Barcelona va facilitar que nombroses famílies de la burgesia catalana hi establissin la seva residència d’estiu, atretes inicialment pels beneficis de l’aire pur procedent del Montseny i, amb el pas dels anys, pel privilegi de gaudir de la natura lluny de la ciutat.

amb Barcelona i el

Aquell fenomen va ser tan rellevant que es va popularitzar una expressió que encara avui forma part de la memòria col·lectiva: «Un palco al Liceu i una torre a Cardedeu», una frase que simbolitza l’estatus social de les classes acomodades de l’època.

Tomàs Balvey i Bas, fundador del museu, ja deixava constància d’aquest moviment al seu dietari l’any 1902, on explicava l’arribada continuada de famílies forasteres que acabaven adquirint propietats al municipi gràcies a la qualitat de vida que hi trobaven.

ferrocarril van situar Cardedeu entre les destinacions preferides de la burgesia catalana

El llegat de Manuel Joaquim Raspall Aquella època d’esplendor va deixar una empremta arquitectònica que encara avui defineix bona part de la personalitat de Cardedeu. El municipi conserva un important conjunt de torres modernistes i noucentistes, moltes de les quals van ser projectades per l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall, una de les figures més destacades del modernisme al Vallès Oriental. Precisament aquestes residències són les grans protagonistes de la Trobada Modernista. Els seus jardins i façanes es converteixen en escenaris vius on personatges caracteritzats transporten els visitants als primers anys del segle XX, recreant costums, converses i escenes quotidianes de l’estiueig burgès. Per a aquells que vulguin aprofundir en aquest patrimoni més enllà de la festa, el Museu Arxiu Tomàs Balvey organitza la Ruta Raspall, una visita guiada que permet descobrir les principals cases modernistes del municipi

Raspall va adaptar el llenguatge modernista a les cases d’estiueig, creant una arquitectura pensada per gaudir de la llum, els jardins i la

Aquest octubre, durant tres dies, història, arquitectura i arts escèniques es fusionen per oferir una experiència immersiva que permet reviure l’elegància i l’ambient del Cardedeu de 1900, convertint aquesta trobada en una proposta cultural imprescindible per als amants del patrimoni i del modernisme.

Per a més informació:

vida a l’aire lliure que s’ofereix de març a juny i d’octubre a novembre.

L’oportunitat perfecta per descobrir Cardedeu Més enllà de les activitats culturals, la celebració és també una oportunitat per passejar pels carrers de Cardedeu, admirar el seu patrimoni arquitectònic i descobrir una vila que conserva intacte el record d’aquella època en què era un dels grans centres de l’estiueig català.

www.museudecardedeu.cat

Escenes teatralitzades a càrrec de l'entitat Artescena Social

5151

Alella

torna a brinda per la verema

H

i ha celebracions que expliquen millor que cap altra la identitat d’un territori. A Alella, la Festa de la Verema és una d’elles. Cada setembre, el municipi es retroba amb una de les seves tradicions més arrelades per celebrar el final d’un cicle de treball a la vinya i reivindicar el valor d’un patrimoni que ha marcat la història, el paisatge i la cultura local. Aquest 2026, la festa arriba a la seva 52a edició. Del 2 al 10 de setembre, Alella tornarà a omplir carrers, places i cellers d’activitats relacionades amb el vi, la gastronomia i la cultura popular.

El vi com a fil conductor La DO Alella és l’eix central de la festa i el punt de partida per descobrir el territori. A través dels tastos, l’enoturisme i la gastronomia, els visitants podran endinsar-se en uns vins estretament lligats a la pansa blanca i conèixer alguns dels cellers que configuren el paisatge vitivinícola d’aquesta zona única. Entre les cites més destacades hi ha la Mostra del Vi DO Alella i Gastronomia, que concentrarà bona part de l’esperit de la festa els dies 4, 5 i 6 de setembre. L’Hort de la Rectoria, la Porxada, el pati

Tastos, gastronomia i enoturisme fan valdre els vins d’una denominació estretament vinculada a la pansa blanca de Can Viló i la plaça de l’Ajuntament es convertiran en un gran espai de trobada on degustar els vins de la denominació i diferents propostes gastronòmiques. La proposta es completa amb Tapes+Vi, una iniciativa que convida a descobrir tapes elaborades pels establiments participants i maridades amb vins DO Alella. Una manera de viure la festa també a través de la gastronomia local. Però si hi ha un moment que resumeix especialment bé el sentit de la celebració és la benedicció del primer most, prevista per al diumenge 6 de setembre. L’acte, juntament amb la cercavila de gegants, capgrossos, grallers i timbalers, connecta la festa actual amb les tradicions que han acompanyat històricament la verema.

De la vinya al carrer

La festa també convida a sortir dels espais de degustació i a descobrir el territori des d’una mirada més àmplia i vivencial. El programa inclou visites

guiades a cellers, vinyes i espais vinculats a la història vitivinícola del municipi i del seu entorn, així com propostes singulars com la visita al celler romà de Vallmora, a Teià. I, sense deixar de banda el vi, la festa desplega la seva cara més lúdica i popular amb correfocs, sardanes, gegants, música en directe i activitats familiars per a totes les edats. Tot plegat configura una celebració que uneix el patrimoni vitivinícola amb la cultura popular i que, durant uns dies, converteix Alella en un autèntic punt de trobada obert, festiu i participatiu tant per a veïns com per a visitants. Una festa per tastar Alella, però també per descobrir-la.

Plaça de l’Ajuntament,1 08328 Alella Tel. 925 55 23 39 www.alella.cat

ndinsa’t en aquest poble d’origen medieval i descobreix-ne l’encant i la història que s'amaga entre volcans, fagedes i colades de lava. Santa Pau, a la Zona Volcànica de la Garrotxa, t’espera per revelar-te els seus secrets, llaurats en muralles i carrerons empedrats. Deixa’t seduir per una de les places porticades més ben conservades de Catalunya, on també podràs tastar els seus preuats fesols, distingits amb la Denominació d’Origen Protegida. Viatjar a Santa Pau suposa una immersió en un paisatge únic de boscos singulars i cràters. Gaudiràs de panorà-

miques de gran bellesa, on el verd infinit es fon amb el negre del basalt i els tons de coure de la lava, que fa milions d’anys modelaren aquesta zona de l’interior de Catalunya.

Els seus boscos singulars i més de 13 volcans la converteixen en una zona de gran bellesa Si ens situem al mapa, Santa Pau es troba al sud-est de la comarca de la Garrotxa i al bell mig de la vall que formen la Serra de Finestres i la de Sant Julià del Mont. És en aquest municipi on neix el riu Ser, que baixa fins a trobar-se amb el riu Fluvià, que ve d’Olot i Castellfollit de la Roca, a l’altra banda de la Serra de Sant Julià. Forma part d’un camí històric d’Olot a Banyoles, passant també per Mieres i Sant Miquel de Campmajor. Que la converteix, indubtablement, en una zona molt rica geogràfica i geològicament: hi podem trobar fins a 13 volcans!, i muntanyes, valls, rius...

Hi ha referències de Santa Pau des del 878, fa més de mil anys! A finals del segle XIII es creà la baronia de Santa Pau i el baró passà a residir al Castell. Això desencadenà un procés de construcció de cases, places i muralles al seu voltant buscant refugi i seguretat. Entre aquestes destacar la plaça Major, que abans s’anomenava “Firal dels Bous”, ja que era on s’aplegaven els pagesos dels voltants els dies de mercat. Les seves voltes ens mostren l’evolució del gòtic rural català al llarg del segle XIII i XIV, i eren ben útils per no mullar-se si els dies de mercat plovia. Per Santa Pau hi van passar els remences i molts segles més tard també els carlins, cosa que ens remet a la situació estratègica de la vila. Aquestes rutes ens mostraran una història plena de batalles i guerrilles que baixaven de les muntanyes per assaltar el poble i convertir-lo en una plaça forta. En definitiva, la història de Santa Pau és molt extensa, des dels primers volcans fins a l’actualitat.

Per la seva bona ubicació la gastronomia també hi deixa empremta, en aquesta ocasió són coneguts els Fesols de Santa Pau per ser blancs, menuts i arrodonits. Tenen un gust molt suau que els fa únics, gràcies a la terra volcànica de la Garrotxa en què són cultivats. La DOP Fesols de Santa Pau té com a objectiu distingir i protegir les llavors de fesols de les varietats tradicionals, tant seques com cuites o en conserva, produïdes en sòls volcànics de la comarca de la Garrotxa. Els Fesols de Santa Pau no es venen mai a granel. Aquest producte es comercialitza sempre envasat i amb l’etiqueta del Consell Regulador. T’assegurem que un plat de Fesols de Santa Pau et transporta a un món sabors extraordinari

© Imatges cedides per AJ. DE SANTA PAU I TURISME GARROTXA Per a més informació:

AJUNTAMENT DE SANTA PAU

Telèfon 972 680 002

www.visitsantapau.com www.santapau.cat

Visita el conjunt històric, presidit pel castell de la Baronia, del segle XIII, i recorre els carrerons del poble fins a la plaça Major o Firal dels Bous, el nom del qual té l’origen en les fires de bestiar, exemple de plaça gòtica porticada molt ben conservada. Entra a l’església de Santa Maria, a la mateixa plaça (s. XVI, d’estil gòtic i una sola nau).

Cultivats en terra volcànica, els fesols de Santa Pau tenen un gust molt suau que els fa únics

Passeja amb calma fins al portal del Mar, un mirador amb unes vistes espectaculars sobre la vall del Ser que envolta Santa Pau. Descobreix la Fageda Fosca, una bosc de faigs poc coneguda amagada a l’ombra de la Serra de Finestres. Degusta un plat típic amb els famosos fesols a qualsevol dels restaurants del municipi. Reserva una visita a la granja La Fageda. El seu projecte social t’encisarà. Segueix la ruta dels gorgs des del poble de Santa Pau. Caga-rates, Gorg Blau, Can Cutilla... És de poca dificultat, 8 km. de recorregut i poc més de 2 hores de durada. Dorm plàcidament en un allotjament del poble. La calma i la tranquil·litat estan garantides. Puja a peu a l’ermita de Sant Abdó o a Sant Julià del Mont. Les vistes t’enamoraran! 55

Sant Pau de Segúries història viva al cor del Ter

E

ntre el verd intens de les valls del Ter i les primeres ondulacions prepirinenques del Ripollès, Sant Pau de Segúries s’alça com un municipi on la història, el paisatge i la vida rural conviuen en harmonia. Situat a 867 metres d’altitud, aquest petit poble gironí forma part d’un entorn natural privilegiat que el connecta amb la vall de Camprodon i els espais muntanyosos del seu entorn immediat.

Les primeres referències documentals apareixen ja a finals del segle IX i inicis del segle X, vinculades a la influència del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Però el que realment marca el caràcter del lloc és la presència de la Strata Francisca, l’antiga via romana i posterior camí ral, de la qual encara avui es conserven trams empedrats.

Un paisatge modelat pel Ter i la muntanya

antiga via romana i

El territori de Sant Pau de Segúries està travessat pel riu Ter, que articula una vall de relleus suaus però envoltada de muntanyes com la serra Cavallera o els cims de Puig Perrús i Puigsacreus. Aquest entorn configura un paisatge canviant, on prats, boscos i petits nuclis habitats dibuixen una imatge de calma pirinenca molt característica del Ripollès.

Un territori que va néixer al voltant d’un camí La història de Sant Pau de Segúries és, en bona part, la història del pas. El municipi es troba en un punt estratègic de comunicació natural entre el Ripollès i la Garrotxa, i això explica per què el territori ha estat habitat i transitat des de fa segles. 56

La Strata Francisca, posterior camí ral, encara conserva trams empedrats al municipi Aquest camí, a banda de ser un vestigi arqueològic, és una idea de continuïtat. Durant segles va ser una de les rutes que connectava la plana amb el Pirineu, i encara avui permet entendre per què el poble va créixer just on es troba. Passejarhi és seguir un camí que ha estat transitat durant generacions.

Un poble que ha evolucionat pas a pas

Sant Pau de Segúries no s’entén com un conjunt estàtic, sinó com un territori que s’ha anat formant a partir de capes d’història que encara avui es llegeixen

en el paisatge urbà. El nucli antic es consolida especialment entre els segles XII i XIII, en un context de repoblació impulsat per la influència de l’abadia de Sant Joan de les Abadesses, que va ordenar i estructurar bona part d’aquest territori del Ripollès. El resultat és un centre històric de traçat irregular i carrers estrets, on la pedra i les construccions tradicionals defineixen una manera de créixer sense planificació rígida, gairebé orgànica. No hi ha grans monuments, sinó una continuïtat arquitectònica que ha anat adaptant-se al pas del temps sense perdre la seva essència rural. Pel que fa al seu patrimoni, destaca l’església de Sant Pau, un dels elements més representatius del municipi. D’origen romànic, va ser reconstruïda al segle XVII en estil barroc rural després de la demolició de l’antic temple, i encara avui manté una presència sòbria i central dins la vida del poble. El conjunt es completa amb altres espais que expliquen la diversitat del terme, com l’Església Nova —construïda al segle XX per donar resposta a les noves necessitats de la població— o la capella de Santa Maria de la Gràcia, al petit nucli de La Ral.

Entorn i rutes, el Ter com a fil conductor

El municipi s’obre a la vall del Ter amb un paisatge típic del Prepirineu oriental: prats, boscos i zones agrícoles que envolten el nucli i creen un entorn tranquil i accessible per al visitant. El riu estructura el territori i dona continuïtat als camins que connecten el municipi amb el seu entorn més immediat. Aquest paisatge de muntanya suau el converteix en un punt ideal per al senderisme i les rutes a peu o en bicicleta, amb itineraris que segueixen el curs del Ter o s’endinsen pels voltants del municipi i la vall de Camprodon. També destaca la presència de la Strata Francisca, l’antiga via romana i medieval que encara conserva trams empedrats i que avui es pot recórrer a peu, convertint-se en una de les experiències més singulars per entendre la història del municipi. Carrers estrets, pedra i arquitectura tradicional expliquen segles d’evolució urbana en un poble que ha mantingut la seva identitat rural

Ajuntament de Sant Pau de Segúries

C/Guàrdia, 11 17864, Sant Pau de Segúries Tel. 972 747 055 www.santpaudeseguries.cat

57

Lleida Air Challenge 2026

el gran aparador de l’aviació a Catalunya

L

’aeroport de Lleida-Alguaire acollirà els pròxims 3 i 4 d’octubre de 2026 la Fira Aeronàutica de Lleida – Lleida Air Challenge, un festival aeri amb exhibicions de vols acrobàtics d’aeronaus i drons. Més de 100 expositors del sector de l’aviació participaran en la fira, que també acollirà un mercat de compravenda d’aeronaus de segona mà, conferències del sector, tallers i activitats per a infants i simuladors de vol, entre altres propostes. L’entrada a la fira és lliure i hi haurà foodtrucks per a tots els gustos. La fira converteix l’aeroport en un gran aparador de la indústria aeronàutica i aeroespacial. Els visitants poden passejar entre els diferents espais expositius, conèixer les darreres novetats en aviació, drons, New Space, innovació i noves tecnologies, així com descobrir l’oferta formativa i les oportunitats professionals d’un sector amb una gran projecció de futur. Un dels grans atractius és la presència de més d’un centenar d’expositors, que presenten serveis, equipaments i projectes relacionats amb l’aviació. A més, la fira compta amb una zona destinada a la compravenda d’aeronaus de segona mà, com també una exposició estàtica d’avionetes, helicòpters i altres aeronaus que els visitants poden observar de ben a prop.

La programació també inclou conferències i ponències impartides per professionals del sector, que comparteixen experiències i donen a conèixer les darreres tendències en aviació, innovació i noves oportunitats laborals. Paral·lelament, diferents escoles i centres de formació presenten els seus programes per apropar aquest àmbit als futurs professionals. La fira organitza tallers de drons, activitats didàctiques i altres propostes perquè infants i joves puguin descobrir, de manera divertida, el món de l’aviació i les noves formes de mobilitat aèria. Els simuladors de vol ofereixen, a més, l’oportunitat de

viure l’experiència de pilotar una aeronau sense enlairar-se. Pensada perquè tothom pugui gaudir de la jornada amb comoditat, la fira disposa d’entrada gratuïta, aparcament, zona de foodtrucks i tots els serveis necessaris per passar un dia complet en família o amb amics. El Lleida Air Challenge 2026 és una experiència per endinsar-se en el sector aeronàutic, descobrir les seves innovacions de primera mà i viure un espectacle únic a l’Aeroport de LleidaAlguaire. Una proposta que convida a aixecar la mirada i contemplar l’espectacular món de l’aviació.

L’Aeroport de LleidaAlguaire celebra els dies 3 i 4 d’octubre el Lleida Air Challenge, amb espectacles aeris, exposició d’aeronaus, simuladors de vol i foodtrucks

Les exhibicions de vol seran, un cop més, el moment més esperat del programa. Al llarg del cap de setmana es podran veure demostracions d’aeronaus i drons, a més de diverses actuacions aèries que converteixen el cel de Lleida en un autèntic espectacle.

Aeroport Internacional Lleida-Alguaire info@aeroportlleida.cat lleidaairchallenge.cat

XIV

VAL DEL V I T S I FE I LA

GASTRONOMIA

CAM BRILS , PAIS DEL VI ENTRADA AL

d el

60

CAMBRILS

9 al 1 2 d ’ O c t u b re

www.firadelvicambrils.com

61

62

a del Castell, 1 0 rd Maristany 1 GELTRÚ /n · Tel. 93 815 45 17 · Tel. 93 814 00 00

RISME DE LES

cià, 54 ques Tel. 973 142 658 a, 32 · Tel. 973 160 182 A dència, 1· Tel. 973 094 101

RISME DE LA GARROTXA embre, 22 4 900 Pont, 1 · Tel. 972 591 240 egas, 6 · Tel. 972 260 141 stació, s/n 4 FONTS Tel. 972 290 507 s/n · Tel. 972 692 177

RISME DEL GIRONÈS rnisser, 3 · Girona 9

· Tel. 972 832 322 RISME CATALUNYA

bertat, 1 · Girona 1

RISME DEL MARESME 1· Mataró Tel. 93 744 16 16 Fosca, 2 · Tel. 93 555

R Pol, 8 · Tel. 93 795 70 39 RAC Tel. 93 791 05 88

231 · Tel. 93 769 05 59

i Montaner, xamfrà rieres arra · Tel. 93 794 08 98 AR el. 93 765 56 42 iera, 48 · Tel. 93 758 26 98

ba, 16 · Tel. 93 557 18 34 MAR Tel. 93 760 45 47 A 93 767 90 08 R , 1 · Tel. 93 762 50 38

MOIANÈS OFICINA DE TURISME DEL MOIÀ C/ de les joies, 11-13 · Tel. 93 830 14 18

MONTSIÀ OFICINA DE TURISME DEL MONTSIÀ Pl. Lluís Companys, s/n · Amposta Tel. 977 704 371 ALCANAR C/ Lepanto, s/n · Tel. 977 737 639 AMPOSTA Av. Sant Jaume, 42-52 · Tel. 977 703 453 LA GALERA C/ Sant Llorenç, 36 · Tel. 977 718 339 SANT CARLES DE LA RÀPITA Parc de Garbí, s/n · Tel. 977 051 060 LA SÉNIA Pg. de la Clotada, 23 · Tel. 977 713 000 ULLDECONA Pg. de l'Estació, s/n · Tel. 977 573 394

NOGUERA OFICINA DE TURISME DE LA NOGUERA Pg. Àngel Guimerà 28-30 · Balaguer Tel. 973 448 933 BALAGUER Plaça dels Comtes d’Urgell, 5 Tel. 973 445 194 LA BARONIA DE RIALB C/ Monestir, 1 · Tel. 973 460 234

OSONA OFICINA DE TURISME D'OSONA C/ Historiador Ramón Abadal i de Vinyals, 5 · Vic · Tel. 93 885 17 15 MANLLEU Passeig de Ter, 2 · Tel. 93 851 51 76 PRATS DE LLUÇANÈS Pg. de Lluçanès, s/n · Tel. 93 856 01 00 RUPIT I PRUIT Camí de sant Joan de Fàbregues, 1 Tel. 93 852 20 03 TAVÈRNOLES C/ de l'Església,1 Tel. 93 888 73 08 OFICINA DE TURISME DEL PARC NATURAL DEL MONTSENY A VILADRAU C/ del Migdia, 1 · Viladrau Tel. 93 884 80 35 VIC Pl. del Pes (edifici de l'Ajuntament), s/n Tel. 93 886 20 91 SEVA C/ Quiosc de la Plaça de la Creu Tel. 93 812 57 12

PALLARS JUSSÀ OFICINA DE TURISME DEL PALLARS JUSSÀ Passeig del Vall, 13 · Tremp Tel. 973 653 470 ISONA I LA CONCA DELLÀ C/ Museu, 7 · Isona · Tel. 973 665 062 LA POBLA DE SEGUR Pl. del Ferrocarril s/n, · Tel. 973 680 257

PALLARS SOBIRÀ OFICINA DE TURISME DEL PALLARS SOBIRÀ Camí de la Cabanera, s/n · Sort Tel. 973 621 002 ESTERRI D’ÀNEU C/Major, 40 bis · Tel. 973 626 345 LLAVORSÍ Ctra. Vall de Cardós, s/n · Tel. 973 622 008

PLA DE L’ESTANY BANYOLES Pg. Darder Pesquera, 10 · Tel. 972 583 470

PLA D’URGELL OFICINA DE TURISME DEL PLA D’URGELL Av. Jaume I, 1 · Mollerussa Tel. 973 603 997

PRIORAT OFICINA DE TURISME DEL PRIORAT Pl. La Quartera, 1 · Falset · Tel. 977 831 023 CORNUDELLA DE MONTSANT C/ Comte de Rius, s /n · Tel. 977 821 000 MARGALEF Àrea de Lleure del Pont, s/n Tel. 668 582 542 ULLDEMOLINS Pl. de l’Església, 2 · Tel. 977 561 546

RIBERA D’EBRE OFICINA DE TURISME DE RIBERA D’EBRE Pl. de Sant Roc, 2 · Tel. 977 401 851 ASCÓ Ctra. de Camposines, 21 · Tel. 977 406 583

SEGARRA OF. DE TURISME DE LA SEGARRA Passeig Jaume Balmes, 3 · Cervera Tel. 973 531 300 CERVERA Av. Francesc Macià, 78 · Tel. 973 534 442 GUISSONA C/Del Tint, 2 · Tel. 973 551 414

SEGRIÀ OFICINA DE TURISME DEL SEGRIÀ C/ Canyeret, s/n · Lleida · Tel. 973 054 800 OF. DE TURISME DE CATALUNYA A LLEIDA Pl. Edil Saturnino, 1 · Lleida Tel. 973 248 840 OFICINA DE TURISME DE LLEIDA C/ Major, 31 · Tel. 973 700 319 OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA SEU VELLA Turó de la Seu Vella · Lleida Tel. 973 230 653

SELVA OFICINA DE TURISME DE LA SELVA Pg. de Sant Salvador, 25-27 Santa Coloma de Farners · Tel. 972 842 161 ARBÚCIES C/ Major, 6 · Tel. 972 162 477 BLANES Pl. de Catalunya · Tel. 972 330 348

SUBSCRIPCIÓ

1 any

(12 exemplars)

CALDES DE MALAVELLA C/ Vall-llobera · Tel. 972 480 103 HOSTALRIC C/ Raval, 45 · Tel. 972 874 165 LLORET DE MAR Av. de les Alegries, 3 · Tel. 972 364 735 MAÇANET DE LA SELVA C/ Salvador Espriu, 1 · Tel. 972 858 005 SANT HILARI DE SACALM Pl. Dr. Robert, s/n · Tel. 972 869 686 TOSSA DE MAR Av. Pelegrí, 25 · Tel. 972 340 108 VILOBÍ D’ONYAR Aeroport de Girona - Costa Brava Tel. 972 942 955

SOLSONÈS OFICINA DE TURISME DEL SOLSONÈS Ctra. de la Bassella, 1 · Tel. 973 482 310 LA VALL DE LORD Ctra. de Berga s/n · Sant Llorenç de Morunys · Tel. 973 492 181

RIPOLLÈS CAMPRODON C/ Sant Roc, 22 · Tel. 972 740 010 SANT JOAN DE LES ABADESSES Pl. de l’ Abadia, 9 · Tel. 972 720 599 SETCASES Pl. Major, 1 · Tel. 972 136 089 VALL DE RIBES Ctra. de Bruguera, 2 · Tel. 972 727 728 OFICINA DE TURISME DE RIPOLL Pl. Abat Oliba, s/n · Tel. 972 702 351

TARRAGONÈS OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA A TARRAGONA C/ Fortuny, 4 · Tarragona · Tel. 977 233 415 ALTAFULLA Camí de l'ermita, s/n · Tel. 977 651 426 LA PINEDA - VILA-SECA Pg. Pau Casals, 67 · Tel. 977 390 362 SALOU Passeig Jaume I, 4 Tel. 977 350 102 TARRAGONA C/ Major, 39 · Tel. 977 250 795

TERRA ALTA GANDESA Av. Catalunya · Tel. 977420 910

URGELL OFICINA COMARCAL DE TURISME DE L’URGELL- TÀRREGA C/ Agoders, 16 · Tel. 973 500 707 OFICINA DE TURISME- AGRAMUNT Pl. del Pou, s/n · Tel. 973 391 089 OFICINA DE TURISME- BELLPUIG Pl. de Sant Roc, 23 · Tel. 973 320 536 PUNT D'ATENCIÓ TURÍSTICA - TÀRREGA C. Major, 11. Tel. 973 312 960 OFICINA DE TURISME- VALLBONA DE LES MONGES C. Prat de la Riba, 6 · Tel. 973 982 500 OFICINA DE TURISME - VERDÚ Pl. del Bisbe Comelles, 13 · Tel. 973 347 216

59€

www.turismecatalunya.cat/subscripcions

OFICINA DE TURISME - VILAGRASSA C/ Tàrrega, 12 · Tel. 973 311 162

VALL D’ARAN OFICINA GENERAU COMARCAL DE TURISME DE LA VALL D’ARAN Passeig dera Llibertat, 16 · Vielha Tel. 973 641 801 ARTIES C/ dera Mòla, s/n · Tel. 608 503 759 BOSSÒST Pg. Eduard Aunós, 1 · Tel. 973 648 157 LES Av. Sant Jaume, 39 · Tel. 973 647 303 NAUT ARAN - SALARDÚ Travessa de Balmes, 2· Salardú Tel. 973 645 197 VIELHA C/ Sarriulera, 10 · Tel. 973 640 110

VALLÈS OCCIDENTAL OFICINA DE TURISME DEL VALLÈS OCCIDENTAL Ctra. N-150, km.15 · Tel. 93 727 35 34 SANT CUGAT DEL VALLÈS Pl. Octàvia, s/n · Tel. 93 675 99 52 TERRASSA Plaça Josep Freixa i Argemí Tel. 93 739 70 19

VALLÈS ORIENTAL GRANOLLERS C/ Sant Roc, 14 · Tel. 93 879 49 80 CALDES DE MONTBUI Pl. Font del Lleó, 20 · Tel. 93 863 41 40 LA ROCA VILLAGE Complex La Roca Village · La Roca del Vallès Tel. 93 842 39 00 SANT CELONI Plaça de la Vila, 24 · Tel. 93 867 01 71

ANDORRA COMÚ D’ANDORRA LA VELLA C/ Av. Meritxell, 73 · Tel. +376 750 100 COMÚ DE CANILLO C/ Av. de Sant Joan de Caselles, s/n Tel. +376 753 600 COMÚ D’ENCAMP Plaça del Consell, 1 · Tel. +376 731 000 COMÚ D’ESCALDES ENGORDANY Plaça de Santa Anna, s/n · Tel. +376 890 881 COMÚ DE LA MASSANA Plaça de les Fontetes, s/n Tel. +376 835 693 COMÚ D’ORDINO C/ Major, 20 (Casa de la Muntanya) Tel. +376 878 173 COMÚ DE SANT JULIÀ DE LÒRIA Plaça Laurèdia, s/n · Tel. +376 744 045 IVA + Despeses d’enviament incloses en el preu

a, 54 · Tel. 977 861 733 A DE QUERALT l, s/n · Tel. 977 880 478 LET centre recepció Passeig Poblet · Tel. 977 871 247

Pl. del Fòrum Palatiolo, s/n Tel. 93 762 06 11

IVA + Despeses d’enviament incloses en el preu

, 1 · Tel. 977 871 220