Memòria any fester 1993-1994
El dia 27 hi ha ensaio de nou, organitzat per la filà. Una trista notícia ompli de dol els Realistes. Després de dos mesos de llarga i penosa malaltia rebem un fort cop moral, José Rubio de la Rosa, Pep, ens diu adéu per a sempre. Era el dia 14 de desembre i el nostre amic Pep ja no estava entre nosaltres. Tots acudírem a pregar per ell a l'església de Sant Roc, que plena de gom a gom manifestava en cadascun de nosaltres el sentiment per la pèrdua d'un ser volgut. El silenci total, tal volta interromput per llàgrimes i mostres exterioritzades de dol, fou l'acomiadament sentit de familiars, amics i de la filà Realistes. Pep Rubio, al qui anomenàvem De la Rosa, era un fester "dels d'abans", "campechano", voluntariós, servicial, animós, pareixia que mai tenia problemes. El recorde perfectament en molts moments però en guarde un per a sempre. Pep fou un dels que em va influir per a creuar per aquesta filà, allà per l'any 1976 (estava en la mili i no ho vaig fer fins el 1978). Va guiar, junts a d'altres festers el meus primers passos en la Festa. Va formar part de la junta directiva de la filà com a cop i com a vocal de roberia. No hi ha cap activitat en la qual Pep no estaguera clavat, futbol sala, grup de percussió, xeremies, cavallet, patge del Rei junt a Bravo... i allí on participava sempre deixava el segell inconfundible seu, harmonia, pau, germanor, amistat. Que dir també d'eixos moments agradables, inclus còmics, que Pep ens regalava. La passada de revista de Diana per als nous i matiners. Les besades en reunions... Era a la fi una xicoteta institució dins de la filà. El recordarem per sempre perquè fou una persona molt activa i amant d'allò que l'envoltava. Desacansa en pau, Pep, amic, vetla per nosaltres. Segur que estàs treballant com sempre, junt a sant Jordi, per la teua família, per Alcoi i per la teua filà. La tristesa ens embarga però la vida continua. L'activitat de la filà es centra en les loteries, pagaments i preparació per a Nadal i Reis. El mateix dia 14 apareix al periòdic local Ciudad el que podríem considerar un desafortunat comentari relatiu a la presentació de nostra loteria. Mentre Juan Carlos Miró va fer un esforç per a pagar la impressió i donar a conèixer un dècim de loteria de 1966, precisament aparegut en abril, l'esmentat periòdic ho dóna a conèixer com a reproducció cubista. En fi, aprofite per a deixar clar del que es tracta.