Page 1

Jordi Linares i Abad

FilĂ Realistes 1984

-

1997


J

ordi Linares Abad naix a Alcoi el 1953. Compta per tant a l'actualitat amb 44 anys. Es mestre de primària i desenvolupa la seua llavor docent al col·legi José Arnauda d'Alcoi. Aplega al món de la Festa de la mà de grans festers com eren Santiago Pericàs Sanjuan i José Rubio de la Rosa. Creuà pels Realistes en maig de 1977 i després d'un període d'adaptació ocupa el càrrec de comptador en la junta directiva que presidia Enrique Pascual Rico. El 1989 accepta el càrrec de cronista que li ofereix Javier Morales Ferri i des d'aleshores ens ha delectat any darrere any amb la memòria anual de la filà. El 1993 és nomenat bibliotecari de l'Associació de Sant Jordi, alternant el càrrec amb el propi de cronista de la filà Realistes. Hui ens ofereix la recopilació de les memòries de la filà, que ell ha titolat Vivències. L'obra és un seriós treball que gira al voltant de la vida festera Realista des de 1984 fins el 1997 i que a més de despertar la curiositat del propi Realista, alça també interès per a tots aquells que sentim i volem nostra Festa. Una aportació històrica vàlida per a tots, tant per als Realistes com per a la festa alcoiana, de la qual tota la família Realista ens sentim orgullosos d'oferir en aquest any, també molt important, de nostre primer Sant Jordiet. Rafael Botí Sempere Primer tro


Filà Realistes 1984 - 1997

Vivències

Jordi Linares i Abad


A vosatros, Realistes, autèntics protagonistes d'aquesta meravellosa història. A la meua muller Anna i als meus fills Jordi i Anna Maria, tambÊ Realistes, sempre comprensius i dels qui he recollit tot tipus de recolzament.


És la història mare de la veritat, emula del temps, dipòsit de les accions, testimoni del passat, exemple i avís del present, advertència del que ha de venir. Miguel de Cervantes Saavedra Em demana l'amic Jordi unes línies d'introducció al llibre que vos arriba a les mans. Un llibre dels Realistes i per als Realistes però que, sense dubte, també ha d'interessar a tot aquell que estima nostra Festa perquè realmente eixa és la protagonista: la Festa. Són vuit les memòries amb les quals vos ha delectat Jordi -de l'any 8990 al 96-97-, cobrint una etapa important de la història de la filà que va de l'any posterior a l'esquadra del mig fins als esplèndids anys de càrrec que heu protagonitzat recentment. I eixa participació Realista ha merescut sempre per part del cronista una descripció exacta i minuciosa però sobretot emocionada i intensa, tal i com l'ha viscuda Jordi. Feu bé donant-li aquest títol, Vivències, perquè va més enllà de la simple descripció d'uns fets. És el reflex de la forma de ser i viure d'un col·lectiu, la il·lusió i el treball en benefici de la Festa, tot per sant Jordi, esperant només el premi de l'amistat i l'alegria compartida. Sempre s'ha dit que una imatge val més que mil paraules però n'estic segur que aquesta vegada per a vosaltres, Realistes, les paraules vos han de suggerir més de mil imatges. Serà el moment de fer una mirada cap a enrera, recordant la vivència particular de cadascú, per a afrontar plens d'optimisme i satisfacció el futur immediat que vos espera. Disfrutem de la seua lectura i aprenguem també ja que només amb una idea clara del passat es pot construir el futur. Sí, la vostra història més recent és advertència del que ha de venir. L'esperat Sant Jordiet ja el teniu a casa. Enhorabona perquè comenceu a escriure una nova pàgina. Pau Gómez i Navas Cronista de la filà Marrakesch


No voldria despedir-me com a Cronista de la Filà sense dirigir-me a la meua Familia Festera, sí a tots els Realistes. Les meues paralules en aquestos moments son d'agraiment. Tinc que donar-vos les gràcies. Gràcies a vosatros, Primer Tro, Junta Directiva, per haver fet possible aquest somni. Diuen que, "tindré fills, plantar un arbre i escriure un llibre", és el millor per a deixar constància de que has passat per la vida. Tindré fills i plantar un arbre son tasques que ja les havia desenvolupat, però faltava el llibre És dificil escriure un llibre, però he tingut la gran sort de tindré al meu costat persones que han confiat en nií i m'han animat. La publicació d'aquest llibre la feu també possible vosatros . Jo, pense, també he anat a més, i he fet el millor que he sabut. Gràcies a tots, des del primer al darrer Realiste, perquè heu segut la meua "pedra angular", el "leiv motiv" d'aquest treball. Les mostres d'estima i amistat han florejat sempre, i així puc oferir-vos huí Vivències, les meues i les vostres, les de tots que conjuntament formen la nostra història recient. No vull dir-vos -adéu- sense donar-vos l'enhorabona per eixe Primer Sant Jordiet. Ja sabeu que fa anys que anem buscant-lo. Tot aplega. Després d'aquestos anys de la nostra Alferecia i Capitania, de la que hem donat mostres sobrades d'organització, serietat i saber fer molt bé les coses, ens ha vingut el premi. Sant Jordi ha estès el seu cobertor cap a nosatros i ens permetrà l'alegria de gaudir un any nou, bonic, senzill i emotiu. Per als Realistes 1998 s'obri novedós. Val la pena viure'l. El xiquet Realiste Fernando Belda Blanes, es convirteix en la figura central de la Festa, es convirteix per als alcoians en eixe xiquet que tots portem dins en nostre interior. Enhorabona a tots, en especial als seus pares Fernado i Paloma, grans amics meus. A tots vosatros un fort abraç Visca Sant Jordi! Jordi Linares i Abad


Un nou repte per a mi em va presentar l'amic Rafael Botí Sempere, nostre benvolgut primer tro, quan em va comunicar que havia d'escriure també un xicotet resum de la nostra història des de 1984 fins 1989, any en el qual vaig ser nomenat cronista de la filà. Per a ell i per a molts, nostra història recent quedava ben clara i definida en les meues memòries. Així és que "mans a l'obra". Mitjançant les actes escrites per nostres secretaris i un xicotet llibret editat per la filà l'any 1986, any del nostre centenari, disposaré del meu cabal de coneixements per a donar-vos una visió del que ha sigut nostra filà en aquestos anys. Malgrat he viscut de ple aquestos anys de Festa tan sol puc oferir-vos "una visió", tal volta més gelada, del que ha ocorregut en la realitat -penseu que és una recopilació-, és a dir, no estava previst.

REALISTES 1984 - 1989 L'any 1983, com sabeu, ostentàvem la capitania mora protagonitzada pel bon amic Juan Ferrer Canet. En l'assemblea general ordinària de maig


Vivències

del mateix any el primer tro, Enrique Pascual Rico, anuncia i dóna l'enhorabona al company i entranyable amic Salvador Vilanova pel seu nomenament com a sergent major pel bàndol moro. Tinguérem, doncs, la sort de comptar amb un Realista arrancant la Diana del capità. També agraïa al mestre José Ma Valls Satorre la seua col·laboració en la filà i a més per la seua partitura Realistes 83, fanfara de capità i marxa mora dedicada a la filà. Les mostres d'estima anaven més enllà, precisament cap a Juan, nostre alferes i capità. El punt de dació de comptes estava prou clar, no hi havia més remei que admetre un dèficit de 400.000 ptes., que sumades a l'últim termini per a la compra del local, així com altres despeses, pujaven a un milió i així és com s'aprova una fulla de 30.000 ptes. Mentre es discutia la nova fulla ens va fer la visita el president de l'Associació de Sant Jordi, Enrique Luis Sanus. Per aquell any les nostres inquietuds apuntaven cap a la inclusió de la pólvora en les despeses generals de la filà, la continuació o no de l'anomenada doble esquadra i partida, l'obligatorietat de l'acte de l'Alardo i els estatuts. Es nomena una xicoteta comissió que treballarà junt a la nova junta directiva en l'elaboració final dels nostres estatuts i que està formada per Enrique Pascual, Jorge Linares, José Pérez, Rafael Palmer, Juan Eco. Boluda, Miguel Àngel Alcaraz i José Luis Botí. Hi ha renovació de junta directiva, Enrique Pascual Rico, després de donar les gràcies a tots per la col·laboració prestada deixa el càrrec i es nomena una nova junta que queda formada de la següent manera: Primer tro: Darrer tro: Secretari: Tresorer: Contador: Vocals:

José Albero Martínez. Antonio Aracil Martínez. Javier Morales Ferri. Juan Banos Corbí. Juan Ivorra Soriano. Roberto Blanes. Ricardo Sanchis. Emilio Matarredona. Miguel Mayor.

Poc més diu l'acta d'aquest any, algun que altre enfrontament verbal, discussions i com no, Festa. Va ser una any dur per als Realistes, a les fortes despeses dels anys de càrrec hi ha que afegir les del local social. Així


Realistes 1984-1989.

és que es retallaren ensaios i inclús la dinà, que fou a escot al paratge de la Font Roja.

A la commemoració del Mig Any no faltàrem els Realistes. Santiago Sanjuan Gil i Jordi Linares i Abad apleguen a les semifinals del campionat de cotos, enfrontant-se als músics de la Nova, que perden per "mala sort" als locals de la filà Maseros. Ens va tocar l'eixida de l'entradeta a les 24.00 h de la nit. No agradà gens i al punt estiguérem de no fer-la. El 30 d'octubre és la visita a Fontilles, cosa que es feia pel compte de cadascú i organitzat per un bon grup de Realistes. En l'assemblea celebrada el dia 15 s'acordà l'obligatorietat de l'Alardo per als dianers i els esquadrers, així com la de donar arrancà de Diana als nous festers. També es donà bon compte de la marxa dels estatuts, ja quasi finalitzats. Les festes d'aquest any discorregueren amb tota normalitat. Recorde que ens acompanyava la banda de música de Beniarrés que interpretà Realistes 83, baix la direcció del propi autor, José Ma Valls.


_Vivències

L'any fester de 1985 es presenta molt feliç i bo per a nosaltres. En l'assemblea general del 14 de maig del 84 s'anuncia ja superàvit, mantenintse la fulla en les 30.000 ptes. La dinà fou el 3 de juny a la Font Roja, pagada i amb xaranga. Les coses van millor. Es proposa a l'assemblea general la compra d'unes vitrines per a emmagatzenar coses d'interès per a la filà, cosa que és aprovada. Es l'època de les propostes del canvi de borsa de la nostra indumentària. La junta directiva encapçalada per Pepe Albero proposa també a la general el nomenament com a soci d'honor de José Ma Valls Satorres, cosa que és també acceptada. En el capítol de precs i qüestions es continua discutint la fulla, hi ha festers disgustats amb la música de Beniarrés i altres reclamen de nou la doble esquadra i partida. Per Alcoi i per sant Jordi s'alça la sessió amb una durada de dos hores i mitja. En octubre tot tranquil, la junta directiva continua treballant per millorar-ho tot, tant en l'aspecte festiu i fester com el propi local social. La filà, com ve sent hàbit, participa en totes les activitats programades del Mig Any. Luis Vallés Corbí és designat per la pròpia filà com a fester veterà, homenatge que organitza l'Associació de Sant Jordi als nostres majors. Es presenten les primeres borses noves de nostra indumentària, es proposa la

D'esquerre a dreta: Santiago Pericàs Sanjuan (t), Juan Ferrer Canet (t), Enrique Pascual Rico, Salvador Vilanova, Antònia Aracil Martínez, José Albero Martínez


Realistes 1984-1989 _

compra de noves cadires per al local social, així com noves espingardes per a dianers i gloriers. De nou apareixen queixes sobre la banda de música i la junta directiva, aquesta volta presidida per Antonio Aracil Martínez, informa que està fent contactes per a millorar. El número de la loteria que es jugava aquest any fou el 46.393. En el sopar d'homenatge a la dona Realista, celebrat a l'Hotel Reconquista el dia 24 de novembre, José Ma Valls Satorres fou nomenat socio d'honor Realista, fent-li entre ga d'un diploma acreditatiu. El 7 de desembre era presentat a la nostra filà el fascicle de Nostra Festa dedicat als Realistes, escrit per Adriàn Espí Valdés. Si l'any 1985 havia sigut més tranquil i assossegat, 1986 portarà també maduresa a nostra filà. És l'any del Centenari Realista. Gràcies al llibret editat per la Impremta Hispània Alcoiana en abril de 1986 -supose, doncs careix de peu d'impremta-, podré donar-vos més informació. Hi ha eixe any (maig de 1985) renovació de junta directiva. Deixen el càrrec José Albero, Javier Morales, Roberto Blanes, Miguel Mayor i Antonio López. La nova junta quedà formada així: Primer tro: Darrer tro: Secretari: Cop: Contador: Vocals:

Antonio Aracil Martínez Javier Morales Ferri Joaquín Sanjorge Montava Juan Banos Corbí Juan Ivorra Soriano Emilio Matarredona Sánchez Juan Fco. Ibáñez Muñoz Gilberto Carbonell Vicens José Albero Martínez Rafael Palmer Balaguer José Rubio de la Rosa

La nova junta directiva presenta la nova borsa -la que hui portem-, que és una xicoteta recopilació del millor de tot el que es presentà. Es manté la fulla en les 30.000 ptes. i a més s'inclou la borsa. La dinà es celebrà el 26 de maig a la Font Roja. Per aquestes dates s'anuncia que estaven -res més i res menys- que amb contactes per a llogar el local del costat -la


Vivències

lluita continua-. Aquest any es forma el montepio El Folloneret II que presenta com a finalitats, a més d'acudir a la filà cada divendres el seus socis, celebrar ensaios, una entradeta i un viatge a la platja. Continuaven els problemes i les protestes amb la banda de música. S'anuncia també la formació de l'esquadra centenària. La seua indumentària seria la dels Realistes de 1886, però sense cavallet. Hi hagueren discussions i diferents propostes sobre els individus que l'havien de fer. Com era norma en aquells temps les discussions seguien dirigides cap als comptes i designació de caps d'esquadra, cosa que feia les assembles llargues. El 30 de juny els Realistes perdem un gran fester, Juan Ferrer Canet, nostre alferes i capità 1982 i 1983, així només començar la junta ordinària del Mig Any es guarda un minut de silenci a la seua memòria. Antonio Aracil, nostre primer tro per aquelles dates, anuncia que tot està clar sobre l'assumpte de l'esquadra centenària. Tan sol falta el cap batedor però voluntàriament es presta, si fera falta, el fester Fernando Moltó. I aquestos són els afortunats que vestiren l'indumentària centenària: Antonio Aracil Martínez, Gilberto Carbonell Vicens, Miguel Espí Carbonell, Joaquín Porta Reig, Ricardo Sanchís Bernabeu, Juan Baños Corbí, Antonio López Mira, Modesto Sempere Sánchez, José Pérez Jordà, Antonio Serra Cano, Javier Morales Ferri i el propi Fernando Moltó com a cap batedor. Tots els dimarts i dijous hi hagué campionat de cotos organitzat per Licores Sinc S.A i estàvem representats per les parelles formades per Santiago Pericàs Sanjuan i Antonio Serra i per Rafael Micó i José Rubio de la Rosa. L'amic Rafael Gandia s'ofereix per a pagar les despeses del trofeu intern de cotos de la filà. El sopar d'homenatge a la dona Realista se celebrà el 23 de novembre al propi local social de la filà, per allò d'estalviar. Aquella nit fou nomenat primer tro d'honor un gran i inoblidable fester, Santiago Pericàs Sanjuan. És un any, com ja vos he dit, molt especial. A la pròpia celebració centenària afegírem la participació directa en la Cavalcada de Reis de 1986, protagonitzant el Rei Melcior, en la 101 edició. José Antonio Bravo Martínez i José Rubio de la Rosa foren els agraciats per la sort i donaren


Realistes J 984-1989

vida als personatges de rei i patge respectivament. Un bon grup de Realistes escortaven als Mags d'Orient en unes dates inoblidables d'il·lusió i estima. El llibret anomenat Filà Realistas en su Primer Centenària - Alcoy 1886-1986, dóna a conèixer l'horari d'actes a celebrar pels Realistes en eixe any. El 30 de març fou el dia de la Glòria i els Realistes quedàrem convocats a les 8.00 h del matí per a esmorzar i acompanyar els nostres gloriers com ve sent hàbit. Hi hagué vermut a la filà a les 13.00 h del migdia i entradeta a les 21.00 h de la nit pel País Valencià. Els dies 5, 8 i 17 d'abril hi hagueren entradetes a escot pel carrer Sant Nicolau. Aquesta darrera coincidí amb la Processó del Trasllat. Els esquadrers centenaris gaudiren els dies 12 i 15 de les entradetes especials per a ells. El 13 d'abril fou la Glòria Infantil i a les 13.30 vermut a escot a la filà. El dia 21 és el dia dels Músics i s'anuncia sopar d'olla a les 21.00 h de la nit i a continuació entradeta amenitzada per la nova banda contractada, l'Armònica de Cox, banda que ens donà més penes que alegries, doncs, a més de no quedar contents amb la seua actuació, protagonitzaren seriosos desperfectes a l'antic local social Realista del carrer Sant Miquel, on pernoctaven. A més, dit siga de pas, el local fou arreglat perfectament i aconduït per un bon grup de festers encapçalats per nostre primer tro Antonio Aracil Martínez. La trilogia festera aquest any es desenvolupa amb tota normalitat. Encara es dinava i es sopava al propi local -sol festers, que érem al voltant de 119 i 18 el socis protectors-. El quadre d'honor estava format per: Primer tro d'honor: Consellers filà:

Santiago Pericàs Sanjuan. Luis Vallés Corbí. Miguel Pascual Valero. Santiago Pericás Sanjuan. José Albero Martínez. Enrique Pascual Rico.


Vivències

Vocal junta directiva de l'Associació de Sant Jordi: Fester d'honor de l'Associació de Sant Jordi: Socio d'honor:

Enrique Pascual Rico. Santiago Pericás Sanjuan. José Ma Valls Satorres.

L'esmentat llibret ens ofereix uns treballs realitzats per Antonio Aracil, Adrián Espí, Armando Santacreu, Rafael Palmer, Joan Valls i Javier Morales. Molts foren els comercials que donaren suport a aquest xicotet llibre, com sempre, ja és sabut, cadascú desenvolupa el paper que vol en aquesta Festa tan meravellosa i entre tots ho fem possible. En la general del dia 17 de maig celebrada per la filà es dóna bon compte de l'estat econòmic. Al voltant de 180.000 ptes. de dèficit era el que s'anunciava. L'augment dels costos de la banda de música així ho expressava. Es proposa una fulla de 35.000 ptes. que és acceptada per tots, s'inclou la tela del nou pantaló fester i un suport econòmic per als actes que realitza la filà com a tal, és a dir, romeria a la Font Roja i Fontilles. Es parla i es discuteix sobre temes relatius a la distribució de la loteria nadalenca, dels comportaments i assistència als actes generals de la trilogia i, com no, de la banda de música. Cal dir sobre l'Armònica de Cox que fou en conjunt -sempre hi ha excepcions- una banda jove i entusiasta però la seua actuació fou molt trista. S'envià tant a l'Associació de Sant Jordi com al propi director, llista de desperfectes ocasionats al nostre local -l'antic- i, per supost, el nostre disgust cap aquells que no mostraren cap respete a les mostres d'estima i acolliment demostrades pels Realistes. Una trista noticia aplega al coneiximent dels Realistes, la pèrdua d'un gran fester i amic, Santiago Pericás Sanjuan, primer tro d'honor de nostra filà i fester d'honor de l'Associació de Sant Jordi. Santiago Pericás era una persona molt volguda i admirada tant al món de la Festa com fora d'ell, així els Realistes guardàrem un minut de silenci en la segona junta general ordinària, celebrada al nostre local social l'li d'octubre de 1986. És nomenat fester veterà Realista un gran fester: Abacuc Maiquez Juan, número un de nostra filà, persona també molt volguda i admirada. En la música continuem sense aclarir-se, per a l'Entrada s'anuncia la participació de la banda de música d'Atzeneta i per als altres actes la de Sant Joan


Realistes 1984-1989.

(Alacant). Salvador Vilanova es presenta per a renovar el càrrec de sergent major. El local del costat..., els caps d'esquadra i l'elecció de gloriers ocupa en aquestos moments el centre de les nostres preocupacions. S'aprova per la general que l'elecció de gloriers serà a partir d'ara per rigorós torn de número de filà, excloent aquells que ja hagueren gaudit d'aquest singular acte.

Santiago Pericás Sanjuan

Santiago Pericás Jordá

A la fi la banda de Sant Joan (Alacant) no va poder venir però sí ho féu la d'Antella, junt a la d'Atzeneta. El dèficit, segons ens diu l'acta de maig de 1987, és de 600.000 ptes., a causa de diverses compres i a la música. Hi ha renovació de junta directiva que queda formada de la següent manera: Primer tro: Darrer tro: Cop: Secretari: Vice-secretari: Contador: Vocals:

Javier Morales Ferri Gilberto Carbonell Vicens Juan Ivorra Soriano Javier Llinares Marco Fernando García Molina Miguel Espí Carbonell Antonio Aracil Martínez Emilio Picurelli Climent Vicente Serra Colomina Santiago Sanjuan Gil Rafael Botí Sempere Emilio Matarredona Sànchez Alejandro Pagán Arévalo


Vivències

La primera feina de la nova junta fou la de fixar la fulla en 42.000 ptes., cosa gens agradable ni plaïble, però hi havia que fer-ho pel bé de tots. Es nomena a continuació, d'acord amb els nostres estatuts, l'esquadra del mig per a 1989: Abacuc Maiquez Juan, Antonio Vila Quiles, José Albero Martínez, Rafael Palmer Balaguer, Abacuc Maiques Martínez, Luis Agulló Llorens, Javier Pascual Mira, Gilberto Carbonell Vicens, Emilio Picurelli Climent, Antonio Aracil Martínez, Luis Agulló Gimeno, com a cap batedor Fernando Moltó Moya i com a reserves Mario Sempere Pérez, Jesús Sirvent Barrachina, Juan Pedrós Linares, Modesto Sempere Sànchez i Joaquín Sanjorge Montava. Es qüestiona el participar o no en l'entradeta del Mig Any, cosa que a la fi, després d'algunes opinions, es deixa com sempre, és a dir, participar activament en ella. Els problemes en les bandes de música continuen. De moment no tenim agrupació fixa. Per al Mig Any ens amenitzà la banda de Bocairent i els Realistes participàrem en tots els actes programats, realitzant-se la visita a Fontilles el 8 de novembre. Els gloriers d'eixe any (1988), proclamats en octubre del 87, foren Abacuc Maiques Juan i Miguel Pascual Valero. Els xiquets Enrique Sempere Gisbert i Pablo Gonzàlez Gimeno, foren elegits gloriers infantils, per a representar-nos al carrer Sant Nicolau i al Preventori respectivament. (La darrera Glòria Infantil del Preventori fou el 1990, protagonitzada pel xiquet Jordi Sanjuan Belda). Es forma en eixe any el grup de percussionistes de xiquets, els majors ja ho feien, però amb massa soroll. Així és com Emilio Picurelli es fa càrrec a partir d'ara d'un xicotet grup de menuts per a acompanyar amb percussió els Realistes en la meravellosa vesprada del 22 d'abril. El sopar d'homenatge a la dona Realista va tindré lloc a l'Hotel Reconquista i les nostres discussions apuntaven cap a la distribució de la loteria nadalenca i l'anomenada del "Niño". L'any fester 1988-89, que comença amb la general del 21 de maig del 88, ofereix una gran quantitat de canvis que pense han marcat nostra història recent. Es millora notablement nostra economia Hi ha superàvit de 650.000


Realistes 1984-1989

ptes., malgrat tot la fulla és de 42.000, aprovant-se a més un pagament de 5.000 d'estalvi per als anys de càrrec, amb la condició de tornar-se si qualsevol fester abandonarà la filà. També és l'any en què els Realistes pensem tenir un Sant Jordiet i és el fester Santiago Sanjuan qui anuncia la presentació del seu fill Jordi per a representar l'esmentat càrrec. Rafael Botí Sempere i Miguel Espí Carbonell presenten a l'assemblea la formació d'un nou montepio, El Cavallet, amb el fi d'estalviar per als anys de càrrec que s'esdeven. Montepio que ens ha donat moltes satisfaccions. La renovació d'armes i el magatzem de roba de la nostra indumentària són les despeses més fortes que suporta hui el Realista, però es considera necessari i profitós. La dinà és el 5 de juny a la Font Roja. Hi ha festers que no hi estan contents però de moment no es troba altre lloc. Els amics Gilberto Carbonell i Antonio Serra es proclamen subcampions de cotos en el trofeu que organitza l'Associació de Sant Jordi. L'entradeta del Mig Any se celebra amb tota normalitat pel carrer Sant Llorenç i estaguérem acompanyats per la música de Bocairent. El dia 30 és el viatge a Fontilles i per al 12 de novembre s'anuncia un ensaio amb els Alcodians, visita que mesos després els tornàrem per allò de fomentar la germanor i l'estima entre dues filaes. Les discussions sobre la doble esquadra i partida continua, hi ha opinions per a tots els gustos i s'aplega a una votació entre els presents a l'assemblea del 15 d'octubre. Els resultats foren els següents: trenta-dos vots a favor i trenta-tres en contra. Així és que la formació de les esquadres quedaven tal i com ara ho coneixem. Miguel Pascual Valero i Antonio Vila Quiles foren els gloriers, oficial i de l'hospital, i els xiquets Amado Ponsoda i Juan Ivorra els glorierets infantils. Hi ha de nou propostes sobre la distribució de la loteria nadalenca i l'anomenada del "Niño", quedant més o menys com a l'actualitat. El primer tro comenta que l'antic local social està en pèssimes condicions i que caldrà buscar un altre per emmagatzemar les armes i altres utensilis propis de la filà, anunciant que a l'actualitat es fa al local que gentilment ens deixa Antonio Aracil.


Vivències

Es proposa la participació de dones de festers tocant la percussió d'acompanyament en l'esquadra de negres, cosa que és ben vista per la junta directiva, però sabem que hi hagueren seriosos problemes amb la junta de l'Associació de Sant Jordi. El sopar d'homenatge a la dona Realista es realitza el 19 de novembre a l'Hotel Reconquista i el preu és de 7.000 ptes. per matrimoni. S'anuncia també un campionat de cotos intern per a fomentar la participació i la presència de festers al local social. Fins ací puc oferir-vos aquest xicotet resum del que ha sigut el nostre comportament, les nostres inquietuds i les nostres il·lusions en aquest període. Açó, junt a les memòries, donarà una idea clara i precisa de la Realitat Realista.


MEMÒRIA ANY FESTER 1989-1990 104 ANIVERSARI DE LA FUNDACIÓ DE LA FILÀ

CAPÍTOL I. COMENÇA LA FESTA Amb l'agradable gust que deixaren les festes de 1989, el record dels actes festers, el bons moments passats amb l'amic, el company, l'entranyable anècdota, i amb el ferm propòsit de millorar, per donar més esplendor a nostra Festa, comencen els preparatius, la posada en marxa de les noves festes. Festes que comencen. Renovem il·lusió i esforcem la imaginació amb l'objectiu comú de tornar a participar activament en les pròximes, sempre dedicades a nostre patró sant Jordi. Així té lloc la reobertura dels montepios, el de la filà, El Folloneret i El Cavallet. Durant les primeres setmanes de maig el local de la filà es veu lleugerament més concorregut de socis festers amb la finalitat de realitzar la creuà o previndre fons per a tal fi. El 20 de maig té lloc l'assemblea general ordinària. Obri la sessió el primer tro, Javier Morales, amb la tradicional frase "per Alcoi i per sant Jordi", per a passar a continuació a donar les gràcies a tots els festers per la col·laboració prestada durant les passades festes, així com als components de la seua junta que cessen. Javier Morales informa que a falta de contabilitzar algunes petites despeses l'economia de la filà és molt sanejada, inclús hi ha superàvit. Hi ha renovació de junta directiva i és creat un nou càrrec, el de cronista oficial de la filà, el qual abans no existia. És acceptat el nou càrrec així com la nova junta que està formada pels següents membres: Primer tro: Darrer tro: Secretari: Vice-secretari:

Javier Morales Ferri. Rafael Botí Sempere. Santiago Pons. Fernando Molina.


Vivències

Cop: Comptador: Vocal montepio: Vocal: Vocal esport: Vocal vestuari: Vocal de música: Cronista:

Santiago Pericás. Rafael Marcos Higuero. Vicente Serra. Francisco Martínez. Mario Sempere. José Rubio de la Rosa. Gilberto Carbonell. Jordi Linares i Abad.

Entre les propostes de la junta destaca la de buscar una solució al problema de l'espai al local social doncs, de tots és ben conegut, queda xicotet per a les grans ocasions. La proposta és veure un nou local amb bones prestacions o tractar d'ampliar els serveis de l'Hotel Reconquista, opció que pareix de moment la millor. Un grup de festers amb molta il·lusió es presten per a ensenyar-se a tocar la xeremia, amb la finalitat d'acompanyar a la filà en l'Entrada de Moros. És aprovada la idea. Malgrat la llargària de l'ordre del dia, l'assemblea aplegà a la fi amb una durada aproximada de quaranta-cinc minuts. Un bon record, no vos pareix? El següent dimarts després de l'assemblea de maig components de la junta, amb altres festers, visitem uns locals situats al carrer Orberà. La il·lusió és molta, però començàrem a comptar, compra de la casa i aconduïment de la mateixa, i els milions anaven pujant. No pot ser de moment. La lliga local de futbol sala s'acaba i l'equip de la filà manté la segona categoria. Durant l'assemblea general ordinària que celebrà l'Associació de Sant Jordi el 23 de maig, la filà Realistes presenta dos xiquets candidats al càrrec de Sant Jordiet 1990. Són els fills dels festers Santiago Sanjuan i José Pérez. No hi ha hagut sort aquesta vegada tampoc. Surt agraciat el xiquet presentat pels Mossàrabs. És una llàstima perquè a la il·lusió dels pares hem d'afegir la de la filà, ja que no hem tingut mai aquest càrrec. El 4 de juny es celebrà la tradicional dinà. Aquest any tingué lloc al restaurant de la antiga estació de ferrocarril de Bocairent. Alguns festers


Memòria any fester 1989-1990

avançaren el desplaçament al dissabte, vitalitzant així un antic costum de la filà, la de celebrar també la vespra. Per a realitzar el viatge a la veïna localitat es posa a disposició dels festers un autobús, que surt al voltant de les 12 h des del Banc de Bilbao. Altres festers ho feren amb vehicle propi, ajuntant-se un nodrit grup per a esmorzar. Ens reunírem al voltant d'uns cent festers més la xaranga de la Unió Musical de Bocairent, que delectà els presents amb pas-dobles i marxes mores, peces que estaven acompanyades per percussió i a més cantussejada per tothom. Mentre ens férem el vermut i dinàrem, es desenvolupà una forta tempesta acompanyada de pluja i aparell elèctric. Però no és cap obstacle perquè es pose de manifest el bon humor, la convivència i tot allò que ens fa sentir-nos més a prop uns d'altres en nostres relaciones humanes. El dia 17 del mateix mes té lloc el II Trofeu de Futbol Sala Filà Realistes, en el qual participen, a més de l'equip de la filà, el Serpis Atlètic, la Selecció d'Arbitres i l'ONCE, equip aquest que s'alçaria amb la victòria final i el trofeu, després d'eliminar a la filà Realistes en el llançament de penals. A continuació hi ha sopar i ball al local de la filà, amenitzat per la xaranga dels Contrabandistes. Hi ha lliurament de trofeus i distincions per a tots. La familiar pinyata a la platja del Verger, organitzada pel montepio El Folloneret II en la seua quarta treta de montepio, es celebrà el dia 25 de juny. L'assitència és nombrosa, contabilitzant-se al voltant de 106 persones majors i trenta-set xiquets. El desplaçament es realitza amb tres autobusos, dels quals a un d'ells no li funciona bé l'aire condicionat. El vermut i el dinar tenen lloc al restaurant Llandero. La xaranga Llapisseres és l'encarregada d'amenitzar als allí reunits en moments d'agradable convivència. L'equip de futbol sala de la filà acudeix a disputar el Trofeu Serpis Atlètic, el dia 8 de juliol, sense que s'alçaren amb la victòria ni el trofeu. Abans de començar les vacances, el nostres amics de futbol sala es reuneixen de nou per a prendre part de les II 24 Hores Esportives d'aquesta modalitat a la veïna localitat de Banyeres, celebrades els dies 5 i 6 d'agost. Cal ressaltar com sempre la bona presentació de l'equip i si bé no podem parlar de trofeus, sí podem fer-ho del triomf esportiu, de la cama-


Vivències

raderia i l'amistat. Quan tornem de vacances s'encontrem amb la trista notícia de la mort de l'amic poeta alcoià i gran col·laborador de la filà, Joan Valls i Jordà, ocorreguda el 26 d'agost. Sobren paraules en aquest moment. Tan sols dir que Joan Valls sempre tenia unes hores per a dedicar-les a aquells qui li ho sol·licitaren. Aquest és el cas de la filà Realistes, a la qual li dedicarà dos bonics poemes, per a les revistes Realistes 83 i Centenari 1886-1986, dels quals destaque els últims versos de Capitania dels Realistes 1983: Brillen les festes sempre optimistes! Que les filaes vagen davant! i done al poble gràcia i encant, la filà mora dels Realistes. Vaja per davant el nostre bon record i admiració al qui no sols ha sigut capaç de plasmar nostra Festa, nostra filà, sinó que a més ha plasmat amb la seua vida l'exemple d'alcoiania, portant fins tot el món, el drama, la comèdia i la poesia. Descanse en pau tan il·lustre personatge que de segur gaudirà de la Festa Eterna Primaveral, com deia en un dels seus cèlebres poemes. El 24 de setembre té lloc la pujada en romeria a la Font Roja, dins dels actes programats per l'Arxicofradia de la Verge dels Lliris, i a la qual la filà Realistes no falta cap any. Malgrat no s'engalane la carrossa, la participació és bona, contabilitzant-se la presència de vint-i-cinc festers acompanyats per dones i xiquets. No faltà la percussió i l'acordió de Paco, així com la riquíssima paella condimentada per l'amic Modesto. També es participa en el campionat de cotos. El 21 del mateix mes, visite als companys xeremiters en un dels seus assajos, on aprecie, a més dels progressos, la bona voluntat i l'esforç per conquerir l'èxit. El divendres 22 té lloc el primer ensaio fester de la temporada, orga-


Memòria any fester 1989-1990.

nitzat per la filà, i segueix a la setmana següent un altre, organitzat pel montepio El Folloneret II, amenitzat per la Unió Musical d'Atzeneta i on s'acoblen els xeremiters amb els seus instruments, causant, a més de curiositat, admiració i els aplaudiments són generals. Així hem recorregut mig any.

CAPÍTOL II. ENS FALTA MIG ANY El dia 2 d'octubre començà la celebració oficial del Mig Any amb el campionat de cotos organitzat per l'Associació de Sant Jordi, als locals dels Pares Salesians. Ens representa la parella formada per Rafael Mico, més conegut per "Tito", i Antonio Serra els quals guanyaren la primera partida als Mossàrabs. Al dia següent és Gilberto Carbonell i Antonio Serra qui s'enfronten als Almogàvers, perdent per un apretat tempteig. Són per tant eliminats per la parella que a més es proclamaria campiona. Continua la celebració del Mig Any amb la presentació de càrrecs festers 1990 al Circulo Industrial. Navarresos, Tomasines, Verds i Magenta, celebren amb joia tal esdeveniment. Mentre al local de la filà es celebra la junta general ordinària del Mig Any, presidida per Javier Morales, acompanyat i assessorat per la seua junta. Es proclamen els gloriers oficials, Antonio Vila Quiles, el qual ens representarà aquest any al carrer, i Rafael Palmer Balaguer, el qual farà el mateix a l'Hospital Civil d'Oliver. També té lloc el sorteig per a elegir els glorierets infantils; la sort recau en els xiquets Jordi Linares Domínguez, per a representar a la infantesa al carrer, i Santiago Sanjuan Belda, per a fer-ho al Preventori. Amb l'emoció i felicitacions pròpies d'aquest acte, conclou l'assemblea amb el repartiment de la loteria de Nadal en participacions de dues-centes cinquanta pessetes a tots els festers presents. Cal afegir que el número aquest any és el 42.038, jugant-lo complet, és a dir, per un total de dos milions de pessetes. També el popular montepio El Folloneret fa el propi repartiment de participacions de loteria amb el número 11.746. El dia 21 d'octubre, posterior a l'assemblea, amaneix primaveral. Un petit grup de festers es concentra al mercat de Sant Mateu per a ultimar


Vivències

detalls de vermut i olleta, doncs és el dia magne del Mig Any. Tan bo feia el dia que decidiren dinar a la Glorieta en compte de fer-ho a la filà. Tot estava preparat per a participar en el concurs d'olla. Al voltant de les 17.00 h de la vesprada l'equip de cuiners, capitanejats per Antonio Serra, Modesto Sempere i Gilberto Carbonell, posaven en marxa tan suculent menjar, a més típic i que caracteritza tant els alcoians. Malgrat tot no aconsseguírem aquesta vegada cap premi culinari, però sí obtinguérem el premi festiu; la xaranga Llapisseres estava amb nosaltres amenitzant amb música festera l'improvisat stand Realista al jardí. I així entre colpets i picadeta-vermut, ben preparat per cert pels cuiners, férem de la vesprada un autèntic ensaio Realista a l'aire lliure. Després a la filà ens menjàrem l'olleta, que estava riquíssima, com bonament vam poder i a les onze de la nit, la Unió Musical de Bocairent ens acompanyava amb el pas-doble Os Galleguillos, sent cantussejada amb humor i alegria per part de tots els festers des del Parterre fins la plaça d'Espanya. També la filà Realistes fou representada en la XXXIX visita a Fontilles amb la concurrència de l'esquadra especial 1989, a més d'altres festers que al Llatzeret es desplaçaren, utilitzant per a tal fi dos autobusos. El calendari Realista està molt cobert, així 1' 11 de novembre té lloc un ensaio conjunt amb les Tomasines, per raó de veïnatge. Una setmana després comença el campionat intern de cotos i el 18, el sopar d'homenatge a la dona del fester al qual acudeixen tan sols 38 festers acompanyats per les respectives dones. Tant el sopar com la vetllada, que fou amenitzada per l'Orquestra Mel, es desenvoluparen en un clima d'amistat compartida, entre bromes i rialles. Llàstima que no estaguérem tots. Continua la festa i es succeïxen els ensaios, primer l'organitzat per la filà, el dia 2 de desembre, amenitzat per la Unió Musical de Cocentaina, on fent jactància, al voltant de 30 festers entraren a l'excusat: "Perquè després diguen que el local s'ha quedat xicotet". Després un altre organitzat pel jove montepio El Cavallet 1996, el qual té com a finalitat fer previsió de fons per als anys d'alferes i capità; amenitza la Unió Musical d'Atzeneta i presten la seua inestimable col·laboració els companys xeremiters. Continuen els actes programats i és ja el dia 21 de desembre quan té lloc el sopar anomenat del pobre. Com ja és costum tant de la filà com del montepio El Folloneret, es sortegen dues cistelles nadalenques entre


Memòria any fester 1989-1990.

els seus socis. És Modesto Sempere l'agraciat aquest any amb el suculent lot de la filà i Emilio Picurelli té la sort per part de l'esmentat montepio. Al dia següent es celebrà a l'església de Sant Jordi l'anual missa dedicada als benvolguts festers desapareguts i que aquest any ho celebràrem amb les filaes Gusmans i Bequeteros. Pocs festers acudiren a Tacte, pense que no és exclusiu de juntes directives ni propi dels anomenats beatos, són senzillament uns minuts d'oració dedicats als companys que fa poc estingueren amb nosaltres a la taula d'escot. En canvi hi hagué més participació a Yensaio celebrat a la filà dels Bequeteros, el dia següent. El sorteig nadalenc no ens deixa cap pesseta i fem un altre intent amb el número 65.978 per al sorteig del "Niño". Tampoc la sort ens somriu. L'any nou comença amb preocupacions per part de la junta directiva. La Banda de Bocairent ens mostra petits problemes que abans no hi havien sortit, al voltant i tot als dies de sant Jordi i els Trons. Cal moure's, buscar una altra banda o veure l'acoblament per a cobrir la Trilogia. Aquesta vegada la sort ens somriu i s'aplegà a un acord amb la Unió Musical Albaidense, coneguda també com L'Aranya. Esperem que aquesta gestió ens done per fi l'estabilitat en l'aspecte musical que la filà necessita i mereix. Continuen els ensaios festers que tan bé propicien les nostres relacions. Comencen també a veure's les primeres barbes llargues, i és que les festes ja hi són. El divendres 26 de gener es presenten a la Casa de Cultura el grup denominat La Degollà format per festers Realistes; interpreten Dançà, Nanos i Gegants i Serra de Mariola, formant part d'un programa de música i balls autòctons organitzat pel Grup de Danses Sant Jordi. Ja en febrer, dos ensaios més estan en el calendari Realista, un de la filà, on es contracta per primera vegada una xaranga d'Albaida, i un altre ensaio organitzat pel montepio El Folloneret II, on som visitats per uns estudians de la Facultat d'Història d'Alacant amb la fi de conèixer els costums, tal volta íntims d'una filà d'Alcoi.


_Vivències

Baix el nom de Primera de Cavalleria, un grup de joves festers Realistes, format per Santiago Pons, Rafael Palmer Peidro i Francisco Martínez es presenten al concurs radiofònic Nostra Festa, organitzat per la filà Benimerins i Ràdio Alcoi. El dia 11 de març s'enfronten al grup anomenat Un poquet de tot, guanyadors de l'edició de 1989. Són eliminats per un apretat tempteig. Encara que no aconseguiren el triomf final, mereixen el nostre aplaudiment pel fet de preparar-se i presentar-se. Conclou el mes de març amb dos ensaios més, aquesta vegada organitzats per l'equip de futbol sala i el montepio El Cavallet. El dia 1 d'abril, a més de ser el dia que obri el calendari fester alcoià, es celebra a la filà un curiós ensaio infantil, dedicat als menuts. Fou promogut pels pares dels glorierets infantils 1990, i comptà amb la col·laboració de la xaranga Llapisseres i dels companys xeremiters. Resultà un èxit d'assitència tant de xiquets com de majors, que disfrutaren de les simpàtiques evolucions dels futurs grans festers. Preguem perquè no siga l'últim. Al dia següent, comença a la Casa de Cultura, mitjançant una conferència, la presentació del que serà la celebració del XVII Centenari del Martiri de sant Jordi. Conclou el maratonià campionat de cotos intern. Es proclamen campions la parella formada per Juan Baños i Rafael Micó. Enhorabona. El dissabte 7 d'abril té lloc la junta general ordinària anomenada del Diumenge de Rams. Després de llegir la roda i assignar a cada fester el seu lloc durant els tres trams de Diana i Esquadra, que serà senzilla i partida, el primer tro remarca la necessitat d'acudir als actes amb l'dissenyament complet de la filà, així com imprimir ordre i serietat als esmentats actes de la Trilogia. A la nit hi ha ensaio del montepio El Cavallet, on per causa d'alguna errada es presenten dues xarangues per tal d'amenitzar-lo; la Unió Musical d'Atzeneta i la Unió Musical de Cocentaina. Són per fi els d'Atzeneta qui es queden. Apleguem al Divendres Sant i comença el Trofeu de Filaes, on participem en les modalitats de futbol sala i bàsquet. Els amics esportistes prengueren l'assumpte amb optimisme i serietat, i així es classificaren per a


Memòria any fester 1989-1990

jugar al dia següent, tant uns com els altres. El dissabte dia 14, al voltant de vuitanta festers es reuneixen al local de la filà per a disfrutar del vermut i dinar de la quinta treta del montepio El Folloneret II, presidit per Ximo Sanjorge des de la seua refundació. La xaranga d'Atzeneta amenitza els presents a l'improvisat ensaio, ja que enguany no hi hauran entraetes per raons de l'apretat calendari religiós, que ens deixa la Setmana Santa molt propera de la trilogia festera. Amb l'alegria de sentir properes ja les festes i per què no dir-ho, la cartera ben plena, es desenvolupa la reunió amb desbordants mostres de simpatia i bon humor. Quasi en finalitzar el dinar, i entre copa i copa, rebem per telèfon la notícia que l'equip de futbol sala, s'acaba de classificar per a la gran final del Trofeu de Filaes, enfrontats al Aragonesos. L'equip de bàsquet en canvi es retira de la competició aqueixats de baixes i lesions, aplegant a les semifinals. En un pensat i fet, ens organitzàrem per a anar al poliesportiu Francisco Laporta. La xaranga d'Atzeneta, els xeremiters i quasi tots els festers presents es preparen per a donar ànim als companys esportistes que bé s'ho mereixien. L'entrada al poliesportiu la férem per la porta darrera que dóna als Camps del Serpis. Tal volta ningú esperava la presència tan nombrosa i organitzada. Férem l'entrada, doncs, la xaranga, festers, xeremiters i percussionistes al compàs de la marxa mora El President, esclatant una forta ovació entre el públic que abarrotava la pista coberta del pabelló. Eduardo Latorre, director de l'esmentat poliesportiu se'ns dirigia així: "Este espectáculo no se había visto nunca en el polideportivo; gracias amigos Realistas". Malgrat no aconsseguírem el triomf final, ja que fórem vençuts per un tempteig de 4-0, sí, una vegada més, donàrem al poble festa. Destaque a continuació el que deia el periòdic Ciudad el dimarts 17 d'abril: "La filà Realistas sorprendió al publico con la presencia de la Unión Musical de Atzeneta y un grupo de dolçainers, los cuales interpretaron música festera durante la entrada al pabellón, pasando por la grada principal y acabando por ubicarse en la grada lateral. Fue la primera y única gran ovación de toda la tarde". Enhorabona a tots el participants.


Vivències

Alguns festers continuaren fent festa amb un altre ensaio al local de la filà, que conclou avançada la nit. El dia 15 d'abril, diumenge de Glòria, amaneix fresc i trasparent, un regal de la natura. Pel matí molts festers acudeixen al tradicional esmorzar a la filà per tal d'acompanyar els gloriers Antonio Vila Arques i Rafael Palmer. Els aplaudiments i les felicitacions són generals per als festers que ens representen en aquest gran dia, pregó de les festes de Moros i Cristians d'Alcoi. Una xaranga d'Albaida amenitza aquest acte. A continuació surtim cap a l'Ajuntament, on els dos gloriers, així com els acompanyants es divideixen, uns per fer el recorregut al carrer i altres cap a l'Hospital Civil d'Oliver. L'amic Salvador Vilanova, a més de fester Realista, sergent major, arrancà la Glòria amb l'immortal pas-doble de José Carbonell García, Suspiros del Serpis, tal volta per última vegada, ja que el període de vuit anys és ja acabat. Acabada la Glòria més de dues-centes persones entre festers, dones, xiquets i acompanyants es donen cita a l'Hotel Reconquista, a més de la xaranga d'Albaida, per a dinar. Fou simplement meravellós. A la nit no podem disfrutar de l'anomenada entraeta del berenar ja que no encontràrem música que ens acompanyarà.

Darrera Glòria infantil del Preventori

El segon dia de Pasqua es celebra la Glòria Infantil, la qual enguany celebra la vint-i-sisena edició. Els xiquets Jordi Linares Domínguez, fill del fester Jordi Linares, i Jordi Sanjuan Belda, fill del fester Santiago Sanjuan, representen en aquest acte a la filà i a la infantesa. A les 8.30 h comença a l'església de Santa Maria la missa. Acte seguit, i acabat el sant sacrifici, es surt cap al centre benèfic de Santa Anna on es comparteix l'esmorzar a més d'obsequis i llepolies amb els xiquets allí acollits. Un nodrit grup de festers, xiquets i dones de festers acompanyen aquest emocinant i


Memòria any fester 1989-1990.

benvolgut acte. En eixir es dispara una traca. A continuació i des de la filà, acompanyats també pel glorieret Tomasina, surtírem cap al Partidor, on els glorierets es separen, uns cap al carrer i altres cap al Preventori Mariola l'Assumpció. La Glòria Infantil discorre sense problemes de cap tipus, fent gaudir a xiquets i grans les evolucions dels glorierets al so dels pas-dobles Tayo i El Ksar El Yeid. A la nit hi ha sopar a la filà a escot i a continuació entraeta oficial per Sant Nicolau on participen la totalitat dels festers Realistes. La banda de música L'Aranya, junt al grup de festers xeremiters i percussionistes, interpreten El President, Éxodo i la Marxa del Centenari. Cal ressaltar la bona harmonia i l'ordre en el qual es desenvolupà l'esmentada desfilada. És ja norma en els Realistes. El dia 17 d'abril té lloc la Processó del Trasllat, coneguda també com la del Xicotet. Pocs festers es donaren cita per a participar. Pensem que açò també és Festa. Estem clavats de ple en la festa; entraetes, teatrets, treta de montepios, etc. És el dia dels Músics. Com cada any l'olleta és realitzada pels propis festers, capitanejats per l'equip de cuiners i el sergent "Juanillo". NOSTRA FESTA JA, CRIDANT-NOS ESTÀ! Poc després d'acabat l'acte a la plaça d'Espanya del cant de {'Himne, ens reunírem a l'Hotel Reconquista per a assaborir l'olleta, junt als músics d'Albaida. Fou delectable, una explosió d'alegria i goig fester, a més que l'olleta estava molt bona, l'acompanyament musical i lloc per a tots, feren una entrada de festa meravellosa, de la qual podem estar satisfets. Després férem V entraeta de l'olla, des de davant mateix de l'hotel, dirigint-se cap al pont de Sant Jordi. L'arrancada va ser inesperada -i amb marxa mora-, hi ha qui done més? Després canviaren al pas-doble Os Galleguillos, de tots conegut i que obri ben bé l'apetit festiu. Un grup de dones de festers s'uneixen amb nosaltres uns minuts, donant a la desfilada, a més de la gràcia i l'encant femenins, el toc de bon humor. Acabàrem


Vivències

l'entraeta davant l'església del patró, girant les esquadres. Molts festers es retiraren ja a casa, altres es quedaren per a disfrutar del gran ambient festiu que vivia en eixos moments la ciutat.

CAPÍTOL III. LA TRILOGIA Era de nit i, quan l'olleta encara romania quasi al nostre paladar, comencen els dies grans. Poc dormírem eixa nit, els nervis i l'emoció de la primera "vestida" no ens deixaren. Eren les 6.45 h d'una matinada freda, quan dianers i acompanyants s'encontràrem a la filà per a assaborir l'herberet i compartir unes pastes. Aquest any un llaç negre a la mànega esquerra assenyala dol pels companys desapareguts, José Romà, conegut com el "tio Pep el sort" i Alfredo Miralles, conegut per "Rabosa". Dos cèlebres festers ja vells i apartats de la Festa per causes de salut. Vaja el nostre bon record. El bon humor i l'alegrança feren la delícia dels presents. Després de passar revista als dianers, que per veterans que foren, no s'escaparen de la pujada a la taula, sortirem cap a la plaça d'Espanya per a realitzar l'arrancà de Diana. El termòmetre marcava C, eren les 7.45 h, quan la batuta del mestre Filiberto Mira Ortega, director de la Unió Musical Albaidense, donava la senyal per a començar els primers compassos de l'immortal pas-doble Primavera, del desaparegut mestre alcoià Antonio Gisbert Espí, pasdoble dianer creat el 1964. Féu l'arrancada Antonio Aracil marcant el pas des dels primers moments amb l'elegància i gràcia que li són característiques. Darrere del castell és Rafael Palmer qui dirigeix la formació dianera, girant l'esquadra davant l'església del patró. Continua la marxa i és Jordi Linares pel carrer Sant Jaume qui fa de cap i després Rubén Català, més conegut per "Nasio", qui ho fa pel carrer Sant Jordi. Conclou el primer tram de Diana a les 8.15 h del matí. Fernando Moltó al so del pas-doble Xàbia, del mestre Salvador Salvà, dirigeix V arrancà del segon tram, seguint en la direcció dianera quasi tots els dianers en formació per l'avinguda del País Valencià, Sant Francesc i Sant Mateu.


Memòria any fester 1989-1990.

Són les 9.10 h, el carrer Sant Nicolau i a més el Partidor està molt concorregut de festers i mirons que no volen perdre's l'anomenada Diana del Carbonato. És el jove José Luis Rodríguez qui al compàs de El Mercantil Valenciana mou la formació. El pas-doble es canviat poc després per Primavera, fent el relleu de cap quasi tota l'esquadra. Conclou la Diana a les 9.45 h amb un cel net de núvols i prometedor d'un dia esplèndid. El termòmetre marcava en eixos moments 14° C. S'havien invertit en el recorregut matiner dos hores i la Primera Diana havia sigut un èxit tant per l'ordre com per la puntualitat. De migdia, festers i músics, ens reunírem a l'Hotel Reconquista per a disfrutar del vermut i dinar anomenat dels esquadrers. Amb l'alegria de sentir-se festers i amb el bon humor que caracteritza el Realista, discorre el temps i quasi sense adonar-nos és ja l'hora de preparar-se per a la gran vesprada. Bufa un vent fresc que ens du uns núvols negres que no ens agraden gens. Als locals que gentilment ens brinda el fester Antonio Serra, maquillàrem els esquadrers i arreplegàrem les armes. Tots preparats per a fer l'Entrada. Cal ressaltar la col·laboració prestada pels festers, xiquets i grans, els quals amb l'emoció i nervi propi d'aquest acte demostraren una vegada més l'amor a la festa i al bon nom de la filà Realistes. Obri l'Entrada Realista el fester Emilio Matarredona, qui amb molt d'orgull portava el guió de la filà. El seguien sis parelles de festers, degudament vestits i -com no!- els protagonistes de la vesprada: els relleus de cap d'esquadra, al front d'ells Emilio Picurelli, i a continuació els esquadrers. Segueix el grup de xeremiters, festers Realistes, lluint el disseny de la filà. Després la Unió Musical Albaidense i el relleu de l'esquadra. Dos palanquins, realitzats per un grup de festers, adornen el seguici; són portats a mà per ells mateix i a l'interior es troben uns xiquets de molt curta edat. La resta de la filà amb el disseny complet de Realista, formaven un grup compacte i ordenat. Uns xiquets formaven una petita esquadra. Tancava la formació el cop Antonio Vila Jordà, exhibint el formós trabuc de la filà ben adornat de flors per la bocana, i la carrossa presidida pel fester Juan Gisbert Arques.


Vivències

Eren les 18.15 h de la vesprada, el temps ennegrit, tal volta açò fora el de menys, quan pels altaveus del Partidor sentim: "Avant els Realistes". Tot estava a punt i sonen els primers compassos de El President, del mestre Miguel Picó Biosca, qui obtingué el segon premi del VII Concurs de Música Festera que organitzà l'Associació de Sant Jordi. La força, el dinamisme, i el ritme cadenciós de la marxa, acompanyat per l'encant de les xeremies, assenyalen la presència Realista al carrer. Emilio Picurelli, amb la serenitat que dóna la mestria i el bon fer de cap d'esquadra, ordena la pujada d'armes i posa així en camí l'esquadra. L'Entrada es realitza ben compactada, sense cap fisura. Joaquín Sanjorge, Rafael Micó, Vicente García i Gilberto Carbonell, fan els relleus de cap d'esquadra, en una vesprada de faula, on els aplaudiments, les serpentines i el confetti donen tota la gràcia i el sabor a la formació. Així al voltant de les 18.45 h de la vesprada, floreja a la plaça d'Espanya la filà Realistes. El cel s'ha ennegrit més i comencen a caure unes gotes d'aigua de pluja advertint el pitjor. Es fa el relleu de l'esquadra amb l'ordre i la perfecció que dóna l'experiència. Els festers palanquiners donen mostra d'esgotament, degut al pes de xiquets i palanquí. I així eren les 19.15 h de la vesprada quan els Realistes donaren per finalitzada la seua participació en l'Entrada Mora 1990. Cal ressaltar la gran participació dels festers xeremiters, els quals obtingueren una actuació més que excel·lent. Enhorabona amics! Gràcies per la vostra dedicació i entusiasme! Enhorabona a la Unió Musical Albaidense! Enhorabona a tots els festers, xiquets i grans, i especialment a Javier Morales, nostre primer tro i a tota la junta directiva per la seua feina! En entrar als locals de la filà, per a descansar i refrescar-se, descarrega una forta tempesta de pluja. Els Realistes tinguérem aquesta vegada sort. Ligeros, Cordoneros, Mudèjars, Magenta amb l'alferes i boato reberen la forta ruixada. Després el fester es retirà a descansar. El dia de sant Jordi amaneix de nou amb un cel net, blau i brillant. Eren vora de les 10 h del matí quan els Realistes matiners, després de felicitar els Jordi i fer-se algun que altre herberet, disposen la formació dianera que al ritme del pas-doble El K'Sar el Yeddid, creat el 1912 per Camilo Pérez Monllor, avança per Sant Nicolau. Malgrat siga, la Segona Diana dedicada als més petits, no implica exclusivitat d'aquestos i així, pense,


Memòria any fester

1989-1990

deuríem de participar també més els majors i si ho férem amb el disseny complet millor. L'esmentat pas-doble clàssic és canviat per un altre de ritme més jovial anomenat Ramiro Miralles, del mestre Bernabé Sanchis, de melodia senzilla i apegalosa. Així entràrem a la plaça d'Espanya al voltant d'uns deu festers majors i quaranta xiquets en formació; això sí, ben acompanyats per pares, mares, iaios, parents i amics, que fan d'aquest acte una autèntica reunió familiar Realista. Que així siga per sempre! Finalitzada la Segona Diana, darrere del castell ens disposàrem tots els festers presents a fer-se la fotografia oficial de la filà. Fet que resultà força simpàtic, en pujar a la tribuna instal·lada davant del Campanar un nombrós grup i repetir la paraula "patata" entre bromes i rialles. Aquest tipus d'actes deurien ser més prolífics, diuen molt d'una filà i de l'esperit que l'anima, festa i amistat. El fester acompanyat per dona, fills, amics o potser sols, es retira a esmorzar i fer els preparatius per a la cercavila que ja és prop. A les 12 h del migdia sortia dels locals de la filà un nodrit grup de festers que amb caramels, llepolies, clavells, joguines, novel·les, obsequis de tota mena, i fins i tot glans, fan notar la festa Realista al carrer. La banda d'Albaida ens acompanyà amb música de tot tipus, molt moguda i alegre. Discorre la volta per l'avinguda del País Valencià, Sant Llorenç fins darrere del castell on el tresorer, l'amic Santiago Pericás ens convida a unes botelles de sidra, per refrescar i fer una lleugera parada. Continua la moguda Realista per Sant Tomàs, fent parada davant l'església de Sant Jordi amb la finalitat de saludar el patró en el seu dia, hi ha qui diu que a felicitar-lo. De tota manera és bo recordar l'eix de nostra identitat festera. La cercavila conclou pel carrer Sant Jaume fins a la filà. És quasi l'hora de dinar. Cadascú té organitzat amb familiars i amics l'esmentat dinar. De vesprada festers esquadrers, dianers i devots, es concentren a la placeta de la Mare de Déu dels Desemparats per a prende part de la Processó General. Abans quedava una bona ruixada de pluja que feia previndre la suspensió de tan volgut acte. Alguns festers ho férem amb cera. La Processó es desenvolupa amb ordre i rapidesa. De nit els festers, acompanyats de les respectives dones, abarroten el saló situat a la segona planta de l'Hotel Reconquista. Tal volta l'opípar sopar siga el de menys. Cal ressaltar la gran participació festera. La vetllada fou amenitzada per


Vivències

l'Orquestra Mel que ja ho va fer en el sopar d'homenatge a la dona del fester, el novembre passat, i que vingué aquesta vegada amb el reforç d'una senyoreta lleugera de roba a fi de donar espectacle femení als allí reunits. L'espectacle, pense, va estar ben conduït per la xica i com no per l'entranyable amic Modesto Sempere, el qual col·laborà, junt altres festers, en donar el picant i la salsa al festí. Malgrat i tot, algunes dones i festers es sentiren incòmodes i abandonaren el local. Entre ball i copes conclou una nit de faula, on la companyonia i l'amistat florejaren en l'ambient Realista. El dia dels Trons amaneix de nou fresc i net de núvols. Un petit grup de Realistes feren guerrilles al barri de Caramanxel. A la majoria de festers els costa d'alçar-se de dormir, l'esforç de dies passats i la forta vetllada avantpassada fa que el cap i les cames pesen més del degut. Així i tot, al voltant de les 9.30 h del matí comencen a aparèixer festers per la filà, això sí, ben protegits d'ulleres de sol obscures i demanant aigües tòniques i minerals per a preparar el cos i esmorzar. Amb puntualitat començà l'acte de l'Alardo, el qual arrancà a les 12.00 h del migdia des de la plaça de Mossèn Josep, entrant a la plaça d'Espanya a les 13.00 h. La participació és notable, contabilitzant-se al voltant de setanta festers actius disparant. El dinar del putxeret, que tant bé senta al cos, discorre tranquil; és amenitzat per una xaranga d'Albaida. Les forces són ja curtes. Per la vesprada al castell no faltà l'amic Realista Juan Bravo, sentinella de la fortalesa de la vila d'Alcoi. Enguany felicitàrem a Juan Bravo per ser el XXV aniversari d'aquestos fets, disset d'ells lluint el disseny de Realista. Abans ho feia amb un prestat per l'Associació. Enhorabona! Al voltant de les 17.30 h, ja ordenats i preparats, comença nostra participació durant l'Alardo de la vesprada. Ho fem des de darrere del castell fins la plaça de Mossèn Josep, girant per Joan Cantó per a seguir per l'avinguda del País Valencià, plaça d'Espanya fins a l'església de Sant Jordi. L'activitat festera en aquest acte és igual a la del matí. Amb l'alegria d'haver complit i cobert el dia sense cap incident ens retiràrem. Oficialment donàrem per acabada nostra participació festera en


Memòria any fester 1989-1990

aquest any, només queda l'acte magne de l'Aparició de Sant Jordiet. Dins de cadascun resta el bon record de les festes i l'enyorança de les pròximes. Així és la Festa, nostra Festa, la màgia de la il·lusió i l'esperança. Passades les 22.00 h de la nit grups organitzats de festers realitzen els anomenats soparets, que sempre desperten la curiositat del miró i l'enginy del fester, per a allargar unes hores més la festa que és ja acabada. Assenyale un nombrós grup que des de la Casa de Cultura i acompanyats per la banda de música d'Atzeneta, festers xeremiters i dones dels festers amb percussió, feren una entraeta pel carrer Sant Llorenç. Cal ressaltar que som la filà pionera en l'organització d'aquest tipus d'acte, on no faltà la serpentina i el confetti, després d'un bon sopar compartit. Sí amics, som una filà molt activa; a la gran Trilogia, resta al darrere, les pinyates, ensaios, l'equip de futbol sala i bàsquet, montepios, xeremiters, campionats de cotos, i com no eixe gram de festa que hem sabut donar des de dintre del nostre cor. Estem d'enhorabona Realistes, perquè hem donat exemple d'alcoiania en oferir el millor de nosaltres mateixos com a persones i com a bons festers. Moltes gràcies a tots. VISCA SANT JORDI! Veterans de la Filà Miguel Pascual Valero i Abacuc Maiques Juan

Jordi Linares i Abad Alcoi, maig de 1990


MEMÒRIA ANY FESTER 1990-1991 105 ANIVERSARI DE LA FUNDACIÓ DE LA FILÀ I EN LA SOLEMNE COMMEMORACIÓ DEL XVII CENTENARI DEL MARTIRI DE NOSTRE PATRÓ SANT JORDI

CAPÍTOL I. COMENÇA LA FESTA Realistas: Yo leo en vuestra alma plasmada en vuestros labios risueños que os sentis triunfo, laurel y palma de los atardeceres abrileños. F. Martí Pérez (Fragment de Realistes 83) Sí companys, passaren de nou unes festes de faula. Que Trilogia! L'organització, l'ordre, l'ànim fester del Realista es donà a conèixer al carrer. Que de seguida passaren les festes! Que força tan amagada deixa passar els minuts, les hores, els dies tan de pressa! Amb aquest pensament, comencem un nou any fester. Nou ànim, oberts amb totes nostres forces espirituals i materials; així és la vida i la festa, reflex de nosaltres mateix. Encara sonen les músiques, tenim el pensament ahí en les Dianes, Entrada, Processó, Alardo... Tan sols el record, nostra història que a poc a poc anem escrivint en el llibre de la vida. És el 27 d'abril quan ens tornem a veure als locals de la filà. Tal volta els més nostàlgics o "nerviosets", reclamen ja la creuà, la clàssica creuà, que per circumstàncies administratives, ha anat perdent-se a poc a poc. L'amic Santiago Pericás, el cop, ens diu amb raó que primer cal aclarirse, traure comptes i fer balanç de l'any fester ja acabat. No així passa amb


_Vivències

el popular montepio El Folloneret II, el qual reclama al seus socis la primera imposició. Entrem de ple en el mes de maig i el dia 19, té lloc al local de la filà la junta general ordinària. Javier Morales presideix la junta dirigint-se als companys festers felicitant-los per la comprensió, ajuda i servicis prestats durant les passades festes. Es proposa una pujada de fulla que és aprovada per unanimitat, i que serà de 3.000 ptes. Per tant la quota a aportar pel fester és de 45.000 ptes. més la derrama de 5.000 ptes. a fi d'anar estalviant com anys anteriors per als anys de càrrec. L'assemblea festera reunida felicita el primer tro i la seua junta per la gestió realitzada, sobretot pel que fa a música i menjars. És llegida la memòria de l'any fester que és rebuda de bon grat. En el capítol de precs i qüestions es tracten temes relatius als drets del cop sobre la carrossa, armes permitides durant l'Alardo, sancions que afecten la roda i situació de jubilats i juvenils a la filà. Tant el primer tro com individus de la seua junta donen resposta a aquestes qüestions basant-se en els estatuts i normes generals festeres. Així s'alça la sessió amb un ambient tranquil, on els comentaris de grupets, acompanyats d'algun que altre whisket, acaben de donar el punt exacte al condiment de la junta. Poc temps després s'aplegà a la fi del campionat local de futbol sala on festers Realistes participen. Felicitàrem enguany els esportistes per haver alcançat la millor classificació dels últims anys. Per aquestes dates de maig, apareix el carrer Sant Jordi, i a més l'accés a nostra filà, molt dificultós al trànsit. Tots aquestos carrers (zona del Terrer) estan en alt, formen part del pla d'aconduïment i sanejament de desguassos i infraestructura. Tots ens qüestionem quan s'acabarà açò. Té lloc també l'assemblea general de l'Associació de Sant Jordi, on per si fora poc es presenten tres xiquets Realistes com a candidats per a representar el personatge central de nostra Festa, Sant Jordiet 1991; són Miguel Espí, Pablo Belda i Jordi Pérez. No hi hagué sort. La il·lusió és molta per part dels components de la junta i a més com és natural la dels pares. La butlleta ens negà una altra vegada allò que desitgem tant. El dia 2 de juny té lloc el III Trofeu de Futbol Sala filà Realistes, on a


Memòria any fester

1990-1991

més del nostre equip participen el Transroute, Serpis Athletic i ONCE. És de nou l'equip de l'ONCE qui s'alçà amb el triomf i el trofeu, però cal reconèixer que tenim un bon equip. Per la nit al local de la filà i com ja és hàbit, hi ha lliurament de trofeus i sopar amenitzat per la xaranga dels Contrabandistes. La següent setmana, el 9 de juny, té lloc a nivell local les XXIV Hores Esportives on també contem amb la representació festera. Santiago Pons, Santiago Sanjuan i Leopoldo Camargo, en un tro i llamp formen un equip d'escacs. Són prompte eliminats, però el que importa és participar. Ja amb les primeres calors, el calendari Realista ens diu que és el dia de la dinà, on tornem a veure's el gros de la filà. És el dia 17 de juny i el lloc escollit és el paisatge meravellós de la Font Roja. Dia esplèndid per a la pinyata. Com sempre, un grup de festers, animats clar és pels esportistes, organitzen de matí el partidet de futbol sala i l'esmorzar. Decidiren fer-ho al restaurant del paratge marià i l'encontràrem tancat. A poc a poc els festers fan acte de presència. Un grup xicotet ix a estirar les cames cap al mas de Tetuan per a admirar la natura i veure el famós teix, altres es queden per a jugar a cotos fins l'hora de dinar. La convivència resultà com sempre agradable, tan sols perturbada per alguns festers que confonen l'alegria amb bromes pesades que acaben per molestar els demés. És el dia 24 de juny quan el montepio El Folloneret II, organitza la ja tradicional pinyata a la platja, i ho va fer a la del Verger. Com sempre hi ha un bon ambient molt familiar. Amb l'arribada del mes de juliol la majoria de festers tenen vacances o bé es traslladen a apartaments i xalets. Poca gent acudeix a la filà i a més el carrer i accessos al local són dificultoses. És en setembre, després del parèntesi vacacional, quan ens tornem a veure, s'encontrem amb el local recient pintat i alguns detalls arreglats. El dia 22 del mateix mes té lloc el primer ensaio de la temporada. Per causes poc clares ens quedàrem sense música; la xaranga d'Albaida no acudeix a la cita, però les ganes de festa són moltes i el grup de festers acompanyats pels xeremiters i el grup musical estereofònic realitzen un


Vivències

simulacre d'ensaio. L'ambient a més de resignat és joiós. Enguany la filà no participa en la tradicional romeria a la Font Roja, perquè s'entén que no hi ha suficients condicions al paratge per tal d'albergar tanta gent, a causa de les nombroses obres que s'esdevenen. Comença el campionat local de futbol sala, on festers Realistes participen en la segona categoria. Enguany lluirà l'equipació junt al nom de filà Realistes el de Tèxtil Milo, de la mà del fester Pep Pérez, el qual d'aquesta forma ajuda a les despeses dels esportistes.

CAPÍTOL II. ENS QUEDA MIG ANY L'1 d'octubre comença la commemoració del Mig Any amb el campionat de cotos. És Javier Morales i Santiago Pericás qui en aquesta ocasió ens representen. Foren promte eliminats pels Cordoneros per un apretat marcador. El dia 6 té lloc l'assemblea general ordinària del Mig Any. Obri la sessió Javier Morales amb la frase "per Alcoi i per sant Jordi" i a continuació té lloc la lectura de l'acta, així com la de la roda. El primer tro ens informà sobre l'organització del Mig Any, sopar al Reconquista i la participació de Fontilles. Foren nomenats els gloriers, l'oficial, Rafael Palmer i el de l'Hospital, Javier Pascual, així com se sortejaren els gloriers infantils. Recaigué la sort en el xiquet Pablo Belda Blanes per a representar-nos al carrer i Alejandro Botí Coderch per a fer-ho al Preventori. L'assemblea discorre molt lleugera i amb ordre, senyal d'una junta ben preparada i amb els punts clars, queda tot explicat en dir que durà quaranta-cinc minuts. Per la nit hi ha ensaio organitzat pels "folloneros", que són acompanyats per la música d'Atzeneta i els xeremiters. Ja en el pòrtic de la setmana d'exaltació festera té lloc la presentació de càrrecs de l'any 1991. El dia 19 per la vesprada, la presentació del Sant Jordiet en la persona de Rafael Pascual Pla i per la nit al Círculo Industrial


Memòria any fester

1990-1991

la de capitans i alferes, tan sol afegir que fórem representats en els actes per alguns directius. És el 20 d'octubre, quan es celebra el concurs d'olleta i Ventraeta. Com ja ho férem l'any passat cuiners i ajudants dinàrem a la Glorieta. De vesprada prepararen, com és habitual, l'olleta els nostres cuiners oficials. No hi hagué tampoc premi aquest any però el condiment estava molt bo i els Realistes posaren de nou la festa. La xaranga Llapisseres a més d'amenitzar-nos, acompanyava a tot aquell que sentia ganes de formar o tal volta somiar amb el xafarot a la mà. El premi aquest any recaigué en mans dels Judíos. A causa del mal estat dels carrers per on normalment discorren les formacions de les entraetes, enguany haguérem de fer el nostre disseny propi. Eixírem des del carrer Sant Tomàs cap a baix fins l'Hotel Reconquista on ens menjàrem l'olla. Arrancàrem amb marxa mora, teníem ganes de sentir al carrer El President, marxa que ens identifica actualment, continuant amb Jamalajam, giràrem les formacions, nombroses per cert, davant l'església del sant per a continuar amb el pas-doble Os Galleguillos i creuar el pont. La nit, molt freda, es prestava més a quedar-se als locals que a estar pel carrer. El periòdic local Ciudad del dia 23, amb un article que titulava "Multitudinària participación en el Mig Any pese a las obras y el frío", se'ns dirigia així: "La nota exòtica, sin embargo comenzó pronto. Eran poco mas de las nueve de la noche cuando la filà Realistas se agrupaba frente al Principal para iniciar su recorrido hasta el Reconquista, donde celebraron la cena". El mateix dia 23 d'octubre té lloc a l'església de Sant Jordi una missa en acció de gràcies, després de tornar la imatge del sant restaurada al temple. Actuà la Coral d'Algemesí, interpretant la Missa a Sant Jordi d'Amando Blanquer. El dia següent es celebra a la filà Benimerins el concurs de sergent moro, per a ocupar la plaça vacant que deixava Salvador Vilanova.


.Vivències

Aquesta ocasió es presenta Ignacio Catalá, conegut per "Nasio". Per votació és escollit el fester presentat per la filà Aragonesos. És el dia 25 quan el calendari festiu del Mig Any, molt apretat per cert, ens assenyala que és el dia dedicat als festers veterans. Antonio Vila Quiles, el qual creuà a la filà l'any 1954, ens representa en aquest acte d'homenatge als vells que tingué lloc a la filà Judíos. I el dia 26 comença el campionat intern de cotos, que afavoreix les nostres relacions personals. Continua la festa i el diumenge dia 28 té lloc la XL edició de la visita a Fontilles, on la filà Realistes no faltà a la cita, participant amb dues esquadres de festers acompanyats per dones i xiquets. En aquesta ocasió tingué lloc la inauguració d'una reproducció de l'antiga font de Sant Jordi. Ens clavem de ple en el mes de novembre i apareixen les participacions de loteria nadalenca. La filà juga amb el número 47.949 i el montepio El Folloneret amb el 60.052. Per a afavorir tal volta més les relacions humanes, els components de la junta directiva celebren un sopar acompanyats per les dones, on en un clima distendit i molt amigable passaren unes hores de fraternitat. També comencen els entrenaments de futbol sala per a xiquets a càrrec dels amics Santiago Pericás i Miguel Espí, que es comprometen a ensenyar els menuts l'art de l'esport del baló. Aquestos entrenaments tenen lloc al pati del Col·legi Uxola, i es pretén siga continu totes les setmanes. Van succeint-se els ensaios i les manifestacions festeres, i el dia 17 de novembre té lloc a l'Hotel Reconquista el sopar homenatge a la dona del fester. Aquest any acudiren més festers que anys passats. Les nostres dones foren obsequiades amb una figura d'escaiola d'un Realista. Fou sortejada entre els presents una xicoteta reproducció de la font de Sant Jordi, i recaigué la sort en el fester Mario Sempere i senyora, que amb alegria i forts aplaudiments reberen l'asenyalada figura. L'Orquestra Caraba ens amenitzà la vetllada sorprenent vàries vegades els presents amb la interpretació de temes dels famosos anglesos Beatles. Com sempre el fet d'ajuntar-se la família festera Realista ens du goig i alegria, que assenya-


Memòria any fester 1990-1991

la el fet d'un grup d'homes que treballen per la unitat. Tan sols així farem de nostra filà un nucli fester compacte. Quasi totes les setmanes hi ha ensaios, organitzats per la filà i els montepios El Folloneret i El Cavallet. El dia 8 de desembre els components del futbol sala participen en el trofeu de l'ONCE junt a d'altres equips. El dia 12 de desembre Alcoi, i a més la família festera alcoiana, es commou en conèixer la mort d'un gran fester, Antonio Aura Martínez, a més de vice-president de l'Associació de Sant Jordi. Membre de la filà Muntanyesos, Antonio Aura, fou un home senzill i prudent, treballador incansable per la festa. Descanse en pau l'amic "Tonín". El dia 21, amb el local replet de festers, celebrem el sopar anomenat del pobre. Abans té lloc un ensaio per a tots i el sorteig de les cistelles nadalenques. Enguany la sort recaigué en els festers Juan Rivas Torregrosa i Fernando de Mora, que amb l'alegria pròpia reberen els lots, prou complets, per a passar unes bones festes de mà de la filà i de El Folloneret. El diumenge dia 23 i com ve sent hàbit, junt a Bequeteros i Gusmans, els Realistes, celebràrem l'anual Eucaristia a l'església del patró. Minuts d'oració en record d'aquells que ens deixaren per a anar a la Glòria de Sant Jordi. Tinguérem, els pocs Realistes que ens donàrem cita al temple en un matí gelat, l'ocasió d'escortar a Mari Ribera cantant, entre altres obres, el Magnificat de Mozart, tocant l'orgue Vicent Ribes. De migdia ens donàrem cita a la filà Gusmans un redüit grup de festers per a compartir un ensaio, on fórem ben rebuts i complimentats. Ja en el mes de gener Toni Serra i Modesto Sempere contra Javier Morales i Miguel Espí disputen la final del trofeu de cotos intern. Guanyen els primers, després de passar una tarda molt agradable com és normal en aquest tipus d'enfrontaments. No hi hagué molta burla. Clavats cada vegada més en la festa, els ensaios, que són la manifestació més destacada del fester, van organitzant-se setmana a setmana, aplegant tal volta per afeixugar el Realista que no pot en alguna vegada acudir a tals esdeveniments i acaba per escollir aquells que li són més propis.


Vivències

Tal volta hi hauria que planificar més seriosament aquestos encontres i distribuir-los millor. El 16 de febrer, i de la mà de Rafael Palmer Balaguer, glorier oficial 1991, té lloc un ensaio, que l'amic prepara amb molt d'entusiasme. Pocs dies després és operat del menisc. L'operació resulta satisfactòria i és segur que el tindrem en perfectes condicions al carrer per a representarnos en la Glòria. El 23 de febrer rebem la notícia que enguany s'ha suspès la Glòria Infantil al Preventori, perquè no hi ha xiquets al sanatori, així és que l'infant que ens havia de representar, Alejandro Botí Coderch, que havia acumulat molta il·lusió, no podrà veure complit el desig de lluir el vestit de Realista en aquest simpàtic acte. El dia següent són els germans Pons i Paco Martínez qui amb el nom de Primera de Cavalleria, es presenten a l'espai radiofònic Nostra Festa, organitzat per Ràdio Alcoi i la filà Benimerins. Són eliminats, malgrat que cada any estudien més, i es preparen amb molta gana. Entre més ensaios i nombroses participacions festives, apleguem a l'assemblea del Diumenge de Rams, que es celebra el dissabte 23 de març. És el dia en què el fester ha dipositat la seua confiança, sobretot els caps, tant d'esquadra com els dianers. Uns eixiran contents, altres en canvi sofriran alguna decepció, però per damunt de tot està la Festa i no devem mai fer d'un determinat acte el suport de nostra participació festiva. La Festa és molt més que tot això. El Dijous, Divendres i Dissabte Sant es celebrà el Trofeu de Filaes d'esport. Enguany els Realistes participàrem en futbol sala en les categories d'alevins, sèniors i veterans. No fou possible la classificació per a cap dels equips, però els Realistes donàrem com sempre la nota de cavallerositat i punt d'honor en lluitar com a bons esportistes i no mesclar jugadors ni reforçar-se. Els més menuts, a les ordres de Santi Pericás i Miquel Espí, debutaren el dijous a les 18.00 h de la vesprada davant els Mudèjars. Lluïen una vistosa equipació: samarreta groga i calçó negre amb la publicitat de l'amic


Memòria any fester

1990-1991

Amado Ponsoda, el seu patrocinador. El divendres, després d'enfrontar-se als Cruzados, els xicons foren obsequiats amb uns refrescs al bar del poliesportiu, acompanyats clar és per pares i amics. És d'agrair l'interès i la iniciativa d'aquestos bons festers en fomentar l'esport i la festa en els més menuts. Foren obsequiats també per la reconeguda firma comercial Donuts, pocs dies després de la mà de l'amic fester Boluda. El dia 31 de març, Diumenge de Glòria amaneix fresc, l'oratge es presenta incert, a causa del variable temps. No és cap problema per al fester, que es llança cap a la filà per a acompanyar Rafael Palmer Balaguer, que enguany ens representa en l'acte magne de la proclamació festera, així com a Javier Pascual, que lluirà la indumentària Realista per a dur un poc d'alegria als malats acollits a l'Hospital Civil d'Oliver. L'amic Palmer ens obsequià amb herberet i cantueso -d'eixe que no fa mal- i pastes que tan sols els vells saben fer. L'esmorzar l'amenitza una xaranga d'Albaida. Una traca xicoteta ens anuncia que és l'hora d'eixir cap a la plaça. Amb formació lliure de cercavila acompanyàrem els gloriers a l'Ajuntament, on es separaren per a anar cadascú al lloc on desenvoluparà la seua comesa. La Glòria es realitza pels carrers de costum, els més pessimistes pensaren que seria més que impossible fer el recorregut acostumat a causa de les nombroses obres que s'esdevenen a la ciutat. Malgrat no estar acabades, fou possible anunciar al poble que les festes de Moros i Cristians ja són ahí. De migdia la família Realista arreplegava els gloriers i es dirigia a l'Hotel Reconquista, on abarrotava per complet, xaranga inclosa, el saló Jaume I. Més que un vermut i un dinar els Realistes comparteixen al voltant de la taula humor, alegria i sobretot l'esperit fester. A la sobretaula fórem obsequiats per Rafael Palmer amb un delicat regal per a les dones i cigar i encenedor per als homes. Al voltant de les 17.00 h de la vesprada, ens despedírem, encara que alguns es quedaren a la discoteca. És dia de Pasqua, i com a alcoians que som, guardem bé les tradicions i la majoria isquérem al camp a menjar-se la mona de Pasqua. Per la nit, acompanyats per la música d'Albaida, férem Ventraeta del berenar, dedicada a la infantesa. Xicotets i grans disfrutàrem, cadascú al seu lloc, uns per desfilar i altres en veure les evolucions dels menuts, amb


Vivències

eixa desimboltura i gràcia que tan sols ells saben i poden donar. El dia 1 d'abril s'obri amb la presentació de la Revista de la Festa i el cartell anunciador, és el nostre mes tan esperat per tots els alcoians. Enguany presta per a fer entraetes; són vint-i-un dies que el fester pot aprofitar per a exterioritzar al carrer allò que sent, la Festa. La filà programa set entraetes, distribuïdes entre el gros de la filà i diferents grups. És el dijous 4 d'abril quan mou la formació Realista pel carrer Sant Nicolau amb la Unió Musical Albaidense acompanyada per les xeremies dels companys de La Degollà. El dissabte dia 6 es celebra una insòlita Processó, el Trasllat de la Relíquia de sant Jordi des de l'església titular fins a Santa Maria, per a fer una acció de gràcies en commemoració del XVII Centenari del Martiri de Sant Jordi. Fórem representats en aquest acte magne per Javier Morales, nostre primer tro. Per la nit és el montepio El Folloneret II qui fa la seua entraeta acompanyat per la música d'Atzeneta, percussionistes festers i xeremiters. Començaren tard i acabaren tard, és a dir, passada la 1.00 h de la matinada. L'endemà es celebra al local de la filà un ensaio fester infantil, obsequi del glorieret Pablo Belda Blanes. Continuen les manifestacions festeres al carrer els dies 12, 14 i 16, organitzades per la filà, el grup de futbol sala i el montepio El Cavallet respectivament. El dia 14 té lloc la Glòria Infantil. Aquest any, com ja és sabut, ens representa el xiquet Pablo Belda, fill del fester Fernando Belda Grau, que a més rep per primera vegada a Jesucrist sagramentat en la missa matinera a la parròquia de Santa Maria. Després i com és tradició a la filà, férem l'anual visita als xiquets acollits pel centre benèfic del "Hogar Infantil", on vam ser rebuts amb alegria per les germanes que atenen els xiquets i per la pròpia infantesa. Esmorzàrem i en finalitzar el glorieret obsequià tots els presents amb joguines i llepolies per als menuts i cigar i encenedor per als majors. Amb l'emoció pròpia de l'acte ens despedírem i isquérem cap a la filà, després de fer esclatar una traca Rafael Valero, que per cert li costà prou d'encendre.


Memòria any fester 1990-1991

Acompanyàrem el glorieret fins al Partidor, xaranga inclosa, malgrat ho férem de pressa aplegàrem en el temps més que justet. Allí al so del pasdoble El K'Sar el Yeddid, arrancaren la formació gloriera els menuts, on tenim dipositades les nostres esperances festeres de renovació i continuïtat. El dia 17 es celebrà la Processó del Trasllat, coneguda amb el nom de Processó del Xicotet, on els Realistes férem acte de presència, malgrat que la nostra representació fou reduïda. Continuen els dies 18 i 20 les entraetes, la primera de la filà i l'última, organitzada per un grup anomenat Orba. Cal destacar la massiva participació de festers, socis i amics de la filà en totes les entraetes, salvat les organitzades per grups. L'ordre, serietat, excel·lent acompanyament musical, fou la nota dominant en totes elles, manifestant al carrer l'ànim jovial d'una filà, els Realistes, nombrosa, però organitzada i amb molta gana de Festa. Així discorre el mes d'abril, amb un temps incert, quasi sempre el fester mirant el cel. Les nits eren fresques i en algunes rebérem alguna que altra ruixada, i quasi sense adonar-nos ens trobem en el pòrtic dels dies tan esperats. És el dia 21, dia dels Músics. Els amics Modesto Sempere, Toni Serra i el sergent Juanillo, amb un grup de festers preparen amb estima el preat condiment alcoià de l'olleta, que serà el plat principal del sopar fester. De nit el Sant Jordiet 1991, el xiquet Rafael Pascual Pla, Bequetero i en aquesta ocasió Cordonero, li donava la batuta a Carmina Verdú per a dirigir V Himne de la Festa i posar així en marxa la Trilogia. Poc després els festers Realistes es reuniren a l'Hotel Reconquista, on no faltà l'alegria, la música i una bona olleta que compartir. Diuen que estava un poc caldosa, però estava ben bona i m'atrevisc a dir que en sobrà poca i que alguns repetiren. Acabat el sopar desfilàrem amb pas-doble fins l'església de Sant Jordi. Pel pont se'ns uniren dones de festers en la formació, posant com sempre la nota de bon humor.


Vivències

El fester té el pensament posat ja en l'endemà i quasi la majoria es retira a descansar, després d'haver saludat, girant la formació, la façana del temple que alberga nostra tradició i devoció festera.

CAPÍTOL III. LA TRILOGIA Encara no s'ha acabat la nit dels músics, quan el fester passa una vegada més una ullada al vestit. Està tot en condicions, tot està preparat, tan sol deixar corre unes hores per vestir-se. Primer dia de Diana en vaig alçar bon matí, vaig despertar a la dona ¡xica que m'has de vestir! (Popular) Festers molt matiners s'encontraren en la missa a l'església de Santa Maria a les 5.15 h del matí. Poc després arrancava la Diana i a les set ens vérem a la filà, per a passar revista i entonar un poc el cos amb unes pastes i herberet. Férem un intent d'obrir el balcó que dóna al carrer Sant Jordi per a aplaudir i rebre les formacions cristianes dianeres sense pensar que allò era més que impossible, a causa del gran cobertor que havia sigut col·locat de part a part del carrer pels amos del pub Itàlia impedint la visió al carrer. Fet que em sembla, a més de paradoxal, impropi, però les autoritats competents sabran donar raó del per què no s'enramà com és degut aquest tros de carrer. Eren les 7.45 h quan començà la nostra participació festera. Temps fresc i els núvols apareixien a mesura que l'alba feia acte de presència. El veterà Mario Sempere, molt emocinat, al so del pas-doble Primavera, interpretat per la Unió Musical Albaidense, posava en marxa la formació dianera. Poc després Jordi Linares agafava el sabre fins l'església del patró on saludava el sant. Santiago Sanjuan, pel carrer Sant Jaume, i de nou Mario, pel carrer Sant Jordi, dirigien la Diana Realista, girant l'esquadra a l'amic Ricardo Llopis, davant de la filà i davant del número 22 del carrer dedicat al sant, on s'encontra la imatge del cavaller de Capadòcia en unes rajoletes.


Memòria any fester 1990-1991

El segon tros dianer començava poc després a les ordres d'Emilio Matarredona, continuant la direcció i el recorregut habitual fins al Partidor, Ignacio Catalá, Eugenio Pascual i Vicente García. Continua la Diana i és l'amic Abacuc Maiques Juan, el soci fester més veterà de la filà qui mou des del Partidor, succeint-li el jove Rafael Palmer i Fernando Moltó, en l'art de fer de cap de Diana. S'aplega així a la plaça d'Espanya a les 10.15 h, donant per finalitzada nostra participació dianera. Al voltant de les 14.00 h ens donem de nou cita els festers acompanyats per la música d'Albaida a l'Hotel Reconquista, on celebrem el dinar dels esquadrers. Els comentaris dels boatos cristians, bromes i anècdotes, acompanyats d'un bon vermut i dinar són la nota dominant d'un matí fester joiós. Malgrat la formació vespertina siga de les últimes, el temps vola i cal preparar-se. És la nostra vesprada molt esperada per esquadrers i festers en general. Els esquadrers ens preparen al local de Toni Serra i les armes les arreplegàrem del local de Fernando García Molina. Al voltant de les 18.45 h i després d'endur-se un bon ensurt, ja que poc abans la pluja feia acte de presència, ix la formació Realista, molt ben preparada, amb un ordre envejable; tot estava al punt. L'amic Rafael Botí que ocupava el lloc de primer tro, ja que Javier Morales era esquadrer, donava les postreres ordres als festers que lluïen en la totalitat el disseny Realista complet. Com és preceptiu encapçala l'Entrada el banderer. Enguany recaigué l'honor de portar l'estendard a Jordi Linares i Abad, que ho feia muntat en un preciós cavall blanc. El seguien parelles de festers, alguns d'ells acompanyats per xiquets, també amb la indumentària completa. A continuació els protagonistes de la vesprada, els esquadrers, capitanejats per Antonio Aracil Martínez, qui al so de la marxa mora El President, de Miguel Picó Biosca, interpretada per la Unió Musical Albaidense i acompanyada per festers xeremiters, posava en marxa l'esquadra, amb la serenitat, gràcia i l'estil que li són propis. Un grup compacte format pel relleu d'esquadra, resta de la filà, palanquins amb xiquets de curta edat i una


Vivències

xicoteta carrossa decorada amb un gran turbant Realista, formava el gros del seguici Realista. Tancava la formació el cop, representat per Rafael Valero, que per circumstàncies gens agradables, la mort d'un familiar, hagué de substituir Jordi Terol. Després la carrossa, presidida pel veterà Abacuc Maiques Juan, repleta de xiquets. A poc a poc, amb un pas cadenciós avança la formació Realista, formant un grup ben compacte, unit. A Toni Aracil el succeïxen Pepe Rubio, Rubén Català, Enrique Pascual i Javier Morales en la conducció esquadrera. Els aplaudiments engalaJavier Morales Ferri. Primer Tro. nats amb serpentines i confetti acompanyaren els Realistes pel seu recorregut. A la plaça d'Espanya es fa el relleu de l'esquadra i segueix la formació fins el carrer de Santa Llúcia, on al voltant de les 20.15 h donàrem per finalitzada nostra Entrada de Moros. Els Realistes tornàrem a donar mostra de serietat, saber estar i punt d'honor. Tot un conjunt d'homes que pensen i actuen com un sol i amb un objectiu comú ben clar: la Festa. Així som i axí hem de seguir. Ens retiràrem a la filà per a refrescar-se i descansar. Rebérem la visita un poc tardana de l'alferes moro de la filà Cordó, Antonio Pascual Valor, favorita, cavallers, acompanyants i alguns components de l'esquadra de negres. Foren complimentats per membres de la junta directiva i pels presents, pocs per cert, a causa del fort retard que sofrí l'esmentat càrrec. Cavaller del Miracle irada la crinera, lluent de casc i altívol sobre el corser febril, fes eterna la Festa que esclata en primavera com rosa que es renova al brot del mes d'abril. Joan Valls Jordà (Fragment del Prec a Sant Jordi)


Memòria any fester 1990-1991

És el dia de Sant Jordi, amaneix un dia preciós. A les 9.30 h ens veem de nou, preparant-nos per a la Segona Diana, que enguany és des de la Beniata. Un grup de Realistes amb el disseny complet forma dos esquadres que arranquen, junt a uns trenta xiquets, la formació dianera al compàs del pas-doble Maria Linares, del mestre Manuel Boscà Cerdà fins la plaça d'Espanya. El recorregut es fa lleuger i com sempre la família Realista acompanyava els festers dianers. Després de la Processó de la Relíquia, passades les 12.30 h del migdia, ix des de la filà l'anomenada cercavila que cada any va prenent més cos en participació festera. Férem el recorregut habitual acompanyats per la música d'Albaida, i els festers cada vegada més preparats, llançaren i obsequiaren el públic que seguia la informal formació amb llepolies de tot tipus, a més de novel·les, flors, fregalls i altres coses d'utilitat. Al castell el cop ens obsequià amb unes botelles de sidra i acte seguit férem la visita al sant. De vesprada a la Processó General no faltaren un grup de Realistes, encapçalant el seguici amb cera. La participació en l'esmentat acte vespertí fou excel·lent, en contabilitzar-se vuitanta-quatre festers. El cop en aquesta ocasió fou l'amic Emilio Matarredona i el banderer Rafael Palmer Balaguer. No faltà tampoc la representació Realista per a rebre la imatge del sant amb llum i foc a l'entrada al seu temple al voltant de les 21.00 h de la nit. Poc després ens donàrem cita al saló El Fester de l'Hotel Reconquista, on acompanyats de les dones, compartírem junt a l'Orquestra Caraba una agradable vetllada. Cert és que estiguérem un poc apretats d'espai, però el Realista entén molt d'açò. I apleguem al dia dels Trons, al matí i al barri de Caramanxel no faltaren tampoc Realistes per fer guerrilles, junt altres festers de diferents filaes. Hi ha esmorzar a la filà per a aquells que les forces li ho permeten. Passades les 12.00 h del migdia i des del carrer Sant Vicent mou l'Alardo Realista, fent de cop Rafael Valero. La participació és molt bona, aplegant poc després de les 13.00 h a la plaça, havent suportat abans vàries vegades el fum produït per la pólvora que s'encenia prou a sovint.


Vivències

De nou i al voltant de la taula ens reunírem per a dinar el menú, encertat per a l'ocasió: putxero amb penques, acompanyat pel preceptiu vermut; i de nou als trons. Arrancàrem de darrere del castell. La participació és més fluixa que la del matí i en finalitzar rebérem una forta ruixada de pluja, que ens obligà a retirar-nos i resguardar-nos, malgrat tot tinguérem sort, perquè l'acte era ja acabat. Fou Emilio Matarredona el qui feia de cop durant l'obscura vesprada. Tan sols resta despedir-se de les festes, que ja són acabades. A les 21.30 h l'Aparició posa punt i final a tot un any de treball, d'il·lusió, d'esperança. Ara, el record de la vivència i esperar de nou el broll de la Festa. Per la nit un grup de festers acompanyats per les seues dones soparen al local de la filà. La nit era freda i no aconsellava molt la participació en Yentraeta d'acomiadament. Tot el que vos acabe de contar és la història d'un any de feina i de festa, part de nostra història. Agrair-vos a tots els qui heu fet possible aquesta realitat i animar-vos a continuar junts amb l'esperit fester que ens anima. Moltes gràcies a tots per la vostra atenció i fins l'any que ve. Jordi Linares i Abad Alcoi, maig de 1991


MEMÒRIA ANY FESTER 1991-1992 106 ANIVERSARI DE LA FUNDACIÓ DE LA FILÀ I L'ANY EN QUÈ ELS REALISTES TORNAREN AL CARRER EL CAVALLET QUE DEIXAREN EL 1926.

CAPÍTOL I. VELLS PROJECTES, NOVES IL·LUSIONS La Festa ens du a renovar il·lusions, a exterioritzar el que portem dins de l'esperit i els Realistes ho sabem, per això som tan actius, perquè la Festa és vida, és la manifestació joiosa del sentir, la transmissió d'una tradició mitjançant l'esbargiment, la tolerància i les bones costums. Així el Realista no es conforma en desenvolupar i gaudir dels actes festers que espera amb tanta gana, a més comporta i participa quasi tot l'any en múltiples activitats com més avant vos contaré. Es prepara una nova junta directiva. Javier Morales, un bon primer tro, deixa el càrrec, ha complit quatre anys dirigint la trajectòria dels Realistes, però Javier és tot un exemple de fester. Creuà allà per l'any 1974 i ja en el 75 formava part de la directiva que presidia Santiago Pericás Sanjuan, continuant fins el 1977 i l'any 79 entra de nou en la directiva d'Enrique Pascual Rico, com a secretari, continuant en el càrrec fins el 1985, destacant en aquest període el treball realitzat en la revista Realistes 83 i com un dels organitzadors de l'alferecia i capitania desenvolupada pels Realistes. Javier continuà en la nova junta directiva presidida per José Albero i Antonio Aracil Martínez, aquesta volta com a darrer tro i participà directament en la confecció de l'esquadra centenària. És en maig de 1987, quan Javier Morales Ferri agafa el càrrec de primer tro, màxima distinció a la qual deu aspirar un bon fester, segons paraules seues i que considere encertades. L'amic Javier, persona a la qual aprecie, és un treballador incansable per la filà que tant vol i a la qual dedica la major part del seu temps lliure. També li devem el que estiga jo ací, fou idea seua el crear el càrrec de cronista. Ara és tresorer de la junta que presideix Rafael Botí Sempere. Gràcies Javier per la teua dedicació.


Vivències

És el 17 de maig el dia escollit per a celebrar l'assemblea general ordinària. És Javier Morales qui pren la paraula i obri la sessió "per Alcoi i per sant Jordi", felicita tots els festers per les passades festes, malgrat un xicotet reny per la participació d'algunes dones de festers en la nit de l'olla. Els comptes ixen clars i es diu que seran exposats al cartell d'anuncis. Després de ser llegida la memòria de l'any fester es passa a nomenar la nova junta directiva que queda formada així: Primer tro: Darrer tro: Secretari: Vice-secretari: Cop: Comptador: Vocal musica: Vocal roberia: Vocal montepio: Vocal filà: Cronista:

Rafael Botí Sempere. Santiago Pericás Jordá. Leopoldo Camargo Llorens. Salvador Vilanova Aracil. Javier Morales Ferri. Miguel Espí Carbonell. Emilio Picurelli Climent. Rafael Palmer Balaguer. Fernando García Molina. Emilio Matarredona Sánchez. Javier Barber Doménech. Francisco Belda Jordá. Jordi Linares i Abad.

Com és natural en els temps que corren la fulla puja i queda fixada la nova quota en cinquanta mil pessetes més cinc mil per a estalviar. El fester Antonio Bravo, sentinella del castell en l'ambaixada mora, fa entrega d'un formós quadre al primer tro com a record, cosa que és fortament aplaudida pels presents. Per la nit hi ha ensaio del montepio El Folloneret, que fa una vegada més honor al seu nom. Una xaranga de la Unió Musical de Bocairent amenitza tal esdeveniment. El 23 de maig es celebra al Casal de Sant Jordi l'assemblea general, on es presenten dos xiquets Realistes a desenvolupar el càrrec central de nostra Festa, Sant Jordiet. Tampoc tingueren sort Pablo Belda Blanes i Miguel Espí Mayor. Com ja és sabut fou Ferran Gisbert Carbonell elegit per a representar el càrrec de la mà de la filà Gusmans.


Memòria any fester

1991-1992

Per aquestos dies foren presentades per la junta directiva de nostra filà a la junta de l'Associació de Sant Jordi unes propostes de millora d'alguns actes festers; la carta feia menció als següents punts: - Canvi de l'Entrada al Camí. - Començ d'entraetes des de l'1 d'abril. - Passar les festes a cap de setmana. - Mantenir el recorregut de la Processó del Xicotet per la plaça d'Espanya i el carrer Sant Llorenç. - Prolongació de les festes un dia més. Tinguérem contestació mesos després. No hi haurà cap canvi de moment ja que es consideren molt els valors sentimentals, problemes d'ordre públic, problemes amb l'Ajuntament, etc. També s'inclou en la carta el projecte i esbós de cavallet que la filà proposa. Això sí fou aprovat, amb no massa entusiasme i sempre de comentari, mai per escrit. El 15 de juny es celebra el IV Trofeu de Futbol Sala filà Relistes, que disputen els equips de l'ONCE, Serpis Atlètic, Bar Deportivo i l'equip de la filà. Per primera volta s'alcem amb la victòria i el trofeu els propis Realistes. Per la nit, al local de la filà com és hàbit, hi ha ensaio, sopar i entrega de trofeus per a tots. Al dia següent és la pinyata dels Realistes i ho férem com l'any anterior al paratge de la Font Roja. Dia esplèndid, de nou alegria en tornar-se a veure, els cotos, la xirigota, la bullanga, la broma, fan acte de presència entre nosaltres. Moments d'esbargiment i de sana convivència festera. Fórem amenitzats per la xaranga d'Albaida. La pinyata dels "follonerets" a la platja del Verger, el 30 de juny, dóna pas a les vacances, malgrat tot el local de la filà continuarà obert fins l'agost. El parèntesi vacacional és aprofitat pels nostres directius per a ajudar a realitzar el canvi en la consergeria de la filà. Glòria Luzón que amb els seus fills ens havia servit al voltant de catorze anys, dóna pas a un nou conserge, Paco Masero, el qual també amb la seua família es disposa a servir-nos. Per això el local tarda una setmana més per a obrir en setem-


_Vivències

bre, concretament el dia 13, i quan ho fa, encontrem nous aires a la cuina, a la barra del bar que compta amb expositor, nova disposició dels botellers i inclús noves taretes per al vermut. La junta directiva comença també a treballar de ple, són moltes coses les que estan al cap i cal posar-se a fer feina. Bon exemple del que estic dient és el projecte de refrigeració i calefacció per al local, el cavallet, el Mig Any...

CAPÍTOL II. FESTA A LA TARDOR. OCTUBRE: MIG ANY Alcoi es disposa un any més a commemorar el Mig Any, i és curiós, perquè sempre diem que falta mig any per a festes, mai que ha passat eixe mig any. Aquest any és la XXIV edició i ens donarà moltes satisfaccions. És l' 1 d'octubre quan comença nostra participació en els actes del Mig Any amb el campionat de cotos. Els nostres representants per a tal fi foren Antonio Serra, Gilberto Carbonell, Rafael Micó i Santi Pericás, els quals en un obrir i tancar els ulls es presentaren a la final el dia 10, enfrontats a les Tomasines, després de deixar en la cuneta a la Música Nova, Asturians, Música Primitiva i Abencerratges. A mesura que avançava el campionat eren més difícils les partides. "Ahí no hi ha bovaes", comentaven els coters. Les cartes digueren no i quedaren subcampions. Afegir que no és la primera vegada que els Realistes alcancen algun trofeu, ja guanyàrem un altre subcampionat davant els Xano i un campionat, per cert el primer que es celebrà allà per l'any 1960, patrocinat per Café Pastor. Enhorabona a tot l'equip en especial a Tito i Pericás que jugaren eixa final aguantant la forta pressió que es produeix quan un es juga alguna cosa més que un coto, el bon nom de la filà Realistes. Mentre discorrien les partides de cotos, es celebra l'assemblea ordinària del Mig Any, fou el dia 5 i ens reunírem per a organitzar els actes propis i nomenar els gloriers del 92. Javier Pascual serà el glorier oficial i Emilio Picurelli arrancarà, com és norma, a l'Hospital Civil d'Oliver la Glòria destinada als malalts allí acollits. També fou escollit el glorieret infantil, pel sistema de butlleta. El xiquet que desenvoluparà el càrrec serà David Verdú Cantó.


Memòria any fester 1991-1992

Hi ha propostes per part de la directiva i els punts claus són: el projecte Cavallet i l'aire condicionat. Els dos són aprovats, junt a una derrama de 15.000 pessetes per a l'aire. També es tracta la futura visita a Fontilles. Per la nit hi ha ensaio amenitzat aquesta vegada per la Primitiva d'Alcoi. El local estigué ple de gom a gom i tothom pogué gaudir de la música d'aquesta prestigiosa corporació. A la setmana següent també hi ha ensaio per part dels "folloneros" i a l'endemà, dia 13, els Realistes férem una ofrena de flors a nostre patró sant Jordi. A les 12.00 h del migdia ens disposàrem un bon grup de festers, dones i xiquets, junts als companys xeremiters a dipositar un formós ram de flors sobre la imatge de rajoletes dedicades al patró a la fi del carrer. Fou un acte senzill i bonic, on exterioritzàrem la devoció al sant d'on naix nostre quefer festiu i fester. El periòdic local Ciudad publica en primera pàgina el dimarts 15 un article acompanyat d'una fotografia que titulava: "Flores de la filà Realistas para una imagen de San Jorge", on feia referència a l'acte. Açò no hi ha que deixar-ho i tornarem de nou aquest any. Imagineu si estem de moda els Realistes que fins i tot apareixem a l'obra de teatre d'ambient alcoià i fester d'Ernesto Valor Calatayud titulada Un matí al jutjat, on un tal Miquel Espí, de la filà Realistes era jutjat per haver tirat en la Retreta objectes contundents a un balcó amb el conseqüent perjudici per als espectadors. Tot broma i tan sol en la imaginació de l'autor. Apleguem als dies centrals de la commemoració mig-anyera, i el dia 19, a la Glorieta com ho venim fent des de fa 22 anys, ens disposàrem a preparar el menjar típic de músics i festers en la celebració santjordiana, l'olleta. Aquest any els nostres amics, Toni Serra, Modesto Sempere, Gilberto Carbonell, el sergent Juanillo, i altres festers ajudants s'alçaren amb el primer premi que atorga l'Associació i no és que enguany la feren millor, sempre la fan molt bona, però aquest any el jurat és el qui encertà. Enhorabona i a continuar, no pergau la recepta, que amb els trofeus en forma de plats que ja tenim -i en van set- hem de fer la vaixella completa per a poder menjar tots. Férem l'entraeta per Sant Llorenç, plaça d'Espanya fins Sant Tomàs, on formàrem amb marxa mora.


Vivències

A continuació el sopar. Ho férem a l'Hotel Reconquista, però aquesta volta a la discoteca, i la veritat estigué estupend, una nova forma de convivència, d'estar, de divertir-se, m'agradà molt, inclús es podria repetir, malgrat que els cambrers hagueren de fer més feina i deixar la sala en condicions molt lleugerament, doncs poc després d'anar-se'n funcionava ja com al que és el seu destí. Allí la Unió Musical Albaidense ens mostrava un pas-doble que tenien nou, obra de Damián Soler Vañó, actual director de la banda, home jove -tan sol 31 anys-, senzill, tímid. "Toqueu-lo a veure". "No el tenim ben assajat encara però...". Sonen els primers compassos i resulta ser un obra ben instrumentada, alegre, enganxosa, desembarassada, inclús divertida, amb aires dianers marxosos. Formàrem pensant tots els qui ho férem que allò que estava sonant era per al cavallet, precisament era el que volíem. El pas-doble no és altre que L'Aranya, dedicada pel seu compositor a la banda que dirigeix i en la qual s'ha format com a músic. El dia 27 té lloc l'anual visita a Fontilles i la filà no faltà a la cita. Foren nombrosos els qui al llatzeret viatjaren, al voltant de vint, tal volta més, vestits amb la indumentària Realista, a més d'alguns que no es vestiren, dones i xiquets. Allí portaren a més dels obsequis típics, la pròpia presència, que és a la fi el que importa. L'activitat no para, ho he dit repetides voltes, som una filà molt activa; doncs bé, haig de dir-vos que a continuació comença el campionat intern de cotos, els entrenaments de futbol sala per a xiquets, dirigits per Santi Pericás, ensaios, participació en el trofeu de futbol sala de l'ONCE i el dia 30 el sopar homenatge a la dona del fester. Al mateix acudiren quaranta-set festers, ben acompanyats per les seus dones. L'Orquestra Caraba ens amenitzà la nit, la qual estigué plena de sorpreses. Per una part Enrique Llorens Llorca, tal volta més conegut per "Llorens el fotógrafo", per mig del company Juan Valero Aparicio fa entrega al primer tro d'una fotografia presa a la plaça d'Espanya i amb tècniques sofisticades, en la qual apareixem durant l'acte de l'Alardo. Donar des d'aquesta memòria les gràcies, personalment ja s'ha fet i dir-


Memòria any fester 1991-1992

vos que tots la podem contemplar al nostre local. Per altra banda l'obsequi d'enguany destinat a les nostres dones fou el bust d'un formós cavall, que ens recorda el nostre passat històric com a festers. Com a figura decorativa també agradà, així és que tots contents. Una vetllada doncs plaïble, on gaudírem de la bona música i dels balls, posant l'art els qui dominen bé els ritmes i el rebombori i la sorneria els qui saben menys. A la fi l'objectiu estigué complit, ajuntar-se, passar-ho bé i dedicar una nit a les nostres dones. La loteria nadalenca va distribuint-se, malgrat enguany costarà un poc més de vendre i algun que altre fester haguera de carregar amb quantitat de talonaris. El dia 20 i com és tradició hi ha ensaio, sopar del pobre i sorteig de les cistelles nadalenques. A l'endemà, seríem rics, però no tocàrem ni un duro. Els qui no isqueren de buit foren els festers José Rosado Solbes, Emilio Matarredona i Paco Botí que al menys s'endugueren la cistella de la filà i els lots nadalencs del montepio El Folloneret. Estrenàrem eixa nit l'extractor de fum, que ens vingué molt bé, ja que al local no cabia "ni una agulla", i és que també els ensaios de la filà estan millorant molt. El calendari Realista és molt apretat; el diumenge 22, celebrem l'anual Eucaristia a l'església de Sant Jordi, junt a les filaes Barbarescs i Gusmans. Missa que dediquem als nostres companys festers desapareguts. Coincidí amb el concert de Maria Eugènia Alcántara que interpretà obres de Johan Sebastian Bach i Mozart, sent acompanyada a l'orgue per Enrique García Bañón. Acudírem un grup de festers, tal volta menys dels que esperem. De migdia hi hagué ensaio conjunt de les tres filaes al nostre local, amenitzat per la música d'Albaida i l'ambient, sincer i agermanat entre els festers. L'extractor es portà de meravella. Acabant el mes de desembre ja funciona l'aire condicinat, a falta d'alguns retocs i ja es circula per la filà com si estiguéssem a casa, en cos de camisa. Les velles estufes de gas desapareixen i l'ambient quasi irrespirable que patíem abans es canvia per una atmosfera millor.


Vivències

Entrem en l'any nou que tantes satisfaccions ens donarà. El projecte Cavallet va perfilant-se a poc a poc. Hi ha il·lusió, però la junta directiva no acaba de donar el vist i plau. El 25 de gener el montepio El Folloneret celebra el primer ensaio de l'any. Rebem el 28 la mala notícia de la mort de Luis Vallés Corbi, home vinculat com a fester a la filà des de molts anys, qui fou primer tro en el període comprés entre 1952 i 1956. Luis Vallés era considerat com una "bona persona", molt respectat i volgut per tots. En les passades festes el vérem vestit amb el vestit Realista hui ja no està, però Luis romandrà amb nosaltres que volem i sentim la festa com ell la va viure. No faltàrem a dir-li l'últim adéu a l'església del Salvador, amb la nostra presència i la de tots el qui no pogueren vindré que foren representats pel banderí realista a l'altar. Ja l'1 de febrer hi ha un nou ensaio, amenitzat per la Primitiva, en el qual fórem visitats per uns festers alacantins del barri de Sant Blai anomenats Caballeros Hospitalàries de San Juan de la Cruz y del Santo Sepulcro, i per a abreviar "els Beatos". En desembre ja estigueren un grup de Realistes al seu local social, per a fer-los l'olleta i passar un cap de setmana festiu amb ells. El primer tro els va fer entrega d'un quadre amb les imatges de sant Jordi i del disseny Realista com a prova d'amistat i germanor entre dues filaes. Tant els xeremiters de La Degollà com els propis de Sant Blai, junt a la música de la Primitiva delectaren tots els presents amb les seues interpretacions. Per fi la directiva dóna llum verda al projecte Cavallet -"costó pero llegó"-. Comencen puix els contactes per a la seua realització, així com els assajos de les evolucions que faran cavallers i cavallets la vesprada del dia de sant Jordi. Com era sabut, febrer té un dia més per ser bixest, i el Realista no va a deixar-ho perdre. Hi ha ensaio a escot, organitzat pel montepio El Cavallet i els esportistes de futbol sala. Abans, per la tarda, a la filà Ligeros hi ha concurs per a cobrir plaça de sergent major infantil cristià. Es presentaren Raul Llopis Palmer i Miguel Espí Mayor, fou elegit Raúl, quedant de reserva Miguel Espí. És per tant la quarta vegada que un xiquet Realista desenvolupa tal càrrec, ja ho féu Javier Ferrer allà per


Memòria any fester

1991-1992

l'any 1971, Óscar Botí Pons i Rafael Palmer Peidro des de l'any 1977 fins el 1980. Raúl Palmer, xiquet molt vinculat a la filà de mà de son pare Ricardo Llopis i del seu oncle Rafael Palmer Balaguer, cursa estudis al Col·legi José Arnauda, i la festa corre per les seues venes des que naisqué. Qui no ha vist Raúl fent comandes a la Glorieta al Mig Any, o mesurant l'ample, amb Santi Pericás, del carrer Sant Nicolau per a veure si cabien els cavallets, o fent d'aiguador dels xeremiters en Ventmetal En les grans manifestacions festeres no falta la presència de "Raulet" dispost a fer el que fa falta. Enhorabona puix a la pròpia família i a tots els Realistes. Es celebra la final del campionat intern de cotos de la mà d'Antonio Aracil i Enrique Pascual enfrontats a Rafael Micó i Juan Baños. Guanyaren els primers amb contundència, però això és el de menys, perquè són les cartes qui manen; el que importa és encontrar-se a la taula junts i passar una bona estona. Març i abril ens du ja de ple la festa, els ensaios es multipliquen, tretes de montepios i com és de precepte l'organització dels actes festers que la filà desenvoluparà. Així el dia 11 d'abril té lloc l'assemblea del Diumenge de Rams. Aquest any la Setmana Santa cau molt baixa, per això l'assemblea es celebra tant tard. A la reunió es distribueixen tots els llocs de festa, dianes, esquadres, banderí, cop, etc. Ho férem ràpid, al voltant d'una hora i deu minuts, i ajudà molt a alleugerar la junta el guió que Rafael Botí, nostre primer tro, ens havia confeccionat. La festa ens bull ja al cos, està ja entre nosaltres, la sentim, i comencem ja a viure-la intensament. Per la nit hi ha ensaio organitzat per la filà, i quin ensaio! Fou amenitzat per nostra banda i és just fer constar que gaudírem els presents de tot, bona música, excel·lent ambient i un gran vermut, on no faltà de res. Felicite a la junta directiva per oferir aquestos encontres, que a més han vingut donant-li el que s'ha de donar, el que el fester vol. La Setmana Santa ens du els campionats de futbol sala, petanca, escacs, bàsquet etc. Participàrem en futbol sala en les categories infantils, sèniors i veterans. També hi participàrem en petanca, i no ho férem en escacs perquè suspengueren l'esmentat campionat per manca d'equips. Dies, doncs, d'esport, on participants i mirons s'ajuntàrem als poliespor-


Vivències

tiu de Caramanxel i Francisco Laporta. Fórem eliminats, en totes les confrontacions, el que importava era estar ahí, participar i xiquets i grans passar unes hores de convivència. La veritat és que no podem alçar-se sempre amb la victòria. I enguany fent balanç no ho hem fet mal, recorde que hem guanyat l'olleta i el subcampionat de cotos. La nostra presència és sempre correcta i més que digna com ho demostren les fotografies que consten en poder de l'arxiu de la filà. Gràcies als col·laboradors i als organitzadors. El diumenge de Glòria amaneix perfecte, la primavera ens regala un dia assolejat, net, amb temperatura molt agradable. Prompte ens veem al local per a esmorzar i acompanyar els nostres representants a l'acte magne de la proclamació de nostra Festa. Javier Pascual i Emilio Picurelli, emocionats, es visten al despatx entre la mirada riallera i encuriosida dels festers presents. La tradiconal abraçada i l'entrega del cigar als gloriers dóna pas a l'encesa d'una traca al carrer que ens anuncia l'hora d'eixir cap a la plaça d'Espanya. Allí les mostres d'afecte i estima es multipliquen cap als qui desenvoluparan la Glòria. Javier Pascual arrancà de la plaça amb Suspiros del Serpis, pas-doble del mestre Carbonell García, molt adequat per a l'ocasió. Emilio ix cap a l'Hospital Civil d'Oliver, on arrancarà l'acte com a Realista. De migdia hi hagué dinar a l'Hotel Reconquista, molt ben organitzat per Santi Pericás, que fa de mestre de cerimònies. Fórem obsequiats per Javier i enmig d'un ambient familiar a la sobretaula ens despedírem. De nit entraeta per Sant Llorenç, dedicada als menuts, on també alguns majors no pergueren l'ocasió de marcar-se uns compassos. Un dia esgotador, ple de manifestacions festeres, i és que el pensament i l'ànim el tenim ja en les festes. El dilluns, segon dia de Pasqua, el grup del projecte Cavallet es desplaça a la casa de camp de Rafael Botí per a acabar de muntar els cavallets, assajar, i de pas esmorzar. Ambient de rebombori, alegria desbordant. El cavallet és una realitat, i sobre nosaltres cau la responsabilitat que açò que anem a fer, siga l'encontre dels Realistes amb la seua pròpia història. Per la vesprada Processó del Trasllat, on un gran grup de Realistes no faltaren a la cita d'expressió religiosa al patró. Per la nit hi ha entraeta per Sant Nicolau, l'única que farem enguany, no hi ha dies per


Memòria any fester 1991-1992

a més. A les 24.00 h de la nit la formació Realista avança acompanyada per la Unió Musical Albaidense, percussió de Sant Blai i companys xeremiters de La Degollà. La desfilada, com ho venim fent, fou molt ordenada, seriosa i plaïble.

CAPÍTOL III. PER ALCOI I PER SANT JORDI. AVANT LA FESTA El dia 23 és festiu, és el dia del patró, aquesta vegada no anem vestits de festers. L'assumpte del calendari religiós, obliga les autoritats a desplaçar tan benvolguda data. Així i tot es celebra la Glòria Infantil i el dia dels Músics. Dia esplèndid una volta més, temperatures elevades, quasi estiuenques. De matí i després de missa, el "Hogar Infantil" es veu un any més concorregut de Realistes. Xiquets i grans acompanyem David Verdú Cantó i Raúl Llopis Palmer, glorier i sergent infantil respectivament. Ambdós complimentaren els xiquets allí acollits i a tots els presents, després d'esmorzar. Sempre és un acte entranyable i malgrat resulte curt, diu molt de nosaltres, que a més de fer festa tractem de dur-la allà on tal volta aplegue menys. La traca i les fotografies oportunes ens anuncien l'eixida cap a la filà i el Partidor. No perguérem l'ocasió de felicitar els Jordi i que ens convidaren a l'herberet, tal volta enguany ho celebrem dues vegades. De migdia el grup de cuiners i incondicionals que no volen perdre's el ritus de condimentar l'olleta es desplacen a la casa de camp d'Antonio Aracil, on amenitzats per la xaranga Llapisseres, gaudixen de l'avantsala dels grans dies de festa que ens aveïnen. De nit i a la plaça, el xiquet Sant Jordiet dóna la batuta a José Almeria perquè dirigisca l'Himne de la Festa i pose així la trilogia en marxa. Poc després els Realistes convocats a la Casa de Cultura comencem la nit dels Músics que donarà pas als dies tan esperats. Férem un recorregut estrany i al principi com una cercavila, pel carrer Sant Joan, Mossèn Torregrossa, carrer l'Escola fins Sant Tomàs, on no perguérem l'ocasió de formar amb marxa mora. Després a l'hotel, on no faltà un bon vermut i el sopar típic de festers i músics. L'olleta estava de primera especial. Pocs bonets rojos moros al cap dels festers. Estarem perdent una tradició?


Vivències

La nit màgica, la dels somnis de tot bon fester, la nit que tal volta dormim menys de l'any, s'obri per a nosaltres. No deixem que sone el despertador, esperem que passen les poques però llargues hores per a vestirse. El dia 24 és el primer dia de Diana, i a les 5.15 h del matí no falten Realistes a la missa de Santa Maria. La Diana comença a les 6.00 h del matí i la Festa del 92 és una realitat. A les 7.00 h del matí després de saludar el nou dia que promet i serà caluròs, de cel net i blau intens, ens veem a la filà per a passar la revista oportuna als qui fan Y arrancà des de la plaça. Rafael Palmer s'encarrega de la vestimenta i de la part corporal Pepe Rubio de la Rosa. No faltaren els donuts, i les begudes matinenques típiques. Felicitàrem Gilberto Carbonell qui, orgullós, ens anunciava les seues noces d'argent. Vint-icinc anys en els Realistes. Són les 7.45 h, quan Santi Pericás, arranca Diana amb el pas-doble Primavera; la temperatura era de 16° C., i la desfilada matinera Realista discorre lleugera. Fou canviat el pas-doble per El Fusteret, de Miguel Boscà, i les girades com és tradicional es feren al temple del sant, davant de la filà i a la fi del carrer, al sant Jordi de les rajoletes. A les 8.25 h és Beto Vicedo qui fa el mateix pel segon tram de Diana amb el pas-doble Maria Linares, formant a l'esquadra caràcters significatius de la directiva. Emilio Matarredona, a les 9.15 h des del Partidor i amb Krouger, mou l'anomenada Diana del Carbonato. Els Realistes, com sempre complidors, finalitzen l'acte dianer a les 9.45 h. Poguérem gaudir del balcó de la filà, no hi hagué cap impediment i el llençol del pub d'enfront fou col·locat després de la Diana i desplaçat de la façana. Molt bé. De migdia i després d'un bon esmorzar els Realistes s'ajuntem a l'hotel per a fer el dinar anomenat dels esquadrers. Com sempre estigué animat i divertit, molt ben amenitzat per nostra banda d'Albaida. El temps discorre, i esquadrers i responsables ixen cap al Partidor per a preparar-ho tot, és l'Entrada de Moros, nostra Entrada. Els locals de Fernando Molina i Toni Serra, plens de material. La desfilada Realista és encapçalada pel banderí, pendó heràldic que ens representa com a Realistes. Tingué l'honor de portar-lo el jove


Memòria any fester

1991-1992

Enrique José Pascual Moral, fill de Javier Pascual, el glorier d'enguany, hi ho feia muntat a cavall; és clar, una filà d'antecedents de cavalleria deu manifestar-se al carrer al menys mostrant un cavall. El banderí a més anava d'estrena; feia falta. El disseny de Luis Solbes Payá ha sigut realitzat per Marita López, molt coneguda per tots nosaltres i vinculada a la filà en els quefers de modista. Els metalls han corregut a càrrec d'Alberto Domínguez, i em sembla un obra molt encertada. A les 19.00 h de la vesprada, amb una temperatura més que primaveral, arranca l'esquadra Realista, capitanejada per Jordi Linares i Abad, un servidor de tots vosaltres. Poc haig de dir-vos sobre mi mateix, tan sol anotar que estava emocionat i nerviós i que vaig fer Y arrancà molt ràpida, producte de les fortes pressions a que un està sotmès en l'esmentat moment. No faltaren, això sí, forts aplaudiments, en tot el recorregut. Agafaren després el sabre Santiago Sanjuan, Mario Sempere, Jordi Bonhome i Paco Botí, fent l'entrada a la plaça a les 7.50 h. Poc després hi hagué una aturada, al voltant de vint minuts, i si no ho fem així haguérem deixat de nou una trencada de la desfilada als Ligeros, filà de l'alferes. Als esquadrers els seguien festers xeremiters, banda de música interpretant El President, una xicoteta carrossa en forma de turbant Realista i una altra carrossa amb xiquets de curta edat. A continuació festers en formació de quatre en fons, prou ordenats i amb el vestit Realista complet. Tancava la desfilada el cop Emilio Matarredona, que ho feia a peu, per a donar lloc a la carrossa al fester més veterà de la filà, Abacuc Maiques Juan, prop ja de celebrar els cinquanta anys vestint la indumentària Realista, ja que, a més, un inprevist accident deixà Abacuc amb un braç trencat, algunes molèsties pròpies i sense esquadra. Eren poc més de les 8.30 h quan els Realistes entràrem per Santa Llúcia, donant així per acabada la pròpia Entrada de moros. Semblants satisfets i també cansats mostren els festers que es retiren a la filà per a descansar i refrescar-se del fort calor suportat aquesta vesprada. És el dia de sant Jordi, 25 d'abril, dedicat a l'autor de la Festa, esplèndid, per sí sol. Desenvolupàrem la Segona Diana que isqué des del Partidor a les 10.00 h del matí d'un dia esplendorós, càlid. Nosaltres en


Vivències

aquest acte donem pàs a la infantesa, malgrat no deixem de reconèixer què és la Segona Diana. Així es munten dos esquadres dianeres amb el vestit complet per a desfilar de festers adults. Arrancàrem amb el pasdoble Octubre en Fiestas, canviant després per Ramiro Miralles. Recorregut lleuger fins la plaça; tan sol quaranta minuts. La tradició Realista no es perd, l'acte de gaudir xiquets i grans; uns en formació i altres fent-se algun que altre herberet, aplaudint o pegant una ullada al periòdic, analitzant el que es diu dels boatos. Després d'esmorzar la cercavila, que arrancà de la filà a les 12.00 h del migdia com és ja norma. Acte graciós, simpàtic, on festers i públic plauen d'uns moments d'alegria desbordant. No faltà la sidra i el cava darrere del castell i la visita a l'església del sant, malgrat que ho feren enguany pocs. Esperem que en un futur pròxim forme part de la cercavila. I la vesprada està ja ahí. Per als Realistes no fou una vesprada del dia de sant Jordi més. Lluny d'açò, eixa vesprada s'encontràrem amb la nostra pròpia història. Una abraçada amb els nostres avantpassats. Hem reconegut les nostres arrels com a filà, sí, de cavalleria, i eixe és el secret. Amb història pròpia, diferent a les demés, que ens fa sentir-nos més alcoians i festers. El projecte Cavallet, com jo ho he anomenat i axí ha sigut difós per la premsa, és producte de quasi deu anys de feina, a tots els primers trons, els ho he sentit anomenar i a molts festers. Ha sigut enguany quan s'ha pegat el pas definitiu i no cregau que fàcil. A l'esforç econòmic (370.000 pessetes) afegir el disseny de Luis Solbes, els treballs de confecció d'Antonio García, modista Marita López, primer tro, junta directiva, i un home, Rafael Palmer Balaguer, sobre el qui ha caigut la responsabilitat i la coordinació de portar a efecte el que el dia 25 d'abril de 1992, a les 17.00 h i des de la Font Rodona, nosaltres, la Primera de Cavalleria tornarà al carrer en un acte simpàtic, a la volta seriós, desembarassat, a la volta digne i divertit, allò, entranyable per a alguns i nou per a altres: EL CAVALLET, que tots els podem veure i inclús, jugar amb ell. L'acte, únic en la seua forma, consta en el seu principi en dos esquadres de vuit homes cadascuna d'elles mes un que fa de cap. Aquestos homes fan evolucions pel carrer al so d'un pas-doble, que en aquesta vegada fou L'Aranya, del mestre Damián Soler, portant a la ma dreta un xafarot. La FAMÍLIA, i ho escric amb majúscules, no faltà, suport incondicio-


Memòria any fester 1991-1992

nal, i és clar i així ho hem comprés tots. El cavallet no és cosa d'uns quants, és cosa pròpia, Es nostre. Que lliçó donàrem els Realistes quan apareguérem pel carrer Sant Nicolau, plaça i Ajuntament, tots junts, cordó inclòs de festers que obrien pas a cavallers i cavallet! Ben conscients del que estàvem fent, saludàrem el balcó consistorial, on fórem saludats i felicitats per les primeres autoritats locals. Amics Realistes, que açò siga l'entrada, el pòrtic del que ha de ser i crec serà l'abraçada definitiva amb la pròpia història. Que siga per a bé i per a l'engrandiment de la Festa que tant volem.

Rafael Botí Sempere. Primer Tro.

Poc després ens vérem a la placeta de la Mare de Déu per a participar en la Processó General, on tinguérem ocasió de veure Javier Morales desenvolupant el lloc de cop, que a la fi és el seu. Molts Realistes en aquest acte, així com un bon grup amb cera. Per la nit tampoc faltaren festers amb bengales, llum i color per al pas de la Relíquia i el sant Jordi eqüestre. El sopar estigué molt concorregut, amenitzat per l'Orquestra Caraba.


Vivències

Excel·lent ambient. Ballàrem fins ben entrada la matinada i alguns encara es feren una copa a la discoteca. El dia de l'Alardo, com sempre, ens costa d'alçar-nos, han sigut dies forts i de molt moviment. Així i tot la Festa continua i amb més o menys dificultat ens presentem de nou a la filà per a esmorzar a compte de la fulla i preparar-se per a disparar. Enguany ho férem des de la plaça de Mossèn Josep fins l'església del sant amb una durada aproximada d'una hora, sofrint les contínues enceses de pólvora a terra que provoquen, a més de fum, algun ensurt, com els ocorreguera als amics Beto i Paco Botí. La cosa no passà a més que unes cremallades als pantalons. De migdia el putxeret a l'hotel no faltà; el cos agraeix un bon caldet i uns cigrons amb patata i carn. El cansanci va apareixent entre nosaltres. Al voltant de les 17.30 h de la vesprada arranquem de nou l'Alardo, fins als Salesians i tornar a la plaça. A la fi havíem cremat 200 kg de pólvora i suportat temperatures de 27° C. La participació festera fou notable tant de matí com de vesprada. Gràcies a Déu no hi hagué cap percaç greu. Queda poca festa que gaudir, l'acte de l'Aparició del xiquet Sant Jordiet damunt els merlets del castell, commemorant l'alliberament d'Alcoi. I si algú encara té forces, participar en els soparets. Cau el teló a poc a poc. Els artistes estan satisfets per l'obra ben representada, el públic content, abandona el gran teatre i l'AUTOR ens somriu i ens espera l'any que ve, amb els braços oberts.

Moltes gràcies per la vostra col·laboració i atenció. VISCA SANT JORDI! Jordi Linares i Abad Cronista de la filà Realistes


MEMÒRIA ANY FESTER 1992-1993 107 ANIVERSARI DE LA FUNDACIÓ DE LA FILÀ

CAPÍTOL I. TEMPS D'AMOR I DE TREBALL El temps ens indica el començ d'una tasca i la finalització de la mateixa. Així passa en la Festa, té el començ en la il·lusó d'allò nou, del regal que es destapa, la curiositat d'enfrontar-se a noves situacions, en espera del resultat pel qual es treballa, la satisfacció dels xicotets aconseguiments... També té moments difícils, qui ho dubta. Acabàrem les festes del 92 contents. Havíem donat bona mostra de la capacitat festera del Realista. La fi d'una tasca ens du també tristor, però el temps ens marca de nou el començ d'unes altres festes. La vida continua. L'activitat, tinc la satisfacció de dir-ho, no para en nostra filà. El divendres següent el local torna de nou a estar concorregut de festers per a començar els montepios, per a fer la tertúlia festera. La cerveseta, el barral de café i els cotos no falten. El 16 de maig té lloc la junta general ordinària, en la qual a més de llegir l'acta el secretari Leopoldo Camargo i la memòria de l'any fester al meu càrrec, es tracten temes relatius a la dació de comptes, 20.000 ptes. de superàvit, que no està gens mal pel que mengem, bevem i disfrutem. La fulla es fixa en 68.000 ptes., tot inclòs, anys de càrrec, derrama de l'aire, ensaios, etc. Molt bé. S'entreguen els trofeus als campions de cotos 1992. Toni Aracil i Enrique Pascual reben de mans del primer tro uns obsequis que els acredita com a tal s a l'igual que Rafael Micó i Juan Baños com a subcampions enmig de forts aplaudiments per part dels assistents. Rafael Botí, nostre primer tro, passa a informar-nos de diferents qüestions relatives a la loteria de Nadal, presentació de xiquets a gloriers infantils i Sant Jordiet. També informa que hi havia un fester interessat en representar el càrrec d'alferes per a 1996. Hi hagueren algunes protestes per part d'alguns esquadrers per la manera de comportar-se d'al-


Vivències

guns companys, però l'assumpte no passà a més que el sentir-se al·ludits els protagonistes. Som a la fi persones i a voltes fem coses que no deuríem fer-les. Els carrers i accessos a la filà estan de nou en obres i fan que pensem el pitjor altra volta. Tinguérem sort i aquesta volta no duraren tot l'any, soles uns mesos. El V Trofeu de Futbol Sala, que porta per nom el de la filà, i en el qual col·laboren molts festers es desenvolupa el 30 de maig. De nou i per segona vegada consecutiva s'alcen amb el triomf els xicots Realistes. El 28 de juny els Realistes ens traslladem a la veïna localitat d'Albaida per a dinar junt a nostra banda de música, que dit siga cada vegada més ens sentim contents i augmentem les nostres relacions personals. Tardàrem tant enguany en fer l'esmentat menjar perquè esperàvem fer-lo a les noves instal·lacions dels músics. No va poder ser i dinàrem a la filà Bequeteros d'Albaida, on fórem ben rebuts, ben servits i on ho passàrem molt bé. No faltaren els cotos, el bon humor i un excel·lent vermut i dinar. Després de dinar no faltà l'entraeta i aquesta volta "en serio" pels carrers del poble, costum antic en els Realistes i que no ho fèiem des de 1980 a Agres. Un dia esplèndid a nivell humà, i d'oratge, on gaudírem els Realistes del 93, els creuats. Els "folloneros" fan també el seu dinar a la platja d'Oliva, però l'oratge no els acompanya i han de romandre quasi tot el dia a l'interior del restaurant. El 18 de juliol és el dia assenyalat, pels pocs "folloneros" que continuen en el montepio, per a fer un ensaio i despedir-se. Les vacances ja són properes i la presència de festers als locals de la filà va minvant a poc a poc, són amenitzats per la Primitiva, si és que es pot dir la paraula amenitzar. Molt fluixos. S'obri el parèntesi vacacional que esperem amb tanta gana i el 4 de setembre continuem en el nostre quefer festiu, a la feina ja ho havíem fet dies abans. Dies de posar en marxa el calendari esportiu, d'anar pensant en el Mig Any, els ensaios, Fontilles, campionat de cotos, etc. I és que no parem.


Memòria any fester 1992-1993

Al ja format equip de futbol sala, naixen dos nous equips en la modalitat de petanca, amb el nom dels Realistes, un format per homes i d'altre per dones. Aquestos grups ja participaren en el Trofeu de Filaes en la darrera edició. És el 26 de setembre quan els "folloneros", amenitzats per la música de Bocairent, obrin el calendari d'ensaios.

CAPÍTOL II. OCTUBRE EN FESTES. JA FALTA MENYS El dia 1 d'octubre assenyala el començ de la commemoració mig-anyera. De nou la tardor ens permeteix exterioritzar la Festa que portem tan arraigada, que tant volem, i per la qual no regategem cap tipus d'esforç. Sentim que tan sol ens falta mig any per a pendre contacte directe en eixos actes entranyables que li dediquem a sant Jordi i al nostre poble. L'esmentada commemoració és la XXV, són les noces d'argent, i no hi hagué acte fora del que es va celebrant. Aixó sí, es repecten els actes, i cada vegada més, amb la dignitat que es mereixen. Rafael Micó, afectuosament "Tito", i Santiago Pericás, obrin amb el campionat de cotos organitzat per l'Associació, el mes festiu que ens assenyala la meitat del compromís amb Alcoi i sant Jordi; guanyaren enfrontats als Abencerratges. Tot feia previndre, l'èxit de l'any passat però les cartes són les cartes, no ho oblidem, i el següent dia pergueren davant l'equip de la junta de l'Associació de Sant Jordi. Allí estaven representant-nos. Vaja el nostre aplaudiment i la nostra enhorabona. El dia 3 d'octubre, els Realistes estem convocats per nostre primer tro i la seua junta per a reunir-nos i xarrar de les nostres coses; de la Festa. És la junta del Mig Any. Comença a les 16.45 h i té lloc la proclamació dels gloriers majors, que com ja sabeu és fins el moment per número d'antiguitat. Amb l'emoció pròpia, malgrat ja es sap, Emilio Picurelli Climent i José Antonio Bravo Martínez, assumiren des del moment el seu càrrec. No és qualsevol cosa representar-nos en la Glòria. Un, "Picu", ho farà al carrer, i l'altre, Bravo, a l'Hospital Civil d'Oliver, com és preceptiu. També és proclamat el glorieret infantil -sabem que els xiquets ho són per


Vivències

sorteig, menys mal-. La sort recaigué en el xiquet Miguel Espí Mayor, quedant de reserva Jordi Abad Pérez, que a més, com veurem avant i per circumstàncies molt afavorides per a la pròpia família Espí i per als Realistes, fou el glorieret infantil Jordi Abad. Enhorabona a tots. Es tracten altres temes relatius a la Diana Vespertina del Cavallet, on hi ha sectors de festers que no estan d'acord amb la manera de fer-ho, i que protesten, perquè ho consideren ridícul. Altres defenen l'acte i les persones que ho han encarnat. A la fi tot són discussions i tothom vol dir el que pensa al respecte. L'acte continuarà, introduint-se alguna modificació, esperant siga satisfactòria per a tots. També hi ha festers interessats en fer el cavallet, cosa que és rebuda de bon grat per part del primer tro i de la junta, manifestant que no hi ha problema i que més avant es vorà la forma d'anar introduint nous festers a l'acte. També es parla de l'assumpte de les esquadres de negres per als anys de càrrec, havent festers que demanen canviar les actuals normes, fins i tot els articles de nostre estatut relatius al tema. La junta s'acaba a les 18.30 h de la vesprada. Com sempre és "per Alcoi i per sant Jordi". No ho oblidem. Com és de costum, inclús diria preceptiu, ens dirigim a la barra del bar per a fer-se un colp i xarrar amb els companys. Sempre és bo el diàleg sincer i amable. Per la nit i malgrat hi haja partit de futbol televisat important, doncs es tracta d'un Corunya-Reial Madrid que acapara l'atenció dels aficionats, hi ha ensaio organitzat per la filà, com ha de ser. No faltàrem els Realistes, que omplirem nostre local una vegada més. Amenitzats per nostra banda L'Aranya com afectuosament la coneixem, gaudírem de la música festera que ens agrada, bon vermut, i bona companya. Tingué el gust de xarrar amb Jaume Sancho i Jordi Bravo que amb entusiasme em deien que feien un montepio per a estalviar i així poder compartir el sopar d'homenatge a la dona del fester, que els Realistes fem a l'Hotel Reconquista, i que ells estaven dispostes a donar d'aquesta manera exemple. També es comprometeren a fer un gran pastís amb l'escut Realista per a obsequiar-nos a tots els presents en l'esmentat sopar. El 13 d'octubre té lloc el concurs per a cobrir la plaça de sergent major cristià. Ignacio Catalá Abad, conegut per "Nasio", es presenta a opositar junt a d'altres festers per a ocupar la vacant. Cap ressaltar també que junt a "Nasio" estava el company Salvador Vilanova, que ja representarà el càrrec i que aquesta vegada formava part del jurat. És clar que presentant-


Memòria any fester 1992-1993

se el propi Gonzalo Pascual Orozco de la filà Aragonesos, actual sergent, el lloc era per a ell, o tal volta s'havien enganyat anys enrere? En fi "Nasio", el que segueix la aconsgueix. Eres jove i si tens il·lusió ho aconsguiràs. La Festa no para i és el dia 14 quan té lloc la final del campionat de cotos. Asturians i Cruzados disputen la final i són els Asturians qui s'alcen amb la victòria. El dia 16 és la presentació de càrrecs, i el 17 és l'exaltació mig-anyera, olla, l´entraeta, l'expressió exterioritzada de nostra Festa quan aplega la data que ens marca el mig. Els Realistes estem en tots els llocs, fins i tot en el periòdic Ciudad d'Alcoi. Modesto Sempere Sánchez és entrevistat per l'esmentat periòdic. La seua foto junt al titular: "Modesto Sempere, maestro de olleta alcoyana", dins de la secció Galeria, ens ompli d'alegria, a la fi és nostre company, és Realista, amic i tots ens sentim una mica complimentats, perquè és en part nostre. El secret de l'olla, cal que vos diga que no me l'ha dit ni a mi, baix jurament; és cosa del millor secret guardat a la filà i que tan sols ell, Gilberto Carbonell, Toni Serra i tal volta Santi Pericás Jordà guarden, heretat de Santiago Pericás, eixe gran fester, que no hi és amb nosaltres però sí en esperit. El dinar del dissabte a la Glorieta fou preparat amb molt de mirament pels cuiners i ajudants, tal com l'olleta. Fórem acompanyats pels xeremiters de La Degollà, companys festers. Un gran ambient, d'amistat i companya. No guanyàrem enguany, no es pot guanyar sempre, però done fe, com si de notari es tractarà, que l'olleta que ens mengem els Realistes, és "d'allò bo el millor", sens cap dubte. Els veïns de "xiringuito" aquesta volta els Cids, s'emportaren el preciat plat gravat que els acredita com a campions. Ens menjàrem de nou l'olleta a la discoteca de l'hotel, per votació popular celebrada el dia de la dinà a Albaida. Molt bé de nou. Contents, alegria exterior, compartírem opinions, bromes, l'arrimada de muscle, o la formadeta que tant ens va, fora problemes; és temps de Festa. Després férem una entraeta-cercavila, des de l'hotel, ja no dic el nom, no vaja a


Vivències

ser que li fem publicitat, ja sabeu quin és, fins a la filà. El trajecte fou pel pont de Sant Jordi, carrer Sant Jaume, plaça d'Emili Sala o el Terrer fins el començ del carrer Sant Jordi, on formàrem amb El President, anteriorment ho férem amb el pas-doble L'Aranya, conegut per nosaltres com El Cavallet. No agradà a molts el recorregut i la junta pensà altres alternatives. A la fi ho passàrem molt bé i de totes maneres, els veïns d'eixos carrers tingueren la sorpresa de veure una filà desfilant davant d'ells i erem els Realistes. A l'endemà compromís de l'equip de futbol sala, que a més estrenava equipació de la mà dels amics Amado Ponsoda Vañó, Santiago Sanjuan Gil i Andrés Ucles Merlos, que amb les marques comercials d'Electricidad Amado i Muebles Ucles, respectivament, contribueixen d'aquesta forma al sosteniment de l'equip. Pergueren, és clar, si haguera travessa per a ells ho haguérem endevinat, no per un resultat tan abultat, però sí una derrota. Vetlar i matinar... ja se sap. De tota mena l'esport és l'esport i ahí tenim un equip que pega un tro. L'activitat no para i els Realistes, fidels als compromisos que es marquen, no falten el mateix 18 d'octubre a homenatjar sant Jordi, sí el patró, l'amic. El sant, situat a la fi del carrer que porta el seu nom i representat en unes rajoletes, fou visitat per nosaltres, dones i xiquets, i els companys xeremiters. No faltaren unes paraules dites per mi però que recull el sentiment de tots. No faltà la música, les flors i la traca, i sobretot la devoció al màrtir de Capadòcia. Després vermut a escot amenitzat per les xeremies. Esperem que els joves s'animen i que participen directament d'aquest simpàtic acte. No faltaren escorcolladors, i del que parle és d'honor. Adrián Espí Valdés, confesa haver-nos observat. Dies després rebérem una carta en la qual ens dóna l'enhorabona per l'acte i pels cavallets, al mateix temps ens diu que es sent orgullós de ser el nostre biògraf. Gràcies Adrián, mestre. El dia 20 és notícia Rafael Sellés Tormo, Realista veterà dels anys quaranta, exactament 1943-1956, ja que ens representa en el sopar d'homenatge als festers vells, però que porten encara el segell inconfundible de la Festa. Agustín Giner, capità cristià pels Cruzados (mesos després abandona el càrrec), li dóna un quadre que així ho acredita


Memòria any fester

1992-1993

I com a colofó de la celebració mig-anyera, Fontilles. No faltàrem els Realistes a la cita. Un autobús de cinquanta-cinc places, carregat d'il·lusió, d'alegria, de bon humor i de festa, es trasllada al llatzeret, on obsequiàrem tots el acollits amb un lot igual per a tots, a més de tendirlos la mà i dir-los: "estem amb vosaltres". Foren vint festers actius, què vos pareix? Segueix l'activitat Realista, i és el 6 de novembre quan comença el campionat de cotos intern de la filà. Enguany organitzàrem millor l'assumpte i es formaren dos grups, per a no coincidir tots el mateix divendres jugant i esgotar les taules dedicades a tal fi. El local, com sempre, de gom a gom, les conjectures pròpies sobre qui guanyarà, qui té més sort, "compte amb els xavals que van espentant" etc. A la fi passar-ho bé. Ja se sap que uns quedaran en la cuneta i altres amb més sort continuaran. Al dia següent són els "folloneros" qui comparteixen vermut i música en un ensaio. El 21 de novembre és el dia marcat per tots nosaltres per a homenatjar les nostres dones. Bé s'ho mereixen. Sense elles, i això ho tenim clar, què seria de nosaltres i de la Festa? Eixa actitud de festera passiva que amb silenci, humilitad, mirament, compte i alegria, ens tracta a nosaltres i a les coses de nostra Festa; qui té tanta cura del nostre vestit?, qui està amb nosaltres en eixa arrancà de Diana o Esquadra? Estaria molt parlant sobre el tema. Heu de comprendre que així ho senc. Doncs bé soles quarantacinc festers amb les dones i núvies ens donàrem cita per a tal esdeveniment. Foren obsequiades les nostres dones i passàrem una agradable vetllada amb l'Orquestra Caraba, coneguda per tots nosaltres i que cada vegada estem més contents d'ella. No faltà la tarta amb l'escut Realista obra de Jaume Sancho de la mà de El Campanar, també estava l'amic Jordi Bravo que amb tots nosaltres, vellets, menys vellets, quarentons i semijovençols gaudírem d'una bona nit de festa. Entrats en el mes de desembre van acumulant-se els actes preparats per nosaltres. Són dies d'estar junts, ens sentim més contents. Dies de compartir el que tenim i entre altres coses està la loteria, cistelles nadalenques etc. Juguem a la loteria un total de dos milions i mig amb el número 25.135, el montepio El Follonero juga el 23.037, amb dècims per als seus


Vivències

socis, i la filà ho fa amb participacions de dues-centes cinquanta ptes. Els ensaios preceptius tampoc falten, inclús amb xeremiters, els quals junt a la banda de música d'Albaida assagen una nova marxa mora per al nostre repertori. Es tracta de Sisco, del mestre Daniel Juan Ferrero Silvaje, fill de l'inoblidable compositor de Chimo, José Maria Ferrero Pastor. La peça, com passa sempre, agradà a uns i disgustà a altres. Era el 5 de desembre. El dia 18 hi ha també ensaio conjunt amb les filaes Gusmans i Bequeteros, al local d'aquestos últims. Abans hi hagué missa a Sant Jordi que estava en obres a causa de la restauració del mural de Fernando Cabrera, molt representatiu per a tots nosaltres. En obres i sense obres, la presència dels Realistes fou mínima, crec que no arribàrem a contar-nos amb les dues palmes de la mà. Els organitzadors no comprenem aquesta actitud, però a la fi cadascú sap el que es porta entre mans. Al sopar del pobre del dia 21 la filà estava plena de gom a gom. Ensaio a càrrec de nostra banda i sopar. Expectació per provar sort amb les paperetes del sorteig per a les cistelles i lots nadalencs. Juan Valero Aparicio, amb el número 43, és agraciat amb la gran varietat de viandes preparada per la filà per a aquell que tinguera més sort. Pel montepio El Folloneret són Santiago Sanjuan, Miguel Espí i José Salvatierra els agraciats. Espere que alguna vegada em toque a mi, que ja va sent hora. Més de seixanta festers comparteixen el sopar: pericana, sardina i ou fregit, i el pitjor és que continuem pobres, ni tan sol una pesseta tocàrem del sorteig nadalenc famós. Hi ha que encarregar que compre la loteria Toni Aracil, feu-me cas. També jugàrem quasi mig milió de pessetes amb el número 19.923, per al sorteig del "Niño" i res de res. Després de les festes de Nadal emprenguérem de nou nostra activitat habitual. Cotos, ensaios, xarrades a la taula d'escot, futbol sala, petanca, i és que cada vegada més ens sentim a gust nosaltres mateix i amb els companys, bona senyal d'uns components de molt diversa varietat d'opinions i forma de ser que quan es tracta de la Festa, tots som un sol. El 8 de gener es coneixen ja els finalistes del campionat de cotos. Parelles de coteros conegudes: Pep Rubio i Juanito Boluda s'enfrontaran a Santiago Sanjuan i Jordi Linares (servidor de tots vosaltres). L'assumpte


Memòria any fester

1992-1993

és clar, són els qui més sort han tingut, un poquet que saben i com sempre les cartes. Apleguem a final de mes i el dia 28 comencem els ensaios dels components del Cavallet 93, festers veterans, que ja ho feren l'any anterior i nous, amb les ganes pròpies. Al dia següent, divendres, hi ha ensaio oficial amenitzat pels d'Albaida i els xeremiters. Per aquestos dies els festers alcoians, i tal volta els qui no hi són, a través dels mitjans de comunicació, rebem la notícia de la dimissió del capità cristià, Agustín Giner, presentat i nomenat com a tal per la filà Cruzados. Així és que per uns dies Alcoi es queda sense capità '93 a l'espera que l'esmentada filà en assemblea nomene un de nou, que no és altre que Francisco Javier Vicedo, que fóra alferes de les passades festes. Aquest fet és insòlit en la història de la Festa alcoiana de l'últim segle. S'havia donat el cas de rebutja del càrrec, però per cas d'enfermetat, no per motius econòmics, com apunten els observadors més directes. És el 5 de febrer. Una taula de cotos especialment engalanada ens indica que ha arribat la final del trofeu intern de cotos. Les parelles enfrontades es saluden amigablement. Són molts anys compartint tantes coses, "tants moments de Festa", que al fons cadascun de nosaltres es donaria per perdut per fer feliç als altres. La partida hi ha que jugar-la i el joc és el joc. Partida seriosa, el ritus del coto ben jugat i l'expectació: quins seran els guanyadors? Doncs uns, i aquesta volta foren de nou Jordi Linares i Abad i Santiago Sanjuan Gil. Pep de la Rosa i Juanito Boluda es conformaren amb el segon lloc. Però... que partida! A la fi enhorabona per als quatre. Tindran el seu trofeu i el reconeixement dels companys com a perillosos jugadors de cotos. Els guanyadors, dit siga de pas, ja guanyaren altra vegada el campionat, el 1982, i un subcampionat, el 1987. Ara bé, si juguen soles són un desastre. Pocs dies després es produeix un canvi a la consergeria de la filà, inesperat per cert, però que afronten molt lleugerament la junta directiva. De divendres a divendres, tenim de nou el servici cobert. A Paco Masero li substitueix la família Linares-Lillo. Al front d'ells, el jove Fernando es compromet a dirigir el bar i les coses que hi fagen falta per a tots. Li desitgem molta sort i encert en el seu quefer.


Vivències

Anem poc a poc acostant-se al mes d'abril, nostra Festa està ahí. Els ensaios i les preparacions van ajustant-se. Les Festes ja hi són. El 20 de febrer hi ha concurs de sergent infantil. El xiquet Raúl Llopis ha crescut i ja no pot desenvolupar el càrrec, però els Realistes tenim reserves i Miguel Espí Mayor es presenta al concurs i, com no, ix elegit. Tenim una bona escola de caps d'esquadra. Qui ho dubta! De manera Jordi Abad Pérez, fins ara reserva de glorieret infantil, passa a ocupar el lloc oficial. Ja tenim glorieret i sergent. Enhorabona a tots. Els pares estan que els cau la bava. Hi ha per a estar així. El dia 27 ens costarà d'oblidar-lo. Alcoi en qüestió d'hores es veu cobert amb un mantell blanc. Una forta nevada ha donat un paisatge diferent a aquestes terres. Feia temps no veiem una cosa així. L'esmentada nevada fou bona segons els mitjans de comunicació. S'obri el concurs radiofònic Nostra Festa portat avant per Antena-3 Ràdio, on no faltarà l'equip anomenat Primera de Cavalleria, format per Santi Pons i Francisco Martínez. Cada vegada estudien més i enguany aplegaren fins a la final. No ho aconsguiren, però són subcampions, i això és molt. Vaja per davant el nostre aplaudiment. Entrats en el mes de març es respira ja la Festa. Van succeint-se les manifestacions festeres. Els ensaios una setmana darrere d'altra van dient-nos que nostra Festa ja aplega, està ahí. Els amics de l'equip de petanca, Mario Sempere, Pep Tomás, Emilio Matarredona, Pep Jordà i Vicent García, a més d'anar participant en trofeus de petanca es classifiquen per a les 24 Hores Esportives de la nostra ciutat. Per tant els Realistes estarem representats també en la festa de l'esport alcoià. Per aquestes dates els que van fluixos són els de l'equip de futbol sala, que fan tot el possible per mantenir-se i quedar bé. Així a les ordres de Santi Pericás reforcen l'estat físic tots els dijous al pati de les escoles de l'Uxola. Tot està a punt. Tot ben assajat, inclòs el cavallet, que enguany a més dels encontres setmanals, es faran dos al camp, per a "traure els animalets a respirar aire pur". Rafa Botí i Toni Aracil, ens brinden les seues cases


Memòria any fester 1992-1993

de camp per a ajuntar-se i acabar de provar l'estat físic de tan bonics i nobles quadrúpedes. Per coses que porta així la vida apareixem els Realistes en una portada del periòdic Diario 16, fascicle 30 de V Enciclopèdia de los pueblos de España. És una fotografia de fa molts anys. Els personatges que apareixen, així com la indumentària dels esquadrers ens ho fa pensar així. José Fita, Abacuc Maiques Martínez -molt jove-, un altre fester anomenat Montserrat i "Cantonet" són els personatges que hem pogut reconèixer. Tot em fa pensar que els Realistes cridem l'atenció de fotògrafs forans per la combinació de colors i presentació al carrer d'aquesta filà que tant volem. És l'1 d'abril. Tots ho sabem. És el dia que els alcoians comencem el que es diu el compte enrere. Un any més ens prestem amb el cor obert a rendir homenatge al poble i al sant dels nostres desvetlaments. La presentació de la Revista de la Festa i el descobriment del cartell anunciador junt a una gran varietat d'actes festius i religiosos ocuparan el començ de la primavera alcoiana. "Amb veu i alè que és vida" rebem amb joia l'abril com un regal. La vida també ens porta de vegades tristor i justament quan Alcoi s'alça en Festa, la família reial espanyola i tots els espanyols de bé estem apesarats. Espanya perd un gran home, sa majestat Joan de Borbó, compte de Barcelona, pare del rei Joan Carles, que mor precisament 1' 1 d'abril. Es suspenen alguns actes com la presentació de la Revista de la Festa i es celebren actes religiosos en senyal de dol. I el dia 3 l'assemblea del Diumenge de Rams, malgrat siga dissabte l'anomenem així perquè abans es feia diumenge. És dia de parlar tan sol de Festa. L'assemblea discorre lleugera, gràcies a un guió que ens ha donat nostre primer tro. La distribució de tots els llocs en els actes festers i algunes recomanacions són els punts fonamentals, així com la votació de caps. A la fi quasi tots contents. Açò ja està en marxa. En Setmana Santa es disputa el Trofeu de Filaes. Enguany participàrem en les modalitats de futbol sala sènior, tennis de taula i petanca. Vam ser eliminats de totes les modalitats en la lligueta de classificació, malgrat


Vivències

que l'encontre de futbol davant els Verds ens feia previndre un èxit sonat. Igual els passà als de petanca, que feren inclús una partida de desempat però no passaren avant. El Dissabte Sant l'equip de futbol sala de xiquets s'enfronta al dels Ligeros el poliesportiu Francisco Laporta. Xiquets i acompanyants ho passaren molt bé veient les joves figures. El motiu d'aquest partit amistós no és altre més que jugaren els xiquets, ja que no hi hagué competició entre filaes per falta d'equips. Hi ha per la nit sopar i ensaio organitzat pels "folloneros" a causa de la treta del montepio. Enguany no hi ha entraetes per a cap montepio. Tan sol en farem dos i seran per a tots els components de la filà. I a l'endemà, dia de Glòria. Amaneix de veres de Glòria. Dia esplèndid, net, es respira l'aire fresquet de la primavera alcoiana. Acudírem de matí prompte a la filà per a esmorzar i acompanyar els nostres gloriers, en el singular i únic acte de la proclamació de la Festa al carrer. Emilio Picurelli Climent i José Antonio Bravo Martínez ens representen. Després de saludar-los i donar-los l'enhorabona, a més de complir el ritus del regal de cigar isquérem amb música cap a la plaça, on en un ambient insòlit, arrancà la Glòria, amb l'Himne de la Festa, campanes al vol. Indescriptible, hi ha que ser fester i alcoià per a entendre-ho. L'amic Bravo feia el propi a l'Hospital Civil d'Oliver. Ja sabem que arranquen el Realistes, no sabem el per què però ho fem i tots així ho accepten. De migdia, dinar amb els gloriers a l'hotel. La família Realista plena de goig es reuneix al voltant de la taula per a compartir l'alegria de la Festa. Fórem obsequiats tant els homes com les dones per "Picu" i Bravo. En els xicotets detalls està també la prova d'una bona amistat. Per la nit hi ha entraeta del berenar. Fórem molt puntuals i ràpids, de manera que alguns es quedaren buscant els Realistes i no els trobaren. Havien acabat. O uns són molt tardons o els altres agafaren "la moto". Cadascú que pense. El cas és que molts xiquets es quedaren amb les ganes de fer les seues gràcies en l'esmentada entraeta. El segon dia de Pasqua, festa local, és aprofitat al cent per cent pel Realista. De matí els components del cavallet es traslladen a la casa de camp de Toni Aracil per a donar els últims tocs a les evolucions de cava-


Memòria any fester 1992-1993

llers i cavallet, per si encara hi havia algú que no s'ho sabia. A la fi un bon esmorzar i divertir-se. Estrenàrem unes samarretes gravades amb el logotip de la Primera de Cavalleria de Jordi Selles, que resulta graciós, i que gentilment ens regala Fernando Belda Grau, de la marca comercial Confecciones Ferran. Pel migdia acompanyàrem els nostres fills a Vensaio organitzat i pagat per les famílies del sergent i glorier infantil, Espí i Abad respectivament. Foren amenitzats per la xaranga Llapisseres, i els xavals gaudiren de la música festera i de començar a imitar els majors. El futur està assegurat. 1 per la nit primera entraeta per Sant Nicolau a escot. Xeremiters de La Degollà i la Unió Musical Albaidense interpretaven per a nosaltres Sisco, que no acaba de convèncer i El President. Una bona entraeta, malgrat l'oratge amenaçarà pluja. Molt ordenats i seriosos. Al final, quasi entrant a la plaça, unes gotes d'aigua. Nosaltres ja havíem acabat. L'assistència fou nombrosa, però el fet d'establir roda d'esquadrers va molt bé, els de davant vant passant darrere i així tots gaudeixen de la mel d'estar en la primera esquadra. La setmana passa ràpida. Tots estem afeinats en els últims tocs al vestit, pólvora, tiquets per als sopars... És dissabte 17 i la Processó del Trasllat o del Xicotet es desenvolupa enmig d'un gran ambient fester. Són un grup nombrós de Realistes que acudixen a acompanyar el sant. El diumenge 18 és la Glòria Infantil, i no faltàrem a la cita del "Hogar Infantil". Acompanyàrem els xiquets Miguel Espí Mayor i Jordi Abad Pérez, sergent i glorieret. Allí junt a les germanes que atenen els xiquets allí acollits, i dels propis xiquets compartírem l'esmorzar. Les famílies obsequiaren tots el presents, festers i xiquets, amb joguines i llepolies, i com no, amb uns bons cigars i encenedors per als majors. La fotografia de record i la traca disparada per Valero ens marca la despedida i l'eixida cap a la filà. És bo el que fem, però crec que deuríem introduir algun canvi a l'estructura de l'acte. El dia també és esplèndid i els xavals es disposen a desenvolupar l'acte en el qual tant han somiat. De vesprada hi hagueren bous al nostre poble després de vint-i-tres anys.


Vivències

Queden ja pocs dies, el compte enrere ja ha començat. El dilluns 19 tenim entraeta, aquesta volta per l'avinguda del País Valencià, i Sant Llorenç. Les despeses són a compte de la fulla, que no està gens mal. Fórem acompanyats per la banda d'Albaida i els companys de La Degollà. Tornaren a interpretar Sisco i El President, començant a agradar Sisco. Cal reconèixer que té molt bona melodia i que els forts permeten lluir-se a un bon cap. Santiago Pericás està decidit a arrancar amb ella, sens dubte. Les esquadres com sempre molt ordenades i nombroses. Tot a punt, és el dia dels Músics i amaneix nuvolós. Pel matí els cuiners fan compra de viandes per a fer l'olleta que ens menjarem a la nit i, com no!, per a fer-se el vermut i dinar. El lloc per a condimentar el plat típic alcoià és la casa de camp de Toni Aracil. Per la vesprada, amb la plaça abarrotada de personal, el xiquet Sant Jordiet 1993, Iván Amorós Chinchilla, dóna la batuta a Eduardo Terol, perquè dirigisca les bandes en la interpretació de Y Himne de la Festa i així posar la trilogia en marxa. Açò ja està, inclús un cel cobert de núvols negres que produeixen algunes gotes de pluja. Passen de llarg i no hi fem molt de cas. Poc després els Realistes, convocats al Parterre, fan la seua desfilada per diversos carrers, entre ells Sant Llorenç, Mossèn Torregrossa i carrer de l'Escola per a eixir a Sant Tomàs i formar amb marxa mora. El bon humor, entre altres, el posen Jaume Sancho, Jordi Bravo, Eduardo Moltó i la "quadrilleta", que distribueixen entre els presents una pegatina que deia el següent: "En Holywood els artistes i en Alcoi els Realistes". Frase per a riure's i comentar i que a més caigué en gràcia. Passàrem el pont a ritme, diríem militar, de "cachondeo" i a sopar. Un bon vermut precedeix l'olleta de músic, impecable com sempre, i després la formació. Haig d'anotar també enguany la falta de bonets. I pensar que volia titular aquesta nit com la dels bonets rojos... Alguns festers es retiren ja cap a casa i altres, els més joves, continuen la marxeta de festa; la nit és llarga. En aplegar a casa de nou una ullada al vestit, eixe vestit que tant volem i que tant cuidem i que tant sol nosaltres, els Realistes, tenim l'orgull de lluir-lo. Hem de tenir ben clar que això no és una disfressa, és un vestit que representa un col·lectiu i per tant es


Memòria any fester

1992-1993

mereix nostres atencions i nostre respecte, perquè amb eixa indumentària ens distingim dels demés. Vos diria que per respecte entre nosaltres hauríem de fer bon ús d'ell i no permetre que altres que no siguen Realistes l'utilitzen com si ho foren.

CAPÍTOL III. ALCOI ESCLATA EN FESTA És el dia 22 i amaneix un dia esplèndid, que dit així passa com a normal, un dia de primavera, però la realitat és que els butlletins informatius de l'oratge ens diuen que la pluja i en pla seriós ens ve damunt. Tampoc hi fem massa cas. Ací és diferent, i la veritat és que tinguérem sort. A les 7.00 h i com és hàbit es passà revista als dianers en formació. Un per un són revisats per Pep de la Rosa. Tot està al punt. Les pastes i els donuts de Juan Boluda i l'herberet de la terra no falten. És l'alegria de la Festa, el veure's de nou un any més lluint el vestit Realista i hi ha qui en celebra cinquanta. No pot ser altre que Abacuc Maiques Juan, número un de la filà. A les 7.45 h Vicent Serra Colomina arranca nostra participació festera des de la plaça dirigint, al so del pas-doble Primavera, la formació dianera. Poc després és Rubén Català qui dirigeix els dianers, canviant de pasdoble pel de El Fusteret fins a finalitzar el carrer Sant Jordi. Es saluda al sant davant de la seua església així com a la pròpia filà i al sant Jordi de les rajoletes. Només aplegar a la Beniata canvi i en tan sol dos minuts arranquen de nou els dianers, aquesta volta dirigits per Antonio Aracil Martínez. La formació avança lleugera i Enrique Pascual i Fernando Moltó substitueixen Toni en la direcció. Eren les 9.15 h quan Gilberto Vicedo Todolí conegut també com "Beto" mou la Diana del Carbonato als compassos del pas-doble Tayo, del mestre Francisco Esteve Pastor, que obtingué el primer premi en el XX Festival de Música Festera organitzat per l'Associació de Sant Jordi, succeint-lo com a cap Rafael Micó i Francisco Jordá. A les 9.47 h els Realistes acaben davant l'Ajuntament. Puntuals, tal volta abans de temps.


Vivències

Sempre seriosos i complidors. Fidels als principis de fer una Festa honrada. De migdia el dinar dels esquadrers a l'Hotel Reconquista, dinar diria de gala, ambient excel·lent, és un dia gran per a nosaltres, uns perquè tenen esquadra, altres perquè ja han fet un trosset de Diana i comenten els esdeveniments, altres comenten fins i tot l'Entrada de Cristians. En fi, companyonia sana, estem de festa. Abacuc, nostre company més veterà ens obsequia amb un encenedor i un cigar que ens recorda les seues noces d'or com a fester. Enhorabona amic. Qui menys sent un poc de nostàlgia, aplegaré tal volta jo? Indiscutiblement es necessiten unes aptituts especials. Ser fidel a unes idees, a uns colors, a un vestit, lluitar pel que es vol, entendre's amb la gent, parlar quan hi ha que fer-ho i sacrificar-se quan les circumstàncies ho manen no és gens fàcil, i aquestes aptituts i tal volta més les té Abacuc Maiques Juan, per això el felicitem. Tampoc hem de deixar de costat que tant el fill com dos néts són també festers Realistes. La vesprada ja està ahí i malgrat l'eixida Realista des del Partidor és a les 19.00 h aproximadament, esquadrers, perquè han de maquillar-se, i festers amb capa i turbant, perquè han d'arreplegar algun xiquet, van deixant el local a poc a poc buit. L'organització Realista és perfecta, els locals de Toni Serra i Fernando García Molina cobreixen les necessitats del fester, maquillar-se i armes. Pels dos locals passem tots. El guió de formació el-laborat per Rafael Botí i la seua junta alleugeren i faciliten la col·locació de tots els festers. També la col·laboració del fester fa molt. Es pot dir, i amb satisfacció vos ho dic, que enguany els Realistes férem una Entrada de Moros com mai, tal volta la millor de la seua història. Obria la formació José Ruiz Casas, banderer i enguany a peu. No sé què esperem per a muntar el banderer a cavall, pensem a més que el banderí és pesat, si més no Pepe és jove i té bons braços. Les parelles preceptives, cobrint carrera, eren seguides pels relleus de cap d'esquadra Rafael Palmer Peidro, Emilio Matarredona, Ignacio Català, Eugenio Pascual i Santiago Pericás Jordá, que feia Y arrancà. A continuació seguien els esquadrers, xeremiters i banda de música, el


Memòria any fester 1992-1993

relleu d'esquadra, dos xicotetes carrosses, resta de la filà de quatre en fons i el cop José Antonio Bravo Martínez, damunt la carrossa lluint el formós trabuc de la filà, ben adornat de flors per la bocana, obra de Jesús Sirvent i acompanyat per xiquets de curta edat. Marcava el rellotge les 18.50 h de la vesprada quan els Realistes, de la mà de Santi Pericás es posa en marxa. L'obra escollida per a arrancar és Sisco i emocionat, com és normal, l'amic Pericás va arrancant forts aplaudiments tant en els primers moviments com al pas del seguici esquadrer. Van canviant-se els caps, així com la marxa que va alternant-se amb El President i avancen amb bon ritme. A les 19.20 h entràvem a la plaça, fent el relleu d'esquadra amb mestria i a les 20.15 h donàvem per acabada nostra Entrada de Moros 1993. De seguida a la filà a descansar un poc i recuperar forces. L'Entrada havia sigut un èxit a tots els nivells, inclosa l'estrena oficial de Sisco, i amb satisfacció ens donàrem l'enhorabona. La festa continua. Alguns més cansats es retiren cap a casa, d'altres es recuperen i a seguir. El dia de sant Jordi amaneix de nou un cel net, una temperatura ideal, a la fi és el dia del patró i els festers i el sant ens mereixem un dia esplèndid. Poc després de les 9.30 h arrancàrem la formació de la Segona Diana, aquest any per l'avinguda del País Valencià amb el pas-doble Ramiro Miralles. Per supost foren els nostres fills els protagonistes. No faltaren Realistes adults en formació amb indumentària completa. Com és preceptiu felitàrem els Jordi amb alegria, ens férem algun que altre herberet i animàrem els festers en formació. En finalitzar, fotografia oficial de tots els Realistes. Enguany ho férem davant la porta de l'església de Santa Maria a la placeta del Fossar. Un bon record que guardarem per a la posteritat. Poc després Rafael Botí, com a primer tro, i Jordi Linares, com a cronista, acompanyats per un bon grup de festers que decideixen esmorzar a la plaça de Dins, es presenten a Canal 9 Ràdio per a respondre unes qüestions relatives a la Diana Vespertina del Cavallet. L'estudi improvisat estava situat allí i participàrem en el programa Tres en ratlla. També par-


Vivències

ticipà Fernando Daniel, cunyat de "Picu" que des de França es desplaça a Alcoi per a participar en les festes. A les 12.00 h la cercavila que ix des de la filà i segueix l'itinerari habitual. Música bullangosa i bon humor despleguen els participants, repartint tota mena d'utensilis entre els observadors que també ho passen bé. Aplega l'hora de dinar i cadascú, amb els familiars i amics, compartim el dinar del dia de sant Jordi. De moment no podem fer-ho tots junts i cada grup se les arregla com pot. La vesprada ens preparava una gratificant sorpresa. Els participants de la Diana del Cavallet a mesura que avançàvem pujant per Sant Nicolau per a arreglar-se a la Font Rodona vérem com a poc a poc la gent es col·locava al carrer i ocupava les voreres. Tot ens feia preveure un èxit total i així fou. Per un error entre nosaltres i l'Associació no coincidírem en l'horari. Uns, en el llibret del guió d'actes, marcaven les 17.00 h de la vesprada com a hora de començ i nosaltres marcàrem les 17.30 h. Moguérem la formació a les 17.15 h i així no férem esperar al públic que amb curiositat ens esperava. Jo no he conegut ni de fester ni de miro, un ambient de festa a eixes hores de la vesprada pels carrers centrals de nostra ciutat. El públic ens animava amb aplaudiments cada vegada que realitzàvem els moviments de "partir el fons" i hagueren comentaris per a tots els gustos, uns inclús emocionats. Un home major quasi en les llàgrimes als ulls ens assegurava haver vist les cavalleries quan era xicotet, i ens deia que érem coneguts com la Cavalleria del Vi (¿?). El periòdic Ciudad, ens dedicava una pàgina el dia 24 d'abril, ressaltant amb titulars: "SE CONSOLIDA LA DIANA DELS CAVALLETS COMO UN ACTO OFICIAL MAS". Desplegant després grans lloances per a nosaltres. Triomf doncs de la Primera de Cavalleria. Ara a seguir, no podem defraudar. A continuació Processó General. Un grup reduït de Realistes ho feren amb cera i la resta amb armes. Fernando García Molina amb el guió que ens representa obria la formació, seguit d'un gran grup de Realistes. De nit la família Realista s'ajunta de nou per a sopar a l'Hotel Reconquista. Aquest any fou un poc especial, ja que junts homenatjàrem


Memòria any fester 1992-1993

Abacuc. Durant el transcurs del sopar es digueren unes paraules, emocionades per cert, referint-se a la figura del gran fester. Rafa Botí, com a primer tro i en nom de tots, li fa entrega a Abacuc Maiques Juan d'un artístic pergamí que l'acredita com a fester d'honor Realista, màxima distinció que atorga nostra filà, i que tan sols ell la té. Dos grups de festers participen en l'acte informal de la Retreta. El temps discorre, la festa se'ns va de les mans. El dia de l'Alardo amaneix de nou perfecte. Pel matí no faltaren les guerrilles a Caramanxel i tampoc faltaren Realistes; mentre ho feu allí i ens deixeu dormir als demés, val. A qui la ressaca li ho permeteix esmorza a la filà, a compte de la fulla, mentre altres es conformen amb café calent i aigua mineral. A les 12.10 h i des de Sant Nicolau comença nostra participació en els trons fins les 13.10 h, fent de cop José Antonio Bravo. L'acte es desenvolupa amb tota normalitat, comptant amb una gran participació. Amenitzats per nostra xaranga ens donem cita a l'hotel per a dinar. El menú com és hàbit, putxero amb penques, moltes penques. Després de tant suculent menjar alguns aprofiten per a pegar una becaina. Són dies de molt camejar i de poc descansar. Per la vesprada de nou a disparar, des de darrere del castell fins Sant Nicolau i tornar a baixar. Menys participació que de matí, hi havia entre altres coses futbol en el camp del Collao i a més retransmitit per Canal 9 Televisió. Començàrem a les 17.30 h fins a les 19.00 h, desenvolupant el càrrec de cop Rafael Gandia Ibáñez. Bravo tenia feina vigilant el castell. Poc més que contar-vos, crec que no em deixe res fins ara. Ja veu la quantitat d'actes que fem. Per la nit junt al xiquet Sant Jordiet i cantant nostre Himne ens despedírem de la Festa del 93. Grups dispersos organitzen soparets, altres Ventraeta, que no aplegaren a fer-la perquè la pluja aparegué i encara no ens hem aclarit amb l'oratge; altres ho feren a la porta de l'església del sant amb el més típic: la paella.


_Vivències

He començat parlant-vos del temps que marca el començ i la fi d'una tasca. Ara vos dic que el poeta valencià Vicent Andrés Estellés assegura que només hi ha un temps, temps d'amor i de treball. Gràcies a tots per la vostra col·laboració i atenció.Visca sant Jordi! Jordi Linares i Abad Alcoi, 15 de maig de 1993


MEMÒRIA ANY FESTER 1993-1994 108 ANIVERSARI DE LA FUNDACIÓ DE LA FILÀ

I. Vinc a parlar-vos de les nostres coses i, com a pregó ben clar del meu sentit porte en la mà el pendó dels Realistes i la Creu de Sant Jordi al pit. (Inspirat en Teodor Llorente) Festa d'arrels alcoianes que brolla lluenta i frondosa que naix de nostres entranyes barrejada de flors i de pólvora. Vinc a parlar-vos de les nostres coses (...) Acabava la meua memòria l'any passat reconeixent que tan sol hi ha un temps, TEMPS D'AMOR I DE TREBALL, així ho crec, i així vos ho done a conèixer hui de nou. Pense que tan sol la pràctica d'aquestos elements, amor i treball, ens poden portar cap a la glòria, cap a l'èxit del futur immediat. Paraules màgiques són però cal posar-les dia a dia al servei del que ens uneix, la Festa, i a més de la nostra filà com a nucli fester que alimenta eixa Festa que tant volem. Sí, Realistes, no ens capia el menor dubte que som exemplars. Nostre comportament al carrer, els actes als quals hi participem són del bo el millor. Ortganització, presentació, ordre i serietat, avalen hui dia nostra presència festera. Per ací perfecte, tal volta un poc de comprensió i amor ens falte, caldrà treballar-ho. Tot comença el dia que anomenem del descans, mentre guardem el ves-


Vivències

tit que tan orgullosament hem lluit, mentre el mal de cap se'ns va, les cames tornen a la seua normalitat, passen pel nostre pensament totes les imatges de les festes i al mateix temps, la nova projecció, sí, el futur, les pròximes festes. Hem d'oblidar allò que no ens ha anat bé i eliminar-ho i canviar per altres activitats que tal volta ens hagueren anat millor. La Festa del 94 ja està en marxa. Com si res passarà ens tornem a veure a la taula d'escot, als cotos, a la barra del bar. Anem a preparar de nou nostra presència festiva i festera. El 15 de maig té lloc la assemblea general ordinària com és reglamentari. La lectura de l'acta anterior per Leopoldo Camargo Llorens i la llegida de la memòria per la meua part dóna pas a l'agraïment als fester que col·laboraren en la impressió de la loteria, Juan Pedrós, Antonio Aracil, Antonio López i Rafael Seguí. Es donen els premis als campions de cotos, Jordi Linares i Abad i Santiago Sanjuan Gil, que reben uns quadres amb motius grecs. També reben obsequis els subcampions José Rubio de la Rosa i Juan Francisco Boluda. Es felicità el nostre veterà amic Abacuc Maiques Juan pels seus cinquanta anys com a fester Realista, tot després de la renovació de la junta directiva. Tan sols hi ha un canvi: Fernando Pena ocupa el lloc que deixa Leopoldo Camargo per motius de treball, passant a ocupar el càrrec de secretari Javier Barber Domènech. La resta de la junta directiva roman per a afrontar els anys difícils de càrrec. Leopoldo Camargo creuà allà per l'any 1982, any d'alferes, i sempre ha estat al servei de la filà, ocupant els dos últims anys el laboriós càrrec de secretari.

Leopoldo i Saul Camargo

Es passa a continuació a les propostes de la junta que no són altres que les de continuar treballant al servei de la filà, de tots i cadascun de nosaltres i afrontar el que ens espera, anys de glòria, però també de molt sacrifici. Queda fixada la nova fulla en 65.000 pessetes, comptant amb


Memòria any fester 1993-1994

l'estalvi dels anys de càrrec, que no està gens mal per a com estan les coses. També hi ha un capítol amarg i són els fets protagonitzats per alguns festers la nit dels soparets, que permeteren la vestida de la indumentària Realista a altres que no pertanyien o no estaven en condicions establides de fer-ho segons els reglaments pels quals ens governem. S'establiren sancions a proposta de la junta directiva que foren aprovades per l'assemblea legalment constituïda per tant, i crec que tinc l'obligació de dirho, les resolucions preses aquell dia en qüestió d'assemblea, no d'uns quants, ni tan sol de la junta. La responsabilitat és de tots. Es comenta el començar a treballar per als anys de càrrec per mig de comissions creades per a tal efecte. Hi ha propostes per a canviar alguns punts de l'estatut de la filà, com és l'article 82 que parla de l'anomenament de les esquadres de negres, cosa que si no és mitjançant unes signatures avalades per festers presentant serioses causes no es pot dur avant; a més que seria qüestió d'una assemblea extraordinària. L'assumpte queda pel moment així, a l'espera que nostre reglament, més bé o més mal, però a la fi és el nostre, es porte a la pràctica en tots els seus articles. Amb les discussions pròpies, sempre en un bon to de companyonia, s'alça la sessió. Per la nit i malgrat siga a escot hi ha ensaio amenitzat per la música d'Atzeneta. Els nostres cavallets, sí les joguines amb les quals tant gaudim, són sol·licitats pel Col·legi José Arnauda per a representar unes partides d'escacs i allí anaren el 28 de maig. El 3 de juny es celebra l'assemblea general de l'Associació de Sant Jordi. Cal destacar les referències que fa Josep Maria Segura, cronista, a la nostra filà, tant del comportament Realista com dels cavallets. El Sant Jordiet pel qual tant demanem a nostre patró no ve, són els Abencerratges els qui desenvoluparan el càrrec encarnant-lo el xiquet Jordi Balaguer. Tant els companys de petanca com els de futbol sala acudeixen setmana a setmana a complir amb els compromisos de trofeus interns, el que podríem anomenar trofeus estiuencs. Així el futbol sala acudeix al Trofeu Serpis Atlèthic, junt als equips El Barco i Mirofret. Es classifiquen en


Vivències

quart lloc (6 de juny). El 7 de juny hi ha una reunió a la filà per intercanviar opinions i polsar l'ànim de diferents sectors de festers, pensant en els futurs anys de càrrec. Així junta directiva, consellers i festers amb manifesta il·lusió, pensen i comparteixen opinions. Tots coincidim que el poder està en la imaginació, els diners acompanyen, però per damunt està el poder del pensament i, torne a insistir, en la unió de tots, compartir les inquietuds. No van a vindré de fora a donar-nos res ni a organitzar-nos res. Som simplement nosaltres els Realistes d'avui els qui tenim la paraula. Així es creen unes comissions, no definides en quant als components, que serien les següents: cultura, economia, boatos, vestuari, esports, oci, menjars, etc. La mateixa comissió es reuneix el dia 12 de juliol. El 19 de juny té lloc el VI Trofeu de Futbol Sala filà Realistes on participen dos equips de la filà, joves i veterans, Bar Deportivo i Serpis Atlètic. El triomf correspon als del Bar Deportivo, on pertanyen festers Realistes. Per la nit hi ha sopar de confraternitat al local de la filà entre esportistes, col·laboradors i tot un ventall d'amics i companys de l'esport, amb trofeus i regals per a tots els presents. A la fi el que es deu de fer, fomentar la unió i companyonia entre tothom. Just l'endemà del trofeu Realista, ens desplacem a la veïna localitat d'Albaida per a fer la dinà, podríem dir que és el primer acte de filà de l'any fester que comencem. El creuats, simpatitzants, músics i amics ens donem cita. Som els Realistes, la filà d'artistes que anomena Armando Santacreu, sí, nosaltres, junts de nou per a festejar i celebrar que estem dispostes a la festa. Feia un dia calorós, fort, sol esplèndid i gaudírem de veure's de nou com a nucli fester. El local, tal volta, no ens acompanyà i patírem calor i falta d'espai, però no faltà el bon humor i les samarretes del cavallet que donaren alegria a la vesprada Realista. Tant de matí com després de dinar note massa escampada per part de tots i crec deuríem organitzar l'esmorzaret i la copeta un poc, per a estar més junts, doncs es tracta d'això. No hi ha enguany marxa a la platja per part de cap grup o montepio. El Folloneret que ho venia organitzant, i dit siga de passada aplegaren a desplaçar tres autobusos, per causes que no sabem ha deixat de fer-ho.


Memòria any fester 1993-1994

Les eixides al camp, casetes, viatges, vacances en general, deixen pas al descans, a l'esbargiment, pensat i fet d'una altra manera. Hi ha qui en eixos moments, quan el fester diria que està descansant de la seua activitat festera, no ho està. Precisament sóc jo, qui vos llig en aquestos moments. Un fet inesperat es produeix a la meua vida festera. El dia 20 de juliol sóc nomenat bibliotecari de l'Associació de Sant Jordi per Octavio Rico Jover, president, i la seua junta. L'assumpte es portà amb rigorós silenci per part de la institució i del meu propi. Teniu, Realistes, per tant un directiu a la vostra Associació. Dies després pose el càrrec de cronista de la filà a disposició de Rafael Botí, nostre primer tro, que a més de felicitar-me em diu que continue, -"compte amb tu"-, i ací estic. Des del que puc fer per la filà, per Alcoi i per sant Jordi, no tingau dubte que ho faré. El meu és tal volta escriure, ordenar, clasificar, captar notícies... És una manera més de fer i col·laborar amb la Festa. Amb anterioritat em precedirà Enrique Pascual Rico, Rafael Cantó Tomàs, "Cantonet", José Albero Martínez, a més fester d'honor a l'actualitat, Miguel Pascual Valero, Santiago Pericás Sanjuan (fester d'honor), Francisco Santonja Gisbert i José Tormo Nácher, "el León", que fou fester d'honor de l'Associació fins la mort. Una bona llista de festers Realistes que han estat al servei d'Alcoi i la seua Festa. Ara em toca a mi i com a persona, fester i Realista estic orgullós i sastisfet. Així apleguem a les esperades vacances, no sense passar un lleuger disgust, doncs entren a robar al nostre local, causant perjudici al balcó i furtant algunes coses al conserge. El mes d'agost el servei de filà roman tancat. El 3 de setembre ens tornem a veure. Contents de nou per estar junts per contar-se les batalletes de les passades vacances i per a planificar de nou la festa que ens toca a la porta. Comença l'activitat esportiva, organitzant-se dos equips de futbol sala, un de veterans i altre de sèniors, així com dos equips de petanca, per a intervenir en els campionats locals. El dia 11 de setembre té lloc la primera manifestació festera al local de la filà mitjançant un ensaio a escot. El dia 19 no faltaren un grup de Realistes a la romeria de la Font Roja que organitzaren l'anada en un "pensat i fet" el dia anterior. Nicasio Alemany conduint un "jeep", porta


Vivències

el material comestible i lloc per als cansats, així diguem que hi hagué participació. I l'activitat, puc dir-ho, ja no para, setmana a setmana anirem cobrint un apretat calendari i quan no hi ha res, doncs, pensem en portar avant alguna cosa. El 2 d'octubre té lloc l'assemblea general del Mig Any, obrint la sessió a les 16.45 h Rafael Botí amb les preceptives paraules: "per Alcoi i per sant Jordi". Al voltant de setanta-cinc festers ens donem cita per a nomenar els gloriers i informar-se del desenvolupament dels actes del Mig Any. Comença el primer tro felicitant-me pel meu nomenament de bibliotecari i donar a conèixer als presents la notícia. A continuació passa a informarnos d'assumptes com, l´entraeta, l'olla, campionat de cotos... Es proclamen els gloriers, José Antonio Bravo, l'oficial, que ens representarà al carrer, i Jesús Sirvent que ho farà a l'Hospital Civil d'Oliver. La butlleta donà la sort al xiquet David González Valero, nét del conegut fester Juan Valero, que representarà els xiquets Realistes i com no a la pròpia filà en la Glòria Infantil. El xiquet Jordi Botí, fill del primer tro, ix en segon lloc i per tant és reserva. Es dóna les gràcies a tots els festers que hi col·laboren d'una manera o d'altra, així és el cas de Santiago Sanjuan que regalà els xandalls, per als equips d'esport. A Toni Aracil per facilitar la seua casa de camp per a fer l'olla i algun ensaio del cavallet, i com no a nostre primer tro que també contribueix, malgrat ell no es nomene, als cuiners Modesto, Serra, Gilberto i fins i tot al sergent "Juanillo". S'anuncia també la loteria, són 2.700.000 pessetes que hi ha que vendre i per tant: "entre tots, tot". Després de donar més informació relativa als nous talls de pantalons, trofeu intern de cotos, cavallets, cost de la fulla, la dinà d'Albaida, etc., es passa al capítol de precs i qüestions. El fester Enrique Pascual demana la supervisió dels articles 50, relatiu al pagament de festers quan apleguen als divuit anys, i el 82, que parla del nomenament de les esquadres de negres. El primer tro fa constar que es deuen respectar al màxim els estatuts i que cal presentar un escrit amb signatures de festers demanant el que es vol. Amb un bon ambient replet de comentaris per a tots gustos s'alça la sessió, que ha sigut lleugera doncs eren les 18.05 h de la vesprada.


Memòria any fester 1993-1994

Per la nit hi ha ensaio oficial amenitzat per la música d'Albaida.

II.

"El MIG ANY envairà la ciutat i tots els alcoians farem nostres uns moments on no faltarà la música i el soroll, la degustació de la bona olleta, les vetllades teatrals, els concursos i, per descomptat, les entraetes, que ens duran al pensament precioses i esperades imatges de l'abril pròxim" (llibret del Mig Any). Els actes del Mig Any comencen amb el campionat de cotos, organitzat per l'Associació de Sant Jordi i on competixen a més de les vint-i-vuit filaes, les tres bandes de música, i components de la junta directiva de l'Associació. La primera partida es juga el dia 4 i per sorteig ens toca enfrontats als de la junta. Ens representaren Santiago Pericás i Pep Rubio de la Rosa. Quedem eliminats a la primera partida, després de sofrir els "bacs i cantades" de Santiago Pastor i Jordi Montava, que tenien les cartes de cara. El 17, els Realistes s'ajuntem per a fer l'ofrena floral al sant Jordi de les rajoletes. La família Realista es dóna de nou cita per a retre un petit homenatge al patró representat a la fi del carrer que porta el seu nom i on tenim la nostra seu. No faltaren els xeremiters de La Degollà, les flors, l'explosió d'una mascletà, i per supost la nostra presència que és important. Asistí a l'acte Octavio Rico Jover, president de l'Associació, que a més compartirà amb nosaltres un refresquet a la filà una vegada acabat l'acte. Entrem de ple en la gran setmana del Mig Any. El dissabte 23 d'octubre es celebra el concurs d'olleta i l'esperada entraeta. No hi hagué enguany tampoc plat, és a dir, no hi ha premi. Magenta i Verds s'enduien els trofeus. Com sempre i això ho sabeu tan bé com jo, l'olleta estava riquíssima. A més que ja hi poden córrer per a alcançar-nos en trofeus. Per a l'entraeta la família Moltó, coneguts també com "els Gori", Jaume Sancho i altres ens obsequiaren amb una pegatina que deia: "Haga frío o calor, la filà Realistes la mejor". Bo és el detall i esperem amb il·lusió el dit que ens portaran els esmentats amics. Ja a l'ho-


_Vivències

tel, després de l'entraeta o cercavila, com vullgau, l'Agrupació Coral de Baena (Córdoba) ens féu una visita mentre sopàvem, degustant el café, beguda alcoiana per excel·lència i feren mostra del seu saber artístic interpretant-nos cançons de la seua terra. Tot és festa i compartim el que tenim, bon humor i hospitalitat, que tant caracteritza el fester alcoià i Realista. Una nit que ens feia recordar les festes, entusiasmats tots en pensar si tal volta era ja la nit dels Mùsics. Sí ho era en l'ambient, però la veritat és que falta Mig Any. Això està ahí. El dia 31 d'octubre és la visita anual a Fontilles, on els Realistes abraçaren de nou els allí acollits. Dos autobusos que fins allí es traslladaren en bona mostra del sentiment que la nostra filà dispensa cap al llatzeret. La Festa es feia present i allí estaven els Realistes. La climatologia no ens acompanyà doncs pluja a cabassos i fred no faltaren. El periòdic Información d'Alacant, el dia 1 de novembre, presentava al seu reportatge sobre la Festa de Fontilles, i una fotografia en la qual apareix una esquadra Realista, destacant Adolfo Romeu fent de cap. I ja des d'ací no paràrem. El 5 de novembre comença el campionat de cotos intern, que a més enguany presenta unes innovacions que consisteixen en jugar les partides pel sistema de lligueta. A la final apleguen els millors, Modesto Sempere i Toni Serra enfrontats als "temibles" Javier Morales i Miguel Espí, alçant-se els primers amb el triomf. Motius que ens omplin de satisfacció, veure's, xarrar, jugar a cotos, compartir vermut i inquietuds, que bonic! El dia 20 té lloc el sopar d'homenatge a la dona del fester, on ens donàrem cita quasi cinquanta festers amb les dones. Santi Pericás, nostre darrer tro, pensà per a l'ocasió un bon menú i a més barat, perquè tots pugam gaudir de la vetllada i no hi hagen queixes. Malgrat no ho aparente Santi es preocupa molt d'eixes coses, sempre busca el millor per a tots. Amenitzà l'Orquestra Caraba, com ho ve fent últimament. La veritat és que ja formen part de la família festera. Rafel, Florencio, Hernán, Arellano, Calay, Silvia i Alfredo, no són els Beatles, tampoc són Los Panchos, ni Zapato Veloz, ni Dyango, són això, Caraba, però ens fan ballar, sentir i gaudir d'unes vetllades molt bones.


Memòria any fester 1993-1994

El dia 27 hi ha ensaio de nou, organitzat per la filà. Una trista notícia ompli de dol els Realistes. Després de dos mesos de llarga i penosa malaltia rebem un fort cop moral, José Rubio de la Rosa, Pep, ens diu adéu per a sempre. Era el dia 14 de desembre i el nostre amic Pep ja no estava entre nosaltres. Tots acudírem a pregar per ell a l'església de Sant Roc, que plena de gom a gom manifestava en cadascun de nosaltres el sentiment per la pèrdua d'un ser volgut. El silenci total, tal volta interromput per llàgrimes i mostres exterioritzades de dol, fou l'acomiadament sentit de familiars, amics i de la filà Realistes. Pep Rubio, al qui anomenàvem De la Rosa, era un fester "dels d'abans", "campechano", voluntariós, servicial, animós, pareixia que mai tenia problemes. El recorde perfectament en molts moments però en guarde un per a sempre. Pep fou un dels que em va influir per a creuar per aquesta filà, allà per l'any 1976 (estava en la mili i no ho vaig fer fins el 1978). Va guiar, junts a d'altres festers el meus primers passos en la Festa. Va formar part de la junta directiva de la filà com a cop i com a vocal de roberia. No hi ha cap activitat en la qual Pep no estaguera clavat, futbol sala, grup de percussió, xeremies, cavallet, patge del Rei junt a Bravo... i allí on participava sempre deixava el segell inconfundible seu, harmonia, pau, germanor, amistat. Que dir també d'eixos moments agradables, inclus còmics, que Pep ens regalava. La passada de revista de Diana per als nous i matiners. Les besades en reunions... Era a la fi una xicoteta institució dins de la filà. El recordarem per sempre perquè fou una persona molt activa i amant d'allò que l'envoltava. Desacansa en pau, Pep, amic, vetla per nosaltres. Segur que estàs treballant com sempre, junt a sant Jordi, per la teua família, per Alcoi i per la teua filà. La tristesa ens embarga però la vida continua. L'activitat de la filà es centra en les loteries, pagaments i preparació per a Nadal i Reis. El mateix dia 14 apareix al periòdic local Ciudad el que podríem considerar un desafortunat comentari relatiu a la presentació de nostra loteria. Mentre Juan Carlos Miró va fer un esforç per a pagar la impressió i donar a conèixer un dècim de loteria de 1966, precisament aparegut en abril, l'esmentat periòdic ho dóna a conèixer com a reproducció cubista. En fi, aprofite per a deixar clar del que es tracta.


Vivències

Per la seua part el montepio El Folloneret II, realitza participacions de loteria amb la reproducció d'una pegatina molt simpàtica en la qual apareix un Realista, en no molt bones condicions, entrant al seu harem, també costejat per Juan Carlos Miró. El dia 21 està programat l'ensaio i sopar del pobre. La junta directiva suspèn els actes, considerant que ens pesa encara el dol del nostre company i amic Pep Rubio. Enmig d'una emoció continguda es sortegen les cistelles i els lots nadalencs i la sort recau en Manolo Arsís Caerols que s'emporta el gros i Nicasio Alemany i Fernando Pena els lots. Per la seua part el montepio El Folloneret reparteix per a tots el seus socis un lot nadalenc. Tots de nou il·lusionats, esperem la sort del sorteig per exel·lència, on juguem més que en tot l'any. Els xiquets tampoc trauen enguany la nostra butlleta ni el 57.107 que jugàvem tota la filà ni el 60.505, que jugàvem els "folloneros". La sort anava de filà, però a la veïna localitat del Campello. Comentaris seriosos ens diuen que a la barra del bar de nostra pròpia filà hi hagué un talonari d'eixa comparsa, porta't per un soci Realista, Pep Armengol, component de La Degollà. El 14 de gener, després d'algun temps estudiant i fent algunes investigacions, un company al qual considere amic de la junta de l'Associació, Santiago Pastor, ens regala una fotografia enmarcada en la qual apareix un Realista d'eixos vells, des del cavallet, més o menys de començ de segle (1905) i anomenat Francisco García Olcina, conegut en el seu temps com "el Rullo". Hui tots el podem veure a la filà. Nostre darrer tro Santi Pericás també aporta dos fotografies del començ dels Realistes com a filà, ja que abans érem de cavalleria. El mateix dia Josep Maria Segura, cronista de l'Associació junt al fotògraf José Romero, ens visiten per a confeccionar la història del nostre sant Jordi i fer-li la foto corresponent. Podem gaudir de l'esmentat article en la Revista de la Festa de l'any 94. I la nostra activitat festera, agradable i bulliciosa, continua sense parar, no s'aturarà fins l'abril on la primavera ens saludarà a tots els alcoians i nosaltres rendirem un any més homenatge a la Festa que protagonitzem.


Memòria any fester 1993-1994

Setmana a setmana, de dissabte a dissabte, els ensaios van succeint-se. Els components de la III Quadra de Cavalleria - Era Atòmica, van preparantse i pensant noves evolucions que faran la delícia del públic el 23 d'abril. De nou el 21 de febrer la família Realista està de dol. Àngel Moltó Blanes, més conegut com "el Senyoret", de forma ràpida ens deixa. Ningú esperava tan fatal desenllaç, doncs, Àngel gaudia dins del que cabia d'una bona salud. Els Realistes també l'acompanyàrem per a donar-li l'últim adéu a l'església del Divino Maestro. Compartírem amb "el Senyoret" a la taula d'escot, junt als seus amics inseparables, Fita, Santonja i Ciscar, antics Realistes, les seues experiències com a festers. Les Dianes del Carbonato, les esquadres, els dinars a Agres, les seues formes d'administració quan eren directius... Àngel va pertànyer a la junta de la filà sent primer tro Paco Santonja i participà també en esquadra de negres. "El Senyoret" forma part de la història Realista i així el recordarem. Descanse en pau. Escrivint aquestes línies em done compte com passa de ràpid l'any, viscut de ple, amb les seus alegries i penes, satisfaccions i incomprensions, moments fàcils de ternura i difícils també, en fi tota una aventura que val la pena viure. Com ho venen fent tots els anys, els components de l'equip Primera de Cavalleria es presenten al concurs radiofònic Temps de Festa, organitzat per Antena 3 Ràdio. Eren eliminats en el primer programa però cada vegada estan més preparats i de segur en un altre tipus de concurs hagueren seguit avant. I ja el 26 de març ens convida a l'assemblea general del Diumenge de Rams. Es la vesprada de la il·lusió, em tocarà, no em tocarà, em votaran o no. Vesprada màgica, perquè així és la Festa. El programa està preparat pel primer tro i la seua junta, tot a punt. Recomanacions perquè tot isca millor del que ens ix, perquè pugam gaudir millor del que tant ens ha costat, esforç econòmic i també treball. A la porta estan dient-nos, i nosaltres ho sabem que l'abril és ja pròxim i per a nosaltres és sinònim de Festa manifestada en el seu esplendor en tres dies, setanta-dues hores intenses de viure amb un vestit que ens identifica, uns actes comuns, esbargiment, alegria desbordant, comunicació... Que meravella!


Vivències

Per la nit hi ha ensaio amenitzat per la música d'Albaida, és l'últim de l'any fester, després vindran ja les manifestacions festeres al carrer, és a dir, les entraetes. El glorieret infantil David González Valero ens ofereix el Diumenge de Rams un ensaio per als xiquets. Ja no quedaven diumenges lliures al calendari Realista i hagueren de fer-ho eixe assenyalat dia. De totes formes els xavals als compassos de pas-dobles i marxes mores, servides per l'equip discotequer de la filà, gaudiren i feren gaudir tots els presents amb les seues evolucions. Els Rams donen pas a la Setmana Santa on s'organitza per part de la Fundació Pública Municipal Centre d'Esports l'anomenat Trofeu de Filaes que enguany es disputa els dies 31 de març i 1 d'abril. Els Realistes participàrem en futbol sala sènior i petanca. Els del futbol sala estrenaven, de la mà generosa de Miguel Àngel Alcaraz, una nova equipació amb la marca Escuris al davant de la samarreta. Malgrat que els joves de futbol guanyaren als Marrakesch el primer partit no aconseguiren classificar-se. Per la seua part els companys de petanca, després de jugar autèntiques jornades maratonianes, doncs jugaven de matí i de vesprada, tampoc es classificaren per a les finals. Jugaren enfrontats a Vascos, Ligeros, Almogàvers, Gusmans, Benimerins i Andalusos. Es produí un triple empat del qual els jugadors Realistes foren eliminats; segur que fou per esgotament. En ser el dia 1 Divendres Sant no comença nostra Festa fins el dia 2. La penjada del cartell a la façana de l'Ajuntament i la presentació de la Revista de la Festa dóna pas al Diumenge de Glòria. Dia fresc, però net de núvols. De matí, com de costum, ens donem cita a la filà per a esmorzar, amenitzats per una xaranga d'Albaida. José Antonio Bravo i Jesús Sirvent es vestiren al despatx complint el ritus que els ha tocat desenvolupar. La donada del cigar, felicitacions i emocions donen pas a l'eixida cap a la plaça, abans esclatava una curta mascletà anunciant la presència dels gloriers. Una volta a la plaça, Jesús, ben acompanyat ix cap a l'Hospital i Bravo es queda a l'Ajuntament. Minuts després sonava Y Himne de la Festa a càrrec de la Unió Musical d'Alcoi, les campanes de Santa Maria repicaven amb força, saludant tots els alcoians i comunicantnos la seua alegria. És dia de Glòria i a més nostra Festa es fa present de


Memòria any fester 1993-1994

nou entre nosaltres. Forma el bàndol moro i arranca amb el pas-doble anomenat Eduardo Borràs, del compositor Francisco Esteve Pastor. Després els representants cristians ho fan amb la composició de Camilo Pérez Laporta, Krouger. Com sempre la participació del poble fou massiva i la desfilada brillantíssima. En finalitzar, al voltant de les 13.30 h es dispara una gran mascletà a la plaça d'Espanya i els Realistes ens disposem a creuar el pont de Sant Jordi acompanyant els gloriers, sent amenitzat per a l'ocasió per nostra xaranga. Excel·lent la participació dels festers en el dinar de Glòria acompanyats per familiars i amics, i l'organització de taules i menjar perfectes. Molt bé Santi. Els gloriers ens obsequiaren amb cigars i encenedors, així com un regalet per a nostres dones. En els xicotets detalls és on les persones demostren l'apreci que senten cap als altres. Per la nit i com venim fent-ho habitualment hi ha entraeta per l'Avinguda del País Valencià dedicat als nostres menuts, on també formaren una escuadra els majors com a representants Realistes. Fórem acompanyts musicalment per la Unió Musical Albaidense, L'Aranya. Dia per tant molt dur, anomenat "el dia més llarg", doncs, Xiulitets, esmorzar a la filà, Glòria, dinar, berenar al camp i entraeta, són molts actes per a un dia, però l'alcoià ho sap i complix al màxim. Esportistes i components del montepio El Cavallet feren la seua entraeta el dimecres 6 amb la banda d'Atzeneta i xeremiters de La Degollà. Acompanyats per la música d'Albaida i pels xeremiters de La Degollà férem la segona entraeta per Sant Nicolau el dia 9 d'abril, dissabte. Una esperada entraeta que no defraudà ningú. La majoria de festers Realistes gaudírem de la desfilada, molt ordenada i seriosa als compassos de les marxes mores El President i Sisco. Com ajuda a les despeses, paguem dos mil pessetes. El 10 d'abril és la Glòria Infantil, on el xiquet David González Valero ens representa. Acudírem a l'església de Santa Maria de matí els familiars i amics per a acompanyar nostre glorieret. No prengué la Primera Comunió perquè pensa fer-ho amb els seus companys de classe de Sant Vicent de Paul. Com és de costum esmorzàrem junt als xiquets acollits


Vivències

al Col·legi de Santa Anna, on fórem rebuts per les monges de bon grat, com sempre. Després de repartir entre els presents llepolies i regals, així com encenedors i cigars per als majors, ens esperava la traca que ens anuncia l'eixida cap a la filà i després al Partidor, on assumirà el seu paper de glorier i desfilarà David, rebent l'aplaudiment dels majors del seu poble. El dia 13 de nou entraeta, aquesta volta ho féu el grup anomenat Orba per l'avinguda del País Valencià. El dissabte 16 la neu fa acte de presència a nostra ciutat. Al casc urbà no aplegà a cuallar però sí a les serres que ens envolten. La sorpresa era evident ja que aquestos fenòmens són molt aillats. Dit siga de passada des de 1958 no ocorria l'esmentat fenomen. De nou el gros de la filà fa la seua entraeta el diumenge 17, que a més fou la Processó del Xicotet, amb una nodrida participació i per a finalitzar les entraetes el dimecres vint ho feien els components de El Folloneret amb la música d'Atzeneta pel País Valencià, després de rebre un bon ruixat d'aigua de pluja. Tots mirant el cel de nou, l'assumpte de l'oratge no estava gens clar, en absolut. Forts ruixats d'aigua i fins i tot neu, no ens feien cap gràcia. Pendents de "l'home del temps" ens disposem a viure de nou intensament les festes del 94. Ja és el dia dels Músics i el temps no escampava, el cel estava encapotat i les temperatures baixes, però com un regal del sant patró a l'hora d'entrar les músiques a la plaça d'Espanya i agafar José Luis Almeria Pintado, fill del malograt músic i director José Almeria, la batuta de mans del Sant Jordiet, el vent s'endú la negror i el sol feia acte de presència saludant tots els alcoians. Després del significatiu acte de Y Himne de la Festa els Realistes ens vèiem al Parterre on desfilàrem per Sant Llorenç, Mossèn Torregrossa, carrer de l'Escola fins a Sant Tomàs on formàrem amb marxa mora. Des de l'església del patró a l'hotel amb cercavila lleugera, que els músics anomenen Avecrem. "Els Gori" ens complimenten amb una pegatina que deia: "I ara que fem, fugim o ens quedem?". Ja una vegada instal·lats, la música i un gran ambient fester ens feien viure un any més el goig de la Festa.


Memòria any fester 1993-1994

III.

Dia veintidós d'abril quan l'aurora anuncia el dia entra el goig i l'alegria en esta ciutat f abril. Federico Hellín (1895) Té raó el poeta, a l'alba no sabem que ens passa. Ha entrat en nosaltres la Festa. Com a festers notem que alguna cosa ens transmuta. La vida quotidiana dóna pas, gràcies a l'embruix de nostra tradició, als brillants actes de nostra trilogia. De matinada no faltaren Realistes a la missa resada a l'església de Santa Maria, com els alcoians de 1276. I a les 6.00 h, mentre és hissada la bandera amb la creu vermella als merlets del castell, l'emoció ens embarga. La Diana arranca sense problemes. Els Realistes ens vérem com és hàbit a les 7.00 h del matí al local de nostra filà. Guardàrem un minut de silenci pels difunts i sobretot per l'amic Pep que ja no estava entre nosaltres i per tant físicament no passaria la tradicional revista. Si físicament no estava, sí ho era amb l'esperit. Pep estava amb nosaltres eixe matí. Prop de les 8.00 h Antonio Aracil Martínez encapçalava el primer tros de Diana, V arrancà, amb el pas-doble Ateneo Musical. Poc després aplegaven al carrer Sant Jordi realitzant girades a la filà i al sant Jordi de les rajoletes, després d'haver-ho fet a l'església del titular patró sant Jordi. El matí era esplèndid, un poc de frescor però a la fi un bon dia que ens animava més. Al so de El Fusteret l'amic Ripoll posava en marxa el segon tros de Diana que ix des de la Beniata, podríem dir. També diferents girades de la formació dianera, dedicades als càrrecs, marquen el lleuger pas matiner. I Adolfo Romeu, amb als compassos inconfundibles de Primavera, arranca la Diana del Carbonato des de Sant Nicolauet. Al voltant de les 10.00 h els Realistes entren a la plaça d'Espanya després d'haver realitzat el recorregut entre mostres d'alegria, goig i emoció, sense poder fer cap girada de formació perquè el retard era fort. L'Entrada dels cristians està al caure i nosaltres ens retirem per a esmorzar i descansar.


Vivències

De mig dia ens donem de nou cita, entre festers i músics, cent vuitanta-una persones a l'Hotel Reconquista. És el dinar dels esquadrers i tant uns com altres ens disposem a gaudir d'un bon vermut i d'un bon dinar, enmig de mostres d'alegria i bon humor que tant ens caracteritza. Hi ha temps de sobra, doncs cada any anem darrere i tenim l'eixida marcada a les 19.00 h, més o menys. I allí al Partidor tot a punt. Esquadra maquillada i tots, des del primer a l'últim, amb el disseny de nostra filà complet. Els músics de L'Aranya i els xeremiters de La Degollà també equipats amb xilaba. Tota una mostra per tant d'una filà, els Realistes, que es prenen amb tota seriositat l'acte. Exemple d'alcoiania festera, diria jo. La formació perfecta, de quatre en fons, i així ens ho reconeixen, com és el periòdic Ciudad que diu: "Los festeros de cuatro en fondo, lo cual le concede una gran agilidad a la Entrada". I vist des de fora com ho vaig veure enguany, puc dir-vos que som els millors. Donàvem la sensació d'una filà amb ganes de festa, molt compactada, il·lusionada amb el que estàvem fent, molt veterana, sabent cadascú el que ha de fer i on ha de estar. Conseqüents amb les directrius de fer Festa, per Alcoi i per sant Jordi. Passades les 19.00 h de la vesprada ix l'encapçalament de nostra formació. És Antonio Jorge Aracil qui portà a cavall la nostra senyera, nostre banderí, ben acompanyat per amics i per son pare Toni. Beto Vicedo agafa el comandament de l'esquadra i arranca amb la marxa mora Sisco, del mestre d'Ontinyent Daniel Ferrero Silvaje, no sense sentir l'emoció del moment, sí Beto, una arrancà és una arrancà i tan sols passa ací, al nostre poble Alcoi. El seguiren amb el comandament esquadrer Emilio Picurelli, Rafael Micó, Vicent Serra i Gilberto Carbonell que ho va fer amb El President, de Miguel Picó Biosca. Seguia a la formació la música, el relleu d'esquadra, una plataforma a forma de carrossa xicoteta amb xiquets dins i la resta de la filà. Tancava el seguici el cop Juan Antonio Bravo que ho feia a peu amb el trabuc, amb la bocana de flors i la carrossa de tancament amb xiquets i Abacuc Maiques Juan, el més antic, presidint. Perfecte. El veintitrés la campana romp a hora de costum, i acudixen tots al punt i es fa la segon diana; Federico Hellín (1895)


Memòria any fester 1993-1994

Jordi Linares i Abad. Cronista


Vivències

És un dia especial, és el dia de sant Jordi, nostre patró, d'ell naix la Festa. Del miracle del sant s'ompli nostre poble de pau, germanor i alegria. Feliç dia a tots els Jordi. Tots al punt, com diu la xicoteta estrofa que vos he llegit, acudim a la Segona Diana; enguany des del Partidor. Amb nostra banda de música, la Unió Musical Albaidense, que interpretava el pas-doble Ramiro Miralles, desfilàrem xiquets i grans, i com som així, tots amb disseny complet, vestit, capa i turbant. Ens hem fixat que així ens donem més categoria? Formaren primer els majors, una escuadra i a continuació pegats a la música els xiquets, ja que és la Diana dedicada a ells. La família Realista seguia des de les voreres la bonica desfilada de xiquets i grans mentre xarràvem i ens fèiem algun que altre herberet. La Diana dóna pas a l'esmorzar i a preparar-se per a la cercavila. I així a les 12.00 h ix des de la filà un gran grup de festers amb moltes ganes de passar-ho bé junt a la música, recorrent els carrers més cèntrics, com és costum, i repartint tota mena d'utensilis, molts d'ells que no serveixen per a res però que agraden el públic i el fester. És el contacte directe fester-poble. De vesprada el cavallet, enguany a més formant part dels actes de nostra trilogia, doncs apareix a la Concòrdia, Revista de la Festa i programa de mà. I així estava el carrer Sant Nicolau a les 17.30 h de la vesprada. Un èxit total, on festers i mirons gaudiren del seu. La Festa és així, és de tots i entre tots la hem de portar avant. I precisament som nosaltres els qui eixe dia i a eixa hora ho podem fer, donant de nosaltres mateix la pròpia història. Els núvols feien acte de presència, amenaçaven pluja. Tan sol quatre gotes mal contades, malgrat esperàvem aigua "a cabassos". Moments després es donava l'eixida a la Processó General des de la placeta del Carbó. Era jo qui donava les ordres oportunes d'eixida, "per Alcoi i per sant Jordi", rendint a nostre patró l'homenatge anual. Nosaltres com sempre en perfecte ordre. Tot el seguici estava format des de la placeta de la Mare de Déu. El banderí portat per Antonio Jorge i de cop l'amic Javier Morales, que li agrada desenvolupar tal lloc. Tampoc faltaren Realistes cobrint l'entrada de la imatge del patró a l'església amb bengales. Per la nit un grup de festers participen en la Retreta, acte desimbolicat per a gaudir festers i mirons. Ho feren amb la carrossa de la filà com és


Memòria any fester

1993-1994

preceptiu i estagueren acompanyats per xeremiters de La Degollà. Mestre tant els qui així ho decidiren es donaven cita a l'Hotel Reconquista on soparen junts. Al voltant de seixanta festers acompanyats per les seues dones i amics, junt a l'Orquestra Caraba, passaven l'agradable vetllada. Lloc aquest molt bo i de privilegi per a presenciar el castell de focs artificials que es dispara al voltant de la 1.00 h de la matinada des del pont de Sant Jordi. Qui esperava que dues hores després anava a esclatar un camió quasi a la porta de l'Hotel amb alguns explosius dins? Doncs així fou. Un fort esglai s'endugueren els qui encara romanien a les dependències de l'interior. La premsa local i provincial així ho comentava a l'endemà. Tan sol un esglai. Sant Jordi estava protegint-nos, com sempre. Llums vacilants i acreditades músiques; i després, el cavall de l'Estafeta. Quan els trabucs es lleven els clavells hi haurà febrils carregaments de pólvora. Vicent Andrés Estellés No era molt de matí quan ens reunim de nou al voltant de la taula. Aquesta vegada és per a esmorzar a la filà. L'hora de nostre Alardo és tard, a les 12.00 h, i ho sabem, així és que prenem el matí amb més tranquil·litat. Disparàrem, des de la plaça de Mossèn Josep, al voltant de cinquanta-cinc festers, pocs, comparant amb anys anteriors, i la majoria d'ells, joves. Els més veterans si no és precís no disparen, tal volta és que ja no poden amb la seua ànima. Comandava per a l'ocasió el fester Vicent Serra, ocupant com és preceptiu el lloc de cop. L'acte es desenvolupà amb tota normalitat. De migdia de nou i al voltant de la taula el dinar del putxeret. Que bé va el caldet, les penquetes i els trossets de carn per al cos! Fórem amenitzats per la xaranga d'Albaida, com en totes les festes. El cansament va apropiant-se de nosaltres, tan sol l'ànim alegre ens dóna força per a seguir. Encara queda Festa per a gaudir, així ho pensem i ho fem. El bon humor no ens falta. Per la vesprada de nou a carregar amb trabuc, polvorera i pólvora i... a l'acte. Des del darrer del castell fins als Salesians i tornar per a acabar a


Vivències

la plaça d'Espanya, entrant d'esquena, doncs de nou havíem perdut la guerra. Quaranta-cinc festers dispararen, donant-se el cas que Vicent Martínez, Antonio Jorge Aracil, José Sancho i Juan Alberto Porta tingueren un lleuger contratemps al carrer Sant Llorenç, en cremar-se part dels baixos del vestit Realista i sofrir alguna cremallada. No fou greu. Sant Jordi ens vetla. Sempre es prenen les mesures oportunes però la catifa de residus de pólvora que queda al sòl dóna pas a incontrolats fums i enceses i, com damunt som els penúltims, el risc és major. L'esperada Aparició del xiquet Sant Jordiet 1994, Jordi Balaguer, al damunt dels merlets del castell entre fums de colors, dóna pas a que s'escapen les llàgrimes, a que la gola tremole mentre canta V Himne. Estem dient adéu a nostra Festa, però des de dins de nostres entranyes naixen les festes de 1995. Diferents grups organitzen els soparets, el més nodrit, baix del campanar, organitza la paella típica Realista. El poble fa la festa en sa ordenada orgia i Alcoi es reviscola fet joia i verdanc. Sant Jordi és primavera, sant Jordi es harmonia i cal sentir-lo dins la massa de la sang. Joan Valls i Jordá I ací acabe, amics, aquesta quinta crònica. Sembla l'altre dia quan llegia la primera. Puntualment vos he contat el millor que he pogut la pròpia història, això que hem anat escrivint junts, vosaltres i jo, i que per circumstàncies li he donat forma. Ara crec que em toca l'hora del relleu, és l'hora de deixar la ploma i donar pas a d'altres. Compteu amb mi, sempre encontrareu l'alcoià, el fester i l'amic Realista. Moltes gràcies a tots i cadascun de vosaltres per la vostra comprensió i ajuda. Gràcies perquè heu seguit amb entusiame els meus relats. Gràcies sobretot per la vostra amistat. Visca sant Jordi! Jordi Linares i Abad Alcoi, 14 de maig de 1994


MEMÒRIA ANY FESTER 1994-1995 109 ANIVERSARI DE LA FUNDACIÓ DE LA FILÀ

1. Festa, Jo t'esperaré recollit d'enyorança com espera la fe la millor esperança. Si, jo t'esperaré, Festa. I vindràs a la fi, amb ales i roses tota tu feta en la propera primavera I vindràs de nou a mi, Festa.

Pensament de dia de descans; sí, és el 25 d'abril i pensem en esperarar la propera festa amb un nuc a la gola. Enyorança i esperança, paraules clau per a eixe dia quan s'alcem del llit i el cap encara ens pega punxades i les cames tampoc s'han desunflat. Passaven pel meu cap aquestos pensaments, coses de fester, quan l'amic Rafael Botí, nostre primer tro, m'anuncia que l'endemà convoca la junta directiva de la filà, no s'encontra gens bé i vol parlar amb nosaltres. Amb tristor i per circumstàncies que a poc a poc aniré relatant-vos, Rafael, decideix dimitir. Certs fets, xarrades i actuacions seues estaven mal vistes per algun sector de la filà i no estava dispost a continuar al front dels Realistes. Comprés per part de la pròpia junta decidírem tots, jo entre ells, dimitir i presentar a l'assemblea de la filà el nostres càrrecs. A partir d'ahí guardàrem silenci i preparàrem tot per a l'assemblea general el 14 de maig.


Vivències

Mentre, el 29 d'abril, la filà era tot bullici i s'obrin de nou els montepios, El Cavallet i El Folloneret. Vull destacar la figura de l'amic Miquel Espí, que ha dut el montepio de El Cavallet durant sis anys i que a més d'agrair-li el seu esforç i entusiasme ha proveït d'un important fons als del montepio que al voltant de trenta continuen en l'esmentat montepio. Quede constància i li done les gràcies sincerament a Miquel per la seua llavor, també a Rafa Botí, a Javier Morales i a Juan Soriano que d'una forma o d'altra l'ajuden. Crec, i així ho faré constar, que ha sigut un encert i un èxit total. A l'abril tots els del montepio traurem una quantitat al voltant de dues-centes cinquanta mil pessetes més una quantitat important per a fer ensaios i alguna coseta. Gràcies Miquel. Per la seua part els "folloneros" continuen en la marxa de la festa amb els seus ensaios i procurant bon ambient, cosa també d'agrair als amics Gilberto Carbonell, José Tomàs, Fernando García, Vicent García i altres que totes les setmanes obrin la taula d'escot. I aplega el 14 de maig en el qual com a ordre del dia teníem la lectura de l'acta anterior, lectura de la crònica o memòria festera, dació de comptes, dimissió irrevocable de la junta directiva i precs i qüestions. Malgrat l'ambient, que discorria entre expectant i tens, no hi hagué alteració alguna fins al punt clau de la vesprada, la dimissió de la junta directiva al complet. Abans es feia entrega dels trofeus als campions del torneig intern de cotos que fou per a Modesto Sempere i Toni Serra -quina parella!- i un obsequi per als subcampions, res menys que els amics Miguel Espí i Javier Morales, que estan dispostes a marcar i deixar constància del seu estil. Hi havia, i tots ho sabíem, una petició clara i formal per part d'un jove i bon fester per a desenvolupar el càrrec ja pròxim d'alferes. Enmig de la tristor que ens embargava, Rafael Botí Sempere, com a primer tro, proposa, i l'assemblea ratifica i nomena, Miguel Àngel Alcaraz com alferes 1996 de la filà Realistes. L'emoció i els aplaudiments abarroten el xicotet local, però, cert és que... ja tenim alferes! Enhorabona. El punt negre és la dimissió de la junta i Rafael Botí vol fer-ho curt, donant les explicacions oportunes, però curt. Hi ha uns problemes que


Memòria any fester 1994-1995

venen de llarg i que jo també he anat relatant-vos, i és que les coses no es poden fer a la lleugera i més quan es pretén administrar i tractar a tots per igual, doncs tots som Realistes, tenim unes normes, millors o pitjors, però són nostres, ahí estan i cal complir-les i fer-les complir. Així s'acumularen casos com Pep Rubio, que en la pau de sant Jordi estiga, pels rebuts d'anys de càrrec; el cas de José Pérez i Javier Llinares per acollir sense permís de la directiva a persones alienes a la filà i vestir-les amb la nostra indumentària; crítiques duríssimes a la dinà d'Albaida.... Tot açò fa que els qui ara estem dirigint el destí Realista ens cansem, perquè a la fi tots som festers i tots sabem el que ens agrada. Es passa a continuació a un intercanvi de paréixers i la general covenç el primer tro de la confiança dipositada en ell i en la junta. Així es recapacita i Rafael Botí es compromet a admetre altres candidatures i ocupar el lloc fins que es nomene altra junta en una pròxima assemblea. Entre els dies 16 i 17 de maig hi ha de nou contactes per a realitzar alguns canvis. Quatre són: Vicente Serra per Miguel Espí, com a comptador; José Tomàs per Rafael Palmer Balaguer, com a vocal de roberia; Jorge Sedano per Fernando Pena i Francisco Belda per Fernando García com a de vocals de filà. Tots els demés continuen formant part de la junta directiva de la filà. El dia 20 de maig té lloc l'assemblea general extraordinària on es dóna a conèixer la nova directiva, ja que no es presentaren altres candidatures. La nova junta proposa per a l'any fester 94-95 una fulla de 70.000 ptes., corresponent deu-mil d'elles d'estalvi per als anys de càrrec. Parlàrem de coses de Festa, que és cosa nostra. Hi ha propostes, moltes propostes, que amb un ambient serè, tranquil, es poden estudiar i donar resposta en el seu moment. Així i tot es presenta, per part del fester Rafael Palmer Peidro i quaranta-tres signatures més, una sol·licitud per a canviar l'article 82 de nostre reglament intern, que parla com tots sabeu de la roda de les esquadres de negres. Sent ja les 22.00 h passades de la nit, decidírem veure-ho durant altra assemblea, que quedà convocada per al 4 de juny. El dissabte 4 de juny tornàrem a reunir-se al local de filà per a tractar l'assumpte de l'article vuitanta-dos. El debat central era canviar l'esmentat article que diu, més o menys, que els esquadrers de negres han de ser


Vivències

nomenats per rigorós ordre d'antiguitat de la filà i el que es volia era formar una roda d'esquadrers, quedant reservada l'esquadra si es diu no fins que el fester la faça. Tot quedà a la fi en una votació que guanyaren els votants que estaven a favor de la modificació, però com no aplegaren a les tres quartes parts del total dels vots ens quedàrem tal com estaven. A continuació és nomenada l'esquadra d'alferes i "ací pau i allà glòria". Després de la tempesta diuen que ve la calma. I ací no deuen haver vencedors ni vençuts, a la fi en totes aquestes coses el que guanya és la pròpia entitat, la filà, que deu eixir enfortida. Sense més, apleguem al dia 5 de juny, és la dinà de la filà, la dinà dels creuats i la férem a la piscina municipal, lloc molt bo i que resultà francament divertit i distret a més de confortable. Ja de matí s'ajuntàrem per a esmorzar, però abans ja s'havien jugat partits de futbol sala i petanca enmig d'un clima amigable on el somriure, les dites i salutacions afables eren l'ordre del dia, que climatològicament era preciós. Sí, als peus de la serra de Sant Cristòfol, a l'entrada de nostre entranyable barranc del Sint, férem la dinà. A mesura que anàvem aplegant s'ajuntàvem per a participar en els esports que més ens agraden. No faltaren els cotos, tennis de taula, noves partides de petanca, etc. i qui no volia fer res es delectava mirant i fisgant els demés. Malgrat les piscines no estaven plenes encara en ser inici de la temporada, els més joves sí que es banyaren. Altres es banyaven mentre tant "per dins" entre rialles i bromes. Fórem amenitzats per la xaranga d'Atzeneta i els cent-quinze festers que acudírem ho passàrem molt bé. El dinar fou servit per Gonzalo, que ens atengué de meravella. El 18 i 19 de juny es juguen a la nostra ciutat les 24 Hores Esportives en diverses modalitats. Els Realistes participàrem en petanca, sense poder classificar-se per a les semifinals, però a la fi el que val és la presència i la participació. I com tots els anys apleguem als mesos estiuencs, hi ha un "temps d'espera" de festa. Molts se'n van a les casetes de camp, apartaments a la platja i el local de la filà es veu cada divendres més buit. Són vacances i tothom dedica aquestos mesos a descansar amb la família. El mes d'agost la filà roman tancada. De nou setembre ens crida, s'asoma la tardor, i això per als alcoians vol


Memòria any fester 1994-1995.

dir Festa. És el dia 2, primer divendres del mes, quan les portes de la filà s'obrin. Qui més i qui menys tenia ganes de tornar a les tertúlies setmanals, veure's amb els amics i companys i altres amb idees fresques per a començar a organitzar coses per a l'any d'alferes. Es preparen també els participants dels esports de petanca i futbol sala, on es participa amb dos equips. En futbol, baix el nom de filà Realistes i patrocinats per Miguel Àngel Alcaraz i Santiago Sanjuan, juga un equip de més joves en segona categoria local i un altre de veterans en tercera. També en petanca hi ha dos equips un d'homes i d'altre de dones, patrocinats per Santiago Sanjuan.

II.

Has vingut tardor senc la teua frescor i en mostres el camí de la meua Festa en l'equador. Has vingut tardor allargues la nit i m'anuncies propera la meua Festa de primavera. Has vingut tardor despulles els arbres i abrigues l'enperança de la meua Festa Jordiana. El dia 1 d'octubre obri les activitats del Mig Any, commemoració, que baix els auspicis de l'Associació de Sant Jordi, ens recorda, ens fa viure i projecta la pròpia Festa Abrilenca. Enguany és la XXVII edició, de sobra consolidada i que cada any més quedem tots, festers o no, convidats a participar de moltes activitats. El mateix dia 1 quedem els Realistes convocats a l'assemblea ordinària que du el nom de l'equador festiu, Mig Any. És Santiago Pericás Jordá, nostre ben volgut darrer tro, qui presideix, ja que Rafael Botí té


Vivències

feina pròpia professional, és metge i per tant no té horari fixe. Malgrat l'ordre del dia és un poc llarg l'assemblea discorre ràpidament. Fins dotze punts tinc anotats que es parlaren en un temps curt. Es nomena esquadrer de negres al primer reserva. Es proposa a Modesto Sempere Sánchez com a fester veterà per a representar-nos com a tal en el sopar d'homenatge als festers veterans. S'agraïx a Rafael Palmer la seua col·laboració en l'organització de la dinà de la piscina el passat 5 de juny, així com a Juan Carlos Miró per l'aportació tant econòmica com de realització de la loteria. Es parla dels nous talls de pantalons, que ja estaran per a tots dispostes les properes festes. Queda també oberta la llista per a formar part de la IV Quadra de la Diana Vespertina del Cavallet. Quedem informats també del torneig intern de cotes, amb noves bases, de l'organització per anar a Fontilles, sopar d'homenatge a la dona del fester. Parlem també de l'obligatorietat de disparar per a tots aquells que desenvolupen activitat festera de formació (dianers i esquadrers), excepte el tram des del País Valencià fins el Partidor. Es comenta l'assumpte de la doble esquadra, que ja es discutirà fa temps i que de nou pensem en deixar-ho com està (una i partida). Per altra banda la junta directiva ha estudiat una fulla especial per a fills de festers, estudiants o en situació econòmica dèbil, perquè puguen vestir-se. Es vora durant la junta de maig. També es proposa la roda de caps d'esquadra, que al parèixer pot resultar conflictiu. S'aplega a la fi amb el nomenament de gloriers i és Jesús Sirvent, conegut per tots per la botiga de flors que té al carrer Sant Llorenç, qui per roda, tal i com està establit, li correspon. A partir d'ara es torna al mètode antic de sortejar el glorier entre els festers que així ho demanen. Es presenten per tant tres festers per a cobrir el lloc de l'Hospital, que l'any següent serà l'oficial. Juan Abad, Fernando Moltó i Jordi Linares es presenten al sorteig, eixint agraciat Fernando Moltó. I sense haver més assumptes que tractar, al parèixer, s'alça la sessió. Un temps rècord, teníem pressa doncs hi havia partit de futbol sala de veterans i... no havia temps. Dic que pareixia que tot estava clar i se'ns oblidà nomenar el glorieret infantil. Per sort tan sol hi havia un i era el propi fill de Rafael Botí, el xiquet Jordi Botí Coderch. Per la nit hi ha ensaio organitzat per la filà i amenitzat per la xaranga d'Albaida, on l'ambient fester bull, estem de festa, i no faltaren les xirigotes, bromes i rialles.


Memòria any fester

1994-1995

El dilluns dia 3 comença el campionat de cotos entre filaes i els Realistes fórem representats per Modesto Sempere i Toni Serra. Pergueren d'entrada enfrontats als Marrakesch, que aplegaren a la gran final. Per tant no hi hagué oportunitat per a Javier Morales i Miguel Espí. El dimarts dia 11 té lloc a la filà Barbaresc el concurs de sergent major pel bàndol moro. Es presenta "Nasio" però la sort li nega de nou tan enyorat càrrec. És Juan José Mas Alós, un fester també jove de la filà Gusmans, qui desenvoluparà el càrrec. L'ofrena de flors al sant Jordi de les rajoletes es desenvolupa amb tota normalitat el 16 d'octubre. Poc a poc anem fent festa i és un acte distés, on la família Realista troba una estona per a encontrar-se amb el patró i per tant amb la seua identitat festera. De migdia hi hagué vermut a escot amenitzat, com ve sent hàbit, pel grup de xeremiters de La Degollà. L'activitat en aquest mes no para, hi ha de tot i per a tots, i el dimarts 18 a la filà Ligeros tingué lloc el sopar d'homenatge als nostres majors de la Festa. Per a l'ocasió els Realistes tinguérem a bé presentar per a tal esdeveniment l'entranyable amic Modesto Sempere Sánchez, que acompanyat per membres de la junta directiva de la filà i pels seus fills, compartiren l'emoció de sentir-se veterà amb ell i senzillament dir-li en nom de tots: gràcies, Modesto. Gràcies pels moments que ens has regalat de convivència, de fraternitat, de bon humor, de companyonia, d'amistat. Gràcies per eixos anys de FESTA amb majúscules. Crec que a tots ens ha ensenyat alguna cosa l'amic Modesto, des del seu davantal, la cullera i el torcamans al muscle. I tot açò sempre amb la mateixa il·lusió, com si fóra la primera vegada. Ah!, esperem més de tu. Has de concentrar-te en l'olla i preparar bones marineres. Seguim dins del Mig Any. Presentació de càrrecs el dia 21 i al següent dia el concurs d'olleta i l'entraeta. El concurs, que enguany celebrava la seua XXII convocatòria, no ens deixà cap premi malgrat com sempre, i així ho venim fent, tant el condiment com els secrets de l'equip venen complint-se any darrere any. L'entraeta resultà entretinguda i lleugera, eixint des del Parterre, carrer de Sant Llorenç, Mossèn Torregrossa, l'Escola, per a eixir a Sant Tomàs i fer unes esquadres amb marxa mora. No faltaren les pegatines "dels Gori": "Encara que ploga i ens banyem, els


Vivències

Realistes formem" fou la dita d'enguany, que no estava gens mal. El que importa és que no falte la nota d'humor. Després a l'hotel i a menjar-se l'olleta, ben acompanyats per nostra xaranga d'Albaida i a passar-ho bé. Per aquestos dies el nostre amic Jordi Sedano presenta poc a poc en la filà el seu treball titulat Així som, Realistes 94. És l'estudi del nostre comportament, de la nostra manera de pensar, de ser, i conviure a la filà, en relació amb nosaltres mateixos i amb les institucions que ens rodegen. Enhorabona Jordi, has fet un gran treball que donarà a conèixer com som els Realistes d'ara. Esperem que puga aplegar a tots aquells que els interese. Val la pena. Encara queden més activitats per al mes de l'equador fester. El dia 25 hi ha sopar de directius i ex-directius de l'Associació de Sant Jordi, on s'encontrem justament tres Realistes que vivim actualment i que servim o hem servit a l'institució, José Albero, que a més és fester d'honor, Enrique Pascual i un servidor (Jordi Linares). Faltà l'amic Miguel Pascual Valero que fou també vocal i que per estar afincat a Alacant no va poder estar amb nosaltres. I ja el 30 d'octubre ens anuncia la nostra participació festera a Fontilles, on els Realistes no faltaren. Enguany dos autobusos traslladaren els festers, ben equipats d'esperança, amistat, amor i sobre tot d'humor i esperit fester. Albergàrem enguany el ballet d'Anna Calvo, conegut com "les xiques del boato" a causa de la interpretació d'aquest ballet a l'obra de Ramon Climent Vaello que porta el mateix títol i que ballen al so de la marxa mora Sisco. L'Entrada, per tant, en la vesprada de Fontilles fou apoteòsica. Ja en novembre noves activitats ens conviden a participar de l'harmonia Realista. Concretament el dia 4 té lloc el començ de les partides del campionat intern de cotos, on hi ha una elevada participació i que s'allargarà fins al mes d'abril. El dia 19 hi ha sopar d'homenatge a la dona del fester on compartírem una molt bona vetllada a l'Hotel Reconquista amenitzats per l'Orquestra TOP'S, ja que els nostres amics de l'Orquestra Caraba no pogueren venir. Al voltant de les 3.30 h de la matinada ens despedírem a poc a poc després d'haver gaudit una bona estona les cinquanta-dos parelles que allí s'ajuntàrem.


Memòria any fester 1994-1995

La Festa continua i és el 26 quan hi ha ensaio organitzat per la pròpia filà amenitzats pels amics d'Albaida. Abans, el dia 12, eren els "folloneros" qui se'ns adelantaren organitzant un dels seus ensaios.

Abacuc Maiques Juan

Abacuc Maiques Martínez

Abacuc Maiques Moral

Daniel Maiques Moral

També apareixen les participacions de loteria que enguany decidírem canviar el model habitual per un de nou. Es tracta de la reproducció del


Vivències

castell de festes antic en format d'una targeta postal. El castell representa l'última Ambaixada de l'any 1894, ja que l'actual celebra enguany el seu centenar i s'estrenà precisament el 1895. Pel revers de la postal quedava inscrit el número 14.035 i la firma del suport econòmic, l'amic Juan Carlos Miró, conegut per tots nosaltres com a bon fester i com a gran coneixedor d'antiguitats. Fou ell qui tingué, la idea i el qui portà avant el projecte de fer-ho efectiu amb la col·laboració de l'Associació de Sant Jordi. Pense que va quedar molt bé i que férem una aportació cultural important. Per la seua part el montepio El Folloneret II edita loteria amb el número 60.505 reproduint a la portada un Realista molt graciós que entra al seu harem, en no molt bones condicions, i ixen a esperar-lo les seus dones amb un boix a les mans. Les despeses correren a càrrec també de Juan Carlos Miró. A tots els col·laboradors, gràcies, i animeu-vos per a les pròximes revistes i altres edicions. Ens farà falta tot tipus d'ajuda. Entre loteries, cotos, alguna que altra miradeta a dissenys per als càrrecs i algun ensaio de futurs cavallers i esquadra de negres, ens plantem en desembre i el dia 18 té lloc la participació junt a les filaes Gusmans i Barbarescs de la tradicional missa a l'església de sant Jordi. Poca gent a l'Eucaristia i bona participació a Y ensaio que férem de migdia al nostre propi local. Malgrat és xicotet, amb il·lusió i bona voluntat, s'arreglàrem del més bé. Als sons de la nostra música compartírem una estona de sana alegria festera i companyonia. I ja com és tradicional el dia 21 celebràrem el sopar del pobre, on ens sortejàrem les cistelles nadalenques i es nomenà el glorieret infantil. Malgrat ja ho sabíem, era de justícia anunciar-ho a tots els components de la filà, ja que per presses s'oblidarem de fer-ho en la junta del Mig Any. Enguany també hi hagué novetat pel que fa a les cistelles nadalenques. No foren cistelles, foren lots o xicotetes caixes amb condiments típics d'aquesta època de l'any i en número de deu, no una i davant i darrere. Així, Jordi Sempere, José Antonio Bravo, Jorge Baños, Miguel Àngel Peidro, Rafael Botí, Vicente Gisbert, Jorge Vila, Eugenio Pascual, Juan Carlos Miró i Manuel Antolí, foren obsequiats per la sort amb un lot per a cadascun d'ells. No està gens mal. El que importa és no anar a casa amb les mans buides. Els "folloneros" sense sorteig s'enportaren també un lot per a cadascun dels components.


Memòria any fester 1994-1995

I el dia 22, dia del sorteig nadalenc, els xiquets de Sant Ildefons, no cantaren el nostre número però sí un per l'estil i junt a la terminació del cinc rebérem onze pessetes per pesseta, que no està gens mal. Al menys arreplegàrem uns diners per a aliviar les fortes despeses de Nadal. Hi hagué més sort al nostre poble, tot el que es diu pedregues o xicotets pagaments. Als "folloneros" també els tornaren els diners. Ja de ple en les festes de Nadal, tan pròpies per a ajuntar-se les famílies i celebrar el naixement del xiquet Déu, Cap d'Any i Reis, ens donem uns dies de descans per a tornar de nou a veure's com a festers actius, després de les anomenades dates. Són els del montepio El Folloneret qui el dia 14 de gener organitzen un ensaio i després en febrer el dia 4. La filà ho fa el 24 i ja podem dir que no paràrem fins l'enyorada primavera que ens anunciarà nostra Festa. Es doneu compte la quantitat d'activitats que portem avant els Realistes? Efectivament som eixa filà d'artistes de nom molt ben guanyat que ens diu Armando Santacreu. I això que per no cansar-vos i tractar de resumir no vaig contant-vos les malifetes del coteros, components del futbol sala veterans que estan quasi a la cua de la classificació, els amics de petanca i un llarg etc. Van presentant-se dissenys per a l'alferes, boatos, esquadres de negres i tot allò que ben promte anem a necessitar, doncs els anys de càrrec estan ahí. De moment hi ha dissenys dels germans Sempere Vicedo i de José Moina que agraden i que es poden dur a efecte. Hi ha temps i cal mirar molt i quedar-se amb allò que més ens vaja a la nostra personalitat, idiosincràsia festera Realista, diria jo, i crec que anem per molt bon camí. En març també hi ha ensaios i el 26 de març té lloc l'infantil, dedicat als més xicotets de la filà. De migdia pares i menuts junt al glorieret Jordi Botí Coderch, que ens convidava, compartírem una estona molt agradable mirant les evolucions dels futurs Realistes amb la seua gràcia particular. Fórem amenitzat per la xaranga Llapisseres. El dia 1 d'abril ens toca a la porta, s'obri per a nosaltres el mes de la febra festera. Hem cobert el cicle de l'any fester de primavera a primavera i abril ens convida aquest any de 1995 a participar de la Festa que tant volem. I així ho pensaren alguns per


Vivències

a organitzar un ensaio conjunt d'esquadra de negres, cavallers i alferes, i hagueren de fer-lo als locals de la filà Tomasines, en estar el nostre ocupat per altres menesters. Al mateix temps, des de l'Ajuntament es presentava la Revista de la Festa i es descobria el cartell anunciador i es posaven en marxa els engranatges de nostra benvolguda i esperada Festa. El 2 d'abril té lloc el segon ensaio dels components de la IV Diana Vespertina del Cavallet. Abans el 12 de març intentaren fer un altre però isquè plovent i tan sols esmorzaren, que tampoc està mal. Com sempre excel·lent en cavallerositat, amistat, harmonia i festa, molta festa. Enguany la rostida de xulles i l'esmentat ensaio tingué lloc a la caseta de camp de l'amic Toni López. La Festa bull en nostra ànima, Alcoi ha canviat d'aspecte, inclosa la plaça d'Espanya, i tots esperem els dies assenyalats. I el divendres dia 8 la gran final de cotos on els "temibles i terribles" Javier Morales i Miguel Espí s'alçaren amb el triomf final. El dissabte 9 té lloc la junta general ordinària del Diumenge de Rams, on el primer tro i els companys de la junta directiva ens diuen la col·locació, l'ordre que devem portar i diversos aspectes més dels pricipals actes de nostra trilogia festera. A les 16.40 h de la vesprada comença la sessió i Rafa Botí la donava per acabada a les 17.30 h. Aquesta vegada no oblidàrem res i tothom content i devanit del que la lectura de roda d'esquadra li havia donat. Sí que hi hagué algun disgustat per allò que no havia eixit de cap d'esquadra però, que hem de fer? Uns o altres han de quedar-se fora. Ja sé que l'amic Salvador Vilanova estarà pensant que sempre li toca a ell. En canvi hi hagué empat en la votació de caps d'esquadra i Toni Aracil li cedia l'arrancada a Miguel Àngel Alcaraz per no forçar altra votació, tot un detall. A la fi tot és Festa i com és típic a la nit tots junts férem l'ensaio de precepte, com deu ser, com si d'un ritus es tractarà. Així si hi ha algun problema se'ns va, i així és. La pau i l'harmonia dels qui hui som Realistes està per damunt de tot. I de Diumenge de Rams de seguit al Trofeu de Filaes que es celebra durant la Setmana Santa, els dies 13 i 14, dijous i divendres, per a nosaltres. Els campions tengueren participació fins dissabte. Participàrem en l'esmentat trofeu en futbol sala i petanca. Allí, al poliesportiu Francisco Laporta, estàvem representats els Realistes. Pel que fa al futbol s'enfrontàrem als Miqueros i Marrakesch, perdent el primer i guanyant el


Memòria any fester

1994-1995

segon. Després el divendres eren els Vascos, Gusmans i Barbarescs els qui disputaren encontres amb nosaltres. Tan sol guanyaren el primer partit i quedaren per tant eliminats. Els petanquers feren també de les seues en un autèntic marató, on pense que juga més la capacitat d'aguant físic que la pròpia tècnica. Jugaren sistema de lligueta: l'Escata, és a dir, els Muntanyesos, Cordoneros, Ligeros, Gusmans i Verds, tant dijous com divendres i a doble partida -no són moltes partides?-. A la fi dos partides perdudes i les altres guanyades. Es classificaven dos equips per grup i també quedàrem eliminats. El que importa és estar i fer festa per mig de l'esport, que també és Festa. Per fi l'esperat dia, és Diumenge de Glòria, climatològicament ix un dia extraordinari, lluïa un sol radiant i en l'ànim de tots els alcoians, festers i no festers, brillava l'alegria, exterioritzada pel somriure, les afables salutacions i l'aspecte festiu de tothom. A les 8.30 h del matí ens vérem per a esmorzar, vestir els gloriers i compartir amb ells moments gratificants d'harmonia festera. És un dia especial per a tots nosaltres. Tant Jesús Sirvent, glorier oficial, com Fernando Moltó, glorier de l'Hospital, estan nerviosos i emocionats quan obrin la porta de secretaria i es senten arrapats per tots els amics i companys Realistes. A les 10.00 h en punt les campanes de Santa Maria toquen a Glòria, ens transmeten l'alegria de la resurrecció i l'alegria de nostra Festa. Ens parlen de fe renovada, de ritus fester, de música, de colorit, de cigars i herbero. La formació dels gloriers transcorre amb tota normalitat pel recorregut tradicional. Mentre Fernando Moltó ix cap a l'Asil d'Ancians Desemparats i després cap al Preventori (Hospital Geriàtric), ja que l'Hospital Civil d'Oliver està tancat a l'espera d'unes reformes. Tant a un lloc com a l'altre la comitiva de festers i acompanyants dipositaren el sentiment de tots cap a aquestes persones majors que hui, malgrat siga Glòria, per a ells és un poc trist. De migdia s'ajuntàrem tota la família Realista a l'Hotel Reconquista. Tant el vermut com el dinar molt bé, sempre comptant que érem al voltant de la gran taula, dues-centes vint persones més o menys, xiquets, músics, dones i festers. Els gloriers ens obsequiaren tant als homes com a les dones en un gran ambient de companyonia i familiaritat. Ens retiràrem a poc a poc perquè la vesprada continua i ens hem de preparar per al berenar de Pasqua i per a l'entraeta. I, en efecte, els Realistes, complidors i efectius isquérem al voltant de


_Vivències

les 9.30 h de la nit pel Parterre. Xiquets i joves formaren i pares i veterans férem escorta per a ensenyar els menuts i transmetre així la tradició d'aquesta preciosa nit. És el dia 17 ja i el calendari festiu ens anuncia la Glòria Infantil, la Processó del Trasllat i l'entraeta, quasi res. I l'organització no pot ser més perfecta. De matí missa de glorierets, on Jordi Botí Coderch ens representava, amb l'estil propi de ser xiquet, senzill i pur. El capellà recordava als presents que glorier vol dir "el que transmet la Glòria, és a dir, l'alegria" i així ho va fer el nostre Jordi. Poc després, acompanyat per familiars, amics i un bon nombre de Realistes, ens férem de veure i participàrem en l'esmorzar del glorier infantil a la casa de les germanes de Santa Anna, la llar dels xiquets menys afavorits. Allí acompanyàrem el glorier i xiquets acollits en uns moments, pocs per cert. S'acompanyà el xiquet al Partidor i avant. La Glòria Infantil resultà molt agradable, com sempre, adornada per l'estil propi de la infantesa, nerviosisme damunt de tot i descobrir el gran plaer de la Festa, l'aplaudiment del poble i rebre l'aprovació dels majors. Moments després ens vérem al local de la filà per a rebre el glorier i fer-se la cerveseta. Per la vesprada la Processó del Xicotet, on la participació dels Realistes fou excel·lent, alimentada tal volta per ser dia festiu (sant Vicent) i a més perquè després hi ha entraeta. Enguany hi ha poques entraetes, tan sols una per a cada filà i nosaltres, com vam eixir durant el sorteig els penúltims, ens donaren altra, però les dos, pel Parterre i els primers. La primera com ja vos ho he dit fou el dia 17 a les 10.30 h, acompanyats per la música d'Albaida i els xeremiters de La Degollà, interpretant Sisco, El President i Jamalajam, aquesta última del mestre contestà José Ferrandiz amb adaptació per a acompanyament amb xeremia de Juan Gabriel Sempere Pascual, company i amic Realista. L'ordre de la formació perfecte, impecable, a més de gaudir d'una bona nit de diversió i participació festera. El dia 20 repetírem. El mateix recorregut i nodrida participació, era l'última entraeta per a nosaltres en aquest any fester. Per altra banda Manuel Díaz, amic d'Alejandro Pagán, obsequià la filà amb un bonic i esplèndid sabre moro. Manuel Díaz és artesà fester i viu actualment a Villena. El detall és bo i tots ens sentim complimentats i contents per la deferència mostrada.


Memòria any fester 1994-1995

Cada dia s'acostem més als dies centrals de nostra trilogia, l'esperada nit dels Músics està ja cridant-nos. Nostra Festa és una realitat i després de cantar V Himne a la plaça, emocionats al voltant del castell centenari, ens reunírem tots els Realistes al Parterre per a fer l'entraeta. No faltà l'esperada pegatina "dels Gori" que deia: "Encara que ploga i ens banyem, els Realistes formem". Li venia molt bé, doncs l'oratge era molt fresc i les previsions anunciaven aigua, vent i fred. Recorreguérem Sant Llorenç, fins l'encreuament de Mossèn Torregrossa, per a eixir pel carrer l'Escola a Sant Tomàs, on formàrem un poc en marxa mora fins l'església de Sant Jordi i després cercavila fins a l'hotel per a compartir amb músics i festers l'olleta que ens havia cuinat l'equip de cuiners, Modesto, Toni Serra i Gilberto Carbonell a la caseta de Toni Aracil, acompanyats per alguns directius, xaranga i l'especial ajuda de les dones, Delmi, Encarna i Consuelito, ja que l'amic Modesto s'empenyà en fer una paella marinera als escorcolladors que anem a veure fer l'olla. A la fi tot era festa a l'hotel, ben amenitzats pels músics d'Albaida i després de sopar i fer-se alguna copeta ens retirem promte, perquè hi ha que matinar, la Diana està ahí i no volem perdre's l'arrancà.

III. Quan arranca la Diana i abans de que naixca el dia, una riua d'alegria cobrix lafoya alcoyana. Pel matí en l'Entrà Cristiana i a la vesprà l'Entrà Mora i si el temps riu i no plora, entre Mija Lluna i Creu fan dos actes de relleu, per als d'Alcoy i els defora. Armando Santacreu Sirvent Després de pegar prou voltes al llit i tractar de dormir un poc, sona el despertador bon matí. Tot està al punt, el vestit ben net i planxat, i també per molt veterans que sigam cert nerviosisme es mou per dins del cos. A


Vivències

les 6.30 h, passada de revista als dianers a la filà, on calfàrem el cos amb herbes típiques de la terra amb alcohol i sense. Tampoc faltaren els donuts de Boluda i les pastes i, com no, el bon humor Realista. A les ordres de Juan Ivorra arranca de la plaça la formació dianera i nostra participació oficial en la trilogia d'aquest any. Segueix pel recorregut acostumat fins l'avinguda del País Valencià on Emilio Picurelli dirigeix el segon tram i al voltant de les 9.20 h, amb un sol radiant i una temperatura fresca, Eugenio Pascual és qui posa en marxa la formació anomenada del Carbonato, fent-se diferents canvis de caps de Diana en els diferents trams. La formació lleugera matinera acabava quasi sense adonar-nos i ens disposàrem a esmorzar, passejar i si en qualsevol lloc podíem, clavàvem el cap per a veure els boatos dels cristians. Al voltant de les 13.30 h ens vérem de nou a l'hotel, centre nostre en dies de festa. Cent setanta dinàrem allí, entre músics i festers. És el dinar dels Realistes, per a xarrar, riure's una bona estona i comparar preus i modelets del que s'ha comprat a les parades ambulants, el que diem popularment i sense cap ànim d'ofendre "els negres". La vesprada discorre lleugera, el fred apreta, però gràcies a Déu l'aigua de pluja no apareix. Després d'arreglar-se els esquadrers als locals de Toni Serra i la resta al local de Fernando García Molina, ens disposàrem per a realitzar l'Entrada de Moros, la nostra Entrada, l'esperada desfilada, sobretot dels esquadrers i més gent sense cap dubte, ja que pense que tots tenim alguna cosa que commemorar, que celebrar o tal volta l'emoció del fill, del nét de l'amic... Així al voltant de les 19.30 h de la vesprada des del balconet se'ns donava l'eixida. Miguel Àngel Alcaraz, futur alferes dels Realistes, molt emocionat i al compàs de Sisco, del mestre Daniel Ferrero, posava en marxa la formació esquadrera. Davant, molt orgullós, el jove Enrique Sempere Gisbert a cavall i obrint el seguici Realista amb el guió, ben escortat per les set parelles de Realistes. Seguien a l'esquadra la banda de música, Unió Musical Albaidense i xeremiters de La Degollà, relleu d'esquadra, una xicoteta carrossa amb xiquets de curta edat, resta de la filà de quatre en fons, carrossa del cop, presidida pel fester més veterà i a més fester d'honor Realista, Abacuc Maiques. I tot el que estic contant-vos en perfecte ordre, tothom amb indumentària completa Realista. Sincerament vos done l'enhorabona a tots i cadascun de vosaltres. De segur ningú tindrà res a dir de nosaltres mentre no siga posar-nos en un pedestal. Avançava la formació un poc lenta als sons també de El President i Jamalajam, fent


Memòria any fester 1994-1995

relleus de cap d'esquadra Rubén Catalá, Rafael Palmer, Enrique Pascual i Antonio Aracil. Al voltant de les 20.45 h donàrem per acabada nostra Entrada, amb una formació molt ben dirigida pels amics i companys de junta. De seguit a descançar, ha sigut un dia dur, però la Festa continua, uns se'n van a sopar o tal volta a casa per a deixar els peus i les cames en ordre. El dia de sant Jordi, quan ens disposem de nou a vestir-nos, sentim uns forts trons. Pensàvem molts en una agradable despertada de masclets per part de les autoritats locals, quin detall! La veritat era una forta tempesta de pluja, neu, trons, vent i fred, tot mesclat i a la volta, quin desastre! El mal oratge ens feia acte de presència i es va suspendre la Diana Infantil o Segona Diana. És la primera vegada que haig de contar-vos alguna cosa així. Que trist! I més per la il·lusió dels xiquets. En fi, quan tot es calmà un poc, perquè el fred continuà i la Processó amb cera pluja continuava amenaçant, ens vérem per a esmorzar i organitzar un poc la cercavila. La Processó de la Relíquia sí que es realitzà, amb un ambient incert. El fred era el protagonista del dia. A les 12.00 h del migdia i com és tradicional els Realistes isqueren en cercavila per a obsequiar a amics i coneguts i divertir-se pel carrer, però també hagueren de fer-ho per baix de les caneleres i amagantse per balconades perquè la pluja feia acte de presència en forma de breus ruixats. A la fi s'aconseguia aplegar a l'església de Sant Jordi per a felicitar-lo, és ell, el seu dia. De migdia no faltàrem tampoc a Canal 9 Ràdio per a compartir un poc amb els mitjans de comunicació els quefers Realistes a la IV Diana Vespertina del Cavallet. Per a l'ocasió Rafael Botí, Santiago Pericás i Rafael Palmer, estagueren davant els micròfons.


Vivències

Després de dinar amb la família i amics i de repartir obsequis per a tots, ens convocàrem de nou a la Font Rodona per a realitzar la IV Diana Vespertina del Cavallet, acte restaurat pels Realistes i que a més enguany se'ns uneixen els Barbarescs, que també tenen antecedents de cavalleria. Nosaltres davant perquè som la Primera i també perquè hem sabut portar avant aquesta formació amb uns quans anys d'antelació. Tot és Festa i el carrer de Sant Nicolau ple de gom a gom, èxit per a tots que hem sabut omplir la vesprada del dia de sant Jordi amb allò que la gent vol i que nosaltres sabem, la presència festera al carrer. Ens acompanyà com sempre la música d'Albaida als sons del pas-doble L'Aranya, del mestre Soler, i la formació fou magistralment dirigida per Santiago Pericás i Emilio Picurelli. Poc després d'entrar a la plaça d'Espanya amb forts aplaudiments per part del nombrós públic present, ens disposàrem a participar en la Processó General, on la participació fou nombrosa i en perfecte ordre. Això es nota i es veu. Som una filà molt ben presentada al carrer i de les millors, no ho dic per quedar bé, és així. També hi hagueren Realistes amb cera i, com no, fent escorta de bengales a l'entrada de la figura eqüestre de nostre sant patró a la seua església. Per la nit hi ha de tot, sopar a l'hotel amb la grata presència de les nostres dones i també un grup participa en la Retreta. El sopar que organitza la filà fou amenitzat per l'Orquestra Caraba i estigué molt animat fins altes hores de la matinada. Al voltant de seixanta parelles de festers es reuniren, com deu de ser una nit així per a manifestar el que portem dins que no és res més que la diversió i compartir eixa festa que portem nosaltres amb els companys i amics i a més si és posible contagiar-la. Sentírem la falta d'un amic que s'ha fet de notar la seua presència i el seu esperit fester, Javier Pascual no ha estat amb nosaltres perquè està malalt greu. I com no parem, per això són dies de festa que ens venen molt bé per a oblidar-se de problemes i feina, puix esgotem tots els minuts i com a conseqüència el dia dels Trons, com sempre, ens costa d'alçar-se -almenys eixim tard!-. L'esmorzar a la filà corre a càrrec de la fulla, però poc li cap al cos, a no ser que siga aigua mineral. A les 11.45 h comencem a disparar des de Sant Vicent, trons i més trons, més de cinquanta Realistes, ben afermats per nostre cop Vicente Serra Colomina. De nou el dia fred, molt de fred, respectant la pluja els actes. Poc després d'acabar


Memòria any fester

1994-1995

de disparar, la pluja feia acte de presència, de nou un fort ruixat que no aplegà a dificultar però... Crec que la memòria d'enguany està fent-se més llarga per açò de la pluja i el fred i no estic acostumat a aquestes coses i tampoc vull. Després de llavar-se un poc i "calfar-se", a dinar i el putxeret era per a l'ocasió, ben calentet, un bon vermut abans i els fideus, penques, carn, en fi un bon menjar. De vesprada i ambu un oratge incert, vent, pluja i fred, com a protagonistes, isquérem del castell per darrere, pujàrem per Sant Nicolau, pense que a marxes forçades, per a baixar de nou des del Partidor fins a la plaça. No ens banyàrem molt però hi havia moments que molestava. I així en un tro i llamp donàrem per acabades les festes o nostra participació festera. Tot un any ple d'activitats, de moviment al voltant del nostre compromís com a Realistes de fer cada dia, cada instant, millor nostra Festa. Així renovàrem junt al castell, els vots de servir-la, mentre el xiquet Samuel Espí Corbí des de dalt dels merlets ens enviava en forma de sageta el seu missatge de pau i germanor. Realistes, les Festa de 1995 és acabada però hem començat la nova. La nostra alferecia és una realitat. No esperem el blat sense haver-lo sembrat. No esperem que l'arbre done fruits sense haver-lo podat. Hem de treballar, hem de donar-se la mà i tots junts anar construint la Festa que el poble d'Alcoi espera de nosaltres i demostrar que ací estem els Realistes. I sant Jordi ho sap, perquè si es fixeu duu un somrís al rostre sense cap verí i a l'ensems conjuga la Lluna i la Creu en lligam heràldic de bon paladí. Joan Valls Jordá Moltes gràcies com sempre per la vostra col·laboració i atenció. Em sent molt a gust amb vosaltres. Avant Realistes! Visca sant Jordi! Jordi Linares i Abad Alcoi, 20 de maig de 1995


MEMÒRIA ANY FESTER 1995-1996 110 ANIVERSARI DE LA FUNDACIÓ DE LA FILÀ EN LA COMMEMORACIÓ DE LA SISENA ALFERECIA

I. Alcoy estrena Moros y Cristianos. Siempre la misma luz y siempre renovada. Reverdecen las Fiestas con sus brotes lozanos, con su pulso de vida, su verdad alumbrada, con su fuerza viril y gestatoria, mas allà de nosotros, mas allà de la Historia... Adrián Miró (fragment del poema Porticó) Naix la Festa de nou, la pròpia vida dóna impuls per a tornar a escriure en la Història. Sempre amb la mateixa il·lusió, sempre juvenil, sempre nova... El 28 d'abril és l'assenyalat per a obrir el local que tal volta no aplegà a tancar-se. És ja un any especial per a nosaltres. És l'any d'alferes i amb més força, amb més desig ens veiem de nou al voltant de la taula d'escot. No hi ha setmana que perdre, cal avançar, guanyar temps al temps perquè al mes de març pugam disposar d'un bon cabal de diners -ens farà falta-. Així es disposen els montepios, el propi de la filà, El Cavallet 1996 i El Folloneret. El que respecta a boatos, esquadra de negres, vestits d'escorta, cavallers, alferes, favorita, acompanyants i un llarg etc., està quasi al punt, tot és executar el que s'ha disposat. Els artistes, José Moina i el germans Sempere ja han presentat els seus models; el primer es farà càrrec de tota l'alferecia, els segons de l'esquadra especial. Per altra banda es prepara


Vivències

l'assemblea general ordinària per al 20 de maig, on hi ha alguns punts per a tractar. Per un costat hi ha una petició formal per part d'alguns festers que demanen una reducció de fulla per als fills de festers entre els 18 i 24 anys en situació d'atur laboral o estudiant. Com és preceptiu es convoca junta extraordinària per a tractar el tema i es decideix per majoria que la quota a pagar serà la mateixa per a tots, no portant-se avant la reforma proposada. A continuació s'obri la sessió ordinària en la qual destaca un ampli ordre del dia: lectura de l'acta anterior, lectura de la memòria, comentaris Festa, roda d'esquadra de negres 97, elecció capità Realistes i, com no, precs i qüestions. Realment el punt més dur era l'elecció del capità. Després de diverses consultes s'aplegà a un conveni entre els dos candidats a representar l'esmentat càrrec: Juan Pedrós Linares i Rafael Palmer Balaguer. La forma seria per votació secreta i nominal per fester present a l'assemblea. Els dos candidats estagueren molt seriosos a l'igual que tots el components Realistes. Tots sabíem el que ens jugàvem. La responsabilitat era doncs de tots i com passa en aquest tipus d'elecció un tan sol guanya. Es féu la votació i el recompte de vots amb serenitat i emoció. Tan sol un vot de diferència li donà la Capitania Realista 1997 a Rafael Palmer Balaguer. Guanyadors i perdedors s'abraçaren i com a bons festers i amics ens donàrem l'enhorabona. A la fi qui en realitat havia guanyat era la pròpia entitat, la filà Realistes. I així escrivírem una nova pàgina en nostra dilatada història. A l'alferecia de Miguel Àngel Alcaraz, un altre nom, el de Rafael Palmer Balaguer, capità dels Realistes, s'uneix en la història moderna Realista. Visca el capità i visca la filà Realistes! La llarga vesprada no acabava ahí. A les 9.15 h de la nit quedàvem de nou convocats tots els Realistes per a presentar el nostre alferes '96, Miguel Àngel Alcaraz als mitjans de comunicació, als propis festers. A més homenatjàrem Octavio Rico Jover que després de vuit anys de president al front de l'Associació de Sant Jordi deixa el càrrec. També es presentava el cartell de la nostra alferecia, realitzat pel company Manolo Antolí. Tot un luxe. El local de la filà quedava xicotet. A més de quasi la


Memòria any fester

1995-1996

totalitat de festers, ens honràrem amb la seua presència: Josep Sanus, alcalde, Josep Pérez i Tomàs, regidor, Amando Vilaplana, regidor, i el propi president de l'Associació, l'alferes, junta directiva de l'Associació de Sant Jordi i periodistes. L'acte va estar distendit i a les mostres de benvinguda i agraïments es succeïren unes paraules per part de les autoritats, animant-nos a aconseguir allò que ens havíem proposat. La veritat és que fou un acte molt bonic, senzill, agradable i com es diu, "les coses que comencen bé s'acaben millor", pense que no poguérem començar millor. Ens vam donar a conèixer tal com som, incloent la manca d'espai, que dit siga de pas aprofità Rafael Botí, nostre primer tro, per a comentar a l'alcalde la falta que ens fa un local més gran, en to de broma. A continuació un multitudinari ensaio, amenitzats per L'Aranya. Conscients tots del poc espai s'arreplegàrem bé i férem com en la multiplicació dels pans i peixos, hi hagué lloc per a tots i encara sobrava per a formar. El servici de consergeria estigué a l'altura de les circumstàncies, fluït, i tothom content. Així començàrem l'any de càrrec. Molt entusiasmats, feliços pel que estàvem vivint. Els esforços que estem fent es veuen de sobte premiats en moments de Festa inoblidables, perquè a banda dels records gràfics queden les vivències, a voltes millors i més gratificants. Tan sol donar l'enhorabona a la junta directiva Realista per l'organització de tan emotiu acte. I si som una filà molt activa hi haurà que dir per davant que enguany no para l'activitat, es potencia moltíssim. El 3 de juny queden convocats tant els de futbol sala com els de petanca per a disputar un trofeu intern en aquestes dues modalitats d'esport, patrocinat per Miguel Àngel. Les notícies les comenta l'amic Fernando García Molina, cosa d'agrair. En la modalitat de petanta s'organitzaren dos grups formats per homes i dones. Després de vàries hores de partides continuades s'alçaren amb la victòria absoluta la parella formada per Fernando de Mora i José Fco. Jordá, molt coneguts en el món de l'esport de les boles. A molt poca distància, Rosana Llorens i Miguel Vilanova es proclamaven subcampions. Una vesprada més d'amistat i companyonia mitjançant una forma també de fer amics i passar una estona agradable. Per altra banda, s'enfrontaren a les 19.30 h de la vesprada, al poliesportiu


Vivències

Francisco Laporta, els amants del baló i ho feren els dos equips amb que compta hui la filà. Els joves i els no tan joves, o tal volta els Realistes A i B. Segons la crònica del partit, acabaren empatats a quatre, donant pas als llançaments de penals. A la fi foren els joves els qui guanyaren. I el més important, els guanyadors absoluts de la vesprada i la nit foren l'amistat, la tolerància, el bon humor, la companyonia i la germanor de tots els participants, inclosos aquells que tan sols participaren del lliurament de trofeus i el sopar a la filà el mateix dia per la nit. El 4 de juny és també un dia assenyalat en el calendari fester com especial. És la dinà. L'entranyable i benvolguda dinà de la filà. Abans es considerava com el primer acte de filà després de la creuà. Tots els festers que hi hagueren optat per continuar a la mateixa filà es veren eixe dia per a renovar el seu compromís formal amb la pròpia filà i amb la Festa. Als peus de Sant Cristòfol, a l'entrada del barranc del Sint, en un meravellós paisatge, celebraren la nostra dinà. De matí l'esmorzaret, les partides pròpies de petanca, tennis de taula, futbol sala i els més fluixos, doncs, a cotos, que també és un esport dur. Bon dinar servit per Gonzalo. Fórem amenitzats per la xaranga de Bocairent i com a mostra del bon comportament de tots els presents, digam que la piscina municipal encara no l'havien omplida. Damunt de no haver cap incident tractàrem d'estrenar la temporada fent una majestuosa entraeta per dins de la piscina, sense aigua, és clar, incloent músics i tot. Bona idea que fou reflectida per la camera de Juan Valero. El 8 de juny es celebrà l'assemblea general de l'Associació de Sant Jordi on presentàrem dos xiquets per a desenvolupar el càrrec central de la Festa, el Sant Jordiet, els fills de Santiago Sanjuan i de Miguel Espí no tingueren sort i es quedaren de nou festers i filà amb les ganes. El xiquet presentat pels Asturians, Francisco Talens Ferràndiz, és el personatge 1996. Serà tal volta enguany? En el mateix acte, nostre primer tro, Rafael Botí Sempere, com marca el reglament fa entrega al president de la institució santjordiana de la fiança. En un quadre, formant dos mitges llunes, dipositàrem els deu duros simbòlics i deu dirhams d'argent de curs legal al segle XIII. Ja van ultimant-se els preparatius per a presentar-se l'esquadra de negres i els cavallers i dames que acompanyaran l'alferes. Així és el dia


Memòria any fester 1995-1996

18 de juny a l'Hotel Reconquista i el 24 a la Venta del Pilar on es donen a conèixer els vestits. És Jesús Sirvent qui mostra l'esquadra de negres dissenyada per José Domingo i Jordi Sempere. Eugenio Pascual i Carmeli García són els qui lluïxen el disseny de cavaller i dama, respectivament, creats per José Moina. L'acte serveix també per a celebrar l'esdeveniment que ens ve -és l'any d'alferes- i tothom es sent protagonista del paper que ha volgut desenvolupar. Els "folloneros" viatgen a la platja d'Oliva i aprofiten el dia d'esplai per a jugar a la petanca i, per supost, per a divertir-se acompanyats per Bonet i el seu equip musical. El 29 de juliol es presenten també el grup de boato anomenat Tuareg, els blaus o també ànimes errants del desert. Ho feren a la caseta de camp d'aquest bon fester que és Antonio Aracil, lluint el vestit Gilberto Carbonell, creat, com la gran majoria del boato, per José Moiña. A la fi tot és Festa i com la nit era calorosa molts decidiren prendre el bany a la piscina. Aquestes activitats donen pas a l'agost, sinònim de vacances, malgrat s'aprofita la inactivitat per a pintar nostre local social i canviar el mobiliari, així com algunes reformes a la xicoteta cuina. El 8 de setembre continua nostra activitat festera amb ensaios i reunions del montepio El Cavallet, esquadra de negres 97 i com a colofó del mes, Miguel Àngel Alcaraz, nostre alferes, obsequia tots els components de la filà, autoritats i càrrecs 96 a un ensaio multitudinari. El local de nou es queda xicotet però a la fi ens divertírem i gaudírem d'una vetllada meravellosa. El Realista bull d'alegria, de bon humor i també d'emoció. S'exterioritzen les mostres d'apreci i suport cap al nostre personatge.

II. Floreja un nou mes d'octubre, Alcoi s'aboca a viure el seu Mig Any Fester.


Vivències

Floreja l'amistat i l'harmonia, la comprensió i l'entusiame, l'equilibri i l'espiritualitat. I sant Jordi ens veu, gaudeix, s'alegra i es complau d'aquest poble, Alcoi, i de la seua gent. Comença per a tot el món fester un nou Mig Any, on es succeiran actes culturals, espirituals, socials i lúdics-festius. És el 2 d'octubre quan quedem convocats per a celebrar la primera partida de cotos entre filaes i el sorteig ens emparella en primera partida contra l'Associació de Sant Jordi, eixint airosos d'aquest primer enfrontament. No ens anaren tan bé les coses al dia següent, perdent i quedant eliminats per l'equip dels Cids. A la final aplegaren les Tomasines i el Andalusos, proclamant-se els segons campions d'aquest desimbolt joc de cartes tan propi i característic alcoià. El 7 d'octubre quedem convocats a les 16.30 h de la vesprada a la junta general del Mig Any. Després de llegir l'acta anterior pel secretari es passa a fer els comentaris propis dels actes a desenvolupar durant l'equador fester. Es sorteja el glorier de l'Hospital entre els festers que així ho sol·liciten, resultant ser Ignacio Catalá. D'aquesta forma l'amic Fernando Moltó serà el glorier oficial 1996 i Ignacio ens representarà a l'Hospital que com tots sabem s'encontra a les instal·lacions del Preventori Mariola l'Assumpció. Els comentaris generals giren al voltant de l'organització del boato, tant dels grups masculins com femenins, anunciant-se la presentació oficial per al 15 d'octubre, diumenge de vesprada, a la discoteca de l'Hotel Reconquista. Per la nit i com ve sent hàbit hi ha ensaio organitzat per la filà, amenitzat per la xaranga L'Aranya. També es dóna a conèixer la loteria nadalenca que enguany canvia la seua estructura. Junt al número que juguem es disposa una medalla commemorativa del I Centenari del Castell, nostra emblemàtica fortalesa creada pel gran artiste alcoià Fernando Cabrera el 1895. L'anvers reprodueix l'esmentat castell amb la següent inscripció: "Centenario Castillo de Fiestas - Alcoy 1895-1995". El revers l'escut de 136


Memòria any fester 1995-1996

la filà al centre i la següent inscripció: "Filà Realistas - Años Cargo". La idea i la responsabilitat de portar el projecte avant ha sigut dels bons amics festers Juan Carlos Miró i José Tomás. Per a la seua realització s'ha comptat amb el suport econòmic de cases comercials vinculades a nostra filà: Dialimen S.L, Santiago Sanjuan, Patchouli, Palmer, Hotel Reconquista, Taller Viber, Rafael Gandia, Electricidad Romeu, Plásticos Alco S.L, Amado Ponsoda, La Camèlia, Confecciones Ferran S.L, Halcón Viajes, Ricardo Sanchis, Miró Anticuario, Antonio Aracil i Donuts. Es disposa d'un tríptic on a la part central es situa, salvaguardat per una xicoteta borsa de plàstic, la medalla de bronze o d'argent, segons la quantitat de la participació (400 o 1.200 ptes.), el número a jugar el 49.460 i una xicoteta memòria referent a l'esmentat centenari escrita per un servidor de tots vosaltres -Jordi Linares i Abad-. L'èxit està assegurat i mostra d'allò que dic és que es vengueren totes les participacions en menys d'un mes. Els Realistes quedem de nou convocats el dia 15 d'octubre amb una sessió doble. Per una banda de matí férem l'ofrena al sant Jordi de les rajoletes, acte consolidat per nosaltres i que aquest any es celebrà amb més participació de festers i dones de festers, xiquets i com no, fórem amenitzats pels xeremiters de La Degollà. La família Realista en finalitzar el xicotet acte es reuneix al voltant de la taula al local de la filà per a compartir una estona d'alegria i diversió. Per altra banda de vesprada quedàvem convocats a la discoteca de l'Hotel Reconquista per a presentar els vestits del boato, masculins i femenins, creats per José Moina i que serviran d'acompanyament a l'alferes. L'expectació era festiva, el local completament abarrotat de joves i no tan joves i amb molt bon criteri, propi de l'organització de la junta directiva es distribueixen uns fulls informatius. Tot era bullici, rialles i bon humor, comentaris graciosos, "això també és Festa". Voluntaris i voluntàries s'han vestit amb les primeres mostres confeccionades: timbalers, tuaregs, màscara, escorta alferes, pastora, escorta femenina, amazona a cavall, tropa femenina, heràldiques, concubina, guàrdia torre, infanteria a cavall i mercenària, que completen un boato del bo el millor. Tots els presents entusiamats donen solta a la seua imaginació i a les seues il·lusions. Els vestits s'ofereixen en lloguer i en propietat, oscil·lant els preus entre les 32.000 i les 87.000 ptes., incloent maquillatge, lloguer de cavall qui el tinguera, el dinar i el sopar del mateix 22 d'abril. Preus que no estan gens mal i així quedarà demos137


_Vivències

trat en ocupar-se tots les places pocs dies després d'aquesta presentació. El vestit en propietat era al voltant d'un 20% o un 30% més car. Tot un èxit d'organització i bon gust a l'hora de portar avant aquest acte únic fins al moment per a nosaltres. I aplega per fi un dia molt assenyalat per a tots nosaltres i en especial per al bon amic Miguel Ángel Alcaraz Francés. És el 22 d'octubre i quedem tots convocats al Círculo Industrial per a presentar el nostre càrrec. A partir d'eixe dia Miguel Àngel és oficialment Alferes Realista 1996. La presentació va córrer a càrrec de Rafael Botí Sempere, com a primer tro, i de Jordi Linares i Abad (servidor), cronista de la filà. Dos eixos fonamentals es marcaren, la filà i el protagonista. Com a filà vaig remarcar el que som hui, convençut d'allò que visc i ratificat pels estudis del nostre amic Jordi Sedano: joventud, familiaritat i amistat. Aquestes tres coses configuren el nostre alferes com a fester creat i criat a la filà Realistes. La nit va discórrer entre mostres d'admiració cap a tots els personatges que donaran vida als càrrecs de nostra Festa l'abril pròxim. Aplega el dia central del Mig Any amb el desenvolupament dels actes que a poc a poc han anat configurant aquest dia: el concurs d'olla i l´entraeta. És en aquest dia quan mostrem al carrer el nostre ambient intern viscut intensament al nostre local. L'ambient a la Glorieta era extraordinari, a més nosaltres vivíem eixos moments més intensos, la presència de l'alferes, cavallers, components d'esquadra i boato feren que, junt a l'equip de cuiners, Gilberto Carbonell, Modesto Sempere, Emilio Picurelli, José Tomàs, Mario Sempere i quasi la totalitat de festers que passaren per allí per a provar l'olla o fer-se una picadeta, es crearà l'embruix festiu adequat d'harmonia i amistat. Són momets inoblidables. No hi hagué premi, haguera sigut massa. A continuació l'entraeta com és preceptiu des del Parterre i com ja és hàbit la pegatina de la família Gregorio Moltó: "Amb alegria i bon humor farem de l'any d'alferes el millor". Molt original, a més, expressa el sentir de tota una filà, il·lusionada, que s'esforça en fer dels anys de càrrec la seua reafirmació històrica. Discorreguérem lleugers pels carrers acostumats per a eixir a Sant Tomàs i fer un poc "el moro" que no està gens mal. Finalitzàrem a l'hotel on ens menjàrem l'olla, com sempre ben condimentada i de molt bon gust. Llegint la premsa local dins l'apartat d'esport em done compte que els 138


Memòria any fester 1995-1996

amics de futbol sala encara no hi havien guanyat cap partit. Serà que s'ocupen de ferm en altres coses i han deixat de costat els entrenaments? Esperem que tan sol siga per poc temps i prompte es posen en perfecta forma física. Els xicots i xicotes de petanca sí que van d'allò més bé. Es cuiden molt i s'entrenen a consciència. Per fi, i com a colofó del Mig Any, se'ns presenta la visita anual al sanatori de Fontilles. Carregats com sempre d'estima i de festa es presentaren els Realistes. No faltaria més! En un autobús de dos pisos i tot. Allí portàvem el nostre bon quefer d'homes i dones amb un cor ben gran. Música i festa, i sobretot la nostra companyia i calor humà. Fórem amenitzats per la música d'Albaida. A la volta, com sempre cansats i satisfets, pensant que l'any que ve tornarem amb el nostre alferes i el nostre boato. Passat l'equador fester l'activitat de la filà no para. Festa i més Festa. No hi ha cap de setmana que no hi hagen ensaios per part d'algun grup, cavallers, esquadra de negres, tuaregs, montepio El Folloneret, inclús de la pròpia filà. Per si fora poc el dia 11 de novembre comença el campionat intern de cotos amb una participació notabilíssima: 23 parelles. Totes les setmanes el local social es veu ple de festers, uns per a jugar a cotos, altres a completar montepio?,, altres a organitzar actes i la veritat és que dóna goig de veure així un col·lectiu d'homes. El 18 de novembre es celebra el sopar d'homenatge a la dona del fester, o sopar d'exaltació festera. Ho celebràrem a la discoteca de l'Hotel Reconquista i fórem amenitzats pel conjunt musical Caraba. En general pense que va estar un poc fluix i no isquérem massa contents. L'Orquestra Caraba se'ns presentava molt canviada, tant de persones com de repertori musical on la música "carrossa" ha sigut reemplaçada per l'anomenada "bacallar" i això als menys joves no ens agrada molt. El que importava era ajuntar-se i divertir-se cosa que sembla que aconseguírem, a més d'obsequiar les nostres dones. A poc a poc, sense parar la nostra activitat festera, anem entrant en el mes de desembre i tots els festers rebem al nostre domicili felicitacions pròpies de la data en la qual s'encontrem. Felicitacions que ens criden l'a139


Vivències

tenció. Per una part la del nostre alferes Miguel Àngel, la dels càrrecs 1996, i com no la pròpia de la filà, desitjant-nos a tots pau i prosperitat. El 17 de desembre quedem tots convocats a la missa pels nostres difunts amics festers de les filaes Gusmans, Barbarescs i Realistes a l'església de nostre sant patró i després a l'ensaio que enguany organitzaren i ens oferien els nostres amics de cavalleria, els Barbarescs. Poca presència a l'Eucaristia i més participació a l'ensaio. I com tots els anys ens concentrem a l'ensaio i sopar del pobre la vespra del típic i tradicional sorteig nadalenc. El local ple de gom a gom i tots esperàvem amb entusiame el sorteig dels lots nadalencs. Al temps que li férem un xicotet homenatge al nostre sergent Juan García del Moral, "Juanillo", eixe personatge que apareix de sobte per la filà amb les seues crescudes barbes i que sempre està a l'hora de fer feina, de portar els sabres a les entraetes, el qui ens ofereix aigua en l'Alardo i qui apaga el foc quan es produeix... i també el que sempre està dispost a fer allò que se li demana. Doncs bé, aquest personatge ha complit 25 anys de servici a la nostra filà i bo és reconèixer la seua bona disposició al treball i d'alguna forma dir-li: gràcies Juanillo per la teua constància i lleialtat! Entre aplaudiments i mostres d'estima el primer tro li feia entrega d'una placa commemorativa i una màquina d'afaitar per si qualsevol dia li passa pel cap al bo de "Juanillo" afaitar-se la seua llarga barba. També obsequiàrem Mila, l'actual conserge que junt als seus fills ens procuren el servici de bar. Així demostràrem la nostra estima cap a la persona que ens atén des del seu lloc, que tampoc és fàcil complaure a tots. A continuació el sorteig de nostre glorieret infantil. La sort recau en el xiquet Andrés Pagán Coderch, fill d'Alejandro, que molt content accepta per al seu fill l'esmentat càrrec per al pròxim abril. I com a colofó de l'encontre el sorteig dels lots nadalencs per part del col·lectiu de la filà: Santiago Sanjuan, Fernando Abad, Jorge Baños, Ernesto Jover, Abacuc Maiques, Antonio Buendía, José Albero, José L. Blanquer, Juan Abad i Pablo Zapata són els agraciats aqueste any, que contents es disposen a retirar els productes que reforçaran el rebost de Nadal. A continuació demà hi ha que treballar... és un dir... i esperar que els xiquets de Sant Ildefons ens complaguen amb alguna sort.

l'ensaio


Memòria any fester 1995-1996

Tots esperem el 22 per si de cas. La realitat és que de nou la sort passa de llarg i no rebem ni una pesseta. Paciència! I d'aquesta manera ens disposem a passar el Nadal, dies de família, i deixem un poc la Festa de costat per a continuar-la més avant. L'any 96 està a la porta i ens durà moltes satisfaccions. Només passar Nadal i Reis ja es disposen el primers ensaios de l'any com és El Folloneret i l'esquadra de negres de l'alferes. La junta directiva no s'atura tampoc i manté multitudinàries reunions amb tots els elements de boato i per supost amb dissenyadors, maquilladora, encarregats de les carrosses, ballet, inclús en la comissió de la revista Alferes 96. L'activitat no para, feina i més feina perquè tot estiga al punt el 22 d'abril. L'esforç de tot l'equip de junta és d'admiració i ens mostren la seua capacitat de sacrifici i treball. La festa no s'atura tampoc. Totes les setmanes hi ha ensaios d'algun grup i també de la filà. Així el 2 de febrer, divendres, hi ha ensaio per a tots, més avant es posa en marxa l'esquadra de negres del capità dels Realistes '97. I perquè no falte de res es convoca el Trofeu de Petanca Alferes Realista per al diumenge 10 i 17 de març. Vint-i-quatre equips participaren. Hi ha quatre trofeus per als guanyadors i 4 més de consolació, participant equips de la lliga local. No tingueren molta sort els esportistes ja que el dos dies va ploure -sempre la pluja-, desbaratant-ho tot. Ens quedava l'esperança que val més aquesta aigua que no al mes següent. De totes maneres Peluqueria Puri, Barranc del Sint, GARA, Caramanxel i El Trenet, s'endugueren els trofeus de campions i La Tomaca, Evohe, El Jardí i Crespo els de consolació. Els Realistes també representats pels equips Verde Manzana, Realistes A i B i Alcoi Tronic, estaven però... Un esdeveniment que cal ressaltar per aquesta data és la treta del montepio Cavallet Alferes 96 el 15 de març, celebrada a l'Hotel Reconquista. Són set anys d'espera per a la gran nit. Es reuniren els trenta components supervivents i per mig d'un bon sopar i d'un ensaio, amenitzat per la música d'Atzeneta, férem la treta simbòlica de dues-centes seixanta mil pessetes cadascú, tot el que havíem acumulat, a més que de certes ganàncies ens regalàrem la insígnia d'or de nostra benvolguda filà Realistes.


Vivències

L'acte finalitzà quan li férem entrega d'un obsequi en forma de quadre, dels artistes i dissenyadors alcoians Sempere, a l'amic Miguel Espí, vertader motor del montepio, home seré, gran fester, que ha sabut portar cap a l'èxit l'administració de tan important empresa. També obsequiàrem nostre primer tro, Rafael Botí, pel seu incondicional suport i ajuda. L'activitat del montepio El Cavallet no s'atura ací, donaré bon compte del que es faça. Altre esdeveniment de rellevant importància és el protagonitzat per nostre alferes Miguel Àngel i la seua dona Mercedes el 23 de març, tan sol a un mes de nostra trilogia festera. També nostre alferes tenia gust i interès per presentar-se, és a dir, presentar el seu vestit i el de la seua favorita. I ho feia amb serenitat, convençut del que estava fent. A l'acte tan sol tinguérem l'honor i el gust d'assistir, a més dels seus amics, els cavallers i un xicotet grup molt escollit i representatiu de la filà. A l'esmentat acte no li cabia més d'emoció, organització i estima. Una vetllada inoblidable on no faltaren unes paraules de l'amic Miguel Àngel cap a tots els presents, començant per son pare ausent, sa mare molt emocionada, la dona, els fills, el germà, els amics i els propis representants de la filà. La presentació del seu vestit i el de la favorita fou tot un espectacle perfectament coordinat amb la música que l'acompanyarà, unit al tracte personal especial de Miguel Àngel, la seua família i els amics cavallers, fan que us ho comunique tal i com ho vaig sentir. Els amics de la V Quadra de Cavalleria també estan actius i il·lusionats, això de fer el cavallet és bonic, agrada a més que facilita la unió de companys de festa i és atractiu. Als ensaios, que no faltaren, uniren l'esmorzaret de fraternitat entre els seus components a casa d'Antoni López. I tot dispost per al 23 d'abril. Així a poc a poc anem aplegant, contant les setmanes, els dies, tal volta les hores. El 30 de març té lloc la junta o assemblea general de la filà. Una salutació amb tan sol un únic punt del dia, assumpte festa, i això és el que esperàvem. L'entrada "per Alcoi i per sant Jordi", per part del primer tro, dóna pas a les recomanacions oportunes. Ens toca portar el Xicotet en la Processó del Trasllat. No hi ha que despistar-se, és l'any d'alferes i els


Memòria any fester 1995-1996

horaris canvien. En la Diana anem enmig, en l'Entrada no hi ha que fer tard, hi ha que fer la Processó de la Relíquia el matí del dia de sant Jordi, es necessita gent per a pujar al castell el dia de l'Alardo per a acompanyar l'ambaixador... És un any especial que té el seu encant. De .vegades diem que la Festa és sempre igual però la veritat és que està sempre fresca, nova i cal viure-la intensament. La lectura de la roda, la decisió dels actes i l'elecció de caps d'esquadra, que sempre donen pas a xarrades i comentaris, omplin un bon espai de Festa on s'assaboreix l'acte en la imaginació, com si estaguérem ja a la plaça o al carrer Sant Nicolauet. La Festa es renova cada abril, el cicle vital ens mostra el bull de la primavera i Alcoi es renova en les seues entranyes. Els grans engranatges de la Festa mouen el sentir de tot un poble que canvia els seus hàbits i el seu comportament. No sabem que ens passa però alguna cosa ha canviat en nosaltres, ens transmutem i no és altra cosa més que l'aplegada de nostra Festa, eixa que hem estat treballant-la, vivint-la dia a dia, setmana a setmana. El dia 1 d'abril és la data, el dia marcat que ens crida a fer realitat els nostres somnis com alcoians i festers. Així, amb la presentació de la Revista de la Festa i penjada del cartell amb jocs de foc i música, es menegen les corretges perquè el gran espectacle de Moros i Cristians comence. Els dies 5 i 6 es celebra el Trofeu de Filaes en diferents competicions esportives i els Realistes també estaven en les modalitats de futbol sala, petanca, tennis de taula, i escacs. Tan sol els amics de petanca s'alçaren amb un triomf, que si bé no fou el de campió, estagueren propet de serho. L'arribada de la Glòria és imminent i tot està al punt per a aplaudir i acompanyar els nostres representants: Fernando Moltó i Rubén Catalá. L'esmorzar a la filà discorre lleuger, el servici és ràpid, tot al punt i dispostos a formalitzar el primer acte oficial de Festa, la Glòria. Entre xarrades i bromes la xaranga de música ens ambienta i il·lusiona. L'herberet, la coca de tomaca i farina i la truita ens ajuden a omplir un poc l'estómac i la rialla que naix de dins de nostre cor anuncia a tothom que és Diumenge de Glòria. Els amics gloriers tal volta més seriosos per allò de la respon-


Vivències

sabilitat es visten al despatx i tots esperem veure el primer Realista vestit. Com gaudim! Que impressió més bonica veure els nostres colors! El vell costum, sempre renovat i que revesteix una aprovació entranyable, és la donada del cigar amb la corresponent salutació. L'eixida nombrosa de festers al carrer és ja imminent i la posada dels esclafits atronadors per part de Valero és tot un ritus dels Realistes. A les 10.00 h en punt a l'Ajuntament sonava V Himne de la Festa, les campanes de Santa Maria al vol anunciaven la proclamació, el pregó de la Festa. Poc després els directius convidaven els moros a formar i Fernando, emocionat, amb llàgrimes als ulls i junt als seus companys i el sergent moro donava vida a l'entranyable i irrepetible acte. Mentre, Rubén surtia cap a l'Asil d'Ancians Desemparats i a l'antic Preventori, hui anomenat Hospital Geriàtric, on donant bona mostra de Realista i per vell costum va fer de sergent, arrancant l'anomenada Glòria de l'Hospital, costum de la qual no sabem el perquè però que es respecta per tothom, és a dir, tots saben que l'arrancada la fa el Realista. Procurem i tingam cura perquè no es perga eixe honor. De migdia ens reunírem a l'hotel per a dinar sobre dues-cents seixanta majors i trenta-cuatre xiquets. La nova disposició de les taules faciliten el diàleg i l'agrupació més familiar. El soroll i la música ambienten l'estança i el temps discorre lleuger entre bromes rialles i dites, junt a la formació de filadetes al centre del local. L'oratge es manté tranquil i la Glòria ha sigut un èxit. Com és Pasqua l'activitat del dia no s'atura, continua de vesprada amb el berenar i l'entraeta anomenada del berenar junt als xicons de la filà. Una xicoteta tempesta d'aigua de pluja caiguda a la vesprada desmereix un poc nostra entraeta. I la Pasqua dóna pas a les entraetes, enguany des del dilluns 8 d'abril fins al dissabte 20. Quasi tots els dies entràrem tant per Sant Nicolau com per l'avinguda del País Valencià. S'estrenem amb una entraeta el mateix 8 d'abril per Sant Nicolau amb la Unió Musical Albaidense i els xeremiters de La Degollà, interpretant un ampli repertori de marxes mores, Sisco, El President, Jamalajam, Juanjo, Marxa del Centenari. Les despeses de l'entraeta anaren a càrrec de nostre alferes, Miguel Ángel Alcaraz, que amb molta il·lusió disposà convidar tots els amics Realistes. També els esquadrers de negres, amb la banda de música de Xixona interpretant la partitura de Rafael Alcaraz Ramis, Moros del Rif, feien les delícies del públic el dijous 11, el dimarts 16 i el dissabte 20, comptant amb l'amic


Memòria any fester 1995-1996

fester Amado Ponsoda com a cap batedor. El grup de tuaregs amb les notes de Lawrence d'Aràbia, el grup de cavallers amb l'alferes i dos entraetes més de la filà a escot amb la participació del jove Abacuc Maiques com a batedor, completaven un ampli calendari d''entraetes, amb un total de nou. La Festa està avançada i el diumenge 14 es celebrà la Glòria Infantil. És el xiquet Realista Andrés Pagán Coderch qui protagonitza l'acte i a les 8.30 h i acompanyat de familiars i amics es disposa per a la missa de glorierets on pren per primera vegada el sagrament de Jesucrist. La música d'Albaida ens espera a l'eixida, cosa que no estava prevista, però aprofitant la seua presència l'acompanyàrem fins el cotxe, eixint de pressa cap al "Hogar Infantil", on un nombrós grup de festers l'esperaven junt als xiquets allí acollits per a esmorzar i procurar-los una estona de companyia. No faltà la col·laboració de l'amic Boluda amb els seus donuts i bollicaos. Acte que realitzem els Realistes des de fa molts anys, perdut quasi en el temps i que cada abril renovem. La traca no faltà, anunciant-nos l'eixida cap a la filà i després cap al Partidor. A migdia hi ha vermut i dinar a escot per a tots els que així ho desitgen. La vesprada ens du un nou acte i és l'assaig general a la piscina municipal de tots els participants del boato. A més assajà el ballet d'Anna Calvo que causà molt bona impressió, malgrat no acabà d'agradar la vestimenta, amb la qual cosa es compromet José Moiña a retocar amb els elements oportuns. Un succés inesperat ve a portar-nos tristesa i preocupació. A les 15.00 h de la vesprada, i mentre estàvem a la piscina municipal, un fort incedi ocorregut a Sant Vicent del Raspeig, als propis tallers del artiste carrosser Àngel Martín, destrueix algunes de les carrosses de nostre boato. Nosaltres no s'enterem fins entrada la nit. Hi ha una gran confusió, no sabem l'alcanç del nostre perjudici. Esperem les notícies i alhora, el dilluns 15 d'abril, Miguel Àngel, acompanyat per directius, visita el taller damnificat. També ho férem de vesprada. Dins del mal hem tingut un poc de sort. Hem salvat part de la carrossa de l'alferes i favorita perquè estaven ja ací dins d'un local gentilment cedit per Francisco Blanes, conegut com "Quico l'Alt", situat al Camí. Així i tot perguérem en l'incendi la tercera part i els complements de la carrossa de l'alferes, la cúpula de la


Vivències

carrossa de la favorita, la carrossa completa del rodella i del cop, plataformes musicals i carros d'aliments i tresors. Els companys de la filà Marrakesch també isqueren perjudicats. La reacció és ràpida -hi ha que refer-ho!-, perquè tot estiga al punt el dilluns 22, encara que es treballe les vint-i-quatre hores del dia. Així es feren reunions amb els directius de l'Associació de Sant Jordi i autoritats locals, oferint-se tots a restablir i fer el que faça falta. Les pèrdues són importants i malgrat es fera el possible no poguérem restablir-ho tot tal i com es dissenyà en el seu moment. És d'agrair la feina d'un nombrós grup Realista que es disposà a treballar als locals del Camí i d'un bon grup de professionals que feren tot el possible perquè dins de la desgràcia, el boato Realista isquera al carrer. Enmig de la preocupació pel tema de les carrosses es celebra la Processó del Trasllat. Un grup de Realistes tenen l'honor de portar la imatge de nostre entranyable Xicotet. La participació fou excel·lent. El dia 19 hi ha entraeta pel País Valencià a escot i ens disposem ja per al 21, quan després de renovar la Festa mitjançant la música i el càntic de nostre Himne férem l'entraeta dels Músics des del Parterre fins a l'Hotel Reconquista fent el recorregut de sempre. La pegatina "dels Gori" posa-

Diana del "Carbonato" a la Plaça d'Espanya


Memòria any fester 1995-1996

va la nota d'humor. Enguany deia: "Demà matí eixirà el sol i serà de dia, i l'alferis Realista baixarà amb molta alegria". Cal ressaltar un grup de festers, l'alferes entre ells, cavallers i alguns festers que lluïen el bonet roig en la desfilada. Abans l'equip de cuiners capitanejat per Gilberto Carbonell i Modesto Sempere condimentaven l'olleta, emprant 10 kg de fessols, 9 de penques i 10 de carn, entre d'altres condiments. Un total de 50 kg de pes per a dos-cents vint-i-sis persones, entre festers i músics, a més del vermut. L'aplegada es retardà un poc, eren les 22.30 h, cosa que fa que se'ns fera tard. A la fi no importa, açò és festa i l'animació és bona, qui més i qui menys té alguna cosa que celebrar.

III. Puro habano. Guantes, brisa, jaiques, yelmos... : ¡Es la Diana! jAngelus! ¡Ave!... :Es la Diana! Si hay en los labios sonrisa detente reloj, no hay prisa. Julio Berenguer Barceló. A les 6.00 h del matí quedaren convocats dianers, acompanyants i curiosos per a passar revista general. Vestits en perfectes condicions, nostres dones ho han disposat tot. Bombatxo ben planxat, metalls daurats i brillants, faixa lluenta... és una gojada! Al voltant de les 7.30 h, després de fer-se un herberet acompanyat per pastes i els donuts de l'amic Boluda, ens disposem a l'arrancà de la Diana, sempre fresca i emocionant. És Rafael Micó amb les seues particulars simpaties qui als compassos del pas-doble Ateneo Musical, interpretat per la Unió Musical Albaidense, baix la direcció de Juan José Silvestre, posa la formació dianera en marxa. Avança lleugera la Diana, l'aroma del cigar es mescla amb la frescor del matí que apareix nuvolós i amenaçant pluja. Javier Morales, seriós i tranquil, mou el segon tros des de l'avinguda del País Valencià, fent relleu de cap altres components a les notes del pas-doble Primavera. Es produeix algun retard provocat per les parades al carrer Sant Nicolau -les girades de dels dianers als càrrecs festers-. I Salvador Vilanova, amb la mestria que el caracteritza, dirigeix la formació dianera del Carbonato o tercer


Vivències

tram de Diana amb els compassos de Brisas del Clariana. Aquest protagonitza moments emocionants en aplegar a l'altura del conegut Tívoli on nostre alferes, Miguel Àngel Alcaraz, espera les formacions per a abraçar tothom i oferir un bon cigar, pastes típiques i herberet. Compte!, el cigar per a tots i l'altre per a mirons. Un xicotet ruixat de pluja refresca, si cal més, el matí, sense aplegar a molestar en excés, però que preocupa. A continuació l'esmorzar i cadascú al seu lloc assignat, la majoria al col·legi de San Vicent, on es concentrà tot el boato Realista excepte l'esquadra de negres que ho fa a l'Hotel Reconquista. I si parlem d'encerts, un més a anotar: l'organització, l'ordre i la cavallerositat i feminitat del col·lectiu Realista. Tots junts i cadascú al seu lloc. A les estances del col·legi homes i dones compartien el goig de sentir-se protagonistes de la gran festa alcoiana, començant per l'alferes, favorita, dames, cavallers i tots els grups, tant masculins com femenins. A l'hotel dinaren els esquadrers amb xaranga i en estança apart es preparaven els components de l'esquadra de negres. De matí i durant l'Entrada de Cristians un fort ruixat feia que estropejara un poc el lluïment de la capitania però s'aturà i tot avant malgrat el cel continuava encapotat i ens fera preveure el pitjor. De vesprada i passades les 17.00 h, un autèntic diluvi feia acte de presència en un moment que ningú desitjava. La tristor ens embarga i es pasen moments molt difícils. L'Entrada de Moros va estar a punt de ser suspesa però nostres autoritats, sobretot Silvestre Vilaplana Molina, president de l'Associació de Sant Jordi, pren prompte, amb bon criteri, la decisió: "Avant 1' Entrada, mentre hi haja una sola persona en les cadires o des d'un balcó aplaudint, ànim!". I Alcoi sencer es volcà amb la Festa i els festers. Quan més plovia, més s'aplaudia i més mostres d'estima es rebia, inclús la música sonava si cal més forta. A les 19.30 h se'ns donava l'eixida: "Avant l'Alferecia Realista", moments desconcertants, les llàgrimes als ulls, que pena! La pluja insistia més i més. Tot estava al punt, tot el boato muntat, cadascú al seu lloc, totes les parts de la formació perfectament conjuntades, un directiu per cada bloc. La formació Realista era encapçalada per trompeters i timbalers a cavall que anuncien l'imminent aplegada de l'alferes. Nostre banderí, portat amb orgull per Francisco Jordá Blanes, seguit per quatre fes-


Memòria any fester 1995-1996

ters Realistes amb banderoles a cavall. Cinc parelles a peu amb el disseny complet donaven pas a l'esquadra Realista, al front d'ells l'entranyable amic Emilio Matarredona comandant la formació, i el jove Abacuc Maiques, fill i nét de Realistes, com a cap batedor, acompanyats per la música d'Albaida i els xeremiters de La Degollà interpretant El President i Sisco. Francisco Belda, Fernando Pena, Jordi Bonhome i Jordi Torregrosa feien els relleus de cap d'esquadra en els diferents trams de recorregut acordat. Seguia el relleu d'esquadra. Tots ells baix la coordinació de dos directius, Javier Barber i Rafael Palmer Balaguer. En aquestos moments la pluja era intensa.

Les cares mostraven tristor però l'elegància del grup d'heràldiques amb les seues banderes donava alegria i obria el boato de l'alferecia dels Realistes. El color blau marcava el que seria el desenvolupament dels dissenys de José Moiña. A continuació el grup de tuaregs a cavall canviava l'aspecte de l'espectacle, homes amb colors clars, metalls argentats i aspecte guerrer omplien el carrer d'aire autèntic àrab. L'anècdota d'aquest grup fou l'encapçalament del jove de tres mesos, Cristian Llorca Pedrós, nét d'un bon fester com és Juan Pedrós Linares, que en braços de son pare


Vivències

i portant el disseny complet donava mostres de l'esperit fester que es gaudeix dins d'aquesta filà. La música molt apropiada, Lawrence d'Aràbia, interpretada per la banda d'Atzeneta donava calor a l'ambient. El seguici, perfectament coordinat per Javier Morales, donava pas al grup de vuit festers amb banderes. Eren els escortes de l'alferes i destacaven per la seua vistositat. El cobrepit de pell de zebra els donava lluminositat, originalitat i fantasia. Una torre d'assalt, tirada per bous, amb dos xiques damunt, dos al voltant i rodejada de xiques guardianes d'aspecte també guerrer, amb llança i escuts protectors, donaven pas a les plataformes musicals de campanes i trompes i a la Unió Musical de Benilloba que baix la direcció de Rafael Carchano interpretava Voluntat de fer, del mestre contestà José Pérez Vilaplana. No pogueren lluir en el seu esplendor doncs s'havien cremat i foren substituïdes per altres. El grup de pastores amb percussió adaptada, és a dir, amb fanfara de percussió i metall, prestava a la desfilada el sentit popular amb un vestit senzill però en consonància amb el que representaven. Amb una gran banderola es presentaven quatre escortes d'alferes seguits per pebeters de foc i encens, portats per l'original vestit de les màscares daurades. Part també del boato afectat pel l'incendi de Sant Vicent. Un altre grup amenitzava amb timbals i tambors la gran vesprada Realista, uns amb el disseny de la pròpia filà amb turbant i altres amb vestit de boato simpàtic i desimbolt. Tots ells, baix l'experiència de Salvador Vilanova, nostre vice-secretari. El banderer i l'ambaixador, encarnat respectivament per Enrique Soler i Francisco Marín, donaven pas a un dels vestits més espectaculars del boato Realista, les mercenàries. Plomes blanques, cares totalment maquillades de negre i roig i arcs guerrers, omplien el carrer de fantasia. A continuació el cavall de respecte i el protagonista de la gran i inoblidable vesprada: Miguel Ángel Alcaraz Francés, l'alferes. Eren les 20.00 h de la vesprada, la pluja continuava, la resignació i la calada d'aigua era general. De sobte i com si el temps volgués unir-se amb el gran espectacle Realista s'aturà el diluvi. Sant Jordi estava amb nosaltres. El cel mostrà el seu blau intens, fresc, pur, i el blau era Realista, la vesprada es va fer blava. Tornaren els somriures a les cares, la gent al carrer, la Festa continuava amb més força. Des del balcó del Partidor, Juan Antonio Picó deia unes paraules entranyables: "Miguel Àngel, l'any passat vaig tenir el gust de donar-te l'eixida com a cap d'esquadra. Hui tinc l'honor de donar-te-


Memòria any fester 1995-1996

la com a alferes. Avant l'Alferes Moro Realista 1996!". La grandiositat de la carrossa, que representa la seua fortalesa, permet que l'alferes i els seus cavallers compartisquen el protagonisme d'aquesta història al carrer. La seua lluminositat s'uneix a la poca llum de la nit i a la de l'enllumenat artificial per a donar l'esplendor que aquest càrrec es mereix. La banda de música de Bocairent amb els xeremiters de La Xafigà interpretaven la fanfara Cavall de Foc, obra del jove José Rafael Pascual Vilaplana. L'espectacle era complet: vestit d'alferes guerrer daurat, que contrastava amb l'obscur dels seus cavallers, plens d'elements que ens recordaven que eren Realistes, llums, color, música i gent envoltant-los amb els seus calorosos aplaudiments. Vicent Serra Colomina controla aquesta part de boato amb molta serenitat i entusiasme. A continuació la carrossa dels rodelles, Uriel i Denis, totalment reconstruïda, junt a més xiquets, fills dels cavallers, amb indumentària igual a la dels pares, donaven la nota infantil, graciosa i innocent al boato. Quatre Realistes escortaven els xiquets. Les concubines amb un vestit clar rematat amb brodats daurats, acompanyaven amb instruments de percussió i anunciaven l'aplegada de la carrossa de la favorita, Mercedes Ortega i les seues dames d'honor. Representava el palau àrab, la vivenda de l'alferes. No li faltava detall, cúpules àrabs, finestres i portes que deixaven veure una suau llum. Tot un plaer per a la vista dels sorpresos espectadors alcoians. Els vestits seguien les característiques de l'alferes i cavallers, contrastat amb la feminitat, delicadesa i elegància de les protagonistes. Acompanyava la favorita la Unió Musical de Muro de l'Alcoi, interpretant una fanfara derivada de Cavall de Foc. Tant l'acompanyament de percussió com el desenvolupament d'aquesta part de boato fou coordinada per Emilio Picurelli. La tropa femenina a peu amb llances i escuts donaven pas als carros de queviures i tresors, arrastrats per xics amb vestit de timbaler i rodejats per xiques amb vestit d'escorta femenina, formant dos grups compactes i armoniosos, molt ben coordinats per José Tomàs. El seguici continuava i la gran sorpresa de la vesprada era anunciada per les xiques d'infanteria cap de cavall que amb la seua fusta i uns suaus moviments donaven pas al gran ballet d'Anna Calvo, que als compassos de Als Xaparros, del mestre José Rafael Pascual, interpretat per L'Avanç del Campello, evolucionava amb una sorprenent elegància imitant el passos dels cavalls. A més


Vivències

de la professionalitat que caracteritza aquest ballet, Anna Calvo posà alguna cosa més que bon ofici. Demostrà una gran estima per nostra filà. Cuidà tots els detalls, malgrat hagué de llevar unes cintes daurades a causa de l'aigua que discorria pel carrer. I si açò no és prou els espectadors tingueren bona recompensa a la seua fidelitat. Un gran cavall, articulat i mecanitzat de nom Real, creat per Miguel Àngel Martín Bordera, els sorprenia amb els seus moviments majestuosos. Fou sorprenent i tan real que la gent no donava crèdit al que estava veient. Si l'ordenat i llarg boato Realista fou molt aplaudit, les mostres d'estima i aprovació aplegaren en aquestos moments al màxim. Rafael Palmer coordinà aquest meravellós tros de boato. Però ací no para la història d'aquesta vesprada. La filà es superava per moments i cinc parelles amb el disseny complet anunciaven l'esquadra especial de negres que, amb disseny de José Domingo i Jordi Sempere i un encertadíssim maquillatge de Maria Rosa Pons, omplia el carrer de llum amb els reflexos dels seus metalls. La sumptuositat i grandiositat del turbant, l'exotisme de les armes i la solera del cap batedor, cap d'esquadra i els propis esquadrers donaren com a resultat un espectacle únic i molt digne. La Unió Musical El Trabajo de Xixona i els xeremiters de La Degollà els envoltaren amb la força de la marxa adaptada Moros del Rif, de Rafael Alcaraz Ramis. Tota una delectança per als sentits. Seguint la música feien acte de presència les amazones berebers a cavall, amb un disseny seriós, elegant i guerrer. Jordi Sedano i Enrique Pascual tingueren cura perquè tot anara bé. I com a punt i final es presentava la resta de la filà de quatre en fons, la carrossa del cop, amb els xiquets que quedaven i Abacuc Maiques que hagué de baixar d'ella perquè estava el seient banyat. Quatre genets tancaven el gran i compacte boato Realista. Foren dos hores i quart de desfilada continua, armoniosa, alegre, lluminosa i que a la fi resultà curta per a festers i espectadors. Felicitem-nos mútuament i d'una forma especial a nostre primer tro, Rafael Botí Sempere, coordinador general de tot el boato i vertader motor de l'equip de la junta directiva, perquè ha sabut transmetre el seu entusiasme, donar ànims, solucionar problemes i fer realitat el somni Realista. La nit no acabava ací. Als salons de l'Hotel Reconquista la festa Realista continuava. Felicitacions, abraçades i mostres d'estima es feren presents entre els més de quatre-cents components del boato que s'ajun-


Memòria any fester 1995-1996

taren a sopar. Cansats, però contents d'haver deixat a gran altura el compromís de la nostra alferecia, donàrem pas al descans i al divertiment. De matinada aplegaren des de València quaranta-quatre dotzenes de donuts, "recién hechos y calentitos", tot un detall de Juan Francisco Boluda. Jorge de Capadocia, tu, alcoyano protector, escultor de nuestra suerte límpida espada que venció a la muerte, deífero fuego, escudo, sé mi hermano. Julio Berenguer (Diana de San Jorge) El dia de sant Jordi amaneix fresc. El sol ens saludà perquè des del Partidor arrancàrem la Segona Diana. El Realista, sempre complidor, no faltà a l'acte i així xiquets i majors desfilaren per Sant Nicolau. No faltà el periòdic que parlava molt bé de nosaltres, les felicitacions als Jordi i l'herberet. A continuació a esmorzar i a arreplegar nostre alferes que pernoctava a l'hotel. Cavallers, un bon grup de Realistes i part del boato, acompanyaven Miguel Àngel i Mercedes cap a la Processó de la Relíquia, on el poble va poder gaudir de tots els detalls dels bonics vestits. La missa major és seguida per càrrecs i autoritats, pocs festers, perquè a 1' església de Santa Maria no hi ha cabuda. A continuació, el xiquet Cristian, acompanyat per tuaregs, familiars i festers es presenten a l'església per a batejar-lo. Un nodrit grup d'escortes fan una xicoteta cercavila amb música i es dirigeixen cap a l'hotel per al dinar del dia de sant Jordi. Són al voltant de tres-centes cinquanta persones les que comparteixen pa i tovalla. Després del dinar es succeïxen regals per part d'uns i d'altres cap a l'alferes, cavallers, dissenyadors, modistes i un llarg etc. El temps discorre ràpid i el grup de la VII Diana Vespertina del Cavallet es prepara a la Font Rodona. Junt al cavall Real, símbol, emblema i arrel de nostra pròpia història festera, als sons del pas-doble L'Aranya evolucionen pel carrer Sant Nicolau fent les delícies del públic que abarrotava carrer i voreres. De nou els Realistes mostraven el seu espectacle festiu. Més tard es disposaven per a la Processó General on cal ressaltar la nodrida participació Realista. Alguns grups complien promesa de retre culte al sant patró, ja que deixà de ploure, tal i com es demanava a l'eixida de l'Entrada. Siga per una cosa o per altra, donàrem de nou bona mostra de nostra impecable organització i estima a tot allò que significa i és acte de Festa.


Vivències

Per la nit també a l'hotel s'ajuntàrem per a sopar. Amenitzaven la vetllada el conjunt Caraba, molt coneguts per tots nosaltres i un xicotet espectacle masculí i femení que portava la rialla, la broma i l'expectació picaresca. Un dia també molt complet, desimbolt on gaudírem també de totes les mostres d'estima de nostres paisans, que ens felicitaven per l'èxit de nostre espectacular boato. La lucha es un incendio que levanta huracanes de pólvora y de gloria Alcoy se hace batalla, la Fiesta se hace Historia y el aire se hace llama y furia santa. Adrián Miró (Sonetos de Moros y Cristianos) Després d'un lleuger esmorzar a la filà, perquè el cos no està per a més, ens disposem a participar a l'acte de l'Alardo, incloent enguany des de la plaça de Mossèn Josep l'anomenat Encaro amb l'alferes cristià, Fermin Vélez, de la filà Asturians. Abans s'havia disposat dels escortes Realistes de l'ambaixador per a realitzar l'Ambaixada Mora. De migdia dinàrem de nou a l'hotel, nostra segona casa en festes, un bon vermut i putxero d'eixe que senta bé al cos. De vesprada som nosaltres qui ocupem el simbòlic castell i així es disposaren nou festers Realistes amb banderoles i equipats amb el disseny complet. Després del parlament de nou trons i més trons fins que la pròpia història es repeteix. De nou guanyen els cristians aquesta batalla incruenta d'amistat. Moments després participàrem junt a nostre alferes de l'acompanyament del Xicotet des de Santa Maria fins la pròpia del titular, donant gràcies perquè tot ha eixit bé. La Festa per moments s'acaba, se'n va, volem agafar els últims minuts i així acudim junt al castell per a veure l'Aparició. El Sant Jordiet, representat pel xiquet Francisco Talens Ferrándiz, de la filà Asturians, evoluciona entre núvols de colors sobre els merlets de la fortalesa i nostre Himne de la Festa sona com a despedida. Però nosaltres ens comprometem a renovar la Festa. Als soparets els faltaren la llum; una forta i llarga apagada ens deixà a fosques. Alferes i cavallers tingueren encara forces i humor per a fer una entraeta molt brillant amb la llum dels seus ciris.


Memòria any fester 1995-1996

L'èxit de nostra alferecia és neta i clara i tot es deu a un intens treball compartit. Enhorabona a tots i cadascun de vosaltres que sou els que heu fet possible aquesta meravellosa Festa. Gràcies, primer tro i junta directiva, per la vostra entrega i sacrifici! Gràcies a la gent del boato pel vostre entusiasme! Gràcies, artistes, per la vostra imaginació feta realitat. I com diu el cantautor Lluís Llach a la seua cèlebre cançó: Cal anar endavant sense perdre el pas cal regar la terra amb la suor del dur treball: Cal que neixin flors a cada instant. I sant Jordi és el jardiner de les flors que són el nostre treball. Gràcies a tots per la vostra paciència i atenció. Avant Realistes! Avant la nostra Capitania 1997! Visca sant Jordi! Jordi Linares i Abad Alcoi, 1 de juny de 1996


MEMÒRIA ANY FESTER 1996-1997 111 ANIVERSARI DE LA FUNDACIÓ DE LA FILÀ EN LA COMMEMORACIÓ DE LA SISENA CAPITANIA

I. L'ànima vola pels cims feta esplai somniador. L'ànima està assegada d'aquest blau diví i sedós de l'alba que, oferta, ens brinda roses cèliques al front. He encontrat una amorosa joia silvestre d'amor. L'ànima vola pels cims. Des de dalt albira el món: vall negra d'homes de presa que fan un confús soroll. Joan Valls Jordà Són dies en els quals encara es pensa en tot allò que ha passat, en el que s'ha viscut. Pense en aquest poble, en la seua gent, en tot allò que hem sigut capaços de portar a efecte i així és com "l'ànima vola pels cims". La Festa ens projecta més enllà de la pròpia existència, de la pròpia activitat, ens condueix cap al món espiritual i ens enriqueix com a persones, doncs és un esforç comunitari. Així si començàrem amb la nostra alferecia una historia meravellosa, no hi ha dubte que amb la capitania hem posat un fermall d'or a l'activitat festera contemporània d'aquesta benvolguda filà Realistes. Així ha sigut reconeguda pel poble d'Alcoi. Només es tanca el teló de l'any fester 1996 ens disposàrem de nou cap als projectes de 1997. Hi ha feina encara i coses pendents. Així tant el


_ Vivències

primer tro com la junta directiva es disposen a traure comptes i a fer els primers contactes amb dissenyadors i bandes de música per al pròxim any. El 31 de maig té lloc al saló d'actes de la CAM, la presentació de la revista i vídeo Realistes '96. L'acte fou presidit per Silvestre Vilaplana Molina, com a president de l'Associació de Sant Jordi, Paco Valor, representant de l'Ajuntament, Miguel Àngel Alcaraz, alferes 1996, Rafael Botí Sempere, com a primer tro, Santiago Pericàs, com a darrer tro, Juan Vicente Capó, director de zona de la CAM i Jordi Linares i Abad, coordinador de la revista i presentador de l'acte. El saló es presentava replet de gent, càrrecs festers, directius de l'Associació de Sant Jordi, components de la filà, col·laboradors literaris, anunciants i representants de la firma Prisma Video. A les paraules de presentació per part de Jordi Linares, que agraïa la col·laboració prestada en tot moment per tots els amics Realistes i la confiança dipositada en ell per a portar a efecte l'arriscat projecte de traure a la llum la revista després de festes, seguia el torn d'intervencions de les autoritats que ens acompanyaven. Finalitzat l'acte tots els presents foren obsequiats amb un vermut al local de la filà, que es mostrava concorregut de gom a gom. Al dia següent (1 de juny) s'anunciava junta general ordinària, que discorre molt lleugera i ordenada donat que és llegida la memòria de l'any fester, que la fa un poc més llarga, la lectura de l'acta anterior, la dació de comptes i fer una xicoteta valoració del que han sigut les festes, però no resultà massa duradora. Tot al punt i a l'ordre. Per la nit la Festa, la nostra, la dels Realistes continua. Amb la presència de nou d'algunes autoritats locals, com va ser el cas de l'alcalde, Josep Sanus i Tormo, càrrecs 97 i directius, es presentava la sisena capitania dels Realistes amb el descobriment del quadre del nostre company Manolo Antolí i, com no, la presència del nostre gran protagonista: Rafael Palmer Balaguer com a capità 1997. Tot un feliç esdeveniment. És clar que açò no es presenta tots els anys. L'emoció, l'aprovament de tots i de cadascun dels presents fa que la nit es faça dia, que brille de nou l'esperit de la Festa. Un gran ensaio multitudinari amenitzat per L'Aranya donava pas a la picadeta, al barral de café compartit, a la formació desenfadada, al rebombori i a les mostres d'afecte cap a la figura i la persona del nostre capità, que semblava emocionat, content i satisfet.


Memòria any fester

1996-1997

Açò no és més que el començ. El 9 de juny, diumenge que es celebra la festivitat del Corpus, els Realistes estem convocats de nou per a celebrar la dinà. Com en anys anteriors fou el paratge de la piscina municipal el qui ens donà la benvinguda. Al llarg del matí es celebraren competicions de petanca, cotos, tennis de taula i futbol sala entre tots els qui així ho desitjaren. En aquesta ocasió els trofeus foren obsequi dels components de l'esquadra de negres del capità '97. Un acurat vermut servit per Gonzalo, actual reposter, la música i la bona harmonia fan la jornada especial... i és que és l'any de capità. Després de dinar, al café i al whiski l'acompanyen la presència de Rafael Palmer Balaguer obsequiant-nos amb un cigar. La vesprada no dóna per a més. Alguns han de preparar-se per a la Processó del Corpus. La resta del mes es aprofitada per diversos grups per a fer pinyates o ensaios, com és el cas del grup de tuaregs, que s'ajuntaren a la casa de camp de la família Abacuc Maiques, l'esquadra de negres i del montepio El Folloneret que viatjaren a la platja el 30 de juny. Però al mateix temps la feina no para i així després de veure diferents boatos, presentats a la filà pels millors artistes de l'actualitat, es decideixen pel presentat per Alejandro Soler. Ell serà el responsable de portar avant l'espectacle que presentarem els Realistes al poble d'Alcoi en la vesprada màgica del 22 d'abril. El 3 de juliol la premsa local dóna a conèixer la trista notícia de la mort del fill del nostre benvolgut company Salvador Vilanova en accident d'aviació. Els Realistes sentim molt el percaç, donat que Salvador i la seua dona són molt volguts per tots i com a família que som sofrírem al costat d'aquest bon fester i la seua família. L'activitat dóna pas al descans, els mesos de juliol i agost són propicis per a les eixides al camp o la platja, però jo sé que més d'un es quedà "vetlant armes", és a dir, preparant i fent coses perquè boatos i carrosses continuen la marxa, així com la confecció dels vestits. Setembre obri el calendari d'activitats que no s'aturarà fins la fi de les festes. Tan la pròpia filà com el nostre capità i els seus col·laboradors més directes volen que estigam en tots els llocs i que l'entitat estiga a l'altura


Vivències

que tots ens mereixem. El 14 de setembre té lloc el Trofeu de Futbol Sala Capità 97 i la presentació del grup de boato anomenat Tuareg, format per festers de la pròpia filà, molt coneguts i molt ben organitzats. També al següent dia, diumenge, els directius Realistes s'ajunten per a fer un dinar de confraternitat a la casa de camp de Rafael Botí. A poc a poc va configurant-se l'apretat calendari del Mig Any fester. Abans un bon grup de Realistes organitzen la pujada en romeria a la Font Roja. Com ve sent hàbit és Nicasio Alemany qui ens procura un camió per a portar l'avituallament i arreplegar els cansats. No faltà la pancarta amb la consigna "Filà Realistes - Any de Capità", la presència, per supost, de l'amic Rafa Palmer, la paella, els cotos i una gran dosi de bon humor. Ah!, el camió que ens procurà Nicasio era de bolquet, el qual facilità la descàrrega de passatgers. El dia 1 d'octubre dóna pas ja al Mig Any i als locals dels Pares Salesians tenen lloc les primeres partides de cotos. Toni Serra i Gilberto Carbonell és la parella que ens representa. Marrakesch i Xano són els primers en enfrontar-se a la temible parella Realista i són eliminats. Dies després són Maseros i Judíos els qui cauen derrotats per Toni i Gilberto, que es mostren ferms i segurs. Així apleguen a la gran final, enfrontantse als Verds la nit del 14 d'octubre a la pròpia seu social de nostra filà, per allò d'ostentar la capitania. Les cartes digueren "no" i Toni Serra i Gilberto Carbonell, com la resta de festers Realistes, hagueren de conformar-se amb el subcampionat. Acte seguit es va fer l'entrega d'obsequis i despatx de títols acreditatius per part de Silvestre Vilaplana Molina, com a president de l'Associació de Sant Jordi, i de Rafael Palmer Balaguer, com a capità moro 1997. La xaranga d'Albaida amenitzà un ensaio fester acompanyat, per supost, d'un bon aperitiu i sopar per a tots. Reprenent un poc les dades del Mig Any cal ressaltar el concurs de sergent major, que es celebrà el 4 d'octubre a la filà Magenta, on Ignacio Juan Català guanya el concurs als compassos de Monóvar i El K'Sar el Yeddid, i per tant, és des d'aquestos moments el nou sergent major cristià. Enhorabona "Nasio".


Memòria any fester 1996-1997

El dia 5, al local propi Realista, té lloc l'assemblea general ordinària del Mig Any. La durada fou de seixanta minuts, que diu molt de l'organització, ordre i bon saber estar de tots els Realistes. És llegida i aprovada l'acta anterior. A continuació Rafael Botí passa a informar-nos dels assumptes del Mig Any i es fa el sorteig dels gloriers, oficial per a 1998 i infantil per a enguany. És José Muñoz qui ens representarà al Preventori -hui Hospital Geriàtric- i Rubén Catalá qui ho farà pels carrers d'Alcoi. El xiquet Marcos Gonzàlez Valero, nét de l'amic Juan Valero, representarà la infantesa Realista l'abril pròxim. S'exposa també el torn de roda i es presenten els tovallons de paper amb l'anagrama de la nostra capitania junt a les botelles de café, que també lluiran l'esmentat dibuix, creat per a l'ocasió per Alejandro Soler. Nostre primer tro dóna a conèixer a l'assemblea el nomenament de l'amic Santiago Sanjuan Gil com a majoral de l'Associació de Sant Jordi, substituint el benvolgut amic Luis Sorolla, a qui sorprengué la mort el 23 d'abril passat. Són així quatre festers Realistes qui formen part de l'assemblea de l'admirada institució. Diversos comentaris donen pas a que "per Alcoi i per sant Jordi" s'alce la sessió. Per la nit és la xaranga de Palomar qui amenitza un ensaio mentre al carrer la pluja feia acte de presència en forma de tempesta. L'activitat, com podeu comprovar, no para i a l'assemblea li succeeix un nou acte: la presentació dels vestits de boato, creats per Alejandro Soler, per a la nostra capitania. És el diumenge dia 6 l'assenyalat i el saló Jaume I de l'Hotel Reconquista era transmutat pels Realistes en una passarel·la de models. La curiositat i l'emoció estaven assegurats. Oferirem vestits per a tots els gustos i per a totes les economies. Causà vertadera admiració el bon gust, la senzillesa i la combinació de colors i teles dels vestits. El saló, que té una cabuda aproximada de cinc-centes persones, es quedà xicotet. Cal ressaltar l'honestitat Realista en oferir els vestits amb pressupostos reals i ajustats. Quaranta-sis mil pessetes era el vestit més barat corresponent al Batalló Cristià i cent vint-i-cinc mil pessetes el més car, corresponent a l'anomenat Rasidia, incloent el maquillatge, instrument musical, menjar del dia 22, xicotet berenar en acabar l'Entrada i sopar del mateix dia a l'Hotel Reconquista. Així fou acceptat, i pocs dies després tots els llocs estaven coberts. L'èxit Realista està assegurat. Les partides de cotos, com ja us he referit, donen pas a la setmana gran, l'eix del Mig Any fester. El 18 d'octubre, al saló Rotonda del Círculo


Vivències

Industrial, té lloc la presentació de càrrecs festers 1997. Per a l'ocasió és Rafael Botí Sempere i Jordi Linares i Abad qui, en representació de tots els Realistes, presenten Rafael Palmer Balaguer com a capità moro. Recorde encara emocionat unes paraules que li vaig dedicar a Rafa Palmer. "Alcoi espera la teua presència capità". Sé que això agradà a Palmer i ho complí de sobres. Rafa Palmer feia notar sempre la seua presència, no ja en eixa vesprada, sinó sempre i allà on es presentava. Unes paraules, un somriure, una atenció, un cigar, un obsequi... Així és com alguna vegada ens sentíem al seu costat "un poc capitans". Rafa ha deixat ben clar que s'ha sentit feliç quan al seu voltant es respirava Festa i sana harmonia, quan brollava la germanor i l'alegria. La veritat és que no li ha dolgut res, i ell mateix s'ha donat en cos i ànima per a portar avant la difícil però gratificant missió de ser el capità dels Realistes de tots i cadascun de nosaltres. La nit dóna pas al dia central de la commemoració del Mig Any amb l'espectacular encontre a la Glorieta. Tal volta el de menys és el concurs d'olleta. El contacte fester-poble és el que val i així, xicotets i grans, homes i dones de tot tipus i de qualsevol condició social es donen cita al llarg del dia per compartir l'alegria de la Festa en forma de música, humor i també de got de plis-plai i cullerada d'olla. Els Realistes férem un autèntic desplegament de material de campanya. A la improvisada decoració del xiringuito es mostrava amb orgull una gran pancarta que deia "Filà Realistas - Año Capitàn 1997". Els nostres cuiners i ajudants es mostraven ben vestits per a l'ocasió, lluint una camisa de flors i barret de palla a més del davantal oportú. No he pogut aconseguir dades fidels del material comestible que es disposà per a tots, tal volta siga el de menys, però puc dir-vos que fou abundant i que ho repartírem tot. A les 21.30 h no quedava res. Abans el jurat del XXIV Concurs d'Olleta Alcoiana ens atorgava el segon premi i afegírem a la nostra eufòria la satisfacció, una vegada més, de fer la millor olleta d'Alcoi. Capità, cuiners, i pràcticament quasi tots els Realistes celebràrem el triomf junt a la nostra banda de música que ens acompanyava per a l'ocasió. Rafa Palmer i Gilberto Carbonell arreplegaren el plat dissenyat per Francisco Aznar de mans de l'alcalde, Josep Sanus, i del president de l'Associació, Silvestre Vilaplana, que ens acredita com a subcampions. La resta de cuiners, ajudants i festers tots esperàvem per a celebrar-ho. El primer premi fou per als Abencerratges. Minuts després ens reunírem al Parterre per a disposar-


Memòria any fester 1996-1997

se a fer l'entraeta del Mig Any pel recorregut acostumat, eixint al carrer Sant Tomàs per a formar en marxa mora. Sempre i com és hàbit molt ordenats i molt correctes. A l'hotel ens esperava l'olla que com sempre estava boníssima i en aquesta ocasió més. Es serviren al voltant de cent vuitanta coberts, entre festers i músics, i la vetllada fou molt agradable, contant que el sopar es servia a les 24.00 h de la nit. És ja el dia 20, diumenge, i per a eixe dia el calendari mig-anyer ens marca una missa a sant Jordi, durant la qual Miguel Payá Catalá fa entre ga a l'Associació de Sant Jordi del nomenament del seu avi, Miguel Payá, com a marqués de Sant Jordi d'Alcoi. També els Realistes tenim el xicotet homenatge que oferim al sant Jordi de les rajoletes. Bon ambient com sempre dels qui participen d'aquest acte que fou amenitzat pel grup de xeremiters La Degollà. I el 23, com no, missa a l'església del sant i homenatge als festers veterans. Fou Francisco Candela Peidro per la filà Realistes el fester assenyalat. Francisco Candela creuà pels anys 1942-44, no recorda bé, i es retirà el 1973, el que dóna una antiguitat de trenta anys, que no està gens mal, al servici de la Festa. El seu estat de salut no li permet poder traslladar-se molt per sí sol i els Realistes pensaren en ell per allò dels trenta anys i que no quedarà en l'oblit. Diuen que és de ben nascuts el ser agraïts. Com a colofó i cloenda del Mig Any la família festera alcoiana es trasllada a Fontilles i els Realistes ho fem també amb tots els nostres efectius. Quatre autobusos, dos bandes de música i quasi la totalitat del boato de la nostra alferecia. Dia esplèndid i satisfacció total. Pel matí la Diana fou substituïda per la Glòria i ens representà Fernando Moltó, conegut amb el carinyós sobrenom de "El senyoret". Per la vesprada tot igual, l'Entrada de Cristians i després la de Moros, amb tot el desplegament Realista. L'alferes, Miguel Àngel Alcaraz, i favorita, Mercedes, així com els rodelles foren acompanyats pels emirs i una banda de música a més d'uns percussionistes de luxe, uns directius de l'Associació de Sant Jordi, que de quan en quan perdien un poc el ritme. És un exemple del que es respira en aquest benvolgut llatzeret on els alcoians sempre van carregats del bon humor que tracten de contagiar als allí acollits. Per als Realistes la Festa continua amb més intensitat, és un any espe-


.Vivències

cial, per alguns nou, per a d'altres un repte, per a d'altres una vivència tal volta irrepetible. Van succeint-se ensaios, presentacions de vestits, i la presentació de la loteria nadalenca, que enguany és de disseny diferent, reproduint sobre una làmina a tot color el quadre de Manolo Antolí que presideix la nostra filà. Els números 43.125 i 34.376 són els que jugàrem amb totalitat. Cases comercials de companys Realistes i d'amics -per la causa- donen suport a les fortes despeses de l'obsequi, que volem aplegue a tots els llars de nostra ciutat. Des de setembre haig de dir-vos, i així consta, que totes les setmanes hi ha ensaios o presentacions. Tots els dissabtes hàbils estan ocupats, inclús de vegades es creuen dos actes el mateix dia i a la mateixa hora, cosa que fa que alguns directius i capità, sobretot, hagen d'acudir molt apretats de temps a les presentacions o als ensaios. Destacar ací també la feina desenvolupada pels companys de junta directiva i capità Rafael Palmer, que no han regatejat en absolut cap esforç. Setmana a setmana es mirava el boato, els encarregats, els complements, es feien les gestions oportunes amb dissenyadors, carrossers, bandes de música, inclús, diria jo, es cuidava amb un exagerada cura cadascuna de les parts del nostre espectacle. Tan sol els qui hem seguit de prop aquest desenvolupament sabem la responsabilitat, l'estima i, per què no, les hores, que s'han dedicat a la confecció de nostre boato. Així el 9 de novembre té lloc la presentació de l'esquadra de negres, en la qual Alejandro Soler encertà plenament una vegada més, i el 16 és el sopar d'homenatge a la dona del fester, o sopar de confraternitat festera. No faltà la presència del nostre capità Rafa Palmer, que obsequià a tots els presents, homes i dones. Destacar la presència a l'acte de nostre president Silvestre Vilaplana i senyora i Francisco Blanes més conegut com "Quico l'Alt" i senyora. L'Orquestra Caraba ens amenitzà en eixa nit de festa. També comença el campionat intern de cotos amb una nombrosa participació de festers, cosa que feia que la seu social es vera divendres a divendres totalment abarrotada de gent. Per aquestos mateixos dies una forta polèmica salta davant tots nosaltres, l'anomenat "calendari fester". Es presenta un nou calendari per als pròxims setze anys, on destaca el desplaçament de nostra trilogia festera a caps de setmana en aquells on no coincideix, respectant sempre el dia


Memòria any fester 1996-1997

23 d'abril com a festiu. L'esmentat "calendari" és aprovat per l'Ajuntament i forces polítiques i per l'assemblea general de l'Associació de Sant Jordi, però la realitat és una altra. Partidaris del "sí" i partidaris del "no" obrin una dilatada polèmica que acabarà el mes de gener amb la dimissió de la junta directiva de l'Associació de Sant Jordi en ple. A la fi és el propi alcalde d'Alcoi qui torna les dades de nostra trilogia festera a les pròpies, 22, 23 i 24 d'abril. Entre discussions, xarrades i algun enfrontament, aplega Nadal. La loteria s'ha venut per complet, tot un èxit, i de vegades cal tirar mà dels amics per a aconseguir alguna participació, doncs és ja esgotada. La tradició convoca de nou als Realistes. El sopar del pobre anima a tots els festers a gaudir d'un bon ensaio, de la sardina, de l'ou fregit i de la bajoca i, per supost, de la companyia, de l'harmonia i del bon quefer fester. Com tots els anys s'aprofita l'ocasió per a donar les estrenes als col·laboradors més directes. És el cas de Mila Lillo, nostra benvolguda cuinera que ens cuida d'allò més bé, i de Juan García, "Juanillo", nostre fidel sergent de filà, sempre dispost. Rafael Palmer Balaguer fa de les seues i obsequià els caps de cuina Toni Serra i Modesto Sempere per l'èxit aconseguit en el darrer concurs d'olla i pel seu bon quefer amb la cullera de fusta. També s'obsequià nostra banda de música d'Albaida. És Joaquín Soler Cataluña qui rep un record d'aquest any tan important per a tots nosaltres. Es creuen paraules d'agraïment i Rafa es dirigeix als presents destacant la força de la unitat en aquest any de la capitania, agraint també als presents totes les mostres rebudes de suport i d'amistat. A continuació el sorteig de lots nadalencs. Francisco Jordá, Emilio Canalejas, Jorge Cantó, Alejandro Pagán, Rafael Palmer Peidro, Rafael Botí Sempere, Alberto Torregrosa, Abacuc Maiques Martínez, Santiago Pons i Rafael Palmer Balaguer són els agraciats. Una ajuda al rebost no va gens mal. La sort passa de llarg, la de la loteria, és clar. Quin remei! Però el que no passa de llarg és l'amic Llorenç Barber, sí el de les campanes, que ens visita el dia 26 de desembre, segon de Nadal. I ja tenim a Rafael Botí, Santiago Pericás, Rafael Palmer Peidro i a Jordi Linares, junt a Jesús Rodríguez, capellà titular de l'església de Santa Maria i de Sant Jordi, mostrant-li els campanars d'Alcoi més importants (Santa Maria i Sant Maure i Sant Francesc) perquè prenguera bona nota de situacions, diàme-


Vivències

tres de les campanes i Déu sap que més. Llorenç Barber és un músic de prestigi mundial que fa concerts de campanes a les ciutats més importants del món i composarà per a la vesprada del 22 d'abril un concert de campanes expressament per als Realistes i la seua capitania. Les pujades als campanaris foren d'allò més dur i penós per a alguns, a més del fred, l'altura i els centenars d'esglaons que hagueren de fer front. Rafa Botí es mostrava més sencer, però què vesprada! A la fi pensava: "tot siga per la Festa". Com vos he dit, no hi ha dades soltes per a fer més coses, el calendari Realista és cobert i hem d'aprofitar qualsevol dia per a desenvolupar activitats. El 29 de desembre es presenta a la filà el vestit femení Realista per a les menudes. El disseny és obra d'Alejandro Soler i Laura Abad és la xiqueta que mostra l'elegant vestit. Al carrer Les Pastoretes i un temps fresc i passat per aigua. Durant els mesos de gener i febrer continuen les manifestacions festeres, ensaios, sopars, presentacions, reunions. La festa Realista continua, encara que es viuen moments de tristor i tensió en el món fester. La junta directiva de l'Associació de Sant Jordi dimiteix en bloc el 21 de gener, abans el 19 s'havia fet una manifestació popular en defensa de la tradicional trilogia festera. Són moments difícils però som conscients que hem d'eixir avant, la Festa i la nostra capitania està per damunt de tot. El 20 de febrer es celebren eleccions per a cobrir tots els llocs de la dimitida junta i el nostre benvolgut company i amic Javier Morales és elegit com a comptador. Dies després la nova junta directiva ratifica en el càrrec al bibliotecari Jordi Linares i Abad, també Realista i conegut per tots vosaltres. Així som ja sis els festers que pertanyem a l'assemblea. Dos en junta directiva, un majoral, un fester d'honor, el sergent major cristià i el primer tro. Per aquestes dades també es posa en marxa la formació de la VI Quadra de Cavalleria que comença els assajos de les evolucions per al proper 23 d'abril. El 21 de febrer hi ha ensaio a càrrec de Rafael Palmer Balaguer, "el gran capità", com el va batejar l'amic Jordi Sedano. El local ple de gom a gom. Aprofità l'acte Anna Calvo per a obsequiar el col·lectiu Realista,


Memòria any fester 1996-1997

en representació del seu ballet, amb una preciosa fotografia del grup ballant en el boato de l'alferes. La Festa cada vegada la tenim més a prop i va més enllà d'allò purament lúdic. També la nostra inquietud festera ens porta a col·laborar en el programa radiofònic Alcoi Fester, que a més és patrocinat per Rafael Palmer -articles de regal-, i amb l'organització de la filà Realistes, comptant amb la coordinació de Joaquín Martínez i Jordi Linares i presentat pel conegut locutor Paco Aznar. El popular joc de qüestions i respostes sobre temes festers trets de l'enciclopèdia Nostra Festa, va estar en antena quatre diumenges més la gran final, destacant la participació d'un grup de Realistes molt ben preparats, com és el cas d'Aida Pericás, Gemma Carbonell, Carmina Carbonell, Isabel Sancho, Santiago Pons i altres concursants. La final s'oferí en directe des de la pròpia filà el 6 d'abril. L'equip de Pedró Óscar Rodríguez guanyà les cent cinquanta mil pessetes oferides per Palmer mentre que Miguel Àngel Tejedor el viatge per a dos persones a Canàries oferides per Ràdio Alcoi. El 9 de març té lloc el Trofeu Capità Moro Realistes 97 en la modalitat de petanca per a tots els equips de la lliga local i altres petanquistes. Les partides es desenvoluparen a les pistes de petanca del jutjat i s'oferien quatre trofeus per als guanyadors i quatre més de consolació. Amb la presència de Rafael Pedraza, president de la Lliga Local de Petanca, directius i de nostre capità es feren entrega dels trofeus el dissabte 22. Els campions, que oferiren el trofeu a la pròpia filà, foren la tripleta formada per Ximo, Emilio i Patxi. Els equips anomenats Barranc del Sint i Bar Saoro ocuparen el segon i el tercer lloc respectivament. La mateixa vesprada es celebrà l'assemblea general ordinària del Diumenge de Rams. L'únic punt del dia és ben clar: assumptes Festa. Rafael Botí i la seua junta ho tenen tot més que lligat. No s'ha deixat res a la improvisació. Abans cada fester ha rebut a sa casa un full explicatiu de tots els actes a desenvolupar, horaris, itineraris etc., i al local de la filà està exposat tot el seguici del boato, amb l'ordre que es seguirà i el lloc que deu ocupar cadascú. L'organització és perfecta. Tan sols queda repassar-ho tot per si hi hagués cap dubte i donar els consells oportuns de sempre. Un detall: la reunió començà a les 16.50 h i es donà per finalitzada a les 17.33 h. Amb açò pense que està tot dit.


Vivències

I mentre nosaltres gaudíem de l'ensaio propi de l'anomenat Diumenge de Rams, les nostres dones, núvies i amigues protagonitzaven un acte molt emotiu als locals de la filà Judíos. Al voltant de dues-centes dones s'ajuntaren amb Cristina Palmer Peidro, filla i favorita de Rafa Palmer, per a sopar. L'acte fou batejat de sobte per la premsa com "les xiques del boato". Crec que no s'havia donat el cas de reunir tota la part femenina d'un boato en un acte d'aquestes característiques. A l'hora del café ens presentàrem nosaltres i ens fundírem tots en una forta abraçada festera en sonar la marxa mora El President. Cert és que visquérem uns moments de gran alegria, d'autèntica fraternitat i harmonia i hem d'estar orgullosos del que som capaços de fer. En aquestos detalls és on està la Festa, quan des de dins del nostre ésser brolla l'autenticitat de la persona, quan ens donem uns a altres, quan ens deixem portar i arrossegar pels nostres sentiments més nobles. La Setmana Santa ens ofereix altres activitats. Ara seran protagonistes els companys de l'esport, doncs com ve sent hàbit s'anuncia el Trofeu de Filaes. Participàrem en petanca, futbol sala, bàsquet i tennis de taula, destacant la nostra participació en futbol i bàsquet on aconseguírem aplegar a les semifinals. El diumenge 30 de març amaneix fresc, pur, lluminós, és la Glòria. Pel matí quedàvem convocats de nou per a esmorzar, felicitar i acompanyar els nostres gloriers. Rubén Catalá i José Muñoz representen els Realistes en aquest meravellós matí. A les 10.00 h en punt sona Y Himne de la Festa i les campanes de Santa Maria anuncien amb força el pregó de nostra Festa. Després de les salutacions i abraçades José Muñoz ix cap a l'hospital geriàtric Mariola l'Assumpció on, com és preceptiu, arrancà la Glòria anomenada de l'Hospital. Rubén s'havia despedit moments abans del seu germà Ignacio doncs Rubén anirà davant, mentre que Ignacio, arrancarà la Glòria del bàndol cristià com a sergent major. L'ambient fresc va transmutant-se en alè de festa i es respira concòrdia i harmonia. Alcoi es vist de dia de Glòria i es viu el majestuós matí amb tota intensitat. La música, els cigars, l'herbero, l'alegria compartida ompli els carrers de nostre poble. Una forta mascletà posà punt i final a l'intens matí. Les xarangues esperen per a acompanyar els gloriers. Així


Memòria any fester 1996-1997

ho férem i s'encontrem de nou a l'Hotel Reconquista per a compartir taula i tovalla. Fórem obsequiats pels nostres protagonistes amb cigar i encenedor commemoratiu per als homes a més d'un detall per a les nostres dones i també per als més menuts, cosa d'agrair tant a Rubén com a José Antonio. La vesprada dóna més de sí. Poc després alguns festers es donaren cita a la filà per a berenar i a continuació entraeta des del Parterre dedicada als més joves. La Festa està en marxa. Il·lusions i projectes estan fent-se ja realitat i tots des del primer a l'últim toquem el triomf Realista, perquè així ho hem previst i així és. El 5 d'abril els companys de la petanca disputaren un trofeu intern patrocinat, com no, per nostre capità, Rafael Palmer. L'equip format per Mario i Adolfo s'alçaren amb el triomf final mentre Joel i Vidal es conformaren amb el subcampionat. Un motiu més per a ajuntar-se, passar-ho bé i gaudir de l'amistat. Dotze entraetes tenia programades la filà. Tres per a tots, altres tres per a l'esquadra de negres, dos per a montepios, dos per al capità i cavallers o emirs i altres per a diferents grups de boato. La presència Realista al carrer era diària i continua, de vegades dos voltes la mateixa nit. De destacar les destacaria totes les que el temps ens ho va permetre. Però si d'alguna hi ha que fer especial menció és la que ens convidà nostre capità, "el gran capitán", Rafa Palmer, on els Realistes férem un bon desplegament de tots els nostres efectius. Permitiu-me de nou, malgrat en pose pesat, dir-vos que sou de primera categoria a més de ser de la Primera de Cavalleria. Que ordre! Que elegància! Que cavallerositat! La pluja no ens va permetre les entraetes dels dies 8, 17 i 20 d'abril. Aigua "a cabassets". També fou anul·lada la Processó del Trasllat (17-0497). Esperàvem que seríem recompensats àmpliament en la nostra trilogia festera. El 13 d'abril és la Glòria Infantil. El xiquet Marcos González Valero representa la infantesa Realista en un dia especial per a ells. No faltà nostra visita al "Hogar Infantil" de Santa Anna on majors i xiquets compartiren moments de festa al costat dels menys afavorits per la vida. No faltà


Vivències

la traca de l'oncle-avi Valero en aquest cas i la presència dels pares i avis del xiquet, molt coneguts per tots nosaltres, i dels seguidors empedreïts Realistes. De vesprada hi hagué assaig general a la piscina municipal. Tothom sabia mes o menys ja on anava, tan sols es tractava de veure's tots junts i gaudir d'una vesprada primaveral. Ah!, Rafa es va comportar mal i no va permetre que s'obrirà el bar. Les seues raons tindria però no agradà gens a certs sectors festers que es mostraven seriosament agraviats. El 20 d'abril els emirs, acompanyants del capità, i el propi Rafa Palmer visiten el cementiri per a fer un xicotet homenatge als Realistes recentment desapareguts. Així visitaren les tombes i dipositaren unes flors a Juan Ferrer Canet, Santiago Pericás i José Rubio de la Rosa. Acte que diu molt dels seus protagonistes. I tot està al punt, la Festa ens convoca de nou. Tan sols resta posar en escena tot el que hem preparat. L'obra d'art que hem anat dissenyant, construint i perfilant dia a dia està acabada. Tan sols hem de deixar-se portar per la màgia i l'encís de la trilogia festera. El dia dels Músics amaneix entre clars i núvols. De nou mirant al cel, seguint les notícies que ens apleguen dels centres de meteorologia i convencent-nos que no passarà res. Pel matí els nostres cuiners, directius, emirs i capità posen en marxa l'olla i per la vesprada s'obrin els núvols per a lluir sobre l'esfera alcoiana un cel blau intens. Després de l'entrada de les bandes de música a la Bandeja el xiquet Sant Jordiet, Sergi Pérez Chinchilla, en acte protocolari, dóna la batuta a Antonio Llinares, que dirigirà nostre Himne de la Festa i posarà així la trilogia santjordiana 1997 en marxa. A les 21.00 h de la nit quedàvem convocats per a l'entraeta des del Parterre, cobrint l'itinerari habitual. La família Moltó fa donació a tots els festers de la pegatina que deia: "La Entrada mora serà de artistas pues el capitán lo tenemos los Realistas" i tenen tota la raó. Després del recorregut ens presentàrem a l'hotel i ens disposàrem a donar bon compte del vermut i l'olleta. El rebombori i el bon humor es mesclen en l'ambient fester junt la música, la xicoteta formació dianera o mora i les mostres d'estima. En general es pensa i es viu ja el 22 d'abril.


Memòria any fester 1996-1997

III.

¡Fiesta de mi ciudad, cuántas estrellas acampan para verte! Caracola fugaz, tu las espantas con tu Diana, pregon del sol que en la montaña asoma. Julio Berenguer A les 6.00 h del matí, encara de nit, ens concentràrem de nou a la filà per a passar revista. Hi ha actes tradicionals que pel temps es tornen sagrats, formen part de nosaltres mateix, de la memòria col·lectiva. Qui m'havia de dir que després de vint anys de Festa encara havia de pujar a la taula d'escot per a la revista? Doncs així és, l'amic Vicent Serra, llista en mà, anava nomenant els dianers d'arrancada. Quants records! Quantes experiències! Que gran és la Festa! I a les 7.00 h en punt, dirigits pel sergent major moro, Juanjo Mas Alós, i als compassos del dianer El Capitán, es posava en marxa nostra participació dianera que discorre lleugera, emotiva, vibrant. Les campanes de l'església de Sant Jordi anuncien amb alegria nostra presència, és la Diana del capità. Amb exactitud i puntualitat sorprenent van cobrint-se els diferents trams. Mentre, un grup de Realistes acompanyaven nostre capità, Rafael Palmer, al carrer Sant Nicolauet on es disposava d'un xiringuito i s'obsequiava tothom amb herbero de la serra de Mariola, timonet, pastes i un bon cigar. Molt emotiva es presentà allí la formació dianera del Carbonato, on les llàgrimes feien acte de presència en alguns semblants. En finalitzar la Diana tots i cadascun de nosaltres acudim a una cita, un lloc, un hora determinada. És promte, però no cal descuidar-se. Tots els participants del boato, al voltant de cinc-centes persones sense comptar els músics, estaven dispostes en diferents llocs: escoles de Sant Vicent, escoles d'educació especial, garatges de l'Ajuntament a la part alta de la ciutat, i l'esquadra de blancs i resta de la filà a l'Hotel Reconquista. A més les carrosses estaven preparades als locals que gentilment ens deixa Francisco Blanes, conegut com "Quico l'Alt". La coordinació general corre a càrrec de Santiago Pericás que fa les funcions de primer tro. Què podem dir d'aquest gran fester que coneix la Festa i tot el


Vivències

que comporta des que va nàixer? Santi es manifestà en tot moment segur del que feia, de les ordres que donava. Tot estava ben coordinat, producte d'hores i hores de reunions i contactes amb tots els responsables del boato. Així isquera tot d'allò més bé, sense lloc a cap dubte. Tots estàvem en formació, preparats, al voltant de les 16.00 h de la vesprada. És l'hora de la veritat, el dia 22 d'abril a les 16.30 hores. La tarde se ha vestida de color, de medias lunas, de aleyas; calladas en un rincón, divisas remarcadas, gumías, cimitarras... Un clamor: El Capitán y el séquito de honor el paso emprenden; las tubas doradas arpegian el espacio; recatadas, las odaliscas celan su candor. Julio Berenguer "Realistes, per Alcoi i per sant Jordi, avant. Avant el capità. Alcoi espera la teua presència. Avant seguici". L'espectacle Realista estava concebut com la reproducció històricallegendària de com seria l'entrada d'Al-Azraq a la vila d'Alcoi, afegint fantasia, colorit, elegància i tot el que comporta un desenvolupament actual d'una gran filà ostentant la capitania mora. La creació del boato fou obra, així com el disseny de vestits, inclosa l'esquadra de negres, de l'artista alcoià Alejandro Soler.

Joaquin Sanjorge Montava. Animador Montepio Folloneret II

Les seqüències del boato Realista 1997 estaven dividides en deu temes. Cada tema estava representat per una


Memòria any fester 1996-1997.

varietat de grups, que actuaven d'acord amb allò que es pretén representar, i al front d'aquestos dos coordinadors o responsables disposats així per la junta directiva. Alguns d'ells hagueren de renunciar a l'esquadra per a poder ajudar. I a les 16.30 h comença l'esperat moment. Els trompeters i timbalers anuncien la presència Realista al carrer Sant Nicolauet, el Partidor. Una carrossa que representa les muralles d'Alcoi al segle XIII, amb campanes incorporades, obri el sensacional seguici. Per a l'ocasió el mestre internacional Llorenç Barber compon l'obra per a percussió i campanes, sobretot, titulada D'arca, batalls i trons de guerra i festa, dedicada als Realistes. Les campanes juguen un paper important ja que són la crida de la defensa cristiana enfront l'atac del cabdill àrab Al-Azraq, representat aquesta vesprada per Rafael Palmer Balaguer. Un grup cristià es defensa i un altre grup, amb genets a cavall i batalló sarraí a peu, ataca. Les campanes de Sant Maure i Sant Francesc, les pròpies de la fortalesa i les de Santa Maria estableixen un diàleg de guerra i festa. La seqüència és seriosa i ben representada tant per homes com dones i els vestits ben lograts pel que es representava, destacant la sobrietat. Coordinaven el grup Javier Barber i Fernando Mas Garrigós. A continuació es presentava el sergent moro, Juan José Mas Alós, l'emblema de la filà, portat per Miguel Valor Campayo, i estendarts, tots ells a cavall i coordinats per Juan Carlos Pérez i Nicasio Alemany. A poc a poc els moros van prenent cos en el seguici Realista. Timbals amb percussió, músics i portejadors anuncien la presència de l'emblema Cap de Cavall, que es arrossegat per bous, així com els primers grups compactes femenins, Cor, Emblema, Filà i Bandereres. Les primeres mostraven un vestit molt ben combinat en verd i negre amb aplicacions daurades i les segons un original vestit de diferents tonalitats de roig combinades amb passamaneria negra. Feien sonar uns discos de platell i les altres voltejaven unes banderoles blaves al vent, amb la mitja lluna groga. La música del Centre Instructiu Musical d'Alfarrasí interpretava el pas moro, Un moble més, de l'inoblidable mestre Julio Laporta Hellín. Emilio Matarredona Sánchez fou l'encarregat de portar avant aquestos alegres i ben cuidats grups de boato. La vesprada anava prenent color i calor, llum, soroll i fastuositat. Els nostres paisans quedaven a poc a poc sorpresos del que estaven veient. I com si es tractarà d'un acte màgic sortiren els emirs, abillats amb un sen-


Vivències

yorial vestit format per una túnica de vellut negra amb aplicacions de metalls argentats, armats amb espingarda decorada. Uns es presentaren a cavall, altres a peu, altres a camell, en carros i fins i tot en palanquí, alhora que eren acompanyats per un seguici de favorites, palmiters i escuders així com carros amb queviures. Tal era la sumptuositat d'aquest grup d'emirs que fins i tot algun comentarista de mitjans de comunicació va confondre un d'ells amb el propi capità. El vestit de les favorites anomenades Tangerines era d'una elegàcia extraordinària. Les teles combinaven els colors rosa, blau, granat, daurat i negre amb una riquesa i una lluminositat increïble. Seguia la formació Realista cada vegada amb més força. I força és el que donava el grup d'escuders del capità, dispostes en tres files de vuit homes cadascuna. I a continuació nostre protagonista, el capità, Rafael Palmer Balaguer, damunt d'una original carrossa, de llargues dimensions i estructurada en tres parts. La primera l'ocupava el propi Rafael i la rodella Anna Martí Brotons, darrere Abacuc Maiques, que representava el savi. La segona part era ocupada per un esplèndid i briós cavall de respecte, negre, molt ben abillat i la tercera part era la tenda àrab del cabdill. Alcoi sencer es volcà amb Rafael Palmer, que es mostrava emocionat i responia amb tot tipus de salutacions a les mostres d'estima, afecte i admiració. El fidel "miro" no donava crèdit al que estava veient i de vegades no sabia el que realment estava passant davant els seus sentits. Palmer feia de sobra honor al personatge històric que representava amb una túnica blau turquesa i un cobrepit de cuir terrós, decorat amb aplicacions metàl·liques daurades i passamaneria. Donava la sensació d'un capità que convidava a la pau i a la Festa, no a la guerra. Aquest sumptuós disseny es completava amb una capa de fons blau obscur i granat amb aplicacions argentades per la part externa. Un llamatiu i original turbant, amb tonalitats d'ivori i metalls daurats, i una espingarda a la mà li donaven el punt clau a una vestimenta a la qual no li cabien més detalls. Si a la espectacular presència de Rafael Palmer li afegim l'acompanyament musical de la banda L'Avanç del Campello, interpretant Genna al Ariff, d'Evaristo Pérez Monllor, i el diàleg de les campanes podem fer-se una idea del fabulós espectacle del capità dels Realistes. Aquesta seqüència central de nostre seguici fou coordinada pel propi fill de Rafa, Rafael Palmer Peidro, que no deixà en cap moment a son pare, és clar, i Rafael Antolí Sancho, perfectament, malgrat hagueren de lluitar davant cameres de televisió i


Memòria any fester 1996-1997

fotògrafs que no volien perdre's per a res del món cap detall de la baixada del nostre capità. A continuació irromperen pel carrer el nombrós grup d'arqueres. Al voltant de cinquanta xiques amb un vestit de bellíssima confecció i riques teles, en els quals predominava el color blau, negre i argentat, feien un alegre soroll amb els grossos cascavells que adornaven els seus arcs, també de color blau. Coordinava el grup Vicent Serra que, per supost, rodejat de tanta dona s'ho va passar de categoria. Seguien els escuders de la favorita a cavall, amb un disseny guerrer, autèntic de guardià, on predominaven els colors verd, groc, terrós i negre amb aplicacions de cuir i metalls protectors, que anunciaven la meravellosa presència de Cristina Palmer Peidro. Els escuders donaven pas a la carrossa de la favorita, acompanyada pel seu seguici de quinze dames. La gràcia i l'encant personal de Cristina feia que creguérem que realment estàvem veient una princesa treta d'un conte de "les mil i una nit". El propi disseny del vestit de Cristina contrastava i es complementava perfectament amb el de les seues dames. Unes de blau, amb aplicacions de perles i cristalls, i les altres d'un roig viu intens, combinat amb negres i daurats d'una esquisitat sorprenent, tot complet amb un finíssim maquillatge. Tot el conjunt feia les delícies del poble i de molts reporters gràfics que s'interessaren pel tema. Rematava la carrossa un figurat jardí amb una gran gàbia on dos pavons reials romanien quiets, tal volta sorpresos en veure les belleses que duien davant. La Unió Musical de Tibi, dirigida per l'amic Vicent Ivorra Pujalte, interpretava Fanfàrria Realistes 83, de José Maria Valls Satorre. A continuació el grup d'acrobàcia de cavallistes d'Alfarrasí i d'Ontinyent feia les delícies del públic, mentre apareixia la carrossa dels tuaregs, amb vestit senzill però elegant, de color blau obscur i turbant blanc. Els acompanyava la Filarmònica Benillobense, interpretant Lawrence d'Aràbia, molt apropiat per a l'ocasió i que ens traslladava en nostra imaginació al desert. Coordinava el grup l'amic Abacuc Maiques Martínez, que els va seguir en tot moment. El grup d'avançada del ballet es presentava amb vint-i-tres xiques, amb un vestit atrevit però que seguia la norma comuna de tot el boato Realista,


Vivències

elegància, riquesa, imaginació, art. Seguien uns carros de queviures i la especial coreografia d'Anna Calvo que posava en escena un ballet de gran qualitat interpretativa, solemne i càlid. En aquesta ocasió el ball era de pavons reials i causà l'admiració de tots, a més que el seguici dels Realistes mostrava un monumental pavó articulat. Quan s'obrien les plomes mesurava al voltant de set metres. L'esmentat pavó artificial estava format per més de tres-centes plomes i fou construït per Miguel Àngel Martín Bordera. Acompanyava l'espectacular bloc d'aquest ballet la banda de música El Camell d'Albaida interpretant J.G.I. Com a coordinadors i responsables perquè tot anara bé estaven els amics Emilio Picurelli i Marcos Higuero, que també s'ho passaren d'allò més bé. Tan sols passava el gran pavó articulat es podia veure ja altra sorpresa, l'esquadra de negres. Al davant eren acompanyats per un grup de xiques anomenat Sefrú, de túnica daurada i capa i complements blaus, així com un tocat blau amb plomes i maquillades de negre amb un xicotet dibuix. Per a l'ocasió els esquadrers havien escollit un model dels que es diu negre-negre, el de sempre, i així resultà una esquadra guerrera que ens traslladà a l'Àfrica, recordant el principi de les esquadres anomenades d'esclaus o mercenaris que acompanyaven els àrabs en les seues campanyes de guerra. El vestit era colorit; sobre negre, roig i ratllat de zebra amb complements vistosos de corda i metalls, collar de palla amb metalls i cordes, rematat per un espectacular turbant de palla i un maquillatge excepcional dissenyat per Rosa Maria Pons. Foren acompanyats per la Unió Musical El Trabajo de Xixona i els xeremiters de La Xafigà interpretant Cavall de Foc de Rafael Pascual, desenvolupada de la fanfara del mateix nom i estrenada en nostra Entrada de Moros. Actuava de cap batedor Fernando Belda Grau, sobre un cavall blanc anomenat Ofensor, d'una estampa senyorial. Quasi tots els esquadrers gaudiren d'uns moments per a fer de cap d'esquadra. Tingueren bona cura d'ells Jordi Sedano i Mario Sempere. Gràcies amics. De seguit l'esquadra oficial Realista, oberta per les parelles preceptives amb disseny complet, es presentava als sons de la cadència musical de Moros del Riff, interpretada per nostra banda de música titular, la Unió Musical Albaidense, dirigida per Ramon García Soler. Arrancà Gilberto Vicedo Todolí, seguint Vicent García, Ernesto Serra, Gilberto Carbonell i Remigio Gimeno. Molt ordenada en tot moment i d'un pas natural i seguit.


Memòria any fester 1996-1997

Jaime Sancho feia les delícies d'esquadrers i públics com a cap batedor amb un cavall blanc i terrós clar. Compromesos perquè tot isquera bé Joaquín Sanjorge i Enrique Pascual Rico. Ho aconsguiren estupendament. Tancava el gran seguici Realista els festers amb disseny complet de la filà que, per supost, estagueren a l'altura de les circumstàncies, és a dir, elegants i ordenats. La carrossa del cop mostrava l'escut oficial de la nostra capitania i era presidida per Rafael Valero Aparicio, acompanyat per xiquets de curta edat. Organitzaren aquest grup Nicasio Alemany i Juan Carlos Pérez Méndez que també ajudaren en l'eixida dels nombrosos cavalls allà al Partidor. La marxa general fou prou bona. El capità s'adelantà un poc a l'horari previst d'entrada a la plaça d'Espanya. L'esquadra de negres ho feia abans de les 18.00 h i l'arribada general de tot el boato fou al voltant de les 18.25 h de la vesprada, malgrat alguna part de boato haguera d'aturar-se, pense que per a tornar a agrupar-se. Tot un reial i vertader èxit. Una vesprada sensacional tant en l'ordre meteorològic, ni frescor ni calor exagerat, lluïa el sol i els Realistes posàrem el demés. Un vistós, original, espectacular, ric i treballat boato on no ha faltat de res. La vesprada abrilenca del 22 es vestia de música, color, alegria, elegància, també de serenitat, força, en dos paraules, de Festa. La nostra participació passarà a la història d'Alcoi, a la memòria col·lectiva de tots. Enhorabona a tots, ho hem aconsguit! De seguida descansàrem un poc i ens refrescàrem; uns ho feien a la filà i altres, el gran grup amb el nostre gran protagonista Rafael Palmer Balaguer, a la Residència Emilio Sala on s'oferia un xicotet berenar. A la nit de nou s'ajuntàrem per a sopar a l'Hotel Reconquista. Les mostres d'acceptació, les abraçades i les felicitacions eren la tònica general. Ni més ni menys, havíem aconseguit l'èxit i tots ens mostràvem contents i satisfets en la part que ens tocava. I és veritat que era per a estar-ho. A l'hora del café i de la copa nostre capità rebia els primers regals i les mostres d'estima es multiplicaven, així com per a Cristina i tota la família, Isabel Balaguer -Isabelita, que gran dona!-, Begona, que els acompanyà en tot moment, i Rafael Palmer Peidro. Mentre tant el conegut i popular


Vivències

presentador i comentarista de futbol "Lobo" Carrasco, que vivia un dia al·lucinant a aquest poble en Festes i que era convidat per la filà, acompanyat per la seua dona i per Paco Bustos, firmava autògrafs per als seus fans o seguidors. Acaba de amanecer, las plazas estan desiertas, y en un portal, todavía, restos de confeti quedan, ovillos de serpentinas; en los ánimos, inmesa nostálgia de la jornada anterior, cierta tristeza por los momentos gozados. Julio Berenguer Barceló Així és però la Festa està fresca, està sencera, continua. És el dia de sant Jordi. Un nou dia se'ns presenta de solemnitat i rebombori. És un dia especial, sagrat, de vells i ancestrals costums arraigats de ferm al poble. Sant Jordi i Alcoi, Alcoi i sant Jordi és un binomi inseparable. A les 8.30 h un bon grup de festers Realistes, capitanejats per Rafael Botí, que no entenc com pogué matinar tant, arrancaven la Segona Diana dedicada als més menuts. Formaren tant xiquets com grans, incloent vàries formacions amb disseny complet. És per a aplaudir-los i donar-los l'enhorabona. Al pas Realista es manifesten les mostres d'admiració per part dels matiners així com el bon humor i la diversió festera. A l'herberet i el cantueso li succeeix l'esmorzar i anar a despertar al "gran capitán" i el seu seguici, que descansaven a l'Hotel Reconquista. La Processó del Trasllat de la Relíquia a l'arxiprestal de Santa Maria i la missa major està ja al punt, les campanes de l'església de Sant Jordi així ho anuncien i banda de música, part del boato i festers acompanyen Rafael Palmer per a participar d'aquestos actes de tradició religiosa i acció de gràcies cap al màrtir de Capadocia, patró i protector nostre. Passava de les 13.30 h del migdia quan s'acabaren els actes religiosos i festers. Participants del boato, familiars i amics esperaven el capità per a fer la cercavila i acompanyar-lo al dinar de gala del dia de sant Jordi. El


Memòria any fester 1996-1997

saló Jaume I es presentava ple de gom a gom i les mostres de satisfació continuaven cap a tots, en especial per al nostre benvolgut capità. Després de dinar les mostres d'estima prenien més força, també paraules d'agraïment per part de tots i cadascun dels diferents grups que hi havien pres part de l'espectacular boato Realista. L'emoció feia acte de presència, perquè nostre èxit era clar i perquè ens havia eixit tot bé tal i com esperàvem. Una pluja de regals per a tots per part de nostre capità i favorita, Cristina, feia pensar que s'havien tornat bojos i si pensem que Rafael Palmer i la seua família s'han entregat per complet a tots nosaltres i que a la fi no sabia que més fer, doncs és cert que estan bojos per a la família festera Realista. Cert és que tots hem contribuït des del nostre lloc a aconseguir una capitania sense precedents en la nostra història però és just assenyalar que Rafael Palmer i família han donat mostres d'una entrega total de la seua persona cap als demés, sense regatejar cap tipus d'esforç. Rafa, t'ho dic ací, ara i sempre: eres sensacional i al vostre costat hem estat un poc més prop del cel. Rafael Botí, com a primer tro i en nom de tots nosaltres, li feia entrega d'un regal molt especial, un fabulós quadre pintat per Manolo Antolí amb la seua pròpia imatge, vestit de Realista. Diferents grups també obsequiaren Rafa. Citar-los a tots faria la llista molt llarga. A tot açò els components de la VI Diana Vespertina del Cavallet eixien cap a la Font Rodona i als sons del pas-doble La Aranya feien de les seues, portant la Festa al carrer, on xicotets i grans gaudiren de l'humor i del bon quefer dels festers Realistes. La vesprada dóna per a molt més i ens dirigim cap a la placeta de la Mare de Déu per a preparar-se, per a participar de la Processó general, que com sempre estava ordenada i al punt. En finalitzar a l'església del sant titular es donà a besar la Relíquia de nostre patró. Continuen les mostres d'emoció continguda, de gratitud i de germanor. A continuació ens dirigíem de nou cap a l'Hotel Reconquista per a compartir de nou el sopar. El local es presentava ple de gom a gom. Alguns grups aprofitaren el moment per a fer-li uns regals a Rafa. Després el ball que estigué molt animat i on no faltaren les bromes, els acudits i, com no, el sabor d'una bona copa de licor que ambienta i anima -sense passar-se'n-. Una vetllada meravellosa que deixà a més d'un afònic de tant de xarrar. De matina-


Vivències

da també feien acte de presència els donuts -"recién hechos" -, que com sabeu és cosa de l'amic Juan Boluda i que ens van molt bé per a recuperar forces. El dia de sant Jordi és ja història però dins de nosaltres resta el record i la vivència d'un dia especial, enguany ha sigut diferent, més entranyable, més carismàtic, dels que deixen un sabor dolç, dels que tarden en oblidar-se. El trabuco que ayer crió un clavel hoy vierte iras de fuego centelleantes. La espada que vibraba de soles y diamantes es como una guadaña vesánica y cruel. Alcoy se hace batalla, la Fiesta se hace Historia Adrián Miró García El dia de l'Alardo amaneix primaveral. Rafael Palmer Peidro, fill del nostre protagonista, assumeix hui la capitania mora. Tot estava previst i Rafa fill té l'honor de representar el personatge. Rafa farà d'emir. De matí es disposaven festers Realistes, muntats a cavall amb banderes, per a l'acompanyament de l'Estafeta, que per a nosaltres era el conegut cavallista Rovira. Cap al migdia l'Encaro amb els Asturians, Federico i Rafa, com és preceptiu, s'abraçaren i continuaren els trons cap a la plaça d'Espanya. En finalitzar l'assalt amb arma al castell, cosa que Rafa Palmer Peidro ho feia molt bé, amb serietat i representant a la perfecció el paper que desenvolupava. Poc després i des de les mateixes portes de la fortalesa emirs, escuders, festers i banda de música l'acompanyaven a dinar el ja tradicional putxero. De vesprada de nou Ambaixada i aquesta volta Realistes i Barbarescs prenien el centenari castell. A Rafa li va eixir molt bé això de: No te impacientes cristiana y mira que la desgracia va en pos de vosotros. No es tiempo ya de esa insana


Memòria any fester 1996-1997

infatuada altivez; sí de venerar las altas, vencedoras Medias Lunas y banderas musulmanas. Tot això i més coses. En acabar el parlament els trons feien de nou acte de presència. Capità, seguici i Realistes isqueren de darrere del castell fins al carrer Sant Vicent per a fer de nou l'Encaro i baixar fins a la plaça. La resta de la filà el seguia, malgrat eren pocs els qui finalitzaren. A la fi Vicent Serra ens feia un favor en nom de l'Associació, el de retirar els festers que disparaven un poc abans d'acabar el recorregut davant l'església de sant Jordi. L'acte de l'Alardo estava fent-se massa llarg. Poc després nostre capità amb els altres càrrecs i l'assemblea general de l'Associació de Sant Jordi tornava el Xicotet a la seua església. A les 21.30 h el xiquet Sergi Pérez Chinchilla encarnava la figura de sant Jordi als merlets del castell. Sagetes de pau i harmonia eren llançades i els alcoians, amb el cor en un puny i llàgrimes als ulls, despedien les festes de 1997. Però nostra Festa cridant-nos està de nou i per sempre. Nosaltres, Realistes, també emocionats, revivíem en curt espai de temps els millors moments passats de nostra trilogia. Imatges de tot tipus acudien al nostre cap i cert és que no s'oblidaran mai, igual que les emocions viscudes. Als soparets també acudírem els Realistes, cadascú organitzà el que creia millor per a divertir-se i estirar un poc més la festa que inevitablement se'ns escapava de les mans. Des del meu lloc de cronista de la filà Realistes haig de donar-vos l'enhorabona a tots pel gran desenvolupament d'imaginació, art, bon gust, treball, il·lusió i ganes de fer el millor. Gràcies a Rafael Palmer Balaguer i família per fer-nos somiar i fer realitat aquesta meravellosa capitania. Gràcies a tots els components del boato, gràcies a tots els festers. Units tots ho hem aconseguit. Gràcies a artistes, músics, que ens han demostrat que encara és posible la creació i l'originalitat. Gràcies per l'organització i la feina d'aquesta gran junta directiva, comandada per Rafael Botí


Vivències

Sempere i Santiago Pericás Jordá i, com no, a tot un equip de treball que ha estat al seu costat: Javier Morales, Javier Barber, Salvador Vilanova, Vicent Serra, José Tomàs, Emilio Picurelli, Emilio Matarredona, Jordi Sedano, Rafael Palmer Peidro, Marcos Higuero i un servidor de tots vosaltres, Jordi Linares i Abad, que ha fet el que ha pogut. Han sigut unes festes que no s'oblidaran mai. Ha sigut la nostra Capitania 1997, plena de vivències i emocions que marcaran el nostre futur fester. Amics, per a acabar vull desitjar-vos el millor, i el millor que ara vos puc donar és un curtet missatge extret d'un poema que admire i sent. Crec que en alguna ocasió vos l'he llegit. És del gran poeta de sant Jordi, Joan Valls i Jordá, i diu: El poble fa la Festa en ordenada orgia i Alcoi es reviscola en goig del seu rang. San Jordi és primavera, sant Jordi és harmonia i cal sentir-lo dins la massa de la sang. Moltes gràcies per la vostra paciència i atenció. Fins sempre! Visca sant Jordi i visca la filà Realistes! Jordi Linares i Abad Alcoi, 30 de maig de 1997


Fernando Belda Blanes Sant Jordiet 1998


REALISTES - VIVENCIES  

REALISTES - VIVENCIES

Advertisement
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you