Issuu on Google+

Alferes 2009 Capita 2010

Centenari Anys de Carrec


2


Fila Marrakesch Alferes 2009 Capita 2010 Centenari Anys de Carrec

3


Associacio San Jordi

4


PRESIDÈNCIA

Sempre és una satisfacció escriure unes línies per a les revistes que les filaes editen com a conseqüència dels anys de càrrec. Fins en açò la Festa ha evolucionat, fa anys era allò més habitual editar una revista per a cada any de càrrec i fer la presentació abans de les Festes, ara es fa una sola revista per als dos anys i l’edició es fa finalitzat l’any de capità, amb la qual cosa s’aconseguix un doble objectiu, l’estalvi de costos i que la revista tinga una gran informació gràfica sobre els dos anys de càrrec. La Filà Marrakesch, una vegada més, ha complit amb totes les expectatives que teníem tots els festers i en general tot el poble d’Alcoi, sobre el que realitzarien en els anys de càrrec, mai han defraudat, al contrari sempre s’han superat i esta vegada no hauria de ser menys. El més important per a una Filà en els anys de càrrec és tindre una Junta Directiva que sàpiga transmetre a tots els seues components il·lusió i confiança, i sens dubte el Primer Tro, Pau Gómez, i tots els seus companys de Junta han sabut desenrotllar la seua labor a la perfecció. Tindre un Primer Tro com Pau és un luxe que han tingut els Marrakesch, sens dubte que és una de les persones que més sap de la història de la “nostra Festa”, i això s’ha notat i molt en els dos anys de càrrec d’eixa Filà tan pinturera. S’ha tingut el gust de recordar passatges de la nostra història en els sortejos de loteria de Nadal, de la nostra història festera i de la nostra història cultural, es vullga o no el record sempre ve bé, el pitjor de tot és que a l’hora de la veritat com és costum no va haver-hi sort en el sorteig, això haguera sigut la guinda. La meua enhorabona a Miguel Llorens Payá i a la seua esposa Esperanza, i com no a tota la seua família, per l’esforç i sobretot la il·lusió posada en el desempenyorament del càrrec, Miguel va saber transmetre’ns a tot el món de la “Festa” el que ha de ser representar un Alferes Moro, de les arenes del desert al carrer Sant Nicolau, tot un luxe haver compartit un any fester amb Miguel. Què dir del Capità, Miguel Giménez Boronat, tot un exemple per als festers, una persona que a pesar de viure a València ha estat en tot, i els que han desempenyorat un càrrec saben que això és difícil, però Miguel ha sabut transmetre’ns eixa tranquil·litat de persona que té un bagatge i una experiència de la vida molt gran. Jo personalment com a President li he d’agrair a Miguel la seua generositat, i ell sap molt bé la causa. Tampoc voldria oblidar-me de la seua família, sempre al costat del Capità. Com no podia ser de cap altra manera, la meua enhorabona a tota la Filà, sense l’esforç de tots els membres de la mateixa no haguera sigut possible l’èxit, en la Festa són necessaris tots, som necessaris tots, i al final això és l’important. Un abraç a tots els festers dels Marrakesch, ha sigut un plaer i un luxe haver compartit amb vosaltres estos dos anys. Javier Morales Ferri President 5


Fila Marrakesch

El temps no és sinó l’espai entre els nostres records (Henry F. Amiel). Cavallers volen Festa? Un “sí” rotund va esclatar en la Sala de Juntes del Casal de Sant Jordi, responent la “retòrica” pregunta que havia efectuat el nostre president, Javier Morales Ferri. Corria l’any 2008, concretament un 24 de maig, quan els Marrakesch acceptàrem, amb l’entrega de la corresponent fiança, els Càrrecs d’Alferes i Capità de 2009 i 2010. Un preciós rellotge d’arena era el suport dels 30 cèntims d’euro, corresponents a les antigues 50 pessetes, que dipositàvem en acceptació dels Càrrecs, l’inici del temps dels Marrakesch, com vam sentenciar en el moment de la seua entrega, mentre l’arena començava a relliscar. Podem considerar aquest acte com l’inici dels nostres Càrrecs de 2009 i 2010. Aquesta edició digital, recull dels anys d’Alferes i Capità –una clara aposta per les noves tecnologies de la Filà Marrakesch en consonància amb el seu caire fundacional innovador–, arriba a les vostres mans, o millor dit als vostres ordinadors, per tal de rememorar dos anys llargs de somnis, vivències, il·lusions compartides, esforços i feina, satisfaccions (també decepcions, les menys), amb la intenció de donar-nos consciència del temps dels nostres Càrrecs, temps esgotat ja però conservat amorosament en la memòria. Veus coses i dius,”per què?” però jo somie coses que mai van ser i dic, “per què no?” (George Bernard Shaw). I amb el record de les imatges evocadores, amb certa melangia, tornem a somiar, agraint la feina de dissenyadors, modistes i artesans, carrossers, ballarins i ballarines, coreògrafes, músics… que van posar el millor d’ells mateixos per sorprendre’ns una vegada més, amb la seua desbordant imaginació i habilitat renovadora, posant el llistó ben alt; també cal agrair la participació i implicació a tots els components dels boatos, als festers dels Creuats, Asturians, Muntanyesos i Cordoners que van col·laborar amb nosaltres, a les magnifiques Esquadres de Negres, Moros Nobles, Emirs o Cavallers, però sobretot als MARRAKESCH, amb majúscules, pel vostre compromís en què


haveu fet bona la lletra de la cançoneta: “Marrakesch, diuen que som els millors…”, entre els aplaudiments d’eixe públic meravellós que ho dóna tot, premiant sempre al fester, a pesar de les inclemències del temps —els Marrakesch ho sabem de primera mà— i de qualsevol circumstància, en tots els actes festers, donant un suport i alé que fa que la nostra Festa siga tan especial amb eixa perfecta simbiosi entre fester i espectador. La possibilitat de realitzar un somni és el que fa que la vida siga interessant (Paulo Coelho). Res de tot açò haguera estat possible sense un equip de festers que s’han bolcat amb la seua Filà i els seus Càrrecs per tal de somiar i dur a efecte els seus somnis. L’agraïment s’estén a tota la Junta Directiva de la Filà i les Comissions que han treballat de valent, amb constància i tenacitat, incansablement i sense desanimar-se davant les complicacions i amargures, superant-les amb il·lusió i sacrifici. Malgrat tot, ha sigut fàcil aquesta feina amb tots vosaltres al costat “colze amb colze”, amb més o menys responsabilitats, però completament implicats i identificats amb el projecte… i a pesar de les dificultats, conservar la capacitat de disfrutar d’aquesta experiència que aglutina i agermana, creant vincles d’amistat festera. A tots els Marrakesch, amb benevolència, vos demane disculpeu pels errors i omissions comesos, la bona fe sempre ens ha guiat, però també és cert que només erra qui fa coses. El món està en les mans d’aquells que tenen el coratge de somiar i córrer el risc de viure els seus somnis (Paulo Coelho). Dos càrrecs, Alferes i Capità, i un mateix nom: Miquel. Senzillesa i proximitat en Miquel Llorens Payà, Alferes 2009. Veterania i saber estar en Miquel Giménez Boronat. En tots dos, somnis i il·lusions que es van complir, posant sempre per davant a la seua estimada Filà Marrakesch i amb el suport inestimable de les seues famílies. Gràcies Alferes, gràcies Capità… haveu brillat a l’alçada que s’esperava de vosaltres i de la nostra Filà. També vull fer extensiu aquest agraïment a Esperanza, dona i favorita de l’Alferes, i a Ana i Elena, filla i nora, respectivament, i favorites del Capità; també especialment als fills de Miquel Giménez Boronat, Miquel, Vicent i Alexandre, que han sigut familiar motor de l’any de Capità, Dos anys irrepetibles, amb l’abraçada calorosa dels Marrakesch, al voltant dels dos Càrrecs que han sabut aglutinar voluntats i esforços. Crec que eixa és la mida que un Alferes o Capità ha de tindre en compte per valorar el seu any de Càrrec: l’estima dels seus companys festers que assumixen el compromís de fer-li costat sempre. Al mateix temps, hem tingut la fortuna de celebrar en 2009 i 2010 el Centenari dels nostres primers Càrrecs, desenvolupats doncs en 1909, per Antonio Pérez Soler, i en 1910, per Enrique Casasempere Satorre, anys en els quals es van assentar les bases dels boatos, tal i com ara els coneixem. Una efemèrides afegida què ens va servir per retre homenatge als nostres Càrrecs d’altres èpoques que continuen en actiu en la Filà d’una manera o d’altra. Una celebració especial que també vam intentar transmetre al carrer en la nostra participació festera. I amb aquestes línies se n’adonem que acaben per relliscar els últims granets d’arena de la nostra fiança, dipositada en el Casal de Sant Jordi des del 3 de juny de 2010, com a testimoni d’eixe temps, mentre donem per tancats l’Alferes de 2009 i el Capità de 2010, fent una breu ullada cap enrere, potser una mica nostàlgica, deixant per a la història de la nostra Festa i del nostre poble la feina il·lusionada dels Marrakesch.

Gràcies a tots… Visca Sant Jordi! Visca els Marrakesch!

7

Pau Gómez Navas Primer Tro 2005-2010


Cronica de la Festa 2009

Fiança anys de càrrec 2009 i 2010, lliurada a l’Associació de Sant Jordi.

El món està en les mans d’aquells que tenen el coratge de somniar i córrer el risc de viure els seus somnis. Paulo Coelho Sens dubte la il·lusió i el coratge han sigut, entre altres, les claus de l’èxit d’esta alferesia que ens disposem a relatar. Ens enfrontàvem al repte d’assumir el càrrec, amb l’afegit que al mateix temps celebràvem el centenari del primer alferes que els marrakesch vam ostentar en 1909.

8


1909 Antonio PĂŠrez Soler


1923 Francisco Laporta Gisbert

1935 Rafael Coloma Payá

1942 José Sempere Aracil

1955 Enrique Pascual Picher

10


1968 Miguel Sancho Jordá

1981 Antonio Pérez Pérez

1995 Antonio Candela Llopis

2009 Miguel Llorens Payá


Presentacio Alferes

Miguel Llorens Payaá Contagiats per l’entusiasme de Miguel Llorens Payá, que va tindre el coratge de somniar i voler viure el seu somni, hem superat els obstacles, entre altres la crisi econòmica que ha reduït la participació en el boato, però que ha sigut incapaç d’eclipsar ni impedir que els marrakesch hagen pogut compartir amb el públic alcoià unes magnífiques festes, sobrepassant les expectatives que es tenien i complint amb el compromís de superar el llistó dels que ens van precedir.

12


Mig Any

14


Homenatge Alferes Antonio Pérez Soler (1909) Francisco Laporta Gisbert (1923) Camilo Candela Moltó (1935) Rafael Coloma Payá (1935) José Sempere Aracil (1942) Enrique Pascual Picher (1955) Miguel Sancho Jordá (1968) Antonio Pérez Pérez (1981) Antonio Candela Llopis (1995) Miguel Lloréns Payá (2009) Arrere queda un any de múltiples trobades i celebracions que per sempre estarà en la nostra memòria.

16


Gloria Major La Gloria, el diumenge 12 d’abril, és pregó de la festa. Per a este singular any, havíem de comptar amb uns dignes representants com així ho va ser, perquè Antoni Aznar i Mullor (Darrer Tro) i Gabriel Juan Botella (Cop), es van encarregar de ser els nostres particulars pregoners en els carrers d’Alcoi. Un any més i ja són molts, però mai massa. La il·lusió ens invadix en el fresc matí del diumenge de Gloria camí de la filà. Ens espera el timonet, l’herbero, les pastes i el típic esmorzar, previs a una feliç jornada. Toni i Gabi es mostren feliços, abrigats per tots els amics festers. Entre bromes i rialles arriba el moment de maquillar-se i de nou vestir el nostre admirat hàbit fester, el trage de marrakesch, que amb orgull lluiran en l’acte que els espera. La seua irrupció en la filà és rebuda amb aplaudiments, i entre felicitacions i abraços, ens disposem a l’acompanyament fins a l’Ajuntament. La Gloria, fidel al seu nom, permet als protagonistes traspassar les portes del cel. En un preciós dia, els carrers d’Alcoi estan plens d’un públic entregat i en ganes de festa, que aplaudix al seu pas. Després de l’acte, la feliç experiència que transmeten Toni i Gabi, encén il·lusions i, com una torxa olímpica passen el testimoni mut als aspirants d’anys venidors, envejosos de poder viure-la en primera persona.

18


Processo del Trasllat

20


Entradetes

A partir d’este moment, ja estem immersos en plenes festes, tan sols huit dies d’entradetes, que seran aprofitades per a viure-les amb total intensitat. El divendres 17, després de la processó del trasllat, la nostra Esquadra de Negres estrena Sant Nicolau, i ho fa als sons de Penya Cadell de Paco Esteve, interpretada per l’Avanç del Campello. Va ser tot un èxit, bona planta, pas harmoniós i, la incontenible satisfacció dels esquadreros que van conquistar amb facilitat el públic. Una esquadra que combina l’experiència de Mario Valdés i Juan Picó, Festers d’honor de l’Associació de Sant Jordi, amb la joventut de la resta de components, Fernando, Curro, Sisco, Jose Fernando, Andrés, Ricardo, Rafa Bernabeu, els dos Jordis, Gilabert i Sancho, i el fill de Picó, Juanito que a lloms de “Bienvenido” ens va oferir un cap batedor elegant i seré, lluïnt els seus dots de genet. El triomf es va repetir, de nou, a l’entradeta del dia 20 d’abril, esta vegada als sons de “Abenserraig” de Saul Gómez, que seria la marxa triada per a acompanyar-los en l’entrada. Com a anècdota, dir que des del Cercle Industrial es va unir a l’Esquadra, D. José Mª Álvarez del Manzano, ambaixador Turístic d’Alcoi, que va quedar captivat. Però la resta també vam tindre el nostre moment de glòria en l’entradeta oficial, el dissabte 18. Les voreres de Sant Nicolau estaven repletes de públic, i carrer avall un riu d’esquadres marrakesch en formació perfecta i cohesionada, aprofitant al màxim el moment, perquè seria l’única entradeta d’enguany i havia de ser perfecta. Obrint carrera, Jose Vicente Ferrero, cap batedor a lloms de “Ramsés”, i tancant la Societat Musical “La Pau” de Beneixama, que ens va acompanyar als sons del “Moro del Cinc” i ”Marrakesch”, amb una interpretació magistral de les peces que ens va permetre disfrutar d’una nit especial.

22


Gloria Infantil Menys sort vam tindre l’endemà, perquè l’acte de la Glòria infantil es va haver de suspendre definitivament. Durant el matí plovia a cànters, decidint per part de l’Associació esperar fins a la vesprada per si deixava de ploure i els nostres glorierets podien eixir als carrers. La persistent pluja no ho va permetre i es va resoldre finalment posposar-la per al “dia dels músics”. Per fortuna per a tots, la vesprada va ser esplèndida, podent disfrutar el nostre glorieret Joan Jordà Segura l’acte per al que s’havia estat preparant en els assajos previs.

24


ÇFesta del Pasdoble

Després de la Gloria Infantil, es va iniciar la Festa del pasdoble, amb la novetat que la nostra banda, “La Pau” de Beneixama prenia part en la desfilada, als acords de “Aquí estoy”, pasdoble de Julio Laporta Hellin, compost en 1896. Després de la interpretació de l’Himne a la plaça, els festers van arribant a la filà fins a omplir-la per complet, l’ambient és perfecte, estem en any d’alferes i alguns no poden amagar l’emoció per entrar de ple en la trilogia.

26


La nit pareix que avança lenta, resistint-se a donar pas a l’anhelat dia. Però tot arriba, per fi el retrobament fester amb els amics; els dianers es disposen i quan volem donar-nos compte ja està preparada la Magenta, darrere de la qual ens correspon el torn.


La diana marrakesch es situa davant de l’Ajuntament, i al front Manolo Borràs, gumia en mà que es senya i als primers compassos de “Krouger”, comença a marcar el pas, per a en el moment precís alçar les armes i oferir al públic congregat una excel·lent arrancà, com correspon a l’experiència d’este gran fester. La diana avança pels carrers del centre històric, als acords de les alcoianes partitures compostes per a este acte,“Krouger” de Camilo Pérez Laporta, “Remigiet” i ”Mi Barcelona” de Julio Laporta Hellin. Notes alegres que permeten disfrutar als dianers i als caps, Jordi Mora, Juan Martí i Jaime Fita, que van prenent relleu, recollint els aplaudiments del públic. Mentrestant en el carrer Sant Nicolau, l’alferes abrigat per tots els seus Moros Nobles obsequiaven amb puros als dianers de totes les filaes, després de la parada de respecte, creant-se un emotiu moment a l’arribada de la nostra diana. Felicitacions, abraços sincers i els millors desitjos per a estes Festes que estàvem estrenant.

28

Primera Diana

El solejat matí abrilenc, amb un cel blau espectacular, anuncia una excel·lent vesprada per a l’entrada mora.


Entrada Mora Amb el convenciment que podem comptar amb la climatologia com a aliada, anem concentrant-nos en el col·legi de Sant Vicent, on després del dinar es prepararà la comitiva que acompanyarà el nostre alferes, Miguel Llorens Payá. El capità Abencerratge fa la seua arrancà, i ens arriben opinions que serà molt difícil estar a la seua alçada. L’entrada mora es desenvolupa amb normalitat i complint l’horari marcat. La caravana marrakesch va prenent forma, Sant Vicent s’ompli dels nostres colors, les carrosses ja situades van marcant els espais i els grups s’incorporen en els seus llocs. En el balconet serà un marrakesch, Ricardo Canalejas, Majoral de l’Associació, qui dirigisca l’eixida. Les seues emocionades paraules encenen la metxa i enfilem Sant Nicolauet avall. La gent espera la nostra presència, hi ha molta expectació, perquè els alcoians confien que els Marrakesch, de nou els sorprenguen amb un Alferes que els faça disfrutar de les essències de la Festa. Obri el seguici, Manolo Borràs portant el Guió de la Filà, escortat per Miquel Aznar i “Xarli” Calatayud, el Banderer, Jesús Selma, i l’Ambaixador moro, Rubén Mullor, tots a camell, seguits per La Xafigà que interpreta “Xavier El Coixo”.

30


Entrada Mora

Les subtils i seductores melodies de les dolçaines, ajuden a l’espectacularitat de la imatge que se’ns mostra. El públic impressionat i sorprès no pot creure’s el que està veient. Davant d’ells apareix un sorprenent elefant, Babaty, ricament abillat per Alejandro Soler, i als lloms del qual va Juan Tomás LLoret, vestit amb el trage del Centenari, que mà enlaire saluda, mentres somriu sorneguerament, perquè és conscient de l’admiració que desperta. Li precedix la seua filla Beatriz a camell, portant el Guió del Centenari d’Alferes 1909-2009. L’elefant, que tan present ha estat en els nostres boatos, va ser triat pels dissenyadors com a imatge per a commemorar este Centenari de càrrecs.

32


Homenatge al Centenari


Entrada Mora

Quasi sense recuperar-nos de la sorprenent estampa, comencen a desfilar les parelles de marrakesch que donen escorta a l’esquadra. José Vicente Ferrero Boronat, cavalca sobre Ramsés amb estil elegant, propi de qui és un veterà genet. Les magistrals notes de “Marrakesch” de Jose Mª Ferrero, interpretades per la Societat Musical “La Pau” de Beneixama, inunden El Partidor. Jorge Mora, xafarot en mà, fent doblet ja que havia fet de cap en la Diana, ens oferix una arrancà discreta, que posa en marxa a l’esquadra. Al llarg del recorregut, s’aniran alternant com a caps Jorge Alentado, Miguel Jorge Giménez i Alejandro Satorre, als compassos de “El Moro del Cinc” i “Marrakesch”, cada un amb estil propi, però com a característica comuna la facilitat de aconseguir l’aplaudiment del públic per a la seua esquadra.

34


Esquadra Blancs


Entrada Mora Arribats a este punt i abans que el boato comence a discórrer, ens pot ajudar a comprendre l’argument si ens situem en el moment històric que ha inspirat a Jorge i José Domingo Sempere i, que es recrea en esta fantasia. En el segle XI, les rutes de les caravanes comercials que discorrien a través del Sàhara fins a l’Àfrica negra, amb el descobriment d’or a Ghana, van adquirir més valor. La lluita pel control d’estes rutes va ser aferrissada, però una dèbil confederació de tribus berbers, coneguda com els almoràvits, comptava amb un avantatge natural: els seus rudes pastors havien viscut en el Sàhara occidental durant segles i havien aprés a sobreviure i inclús prosperar en eixes dures condicions. Per a assegurar la seua supremacia en la regió, els almoràvits van establir un lloc just al nord del pas mes destacat de les muntanyes del Gran Atles, la “porta d’Àfrica”, “Marra Kouch”. Un grup de marrakesch amb burretes precedix al ballet que representa la lluita amb les forces de la naturalesa. Per problemes

36

tècnics a l’eixida, no es va poder representar segons el guió d’Alejandro Soler, per la qual cosa es va canviar l’orde de formació per a que la música arribarà a tot el conjunt. Un gran sol obri l’espectacular ballet de Carmina Nadal, descobrint-nos darrere del seu pas a una representació de la caravana de pastors, amb burretes i un camell portant les mercaderies, que tracten d’avançar contra la tempestat d’arena. La Unió Musical de Benidorm, sota la direcció de Joan García Iborra, va saber superar amb professionalitat els inconvenients sorgits i, ens van oferir una magistral interpretació de “Tonatiuh”, partitura que Joan Enric Canet ens componguera en 1996. Al ritme de l’exòtica composició, evolucionen dos cossos de ball, un groc i un altre en blau, simbolitzant el sol i la lluna, el dia i la nit, la vida i el misteri, amb unes màscares que li donen un toc enigmàtic i espectacular a la coreografia. El protagonisme s’alterna entre ells en màgica dansa, servintlos de teló de fons l’esplèndida lluna que tanca l’ aplaudida i fotografiada posada en escena.


Forces de la Natura


Entrada Mora

38


Forces de la Natura


Entrada Mora

40


Boato

Sense treva per a les sorpreses, un grup de camellers, amb petos de pell i espart sobre túnica marfil i jupetí ocre, acompanyen als aiguaders, jupetí blau amb el pit recobert de les típiques cassoletes, forrades d’espart i a l’esquena l’odre amb l’aigua. Escorten a una enginyosa carrossa amb camells de vàries grandàries, a manera de grans titelles en moviment. Sobre la mateixa plataforma, xicotets camells muntats per xiquets marrakesch, que li donen un toc de simpàtica fira. Quatre experts genets sobre preciosos cavalls, evolucionen obrint pas a la carrossa de l’Alferes


Entrada Mora No es troben les paraules adequades que descriguen fidelment l’estampa. Un nombrós grup de festers creuats, porten en una mà bastons alts, mentres amb l’altra estiren de llargues maromes que arrosseguen la majestuosa carrossa del monarca. L’Alferes, Miguel Llorens Payá, que de peu davant d’una espectacular jaima, se’ns presenta somrient,i dominant l’emoció, fuet a la mà com a símbol de poder i força. Lluïx un trage de sobirà berber, com correspon al seu rang. El cuir treballat artesanalment en muscleres, punys i falda, combina harmoniosament amb tota l’orfebreria, coral, pedres precioses, filigranes i refinats cristalls de Swarovski, que adornen el turbant i li rodegen la cintura. En el pit belles peces de metall llaurat s’unixen a altres de cuiro, ressaltant sobre el color marfil de la fina túnica, tancada en els punys i acabada en els vores amb ric cordó de passamaneria; va oberta en el centre, davant i darrere, deixant a l’aire una falda, fins als peus, de cuiro repujat amb estreles de cinc puntes. Sobre la

42

mateixa, jupetí llarg que a la seua esquena es convertix en capa amb caputxa, oberta també en el centre, de color blau intens porta cosit uns cordons forrats en blau cel que formen dibuixos i, a les seues vores es remata amb xicotets adorns metàl·lics. Un encertat disseny dels germans Sempere, refinat i atrevit, l’execució del qual va anar a càrrec de les expertes mans de Marita López, modista que atresora molts anys de professió. El crepuscle posa fi a la vesprada, i els grans fanals marroquins que enllumenen la carrossa, rematen la magnifica posada en escena. Tan màgic moment necessitava completar-se amb la música adequada, per a la qual cosa es va fer acompanyar de la Unió Musical d’Atzeneta d’Albaida, que interpretava l’ inspirada composició d’Amando Blanquer, “Any d’alferes”, meravellosa banda sonora per a la prodigiosa comunió que es va crear entre Miguel i un públic entregat que no cessava d’aplaudir.


Miguel Llorens Paya - Alferes 2009


Entrada Mora

44


Miguel Llorens Paya - Alferes 2009


46


Miguel Llorens Paya - Alferes 2009


Entrada Mora Quatre parelles de marrakesch custodien el seguici de la Favorita, que s’inicia amb dos dames muntades a camell, Vanesa i Altea, filla i néta de Miguel, que escorten a la Favorita de l’Alferes, Esperanza Capsí Pons, la seua esposa. Sobre una impressionant carrossa de 14 metres, Esperanza s’erigix majestuosa. Al front les seues dames Betlem, Inmaculada, Mª Amparo, Lorena i Bárbara, i al darrere les filles, Olivia i Damaris.

48


Favorita i Dames


Entrada Mora

50


Favorita i Dames Esperanza va abillada amb un vestit clar de serena bellesa, elegant i refinat, de genuïna novia berber. Cobrint el cap partix un mantó brocat amb fons color granat sobre el qual exhibix un tocat ricament adornat amb orfebreria, ambre, pedres precioses en blau, i peces de cristall de Swarovski. Lluïx al coll i en la cintura joies berbers

trencant el blanc marfil de la túnica de setí, que porta cosits formant adorns, en les mànegues i part davantera de la falda, fins cordons de passamaneria amb xicotets brillants. La Societat Musical “Mestre Orts” de Gaianes, va ser l’encarregada d’interpretar “Juanjo” de Paco Esteve, partitura triada per a l’acompanyament de la Favorita.


Entrada Mora

52


Esquadra Negres Els germans Sempere ens demostren que la creativitat no té límits, inspirats en la cultura marroquina han utilitzat materials i formes de treballar-los que sorprenen per la seua novetat, resultant senzills alhora que impactants. Però encara queda un dels plats forts del dia, sens dubte el que més expectació alçava, per la dualitat de l’esquadra de negres a l’assumir també el paper de Moros Nobles per a la resta de dies. Prompte queda aclarit el dubte, perquè en la part alta de Sant Vicent es va formant l’Esquadra de Negres. Una bella estampa de guerrers del desert. A primera vista ja s’endevina la seua pertinença als marrakesch.

El marfil de la túnica, combina amb el forro granat de les amples mànegues; en la part baixa de la falda pengen cordons blaus, grocs i rojos, la nostra tricolor ensenya. Cobrint la túnica, des dels muscles partixen adorns rectangulars de cuiro, pintats en platejat i units per cordons rojos. El turbant presenta el mateix ratllat de la capa, en plata i amb predomini del marró, des del que se subjecta una peça que protegix la boca de les tempestats d’arena. A l’esquena, sobre la capa el nostre escut realitzat en cuiro. El trage i els ornaments porten en les vores peces metàl·liques, que al vaivé de l’esquadra els conferixen un cadenciós moviment. Com a arma una original llança que, igual que el xafarot, evoca un primitivisme guerrer.


Entrada Mora

54


Esquadra Negres

La percussió de l’Avanç d’El Campello, invadix El Partidor, el ritme cardíac s’accelera. Fernando Mira, baix el balconet, marca elegantment el pas, subjecta amb fermesa el xafarot, mentres Juanito Picó muntant a “Bienvenido”, evoluciona davant dels calorosos aplaudiments del públic. Els esquadrers s’ensenyorixen, Alcoi els espera, ara són els amos de Sant Nicolauet. Extasiats amb les notes de “Abenserraig”,

esgoten els instants. En el moment adequat i a la senyal de Fernando, protagonitzen una excepcional arrancà que és premiada amb entusiastes ovacions. Al llarg del recorregut, es compartix l’inigualable protagonisme del cap de negres. El xafarot va passant de mans i, Mario, Andrés, Ricardo i José Fernando, van poder viure moments de glòria, veient com els carrers es rendien al seu pas.


Entrada Mora

La carrossa del Cop, recreant les muralles de les kasbehs, tanca el seguici marrakesch i l’entrada mora, que enguany ha comptat amb l’opinió unànime de que s’ha desenvolupat amb perfecte orde, fluïdesa, compacta i plena de sorpreses. Després d’una llarga i esgotadora jornada, trobem la justa recompensa amb un sopar en el Restaurant “El Mirador del Cinc”, en la que a més de reposar forces vam poder compartir anècdotes i disfrutar d’un bon moment.

56


Carrossa i Cop


Dia de Sant Jordi

El dia Sant Jordi, amaneix esplendit. Pot sorprendre l’ imatge, un tant anacrònica, d’uns moros que escenifiquen l’Edat mitjana i baix del braç porten la premsa, però després de qualsevol estrena és lògic que els artistes estiguen curiosos per saber l’opinió de la crítica. Els titulars resumixen l’èxit aconseguit. En la seua edició, el periòdic CIUDAD baix el titular de càrrecs INOBLIDABLES, deia que “l’Alferecía havia marcat un fita per la seua espectacularitat i participació”, amb un boato “sense estridències i a la busca dels detalls justos”, i com a contrapunt “una esquadra guerrera, molt vistosa, amb un trage que serà recordat per molt de temps, tant per la seua originalitat com per la seua vistositat”. La segona Diana compta amb una bona participació i al finalitzar ens dirigim a l’Hotel Reconquista, on ens espera l’esmorzar per gentilesa de l’alferes, a qui vam acompanyar fins a l’Església Sant Jordi, per a prendre part en la Processó de la Relíquia. Acte íntim, sense parafernàlia, primera presentació del Sant Jordiet davant del seu poble i, que és aprofitat pel públic per a poder veure amb detall els trages que lluïxen els càrrecs. Als acords de la marxa “23 d’abril” de José María Valls, Miguel i el seu seguici avancen fins a l’Església de Santa Maria, davant de les mirades curioses, salutacions, gestos de reconeixement i felicitacions murmuradores. Els esquadreros, onze en este cas, hui convertits en Moros Nobles custodien el seu senyor, cobrant el trage una dimensió distinta.

58


Segona Diana


Dia de Sant Jordi

60


Processo de la Reliquia


Dia de Sant Jordi

Després de la Missa Major, el nou Arquebisbe de Valencia Carles Osoro beneïx la imatge que anualment regala la Filà, donant-se la circumstància que Sant Jordi, este any tan especial de celebració de Centenari de càrrecs, ha volgut anar-se’n a casa de l’anterior Alferes, el nostre entranyable Toni Candela.

62


Missa Major


Dia de Sant Jordi

El tradicional dinar d’este dia, va estar com sempre molt concorregut. Al finalitzar va prendre la paraula el Primer Tro reiterant les seues felicitacions i agraïment a tots per la brillant participació, entregant un retrat a l’oli a l’Alferes, i uns records d’homenatge als artesans que havien contribuït i a l’Ambaixador Moro, Ruben Mullor, que ens ha acompanyat enguany, així com a la nostra banda, la Societat Musical “La Pau” de Beneixama. Com ve sent habitual es van concedir els distintius, insígnia de plata i pergamí, als marrakesch que complixen 25 anys de pertinença a esta volguda Filà, atorgant-se a Miguel Ángel Sancho Bito, Felipe Ara Molla, Javier Vilaplana Gisbert i Ricardo Canalejas Romá. La sobretaula no es va poder allargar massa, perquè havíem d’acompanyar a l’alferes i el seu seguici fins al Casal, abans que s’iniciara la processó General. La participació dels marrakesch en l’acte va ser molt concorreguda, demostrant el nostre compromís amb la Festa i Sant Jordi, confirmant una vegada més la imatge que dels marrakesch, com Filà de solera, té el públic.

64


Processo General


Dia de l’Alardo

Sona el despertador en el tercer dia, el dels Trons, la batalla ens espera. Precisament hui que tanta falta ens fan, pareix que les forces flaquegen i, els adoloriments es fan sentir. Però com si d’una “chistera” màgica es tractara, al posar-nos el trage de marrakesch traiem les energies necessàries i, ens dirigim a l’Hotel Reconquista, on donem bon compte de l’esmorzar. Ens sorprèn l’alferes. Miguel aparenta tan fresc com el primer dia i no està disposat a donar treva a l’enemic.

Ja en la Placeta de Mossèn Josep espera als Andalusos per a complimentar-los. Després d’un bes d’amistat al seu oponent i el protocol·lari brindis, Miguel entrega a Juan José Ferri, Alferes cristià, una gumia emmarcada com a record. A la vesprada seria Juan qui obsequiaria a Miguel amb la típica navaixa contrabandista.

66


Alardo i Ambaixades


Dia de l’Alardo

68


Alardo i Ambaixades


Dia de l’Alardo El dinar es va celebrar en la filà. Vam poder compartir taula i disfrutar el moment, perquè en estos anys de càrrec són moltes les anècdotes. Sense presses, però mirant el rellotge, perquè cal acompanyar l’Alferes a l’Ambaixada. Inclús vam tindre temps de formar diverses marxes, tancant Miguel amb “Marrakesch”. Moment emotiu i molt aplaudit, per ser els últims instants que com a alferes compartia amb els seus amics en la filà. L’Alardo va comptar amb una excel·lent representació de l’exercit musulmà, Miguel Llorens i els seus Moros Nobles no van defallir en cap moment i van fustigar als cristians fins a última hora, estant recolzats per una bona participació de marrakesch que encara que entregats a la feroç lluita, no van poder trencar el guió i van haver de veure’s injustament derrotats. La presa del castell pels cristians posa fi a una jornada de lluita incruenta. Per a alguns festers, l’acte de l’Alardo és el que més disfruten. La pólvora ha invadit Alcoi, deixant el seu penetrant olor en els carrers del centre. Amb els trages i rostres emmascarats acompanyem l’alferes, en la xicoteta processó que trasllada al “Xicotet” des de Santa Maria al seu temple, on Javier i D. Ismael, President i Vicari de l’Associació, pronuncien unes sentides paraules en Acció de Gràcies i ens recorden la difícil situació que estan travessant algunes famílies alcoianes per la crisi econòmica que patim. Una vegada en l’Hotel Reconquista, particular palau dels nostres sobirans en estos dies, Miguel i Esperanza, encara que extenuats, preferixen compartir els últims moments amb els seus Moros Nobles. Les llums del carrer s’apaguen, mentres disfruten d’unes cerveses i tots coincidixen a valorar com a excepcional esta Alferecía. La Filà l’ha abrigat, reforçant la imatge que un càrrec necessita en el carrer. Sens dubte, i no és vanitat, hauran de passar 14 anys més perquè el poble d’Alcoi veja un altre alferes que el puga superar.

70


Accio de Gracies


Dia de l’Alardo

72


Soparets

L’Aparició posa fi al programa oficial de Festes. Però encara queden “els soparets” que enguany, al coincidir en divendres, va desbordar totes les previsions de participació, com així va ocórrer en la filà que no va poder donar cabuda a quants es van presentar. L’informal entraeta per Sant Nicolau va posar el tancament a estes magnifiques festes. Diuen que a l’escriure, es té la possibilitat de viure dos vegades. He de reconèixer que és cert, perquè al redactar la Crònica d’estes Festes, torne a emocionar-me com si les estiguera vivint de nou. La passió per la Festa ens porta a superar-nos constantment, com ha ocorregut en este any fester que tanquem. Una centúria gloriosa conforma la Història dels marrakesch, que sens dubte mereix per la nostra part el sincer homenatge a estes persones que ens van precedir i que amb la seua il·lusió, esforç i saber fer, han aconseguit per a esta Filà el prestigi que ostentem. Hui hem de completar la llista amb qui tanca este centenari d’alferes, i que per mèrits propis s’incorpora a ella. El nostre reconeixement, per tant a Antonio Pérez Soler, Francisco Laporta Gisbert, Camilo Candela Moltó, Rafael Coloma Payá, Jose Sempere Aracil, Enrique Pascual Picher, Miguel Sancho Jordá, Antonio Pérez Pérez, Antonio Candela Llopis i Miguel Llorens Payá. Marrakesch que després d’assumir el càrrec d’alferes, el seu nom i la seua fama els sobreviuran, convertint-los en immortals, perquè conformen la memòria col·lectiva de la Festa i d’Alcoi.

MARRAKESCH: VISCA SANT JORDI, VISCA EL CAPITÀ!!

Alfredo Llorens Largo Cronista Filà Marrakesch


74


Fontilles


Fontilles La visita a Fontilles, programada per al diumenge 18 d’octubre, va comptar amb les pitjors previsions meteorològiques que van ajudar a minvar l’assistència de festers. Desafortunadament es van complir, i baix un negre cel acompanyàvem el nostre alferes, des de l’hotel fins a l’església del Sanatori per a assistir a la missa Major, que enguany abandonava la tradicional placeta. A l’eixida de la missa, la insistent pluja no va ser obstacle perquè els càrrecs festers visitaren els residents en els pavellons. Mentrestant les Filaes que enfilaven la tornada a Alcoi, anaven deixant buit el sanatori. No obstant, els marrakesch ens apretem davall un xicoteta teulada, i a pesar dels plats remullats per la pluja caiguda, vam compartir el dinar entre bromes i rialles. A la vesprada la pluja ens va donar un respir i inclús vam poder fer una xicoteta entrada, abans d’agafar l’autobús de tornada a casa. Amb este acte es recuperava i tancava un brillant capítol de la Història dels Marrakesch, protagonitzat per Miguel Llorens com a alferes 2009.

76


78


Cronica de la Festa 2010

Oh, capità! El meu capità! Alça’t i escolta les campanes; Alça’t; per a tu la bandera s’ha hissat; per a tu el clarí ressona… Walt Whitman Els marrakesch tancàvem un any d’Alferes, en el que una vegada més havíem obtingut l’èxit. El públic d’Alcoi va valorar molt positivament el nostre Alferes, i encara que això ens omplia de satisfacció, també ens obligava a preparar el Capità que la Festa i el poble esperen de nosaltres. No podíem escatimar ni regatejar esforços. A penes s’havia retirat l’enramada dels carrers, ja començaren les reunions necessàries per a la posada en marxa de l’any de Capità. Un càrrec en el qual, com va succeir l’any passat, es donava la circumstància de celebrar-se el centenari, en este cas, del nostre primer Capità, l’any 1910 i que li haguera correspost personificar a D. José Pastor Rodríguez, “Vescomte de Morera”, però que finalment va ser representat per D. Enrique Casasempere Satorre, primer Capità dels Marrakesch, que va quedar gravat en la història de la Festa i d’Alcoi, com “l’Any dels Marrakesch”.

2


1910

Enrique Casasempere Satorre


1924

Francisco Laporta Gisbert

1936

Camilo Candela Moltó

1943

José Armiñana Silvestre

1956

Enrique Botella Boluda

4


1969

Roque Monllor Boronat

1982

Francisco CortĂŠs Tenedor

1996

Jaime Navarro Sielva

2010

Miguel GimĂŠnez Boronat


Presentacio Capita

Miguel Gimenez Boronatá

Han sigut, per tant, mesos d’actes, celebracions i assajos que tracten d’estretir els vincles d’amistat que tot grup humà necessita, i que ens situaran en el llindar de les nostres Festes.

6


Presentacio Carrecs

8

Mig Any


Final Cotos


Gloria Major

El diumenge 4 d’abril, Matí de Glòria, serà viscuda en esta ocasió en primera persona, per correspondre’m l’honor de representar a la meua Filà en el pregó de la Festa, per la qual cosa m’aneu a permetre que per una vegada conte les emocions des de dins. La il·lusió que fins hui veia reflectida en els semblants dels Gloriers, és sentida en el més íntim del meu cor. L’arribada a la filà, l’esmorzar, maquillatge i vestida del nostre predilecte trage marrakesch, acceleren la palpitació. L’emotiva presentació davant de la resta d’amics de la filà, és compartida amb Miguel Llorens Payá, el nostre Alferes, que hui ens representarà en el Preventori. En el carrer, la traca anuncia l’eixida dels gloriers Marrakesch, enguany acompanyats pel sergent, David Verdú Balsalobre. La Cordeta i Sant Nicolau, es compartixen amb un nombrós grup d’amics que ens escortaran fins a l’Ajuntament.

10


Gloria Major

Obrin l’acte els Heralds, que són representats per Pau, Toni Aznar, Xarli i Miguel Aznar, aportant el seu bon humor a l’ocasió. La Gloria ja està formada davant de l’Ajuntament, el sergent al front, i com a Filà del Capità, ens correspon la primera esquadra. Les notes d’ “Un moble més”, interpretades per la Nova, irrompen en l’abarrotada Plaça d’Espanya. El cor desbordat pareix explotar, nerviós i il·lusionat penses en els moments viscuts fa 100 anys, per qui fóra el nostre glorier en aquella ocasió, que anunciava el primer Capità de la història Marrakesch. Els carrers d’Alcoi, el públic i la música fan únic i incomparable l’acte. Somriures, salutacions, imatges i moments que s’amunteguen en la retina i que fan impossible poder retindre en la memòria un allau tan gran de sensacions. En acabar a l’Ajuntament, ens esperen de nou els amics per a acompanyar-nos a la filà. Família, amics, Filà, tot el meu univers personal, les meues passions es troben reunides al meu voltant per a acompanyar-me en esta jornada que ells han fet més especial si és possible.

12


Gloria Infantil El diumenge següent, 11 d’abril, era el torn dels infantils, el planter de la Festa. Representant-nos, Guillermo Moner Giménez, nét del Capità, que estarà rodejat per tots els seus en una jornada que ben segurament recordarà tota la vida. A l’orgull de ser Gloriero infantil s’unix la circumstància que també ell serà protagonista en un any tan especial per a la família. La missa en esta ocasió se celebra en la parròquia de Sant Maure i Sant Francesc, per estar la de Santa Maria en procés de restauració per acollir “La Llum de les Imatges”. Després de la tradicional xocolatada en la filà, més valorada per alguns majors que pels xicotets, vam acompanyar al glorieret al Partidor. Sant Nicolau, Plaça d’Espanya i Sant Tomàs es rendixen al pas dels glorierets. Guillermo ens representa amb tota dignitat, pendent del Sergent i del pas, i disfruta de l’incomparable acte.

14


Entradetes

Les Glòries han obert pas a la imparable festa que ja està en el carrer. Encetem el calendari d’entradetes el divendres 9 d’abril en què li correspon el torn a l’esquadra de blancs, per País Valencià i Sant Llorenç, actuant com cap batedor Carlos Bou, qui també ho serà en l’Entrada. L’endemà dissabte, els marrakesch vam poder disfrutar d’una magnífica i concorreguda entradeta, que va ser molt aplaudida per tot Sant Nicolau. Afortunadament viscuda amb total intensitat, sense saber que seria l’única entradeta que tindria tota la Filà, perquè la del 14 es va haver de suspendre per la pluja.

16


El dimarts 13, en la Font Redona, s’anaven congregant el Capità i els seus Emirs, per prendre part en la entradeta als compassos de “Un Xava capità”, marxa composta per José María Valls per encàrrec de Miguel Giménez, com a homenatge a la seua estirp i que serà la que l’acompanye en l’entrada. En esta ocasió va ser interpretada per la Societat Musical Nova. Es van alternar com a cap batedors Miguel Ángel Sancho i Filiberto Bou. El públic de Sant Nicolau reconeixia amb aplaudiments l’orgullosa esquadra. Especialment emotiva va ser l’arrancà en l’entradeta de l’esquadra de negres del dia 16, en la que tots els presents es van commoure, al veure al capdavant de la mateixa a l’entranyable Toni Candela, qui no podia contindre les llàgrimes que corrien per les seues galtes. “Nostra Festa”, sincera i sense falsos pudors, aconseguia que afloraren els més íntims sentiments, i Toni se’ns mostrava amb total naturalitat, desbordant eixa humanitat que el fa extraordinari. L’esquadra, pletòrica, compartia amb Toni la grandesa d’una entradeta de negres, perquè

raons de salut no li permetrien acompanyarnos en l’entrada. “L’Avanç” d’El Campello irromp, i les notes de “Sóc Marrakesch”, de José Mª Valls, trenquen la nit i aquella nit més que mai reivindicaren triomfants l’orgull de la nostra identitat. La boira que anava calant donava especial encant a la bella imatge del Campanar que, ag uaitant misteriosament, afegia més embruix si és possible a una entradeta inoblidable. El dilluns dia 19, de nou l’Esquadra prenia el carrer, i per a l’ocasió ens acompanyaven Miguel Giménez, el Capità, i José María Valls, autor de la partitura de “Soc Marrakesch”. Al front, cobrint carrer, Juan Tomás a lloms de “Cantinero”, elegant i d’excel·lent planta, com requerix una veterana esquadra formada per Alejandro, Jordi Alentado, JoséMari Segura, Manolo Borrás, Miguel Llorens, Paco Cervera, Rafael Breviá, Rigo, Toyo, Vicente Juan i jo mateix, que de nou demane llicència per a narrar en primera persona l’experiència, si bé ho deixarem per a l’Entrada, perquè relatar detalls de l’Entradeta seria estendre innecessàriament la Crònica.


Primera Diana Arribem al 21 amb les pitjors previsions meteorològiques per a l’endemà. Els marrakesch anem prenent la part alta d’Alcoi, i cada grup va situant els trages en el lloc assignat. La festa ja no hi ha qui la pare, i com a consol ens anem repetint que també els meteoròlegs s’equivoquen sovint i que demà pot passar de tot. Amb estos ànims i la moral que no falte, acudim a la filà on ens espera la xaranga de la Penya Bon Humor, que per gentilesa de l’esquadra de negres amenitzarà el menjar. L’himne en la plaça d’Espanya pren en anys de càrrec especial dimensió, perquè les veus s’alcen al cel, amb la il·lusió que acudim a la crida de “nostra Festa”, per donar-li esplendor i al mateix temps la confiança que la primavera ens corresponga amb rialles en l’esfera. El matí del 22 amaneix plujós. Els pitjors presagis s’han complit; inusualment la Diana transcorre davall la fina pluja, que va prenent

18

cos. En el moment en què el Sergent Moro, David Verdú, empunya la llança que li acaba de regalar la Filà, la pluja creix, però no impossibilita que públic i festers disfruten d’una excel·lent arrancà. En el Casal ens esperen agrupats els càrrecs, mesura que s’ha pres per evitar els girs en el trajecte i tractar d’avançar el final de la Diana. La Societat Musical “La Pau” de Beneixama interpreta de forma magistral, les excel·lents partitures de Julio Laporta Hellin, “Un moble més” i “Mi Barcelona”, que acompanya a la magnifica diana que ens oferix David com a Sergent. El pas del Capità cristià transcorre davall la pluja. La vesprada pinta malament, però ens retirem a dinar amb el convenciment que açò escamparà, encara que de totes les maneres mentre el públic aguante, els marrakesch complirem amb el nostre compromís i oferirem a Alcoi el Capità que espera i mereix.


Entrada Mora

Per fortuna la vesprada es calma, el “boato” marrakesch va prenent forma en Sant Vicent. Per art de màgia, es convertix en una finestra en el temps i l’espai, transportant-nos a la imperial Marrakech, “la perla del desert”. Les muralles constituïxen un dels elements més característics de la ciutat, i damunt d’elles va el guió de la Filà, que obri la desfilada.

20


Guio


Entrada Mora

22


Esquadra Blancs

Darrere de les muralles es descobrix el cap batedor, Carlos Bou, i darrere seu l’esquadra, amb Ricardo Canalejas Pla al front, que situat davall el balconet, als acords de “Xavier El Coixo”, es disposa a oferir al públic present, allò que serà qualificat com una emotiva i excel·lent arrancà. La societat musical “La Pau” de Beneixama i la Xafigà, seran les encarregades d’interpretar les notes de “Xavier El Coixo” i “El president”, que se n’aniran succeint al llarg del recorregut, mentres Jaime Navarro, el nostre últim Capità, Juan Martí i Ignacio López, se n’aniran rellevant com a caps. Una esquadra infantil tancarà el grup, El Guió del Centenari del primer Capità marrakesch, custodiat per la guàrdia, se’ns presenta davant de la magnífica Bab Agnaou, porta d’accés a la kasbah. Amb disseny d’Alejandro Soler, el ballet de Carmina Nadal representa als tintorers treballant amb els tradicionals colors, blau, roig i groc, que sorgixen de les seues gerres i van formant cromàtiques línies que conformen la faixa. Una espectacular coreografia muntada als acords de la inspirada marxa de Paco Esteve, “J.G.I”., dedicada a Joan García Iborra, qui hui la interpreta al capdavant de la Unió Musical de Benidorm. Melodies orientals que es fonen amb la plasticitat de l’escena, per a dotar-la de la màxima expressió.


Entrada Mora

24


Tintorers


Entrada Mora

26


Ballet


Entrada Mora

28


Boato

Deixem el barri dels tintorers i abstrets recorrem els carrerons que ens porten fins al soc de les espècies (souk L’Attarin) en el que les dones repartixen herbes aromàtiques, que transporten en la plataforma que representa les parades del soc. La Unió Musical Albaidense “L’Aranya” ompli de música l’espai amb les encertades notes d’“El Colze” composta per Ramón Garcia i Soler, i ens submergix en l’entramat d’estrets i rectes passatges que ens conduïxen al gran soc (Souk El Kebir), cor del soc, amb un altre grup de dones i unes parades amb artesania. Un passeig sorprenent i captivador ens endinsa en la incontrolada i caòtica Jemaa El Fna, escenografia coral on cadascú té un paper. Malabaristes, acròbates i tragafocs, donen pas al ballet “Gawazi”, la coreografia del qual recrea els encantadors de serps, una

encisadora dansa, que amb les fetilleres notes de “Nahash”, de Jordi Francés Sanjuan, tracta d’imitar la sonoritat del punji, instrument musical de doble tub, les vibracions del qual provoca l’encantament de les serps; una encertada posada en escena, amb un elaborat vestuari i maquillatge, que dota d’autenticitat als personatges d’encantadores i serps. Un grup de destres genets evoluciona amb mestria i en l’horitzó s’eleva el minaret de la Kutubiyya, símbol mateix de Marrakech, que ens despedix del tràfec de la plaça, per a endinsar-nos en el recés de pau dels jardins reials d’Agdal, en el que un grup de dames, abillades amb disseny de Roberto Pérez, autor també de la resta del boato que fins al moment se’ns ha mostrat, ens induïx a intuir que estem entrant en palau.


Entrada Mora

30


Boato


Entrada Mora

32


Boato


Entrada Mora

34


Ballet Nahash


Entrada Mora

El dubte s’aclarix prompte: davant de nosaltres dos banderers porten els pendons del seu senyor, darrere dels quals descobrim la guàrdia del Capità, formada per membres de la Penya l’Enreixat de València, de la que va ser fundador. Obrin pas al grup d’Emirs que representen a cada una de les filaes del bàndol moro, muntats sobre camells, oferint una espectacular imatge que el públic aplaudix sorprès. Cadascún porta com a escorta a un fester de la Filà que personifica, vestit amb el disseny complet. Els encertats dissenys són obra de Víctor Ferrer i Santiago Carbonell, a l’igual que el del Capità i les favorites, els quals partint d’un patró comú, els executen amb les teles pròpies de cada una de les Filaes. De tall elegant i rics metalls, li conferixen al grup l’estampa pròpia de 13 càrrecs, convertint-se en un autèntic homenatge a tot el bàndol moro. Cal destacar la presència dels fills del Capità, Alejandro de judio, Vicente d’abenserraig, Miguel de miquero en homenatge al seu iaio, el seu gendre Guillermo Moner de llanero, i el seu cunyat Argel Gadea com a benimerí, filà a la que pertany. Sens dubte els emirs han aportat l’element de sorpresa que tot càrrec requerix, i que en este cas es va convertir en un magnífic colp d’efecte.

36


Cavallers Capita 2010


Entrada Mora

38


Cavallers Capita 2010


Entrada Mora

40


Cavallers Capita 2010


Entrada Mora

42


Cavallers Capita 2010


Entrada Mora

44


Miguel Gimenez Boronat - Capita 2010

Un elefant daurat s’impulsa com eixint de la carrossa que porta al Capità, Miguel Giménez Boronat, qui, sobre un immens tresor en gerres, saluda amb l’elegància pròpia d’un monarca. Porta un ric trage en què sobre túnica marfil d’amples mànegues, va un faldellí blau aguaitant pels costats, amb una peça en granat, recaient al centre, i l’estrela de cinc puntes en daurat. Predomina el color granat, tant en el jupetí com en la capa, tots dos amb rics brodats en daurat que li conferixen al trage l’elegància justa. Cobrint-li el cap, un turbant en color marfil, amb adorns en metall al front i l’estrela pròpia de Marroc; eixint des de l’alt, un llarg plomall de pèl. Els avantbraços es cobrixen d’elegant metall en or vell, així com en les muscleres. A la cintura, la faixa pròpia de la filà coberta en cuiro i metall, amb l’elefant sobre l’estrela al centre, que es repetix en el brodat de la capa. Rematen la imatge banderes granats que ixen del final de la carrossa. La banda sonora la posen les notes de “Un xava capità”, composta per José Maria Valls i que hui són interpretades per l’Agrupació artística El Treball de Xixona. Darrere de la banda, els néts de Miguel juguen alegrement recreant un pati de palau.


Entrada Mora

46


Miguel Gimenez Boronat - Capita 2010


48


Entrada Mora

50


Miguel Gimenez Boronat - Capita 2010


Entrada Mora

52


Favorites

La guàrdia femenina fa sonar les seues panderetes, mentres un altre grup escampa pètals preparant el pas de les seues senyores, Ana Giménez Gadea i Elena Montava del Arco, filla i nora del Capità i que hui representen a les seues favorites. Van sobre una carrossa a manera de palau oriental, que ens transporta a les “Mil i una nits”. Visten trages del mateix patró amb túnica en marfil que cobrix un llarg jupetí, combinant els colors una en blau i l’altra en granat. Al coll lluïxen un collar de peces daurades que recorda el propi dels marrakesch. Porten la mateixa capa en tons clars, vorellada en blau amb una peça al centre a manera de caputxa i amb l’estrela de cinc puntes. La música triada per les favorites ha sigut la popular partitura de Vicente Català, “No ho faré més”, composta l’any 1949 i que interpreta la Unió Musical d’Atzeneta d’Albaida.


Entrada Mora

54


Favorites


Entrada Mora Juan Tomás sobre “Cantinero” anuncia la presència de l’esquadra especial. Esbós de David Blasco, s’inspira en un dels dissenys que el recordat Luis Solbes realitzara per a Toni Candela, Alferes de 1995.

de la faixa. El turbant combina el blanc del sudari i peces negres amb altres taronges, amb adorns en daurat i plata. Els maneguins cobrixen l’avantbraç i són d’acer amb adorns en or.

Un trage elegant, en el que a primera vista destaca el gran jupetí roig amb rics brodats en daurat i amb rivets en taronja que recorden la combinació formada en el nostre jupetí, granat i or. Sobre la túnica blanca, una gran faixa amb els colors propis marrakesch, oberta en el lateral deixa veure la cama amb la clàssica malla negra i unes bótes en roig. El pit cobert amb una cuirassa daurada que vol ser homenatge a la que va lluir el primer Capità de 1910, i de la qual pengen adorns d’estreles calades que li conferixen moviment. La capa en marfil porta brodats en granat i rivets amb la tela de la faixa; sobre la mateixa, una capa més xicoteta en roig i adorns taronja, servix de fons a la caputxa en clar sobre la qual recau la part posterior de la cuirassa daurada, i dels muscles pengen dues peces amb el tricolor

L’esquadra baixa per Sant Vicent fins a la ratlla que assenyala, baix el balconet, l’arrancà, i en passar rep l’aplaudiment, mentre la percussió de l’Avanç d’El Campello va marcant el ritme, acompanyats per José María Valls Satorre, autor de la marxa.

56

Manolo Borrás, xafarot en mà, baixa davant de la seua esquadra, orgullós i somrient no oculta el seu nerviosisme. En el moment precís, “l’Avanç” inicia la interpretació de “Sóc Marrakesch”; de manera coordinada les llances busquen el seu lloc, i en el Partidor, on no sembla cabre més gent, tots amuntegats per a no perdre’s l’arranca de l’esquadra del capità, públic i festers curiosos irrompen en una forta salva d’aplaudiments i ovacions.


Esquadra Negres


Entrada Mora

58


Esquadra Negres


Entrada Mora

Sant Nicolau avall, l’esquadra continua recollint felicitacions, i el xafarot va canviant de mans, i són JoseMari Segura, Jordi Alentado, Rafael Brevia, Toyo, Miguel Llorens, Vicente Juan i Alejandro, els encarregats de dirigir-la fins al final de País València, que Juan Tomás desmunta del cavall i encara pot disfrutar d’un últim tram de cabo. L’arribada és especialment eufòrica, perquè a la forta càrrega emotiva acumulada en tot el trajecte, s’unix la recepció de la resta de Filà que, després de l’èxit aconseguit, esperen l’arribada de l’esquadra entre aplaudiments, abraços i alguna llàgrima. Un moment realment excitant, en el que el cor no pot contindre’s i en explosió de goig canta “Sóc Marrakesch”.

60


Esquadra Negres


Dia de l’Alardo

Amb la satisfacció pròpia del triomf disfrutem d’una agradable vesprada, i a la nit ens reunim per a sopar en el Restaurant “La Gruta” del Círcul Industrial, amb un ple fins a la bandera i molt bon ambient. A poc a poc la gent es va retirant a la cerca d’un llit que ens permeta recuperar forces per a les jornades que ens queden.

62


Carrossa i Cop


Dia de Sant Jordi

El 23 d’abril, epicentre de la Festa, dedicat al patró Sant Jordi, s’inicia amb la segona Diana, des de la Font Redona. Amb la participació dels festers habituals, que romanen fidels a l’acte, després del qual ens concentrem en l’Hotel Reconquista per a compartir l’esmorzar que per gentilesa del Miguel Giménez se’ns va servir. Al finalitzar acompanyament del Capità i el seu seguici fins a l’església de Sant Jordi, per a participar en la processó de la Relíquia, que enguany canviava de recorregut i finalitzava en Sant Maure i Sant Francesc, temple en què se celebrava la missa Major.

64


Processo de la Reliquia


Dia de Sant Jordi

66


Misa Major


Dia de Sant Jordi

68


Dinar

En acabar la cerimònia vam poder compartir el dinar que se’ns va servir en el Saló Rotonda del Círcul Industrial, marc incomparable per a este tipus de celebracions, després de la qual com és habitual va haver-hi unes paraules de felicitació del Primer Tro i del Capità, fent-li entrega la Filà a Miguel d’un retrat a l’oli, obra de Lucia Fracés, en el que apareix vestit de Capità. L’acte va continuar amb el lliurament de pergamí i insígnia de plata a Fernando Mira, així com els distintius en or a Francisco Cervera i Rigo Jordá. El president de “La Pau” de Beneixama va prendre la paraula i va obsequiar a la Filà amb una foto de l’esquadra i la banda presa en l’Entrada del dia anterior, amb la que volen reconéixer la relació cordial que unix a les dos entitats. Com és de rigor i a pesar d’estar acomodats en la sobretaula vam haver de posar fi i enfilar cap al Casal, per a prendre part en la Processó General, que va comptar amb una concorreguda participació de festers i seguici. A la nit vam poder compartir d’un agradable sopar en el Saló Rotonda, acompanyats de la nostra banda, La Pau de Beneixama, i una disco-mòbil que va permetre allargar la vetllada a tots aquells que encara tenien forces.


70


Dia de l’Alardo Després de dos esgotadores jornades, al matí els que van voler van poder utilitzar l’autobús que es va situar en l’Hotel Reconquista per a traslladar-nos a l’Encaro, on hi havia amanit un xicotet refrigeri que alleujaria l’espera del Capità cristià. Mentrestant, l’Estafeta el protagonitzava Isaac Rovira, que a lloms del desbocat cavall va oferir una espectacular carrera. La participació i l’interés que es va posar, van fer possible que ens alçàrem amb la victòria en la incruenta batalla d’arcabusseria, que enguany va haver d’ajustar-se tant com va ser possible a la normativa vigent sobre el tema. Propietaris del castell ens retirem a la filà per dinar. Com qui diu sense arribar a les postres, cal preparar el Capità i els seus Emirs per a acompanyar-los al castell. Al costat de Miguel, com ha succeït en tots els actes, el seu fidel amic i escuder en estes Festes, Jose Luis Gisbert “Xiulit”.

72


Mentres esperàvem per al començament de l’Ambaixada, el nostre Sergent Julián, ens alerta que la Guàrdia Civil, estava alçant acta i requisant els arcabussos i la pólvora del Capità, encara que immediatament vam poder comptar amb la presència del President de l’Associació, Alcalde i Regidor de Festes, tots ells fent valdre les seues arts persuasives per a aconseguir finalment que ens deixaren participar en l’Alardo de la vesprada, i lliurar els arcabussos a l’acabament. Esta vegada els cristians han hagut d’involucrar a la benemèrita per a desarmar els seus contrincants. Encara que bromes a banda, se’ns posa molt difícil el poder complir la restrictiva normativa i continuar amb l’actual Alardo. Derrotada una vegada més la Mitja Lluna per l’exèrcit de la Creu, se celebra l’acompanyament des de la plaça Ramón i Cajal a l’església de Sant Jordi per a l’Acció de Gràcies, últim acte del nostre Capità. L’epíleg fester l’escriu l’aparició de Sant Jordi, encara que el fet que enguany coincidia en dissabte, va fer que els “soparets” estigueren molt concorreguts i s’allargaren fins ben entrada la nit, o més aïna ja pròxim el dia. En la filà vam poder disfrutar d’un sopar que en principi estava preparat com de “plantaillo”, però que per no quedarnos quasi ja forces, va haver d’acabar assentats, per a recuperarse i acudir als “soparets” un estona més.

74


76


Alardo i Ambaixades

Diu Paulo Coelho que: “Hi ha en el món un llenguatge que tots comprenen: és el llenguatge de l’entusiasme, de les coses fetes amb amor i amb voluntat, a la cerca d’allò que es desitja o en el que es creu”, i este llenguatge és el propi en una any de celebració de Capità com el que ens ha correspost, coincidint amb el Centenari del primer Capità marrakesch. Han sigut cent anys d’història que s’hauran viscut de maneres molt diferents, perquè en este temps la societat ha experimentat grans canvis, però per damunt de qualsevol circumstància, els marrakesch sempre hem tractat d’oferir a Alcoi i al seu patró, el nostre venerat sant Jordi, el millor de nosaltres. Queda per tant escrita una nova pagina, en la nostra particular història i en la de la Festa, de la que Miguel Giménez Boronat, Capità marrakesch 2010, junt amb Enrique Casasempere Satorre, Francisco Laporta Gisbert, Camilo Candela Moltó, Jorge Armiñana Silvestre, Enrique Botella Boluda, Roque Monllor Boronat, Francisco Cortés Tenedor i Jaime Navarro Sielva, ja formen part de l’elenc de festers il·lustres, que amb la seua entrega i il·lusió han representat als marrakesch en el càrrec de Capità.

MARRAKESCH: VISCA SANT JORDI !!

Alfredo Llorens Largo Cronista Filà Marrakesch


78


Fontilles

Un any més els alcoians portàvem la Festa fins a Fontilles, en la visita que celebrava el seu 60 aniversari. La música, colorit, ambient i bon humor tan propi en la nostra Festa es desplaçaven per a ser compartits amb els residents del sanatori. Alcoi i la Festa complien amb la seua cita anual, enguany novament amb poca participació, només dihuit filaes, però suficient per a poder divertir-se en l’acte que fóra de la trilogia festera congrega als càrrecs, per d’una manera informal i desenfadada permetre’ns compartir una agradable jornada. Cal destacar que este compromís hauria de ser revisat, perquè les circumstàncies que el van motivar, per fortuna han anat desapareixent. No obstant això, van representar als Marrakesch en el seu any de càrrec, participant en els actes programats per la Penya Fontilles. Cal mencionar, que traslladant la normalitat que impera en la Filà, algunes festeres van desfilar en l’Esquadra de Negres.


80


82


La Filà Marrakesch vol manifestar el seu agraïment a tots aquells que han cedit imatges per conformar aquesta revista digital de l’Alferes 2009 i del Capità 2010, especialment a l’Associació de Sant Jordi, Estudios Cyan, Toni Miranda, Elías Seguí, Jaume Solbes-Kinema, periòdic Ciudad i a tots els mitjans de comunicació que immortalitzen la nostra Festa conformant la vertadera memòria gràfica del nostre poble, Alcoi.



MARRAKESCH - ALFERZ 2009 CAPITAN 2010