Page 1


« Uncv


TEXTOS

José Luís Mansanet Ribes; segle xix Jordi Pérez i Durá; primera part segle xx Josep Albert Mestre Moltó; Segona part segle xx Joaquín Sandoval Pérez; Alferes Chano 2002

José Luís Blanes Cardenal Rafael Doménech Santacreu Antoní García ¡ Garrigós Eduardo Gilabert Pérez Josep Albert Mestre Moltó José H. Miró Segura Romualdo Pérez Peidró

FOTOS

Archivo

Filá Chano

REALITZACIÓ

I

Artes Gráficas Alcoy

DIPOSIT A - 466 - 2002

LEGAL

IMPRESSIÓ


No es pot lograr que retorne ¡'aigua que va passar, ni reclamar que torne l'hora pretérita. Públi Nasón, poeta llatí


AGRAIMENTS Associació de Sant Jordi Filá Marraquesch José Aura Boronat Atllano Cátala Gestoso Adrián Espí Valdés Antoní García i Garrigós José Gómez Aparisi Pau Gómez Navas Familia Grau Familia Muñoz Eugenio Pérez Almarche Francisco J. Pérez Durá Romualdo Pérez Peidró Miquel Jordi Richard i Rufino Antonio Miguel Sanz Ribes Familia Vitoria


1 Alcaldía « Miquel i Peralta Viñes »

Asociación de San Jorge «

Rafael

Romà

............................... »

Ripoll

Junta Directiva de la Filá Chano

.....................

11

...........................

13

« Junta Directiva. »

La Filá Chano en el siglo xix

Segle xx: primera meitat ...................... . ........ •Francesc

Jordi

Pérez

i

Durà»

Segle xx: Segona meitat « Josep

Albert

Mestre

Alferes Chano 2002 «

Joaquín

Sandoval

............................... Moltó

»

...................................... Pérez

*

Components de la Filá Chano Alferes 2002

......

68


Alcoi, 8 de maig de 2002 L'ALFERES evocadorament oriental que ha oferit la filà Chano al poble alcoià en les Festes de 2002, ha complit àmpliament amb el compromís que un any de càrrec comporta per a una filà. Tot un any de treball preparant el càrrec d'alferes, en què s'ha desbordat il·lusió i s'han llevat hores a la vida privada i familiar. Crec que val la pena perquè els Chanos han contribuït un any més a que la Nostra Festa es convertisca cada primavera en lloc de trobada dels alcoians, de germanor i de sentiments compartits. Per sempre quedaran gravades en el record dels individus de la filà les imatges i les sensacions d'un Alteres profundament sentit i viscut com a chanos i com a alcoians entorn del nostre patró Sant Jordi. Enhorabona i gràcies a l'Alteres i a tota la filà pel càrrec exercit enguany, al mateix temps que us desitge una venturosa capitania de 2003. Rebeu una forta abraçada amb un VISCA SANT JORDI!

Miguel i Peralta Viñes! de Alcoi

7


SOLO han pasado cuatro días desde que cerramos nuestra Trilogía y las impresiones de las imágenes y vivencias de nuestras Fiestas, aún no se han sedimentado en lo más profundo del archivo de mis recuerdos. Un revoltijo de escenas acaecidas durante nuestros tres grandes días, pululan por mi mente, como una catarata de gratas impresiones, que trato de organizar para saborear aquello que fue lo mas grato y placentero de nuestras incomparables. Pero como el tiempo es implacable y la Filá Chano tiene un vencimiento a 360 días con el compromiso adquirido de su Capitanía me insta a colaborar en esta publicación, que es como un acta notarial de lo que fue la Alferecía Chano 2002, aportando sus testimonios gráficos y nuestros sentimientos. En primer lugar, mi admiración y mi respeto por esta Filá, que lidera el cuarteto de solera y veteranía desde 1848, aunque no puedo saber exactamente desde donde nacen sus raíces, aunque podrían estar allá, en la lejana mitad del siglo XVIII. Desde 1903, prácticamente hace un siglo, la Filá y un Chano popular, Toni el Rei, llamado Antonio Espinos Jordá, pasaron a la historia de nuestras Fiestas, celebrando la Alferecía rompiendo el esquema tradicional, con un traje de Alférez que lo diferenciara del resto de los individuos de la Filá, siendo el célebre pintor alcoyano Francisco Laporta Valor el autor del diseño, que se puede contemplar en nuestro Museo de Fiestas. Y como una premonición a este abolengo, surge paralelamente en este año la figura señera festera humana y veterana de nuestro Alférez, José Blanes Fadraque, fester donde los haya, Primer Tró que fue, y elevado al rango de Honor, tanto en la Filá como en la Asociación, de estirpe de festeros y saga de los mismos. Ahora se une a su historial este nuevo título de Alférez Moro 2002, por la Filá Chano, que lo podrá ostentar durante catorce años más. Mi enhorabuena, Senyo Pepe, para mi a sido un orgullo y una gran satisfacción convivir con usted, este año festero, y pido a nuestro Patrón Sant Jordi, interceda para que sea merecedor de una vida longeva y lúcida, haciendo extensivo este deseo a su esposa Rita, festera, compañera y catalizadora de esa gran familia que es orgullo de los alcoyanos. A sus hijos, José Luís, Rafael, Alicia, Mónica y Maribel, que participaron de una manera u otra a su lado, mis felicitaciones mas efusivas, lo mismo que al resto de sus familiares. Felicidades a los Caballeros del Alférez y a todos los componentes del boato que formaron la gran cadena de la Entrada, y mi admiración por todo el equipo que ha hecho posible la publicación de esta Revista. Enhorabuena a todos los componentes de la Filá Chano, que con su Junta Directiva y su Primer Tró Miguel Richart al frente, nos han hecho gozar de unas fiestas inolvidables y de una Alferecía memorable, y por ello os deseo que sea motivo de incentivo para encarar ese otro reto que ya tenemos a nuestras puertas: la Capitanía Mora del año 2003. Que Sant Jordi tutele vuestro trabajo y os colme de aciertos e ilusiones. VIXCA SANT JORDI.

Rafael Romá Ripoll


AMB motiu d'aquest any d'Alferes Chano, l'Alferes En José Blanes Fadraque i la Junta Directiva de la Filà han volgut, a través d'un conjunt d'individus i amics chanos que ho han fet posible, enfilar la Revista especial de l'any de càrrec amb un doble objectiu, que de segur ens aproparà millor al nostre seny fester, a la nostra personalitat i identitat de Filà, a la nostra centralitat històrica en el món de la Festa alcoiana. Per una banda, rememorant la nostra secular història des del segle XIX fins l'actualitat. Una rememoració que hem volgut siga fonamentalment gràfica i fotogràfica, ahí on els records es perfilen amb detall a través de les imatges més reals; on la pàtina del temps no arriba a esborrar, sinó en tot cas a carregar d'emotivitat i de sentiment, la nostra memòria visual de moments singulars viscuts per la nostra Filà; d'absències i presencies gratament recordades o recentment viscudes. Per suposat, també estan els texts pertinents i complementaris que contribueixen a aclarir el sentit d'aquesta història nostra. Texts que han elaborat En José LUÍS Mansanet Ribes tractant el segle XIX, En Jordi Pérez Durà, la primera meitat del segle XX, i En Josep Albert Mestre Moltó, la segona meitat d'aquest segle fins l'actualitat. D'altra banda, i com és obvi, la Revista arreplega els moments esplendorosos que hem viscut en aquest entranyable any de l'Alferesia d'En José Blanes Fadraque. Especialment, els tres dies de la Trilogia Festera, que han enllumenat una nova i memorable fita en la història d'aquesta nostra Filà. Finalment, volem saludar i donar les més efusives gràcies a totes aquelles persones i entitats que han fet posible la Revista; a l'Associació de Sant Jordi, així com als amics chanos i no chanos que han aportat les fotografies, a la comissió que ha portat endavant el treball necessari per a que aquest producte ixquera a la llum; a totes les empreses i entitats que ens han ajudat força a través de la publicitació dels seus productes; a En José Blanes Fadraque i la seua familia que amb la seua bonhomia ens ha fet palès la dignitat del càrrec. I, en definitiva, a tota la Filà que una vegada més ha mostrat la seua grandesa festera i sobretot d'amistat. Junta Directiva


2O02

12


HABLAR de la Filá Chano en el siglo XIX, es averiguar en primer lugar, cuándo surgió, por qué se llama Chano y quienes la fundaron, porque las filaes no aparecen en la Fiesta hasta finales del siglo XVIII. No hay memoria sobre su aparición, ni verbal ni escrita, ni en la Asociación, cuya documentación arranca de 1839, ni en la Filá, cuyo archivo es reciente; sus fotos no van más allá del último tercio del siglo XIX, y sus actas se conservan desde la época en la que D. José Blanes Fadraque fue primer tro (1969-1975), en cuyo primer libro y como prólogo, aparece una breve historia de la Filá, que por encargo de la misma, hizo quien suscribe, que poco más ha podido averiguar desde entonces. La Fiesta de Moros y Cristianos, que conmemora un hecho sucedido en 1276, no es tan antigua como pudiera suponerse. Su origen está en la fiesta patronal y la evolución de la compañia de milicias que acompañaba la procesión del Santo, haciendo salvas de arcabucería en su honor.

El origen de las filaes como grupos festeros, debe estar por lo tanto entre 1785, en que adquirió gran expansión al reanudarse la fiesta y función de arcabucería, suspendidas desde 1771 por Carlos III, y 1804, año en que ya se conoce la Filá popularmente llamada "capa colorada". ¿Y la Filá Chano?. Conjeturas. Ya existía en 1839, en la primera acta que se conoce de lo que luego seria la Asociación de San Jorge, aunque no asistió a esa Junta. Ocupa el quinto lugar en orden de antigüedad en el bando moro, que tenía entonces al menos ocho filaes, y se llamaba Tercera de Lana, lo que indica que ya tenía cierta antigüedad a pesar de la gran movilidad en la creación y desaparición de grupos festeros en aquella época. Habría que remontarse por tanto , al menos, a principios del siglo XIX.

Ese fenómeno festivo, ya está documentado en 1668, "En cuyo dia -23 de abril- se hace una regocijada procesión, ilustrándola una compañia de Christianos Moros y de Catholicos Christianos..."...."...en la tarde se hazen algunos ardides de guerra, dividiéndose la compañia en dos tropas , una de moros y otra de cristianos". (Nota: "Celebre Centuria", de Vicente Carbonell.) Antes de 1609, fecha de su expulsión, había muchos moriscos en estas tierras, y esa conmemoración hubiera sido inoportuna y provocadora. En 1783, en la documentación de la época, aún se habla de compañías, de dos compañías, una de moros y otra de cristianos, y la primera vez, que se tenga noticia, en que aparece la voz "filá", fue en una solicitud que en 1804 hizo la filá o compañia del Alférez Moro, conocida con el nombre de "capa colorada", (en Cocentaina aún existe la "capa roja"), para llevarse la bandera a la "función" de Beniatjar, y se la llevó, lo que parece indicar que ya había "compañías" dentro de cada una de las dos compañías.

Gregorio

Santonja

Ferrandiz

"Gregorio Santonja Ferrándiz como Capitán y Juanito Santonja Pérez rodela de la comparsa Chano en el año 1889".


2002 A las filaes moras, en las actas de la Asociación, se las conocía, se les daba por nombre, el número de orden de su antigüedad en la serie seda o lana. En 1844, era el siguiente: 1a, Primera de Lana, (Llana), 2a , Sultanes (Judíos); 3a Filada Verde (desaparecida en 1848); 4a, Segunda de Lana (Domingo Miques); 5a, Tercera de Lana (Chano); 6a Cuarta de Lana (Cordón); 7a , Quinta de Lana (Tapiadores),etc. Entre paréntesis se ha puesto el nombre con el que las conocía popularmente el pueblo, y así aparecen también en la relación que hace la "Guía de Martí" de 1865. Desde 1873, la Junta de la Fiesta (Asociación desde 1833), les da definitivamente a las filaes el nombre popular con el que se las conocía, desapareciendo aquello de Primera, Segunda, etc.... de Lana. ¿Por qué Chano?. Con certeza, no se sabe, también conjeturas. En el libreto de verso del editor Francisco Company Monllor, de 1876, "Noticia histórica acerca del origen de la Fiesta de San Jorge", al pie del dibujo de cada Filá (Comparsa o Filada se llamaban entonces), pone una décima, y de la de Chano dice: "Filada de las mejores / como tal aquí lo apunto, / contemplada en su conjunto / parece un jardín de flores./ Vivos son así los colores, / de su vestido galano / y por cierto que no en vano/ goza crédito de sobra / esta filada que es obra / de la inspiració de Chano". Otras filaes como la de Francisco Llana, Domingo Miques y Antonio Cordón, deben su nombre a estos personajes. Chano, el inspirador, el creador del diseño, el fundador de la filá, o bien prohombre de la misma, debe ser un apodo de persona de la que se desconocen nombre y apellidos. En Andalucía existe el apellido Chano, y en Benidorm, el de Chana; en Granada hay además un barrio llamado "La Chana", y los musulmanes llaman "Chana" a su cielo. Creo, sin embargo, que debe ser apodo y no apellido de alguien, porque no ha quedado rastro de Chano en los registros parroquiales, ni en el Registro Civil que solo data de 1870, aunque no lo he comprobado en los registros de vecinos municipales de entonces, donde si figuraba, por ejemplo, el granadino Antonio Cordón. El diseño primitivo de la Filá era similar en hechuras al que tiene actualmente Domingo Miques. En la mayoría de las Filaes moras

1889. "Juan Santonja Pérez, rodela de la Comparsa Chano".

predominaba el traje a lo turco, mejor a lo mameluco, más que a lo moro. El chano era pantalón largo y bombacho hasta los tobillos , de color rosa; bonete bicolor, tipo "formaget" con franjas blancas y rojas, coronado con madroño de pasamanería; chaquetilla amarilla con bordados en pecho y mangas; chaleco rojo bordado, que quizás sea lo único que se conserva actualmente del diseño originario; faja a cuadros pequeños blancos y azules; manta verde; babuchas amarillas con medias cosidas a la suela. En el siglo XX, el diseño ha sufrido muchas modificaciones. En la Filá hay una foto del Capitán de 1889, Gregorio Santonja Ferrándiz y de su hijo y rodella, vestidos igual y con el diseño chano, pues los capitanes aún no llevaban un traje distinto al de la Filá, pero al ser en blanco y negro coloreada, no merecen sus colores fiabilidad absoluta. Como Capitán, ostenta bastón de mando como autoridad que entonces llevaban como prerrogativa los Capitanes, Alféreces y Embajadores "en los actos de Paseo y Procesiones"; el Reglamento de 1900, aún lo contempla en su artículo 73. Se observa también que llevan pluma en el turbante. Debería ser un adorno del traje de Capitán. Lo mismo se observa en la foto del Capitán de 1916, Juan Abad Moltó (su manta parece muy blanca). Puede que originariamente la pluma formara parte del diseño de la Filá. Otras filaes la llevaban además de los cordoneros, como los


judíos, moros elegantes, etc.... pero, si la tuvo, a mediados del siglo ya no la llevaba. La Filá Chano ocupa el cuarto lugar en orden de antigüedad desde 1848, y lo ha mantenido hasta hoy, lo que acredita una actuación honrosa. No tenía domicilio conocido en el siglo XIX; pero, en 1905, parece que estaba en la Plaza de la Constitución n° 26. El tambor y la dulzaina (pita), era lo que acompañaba a las filaes en los primeros tiempos, cuando eran más bien una soldadesca. Tampoco había bandas de música. La filá Llana fue la primera que se hizo acompañar en 1817 por una banda de música, la Banda del Batallón de Milicianos Nacionales, por lo cual la Llana había adquirido el privilegio de acompañar siempre al Capitán. En aquel momento, todavía no se había establecido el turno de rotación, de modo que, lo acompañaba aunque perteneciera a otra Filá que fuera en segundo lugar. En cualquier caso, en 1840, el Capitán dijo que tenía su propia banda, y acabó de este modo el privilegio. Ignoramos cuando empezó la Filá Chano a ser acompañada por una banda de música. En 1870 consta por el periódico "El Parte diario", que de las diez filaes y dos caballerías del bando moro, todas iban con banda de música excepto la Filá Tunecinos y la Caballería Argelina que lo hacían con atabales. La Filá Chano, llevaba la Primitiva de Alcoy que se conoce con ese nombre desde 1830, y no se sabe por cuántos años, pues en 1886 también la acompañaba, y tenía entonces 53 papeles (una de las más nutridas). La Filá tenía en 1863, cuarenta y cinco individuos, cuando el promedio entonces era de unos veinticinco. La Banda de música "Nueva del Iris" , tamben acompañó a la Filá , pero ya en 1903. Entonces se salía a merendar al campo el dia de Pascua, la Filá con su Banda, a lo que se sumaba la población en general para oir a la Banda. En 1870, la Fila hizo su "berená" en "La Mezquita" con la Banda Primitiva, y posterior "entraeta", costumbre que se fue perdiendo a mediados del siglo XX. El acto de desempeñar la Bandera (Alférez), se hacía originariamente por promesa y petición a los Directores de la Fiesta (Junta

Directiva), y por sorteo en el caso que hubiera varios, y normalmente, se desempeñaban por la misma persona los cargos de Alférez y luego de Capitán al año siguiente; pero, a partir de 1845, se hizo obligatorio para todas las filaes hacerlo por rotación y riguroso turno de antigüedad, y si no lo desempeñaban, perdían su antigüedad, pasando a la cola, circunstancia que nunca le sucedió a la Filá Chano. La primera Bandera le correspondía a la Filá en 1848, pero ese año y el siguiente, no hubo Fiesta; no se sabe tampoco quien la hizo en 1851. En el turno siguiente, años 1859 y 1860, la representó Bautista Botí Moltó; en 1888 y 1889, fue Alférez y Capitán, Gregorio Santonja Ferrándiz; en 1895 y 1896, lo fue Salvador Doménech Giner. Esos cargos percibían una ayuda de la Asociación en 1862, de 320 reales de vellón el Capitán, y 200, el Alférez. Estas cantidades fueron, a partir del Reglamento de 1883, de cuarenta pesetas el Alférez y de cincuenta pesetas, el Capitán. En los primeros capítulos que ordenaban la Fiesta en 1839, las filaes debían tener al menos siete individuos, para poder salir, y pagar por gastos de concordia, doce reales de vellón, cada uno. En 1883, ya pagaban por la concordia, dos pesetas, los devotos, y tres pesetas, los festeros. La Filá Chano aportó a la Fiesta dos figuras en el siglo XIX. Fueron, Juan Bautista Botí Moltó, fallecido en 1887, que fue primer tro de la Filá entre 1855 y 1875, y luego en 1877; fue también Alférez y Capitán en 1859 y 1860; uno de los cuatro directores de la Fiesta desde 1852 a 1868; miembro de la comisión que redactó el primer reglamento orgánico , el de 1862, y en 1874, el primer reglamento general de les filaes. En 1874, se acordó no hacer fiesta, por 21 votos que dijeron "no", contra uno que dijo "sí", el del Chano, Bautista Botí. Su hijo Vicente Botí Botí continuó su misma labor; fue directivo de la Asociación entre 1874 y 1889; fue primer tró de la Filá entre 1888 y 1889; y fue uno de los miembros de la comisión redactora de los Reglamentos de la Asociación de 1883 y 1888. La Filá, como Tercera de Lana, cuyo primer tró conocido fue Francisco López en 1840, finalizó el siglo XIX ,siendo primer tró, Roque Jordá, el cual ocupó el cargo entre 1899 y 1904.0


LA nostra filà, com sabeu, és força antiga, i encara que el seu origen -o fundació, tant se val- no hom coneix amb exactitud, podríem datar-lo a l'entorn dels primers anys del segle XIX. Aquesta evidència em serveix no només per iniciar les línies que m'han confiat els amics encarregats d'editar aquesta publicació, sinó també i sobretot per a fer patent que no em serà gens fàcil l'escomesa; és de difícil sintetitzar en tan poc espai tantes notícies, tantes dades, tanta informació, tants esdeveniments! No obstant això, la tasca de recerca ha estat apassionant i en la mesura de les meues forces temptaré de palesar-vos -i també de resumir- vos el meu escodriny que potser tots no conegueu. El nom que uneix les acaballes del segle XIX amb l'inici de la centúria passada, és el de Vicent Botí i Botí, fester Chano força conegut, entre altres motius perquè formant part de la Junta Directiva de Festes (que poc després es denominarà ja Associació de Sant Jordi), s'integrà en la comissió que redactà els reglaments de l'esmentada Junta dels anys 1883 i 1888. Tanmateix, és la figura de N'Antoni Espinós i Jordà -conegut com a "Toni el Rei"- la que emplena totalment la nostra història de començament del segle passat. Targeta postal amb el disseny de la filà

En efecte, fou un fester que, envoltat per l'aurèola de la llegenda, revolucionà el món fester en el 1903, i d'ençà d'aquell any els quatre càrrecs més importants (els Alferes i Capitans), s'han singularitzat com calia. En poques paraules, ací teniu el que succeí; aqueix any de 1903, el Sr. Espinós volgué que el seu vestit d'Alferes Chano es diferenciés de la resta dels de la filà (aleshores la indumentària dels càrrecs no diferia gaire de la dels festers) i encarregà al cèlebre pintor Francesc Laporta i Valor un disseny especial. Podeu imaginar el rebombori que això va causar? Una vestimenta exultant, sumptuosa, esplendorosa i que a més rompia amb els esquemes de la tradició. A partir, doncs, d'aquell moment la filà ha tingut en "Toni el Rei" un espill en qui mirar-se, i la seua notorietat, personalitat i, especialment, memòria ha estat fixada profundament en l'ànim de tots i cada un de nosaltres.

I com que hem parlat del primer càrrec Chano del segle passat, seguirem amb la resta de càrrecs de forma esquemàtica; l'any següent, 1904, devia encarnar el de Capità també N'Antoni Espinós, però i per raons que no estan massa clares, no el féu, i sembla que el representà Enric Carbonell i Antolí. El bienni 1915-16, Joan Abad i Moltó representà els dos càrrecs, en 1927 el d'Alferes el féu Josep Pons i Candela, i l'any següent, el de Capità, Josep Abad i Casasempere; els dos darrers anys, 1948-49, Emili Jordà i Santonja representa el d'Alferes, i el de Capità, Filibert Gadea i Aracil. Continuant amb les tasques unipersonals, crec que cal fer avinent ara els noms dels representants (amb aquesta denominació es designaven al començ de la centúria passada els Pri-


2002

1903, Glòria pel carrer de Polavieja

mers Trons actuals) dels Chano; en aquest sentit i al meu entendre, la figura més emblemàtica de la nostra filà fou Camil Valls i Gomis (193241, llevat del període 1933-39 per raons òbvies), que es significà moltíssim durant el bienni 1932-33 (època de la Segona República) en el conflicte entre l'Ajuntament i l'Associació quan el primer declarà extingides sis filaes (Llana, Abencerratges, Marrakesch, Gusmans, Vascos i Muntanyesos) per no haver participat en les Festes de 1932. L'aldarull que aquest fet causà a Alcoi fou enorme, i juntament amb altres sis representants d'altres tantes filaes, l'esmentat Camil Valls en nom de la filà Chano (recordem, de passada, que els Chano se singularitzaren en aquestes dates per les seues afinitats i proclivitats vers el Partit Socialista) signà una instància el 20-VII-1932 en què, entre altres extrems, es proposava "crear una nova Institució festera...per tal de solucionar els assumptes que, pel lamentable abandó, estan per resoldre..."; mesos després, en novembre d'aqueix mateix any, una comissió de quatre membres -entre els quals també hi figurava Camil Valls- presentava un "nou Reglament...de Moros i Cristians d'Alcoi", i al mes següent el nostre representant, a soles, elevà al Governador Civil una instància en la qual demanava l'aprovació del dit Reglament, cosa que aquest autoritzà immediatament. Les relacions, doncs, entre ambdues entitats no es tornaran a normalitzar fins bastants anys més tard. 18

Alferes 1903. Antonio Espinós "Toni el rei''


La llista, incompleta, de Primers Trons dels Chano és: Roc Jordà (1899-1904), Salvador Balaguer i Morales (1904-05), Josep Peidro (1910), Eduard Guillem i Ponsoda (1917-19), Tobies Cantó i Llorens (1919-21), Desideri Pérez i Seguí (1927, fins gener), Manuel Valls i Reig (1927-28), Vicent Vilaplana i Cortés (1928, fins novembre, i 1929-30), Elies Ballester i Baldó (1928-29), Josep Fadraque i Coloma (1942-45), Josep Miralles i Pérez (1946), i Bali Santonja i Tomàs (1947-49). Aprofitant que estic precisant persones, em sembla avinent a més, afegir alguns noms de festers Chano que cal no oblidar perquè han contribuït a cossolar la nostra història; els citaré alfabèticament: Andrés ("El carnicer"), Josep Blasco i Mullor, Francesc Boronat, Ramon Ferrer i Moltó, Josep Ferri ("El corretgeret"), Emili Jordà ("El chato"), Joanet Jornet ("El de la Innovación"), Alfons Pastor, Rafael Peidro, Miquel Pérez i Navarro, Francesc Pérez i Pascual ("Paco Sou"), Aníbal Sanz, Josep Tomàs, Ernest Verdú, Santiago, Francesc i Jordi Vitòria, i tants altres que han

afegit reputació i esplendor al nom dels Chano. Com a "Sant Jordiet", d'aquests cinquanta anys, només tinc enregistrat Màrius Jordà i Guillem (1932), i que formés part de l'Associació de Sant Jordi, el ja esmentat Vicent Botí i Botí. Qualsevol de nosaltres que mire el disseny Chano dels inicis del segle XIX, se n'adonarà tot d'una que és força diferent del d'ara; en altres paraules, que ha evolucionat bastant. I és precisament durant aquesta cinquantena d'anys que evoquem quan esdevingueren algunes de les modificacions en la nostra indumentària festera; sembla que fou al 1918 que la filà acordà el canvi de determinades peces: s'acurtà el pantaló mantenint, però, el color rosa; el popular "formaget" o bonet es transformà en un turbant blanc amb primes línies rojes; la manta desaparegué i ocupà el seu lloc un capot marró amb franges negres; l'espingarda es canvià per l'arcabús. Posteriorment, també la jaqueta i la faixa es retocaren: la primera perdé els seus brodats i s'acurtaren les mànigues, i la faixa, a quadres.

1903. Al centre "Toni el rei" a la seua dreta el fill Antonio Espinós.


A partir de 1942 i fins ara, la filà ha gaudit de l'acompanyament de la "Unió Musical Contestana"; que sapiguem, en 1903 ens acompanyà la banda "Nova de l'Iris", en 1912, la de Lutxent i en 1935 la de Jarafuel. Pel que fa als locals o domicilis socials, hem de recordar els següents: en 1905, a la Plaça de la Constitució, n° 26; als anys vint, al carrer del Carmen, als trenta, al carrer Sant Domènec, n° 12, i més tard al carrer Arias Miranda (després, General Sanjurjo). A partir de 1940, estiguérem al carrer Sant Tomàs, n° 13, encara que durant un cert temps ens mudàrem a un local enfront del bar "Bacora" (carrer Ambaixador Iries). Quant als "Consergs", cal recordar els noms de Camil Carbonell ("Peladilla"), Emili Vilaplana ("Capeta"), Joanet Ferrer ("El moro"), Josep Blasco (l'olla del qual sempre -o quasi- estava al seu punt), i Bonet, i dels "Sergents", els de Filibert Gadea, Rafelet i Morro.

Es molt ric i variat, com s'imagineu, el recull d'anècdotes que d'aquests cinquanta anys se'n podria fer; n'espigolaré, però, unes poques. L'any 1927, que teníem l'Alferes, la filà no només no es presentà a la processó del matí del dia de Sant Jordi sinó que la interrompé amb la banda amb crits i sorolls; també cal recordar que en 1930 durant l'Entrada, la filà "girà" l'esquadra diverses vegades als balcons que l'aclamaven; en una altra ocasió, i durant una "Retreta", la filà, farta ja de patir el saqueig dels regals, llogà uns ases que portaven les sàrries plenes de paquets de pols de talc i quan els Chano començaren a llançar-los, l'aldarull i l'esvalot del públic ja se'l podeu figurar. En fi, de quan anàvem a casa "Sou" a agafar els farolets per a la "Retreta" i al vermut, dels primers anys quaranta, després de la nefasta i execrable "guerra civil", i de tants altres moments, també en podria evocar moltes més. Crec, emperò, que aquest mostrari basta per acreditar el bon

1904. Capità?

1904. Capità i "boato" de l'entrada, cobrint el carrer els xiquets del "batallón infantil"


humor -entre llicenciés i provocador- que sempre ha tingut la filà. Haig de finalitzar ja; ací teniu, doncs, la síntesi de cinquanta anys dels Chano (19001950); la tasca de recollida de dades m'ha semblat abellidora, plaent i sempre deliciosa. Espere i confie, finalment, que continuem la història de la fila Chano amb la mateixa grandesa que traçaren els qui ens han precedit.

1904. Detall del capità i el seu "boato'

P.S. Josep Blanes i Molla, pare del nostre Alferes d'enguany, Josep Blanes i Fadraque, personatge força representatiu de l'Alcoi de la Segona República, mereix, almenys, unes pàgines especials; per motius evidents, crec, no podia tenir cabuda en aquestes línies.o

1910.

"José Corbí Monbranch. Filà Chano.


1915. Juan Abad Moltó. Alferes Chano, disseny del pintor Cabrera.

1915. Juan Abad Moltó. Alferes Chano, dedicada al pintor Cabrera.

1916. Juan Abad Moltó. Capità Chano.


1915. Detall de l'Alferes i el seu "boato".

1915. Juan Abad, durant l'Alardo.

23


2OO2

1915. Juan Abad i els altres carrees d'eixe any.

1916. Marmita Aura Pascual, rodella del Capitรก.


1916. Juan Abad Moltó. Capitá.

1916. "Última rodella: Marinita Aura Pascual".


1919. Diana.

1919. Esquadra.


1920. Esquadra.

:โ€ข;-

J924. G/รณr/a.

27


1927. Grup de chanos, a la dreta possiblement el rodella amb un cavallet de cartró.

Curiosa Esquadra amb el text "Blas Jordá Coloma, cabo batidores comparsa Chano, año 1926 (25)".

1927. José Abad Casasempere Alferes Chano en la Processó de la Reliquia.


1928. JosĂŠ Abad Casasempere. CapitĂĄ Chano en la entrada.


1928. Al centre JosĂŠ Abad, el segon a la dreta el Sergent Major.

1928 Processo de la Reliquia.

1929. Als bous.

3O


1931. Diana.

1931. Esquadra.

1932. Diana.


2QO2

1932. Esquadra, el caporal dú un magnífíc peto.

1933. Els chanos també necessítaven recuperar f orces.

32


1932. Mario Jordรก Guillem. Sant Jordiet.

1933. Mario Jordรก Guillem. Va repetir com a Sant Jordiet.

33


1932. Esquadra, el caporal dú un magnífic peto.

1941. Esquadra.

¡34


1948. Emilio Jordรก Santonja, Alfares Chano.

1948. Emilio Jordรก Santonja, Alferes Chano.


1948. Esquadra de negres del Alferes.

1949. Diana.

1949. Carrossa de favorites?


1949. Filiberto Garda Aracil. Capitรก Chano.

1949. Escuadra de negres del Capitรก.

1949. Francisco Mestre va substituir al Capitรก en l'Alardo.


FINALITZADA la contesa civil espanyola amb el triomf de la dictadura franquista, la Filà Chano, que s'havia caracteritzat per un evident esquerranisme ideològic i polític, ha d'admetre persones adictes al nou règim per tornar a eixir a la Festa; doncs, pel contrari, haguera perillat la seua continuïtat. D'entre aquestes cal destacar la figura de José Fadraque Coloma, qui substituint a Camilo Valls Gomis en 1941 fou Primer Tro de la Filà des de 1942 fins 1945. Moltes altres coses canviaren a la nostra Filà durant aquests primers anys de la dècada dels quaranta. Per exemple, i en primer terme, la seu on estava situada la Filà. Abans de la contesa aquesta hi era al carrer Casablanca, llavors anomenat Arias Miranda, però a partir d'aleshores es va instal·lar al carrer Sant Tomàs n° 13, essent ací, excepció feta d'un breu temps en què va ocupar la "Casa de la Capeta" en el carrer del Carme, fins 1976 en què es va traslladar a l'actual seu del carrer Sant Blai; la qual es va inaugurar coincidint amb la celebració del setè Centenari de les Festes de Moros i Cristians. No obstant això, i com que el local del carrer Sant Tomàs restava molt petit per a una Filà cada vegada més nombrosa, aquesta es traslladava els tres dies de la Festa a altres llocs més amplis. Així va estar durant molts anys a localitzacions tan diverses com un immoble situat entre el carrer Gurugú i Sant Mateu, als baixos de l'Hotel Reconquista, a les

Grup de chanos en el balcó de l'antiga seu del carrer de Sant Tomàs.

oficines d'Atilano Català i a l'antic Col·legi de les Paules en el carrer de Sant Mateu. També, en segon terme, la música que ens acompanyava durant la Festa. Ja que en 1942 incorpora a la que actualment continua essent la nostra Banda, la Unión Musical Contestana. De la qual, a més a més, han sorgit composicions dedicades a la nostra Filà o a individus d'aquesta, provinents dels seus músics i directors, tals com Gustavo Pascual Falcó i José Pérez Vilaplana. Del primer destaquem el pasdoble "Emilio el Chato" i Vicente Flores-any 1943-. Del segon, "Antonio Miguel"; i en 1982 i 1988, les marxes mores "Als Chanos" i "Chano Alférez". José Pérez Vilaplana ha estat vinculat a la nostra Filà, doncs, i a través de la Banda, des de l'any 1945 fins la seua mort en 1998. Se li va retre un homenatge i rebé el títol de Chano de Honor a principis de 1998.

En la festa també hi ha lloc per a la diversió.


Interior de la seu de la filà del carrer de Sant Tomàs.

D'altra banda, i ja dintre el transcórrer ordinari de la Festa, els primers anys de càrrec de la Filà en aquest nou període foren els de 1948, l'Alferesia, i el 1949, la Capitania, essent Primer Tro Blas Santonja Tomàs (el tió Blai) (1947-1949), qui substituí a José Miralles Pérez. En el primer cas, el càrrec el desempenyà Emilio Jordà Santonja; en el segon, Filiberto Gadea Aracil, auspiciat per Juan Mestre Asensio, qui disparà el dia dels Trons, pel matí; fent-ho per la vesprada el seu germà Francisco Mestre Asensio. Als següents anys, i fins els pròxims de càrrec, els Primers Trons foren José Fadraque Coloma (1950-1952); Rafael Miró López (19531954); Aníbal Sanz Pérez (1955-1956); Francisco Vitòria Laporta (1957); Miguel Pérez Navarro (1958-1959) i Francisco Pérez Pascual(1960-1968). I és aquest últim, precisament el que ostentà la Capitania, quan la nostra Filà desempenyà els immediatament posteriors anys de càrrec. Així, el 1961, Ramon Ferrer Garrigós fou l'Alferes, i l'esmentat Francisco Pérez Pascual, l'entranyable "Paco Sou", el Capità de 1962; precisament amb un vestit d'original i innovador disseny. En aquesta dècada dels seixanta, a més a més, convé fer unes breus anotacions en referència a altres molts aspectes que han anat singularitzant la nostra Filà al llarg de la seua

història. Així, d'entrada, cal subratllar que el 1966 i 1967 es produí un canvi substancial en el disseny de la nostra indumentària festera. Es modificà el pantaló, que d'un color rosa passà a l'actual or vell. També una xilaba substituí a l'antiga capa, mantenint el mateix color; el turbant es convertí en blanc, afegint-li una gorgera del mateix color; i, finalment, el calçat es transformà, abandonant l'antiga sola de cuir cosida a una calça per una babutxa de color marró. D'altra banda, l'any 1965 el xiquet José Vitòria Ripollès encarnà el Sant Jordiet d'aquestes Festes, representant a la Filà Chano. També, durant aquest temps, concretament des de 1961 a 1970, el chano José Mansanet Ribes ocupà el càrrec de secretari de l'Associació de Sant Jordi. I en algun moment d'aquest període es comença a fer-se el sopar de la dona del fester, concretament a l'Hotel Espanya. Es diu que fou la primera Filà en fer un acte d'aquestes característiques. Ja als setanta, José Blanes Fadraque (19691975), Ramon Ferrer Garrigós (1975-1978) i Fernando Pérez Pérez(1978-1989) ocuparen el càrrec de Primer Tro. Els anys d'Alferes i Capità foren el 1974 i 1975. El primer l'ostentà LUÍS Sanchez Sanchez, en el "boato" del qual cal esmentar que per primera vegada s'introduí un ballet femení en l'Entrada; i en segon terme, la revalorització de l'Encaro, que s'havia iniciat en


les festes de 1963 en el cas dels Alferes, mitjançant la instal·lació d'un marc i una coreografia especial en el punt d'encontre inicial de l'Alferes Cristà amb el Moro. En aquest cas fou una tenda de campanya situada al final de la avinguda del País Valencià, on aleshores s'encaraven els Alferes. La Capitania de 1975 la desempenyà Atilano Català Gestoso. L'esquadra e s p e c i a l del "boato", amb el detall innovador de portar als músics de "El Delirio" de Gorga vestits de negre, rebé el premi a la millor de les esquadres de Festes d'aquest any. En aquest període, exactament des de 1977 fins a 1983, el chano Camilo Aracil Blasco fou vocal de l'Associació de Sant Jordi. I el 29 de gener de 1979 José Blanes Fadraque rebé el nomenament de "Fester d'Honor" de l'esmentada Associació. Fernando Pérez Pérez continuà essent Primer Tro de la Filà fins els següents anys de càrrec. Anys que foren el 1988 i 1989. L'Alferesia va recaure en la personalitat d'un dels individus més veterans de la Filà: José LUÍS Mansanet Ribes, per al qual el mestre-director de la Unió Musical Contestana va composar la marcha "El Chano Alférez". Amb motiu d'aquest

càrrec, l'últim del segle XX, el 2 de gener de 1988 es rendí un homenatge al primer Alferes del segle XX (1903), Antonio Espinós , "Toni el Rei", en el qual José LUÍS Espinós Gisbert, net de l'homenatjat, deposità en la Filà algunes de les peces de roba que formaven part del vestit d'Alferes del seu avi; d'aquell esplendit vestit dissenyat pel pintor Francisco Laporta. El Capità de 1989 fou Enrique Grau Mullor, amb un gran luxe de "boato". I s'apropem al final de la nostra història, endinsats ja en ple segle XXI, assenyalant, en primer lloc, que des de 1989 la nostra Filà ha estat dirigida pels següents Primers Trons: Antonio Miguel Sanz Ribes (1990-1993); Rafael Blanes Cardenal (1993-1995); Antonio Matarredona Llorens (1995-1999) i l'actual Miguel Richart Rufino (1999-). En segon lloc, que el 29 de gener es nomenat el chano José LUÍS Mansanet Ribes com a Conseller, dintre el Quadre d'Honor, de l'Associació de Sant Jordi. I, en tercer lloc, destacar la primera Alferesia d'aquest nou segle, en la persona de José Blanes Fadraque; tot un prohom de la Festa i de la seua Filà, que ha emprés aquest honor amb una gran il·lusió, la d'ell, la seua família i la de tota la seua Filà. Però la història continua en una entitat que a hores d'ara compta amb 150 festers entre individus i jovenils.

1961. Diana.


1961. Preparatius abans de comentar l'entrada.

1961. Ram贸n Ferrer Garrig贸s va ser l'Alferes Chano.


1961. Esquadra de negres de l'Alferes.

I

1962. La penya de la Corona formada en la filá.

1961. Guadalupe García Garrigós. Favorita de l'Alferes.


2OO2

1962. Francisco Pérez "Sou" va fer el carree de Capitá.

1962. Esquadra de negres del Capitá.


V>tsrroi~Úx

Uncí

1962. Segona diana, caporal Miguel J. Richard i Rufino.

1963. Dinant en la Plaça Major.

1965. Antoní García Garrigós va fer la primera Gloria Infantil.


er-es

2002

1965. José Vitoria va ser l'últim Sant Jordiet de la Filá.

1965. El glorier de l'hospital du una mica de consol als pacients.


P1LX

1967. Aquesta fotografía de l'Alardo de Crespo Colomer va obtenir un accésit en el concurs de l'Associació de Sant Jordi.

1968. Esquadra de negres del Mig.


2OO2

1969. Acompanyament del glorier Miguel Richard

Luís Sánchez Sánchez va ser l'Alferes de l'any 1974.

1974. Esquadra de negres de l'Alferes.


Esquadra de negres amb el castell al fons.

1975. El Capitá va ser, Atilano Cátala Gestoso.

1975. Innovadora esquadra de negres del Capitá on l'esquadra anava de blanc i els músics de negre.


1975. El Capitá en l'ambaixada de la vesprada.

1976. José Luís Mansanet va fer la Gloria Centenaria amb el disseny antic de la Filá.

5O

1976. Manolo Blasco va vestir de Garibaldino en la Gloria Centenaria.


1980. Partit de fulbol entre la Fil谩 Chano i la Uni贸n Musical Contestana.

1981. Esquadra de negres del Mig.


2OO2

1988. L'Alferes Chano el va fer JosĂŠ LuĂ­s Mansanet Ribes.

J9SS. Esquadra de negres de l'Alferes.


1988. Esquadra de negres de l'Alferes passant per la Bandeja.

1989. Enrique Grau Mullor Capitรก Chano amb gran luxe de boato.


1989. Detall del Capitรก on mostra tota l'il-lusiรณ del carrec.

1989. Esquadra de negres del Capitรก passant per la Plaรงa.


1991. Segona Diana.

1993. Dinar del dia de /'Alardo en la plaรงa Major.


1995. Esquadra de negres del Mig.

1995. Caries MarĂ­a Mansanet de torero i a hombros.


1998. Tradicional diñar de Gloria en el pati de la Filá.

1999. En Fontilles, també els últims anys participa la Filá.

2000. Cuiners de l'olleta que tampoc guanyarem.

57


L'ANY de l'Alferes ha sigut intens i carregat de sentiments en què la fila, davant de tal responsabilitat, s'ha esforçat i ha posat els mitjans materials al seu abast, però sobretot, la il·lusió en una tasca en què el més important, és que tots en major o menor mesura hem participat i gaudit de l'èxit obtingut. En el Mig Any va tenir lloc la presentació de càrrecs en la Llotja de Sant Jordi i el primer Tro, Miquel Richart va presentar l'Alferes. Van ser unes paraules molt emotives, que definien la seua trajectòria durant 52 anys en el món de la Festa del nostre Alferes D. José Blanes Fadraque i els distints càrrecs que ha exercit en la Junta Directiva, com Primer Tro, i títols obtinguts de Fester d'Honor de la Fila i Fester d'Honor de l'Associació de Sant Jordi. Les últimes paraules en la seua presentació, llançaven el missatge que l'Alferes volia transmetre en el seu any de càrrec, que cite: "De la

mateixa manera que D. José a disfrutat de l'harmonia i l'amistat amb tots, l'Alferes vol ser un crit per la pau i el diàleg entre pobles i cultures diferents". Des del local de la fila, el glorier oficial Joaquín Sandoval Pérez i el glorier del Preventori Enrique Grau Sanjuan, partien cap a la Plaça d'Espanya. A les 10 h del matí arrancava la Glòria Oficial de la "Bandeja", mentre en l'altre extrem d'Alcoi, arrancava l'altra Glòria en l'asil de Sant Josep. El dia de la glòria infantil 7 d'Abril, és el dia dels xiquets, els més jóvens són els protagonistes. El glorieret Antonio García Tolsà va anar acompanyat per la Fila fins al partidor, on la Glòria Infantil va arrancar aquest any més tard de l'habitual i a més amb un recorregut més curt ja que va acabar davant de l'Església de Sant Jordi. Son pare va ser el primer glorieret infantil que va desfilar pels carrers d'Alcoi.

Mig Any, presentació de càrrecs. Llotja de Sant Jordi


Joaquín Sandoval Pérez, Glorier Chano 2002

El primer dia de la trilogia festera comença amb la diana, que per exercir el càrrec d'Alferes, l'orde en l'eixida és diferent de l'habitual. Finalitzada l'entrada Cristiana, el Col·legi de Sant Vicent bullia ple de gent, preparant-se per al boato: dinar, vestits, trages, maquillatge, armes, carrosses, nervis etc. A les 19,40 s'iniciava la participació de la Fila Chano amb el seu Alferes en l'entrada mora. Trompetes i tabals així l'anunciaven. Després l'Ambaixador Moro amb el seu Banderer obrien pas al Guió de la Fila amb escortes a cavall. L'esquadra de blancs desfilava amb senyoriu als sons de "A móns pares" del compositor D. José Vilaplana i interpretada per la Unió Musical Contestana, Banda que des de fa 61 anys ens acompanya. La primera carrossa dedicada als veterans de la fila era una jaima. Un grup darrere de la mateixa simbolitzava una festa àrab. Les portes de la ciutadella donaven pas en el seu interior al soc, una fruiteria, botigues d'es-

tores, artesania, comerços, negoci de tints i un luxós saló de té. Un ballet abrigat per un grup d'uríes, ballaven als sons d'una de les marxes mores mes apreciades pels Chanos titulada "Buscant a un bort". Li seguia un grup de serventes tirant flors. Les dames de les favorites a vaig piular precedien a la carrossa de les favorites. Un grup de ballarines precedien a un altre a cavall que portaven banderes. Els Cavallers de l'Alferes precedits per una guàrdia femenina donaven pas a la carrossa de l'Alferes. El vestit magnífic que lluïa, de colors ocres, era luxós i senyorial amb reminiscències del disseny Chano. Un grup d'odalisques i un altre del boato de l'esquadra precedia a l'esquadra especial. L'escuadra representava una tribu preislàmica nortafricana amb un trage color terra i un brodat fet a base de petxines anomenades cauri. L'acompanyament musical va ser a càrrec de la Banda l'Avant del Campello.


Tancava l'entrada la carrossa dels xiquets i el Cop. F i n a l i t z a d a la diana el dia del nostre Patró, l'Alferes és acompanyat fins a l'Església de Sant Jordi, per a prendre part en la Processó de la Relíquia. Després els càrrecs entren en Sta. Maria on s'oficia la Missa Major. A la vesprada l'Alferes és acompanyat fins al Casal per a iniciar la Processó general.

El dia dels trons va ser de descans per a l'Alferes. En la lluita al matí el seu fill Rafael Blanes s'enfronta a l'Alferes Cristià per a conquistar el castell. Cap Al migdia i a les portes del castell, els càrrecs lluiten amb arma blanca, cos a cos. L'adversari de Mossèn Torregrosa va ser en esta ocasió nostre primer Tro, Miquel Richart . A la vesprada es reinicia la batalla, representant a l'Alferes el seu altre fill José LUÍS Blanes.

Antoni García Tolsà, Glorier Infantil 2002


Diana 2002, Caporal Rafael Blanes

Favorites Alferes

162


JosĂŠ Blanes Fadraque. Alferes 2002


Batedor, esquadra de negres de l'Alferes.


2002

Esquadra de negres de I Alferes.

65


Alferes i Cavallers en l'esglesia de Sant Jordi.

Alferes en la process贸 de la Reliquia.

66


Rafael Blanes en substitució de l'Alferes va prendre el Castell pel matí.

José Luis Blanes va fer d'Alferes en ¡'Alardo de la vesprada.


JUNTA

DIRECTIVA

Primer Tro,- Miquel Richart I Rufino Darrer Tro,- Jordi Vidal Domínguez Cop.- Francisco Juliàn García Pastor Secretari,- Juan Antonio Arnau Botí Vicesecretari.- Josep Miró Segura Vocals.- Antonio Sanz Ribes Rafael Blanes Cardenal Roberto Pérez Espí Jordi Muíïoz Moltó Croniste.- Ximo Sandoval Pérez

VETERANS

PROTECTORS

José Aura Boronat

Jorge Francisco Carbonell Dauder

Francisco Mestre Moltó

Atilano Català Gestoso

Ernesto Francés Neff

Jordi Mira Moltó

Fernando Pérez Pérez

Francisco José Galiana Ferrer

Juan Antonio Moltó Llopis

Ignacio García Osuna

Javier Payà Soriano

José Luis Gisbert Espinós

José LUÍS Ruiz Díez

Vicent Masia Mengual

José Sempere Ferré

Jaume Mataix Oltra

David Verdú Balsalobre

Jorge Mestre Jordà JOVES

Javier Ferràndiz Ivorra

Pablo Munoz Lara

Gonzalo Abad-Pérez Espuelas

Jorge Mansanet Sandín

Borja Payà Domínguez

Pablo Pérez Barber

Jorge Vidal Pérez

Hugo Domènech Juàrez

Juan Fernàndez Navarro

Jordi Domènech Santacreu

Antonio Munoz Monllor

Jordi Payà Roselló

Jorge Munoz Lara

Ornar López Gironès

José Serra Pastor

Marc Duran Morillo

Borja Francés Aracil

Javier García Pascual

Aaron Tormo Valor

Quico Sempere Sanjosé

Pau Ferrando Solbes

José LUÍS Blanes García

Carlos Pérez Soler

Pau Arnau Huéscar

Daniel Fernàndez Navarro

Fernando Pérez Barber

Javier Francés Falip

Antonio Vicens Rico

Antoni García Tolsà

Marc Grau Blanquer

José Agustín Díaz Latorre

Javier Payà Domínguez

José Ricardo Serrano Bodelón

Mauro Pérez Mataix

Erik Tormo Valor

David Grau Blanquer

José Maria Ribes Soler

Gabriel Pérez Mataix

Juan Soler Balaguer

Carlos Ferràndiz Ivorra

Víctor Pérez Boronat

Pau Pérez Boronat

Gabriel Soler Balaguer


José Muíïoz Miralles

Manuel Jesús Payà Bernabeu

José Blanes Fadraque

Francisco Berenguer Soler

José Luis Mansanet Ribes

Romualdo Pérez Peidro

Francesc Jordi Pérez I Durà

Francisco Jorge Pérez Pérez

José Miguel Pérez Durà

Javier Vitòria Candela

Fidel Mestre Moltó

Rogelio Sanchis Blanes

Jorge Vitòria Corella

Fidel Mestre Ferràndiz

Rigoberto Blanquer Cloquell

Jorge Mestre Ferràndiz

Antoni García Garrigós

Isaac Grau Sanjuan

Javier Felipe Pérez Durà

José Gisbert Cano

Justo Aracil Corella

Jorge Ignacio García Vidal

Francisco Berenguer Carbonell

Jorge Mestre Barrachina

Rafael Francés Gisbert

Rafael Muíïoz Banos

José Miguel Muíïoz Moltó

Jorge Fernando Carbonell García

José Luis Blanes Cardenal

Isaac Pérez Llorca

Àngel Olcina García

Daniel Gisbert Cano

Luis Sanchez Sanchez

José Miguel Pérez Llompart

José Jorge Mansanet Terol

Joan Mestre Muíïoz

Manuel Payà Sirera

Luis Vidal Pérez

Rogelio Sanchis Alós

José Antonio Company García

Manuel Blasco Pérez

Jordi Richart Santamaría

Antonio Domènech Pastor

Alberto Domènech Mestre

Enrique Grau Mullor

Sergio Pérez Llompart

Carles Mansanet Terol

Salvador Soler Moya

Eugenio Pérez Almarche

Alfonso Mestre Rodrigo

Josep Albert Mestre I Moltó

Nelson Blanes Abad

Antonio Muíïoz Moltó

Rubén Soliveres Sanjuan

Miguel Vitòria Corella

José Ricardo Serrano Fernàndez

Fernando Javier Muíïoz Giner

José Joaquín Díaz Fernàndez

Fernando Mestre Moltó

Víctor Ferrando Soler

José Ramon Pérez Almarche

Rafael Domènech Santacreu

Alfonso Mestre Moltó

Eduardo Gilabert Avargues

Perfecto Vidal Domínguez

Joan Matarredona Cortés

Javier Francés Vilaplana

Antonio Vicens Beneito

Fernando Pérez Gisbert

Francisco Cortés Llopis

Mariano Colomer Andrés

José Antonio Gisbert Jiménez

Juan Vicente Soler Esteban

Germàn Soler Alcaraz

Enrique Grau Sanjuan

Manuel Ballester Albiol

José Serra Aracil

Eduardo Gilabert Pérez

Jorge Juan Payà Bernabeu

Francisco Ferràndiz Seguí

Marcos Grau Sanjuan

Alberto Domènech Oltra

Francisco Soler Aznar

Francisco Mestre Jordà

Rafael Company Barber

Fernando Fernàndez Moncho

José J. Abad-Pérez Y Belenguer

Luis Català Reig

Juan Carlos De La Puente Vinuesa

Miguel Àngel Company López

Jorge Blanquer Jordà

Carlos Ferri Vicent


1 REPRESENTANTES

IMPORTACIÓN EN ESPAÑA

Fibras de Polyester y Acrílicos en Substandard. Trapos nuevos de Algodón y Algodón/Polyester. Hilachas crudas en Algodón y Algodón/Polyester. Hilachas de Acetato en blanco y crudo.

JOSÉ ABAD, S.L. Tels.: 96 533 07 76 - 96 652 26 53 • Fax:96 552 30 09 jose.abad.sl@ctv.es C/. L'Alameda, 43 A P.O. Box 49 03803 ALCOY (Alicante) SPAIN


FABRICACIÓN DE TEJIDOS

AGULLÓ, S.L CONFECCIÓN DE COLCHAS Y EDREDONES

Pol. Cotes Baixes, c/. G, n° 10 Tel.:96652 1048 03804 ALCOY (Alicante)

C/. Azorín, 4 Teléfono: 96 652 18 26 03803 ALCOY

ÓPTICA N U R I A ÓPTICA N U R I A

Tu mejor elección Sant Lloren?, 35 Tel. 965 544 769 Arzobispo Doménech, 1 7 Tel. 966 333 330

i


Donde quieras, Cuando quieras.

mac, NOMAD: Bota impermeable diseñada para backpacking y uso diario. Corte de nobuck hidrofuqado. Lateral de Proppex. Mebrana impermeable y transpirable Sympatex. Lengüeta en fuelle. Forro antihumedad. Sistema de lazado plástico. Plantilla recambiable ECL Cambrillón de acero. Entresuela de Phylon. Suela Vibram.


Ctra. Nacional 340 Km. 798,3 Tels.: 96 559 29 32 - 96 559 29 36 Fax: 96 559 26 63 03820 COCENTAINA (Alicante - Spain) e-mail: belda@almacenesbelda.com www.almacenesbelda.com

Jiogar •—' ^.^u Confección \joriinas - tjoreoones ¿fuegos efe saoana - Jijamas

A v d a . Juan Gil A l b e r t , 57 • 03804 ALCOY • Teléfono: 96 552 24 09

i


Muñoz Miralles. S. L . i ü /. flft

FABRICA TEJIDOS DE PUNTOS

Camino Polígono Industrial Sembenet, s/n. • 03802 - Alcoy (Alicante) TeL: 96 533 08 89 - Fax: 96 552 22 54 • e-mail: m-miralles@textil.org

Empresa fundada en 1962 dedicada a la fabricación y comercialización de tejidos de punto, especializados en el sector de la lencería, corsetería, calzado y moda infantil,


MANUFACTURAS SEHER SI.

SEHER

envases de cartón ondulado cajas para calzado diseño gráfico Altos de la Condomina, 19 Tel. 96 580 08 08 Fax 96 580 31 28 03400 VILLENA (Alicante) e-mail: info@seherembalajes.com


CLÁSTICOS

Fabricación Estuches i Polipropileno |

-

c/. Dos de Mayo, n° 193 - Interior.

ONTINYENT (Valencia)

Telf. y Fax. 96 291 31 57

TALLER DE FIESTAS AGRADECE A: • CAPITANÍA "FILÁ BERBERISCOS" - ALCOY 98. •

DISEÑO, ALQUILER Y CONFECCIÓN DE TRAJES DE FIESTAS DE MOROS Y CRISTIANOS

ALFERECÍA "FILÁ MASEROS" - ALCOY 98.

• ESCUADRA ESPECIAL ALFÉREZ "FILÁ BENIMERINES" - ALCOY 98. •

ESCUADRA ESPECIAL CAPITÁN "FILÁ BERBERISCOS" - ALCOY 98.

ESCUADRA ESPECIAL ALFÉREZ "FILÁ MASEROS" - ALCOY 98.

• ESCUADRA ESPECIAL ALFÉREZ "FILÁ ALMOGÁVARES" - ALCOY 2002. • ESCUADRA ESPECIAL ALFÉREZ "FILÁ CHANO" - ALCOY 2002.

ISABEL LA CATÓLICA, 42 - BAJO TEL: 96 552 19 02 03803 ALCOY (Alicante)

LA CONFIANZA DEPOSITADA, PARA EL DISEÑO Y REALIZACIÓN DE SUS RESPECTIVOS TRAJES.


ENGRANAJES MASIA, S.L. Calidad y servido desde 1931

Fabricación de engranajes rectos o helicoidales

Cremalleras para puertas automáticas

Fabricación de cremalleras estándar y a medida

Antigua vía FFCC Alcoy-Gandía, s/n Partida Algars 03,818 Alcoy (Alicante) leí +34966500223 Fax. +34 966 50 01 53 E-mail: engmasia@aimme.es http://www.aimme.es/engmasia

Dentados de engranajes hasta 1500 de diámetro

ft Otros fabricados: Torneados y fresados de control numérico, cremalleras de dentado helicoidal y grandes módulos. Engranajes cónicos y fabricación de piezas únicas o series


ancotex, s.l

QUANTUM EMPRESA DE TRABAJO TEMPORAL N°Aut.Adm. 79/00/19/9 ALCOI Puente de San Jorge, 3-5° TeL: 96 533 09 32 «Fax: 96 533 63 54 ONTINYENT Músico Martínez Valls, 9 bajo TeL: 96 238 90 92 «Fax: 96 238 90 93

C/. Azorín, 4 TeL: 96 533 07 13 • Fax: 96 552 58 96

03803 ALCOY (Alicante) e-mail: ancotex@teleline.es

3000000000QOC

HILdTUMS JORDd, S.A

TEXTILES GABRIELA, S,L FABRICA DE MANTAS Y SABANAS

Echegaray, 7 038O1 ALCOY (Alicante) SPAIN Tels.: 96 554 43 O3 - 96 554 43 94 Fax: 96 554 5O 66

San Isidro, 37y 39 TeL: 96533 1797 - 96552 01 50 Fax: 96552 01 50 03803 ALCOY


Habitar en Rústico SICHAR CERÁMICA: Ctra. Onda-Ribesaibes, Km. 3 • Onda • tel. 964 601304 • fax 964 600 368 - ventas@sichar.com GBESAN: Ctra. Viver Pto. Burriana km. 57,7 - Onda - tel. 964 626 398 - fax 964 626183 - ventas@gresan.com EXAGRES: Avda. Reina de los Apóstoles s/n - Betxi - tel. 964 623 250 • fax 964 621166 - exagres@exagres.es Castellón • ESPAÑA


EXPOFILTEX, SI. Fábrica de Hilos de Fantasía y Especiales

Ft ec ingeniería Fernando Fernández Ingeniero técnico

y Fax: 96 652 25 03 Móvil: 6 0 7 2 4 3 5 9 5 C/. Perú, 95 bajo 0 3 8 0 3 Alcoy ( A l i c a n t e )

Tel. Oficina y Fábrica: C/. Rambla Baja, 4 Apdo. 26O Tel.: 96 554 13 32 - Fax: 96 554 71 63 O38O1 ALCOY (Alicante)

CINTAS, ELÁSTICOS Y BORDONES

AVITEX, s.l.

Pol. Ind. IP-7 Casa Vicari Calle en Proyecto, 68, s/n Tel. y Fax: 96 290 77 64 46890 AGULLENT (Valencia)


T%j idos Campos S.L FÁBRICA DE TEJIDOS DE PUNTO Enrique Campos Torró

:

Cf. Alfarrasí, 5 • Tel. y Fax: 96 229 80 55 Tel. Móvil: 678 45 82 61 46892 MONTAVERNER (Valencia) E-mail: TEJWOSCAMPOS@Terra.es

jP^IF'

ícoy

KMarfi


fi .*!

Mutualidad de Levante S

E

G

U

R

O

S

G

E

N

E

R

A

buzon@mutualevante.com www.mutualevante.com

Felices fiestas Cl Roger de LlĂşria, 8 03801 Alcoy (Alicante) Apartado, 2 Tlf. 965 541 211 I 965 541 377 Fax 965 541 394

L

E

S


ADOLFO Y GAULEO JORDÁ, S.L

Pol. Ind. La Beniata - C / Filá Navarros, 35 Teléfono y Fax: 96 554 52 50 03818 ALCOY (Alicante)

ACAPERSAS.LL. Acabados y Perchados Textiles, ücra, Tapicerías, Géneros de Punto, Artículos Decoración, Acabados y Tundosados de Rizo.

Pol. Ind. "La llovera Industrial" I. P. ó Tel.: 96 290 72 80 Fax: 96 290 77 08

e-mail: acapersa@infonegocio.com 46890 AGULLENT (Valencia)


DOMÉNECH HNOS. S.A. ALFOMBRAS Y R U G S

A N D

MOQUETAS C A R P E T S

ARTÍCULOS PARA EL CALZADO

C/. San Salvador, 38 - Apdo. de Correos, 23 03830 MURO DE ALCOY (Alicante) España TEL: 96553 01 51 - 9 6 6 5 1 ó? 81


Calandrados Textiles, S.A. CALANDRATEX, S.A. APRESTOS Y ACABADOS

Apartado de Correos, 59 • Tel.: 96 533 88 68 Polígono Industrial Cotes Baixes, C/. G - N°19 03804 ALCOY (Alicante)

í


S8gSSSCT?^T*^SSB

La Uni贸n Alcoyana/ 125 anys present amb les festes de Sant Jordi

S . A . DE S E G U R O S 楼 R E A S E G U R O S


ftlülüiü* y fissiies, 5.1.

Fabrica y Oficinas: Camino San Bernabé, s/n • Apartado Correos Í86 46600 Alzira (VALENCIA) TIf.: 96 240 17 10 • 96 240 34 59 Fax: 96 240 47 58


Aquest llibre s'acaba d'impnmir en l'obrador d'Artes Gr谩ficas Alcoy el dia de Nostra Senyora del Roci贸, de l'any de l'Alferes Chano de 2002.


/ VÍ,

estés donde estés

No importa el día, ni la hora que sea.

Con www.cam.es puedes rea ¡zar

Si estás en la playa o en la montaña. Ni

todas tus o p e r a c i o n e s de f o r m a

siquiera si estás de vacaciones en París,

rápida, fácil, e inmediata. Con la

Boston o en Tailandia.

seguridad y confidencialidad de tu

Estés donde estés, con www.cam.es,

Oficina CAM.

tienes a la CAM las 24 horas del día, 365

Para tu completa comodidad, opera con

días al año.

CAM DIRECTO. También estamos a tu

Accede a nuestra web y consulta el estado

servicio por teléfono, llamando al

de tus cuentas, los últimos movimientos

901 20 90 20 o desde tu móvil GSM.

de tus tarjetas, haz transferencias o compra acciones en bolsa.

Ir Ct-H Fi-' DFFCTo. u CA*1 Ei

D RECIO 90120 90 20


CHANOS - ALFEREZ 2002  

CHANOS - ALFEREZ 2002

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you