Page 1

ANYD'ALFERES1994 FILÀABENCERRATGES ALCOI

INVOCACIÓDEL'ATZÚVIA DE JORDI BOTELLA


Justificació. Naix "Invocació de l'Atzúvia" com una síntesi ecumènica -compartició de sentiments i de cultures- entre la vocació poètica de Jordi Botella, i el desig ferm de testimoniar la calidesa infinita que ens suggereix el dolç esguard de la història. En aquest cant de llibertat i de justícia, on hi perviu la pretèrita voluntat de gaudir els beneficis de la solidària existència s'enlaira, també, la necessitat d'ultrapassar els límits cabdals de la geografia per endinsar-se dins les arrels fecundes del més formós esdevenidor. I tot açò, tan estimats amics, per festejar en abraçada concòrdia la plenitud de la meua alferesia. Paco Payà Martí Alferes Abencerratge 1994


m

Invocació de ITiizúvia Fa molts anys, sobre aquestes terres S'alçava una alqueria Que junt amb altres set formava El Senyoriu dTÜ-Serae, Cabdill de Xare ftl-ïïndalus. "L'ffl·zúvia" era el seu nom: "El clot" on pasturaven les cabres ü rodava l'almàssera. Bel castell Estant, alt llindar de la Qalïínera, Veia tot el seu terme, bancals, serva, 1 ramats, terres que els seus avis Havien cultivat fins enriquir El secà amb civada, ametla i oliva. Després vingueren temps de guerra. Jaume el Conqueridor i els seus colons Repartiren la terra, imposaren Mengua i religió. Estaven units. Eren forts i la nostra cultura fio barrà el pas a les seues armes. 1 les nostres aixades no pogueren ïïmb les seues espases. La perfecta Construcció dels bancals no fou muralla Perquè els havíem fet per al profit Be la gent i no fruit de l'estratègia. Per això en evocar el passat nostre Evoque allò que mai ens sostragueren: La pau i el somni d'una pàtria lliure, Ho sotmesa a la creu cristiana Hi a cap poder. Rei entre les muntanyes Vam viure, treballar i tindré fills. Iqjui set-cents anys més tard som fidels É. aquells que ens precediren i ensenyaren Lliçons de valentia amb l'invasor, 3 amable convivència amb els colons Que baixaren del Rord per garantir El pa de llurs famílies. Educats En el respecte a l'altre, la natura 3 els bons costums foranis; educats K aprendre dels estranys la ciència Per ensenyar-la als pobles ignorants, De ben menuts sabérem que el país D'un home és allí on naix, viu i treballa. Els avantpassats nostres vingueren D'altres llocs dient-nos sempre

Que mai ningú té dret sobre cap terra ai no la llaura, rega i respecta Com a sa mare. iïbans de nosaltres Kcí vivien altres pobles, 3 molts més anys arrere encara més pobles. Fira som fills de tots aquells Que ens precediren: com les roderes Del temps es superposen en el cor D'un tronc serraf. Els nostres pares Ens educaren a viure, estimar 3 heure el millor profit de les coses. Férem de l'aigua un ferrament Bell i útil que restava esforç a l'home Omplint humils catúfols de les sínies, Daurant amb màgics sons els silencis. Férem de l'aleohoí una metzina, De la pólvora un joc, i de l'amor una filosofia. Si envaírem Països, assetjàrem ciutats 3 posseïrem quasi l'orb sencer Fou la rauxa per fer arribar K tot el món la ferma creença En un món millor on el progrés 3 la cultura foren una cosa -Feta déu- destinada al bé de l'home... Fa molts anys sobre aquestes pedres S'aíçava un país que féu de la mescla una bandera i del respecte un himne... IJui, després de tants anys, aquest país Perviu en cadascú de nosaltres Si front a l'arbitrària barbàrie, La intolerància i imposició De raça, costum o litúrgia, Si front a la ignorància Brandem l'espasa de la ciència Que trau la boira dels nostres cervells 3 ens allibera de falses quimeres. §i front al rígid dogma Que ens aboca a l'exili i l'holocaust Enlairem el coltell del lliure dubte 3 la creença que no hi ha cap frontera Hi signe en la peli o bandera Que diferencie un home de l'altre. Car tots estem fets d'aigua i sang, Somnis i pors, desig i fang. Jordi Botella.


FILÀ ABENCERRATGES ALCOI

D'AQUESTA EDICIÓ S'HAN FET 500 EXEMPLARS NUMERATS


ABENCERRAJES - ALFEREZ 1994  

ABENCERRAJES - ALFEREZ 1994

Advertisement
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you