Issuu on Google+

Treball de Recerca

Drets humans en la immigraci贸 a Catalunya

Autor/a: Majda El Mourabit Dirigit per: Francesc Xavier Serra i Bel茅n Arellano Curs: 2013-2014 Institut Illa de Rodes Poblaci贸: Roses [Data de publicaci贸]

0


1. Introducció

a. Presentació del tema: El tema que he escollit per fer el projecte està relacionat amb la matèria de ciutadania i filosofia i el títol complet del treball és “Com s'apliquen els Drets humans a la immigració: un estudi a Catalunya” en un principi el títol era Drets humans. Carta dels Drets Fonamentals de la UE i Declaració Universal dels Drets Humans, però l’he modificar per tal d’especificar el tema a tractar. b. Objectiu i intenció del treball: El principal objectiu que m’ha portat ha fer aquest treball és voler mostrar a la societat que aquí a Catalunya -com passa en la majoria de països- no és respecta algun dels articles que formen la Declaració Universal dels Drets Humans. M’agradaria que aquest treball fes reflexionar o si més no obris els ulls als ciutadans, per tal de veure les grans dificultats que és troben els immigrants i com aquests veuen incomplir uns drets que són per tothom. No pretenc suprimir les desigualtats que viuen els immigrants, però crec que si tots hi posem el nostre gra de sorra i hi contribuïm potser ho acabem assolint. c. Tesi: De quina manera s'apliquen els Drets humans en la immigració a Catalunya?, és compleixen tots els drets per uns i pels altres?, els immigrants estan informats dels seus drets?, aquestes són algunes de les qüestions que m’han portat a fer aquest treball de recerca d. Dificultats sorgides a l’hora d’elaborar el treball: Les dificultats que se’m van presentar al llarg de la realització del treball de recerca són molt diverses des de intentar redactar de manera ordenada tota la informació que anava trobant fins a trobar el temps necessari per posar-me a redactar-la. Una altre dificultat va ser el canvi de professor que em feia el seguiment del treball.

1


e. Mètode de treball El mètode de treball consisteix bàsicament en la lectura de llibres relacionats amb el tracte dels immigrats a Catalunya, juntament amb certes entrevistes amb (…) professionals del tema. Sobretot en passar enquestes a l’alumnat de l’ institut per tal de tenir en compte la seva opinió sobre els drets humans, (un exemple d’enquesta es, quins dels trenta articles de la DUDH es respecten més i quins menys) I finalment, meva pròpia experiència m’ha ajudat molt a realitzar aquest treball la, al arribar a un país que no coneixia de res. I finalment una web (dretshumansimmigrant.wix.com/dretshumans) que vaig començar a realitza al començament del curs, però que no acabaria fins a les vacances d’estiu.

2


2. Estudi dels Drets Humans Segur que tots coneixeu els Drets Humans però per si de cas, fem n’he un petit repàs. Els Drets Humans són aquells drets que una persona posseeix només per ser una persona i s’anomen "drets" perquè ens permeten ser, fer i tenir. En total n'hi ha 30, que s'inclouen en la Declaració Universal dels Drets Humans que es va acceptada el

1. La primera manifestació dels Drets Humans

10 de setembre de 1948 per unanimitat, amb l’abstenció de Rússia, Sud-àfrica de l’apartheid i l’Aràbia Saudita. Les Nacions Unides o també coneguda com l’ ONU es va formar el 1945, té com a objectiu assolir la pau mundial. Tot seguit els 30 Drets Humans 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30.

3

Tots hem nascut lliures i iguals. No patir discriminacions a causa de la raça, el color, el sexe, la religió, etc. El dret a la vida, a la llibertat i a sentir-nos segurs amb nosaltres mateixos. No estar sotmesos a l’esclavatge No patir ningun tipus de tortures ni penes o tractes cruels, inhumans o degradants. Tens drets allà on vaguis Dret a la igualtat davant la llei a tenir la mateixa protecció. Dret a un recurs efectiu contra els actes que violin els nostres drets fonamentals. No ser detinguts, empresonats ni desterrats injustament.. El dret a un judici just. Drets a la innocència fins que és demostri el contrari. El dret a la intimitat. Dret a circular lliurement. Dret a buscar asil a qualsevol país en cas de persecució. Dret a una nacionalitat. El dret al matrimoni i a la família El dret a la propietat. Llibertat de pensament, de consciència, i de religió. Llibertat d’expressió i d’opinió. El dret a la llibertat de reunió i d’associacions pacífiques. El dret a la democràcia. Seguretat social en cas d’atur, malaltia, invalidesa, viduïtat, vellesa, etc. Els drets de treballadors El dret a l’oci Dret a l’alimentació, el vestit, l’habitatge i l’assistència mèdica. El dret a l’educació. Drets d’autor. Un món just i lliure Responsabilitats, tots tenim deures respecte a la comunitat. Dret a un ordre internacional (ONG) en què tots els drets humans es facin efectius.


2.1. Antecedents dels Drets Humans Molt abans encara, del 10 de setembre de 1948 ja hi havia manifestacions o antecedents dels drets humans, en diferents cultures i religions. 1

Tot seguit uns exemples:

Els Deu Manaments lliurats a Moisès a la Torà, expressen el dret a la vida i a la propietat en termes de deures (un exemple: No mataràs) L’antiga llei hindú (Manú Smriti) conté deu llibertats i virtuts (exemples; futur sense violència, sense explotació, sense una mort prematura, sense por…) A l’Àsia Oriental, els governants no tenen poder il·limitat, és adir que tenen obligacions amb el poble, com per exemple ≪ aconseguir la mateixa abundància de llegums i cereals que d’aigua i foc≫ i deixar d’aplicar càstigs durs. L’Alcorà, a la religió musulmana, reconeix els drets econòmics bàsics,com ara el dret a l’alimentació, l’habitatge, la protecció contra la pobresa, entre altres. A l’Àfrica Oriental, Central i Sud existeix un concepte d’ubuntu, que significa ser humà, però que és tradueix com ≪un humà és humà gràcies a d’altres éssers humans≫

Tot i així el primer tractat dels drets humans, va ser creat per "Ciro el gran" –el cilindre de Ciro, conservat actualment al Museu de Londres– a Egipte després de conquerir Babilònia. Aquets drets, es van anar expandint mitjançant persones i pobles, però la seva expansió va aconseguir la major riquesa en la Revolució Francesa de 1789, amb la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà.

2. El Cilindre de Ciro, extret de la pàgina web del Museu de Londres

Un altre fet important és va produir el 1215, moment en que és va redactar la Carta Magna, que va sotmetre per primera vegada la monarquia anglesa a l’Imperi de la llei.

1

Extrets del llibre Els drets humans de Olivia Ball i Paul Gready.

4

3. La Carta Magna de 1215


2.2. La redacció dels Drets humans

Els Drets Humans van sorgir de l'enorme pèrdua de vides durant la Segona Guerra Mundial i es van firmar, –com havia afirmat anteriorment– en la Declaració Universal 2dels Drets Humans de les

Nacions

Unides

amb

l'objectiu

de

proporcionar un raonament comú. 4. Cementeri de Flandes, morts de la Segona Guerra Mundial

La Declaració Universal dels Drets Humans va ser escrita per un grup d’experts de tot el món –de diferents orígens culturals, religioses, filosòfics i legals–, que van consultar a savis com Mahatma Gandhi entre els quals hi havia: Un catòlic romà dels Estats Units. Un filòsof confucià xinès. Un sionista francès. Un portaveu de la Lliga Àrab. Les Nacions Unides afirmen que la creació dels drets humans és un èxit modern que no pertany únicament a una cultura, menyspreant a totes les altres, principalment perquè en totes les cultures i religions es poden trobar diferents formes d’opressió, violència i discriminació dels ésser humans. També cal tenir present que, tot i que hi ha associacions i organitzacions (la principal és l’ONU) que fomenten el compliment dels drets humans sempre acabem troba’n a minories ètniques febles o immigrants que veuen com els violen els drets més fonamentals com el drets a l’asil, l’alimentació, la llibertat de circulació…

2

5

Es troba a l’annex.


2.3. La feblesa dels Drets Humans Després de la creació dels drets humans, aquests van viure el seu màxim apogeu durant els anys noranta, però segons Ignatieff l’11 de setembre del 2001 – durant la caiguda de les torres bessones i el començament del terrorisme– es va anunciar el ≪final dels drets≫. Principalment perquè els governs de tot el món però

5. El professor de Harvard i ara polític Michael Ignatieff

sobretot el dels Estats Units van donar l’esquena a les seves obligacions amb els drets humans (l’acceptació de la pena de mort, l’ús de les armes de foc, les quals estan acceptades en la constitució americana). 3

I és per això que actualment els governs de tot el món tenen tres tipus d’obligacions en

relació els drets humans: Respectar: abstenir-se de violar activament els drets humans Protegir: actuar per prevenir les violacions per part de tercers, un exemple seria regular les activitats d’empreses transnacionals. Complir o fomentar: actuar per aconseguir gaudir dels drets més ràpidament per a tots. D’aquesta manera van aparèixer organitzacions i associacions en defensa dels drets humans, com per exemple les ONG’ s, Amnistia Internacional, GRAMC4… Per recordar-nos que els drets humans són per tots hi cadascú de nosaltres. ≪Tots els drets humans són universals, indivisibles i interdependents i estan relacionats entre si. La comunitat internacional ha de tractar els drets humans d’una manera global, justa i equitativa, en peu d’igualtat i atorgant a tots el mateix pes≫ Declaració i programa d’acció de Viena, Conferència Mundial de Drets Humans, 1993, reafirmada per cimera Mundial de les Nacions Unides del 2005 a Nova York.

3 4

segons el llibre Els drets Humans Grups de recerca i actuació amb minories culturals i treballador estrangers.

6


2.4. Països que infringeixen alguns articles de la DDHH

Però sempre hi ha països que no respecten o infringeixen alguns articles de la Declaració Universal dels Drets Humans. Alguns exemples serien: Els Estats Units amb la pena de mort i el consentiment de les armes de foc en la constitució. Afganistan amb la profunda comissió de la dona als homes. Palestina amb quatre milions de palestins fora de la seva terra d'origen (tenint en compte que al món hi ha set milions de palestins). Algèria amb moltes detencions i execucions injustificades Mèxic amb la pobresa extrema que amenaça la subsistència i els drets humans més elementals com és el dret a la vivenda, al treball, a l'educació, a la salut,… Síria amb l’ús d’armament químic contra la població civil. Catalunya no té en compte la gran part dels drets dels immigrants.

7


3. El cas de Catalunya Per començar, concretament a la comunitat de Catalunya, els drets que més s’ignoren o és deixen de banda són els relacionats amb la immigració. Tanmateix, cal tenir en compte que el problema que produeix la immigració a deixat de ser local, per convertir-se en un veritable problema global per diverses raons com per exemple: per la varietat i extensió geogràfica on es produeix, per les causes que l’ocasionen i pels diversos trastorns que produeix en els països receptors, com seria en aquest cas Catalunya on s’ha de produir la recepció i la integració econòmica, social i cultural d’aquests grans contingents d’immigrants. També cal tenir present que Catalunya, és un important centre de recepció d’immigració per tant podem distingir una elevada taxa d’immigració –els quals cerquen l’estat del benestar– juntament amb altres factors, com la crisi econòmica, han acabat creant en la societat un rebuig o menyspreeu envers les minories ètniques o els immigrants, és a dir envers els més febles. La societat els rebutja principalment perquè els veuen com una molèstia i creuen que aquets no aporten res –econòmicament– a l’estat. Ara bé, èticament parlant, un immigrant és una persona en exercici d’un dret humà fonamental: el dret a la lliure circulació. Dret, però, restringit per les legislacions de cada estat; i la restricció pot arribar a ser d’una notable duresa, especialment en la seva aplicació ordinària. Per tant, des d’un punt de vista filosòfic es tracta d’una experiència històrica més de les llibertats humanes que no pot arribar a la seva plenitud per unes legislacions que pensen més en termes economicismes i/o en termes discriminatoris per raons ètniques i no en termes de garantia dels drets humans o fonamentals de les persones. Però també cal tenir en compte que existeixen certes organitzacions o associacions que tenen com a objectiu l’assoliment d’un mínim benestar envers els immigrants o si més no aconseguir la seva integració.

8


3.1. Catalunya, una terra de pas La història de Catalunya, ens mostra les diverses cultures i religions que la van trepitjar en algun moment o altre de la seva història. Per Catalunya hi van passar moltes cultures que la van influenciar, des dels romans als francs, des dels visigots als àrabs, Catalunya anava absorbint a poc a poc petites proporcions de les cultures que hi convivien. També hi van influir les onades migratòries i els desplaçaments interns del segle XX entorn dels anys 1920 i sobretot cal tenir present els enormes desplaçaments durant i desprès de la guerra civil espanyola (1936-1939) i del 1950 endavant. Totes aquestes onades migratòries i desplaçaments van afavorir a Catalunya ja que sense la elevada taxa d’immigrants disposats a oferir mà d’obra per un sou miserable van fer possible la Revolució Industrialització a Catalunya, que va treure de la pobresa a milers de famílies d’Ebre i de més enllà. Els immigrants procedents de països en vies de desenvolupament o que fugien de diversos conflictes, juntament amb els pagesos que s’havien arruïnat i es dirigien a la ciutat (èxode rural) per treballar en les fabriques ocupaven les tasques més desagradables o perilloses que ningú volia fer. Altres immigrants van preparar Barcelona per l’exposició Universal del 1888, l’exposició internacional 1929, l’enderrocament de les muralles i la construcció de la Gran Barcelona. Incús els mateixos catalans van haver de emigrar en algun moment o altre de la historia de la seva terra. Moltes famílies, dones, infants, gent gran… van haver de deixar la seva terra per fugir del franquisme (1936-1939) exiliant-se a Europa i Amèrica i més tard van haver de tornar a fugir del nazisme de Hitler (1939-1945) molts dels quals van acabar morts en els camps de concentració nazi. Historia magistra vitae, per tant hem de aprendre dels errors anteriors, als quals no hem de repetir. I també cal tenir present la regla d’or, és a dir que, no hem de fer als altres allò que no ens agradaria que ens fessin (ab alio exspectes, alteri quod feceris)

9


3.1. Fonts d’informació EL immigrants que és saben comunicar i que tenen un coneixement mínim del país on han arribat poden dirigir-se a un centre d’informació per tal de conèixer o informar-se de certs aspectes com l’aconseguiment d’un asil als albergs públics de l’assistència social, aconseguir aliments i medicaments a la creu roja i el departament de Salut dins del Pla Director d'Immigració entre moltes altres organitzacions que pretenen orientar la nova vida dels immigrants cap a millor. Concretament a la ciutat on visc, a Roses, disposem del Car, un punt d’informació i orientació que pretén fer més fàcil la vida dels immigrants informant-los dels llocs de treball que poden ocupar, els cursos que es troben a la seva disposició, i per altre banda, si no estan a gust al país d’ acollida tenen la possibilitat de tornar al seu país natal, sense donar res a canvi. I finalment, ens trobem a tots aquells immigrants que no és saben comunicar amb la llengua del país d’acollida, i que és troben totalment desorientats, aquests no saben on trobar els centres d’informació, per la qual cosa els és més difícil encara instal·lar-se al país.

10


3.2. Organitzacions que defensen els drets dels immigrants Per començar cal tenir en compte que els immigrants vinguts d'arreu del món es troben amb una sèrie de dificultats d'adaptació i d’integració en la societat catalana. És per això que neixen associacions de solidaritat les quals tenen com a objectiu donar una sèrie de serveis per millorar les condicions de vida de les persones nouvingudes i aconseguir la seva estabilitat econòmica, social i psicològica. Aquestes entitats de defensa dels drets humans i de lluita contra la injustícia i l'exclusió socioeconòmica treballen per assolir un model de societat que estableixi la igualtat de drets i d'oportunitats, universalitzant el concepte de ciutadania. Per altre banda aquestes entitats no són exclusives dels immigrants, sinó que intenten solucionar problemes que afecten principalment a aquesta població, per tant també hi pot accedir la població autòctona. A continuació alguns uns exemples d’entitats, associacions i organitzacions que fomenten el respecte envers els immigrants a Catalunya:

11

GRAMC: Grups de recerca i actuació amb minories culturals i treballador estrangers.

Amics de la UNESCO de Barcelona: Difon la pau per mitjà de l'educació i la ciènci, preserva la diversitat cultural...

ONU: Manté la pau, la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garanteix la seguretat dels estats...

Creu Roja: protegeix la vida humana i lasalut garanteix el respecte a tots els éssers humans i alleujareix el sofriment humà

Càritas: combat la pobresa, l'exclusió, la intolerància i la discriminació, habilita a les persones en la pobresa...

Xarxa de Convivència: Millorar la convivència i la cohesió social.

SOS Racisme: reivindica l'eradicació del racisme i la xenofòbia en tots els àmbits de la societat i en tots els estrats socials.

Amnistia Internacional: treballa per la defensa delsdrets humans arreu del món.

Justicia i pau: promou i la defensa dels DH des d'un pun de vista cristiana i fidel a la inspiració evangèlica.


Tot seguit tenim que les entitats es classifiquen segons els àmbits en els quals actuen i a continuació disposem d’un quadre on és pot observar els tres àmbits en els quals poden actuar les diferents associacions.

Acollida

Igualtat

• Informació i tramitació de documentació d'estrangeria • Informació, derivació i, si escau, acompanyament a serveis públics • Informació i orientació sobre treball • Assistència en situacions de necessitat urgent • Suport en necessitats bàsiques • Traducció i interpretació en diferents idiomes • Mediació intercultural • Ensenyament de català i castellà

• Denúncia de discriminacions racials • Vulneració de drets fonamentals • Suport i ajut als refugiats

6. Llista amb els diferents àmbits d'activitats que realitzen les entitats

12

Convivència • Foment i difusió de la diversitat cultural a Catalunya • Afavoriment de les relacions interculturals entre antics i nous veïns


3.3. L’estat dels immigrants Per començar m’agradaria enunciar que jo mateixa era una immigrant, com la major part de la gent que viu a Catalunya o ha qualsevol país del món i que s’ha hagut de traslladar per diferents raons com poden ser; problemes econòmics, socials o polítics. Hi ha molt poques persones que són realment autòctones del país en el qual viuen, simplement perquè gracies a la globalització i ara més que mai la gent emigra per canviar el seu estil de vida. Però aquest canvi tan brusc –canviar de país o fins i tot de continent– és molt dur, i estic molt convençuda d’allò que estic afirmant, simplement perquè jo vaig passar per aquesta situació, i m’ha canviat molt profundament. Arribar a un país nou, l’ idioma del qual desconeixes provoca una desorientació molt difícil de superar, exactament vaig estar estudiant durant dos anys per tal de dominar el català i el castellà parlat i pel que fa a l’escrit, admeto que no el domino tant com la resta de la classe. Arribar a un país nou és molt dur simplement perquè et sents rebutjat/da per la resta de la societat, et miren d’una manera estranya, et deixen marginat/da, i fins i tot et poden arribar a agredir físicament –jo personalment, durant el primer anys d’escola em trepitjaven les sabates i fins i tot en algun moment m’han arribat a estirar dels cabells o ha enganxar-m’hi xiclets–, per això opino que els nouvinguts dels països d’arreu del món reben un tractat que els fa sentir malament, els fa sentir incomodes davant una societat que veuen com a incomprensible. I per acabar m’agradaria assenyalar que allò que més mal fa a un immigrant, és el fet que ells han agut de pensar durant molt de temps si feien bé abandonant a la família, abandonant a la pàtria per poder viure millor en un altre lloc, i quan realment hi són una part dels immigrants acaben veien com és destrossen els seus somnis, perquè tot i tenir el suport de les associacions encarregades de la immigració, no arriben a trobar el benestar social. Però per altre banda també cal ser optimista i seguir endavant per molt dur que sigui el camí encara que la gent et trepitgi, cal aixecar el cap i continuar pensant que el més satisfactori és arribar a la meta. 13


La veritat és que jo més d’un cop em vaig entrebancar i vaig caure –vaig repetir segon de primària– però gràcies a al suport de la família i a l’ajuda que rebia de les meves amigues i el professorat vaig poder aixecar-me i seguir endavant i fins i tot arribar a superar el primer curs de batxillerat.

14


3.4. Principals reptes

Són molts els reptes que es troben els nouvinguts sense recursos quan arriben a un nou país per ell, uns exemples podrien ser aprendre la llengua autòctona del país, superar tota la burocràcia per tal d’aconseguir ser resident o nacional del país , familiaritzar-se amb la nova societat … tots aquests reptes els fan cada cop més febles i aquí es quan apareixen les organitzacions encarregades de donar-los suport i ajudar-los en tot moment. Per començar els immigrants que arriben en un nou país es troben desorientats perquè la gran majoria no sap parlar la llengua del país al qual acaba d’arribar, l’altre majoria es sap defensar i pot seguir fàcilment els objectius que s’havia marcat (normalment són aconseguir allotjament, un treball, i formar una família). El següent repte que és poden trobar els nouvinguts, però que d’altre banda també afecta els ciutadans del propi país és la gran burocràcia, que fa més difícils el procés de residencia dels immigrants, han de portar una gran paperassa a les organitzacions encarregades d’aquest procés, perquè desprès d’un temps puguin ser residents del país. Tot seguit un altre repta que afecta tant els immigrants com a la societat del mateix país: la gran crisi economia que va començar aproximadament el 2008, a acabat provocant en la societat un sentiment de rebuig envers els nouvinguts sense recursos, i si abans els immigrants ja es sentien marginats ara es senten molt pitjor perquè el país dona més importància a satisfer les necessitats del nacionals, que no pas la dels immigrants. Per altre banda passa al mateix pel que fa a la possibilitat de trobar feina, si fa uns anys es contractava una gran quantitat d’immigrants, per la seva mà d’obra barata, ara és prefereix contractar a nacionals especialitzats en l’àmbit de treball, ja que la gran majoria d’immigrants i especialment els procedents d’Àfrica, no tenen estudis. Un altre repte amb el qual es troben els immigrants és aconseguir sentir-se membres de la societat, és a dir aconseguir sortir de la marginació, intentar participar en la societat, intenta adaptar-se, però sense perdre les seves tradicions. Els immigrants que no disposen de recursos econòmics és senten sols fins que obtenen suport del voluntariat i de les entitats encarregades de la integració dels immigrants.

15


3.5. El procés d’integració dels immigrants La integració dels immigrants és un procés molt llarg que pot arribar a acabar amb una de les cultures. El millor procés d’integració dels immigrants és aquell que aconsegueixi una estructura social única i nova, i no –com avia assenyalat anteriorment– l’assimilació o la destrucció d’una de les dues, normalment sol ser la cultura autòctona, del país. Aquest procés d’integració es desenvolupa a dos nivells alhora: Els immigrants han de respectar les lleis del país que els acull, per què no solament arriben a Estat, sinó també a una societat que té unes normes d’urbanitat, d’higiene, de costums, d’idiomes, etc Al seu torn, els amfitriones han de respectar les cultures i els aspectes diferencials dels nouvinguts. I finalment, cal entendre el procés d’integració com la suma de totes les cultures que viuen en el país per conviure millor, per conviure sense el pes de no saber adaptarse.

Cal tenir en compte que la diversitat

influeix

molt

positivament en l’Estat, llavors la societat no hauria de força els nouvinguts a integrar-se, perquè si ho fessin, serien actes de xenofòbia, per tal de eliminar una cultura i preservar la cultura pròpia.

16


3.6. La cultura i la diversitat cultural

Com tots ja sabeu, la cultura és un conjunt de costums, de coneixements i de formes de vida que un grup de persones consideren que li és propi i que l’identifiquen amb uns altres grups. La cultura és individual i col·lectiva: Per una part és individual i personal, ja que cadascú de nosaltres ens identifiquem amb uns trets culturals determinats que contribuïm a desenvolupar. I per altre banda és col·lectiva i plural, ja que la compartim amb unes altres persones un idioma, unes tradicions,una història, unes formes de treball i activitat econòmica, uns valors , unes pràctiques esportives i d’oci, etc. La diversitat cultural: I pel que fa a la diversitat cultura, que n’hem sentit tant ha parlar últimament, pretén aconseguir un fil d’unió entre totes les cultures d’un determinat país. Sovint les persones que pertanyen a una mateixa comunitat cultural habiten un mateix territori, cosa que a vegades pot fer que hi hagi vincles molt forts dels nouvinguts amb la seva terra: qui es veu obligat a abandonar per sempre el seu poble o la seva ciutat en sent nostàlgia, perquè deixa enrere la família i els amics, les tradicions i els costums que hi compartia, la gent que parlava la mateixa llengua, etc Les migracions i els moderns sistemes de transport i de comunicació han afavorit que molts trets culturals que abans es localitzaven en un lloc concret del món hagin estat difosos a gairebé tot el planeta i arribin també a Catalunya: tradicions, creences religioses, gastronomia, festes populars…

17


Però aquesta diversitat cultural afronta tres nous reptes (segons la UNESCO): 1. la globalització basada en els principis del mercat, que ha creat noves fonts de desigualtat que semblen promoure el conflicte cultural. 2. Els Estats, que es mostren incapaços de gestionar el flux d’idees, imatge i símbols que afecten el desenvolupament cultura. 3. La creixent divisió de la població que ha provocat entre altres conseqüències, que els debats al voltant de la diversitat cultural quedin en àmbits elitistes, allunyats de les necessitats i interessos de la major part de la població 5

≪La cultura adquireix formes diverses a través del temps i de l’espai. Aquesta

diversitat es manifesta amb l’originalitat i la pluralitat de les identitats que caracteritzen els grups i les societats que composen la humanitat. Font d’intercanvi, d’innovació i de creativitat, la diversitat cultural és, per al gènere humà, tant necessària com la diversitat biològica per als organismes vius. En aquets sentit, constitueix el patrimoni comú de la humanitat i ha de ser reconeguda i consolidada en benefici de les generacions presents i futures≫

Actualment el més important de tot és mantenir i protegir la diversitat cultural i per aconseguir-lo cal protegir la llibertat d’expressió, i l’accés igualitari als mitjans de comunicació i a les tecnologies de la informació.

5

Article 1 de la Declaració Universal de la UNESCO sobre la Diversitat Cultural

18


3.7. La diversitat i la interculturalitat a Catalunya

Al llarg de la història de Catalunya hi ha hagut diferents plants de interculturalitat, els quals disposem a continuació per ordre de creació: El I Pla Interdepartamental6 d’Immigració (1993-2000) tenia com a objectius donar suport al ple desenvolupament personal i social dels immigrants estrangers, potenciar-ne la participació en la construcció nacional de Catalunya i promoure la informació i la sensibilització a la població en general. El II Pla Interdepartamental d’Immigració (2001-2004) consisteix en una via d’integració molt teòrica i poc definida l’actitud de fons de la qual era fonamentalment d’assimilació de la cultura catalana. El Pla de Ciutadania i Immigració (2005-2008) s’introdueix la promoció de la interculturalitat com a comportament basat en l’empatia i la descoberta mútua i es projecta un nou concepte de ciutadania basat en la residència efectiva que reconeix la igualtat de drets i deures de tots els ciutadans de Catalunya, amb independència de la nacionalitat i de la situació jurídicoadministrativa.

6

Interdepertamental: dut a terme des de diferents depertaments

19


3.8. La democràcia intercultural El model de democràcia intercultural ha estat desenvolupat principalment des del Servei de Polítiques de Diversitat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona. Aquest model es basa en el respecte als drets humans, la defensa dels valors democràtics, el respecte a la llei, la defensa de la cohesió social, el foment de la interacció i finalment la construcció del sentit d’identitat i pertinença a una societat comuna. Es sustenta en tres grans principis: Els valors democràtics: són valors irrenunciables, no negociables i els té tothom. L’estat de dret i les seves lleis: és poden modificar només a partir dels mecanismes democràtics establerts. La gestió de la diversitat des d’una perspectiva intercultural: és el reconeixement de tots els individus i grups en un marc igualitari, de la negociació i el diàleg intercultural.

Democràcia Intercultural Gestió de la diversitat

Estat de dret

Valors democràtics

20


4. Investigació personal Per començar la meva investigació, m’agradaria afirmar que no tots els immigrants que arriben a un nou país es troben amb les situacions enunciades anteriorment i també al llarg d’aquest apartat de la investigació personal, principalment perquè tenen molts recursos econòmics i poden dur a terme el viatge legalment, però també n’hi ha d’altres que han agut d’utilitzar certes maneres il·legals per travessar les fronteres i arribar a Europa, en busca de l’estat del benestar. Vist des d’una altre perspectiva, els immigrants que arriben a un nou país, han de posseir uns certs recursos econòmics per tal de dur a terme el viatge legalment i han de tenir una mentalitat oberta, pensar que el viatge que estan duent a terme podria acabar bé, trobant una feina ben remunerada o acabar malament i havent de tornar al seu país d’origen amb les butxaques buides.

4.1. El començament dels moviments migratoris a Catalunya Per començar, cal tenir en compte que Catalunya ha petit grans onades migratòries al llarg dels anys, gràcies especialment a la seva situació geogràfica i geopolítica i per la qual cosa ha estat terra de pas de gran quantitat de persones del mateix estat espanyol o de la mateixa Catalunya cercant més oportunitats, millors condicions de vida, etc i les zones urbanes n’eren un bon exemple. A Catalunya la industrialització va començar a Barcelona, les industries tèxtils és concentraven al llarg del riu Llobregat i la major part de la població de les zones rurals, emigraven a les zones urbanes creant així migracions internes, per poder treballar a les fabriques. La procedència d’aquestes onades migracions internes eren especialment d’Andalusia, Extremadura entre molts altres territoris rurals. En aquest moment les migracions, és a dir, els immigrants van beneficiar l’economia de Catalunya per la qual cosa a partir del segle XX a Catalunya es va iniciar una etapa de prosperitat i creixement econòmic.

21


Cal destacar que els inicis de la immigració internacional, començà amb les immigracions de la població del nord d’Àfrica, especialment del Marroc, aquests immigrants arribaven a Catalunya per tal de passar a Europa, però a causa de les restriccions de les fronteres de França i Alemanya, Catalunya va acabar essent destí final de gran quantitat d’immigrants d’origen magrebí, que més tard van acabar per reunir les seves famílies, i d’aquesta manera van començar a arribar dones i infants per instal·lar-se a Catalunya Però a part de la immigració magrebina també hi van haver grans quantitats d’immigrants llatinoamericans i senegambià i filipí. En el següent gràfic 7podem observar molt clarament la procedència dels immigrants que arriben a Catalunya.

D'on procedeixen els immigrants? Marroc 23%

Resta de nacionalitats 36%

Romania 10%

Xina 5% Perú 3%

Bolívia 6% Pakistan França 3% 4%

Colòmbia 5%

Itàlia 5%

Com podem observar, la major part dels immigrants procedeixen del Marroc, desprès de l’agrupació de la resta de nacionalitats. Tot seguit és troben els immigrants procedents de Romania amb un 10% seguit per la immigració boliviana amb un 6% i els immigrants procedents de Colòmbia Itàlia i Xina 7

Si voleu consultar el quadre es troba en l’Annex

22


amb un 5% amb un percentatge una mica més baix és troba la immigració procedent de l’altre banda de la frontera, és a dir els immigrants francesos i finalment és troben els immigrants procedents de Pakistan i Perú amb un 3%. El següent gràfic ens mostra l’evolució de l’ immigració a Catalunya des de 1996 fins a 2010. Ens mostra aproximadament la quantitat d’immigrants que arriben a les províncies de Tarragona, Lleida, Girona i Barcelona.

900.000 800.000 700.000 600.000 Barcelona

500.000

Girona Lleida

400.000

Tarragona 300.000 200.000 100.000 0 1996

2000

2002

2004

2006

2008

2010

Després d’haver analitzat el gràfic podem arribar a la conclusió que la província amb una població immigrant més alta és Barcelona seguida per Girona i Tarragona i finalment Lleida. A més a més hi podem observar com als darrers deu anys la població immigrant a Catalunya ha augmentat Però tots aquets immigrants que han arribat al nostre país reben un tracta adequat? A partir del 2006 ha crescut molt la immigració, però tots aquests han aconseguit troba feina i un asil? 23


A. L’objectiu dels moviments migratoris Com ja sabreu normalment el principal objectiu de les migracions –que poden ser internes, és a dir dins d’un mateix país o externes si es canvia de país– és buscar un millor treball, unes millors la condicions de vida, fugir de situacions de guerra o persecució política o també retornar al país d’origen.

Migracions

Internes

Externes

Des de les zones rurals cap a les ciutats

Des de les grans ciutats als pobles

Trobant un lloc de treball a la indústria, la construcció o els servei, principalment a hostalaria

Buscant el contacte amb la natura i avegades buscant feines agraries i ramaderas

D'altres territoris d'Espanya cap a Catalunya

D'altres països d'Europa, Àsia, Àfrica, Àmerica...cap a Catalunya

De Catalunya cap a altres indrets d'Espanya o de l'estranger

Trobant més o millors llocs de treball

Millorant la qualitat de vida i poder treballar o fugir de situacions de guerra o persecució política

Retornant al lloc d'origen o canviant de lloc de treball

Però aquests objectius no sempre s’aconsegueixen, i ho podem comprovar en aquest període de crisi econòmica que vivim actualment, només cal observar com gran part de la població immigrant que arriba a Catalunya no aconsegueix trobar feina i per altre banda si la troben només es temporal amb un sou molt baix i amb llargues jornades de treball.

24


B. Les conseqüències de les migracions

1. Canvis demogràfics: la pèrdua de població al país d’origen i l’augment de la població al país d’acollida 2. Canvis econòmica: els diners enviats pels emigrants poden ser una font important d’ingressos al país d’origen. 3. Canvis socials i culturals: els emigrants que arriben a una regió es poden sentir desplaçats per les diferències culturals o lingüístiques.

25


4.2. Els immigrants envers la població nacional M’agradaria afirmar que els immigrants, no tenen res diferent en comparació amb la població nacional, doncs perquè han de rebre un tracta diferent i ha vegades menor ? No és mereixen quedar-se al marge de la societat, perquè ells viuen en el mateix país que els nacionals, ells també consumeixen (la qual cosa millora l’economia) ells també són humans i no és mereixen cap discriminació. Per la qual cosa penso que s’hauria de controlar molt més el compliment dels drets humans, ja que aquests són universals, tot i que en èpoques de desequilibris econòmics i problemes polítics és dona més importància al compliment dels drets dels nacionals, ja que els nouvinguts sempre estan en un segon pla, estan al marge principalment perquè són unes minories ètniques dèbils i no prou fortes com per poder exigir el compliment dels seus drets. Tot seguit m’agradaria deixar un comentari que he extret d’una enquesta anònima que vaig passar durant el curs 2012-2013, aquest comentari el trobo molt racional, ja que ens expressa la seva opinió, però sempre sense mala intenció.

≪Primer de tot vull deixar clar que no sóc pas racista, ni res que s'hi assembli, i entenc les dificultats que suposa deixar el teu país i haver d’anar a un altre. Però, crec que hi ha immigrants, sobretot de procedència musulmana que no s'adapten. No aprenen el català, i alguns, ni el castellà, i venen a un altre país on tot és molt diferent i no s'integren. Però per altre banda jo quan vaig visitar un país de l'Àfrica del nord vaig haver d’adaptar-me al que hi havia,i per tant crec que és just que ells facin el mateix quan són aquí. Però quan anava al institut –fa anys– una noia marroquina duia un mocador al cap a classe i en canvi als altres ens feien traure una gorra. No em sembla just. Les normes s'han de complir de forma igualitària per a tothom, és una qüestió de respecte. Tant és que sigui la seva religió, perquè Espanya és un país laic i això no té cap valor.

26


Bé, amb tot això només volia dir que em sembla perfecte que vingui tothom que vulgui aquí per guanyar-se la vida, nosaltres ajudarem en l'adaptació, però tots hi han d'estar disposats i entendre que ja no estan al seu país.≫ Segons la meva opinió, els immigrants que arriben a un nou país tendeixen a conservar les seves tradicions, la qual cosa provoca un sentiment de xenofòbia8 envers els nouvinguts, amb el pretext que aquests no es saben adaptar, però per altre banda els immigrants són humans i els humans no són com els animals que s’adapten a les noves circumstàncies tant si com no, els humans raona’n i per tant fan el que creuen que és més convenient, tot i que ha vegades no satisfaci a tothom.

8

Sentiment d'odi o de rebuig cap als estrangers i els seus costums

27


4.3. El sentiment de xenofòbia Aquest sentiment de xenofòbia creat per l’egoisme o l’estimació a un mateix sense pensar en els altres, cercant únicament el propi bé, ha provocat enormes conflictes racials i en part irracionals en la nostra societat. En les respostes a les preguntes de l’enquesta anònima passada durant el curs de 1r de Batxillerat, hi ha hagut certes cites que m’han semblat xenòfobes. Tot seguit en tenim un exemple:

≪Els immigrant s'haurien de quedar al seu país, ja hi ha prou problemes al nostre país com per que n'hi hagi mes.≫ Per començar m’agradaria assenyalar que aquest comentari és totalment egoista, ja que només pensa en els problemes que un té sense pensar que els altres en tenen de més difícils. Cal afegir que les persones xenòfobes, solen justificar les seves actuacions o arguments amb el següent pretext: No poden haver més immigrants en aquest país perquè ja hi ha prou problemes econòmics i polítics, per tant podem arribar a la conclusió que per els xenòfobs la immigració és un greu problema. Però perquè la immigració és un problema?, que pot ser els xenòfobs no han emigrat mai durant el llarg de les seves vides? , mai han viatjat? , mai han canviat de residencia?… Ho veig impossible, hi si algú mai ha sortit del seu país, em pregunto perquè no ho ha fet, potser és per por ha ser tractats de la mateixa manera com aquets tracten els nouvinguts?, perquè els hi costa tant posar-se a la pell dels altres? pot ser així deixarien de veure els altres com una molèstia i cooperar per assolir el bé comú. Cal que a la societat totes les persones adoptin unes normes per aconseguir uns drets bàsics iguals per a tots els seus membres.

28


Hem de rebutjar la competitivitat com a única forma d’accedir als béns, hem de dir ≪no≫ a la llei del més fort i hem de deixar de rebutjar els altres únicament perquè són diferents per aconseguir-ho cal: Posar-se a la pell dels altres. No etiquetar les persones perquè són diferents. Respectar la diversitat. Interessar-se per les peculiaritats dels altres Adonar-se que alguns prejudicis impedeixen establir relacions positives amb algunes persones. I cal tenir sempre present, que davant de qualsevol conflicte cal dialogar, buscar solucions segures, eficaces i justes.

29


4.4. Com veuen els nacionals les dificultats dels immigrants?

Com havia afirmat anteriorment els immigrants sempre estan en un segon pla i mig oblidats i a més a més hi ha certes persones (racistes, xenòfobes…) que els fan les coses més difícils de les que són. Però per altre banda hi ha diferents maneres d’expressar un sentiment, i a continuació hi ha un comentari que m’ha semblat prou raonable per tractar-lo d’entendre:

≪Els immigrants pateixen les mateixes dificultats que els mateixos espanyols que passen per una etapa de crisis, però per altre banda ells tenen moltes ajudes.≫ Aquest comentari el trobo molt adequat, principalment perquè afirma que els immigrants tenen les mateixes dificultats que els nacionals del país. La veritat és que no hi estic gaire d’acord, principalment perquè els immigrants tenen problemes com el reconeixement administratiu, aconseguir asil i seguretat social, entre molts altres problemes que per els nacionals estan “totalment” assegurats, tot i que actualment amb la crisi econòmica i les reformes del nou govern, juntament amb les retallades –sobretot a Catalunya– els nacionals estan perdent lentament l’estat de benestar. Però per altre banda els immigrants –a causa de la crisi– és senten en cara més febles, els costa molt més trobar una feina ja que la gran majoria de població estrangera masculina és dedicava al sector de la construcció mentre que les dones treballaven sobretot al sector terciari o de serveis. Aquesta dificultat per trobar feina perjudica molt la situació dels estrangers, fins arribar a un moment en que no poden pagar el lloguer o la hipoteca de la casa o integrar-se en la societat. La crisi econòmica ha fet les coses molt difícils els nacionals, però també els immigrants, els quals sempre estan en un segon pla i actualment mig oblidats. També m’agradaria assenyala en el comentari una expressió ≪ells tenen moltes ajudes≫, aquest rumor corre pel cap de moltes persones, els immigrants tenen moltes ajudes del servei social, doncs és totalment fals, principalment perquè per accedir a les prestacions cal complir una sèrie de requisits molt ben definits:

30


 Han d’estar en una situació econòmica molt degradable, com per exemple portar molts anys sense treballar  L’edat, han de tenir mínim divuit anys,  El nombre de persones a càrrec, no tots reben ajudes simplement perquè no tenen fills o gent gran o amb certes dificultats o menyvalies per alimentar. 

El temps de residència al municipi, tenen més possibilitats de rebre ajudes la gent que porta més anys en el municipi

 Trobar-se en condicions de vida greus, no disposar de casa, d’aliments... Però aquí es quan apareixen les associacions sense ànim de lucre encarregades d’aconseguir la integració dels immigrants en la societat o si més no aconseguir cobrir les seves necessitats bàsiques, com l’alimentació amb el banc d’aliments, l’asil amb els albergs públics, les ajudes per tal de cobrir l’educació a les escoles públiques amb les beques… També hi influeixen entitats de voluntariats com la creu Roja, la Xarxa de Convivència, Càritas…

31


4.5. La immigració beneficia a l’Estat? La immigració és beneficiosa per l’Estat? aquesta és una de les preguntes que més voltes em dona pel cap. Com tractaria la societat als immigrants, si sapiguessin que aquests són molt beneficiosos per l’Estat? , com tractarien els nouvinguts si s’apiguessin que les diferencia de cultures, que la diversitat beneficia a l’Estat? Segur que en tindrien un altre punt de vista, segur que no els veurien amb els mateixos ulls. Doncs, aquest apartat, ens intenta fer obrir els ulls, i fer-nos adonar que aquelles persones que creiem que perjudiquen a l’Estat, també aporten el seu gra de sorra per beneficiar la terra que els ha acollit. 9

A “Race et Histoire”, una conferència pronunciada a la UNESCO l’any 1951,

l’antropòleg francés Claude Lévi-Strauss va plantejar una paradoxa universal i profètica: La humanitat s’enriqueix i avança en diversos camps gràcies a la interacció entre les cultures; alhora, no obstant, la intensificació d’aquesta col·laboració no fa sinó homogeneïtzar la diversitat que ha permès el seu enriquiment. Per tant podem arribar a la conclusió que la immigració és bona per l’Estat només quan els immigrants preserven la seva cultura, en el moment en que aquests s’integren totalment en la nova societat adoptant la cultura i les tradicions del país on estant residint, passen a homogeneïtzar la diversitat que havia beneficiat a l’Estat. Finalment podem concloure que la diversitat és bona per l’Estat, i per aconseguir diversitat hi ha d’haver moltes cultures interactuen entre elles sense perdre’n ninguna, és a dir hi ha d’haver immigració decidida a contribuir a l’Estat sense perdre la seva cultura i respectant a la cultura autòctona del país d’acollida. Segur que hi haurà molta gent que estarà en contra d’aquest comentari, principalment perquè volen una societat homogeneïtzada on ningú destaquí més que l’altre per la seva manera de vestir, pel color de la pell, per la seva llengua o tradicions…

9

Extret de la pàgina 59 del llibre El tercer món no existeix de Ferran Cabrero

32


Però cal entendre que si volem verdaderament que l’Estat millori, cal permetre que hi hagi diversitat. Per altre banda, la immigració ajuda a rejovenir la població local, ja que la mitjana d’edat de la població estrangera a Barcelona és d’uns 32 anys i només el 2,1% dels residents d’origen immigrant té més de 65 anys. També podem observar com hi ha agut certs immigrants de diferents cultures que han volgut crear una família amb els autòctons, hi ha agut moltes famílies en les quals un membre era autòcton i l’altre era un immigrant, i les dues cultures conviuen en la família sense cap problema.

33


4.6. Que hauria de fer la societat per respectar els nouvinguts? Per començar m’agradaria afirmar, que la major part de la població menor de divuit anys que ha respòs a la meva enquesta, no coneix on tenen valor els drets humans, la qual cosa trobo que influeix molt en el tracte amb altre persones. L’educació o més ben dit la formació influeix molt en la manera de tractar i de veure a les altres persones, és per això que el professor de la universitat de Girona, Salomo Marques Sureda va impartir una matèria en el departament de Pedagogia, de manera especial en

l’assignatura d’Història de l’Educació i en una assignatura optativa

dedicada a Valors i Drets Humans que pretenia fer obrir els ulls a la joventut. A continuació una citació del professor Salomo Marques Sureda, en la qual ens expressa la seva opinió envers el contacte amb els immigrants:

≪Estic convençut que el contacte directe amb persones d’altres llengües i cultures és enriquidor i necessari per ajudar-nos a sortir de nosaltres mateixos. A mesura que intercanvies amb persones d’altres cultures vas trencant esquemes i, sobretot, estereotips europeistes que no són veritat. Per fer una societat plural i respectuosa és necessari el coneixement mutu.≫ Com havia assenyalat anteriorment estic totalment d’acord amb la seva opinió, per tal de tractar bé els nouvinguts, abans s’ha d’haver tingut un contacte amb aquests, perquè sinó passa al mateix que va passar a la universitat de Girona desprès d’una conferència 10

del president del GRAMC.

Com pot ser que joves d’entre vint-i-un i vint-i-cinc anys –la major part dels quals han acabat la carrera– no haguessin tingut mai un contacte amb una persona de pell fosca? Com és vol educar a la societat perquè respecti els nouvinguts si aquesta no ha tingut mai un contacte directa amb els nouvinguts? Com et vols identificar amb els altres si mai hi has tingut un contacte directa, si mai hi has conversat?

10

A l’Annex és pot consultar el text complet.

34


4.7. El contacte amb els nouvinguts Pel que fa al contacte amb els nouvinguts, en la meva enquesta he obtingut respostes de tot tipus; respostes positives i altres negatives i fins i tot xenòfobes. Cal destacar que més de la meitat de les persones que han respòs a la meva enquesta no col·laboren de cap de les maneres amb els immigrants i per altre banda hi ha hagut dos respostes xenòfobes, respecte a la immigració. La societat s’hauria d’obrir més i dialogar amb els nouvinguts, és igual si aquests no saben parlar el Català o la llengua autòctona del país, hem de trobar junts una manera per comunicar-nos,encara que haguem de recorre als gestos, en lloc de cercar les nostres diferencies. No obstant això sempre hi ha persones que intenten ajudar com poden, que posen els seu gra de sorra per aconseguir una millor convivència, sense discriminacions. La major part dels adolescents menors de divuit anys que han respòs a la meva enquesta no col·laboren en ninguna associació, però si que conviuen, tenen amics o veïns nouvinguts, els quals tracten amb total igualtat, sense discriminar-los i respectant els seus drets i deures. I per altre banda als majors de divuit anys han col·laborat alguna vegada en associacions com el Banc dels Aliments, voluntaris a Càritas, socis de la Creu Roja, socis d'Amnistia Internacional,… També cal destacar que gran part de les persones major de vint-i-cinc anys que han respòs a la meva enquesta, participen amb cos i anima en algunes associacions, o si més no els ajuden a orientar-se en la societat. Un exemple és el d’una dona d’entre trenta-cinc i cinquanta anys que va ajudar a dos immigrants a fer els papers que legalitzaven la seva situació a Catalunya. I també ha afirmat que té molt bona relació de veïnatge amb amics seus immigrants procedents principalment del Marroc i de Sud-americà.

35


Tots hem de col·laborar per millorar la societat, si tots posem de la nostra part acabarem creant una societat multicultural, on ningú estarà mal vist, on tots podrem conviure sense pensar en el mal que ens han fet o ens podrien fer els altres. Quan tots col·laborem i deixem de pensar en nosaltres mateixos, quan deixem de ser egoistes i ens posem en la pell dels altres, per tal d’entendre com és senten al ser marginats per la societat, per entendre com és senten al arribar a un país nou per ells on els diferents són ells llavors si que podrem crear una nova societat multicultural lluny del racisme, la marginació o la xenofòbia. Els immigrants han de conèixer la cultura del país d’acollida, i els autòctons del país també han de mostrar interès per conèixer la seva. Entre tots, hem de construir una nova societat multicultural i trobar valors comuns, i la única manera d’aconseguir-ho és acostant-nos als altres i mostrar curiositat per conèixer els seus costums.

36


4.8. La Convivència intercultural Actualment a Catalunya i concretament a Barcelona hi ha diferents associacions que pretenen aconseguir una millor convivència entre les diferents cultures que eviten Catalunya a més a més hi ha certes entitats dirigides especialment al compliment dels drets dels nouvinguts i a la protecció dels immigrants davant l’exclusió social. A continuació en tenim uns quants exemples: La Xarxa de Convivència, pretén aconseguir la integració dels nouvinguts a Roses, mitjançant la organització de diferents activitats que fomenten la convivència o més ben dit el contacte entre totes les cultures que conviuen a Roses. WAFAE és una entitat sense afany de lucre els esforços del qual es dirigeixen a l’augment de les capacitats humanes de col·lectius en risc d’exclusió social a Espanya i al foment del desenvolupament local en el Nord del Marroc. Aquesta associació fou creada a Universitat Politècnica de Catalunya per un grup de joves universitaris al 1998. Aquesta associació ha començat a Catalunya, concretament l'Elx (Alacant) i l'Hospitalet de Llobregat, però desprès és va anar expandint fins a arribar a ser una associació amb zona d’actuació en tota Espanya i el Marroc. Aquesta entitat sense afany de lucre duu a terme diverses activitats que giren entorn a:  L’acció social, en l’àmbit de la interculturalitat, la immigració, el gènere, la joventut, voluntariat i d’educació per al desenvolupament.  La sensibilització, tant a Espanya com al Marroc, sobre les línies de treball de la associació: Educació, interculturalitat, cooperació per al desenvolupament, etc.  La cooperació internacional, que es duen a terme a Tànger (Nord del Marroc) juntament amb l'Associació ALAMAL per al Desenvolupament Cultural i Social. ACISI és l’associació per la Cooperació, la Inserció Social i la Interculturalitat, que té uns objectius clars, alguns dels qual els tenim a continuació:

37


 Oferir una atenció específica per a l’acolliment, la formació i la inserció social i laboral de la població immigrada i refugiada a Catalunya.  Contribuir al coneixement mutu i a les bones relacions entre població immigrada i societat d’acollida. Casa de la Solidaritat aquesta federació amb seu a Barcelona, va comença amb un objectiu, treballar per a una societat justa i solidària. En un principi l’activitat d’aquesta associació tenia com a zona d’actuació únicament l'Amèrica Llatina i Catalunya, i pretén facilitar la inserció dels immigrants en la comunitat de Catalunya, entre molts altres objectius que desenvolupa mitjançant diverses activitats tant a nouvinguts com a la població nacional, tant a joves com a grans, tant a homes com a dones, sense cap mena de diferència. Fundació Migra Studium és un centre social promogut per la Companyia de Jesús a Catalunya. Aquesta associació té com a objectiu; fomentar el diàleg, la justícia i la solidaritat, treballar per aconseguir una societat més integrada. El més important de tot és que aquesta federació treballa per defensar la dignitat i els drets de les persones migrades més vulnerables. SOS Racisme Catalunya: és una associació que des del 1989 treballa per defensar els Drets Humans des de l’acció antiracista. Aquesta organització reivindica la igualtat de drets i oportunitat. Aquesta associació desenvolupa dues accions consistents en:  Denunciar el racisme en totes les seves manifestacions i espais.  Sensibilitzar la societat a partir de campanyes, mobilitzacions, espais de debat i de formació. Federació Catalana d’Organitzacions No Governamentals pels Drets Humans: aquesta organització fou creada el 1994 i actualment unes trentena d’associacions en formen part, totes aquestes organitzacions tenen un únic objectiu fomentar la defensa i promoció dels drets humans. Xarxa BCN Antirumors: aquesta organització és molt actual, ja que fou fundada al juliol del 2010, compta amb l’ajut de l’Ajuntament de Barcelona i de més de 300

38


entitats, associacions i persones a títol individual per aconseguir reunir la major quantitat de rumors de la societat i tot seguit analitzar-los i refutar-los en la seva pagina web (http://bcnantirumors.cat/) a més a més l’Ajuntament de Barcelona i les entitats membre de la duent a terme diferents iniciatives, de forma autònoma i col·laborativa per tal de formar la societat i evitar així rumors falsos. Aula intercultural: és un espai que té com a objectiu avançar en l’educació pel que fa al respecte i la convivència entre les diferents cultures creant espais lliures de violència i lluitant contra la discriminació per raons econòmiques, culturals o de sexe. En aquesta organització hi participen diferents organitzacions i institucions com; UGT, FETE-UGT, “Dirección General De Integración de los Inmigrantes”,i també personalitats amb molt de prestigi entre els quals vull

destacar el professor….. de la universitat de Girona Xavi Basalú, el qual ha participat en múltiples associacions (GRAMC, SOS racisme…) per assolir una millor convivència. La Xarxa BCN Antirumors: només fa tres anys de la seva fundació, concretament fou el passat juliol del 2010 i compta amb molta participació, principalment de l’Ajuntament de Barcelona i de més de 300 entitats, associacions i altres persones amb títol propi. Aquesta Xarxa duu a terme molts tipus d’activitats com; teatres antiracistes i antirumors, formació a persones per esdevenir agents antirumors, tallers per joves entre molts altres.

39


4.9. L’actuació de l’Administració pública envers els drets dels immigrants És difícil d’aconseguir però tot aquell contingent d’immigrants que arriben a la comunitat catalana, haurien de poder assolir els objectius que els han fet abandonar la seva terra d’origen, és dir, aconseguir com a mínim, el progrés econòmic i sociocultural. I és aquí on han d’actuar les administracions públiques garantint que tots o la major part dels nouvinguts siguin acollits, informats, integrats i sobretot protegits en els seus drets de treball i d’habitatge digne, però sempre respectant totalment els Drets Humans. També m’agradaria destacar que el nou Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006 concedeix a la Generalitat de Catalunya una de sèrie de competències per tal de facilitar la vida dels immigrants. D’aquesta manera, l’article 138 11del mateix estatut estableix la competència exclusiva en matèria de primer acolliment de les persones nouvingudes a Catalunya, mitjançant actuacions sociosanitàries i d’orientació a continuació disposem de les polítiques per a la integració social i econòmica dels immigrants i de les persones retornades, i finalment l’autorització de treball als estrangers en coordinació amb l’Estat al qual correspon la competència d’autorització en matèria d’entrada i residència dels estrangers. Però el problema és que queda en mans de l’Estat determinar el contingent de treballadors estrangers que aniran a parar a Catalunya, mentre que la Generalitat només pot escoltar les determinacions d’aquell contingent, sense tenir prou capacitat com per donar la seva decisió final i tampoc arriba a conèixer quina part dels contingent autoritzat por anar a parar a Catalunya. L’Estatut no obliga a l’Estat de transferir els fons necessaris a la Generalitat de Catalunya per dur a terme les seves responsabilitats en matèria d’immigració. La política d’immigració a Catalunya ha contemplat diverses possibilitats pel que fa a la integració cultural i social: mestissatge, interculturalitat, multiculturalitat… però sens dubte el mestissatge és la millor solució contra la fragmentació de la societat en blocs per raó del color de la pell, de la procedència nacional o d’altres factors de distensió

11

Podeu consultar l’article sencer a l’Annex.

40


social que poden acabar en conflictes. El mestissatge garanteix la cohesió social i nacional del país. Per això és molt important que els immigrants vegin respectats els seus drets personals i siguin atesos igual com els altres ciutadans pel que fa a sanitat, assistència social, educació, promoció cultural, etc. D’altre banda, la Generalitat de Catalunya, ha de posar els mitjans necessaris perquè els nouvinguts, en rebre l’acolliment a la comunitat catalana, comencin a tenir els mateixos deures que els ciutadans de Catalunya que són. Comencin a interessar-se per conèixer la identitat catalana, i en el domini del català bàsic abans de rebre l’autorització de treball en el país que els acull. I per últim també cal la col·laboració dels mateixos ciutadans catalans els quals haurien d’utilitzar sempre el català amb els nouvinguts, per tal que aquests experimentin que parlar el català els és necessari, perquè sinó l’allau migratori acabarà imposant el castellà per sobre del català. Els immigrants haurien de ser instruïts en el respecte del sistema de valors de Catalunya i se’ls ha de fer entendre, que a Catalunya la cultura, i la llengua i la catalanitat són inseparables, per tan se’ls ha de donar una oportunitat per esdevenir catalans, si ho volen. A Catalunya ningú ha de pretendre que els immigrants renunciïn a les seves arrels, a la seva llengua i al seu patrimoni cultural del lloc d’origen, perquè sinó estarem utilitzant un model assimilista d’integració que cal evitar de qualsevol de les maneres, però això no vol dir que el millor model sigui el multiculturalisme igualador, com si totes les cultures i costums hagin de tenir els mateixos espais presencials, el mateix protagonisme i les mateixes ajudes públiques que té la cultura autòctona. Segons la meva opinió el model més adequat és l’intercultural, d’integració basat en el respecte i interès mutu.

41


5. Conclusions: Al finalitzar aquest treball de recerca, del qual n’estic molt orgullosa, perquè m’ha portat moltes hores de treball i perquè crec que potser servirà d’alguna cosa més que per posar una nota en un butlletí, finalment he pogut respondre d’una manera o altre a totes les hipòtesis inicials De quina manera s'apliquen els Drets humans en la immigració a Catalunya?, és compleixen tots els drets per uns i pels altres?, els immigrants estan informats dels seus drets?. No ha sigut fàcil però per fi he arribat al final del treball de recerca, hi estic totalment convençuda que el passat no s’ha de repetir i que hem d’aprendre dels nostres errors i treure una lliçó de totes les equivocacions passades: hem de saber conservar la memòria dels avantpassats dels actuals ciutadans catalans que per diverses causes, externes o internes, van haver d’emigrar, fugir i morir fora de casa, i per altre banda hem de pensar en la gent que arriba a Catalunya cercant acolliment, feina i un entorn més favorable que aquell que han hagut de deixar malgrat que fos la seva pàtria. Per la qual cosa hem de col·laborar, posar el nostre gra de sorra i intenta ajudar a tots aquells que necessitin ajuda, els hem de veure amb uns altres ulls, perquè uns i altres hi tenim massa a perdre i molt a guanyar si sabem aprofitar l’experiència del passat i no deixar per demà la previsió del futur. Durant aquest treball de recerca he agut de recordar com em tractaven alguns companys de classe, la qual cosa és molt desagradable i també he agut de posar-me en la pell d’aquells immigrants que arribant a Catalunya de manera il·legal i que han passat per moments molt durs que els han fet perdre l’esperança i enfonsar-se en un solc de desesperança. I finalment m’agradaria afirmar que al llarg d’aquest treball de recerca he anat aprenent i formant-me com a persona he après que sempre que hi ha persones immorals que pretenen fer la vida dels febles més difícil del que és, mentre que per altre banda, també n’hi ha altres de benvolents que intenten ajudar i canviar la situació que estan vivint els immigrats.

42


La lliçó que n’he extret d’aquest treball de recerca és l’orgull qu’un sent al acabar el treball, pensant que totes aquelles hores que has invertit en realitzar-lo serviran per alguna cosa o altre. Pot ser alguna persona, encara que sigui només una, s’emociona al llegir aquest treball, únicament perquè és pensava que els immigrants no havien de passar per tantes dificultats, no havien de sofrir tant per arribar a un país en el qual creien que trobarien un benestar que no acaben de trobar amb l’actual crisi econòmica. No hem de pensar únicament en nosaltres, que tenim una llar, calenta que ens acull del fred de l’hivern, perquè hi ha moltes més persones que cerquen pels carrers buscant un tros de pa o menjant en els menjadors socials i altres sense un sostre que els protegeixi, i tenen com a única solució anar a passar les nits d’hivern en els albergs públics, sabent que el dia següent tornaran a passar al matí infernal en al carrer, buscant aquell treball tant utòpic que tant saben que mai trobaran. Per això m’agradaria que tots ens unim tant associacions de voluntariats com les persones que algun dia hagin ajudat d’alguna manera o altre a alguna persona necessitada, per tal de acabar per una part amb la xenofòbia i el racisme que tant obstrueix la convivència intercultural de la nostre actual societat i per una altre banda aconseguir si més no integrar a una part de la població immigrant que porta uns quants anys vivint a Catalunya i que no saben ni parlar el català. El més important de tot és posar tot el que hem après a la pràctica, i no discriminar ni tractar de malament algú perquè és diferent de nosaltres.

43


6. Bibliografia i webgrafia A) Bibliografia: 1. Ball, Olivia, and Paul Gready. Els Drets humans. Barcelona: Intermón Oxfam, 2007. 2. Cabrero, Ferran. El tercer món no existeix: diversitat cultural i desenvolupament. 1a ed. Barcelona: Intermón Oxfam, 2006. 3. Chust, osé Vicente. Els Drets humans. Barcelona: UOC, 2006. 4. Roca, Ramon. Solidaritats. 1a. ed. Girona: Diputació de Girona, 2009. 5. Navarro, Pascual. Manual del inmigrante: estudios, trabajo y negocios. Barcelona: Editorial Océano, 2003. 6. Puig, Irene de. Som joves, tenim drets-- i deures. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans :, 2010. 7. Gil, Ricard. Ciutadans del món per un civisme de la globalitat. 1a. ed. Cànoves i Salamús, [Barcelona: Proteus, 2009.

B)Webgrafia: 1. "Salt, Tortosa, Raval, Nou Barris i San Martí fan camí cap a la convivència intercultural." Xarxanet. N.p., n.d. Web. 16 July 2013. <http://xarxanet.org/comunitari/noticies/salt-raval-nou-barris-i-san-marti-fan-camicap-la-convivencia-intercultural>. 2. "Qué es WAFAE." Asociación WAFAE. N.p., n.d. Web. 4 Sept. 2013. <http://www.wafae.org/crbst_20.html>. 3. "XTEC - Centres. Projecte educatiu. Projecte de convivència. Recursos. Valors i actituds. Educació intercultural." XTEC - Inici. N.p., n.d. Web. 4 Sept. 2013. http://www.xtec.cat/web/centres/convivencia/recursos/valorsiactituds/eduintercultur al> 4. "ACISI | Associació per la Cooperació, la Inserció Social i la Interculturalitat." ACISI | Associació per la Cooperació, la Inserció Social i la Interculturalitat. N.p., n.d. Web. 4 Sept. 2013. <http://acisi.org/benvinguts/>. 5. "Casa de la Solidaritat." Ravalnet | La xarxa ciutadana del Raval. N.p., n.d. Web. 4 Sept. 2013. <http://www.ravalnet.org/casasolidaritat/> 6. "Migra Studium Fundació." Migra Studium Fundació. N.p., n.d. Web. 16 July 2013. <www.migrastudium.org/php/qui_som.php> 44


7. "Cultures del mĂłn - UnescoCAT." Centre UNESCO de Catalunya. N.p., n.d. Web. 4 Sept. 2013. <http://www.unescocat.org/ca/departaments/drets-humans-i-diversitatcultural/algunes-referencies/cultures-del-mon>. 8. "Sos Racisme." Sos Racisme. N.p., n.d. Web. 16 July 2013. <www.sosracisme.org/>. 9. "Comunicat SOS Racisme: Un atac als dres i llibertats de les persones estrangeres â&#x20AC;&#x201D; Drets Humans." Drets Humans. N.p., n.d. Web. 4 Sept. 2013. <http://dretshumans.cat/actualitat/comunicat-sos-racisme-un-atac-als-dres-illibertats-de-les-persones-estrangeres>. 10. "Antirumors." Antirumors. N.p., n.d. Web. 16 Sept. 2013. <http://bcnantirumors.cat>.

45


7. Annex 1. La Declaració Universal dels Drets Humans és el document fonamental de l’era moderna (posterior a la Segona Guerra Mundial) dels drets humans. Va ser una ≪síntesi de gairebé dos-cents anys d’esforços per expressar els béns i valors humans bàsics en termes de drets≫. Aclamada per les Nacions Unides com ≪el document més exhaustiu sobre drets humans mai recollits≫, continua essent l’autoritat moral i legal més elevada en drets humans. 2. A continuació podem observar dues taules extretes de la següent pàgina web, http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cursos/escola_inclusiva/deic/modul_1/pr actica_5#per_saber-ne_mes la qual m’ha semblat molt interessant perquè ens mostra les diferents nacionalitats que viuen a Catalunya: Població del país

%respecte el total de la població estrangera

Marroc

233.968

19,52

Romania

98.664

8,23

Bolívia

55.489

4,63

Itàlia

49.190

4,10

Colòmbia

48.847

4,08

Xina

46.333

3,00

França

35.940

6,57

Pakistan

35.252

2,94

Perú

34.953

2,92

Resta de nacionalitats

356.050

40,14

1996

2000

2002

2004

2006

2008

2010

Barcelona

67.176

121.375

275.892

469.236

645.737

745.216

805.487

Girona

17.821

34.933

53.668

79.133

116.284

149.236

162.247

Lleida

3.977

9.451

17.111

31.370

52.633

69.366

80.490

Tarragona

8.809

15.831

35.349

63.107

99.103

139.972

150.314

Homes

52.216

96.452

211.878

353.395

504.858

604.078

645.245

46


Dones

43.267

85.138

170.142

289.451

408.899

499.712

553.293

Total

97.783

181.590

382.020

642.846

913.757

1.103.790

1.198.538

2,90%

5,87%

9,44%

12,81%

14,99%

15,95%

% Pobl. total

Ens mostra l’evolució de l’ immigració a Catalunya des de 1996 fins a 2010 i diferenciant els homes de les dones que arriben a les següents províncies En aquest gràfic podem observar que la província amb una població immigrant més alta és Girona seguida per Tarragona i Lleida i finalment Barcelona. I finalment hi podem observar com als darrers deu anys la població immigrant a Catalunya ha augmentat. 3. Fa uns vuit anys a l’assignatura de Valors i Educació vaig fer venir a parlar al que en aquell moment era el secretari del Gramc, un noi del Senegal que feia anys que era a Girona i parlava català com qualsevol de nosaltres. Va venir a explicar l’educació al Senegal i la cultura del seu país. Va estar una hora i mitja parlant, explicant i contestant les preguntes que les i els alumnes li feien. Eren nois i noies de d’entre 21-25 anys. Tots ja tenien una carrera universitària i estaven acabant els estudis de Pedagogia. Doncs be, quan va marxar els vaig preguntar quants d’ells havien parlat al llarg de la seva vida amb un negre. CAP! Resulta que era la primera vegada que hi parlaven de tu a tu. Si no parles amb els altres com et pots posar a la seva pell? Com pots entendre’ls? 4. ARTICLE 138. IMMIGRACIÓ Correspon a la Generalitat en matèria d'immigració: La competència exclusiva en matèria de primer acolliment de les persones immigrades, que inclou les actuacions sociosanitàries i d'orientació. El desenvolupament de la política d'integració de les persones immigrades en el marc de les seves competències. L'establiment i la regulació de les mesures necessàries per a la integració social i econòmica de les persones immigrades i per a llur participació social. L'establiment per llei d'un marc de referència per a l'acolliment i la integració de les persones immigrades. La promoció i la integració de les persones retornades i l'ajuda a aquestes, i l'impuls de les polítiques i les mesures pertinents que en facilitin el retorn a Catalunya.

47


Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria d'autorització de treball als estrangers la relació laboral dels quals s'acompleixi a Catalunya. Aquesta competència, que s'exerceix necessàriament en coordinació amb la que correspon a l'Estat en matèria d'entrada i residència d'estrangers, inclou: La tramitació i la resolució de les autoritzacions inicials de treball per compte propi o aliè La tramitació i la resolució dels recursos presentats amb relació als expedients a què fa referència la lletra a i l'aplicació del règim d'inspecció i sanció. Correspon a la Generalitat la participació en les decisions de l'Estat sobre immigració que tinguin una transcendència especial per a Catalunya i, en particular, la participació preceptiva prèvia en la determinació del contingent de treballadors estrangers mitjançant els mecanismes que estableix el títol V.

7.1. Web de seguiment i informació

48


7.2. Entrevistes

Al llarg de tot el treball he realitzat dos tipus d’enquestes, una enquesta popular, dirigida a tota la població, tot i que el final vaig rebre més respostes de menors d’edat.

Dones 8% 5%

3%

Homes Menys de 18 18-24

22%

62%

11%

Menys de 18 18-24

8% 59%

25-34 35-50

7%

15%

50-64

25-34 35-50 50-64

Aquesta enquesta la vaig distribuí per les xarxes socials, amb l’ajut del professor de filosofia i ciutadania, Francesc Xavier Serra Besalú. I té el següent format: 1. Sexe: a. Home b. Dona 2. Edat a. menys de 18 anys b. 18-24 anys c. 25-34 anys d. 35-50 anys e. 50-64 anys f. 65 anys o més 3. On tenen valor els Drets Humans? a. Els Estats Units b. La Unió Europea

49


c. A tot el món 4. Quina va ser la causa que va influir en l’escriptura de la Declaració dels Drets Humans? a. La Guerra freda b. La segona guerra Mundial c. La Revolució Francesa. 5. On és més elevada la immigració a. Catalunya b. Andalusia c. Madrid 6. Quins drets no és respecten principalment a Catalunya? a. Drets dels immigrants b. Drets dels treballadors c. Drets dels estudiants 7. Quan es van acceptar els Drets Humans? a. 25 de juny del 1789 b. 18 de desembre de 1918 c. 10 de desembre de 1948 8. Quins tipus de dificultats tenen els immigrants, quan arriben al país d'acollida?

9. Quines associacions coneixeu que ajudin a respectar els drets dels immigrants?

10. Participeu d'alguna manera o altre per millorar la integració dels immigrants en la societat catalana? 50


11. Enumereu les organitzacions, associacions... en les quals participeu o algun petit acte per tal de millorar la situació en que es troben els immigrants

A continuació tenim el resultat de l’enquesta realitzada a les noies menors d’edat en els següents gràfics sectorials: Els EUA 9%

On tenen valor els Drets Humans? La revolució Françesa 10%

La Unió Europea 30%

La Guerra Freda 19%

A tot el món 61%

On és més elevada la immigració? Madrid 9% Andalucia 9%

Quina va ser la causa que va influir en l’escriptura de la Declaració dels Drets Humans?

La segona Guerra Mundial 71%

Quins drets no és respecten principalment a Catalunya? Els drets dels estudiants 30%

Els drets dels immigrants 48%

Catalunya 82% Els drets dels treballadors 22%

18 de Quan desembre 1918 16% 25 de juny del 1789 5%

Tot vaig una

es van acceptar els Drets Humans?

11 de setembre de 1948 11%

10 de desembre de 1948 68%

seguit, realitzar altre

enquesta destinada especialment al professorat de filosofia i ciutadania de la Universitat 51


de Girona i també a presidents d’algunes associacions o organitzacions encarregades de la immigració o de fer la vida més fàcil a totes aquelles persones febles de la societat. A continuació tenim les enquestes rasposes Entrevista a Jordi Segura Soro 1. Quan va començar a ser el president de la Creu roja i que intenta fomentar la vostra associació? La meva col·laboració amb la Creu Roja roses es va inicia fa més de vint-i-set anys, fent aportacions en diferents àmbits i càrrecs. Actualment soc també president des de fa dos anys. El camp d’actuació de la Creu Roja és molt ampli a tot el món. Els principis fonamentals són: Humanitat, Imparcialitat, Neutralitat, Independència, Caràcter Voluntari, Unitat i Universalitat. 2. Creieu que és respecten tots els drets dels immigrats a Catalunya? Perquè? No m’agrada diferència les persones per cap motiu. El nostre àmbit és universal i el que defensem són els drets humans. Per altre banda, qui és emigrant? I els seus descendents també? La emigració és de poble, comarca, província, regió, nació o continent? 3. Quines limitacions tenen els immigrants? Ho desconec. En principi diria que cap per aquest motiu però hem de ser realistes sense caure a les generalitzacions. Per això quan és planteja alguna situació negativa “per ser emigrant”, hem pregunto si en les mateixes situacions, no les tenen els propis del territori. 4. Creu que la immigració, es en part bona per l’Estat, ja que alguns diuen que la diversitat influeix molt en l’Estat?, perquè? Em costa molt definir el terme “Estat” i analitzar en termes generals els que és bo o dolent. Al llarg del temps, sempre han existit moviments migratoris per diferents motius ( guerres, econòmics, socials, ...) i això demostrat que és un fet normal i que els problemes comencen quan els punts favorables són, o sembla que són, menys que els desfavorables que acostumen a ser econòmics o per modificació dels trets identitaris.

52


5. Us faria res, explicar alguna situació o anècdota que t’hagis trobat al llarg de la teva vida en relació a la immigració, diversitat o interculturalitat? En tinc dues que tot sovint em fa pensar: -

Fa bastants anys, en un viatge turístic al Marroc, dalt d’una duna, esperant la sortida del sol, vaig parlar amb el noi jove que m’havia ajudat a pujar, i només esperava el moment de poder arribar a “Espanya” perquè hi havia molt de treball i molts diners Per mi, el que treia de les propines que li donaven els turistes, més o menys voluntàriament, li permetia viure bé o molt bé a la seva terra, però suposo que els programes de TV Española amb concursos milionaris i pel·lícules de alt nivell adquisitiu, i les “histories” dels emigrants que anaven de vacances, volent demostrar que havien triomfat portant regals, encara que foren comprats amb préstec bancaris a pagar a molt de temps.

-

El gener del 2009, vaig estar cinc dies a Guinea, a la seva capital Conakry, per veure com anava l’ajuda de l’Associació d’Amics de Guinea Conakry que hi ha a Roses. Vaig visitar l’antiga caserna de l’exèrcit francès on varen confinar els discapacitats físic (cecs, paralítics,...) i les seves famílies. Quan vaig tornar, i vaig comparà els nens que havia vist amb els d’aquí, vaig arriba a la conclusió de que els hi podien faltar moltes coses inclús el menjà però eren “feliços” i valoraven totes les coses. Potser falta reflexionar. Entrevista a Juan Manuel del Pozo

1. Podries definir des d’una perspectiva filosòfica (ètica) la situació per la qual passen els immigrants durant els primers anys en un nou país? Èticament parlant, un immigrant és una persona en exercici d’un dret humà fonamental: el dret a la lliure circulació. Dret, però, restringit per les legislacions de cada estat; i la restricció pot arribar a ser d’una notable duresa, especialment en la seva aplicació ordinària. Per tant, des d’un punt de vista filosòfic o ètic –que en aquest cas vénen a ser el mateix- es tracta d’una experiència històrica més de les llibertats humanes que no pot arribar a la seva plenitud per unes legislacion que pensen més en termes economicistes i/o en termes discriminatoris per raons ètniques i no en termes de garantia dels drets humans o fonamentals de les persones.

53


2. En quines associacions ha participat, per tal de fomentar el respecta dels drets dels immigrants o si més no la seva integració? Quina experiència n’ha extret? Sense haver-ne estat membre formal, he tingut col·laboracions actives amb Ser.Gi i amb el GRAMC. També he tingut activitat institucional com a regidor de Girona encarregat de posar en marxa la política de cooperació solidària de l’ajuntament. Experiència? Extraordinàriament positiva, sobretot pel coneixement de moltes persones compromeses amb causes de justícia, tant en una perspectiva estrictament local com universal. 3. Que fa actualment en relació a la immigració? Actualment no tinc activitat definida en relació amb la immigració. En les meves conferències sobre educació o ètica, però, hi acostumo a fer referència perquè sens dubte és un tema socialment rellevant i tant l’educació com l’ètica hi tenen forta relació des dels respectius punts de vista. 4. Creieu que es respecten tots els drets dels immigrats a Catalunya? Perquè? Com he dit a la primera resposta, la legislació general és més restrictiva del que caldria. Per això, doncs, la resposta és negativa globalment parlant. Altra cosa és l’esforç que s’ha estat fent per respectar el que podríem anomenar drets socials concrets i bàsics, com ara els d’educació o salut, que en general crec que són respectats. No tant, però, drets com la vivenda o el treball, terrenys en els quals la situació actual de crisi ha trobat en el que podríem anomenar “primera línia de feblesa” molta població immigrada que, juntament amb part de la població autòctona més feble econòmicament, sofreixen de manera important molts problemes humanament i familiarment greus sense que els poders públics hi donin respostes suficients: desnonaments, atur massiu, nens amb gana, abusos laborals diversos Entrevista a Entrevista a Xavier Besalú 1.

Des de quan t’has interessat per la interculturalitat i la integració dels immigrants en la societat? Per què?

54


Treballo en aquest àmbit des de l'any 1991. La causa més immediata és que formo part de l'associació GRAMC (Grups de Recerca i Actuació amb Minories Culturals i Treballadors Estrangers) que treballa en aquest àmbit. Suposo que vols dir la integració dels immigrants i no "la integració", no? M'hi he interessat perquè em sembla que, a més de la meva vida professional, tinc una responsabilitat com a ciutadà. M'ocupen i em preocupen totes les desigualtats i la lluita per combatre-les, i aquesta em sembla que n'és una d'elles, de les més flagrants i també de les més oblidades. 2. En quines associacions ha participat, per tal de fomentar el respecta dels drets dels immigrants o si més no la seva integració? Quina experiència n’ha extret? Com et deia, formo part de GRAMC, que treballa des de 1989 per la integració dels estrangers, per fer una societat catalana més acollidora i justa i que lluita contra el racisme implícit i explícita que hi ha a la nostra societat i en les nostres institucions. Això m'ha portat també a col·laborar amb SOS Racisme; a seguir la revista MUGAK; a proposar assignatures enla formació dels mestres sobre aquests temes; a escriure alguns llibres; i a organitzar alguns congressos i jornades que tracten explícitament d'aquests temes. Què n'he extret? Doncs que hi ha molta feina a fer; que s'han dut a terme moltes iniciatives benintencionades però sovint insuficients; que, malgrat tot, és evident que hi ha hagut millores... 3. Que fa actualment en relació als immigrants? Col·laborar amb l'associació GRAMC; investigar i escriure articles al respecte; formar professionals que vulguin especialitzar-se en aquest camp; i ser amic d'algunes persones nascudes a l’estranger...

4. Creu que es respecten tots els drets dels immigrats a Catalunya? Perquè? Mira: els drets que es reconeixen a les lleis i a les declaracions, en la pràctica no es respecten mai totalment, ni per als immigrants ni per als nacionals. Diguin el que diguin les lleis, no és veritat, en la pràctica, que siguem iguals. Només cal estar atents a les

55


notícies per adonar-se'n.Com que els immigrants formen part, en general, de les capes més vulnerables de la societat i amb menys poder, doncs, està clar que no es respecten alguns dels drets humans que es consideren universals, només pel sol fet de no ser espanyols. A això, caldria afegir-hi que els Estats i les seves lleis no són pas neutrals, ni des del punt de vista econòmic, ni des del punt de vista ètnic, ni des del punt de vista cultural. Això ho tenim molt clar com a catalans, però està clar que com a persones estrangeres, aquesta no neutralitat encara es nota més. 5. Us faria res, explicar alguna situació o anècdota que t’hagis trobat al llarg de la teva vida en relació a la immigració, diversitat o interculturalitat? N'explico una que em va explicar una mestra: eren nens de parvulari d'un poble de l'Empordà. Una nena celebrava el seu aniversari i no va convidar un nen gambià de la seva classe. La senyoreta li pregunta per què? I ella respon que, com que es banyarien a la piscina de casa seva, doncs li embrutiria l'aigua i, clar, fins aquí podíem arribar! Te n'explico una altra: a l'aeroport de Pamplona, estàvem embarcant dos professors universitaris, un de pell fosca (català) i jo. Doncs jo vaig passar sense més ni més i, en canvi, a ell, li van obrir la maleta i li van fer ensenyar tot. Em va dir que ja hi estava acostumat... Entrevista a Salomo Marques Sureda 1. Des de quan t’has interessat per la interculturalitat i la integritat dels immigrants en la societat? Per què? Des de fa molt de temps. Ja quan els anys seixanta del segle passat anava a l’escoltisme (sóc nat el 1942 i vaig començar a anar amb els escoltes el 1952) vaig aprendre que hi ha un sol món que hem de compartir tots plegats. Practicaven la solidaritat, l’ajuda mútua. Se’ns inculcava que hem de pensar en els altres, etc. Quan durant la dictadura de Franco treballava per aconseguir la democràcia a casa nostra (anys seixanta i setanta) també treballava per fer un país i una societat que fos de tots; democràtica i participativa. Quan fèiem campanya a favor de la Declaració Universal del Drets Humans, durant la dictadura franquista, ja treballaven perquè fos realitat el que diu el seu article primer, de que totes les persones són iguals i tenen els mateixos drets i obligacions sense distinció de color, llengua, cultura i religió. Tot i que a l’hora de la veritat resulta que hi ha unes persones que són més iguals que d’altres.

56


2. En quines associacions ha participat, per tal de fomentar el respecta dels drets dels immigrants o si més no la seva integritat? Quina experiència n’ha extret? Primer a l’escoltisme. Després, a partir del 1975, a ustícia i Pau de Girona (vaig ser un dels seus fundadors) i, més tard, al Gramc (Grups d’actuació i investigació amb minories culturals), una ONG creada a Girona i de la que en vaig ser el president uns anys. Es dedica al foment i defensa dels Drets Humans, cívics i culturals i a l’acollida i atenció dels immigrants. També ho he fet des de la Universitat a través de les matèries que impartia en el departament de Pedagogia, de manera especial en l’assignatura d’Història de l’Educació i en una assignatura optativa dedicada a Valors i Drets Humans. Estic convençut que el contacte directe amb persones d’altres llengües i cultures és enriquidor i necessari per ajudar-nos a sortir de nosaltres mateixos. A mesura que intercanvies amb persones d’altres cultures vas trencant esquemes i, sobretot, estereotips europeistes que no són veritat. Per fer una societat plural i respectuosa és necessari el coneixement mutu. 3. Creieu que es respecten tots els drets dels immigrats a Catalunya? Perquè? TOTS els drets dels immigrants no es respecten, de la mateixa manera que en aquesta democràcia actual tampoc es respecten TOTS els drets de qualsevol ciutadà, sigui immigrant o no. Per una part penso que tots els govern tenen una visió limitada dels seus interessos i que és en funció d’aquest interessos partidistes i dels resultats electorals que es mouen i planifiquen. Una cosa és el que diuen en els seus programes i en les campanyes electorals i una altra de diferent és el que fan quan manen. Continua essent força veritat, per desgràcia, l’afirmació que “primer són els de casa” i quan es diu això és clar que els “de casa” no són les persones vingudes de fora si són pobres. Els immigrants rics no molesten. Només cal veure el tracta diferenciat que reben les persones que venen de fora si porten o no diners. També falta senti cívic i exigència democràtica en la població. Si els governants no compleixen els seus programes hem de ser nosaltres que fem pressió i els fem canviar. Si a l’escola s’eduqués en civisme i solidaritat i en democràcia participativa aquestes situacions de rebuig a determinats grups d’immigrants podrien millorar 4. Com creieu que és senten els immigrats quan arriben a un país nou per ells i es troben que no els respecten, que els menyspreen? Doncs malament! Després de tot el patiment per sortir de casa seva i arribar a una nova terra, és molt fort que no es facin realitat les expectatives que t’han portat a marxar de casa teva. De totes maneres no es pot generalitzar, o com a mínim, cal tenir present que aquest rebuig no és general. Hi ha col·lectius que acullen solidàriament.

57


5. Us faria res, explicar alguna situació o anècdota que t’hagis trobat al llarg de la teva vida en relació a la immigració, diversitat o interculturalitat? Fa uns vuit anys a l’assignatura de Valors i Educació vaig fer venir a parlar al que en aquell moment era el secretari del Gramc, un noi del Senegal que feia anys que era a Girona i parlava català com qualsevol de nosaltres. Va venir a explicar l’educació al Senegal i la cultura del seu país. Va estar una hora i mitja parlant, explicant i contestant les preguntes que les i els alumnes li feien. Eren nois i noies de d’entre 21-25 anys. Tots ja tenien una carrera universitària i estaven acabant els estudis de Pedagogia. Doncs be, quan va marxar els vaig preguntar quants d’ells havien parlat al llarg de la seva vida amb un negre. CAP! Resulta que era la primera vegada que hi parlaven de tu a tu. Si no parles amb els altres com et pots posar a la seva pell? Com pots entendre’ls?

7.3. Documents de premsa Salt, Tortosa, Raval, Nou Barris i San Martí fan camí cap a la convivència intercultural Malgrat algunes hostilitats, en general, les relacions pacífiques, les actituds de respecte i l'acceptació predominen a barris i municipis amb molta diversitat. Aquesta és la conclusió d'un informe presentat per l'Obra Social "la Caixa" en el marc del Projecte d’Intervenció Comunitària Intercultural, que desenvolupa, en col·laboració amb entitats i ajuntaments, a 17 territoris de l'Estat espanyol. El 12% de la població resident a Espanya és d'origen estranger, fet que planteja reptes i oportunitats per a la convivència. Les relacions interculturals tenen lloc als diferents àmbits de la vida quotidiana (a la feina, als llocs públics, a l'escola...) i fomentar que aquesta interacció sigui real i pacífica és el repte fonamental per construir una societat cohesionada, segons l'Obra Social "la Caixa". A Salt (Girona), Tortosa (Tarragona) i als districtes de Nou Barris, Ciutat Vella i Sant Martí de Barcelona es desenvolupen des de l'any 2010 Projectes d'Intervenció Comunitària Intercultural (ICI) per tal de fomentar la convivència, la participació ciutadana i el desenvolupament de la comunitat. Es tracta d'una iniciativa de l'Obra Social "la Caixa", que es porta a terme, en col·laboració amb entitats socials i administracions locals, a 17 barris o municipis de l'Estat espanyol amb una diversitat cultural rellevant. Més de 40 mil persones han participat fins ara a les més de 500 iniciatives engegades en el marc d'aquests projectes. "Jo sóc", fomentant la pertinença i el compromís 58


Sentir que es forma part d'una comunitat fa que les persones actuïn de manera responsable i compromesa vers aquesta. Per això, els diferents projectes d'ICI han realitzat durant la primavera de 2012 festes amb l'eslògan "Jo sóc", manifestant la "pertinença, identitat, compromís i responsabilitat" dels ciutadans i ciutadanes en relació amb al seu barri o municipi. Tot coincidint amb la Diada de Sant Jordi, la Rambla del Raval va acollir El Raval aprèn del Raval, una jornada d'intercanvi de coneixements i una variada oferta d'activitats per donar visibilitat als molts sabers que hi ha al barri. 80 entitats, les escoles i els comerços del barri juntament amb el veïnat van fer possible aquesta festa. Al Raval, el projecte d'intervenció comunitària intercultural es desenvolupa des de la Fundació Tot Raval, i pretén reforçar la tasca ja realitzada per part dels diferents actors del barri i propiciar espais per a la decisió conjunta de noves estratègies de treball, coordinades i comunitàries. No hem d'integrar els immigrants. Entre tots hem de crear una societat nova Ens veiem a baix! Positivitzar els espais públics com llocs on les persones puguin relacionar-se, parlar, compartir, etc. és l'objectiu de la iniciativa "Ens veiem a baix!" que porta a terme el projecte d'ICI de Salt. Casal dels Infants, entitat que porta el projecte a Salt, està treballant amb d'altres entitats ciutadanes en una acció que promogui la utilització de les places a través de llocs de trobada informal. Aquesta activitat ja s'ha portat a terme a diferents places del municipi amb molt bona acollida. Un hort urbà comunitari i un banc del temps són algunes altres iniciatives posades en marxa en el parc d'aquest projecte de cohesió social. Procés de salut comunitària al Raval Totes les entitats implicades en projectes d'ICI impulsen processos de desenvolupament comunitari als espais locals i ho fan a partir de tres àmbits prioritaris: L'àmbit educatiu, amb els recursos formals i els no formals; la salut, des d'una perspectiva pública i comunitària; i l'àmbit social, tot promovent la participació ciutadana i la coordinació entre els diferents agents socials de la comunitat. El mes de setembre de 2010 es va iniciar la línia de salut comunitària del Raval, per promoure la salut de la població del barri en tots els espais, posant especial atenció en aquells grups més vulnerables o amb majors dificultats de tenir les mateixes oportunitats. S'han creat dos grups de treball i s’està recollint informació relacionada amb la salut de la població del barri, identificant els recursos disponibles i accions que promouen la salut. Ara per ara hi ha més coexistència que convivència 59


L'Obra Social "la Caixa" ha publicat un informe que posa de manifest que la diversificació sociocultural i les noves relacions interculturals es produeixen en un marc predominantment positiu, malgrat que s’hi detecten alguns punts dèbils, situacions d’ambivalència i riscos potencials. L'informe fa una categorització de les relacions entre persones de diferents cultures en: hostilitat, coexistència i convivència. El 52,8% de les persones enquestades en el marc de l'estudi mostren una actitud de respecte envers els seus veïns/es, sense rebuig ni agressió, cosa que en l'informe se sintetitza com a Coexistència. Una quarta part de les persones entrevistades defineixen les relacions interculturals a la localitat com de contacte fluid, amb una resolució pacífica dels possibles problemes, cosa que l'informe defineix com a genuïna Convivència. En canvi, el 16% consideren que les seves relacions interculturals es produeixen en un clima de recel i tensió, cosa que a l'informe s'identifica com a Hostilitat. Predominen les relacions de respecte per sobre de les de tensió o recel, però encara cal seguir treballant per arribar a una convivència genuïna Aquest estudi s'ha elaborat a partir d'una enquesta realitzada a una mostra de gairebé 9.000 persones residents a 25 territoris marcats per la seva diversitat cultural de nou comunitats autònomes. A més dels 17 territoris que compten amb un projecte ICI s'han analitzat vuit territoris amb característiques similars però sense el projecte, per tal que tinguin un paper de control. Així, l'enquesta permet mesurar els resultats de les intervencions socials dutes a terme a cadascun dels diferents barris i municipis en què s'actua. D'una banda, ajuda a conèixer la realitat sociocultural dels territoris i, de l'altra, estableix indicadors d'impacte que permeten avaluar la marxa del projecte i els canvis generats en cadascun, i també fer els ajustos oportuns i orientar les actuacions promogudes. Una majoria àmplia de fins al 70% valoren positivament que al seu municipi convisquin persones d'altres països. Hi ha, per tant, un "brou de cultiu" per anar avançat cap a una convivència intercultural real. A través dels projectes d'ICI i d'altres iniciatives comunitàries es continuarà treballant per prevenir i revertir situacions de conflictivitat social i per fomentar una convivència ciutadana intercultural.

7 d’octubre de 2006: dia d’acció pels drets dels immigrants Sota el lema ’Defensar els drets dels immigrants és defensar els teus drets’, diverses organitzacions polítiques, col·lectius, associacions d’immigrants i sindicats convoquen el proper dissabte 7 d’octubre a una manifestació a la Rambla del Raval de Barcelona per reclamar la igualtat de drets entre les persones, independentment del seu país d’origen.

60


La mobilització s’organitza en el marc de la jornada internacional de lluita convocada pels movimens socials reunits al Forum Social Europeu (FSE) d’Atenes i el Forum Mundial de Migracions de Rivas (Madrid). A l’Estat espanyo també es realitzaran accions a Madrid, Bilbao, Màlaga, Granada, Jaen, las Palmas de Gran Canaria i Motril. A Barcelona, de moment ja han signat el manifest organitzacions com SOS Racisme, l’Assemblea per la Regularització Sense Condicions, Papers i Drets per Tothom, Cornellà Sense Fronteres, la Federació de Col·lectius d’Immgrants de Catalunya (FCIC), la Asociación de Uruguayos de Catalunya (AUC), l’Assemblea de Grups Amazigh de Catalunya (Agrau), l’Associació Catalana de Professionals de l’Estrangeria, Deobedients, RAI, CGT, IAC, PSUC viu, Revolta Global, CAJEI i Endavant. A continuació disposem de la versió del manifest: En immigració, Govern i oposició rivalitzen en una dura política de repressió i discriminació. Repressió és l’externalització de les fronteres, les repatriacions, els centres d’internament. Discriminació són les lleis que neguen els drets socials, laborals i polítics, la Llei d’Estrangeria. Discriminació és el tancament de tota possibilitat de regularització i l’ordre d’expulsió que margina socialment a tots els immigrants nouvinguts. Aquesta política augmenta el patiment de les persones, posa en perill les seves vides, vulnera els seus drets però no frenarà l’arribada d’immigrants. Enfront de la desigualtat, les persones seguiran fugint de la misèria, la guerra i les malalties. Si és un dret buscar una vida digna, és un dret immigrar. I per als i les immigrants que ja estan en sòl espanyol, aquesta política garanteix la seva sobreexplotació en benefici dels empresaris. Sense papers se’ls impedeix treballar legal i dignament, es veta el seu accés a l’habitatge, se’ls exclou socialment. Es manté així una pròspera economia submergida que abarateix la mà d’obra en prejudici no solament dels i les immigrants, sinó de tots els treballadors. Aquestes polítiques són comunes a tota la UE. L’economia de la Unió Europea va evitar entrar en recessió gràcies a la mà d’obra immigrant i ara vol seguir explotant a aquests treballadors privats de drets Davant d’això, es convoca a Europa i Àfrica el 7 d’octubre per una política realista i diferent: - Ni externalització de fronteres, detencions ni deportacions, tancament dels centres d’internament. - Regularització permanent no lligada al contracte de treball. Igualtat de drets laborals, socials i polítics per a totes les persones immigrants. Derogació de la Llei d’Estrangeria.

61


Drets dels immigrants a Catalunya