Issuu on Google+


editorial

PARIS 1968 - LUX 2008 Benvinguts i ben trobats... recuperant l’anunci de la Coca-Cola, això és un homenatge a tots-es  als qui rebobinàvem les cintes de cassette amb boli, als rombos de la tele, a la generació del baby-boom, als que miràvem “Un globo, dos globos, tres globos” , “Grandes Relatos” i “Falcon Crest”; a Privata, a les Vuarnet, a El Jueves, a la VESPA,  al Rubik, a l’estètica dels 70’, 80’, 90’ i 2008, als JASP,  a la Mafalda, al “Te lo juro por Snnopy” i al “de puta mare”, a la generació dels ex-fumadors i a la de a qui ens maten els vicis, als conillets d’índies de l’estrès i del Mètode Ogino, als singles (als de vinil i als altres), a Mecano, al “I Love..”, al mòbil, al “sant Google” i als Standler... al “eslabón perdido” entre la Generació X i els que van passar pel Proyecto Hombre, als pantalons de campana, a la Mirinda, a les mares solteres, a l’Spectrum, a Thriller, a La Movida , al rellotge- calculadora Casio, a l’Almodóvar, al VHS i al Betamax, a Spandau i Supertramp, a Tocata, a Aplauso, a les activitats extraescolars excessives, a les Nautimoc, al SEAT 124, a les cangurs, als gais que varen, vàreu, vàrem haver de sortir de l’armari a hòsties, a Flashdance, als Madelmans i als Walkman, a Hello Kitty i a Nacho Vidal, al Coco de Barrio Sésamo, que entre “delante, detrás, arriba, abajo, derecha e izquierda” ens va fotre “la pixa un lio” i més d’un ha hagut de passar per teràpies vàries, als escalfadors, a les xapes, a les “caniques”, al “pichi”, a la Madonna, al “lalala” de la Massiel, als nens pim-pom: els fills de pares separats sense experiència (tant els pares com els fills)...aquí sí que van anar bé les lliçons d’en Coco per saber on estava ubicada la casa que ens acollia aquell cap de setmana...Al “batiburrillo” d’ ideologies, i a les festes amb Fanta, al puto lalala lelele lelo lelaProzacjrgbnghughnhg,rjcjjh mtjcsdjf...Als qui estem entre el Woodstock i la Guerra del Golf passant pel 23F, entre la guerra del Vietnam i els SPAS passant per “españoles Franco ha muerto” , entre el Flower Power i el farlopapower passant per la Guerra Freda, entre el príncipe Felipe i el flipe, entre Paris al 68 i Paris Hilton, entre els petazetas i ZP, entre Grease i Mamma Mia!...”Tot retorna” com diria el poeta, i el temps ens ha portat fins aquí, de retorn, una mica atabalats per tant desgavell i tanta informació contradictòria potser, però més forts, no sé si més segurs. Però amb il·lusió  per quedar-nos amb els amics i amb el record que ara podem recuperar gràcies potser a tantes coses que ens uneixen i que hem compartit de prop i també des de la distància....


sumari

12. ART FLORAL La Orquídia, la flor més sensual

18. FENG-SHUI 12

El Dormitori principal 1

24. VIATGES Copenhague quan la sireneta mira la ciutat

34. PAISATGISME Una piscina natural

42. MODA

42

Novia d, Art

46. REPORTATGE El Te: herència d’ Orient

50. ANIMÀLIA 66

añorar lo que nunca sucedió

Un Terrari a casa

56. GASTRONOMIA Alexandre Sunyé i Serra

66. SPORTS Paracaigudisme

72

72. COTXES KTM X-Bow

78. GOLF Etapas del swing 4 parte

84. REPORTATGE Temple Spa Urbà 88

88. BELLESA Segell Personal

94. JOVES ARTISTES Alberto Romero

Edició i creació · CMB Edicions (93 799 83 68) / Direcció d’art i coordinació · R-evolució gràfica (93.693.13.16) / Departament comercial · Noelia A.Gilbert (627.19.79.65) / Departament administratiu · MªLluisa Nieto / Departament de diseny gràfic · Kiku Roure, Martina Jubany i Uri Imperial / Redacció· Natàlia Hospital / Diseny Web · Uri Alsina / Colaboradors · Marçal Vaquer, Panema du Souza, Cristina Punsola, Eva Andreu, Ernest Siquier, Alexandre Sunyer, James Marshall, Dani Sunyer, Anna Branchs, Xavier Martín, Eduard Domingo, Alex Mitrani, Xavier Bargués / Impremta · Bigsa / Dipòsit legal · B-1963-2007/ info@lux360.com www.lux360.com


art floral

PHALAENOPSIS

La orquídia blanca, el paper de seda i les branques llargues i primes creen jocs de plan verticals i horitzontals:una composició estilitzada, dinàmica, trencadora i moderna.

LA ORQUÍDIA la flor mes sensual Tant si volem fer un regal com si ens volem fer un regal, amb una  orquídia, la flor més elegant  per excel.lència, sempre quedarem bé. Exòtica i amb milers de varietats, si un bon professional la integra en el món de l’art floral, transforma una flor, per maca que sigui, en una petita gran obra d’art.

per Cristina Punsola de Fiori


la orqu铆dia

DENDROBIUM

Composici贸 minimalista que ens remet a la filosofia zen i que juga amb els blancs i negres, el filferro i les branques tintades.

13


la orquídia

MILTONIA

Composició arquitectònica amb plànols perpendiculars. Una composició amb reminiscències més racionalistes.


la orquídia

MILTONIA

Es combina la malla metàl.lica amb la resta d’elements, tots naturals. Els blancs, verds i liles de la flor aporten color, calidesa i dinamisme.

15


la orquídia

CAMBRIA

Orquídia exòtica amb elements més rústics i que s’adapta a qualsevol tipus de decoració.

16


feng shui

EL FENG SHUI AL DORMITORI PRINCIPAL i El dormitori és l’habitació més personal de la casa i és molt important que hi hagi un bon Feng Shui, doncs així es milloren la riquesa, la salut, la felicitat i les relacions sexuals. Hi ha d’haver una sensació de pau i benestar i sobretot, proporcionar el descans adequat per mantenir el romanticisme a les nostres vides, la qualitat del descans és de vital importància per la nostra felicitat, salut i productivitat.

Text Eva Andreu


al dormitori principal

E

l lloc més adequat per situar el dormitori principal és a la part posterior, allunyat dels sorolls del carrer. Mai ha d’estar entre la cuina i el menjador perquè no permet un bon descans. Les formes quadrades o rectangulars són les més adients per aquesta estança doncs permeten la màxima circulació del Chi. No ha de ser massa gran però sí suficientment ample per tal de que aculli l’atmosfera romàntica que hi ha de fluir. Si el dormitori té bany o vestidor, ha d’estar sempre separat per una porta o mampara i mantenir-ho sempre ben ordenat. Pel que fa a la ubicació del llit, la premissa principal és que tant els peus com el capçal no estiguin en línia amb la porta doncs provoquen inquietud. Si el llit no deixa visible l’entrada, la solució passa per penjar del sostre una esfera de vidre entre l’entrada i el llit. L’ideal seria situar-lo en diagonal respecte a la porta per tal de que la energia flueixi més bé. Sempre hem de tenir una bona visibilitat de la porta, i el llit ha d’estar recolzat sobre una paret ferma i mai sota una finestra perquè provoca inseguretat .

19


S

i un llit està al costat d’una finestra cal procurar deixar suficient espai entre ells perquè hi tingui cabuda una tauleta de nit o una cadira. En general, quan el cap està orientat al nord , es reforça la salut i la vitalitat, i permet recordar el que hem somiat i entendre-ho millor, és sens dubte, la millor situació per dormir.

20


al dormitori principal

De tota manera, l’orientació al sud afavoreix la intuïció i pot estimular els somnis i la memòria. L’orientació a l’oest tendeix a alentir la vida i és útil quan l’estrès ens provoca neguit i insomni. Per contra, l’orientació cap a l’est , tendeix a accelerar la vida, ajuda a vèncer la peresa i la depressió.

21


al dormitori principal

O

rientacions al nord-est, nord-oest, sud-oest i sud-est combinen les qualitats d’ambdues orientacions. No hem de col.locar , en cap cas, el llit sota un sostre baix, inclinat o amb bigues , perquè pot provocar mals de cap, malalties, nerviosisme, malentesos a la parella, i inclús problemes econòmics i professionals. Si no podem evitar aquesta situació, la solució és col.locar dos flautes de bambú al sostre. I seria òptim elevar el llit del terra per tal de que circuli l’aire. Han de ser materials naturals com la fusta, però si són metà.lics hem de vigilar que no estiguin a prop de radiadors o escalfadors elèctrics. El capçal del llit ha de ser més alt que el dels peus.

22


viatges

Quan la sireneta  mira la ciutat Sí, també la sireneta, icona de la capital danesa que dóna discretament l’esquena al mar i protagonista del conte d’Andersen, sí, la sireneta també…però seria agosarat dir que Copenhague és la ciutat del nord d’Europa més mediterrània? Agafem una bicicleta del calaix de la imaginació i comprovem-ho.

Text Natàlia Hospital


copenhague

L

a capital de Dinamarca contradiu la idea que tenim de que la gent del nord d’Europa té el costum de quedar-se a casa, Copenhague és una ciutat en constant ebullició i amb un bagatge històric i cultural impressionant que sap que les hores de sol i els dies sense pluja s’han d’aprofitar. Aquest viure els moments que escassegen es reflecteix fidelment l’1 de desembre, quan la ciutat es desperta de sobte ignorant l’hivern... algun ajudant del Pare Noel, suposem que l’encarregat de les llums, puja el diferencial de la ciutat i explota el Nadal amb una intensitat que s’ha de viure. És gairebé un esforç col. lectiu on fins i tot les dues grans marques de cervesa del país, Calsberg i Tuborg, s’uneixen per treure al mercat la “cervesa de Nadal”...Una festa! 25


copenhague

26


E

ls danesos de Copenhague, amb un caràcter extremadament respectuós amb la ciutat (neta, amb un transport públic excel. lent i de puntualitat admirable) i molt sensibilitzats amb el medi ambient, lluny d’actituds tancades com les d’habitants de països veïns, són amables, extravertits, lliberals i “festeros” (algun viking portava gens llatins...?!) Amants de les tradicions, cosmopolites, oberts, hospitalaris i... escandinaus, reben al turista de la mateixa manera que a ells els hi agradaria ser rebuts. Gaudir del smorebrod( l’equivalent del brunch anglès) amb pa negre i mantega, salmó i arengada marinats o fumats, ous remenats i els embotits típics del país, d’un tour pels seus canals, dels molts cafès que hi ha escampats per la ciutat, del seu mundialment famós Festival de Jazz...és, si més no, temptador. ¿...Serà per tot això i per moltes coses més que la revista Monocle la va catalogar segona en la taula de les 20 millors ciutats per viure-hi?

27


copenhague

Llocs d’interès

El Tívoli, imprescindible. Un dels parcs d’atraccions, per a petits i grans, més antic del món.

Cafè Bankerat. Bon menjar i bon cafè en una atmosfera metropolitana. El carrer Stroget, un carrer peatonal que es va construir fa 90 anys sota el que ara és el cor de la ciutat.

El castell de Rosenborg Slot, just al centre de la ciutat amb jardins oberts al públic. Nyhavn. Les famoses cases de diferents colors. Veure la ciutat des dels canals que surten d’aquí és una molt bona opció.

El palau Amalienborg, la residència de la família reial.

Una excursió al castell de Elsinore, on transcorre Hamlet. La ciutat lliure de Christiania, un barri “hippy” a Copenhaguen.

Den lille havfrue. L’estàtua de la sireneta.

28

Lobben, una sala de concerts d’ambient més alternatiu. La cerveseria Calsberg i el seu museu.


paisatgisme

C.M.B Edicions per Botanicum

E

stic prenent un cafè. A la taula del costat dues senyores parlen. Dedueixo que són amigues de sempre però que no es veuen sovint. Una d’elles comença a parlar apassionadament, explica una història personal que no puc evitar escoltar. Amant de la jardineria i dels animals, la més gran li comenta a l’altra que finalment té el jardí que sempre havia somiat, que el seu marit li ha fet el regal més gran, el que sempre havia desitjat des de que en un viatge a casa d’uns amics a Alemanya, va quedar fascinada per la seva piscina, però no per una piscina qualsevol, per una piscina natural!. La seva amiga l’ escolta amb interés i jo, des de la meva taula també... ­— Va ser el regal de noces d’argent...tornar de vacances, arribar a casa i veure un estany al bellmig del jardí. M’ hi vaig apropar i en Manel em va convidar a banyar-nos-hi. —Banyar-vos-hi?! - li diu l’amiga incrèdula. —Sí, és diu Biopool i és una piscina natural d’aigua clara i neta. La dona li continua explicant que sota l’aparença d’un estany, el Biopool recrea un petit ecosistema al jardí de casa. 34


una piscina natural

­ És com quan hi havia el costum de banyar— se als rius i als llacs, sense els inconvenients del clor i dels productes químics de les piscines convencionals. Els animals que hi habiten i les plantes estan en una zona més plana, és on hi hem posat un salt d’aigua, molt relaxant...i al costat, una petita plataforma de fusta per prendre el sol. L’amiga  li pregunta –i he de confessar que jo també m’ho estava preguntant- on és banyen, perquè amb la vegetació, les plantes aquàtiques i alguna granota, això de banyar-se... —La zona de bany -explica- està lleugerament allunyada de la zona de vegetació, és més profunda i molt neta, doncs  una de les funcions de l’altra zona, es netejar i filtrar l’aigua de manera natural. Impressionant, penso. 

—És una experiència que ens està donant moltes satisfaccions i que, ja em coneixes, això de poder fer volar la imaginació per anar-lo fent més nostre cada dia no té preu. Ara estem posant uns joncs al costat de la tarima de fusta i més endavant volem fer una petita zona de bany per la canalla. – diu... 35


una piscina natural

Quan marxo, continuen parlant i tinc la sensació d’haver après que una piscina natural, a més de ser mediambientalment sostenible, és un treball de jardineria, paisatgisme i  botànica. Un obsequi pels nostres sentits i també pel jardí. Miro enrera. La dona parla pel  mòbil : —Manel, amb la Maria vindrem a fer un bany abans de dinar. Somric, a mi també m’agradaria. 36


moda

EL DIA DEL CASAMENT ÉS EL DIA EN QUE LA DONA VOL ESTAR MES ESPLÈNDIDA. AQUESTA ÉS LA ÚNICA IDEA QUE GUIA LA CREACIÓ DE MARIA TERESA RAICH. EL VESTIT HA D’ENALTIR A LA NÚVIA DE MANERA NATURAL, SENSE ARTIFICIS.

Text www.campoysinergias.com


F

ruit de la llarga tradició en el món de la moda de la família Raich, neix Novia D’Art al 1967 al cor del emblemàtic barri de Gràcia, a Barcelona. La innovació dels seus dissenys va gaudir d’una immediata acceptació  a la societat  barcelonina de l’època i va suposar l’inici d’una carrera empresarial que es perllonga fins als nostres dies amb el mateix èxit d’aleshores.      Novia d’art, que des de els seus inicis va destacar per la elegància i originalitat dels seus dissenys, va viure el relleu generacional amb l’arribada de la Marta i de la Maria Teresa Raich.      Maria Teresa Raich, dissenyadora de Novia d’Art, aporta a la firma la joventut i el dinamisme necessari en el sempre canviant món de la moda, modernitzant-la  i afavorint la seva projecció internacional.      S’estrena  una etapa que porta a la firma a viure el seu millor moment i a iniciar una més que consolidada  expansió internacional participant a les plataformes més rellevants de la seva especialitat.      Maria Teresa Raich, formada al bressol de la tradició familiar, es defineix com una persona dinàmica i treballadora, en constant recerca de nous teixits, textures i línies  depurades que estilitzin i accentuïn  la figura femenina a través de patrons perfectes i faldilles de lleuger volum.      El seu objectiu: descobrir la personalitat de la núvia amb naturalitat, frescor i glamour. El seu disseny es basa en el bon tall i l’ús de teixits amb volum com els mikados, el ras, els crepes, la seda i el tafetà, amb múltiples drapejats, arrugats, malprisats...que dibuixen una núvia esvelta i estilitzada.      Els colors que utilitza pels seus dissenys són el marfil, el cru, el beige, el daurat i les petites pinzellades de color combinades amb el marfil. 43


novia d,art

...Què és el Romanticisme? És la nova i sensible col.lecció concebuda per Maria Teresa Raich des de la seva sensualitat en el pensament, creant en llibertat peces plenes de vaporositat i subtilesa en tota la seva expressió... Per tercer any consecutiu hem pogut veure Novia D’Art a la passarel.la Gaudí Núvies, i la seva proposta pel 2009 s’inspira en la sensibilitat i vaporositat de la Grècia Clàssica i ve definida per estilosos vestits plens de senzillesa i amb alts continguts en detalls. La romàntica i blanca col.lecció Novia D’Art 2009 amb més de 100 models es caracteritza per: cintures imperi i escots paraula d’honor, llargs subtils amb materials vaporosos, bambula en gasa de calma, xantillins, garza prisada, exclusiva de Novia D’Art, pinzellades de vellut lila, blau i marró xocolata, abundants sensacions romàntiques en formes i suaus teixidures, riquesa en fermalls de SWAROWSKI i teixits prisats i Soley ...i totes aquelles sensacions que evoquen a l’estat superior del sentiment romàntic.

44


El te

ASSAM Cast iron tea press by Bodum

(T) de tendències

herència d’orient

Discretament ha arribat la tardor i discretament marxarà...El fred i la calidesa de l’hivern agafaran el relleu. Gaudim dels dies més curts i de les hores a casa amb la companyia d’un te elaborat a consciència, i fem que quelcom aparentment tan senzill (sols aparentment!) com obsequiar-nos amb una tassa de la infusió per excel.lència esdevingui un moment màgic.

text Natàlia Hospital


el te: herència d’orient

CHAMBORD Tea pot by Bodum

E

l te, la infusió en majúscules i de tradició mil.lenària, arriba a Europa el segle XVII adaptant-se ràpidament a aquesta societat tan dispar del seu lloc d’origen, Àsia. Costum social –pensem en la Gran Bretanya i el famós “Afternoon Tea”- que ja no hi entén de classes (l’època Victoriana queda molt lluny) però si de plaer individual i d’experiència social. Caldria molta tinta per explicar-ho tot sobre aquesta beguda, la segona més consumida després de l’aigua. Imaginem-nos la cultura oriental, imaginemnos la Xina, imaginem Japó. Imaginem que som capaços de reproduir, pel plaer de fer-ho, la cerimònia del te, l’esperit Zen, la voluntat de gaudir del moment, imaginem que som capaços d’aprendre del saber oriental quelcom tan senzill i alhora tan ple de sentit com és el fet de gaudir del te.

47


el te: herència d’orient

Gaudim de les més de 3000 varietats de te i de tots els accessoris relacionats amb el seu consum que trobem al mercat. Fem del ritual del te una afició, i deixem-nos encomanar per l’esperit de respecte, amabilitat i hospitalitat que des de Orient regeix aquesta cerimònia. A Domènech Mobles trobarem tots els accessoris que vesteixen l’entorn del te, des del que envolta el moment de prendre’l fins a tot el que necessitem per la seva preparació i perfecta conservació. L’elaboració del te, i cada tipus de te té la seva manera de ser preparat, és el primer pas en aquest camí mescla de fet social, filosofia, cultura, salut i benestar. by Villeroy & Boch

Al voltant d’una tassa de te es genera un món de sensacions que podem viure ara que el dia és més curt i ve de gust estar còmodament a casa. Prenguem (en els dos sentits del verb) el te com a pretext per convertir un moment del dia en un fluir de sensacions. Creem un espai personal, relaxant, càlid i gaudim del ritual del te i de la seva màgia. A mesura que ens endinsem al món del te volem saber-ne més i conèixer millor aquest atractiu, suggerent i apassionant art d’arrelament cada cop més gran a la nostra societat.

48

ASSAM Tea pot by Bodum

OTTONI Water kettle by Bodum


animàlia

un terrari a casa Iguanes, pogones, camaleons, serps i fins i tot taràntules i escorpins són ja avui en dia uns molt bons companys per a moltes persones, ja que són animals totalment socials i gens perillosos. Text per Eduard Domingo de Nature Center


A

ctualment podem trobar una àmplia varietat d’espècies de rèptils provinents dels millors importadors i fins i tot, ja s’aconsegueix que moltes espècies es reprodueixin en captivitat en el nostre territori. Cal recordar que totes les espècies que es comercialitzen són espècies no protegides, i que per tant, no tenen cap problema per la seva adquisició. Quan ens decidim a tenir un terrari a casa nostra, cal tenir present que els animals que hi posarem són animals que provenen de països amb ambients càlids o molt càlids i que per tant, requereixen d’unes condicions especials pel seu manteniment que només podem aconseguir a través d’una bona adequació dels terraris. La funció principal dels terraris és convertir-se en l’eina adequada per assolir una temperatura, una humitat i una ventilació adequada i adient per a cada tipus d’espècie. Per tal d’adequar un terrari correctament trobem al mercat una àmplia gamma de productes i accessoris que faran del nostre terrari un espai idoni perquè es desenvolupi el nostre animal. Caldrà escollir correctament les dimensions i el tipus d’ambientació en funció de l’animal que hi tinguem, per exemple, en el cas de les pogones, necessiten un indret d’un caire més desèrtic, per altra banda, un camaleó, requereix d’un espai molt més humit que s’assembli a les jungles. Tal i com hem dit anteriorment, la temperatura és un dels elements clau cal controlar. Per tal d’assolir la temperatura desitjada utilitzem el termòstat, que ens mostrarà la temperatura interior del terrari. 51


un terrari a casa

P

er tal d’adequar la temperatura tenim accessoris com les bombetes calefactores, les estores elèctriques, o les pedres calefactores. Seguint amb els elements essencials d’un terrari, trobem la humitat.. Hi ha espècies que requereixen que no hi hagi humitat, com és el cas de les pogones, uns llangardaixos que viuen en els indrets més calorosos de deserts. Per altra banda, les iguanes o els camaleons que requereixen d’un elevat grau d’humitat en el seu terrari. Per proporcionar aquest grua d’humitat trobem diversos sistemes: l’humidificador que s’encarrega de deixar una boirina d’aigua pel terrari, o també podem recórrer a un sistema tancat d’aigua a través d’un accessori que simula un petit salt d’aigua i aprofita per circular de manera constant l’aigua del terrari, animals com les iguanes, els camaleons o les mateixes serps aprofiten aquests espais per beure i banyarse. La majoria dels rèptils requereixen percebre rajos UVA, per això, és necessari tenir molt present el material d’il·luminació. Gràcies a aquesta energia són capaços d’assimilar els aliments que reben. Al mercat hi ha una àmplia gamma de fluorescents que permeten aproximar-se al màxim possible a la intensitat de rajos que necessiten els rèptils. Des dels centres especialitzats recomanem informar-se correctament de quin tipus de fluorescent es requereix i de renovar-los de manera periòdica cada any, ja que van perdent la seva intensitat de radiació. En el moment de preparar el terrari, cal adaptar-lo en funció de l’espècie que hi tinguem al seu interior. Per tal d’omplir la base

52

del terrari trobem diversos tipus de sorres mineralitzades, que serveixen de complement alimentari, o diferents tipus de turbes i escorces de pi, coco o faig. També es recomanen construir un petit refugi pels animals a través de la col·locació de pedres ja preparades o d’altres col·locades manualment, tenint molta cura en el moment de la seva col·locació. Finalment, ambientarem el nostre terrari amb troncs i plantes (naturals o artificials) que podem trobar al mercat. Per tant, el muntatge i manteniment del terrari és molt senzill, ja que els rèptils són per naturalesa uns animals molts nets. Pel que fa a l’alimentació dels nostres animals, trobem que necessiten dos tipus d’aliments. En primer lloc, podem trobar menjar granulat adaptat a cada edat i tipus de rèptil. I per altra banda, també s’alimenten d’aliments vius: grills, zozobes, tenebris i fins i tot cries d’animalons més grans com és el cas de la serps. Tots aquests tipus de menjar es poden trobar fàcilment als centres especialitzats en rèptils, amfibis i similars.Cal dir que a dia d’avui trobem molts veterinaris preparats per aquestes espècies i poden proporcionar tractaments antiparasitaris o intervencions quirúrgiques en cas de necessitar-ho. Els professionals recomanem visitar el veterinari per tal de controlar possibles problemes de pell o d’aparició de fongs. Finalment, només recordar que tots els rèptils que arriben a les nostres llars no tenen cap risc per la persona, ja que els animals de risc només poden estar controlats en nuclis zoològics o centres exclusius dedicats als rèptils.


gastronomia

Alexandre

Sunyé i Serra

Obté el títol de tècnic especialista en explotacions hoteleres a la prestigiosa escola d’hoteleria i turisme de Manresa, Joviat. La seva formació passa per locals de prestigi com La Torre del Remei (1* Michelin) , el grup Tragaluz o bé com a director de diferents restaurants. Actualment és propietari i dirigeix l’assessoria que porta el seu nom, amb serveis com la confecció de cartes personalitzades per a cada client, planificació i escandall de tots els plats de la carta; elaboració de cartes per a hotels, restaurants i càterings; desenvolupament, recerca i confecció de productes relacionats amb la gastronomia; disseny, distribució d’espais i maquinària per la cuina i assessorament en el disseny del local.


Alexandre Sunyé i Serra

“Sashimi de ceps, figues, aire de pebrots del vidre, flors i herbes.”

>Elaboració En un pot, infusionarem l’aigua i els pebrots del vidre durant 10 minuts a foc molt suau. Posteriorment deixarem infusionar fora del foc 10 minuts més, colarem amb una gassa per obtenir el suc. Al suc li afegirem la lecitina de soja. Amb l’ajut d’un túrmix triturarem per la part superior, aconseguint un escuma lleugera que anomenarem aire. Deixarem estabilitzar el nostre aire uns 5 minuts. Tallarem les figues a vuitens. També els ceps a fines làmines. Amanirem els ceps amb l’oli, la sal d’escates, el pebre negre i un rajolí de llimona. >presentació Disposarem els ceps en filera d’un, hi recolzarem les figues, les herbes silvestres, les aromàtiques i les flors. Disposarem també una mica de sal d’escates damunt les figues per tal de contrastar el salat amb el dolç . Finalment salsejarem amb el nostre aire de pebrots del vidre.

>Ingredients per a 4 persones

·200gr de ceps frescos ·100gr de figues ·150gr de pebrots del vidre ·150gr d’a igua mineral ·1c.s. de lecitina de soja ·Sal d’escates ·Llimona ·Pebre negre ·Oli verge extra ·Flors de camp comestibles ·Herbes silvestres i aromàtiques.

57


Alexandre Sunyé i Serra

“Gaspatxo translúcid de síndria, ravioli de gamba i mató del seu suc”

>Elaboració Deixarem en remull les llesques de pa amb la sal. Ho afegirem a la thermomix junt amb els altres ingredients i triturarem. Esperarem a que la polpa pugi a la superfície. La retirarem , obtenint un suc translúcid, el tamisarem per retirar les impureses. Refredarem el suc a la nevera. Retirarem els caps de les gambes i reservarem. Pelarem les cues i netejarem. Aixafarem les gambes individualment dins d’una bossa, i farem petits carpaccios. Congelarem per així poder treballar-los millor quan anem a fer els raviolis. Piquem les verdures i les ofeguem. Una vegada ofegades hi afegirem el tomàquet i una mica de sal, sofregirem i finalment hi afegirem els pinyons torrats. El resultat final serà el nostre farcit per als raviolis. Traurem els carpaccios de gamba del congelador i els deixarem atemperar una mica, obrirem les bosses i disposarem una mica de farcit al centre de cada carpaccio. Tancarem formant un ravioli. Picarem les verdures, sofregirem l’all i la ceba i afegirem els caps de les gambes. Mullarem amb fumet i deixarem bullir 5 minuts. Colarem, i obtindrem un brou, el tamisarem, hi afegirem la gelatina. Repartirem el suc en quatre plats sopers i els refredarem a la nevera fins a obtenir un mató .

58

>Ingredients per a 4 persones >Pel gaspatxo ·1/2 síndria italiana ·1/2 ceba ·1 cogombre ·1 grill d’all ·1 pebrot vermell ·1/4 aigua mineral ·2 llesques de pa sense crosta ·5cl d’oli verge extra ·2 cl de vinagre de xerès ·Sal >Pel ravioli ·4 gambes vermelles grans ·1/2 ceba tendra ·1/2 pebrot vermell ·1/2 all picat

·1/2 tomàquet ratllat ·10 grams de pinyons torrats ·Oli ·Sal >Pel mató ·Els 4 caps de les gambes ·1/2 ceba ·1/2 all picat ·10 cl de fumet de peix de roca ·Oli ·Sal ·1 fulla de gelatina >Decoració ·Flors comestibles ·Sal Maldon

>presentació El nostre suc de gaspatxo translúcid l’introduirem dins d’una jarreta de vidre. A sobre de cada mató disposarem un ravioli que haurem enfornat 1 minut a 180º . Decorarem amb les flors, una mica de sal maldon i un rajolí d’oli verge extra pel voltant. Per últim salsejarem amb el gaspatxo de síndria translúcid.


Alexandre Sunyé i Serra

“Ajo blanco, cansalada ibèrica a baixa temperatura i caviar Beluga 00 “ >Elaboració Remullarem les llesques de pa amb l’aigua. Triturarem les ametlles i l’all fins a obtenir una pasta uniforme, amanirem amb l’oli, el vinagre i la sal. Triturarem bé, afegirem la resta de l’aigua fins a obtenir una crema espessa però fluida. Reservarem a la nevera. Tallarem la cansalada a trossos iguals d’uns 50gr. Introduirem la cansalada amb la resta dels ingredients a la bossa, cadascun individualitzat. Tancarem les bosses al buit. Submergirem les bosses en una olla amb aigua a uns 60ºC durant unes 12 hores. Transcorregut aquest temps, obrirem les bosses i deixarem refredar els trossos de cansalada en un bol. >Ingredients per a 4 persones

>presentació En una paella ben calenta marcarem els trossos de cansalada per tots els costats. Disposarem en un plat soper una mica d’ajo blanco ben fred. Col. locarem la cansalada al damunt, salsejarem amb una mica d’oli de la cocció de la cansalada pel voltant. En una Cantonada de la cansalada posarem el caviar. Decorarem amb els gerds, les flors i una mica de sal Maldon.

>Per l’ajo blanco ·150gr de pa zblanc espès ·75gr d’ametlles zpelades ·1 dent d’all ·5 cl d’oli zverge extra ·1 cl de vinagre zde xerès ·30 cl d’aigua amineral ·Sal

>Per la cansalada ·200gr de zcansalada ibèrica ·10 cl d’oli verge ·4 branquetes de ·Romaní fresc ·8 grans de zpebre negre ·4 bosses de buit ·40gr de caviar abeluga 00

>Decoració .Flors comestibles .Sal Maldon ·4 gerds frescos

59


Alexandre Sunyé i Serra

“Orxata tractada com una sopa freda, torrada de brioix i sorbet de raïm” >Elaboració Rentarem diverses vegades les xufles per eliminar les possibles restes de sorra. Un cop netes, les introduirem a l’aigua perquè s’hidratin, hauran de romandre macerant almenys 12 hores. Transcorregut el temps de maceració, llençarem l’aigua, les rentarem una altre vegada i les triturem a la thermomix juntament amb el sucre i 1/2 litre d’aigua mineral. El resultat el passarem per una gassa, premsarem bé per treure tot el suc i refredarem a la nevera. Tallem les vores dels brioixos i les seves puntes per obtenir un rectangle. Fregirem els rectangles amb oli d’oliva i els escorrerem amb paper absorbent, els reservarem. Pelarem el raïm i traurem les llavors. Barrejarem el raïm amb el suc de llimona i el courem amb l’aigua i el sucre (almívar lleuger). Un cop cuit, l’escorrerem i el triturarem amb una mica de l’almívar tenint en compte que ha de quedar polpa. Colarem i reservarem al congelador.

>presentació Introduirem l’orxata en una gerra pel seu posterior servei a la taula. Disposarem els brioixos en una safata de forn i els cobrirem de sucre, posteriorment els cremarem amb un bufador o bé amb una pala de cremar. Un cop cremats els brioixos, els disposarem al fons d’un plat soper. Disposarem el sorbet de raïm damunt de cada brioix, decorarem amb els germinats i les flors. Servirem l’orxata per voltant.

60

>Ingredients per a 4 persones

>Per l’orxata ·100gr de xufles ·75gr de sucre blanc ·1/2 l. d’aigua mineral >Per la torrada xde brioix ·4 brioixos de 50 grams ·20gr de sucre blanc ·20cl de llet ·1 branca de canyella

>Pel sorbet de raïm ·500gr de raïm blanc ·1lt d’aigua mineral ·200gr de sucre blanc ·El suc de mitja llimona ·6gr d’estabilitzant


recomanem

62


recomanem

63


esports

Ballant amb l’aire El paracaigudisme, una descàrrega d’adrenalina que permet apropar-nos al somni més antic de la humanitat: poder volar. text Panema du Souza


paracaigudisme


paracaigudisme

T

ot i que és a la Xina on neix la idea del paracaigudisme, hem d’esperar fins al segle XV a que Leonardo da Vinci, considerat el pare del paracaigudisme, assenti les bases de l’aeronàutica, no obstant això serà al 1916 quan Fausto de Veranzio dissenyi el primer paracaigudes, similar al que s’utilitza actualment per a la pràctica del paracaigudisme esportiu. L’autoria del primer paracaigudes de cúpula de seda que es podia empacar li correspon al francès J.P.Blanchard (1785), i el primer salt el va fer el també francès A.J.Garnerin, al 1797. El paracaigudisme com a esport al aire lliure, és una tècnica de salt (des de un avió, helicòpter o globus) que reuneix


paracaigudisme

diferents modalitats, tot i que no hem d’oblidar que de la mateixa manera que es pot practicar amb finalitats esportives, també és un mitjà de transport, sobretot en el terreny militar.El paracaigudisme engloba diferents modalitats i una mateixa base les regeix a totes: salt de l’avió, maniobrar i controlar el cos durant la caiguda lliure, obertura del paracaigudes, maneig del mateix i aterratge. Caldrà tenir més de 16 anys, estar en bona forma física i haver realitzat algun curs preparatori. Per iniciar-se en la caiguda lliure, per exemple, el curs recomanat és el “salt tandem”: un salt de 4000 metres unit a l’instructor que és qui controlarà la situació.


paracaigudisme

“Per practicar aquest esport potser cal ser un agosarat, però de ben segur que no deixa indiferent als amants de les emocions fortes ni als que des de terra ferma contemplen el ball de colors i formes que se’ns brinda des del cel.”

É

s necessari un equipament que inclogui doble paracaigudes, el principal i el de reserva, així com ulleres, casc, altímetre i un sistema d’obertura automàtica d’emergència. La pràctica d’aquest esport, pel que fa a l’època de l’any, únicament ve determinada per les condicions atmosfèriques. Les modalitats més practicades en caiguda lliure són el vol en formació, l’estil lliure, les grans formacions i l’sky surfing. Modalitats que es realitzen amb el paracaigudes obert són: precisió, on s’ha de caure el més

a prop possible d’un blanc-objectiu i el Treball relatiu de Velam , grups de paracaigudistes que creen diferents formes ajuntant les veles. Malgrat ésser aquestes modalitats les més comunes cal també esmentar el salt B.A.S.E, que es realitza des de plataformes fixes, el Tracking (desplaçament horitzontal) o el Swooping, on el paracaigudista recorre llargs trams arran de terra, tot i que si es practica a l’aigua és molt més espectacular i també més segur.


motor

X-Bow el primer cotxe de KTm

L’ X-BOW NO ÉS ÚNICAMENT UNA MÀQUINA DE COMPETICIÓ, AMB LES SEVES MODERNES TECNOLOGIES I EXCEPCIONALS SOLUCIONS, ESTÀ MOLT MÉS ORIENTAT A CONDUCTORS ESPORTIUS QUE BUSQUEN UNA EXPERIÈNCIA DE CONDUCCIÓ PURA. CONDUIR UN KTM X-BOW ESDEVÉ UNA PRÀCTICA AMB UNA IMMEDIATESA QUE SOLS ES POT SENTIR A BORD D’UNA MOTOCICLETA.

text www.ktm.es


x-bow

Fascinació i alta tecnologia Disseny agressiu i potencial esportiu l’ X-Bow no és solament una fita en els més de 50 anys de la història de la marca KTM, també suposa una nova referència en el petit però elitista segment de cotxes esportius radicals lleugers. Aquesta excepcional posició és el resultat del concepte: pel seu primer cotxe, KTM fa servir els millors materials, alta tecnologia i el coneixement tècnic de socis com Audi o Dallara. El resultat és un cotxe esportiu homologat per circular per carretera que compte amb la tecnologia de competició, serveixi com exemple el monocasc de fibra de carboni. La producció començarà el primer semestre de 2008 i els clients rebran les primeres unitats poc temps després. El KTM X –Bow compleix amb l’homologació europea de producció de sèries curtes per circular per la via pública. 73


x-bow

Disseny i equipament Pel que fa al disseny, al X-Bow s’han incorporat moltes característiques que estan més associades a les motos que als cotxes. Tot s’ha reduït a la mínima expressió. Com a resultat d’aquest concepte clar i minimalista, el KTM X-Bow pot prescindir de nombrosos elements que normalment afegeixen complexitat i pes extra. El conductor tindrà informació en un display situat en un tablier ubicat entre el conductor i el passatger. Per tal d’oferir una major ergonomia a conductors de diferents alçades, els pedals són manualment ajustables. L’ X-Bow no té maleter. En el seu lloc, equipa una caixa d’emmagatzematge innovadora i portàtil pels documents del vehicle. L’equipament exigit per la llei es guarda en compartiments situats al reposapeus de l’acompanyant.

Seguretat i aerodinàmica Pel que fa a seguretat, el component crucial per protegir al conductor i al acompanyant és el sòlid monocasc de fibra de carboni (tecnologia de seguretat importada directament de la Fórmula 1). Aquesta estructura està complementada amb un crashbox a la part davantera del vehicle. El silenciador, que va muntat a la part del darrera del cotxe, també va ser dissenyat per actuar com a crashbox absorbint la força de l’impacte posterior. El conductor i l’acompanyant també estan protegits per cinturons de seguretat de quatre punts d’ancoratge, inspirats en el món de la competició. Les dos barres antibolcada, clarament visibles, estan hàbilment integrades a l’estructura del monocasc. El primer objectiu del X-Bow no va ser aconseguir unes velocitats extremes, si no optimitzar la dinàmica de conducció. Un pas cap el futur.

Extres

Juntament amb Danise, el reconegut especialista italià en indumentària per a motoristes, s’està creant una nova línia de peces de roba i cascos específicament pel KTM X-Bow. Aquests components intel.ligents estan dissenyats per assumir funcions que normalment són realitzades pel cotxe: protecció per fer front a les condicions atmosfèriques, climatització, i gràcies a la tecnologia integrada, inclús funcions d’oci i informació com ara sistema de so i telefonia mòbil. Preu: 45.850€


golf

etapa

del

Cuarto Paso: En lo alto de la subida Seguimos nuestro repaso del swing y este mes hemos llegado al final de la subida. No existe ninguna posición que garantice una bajada exitosa pero se deberían observar las siguientes características:

Text James Marshall (golf@lux360.com – www.jamesmarshall.com) Patrocinat per Pitch & Putt Sant Cebrià i Pitch & Putt Teià


etapas del swing

Claves 1 La varilla del palo paralelo a los pies y la línea bola

objetivo o ligeramente a la izquierda, así manteniendo su relación con la línea bola objetivo.

2 Las manos y el palo encima del hombro derecho. 3 La espalda apuntando hacia el objetivo. 4 El brazo izquierdo está alineado con los hombros. 5 Desde una perspectiva lateral el codo derecho debería estar alineado con la cadera derecha.

6 Cabeza del palo paralela al antebrazo izquierdo 7 Los dos codos deberían estar nivelados y puntando

hacia abajo y el triángulo que forman los dos antebrazos debería estar encima del aahombro derecho.

8 Desde la perspectiva frontal se debería observar que

el hombro izquierdo está bastante más desplazado a la derecha que la rodilla izquierda.

9 Ligera pérdida de la flexión de la rodilla derecha para maximizar el giro de las caderas.

10 El mantenimiento del ángulo de la espalda. 11 La rodilla izquierda se habrá desplazado levemente a la derecha y estará ligeramente a la derecha de la bola.

12 Debería existir la sensación de estar sentado encima de la pierna derecha.

13 Espacio entre las rodillas mantenido. 14 De la hebilla del cinturón para abajo sensación de

tener el peso centrado, de la hebilla para arriba peso detrás de la bola.

15 Ojos nivelados. 79


etapas del swing

Puntos a vigilar 1

Alargar demasiado el swing con los brazos, se corre el riesgo de volver a situar el peso en la pierna izquierda y perder la coordinación con la rotación del cuerpo.

2

Soltar el palo con los dedos.

3

Doblar demasiado el codo derecho.

4

El ángulo de los hombros respecto al suelo, el hombro izquierdo debería estar más cerca del suelo que el derecho.

5

Evitar desplazamientos excesivos de las caderas.


85


86


bellesa

“La gent sempre em pregunta quina actriu influeix en els meus dissenys. La dona que avui m’influeix..

segell personal segell personal

..és la dona que passa pel carrer. Són aquestes les persones les necessitats i vides de les quals s’han de comprendre”. Oscar de la Renta

Text Natàlia Hospital per Bel Perruqueria


l

segell personal

E

l saló de perruqueria és una constant desfilada, és una pasarel.la de vida allunyada dels fastos que abriguen algunes de les presentacions socials del que anomenem moda i que a vegades, no sempre, més que apropar-se a la realitat social, s’allunya d’ella ignorant que la dona que es vesteix, es pentina, treballa...no és aquella que camina per la catifa vermella gratament enlluernada pels flashos. Si bé és cert que observar l’estètica d’aquestes cel.lebracions pot ser agradable pels sentits, la realitat queda molt lluny. Contacte, comunicació i empatia han de suplir allò que al client li és pràcticament aliè. En una perruqueria hi ha d’haver un contacte real amb el client, interpretant el que vol, suggerint i assessorant, mai imposant...deixar fluir la llibertat per assolir la comoditat i així, la seguretat i l’autenticitat. No és frívol ni superficial parlar de la importància de la imatge, parlem de sentirse còmode amb un mateix. Fins hi tot les tribus urbanes més anàrquiques marquen el seu estil amb el vestit i el pentinat, fins hi tot els més espirituals marquen el seu estil, el seu segell, la seva marca amb el vestit i el pentinat, a la “naturalitat” del moviment hippy hi ha imatge.


segell personal

L

’estilista té les eines per interpretar el que la dona o l’home vol, i posa l’art i la tècnica al seu servei, de prop, cara a cara, amb el diàleg, des de la independència, des de la quotidianitat, aportant solucions i entenent que lluny d’uniformar s’ha d’interpretar a cada client com a únic. La personalitat ens defineix, i juntament amb la imatge ens apropa al món, l’estilista ho sap, ho respecta i entén que avui, malgrat pertànyer a un grup social, a un altre o a cap, cada client és únic i té una vida que al estilista no li ha de ser aliena, perquè quan torni, l’estilista voldrà que en aquest impasse de temps hagi pogut aportar quelcom que hagi fet que el client s’hagi pogut sentir millor.


KĂŠrastase


il.lustraci贸

per Kiku Roure

93


joves artistes

ALBERTO ROMERO “Basta mirar algo con atención para que se vuelva interesante” Eugeni d’Ors.


alberto romero

Soy licenciado en Bellas Artes

por la facultad de Sant Jordi de Barcelona donde recibí diversas becsas de carrera entre otras, la que otorga la Fundación RodriguezAcosta de Granada o la de El Paular de Segovia. Emancipado ya de la tutela académica, emprendí la búsqueda personal del territorio donde debía transcurrir mi camino y donde hallar el foco que pudiera concentrar mi mirada sobre aquellas cosas o situaciones con suficiente poder para poder ser contadas.

95


alberto romero

En ese periodo de maduración pictórica el pintor y escultor Antonio López García se ha convertido en un apoyo y referente innegable para mi persona y mi obra. Las diferentes becas y cursos impartidos por él a las que he asistido desde el año 2000, la última este mismo verano en Ávila,

han dejado en mi una profunda huella. Ese espacio personal donde contar historias, lo encontré en mi entorno más cercano, es decir en mi vida, que en su esencia no deja de ser tan universal y común como la vida de toda la humanidad. Por eso cuando mi mirada se recrea en un tiesto con un tallo medio seco, en un plato con restos de comida, en las vividas manos de mi abuela, en definitiva, en los actos más cotidianos llenos de aparente normalidad y sencillez...

...vuelvo a ver y sentir el misterio del universo que tantas veces a maravillado y asustado al ser humano.


alberto romero

Toda esa búsqueda pictórica desarrollada en el terreno de la representación realista, me ha llevado a lo largo de estos años a trabajar con diferentes galerías repartidas por el Estado, como la galería Juan Amiano de Pamplona o la galería Nolde de Navacerrada, entre otras.

97


alberto romero

“Próximamente presentaré en Madrid en la Galería Estampa (diciembre), y en Ginebra y Barcelona con la Sala Parés (abril/mayo) el fruto del trabajo realizado estos últimos años.”

98



LUX360 12 OCTUBRE 2008