Page 1

Matèria de Música Professor Luis Romo

Montserrat Caballé Bizcarri Serna, David 1r B ESO Nº4

Escola Casal dels Àngels L’Hospitalet de Llobregat, curs 2012-2013


Música

ÍNDEX PART I: INVESTIGACIÓ 1. Presentació del treball

pàg. 3

2. Contextualizació del treball

pàg. 3

3. Informe d’investigació

pàg. 4

3.1 Naixement i mecenatge dels Bertrand 3.2 El Conservatori del Liceu i l´examen final 3.3 Primeres actuacions 3.4 Itàlia-Basilea-Bremen 3.5 Debut al Liceu 3.6 El triomf mundial 3.7 Plenitud: les dècades del 70 i dels 80 3.8 Últim acte al Liceu 3.9 La diva es reiventa 3.10 Els seus papers preferits 3.11 Discografia

pàg. 4 pàg. 5 pàg. 6 pàg. 7 pàg. 8 pàg. 9 pàg. 10 pàg. 10 pàg. 11 pàg. 13 pàg. 14

4. Connexió amb altres matèries

pàg. 17

4.1 Connexió amb Geografia i Història 4.2 Connexió amb les Arts Plàstiques 4.3 Connexió amb les Belles Arts 4.4 Connexió amb les Llengües 4.5 Connexió amb la Tecnologia 4.6 Connexió amb Informàtica

pàg. 17 pàg. 17 pàg. 18 pàg. 18 pàg. 18 pàg. 18

PART II: CONCLUSIONS 5. Què he après?

pàg. 19

6. Valoració personal

pàg. 19

6.1.vivències 6.2. La música al teu món

pàg. 19 pàg. 19

WEBGRAFIA I BIBLIOGRAFIA

2

pàg. 20


Montserrat Caballé

PART I: INVESTIGACIÓ 1. PRESENTACIÓ DEL TREBALL 1.1 L’objectiu del treball Aconsellat a nivell familiar i, ja que el darrer tema del nostre llibre de text tracta sobre la veu humana, per què no fer un treball d´investigació sobre una de les poques sopranos d´òpera, a més catalana, realment grans de les últimes dècades? Vull conéixer el perquè de la seva estreta relació amb el nostre gran teatre de Les Rambles: El Liceu. 1.2 Línies d’investigació Consultats els llibres sobre la biografia de l´artista de Robert Pullen i Stephen Jay-Taylor i un altre de Roger Alier, agafats en préstec de la Biblioteca Municipal de Santa Eulalia, la resta d´informació ha estat recopilada d´internet amb alguna visualització dels seus videos presents a la xarxa.

2. CONTEXTUALITZACIÓ DE LA INVESTIGACIÓ Dona temperamental, de gran personalitat i amb un sentit de l´humor molt peculiar, forja el seu caracter lluitador a la duríssima postguerra civil espanyola. Admiro, revisant la bibliografia consultada, l´esperit de lluita que ha tingut durant els seus inicis de carrera com a cantant que, per greus problemes familiars, tant econòmics com de salut del pare, gairebé l´obligen a deixar definitivament els seus estudis de cant, per poder ajudar a la seva família. Aquest esperit lluitador front les adversitats l´ha tingut sempre, i encara el té, malgrat els problemes de salut que sempre l´han acompanyat. En més d´una ocasió ha arribar a dir: “Al cap i a la fi, el que realment m´importa és la meva familia: és l´única cosa que he necessitat sempre”. És trist, encara que malauradament hi ha molts exemples, que una persona per a triomfar en la seva professió hagi de marxar fora del seu país per poder ser reconeguda professionalment i, tornar valorada i respectada. Remarcar també que, quan la majoria de sopranos, en la seva maduresa artística, es limiten a un grapat de papers poc compromesos, Caballé es va embarcar en l´exploració d´òperes relegades a l´oblit. La seva fama ha sobrepassat el món de l´òpera gràcies a la seva col.laboració amb el malaguanyat Freddy Mercury amb motiu de l´àlbum que promocionava la candidatura de Barcelona com a seu olímpica.

3


Música

3. INFORME D’INVESTIGACIÓ 3.1 Naixement i mecenatge dels Bertrand Maria de Montserrat Viviana Concepció Caballé i Folch va néixer a les nou de la nit del 12 d´abril de 1938 al carrer d´Igualada de Barcelona, prop del temple inacabat de la Sagrada Família, d´Antoni Gaudí. Aquesta data no concorda amb la data oficial del naixement de Montserrat, que consta a tot arreu com nascuda el mateix dia de l´any 1933. Els seus pares, Carles Caballé i Anna Folch procedien de famílies de clase mitjana (encara que la mare descendia d´una familia nobiliària valenciana) que les penúries de la guerra civil española havien deixat molt empobrides. La seva mare, per tal que pogués matricular-la al conservatori del Liceu, on en aquella època calia tenir una edat determinada per inscriure´s, havia falsificat la seva data de naixement, avançant-la cinc anys, aprofitant que Montserrat semblava més gran del que realment era. En tot cas, va ser admesa per aleshores director del conservatori, Pere Vallribera. Cal advertir que en aquella época (a principi dels anys 1950), encara no existía el carnet d´identitat que ara tothom ha d´esgrimir per qualsevol formalitat; en aquell temps només hi havia l´anomenada “cèdula d´identitat”, sense fotografía ni empremtes digitals i on els funcionaris que l´omplien, podien ésser fàcilment persuadits de canviar les dates oficials del naixement. La situació econòmica de la família, agreujada per problemas cardiacs del pare, va fer imprescindible que Montserrat es posés a treballar en un taller de fabricació de mocadors que hi havia al carrer de Petritxol (que tenia l´avantatge d´estar situat prop del conservatori del Liceu). A més, Carles, germà de Montserrat, nascut a la postguerra (1942), també havia de poder continuar els seus estudis. Però les coses es van anar agreujant fins que Alfred Folch, oncle matern de Montserrat, sereno de la Bonanova, es va adreçar als fills solters de l´industrial textil Eusebi Bertrand i Mata (José Antonio i Mercedes) i els hi va fer arribar una petició d´en Carles Caballé pare en què demanava un ajut que permetés a la seva filla de continuar els seus estudis musicals fins el moment que pogués obtenir un primer contracte. Els Bertrand sembla ser que van consultar el director del conservatori del Liceu, Pere Vallribera, el qual va avalar calurosament l´iniciativa, assegurant que Montserrat era una alumna brillant i que mereixia l´ajut proposat. Montserrat Caballé va tenir ocasió de fer una audició davant la família Bertrand i d´un grup selecte de personalitats de la vida musical, que incloïen el tenor wagnerià Max Lorenz, que cantava sovint al Liceu, i els pianistes Julius Katchen i Alícia de Larrocha. La majoria d´aquests artistes, després d´haver-la escoltat, van recomanar l´iniciativa de contribuir a la formació de la jove cantant i així, doncs, els Bertrand van ocupar-se no sols de la seva educació musical al conservatori del Liceu, sinó que també van facilitar-li un piano per practicar a casa i es van encarregar també de la formació del seu germà Carles al col.legi dels Escolapis. Més encara: van trobar una ocupació per al pare que fos compatible amb el seu estat delicat de salut.

4


Montserrat Caballé

Fig. 1 A l´esquerre, Carles i Anna, els pares de Montserrat.. A la dreta, Montserrat a l´edat de vuit anys, època de primeres lliçons.

3.2 El conservatori del Liceu i l´examen final Per a Montserrat, el resultat inmediat del patrocini dels Bertrand li va pernetre de tornar al conservatori del Liceu, a temps de començar l´any acadèmic 1950-1951, i als seus estudis de cant. L´única condició imposada (tot i que de manera informal) a aquest programa de mecenatge de cinc o sis anys i subsidi per a tota la família, va ser el compromís verbal que quan Montserrat esdevingués una gran cantant, si mai arribava, no deixaria de pensar en la seva ciutat natal i cantaria cada any al Gran Teatre del Liceu. Fou justament al conservatori on va conèixer les tres persones que van influir de manera més profunda en la seva formació musical: Eugenia Kemmeny, Conxita Badia i Napoleone Annovazzi. Kemmeny era una dona formidable, antiga soprano de papers wagnerians, d´edat avançada que, de jove, havia guanyat campionats de natació i atletisme a la seva Hongria natal, amb mètodes d´ensenyament a favor d´un sistema global de desenvolupament muscular i respiratori únic per a cada individu. Conxita Badia havia estat amiga íntima dels Bertrand i va ensenyar Caballé a compartir la seva creença, amplament expressada, sobre la “unitat” i universalitat de la música. L´actitud global de Badia, tan envers la música com envers la humanitat, sumada a la tècnica de la Kemmeny, és la base sobre la qual es recolza l´èxit de Montserrat. Annovazzi, responsable musical del Liceu durant els anys 1942-1953, a part d´harmonia, contrapunt i orquestació, la va orientar pel que fa al repertori més adient. Caballé va començar l´últim curs d´estudis normals el setembre de 1954; anava al conservatori matí, tarda i nit. Acabaria les classes de veu el juny de 1955. L´examen final era un concert amb les altres disset graduades d´aquell any. Encara que anava molt preparada, la data de la prova, el mes de juny de 1955, la va agafar força nerviosa. Quan li va tocar el torn, Montserrat va cantar amb la seva elegància habitual l`ària “Dove sono”, de la comtessa d´Almaviva, en Le nozze di Figaro de Mozart, l´ària final d´Amina “Ah, non creada mirarti”, amb la seva cabaletta “Ah non giunge”, de La sonnambula, de Bellini i finalment l´ària “Und ob die Wolke”, de Der Freischütz, 5


Música

de Carl Maria von Weber. Però Montserrat no s´acabava de trobar bé i mentre anava cantant aquesta darrera peça va sentir que li venia un desmai i en fer la penúltima nota de l´ària va perdre el coneixement. Va haver un membre del jurat que es va entossudir a no admetre que la falla havia estat per raons de salut i per culpa seva el conservatori no va poder premiar Montserrat Caballé amb la medalla d´or de l´entitat que ja s´havia previst de donar-li, atesa la seva carrera excepcional, i que hauria estat la brillant culminació de la seva trajectòria. Malgrat les fortes protestes del seus companys de tribunal i del propi director, aquell membre del jurat va insistir en declarar el concert invàlid des del punt de vista de la concesió de la medalla, i finalment es va redactar una acta que l´excloïa. Així, doncs, el conservatori va guardar la medalla d´or durant molt anys sense donar-l´hi, tot i que l´havia merescut plenament. Anys després, el dia 7 de gener de 1987, en el concert organitzat amb motiu del vint-i-cinquè aniversari del seu debut al Liceu, el conservatori li va lliurar la discutida medalla.

. Fig. 2 A l´esquerra, Montserrat en un restaurant de la Barceloneta als divuit anys. A la dreta, una vetllada musical a la casa dels Bertrand amb Alícia de Larrocha al piano.

3.3 Primeres actuacions Gràcies a l´estímul i l´ajut del mestre Annovazzi li va proporcionar una interpretació destacada com a soprano de la Novena simfonia de Beethoven a la ciutat de València, cap el final de 1954. En aquesta primera actuació pública va tenir com a company de repartiment el tenor Bartomeu Bardagí, un cantant de papers secundaris al Gran Teatre del Liceu. La primera actuació després de la seva titulació va ser també el seu primer debut operístic, amb l´òpera de cambra de Giovanni Battista Pergolesi La serva padrona, al Teatre Principal de València, el 27 de juny de 1955, amb l´aleshores anomenada Companyia d´Òpera de Cambra de Barcelona dirigida pel mestre Napoleone Annovazzi. Montserrat Caballé va cantar el paper de Serpina, amb el baríton J. Guillermo Arróniz i amb Francesc Paulet. Uns dies després va cantar aquest mateix intermezzo buffo de Pergolesi a Reus, sempre sota la direcció del mestre Annovazzi. Més endavant, el 10 de juliol de 1955, probablement gràcies a la seva mestra, Conxita Badia, va

6


Montserrat Caballé

intervenir en el darrer concert del curs 1954-1955, a la Sala Vila Arrufat de Can Bartomeu, a Pedralbes.

3.4 Itàlia-Basilea-Bremen Com tots els cantants catalans d´aquesta època, Montserrat sabia perfectament que l´èxit calia anar-lo a cercar a l´estranger, i preferentment a Itàlia. Per això, va acceptar l´oferiment del baríton català Raimon Torres (1912-1987), que estava en aquell moment en el cim de la seva carrera, amb la promesa que se l´escoltarien al Teatro San Carlo de Nàpols. Després de diverses proves infructuoses a Nàpols i Roma, l´any 1956 el director d´Òpera de Basilea, Hermann Wedekind, li va donar l´oportunitat de fer diverses substitucions de petits papers, fins que el 1958 va substituir a la soprano Inge Borkh representant Salomé, de Richard Strauss. Bork, empipada i molesta va deixar la producció veient que el director d´orquestra Silvio Varviso es va permetre tallar uns quants compassos de l´escena final, tan important en l´obra. El que no va aconseguir ella si que ho va fer Montserrat: les funcions restants de l´òpera es van cantar seceres, després que la cantant catalana denunciés, un cop acabada la funció, diari en mà, sortint a l´escenari, anunciant que el tall s´havia fet contra la seva voluntat i, que el director d´orquestra s´havia negat a obrir-lo com ella havia demanat. Caballé es va acomiadar de Basilea a finals de juny de 1959 amb un paper que tampoc cantaria més que en aquella ocasió: el de la princesa Jaroslavna, del Príncep Igor, de Borodin. Després va venir el trasllat a Bremen de la cantant, la seva mare i el seu germà Carles, que també havia anat a viure amb elles a Basilea, aprofitant les vacances d´estiu, per tal que en començar la temporada (que a Alemanya sovint s´escau a finals d´agost), Montserrat estigués preparada per iniciar la seva nova relació de feina amb l´Òpera (Stadtstheater) de Bremen. La climatologia de la ciutat unida a l´ambient del teatre de Bremen, descoratjava Montserrat, que en compensació, el repertori que li oferia el nou teatre semblava de moment una mica més adequat a les seves condicions i interessos: Violetta, en La Traviata verdiana, Tosca o Donna Elvira del Don Giovanni motzarià, entre d´altres papers. La temporada 1960-1961 va tenir actuacions importants a Lisboa, on revistes especialitzades, com ara l´Opera de Londres lloen la puresa i el caràcter de la seva veu, encara que jove i immadura. Passaven els mesos i cada vegada més descontenta del seu treball a Bremen, desmillorada físicament i amb una nutrició insuficient, fruit d´una colla d´anys de treball a l´estranger, el seu agent va procurar-li un contracte que a Montserrat havia de fer-li una il.lusió especial: cantar una òpera al Gran Teatre del Liceu.

7


Música

Fig 3 Basilea: Mimì, debut professional com a primera figura (17-11-1956) a l´ esquerra, i la seva primera interpretació de Salomé (febrer del 1958) a la dreta.

3.5 Debut al Liceu Montserrat Caballé debuta a Liceu el 7 de gener de 1962 amb l´òpera Arabella de Richard Strauss. Els liceistes d´aquells anys notaven que el públic dels diumenges a la tarda era molt menys entusiasta aplaudint que el de les altres funcions; és per això que no ens ha de sorprendre que l´actuació de Montserrat, aquell diumenge, encara que amb èxit, no provoqués en el Liceu els entusiasmes de més tard. Més endavant cantaria també al Liceu Don Giovanni i Der Freischütz. Acabada la seva estada a Barcelona, era hora de tornar a la depriment i freda Bremen per continuar amb els seus compromisos professionals. Va tenir llargues converses amb el seu germà Carles, que feia poc s´havia casat amb una alemanya, Brigitte Claus, filla d´un antic tenor. Durant el període en què la familia Caballé va residir a Alemanya, Montserrat havia tingut cada cop més i més en compte l´opinió artística de Carles pel que feia a la seva carrera. Quan ja tenia gairebé decidit abandonar completament la música, tornar a Barcelona i valdre´s de la seva facilitat amb els idiomes per buscar feina d´intèrpret, Carles li va fer una proposta agosarada d´última hora: ell dirigiria la seva carrera de cantant durant el període d´un any. S´ocuparia de tots els aspectes administratius i li buscaria bons contractes a bons teatres. Montserrat va acceptar el repte que li proposava el seu germà. Això passava l´abril de 1962 i Carles, que llavors tenia vint anys, va decidir tornar de seguida a Barcelona i muntar una mena d´oficina de management a través de la qual faria, si no pas encara d´agent, sí de secretari oficial de Montserrat. Poques setmanes després, Carles era convidat per Pàmies (empresari del Liceu des de 1947) a treballar de manera informal per al Liceu. L´octubre d´aquest mateix any 1962, Montserrat cantava a Toulouse l´oratori El Pessebre, de Pau Casals, sota les ordres del mateix extraordinari violoncel.lista.

8


Montserrat Caballé

. Fig. 4 El seu debut al Liceu a l´estrena espanyola d´ Arabella (7 de gener del 1962)

3.6 El triomf mundial Abans però, el seu primer “gran èxit”, el 1963, va ser coincidir amb el tenor Bernabé Martí, tenor aragonès del que Montserrat tenia bones referències. Fou en l´òpera Madama Butterfly de Puccini, a La Corunya, on Caballé interpretava el paper de Cio-Cio-San i Bernabé el de Pinkerton. El 14 d´agost de 1964 es casaven al monestir de Montserrat. Fruit d´aquest amor van néixer el seus dos fills, Montsita i Bernabé. .El seu veritable llançament internacional es produí el 20 d´abril de 1965 al Carnegie Hall de Nova York amb la representació de Lucrezia Borgia de Donizetti. L´America Opera Society d´Allen Sven Oxenburg havia ofert el paper a una cantant nord-americana que estava destacant-se brillantment com a soprano (i que més tard seria famosa com a mezzosoprano, la seva veritable “corda”): Marilyn Horne. Marilyn havia hagut d´anul.lar la seva aparició perquè es trobava en un estat de gestació molt avançat i inestable. Oxemburg havia provat desesperadament de trobar una cantant que pogués substituir-la, però ni Joan Sutherland ni Leyla Gencer estaven disposades. Ara li oferien a Montserrat la possibilitat de cantar aquesta òpera i el seu germà, que va comprendre tot seguit la immensa repercusió que podia tenir un èxit de Montserrat en una sessió on assistiria el bo i millor del món operístic de Nova York, la va convèncer que calia absolutament acceptar aquest repte i estudiar-se ràpidament la partitura.

9


Música

Tal va ser l´èxit que va tenir l´actuació de Montserrat que el New York Times va encapçalar la informació amb aquest titular: CALLAS + TEBALDI = CABALLÉ. En el New York Heral Tribune,, el crític John Gruen comentava que quan la veu de la Caballé va començar a sonar va semblar per un moment que tot el públic havia parat de respirar. I proposava que si la Callas havia estat batejada “La Divina” i la Sutherland “La Stupenda”, Caballé s´havia de qualificar com “La Superba”. La mateixa nit del concert, Marilyn Horne havia trucat Motserrat Caballé a l´hotel i l´havia felicitat cordialment per l´èxit obtingut, i va afegir que després d´una actuació com aquella ella havia de renunciar per sempre més a cantar Lucrezia Borgia, ja que la soprano catalana havia demostrat ser perfecta per a aquell paper. Des d´aquell dia les dues cantants van ser excel.lents amigues. La tornada a Barcelona pels vols de nadal, com gairebé sempre, venia a “descansar”, va ser rebuda amb gran espectació davant de la propera òpera en la que estava anunciada a mitjan gener de 1966: Il trovatore , cantant un paper verdià de gran format, la Leonora.

3.7 Plenitud: les dècades dels 70 i dels 80 Malgrat els problemes de salut que sempre han acompanyat l´artista (des d´anèmies, refredats i passant per operacions de genell), Montserrat actua en els principals teatres del món, des de La Scala de Milàn al Metropolitan de Nova York, passant pel Covent Garden de Londres o el de l´Òpera de Viena. Ha cantat en els cinc continents, des d´Alemanya a Sud-Âfrica, des d´Estats Units a Xina. Es respectada i admirada per directors com Zubin Mehta, John Barbirolli, Georges Pretre, Ricardo Muti, James Levine o el mateix Herbert von Karajan. Comparteix escenàri amb les millors veus del moment, Plácido Domingo, Alfredo Kraus, Carlo Bergonzi, Luciano Pavarotti i sobre tot, amb una afinitat i una química especial amb el seu estimat Josep Carreras. Es podria dedicar un treball a part de la relació Caballé-Carreras, però només diré que al que va significar la família Bertrand per a Montserrat Caballé, la familía Caballé, Montserrat i Carles, ho va ser pel Josep Carreras. Són anys d´una tècnica que és un pur miracle vocal, amb fiatos portentosos, pianissimi d´insomni i sensacionals colloraturas.

3.8 Últim acte al Liceu Mort l´any 1980 l´empresari Joan Antoni Pàmias, els propietaris privats del Liceu van ser substituïts pel Consorci, associació de les parts interessades que no tan sols comprenia els propietaris, sinó també representants dels governs autonòmic i central, que contribuirien per primera vegada al manteniment econòmic del teatre. Lluís Portabella fou nomenat nou intendent del Liceu, i una de les seves primeres tasques va ser la de perllongar la temporada del teatre més enllà del seu període habitual entre novembre i març. La seva relació amb el teatre ja no era la mateixa. Anys després, éssent J. Maria Busquets l´intendent d´aleshores (1986-1992), amb la representació de La Fiamma, d´Ottorino Respighi, el 26 de desembre de 1989, va resultar ser l´última vegada que Montserrat cantava a l´escenari del Gran Teatre del Liceu. Tot plegat, una gran tragèdia per a tothom.

10


Montserrat Caballé

Però aquesta relació amb el Liceu d´amor etern es va tornar a manifestar quan el 31 de gener de 1994, l´escenari i l´auditori del teatre van ser consumit per les flames. La primera notícia que Montserrat va tenir de l´incendi va ser a través de Carles. Sense poder aguantar-se va fer que el seu xofer la portés a l´escenari caòtic de Les Rambles, on es va abraçar i plorar amb Josep Maria Caminal, el nou intendent del teatre. L´endemà, per invitació expressa de la direcció del Liceu, conjuntament amb la televisió, Caballé va tornar a l´escenari del sinistre i, acompanyada pel principal violoncelista de l´orquestra del Liceu, va cantar el melancònic Cant del ocells, de Pau Casals, des d´una de les llotges calcinades. Mentre la seva veu flotava per damunt de l´auditori il.luminat fantasmagòricament per la llum del dia, intactes en gran part els seus rajols, no va ser l´única a pensar que, malgrat que la superfície de l´estructura havia quedat destruïda, l´acústica romania intacta.

Fig. 5 Montserrat Caballé al Gran Teatre del Liceu

3.9 La diva es reinventa Per a milions d´espectadors, la generosa i contagiosa rialla de Caballé resulta familiar: aquesta proximitat, aquesta humanitat ha generat molts minuts de glòria televisius. Aquesta imatge de diva capaç de reinventar-se a si mateixa és la clau de l´èxit mundial del seu sensacional video de Barcelona amb el malaguanyat Freddie Mercury, que donà la volta al món i ha quedat a la memòria de milions de persones. De tots es sabut que Freddie era un gran admirador de Montserrat i fanàtic de l´òpera. És així que decideix agafar un avió, al març de 1987, per conèixer personalment la Caballé i entregar-li una cassette dedicada a ella on hi havia la “demo” de la cançó Barcelona i altres temes. Al escoltar la cinta, Montserrat queda impressionada per la bella melodia d´aquesta cançó i decideix regrabarla a duo amb el cantant de Queen. Tan forta va ser la seva amistat que ambdós van acabar grabant junts un conjunt de temes recopilats en un disc. El 8 d´octubre de 1988 els dos artistes van aparèixer en un concert a l´aire lliure a Barcelona, conegut com “La Nit”, acompanyats per Mike Moran (productor musical que a més tocava el piano), cantant plegats Barcelona amb dues altres 11


Música

cançons de l´àlbum que encara no havien estat editades en singles: How Can I Go On i The Golden Boy. Tal va ser l´èxit, que el Comité Olímpic Espanyol (COE) va decidir que aquesta seria la cançó de la XXV Olimpíada de l´Era Moderna (Jocs Olímpics de Barcelona 92), on Caballé i Mercury la cantarian a la cerimònia d´apertura dels jocs. Malauradament, degut a la defunció de Freddie a causa de la sida el 24 de novembre de 1991, la cançó fou cantada per Caballé i Josep Carreras.

.

Fig 6 Portada del single Barcelona

“Oficialment” acaba de fer vuitanta anys i encara continua en actiu, buscant els repertoris que millor d´adapten al seu estat vocal, descobrint joies líriques en les biblioteques, cançons del repertori espanyol, italià, francès i alemany amb les que, quan està en forma, sorprén al públic. Els darrers anys s´ha dedicat a varies activitats benèfiques, és ambaixadora de l´UNESCO i ha creat una fundació per ajudar els nens necessitats de Barcelona. Entre els molts premis musicals rebuts cal destacar la Medalla d´Or de la Generalitat de Catalunya (1982), el Premi Príncep d´Astúries de les Arts (1991) juntament amb d´altres col.legues de professió, la Medalla d´Or del Gran Teatre del Liceu (1996), Premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya (2003). El 2008 fou investida doctora honoris causa per la Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Santander. El 4 de desembre de 2009 va ser distingida com Cavaliere di Gran Croce OMRI pel president de la República Italiana, i el 8 de febrer de 2011 fou novament investida doctora honoris causa per la Universitat de Barcelona.

12


Montserrat Caballé

3.10 Els seus papers preferits Montserrat Caballé, en més de cincuanta anys de carrera, ha canta més de cent vuitanta papers operístic, des de l´òpera barroca, passant pel bel canto de Rossini, Bellini i Donizetti, fins a Verdi, Wagner, Puccini i Richard Stauss (el seu compositor preferit). Però, tot i axí, preferentment guarda molts bons records de cinc personatges en concret: Salomé (de l´òpera Salomé, de Richard Strauss), Norma (Norma, Vincenzo Bellini), Violetta (La Traviata, Giuseppe Verdi), Semiràmide (Semiramide, Gioacchino Rossini) i Isolda (Tristan und Isolde), Richard Wagner).

Fig 7 Norma

Fig 10 Salomé

Fig 8 Semiràmide

Fig 9 Violetta

Fig 11 Isolda

13


Música

3.11 Discografia Aquesta llista només es un recull d´enregistraments d´estudi i uns quants dels més divulgats en directe, alguns procedents directament de la “pirateria”. Es ben sabut que a Montserrat Caballé mai no li va molestar que els espectadors fessin enregistraments “pirata” de les seves funcions, i fins i tot s´explica una anècdota segons la qual la soprano va esperar a començar a cantar fins que un espectador molt nerviós per passar desapercebut, acabés de col.locar les piles a la seva grabadora. Cilèa, Francesco: Adriana Lecouvreur. Caballe, Cossotto, Carreras, D'Orazi, 1976 LEGATO LCD111 2. Live Verdi, Giuseppe: Aida. Caballe, Cossotto, Domingo, Cappuccilli, Ghiaurov, cond. Muti New Philharmonia Orchestra and the Royal Opera Chorus EMI CDM 7 69058 2 Verdi, Giuseppe:Un ballo en Maschera. Caballe, Carreras, Wixell, cond. C. Davis, Royal Opera House Covent Garden Orchestra and Chorus PHILIPS 426560 2 PM2 Puccini, Giacomo: La Bohème. Caballe, Blegen, Domingo, Milnes, Raimondi, cond. Solti, London Philharmonic Orchestra, the Alldis Chorus RCA RCD2 0371 2, 1974 Mozart, Wolfgang Amadeus: Così fan tutte. Caballe, Baker, Ganzarolli, Gedda, Cotrubas, cond. C. Davis Orchestra and Chorus Royal Opera House Covent Garden PHILIPS 422 542 2PME3, 1974 Verdi, Giuseppe: Il corsaro. Caballe, Carreras, Norman, cond. Gardelli, New Philharmonia Orchestra and the Ambrosian Chorus PHILIPS 426118 2 Debussy Claude: La demoiselle elue. Caballe, Coster, Morris, Symphonica of London COLLINS CLASSICS EL 1022 Verdi, Giuseppe: Don Carlos. Caballe, Domingo, Verrett, Raimondi, Milnes, cond. Guilini, Rpyal Opera Orchestra and Chorus ANGEL EMI CDCC 47701Caballe, Domingo, Cossotto, Cappuccilli, cond. Inbal, Arena di Verona Orchestra and Chorus Mozart, Wolfgang Amadeus: Don Giovanni. Caballe, Stich-Randall, Wachter, Kunz, Teatro San Carlos Orchestra and Chorus Lisbon 1960 STANDING ROOM ONLY SRO 813 2. Live, 1960 Rossini, Gioacchino: La donna del lago. Caballe, Bonisolli, Hamari, Bottazzo, Balboni, Sinimberghi, cond. Bellugi Orchestra and Chorus of RAI Turin May19, 1970 OPERA D'ORO OPD 1206. Live Verdi, Giuseppe: Ernani. Caballe, Prevedi, Glossop, Christoff, Fiorentini, Morresi, Gavazzeni, RAI Symphonic Orchestra and Chorus, Mila 1969 OPERA D'ORO OPD 1132. Live Rossini, Gioacchino: Guillaume Tell. Caballe, Mesple, Gedda, Burles, Howell, cond. Gardelli, Royal Philharmonic Orchestra and Ambrosian Opera Chorus EMI CDMD 69951, 1973

14


Montserrat Caballé

Verdi, Giuseppe: Giovanna d´Arco. Caballe, Domingo, Milnes, cond. Levine, London Symphony Orchestra and the Ambrosian Chorus EMI ANGEL CDMB 63226, 1793 Donizetti, Gaetano: Lucia di Lammermoor. Caballe, Carreras, Sardinero, Ramey, cond. Lopez-Cobos New Philharmonia Orchestra and the Ambrosian Chorus PHILIPS 446 551 2, 1977. Donizetti, Gaetano: Lucrezia Borgia. Caballe, Raimondi, Flagello, Rota, La Scala Orchestra and Chorus 1970MYTO MCD 904 23. Live Verdi, Giuseppe: Luisa Miller. Caballe, Pavarotti, Milnes, Giaiotti, cond. Maag, National Philharmonic Orchestra and the London Opera Chorus, London June 1975 LONDON 417420 1 LH3Caballe, Tucker, Milnes, cond. Schippers, Metropolitan Opera Orchestra and Chorus, New York 1968 MEMORIES HR4331/32. Live Puccini, Giacomo:Madama butterfly. Caballe, Marti, Ausensi, Rigai, cond. G. Rivoli Chorus and Orchestra of Radiotelevision Espanol, Madrid, June 12, 1968.. LEGATO LCD 210-2. Live Donizetti, Gaetano: Maria Stuarda. Caballe, Verrett, Garaventa, cond. Cillario La Scala Orchestra and Chorus Milan 1971 MYTO MCD 911 37. Live Verdi, Giuseppe: I masnadieri. Caballe, Bergonzi, Cappuccilli, cond. Gardelli, New Philharmonia Orchestra and the Ambrosian Chorus PHILIPS 422423 2 PH, 1975 Bellini, Vincenzo: Norma. Caballe, Domingo, Cossotto, Raimondi, London Philharmonic with the Ambrosian Chorus, cond. Cillario RCA 6502 2RGCaballe, Prevedi, Cossotto, Vinco, Teatro Liceu Orchestra and Chorus, cond. Cillario , Barcelona MELODRAM CDM 27089. Live. Caballe, Vickers, Veasey , cond. Patane, Orange, 1974 OPERA D'ORO OPD-1140. Live Donizetti, Gaetano: Parisina D'Este. Caballe, Pruett, Quilico, Morris, cond. Queler New York 1974 STANDING ROOM ONLY SRO 836 2. Live, 1974 Bellini, Vincenzo: Il pirata. Caballe, Labo, Cappuccilli, cond. Capuana Maggio Musicale Fiorentino Orchestra and Chorus, Florence 1967 MELODRAM MEL 27015. Live. Caballe, Marti, Cappuccilli, Baratti, cond. Gavazzeni Rome Radio Orchestra and Chorus, Rome 1973 EMI CDMB 64169 Bellini, Vincenzo: I Puritani. Caballe, Kraus, Managuerra, Hamari, cond. Muti Philharmonia Orchestra and Ambrosian Chorus EMI CMS7 69663 2, 1980 Donizetti, Gaetano: Roberto Devereux. Caballe, Carreras, Marsee, Sardinero, cond. Rudel France 1977 HRE 1004 2. Live Strauss, Richard: Salomé. Caballe, Resnik, Lewis, Milnes, cond. Leinsdorf, London Symphony Orchestra RCA 66442 RG, 1981 Puccini, Giacomo: Tosca. Caballe, Carreras, Vixell, cond. C.Davis Royal Opera House Orchestra and Chorus PHILIPS 412885 2 PH2, 1976

15


Música

Verdi, Giuseppe: La Traviata. Caballe, Bergonzi, Milnes, cond. Pretre, the RCA Italiana Orchestra RCA LRC 01012 Caballe, Carreras, Mitic, cond. Guadagno, Philadelphia Lyric Orchestra and Chorus 1973 MELODRAM MLO 270160. Live Verdi, Giuseppe: Il Trovatore. Caballe, Tucker, Zanasi, cond. Schippers, Maggio Musicale Fiorentino Orchestra and Chorus 1968 MELODRAM MEL 27035, live. Caballe, Domingo, Sordello, cond. Anderson, New Orleans Orchestra and Chorus March 1968 MELODRAM 27047 Puccini, Giacomo: Turandot. Caballe, Pavarotti, Mitchell Liu, Tozzi , cond. Chailly, San Francisco Opera Chorus and Orchestra November 4, 1977. GALA GL 100.543. Live. Caballe, Carreras, Freni, cond. Lombard, Strasbourg Philharmonic Orchestra and Opera of the Rhine Chorus Strasbourg August 1977, EMI Classics, 414 274-2 Verdi, Giuseppe: I vespri siciliani. Caballe, Domingo, Burdoni, Diaz, cond. Queler, Barcelona 1974 STANDING ROOM ONLY SRO 837 2. Live The art of Montserrat Caballé. Volume 2. Arias from Handel, Massenet, Mozart, Mercandante, Puccini, Verdi, Beethoven, Wagner, Weber and Donizetti. Bella Voce label BLV 107.234 2 CDs Caballé and Pavarotti: Italian opera arias and duets. 1999 DECCA 458 231 2 EMI dica series: Montserrat Caballé Italian opera arias. EMI CLASSICS 7243 5 65575 2 9 Grandi voci. Montserrat Caballé. Verdi, Puccini, Bellini, Boito. 1973 DECCA443 928 2 Recital Montserrat Caballé. Wagner, Gounod and Strauss Strasbourg Philharmonic Orchestra, cond. Alain Lombard 1978 ERATO 4509 98499 2 Montserrat Caballé live. From Chateau du Tholonet, France, cond. Gian-Franco Masini 25 July, 1974 Arias from Il Corsaro, La Donna del Lago, Roberto Devereux, etc. LASERLIGHT 14261 Montserrat Caballé. Puccini arias. London Symphony Orchestra cond. Charles MacKerras 1987 EMI C DC 7 47 841 2 Montserrat Caballé sings Bellini and Donizetti. Barcelona Symphony Orchestra, London Philharmonic Orchestra cond. Carlo Felice Cillario RCA VICTOR Gold Seal Series 09026 61458 2 Montserrat Caballé and Shirley Verret. Great operatic duets. Ambrosian Opera Chorus and the New Philharmonic Orchestra cond. Anton Guadagno 1969 RCA VICTOR Gold Series 60818 2 RG Montserrat Caballé. The ultimate collection. RCA Artists of the Century Series RCA RED SEAL 74321 63464 Rossini, Donizetti, Verdi rarities. RCA VICTOR Gold Series 09026 60941 2 Zarzuelas. Arias and duets with Bernabé Martí. cond. Eugenio Marco 1965-1967 RCA VICTOR Gold Series 09026 68148 2

16


Montserrat Caballé

4. CONNEXIÓ AMB ALTRES MATÈRIES 4.1 Connexió amb Geografia i Història Montserrat ha esta testimoni directe, en tots aquests anys de carrera professional, de tots el canvis que ha patit Europa i el món, en general, al segle XX .Canvis polítics que porten, entre d´altres coses, a la desaparició de països i naixement d´uns altres, canvis de moneda i sobre tot, l´intent d´unitat europea i fenòmens com la “globalització”. Sota aquestes línies podem observar aquesta transformació i reorganització d´Europa en diferents moments de la vida i obra de la nostra artista.

Fig. 12 Diferents mapes polítics d´Europa on s´observen els canvis territorials experimentats. 4.2 Connexió amb les Arts Plàstiques Si les arts plàstiques són les que es plasmen en objectes físics: les construccions (arquitectura), els volums materials (escultura) i els colorants sobre una superfície (pintura), l´escenografia de l´òpera està directament relacionada amb aquests conceptes. 17


Música

4.3 Connexió amb les Belles Arts (concepte actual) Actualment, l´expressió Belles Arts s´empra per referir-se a una classificació no coincident amb l´original i per a referir-se a uns estudis. Hi ha sis disciplines artístiques que tenen per objectiu l´expressió de la bellesa: la pintura (a través del color i la forma), l´escultura (gràcies a la forma i en menor mesura el color), l´arquitectura (gràcies a la forma i en menor mesura el color), la música (gràcies al so), la poesia (gràcies al llenguatge) i la dansa (gràcies al moviment). Segons Ricciotto Canudo (1879-1923, crític de cinema pertanyent al futurisme italià), el setè art, és el cinema o art cinematogràfic, quan el definí, el 1914, com “l´art plàstica en moviment que compèndia totes les arts”. Podem trobar enregistraments de Montserrat Caballé no només audibles (vinils, cintes, cd´s) sinó també audiovisuals (grabacions en VHS, DVD...). 4.4 Connexió amb les Llengües La Caballé ha cantat en diferents idiomes, llengües de les partitures originals del autors que ha interpretat. A part del català i castellà, el seu repertori inclou l´anglès, l´italià, el francès, l´alemany i fins i tot, s´ha atrevit amb el mandarí, en alguna de las sevas actuacions a Xina (on Montserrat Caballé té una placa amb el seu nom a la Gran Muralla). 4.5 Connexió amb la Tecnologia Des del seu primer disc en vinil de distribució internacional, Presenting Montserrat Caballé ( RCA Victor, 1996) fins les grabacions amb lectura laser actuals, ha vist l´evolució que el món de l´enregistrament muscial ha sofert. Recordem aquelles grabacions “pirates” enregistrades pel propis espectadors que anaven a gaudir de l´espectacle operístic que oferia Montserrat, gràcies a algunes de les quals es té constància de material inèdit i de gran valor cultural (encara que actualment la “pirateria” està molt perseguida). 4.6 Connexió amb Informàtica Internet ens permet cercar una gran quantitat d´informació relacionada amb la nostra protagonista. Només hem de buscar la matèria que volem, tant escrita com visual (sobre tot, videos de les seves òperes i festivals) i ens aparèix al moment. La vitalitat que té l´artista permet que la xarxa estigui constanment actualitzada dels seus actes. Exemple d´això, ha estat assabentar-nos del seu darrer aniversari i de la seva propera actuació, programada, si la salut li ho permet, pel proper 6 de juny de 2013 a València.

18


Montserrat Caballé

PART II: CONCLUSIONS 5. QUÈ HE APRÈS És d´admirar que en temps en que no existia internet, ni per descomptat YouTube o les xarxes socials, la seva fantàstica veu, de la que molts consideren l´última soprano absoluta per la puresa i ductilitat de la seva veu, arribés a tanta gent als cinc continents. No és d´estranyar, donc, que els seus cent vuitanta-dos personatges en més de cincuanta anys de carrera i amb gairebé quasi cuatre mil actuacions, donguin fe la universalitat de la diva catalana. Dona incansable i molt, molt treballadora, a pesar dels seus reiteratius problemes de salut (fa més de vint anys que conviu amb un tumor cerebral benigne), el que més m´agradat d´ella al llegir i recopilar el material, ha estat el seu sentit de l´humor: sempre ha sabut de les seves mancançes dramàtiques (que quedaven al marge quan la sentien cantar) i que del seu peculiar físic, ha estat la primera en fer bromes, amb l´implicació del públic, sempre que ha tingut oportunitat. No ha tingut mai sentit del ridícul (ha ballat la dança dels set vels més d´una vegada), encara que ha reiterat en més d´una ocasió que si una cosa no la pots fer bé, més val que no la facis. El terme “diva” li sembla “absurd i idiota”, i “per tocar amb els peus a terra” revela que la respiració diafragmàtica surt “del mateix lloc” que es possa en moviment “quan un va al lavabo o un s´en va al llit”, “i això ho sap fer tothom”, diu modesta.

6. VALORACIÓ PERSONAL 6.1 Vivències Aquesta vegada, puc dir, que dels tres treballs fins ara presentats, és el que més m´agradat. L´he començat amb temps suficient i encara que he volgut resumir al màxim, m´ha estat quasi impossible perquè la informació que hi ha a la xarxa i en llibres és molt extensa. Consultant per internet, sempre sortien links i nous portals que et portaven a un altre, i aixi s´anava repetint. Si de la Caballé ens quedem amb la seva energia, amb el seu afany de superació front les adversitats, amb l´experiementació en nous estils musicals, a banda del operístics, amb incursions a la música tradicional i el pop, podria dir que per a nosaltres, els joves, és un referent a tenir en compte. De fet, encara no “s´ha jubilat”. Fa poc, a una entrevista feta a Madrid, li van preguntar que quants anys fa que va deixar la carrera; ella va contestar: “Mire usted, de vez en cuando me sale un bolo”. (Quina iaia!) 6.2 La música al teu món Partint de la base que la música està present a casa nostra constanment (sobre tot la meva germana petita), l´elecció va ser ràpida. Després d´un grup musical i d´un instrument, ara el que volia era fer un treball d´un cantant o d´un director d´orquestra. A casa em van preguntar si a Música s´havia parlat de von Karajan i els vaig contestar que sí. Però ja que la darrera lliçó del llibre de text tractava sobre la veu humana, vaig pensar: per què no un cantat d´òpera famós? I vaig recordar que la meva mare té una tieta que canta en un cor, amb un físic portentós, una mica més jove però. 19


Música

WEBGRAFIA I BIBLIOGRAFIA WEBGRAFIA ASSOSIACIÓ LICESISTES 4T I 5È PIS. Lliurament de la Medalla d´Or a Montserrat Caballé al Cercle del Liceu. En línia. Internet (15 de maig de 2013) http://liceistes.cat/Actualitat/Not%C3%ADcies/tabid/64/articleType/ArticleView/articleId/8/Lliura ment-de-la-Medalla-dOr-a-Montserrat-Caballe-al-Cercle-del-Liceu.aspx GOOGLE IMATGES. Fronteras. En línia. Internet (17 de maig de 2013) http://www.google.es/imgres?q=paises+que+habia+en+europa+el+1962&um=1&hl=ca&biw=1440 &bih=703&tbm=isch&tbnid=iDrVTF9YWPNb3M:&imgrefurl=http://fronterasblog.wordpress.co m/2009/03/30/treinta-y-cinco-paises-mas-jovenes-que-tu-ocasi/&docid=NLs_iOk4OBHbGM&imgurl=http://fronterasblog.files.wordpress.com/2009/03/1980 europa.gif&w=802&h=659&ei=W_yVUYjcKJCHhQfs0oDQBQ&zoom=1&iact=hc&vpx=227&v py=214&dur=3360&hovh=203&hovw=248&tx=136&ty=113&page=1&tbnh=151&tbnw=184&st art=0&ndsp=30&ved=1t:429,r:1,s:0,i:83 GOOGLE IMATGES. Montserrat Caballé: Camino, pensamientos que ayudan a encontrar a Cristo. En línia. Internet (8 de maig de 2013) http://www.google.es/imgres?q=Montserrat+Caball%C3%A9+de+jove&sa=X&hl=ca&biw=1440 &bih=703&tbm=isch&tbnid=mZcgmcO2o7zYBM:&imgrefurl=http://www.leercamino.org/camin o_en_mi_vidacaballe.php&docid=CZ70GodSwc66GM&imgurl=http://www.leercamino.org/img/montserratcabal le.jpg&w=273&h=337&ei=6kGRUanRA86yhAf7oICgAQ&zoom=1&iact=hc&vpx=1030&vpy=3 35&dur=1391&hovh=249&hovw=202&tx=114&ty=161&page=3&tbnh=148&tbnw=121&start=6 9&ndsp=36&ved=1t:429,r:88,s:0,i:353 EL PAÍS.COM. Montserrat Caballé: la última gran diva cumple 80 años. En línia. Internet (7 de maig de 2013) http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/04/12/catalunya/1365765474_091008.html HAGASE LA MUSICA.COM. Intérpretes/cantantes: Montserrat Caballé. En línia. Internet (10 de maig de 2013) http://www.hagaselamusica.com.ar/interpretes/cantantes/montserrat-caballe/ HISTORIAS DE UNA CANCIÓN. Barcelona/Freddie Mercury & Montserrat Caballé. En línia. Internet (10 de maig de 2013) http://detrasdelacancion.blogspot.com.es/2009/10/barcelona-freddie-mercury-montserrat.html

20


Montserrat Caballé

LA VANGUARDIA.COM. La “soberbia” Montserrat Caballé ccumple 80 años. En línia. Internet (7 de maig de 2013) http://www.lavanguardia.com/musica/20130412/54372302276/montserrat-caballe-cumple-80anos.html LA VANGUARDIA.COM. Montserrat Caballé, el debut de la diva catalana en el Liceu. En línia. Internet (7 de maig de 2013) http://videos.lavanguardia.com/20120102/54243494904/montserrat-caballe-debut-liceu.html MONTSERRAT CABALLÉ. Montserrat Caballé. Biografia. En línia. Internet (30 d´abril de 2013) http://www.montserratcaballe.net/ UNIVERSITAT DE BARCELONA. Solemne investidura com a Doctora Honoris Causa de la senyora Montserrat Caballe. En línia. Internet (15 de maig de 2013) http://www.ub.edu/web/ub/galeries/documents/universitat/honoris/caballe.pdf VIQUIPÈDIA. Arts plàstiques. En línia. Internet (17 de maig de 2013) http://ca.wikipedia.org/wiki/Arts_pl%C3%A0stiques VIQUIPÈDIA. Belles arts. En línia. Internet (17 de maig de 2013) http://ca.wikipedia.org/wiki/Belles_Arts VIQUIPÈDIA. Montserrat Caballé i Folch. En línia. Internet (30 d´abril de 2013) http://ca.wikipedia.org/wiki/Montserrat_Caball%C3%A9_i_Folch VIQUIPÈDIA. Ricciotto Canudo. En línia. Internet (17 de maig de 2013) http://ca.wikipedia.org/wiki/Ricciotto_Canudo 20 MINUTOS.ES. Montserrat Caballé cumple 80 años. En línia. Internet (7 de maig de 2013) http://www.20minutos.es/noticia/1427737/0/montserrat-caballe/aniversario/palau-de-la-musica/

BIBLIOGRAFIA ALIER, R: Montserrat Caballé. Barcelona: L´Arca, Ediciones Robinbook, 2008. ISBN: 974-84936014-7-8: JAY-TAYLOR, S; PULLEN, R: Montserrat Caballé, Casta diva. Barcelona: Plaza & Janés Editores, S.A., 1995. ISBN: 84-01-37546-0 21

Montserrat caballé treball  

Treball biogràfic sobre Montserrat Caballé, fet per un alumne de primer d'ESO, David Bizcarri (curs 2012-13)

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you