Issuu on Google+

SUPLEMENT LI 116-juny 12

1

Per la rreconstr econstr ucci贸 de la IV Inter nacional econstrucci贸 Internacional


A TTunisia unisia

La revolució segueix Entre el 27 d’abril i el 4 de maig una delegació de Lluita Internacionalista i la Unitat Internacional dels Treballadors (UIT-CI) va viatjar a Tunísia convidada per la Unió General de Treballadors Tunisians (UGTT) de Regueb en motiu del Primer de maig i per unes jornades de solidaritat amb la revolució siriana. Aquesta crida l’havíem fet extensiva a tots les corrents revolucionaris de l’estat espanyol, Corrent Roig, En Lluita, Esquerra Anticapitalista,però no vam tenir resposta. La troica governa per al capital, sense feina no hi ha revolució Set mesos de govern del partit islamista Ennahda, els socialdemòcrates d’Etakatol i del Congrés per la República ha deixat clar que no hi haurà feina per als aturats si no és lluitant per una nova revolució. Les xifres de desocupació continuen tan altes com en l’època de Ben Ali, i els treballadors continuen sota la mateixa explotació. Si en una cosa coincideix tothom és que no era això pel que van lluitar contra la dictadura. Però alguna cosa comença a canviar i molt ràpidament, i la confiança en l’islamisme d’ Ennahda avui dia s’està deteriorant: si fa uns mesos al carrer es deia que els que havien viscut la presó sota el tirà resoldrien des del govern tots els problemes, ara molt poca gent hi confia. Això ho demostren les vagues a la zona minera de Redeyef, Moulares o les mobilitzacions massives a Metlaoui, Regueb o Thala reclamant el dret a treballar i que s’han trobat sense cap resposta per part del govern i en alguns casos amb la repressió policial i dels islamistes.

22

La UGTT mou fitxa L’altre canvi en la situació tunisiana és el gir que dóna la UGTT, això és un xoc d’aparells per dalt entre l’aparell de la central sindical i el govern, motivat per l’intent de control dels islamistes d’Ennahda del sindicat. Això ha motivat una resposta contra el govern des de la central sindical, de tots els seus afiliats. A les eleccions sindicals de Regueb, la llista del partit islamista és derrotada, de 14 delegats sindicals 13 són per a l’oposició d’esquerra i un per a Ennahda. Resultats semblants es donen en totes les zones de l’interior, la més revolucionària i més pobre de Tunísia, Sidi Bouzid, Redeyef, Gafsa

o Thala. El primer de maig una autèntica marea humana envaeix l’avinguda Bourguiba exigint treball i una altra revolució, i Ennahda -que en un principi havia de fer una contramanifestació– s’uneixi a la de la UGTT per no quedar en minoria

democràcia. Primer l’estabilitat, enlloc de donar sortida a les vagues i les demandes dels treballadors i aturats. Per això després de la caiguda del tirà no van fer cas a les múltiples vagues que havia ni a les demandes de justícia de les mares

Dirigents de la UGTT de Regueb reben a la delegació internacional de Lluita Internacionalista i de la UIT-CI.

... això dóna ales als revolucionaris tunisians per lluitar. El paper de la UGTT va ser nefast després de la caiguda de Ben Ali, arribant fins i tot a entrar al govern de Ghanouchi i sortint a les poques hores per la pressió dels militants sindicals i del poble tunisià. Aquest aparell de l’UGTT (amb la complicitat de l’antic partit comunista tunisià, que va estar en el govern de Ben Ali i de la majoria dels grups d’esquerra de Tunísia quan van tenir la paella pel mànec en els primers mesos del 2011 amb la creació de els comitès de defensa de la revolució) es van limitar a dir que primer calia consolidar la

dels màrtirs de la revolució. Així es va aïllar la UGTT de la resta de la societat tunisiana i es va propiciar la pujada d’Ennahda. Aquesta és la tasca que tenen avui els revolucionaris a Tunísia: posar a la UGTT al centre de la lluita, al servei dels treballadors i dels joves aturats, de les mares dels màrtirs, que reclamen justícia. L’islamisme, les lluites obreres i la UGTT Des que va guanyar les eleccions, el govern va demanar una treva de tres mesos en totes les lluites, que en uns casos es va respectar. En d’altres, com a Redeyef, van conti-


nuar reclamant treball. A la conca minera del sud de Tunísia pocs dies després hi havia vagues i tancaments, manifestacions i fins i tot vagues de fam demanant feina. Aquestes justes lluites han estat sempre aïllades, la UGTT mai les ha coordinat ni ha fet campanyes de solidaritat a Tunísia, Manifestació del 1r de maig 2012 cosa que les ha portat en algun cas a la derrota. La UGTT posa tot el seu són els garants dels interessos pes en la lluita contra l’islamisme i econòmics de la burgesia europea. per una societat laica. Això que al Cridar a la defensa d’una societat principi està bé, no és una bona laica i no islàmica sense acompanyar tàctica si no va acompanyada de la la lluita dels joves aturats i dels unificació i la solidaritat en les lluites. treballadors és deixar una pota coixa L’objectiu del govern d’Ennahda no en mans de l’islamisme, enmig és només imposar una societat d’una societat majoritàriament muislàmica, sinó fonamentalment acasulmana. En aquest sentit tota bar amb el procés revolucionari a l’energia que ha posat la UGTT i Tunísia. Aquesta és la gran traïció l’esquerra tunisiana en la lluita conde l’islamisme, avui a Tunísia són tra l’islamisme no s’ha dedicat ala els islamistes els qui apliquen la poorganització d’un corrent classista i lítica de l’imperialisme, no pel fet de revolucionari dins de la UGTT, que ser islàmics, sinó perquè són un coordini les lluites i organitzi la partit que defensa els interessos de solidaritat. No com es va fer a la burgesia tunisiana i de Redeyef deixant-los abandonats, l’imperialisme europeu i ianqui. Ells aïllats de la resta de Tunísia.

Delegació de Lluita Internacionalista i UIT-CI en la mobilització de treballadors tunisians del 1r de Maig, a la capital de Tunísia. En la evolució segueix en T unísia i a Síria” pancarta que s’hi pot llegir ”La rrevolució Tunísia (en francès i àrab). D’esquerra a dreta Pepe Diaz, Cristina Mas, Marga Olalla, de Lluita Internacionalista de l’estat Espanyol, i Miguel Sorans, de la Unitat Internacional dels Treballadors (UIT-CI) - La marxa va tenir lloc després de realitzada la reunió de Regueb, en suport a la lluita del poble sirià

Vaga de fam i vaga general a Redeyef (conca minera, Tunisia) Davant els incompliments del govern tunisià a les promeses de feina, el 8 de maig es va convocar una vaga general, que va tenir un seguiment massiu. A l’assemblea general de primera hora es va llegir el comunicat de solidaritat que vam enviar e el vídeo a http:/ enviar.. Podeu veur veure / w w w . f a c e b o o k . c o m / photo.php?v=386527921386370. Aquí teniu la traducció del comunicat:

Estimats germans, Des de Lluita Internacionalista, a l’estat Espanyol, enviem la nostra solidaritat a la vaga general d’avui. El poble de Redeyef ha demostrat sempre el seu compromís revolucionari. Com vam veure en la revolució de 2008, no podem acceptar que els treballadors que arrenquen de la terra la riquesa dels fosfats només obtinguin a canvi pobresa, malalties, lesions i unes miserables pensions. La revolució tunisiana va obrir la porta del canvi en el món àrab i més enllà. Va demostrar al món que podem aconseguir l’inimaginable si lluitem. El poble sirià segueix lluitant avui i paga un alt preu. Però un any i mig després de la revolució tunisiana, la gent a la que vam visitar a Redeyef ens diu que la revolució ha de tornar a començar, perquè el govern no escolta ni respon a les reivindicacions dels treballadors. Ni tan sols han visitat als vaguistes de fam de Redeyef. La desocupació és el malson d’un poble que va fer una revolució per la dignitat. I sabem que no hi ha dignitat sense feina. Teniu dret a viure en llibertat i la dignitat Estem fent una campanya internacional davant el govern de Tunísia per donar suport a aquesta vaga general. I el nostre compromís és seguir lluitant al vostre costat, La lluita és l’únic camí a la victòria! Visca la lluita de conca minera! Treball per tothom! Lluita Internacionalista 2012.05.08 Al final, l’assemblea crida “Som solidaris contra la injustícia i la misèria, a Redeyef”

3


Després que la Companyia General de Fosfats publiqués el nou concurs per treballar a les mines de la conca minera de Gafsa, a tota la regió es van produir protestes exigint un llocs de treball davant del govern d’Ennahda. Sota el lema “no hi ha dignitat sense feina”, en diverses ciutats hi van haver manifestacions i enfrontaments amb la policia. A la r egió hi ha un 60% d’atur d’atur,, que afecta particularment els joves. La desesperació va portar una trentena d’homes i dones a començar una vaga de fam per exigir un lloc de tr eball. Els vam visitar per portar -los la treball. portar-los nostra solidaritat (veure vídeo al web de LI), i en acabar la nostra visita a Tunísia, vam enviar comunicats de pr otesta al Ministeri de T protesta Trreball. A Redeyef, el 8 de maig es va fer una vaga general en solidaritat amb la lluita. Us adjuntem l’escrit d’un sindicalista de la UGTT UGTT,, convocant d’aquesta vaga.

Car ta des de Redeyef (conca minera) Solidaritat amb la lluita per la feina (...) El desig, en els éssers humans, és la llibertat. Però, com ser lliure sense dignitat, i com tenir dignitat sense treball? És el que vaig pensar després de veure i escoltar a la gent de Redeyef, fa ja gairebé un mes, que estan tancats i en vaga de fam per exigir el seu dret al treball. El que dol al cor, és l’actitud del govern. Cap responsable del govern ens ha visitat, es queixen. Una veritat que desanima! Ens menyspreen. Ens tracten com a animals no com a éssers humans, afegeixen. Però som nosaltres els qui vam fer la revolució i no els que governen avui. La primera espurna de la revolució va ser la nostra rebel·lió contra el règim de Ben Ali en 2008. Vam ser torturats, empresonats i humiliats i -deien alguns- no obstant això ara ningú ens escolta, com si ens volguessin castigar. Les nostres reivindicacions en el moviment de protesta social de 2008 segueixen sent pendents. Volem treballar. Treball per tothom. I estem disposats, com ara, a morir si aquest govern segueix ignorant-nos i ens menysprea. Per què viure sense ingressos, sense salari, sense res per menjar ni per cuidar-se, no viure com un ésser humà? Jo somio amb tenir algun dia un treball fix i un salari digne i ser capaç de donar-li a la meva família el que necessita, deia un vaguista. És un desig que no s’aconseguirà? És aquest un desig utòpic? L’única cosa que demano, afegeix l’home, és viure com tothom. És això demanar massa? I per què volen enriquir als rics i fer més pobres als pobres? ... Davant d’aquesta vaga el govern maquina un discurs justificatiu que ignora les legítimes reivindicacions d’aquestes persones. Han d’esperar, diuen. Donin temps al govern perquè pugui complir les seves promeses d’ocupació i trobar solucions. Cap govern del món pot satisfer totes les necessitats de tots els seus ciutadans... Aquesta lògica justifica i defensa, de fet, als qui governen i es distancia dels vaguistes, abandonats a la seva misèria. Pretenen presentar-los com a víctimes d’una manipulació per part de comunistes que busquen la revenja enfront dels qui estan en el poder...! Però la veritat és amarga i dolorosa. Perquè no es pot, en qualsevol cas, pretendre que aquests ciutadans sucumbeixin a la desesperació i la mort, simplement perquè són manipulats per opositors, o fins i tot que les seves demandes no són legítimes. Aquest no és el cas. I com deixar morir als vaguistes si el govern diu estar lluitant contra aquells que amenacen de matar a la gent??? .... Donar suport als vaguistes o a les tancades és un deure moral abans de ser un acte polític. Aquest suport ha vingut d’alguns sindicalistes, activistes polítics i sobretot per part d’algunes organitzacions de drets humans a Tunísia, però també d’organitzacions internacionals, més enllà de la raça, la religió, l’idioma, el color .... Per això els vaguistes volen agrair a tots aquells que els donen i prometen seguir fins al final la seva lluita per conquerir la llibertat i la dignitat, i per reclamar els seus drets. Taoufik Ben Brahim Souilhi. 44

Ridha Ezdini, lluitador de

“La UGTT ha d' R i d h a Ezdini era un dels 38 dirigents de la insurrecció de la conca minera de Gafsa de 2008 empresonats per Ben Ali. Té 36 anys i sempre ha estat en l’atur. Lluita amb la UGTT de Redeyef pel dret al treball i la llibertat. LI.- Com veus T Tunísia unísia un any després de la revolució? RE.- La veritat és que les coses no han canviat massa El primer govern després de la caiguda de Ben Ali, va marxar amb un “dégage”. El govern de Sebsi va acabar amb les eleccions. Les eleccions van anar bé, però el poble no va votar sobre programes: va votar per la religió. És lògic que la gent votés Ennahda, perquè ells havien defensat l’Islam en les mesquites i al carrer, i els règims de Bourghiba i Ben Ali havien atacat la religió. El govern de la troica* és una marioneta d’Ennahda: no vol avançar. Des de fa sis mesos estan totalment paralitzats. Els membres del RCD, el partit de Ben Ali, continuen als seus llocs. El govern no fa res per combatre l’atur, per millorar les condicions de vida de la gent. El preu dels aliments bàsics no deixa de disparar-se: ni tan sols podem permetre’ns els llegums. La situació és molt greu. I si el govern no reacciona, estic segur que hi haurà una altra revolució. Ja s’està preparant. LI.- No hi ha hagut depuració de l’administració. R E . - Cap. Hi ha antics rcedistes continuen a tota l’administració, fins i tot en el palau presidencial. Són empresaris ben coneguts, i el govern no fa res. Ben Ali se’n va anar amb la seva dona i els seus fills, però la resta continuen fent els seus negocis amb els diners del poble. I tothom ho sap. Recentment van alliberar al responsable dels assassinats de Redeyef en 2008… i ha recuperat el seu càrrec. LI.- Hi ha un acord entre el vell règim i Ennahda? RE.- Hi ha més que un acord: són els


Rede yef (conca minera de TTunísia) unísia) Redeyef

'estar amb els treballadors i els aturats“ mateixos. El poble no sap què és Ennahda en realitat. LI.- Pel que hem vist aquí aquests dies, Redeyef és el més avançat de la revolució tunisiana. RE. RE.- Sí, per l’experiència de la revolució de 2008. I també per la UGTT, perquè aquí el sindicat s’ocupa de debò dels problemes de la gent humil. En 2008 el secretari general de la UGTT, a Tunísia, va estar contra nosaltres, però aquí és una altra cosa: sempre estan al costat del poble. Això és una zona minera, des dels anys 20 aquí hi ha sindicalistes: hi ha una tradició de lluita. Per això Redeyef és diferent. A mitjans d’abril d’aquest any va haver-hi enfrontaments perquè es va fer públic el resultat del concurs públic per entrar a treballar a la mina. Ara hi ha un grup en vaga de fam. Va ser el mateix que va passar en 2008: va haver-hi el concurs, vaga de fam i manifestacions, que van durar sis mesos. Vam tenir supor de l’estranger i d’algunes organitzacions tunisianes. Va haverhi enfrontaments, perquè Ben Ali només tenia una solució: policia, gasos lacrimògens i porres. A l’abril de 2008 van detenir a Adnane Hajji i a altres tres camarades. Llavors tot Redeyef va sortir al carrer i va haver-hi una gran confrontació: de fet va ser una guerra. Els van alliberar quatre dies després i tot va tornar a començar: va haver-hi més manifestacions, fins que el 5 i 6 de juny van caure els tres màrtirs. El 6 de juny van venir tres mil policies i l’exèrcit va entrar en la batalla. Va haver-hi 200 detinguts i empresonats. A 38 ens van condemnar diversos anys de presó: érem els sindicalistes, els mestres, activistes, estudiants, aturats… Després d’un temps, vam sortir de la presó i vam tornar al carrer. Abans que s’immolés Bouazizi en Sidi Bouzid, havíem fet una vaga a la seu de la UGTT de Redeyef. Mai ens vam aturar, encara que quan ens van deixar anar ens van amenaçar de fer-nos complir íntegrament les condemnes si tornàvem a les protestes. I després

de la revolució, per desgràcia, tenim els mateixos problemes, però seguirem lluitant, fins al final. LI.- Quins són els problemes que pateix la gent en la conca minera? RE.- En primer lloc les malalties, com l’asma i les que provoca l’aigua contaminada pels fosfats: aquesta aigua no és per a la gent i si volem donar-la als animals cal tractar-la amb lleixiu. El segon problema és l’atur: aquí només hi ha la Companyia General de Fosfats (CPG), res més. I els fosfats no poden sostenir-ho tot. L’última quota d’ocupació és la que s’acaba de concursar i abasta de 2012 a 2016. Fins al 2016 no hi haurà més concursos. Què hem de fer fins llavors? Aquí no hi ha indústria, no hi ha res més. Els fosfats no poden resoldre el problema de l’atur a Tunísia: cada quatre anys es contracta a només 500 persones. I la resta? Tenim tres mil aturats! A més arribarà un dia en què els fosfats s’esgotaran. I què farem llavors? emigrar? I aquest govern no pensa en el futur: només vol fosfats. Reivindiquem una industrialització i que es posin a treballar les terres fèrtils. El govern podria fer-ho sense gaire cost, però no vol. LI.- Què opines de la UGTT a escala nacional? RE.- Si la UGTT vol ser el que somiaven els seus fundadors, ha d’estar al costat del poble, amb els treballadors, amb els aturats, no amb el govern. Si no ho fa, haurem de lluitar contra la direcció, com vam fer en 2008, perquè no van fer res per ajudar-nos, ni tan sols quan van empresonar als sindicalistes. Jo no confio en la nova direcció, perquè només s’ha implicat en batalles estèrils, en lloc de pressionar al govern. LI.I els partits d’esquerra? RE.- L’esquerra és molt

feble, fins i tot els partits que estan al govern. I això és un problema. Sembla que tots busquen una poltrona, en lloc de preocupar-se pel poble. Estan tancats en els despatxos discutint i no saben què passa al carrer. Per això són febles. Es van preocupar per treure un bon resultat en les eleccions, però les eleccions es van utilitzar per aturar la revolució, per dir a la gent que no calia continuar al carrer. Però ara la gent ha vist que el govern no resol res. Fins i tot els que van votar Ennahda ara estan decebuts. A Tunísia hi ha gairebé 700.000 aturats! Més que abans de la revolució. I manipulen la gent amb el debat sobre la religió, quan els problemes de debò són l’atur i la llibertat. Aquí mai la religió havia estat un problema, i ara l’han creat per distreure a la gent del que és important. I l’esquerra ha entrat en aquest joc. I si no hi ha canvis és possible que les properes eleccions les guanyi la dreta, el vell aparell del règim: els empresaris de la dictadura, les mateixes cares amb noves sigles. LI.- Quina és l’alternativa a l’atur? RE.- Sabem que no és fàcil, que no es resoldrà en uns mesos, però es poden fer coses, com deixar de

(segueix a pàg 7)

La delegació internacional amb les dones en vaga de fam 5


Des de Regueb

Crida a la solidaritat internacional amb la Revolució Siriana La dictadura siriana intenta massacrar al poble que no cedeix en la seva heroica resistència. El poble de la ciutat de Hama ha patit un bombardeig constant que s’ha cobrat les vides de nous màrtirs. Però la resistència continua. Ja van caure els dictadors de Tunísia, Egipte i Líbia. Els governs imperialistes dels EUA i la Unió Europea i els seus socis del món sempre els han donat suport, i ara ho fan amb l’anomenat “Pla de Pau” que només dóna més temps a Baixar al-Assad. Rebutgem categòricament tota intervenció política i militar de l’imperialisme. Només els pobles del món poden ajudar al poble sirià: la seva victòria és la de tots els pobles que lluiten per la llibertat, com els palestins. Cridem als treballadors i als pobles a mobilitzar i a fer accions solidàries, arreu del món, en suport a la revolució siriana. Regueb, 28 d’abril 2012

Unió General Tunisiana del Treball (UGTT) (Regueb, Tunísia) Associació Fidels a les famílies dels màrtirs i els ferits de la Revolució (Regueb, Tunísia) Unió de Diplomats en Atur (Regueb, Tunísia) Associació cultural Diàleg (Regueb, Tunísia) Moviment del Poble (Regueb, Tunísia) Partit Baas (Regueb, Tunísia) Associació la Veu d’Eva (Regueb, Tunísia) Associació Cultural Llums de la ciutat (Regueb, Tunísia) Unitat Internacional dels Treballadors - Quarta Internacional (UIT-CI) Lluita Internacionalista (Estat Espanyol) Unió Independent de Comitès de Treballadors palestins (Gaza, Palestina) Centre de Recursos Laborals (Gaza, Palestina) Front Obrer (Turquia)

66

Participants de la reunió internacional de solidaritat amb el poble sirià a Regueb, a Tunísia. Dirigents de la UGTT local i de la Mares dels Màrtirs de la revolució, participant en una comunicació per videoconferència (skype) amb un lluitador sirià, membre dels Comitès de coordinació barrial de la ciutat de Hama, cobert amb un mocador , que aquell mateix dia havia estat sota bombardeig de l’exèrcit de la dictadura. Se li va informar de la resolució d’iniciar la campanya i recerca de solidaritat.


Algunes de les crides internacionals

D'esquerra a dreta: Argentina, Xile i Veneçuela

(ve de pàg 5) pagar el deute, almenys durant un temps, o canviar la propietat de la terra per posar-la a produir. LI.- No hem vist policies ni soldats en Redeyef. RE.- Després del que va passar en 2008, quan van començar les manifestacions al desembre de 2010 els pocs policies que hi havia en Redeyef van marxar. El mateix va passar amb el governador. I des de llavors no s’han atrevit a tornar. *Ennahda governa en un acord amb el Congrés per la República, el líder de la qual, Moncef Marzouki, és el president del país, i els socialdemòcrates de Ettakatol, que ostenten la presidència del Parlament.

Entrevista als activistes opositors sirians Saib i Isa

"No recolzem al Pla Annan" Fr ont Obr er (T ur quia) va fer una enFront Obrer (Tur urquia) trevista el 14 d’abril a diversos activistes opositors sirians en Hatay Hatay,, ciutat a la frontera de Síria, i va visitar el camp de refugiats Bohshin en Reyhanli. V an participar en l’entr evista Van l’entrevista Mohammed Isa i Cemil Saib, activistes que van intervenir activament en la Revolució siriana i que havien de sortir del seu país pel terror de l’Estat sirià. Mohammed Isa és advocat, vivia en el llogaret Duma prop de Damasc abans del començament de la Revolució. Cemil Saib és de Deir -El Zor; era estudiant Deir-El d’econòmiques i treballava en un restaurant abans de la rrevolta evolta popular popular.. Front Obrer – Ens poden explicar la seva participació en la Revolució i el que han viscut després? Mohammed Isa – Després de la victòria de la Revolució tunisiana al gener 2011 comencem a discutir en Facebook sobre donar la mateixa lluita a Síria. A partir de febrer comencem a sortir al carrer cada nit. A principis de març decidim convocar una manifestació davant de l’oficina del primer ministre. Repartim octavetes davant l’edifici del ministeri. Em van

detenir ràpidament. Ens van torturar a la presó. A finals de març Assad va prometre alliberar els detinguts. Em van alliberar a mi també. Però en sortir de la presó, ens van posar una altra vegada en cotxes i ens van traslladar a una altra presó. Ens van dir que estàvem una altra vegada detinguts i una altra vegada va començar tot el procés d’interrogatoris, tortures, etc.

El 30 de març ens van deixar lliures. Quan vaig sortir de la presó en Duma s’organitzaven manifestacions de centenars de milers de persones. (...) La policia va venir el 5 de juny a la meva casa per buscar-me. Van amenaçar als meus pares perquè diguessin on estava jo. Així que vam decidir que jo deixés el país. Els companys van controlar si tenia el meu nom apuntat en les

7


llistes de duanes frontereres, i després vaig passar a Jordània, on tenia contactes amb els activistes. D’allí vaig anar a Egipte. Em van fer entrevistes a Egipte sobre el procés revolucionari a Síria. Uns deu dies més tard a Egipte, l’oposició siriana a Turquia em va cridar i em va demanar que participés en les reunions de contacte a Istanbul. Així que vaig anar a Istanbul. Quan les negociacions a Istanbul van arribar a un punt mort em vaig traslladar a Hatay i vaig començar a treballar per aprovisionar ajuda als refugiats en els camps. C e m i l S a i b – Ja abans que comencés la Revolució estava fart del règim i era opositor, però no pertanyia a cap grup polític, com era el cas de Mohammed. M’havien empresonat en 2000 quan Assad va assumir el poder, quan alguna cosa que no em semblava constitucional i ho deia obertament en el meu entorn. Quan va començar la Revolució estàvem molt impressionats del procés tunisià i pensant que havíem de fer alguna cosa ens vam agrupar en Deir-El Zor. Després vam començar a organitzar manifestacions al carrer. El 10 de març les forces de seguretat van fer una batuda en el restaurant on treballava. Així que vaig fugir de la ciutat i vaig passejar diversos dies d’un poble a un altre. Vaig participar activament en les mobilitzacions. Al juny, amb l’excusa de la formació de l’Exèrcit de Síria Lliure i els xocs en Cizr el-Shuhur, l’exèrcit va bloquejar el nord del país. A principis de juliol vaig passar a Turquia. Sóc un dels últims que van poder aconseguir status de refugiat del Govern turc doncs, Turquia va deixar de donar aquest status a partir del 15 de juliol als qui venien de Síria. Actualment els refugiats en els camps són “visitants” sense cap condició jurídica. En arribar a Turquia, em van convidar també a mi a les reunions a Istanbul. Vaig conèixer a Mohammed allí. MI – Cemil, encara estant a Síria, donava declaracions amb el seu propi nom. El seu valor va cridar l’atenció de les forces de seguretat, i per les seves declaracions va ser conegut per tot el món. 88

FO – Què tal les condicions en els camps?

MI – Al principi les condicions en els camps eren pèssimes. Però després de tres o quatre mesos van millorar.(...). Però en els últims mesos van repartir als refugiats medicaments caducats. (…) El principal problema en els camps és que els sirians que vénen aquí no tenen cap condició jurídica i per tant no tenen cap dret legal. Demandem del Govern turc que atorgui immediatament el status de refugiat als qui viuen en els camps. (…) Així tindrà dret a sortir dels camps, a desplaçar-se a tercers països, a treballar, etc, (...) FO - Què opinen de l’oposició a Síria? MI – Quan van començar les mobilitzacions a Síria cap grup polític tenia protagonisme. La gent sortia al carrer espontàniament i demandava llibertat i democràcia. Amb el temps els partits polítics van començar a tenir pes. Per exemple, els Germans Musulmans estaven molt recelosos al principi de la Revolució, i van decidir participar en ella als tres mesos d’haver començat. El Govern turc i altres poders internacionals van començar a recolzar als Germans Musulmans. (…) Quan la Revolució va arribar a un punt mort i en rebre suport internacional, els Germans Musulmans van començar a enfortir-se. (…) Quant al Consell Nacional Sirià, aquest es compon dels Germans Musulmans i Heyet-al Tensik el Vahdel Vataniye (Comitè per a Coordinació d’Unitat Nacional, un moviment liberal i secular). Encara que l’ex dirigent del Comitè, Burhan Galyun apareix com el líder del Consell Nacional, el control del CNS

el tenen els Germans Musulmans. Nosaltres, malgrat participar en la creació del CNS, després trenquem amb ell perquè no s’orienta a la derrota del règim sirià. En comptes d’això, es preocupen de com repartir els càrrecs en el període postAssad. Sobretot quan vam veure que el Consell parlava una cosa a l’interior i una altra cosa a l’exterior, i com feien jocs bruts sota la taula, ens distanciem d’ell. Podem dir que, si els Germans o Heyet al-Tensik o el Consell Nacional no haguessin existit, la nostra revolució seria molt més forta, doncs el que impedeix l’avanç de la Revolució és precisament l’actitud ambivalent. Mentre el terror que utilitza el Govern sirià impedeix que s’involucri més gent en la Revolució, la posició ambivalent i perllongada de l’oposició desmoralitza encara més al poble. FO - Què opinen de la situació actual de la Revolució i del Pla Annan? MI – Nosaltres volem derrotar al règim amb mobilitzacions massives i pacifiques. Però per això Assad ha de retirar els seus tancs i franctiradors de les ciutats. Però ell també sap que si fa això, no podrà controlar la Revolució i serà derrotat. No recolzem al Pla Annan perquè mentre segueix el règim en peus i Assad sense càstig, la Revolució mai pot triomfar. Assad no ha retirat els seus tancs de les ciutats com està previst en el Pla Annan. D’altra banda, sap que si compleix això les protestes massives una altra vegada començaran, així que no pot permetre-li-ho. (...)


Suplement LI 116