Page 1


No sabíem quan havíem de publicar els poemes que ara llegireu, potser ens podríem haver esperat a Sant Jordi (tot i que enguany sembla que serà estrany) i resulta que, per sort o per desgràcia, hem trobat el millor moment. Són dies intensos i no pas per l’activitat, sinó precisament perquè ens hem hagut de recollir a casa i deixar de fer les mil i una coses que sempre fem. A algunes persones us deu costar més d’aguantar i a les altres menys, però segur que tothom busca, en algun moment, una nova distracció. Doncs aquí la teniu! El nostre Parnàs és un recull de poemes fets durant el segon trimestre d’aquest curs 2019/2020 per l’alumnat de 3r d’ESO. És la tasca final d’un projecte del mateix nom que s’ha basat en l’estudi de la literatura catalana del Renaixement, el Barroc i la Il·lustració. A través del descobriment de la misteriosa figura de Francesc Vicent Garcia, el rector de Vallfogona, hem treballat els tòpics literaris, els temes barrocs, les estructures més utilitzades durant l’època i hem pogut entendre una mica més la història cultural i lingüística de Catalunya. Ara sabem que la mal anomenada “Decadència” no va ser tal i que al país sortien els poetes de sota les pedres i escrivien, com a la resta d’Europa, sonets i dècimes meravellosos i molt interessants! Hem intentat escollir temes relacionats amb la meravella, l’engany i el desengany o l’amor i la sensualitat, hi hem intentat afegir tòpics i hem passat dies i dies buscant sinònims i canviant l’ordre de les frases per fer quadrar els versos i les síl·labes, és per això que hem treballat des de la literatura al lèxic, l’ortografia, la gramàtica i la sintaxi, tot per fer un sol poema. En alguns casos hem reeixit més que en altres, alguns ho hem fet amb més emoció i altres amb menys, però darrere de tots i cadascun dels poemes que llegireu hi ha un gran esforç. Llegiu-los i deixeu volar la vostra imaginació!

Esperem que us agradin! L’Espluga de Francolí, març de 2020

2


Dues enamorades​​-pàg. 4TU+JO​​-pàg. 5Entre tota aquella gent ​​-pàg. 6El pa​​-pàg. 7Un passeig agradable​​-pàg. 8La Bellesa m’encén​​-pàg. 9Un fins mai ​-pàg. 10Ser conscient​​-pàg. 11La noia que en el cos d’un home atrapada estava​​-pàg. 12Magno Proelio​​-pàg. 13La donzella​​-pàg. 14L’illa de l’amor ​-pàg. 15Un amor impossible ​-pàg. 16La mitjanit ​-pàg. 17La nova espècie ​-pàg. 18El meu màxim desig ​-pàg. 19Les llàgrimes ​-pàg. 20Llàgrimes inundades ​-pàg. 21A una parella que, passejant per la plaça, a l’instant s’enamorà ​​ -pàg. 22La noia que es va suicidar ​-pàg. 23-

3


Dues enamorades

Ella i jo enamorades. Dins d’aquell bosc l’adorava, la lluna la il·luminava. Nosaltres dos despullades, a la nit encadenades. Les dos ens vam escalfar, ella començà a baixar poc a poc, fent-se gustós el meu punt més gloriós no em parava de llepar.

(Light)

4


TU+JO   El temps ens podria dir  si allò nostre era passió  o una simple confusió,  si algo vaulós vam tenir:  junts ens vam deixar sentir.  Ets dificil de mirar  després del que va passar.  Veste’n i no tornis més.  Si tornes t’estimaré  tant, que per mi moriràs.    (Desconeguts) 

5


Entre tota aquella gent     Entre tota aquella gent, una noia es distingia, bell cabell li resplendia, uns ulls grisos com d’argent. Entre tota aquella gent, una llum la il·luminava, seguretat expressava, mentre ella era observada. Ballava molt animada, i jo així m enamorava. (Golden)

6


EL PA   Ella li va dir al fill  que busqués el pa a la fleca  i ell sarcàstic, acceptà.  En arribar al seu destí  la noia l’embadalí:  amb un pèl fosc com la nit  i ulls brillants com un rubí.  L'escalfor anava pujant,  com el pa en el forn estant.  Estar junts era el destí. (Pink Ghost)

7


UN PASSEIG AGRADABLE

Mira-la, ella, tan bonica, rossa amb els ulls blaus i grans que semblen dos diamants, amb la melena aromàtica que a mi el cor em perjudica. El seu gos tan blanc passeja, la combinació fa enveja. Amb una cara inocent em mira feliçment i atrevida ella passeja. (Diamond)

8


La Bellesa m’encén La bellesa resplandeix. Et necessito aïllar, ben lluny d’on pugui mirar. Com les escates de peix, veig com la bellesa creix. Quan surt de l’aigua del llac, a mi m’agafa un atac en veure aquest gran escot, em transformo en aguilot i trec flames com el drac

(Paco Mermela)

9


UN FINS MAI Una parella es mirava no ho podien aguantar, no sabien acceptar que allò ja s’acabava. Ràpid el temps passava fins que la noia va dir que ja havia de fugir. Ja no es veurien mai més i com si el dolor se’ls mengés, ells havien de partir. (Lluna)

10


SER CONSCIENT En soc molt conscient, sí que ho soc. Per desgràcia, el món no està fet perquè la meva història visqui per sempre, cosa que no fa gràcia. Sí, jo moriré, però moriré amb gràcia. Jo ja soc passat, és hora del present, i per fi o per la meva desgràcia sigui part de l’oblit i encara que aquest no vulgui, el destí passarà, de mi no depèn. Només sóc conscient que ja no sóc feliç, em sento mort per dins. Per això hem de ser conscients de com aprofitem nostre temps. Una existència humana ja no es basa en el que farà en un futur, sinó en el que ja ha aconseguit fer en tot el seu passat. (Tropical Subway)

11


La noia que en el cos d’un home atrapada estava    Un tros gros de carn penjava,  a aquella noia atrapada.  Ella, molt ben depilada  el cabell molt llarg portava,   però a un bonic noi s’assembla.  Pels estrets carrers eixia  i exclosa se sentia:  la bandarra societat   l’ha maltractat com un gat,   però diversa ella lluïa. (​“GangBroos”)

12


Magno Proelio De la cova el poble aquell tenia una esbatussada amb la vila emmurallada. Dissfresar-se absurdament era inútil, realment. El carnaval inventat és ple d’horrorositat. El turisme medieval crida “Espluga capital!” per tot el representat. (Dakar)

13


LA DONZELLA El seu cabell li brillava amb la pura blanca pell que cobria el seu cos bell. Mentres jo me la mirava, resplendent retronava. Quants dies m’hauré alçat maleint haver set nat en ma tan humil família i per això jo voldria besar-la en el seu terrat. (Croques)

14


L’illa de l’amor El capità em va portar a l’illa on jo, més enllà, em volia enamorar. Els meus dies van passar amor no en vaig pas trobar. Però no em desesperava, la nit mai acabava, el dia molt llarg es feia, i amb la calor jo em desfeia. A mi ningú m’estimava. (Les Ulleres)

15


Un amor impossible Oh! figura sorprenent! Una densa i dolça olor, una gegant atracció, impossible sentiment! Un bon enginyer emergent, la humil i amable pagesa, separats per la riquesa, units per mútua atracció. Una impossible afecció, un desig sense incertesa. (Les abueles)

16


LA MITJANIT La lluna de mitjanit. Ell baixà al mig del camí i allí es trobà el seu veí. Es despertar en sentir un crit, semblava atemorit. En el fons del carrer veia una jove que somreia. Ell es quedà allà esperant, ella es declarà al davant i ell acceptà amb alegria. (Xuriçó)

17


La nova espècie Ens vam endinsar tan fons, vam buscar i ho vam trobar: un gambot i un calamar, intentant lligar tots dos. Tot era maravellós, era la natura en acció. Sortirà un nou nadó, una espècie sorgirà, i la fauna reviurà. No podrà ser més bufó! (Les gambes)

18


El meu màxim desig El que jo desitjaria és poder volar pel cel, i assemblar-me a un estornell o en màquina hi volaria. Cap preocupació tindria volant pel meu firmament perquè viure lliurement és el meu màxim desig. D’aquesta societat fuig, dèbilment meu pensament. (Golden Wind)

19


LES LLÀGRIMES   Maleït el moment en què et vaig conèixer, el meu cap se m’abduïa cada dia. No se sap si això s’arriba a merèixer, el tracte de la meva melancolia. Pensar si tu sents el mateix em desvia. M’aterreix el cor si sense tu he de créixer. Quan jo veig l’eix del sol sortir, somrient et penso, ho he de reconèixer. Per què la nostra família no té cor? Si tot això fou causat per un desamor, i, per què en som nosaltres els afectats? Si aquesta és la nostra felicitat, així haurà de ser per a l’eternitat i per lleialtat ens haurem d’aguantar. (El trio lalala)

20


LLÀGRIMES INUNDADES El poble plorava sota la més negra nit Silenci negre i tenebrós l’envaïa. La foscor poc a poc els carrers vencia. Aquell aigua aigua baixava amb un fort brogit. Cada període agafava més força, possesionant ràbia a cada pas, lluitava per perseguir la seva ruta i deixava mort tristesa i destrucció, al seu pas. Amb molta lentitud les hores passaren, els raigs de llum la vila il·luminaren. Les mans dels vilatans van mobilitzar Cada gra de sorra i cada gota d’aigua, en aquell catastròfic present lluitava i el futur dels habitants tot ell sagnava. (syntax error)

21


A una parella que, passejant per la plaça, a l’instant s’enamorà Per la plaça jo passejant observaba aquell bordegàs esvelt que treballava amb delicats safirs que tothom ansiava, tan vigorós, àgil i alt m’enamorava. Perplex no la parava de contemplar, amb els seus dos diamants color turquesa, el seu serè somriure espectacular, amb caràcter de pura naturalesa. Dissimulant ell lentament s’acostà amb certa indecisió amb la mà em saludà i a un convit eixa tarda em cità. En persona ens vam conèixer mútuament i vaig percebre una sensació a l’instant, que agafant la mà em va afirmar íntimament. (Inspiració)

22


​La noia que es va suicidar   Amb ulls mullats em mirava  amb la cara s’amagà.  En saber que es va matar,  sabia la seva errada.  La llàgrima s’estenia  i corria per la cara,  la parà amb una mà  tota aquella que baixà.  Quan tot ja va acabar,  jo d’ella em vaig allunyar.

(Moody)

23


24

Profile for ltorre25

El nostre Parnàs  

Recull de poesia sobre els models de Francesc Vicent Garcia

El nostre Parnàs  

Recull de poesia sobre els models de Francesc Vicent Garcia

Profile for ltorre25
Advertisement