Page 1

El creixement a les ciutats va respondre de diversos motius: 1.Amb les noves tècniques agrícoles es necessitaven menys camperols, i van anar a la ciutat a buscar treball. 2. Molts mercaders es van instalar a les ciutats per comprar i vendre els seus productes, ja que veien que les ciutats creixien i hi havia més població. 3. Molts camperols van intentar fugir del noble refugian-se a la ciutat, on hi havien cartes de llibertat i oferia millors condicions de vida.


La ciutat medieval estava envoltada per una muralla defensiva, en la qual diverses portes obren els camins més importants. Les ciutats tenen diferents barris, que agrupen la població en funció de la seva procedència, la seva religió o la seva activitat. El desenvolupament econòmic d'algunes urbs, especialment les dedicades al comerç, va fer que es construïssin noves àrees. En aquestes, els habitatges podien assolir dos o tres plantes. El centre de la vida urbana l'ocupa la plaça, en la qual se situen els edificis més representatius. Aquests són alts, realitzats en pedra, amb balcons que s'obren al carrer. De la plaça partia una infinitat de carrers, algunes d'estretes i tortuoses, sempre ocupats per una intensa activitat. En elles es desenvolupava bona part de la vida diària de la comunitat: comprar, vendre, passejar, relacionar-se... Sens dubte, el mercat era el centre econòmic i social de la població.


Aquest ampli moviment de mercats i fires va fer que l’art s’expandís i que fos objecte de comerç. A la ciutat, artesans i comerciants formen una nova classe social: la burgesia, que posseïa un poder, els diners. La ciutat va crear una nova cultura, a través de les universitats, i un nou art, el gòtic. Van assolir un gran desenvolupament el comerç i la banca. El comerç el va experimentar perquè el creixement de la població va augmentar la necessitat de productes. Els productes es transportaven per terra i pels Rius i mars principals. Hi havia dues rutes principals: La ruta de Mediterrani i La de la ruta de l’Atlàntic i del Bàltic. Els mercaders es reunien en fires comercials. L’auge del comerç va comportar l’aparició de noves tècniques bancàries i financeres a Europa. Els viatges comercials sovint eren molt cars i van


començar a finançar-les a crèdit. Per evitar els robatoris es van establir les lletres de canvi, sense portar diners en metàl·lic. A la ciutat, artesans i comerciants formen una nova classe social: la burgesia, que posseïa un poder, els diners. La ciutat va crear una nova cultura, a través de les universitats, i un nou art, el gòtic.

Les fires es feien un cop a l’any i arribaven productes de tot arreu. Una de les més importants va ser la de la religió francesa de la Xampanya. Eren molt importants, perquè es desenvolupava la vida social, es posava en practica el comerç i tot això va fer que l’economia florís. CHARTRES I TROYES: ciutats i províncies importants tan per el comerç com L’arquitectura. La distancia que les separa es de 90 Km., que la recorrien mitjançant carruatges. Arribaven a trigar fins a dos dies.


CHARTES TROYES

D’UNA BANDA TENIM ELS CAMPEROLS: Els camperols vivien en petites cases fetes de tova, fusta i canya. Tenien una sola habitació on tota la família menjava, dormia i fins i tot,a vegades,hi havia els animals domèstics. Els mobles eren escassos. L'habitatge dels camperols depenia de les condicions naturals de la regió. El foc i la xemeneia eren uns elements importants. Els sostres eren de palla. Al llarg dels segles XIII i XIV es van experimentar novetats als habitatges com l'edificació sobre pilastres i la creació en l'interior de la casa d'una estança apartada dels animals i els fums. La taula era el principal objecte i havia de ser tan gran com per permetre que tota la família pogués seure al seu voltant. També hi havia ganxos de fusta on penjar els escassos vestits. Els llits no existien, dormien sobre palla estesa al terra. Es vestien amb la roba que feien les dones amb els materials que aconseguien ells mateixos. Solien portar faixes perquè havien d’estar tota l’estona ajupits, i així, si les duien no els hi produïa mal als ronyons. Les dones també anaven amb faldilles.


L'aliment fonamental era el pa al que s'acompanyava d'un altre tipus de productes denominats "companagium". La carn de porc i els embotits eren els principals acompanyaments així com les aus de corral i la cacera. Llet, formatge i mantega tindrien un important paper en la dieta al costat dels llegums, verdures i fruites. Cols, jueves, pèsols, llenties, naps, pomes, cireres, prunes, maduixes i peres serien les més consumides mentre que el peix no ocupava un determinant lloc, excepte en els moments que la religió exigia abstinència carnal. El vi era la beguda favorita en l'àmbit mediterrani mentre que la cervesa es consumia en el centre i nord d'Europa. Aigua, most de pomes i hidromiel completarien el capítol de begudes. Els camperols eren autosuficients i tenien un nivell de vida molt baix, menjaven malament i tampoc tenien medicines, per això hi havia moltes malalties i les persones no superaven els quaranta anys, moria molta gent. Els camperols estaven dintre del grup dels no privilegiats, els treballadors. S’ocupaven de produir i vendre els aliments que necessitava la societat. Hi havia diverses classes de camperols: •

SERFS estaven totalment sotmesos a l’autoritat del senyor, cultivaven les terres d‘un senyor i feien feines domèstiques i, a canvi, el senyor els alimentava i els protegia.

• LLIURES podien abandonar el feu i tenien autonomia pròpia. Treballaven els maços del senyor i ,a canvi, li pagaven unes rendes i a l’església el delme.


La feina del camperol era molt dura, tota la família treballava amb eines molt senzilles: falçs, dalles, aixades i arades romanes. Es feia servir la tècnica de la rotació biennal, en la qual la parcel·la es dividia en dos parts, un any es cultivava la meitat de la parcel·la i el següent any es deixava en guaret i així successivament. Cultivaven cereals (amb el blat i el sègol elaboraven el pa, que era l’aliment principal, i amb l’ordi, feien cervesa), llegums, hortalisses, vinya i fruita. Els més bens situats tenien algun animal.

D’ALTRE BANDA TENIM ELS CAVALLERS :

Els cavallers vivien en castells on vivien amb les seves famílies servents i soldats. Nomes podien ser cavallers els nobles i la seva descendència, de vern petits els entrenaven per arribar a ser cavallers. Quant ja eren


majors de edat es a dir ja estaven preparats per ser cabellera és feia una cerimònia. Els cavallers estaven inclosos en el grup dels privilegiats, la guerra era la seva principal ocupació. Normalment, lluitaven a cavall i portaven llança, espasa, un escut i la maça. Els fills dels nobles heretaven el títol de cavaller i eren educats des de ben petits en l’art de la lluita. Primerament, eren patges* i escuders d’un noble important i així obtenien experiència militar. Quan es convertien en majors d’edat es convertien en cavallers desprès de passar una cerimònia senzilla, que consistia en una nit de vigília i reflexió i juraven acatar les normes de la cavalleria i finalment un cavaller amb més prestigi, els anomenava cavallers. Quan hi havia una guerra eren cridats pel rei per protegir el poble, aquests es reunien i formaven mainades. Quan no hi havia guerres, lluitaven en tornejos. Les regles bàsiques del codi de la cavalleria van sorgir apartir de les croades, eren intervencions militars organitzades per el rei o el Papa per conquerir Terra Santa. Van haverhi 8 corades, la primera es va organitzar entre l’any 1095 i el 1099, va ser dirigida per Godofredo de Bouillon, Raimundo IV de Tolosa, i Bohemundo I de Tarento. La segona croada va ser entre els anys 1147 i 1149, va ser convocada per San Bernardo de Clairvaux. La tercera croada va tenir lloc entre els anys 1189 i el 1192, i va ser dirigida per Ricard Corazón de León. La quarta


croada va ser inspirada per Inocèncio III entre els anys 1202 i 1204, va anar desviant-se cap a l’imperi Bizantí. La cinquena entre 12171221 i la setena entre 1248- 1254 van ser dirigides per Andrés II de Hungria i Joan de Elrienne, i l’altre per Lluís IX de França, però las dos van acabar en un rotund fracàs. La sisena croada va ser la més estranya de totes perquè va obtenir objectius nous, va ser dirigida per Frederic II i va durar entre els anys 1228 i 1229. I per últim la octava croada va durar fins l’any 1271, i també va ser dirigida per Lluís IX, aquesta croada va provocar la mort d’un rei de Tunísia. De l’orient molts cavallers exportaven teles, espècies i objectes, que després s’enduien cap el seu feu, al castell.

La participació dels Països Catalans en les croades Els Països Catalans no participaren, de fet, en les croades, bé que en cal considerar com un precedent la presa de


Barbastre (1604); les iniciatives de Jaume I i d'Alfons IV de Catalunya - Aragó no arribaren a cristal·litzar. El 1269, Jaume I de Catalunya - Aragó partí de Barcelona amb una expedició marítima que hauria estat la novena croada, però una tempesta l'obligà a desdir-se'n i només onze naus arribaren a Sant Joan d'Acre sota el comandament de Ferran Sanxís de Castre i de Pere Ferrandis, fills naturals del rei català, el qual, el 1274, assistí encara al concili de Lió, on el seu oferiment de contribuir a una nova croada no tingué acollida. El 1455, en bona part gràcies a Alfons IV de Catalunya - Aragó, hom féu una lliga de tots els estats i prínceps italians —llevat de Gènova— per tal de fer una croada contra els turcs i alliberar Constantinoble, amb la col·laboració dels papes Nicolau V i Calixt III, la qual, però no fou duta a terme.

Des del Renaixement fins al nostre dies pocs temes han resultat tan atractius com el de les Croades. Al seu voltant s'han forjat mites i llegendes molt allunyades de la realitat històrica i que la literatura s'ha encarregat de difondre.

DURANT EL TEMPS DEL GOTHIC ELS MONJOS VAN TENIR UN ESTIL DE VIDA DIFERENT: Vivien en monestirs.


Un monestir és un tipus d’edifici on la gent religiosa vivia reclosa allà. Els monjos o monges eren els que es dedicaven a la religió. Els monestirs poden variar molt en grandària; des d’una petita casa on vivia només un ermità o, des de molts edificis d’habitatges per a un superior i dos o tres monjos o monges, com finques i tallers.

Les diferents parts del monestir són: Claustre: era un pati en el qual hi havia un jardí central cobert pels costats en els que els monjos passejaven i meditaven. Sala capitular: era on es reunien els monjos Biblioteca: era on hi havia llibres, i on alguns monjos es dedicaven a copiar escrits. Colomar: era on es dedicaven a criar els coloms. Horts: també eren senyories feudals Dormitoris: en algus monestirs, els monjos vivien junts en una habitació molt gran, mentre que en altres, cada monjo posseïa la seva pròpia habitació o cel·la.


Bodega: era on guardaven el vi i altres. Cuina Hostatgeria: era on dormien els pelegrins. Infermeria: era el lloc on curaven als ferits o malalts. Refectori: era el menjador. Església: era on resaven diversos cops al dia.

Als monestirs normalment manaven els superiors. Al clergat secular, hi manaven els bisbes i els arquebisbes, i en el clergat regular manaven els abats principals. Però el nostre monjo era el lector setmanal. Mentrestant els clergues menjaven, ja que menjaven tots junts, un anava recitant els textos, aquet era el lector setmanal. Pregaven i mendicaven, això volia dir que resaven i demanaven almoïna pels més pobres. Altres feines eren per exemple, la escriptura, que consistia en transcriure llibres amb il·lustracions; també es feien altres feines com ara cultivar l’hort del monestir i atendre als pobres i malalts. Hi havia diferents feines en un monestir: Abad: És el pare de la comunitat, el trien els monjos. La regla de Sant Benet li atorga el lloc de Jesucrist en el si de la comunitat. Prior: És la mà dreta de l’abat i és escollit per el mateix abat, és el primer dels monjos i li assisteix un sots prior.


Tresorer: Porta els comptes de l’abadia. Cillerero: És el responsable de la intendència, i també és el portaveu de l’abadia i controla les granges. Sagristà: És el que ordena les activitats eclesiàstiques. Elabora les hòsties i crida a l’oració. Hostaler: És el adjunt del cillerero, recull als hostes. Porter: És el que guarda l’entrada de l’abadia. Infermer: S’ocupa dels malalts i recull les plantes medicinals, i també prepara fórmules. El mestre de novicis: És el responsable de la formació dels novicis Chantre: És el mestre de cor durant els oficis, organitza les processons dels germans. I també és el conservador dels llibres quan no hi ha bibliotecari. El dia en un monestir es dividia en vuit moments: Matines- era un ofici nocturn, que es duia a terme entre les 2 i les 3 del matí. Laudes – era a l’alba. Prima – es duia a terme en sortir el sol, al principi de la jornada. S’escau – era al matí. Sisena – era al migdia, a meitat de la jornada. Nona – era el moment just després de dinar. Vespres – eren el final del dia. Completes – era el moment abans del descans nocturn.


Pregaven i mendicaven, això volia dir que resaven i demanaven almoina pels més pobres. Altres feines eren per exemple, la escriptura, que consistia en transcriure llibres amb il·lustracions; també es feien altres feines com ara cultivar l’hort del monestir i atendre als pobres i malalts. Els monjos també eren autosuficients, tenien terres pròpies on alguns monjo s es dedicaven a conrear-les, i d’allà obtenien els seus aliments. També tenien tallers, i altres llocs per produir els seus productes.

APENDIX

La catedral és l'edifici emblemàtic del gòtic. Hi conviuen els tres estaments socials. Per als eclesiàstics es reserva el Cor o la nau central, per als nobles, les fastuoses capelles de l'absis i per al poble, les naus laterals o la girola. La de Chartres, va ser el model de les grans catedrals franceses. Es tractava d'una catedral romànica del s. XI, modificada a mitjans del segle XII, que va es va cremar el 1194, i reconstruïda a partir del s. XIII. La planta és grandiosa amb un traçat en creu, tres naus al braç longitudinal, un


creuer marcat en planta també de tres naus, un presbiteri molt desenvolupat i una doble girola amb capelles. A poc a poc la planta de les esglésies cristianes es va allunyant de la creu llatina, característica del romànic, anirà tendint a la planta de saló, on una àmplia nau central produeix l'efecte de "espai continu". En alçat té tres pisos, el primer d'arcuacions dels formers amb arc apuntat, el segon amb un trifori, que substitueix a la tribuna i el tercer amb una sèrie de grans finestrals organitzats de la següent manera: dues llancetes, sobre les quals apareix un ampli rosassa, acollit tot això per un arc apuntat major (va ser el tipus de vano característic del segle XIII), és el clarestorio. Aquests tres pisos de l'alçat són de gran alçada, de manera que entra molta llum, tamisada sempre pels colors dels vitralls. La nau central és de gran alçada, i apareix coberta per voltes de creueria cuatripartitas, com és característic d'aquest segle, ja que en el s. XIII la sexpartita pràcticament no s'usa. Les laterals es cobreixen per voltes d'aresta. Els elements sustentadors d'arcs formers i voltes de creueria, són una sèrie de pilars cilíndrics que porten columnes adossades (les columnes exemptes són de la segona meitat del s. XII), i tot el sistema de contraresto exterior que, a través dels arcbotants condueix les pressions de les voltes fins als contraforts. El mur, en perdre la seva funció sustentadora, pot foradar amb amplis finestrals. L'espai interior resultant, és diàfan, és clar, alliberat de les parts massisses. La llum no només il·lumina, sinó que alleugera i dota a l'espai de sensació d'elevació. La idea d'església com a lloc proper a Déu (manca de materialitat que provoquen obertures i vitralls, ascensional de l'espai, etc.), Suposa un canvi enorme en relació


amb el pensament religiós del romànic. Aquesta és una nova religiositat, més optimista, menys marcada pel temor a Déu. Però hem d'observar que a l'interior s'observen dues línies de tensió, una horitzontal, pòrtic-altar, que ve donada pel ritme d'arcuacions, i una altra vertical ja descrita (per l'altura de la nau, l'ímpetu ascensional de l'arc apuntat, la llum, etc.). A l'exterior, els volums són reflex de l'estructura interna. A més, com en tots els edificis gòtics, es projecta bona part del sistema de sustentació de l'edifici, com els dobles arcbotants enllaçats per columnes, per exemple. Té un total de sis portals (tres a cada extrem del creuer) esculpits al s. XIII. Conserva una de les façanes del Romànic, la Portada Reial, el mateix que la torre sud.

la vida a l'edat mitjana  

Evolució social i arquitectònica de les ciutats durant l'epoca gothica

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you