Page 1

No Més Fasion Victims

Fundació Barberà Promoció

Barberà del Vallès juny 2018

Indústria tèxtil, desigualtat social, contaminació; Representacions del gènere, la raça, l’edat i la diversita funcional a la moda i a la publicitat; Consum responsable,


ES TI RA NT DE L FI L. Agafem la furgo direcció Barbera del Vallés. Arribem molt d’hora perquè ens agrada veure l’espai i preparar les dinàmiques. Amb l’Eva Ortigosa anem al taller 2 on farem el taller. És un aula-taller, sembla l’escenari perfecte per parlar sobre fàbriques i tallers tèxtils. Farem el taller amb un grup de joves que està estudiant jardineria i un grup de dones que estan en un projecte d’hort social (a les dones ja les coneixem perquè vam participar de la seva programació de formació amb les competències transversals). Així que tenim dues variables importants, l’edat i el gènere (en el grup de jardineria només hi ha una noia). Comencen a arribar. Primer el grup de jardineria. És la seva aula i es senten còmodes. Després arriba el grup de dones. Es situen per les cadires amb més timidesa, però ja coneixen a la Desi i trenquem el gel saludant-nos i donant-nos petons.

CON ÈIX ER

15.07.2018 Eva fa una petita introducció del perquè farem aquest taller. Ens presentem i comencem relacionant el tema de la moda i la indústria tèxtil amb la jardineria. Hi ha alguna relació? La trobem pel medi ambient, l’ús de l’aigua i les terres, del conreu del cotó i altres matèries primeres per fer el tèxtil... A més a nivell personal, tots i totes ens vestim i comprem la nostra roba. Així què... endavant amb el No Més Fashion Victims. Fem una rotllana i amb la nostra pilota preguntona fem una ronda ràpida de noms i d’allò que més m’agrada fer. Agafen una bossa on hi ha unes canyetes de diferents colors, per fer grups de manera ràpida i espontània. Ara la disposició de l’aula es diferent, ja no estan nois per una banda i dones per l’altra. Comencem amb un text que de manera teatralitzada introdueix el tema i convidem als grups a fer la seva pròpia definició del que seria un/a fashion victim. Repartim dos colors, per tenir en compte com afecta la moda a les persones dels països que fabriquen la roba i a les persones dels països que comprem aquesta roba.


“Trabajadores, los países pobres, condiciones laborales pésimas, familias con 
 problemas económicos, niños que trabajan con corta edad y condiciones abusives; explotació infantil, salarial i de las materies primeres, contaminació; nens i nenes treballant, animals, medi ambient, ecosistema, població, pèrdua cultural; mujeres y hombres trabajando en condiciones muy duras, incendios en las fabricas, condiciones infrahumanas”

FA SH IO N VI CT IM “Però també víctimes de la moda als països del Nord: “petits botiguers que no poden competir amb els grans magatzem o botigues multinacionals, pèrdua de valors i de relacions humanes, pèrdua cultural; les models, totes, els adolescents, les persones que no encaixen en els cànons de bellesa; Los consumidores, desigualdad de género, necesidad de ir de marca y si no estigma, ropas de niños y ropas de niñas; Publicitat consumista y masclista, necessitat de tenir un pes ideal”.

Es genera debat, fins i tot parlem de què vol dir països del Nord i països del Sud, qüestionant la divisió territorial i jeràrquica del planeta Terra. No coneixien el mapa de Peters i es sorprenen de com un mapa, que sembla una representació objectiva de la realitat, estigi tan marcat de significat polític i econòmic. Avancem en el tema, per veure si cadascú/a de nosaltres som víctimes de la moda. Fem un petit test per analitzar quin tipus de consumidor/a som. Comencem a llegir les preguntes, que també estan projectades a la paret. Estan molt atentes i atents sembla que anem a jugar al bingo. A l’hora de comprar roba: a) compro el que necessito, b) compro el que necessito però sempre agafo una cosa més, c) compro el que em ve de gust. Anem responent les preguntes, debatent entre pregunta i pregunta, si les respostes són significatives per nosaltres o no.


A l’acabar fem un recompte de les respostes i la majoria de persones es situa en un punt entremig, la moda no ens esclavitza, però encara podem tenir més consciència del que comprem i avançar cap a
 un consum més responsable. Per exemple, quan comprem una roba... en què ens fixem? Si m’agrada i sobretot en el preu.

”Si comprem barat… algú/a està pagant per nosaltres”. Llancem aquesta frase i comença un altre debat. Anem identificant quines són les conseqüències d’una moda barata. Al final un producte molt barat ens surt molt més car. Es redueixen preus traslladant els centres de producció a països on els costos són inferiors i les normatives sobre drets laborals son més laxes. Que puguem comprar una samarreta per 2€ vol dir que algú/a està cobrant molt poc per la seva feina. També en surt car pel que fa al medi ambient, sobreexplotació de recursos naturals, contaminació, energia... Una manera de abaratir els preus és la fabricació en massa, que requereix molta més energia, aigua, terres, productes químics... I fomentar el consumisme per donar sortida a tanta producció. I com seria un comerç responsable? A l’aula hi ha una instal·lació amb etiquetes. Cada grup ha de trobar 3 etiquetes que representin un comerç responsable i 3 de comerç no sostenible. No tenen dubtes, identifiquen perfectament els dos tipus de comerços. Anem llegint les etiquetes i endreçarles en funció del tipus de comerç que suposen: moda explotació o moda sostenible.

MODA EXPLOTACIÓ Fabricat sense tractament de residus d’aigua, els tints fan que les aigües canvien de color. Es necessiten 1500 galons d’aigua per fer créixer prou cotó per fabricar un parell de texans. Samarreta a 3 euros. Sandblasting , tècnica prohibida a Europa però que es fa servir en Bangladesh, Xina, Pakistan, Indià o Síria, per aconseguir l’efecte desgastat. Al rentar robes fetes amb polièster, nilons o acrílics es desprenen unes microfibres que van a parar als oceans i els peixos es mengen els plàstics. Sweatshop, taller on es sua...

MODA SOSTENIBLE La fibra del cànem és molt estable, duradora i amb escàs impacte ambiental. No requereix pesticides ni químics per al seu culti u. 100% feta sens e treb all infantil. El bambú és una fibra natural, recurs renovable i sostenible perquè el seu cultiu necessita quatre vegades menys aigua que el cotó. Calçat 100% natural, no conté substàncies tòxiques com sulfat de níquel, plom o azocolorants...


VALORACIONS • • • • • • • • • • • • • • •

Muy bien, interesante, he aprendido. Se hace largo, por la hora, trae algo de comer Diver;do Molt enriquidor l’intercanvi, prendre consciència. Me lo he pasado bien. Me ha gustado la experiència de compar;rlo con el grupo de jóvenes. Entretenido. Lo que más me ha gustado ha sido la historia del Mapa Mundi. Interesant, es parla poc d’aixó. És molt guapo compar;r-lo amb la joventut. Interesante, no me cunde, pa;ré, ara ho passaré malament. Bien, vull més tràilers i vídeos. M’ha gustat compar;r-lo. Tratar estos temas te hace pensar mucho, te deja tocada. A tenir en compte, hem de fer reflexió. Em quedo encuriosida.


LA MO DA M’ IN CO MO DA

22.07.2018 Arribem a Barberà, tenim l’aula preparada amb el projector i l’equip de música. Aquesta sessió es diu, La moda m’incomoda i reflexionarem sobre nosaltres en tant que consumidors i consumidores. Comencem amb un ràpid recordatori de noms i del que vam parlar la setmana anterior. Hi ha persones que no van venir i així les posem en context. Comencem amb algunes preguntes: per què ens vestim? Com escollim la nostra roba? La pilota preguntona ens ajuda a donar resposta: per protegir-nos, per què m’agrada la moda, para no ir en cueros, per pudor, escollim la roba que hi ha a les tendes, per donar un missatge, per cultura… Tornem a les cadires. Avui la sessió té molt contingut audiovisual, projecten diferents vídeos per reflexionar sobre diferents eixos de diversitat com el gènere, la cultura, l’edat i les capacitats funcionals. Així anem parlant de la representació dels nois i de les noies a la publicitat, dels cànons de bellesa, del color i les arrugues de la pell, de la diversitat de formes que poden tenir els nostres cossos... Entre càstigs i debats analitzem perquè la moda ens incomoda i com podria ser una moda diversa, inclusiva, sostenible i a més divertida.

CON ÈIX ER

VALORACIONS Me ha encantado. Bonito. Me desprende humanidad. Me ha impresionado mucho lo del maniquí. Conciencia. Buena tertulia. He aprendido bastante, he sonreído y he llorado. Me he entretenido, no sabía nada del tema, tenemos que aceptarnos y ser como somos. Realidad de las cosas. Aprender cosas nuevas, compar;r con los jóvenes, ;enen muy buena ac;tud. Compar;r con diferentes edades, tema entretenido. Todo me ha gustado. Me ha gustado un montón, me han sorprendido las imágenes del photoshop de Jus;n Bieber. Venía asustada, però al final ha ido bien.


PE RF OR MA NT NO MÉ S FA SH IO N VI CT IM S

29.07.2018

La sessió d’avui és completament diferent. És una sessió performativa. Ja hem reflexionat sobre les conseqüències de la indústria de la moda, aquí i als països on es produeix, pel medi ambient... i ara ens toca mullar-nos una miqueta més. Posarem els nostres cossos al centre de la passarel·la, per reflexionar de manera més encarnada i en primera persona. Comencem en rotllana presentant una prenda que per casdacú/a de nosaltres té un valor sentimental. Estimar i cuidar la roba és una bona manera de reduir el consum i per tant, de tenir un consum més responsable. Després fem unes dinàmiques d’escalfament per trencar el gel i disposar-nos a treballar en un altre sentit. Hi ha algunes vergonyes, però poc a poc, tot el grup va entrant en les dinàmiques. Anem posant cos a les representacions de la masculinitat i la feminitat, creant una petita coreografia del sistema de gènere heteronormatiu; fem una paròdia de la fast fashion, el consum de moda ràpida i massiva que ens converteix a tots i totes iguals, éssers homogenis, uniformes, sense creativitat; posem els nostres cossos a desfilar per fer visible la nostra diversitat i ampliar els marges de la passarel·la perquè tothom tingui cabuda…

EXP ERI MEN TAR CRE AR PRO POS AR


PE RF OR MA NT NO MÉ S FA SH IO N VI CT IM S

A alguns dels joves els hi costa una miqueta més i prefereixen mirar-s’ho des de fora. Altres dones que van començar amb pors, poc a poc, es deixen anar i descobreixen que poden actuar com vulguin, que no hi ha una norma rígida, que tothom pot trobar el seu espai performatiu i sentir-se còmode. Han incorporat l’espírit No Més Fashion Victims. En alguns moments la sala és un cossos, gestos, accions, robes, bosses compra... tot amunt i avall, sense un aparent. Però així és treballar des del des del moviment.

caos, de la ordre cos i

Estem arribant al final de la sessió. Per trencar amb aquesta sensació de caos, donem una estructura a les accions i les fem totes seguides una vegada. Com si es tractés d’una performance. Aquesta és una de les possibles versions de la passarel·la No Més Fashion Victims. Avui hem apurat tant, que no dóna temps a valorar amb el grup. Algunes de les dones si s’acosten per dir-nos que al final han gaudit de la sessió, que han trobat la manera d’actuar sense sentir vergonya, des d’elles mateixes, algunes es queden amb ganes de més. Nosaltres agraïm la participació de tothom, però especialment als joves que han participat de totes les dinàmiques de moviment i a les dones que s’han atrevit a traspassar els seus límits.


MOLTES GRÀCIES! Així ens acomiadem de Barberà del Vallès. En aquesta ocasió el No Més Fashion Victims no tindrà presentació pública. Però ha estat un procés molt interessant que ens ha permès tenir una mirada intergeneracional i amb perspectiva de gènere, de la indústria tèxtil, de la moda i del consum. Moltes gràcies als nois i noia, al grup de dones, a Hèctor, Xavi i Eva per acompanyar al grup i a Eva Ortigosa per fer-lo possible.

+INFO tel: 661717293 a/e: info@lorelacional.org www.lorelacional.org

Nos Més Fashion Victims s’ha realitzat en el marc del projecte: Impuls de l’economia social i solidàriaSSEGUIM TREBALLANT. Projecte mancomunat entre els ajuntaments de Ripollet, Montcada i Reixac, Cerdanyola del Vallès i Barberà del Vallès. Subvencionat per la Diputació de Barcelona (convocatòria 2017).


Millions discover their favorite reads on issuu every month.

Give your content the digital home it deserves. Get it to any device in seconds.