Page 1

CAT PVP 2â‚Ź

www.tarracoviva.com


Josep Fèlix Ballesteros

Alcalde de Tarragona

La ciutat de Tarragona, orgullosa del seu llegat, té la responsabilitat de ser una ciutat patrimoni de la humanitat. I Això, ens obliga a custodiar i compartir els nostres vestigis amb el món.

A partir del 218 aC., amb l’arribada dels exèrcits romans, Tarragona es va convertir en la principal capital romana d’Hispània i en la porta d’entrada a la península ibèrica.

Una manera de fer-ho és el festival romà de Tarragona Tàrraco Viva, que amb el temps s’ha convertit en una referència extraordinària dins del món de l’arqueologia i la història romana.

Entenent el passat trobarem el torsimany del futur i si volem descobrir d’on venim ens convé viatjar en el temps. Us convido a penetrar dins de les muralles de la Tàrraco Viva, una mostra que s’ha convertit en un referent de la romanitat.

Tàrraco Viva ens fa estimar el nostre patrimoni i ens ajuda a entendre d’on venim, com a humans i com a poble. Som hereus d’una història col·lectiva que comença el segle V aC. amb un assentament ibèric a la part baixa de la ciutat.

Salve!

Carme Crespo Blázquez

Tinenta d’alcalde de Cultura, Patrimoni i Festes Tàrraco Viva arriba a la seva quinzena edició refermant la seva consolidació com a cita ineludible dins el calendari cultural català, i distingint Tarragona de la resta d’indrets des del punt de vista patrimonial. Tarragona és la capital arqueològica del país i dels territoris de llengua i cultura catalanes. Amb Tàrraco Viva ens convertim en pioners pel que fa a la divulgació del patrimoni, referent europeu, exemple de ciutats amb una llarga història al darrere. Pel valor indiscutible que la ciutat té en aquest sentit, Tàrraco Viva fa especialment visible la tasca activa dels diversos grups de reconstrucció històrica i l’activitat d’aquests, més enllà dels deu dies de festival i de les nostres fronte¬res. La quinzena edició de Tàrraco Viva mira més que mai cap al futur. Sempre des del passat romà, l’eix vertebrador del certamen d’aquest 2013 seran els esdeveniments al voltant de la fi de la República deixant ja entreoberta la porta a l’edició de 2014, que se centrarà en la commemoració del bimil·lenari de la mort d’August. De moment però, Tàrraco Viva ens convida a fer un viatge en el temps i descobrir tota la veritat sobre la mort de Gai Juli Cèsar.

L’edició d’enguany compta amb més de quatre-cents cinquanta actes repartits entre una trentena dels principals indrets patrimonials romans de la ciutat. Representacions de reconstrucció històrica, tallers, lliçons d’història, la Fira de Museus i moltes altres accions convertiran el quinzè Tàrraco Viva en el més participatiu de la seva trajectòria amb l’espai Vine, veu, viu, on els visitants i espectadors que ho desitgin podran formar part dels grups de reconstrucció històrica durant una estona i reviure així en primera persona la manera de fer dels nostres avantpassats. Deu dies per gaudir no només de les activitats programades dins del festival, sinó també del riquíssim patrimoni històric que té Tarragona. Política, vida quotidiana, religió, creences, art, cultura i gas¬tronomia conformen un conjunt d’activitats que aconsegueixen donar una visió global d’una civilització complexa i riquíssima. Una civilització que ens va deixar com herència unes arrels culturals que encara avui conformen el nostre caràcter mediterrani. Així doncs, benvinguts a Tarragona, benvinguts a la nostra història viva.


07

15 anys de tarraco viva

09

hospes ave

10 12

cèsar i els seus coetanis

Amics, aprofitats, traidors i estimats enemics peter connolly

In memoriam

16

corrupció a la romana

20

parlant de roma

21

l’art de manar

33

el puny de roma

42

el plaer, les arts, la diversió

56

Política i administració en el món romà Les legions romanes. L’exèrcit més poderós del món Enamorats de la bellesa i les emocions intenses el més enllà

Una societat religiosa, supersticiosa i molt tolerant

64

viure al dia

82

tàrraco una ciutat romana

100

la història en imatges

112

espai de trobada

120

els idus de març

124

museus oberts

138

serveis d’informació i atenció al visitant

140

espais tarraco viva

142

en cas de pluja

La vida quotidiana a les ciutats romanes Ciutat i capital Hispània Citerior Divulgació històrica audiovisual L’encontre entre el públic, especialistes i programadors El festival s’acomiada fins l’any vinent Les propostes dels museus del festival

/ empreses de guies

índex

3


activitats per formats Recreació històrica Agripa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89 Beatus ille . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72 Caius Baebius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88 Els idus de març . . . . . . . . . . . . . . . . . . 123 Escoles a Tarraco Viva (escoles) . . . . . . . . . . . . . 78 Fabio Demetrio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88 Fabula clodiana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27 In histrione veritas . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49 Julia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89 La fi de Juli Cèsar . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49 La fundació de la Colònia Tàrraco . . . . . . . . . . . . 27 Legio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38 Lide . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87 Livia Drusila . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86 Ludi apollinares . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46 Munera gladiatora . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47 Navigium isidis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60 Negotiator . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70 Paullianus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87 Senatus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 Seqvere me! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69 Spectacula . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62 Tarraco fidelis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39 Tiberius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131 Vigiles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69 Tallers Al taller de Terenci Càndid . . . . . . . . . . . . . . 135 Cista . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74 El rebost de Cató . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79 La viva imatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50 Lucernae . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74 Passa un matí de teatre! . . . . . . . . . . . . . . . . 134 Toquem els romans . . . . . . . . . . . . . . . . . 137 Re-viure . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 134 Scriptorium . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51 Taller de sal d’apicius . . . . . . . . . . . . . . . . . 78 Us portem a l’hortus . . . . . . . . . . . . . . . . . 135 Viatja a Tarraco . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 134 Ibers i romans: com vivien? Com morien? . . . . . . . . 137 Els jocs i l’escola de fa 2000 anys . . . . . . . . . . . . 77 Vine, veu i viu. Fes de legionari alt imperial . . . . . . . . 38 Vine, veu i viu. Fes de legionari baix imperial . . . . . . . . 39

4

Vine, veu i viu. Fes de públic anfiteatre . . . . . . . . . . 46 Vine, veu i viu. Fes de: senador . . . . . . . . . . . . . 26 Vine, veu i viu. Fes de gladiador . . . . . . . . . . . . . 47 El cel dels romans. Planetari (infantil) . . . . . . . . . . 62 Joies romanes (infantil) . . . . . . . . . . . . . . . . 76 Ludi (infantil) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76 Mira una estrella i trobaràs un déu (infantil) . . . . . . . . 61 Tesselatum (infantil) . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53 Una de lleons (infantil) . . . . . . . . . . . . . . . . 77 Ad cucumas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80 Habemus in cena . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79 La música dels romans . . . . . . . . . . . . . . . . 53 Centcelles, el nostre objectiu . . . . . . . . . . . . . 134 Juguem com jugaven els nens i nenes romans (escoles) . . . . 75 Xerrades Bacanals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29 Carrers, cases i negocis de fa dos mil anys . . . . . . . . . 90 Ciceró, orador. Les Catilinàries . . . . . . . . . . . . . 30 El turisme abans del turisme . . . . . . . . . . . . . . 71 Els arqueòlegs i les àmfores . . . . . . . . . . . . . . 70 Els dipinti de la zona del Vesuvi . . . . . . . . . . . . . 73 Enamora’t de les gemmes del passat . . . . . . . . . . . 75 Enginyeria de les vies romanes . . . . . . . . . . . . . 28 Googlejant per la Roma de Cesar . . . . . . . . . . . . 28 Grafitis romans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73 In rusticam romanam linguam . . . . . . . . . . . . 52, 136 Juli Cesar a la conquesta de la República . . . . . . . . . . 31 La batalla d’Ilipa . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40 La ciutat dels peixos de nas afilat . . . . . . . . . . . . 52 La mort en època romana i tardoromana a l’entorn de Tàrraco ��� 137 La nissaga del còmic Alix . . . . . . . . . . . . . . . 72 La protecció del patrimoni històric i arqueològic a Tarragona . 128 La realitat virtual aplicada a la difusió del Patrimoni Històric . 128 La Roma de Pompeu i Cèsar . . . . . . . . . . . . . . 30 Les col·leccions de pintura a la Roma republicana . . . . . . 48 L’evolució històrica de la façana portuària de Tarraco . . . . . 131 L’exèrcit de Roma al llarg dels temps del s. I dC al s. IV dC . . 41 Marc Tuli Ciceró . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31 “No em coneixes, Cèsar, perque una falcata em va destrossar el rostre” (Sèneca) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41 Pompeu Magne . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29 Roma als còmics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71 Rudiments per a la fundació d’un Imperi: Virgili i l’Eneida . . 133 Terracona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92 El món dels Gladiadors a l’antiga Roma . . . . . . . . . . 54


Audiovisual, cinema i documentals arqueològics Carthago nova . . . . . . . . . . . . . . . . . . 107, 111 Cordvba . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 109 Cotidiana vitae . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 108 De Roma a Germania . . . . . . . . . . . . . . . . 107 Digitalització i difusió del treball arqueològic del fòrum romà . 108 La Còrdova de Sèneca . . . . . . . . . . . . . . . . 109 La Porta de Còrdova a Carmona . . . . . . . . . . . . 109 Les Termes romanes . . . . . . . . . . . . . . . . . 108 Àgora . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 132 Amor mort . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105 El misteri de Melchor, Gaspar i Baltasar . . . . . . . . . 103 El perfum recuperat . . . . . . . . . . . . . . . . . 103 A la recerca del faraó perdut . . . . . . . . . . . . . . 111 La ceràmica grega d’Extremadura . . . . . . . . . . . . 104 La xarxa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104, 109 L’ordinador de 2.000 anys d’antiguitat . . . . . . . . 105, 111 Els jocs olímpics de l’antiguitat . . . . . . . . . . . . . 111 Material orgànic recuperat . . . . . . . . . . . . . . 104 Neró i la domus aurea . . . . . . . . . . . . . . . . 105 Quan els gals van perdre el cap . . . . . . . . . . . . . 104 Trepitjant la pols del faraó . . . . . . . . . . . . . 103, 109 Una dama, pedres i homes . . . . . . . . . . . . . 103, 107 Visites Deus i mites a l’olimp . . . . . . . . . . . . . . . . . 61 La maqueta de Tàrraco . . . . . . . . . . . . . . . . 127 La muralla . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 127 Passejades Arqueològiques: la Muralla de Tàrraco (escoles) . . . 91 Tàrraco, la ciutat romana . . . . . . . . . . . . . . . 92 Tres terrasses, un monument . . . . . . . . . . . . . . 91 Passejant per Tàrraco (infantil) . . . . . . . . . . . . . 90 Itineraris pel MNAT: 5 mirades a l’exposició permanent . . . 133 Jornada de Portes Obertes al Museu Bíblic Tarraconense . . . 129 Jornada de Portes Obertes al Museu del Port . . . . . . . 130 Jornades de Portes Obertes MNAT . . . . . . . . . . . 133 Jornades de Portes Obertes MNAT a la Vil·la Els Munts . . . 133 Portes Obertes MNAT Museu i Necròpolis Paleocristians . . . 133 Jornades de Portes Obertes Museu d’Història de Tarragona . . 126 Jornades de Portes Obertes MNAT a la Vil·la de Centcelles . . 133 Portes obertes a la Torre de l’Ermita . . . . . . . . . . . 136 Portes obertes al Museu Agrícola de Cambrils . . . . . . . 135 Portes obertes al Museu del Molí de les Tres Eres . . . . . . 136 Portes obertes del jaciment de la Vil·la de la Llosa de Cambrils ��� 135 Caius i Faustina us conviden a la vil·la . . . . . . . . . . 135 Vine al museu i coneixeràs la nostra història. . . . . . . . . 132

Visites guiades Empreses de guies . . . . . . . . . . . . . . . . . . 142 Concerts Carmina canere . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50 De musica antiqui narrabant . . . . . . . . . . . . . . 48 Concursos Mirades de Tarragona. Concurs fotogràfic . . . . . . . . . 94 Gastronomia Restauradors d’Altafulla . . . . . . . . . . . . . . . . 80 Tarraco a taula . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81 Jocs d’estratègia Si vis pacem, para ludem . . . . . . . . . . . . . . . . 40 Lectures dramatitzades El mite del Sarcòfag d’Hipòlit . . . . . . . . . . . . . 60 Lectures de Marcial . . . . . . . . . . . . . . . . . 51 Les portes del somni . . . . . . . . . . . . . . . . . 134 Tot esperant cèsar . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32 Presentacions Presentació del Projecte Digitalització i difusió del treball arqueològic del fòrum romà . . . . . . . . . . . . . . 118 Presentació Projecte web Harclick . . . . . . . . . . . . 118 Presentació Exposició i publicació: Amphiteatrum, memoria, martyrum et ecclesiae. . . . . . . . . . . . . . . . . 129 Tàrraco. Arquitectura i urbanisme d’una capital provincial romana Vol. 1. De la tarragona ibèrica a la construcció del temple d’August 93 Representació Passio Fructuosi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 130 Seminaris El Conjunt monumental de l’Amfiteatre de Tarragona . . . . 129 Fires Artífex . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 116 Fórum Tarraco . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 116 Roma als museus del món . . . . . . . . . . . . . . . 114 Taberna libraria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 117 Nundinae . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 117 Exposicions En reserva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 134 L’altra cara de la vida. Cultura funerària ahir i avui . . . . . 137 El Panteó d’Agripa . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55 Els Fòrums Imperials . . . . . . . . . . . . . . . . . 32 La biblioteca d’Alexandria . . . . . . . . . . . . . . . 54 Tàrraco . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93

act i v i tats pe r f o r m ats

5


15 anys de TArr aco Viva

Si alguna cosa podem dir dels antics romans, o al menys crec que podríem destacar, és la seva tenacitat per aconseguir el que es proposaven. Acceptaven la derrota en el camp de batalla, però només l’entenien com un obstacle per a la victòria final, de la qual no en dubtaven mai. Penso en això i miro enrere, quinze anys per a ser exactes. Era 1999 i un nou festival debutava a la nostra ciutat. Un festival una mica estrany ja que no era d’arts escèniques ni plàstiques, tampoc era un festival de música. Proposàvem un festival dedicat a la divulgació de la història de l’antiga Roma. No era una proposta fàcil, al contrari, era una proposta arriscada. Un festival sense concessions a la banalització de la història, basat en el coneixement científic de la mateixa però amb claus interpretatives que la fessin un model de divulgació. Quinze anys després, el festival està més viu que mai, intentant superar aquest temps de certa penúria però mirant cap el futur. Un futur per a la millor qualitat de vida de tots els ciutadans i on la cultura, en aquest cas des de la divulgació del patrimoni històric, ens ajudi a prosperar. A prosperar no només en l’aspecte econòmic, que també, sinó especialment en l’aprofundiment de les nostres arrels, la nostra identitat.

Som encara romans, o així ho vull creure. Malgrat la visió en gran part negativa que de la civilització romana ens ha llegat una certa historiografia i el món de “l’entertainment”, la romana va ser una civilització d’èxit. Potser la primera gran civilització global d’èxit. En ella estan les llavors de coses que creiem assumides i ara tornen a estar en perill: l’estat del benestar, les lleis per a tothom, el gaudi de la vida, el treball ben fet i una certa grandesa en la mirada. Què altre cosa són sinó el dret romà, les termes, els aqüeductes, les clavegueres o la prefectura de l’annona (per evitar les crisis alimentàries)? Parlem d’una gran civilització urbana connectada per una xarxa de carreteres públiques i una gran autopista, la Mediterrània. Tarragona encara ara és un somni mediterrani. Acabo amb un text de Toni Puig: “Nos tomamos café. El tiempo apremia: nos apetece el mar. El mar de mis griegos. Y romanos. El mar que alumbró una civilización, todavía nuestra: nos hizo más humanos. Y continúa.” Magí Seritjol Director festival Tarraco Viva

AMPHITHEATRUM REFECIT. Epigrafia a l’arena dels gladiadors. Visita comentada a càrrec de l’arqueòloga Diana Gorostidi

15 a n y s d e ta r r ac o v i va

7


Hospes ave Us convidem a un viatge a l’antiga civilització romana. Junts coneixerem els nostres orígens i compartirem la passió per la Història. El passat ens descobrirà nous futurs. Benvinguts al festival romà de Tarragona!

ENGUANY CELEBREM

1700 anys de l’edicte de milà Encara que l’emperador Galeri, ja havia fet un pas anterior l’any 311 dC. fou Constantí qui el 313 dC. va promulgar l’anomenat Edicte de Milà, pel qual es promulgava la llibertat de culte a tot l’Imperi. De fet l’edicte anava dirigit en gran part a la tolerància de la nova religió dels cristians.

Juli Cèsar

el personatge de la xv edició de tarraco viva L’assassinat de cèsar: tiranicidi o traïció? L’any 709 (ab urbe condita) el cònsol de la República, Gai Juli Cèsar, moria assassinat al peu de l’estàtua del seu enemic Pompeu el Gran. Alguns dels assassins eren amics seus i comptaven amb tota la seva confiança. Què havia passat? L’opinió entre la majoria d’historiadors, tant antics com moderns, és que els assassins de Cèsar estaven intentant restaurar les llibertats republicanes, eliminant a un usurpador despòtic. Aquesta va ser la justificació preferida pels propis assassins. Hi ha però, una visió alternativa: els aristòcrates del Senat varen matar a Cèsar perquè el percebien com a un líder popular que amenaçava els seus interessos de privilegi i l’assassinat va ser una manifestació dramàtica de la llarga lluita entre conservadors opulents i reformadors recolzats pel poble.

Al llarg de la present edició del festival intentarem aprofundir en aquestes visions contraposades. L’assassinat de Cèsar però, servirà per repensar o viatjar a un dels moments més apassionants de la història de l’antiga Roma; el final de la República. Un moment que significà la fi, no només d’una classe oligàrquica que havia monopolitzat el poder polític durant segles, sinó també el final de les aspiracions reformistes de les classes populars i els seus líders. Amb el fum de la pira funerària de Cèsar al Fòrum de Roma, no només s’estava cremant el cadàver d’un home brillant, també desapareixia tot un sistema polític. La societat occidental tardarà mil vuit-cents anys en recuperar l’esperit reformador i democràtic de la societat romana de la República tardana. En els moments actuals potser val la pena que hi reflexionem.

h o s pe s av e

9


Cèsar i Els seus coetanis

amics, aprofitats, traidors i estimats enemics Marc Juni Brut

Marc Antoni

la daga de l’usurer

amic de cèsar o aprofitat?

Juli Cèsar sentia debilitat per Brut (Roma, 85? - 42 aC), però no sembla que aquest li estigués gaire agraït. Va prendre partit per Pompeu a la guerra civil, però en sortir derrotat, Cèsar no només el va perdonar sinó que el va nomenar governador de la Gàl·lia Cisalpina. Conservador, defensor de l’oligarquia senatorial, va sumar la seva daga a la conspiració que va assassinar al dictador. Shakespeare el va investir de profundes conviccions republicanes i el va nomenar “el romà més noble de tots”, però sabem que era un usurer sense gaires escrúpols, com quan va fer servir l’exèrcit per cobrar un deute al 48% d’interès que havia prestat a Salamina (Xipre). Durant el setge al consell municipal van morir de fam cinc dels seus ancians.

Home donat als excessos, Marc Antoni (83 - 30 aC) va redreçar el rumb de joventut (va haver de fugir a Atenes pels deutes acumulats) fins a convertir-se en la mà dreta de Cèsar. Va destacar com a militar al costat del dictador i va aprofitar la seva protecció per acumular grans riqueses, sovint a costa de difamar, robar i assassinar els seus enemics. Quan Cèsar va morir, Marc Antoni va llegir el seu testament i va provocar l’aixecament de la plebs contra els seus assassins, que van haver de fugir de Roma, però va quedar fora de joc en no ser nomenat hereu davant del jove Octavi. La relació amb Cleopatra va fer a Antoni imaginar-se com un nou rei dominador d’Orient. La derrota a Actium va esvair els seus somnis de grandesa.

CalpUrnia

Luci Corneli Balb

somni, premonició i mort

sempre amb els vencedors

Ni quan va saber que havia tingut un fill amb Cleopatra, la discreta i tercera muller de Cèsar va posar el crit al cel. Calpurnia Pisonis (77 aC - ?) no va donar cap fill a Cèsar. Era una matrona discreta i fidel. Segons la tradició, Calpurnia va tenir un somni en què una estàtua de Cèsar sagnava mentre molts romans es rentaven les mans amb la seva sang. Calpurnia va interpretar el somni com una premonició i va intentar convèncer Cèsar perquè no anés al Senat als Idus de Març. No se’n va sortir i el dictador va morir apunyalat fruit d’un complot entre diversos senadors. Després de mort, va entregar el testament a Marc Antoni, que el va llegir durant el funeral. Aquella lectura va convertir els conjurats “llibertadors de la República” en assassins del líder estimat, proscrits de la ira del poble.

Nascut a Cadis, Luci Corneli Balb (97 aC - ?) va ocupar els més alts llocs de responsabilitat com a conseller i amic íntim de Juli Cèsar, i va ser el primer estranger que va ser nomenat cònsol de Roma (40 aC). Balb tenia una gran capacitat per anticipar els canvis polítics. Als seus inicis va buscar la protecció de Pompeu, més tard la de Cèsar, i quan aquest va ser mort, es va situar a l’òrbita d’Octavi, que s’havia de convertir en el primer emperador de Roma. Home influent, ric, i amb una gran habilitat per alinear-se sempre amb els vencedors, Balb va tenir un paper clau com a confident de Cèsar de la situació de Roma durant la guerra de les Gàl·lies.

10


Marc Licini Cras

Cneu Pompeu Magne

el gran especulador

l’estimat enemic de cèsar

L’habilitat de l’aristòcrata Marc Licini Cras (115 – 53 aC) per l’especulació i l’extorsió el van convertir en un dels homes més poderosos de Roma, triumvir al costat de Juli Cèsar i Pompeu. Cras va aconseguir una ingent fortuna comprant a baix preu tot tipus de béns, terres, mines i edificis dels proscrits, amb els quals especulava. A més, entre altresva prestar diners a Juli Cèsar, de qui es va assegurar la protecció. Ser un as dels negocis, en canvi, no li va ser de cap ajuda com a cabdill militar. Encara avui, l’expressió cras error es fa servir per indicar una equivocació fatal, la que va cometre Cras com a governador de Síria en subestimar la capacitat tàctica dels parts. 20.000 homes i ell mateix van morir a mans dels enemics.

D’origen humil, Pompeu (106 - 48 aC) va aconseguir un gran carisma i poder gràcies als grans triomfs militars. Inicialment va estar enfrontat a l’aristocràcia romana, que no es volia sotmetre a un home sense casta, però es va acabar convertint en l’ariet dels optimates, la facció més conservadora del Senat, contra l’ascens de Juli Cèsar. Pompeu s’havia casat i estimava la filla de Cèsar, Julia, però la seva mort va trencar l’aliança entre ambdos. La guerra civil es va decantar a favor de Cèsar. Pompeu tenia el suport del Senat i també un exèrcit més nombrós, però no va aprofitar la superioritat. Va fugir a Egipte i va acabar mort a traïció pels seus col·laboradors. En un gest magnànim, Cèsar va plorar la seva mort i va castigar als culpables.

Marc Tuli Ciceró

Marc Porci Cató

el mestre de retòrica

defensor de la tradició

Ciceró (106 - 43 aC), conegut com un dels més brillants pensadors, escriptors i oradors de la història, il·lustra al mateix temps les maquinacions i tripijocs de les autoritats romanes. Historiador, senador, home permanentment intrigant, Ciceró es va moure com peix a l’aigua durant l’ocàs de la República, quan l’enrocament de l’oligarquia aristòcrata va portar Roma al bloqueig institucional. Ciceró va pujar molt amunt a base de fer i demanar favors. La seva trajectòria com a jurista i polític està sembrada de casos d’amiguisme, corrupció, suborns… i de canvis de posicionament depenent del clima polític. Entre la seva correspondència hi ha cartes de recomanació perquè amics seus ocupin elevats càrrecs públics i recorria a la guerra bruta quan volia enfonsar algun adversari.

Senador i filòsof estoic, sempre enfrontat a Cèsar, Marc Porci Cató (95 - 46 aC) defensava els costums, l’ordre, la moral i la tradició de la República donant exemple d’un comportament íntegre i escrupolós. Cató es va alinear des del principi amb els optimates, la facció més conservadora del Senat, i va desbaratar la conspiració de Catilina. Les diferències en l’ajusticiament dels conjurats el va distanciar de Cèsar per sempre. Va ser aliat de Pompeu i es va convertir en una nosa a l’ascens de Cèsar. Net de Cató el censor, veia en Cèsar el perill d’un nou líder autoritari amb poder total davant el tradicional ordre senatorial. Es va refugiar a Útica després de la derrota de Pompeu a Farsàlia i es va suïcidar després de la victòria de Cèsar a Thapsus.

C è sa r i e l s s e u s c o e ta n i s

11


Peter Connolly

in memoriam

Vaig conèixer personalment a Peter l’any 2002. Ell i la seva companya Barbara havíen vingut a Tarragona convidats pel nostre festival per donar una xerrada amb el títol “Reconstruint el passat”. Recordo que m’impressionà la passió amb que Peter donava a conèixer els seus darrers treballs centrats en el Coliseu de Roma. Després d’anys d’estudi in situ i a través de debats i lectures d’altres historiadors i arqueòlegs, Peter havia presentat aquest monument tan emblemàtic de l’antiga Roma, amb aquelles il·lustracions tan seves i tan úniques. Emocionava veure’l defensar les seves teories com la de que en l’amfiteatre de Roma s’havien celebrat “naumàquies” i explicava el per què. Molt abans però de coneixe’l en persona, havia entrat en contacte amb la seva obra gràcies a les editorials com Espasa Calpe. Recordo especialment el primer que va caure a les meves mans, Anibal y los enemigos de Roma, una autèntica joia pels amants de la historia antiga. Quines il·lustracions! Una divulgació així no l’havia vist mai. De seguida em vaig quedar encisat per l’obra d’aquell autor anglès i poc a poc vam descobrir que no només estàvem davant d’un genial artista sinó també davant un immens coneixedor de l’arqueologia i la història del món antic. Sense el treball de Peter Connolly no hagués estat possible l’aparició dels grups de reconstrucció d’època romana i grega, o al menys haguessin tardat molt més en constituir-se. Sabent que tot el que apareixia en les seves il·lustracions corresponia a peces originals de l’època i en el seu context històric, era molt més senzill realitzar les repliques reconstructives. Després de la primera lectura, aconseguir la resta de la seva obra va ser una obsessió. Primer l’editada al nostre país i després l’editada a Anglaterra: Les legions romanes, Pompeya, La ciudad antigua. Atenas y Roma clásicas, Los

ejércitos griegos, Ulises y la antigua Grecia, The Holy Land, Greece and Rome at war, The roman fort, Colosseum i altres. Molt centrat en la història militar dels exèrcits antics, era habitual col·laborador del ROMEC (Roman Military Equipment Conferency) i els seus articles apareixien en gran nombre de publicacions científiques. A l’edició del Festival de 2004, vam organitzar una exposició per mostrar el seu treball i Peter va tornar a la nostra ciutat. L’exposició recollia les seves millors il·lustracions. Es va inaugurar al Pretori i va restar més de dos anys sent contemplada per milers d’espectadors. A Peter li va agradar el plantejament, amb metacrilats serigrafiats i amb llum al darrera per tal que tot el protagonisme el tinguessin les seves il·lustracions. No ens havia marcat cap exigència per fer-la. Una mostra més de la seva generositat. Va restar gaudint del festival tot el cap de setmana. Atenia tothom, des de professors d’universitat a simples afeccionats. Aclaria dubtes sobre si el pilum era així o aixà i entrava en debats sobre l’evolució de l’exèrcit romà o sobre el color de les sabates dels senadors romans. El maig de l’any passat amb el festival ja quasi en marxa, ens vam assabentar de la seva mort. Amb profund dolor rebíem aquella notícia, però no vam tenir temps de retre-li l’homenatge que es mereixia. En les darreres ocasions que vam conversar parlava d’un nou treball sobre la invasió de Britània per Juli César. Com m’hagués agradat tornar a convidar-lo i tenir-lo entre nosaltres compartint el seu saber i les seves rialles, obertes, franques com les d’un nen tafanejant i aprenent de tot i de tots. El recordo així, feliç. Magí Seritjol Director festival Tarraco Viva

i n m e m o r i a m : pe t e r c o n n o l ly

13


Peter Connolly

in memoriam

Aunque de sobra tenía noticias de sus trabajos, conocí personalmente a Peter allá por Septiembre de 1996, en un congreso sobre armamento romano de época republicana que se celebró en Montpellier, y que luego fue publicado en el Journal of Roman Military Equipment Studies. Aquel coloquio supuso un enorme salto adelante en los estudios sobre el equipo militar romano republicano. Durante aquellos días tuve ocasión de charlar varias veces con Peter, cuyo aspecto -entonces- de patriarca bíblico de gran barba blanca quedaba equilibrado por una gran cordialidad. Por entonces yo había publicado todavía pocos trabajos en inglés o francés, y ya se sabe que los anglosajones son poco amigos de leer en otros idiomas... Pero Peter nunca se mostró distante o altivo con un joven investigador español, todo lo contrario. De hecho, coincidió que en el Congreso los dos hablábamos (entre otras cosas) sobre el gladius hispaniensis, la espada que Roma había adoptado -supuestamente- de Iberia. Yo sostuve una idea por entonces novedosa, y Peter otra muy distinta. Quedé inquieto: una figura de talla internacional rechazaba mi teoría, de la que por otro lado yo estaba convencido. No tenía que haberme preocupado: unos meses después, el 15 de Enero de 1997, recibí una carta, en la que, entre otras cosas, me decía: “No soy persona que defienda causas perdidas. Acepto que estás en lo cierto sobre el origen del gladius hispaniensis, y así lo digo en mi artículo..”. Ese es para mí, entre otras cosas, Peter Connolly: un autor prestigioso que, lejos de encastillarse en su opinión, estaba dispuesto a aceptar la contraria de alguien poco conocido.

14


Esto es, la esencia de un buen investigador. Porque aunque Peter es más conocido por sus magníficas ilustraciones, realizó aportaciones sustanciales a la arqueología. Desde entonces mantuve contacto con Peter. Uno de sus proyectos favoritos era un estudio sobre las campañas de César en Hispania, y mantuvimos correspondencia sobre la campaña en la zona de Ilerda. Incluso me propuso escribir un artículo para la revista Gladius del CSIC, que codirijo y que es un referente internacional. Sin embargo, su vista y su salud se iban debilitando, y no pudo terminar, para mi pena, aquel trabajo. Su The Roman Army de 1975 fue para mi una completa revelación cuando me lo regalaron siendo un quinceañero, y es uno de los trabajos que más me influyeron para orientar mi carrera académica. Todavía lo guardo como un tesoro, desgastado por el uso. Me alegré mucho cuando luego la editorial Espasa Calpe tradujo al español otros libros de la serie. Pero sin duda debo destacar, en la faceta divulgativa, su Greece and Rome at War de 1981, que desde entonces se reimprime una y otra vez y que, pese a acusar el paso de los años, sigue sin haber sido superado por su combinación de maravillosas ilustraciones y texto conciso y legible a la vez que erudito.

Peter Connolly ha jugado un papel decisivo en la orientación de los trabajos de muchos especialistas en todo el mundo, y no sólo en temas de guerra o armamento. Por ejemplo, su libro sobre Atenas y Roma en época clásica es una maravilla que todavía inspira. Jóvenes y adultos de todo el mundo, profesionales y aficionados, han leído y siguen leyendo sus libros con admiración, y no conozco a nadie que conozca su obra y no se haya sentido inspirado por ella. Por otro lado, sus ilustraciones han sido imitadas por artistas e ilustradores de todo el mundo, y puede decirse que ninguno le ha superado, en tanto en cuanto Peter, además de un artista de talento, fue un investigador que empleaba la ilustración para explicar con una habilidad que pocos han igualado y nadie ha superado. El que algunas de sus ideas o reconstrucciones vayan quedando obsoletas es parte del avance científico, y Peter Connolly estaba tan dispuesto a reconocerlo como el que más, y en ello también radica la grandeza de su legado. Fernando Quesada Sanz Universidad Autónoma de Madrid

Pero Peter ha sido además un investigador de primera fila, y sus trabajos de arqueología experimental sobre la silla de montar romana, el pilum o la sarissa, o sus estudios sobre el armamento defensivo en la Italia de la Edad del Hierro, entre otros, son de cita obligada.

i n m e m o r i a m : pe t e r c o n n o l ly

15


OPTIMATES VERSUS POPULARES. L’inici del final de la República romana. Projecte Phoenix (Tarragona)

16


HISTÒRIA PER AL PRESENT

CORRUPCIÓ A LA ROMANA

suborns, xantatge amiguisme, abusos de poder…, les pràctiques corruptes que indignen la nostra societat ja eren motiu d’escàndol fa 2.000 anys

Any 2013. La llista de corrupteles que acapara les primeres pàgines de l’actualitat és llarga i interminable. Tanmateix, i malgrat la indignació d’una societat que pateix cada cop més les privacions de la crisi, cada nou cas que surt a la palestra no deixa de ser la manifestació d’un mal endèmic a l’administració pública des de l’Antiguitat. De fet, els escàndols econòmics vinculats a la classe política, empresarial i aristocràtica eren el pa de cada dia fa 2.000 anys, quan Roma va viure l’etapa més esplendorosa. Fins i tot figures referents de la República, com el gran Juli Cèsar, l’orador Ciceró, o Marc Juni Brut, el tiranicida, van donar curs a suborns, recomanacions i abusos de poder, fent passar la llei i la lleialtat per sota l’Arc del Triomf. “Una bossa de Louis Vuitton és un regal absolutament habitual […] Tots els polítics i funcionaris d’aquest país reben regals. Ja està bé de tanta hipocresia”, va protestar l’any passat l’alcaldessa de València, Rita Barberà, durant el judici que finalment va declarar no culpable de tràfic d’influències l’expresident Francisco Camps. Amb veu ferma, Barberà reconeixia d’aquesta manera el que va ser una pràctica habitual per part de Francisco Correa i el seu entramat d’empreses de serveis. En realitat, van ser els governants romans, fa més de 2.000 anys, els que van posar de moda els obsequis. A canvi, està clar, circulaven els favors i funcionava bona part del poderós aparell administratiu romà. En aquell temps la línia que separava el benefici públic del privat durant l’exercici de la funció pública era més aviat confosa. Malgrat que hi havia mecanismes de control i lleis força clares, la corrupció era intrínseca al sistema i els administradors del poder s’aprofitaven a tots els nivells. A més, gaudien d’un entorn clientelar i permissiu, fins i tot

a nivell social, que ja haurien volgut bona part dels més de vuit-cents càrrecs públics i polítics imputats actualment. “Tant la ciutat de Roma com Itàlia com les províncies es governaven sense burocràcia. Tot depenia de decisions personals, magistrats, amics, contactes… una xarxa de persones i dependències personals que funcionaven amb poc cost. Això afavoria l’amiguisme, els contactes, i per tant la corrupció”, explica Oriol Olesti, professor titular d’Història Antiga a La universitat Autònoma de Barcelona. Fins i tot durant la monarquia, la família imperial donava la cara per grans projectes privats, el que servia per captar patrocinadors. Res no tan diferent del que apunta l’agenda de negocis del cas Nóos, i que afecta el prestigi de la Casa Reial. Com passa a l’actualitat, l’Estat romà subcontractava molts dels serveis. Era el cas de l’aprovisionament de l’exèrcit, la gestió i cobrament de les rendes que generaven les terres públiques, fins i tot l’arrendament dels impostos. El Senat oferia un contracte amb una quantitat a cobrar, i els contractants (publicans) avançaven els diners que després cobrarien ells mateixos. Aquestes adjudicacions, explica Olesti, eren una font constant “de grans escàndols i enriquiments”, tant per als contractants com pels magistrats (càrrecs públics) que encarregaven les contractes, i que sovint a canvi de regals i diners decantaven les decisions. En un clima d’impunitat i connivència, publicans, senadors i governadors ballaven al so d’una música (pressió, comissions, corrupció urbanística) que no ha passat de moda, si tenim en compte la profunditat de sumaris com els de casos Mercuri o Pretòria, escàndols que han obligat a deixar el càrrec als alcaldes de dues ciutats preeminents,

c o r ru p c i ó a l a ro m a n a

17


Sabadell i Santa Coloma de Gramenet; o el del saqueig del Palau de la Música, amb implicacions que presumptament van molt més enllà de l’enriquiment de Fèlix Millet. Fins i tot després d’haver estat sotmeses al domini de Roma, a la pax romana, les províncies romanes seguien patint tota mena d’abusos. Els provincials no tenien els drets dels ciutadans romans i a més, els governadors només podien ser jutjats en tornar a Roma. Però ni així s’evitaven les injustícies. Hi ha un cas exemplar a Hispania. L’any 171 aC. una ambaixada d’hispans va viatjar a la metròpoli per queixar-se de les extralimitacions dels governadors. A Roma els van fer cas, aparentment, i fins i tot els van deixar nomenar representants al judici. A l’hora de la veritat, la vista no es va celebrar mai. Els acusats es van exiliar a ciutats veïnes de Roma per a evitar la justícia de la ciutat. En aquella època tots els ciutadans de Roma (homes i adults) podien votar, si bé el sistema era una mica més complex: l’elecció dels representants era indirecta, l’aristocràcia tenia un poder desproporcionat, el clientelisme polític i social era crucial, i sovint les campanyes estaven amanides de corrupció i compra de sufragis. Fins i tot s’havien arribat a introduir esclaus entre els votants per subornar-los al darrer moment. Els candidats guanyaven reputació pagant espectacles i jocs, combats de gladiadors, finançant grans banquets o repartint menjar entre la plebs, unes pràctiques que recorden grans actes populistes organitzats pels partits d’avui. L’emperador August va prohibir celebrar aquests tipus d’actes dos anys abans de les eleccions, i a més, castigava amb la deportació qui demanava favors amb

18

suborns. Malgrat tot, aquestes pràctiques van seguir amb subterfugis i testaferros. Fins i tot els grans generals romans posaven la mà a la caixa. Un dels casos més sonats és el dels germans Luci Escipió i Corneli Escipió. Després de derrotar els seleúcides (189 aC), el botí que van enviar a Roma no quadrava. “En demanar-li comptes, Escipió l’Africà va trencar els llibres oficials i va respondre que no era el moment de discutir per detalls”, explica Olesti. Una altra forma molt greu de corrupció va ser la dels jutges. La prevaricatio era il·legal, però igualment en coneixem vergonyosos exemples. Clodius, enemic de Cèsar, va ser acusat l’any 73 aC de penetrar al temple de la Bonna Dea i humiliar les dones presents, però es va salvar de ser condemnat pagant 400.000 a cada jutge. Tots els magistrats de Roma (llavors amb competències no només judicials, sinó executives i legislatives) havien de declarar els seus comptes a l’acabar el mandat, però “per això hi havia els testaferros”, explica Olesti. Testaferro, una paraula d’origen italià gairebé tan antiga com la cobdícia. Oriol Margalef Periodista


el cas verres

carta de recomanació a luci castroni peto

Des de l’inici de la seva activitat política, Caius Verres (120 aC – 42 aC) va demostrar a tothom que el seus forts no eren ni l’ètica ni el respecte cap a la cosa pública. Com a qüestor d’Asia (a l’actual Turquia), va saquejar durant dos anys aquesta província sota comandament de Dolabela, però quan tots dos van ser denunciats i cridats a judici, Verres va col·laborar delatant el seu cap i es va assegurar el perdó.

L’amiguisme i les recomanacions van arribar a ser la via més efectiva per obtenir un lloc d’alta responsabilitat a l’administració romana. En la següent carta, Ciceró demana a Brut (fill de l’amant de Juli Cèsar i governador de la Gàl·lia) que ‘endolli’ el seu amic Luci Castroni Peto.

Només quatre anys després (74 aC), va aconseguir ser pretor mitjançant suborns i va ser nomenat governador de Sicília, gran productora de blat i una de les províncies més riques. Durant el seu mandat, els cultivadors es van arruïnar sota impostos desorbitats i cancel·lacions de contractes injustos. A més, també li agradaven molt les obres d’art, sobretot les dels altres, i els seus homes sovint saquejaven les cases dels rics.

Luci Castroni Peto, l’home sens dubte més eminent del municipi de Lucca, és honest, prestigiós, sol·lícit, absolutament irreprensible. Si tot això té cap valor. A més, és molt amic meu, tant que no tracta amb tants miraments a ningú més de la nostra categoria. Per això te’l recomano com a amic meu i com a persona digna de la teva amistat. Si d’alguna manera el favoreges, pots estar segur que te n’alegraràs, i que jo també. Adéu.

Per tot plegat va ser jutjat a Roma l’any 70 aC. Verres, que comptava amb moltes simpaties a la ciutat, fins i tot entre els membres del tribunal, va contractar un dels millors advocats de l’època i va intentar endarrerir el judici fins l’any següent, quan el tribunal l’havia de presidir un amic seu. Tanmateix, no se’n va sortir en això últim. I finalment, durant el primer del judici, Ciceró, que actuava d’acusació, va ser tan eloqüent en la seva primera exposició que l’advocat de Verres es va quedar sense arguments. Poc després, Verres marxava a l’exili, a Marsella.

c o r ru p c i ó a l a ro m a n a

19


20


PARLANT DE ROMA

NOU

Encetem un nou format del festival, en aquest cas un format digital on line. Per a tothom que l’interessi la història de l’antiga Roma, obrim un canal de comunicació en el qual hom podrà trobar: lliçons, entrevistes, notícies, debats etc. durant tot l’any. Comencem amb una sèrie de xerrades del catedràtic d’Història Antiga de la URV i gran col·laborador del festival Joaquin Ruiz de Arbulo. Es tracte d’unes xerrades curtes que ens introduiran en el coneixement de diferents aspectes de la història de l’antiga Roma. No us ho perdeu i a través del les xarxes socials ho anirem comentant. Esperem les vostres opinions.

Estàtua eqüestre de Marc Aureli. Museus Capitolins (Musei Capitolini). Roma, Italià

Pàgina web del festival www.tarracoviva.com

pa r l a n t d e ro m a

21


— Política —

i

l’art de manar política i administr ació en el món romà

roma des de la política •

el poder · els òrgans de govern les influències · cèsar · ciceró l’administració pública · els fòrums imperials · els emperadors…

IMPERIUM El poder de Roma a la capital provincial de Tàrraco. Projecte Phoenix (Tarragona). Tarragona Història Viva, 2012

23


a, c – IURISPRUDENTIA QUID IURIS SIT. El judici d’Hortènsia i les matrones indignades. Nemesis ARQ (Tarragona)

24

b, d – SENATUS. El Senat romà. Projecte Phoenix (Tarragona)


Les reformes polítiques de Juli Cèsar

l’obra d’un popularis

Geni militar, gran orador i literat, Cèsar també és considerat com un dels mestres en l’art de la política. En general però, es tendeix a posar de manifest la seva vesant més negativa: el polític hàbil però sense escrúpols, intel·ligent i pragmàtic però ambiciós, en fi un Maquiavel abans d’hora. Tanmateix, val la pena recordar alguna de les seves decisions per poder superar els tòpics. En els seus darrers anys, Cèsar va realitzar una política d’assentaments per a veterans de guerra i per a vuitanta mil membres de la plebs romana, tot distribuint algunes de les millors terres de la Campania i altres llocs a vint mil famílies pobres que tenien tres o més fills. Va prendre mesures per evitar el desbordament del riu Tiber i per a millorar el manteniment de les vies. Va planificar el drenatge de zones pantanoses i els seu posterior ús agrícola. Va assignar treballs en obres públiques a treballadors a l’atur i va ordenar els grans terratinents que, al menys un terç dels seus treballadors fossin lliberts (ex-esclaus). Va canviar la llei per la qual, els aristòcrates jutjats i condemnats per homicidi, no només fossin exiliats sinó que se’ls confisqués les propietats. Va incrementar els impostos sobre els articles de luxe, la majoria importats, per tal d’afavorir la producció interna i que els rics paguessin alguna cosa més al fisc de l’Estat. Va promulgar lleis sumptuàries que limitaven les despeses en banquets públics i funerals fastuosos. Va expulsar del Senat a molts governadors i funcionaris que havien espoliat les províncies, posant també límit als impostos que aquestes havien de pagar. Va reduir els beneficiaris del gra subsidiat a 150.000, enlloc dels 320.000 habituals, eliminant de les llistes a receptors fraudulents, com ara els propietaris d’esclaus que utilitzaven aquests

per percebre subsidis estatals. Va reduir els interessos dels crèdits i va posar límit a la usura i els préstecs abusius. Cèsar va introduir el dret de tot ciutadà a saldar un deute amb les possessions del deutor, però sense que això impliqués el seu pas a l’esclavitud, com es feia abans. Va garantir la ciutadania romana als professionals de la medecina i als professors d’art liberals per a motivar-los a viure a Roma. Va promoure la construcció de biblioteques públiques i va encarregar a Marc Terenci Varró el projecte d’una gran biblioteca, a semblança de la d’Alexandria. Va concedir la ciutadania romana a molts membres de les províncies, especialment de la Gàl·lia Cisalpina i d’Hispania. Va ordenar que es publiquessin les actes del Senat i de les Assemblees populars. Va reformar el calendari anual, de tal forma que el nostre és pràcticament el mateix. Totes aquestes polítiques li van donar una enorme popularitat i la creació de poderosos enemics en el bàndol dels optimates. Ciceró mateix va criticar-les, equiparant la reforma redistributiva de Cèsar a una revolució apocalíptica: “Preveig un bany de sang… un atac violent a la propietat privada, la tornada dels exiliats i la cancel·lació del deutes”. Creia que Cèsar no mostraria pietat i mataria a tota la noblesa, destruint tot el que estava ben fet. L’historiador Michael Parenti puntalitza: “Realment Cèsar mai va intentar igualar a rics i pobres, sinó que va intentar resoldre alguns dels flagrants abusos de classe perpetrats pels rics. Va donar als plebeus i els grangers més pobres la possibilitat de ser propietaris de les seves terres i generalment va ampliar les oportunitats de que la gent corrent pogués progressar”. Més que un Lenin, hauria de ser comparat a un Roosevelt.

P o l í t i ca

25


Recreació històrica

Taller de Recreació històrica

SENATUS

VINE, VEU I VIU…el festival

El senat romà

Fes de SENADOR

Projecte Phoenix (Tarragona)

Projecte Phoenix (Tarragona)

El Senat de Roma neix com un òrgan consultiu en l’època monàrquica. El seu nom te relació amb la paraula senex (vell) que fa referència a l’edat avançada dels primers membres. Ja en època republicana, el senat de Roma esdevindrà l’institució per excel·lència del govern de la ciutat i del vast imperi que va sorgir d’ella. No tenia el poder executiu però era qui realment governava la República. Poc a poc es convertí en l’instrument de dominació d’una classe oligàrquica: la nobilitas. El seu paper a la Història de Roma és cabdal, no es pot entendre l’evolució d’aquesta antiga petita ciutat del Laci fins esdevenir la capital d’un immens Imperi, sense estudiar aquesta assemblea. A molts monuments i monedes de l’època podem llegir: SPQR.

Cóm treballen els grups de recreació històrica? Cóm es posa una toga romana? On s’han documentat el grup per fer la rèplica d’aquest vestit dels senadors romans? Aquestes i altres preguntes les podreu fer, i alhora participar com a senadors, en l’activitat del grup Projecte Phoenix: SENATUS, el senat romà.

Català/Castellà

Horari

17 de maig

Lloc

Antiga Audiència

Accès

2€ Un cop adquirida l’entrada, contactar amb el grup per ultimar detalls de la participació: Júlia Seritjol: projectephoenix@yahoo.com 3h

Català

Horari

17 de maig

Lloc

Antiga Audiència

Accès

5€

Durada

50 min

Durada

26

22 h

20 h

NOU


Recreació històrica

Recreació històrica

LA FUNDACIÓ DE LA COLÒNIA Tàrraco

NOU

FABULA CLODIANA

NOU

o quan les banyes de Cèsar són un assumpte d’estat

Projecte Phoenix (Tarragona)

Nemesis ARQ (Tarragona)

Fins fa poc sempre s’havia cregut que la fundació de Tàrraco com a Colònia era d’època augustea. Les darreres interpretacions però apunten a que va ser Juli Cèsar l’impulsor de la fundació. Explicarem el context històric i el que significava el fet de ser declarat Colònia; el paper dels militars llicenciats, el repartiments de terres, la conflictivitat amb la població local, els treballs d’agrimensura, etc.

Any 62 a.C. Clodi, un jove polític proper a les classes populars, ha estat descobert disfressat de dona en un ritual femení dedicat a Bona Dea i celebrat a casa del Pontifex Maximus, Cèsar. L’escàndol és majúscul: segons els rumors de l’època, Clodi i l’esposa de Cèsar, Pompeia, tenen un affaire. O potser estan conspirant contra Cèsar? El seu divorci de Pompeia va més enllà de la frase que se li atribueix “L’esposa del Cèsar no només ha ser honesta, sinó també semblar-ho” ja que, per a molts estudiosos, aquest episodi es vincula a la dissolució de la República. De fet, les fonts clàssiques sobre aquest fet, Plutarc i, sobretot, Ciceró, desqualifiquen i distorsionen el paper polític de Clodi.

Horari

19 de maig 25 de maig

Lloc

Jardins del Camp de Mart

Català Castellà

Horari

12 h 12 h

Català Castellà

19 de maig 26 de maig

Lloc

Fòrum de la Colònia – Entrada c/ Lleida

Accès Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai

Accès

3€

Durada

Durada

1h

1h

12 h 20 h

P o l í t i ca

27


Xerrada

xerrada

ENGINYERIA DE LES VIES ROMANES

GOOGLEJANT PER LA ROMA DE CÈSAR

NOU

Què en queda de la Roma on va viure?

Isaac Moreno Enginyer d’Obres Públiques

Vincenzo Graffeo La Sapienza. Universitat de Roma

Roma va se un exemple per a la humanitat en l’aplicació de la ciència al servei de l’home. El seu avançat dret és avui, encara, la base del nostre i l’enginyeria era utilitzada en les grans realitzacions, al servei del poble: les obres públiques. Una gran xarxa de carreteres comunicava les ciutats de l’Imperi i les aigües es dominaven per a servir a l’agricultura, a la indústria i a la salut de la població.

Malgrat ser un dels impulsors de la monumentalització de la Roma republicana, no ens ha quedat gaires restes de les obres que Juli Cèsar va dur a terme. La majoria d’obres que Cèsar va pensar erigir, varen ser acabades i inaugurades pel seu hereu August, després de la seva mort.

Horari

25 de maig

10 h

Castellà

Seguirem el rastre de Juli César per la Roma moderna. La Suburra, el barri popular de Roma on va viure de jove. La domus publica, on va viure a partir de ser escollit pontifex maximus. La Curia Julia o el nou Senat de Roma. La basílica Julia al bell mig del fòrum romà, encara inacabada quan morí. La Curia de Pompeu, el lloc on va ser assassinat. El Fòrum de Roma i el lloc on va ser incinerat el seu cadàver. El temple de Venus Genitrix o el primer fòrum imperial de Roma. Aquests i altres indrets tots relacionats amb la seva vida seran visitats i comentats al mateix temps que repassarem alguns aspectes de la història d’aquest personatge. Horari

24 de maig

19.30 h

Castellà

Lloc Volta del Pallol

Lloc Patronat de Turisme de Tarragona – Sala d’actes

Accès Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai

Accès Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai

Durada

Durada

28

45 min

45 min


Xerrada

xerrada

POMPEU MAGNE

NOU

BACANALS

NOU

O l’oblit del perdedor

Corrupció i religió a la República romana

Oriol Olesti Professor Titular d’Història Antiga Universitat Autònoma de Barcelona

Pedro Angel Fernández Vega Director del Museu de Prehistòria i Arqueologia de Cantabria

Pompeu Magne fou un dels grans personatge de la Roma Republicana, però l’auge de Juli César li costà la fama, la vida, i l’oblit dels historiadors. Analitzarem breument la seva figura històrica i el principi de la seva fi, que es produí ben a prop de Tàrraco, als camps d’Ilerda.

Una revisió de l’escàndol i la repressió de les bacanals i del renaixement que va merèixer el culte a Dionís amb César i sobretot amb Marc Antoni, com transsumpte religiós per l’enaltiment monàrquic d’Antoni i Cleòpatra. S’abordarà també l’aspecte religiós dels vincles i la conjura de tots dos per una mort honorable que acabaria aplanant el camí cap a l’imperi del Princeps August.

Horari

20 de maig

19.30 h

Català

Horari

26 de maig

12.00 h

Castellà

Lloc Volta del Pallol

Lloc Volta del Pallol

Accès Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai

Accès Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai

Durada

Durada

45 min

45 min

P o l í t i ca

29


Xerrada

Xerrada

CICERÓ, ORADOR

NOU

Les Catilinarias

La Roma de Pompeu i Cèsar

NOU

Poder, urbanisme i utopia al voltant als darrers grans imperatores de la República

Antonio Monterroso Checa Investigador, Doctor al Centre de Ciències Humanes i Socials del CSIC

Joan Carbonell Universitat Autònoma de Barcelona

Quo usque tandem abutere, Catilina, patientia nostra? Fins quan abusaràs Catilina de la nostra paciència? Qui no coneix aquest famós començament del primer dels discursos que el cònsol Ciceró va dedicar a Catilina, un conspirador contra la República segons el famós orador romà. Obra mestre de l’oratòria i la literatura romana, és també un bon exemple de les lluites polítiques que varen dur a al final de la República romana. El professor Joan Carbonell ens endinsarà en aquest llegat cultural i polític d’un dels grans protagonistes de la història de l’antiga Roma: Ciceró.

Dos temperaments tan fecunds en el camp polític, miliar i social, com els de Pompeu i Cèsar, naturalment van deixar una gran petjada de prestigi en un dels millors camps d’expressió: la topografia de Roma. És a dir, en el senyal d’identitat mítica i llegendària tan exclusiva, estimada i protegida pels deus i en un emplaçament precís com formes concretes, aliena normalment a traumes significatius abans de la supremacia de aquests dos prínceps; hegemònics imperatores de Roma i el seu urbanisme. El Camp de Mart, el Fòrum Romà i l’àrea del Circ Flamini, sobretot, seran els escenaris d’aquesta Roma, viva de poder i utopia, al voltant del seu urbanisme.

20.30 h

Català

Horari

21 de maig

Lloc

Fòrum Provincial - Pretori romà, Sala del Sarcòfag

20.30 h

Castellà

Horari

22 de maig

Lloc

Fòrum Provincial - Pretori romà, Sala del Sarcòfag

Accès Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai

Accès Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai

Durada

Durada

30

45 min

45 min


Xerrada

Xerrada

MARC TULI CICERÓ

NOU

Un estrany a la conquesta de Roma

JULI CÈSAR A LA CONQUESTA DE LA REPÚBLICA

NOU

Anys 49-44 a.C.

Francisco Pina Polo Universidad de Zaragoza

Joaquín Ruiz de Arbulo Catedràtic d’Història Antiga URV i Investigador de l’ICAC

Des de la perspectiva de l’aristocràcia romana més tradicional, Ciceró era un estrany, procedent de la petita localitat d’Arpino, d’una família que no havia tingut, fins aleshores, cap mena d’intervenció a la política romana. Tot i això, Ciceró, gràcies a una acurada educació i a la seva ambició, aconseguí arribar primer al Senat i més tard al Consolat, la més alta magistratura de la República romana. Però sempre va haver de lluitar per ser admès dins l’aristocràcia, el que li va generar una constant frustració.

Creuar el riu Rubicó, al gener de l’any 49 aC significà el desafiament de Juli César a la legalitat Republicana i al poder del Senat. Tan sols cinc anys després, vençuts tots els contraris, Cèsar era aclamat con a dictador perpetu, acumulant en la seva persona, tot el poder de Roma. Semblava que havia arriat la fi de les interminables Guerres civils però també de la tradició republicana.

20.30 h

Castellà

Horari

23 de maig

Lloc

Fòrum Provincial - Pretori romà, Sala del Sarcòfag

Aquesta conferència repassa la intensíssima successió de fets viscuts en aquells cinc anys i ens ajuda a entendre el desenllaç final de les idus de març del l’any 44 a.C.

20.30 h

Català

Horari

24 de maig

Lloc

Fòrum Provincial - Pretori romà, Sala del Sarcòfag

Accès Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai

Accès Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai

Durada

Durada

45 min

45 min

P o l í t i ca

31


Lectures dramatitzades de literatura romana

TOT ESPERANT CÈSAR

Exposició divulgativa NOU

ELS FÒRUMS IMPERIALS

Col·labora: Museu dels Fòrums Imperials de Roma

Escola de Lletres (Tarragona)

Algunes nits conjurem figures del passat, i de tan vives sembla que tornin a caminar entre nosaltres. És el cas de Marc Antoni en una de les narracions breus de l’escriptora Maria Àngels Anglada, Nit de 1911. Amb el mateix pretext que ella --uns versos escrits molts anys després, al segle XX, per un poeta que ja toca al final de la seva vida -- volem despertar, una vegada més, una altra figura immortal de la història de Roma: Gai Juli Cèsar.

Què eren, qui els va fer construir, quines funcions tenien, aspectes artístics i arquitectònics, etc. Un dels principals monuments de la Roma clàssica en una exposició divulgativa que esperem que ens apropi a aquesta vessant de la cultura romana.

En un diàleg apassionant, el poeta i l’endeví que va predir el destí de Cèsar, Artemidor, fan un repàs de tots aquells que l’han anat desvetllant des de la seva mort, per assassinat, unes Idus de Març.

Horari

21 h 21 h 21 h

Català Català Català

18 de maig 24 de maig 25 de maig

Lloc

Fòrum Provincial - Pretori romà, Sala Tecleta

Accès Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai Durada

32

40 min

Exposició al web del festival www.tarracoviva.com


— Milita r —

ii

EL PUNY DE ROMA les legions romanes l’exèrcit més poderós del món

ROMA DES DE L’EXÈRCIT •

l’estratègia les tàctiques de les legions els comandaments · els campaments les batalles · armament…

QUID VIDISTI FRUMENTARIE? El control de camins a l’Imperi romà. Legio I Germànica (Tarragona)

35


b – QUID VIDISTI FRUMENTARIE? El control de camins a l’Imperi romà. Legio I Germànica (Tarragona) a, c – LEGIO. Les legions de l’Alt Imperi. Legio VII Gemina, Projecte Phoenix (Tarragona)

36

d – LEGIONS BAIX IMPERIALS. Tàctiques militars al Baix Imperi. Cohors I Gallica (País Basc)


Cèsar i les legions

la lleialtat dels legionaris professionals

A finals del segle I a.C. les disputes polítiques entre les diferents faccions de la República van acabar provocant tres sagnants guerres civils, amb centenars de milers de morts i el final de la mateixa República. Son molts els historiadors que opinen que aquest fet es va produir a l’aparèixer l’exèrcit professional, bàsicament a partir de les reformes de Caius Marius i les successives campanyes de Sil·la, Pompeu i Juli Cèsar. La base de l’exèrcit republicà, el pagès lliure i petit propietari, havia donat pas a un exèrcit basat en el proletariat pobre de la urbs. Per aquests homes, el servei militar no era un deure patriòtic sinó l’ocasió de guanyar alguns diners. El Senat, dominat per la classe aristocràtica, sempre es va oposar a la donació de terres als soldats llicenciats i això va provocar que els soldats acabessin tenint més confiança en els seus generals que no pas en una República que els donava ben poc. La lleialtat institucional va deixar pas a la lleialtat al general en cap. Lleialtat en gran part basada en pagues més generoses (César durant la guerra civil va doblar la paga dels legionaris), en botins generosos i en lots de terra per a que els llicenciats es convertissin en nous colons, sovint fora de la mateixa Itàlia. El Senat, cada cop més pendent de la defensa dels privilegis d’uns pocs, va anar perdent el poder real en favor d’homes de fortuna com Pompeu o el mateix Cèsar. Aquest, per exemple, va saber crear uns lligams personals amb la majoria dels soldats que el van acompanyar durant més d’una dècada de guerres. Hàbil comunicador, va deixar escrita la seva visió de les guerres que va dirigir. A la de les Gàl·lies i a la Civil, Juli Cèsar es presentà a si mateix com l’home oportú, genial i amb sort, que dirigeix sempre cap a la victòria els seus homes. En gran part tenia raó. Els “danys colaterals” que

diriem ara però, van ser enormes, segons algunes fonts més imparcials. La derrota final dels gals va significar un nombre de captius enorme. Cada legionari en va rebre un per vendre’l com esclau. Segons Plini, van ser venuts més d’un milió de captius i un nombre semblant de gals van perdre la vida durant el conflicte. Fos com fos, a l’inici de la guerra Cèsar havia sortit de Roma deixant uns deutes fabulosos i hi va retornar convertir en un dels homes més rics de la República. El Senat va decretar vint dies d’acció de gràcia per a celebrar la derrota de Vercingetòrix. Suetoni escriu sobre Cèsar: Lliurava les batalles no sempre segons una determinació prèvia, sinó també segons l’ocasió, sovint immediatament després d’una marxa i algunes vegades amb un temps inclement, quan ningú es pensava que es mouria…Mai va dispersar als enemics sense destruir també el seu campament, de manera que aterrats com estaven, no els donava temps a refer-se. (60) Mai anunciava per avançat ni l’hora de la marxa ni la del combat, sinó que volia que les seves tropes estiguessin en tot moment preparades i en alerta per a poder-se dirigir, sense previ avís, allà on ell convingués. Cosa que feia moltes vegades, sense motiu, principalment en dies plujosos o festius. A més els deia, sovint, que no el perdessin de vista, ni de dia ni de nit, i forçava la marxa per a cansar els endarrerits.(65) Resistia el cansament més del que poguéssim creure. Durant les marxes anava al davant, algunes vegades a cavall, però més sovint a peu i amb el cap descobert, fes sol o plogués. Recorria etapes molt llargues amb una rapidesa increïble, lleuger d’equipatge, en carruatges de lloguer; si els rius l’aturaven, els travessava nadant o flotant amb pells inflades, de manera que moltes vegades, avançava als seus propis missatgers. (57)

M i l i ta r

37


Recreació històrica

Taller de Recreació històrica

Legio

VINE, VEU I VIU…el festival

Legions romanes alt imperials

Fes de LEGIONARI ALT IMPERIAL

Projecte Phoenix - Legio VII Gemina (Tarragona)

Projecte Phoenix - Legio VII Gemina (Tarragona)

El pas de la República a l’Imperi va ser, en gran part acompanyat i provocat pels canvis a l’exèrcit romà. La progressiva professionalització dels legionaris i la seva dependència directa envers els seus generals van crear una societat fortament militaritzada. Aquests canvis van suposar una millora tàctica, estratègica i d’eficàcia de les legions romanes. La creació d’exèrcits permanents va donar lloc a la romanització d’amplis territoris fins aleshores molt allunyats de la realitat política i social de Roma. Armament, tàctiques i comandaments d’una unitat de legionaris d’Hispania.

Les anomenades “Mules de Mario”, uns homes que eren capaços de marxar durant quilòmetres amb tota la seva impedimenta bàsica sobre les seves espatlles… Voleu saber cóm era de “fàcil” marxar amb tot aquell pes? I tenir a la mà alguna de les seves armes de combat? Podreu veure i viure tot això i més, de la mà del grup Projecte Phoenix - Legio VII Gemina en aquesta edició del festival.

Horari

25 de maig 25 de maig

Lloc

Jardins del Camp de Mart

Català Castellà

24 de maig 25 de maig

Lloc

Jardins del Camp de Mart - campament

Accès Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai

Accès

2€

Durada

Durada

40 min

38

Horari

20 h 11 h / 17 h

Català/Castellà Català/Castellà

30 min

12.30 18 h

NOU


Taller de Recreació històrica

Recreació històrica

Tarraco FIDELIS

NOU

VINE, VEU I VIU…el festival

NOU

L’últim baluard de la Hispania romana

Fes de LEGIONARI BAIX IMPERIAL

Legio I Germanica- Septimani Seniores (Tarragona)

Legio I Germanica - Septimani Seniores (Tarragona)

Tarragona any 420 dc. L’Imperi Romà travessa moments difícils. L’emperador Honori, des de Ravenna, nova capital de l’Imperi Romà d’Occident, lluita per la seva supervivència mentre el seu germà Arcadi governa la part Oriental. El destí de Roma està escrit: mentre l’Imperi Bizantí resistirà encara mil anys més, l’Imperi Romà d’Occident cau l’any 476 víctima de les revoltes, les traïcions i les invasions dels pobles bàrbars.

Quina diferència hi havia entre l’armament, indumentària, tècniques de combat, etc. entre un legionari alt imperial i un a la darrera època de l’imperi romà? Si veniu, podreu veure i viure com treballa aquest grup i com es documenta per a oferir les seves activitats de recreació històrica.

Hispania, que s’havia mantingut aïllada de les sublevacions i guerres civils que durant segles havia patit la resta de l’Imperi, es veu ara amenaçada per l’atac dels pobles germànics. Un general, Astirius, i una ciutat, Tàrraco, lideraran la defensa d’Hispania i s’alçaran contra els enemics de Roma

Horari

19 de maig 25 de maig 25 de maig 26 de maig

13 h 13.30 h 19 h 13 h

Lloc

Jardins del Camp de Mart

Català Castellà Català Castellà

25 de maig 26 de maig

Lloc

Jardins del Camp de Mart - campament

Accès Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai

Accès

2€

Durada

Durada

40 min

1h

Horari

10 h / 17 h 10 h

Català/Castellà Català/Castellà

M i l i ta r

39


Jocs d’estratègia

Xerrada

SI VIS PACEM PARA LUDEM

LA BATALLA D’ILIPA:

Si vols pau, prepara’t per jugar

el final de Cartago a Iberia

Associació Si vis pacem, para ludem (Tarragona)

Alberto Pérez Rubio Llicenciat en Historia per la Universitat Autónoma de Madrid. Co-editor de la revista DESPERTA FERRO

col·laboren: Circvs Màximvs 3D – Jordi Roca Asociación Juvenil de Jugadores de Rol y Estrategia de Tarragona (AJJRET) Magister Militum Ibericus, Legio Barcino

Aquesta activitat dóna a conèixer el món dels jocs d’estratègia i, alhora, aprofundeix en la història i els coneixements sobre el món antic d’una manera divertida. L’ambientació històrica de cadascun d’aquests jocs incorpora noms, conceptes, fets històrics, etc., que el converteixen en una eina pedagògica i de divulgació. Jocs temàtics sobre Juli Cèsar: trobareu aquesta i altre informació a la pàgina paraludem.org.

Horari

18 de maig, 19 de maig 24 de maig 25 de maig 26 de maig Català/Castellà

de 16.30 a 20 h d’11 a 14 h de 16.30 a 20 h d’11 a 14 h i de 16 a 20 h d’11 a 14 h

Lloc

Antiga Audiència – Plaça Pallol

Accès Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai

40

NOU

La segona Guerra Púnica va tenir, a la península Ibérica un dels escenaris destacats, font fonamental de recursos per els cartaginesos que Roma estava decidida a disputar des de l’inici del conflicte. Va ser en aquesta guerra que el jove Publi Corneli Escipió, més endavant conegut com l’Africà, va demostrar el seu geni militar. Cartago Nova i Baecula van ser exemples de la consumada habilitat estratègica i tàctica d’Escipió, però serà a Ilipa on, executant un genial i arriscat pla de batalla, aconseguí posar fi al poder cartaginès a la Península.

Horari

25 de maig

19.30 h

Castellà

Lloc Volta del Pallol Accès Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai Durada

45 min


Xerrada

Xerrada

“No em coneixes, Cèsar, perquè una falcata em va destrossar el rostre” (Sèneca)

NOU

La historia de la falcata ibèrica

Fernando Quesada Sanz Director del Departament d’Arqueologia. Universitat Autónoma de Madrid.

L’Exèrcit de Roma al llarg dels temps

NOU

Del s. I dC. al s. IV dC

Quim Ripodes PRESIDENT del grup DE RECONSTRUCCIÓ HISTÒRICA Legio I Germanica-Septimani Seniores Col·labora: Gremi de Llibreters de Tarragona

Probablement la referència més tardana de la famosa falcata ibérica es d’època de Juli Cèsar i fa referència a la seva terrible eficàcia. En aquesta conferència explicarem la història de l’origen d’aquesta arma emblemàtica de la cultura ibérica, parlarem de la seva eficàcia, analitzarem el detalls de la seva construcció i també els mites associats a la falcata, molts d’ells resultats d’interpretacions equivocades, com la seva suposada vinculació al kukri del Nepal, la seva falsa associació amb el gladius hispaniensis dels romans o la seva suposada qualitat metal·lúrgica.

12.30 h

Castellà

Horari

25 de maig

Lloc

Fòrum Provincial - Pretori romà, Sala del Sarcòfag

Amb aquesta xerrada, us mostrarem les diferencies materials existents entre l’exèrcit romà Alt Imperial concretament d’època Flàvia i i el mateix exercit romà 300 anys després, en temps de Constantí, ja en època del Baix Imperi. Ajudant-nos de material gràfic i de reproduccions de materials militars de reconstrucció històrica, veurem com eren els escuts, espases, armadures corporals de les dues èpoques. Un viatge al llarg de 300 anys de l’exèrcit de Roma.

Horari

21 de maig

19.30 h

Català

Lloc Llibreria La Rambla – Rambla Nova, 99

Accès Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai

Accès Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai

Durada

Durada

45 min

45 min

M i l i ta r

41


— Cultura —

iii

el plaer, les arts, la diversió enamor ats de l a bellesa i les emocions intenses

Roma des del lleure •

la música · la pintura · el teatre l’escriptura · els jocs · la literatura l’arquitectura · les biblioteques

CARMINA CANERE. Concert de música i dansa romana. Thaleia (Tarragona)

43


a – CARMINA CANERE. Concert de música i dansa romana. Thaleia (Tarragona)

b – GLADIADORS. Ars Dimicandi (Itàlia)

c – STUDIO. Un paisatgista d’època romana. Taller de pintura romana al fresc. MV ARTE (Tarragona)

d – DE MÚSICA. Instruments i música a l’antiga Roma. Ludi Scaenici (Itàlia)

44


Cèsar i els llibres

d’incendis, robatoris i construccions a les biblioteques de roma Una de les llegendes més esteses en una gran part de la bibliografia històrica, tant antiga com contemporània, és la que atribueix a Juli César l’incendi de la gran biblioteca d’Alexandria. Autors com Plutarc, Dió Casi diuen que a la guerra d’Alexandria, Cèsar va ordenar cremar el vaixells del port, la qual cosa va provocar un incendi que va afectar la famosa biblioteca. Aquest autors però, escriuen bastants anys després dels fets. No hi ha cap cronista contemporani de la catàstrofe que mantingui aquesta afirmació. Ciceró, gran apassionat dels llibres, no en parla en cap de les seves cartes, cosa estranya doncs no hagués perdut l’ocasió d’atacar a un enemic tan estimat com Cèsar. Sabem que uns vint anys després de la campanya d’Egipte, el geògraf grec Estrabó va treballar en els dos edificis que composaven la biblioteca i els descriu com perfectament intactes; el Serapeum, un temple amb la biblioteca annexa i el Museum, l’edifici principal. Suetoni informa que el Museum estava en perfecte estat cent anys després de la mort de Cèsar i que se li havia afegit una nova ala amb escrits de l’emperador Claudi. L’historiador Gibbon escriu que quan August visità Egipte després de la mort de Cèsar, va alabar la grandesa del Serapeum. Hipólito Escolar escriu: “Resumint, és segur que l’incendi no va afectar ni al palau ni als edificis que ocupaven el Museu i la Biblioteca i és probable que tampoc als llibres d’aquesta i que, si es van cremar alguns rotlles en el port, serien rotlles en blanc preparats per a ser exportats” (La biblioteca de Alejandria, Ed. Gredos, 2001). L’historiador Gibbon explica que “el bisbe Teòfil, procedí a enderrocar el temple de Serapis... la valuosa biblioteca va ser saquejada i destruïda; i passats vint anys, l’aspecte dels prestatges buits va suscitar el pesar i la indignació de tots els espectadors, la ment dels quals no estigués totalment enfosquida pels prejudicis religiosos.” Un altre autor llatí,

Amià Marceli, va escriure que un cop que l’emperador Constantí, va legalitzar la religió cristiana, les vint-i-vuit biblioteques públiques de Roma “varen ser tancades per sempre com a tombes”. Per contra, Cèsar, poc abans del seu assassinat, havia decidit posar a disposició del públic biblioteques d’autors grecs i llatins i va encomanar a Marc Varró la tasca d’adquirir i classificar els llibres. La mort de Cèsar va interrompre el projecte que finalment es va portar a terme sota la protecció d’Asini Polió, un general de Cèsar que al mateix temps era poeta i historiador. L’iniciativa de Cèsar va engegar una tradició de creació de biblioteques públiques que van continuar August, Tiberi, Vespasià, Trajà i altres. Abans de crear-se les biblioteques públiques, els intel·lectuals de l’antiga Roma, es cedien mútuament els llibres que volien consultar. De vegades es realitzaven còpies, altres però, no retornaven mai o eren directament robats. Aquest és el cas de Ciceró. La tardor de l’any 46 a.C. el famós orador i polític, va escriure una carta a Publi Sulpici, llegat de les legions romanes a Lliria en la que li deia: El meu esclau Dionís, cap de la meva biblioteca, m’ha robat molts dels meus llibres i avisat que rebria el meu càstig, ha fugit. Està per la teva zona. Fou vist pel meu amic Marc Bolano i molts altres a Narona [ciutat al sud de l’actual Split], però ell els digué que jo l’havia emancipat i el varen creure. Si poguessis fer-hi alguna cosa per aconseguir que torni, no et puc dir quant de bo seria per a mi. Vatini va vanagloriar-se que el trobaria de seguida i vadecretar una ordre per capturar-lo. Mesos més tard però, va informar afligit: Sobre el teu Dionís, fins el moment no he aconseguit cap informació. És molt probable que el lladre aconseguís fugir.

C u lt u r a

45


Recreació històrica

Taller de recreació històrica

LUDI APOLLINARES

VINE, VEU I VIU…el festival

Jocs en honor del déu Apol·lo

Fes de PÚBLIC DE L’AMFITEATRE

Nemesis. Arqueologia i Difusió Cultural (Tarragona) Participació del grup Ars Dimicandi (Itàlia)

Nemesis arq (tarragona)

NOU

col·labora: GENERACIÓ. Forn Pastisseria, Jordi Andreu

Els grups Nemesis (Tarragona ) i Ars Dimicandi (Itàlia) en col·laboració, ens oferiran una demostració de com s’organitzaven, qui pagava i qui lluitava en els jocs a l’amfiteatre. La demostració més completa que s’ha fet sobre els jocs gladiatoris del món romà. Els Ludi Apollinares es varen organitzar per primera vegada a Roma en el decurs de la Segona Guerra Púnica, concretament després de la batalla de Cannae (212 aC). Els oracles consultats aconsellaven obtenir l’ajut del déu en la guerra que Roma lliurava contra Cartago, per preservar la república d’aquest i altres perills. Per aquest motiu es varen crear aquests jocs de caràcter anual i supervisats pel Pretor Urbanus. A més, podien incloure la realització de sacrificis en honor a Apol·lo i altres déus, seguint els ritus grec.

Horari

22 h 22 h

Català Castellà

NEMESIS realitza activitats de reconstrucció històrica des de 1999, amb la primera edició de TARRACO VIVA. La feina que comporten –documentació bibliogràfica i iconogràfica, elaboració de materials i vestuari, etc.és ara divulgada a través d’aquesta nova experiència anomenada VINE, VEU I VIU: FES DE PÚBLIC A L’AMFITEATRE. Qui hi participi no únicament es vestirà de romà, realitzarà també una visita a l’interior de NEMESIS, per tal de descobrir com es treballa al grup i com s’organitza i es desenvolupa una activitat de reconstrucció històrica.

Horari

24 de maig 25 de maig

Lloc

Amfiteatre romà

20 h 20 h

Català / Castellà Català / Castellà

24 de maig 25 de maig

Lloc

Amfiteatre romà

Accès

5€

2€ Un cop adquirida l’entrada, contactar amb el grup per ultimar detalls de la participació: nemesisarq@hotmail.com

Durada

1h

Durada

Accès

46

3h


Recreació històrica

taller de recreació històrica

MUNERA GLADIATORA

VINE, VEU I VIU…el festival

Les lluites de gladiadors a la Roma antiga

Fes de GLADIADOR

Ars Dimicandi (Itàlia)

Ars Dimicandi (Itàlia)

La televisió i el cinema han retratat el món dels gladiadors, sovint amb una visió molt deformada. La passió del públic romà pels espectacles gladiatoris, sorprèn la nostra sensibilitat, però no és just jutjar-la només amb criteris actuals. Espectacles cruels, sens dubte, però lligats a creences i maneres de veure la vida molt allunyades de la nostra cultura i societat. Les darreres investigacions mostren que eren molt escassos els combats que acabaven amb la mort d’un o dels dos combatents. Molts gladiadors tenien famílies que, en cas de mort, rebien una espècie de pensió de viduïtat i un enterrament digne. No era poca cosa fa dos mil anys.

Els gladiadors eren, a l’antiga Roma, els protagonistes d’un dels espectacles més populars. No en va, els polítics d’aleshores, organitzaven i pagaven de la seva butxaca, aquests esdeveniments que podien durar dies. Veureu i viureu alguns aspectes de la seva feina a l’arena dels amfiteatres i les diferents tècniques i armes que utilitzàvem als combats.

Horari

Horari

18 de maig 19 de maig 25 de maig 26 de maig

Lloc

17 h 10.30 h 17 h 10.30 h

18 de maig 24 de maig 25 de maig

Amfiteatre romà

Lloc

Amfiteatre romà

Accès

3€

Accès

2€

Durada

1h

Durada

40 min

11 h 19 h 11 h

NOU

Castellà / Italià

Castellà / Italià

C u lt u r a

47


Xerrada

Concert

LES COL·LECCIONS DE PINTURA A LA ROMA REPUBLICANA

NOU

DE MUSICA ANTIQUI NARRABANT

NOU

Els homes de l’antiguitat parlen de música

Compravenda, espoli i especulació

MV ARTE (Tarragona)

Ludi Scaenici (Itàlia)

Les conquestes per part dels generals tardo-republicans de Grècia i de les zones hel·lenitzades van contribuir a enriquir artísticament a la severa i estoica Roma. Alguns posaven en dubte els beneficis d’aquesta invasió cultural, i altres simplement no es podien resistir. Alguns compraven les obres, altres les espoliaven com botí de guerra i altres directament les robaven.

Els textos d’Apuleu, Ovidi, Plaute, Marcial, Sèneca, Catul, Quintilià, etc. ens expliquen i ens fan reviure la música del seu temps.

Emma Zahonero i Jesús Mendiola, llicenciats en Belles Arts i restauradors d’obres d’art i arqueologia, han treballat per a diversos museus i institucions en diverses restauracions i també en la recerca i reconstrucció d’elements arquitectònics i arqueològics.

Horari

19.30 h Castellà 19.30 h Castellà 17.30 h Castellà 19.30 h Castellà

17 de maig 24 de maig 25 de maig 25 de maig

Lloc

Antic Ajuntament

Els instruments musicals reconstruïts són executats per Ludi Scaenici, tal i com descriuen els grans autors llatins, que ens expliquen, a vegades de manera poètica, els sons, l’atmosfera el context i les emocions que originaven en aquella època. Gràcies a ells, avui també nosaltres podem emocionar-nos novament.

18 de maig 24 de maig 25 de maig

Lloc

Fòrum Provincial - Pretori romà, Sala del Sarcòfag

Accès Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai

Accès

5€

Durada

Durada

1h

48

45 min

Horari

23 h 22.30 h 22.30 h

Castellà / Italià Castellà / Italià Castellà / Italià


Recreació històrica

Recreació històrica

LA FI DE JULI CÈSAR

NOU

IN HISTRIONE VERITAS

NOU

Representació de titelles romans

Teatre als carrers de Roma

Genovesa Narratives Teatrals (Tarragona)

Aula Teatre URV (Tarragona)

Escriu Ciceró que a les poques hores de l’assassinat de Cèsar, als carrers de Roma ja hi havien representacions titellaires que explicaven els fets. Veurem com Genovesa Narratives Teatrals segueix l’exemple dels seus avantpassats i continua amb la trajectòria de la representació titellaire iniciada amb els personatges de Marc Antoni i Cleopatra.

Aquest espectacle és un treball de reconstrucció històrica al voltant del teatre romà i s’emmarca dins del laboratori de recerca teatral en col·laboració amb el Festival TARRACO VIVA. Es fa un recorregut pels gèneres populars més genuïnament romans (farsa atel·lana i pantomima) a través de la comèdia. Una companyia rep l’encàrrec d’oferir un espectacle per les noces de la filla del patrici Maximus. Això provoca la discussió entre els membres de la companyia sobre quin espectacle oferir: farsa, pantomima, comèdia?

Horari

18 de maig 24 de maig 25 de maig

21.30 h 21.30 h 21.30 h

Català Català Castellà

Lloc Muralles – Espai Minerva

Horari

18 de maig 24 de maig 25 de maig

22.30 h 22.30 h 22.30 h

Català Català Català

Lloc Muralles – Espai Minerva

(Entrada pel Passeig Torroja)

(Entrada pel Passeig Torroja)

Accès

5€ - Activitat per a públic adult

Accès 5€

Durada

45 min

Durada

50 min

C u lt u r a

49


Taller de pintura

Concert

LA VIVA IMATGE

NOU

La policromia en l’escultura romana: el cas particular de les màscares funeràries a la Roma republicana

Musica i dansa a l’antiga Roma

Thaleia Grup de Reconstrucció històrica de Tarragona

MV Arte (Tarragona)

A l’antiguitat clàssica, com sabem, les escultures i sota relleus es policromaven amb molts colors, fins i tot, algunes parts es dauraven o platejaven. El costum de la Roma republicana de les Imagines maiorum consistia en realitzar la imatge més fidel a la realitat, més naturalista possible, dels avantpassats. Plini ens diu que “es guardaven a unes capelletes individuals màscares de cera amb la funció de servir de retrats a les cerimònies funeràries familiars sempre que algú moria, eren presents tots els membres de la família que havien existit alguna vegada…”

Horari

25 de maig 26 de maig

Lloc

CARMINA CANERE

13 h Castellà 13 h Castellà

També sabem que al teatre, de vegades, el cant i la dansa acompanyaven les burles jocoses que els actors intercanviaven amb els espectadors. Els músics de Thaleia ens ofereixen evocar aquells espectacles i gaudir dels sons de diversos instruments musicals reconstruïts d’època romana.

18 h

Català

Horari

19 de maig

Antic Ajuntament

Lloc

Fòrum Provincial - Pretori romà, Sala del Sarcòfag

Accès

3€

Accès

5€

Durada

1h

Durada

1h

50

10 h 10 h

Podem excavar la música dels nostres avantpassats i escoltar-la tal com sonava? Malauradament no és així. Tanmateix, coneixem que a Roma i el Laci es van desenvolupar formes de cant ritual, monòdic i coral i ens han quedat alguns fragments de textos cantats i indicacions sobre els modes d’execució dels cants.


Lectures

Taller d’escriptura romana

MARCIAL

SCRIPTORIUM

Epigrames, critica social i vida personal

Juan González Soto (Tarragona) professor de literatura hispànica

Ricardo V. Placed (Osca)

Textos i lectures seleccionades d’aquest literat satíric i divertit, nascut a Bilbilis (l’actual Calatayud) amic d’emperadors, artista de cort i client d’homes poderosos. Al voltant de l’any 64 dC va marxar a Roma per acabar els seus estudis jurídics sota la protecció de Sèneca, però el seu suïcidi el va deixar desemparat i la seva pobresa va obligar-lo a sobreviure de forma bohèmia i itinerant com a client de diversos patrons, la major part dels 35 anys que va passar allà. Es va guanyar però l’amistat dels majors escriptors d’aquest temps i poc a poc va ser afavorit pels emperadors Tito i Domicià. Va retornar a Hispania per acabar els seus dies. D’ell és la frase: “Si la glòria ve després de la mort, no tinc pressa”.

Al segle I aC els romans va crear un alfabet formal realment avançat i va donar-li difusió per tota l’Europa romanitzada. Moltes de les llengües que no tenien sistema propi d’escriptura van adoptar aquest alfabet romà o llatí. Avui dia aquest alfabet és el més estès del món. L’escriptura romana va desenvolupar tres estils fonamentals: quadrata (majúscules quadrades, originalment cisellades en pedra), rústica (versions menys formals i més ràpides en la seva execució) i cursiva (modalitat d’inclinació de les majúscules). El cal·ligrafista Ricardo V. Placed (titulat per la universitat d’Al Azar del Caire) ens proposa un viatge a la manera d’escriure dels antics romans. Els estris, els tipus, els suports.

Horari

18 de maig 24 de maig 25 de maig

25 de maig 26 de maig

Lloc

Fòrum Provincial - Pretori romà, Sala Tecleta

Lloc

Antic Ajuntament

Accès Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai

Accès

2€

Durada

Durada

1.30 h

40 min

19 h 19 h 19 h

Castellà Castellà Castellà

Horari

11 h 11 h

Castellà Castellà

C u lt u r a

51


Xerrada

xerrada

IN RUSTICAM ROMANAM LINGUAM

LA CIUTAT DELS PEIXOS DE NAS AFILAT

De com la llengua llatina es va transformar en la llengua catalana

El puzle d’una ciutat grecoromana de províncies al costat del Nil

Pere Navarro Professor Filologia Catalana de la URV

Alberto Nodar Doctor en Filologia Clàssica i Papiròleg, Universitat d’Oxford

Encara parlem llatí, una mica evolucionat però llatí al cap i la fi. Ara bé, per què utilitzem el mot ‘cavall’ si en llatí es diu equs? Cóm va evolucionar el llatí fins a donar lloc al conjunt de les llengües romàniques? Quins són els canvis que van fer possible que la llengua llatina modifiqués la seva estructura i es diversifiqués en el conjunt de llengües neollatines? Cóm es van produir aquests canvis que van afectar els sons, les formes, l’ordre dels mots, el significat de les paraules? En aquesta activitat descobrireu l’evolució que va afectar la llengua llatina i que la va convertir en un variat mosaic lingüístic: les llengües romàniques.

Horari

17 de maig

19.30 h

Català

NOU

L’antiga ciutat d’Oxirrinco, al curs mig del Nil, és el que avui anomenaríem una ciutat de províncies. Des dels seus orígens com a capital de nomo fins pràcticament l’actualitat, amb diferents noms, ha estat centre administratiu i cultural de la zona. Encara que ens ha anat arribant en fragments de papir, com un trencaclosques, disposem d’una molt rica i variada informació del període en que se la coneixia com la ciutat dels peixos de nas afilat. Avui sembla que resten poques peces per descobrir, però de les que es trobem, en sabem més.

Horari

25 de maig

12 h

Castellà

Lloc Volta del Pallol

Lloc Volta del Pallol

Accès Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai

Accès Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai

Durada

Durada

52

1h

45 min


Taller de mosaics romans

Taller d’instruments musicals romans

TESSELATUM

La música dels romans

Auriga, serveis culturals (Tarragona)

Ludi Scaenici (Itàlia)

NOU

Col·labora: Gremi de Llibreters de TGN

Els mosaics romans estaven fets amb petites peces anomenades tessel·les i per aquest motiu es denominen opus tessellatum. Les tessel·les són peces de forma cúbica, fetes de pedra calcària, de vidre o de ceràmica, molt cuidades i elaborades i de diferents mides. L’artista les disposava sobre la superfície, com un trencaclosques, distribuint el color i la forma i aglomerats amb una massa de morter.

El grup italià de reconstrucció històrica musical, presentarà aspectes del seu treball de recerca pel que fa, tant a la construcció dels instruments com també els moments i actes on els grups de música d’aquella època eren presents a la vida dels romans.

Els nens i nenes podran realitzar una còpia dels mosaics romans que s’han conservat a Tarragona per conèixer el nostre patrimoni. Els models estan adaptats a les edats dels participants.

24 de maig 18 a 20 h Català / Castellà 25 de maig 11 a 14 h i de 18 a 20 h Català / Castellà 26 de maig 11 a 14 h Català / Castellà

Horari

Lloc

Jardins de Saavedra

Lloc Llibreria Adserà - Rambla Nova, 97

Accès

2 € – públic de 4 a 14 anys

Accès Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai

Durada

30 min

Durada

Horari

23 de maig

19 h

Castellà

45 min

C u lt u r a

53


Xerrada-Recreació

Exposició divulgativa

El món dels gladiadors a l’antiga Roma

LA BIBLIOTECA D’ALEXANDRIA

Ars Dimicandi (itàlia)

Oficina del festival TArraco Viva

De les cerimònies funeràries a l’amfiteatre hi ha un llarg camí. Des del món de les creences al món de l’espectacle. Un espectacle que per als romans tenia moltes més connotacions que no només l’atracció de la violència. Ritual d’agonística o sigui de l’esperit de la lluita que feu de la petita ciutat estat del Laci una megalòpolis capital d’un imperi. Amb les demostracions d’Ars Dimicandi descobrirem alguns d’aquests canvis i dels sentits mes profunds de les lluites de gladiadors.

El primer autor antic a mencionar que existia a Ibèria un lloc i un port amb el nom de Tarrakon va ser Eratòstens de Cirene, un famós geògraf i astrònom hel·lenístic del segle III aC. Eratòstens era sens dubte un dels grans savis del món antic. Ell va definir els paral·lels i meridians terrestres i va ser l’home que va mesurar per primer cop la circumferència del globus terraqüi. Eratòstens reuní tots els coneixements sobre el món en una obra titulada Geographica, una descripció de tota la oikoumene, o món conegut, revisant tota la documentació disponible de la seva època i eliminant els relats mítics i les faules poètiques.

El “Google” de l’antiguitat

Però Eratòstens vivia a la ciutat d’Alexandria, a Egipte, i mai havia estat a Iberia. Com va poder saber que existia en aquesta terra llunyana d’occident un port i un petit lloc anomenat Tarrakon? Doncs simplement consultant les obres dipositades en una institució de la qual ell va ser el tercer director: la gran Biblioteca Real d’Alexandria, on es custodiaven tot tipus d’obres, entre les quals la pràctica totalitat dels periples i llibres de viatges fins aleshores produïts. Horari

19 de maig

18 h

Castellà

Lloc Platja d’Altafulla, Parc Voramar

La gran biblioteca tenia, al segle III aC, aproximadament uns 448.000 rotlles o volumens conservats, de tal manera que reunia una gran part de tota la saviesa de l’antiguitat.

Accès Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai Durada

54

45 min.

Exposició al web del festival www.tarracoviva.com


Exposició divulgativa

EL PANTEÓ D’AGRIPA

Comissariada pel professor Ricardo Mar, arquitecte i professor d’Arqueologia de la URV

El Pantheon de Roma és un dels edificis romans millor conservats de tota la ciutat, a més de ser un dels principals monuments de la Roma clàssica. La immensa rotonda de quasi 30 metres de diàmetre encara manté, quasi integra, tota la decoració interior i el pòrtic amb les seves grans columnes de granit, continua sostenint la inscripció que commemora la seva primera construcció. Va ser aixecat per orde de Marc Vipsanià Agripa, gendre i mà dreta d’August, durant el seu tercer consolat, l’any 27 aC. De la mà del professor Ricardo Mar podrem conèixer detalls d’aquesta impressionant obra arquitectònica com ara: qui la va planificar? i qui la va fer? com es va construir? i les seves funcions o els aspectes artístics i arquitectònics

Exposició al web del festival www.tarracoviva.com

STUDIO. Un paisatgista d’època romana. Taller de pintura romana al fresc. MV ARTE (Tarragona)


— Religió —

iv

el més enllà una societat r eligiosa, supersticiosa i molt toler ant

roma des de la religió •

deus · divinitats · supersticions creences · ritus · sacerdots

Reconstrucció de l’antiga cerimònia d’obertura del mar i culte a Isis. Nemesis (Tarragona)

57


a, d – SEQVERE ME! La prostitució a Roma. Thaleia (Tarragona)

58

b, c – Reconstrucció de l’antiga cerimònia d’obertura del mar i culte a Isis. Nemesis (Tarragona)


El culte a la Bona Dea

un culte femení que li costà a cèsar el seu divorci

Bona Dea era el renom d’una divinitat de la qual era prohibit dir el nom real. Se la representa amb un ceptre a la mà com la deessa Juno, de vegades abraçant un infant, i amb una serp al costat. També podia dur una cornucòpia de l’abundància. Ciceró deia que era un dels cultes més antics de Roma, ja que es feia des dels temps dels reis. Se la creia filla del deu Faune amb qui va tenir amors divins, o sigui un pèl estranys. Faune la seduí fent-li veure vi i colpejant-la amb una branca der murtra, per la qual cosa, en el seu culte, aquesta planta era prohibida. Deesa de la fecunditat, feia fructificar els fruits de la natura i el ventre de les dones, al tenir fills. Són moltes les llegendes que l’envolten i cap d’elles és clara, associada de vegades a altres divinitats com Hecate, Proserpina, Semele, de vegades també es diu que era una maga tipus Medea o Circe. Com a nimfa del bosc, alguns la consideren dona i no filla de Faune. El seu santuari, a peus de l’Aventí, era prohibit, igual que el seu culte, als homes. Per aquest fet Hèracles, enfadat i amb el seu temple molt a prop del de la deessa, va prohibir que les dones entressin en el seu temple i tinguessin res a veure amb el seu culte. Lívia la dona d’August, va restaurar el seu santuari per la qual cosa se’l conegué amb el nom de Bona Dea Restituta.

Aquest, davant del fet, es va divorciar de la seva dona, tot i defensar-ne la seva innocència. Quan hom li preguntava per què sent innocent es divorciava, Cèsar contestava amb la famosa frase, “perquè la dona de Cèsar no només ha ser innocent sinó que també ho ha de semblar”. D’aquesta malifeta el tribú Clodi sortí indemne, però poc temps després moriria assassinat molt a prop del temple de la deessa a Bovillae. Alguns varen veure en aquesta fi la justa venjança de la deessa per la profanació del seu culte. La cerimònia que va costar el divorci a Cèsar, tenia lloc a primers de desembre i es celebrava de nit. Presidit per les verges vestals, les dones de les famílies més importants de Roma, duien flora a la deessa (menys la murtra) i sacrificaven una truja que prèviament era perfumada amb mel i llet. Després del sacrifici i amb l’efecte del vi, el menjar, la música i la dansa, hom creu que tenien lloc orgies, el contingut de les quals no està gaire clar.

La cerimònia més important del seu culte però, no tenia lloc en aquest temple sinó que es celebrava o bé a casa del cònsol o a casa del pretor. Precisament sent pretor Juli Cèsar va tenir lloc un dels majors escàndols dels temps de la República, quan Clodius, un tribu de la plebs, disfressat de dona arpista, entrà a la casa de Cèsar, on s’havia de celebrar el culte a la deessa i va intentar (no se sap si ho aconseguí) seduir la mateixa dona de Cèsar.

RE l i g i ó

59


Recreació històrica

Lectura dramatitzada

La cerimònia del mar

EL MITE DEL SARCÒFAG D’HIPÒLIT

Nemesis ARQ (Tarragona) Amb la participació del grup Ludi Scaenici

Auriga, serveis culturals (Tarragona)

NAVIGIUM ISIDIS

NOU

NOU

Col·labora: Ajuntament d’Altafulla

Isis, la deessa mare egípcia, va ser àmpliament venerada pels romans, els quals apreciaven l’exotisme i vistositat dels seus rituals. Els temples en què es donava culte a Isis tenien un estricte horari: després de l’obertura matinal, a trenc d’alba, només es permetia l’adoració de la imatge de la deessa fins les 2 de la tarda.

Dramatització del mite de Hipòlit i Fedra a partir de les obres d’Eurípides i Sèneca. L’activitat vol ser un diàleg entre els textos clàssics i la peça arqueològica, conduït per 5 actors que encarnaran les escenes que apareixen representades al sarcòfag i donant vida als personatges que s’hi representen.

A més, aquest culte isíac era mistèric, és a dir, els seus fidels havien de ser iniciats ens els misteris de la divinitat durant un ritual ocult i secret. La gran festa de primavera d’Isis es realitzava el 5 de març i coincidia amb l’inici de la temporada de la navegació després del període hivernal. La celebració consistia en una desfilada solemne, a pas lent, però alegre i amb multitud de personatges exòtics.

18 de maig 19 de maig 25 de maig 26 de maig

Lloc Platja d’Altafulla – Parc Voramar

Lloc

Fòrum Provincial - Pretori romà, Sala del Sarcòfag

Accès Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai

Accès

2€

Durada

Durada

45 min

Horari

60

18 de maig

1h

20 h

Català

Horari

17 h 12 h 17 h 12 h

Castellà Català Català Castellà


narracions de mitologia grecoromana

narracions de mitologia grecoromana

MIRA UNA ESTRELLA I TROBARÀS UN DÉU

DEUS, MITES I HOMES A L’OLIMP

Narracions de mitologia grecoromana

Mitologia grecoromana als frescos de la sala noble de Casa Castellarnau

Narradors Tarragonins (tarragona)

Narradors Tarragonins (tarragona)

Les histories mitològiques han passat de pares a fills i sota les nits estelades s’explicava la transformació de homes, herois i besties meravelloses en estels i constel·lacions per designació dels deus de l’antiga Grècia i Roma.

El grup Narradors Tarragonins ens fa un viatge a la mitologia clàssica tot mirant cap al cel. Al sostre d’aquesta casa noble de Tarragona (seu del Museu d’Història) hi trobem els més importants mites i símbols mítics de la cultura clàssica.

Voleu saber perquè tenim quatre estacions a l’any, quin va ser el regal que va oferir la deessa Minerva a la humanitat, cóm un cabdell de fil va ajudar a sortir d’un laberint o quina va ser l’estratègia d’Heracles per no ser devorat per un gegant?

Horari Horari

11.30 h Català 13 h Castellà 11.30 h Castellà 13 h Català

18 de maig 24 de maig 25 de maig

22 h Català 21.30 h Català 21.30 h Castellà

18 de maig 25 de maig

Lloc

Fòrum de la Colònia – Entrada c/ Lleida

Lloc

Casa Castellarnau – Sala noble

Accès

2 € Públic familiar

Accès

3€

Durada

45 min

Durada

1.15 h

23 h Castellà 23 h Català

Religió

61


Taller infantil

reconstrucció històrica

EL CEL DELS ROMANS

SPECTACULA I MAGIA AL MÓN ROMÀ

Planetari

NOU

L’origen d’alguns mites del cinema de por

Blau, el planetari Inés Dibarboure

Nemesis ARQ (Tarragona) Col·labora: Parc Central

Cóm era el cel que veien el romans a la nit? Quin coneixement en tenien, moviment del cel, constel·lacions? Quina utilitat pràctica hi donaven: navegació, collites, orientació?

El centre comercial Parc Central estrena aviat nous cinemes. Sabíeu que molts dels personatges fabulosos que habiten les pel·lícules fantàstiques eren ja coneguts pels romans? Us proposem una activitat de reconstrucció històrica molt vinculada a les zones de necròpoli, com és el cas de l’àrea cementirial de la basílica paleocristiana de PARC CENTRAL: l’escenificació de diversos actes de màgia i superstició, ja que tot sovint anaven units a la invocació dels esperits dels difunts. La representació s’articularà a partir de diverses escenes de rituals màgics, tots documentats en fonts clàssiques, a la vegada que una arqueòloga anirà explicant el desenvolupament dels encanteris: una bruixa intentarà reviure un ésser construït a partir de trossos de cadàvers; una dona enamorada realitzarà una fetilleria per aconseguir el seu estimat; un pèndul i unes lletres indicaran el futur… Us sona?

Mitologia romana representada al cel: el Lleó (història de Píram i Tisbe d’Ovidi). Els planetes: Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn: per què porten aquests noms? Què simbolitzaven en el món romà? Cóm els identificaven al cel?

Horari

24 de maig 25 de maig 26 de maig

18 h Català / 19 h Cast. / 20 h Català 11 h / 13 h / 18 h Castellà 12 h / 17 h / 19 h Català 11 h / 13 h Castellà 12 h Català

Horari

20 de maig 22 de maig

18.30 h 18.30 h

Català Castellà

Lloc

Jardins del Camp de Mart

Lloc Restes arqueològiques del Parc Central

Accès

2€

Accès Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai

Durada

20 min

Durada

62

45 min


— V ida quotidia na —

v

viure al dia l a vida quotidiana a les ciutats romanes

roma des del dia a dia •

la vida al carrer els jocs dels nens · comerciants el vi · prostitutes el menjar

SEQVERE ME! La prostitució a Roma. Thaleia (Tarragona)

65


a, d – SEQVERE ME! La prostitució a Roma. Thaleia (Tarragona) c – CAUPONA versus TRICLINIUM. Del fast food al slow food a l’antiga Roma. Tallers i demostracions de cuina romana. KuanUm! (L’Hospitalet de Llobregat)

66

b – SCRIPTORIUM. Taller d’escriptura romana. Ricardo V. Placed (Osca)


Les dones de Juli Cèsar

sexe, amor i política en la vida d’un aristòcrata romà

La figura de Juli Cèsar ha estat motiu de treballs historiogràfics, epigràfics, filosòfics, literaris i des de vessants molt diferents; polític, militar, literat, etc. Tanmateix, un dels aspectes més interessants i que ens desvetllen facetes noves del personatge és, sens dubte, les seves relacions amb el món femení. Sigui amb els seus casaments, sigui amb les seves relacions extra-conjugals, la vida amorosa de Cèsar sembla extreta d’una sèrie televisiva. La presencia femenina en la vida de Juli Cèsar és certament notable i més si considerem com era de profundament masclista el món romà. A més de relacions sentimentals profundes, darrera les seves relacions amb dones, hi va haver també interessos polítics i econòmics. La seva tieta Julia, dona de Marius, va ser decisiva a l’hora de casar-se per primer cop l’any 83 a C. amb Cornelia, filla de Cinna, i que rebutgés a Cosucia, pertanyent a una de les famílies aristocràtiques més riques de Roma. D’aquest matrimoni va nèixer la única filla de Cèsar, Julia. El casament anava en la direcció d’enfortir el partit dels polars que Marius i Cinna encapçalaven. El matrimoni però, també va ser afortunat en l’aspecte afectiu. Malgrat l’ordre de Sila, Cèsar no es va divorciar de Cornelia i això va suposar que perdés el càrrec de flamen dialis i va posar en perill la seva pròpia vida. L’afecte que Juli Cèsar sentia per la seva dona i per a la seva tieta es va demostrar quan, a la mort d’aquestes, va pronunciar un elogi fúnebre d’ambdues als rostra en el fòrum, un fet insòlit en la història de la vella i masculina república romana. El seu afecte per la seva filla Júlia no va impedir però, que concertés el seu casament amb el seu aliat Pompeu,

molts anys més vell que ella i casat amb Mucia, a qui Cèsar no va tardar en seduir per tal d’empènyer al seu futur gendre al divorci per adulteri. Julia estava promesa amb Servili Cepió i Cèsar no va dubtar en trencar aquest compromís i va seduir a la germana del promès, Servilia, que es va convertir en la seva amant durant molts anys. El matrimoni de Julia amb Pompeu, va ser clarament una maniobra política encaminada a reforçar els llaços amb un dels components del primer tirumvirat. Aquesta aliança però, es veuria molt afeblida quan la seva filla estimada va morir de part. Al mateix temps que perdia Júlia, moria també la seva mare Aurèlia. Aquesta, paradigma de matrona romana va ser, a falta del pare mort prematurament, la figura que va inspirar la formació del futur dictador. Durant gran part de la seva infantesa i joventut, Cèsar va viure envoltat de dones; la mare, la tieta i les germanes. Poc abans de la mort de la seva mare Aurèlia i de la seva germana Júlia la major, es va descobrir l’adulteri de la segona esposa de César, Pompeia, filla de Quint Pompeu Ruf i neta per part de mare del dictador Sila. El seductor de la seva dona no era altre que Publi Clodi el tribu de la plebs, el qual en la festa de la Bona Dea i disfressat de dona va entrar a la casa de Cèsar que en aquell temps era pontifex maximus i com a tal l’únic home que podia estar en contacte amb les vestals. L’escàndol va ser majúscul, ja que es considerava un sacrilegi molt greu que un home assistís a la festa de la deessa. Cèsar va aprofitar l’ocasió per divorciar-se de Pompeia i va quedar així lliure per un nou matrimoni. En aquest cas l’escollida va ser Calpurnia, filla de Luci Calpurni Pisó, un dels dirigents populars més influents. L’any següent de la boda de la seva filla (59 aC.) va arribar al consolat, molt segurament avalat i protegit

V i d a qu ot i d i a n a

67


dels triunvirs, entre ells el seu gendre. Calpurnia tenia aleshores vint anys menys que el seu nou espòs.

les insinuacions que de jove havia estat l’amant del rei Nicomedes de Bitinia.

Fins aquí les seves relacions oficial i matrimonials. Un altre cosa són les seves relacions extra-oficials. Ja hem comentat la seva relació amorosa amb Servilia, potser l’amant més recurrent en la vida de Cèsar. Servilia era germana de Cató i mare de Brut, un dels futurs assassins de Cèsar.

Cèsar també va tenir relacions extra-conjugals amb dones estrangeres com Eunoe, la esposa de Bogud, rei de Mauritania, a través de la qual va aconseguir informació i influencia en el nord d’Àfrica durant la guerra civil. Però sens dubte l’amor més conegut i el més debatut de Juli Cèsar va ser amb la reina d’Egipte Cleopatra VII Filopator.

Cèsar va utilitzar el sexe i les relacions adulteres amb altres dones també com a arma política. Moltes de les seves relacions eren amb les dones dels seus enemics politics. Entre aquestes amants cal destacar a Postumia (casada amb Sulpici Ruf, va aconseguir que el seu marit es passés al bàndol de Cèsar durant la guerra civil) i a Lolia (casada amb Auli Gabini, Mucia, segona esposa de Pompeu i citada abans). Cèsar no només ridiculitzava els seus enemics a través de les relacions amb les seves dones sinó que, a traves d’aquestes, aconseguia una valuosa informació sobre els seus oponents politics. Cèsar també utilitzà les seves relacions promiscues per tal d’aparèixer davant dels seus soldats com un seductor triomfador, la qual cosa però, va aconseguir només a mitges. És coneguda la cançó que li van cantar els seus soldats durant la celebració d’un dels seus triomfs: “Cèsar va sotmetre les Gàl·lies, Nicomedes a Cèsar i ara veiem que triomfa Cèsar, que va sotmetre les Gàl·lies, i no triomfa Nicomedes que va sotmetre Cèsar”. La broma no va agradar a Cèsar. Feia anys que havia d’aguantar

68

La relació es va iniciar durant l’anomenada guerra alexandrina. Cèsar va derrotar a l’exèrcit egipci que l’havia assetjat a la capital i posteriorment es va dedicar a assegurar que Egipte estigués fermament lligat a Roma. També és veritat que va aprofitar l’estada en el país i el seu affaire amb la reina per fer el que ara anomenaríem un “creuer turístic pel Nil”, mig turisme sexual, mig turisme de pedres. Cèsar va restar alguns mesos a Egipte abans de tornar a Roma on, poc després el seguiria la seva nova amant. Cleopatra es va instal·lar en terrenys de Cèsar, on actualment hi ha el barri del Trastevere. L’amant egípcia de Cèsar va ser durant un temps la dona del moment, fins i tot Ciceró no es va poder resistir a l’encant de la reina i la visità en diverses ocasions. La fama de seductor impenitent de Cèsar ha quedat per a la posteritat. Un exemple d’això són les paraules que li va dedicar Suetoni i que va posar en boca dels soldats del propi Cèsar: “Ciutadans, vigileu les vostres dones, us portem a l’adúlter calb”.


Recreació històrica

Recreació històrica

VIGILES

NOU

SEQVERE ME!

Els bombers a Roma

La prostitució a Roma

Thaleia. Grup de recreació històrica de Tarragona

Thaleia. Grup de recreació històrica de Tarragona

La forma constructiva de les ciutats romanes, sobre tot la gran capital, Roma, i materials emprats com la fusta, eren factors perillosos per la propagació d’incendis devastadors. Van ser dos incendis en època d’August (un a l’any 23 a.C. i un altre a l’any 6 a.C.) i un, en la de Neró, l’any 64, que es van transformar completament les ordenances de la ciutat i es va legitimar el cos de bombers.

“Segueix-me !”, era l’expressió que posaven algunes prostitutes a la sola de les sabates perquè els clients les poguessin reconèixer i seguir-les. El tema de la prostitució sempre ha estat tabú però, alhora, present al llarg de la nostra història, sobretot a l’època clàssica on no es veia tant com un problema, sinó com una pràctica comuna en els homes (i les dones) que no podien satisfer, en la seva unió matrimonial, certes necessitats sexuals que eren mal vistes socialment. Igual que els grecs, els llatins consideraven la prostitució com una necessitat, un remei per a la seguretat de les seves esposes. Les prostitutes preservaven la moralitat i la fidelitat de les matrones.

Horari 17 de maig 21 h / 22.30 h Cat. 21.45 h / 23.15 h Cast. Horari

19 de maig 25 de maig 26 de maig

11 h 11.30 h 12 h

Lloc

Jardins del Camp de Mart

Català Castellà Català

18 de maig 21 h / 22.30 h Cast. 21.45 h / 23.15 h Cat. 24 de maig 21 h / 22.30 h Cat. 21.45 h / 23.15 h Cast. 25 de maig 21 h / 22.30 Cast. 21.45 / 23.15 Cat.

Lloc

Circ romà (Entrada Rambla Vella)

Accès Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai

Accès

3 € - Activitat per a majors de 18 anys

Durada

Durada

1h

40 min

v i d a qu ot i d i a n a

69


Recreació històrica

Xerrada

NEGOTIATOR

ELS ARQUEÒLEGS I LES ÀMFORES

Producció i comerç de vi

El comerç de béns de primera necessitat a l’antiguitat

Horacio González Cesteros. Investigador en formació de l’ICAC

Recreació Històrica Badalona

El negotiator és la recreació del procés de producció i comerç del vi, des de la vinya a la taula en època romana. El procés de producció del vi està molt ben documentat a Baetulo al s. I., i és per aquest motiu que la narració se situa en aquest temps i espai. S’utilitzen repliques de materials procedents dels jaciments arqueològics de la ciutat romana de Baetulo i d’altres jaciments propers que també tenen una producció vitivinícola important. El procés de producció s’explica a partir d’una família patrícia propietària de vil·les i centres de producció, i del seu negotiator. Aquest personatge era sovint un esclau de la família que gestionava la finca i la producció de vi i, de vegades, tancava els tractes amb els mercaders i compradors de vi

Horari

25 de maig 26 de maig

10.30 h 11 h

Lloc

Jardins del Camp de Mart

Castellà Català

Intentarem explicar, d’una manera senzilla però precisa, com els arqueòlegs podem arribar a intuir i comprendre una part del comerç que es va desenvolupar a l’Antiguitat. Per això, l’estudi de les restes materials de les nostres excavacions és un instrument valuosíssim, especialment els fragments d’àmfora que ens trobem.

Horari

25 de maig

18 h

Castellà

Lloc Volta del Pallol

Accès Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai

Accès Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai

Durada

Durada

70

45 min

NOU

45 min


Xerrada

xerrada

el turisme abans del turisme

NOU

ROMA ALS CòMICS

NOU

El còmic com a recreació visual de la vida romana

Els viatgers a l’antiguitat

Nani Blasco Moya (Tarragona) gestor del Club de Còmics de la Biblioteca Pública

José Antonio Donaire Universitat de Girona

Col·labora: Associació Ariadna i Netcom2 editorial

La passió per conèixer altres llocs forma part de la condició humana i per això hi ha viatgers des de l’antiguitat. Els primers viatgers, però, es mouen entre l’observació erudita i la ficció. Per això, els primers llibres de viatges són relats que voregen la fantasia. Us proposem un itinerari pels grans viatges de l’antiguitat i els seus efectes en la construcció de l’imaginari sobre els llocs.

La il·lustració és una fantàstica eina per reconstruir un monument o fet puntual. El còmic aporta el component narratiu per reproduir la vida a Roma. Quan parlem de còmics sobre Roma, a tots ens venen al cap Astèrix i Obèlix i la irreductible aldea gal·la, dels genials Goscinny i Uderzo. Però existeixen molts més autors que han retratat diferents moments de la història de Roma. La xerrada està entesa com una extensa investigació pels còmics que parlen de Roma, amb especial incidència en com plasmen la realitat històrica. Com a les novel·les o al cinema, l’afany principal del còmic és entretenir. Destriarem les fidelitats i anacronismes, i sobretot gaudirem de les imatges més espectaculars que els diferents autors han reconstruït l’època, amb un parell de sorpreses amb Tàrraco com a protagonista.

Horari

23 de maig

19 h

Català

Horari

19 de maig

11.30 h

Català

Lloc Patronat de Turisme – Sala d’actes

Lloc Volta del Pallol

Accès Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai

Accès Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai

Durada

Durada

45 min

45 min

V i d a qu ot i d i a n a

71


Recreació històrica

Xerrada

BEATUS ILLE

LA NISSAGA DEL CÒMIC ALIX

Feliç aquell que, lluny dels negocis… viu content en una caseta al camp!

Un aventurer de còmic de finals de la República Romana

Carles Alcoy / CATERORI (Mataró)

césar espona editor de la sèrie àlix

NOU

Col·labora: editorial netcom2

A través de diversos textos coneixerem la fal·lera dels romans per la bondat de viure al camp…i al contrari, els avantatges de viure a ciutat. Seguirem diverses vides de romans de l’època augusta i veurem com valoraven la vida al camp i la tradició, que ha arribat fins avui, de viure en vil·les. I farem un petit refrigeri de l’època, mentre escoltem les narracions sobre com n’és de bonic viure al camp…o no.

Horari

18 de maig 19 de maig 25 de maig 26 de maig

13 h Català 13 h Català 13 h Castellà 13 h Castellà

Nani Blasco Moya (Tarragona) gestor del Club de Còmics de la Biblioteca Pública Col·labora: Gremi de Llibreters de Tarragona

La sèrie de còmic Alix va néixer a França l’any 1948 de la mà de Jacques Martin, insertada a la revista Tintin. Des de llavors han sortit periòdicament 32 entregues, la darrera creada l’any 2012. Destacable pel sorprenent detallisme i l’exactitud històrica, Alix explica les aventures d’un jove gal-romà per tots el racons que Roma havia ocupat al final de la República, des de Cartago, Egipte, Asia Menor a la mateixa Roma.

19 h Castellà 19 h Català Horari

16 de maig

19 h

Català

Lloc Muralles – Terrassa Minerva

Lloc Llibreria La Capona – c/ Gasòmetre, 4

Accès

3€

Accès Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai

Durada

1h

Durada

72

45 min


xerrada

xerrada

GRAFITTIS

ELS DIPINTI DE LA ZONA DEL VESUVI

Parets que parlen

NOU

Sistemes gràfics de publicitat política i comercial

Hector Carrillo Dissenyador gràfic (Universitat Autònoma de Barcelona)

Ricardo V. Placed (Osca)

Sense diaris, televisions, ràdio ni internet, les parets de les ciutats romanes va esdevenir autèntics medis de comunicació; de les inscripcions electorals, als anuncis publicitaris, passant per poemes, classificats eròtics etc. L’enorme proliferació d’inscripcions de tot tipus a les parets de les ciutats romanes ens fa pensar també en una gran quantitat de ciutadans que sabien llegir i escriure. Aquestes son algunes de les reflexions que ens oferirà l’activitat.

Gràcies a un gran creixement comercial, la cultura romana va desenvolupar un important sistema de comunicació de caràcter social. L’estat de preservació únic de ciutats com Pompeia i Herculà permet estudiar un dels mètodes més interessants d’aquesta activitat: Els dipinti. Aquest terme serveix per anomenar un veritable exemple de publicitat gràfica. Entre els diferents exemples hi ha que utilitzen exclusivament composicions tipogràfiques a mode de cartells mentre que altres van acompanyats inclús d’il·lustracions. La intenció dels “dipinti” era informar i incentivar al ciutadà romà sobre temes electorals, comercials o esdeveniments populars. Estaven distribuïts estratègicament pels murs dels espais més transitats de la ciutat per tal que poguessin ser fàcilment visibles.

Horari

24 de maig 25 de maig

19 h 19 h

Castellà Castellà

Horari

19 de maig

13 h

Català

Lloc Mur Fòrum Provincial - Baixada del Roser 7

Lloc Volta del Pallol

Accès

2€

Accès Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai

Durada

1h

Durada

45 min

V i d a qu ot i d i a n a

73


Taller

Taller

LUCERNAE

CISTA

Taller de lucernas romanes

Taller de cistelleria romana

Taller SIGILLUM (Calahorra, La Rioja)

Mónica Guilera i Carles Alcoy Associació de Cistellers i Cistelleres de Catalunya

Sovint s’associa l’oli al consum alimentari, però a l’antiguitat, el seu us fonamental era el de il·luminar les cases. El sistema més utilitzat com a llum a les llars va ser les llànties de ceràmica. Son milers i milers els fragments i peces les que apareixen a qualsevol excavació. Per aquesta raó constitueixen, elements imprescindibles en la datació d’objectes arqueològics.

Fins fa pocs anys la cistelleria ha estat un element omnipresent. A Roma hi era pertot: els carros, les cases, els escuts dels legionaris, les cistelles (la cista mística). En aquest taller de cistelleria romana podreu veure algunes mostres.

En aquest taller podrem aprendre de la fabricació d’una lucerna romana i tindrem l’oportunitat de confeccionar-ne una de pròpia.

Horari

24 de maig 25 de maig 26 de maig Castellà

Lloc

Jardins Camp de Mart

Lloc

Jardins Camp de Mart

Accès

3 €. Taller per adults i infants majors de 10 anys

Accès

2€

Durada

1.15 h

Durada

45 min

74

19.30 h 10.30 h / 13 h / 17 h / 19.30 h 10.30 h / 13 h

Horari 24 de maig 19.30 h Català

25 de maig 11 h / 17 h Cast. 12.30 h / 19.30 h Cat. 26 de maig 11 h Català 12.30 h Castellà


xerrada

tallers i jocs escolars

ENAMORA’T DE LES GEMMES DEL PASSAT

JUGUEM COM JUGAVEN ELS NENS i NENES ROMANS Activitats (tallers, jocs i altres) per a grups escolars

Ester Fusté Torrebadell - llicenciada en Geografia i Historia i Gemmòloga, Universitat de Barcelona

Camp d’Aprenentatge de Tarragona

Angel López Calvo – Graduat en Gemmologia, Universitat de Barcelona Institut Gemmològic de Tarragona Col·labora: Museu d’Art Modern de Tarragona – Diputació de Tarragona

Els nens romans ja jugaven al tres en ratlla, a bales, a daus… Un matí dedicat als escolars de Tarragona i d’altres localitats per introduir-los en la cultura clàssica a través de tallers i jocs romans, molts dels quals han perdurat en el temps.

La relació que han tingut els éssers humans amb les gemmes des de que les van descobrir a la prehistòria fins a l’ús que els hi van donar els romans ha estat extraordinària. Primer les gemmes criden l’atenció pels seus espectaculars colors, després s’hi descobreixen propietats físiques que les fan resistents i pràcticament inalterables, i alguns, fins i tot, els hi atribueixen sorprenents poders màgics. Al principi les troben per casualitat i després les busquen de forma sistemàtica; aprenen a treballar-les i es creen importants vies de comercialització. Finalment, entre els grecs i romans, es perfecciona el polit descobrint l’apassionant món de la glíptica. Horari

18 de maig 19 de maig 25 de maig

18.30 h 11.30 h 18.45 h

Català Català Castellà

Horari

16 de maig Matí

Lloc

Jardins Camp de Mart

Lloc Museu d’Art Modern de Tarragona – Sala d’Actes

Dia 25 de maig – Patronat de Turisme

Accès Reservat a grups escolars

Accès Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai

Informació: Camp d’Aprenentatge Tarragona cda-tarragona@xtec.cat — 977 55 63 41

Durada

Durada

4h

45 min

V i d a qu ot i d i a n a

75


Jocs infantils

Taller infantil

LUDI

JOIES ROMANES

Els jocs romans

Camp d’Aprenentatge de Tarragona

Camp d’Aprenentatge de Tarragona

Taller pels més petits de jocs romans per jugar “desendollats”: xanques, fer correr el cèrcol, jocs de daus, de tauler… Els nens romans ja jugaven al tres en ratlla, a bales, a daus… Una manera d’introduir-los en la cultura clàssica a través de tallers i jocs romans, molts dels quals han perdurat en el temps.

Mitjançant fusta, cuir, metall, etc. podran elaborar diferents models de joies, i manipular els materials, alhora que posar en funcionament la seva creativitat.

18.00 h Català 10.15 h Castellà 12.45 h Castellà 17.30 h Castellà 10.15 h Català 12.45 h Català

Horari 24 de maig, de 17 a 20.30 h

Català i Castellà 25 de maig, de 10 a 14 h i de 17 a 20.30 h Cat/Cast 26 de maig, de 10 a 14 h Català i Castellà

Horari 24 de maig 25 de maig 26 de maig Lloc

Jardins Saavedra

Lloc

Jardins Saavedra

Accès

2 € - De 6 a 12 anys

Durada

1h

Accès Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai

76

19.15 h Castellà 11.30 h Català 16.15 h Català 18.45 h Català 11.30 h Castellà


TALLER INFANTIL

Taller de reconstrucció històrica

UNA DE LLEONS

NOU

ELS JOCS I L’ESCOLA DE FA 2.000 ANYS

NOU

Camp d’Aprenentatge de Tarragona

Nemesis ARQ (Tarragona)

Consisteix en una breu explicació de l’amfiteatre, a través d’uns gran maqueta, i dels espectacles que s’hi feien. Tot seguit podran pintar i retallar, gladiadors i/o les feres més comunes en aquest tipus d’espectacles.

Us proposem una activitat adreçada al públic familiar que uneix la reconstrucció històrica amb la manipulació d’objectes i vestuari reproduccions d’època romana. L’activitat consistirà en un viatge en el temps per tal de descobrir com era la infantesa de les nenes i nens de fa 2000 anys. Veurem com eren alguns objectes d’ús quotidià i també com anaven vestits. A Tàrraco, els infants havien d’anar a l’escola, però amb uns materials força diferents i que els participants en el taller podran provar: papir, ploma i tinta, tauletes de cera amb un punxó… Tot i això, el que més interessava als petits romans era, per suposat, jugar! Descobrirem com eren les seves joguines, de quins materials estaven fetes i com hi jugaven

Horari 24 de maig 25 de maig 26 de maig

18.00 h Català 10.15 h Castellà 12.45 h Castellà 17.30 h Castellà 10.15 h Català 12.45 h Català

19.15 h Castellà 11.30 h Català 16.15 h Català 18.45 h Català 11.30 h Castellà

Horari

24 de maig 25 de maig

17.30 h 17.30 h

Català Català

Lloc Restes arqueològiques del Parc Central Lloc

Jardins Saavedra

Accès

2 € - De 6 a 12 anys

Accès Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai.

Durada 1 h

Activitat per a públic familiar

Durada

1h

V i d a qu ot i d i a n a

77


Activitats de recreació històrica

Taller de cuina

LES ESCOLES A TArraco VIVA

TALLER DE SAL D’APICIUS

JANO. Recreaciones históricas (Cantabria)

DOMUS APICIus (Tarragona)

Activitats de recreació, adreçada als centres escolars. Els alumnes podran aprendre aspectes de la vida quotidiana dels legionaris i dels gladiadors, de l’antiga Roma.

La cuina romana, contràriament al que ens podem imaginar, era habitualment molt senzilla, i es per això que els romans utilitzaven gran quantitat de herbes i especies per donar més gust i sabor als seus plats

NOU

Vine i tu mateix faràs alguns dels condiments que ells utilitzaven.

Horari

17 h / 19 h Català 18 h Castellà 10 h / 12 h / 17 h / 19 h Català 11 h / 18 h Castellà 11 h Català 10 h / 12 h Castellà

Horari

21 i 22 de maig Matí

24 de maig 25 de maig 26 de maig

Lloc

Jardins Camp de Mart, Muralles, Amfiteatre

Lloc

Jardins del Camp de Mart

Accès Reservat a grups escolars.

Accès

5€

Contacte amb l’oficina del festival: oficina@tarracoviva.com

Durada 45 min

78


Taller degustació de cuina Romana

HABEMUS IN CENA

Taller de cuina romana NOU

NOU

Kuan Um. Gastronomia i història (L’Hospitalet-Barcelona)

DOMUS APICIus (Tarragona)

El taverner de la caupona ha marxat a l’amfiteatre i no tornarà fins més tard. Però com ha deixat el menjar mig preparat entrarem a la seva culina i ens el farem nosaltres mateixos. Esperem que no tingui la barra de cobrar-nos el servei.

La cuina del món romà va anar evolucionant des de la senzillesa dels plats propis d’un poble de pastors i pagesos fins a la creació de la primera gastronomia sofisticada d’Occident. En aquest espai de participació i experimentació es dóna a conèixer la cuina de la República romana.

24 de maig 19.30 h Català 25 de maig 11 h Cat. / 13 h Cast. / 17.30 Cast / 19.30 h Cat. 26 de maig 11 h Castellà / 13 h Català

Jardins del Camp de Mart

Lloc

Casa Canals

Accès

20 €

Accès

5€

Durada

1.15 h

Durada 1 h

Horari

24 de maig 25 de maig 26 de maig

Lloc

20.15 h Català 13.15 h Català 13.15 h Castellà

EL REBOST DE CATÓ I LA CUINA DE LA REPÚBLICA

Horari

20.15 h Castellà

V i d a qu ot i d i a n a

79


Taller degustació

gastronomia

AD CUCUMAS. TABERNA VINARIA

RESTAURADORS D’ALTAFULLA

El món del vi a Roma

Benito Báguena (Saragossa)

Restaurants d’Altafulla

Taller amb tast de vins romans. Un passeig per la cultura vinícola dels antics romans amb comentaris i tasts de vins romans recreats per investigadors del tema. Cada tast de vi anirà acompanyat d’un petit tast de menjar romà.

També en aquesta edició del festival, alguns dels restaurants d’Altafulla oferiran plats de recreació romana.

REST. LA BELLA LOLA c/ Botigues de Mar, 91. Tel.: 977 650 615. REST. POLLINI Botigues de Mar, 81 REST. BUFFET YOLA Via Agusta 50 Tel. 977 65 02 83

Horari

20 h Castellà 12 h, 13.30 h, 18 h, 20 h Castellà 12 h, 13.30 h Castellà

24 de maig 25 de maig 26 de maig

Lloc

Casa Castellarnau – Pati

Accès

5€

Durada

1h

80

Oferta i informació als mateixos establiments participants i properament al web del festival. www.tarracoviva.com


gastronomia

Tàrraco A TAULA XV Jornades gastronòmiques romanes

Associació Tàrraco a taula (Tarragona)

L’associació Tàrraco a Taula, ofereix durant els dies del festival Tarraco Viva una oferta gastronòmica que ens permetrà degustar els sabors de l’antiga Roma. Recuperant, i de vegades actualitzant, receptes de plats romans extrets de textos de l’època com el llibre “De re coquinaria” d’Apici (el famós gastrònom de l’època d’August i Tiberi) hom podrà constatar les similituds i les diferències amb la cuina d’avui dia, tot fent un viatge en el temps a través del paladar.

Els restaurants

EL LLAGUT c/ Natzaret, 10. Tel. 977 22 89 38

AQ c/ Les Coques, 7. Tel. 977 21 59 54

BARHAUS c/ Sant Llorenç, 20-22. Tel. 977 24 47 70

COCVLA (Hotel Urbis) Plaça Corsini Tel. 977 24 01 16

DEGVSTA c/ Cavallers, 6. Tel. 977 25 24 28

EL PALAU DEL BARÓ c/ Sta. Anna, 3. Tel. 977 24 14 64

LA CUCAFERA Pç. Santiago Russinyol, 5 Tel. 977 24 20 07

ALHAMBRA c/ Estanislau Figueres, 51 Tel. 977 21 75 71

EL TERRAT c/ Pons d’Icart, 19. Tel. 977 24 84 85

FARISTOL c/ Sant Martí, 5 (Altafulla) Tel. 977 65 00 77

BALANDRE c/ d’Espinach, 18 Tel. 977 22 12 38

EL CORTIJO c/ Rebolledo, 24 Tel. 977 22 48 67

SADOLL Mercè, 1 - Talavera, 25 Tel. 977 24 44 04

L’ANAP c/ Trafalgar, 29 Tel. 977 24 37 32

PULVINAR c/ Ferrers, 20. Tel. 977 23 56 31

L’ANTIQUARI c/ Sta. Anna, 3 Tel. 977 24 18 43

CAN BELLOT c/ Major, 11. Tel. 977 24 95 57

ARES Plaça del Fòrum / Av. Sant Bernat, 3 Tel. 977 22 29 06

XAR3 VERD Pla de la Seu, 5 Tel. 977 22 20 33

TALLER DE CUINA c/ Mercería, 34 Tel. 977 23 94 21

Oferta i informació als mateixos establiments participants i properament al web del festival. www.tarracoviva.com

v i d a qu ot i d i a n a

81


— Ta rrac o —

vi

tàrr aco una ciutat romana ciutat i capital de l a hispània citerior

roma des de Tàrr aco •

gent de tàrraco l’urbanisme · els dos fòrums la reconstrucció virtual…

Munera gladiatora. Ars Dimicandi (Itàlia)

83


a – PAULLIANUS LANISTA CIRCULATOR. Un empresari de gladiadors a Tàrraco. Ricardo Cagigal, JANO (Cantàbria)

b – LIDE. Històries d’una prostituta. Thaleia (Tarragona)

c – LIVIA DRUSILA, esposa de l’emperador. A l’ombra d’August. Assumpta Mercader (Barcelona)

d – CAIUS BAEBIUS, Sevir Augustal. Un nou ric. Alex Manríquez (Tarragona)

84


Juli Cèsar i Tàrraco

l’home que li va donar el nom

Roma estava en guerra civil. Juli Cèsar s’havia revoltat contra el Senat i el seu líder Pompeu. El 22 de juny de l’any 49 aC. Cèsar estava davant el riu Segre i els murs d’Ilerda on es trobaven aquarterades, sota el comandament del llegat Afrani, les tres legions pompeianes de l’exèrcit provincial de la Hispania Citerior, dues legions més arribades precipitadament de Lusitania, comandades per Petrei, i fins vuitanta cohors de tropes auxiliars hispanes. En total, uns 70.000 homes. Poques setmanes més tard i després de múltiples peripècies, Afrani, Petrei i els seu gran exèrcit capitulaven davant Cèsar el dia 2 d’agost. El 7 de setembre, Cèsar estava a Corduba, rebent també sense combatre la rendició de Varró i les seves dues legions de la Ulterior, i a la mateixa ciutat, reunia en assemblea als notables de les principals ciutats de la província. El 17 de setembre, Cèsar arribava a Gades, on estava ancorada la flota de guerra dels pompeians i amb aquestes naus retornava per mar a Tàrraco on romandria entre els dies 25 de setembre i 1 d’octubre de l’any 49, i on convocaria també una assemblea de tota la província. El relat de Bellum Civile (2,20) ho explica així: Ell mateix (César), amb les naus que M. Varró i per ordres seves els gaditans havien construït, arribà en pocs dies a Tàrraco. Allí esperaven l’arribada de Cèsar representants de tota la província Citerior. Decretades de la mateixa manera recompenses privades i publiques a diferents ciutats, surt de Tàrraco i per terra es dirigeix a Narbo i d’allí a Massilia. Allí va tenir noticia de la promulgació de la llei sobre la dictadura i de que havia estat nomenat dictador pel pretor M. Lèpid. Es confirma així per a Tàrraco una situació principal i estratègica que recorda les dues assemblees convocades a la ciutat durant els anys de la Segona Guerra Púnica.

Tàrraco apareix amb claredat com la ciutat principal (caput urbs) de tota la província Hispania Citerior. La segona qüestió important d’aquesta cita es refereix a la concessió d’aquelles “recompenses privades i publiques” que Cèsar va atorgar a diferents ciutats de la província. Podem imaginar que Tàrraco, lloc de la gran assemblea, va ser una de les ciutats beneficiades donat que havia ajudat a Cèsar amb vitualles en els durs moments passats a Ilerda davant les tropes d’Afrani. La guerra civil duraria encara quatre anys més, inclús després de la mort de Pompeu, en tot el Mediterrani i Egipte. Finalment el 17 de març de l’any 45 aC. a la plana de Munda, les nou legions i 8.000 genets gals reunits per Cèsar s’enfrontaren a un exèrcit republicà d’onze o tretze legions irregulars. Un moviment tàctic amb la cavalleria gala va donar, de nou, la victòria a Cèsar després d’haver posat en perill la seva pròpia vida durant els combats. Entre els mesos d’abril i agost, Cèsar va recórrer de nou les principals ciutats, Hispalis, Gadir, i Carthago Nova, reorganitzant de nou la situació provincial i preparant un ampli pla de fundacions colonials per als seus veterans, tot i que la realització efectiva d’aquest pla només es duria a terme desprès del seu assassinat. En les seves darreres incursions a Hispania, l’havia acompanyat el seu Nebot Octavi, al qual nomenaria poc després com el seu hereu. Mentrestant a Tàrraco es preparaven les reformes per a bastir una nova ciutat. Cèsar havia nomenat un prefecte per què assentés a la ciutat un contingent dels seus veterans. L’antiga civitas Kesse/Tarraco passaria a ser la Colonia Urbs Triumphalis Tarraco. La relació de Cèsar amb Tàrraco va ser important, tant que li deu el nom. Joaquin Ruiz de Arbulo

Ta r r ac o

85


GENT DE Tàrraco I ROMA La nostra ciutat, fa dos mil anys

Recreació històrica

LIVIA DRUSILA, Esposa de l’emperador A l’ombra d’August

Assumpta Mercader (Barcelona)

Cóm era la vida quotidiana fa dos mil anys? L’epigrafia ens permet una petita aproximació a la mateixa a través de les dedicatòries votives, dels pedestals de les estàtues i sobretot dels epitafis funeraris. En d’altres, algunes fonts escrites ens han explicat com va ser la seva vida. A través d’ells veurem com va ser la vida d’alguns personatges de fa més de vint segles: de Livia, la dona de l’emperador August, Agripa, el seu fidel i eficient general, Júlia, filla d’August, un empresari de gladiadors (lanista), una prostituta, un llibert, un comerciant de vi o un professor de gramàtica…homes i dones que van viure a Roma o a Tàrraco.

També anomenada Livia Drusa Augusta (57 aC – 29 dC) va ser la tercera esposa d’August. Era filla de Marc Livi Drus Caudià, mare de Tiberi (que va ser emperador) i de Drus (general), àvia de Germànic i Claudi (emperador), besàvia de Cal·lígula i Agripina la Menor i rebesàvia de Neró. Una dona que va sobreviure a quatre emperadors!

Horari

18 de maig 24 de maig 25 de maig

21.30 h Català 21.30 h Català 21.30 h Castellà

Lloc Muralles romanes – Espai August

(Entrada pel portal del Roser)

Accès

2€

Durada

20 min

23 h Castellà 23 h Castellà 23 h Català


Recreació històrica

Recreació històrica

PAULLIANUS, lanista circulator

LIDE

Un empresari de gladiadors a Tàrraco

Històries d’una prostituta

Ricardo Cagigal (CANTABRIa)

Thaleia. Grup de recreació històrica de Tarragona

Els empresaris d’espectacles com els de l’amfiteatre, exercien un ofici infamant: no eren ben vistos socialment ni podien exercir cap tipus de magistratura. Però feien negoci. I quin negoci! Veurem que ens explica aquest “empresari ambulant d’espectacles de gladiadors” originari segurament de la Bètica. Tàrraco era un bon negoci?

Sum tua aere (CIL IV 5372). Amb aquesta frase escrita a les façanes de la ciutat, es dóna a conèixer Lide, jove meretriu, també anomenada ambulata perquè busca als seus clients pels carrer de les ciutats i exerceix la seva professió en qualsevol racó. Nascuda al si d’una família pobre, només li queda l’opció per sobreviure de vendre el seu cos “per dos asos”.

Horari

Horari

25 de maig 12 h / 13 h / 19 h / 20 h Castellà 26 de maig 12 h / 13 Castellà

Lloc

18 de maig 24 de maig 25 de maig

19 h Castellà 19 h Català 19 h Català

20 h Català 20 h Castellà 20 h Castellà

Lloc Amfiteatre

Circ romà – Volta llarga (Entrada per la porta dels Lleons del Pretori – Passeig de St. Antoni)

Accès

2€

Accès

2 € - Majors de 18 anys

Durada

20 min

Durada

20 min

Ta r r ac o

87


Recreació històrica

Recreació històrica

CAIUS BAEBIUS. Sevir augustal

FABIO DEMETRIO

Un nou ric

Professor de gramàtica

Alex Manriquez (Tarragona)

Carles Alcoy - CATERORI (Barcelona)

De ser un esclau a llibert i sacerdot de culte imperial. En una societat classista com la romana que un ex esclau dediqui una estàtua pública a la seva esposa, ens indica un cert grau de permeabilitat social. Veurem que ens explica el tal Caius, per cert, segurament originari de Sagunt prop de València.

Els alumnes són difícils? la competència dels mestres grecs és dura. Qui ha dit que exercir de mestre és fàcil?

Horari

17 h Català 12 h Castellà 17 h Castellà 12 h Castellà

18 h Castellà 13 h Català 18 h Català 13 h Català

18 de maig 19 de maig 25 de maig 26 de maig

Lloc

Fòrum Provincial-Pretori romà - Sala Tecleta

Horari

18 de maig 19 de maig 25 de maig 26 de maig

11 h Català 11 h Castellà 11 h Català 11 h Català

17 h Castellà 17 h Castellà

Lloc Muralla romana – Terrassa Minerva Accès

2€

Accès

2€

Durada

20 min

Durada

20 min

88


Recreació històrica

Recreació històrica

AGRIPA

NOU

JÚLIA

NOU

L’home per a tot

La filla d’August

Oriol Montesó (Tarragona)

Mercè Rovira (Tarragona)

Marc Vipsani Agripa és un dels personatges històrics cabdals de l’antiga Roma. Sense pertànyer a cap família important i d’origen humil, va arribar a ser cònsol vàries vegades, general en cap de l’exèrcit romà, amic personal d’August i finalment al ser gendre d’aquest, va ser l’avi de l’emperador Cal·lígula.

Havia complert bé el seu paper de filla única de l’emperador. Primer es va casar amb el seu cossi germà, Marcel, fill de la germana estimada del seu pare. Després, un cop vídua del primer marit, i per conveniència també del seu pare, es va tornar a casar amb l’amic de tota la vida Marc Vipsani Agripa amb el qual va tenir varis fills que semblaven garantir la herència imperial. Un cop mort Agripa, es tornà a casar amb el seu germanastre Tiberi. Ella havia complert el seu paper, ara tocava una mica de diversió.

Horari

17 de maig 18 de maig 24 de maig 25 de maig

20 h Català 20 h Castellà 20 h Català 20 h Castellà

Horari

18 de maig 19 de maig 25 de maig 26 de maig

12 h Català 12 h Català 12 h Castellà 12 h Castellà

Fòrum Provincial - Pretori romà Terrassa sala Gòtica

Lloc Muralla – Terrassa Minerva

Accès

2€

Accès

2€

Durada

20 min

Durada

20 min

Lloc

18 h Castellà 18 h Català

Ta r r ac o

89


Xerrada

Visita comentada

CARRERS, CASES I NEGOCIS DE FA DOS MIL ANYS

PASSEJANT PER Tàrraco Itinerari per infants als espais de Patrimoni Mundial

Urbanisme i vida quotidiana a una ciutat romana Magí Seritjol Director del Festival Tàrraco Viva

AURIGA, Serveis Culturals (TARRAGONA)

Il·lustracions de Peter Connolly

La Lex Iulia Municipalis regulava l’ample i la neteja de les voreres (era preceptiu que ho fessin els veïns), posteriorment altres lleis regularien les alçades dels edificis i la seguretat viària així com els sorolls. Les lleis proposaven però els homes disposaven; l’ocupació de voreres era habitual, la neteja era quelcom discreta, els edificis s’ensorraven per la mala qualitat dels materials i l’excés d’alçada. Ciutats sorolloses, plenes de brutícia i perilloses, sí. Però també ciutats plenes d’activitats comercials, polítiques, religioses etc. Ciutats plenes de vida.

Seguint les passes d’en Lucius coneixerem com era la ciutat de Tàrraco a la seva època: com estava construïda la muralla, quins eren els seus déus preferits, què feia al Fòrum, si preferia els espectacles del circ o de l’amfiteatre…

Horari

Català

19 de maig 25 de maig 26 de maig

11.30 h 11.30 h 11.30 h

Català Castellà Català

Horari

19 de maig

Lloc

Antigua Audiència, Maqueta - Volta del Pallol

Lloc Inici: Plaça del Pallol – Escales Antiga Audiència

Accès

3€

Accès

2 € – Públic infantil

Durada

1h

Durada

2h

90

10 h


Visita comentada

Itinerari

TRES TERRASSES, UN MONUMENT:

PASSEJADES ARQUEOLÒGIQUES: LA MURALLA

El Fòrum Provincial de Tàrraco

NOU

Joaquin Ruiz de Arbulo (Catedràtic d’Història de URV Investigador de l’ICAC) - APLEC

Miquel Blay (TARRAGONA)

En el darrer terç del segle I dC a la ciutat romana de Tàrraco s’edifica el conjunt monumental més imponent construït mai a la ciutat, tant romana com posterior i als nostres dies. Encaixat entre el recinte de les muralles i salvant el desnivell del terreny, la Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tàrraco, construirà una de les places més grans del món romà, un recinte de culte imperial i un circ. Durant segles i des d’aquest espai, s’administrarà la província Hispania Citerior o Tàrraconensis (que abastava més de la meitat de la Península Ibèrica). Marbres d’importació de les pedreres imperials de Carrara, columnes, capitells, els millors materials per un conjunt monumental que volia representar l’orgull i la integració plena de la ciutat a l’Imperi de Roma.

Aquesta 3a edició de les ja famoses “Passejades arqueològiques” coorganitzades per l’APLEC (Associació de Professors de Llengües Clàssiques de Catalunya) i l’ICAC (Institut Català d’Arqueologia Clàssica) estarà dedicada a conèixer les muralles romanes de Tarragona. L’activitat estarà formada per dues parts: · una part teòrica que es farà a l’ICAC a càrrec del prof. Joaquín Ruiz de Arbulo · una part pràctica que consisitirà en una visita a les muralles romanes de Tàrraco on els alumnes podran posar en pràctica els coneixements teòrics i aprendran a distingir les diferents fases constructives dels trams de muralla. S’explicarà també la importància del dibuix dels paraments per plantejar propostes de restitució.

Horari

18 de maig 25 de maig

22 h 22 h

Català Castellà

Horari

17 i 24 de maig de 9.30 a 11.30 h

Lloc Inici ICAC Lloc Itinerari per la Part Alta. Inici: Pla de la Seu Accès

2€

Accès

Activitat adreçada als Instituts d’ESO i BAT Reserves APLEC / correu.aplec@gmail.com

Durada

1h

Durada

2h

Ta r r ac o

91


Xerrada

xerrada

Tàrraco, la ciutat romana Xerrada a la maqueta de Tàrraco

TERRACONA, MORT I RENAIXEMENT DE LA CIUTAT DE L’ANTIGUITAT TARDANA

Miquel Blay (TARRAGONA)

Joaquin Ruiz de Arbulo (TARRAGONA)

Aprofitant la maqueta de Tàrraco, ens podrem fer una idea del urbanisme i les principals característiques de l’antiga ciutat de Tàrraco: fortificacions, conduccions d’aigua, carrers, edificis públics i places de l’antiga ciutat romana.

Horari

Català Castellà

Organitza: CaixaFòrum Dins del cicle Evocacions de Roma a Tarragona coordinat per Joan Carbonell (UAB).

La Terracona dels segles V i VI d.C tenia poc a veure amb la Tàrraco de quatre segles abans. Els grans monuments del passat estaven en ruïnes o havien estat transformats per altres usos. Governadors i bisbes passaren a ser les noves jerarquies urbanes i més tard, els visigots, van substituir a Roma com a poder dominant. Amb l’arribada dels àrabs al segle VIII, les elits urbanes van fugir i Tàrraco, poc a poc, es va despoblar. Quatre segles més tard, el bisbe de Vic, Berenguer Seniofred de Lluçà va marxar a peu a Roma, carregat de documents per a sol·licitar al papa que les contes de Catalunya deixaren d’estar sotmesos a l’arquebisbe de Narbona, recorden que Tarragona havia estat, segles enrere, una seu metropolitana i proposant reconquerir-la. El para es deia Urbà II, “l’inventor” de les creuades.

Horari

23 de maig

19 de maig 26 de maig

Lloc

Antiga Audiència - Maqueta

Lloc CaixaFòrum (C/ Critòfol Colom, 2)

Accès

2€

Accès Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai

Durada

1h

Durada

1h

19 h

Català

92

12 h 12 h

NOU


Exposició divulgativa

PRESENTACIÓ

Tàrraco. L’URBANISME D’UNA CIUTAT ROMANA

ARQUITECTURA I URBANISmE D’UNA CAPITAL PROVINCIAL ROMANA

NOU

Vol 1: de la Tarragona ibèrica a la construcció del temple d’August Ricardo Mar Joaquín Ruiz de Arbulo

Ricardo Mar, Joaquín Ruiz de Arbulo, José A Beltran-Caballero, David Vivó

Alejandro Beltran

urv/icac (Tarragona)

Tota la informació arqueològica de les darreres dècades en una proposta gràfica que ens permetrà imaginar-nos cóm era l’antiga Tàrraco. Els principals monuments de Tàrraco recreats seguint les investigacions arqueològiques.

Presentació a càrrec de l’Alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros i del rector de la URV Francesc Xavier Grau i Vidal. Aquest llibre recull i analitza les dades recollides acuradament per un gran nombre d’excavacions arqueològiques realitzades a la nostra ciutat i presenta per primera vegada un estudi conjunt de l’evolució arquitectònica i urbanística de la Tarragona antiga des de el seus inicis ibèrics fins a l’època de August. És el primer volum d’una sèrie que continuarà amb el vol. 2. “La Ciutat de les dinasties flàvia i antonina (segles I-II d.C.)” i el vol. 3. “La Ciutat de l’Antiguitat Tardana (s. III-V d.C.)”. Per primera vegada es presenta l’anàlisi conjunt de la evolució de la ciutat antiga i la restitució científica en tres dimensions de tots els grans monuments declarats patrimoni de la humanitat. R. Mar i J. Ruiz de Arbulo son professors d’Arqueologia de la URV i investigadors de l’ICAC. Aquest llibre es resultat de 20 anys de recerca.

Horari Del 16 al 26 de maig

Horari

21 de maig

18.30 h

Lloc Pretori Romà - Avant Sala del Sarcòfag

Lloc

Campus Catalunya. Av Catalunya 35

Accès Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai

Accès Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai

Ta r r ac o

93


Concurs

MIRADES DE TARRAGONA 2013

NOU

Organitza: Tarragona cultura, el patronat municipal de turisme i Instagramers tarragona

Proposta temàtica: Tarraco Viva. Fins al 31 de maig s’hi poden presentar imatges del festival, de les activitats que inclou, de l’entorn, dels personatges, retrats… Podeu enviar les vostres fotografies a miradesdetgn@gmail.com. També es poden publicar a la xarxa social Instragram amb l’etiqueta #miradestarracoviva.

A la passada edició del Festival Tarraco Viva es van mostrar, per primer cop, algunes de les il·lustracions sobre Tàrraco elaborades per Hugo Prades pel projecte TARRACO, URBS ET AGER, impulsat pel Pla de Competitivitat de la Tàrraco romana. Els dibuixos tenen per objecte il·lustrar la guia A peu per Tarraco, d’Arola Editors, que proposa passejades i excursions per la ciutat i els seus voltants. Es basen en els treballs del professors de la URV Joaquín Ruiz de Arbulo i Ricardo Mar, i ells mateixos les has supervisat. A continuació us presentem alguns exemples més.

Consulteu bases i premis a http://cultura.tarragona.cat. Podreu guanyar una estada i rutes culturals, entrades gratuïtes i fins i tot un smartphone. Foto: Esperant l’arribada de l’emperador romà, de Carles Llop, primer premi del concurs de 2012.

Pag. 95 – L’arc de Berà el dia de la seva consagració. Hugo Prades. Projecte TARRACO, URBS ET AGER (Pla de Competitivitat de la Tàrraco romana) Pag. 96 – Port de Tàrraco. Hugo Prades. Projecte TARRACO, URBS ET AGER (Pla de Competitivitat de la Tàrraco romana) Pag. 98 – El pont del Diable, o aqüeducte de les Ferreres. Hugo Prades. Projecte TARRACO, URBS ET AGER (Pla de Competitivitat de la Tàrraco romana)

94


x

95


a peu

Tàrraco 10

per

passejades i excursions

El gran epigrafista Geza Alfoldy parlava de Tàrraco com una ciutat oberta, a semblança de Roma, un indret atractiu per gents vingudes d’Hispània i de tot l’Imperi. Seran els propis habitants de Tàrraco els qui us presentaran la seva ciutat i us acompanyaran pel voltants.

I

T

I

N

E

R

A

R

C ove s , p e d r e s i p o n t s

6

I

Es tracta d’una bona excursió per a un matí sencer. Val la pena preveure una mica més de temps per visitar les tres espectaculars pedreres subterrànies d’origen romà de les coves del Llorito. El barri de Sant Pere i Sant Pau és un bon indret on aturar-se a fer el vermut abans de retornar a Tarragona.

Més informació Per als amants de la geologia i les pedreres romanes: Tàrraco pedra a pedra, el catàleg d’una exposició celebrada al MNAT l’any 2009. Per als interessats en l’enginyeria romana: d’una banda, La construcción romana: materiales y técnicas (Leon: Editorial de los Oficios, 1996), de Jean Pierre Adam, amb molt bones il·lustracions; de l’altra, un web indispensable, www.traianvs.net.

Sapeira

per Tàrraco

Tarragona

x

A

Coves, pedres i ponts Temps

3 h 45 min.

Desnivell 10,5 km.

Mapa

Camins del Camp — Costa Nord, 1:25.000, Editorial Piolet.

T

I

N

E

R

A

R

Els horitzons del Mare Nòstrum

7

I

Corria el segle II quan el matrimoni, ja gran va decidir deixar les seves terres en herència als seus lliberts Marullus Antroclus i Helena Tertullina amb la condició que vetllessin a perpetuïtat per la conservació del seu gran mausoleu funerari situat al mig de les seves terres. Els autoritzaven a transmetre la propietat als seus fills, però tenien rigorosament prohibida per a sempre la seva venta. Lligant a la terra els seus antics serfs i a tots els seus descendents, Rufius i Clementina volien assegurar la protecció per sempre del seu mausoleu i amb ell, el seu descans etern en los camps elisis. Una làpida col·locada en el mausoleu

La riquesa de les famílies nobles romanes es basava en les seves finques i propietats, mes que no pas en el comerç o altres negocis. Així, la bona marxa de les explotacions i les collites era, de

Vol. V

Distància

fet, imprescindible per poder progressar socialment.

ntonia Clementina i el seu marit Publius Rufius Flavuus tenien en propietat grans extensions de conreus i horts a prop de Tàrraco, on vivien. Gràcies a aquestes oliveres i, sobretot, a les vinyes, que havien passat de generació en generació, la seva família havia amassat una gran fortuna i amb ella, prestigi social i poder. A les terres de Rufius i Clementina hi creixien els fruits més valuosos que la terra podia donar. Del raïm en produïen un vi ben bo que se’l rifaven els comerciants per exportar-lo a terres llunyanes.

Des de Tarragona al Pont del Diable per les coves del Llorito, i tornada per Sant Pere i Sant Pau

I

a peu

143

Recomanacions

153

Rafael López-Monné Sara Sans Hugo Prades

i 123 va residir també a la ciutat. On? Doncs molt probablement aquest emperador va allotjar-se a la gran i luxosa vil·la dels Munts d’Altafulla, allà on acaba aquesta excursió, que recorre la costa, des de Tarragona.

diterrani occidental. Una alta consideració que ha d’agrair-se al mateix Juli Cèsar i al seu fill adoptiu, l’emperador August (que entre els anys 27 i 25 aC. va viure a Tàrraco i des d’allà va governar tot l’Imperi romà) i també a Adrià, que gairebé un segle més tard, els anys 122

pel seu propi consum i el de les seves famílies o per vendre al mercat. Al darrera s’aixecava la ciutat, amb el temple d’August sobreeixint darrera la robusta muralla. I davant, la mar Mediterrània, la gran porta de Tàrraco, que possibilitava un accés relativament ràpid cap a

El recorregut s’inicia a la platja del Miracle, concretament davant el fortí de la Reina (1). Florus tenia des d’aquí una bona perspectiva. A la platja, probablement podia contemplar l’activitat d’alguns pescadors que, xarxa en mà o amb barquetes cercaven a la mar aliment

26

24

25

23

12

22

de ferradura

12

21 13

8

18 15

19

17 16

9

guies per a caminants curiosos

20

14

11 10

7 6

5

3

1

4

2

ICC. Escala: 1:25.000

Les excursions per l’ager de Tàrraco, a més de donar a conèixer els principals vestigis romans que es conserven, pretenen també enfortir els lligams entre les poblacions d’aquest entorn i el seu territori. Altafulla, Constantí, Berà i moltes més, són ara les hereves del ager tarraconensis.

I

T

I

N

E

R

A

R

I

L a T à r ra c o m é s v iva , l a c o l ò n i a p o r t u à r i a

3

95

Recomanacions El retorn al punt de sortida es pot fer en transport urbà. És molt recomanable la visita a l’exposició El món de la Mort, a la Necròpolis —la visita s’inclou en l’entrada al MNAT. No gaire lluny es troba el barri mariner del Serrallo, un bon lloc on descansar, gaudir de la cuina del peix i visitar el Museu del Port (www.porttarragona.cat).

Més informació Tàrraco, guia arqueològica (Tarragona: Reial Societat Arqueològica Tarraconense, 2012), de Jordi Rovira i Martín Oscar, sens dubte és la guia més exhaustiva sobre el patrimoni romà de Tarragona i els seu entorn.

Tarragona

x

La Tàrraco més viva, la colònia portuària Una passejada des de l’Amfiteatre a la Necròpolis Paleocristiana per la part més populosa de l’antiga colònia de Tàrraco Temps

Passejada d’un matí sencer.

Distància

3 km.

Mapa

Benvinguts a Tarragona, mapa gratuït de la ciutat que ofereix el Patronat Municipal de Turisme de Tarragona.a

L

a família de Quintus Granius Adiutor se havia reunit per veure l’espectacle dels jocs en les quatre places reservades al seu nom a les grades de l’amfiteatre. Com ells, les principals famílies de la ciutat arribaven als seus seients reservats, a l’igual que feien els sevirs augustals* o els principals funcionaris de l’administració provincial. Amb el flamant amfiteatre acabat d’inaugurar, no costa gaire imaginar cues de gent sortint de la ciutat per la porta oriental de la via Augusta o arribant de ben lluny per omplir les grades i gaudir d’un bon espectacle. Tàrraco estava cofoia, eren bons temps. Els jocs significaven tot un esdeveniment social que no podia fer-se a qualsevol ciutat i els seus ciutadans ho sabien bé.

Gent de totes les edats i condició, entrava i s’asseia, però no a qualsevol lloc. A dalt de tot, per exemple, les prostitutes i els més pobres. Els més il·lustres, com ara la família de Q. Granius Adiutor, tenien reservades les grades inferiors, les més properes a l’arena, mentre que la resta de la població ocupava els seients per estricte ordre social. A la primera fila, al costat del podi que els separava de l’arena i protegits per una xarxa, els decurions* gaudien del privilegi de les millors vistes, només superades per la tribuna d’autoritats que presidia l’edifici. Allí s’asseien —d’esquenes al mar— els duumvirs* i edils*, el curators* de la colònia, el governador i el seu ajudant, i el flamen* de la província.

arolaeditors.com


— AUDIOV ISUALS —

vii

la història en imatges divulgació històrica audiovisual

Tàrr aco viva i els documentals •

cicles de documentals arqueològics festivals especialitzats

Museu Arqueològic Nacional de Nàpols (MANN), Itàlia

101


CICLE DE DOCUMENTALS ARQUEOLÒGICS VI EDICIÓ DE DOCUMENTALS

22 de maig 17.00 h Presentació del Cicle de documentals 17.10 h Pisando el polvo del faraón

34’

17.40 h Pausa

Organitza: Institut d’Arqueologia Clàssica de Catalunya (ICAC) amb col·laboració amb el Festival de Cinema Arqueològic del Bidasoa i el Museo Romano de Oiasso (Irún) Projecció de documentals arqueològics relacionats amb l’antiguitat. En col·laboració amb el Festival Internacional de Cine Arqueológico del Bidasoa i el Museo Romano de Oiasso (Irún) els espectadors podran veure una selecció de documentals de tema arqueològic seleccionats de les diverses edicions d’aquest prestigiós festival.

18.00 h Una Dama, piedras y hombres

26’

18.30 h El misterio de Melchor, Gaspar y Baltasar

52’

23 de maig 17.00 h El perfume recuperado

28’

17.30 h Material orgánico recuperado

07’

17.40 h Cuando los galos perdieron la cabeza

13’

17.55 h Pausa 18.10 h La red

82’

24 de maig 17.00 h La cerámica griega en Extremadura

26’

17.30 h Amor muerte

25’

18.00 h Pausa 18.15 h Nerón y la domus áurea

30’

18.45 h El ordenador de 2.000 años de antigüedad

59’

LLOC

Sala d’actes de l’ICAC, Plaça Rovellat s/n

ACCÉS

Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai


Pisando el polvo del faraón

El misterio Melchor, Gaspar y Baltasar

Direcció: Romualds Pipars Producció: Film Studio Gilde. Letònia. 2005

Direcció: Stéphane Bégoin Producció: MLK Producciones, Les Films Figures Libres. España, França. 2008

Per primera vegada a la història de la conservació del patrimoni cultural mundial, una expedició letona està treballant al temple de Karnak a Egipte emprant les tècniques més actuals: l’escàner làser tridimensional. El nou mètode contribuirà a millorar l’exploració del temple i farà possible restaurar amb precisió les parts desaparegudes. La pel·lícula recull el treball quotidià de l’expedició.

Els Reis Mags són segurament, una de les figures mítiques més populars del món occidental. La seva història, que es remunta als orígens del cristianisme, ha anat incorporant noves i velles idees al breu relat que en fa Sant Mateu al seu evangeli. Atesos els coneixements que tenim avui sobre el tema, no només a nivell històric o teològic sinó també astronòmic o de la pròpia història de l’art, aquest documental es proposa explicar la realitat que s’oculta darrera la llegenda dels Tres Reis Mags d’Orient.

Una Dama, piedras y hombres

El perfume recuperado

Direcció: Paul Rambaud, Claude Delhaye Producció: CNRS Images. França. 2011

Direcció: Luc Ronat Producció: CNRS Images. França. 2011

La Dama d’Elx és quelcom més que una extraordinària escultura de la tradició cultural ibèrica, tal i com demostra l’estimació popular de la què gaudeix. Ha tingut una història marcada per l’atzar des del seu descobriment fins el seu dipòsit al museu arqueològic de Madrid. En aquesta ocasió, presenta a més una versió allunyada d’aquells aspectes icònics, remuntant-se als orígens de l’extracció de la pedra amb la que es va treballar aquest bust femení, enigmàtic, elegant i suggerent.

Als principals jaciments de la Campània (Itàlia), com també a Pompeia o Herculà, les recents troballes arqueològiques han permès d’aprofundir en el coneixement dels perfums fabricats i emprats en l’antiguitat. Arqueòlegs, filòlegs, epigrafistes químics i perfumistes treballen plegats per reconstruir les fragàncies d’un perfum mil·lenari, el perfum a la rosa d’Itàlia.

l a h i stò r i a e n i m atg e s 103


Material orgánico recuperado

La red (The network)

Programa Teknopolis Direcció: Alaitz Ochoa de Eribe Producció: Teknopolis. Elhuyar Fundazioa, ETB. Espanya. 2012

Direcció: Andreas Apostolidis Producció: Illusion Production y Anemon Productions.Grècia. 2005

A la muntanya o als espais naturals és habituals llençar a terra els pinyols de la fruita que mengem perquè donem per fet que es biodegradaran. I és així en la majoria dels casos però si es donen un seguit de condicions ambientals concretes, és possible que la matèria orgànica es conservi durant segles. Una de les tasques dels arqueòlegs i els arqueobotànics de la Fundación Arkeolan és buscar i analitzar aquests materials per tal d’obtenir informació sobre l’alimentació, la roba i els estris dels nostres avantpassats.

Molts museus d’Estats Units estan protagonitzants una gran crisi ètica pel que fa al tràfic d’antiguitats robades. La reputació de museus com el Metropolitan o el Getty, entre d’altres, està sent posada en dubte dins del mercat internacional d’art. Marion Trae, que va ser conservadora d’antiguitats, va ser acusada de conspiració criminal en un judici celebrat a Roma. “The Network” és un documental que pronostica aquesta crisi, centrant-se en un conjunt de persones connectades entre sí pel contraban d’antiguitats gregues i, sobretot, romanes.

Cuando los Galos perdieron la cabeza

La cerámica griega en Extremadura

Direcció: David Geoffroy Producció: Court-jus Production. França. 2011

Direcció: José Camello Manzano Producció: Libre Producciones. Espanya. 2006

Un ritual terrorífic i extraordinari alhora, practicat pels Gals, és el protagonista d’aquesta història: aquest poble protohistòric tallava els caps dels seus enemics vençuts, sovint dels seus propis veïns, tamné d’origen celta, amb els que els conflictes estaven a l’ordre del dia. Amb un únic cop d’espasa, arrencaven els caps dels presoners de guerra i els exposaven com a botí de guerra en pals o bé penjats a les muralles de la ciutat.

Durant els segles VI i V aC, la zona de l’Àtica a Grècia va destacar per les seves produccions ceràmiques de gran qualitat que van ser exportades arreu de la Mediterrània com a producte de luxe. Els testimonis d’aquest comerç a llarga distància van arribar fins i tot a Extremadura, on la ceràmica grega apareix en jaciments arqueològics de l’Edat del Ferro com Capote o Cancho Roano. En aquest documental es mostren algunes de les restes trobades i les implicacions de les troballes a l’hora d’estudiar els intercanvis comercials i el paper de les elits socials.

104


Amor muerte

Direcció:: Adolfo Conti Producció: RAI DUE. Itàlia. 2000

A través d’aquest documental, es pretén descobrir com vivien l’Amor i la Mort a l’Antiguitat. Per respondre a aquesta qüestió, s’empren, entre d’altres, peces del Gabinet Eròtic del Museu Arqueològic de Nàpols. Aquest documental va ser mereixedor del Premi Especial del Jurat al festival Cinarchea 2002 (5th International Archaeology-Film-Festival).

El ordenador de 2.000 años de Antigüedad Direcció: Mike Beckham Producción: Images First Ltd. Gran Bretanya. 2012

Aquesta és l’extraordinària història de com, fa 2.000 anys, els antics grecs van construir un ordinador. Una detectivesca investigació científica, ambientada en la Grècia clàssica, segueix un rastre misteriós de números per resoldre l’enigma de l’espectacular mecanisme d’Antikithera.

Nerón y la Domus Aurea

Direcció: Stacey Mannari, Alessandro Furlan, Pietro Galifi, Stefano Moretti Producció: Altair4 Multimedia srl. Itàlia. 2011

Neró és un dels emperadors romans més controvertits. Considerat sovint com un boig i un irresponsable al que fins i tot se li atribueix l’incendi que assolà Roma el 64 dC., recents investigacions estan rescatant altres facetes positives dels seus anys al poder. Aquest documental s’encarrega de mostrar el paper que va tenir Neró promovent grans projectes constructius que van contribuir a la recuperació i a l’engrandiment de la capital de l’imperi.

l a h i stò r i a e n i m atg e s 105


L’ANTIGUITAT EN IMATGES III CICLE audiovisuals arqueològics i històrics

16, 21 i 24 de maig 19.00 h Carthago Nova 20.05 h De Roma a Germania 20.15 h El misteri de Melcior, Gaspar i Baltasar

El festival ofereix un seguit de documentals i audiovisuals de divulgació històrica, fruit de la col·laboració amb museus nacionals i internacionals. Aquesta oferta s’afegeix a la programada al cicle de documentals arqueològics organitzat pel ICAC amb col·laboració amb el Festival Internacional de Cinema Arqueològic del Bidasoa (FICAB). En aquesta tercera edició de L’Antiguitat en Imatges s’han programat projeccions durant els dies del festival, en horari de tarda, de les 19 h a les 21 h aproximadament, a l’auditori de l’Antiga Audiència i amb accés gratuït, limitat a l’aforament de la sala.

Castellà

65’

VOS Cat/Cast

08’

VOS Castellà

52’

17, 20, 22 i 25 de maig 19.00 h Digitalització i difusió del treball arqueològic del fòrum romà 19.25 h Una Dama, pedres i els homes 19.50 h De Roma a Germania

Castellà

20’

VOS Castellà

26’

VOS Cat/Cast

08’

20.00 h RUTA BETICA ROMANA

Castellà

· Cotidiana Vitae. Un viatge en el temps

05’

· Les termes romanes

08’

· La porta de Còrdova a Carmona

06’

· La Còrdova de Sèneca

06’

· Corduba

25’

18 i 23 de maig 19.00 h Trepitjant la pols del faraó 19.35 h De Roma a Germania 19.45 h La Xarxa

VOS Castellà

34’

VOS Cat/Cast

08’

VOS Castellà

82’

LLOC

Antiga Audiència

ACCÉS

Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai


Audiovisual

CARTHAGO NOVA

documental arqueològic NOU

L’esplendor d’una era. Segle I d C

C A Región de Murcia - Fundación Íntegra

Documental nominat als premis Goya 2012, en l’apartat de cinema d’animació. Al segle I dC, Carthago Nova es una esplèndida urbs de l’Imperi Romà. La pròspera família Albino es veu en l’obligació d’entrar en competència amb el poderós Luci Andro per a aconseguir la concessió d’unes obres. Un conflicte que perdurarà durant anys i que s’agreujarà amb el declivi econòmic de la ciutat i amb el ressorgir popular dels jocs de gladiadors. Audiovisual

DE ROMA A GERMANIA Legionaris de Roma al limes de Germania

LWL-RÖMERMUSEUM – Haltern am See, Weseler StraSSe 100 (Alemanya) Guió/llibre/Esborrany: Renate Wiechers (SWS Archäologie für Westfalen) Dathrin Jascheke (LWS-Rmermuseum)¨ Assessorament científic: Bernhard Rudnick (Münster, Alemanya) Ronald Bockius (Departament d’Investigació de Viatges Marítims Antics, Mainz, Alemanya) Producció/Animació: FaberCourtial-Estudi de Produccions Digitals © 2009 LWS-RÖMERMUSEUM, Haltern am See

La pel·lícula acompanya una gavarra i una nau patrullera en el seu viatge riu amunt pel Rin, camí del campament romà del riu Lupia. El viatge es desenvolupa passant pels campament de tropes de Holsterhausen Halten, Beckinghausern/Oberaden fins arribar a Anreppen…

El misteri de Melcior, Gaspar i Baltasar Direcció: Stéphane Bégoin Producció: MLK Producciones, Les Films Figures Libres. España, França. 2008, 52’

Els Reis Mags són segurament, una de les figures mítiques més populars del món occidental. La seva història, que es remunta als orígens del cristianisme, ha anat incorporant noves i velles idees al breu relat que en fa Sant Mateu al seu evangeli. Atesos els coneixements que tenim avui sobre el tema, no només a nivell històric o teològic sinó també astronòmic o de la pròpia història de l’art, aquest documental es proposa explicar la realitat que s¡oculta darrera la llegenda dels Tres Reis Mags d’Orient. documental arqueològic

Una dama, pedres i homes Direcció: Paul Rambaud, Claude Delhaye Producció: CNRS Images. França. 2011

Col·labora: l’ICAC i el Festival Internacional de Cinema Arqueològic del Bidasoa-FICAB

La Dama d’Elx és quelcom més que una extraordinària escultura de la tradició cultural ibèrica, tal i com demostra l’estimació popular de la què gaudeix. Ha tingut una història marcada per l’atzar des del seu descobriment fins el seu dipòsit al museu arqueològic de Madrid. En aquesta ocasió, presenta a més una versió allunyada d’aquells aspectes icònics, remuntant-se als orígens de l’extracció de la pedra amb la que es va treballar aquest bust femení, enigmàtic, elegant i suggerent.

l a h i stò r i a e n i m atg e s 107


Audiovisual

Audiovisuals

Digitalització i difusió del treball arqueològic del Fòrum romà

Audiovisuals de la RUTA BETICA ROMANA

Indissoluble.com

Cotidiana Vitae, Un Viatge en el temps

Audiovisual on es presenten les aplicacions de documentació digital desenvolupades per Indissoluble per a donar assistència a les investigacions arqueològiques de la Soprintendenza Speciale per i beni archeologici di Roma, en el àrea del Forum Romà-Palati.

Tipologia: Infografía 3D. Sonido 3D. Format de trailer cinematogràfic Idea, DisSeNY I guió: Dinamo Cultura S.L. Producció audiovisual: Background3D S.L. Infografíes: Manuel Barragán Promoció i finançament: Consejería de Turismo y Comercio de la Junta de Andalucía. Asociación de Ciudades de la Ruta Bética Romana. Ayuntamiento de Santiponce

Diverses entrevistes als participants d’aquestes investigacions: responsables del Fòrum romà, arqueòlegs, espeleòlegs, editors… equips i eines que contribueixen a la generació i difusió del coneixement, alhora que faciliten l’estudi per a la conservació dels monuments. Presentació del procés de mapeix digital de la Clavagera Massima, amb làser escàner i robot que recull dades ambientals. També es presenta el lloc web oficial dels monuments del Fòrum amb navegació per imatges interactives. Participació: Soprintendenza Speciale per i beni archeologici di Roma, National Geographic España CRSA, Centro di Ricerche Speleo Archeologiche, Soterranei di Roma, Faro Laser Scanner. FARO Europe GmbH & Co KG

L’audiovisual ens condueix a un viatge en el temps on, acompanyats d’una àliga imperial, assistim al ressorgir d’una ciutat romana de la Bètica, des de les seves restes arqueològiques fins a la seva època de major esplendor, al s. II d.C

Les Termes Romanes Tipologia: Infografía 3D. Narració en castellà. Visita virtual a las termes romanes Idea, DisSeNY I guió: Dinamo Cultura S.L. Producció audiovisual: Background3D S.L. Infografíes: Manuel Barragán Promoció i finançament: Consejería de Turismo y Comercio de la Junta de Andalucía. Asociación de Ciudades de la Ruta Bética Romana. Ayuntamiento de Santiponce

Philetus, esclau encarregat d’administrar les termes que gestiona el seu senyor, es abordat per un grup d’estranys visitants que irrompen de sobte en l’Apodyterium. Davant aquest fet insòlit, tot i el seu ensurt, accedeix, per unes monedes, a mostrar-los les termes i els secrets que aquestes amaguen.

108


La porta de Còrdova a Carmona

Trepitjant la pols del faraó

CEDECOM - MUSEO DE LA CIUDAD - RUTA BETICA ROMANA

Direcció: Romualds Pipars. Producció: Film Studio Gilde. Letònia. 2005.

Col·labora: l’ICAC i el Festival Internacional de Cinema Arqueològic del Bidasoa-FICAB

Carmona conserva en l’actualitat dues portes d’època romana: la Porta de Sevilla i la de Còrdova, situades, respectivmament en l’extrem sud i nort del Cardo Maxim. El documental contextualitza i descriu la porta romana i la seva evolució al llarg de la Història.

Per primera vegada a la història de la conservació del patrimoni cultural mundial, una expedició letona està treballant al temple de Karnak a Egipte emprant les tècniques més actuals: l’escàner làser tridimensional. El nou mètode contribuirà a millorar l’exploració del temple i farà possible restaurar amb precisió les parts desaparegudes. La pel·lícula recull el treball quotidià de l’expedició.

La Còrdova de Sèneca

La xarxa

Consorcio de Turismo de Córdoba Patrocina: Cajasol

Direcció: Andreas Apostolidis Producció: Illusion Production y Anemon Productions.Grècia. 2005

Col·labora: Junta de Andalucía, Ayuntamiento de Córdoba, Patronato Provincial de Turismo

CordVBA Ruta Bética Romana Patrocina: Junta de Andalucía Producció: Puntoreklamo

Un dels 11 capítols, en format DVD que recull la Ruta Bètica Romana sobre les poblacions més influents de la Bètica Romana. Mostra l’enorme importància de la conca del Guadalquivir a la vida econòmica de l’Imperi, a través del fabulós llegat patrimonial, els seus costums, artesania, tradicions i gastronomia.

Col·labora: l’ICAC i el Festival Internacional de Cinema Arqueològic del Bidasoa-FICAB

Molts museus d’Estats Units estan protagonitzant una gran crisi ètica pel que fa al tràfic d’antiguitats robades. La reputació de museus com el Metropolitan o el Getty, entre d’altres, està sent posada en dubte dins del mercat internacional d’art. Marion Trae, que va ser conservadora d’antiguitats, va ser acusada de conspiració criminal en un judici celebrat a Roma. “The Network” és un documental que pronostica aquesta crisi, centrant-se en un conjunt de persones connectades entre sí pel contraban d’antiguitats gregues i, sobretot, romanes.

l a h i stò r i a e n i m atg e s 109


una de romans I Cicle de cinema arqueològic per els més joves 17, 21, 23 i 25 de maig

Enguany oferim aquesta activitat, adreçada al públic més jove, que pretén apropar als alumnes al coneixement d’aspectes molt diversos de la cultura de l’antiga Roma i, en general, de la cultura clàssica. Hem preparat un seguit de documentals i audiovisuals, en col·laboració amb l’ICAC i el Festival Internacional de Cinema Arqueològic del Bidasoa-FICAB així com amb d’altres museus, institucions i entitats que han realitzat projectes audiovisuals de divulgació històrica. Aquest cicle va adreçat a nois i noies a partir de 12 anys. Totes les sessions comencen a les 11 h del matí i tenen una durada aproximada de 2 hores. L’espai és l’auditori de l’Antiga Audiència i l’accés és gratuït, limitat a l’aforament de la sala.

11.00 h A la recerca del faraó perdut VO Francès Sub. Cast.

52’

12.00 h Els Jocs Olímpics de l’Antiguitat

83’

VO Anglès Sub. Cast.

18, 20, 22, 24 i 26 de maig 11.00 h Carthago Nova 12.05 h L’ordinador de 2.000 anys d’antiguitat

Castellà

65’

VO Anglès Sub. Cast

59’

Castellà

65’

VO Sub. Cat. / Cast.

08’

19 de maig 11.00 h Carthago Nova 12.30 h De Roma a Germània

LLOC

Antiga Audiència

ACCÉS

Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai


Documental Arqueològic

Audiovisual

A la recerca del faraó perdut

CARTHAGO NOVA

Producció: Gedeon Programmes France 3/Discovery Channel/NHK. França, 2003

C A Región de Murcia - Fundación Íntegra

Col·labora: l’ICAC i el Festival Internacional de Cinema Arqueològic del Bidasoa-FICAB

Documental nominat als premis Goya 2012, en l’apartat de cinema d’animació.

Fa 4.000 anys, quatre reis egipcis van desaparèixer sense deixar rastre. Aquest documental recrea la història d’aquesta desaparició a través del descobriment d’una nova necròpolis situada al sud de Saqqara que podria contenir valuosos indicis.

Al segle I dC, Carthago Nova es una esplèndida urbs de l’Imperi Romà. La pròspera família Albino es veu en l’obligació d’entrar en competència amb el poderós Luci Andro per a aconseguir la concessió d’unes obres. Un conflicte que perdurarà durant anys i que s’agreujarà amb el declivi econòmic de la ciutat i amb el ressorgir popular dels jocs de gladiadors.

L’esplendor d’una era. Segle I dC

documental arqueològic

Els Jocs Olímpics de l’Antiguitat

Documental Arqueològic

L’ordinador de 2.000 anys d’antiguitat

Direcció: Markos Holevas Producció: Seven Stars, Grècia, 2000

Col·labora: l’ICAC i el Festival Internacional de Cinema Arqueològic del Bidasoa-FICAB

La història dels jocs Olímpics en l’antiga Grècia, començant per les modalitats atlètiques prehistòriques i arribant fins la més important i prestigiosa competició esportiva de l’Antiguitat. La pel·lícula inclou reconstruccions d’edificis d’Olimpia així com també de dramatitzacions i animacions que permeten saber en què consistien i com es practicaven les activitats esportives a l’antiga Grècia. Aquest documental ha estat produït sota els auspicis de l’Acadèmia Olímpica Internacional i el patrocini del Parlament Europeu.

Direcció: Mike Beckham. Producció: Images First Ltd. Gran Bretanya. 2012

Col·labora: l’ICAC i el Festival Internacional de Cinema Arqueològic del Bidasoa-FICAB

Aquesta és l’extraordinària història de com, fa 2.000 anys, els antics grecs van construir un ordinador. Una detectivesca investigació científica, ambientada en la Grècia clàssica, segueix un rastre misteriós de números per resoldre l’enigma de l’espectacular mecanisme d’Antikithera.

l a h i stò r i a e n i m atg e s 111


— FIRES i troba des —

viii

ESPAI DE TROBADA l’encontr e entr e el públic, especialistes i progr amadors

Tàrr aco viva i els professionals •

museus de la romanitat i del món clàssic · empreses i especialistes en divulgació històrica · programadors · artesans especialitzats en el món romà…

ROMA ALS MUSEUS DEL MÓN. Fira de museus i jaciments arqueològics d’època romana

113


5 FIRES DE DIVULGACIÓ HISTÒRICA ROMANA ROMA ALS MUSEUS DEL MON FÓRUM TARRACO ARTIFEX TABERNA LIBRARIA

fira

ROMA ALS MUSEUS DEL MÓN XI Fira internacional de museus i jaciments d’època romana

NUNDINAE

Tarraco Viva s’ha convertit al llarg de més de deu anys d’existència, en un punt privilegiat de trobada entre el públic i els professionals de la divulgació històrica del món romà, així com entre els propis experts i els programador culturals interessats en la història i la cultura clàssica. La trobada de museus i jaciments romans compta amb participació internacional i la presència de programadors és una prova clara de la dinamització econòmica que genera el món de la cultura i la divulgació.

Museus, centres d’interpretació, parcs arqueològics de diferents països europeus i publicacions d’història participen en la fira internacional Roma als Museus del Món per tal de donar a conèixer al visitant de Tarraco Viva l’immens llegat de la civilització de l’antiga Roma. Un espai per informar-se, dels indrets amb llegat romà, cercar contactes i informació i planificar activitats i viatges culturals i també poder intercanviar informació sobre el treball i les realitats de museus i institucions amb les seves aportacions a l’àmbit de la divulgació històrica. Un espai per conèixer les diverses publicacions d’història, nacionals i internacionals, que podem trobar en el mercat i també els professionals de serveis per a museus i centres de difusió del patrimoni.

Museu convidat: RUTA BETICA ROMANA

NOU

Des del segle III a.C. fins el segle V d.C., la Bètica va ser un dels territoris annexionats a l’Imperi Romà. Sota el seu domini, aquest espai geogràfic va ser reconegut per la seva producció minera, oleícola, cerealista i per l ‘alt nivell de romanització dels seus habitants. Una mostra del grau de romanització assolit per aquesta província va ser la pujada al poder imperial a finals del segle I i durant el segle II de dos emperadors bètics: Trajà i Adrià, ambdós nascuts a Itàlica (l’actual Santiponce).


La Ruta Bètica Romana passa avui per catorze ciutats de les províncies de Sevilla, Cadis i Còrdova. Discorre per la província més meridional de la Hispania Romana i abasta territoris pels que passava l’antiga Via Augusta. En aquesta Ruta es pot contemplar una gran part del millor llegat romà d’Andalusia; l’amfiteatre de Santiponce, la necròpolis de Carmona, la vil·la romana d’El Ruedo d’Almedinilla, el teatre romà de Cadis i el jaciment de Baelo Claudia prop de Tarifa, entre d’altres jaciments i museus igual d’importants que els anteriors. Han preparat un seguit d’activitats durant la Fira: · Degustacions de vi de recreació romana. · Petita recreació històrica “lliurament diploma militar i terres” i sobre catervarius (ensinistrament militar) · Xerrada-exibició de música romana”recreació de l’estètica i so romà” a càrrec de Francisco Javier Cor tés, musicòleg.

Festival convidat: FESTIVAL ROMANO DE ANDELO, Mendigorria (Navarra)

NOU

El festival Romà de Andelo neix l’any 2002 a la localitat navarresa de Mendigorria a instàncies de l’Ajuntament de Mendigorria i d’un grup de veïnes i veïns interessat en recuperar el seu passat històric. Sempre s’ha comptat amb el suport de l’Ajuntament, en les diferents corporacions, així com del Consorci de Desenvolupament de la Zona Mitja i del Govern de Navarra, que subvenciona part del festival i, per suposat, ha comptat amb el suport de les veïnes i els veïns de la vila.

Mendigorria és una petita localitat de la Zona Mitja de Navarra i en el seu territori es troba en Jaciment i Museu Romà de la ciutat d’Andelo, del que cal assenyalar el seu excepcional sistema d’abastiment d’aigua que conserva des de la presa de captació fins el centre de distribució. Ruïnes romanes i restes d’època medieval formen un conjunt arqueològic singular en un lloc natural extraordinari. Amb l’objectiu de difondre i promocionar aquest espai del nostre patrimoni, va sorgir la idea del Festival que es celebra, cada any, el darrer cap de setmana de juny Després d’11 anys consecutius, el festival és apreciat i valorat per la seva qualitat i s’equipara a altres festivals romans que es fan a la resta de l’estat espanyol, però amb la diferència que Mendigorria és un municipi de poc més de 1.000 habitats que fa una aposta amb emoció i entusiasme per la difusió i reconeixement del seu patrimoni. Una altra màxima del festival és la seva aposta pel rigor. Els dies que es celebra, es fa especial incidència en recrear i difondre, de manera rigorosa, diferents aspectes de la vida quotidiana del món romà: exèrcit, patricis, mercaders, atel·lans…

Horari

24 de maig 25 de maig 26 de maig

17 a 21 h 10 a 14,30 h i de 17 a 21 h 10 a 14,30 h

Lloc

Jardins Camp de Mart - Auditori

Accès Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai

F i r e s i t ro ba d e s 115


fira

fira

FÒRUM Tàrraco

ARTIFEX

XIV Fira de productes, empreses i associacions de divulgació històrica romana

Artesans i artesania al món romà

Empreses de guies, d’arqueologia, grups de recreació històrica, associacions pel patrimoni, i altres ens donaran informació sobre els seus productes relacionats amb l’antiga Roma i la seva història.

Artesans que realitzen rèpliques arqueològiques d’originals trobats en excavacions, així com demostracions pràctiques de fabricació de materials, ens donaran l’oportunitat d’apropar-nos al món del treball pre-industrial. Es realitzaran alguns tallers pràctics.

Horari

Horari

24 de maig 25 de maig 26 de maig

17 a 21 h 10 a 14.30 h i de 17 a 21 h 10 a 14.30 h

Lloc

Jardins Camp de Mart

Accès Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai

116

24 de maig 25 de maig 26 de maig

17 a 21 h 10 a 14,30 h i de 17 a 21 h 10 a 14.30 h

Lloc

Jardins Camp de Mart

Accès Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai


Fira

fira

TABERNA LIBRARIA

NUNDINAE

Espai dedicat al llibre

VI Fira de Programadors a TARRACO VIVA

El Gremi de Llibreters de Tarragona ens ofereix tots els seus fons bibliogràfics perquè puguem gaudir de la historia antiga també a casa. Llibres per a adults, per a nens i joves. Novel·la històrica, assaig, literatura i història de l’antiguitat a l’abast de tothom amb el producte més antic i millor per a la divulgació: els llibres.

Aquesta fira te com a objectiu de facilitar la trobada entre grups de reconstrucció històrica i els gestors i programadors de museus, centres d’interpretació del patrimoni, dinamitzadors culturals, directors de festivals i esdeveniments històrics, etc Cada cop més, els grups de reconstrucció i difusió històrica representen una fórmula seriosa i didàctica de dinamització del Patrimoni Històric i de divulgació del coneixement de la història antiga i TARRACO VIVA s’ha convertit en un autèntic aparador per molts grups, entitats, empreses i persones que es dediquen a la divulgació històrica del món antic. La fira Nundinae ofereix la possibilitat de gaudir de les jornades, conèixer i contactar amb els diferents grups de reconstrucció, i també per poder contractar activitats.

Horari

24 de maig 25 de maig 26 de maig

17 a 21 h 10 a 14,30 h i de 17 a 21 h 10 a 14.30 h

Lloc

Jardins Camp de Mart

A qui va adreçada: Gestors de patrimoni històric, Gestors culturals, Responsables i tècnics de museus, jaciments i centres d’interpretació, Responsables i tècnics d’àrees culturals, de patrimoni i turisme, Entitats culturals públiques i privades, Empreses d’arqueologia i difusió cultural, Departaments universitaris d’Història, Arqueologia, Estudis Clàssics, Turisme, etc. Informació i inscripció al web del festival www.tarracoviva.com

Accès Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai

F i r e s i t ro ba d e s 117


Xerrada

Presentació

PRESENTACIÓ PROJECTE HARCLICK

NOU

Ricardo Cagigal JANO recreaciones historicas (Cantabria)

Ricardo Cagigal, va ser el pioner a Espanya en la reconstrucció històrica del món romà. Primer amb la creació del grup de reconstrucció militar romà Legio IV Macedonica i després amb l’empresa de serveis i didàctica pels museus i jaciments JANO. El treball en el camp de la divulgació històrica efectuat per Ricardo Cagigal ha estat immens. Museus com el de Badalona, jaciments arqueològics com el de Numancia, festivals de divulgació com Tarraco Viva i moltes altres activitats, són un exemple de les realitzacions efectuades. Ara, que no ha deixat de realitzar recreacions en viu i repliques arqueològiques, ens proposa una immersió en el món digital amb el PROJECTE HARCLIK. Un portal d’internet per a penjar totes les imatges referides a la arqueologia, la Història i les activitats de divulgació del món antic. Una bona iniciativa pels amants de la història i en especial la història de Roma. De ben segur que gaudirà d’un ampli reconeixement i participació. Horari

26 de maig

10 h

DIGITALITZACIÓ I DIFUSIÓ DEL TREBALL ARQUEOLÒGIC DEL FORUM ROMÀ

Indissoluble (Barcelona)

Indissoluble presenta les aplicacions de documentació digital desenvolupades per a donar assistència a les investigacions arqueològiques de la Soprintendenza Speciale per i beni archeologici di Roma, en el àrea del Forum Romà-Palati. Participació: Juan Roberto Vásquez, CEO Indissoluble Riccardo Auci, responsable projectes culturals Indissoluble Alfonso Díaz, Soterranei di Roma Agraïments: Patrizia Fortini Responsable àrea Arqueològica Fòrum Romà-Palatí Soprintendenza Speciale per i beni archeologici di Roma National Geographic España CRSA, Centro di Ricerche Speleo Archeologiche FARO Europe GmbH & Co KG Horari

25 de maig

13.30 h

Castellà

Lloc Volta del Pallol

Lloc Volta del Pallol

Accès Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai

Accès Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai

Durada

118

NOU

40 min


— ac te c loenda —

x

els idus de març el festival s’acomiada fins l’any vinent

EL FINAL DE LA XV EDICIÓ •

la fi de juli cèsar · complot per un assessinat· el seu testament · l’inici d’una nova etapa

SENATUS. El Senat romà. Projecte Phoenix (Tarragona)

121


122


Recreació històrica

ELS IDUS DE MARÇ

NOU

Assassinat i testament de Juli Cèsar Idea i creació: Oficina Festival Tàrraco Viva Col·laboren: Projecte Phoenix (Tarragona), Nemesis ARQ (Tarragona), Thaleia (Tarragona), Legio I Germanica (Tarragona), MV Arte, (Tarragona) Aula de Teatre URV (Tarragona), Ludi Scaenici (Roma) i Ars Dimicandi (Roma)

i algun amic, no seria sinó el final d’un llarg període de violència política. Una violència creada, segons aquest autor, per l’anomenada factio dels optimates o els boni. Els millors o el bons, o sigui l’oligarquia romana de finals del segle II i del segle I aC. En paraules del propi Parenti:

Els idus de març de l’any 44 aC. és sens dubte un dels fets històrics més rellevants de l’antiga Roma i de la història d’occident. A banda dels mateixos historiadors romans, la seva fascinació va provocar al llarg dels segles l’interès d’escriptors com Shakespeare, Bernard Shaw, Bertold Brecht o Thorton Wilder. També el cinema ha sucumbit a la fascinació amb obres com “Juli Cèsar” de Mankiewicz o “Cleòpatra” del mateix director.

“Resumint, tots els líders que en la mitja o ultima republica varen defensar la causa popular, van tenir un final violent, començant per Tiberi Grac el 133 aC. i continuant per Gai Grac, Fulvi Flac, Livi Drus, Sulpici Ruf, Corneli Cinna, Marius Gratidià, Pauleu Saturni, Gneus Licini, Quint Sartori, Sevili Glaucia, Sergi Catilina, Clodi Pulcher i finalment Juli Cèsar. I, encara més, els optimates i els seus matons a sou mataren a milers dels seguidors populars.”

La majoria però d’aquestes obres, i encara més les dels historiadors romans antics fins arribar als moderns i contemporanis, tenen una versió dels fets que a grans trets dona validesa a l’opinió de l’oligarquia romana, una part de la qual fou l’autor material de l’assassinat. Aquesta visió no és altre que els assassins de César, no van ser tals, sinó defensors de la llibertat i de l’ordre constitucional romà i que el seu fet va estar mogut pel seu patriotisme i desinterès. En definitiva, un tiranicidi del tot justificat.

Segons aquesta altre versió, Marc Brut, Casi, i tots el que participaren directament o indirectament en la mort de Juli César eren uns assassins moguts pel seu interès personal i de classe. Res de llibertadors i defensors de l’ordre constitucional, un crim ple d’interessos partidistes.

No tothom però comparteix aquesta visió dels fets. Per alguns historiadors moderns, entre els que destacaríem Michael Parenti, la mort a mans d’alguns dels seus enemics

Sigui com sigui el que si podem afirmar és que la mort o l’assassinat de Juli Cèsar significà el penúltim acte en el llarg camí del final de la república romana. El desenllaç del qual no va ser el que esperaven els participants dels idus de març, tant els homicides com els cesarians. Una nova figura política emergiria de les cendres de la pira funerària de Cèsar. Horari

26 de maig

18 h

Català

Lloc Palau de Congressos – Auditori August Accès Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai SENATUS. El Senat romà. Projecte Phoenix (Tarragona)

Durada

1h

Act e c lo e n d a 123


— m useus —

x

Museus oberts les propostes dels museus del festival

Tarr aco viva i els museus •

jornades de portes obertes visites teatralitzades activitats per nens escenificació de textos clàssics

Castell de Pilats, edifici d’origen romà, Museu d’Història de Tarragona i, darrera, la seu del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT)

125


5 MUSEUS DIRECTAMENT IMPLICATS AMB EL FESTIVAL

MUSEU D’HISTÒRIA DE TARRAGONA

MUSEU D’HISTÒRIA DE TARRAGONA MUSEU BIBLIC TARRAGONENSE MUSEU DEL PORT MUSEU NACIONAL ARQUEOLOGIC de tarragona (MNAT) MUSEU D’HISTÒRIA DE CAMBRILS

Jornades de Portes Obertes El Museu farà jornades de portes obertes els dos caps de setmana del festival: dies 17, 18, i 19 i el 24, 25 y 26 de maig. Durant aquests dies, l’accés a tots els seus recintes monumentals serà gratuït. Per ampliar informació: c/ Cavallers, 14 i al T. 977 24 22 20

El festival Tarraco Viva és la festa de la Història i els museus de la urbs i també del seu ager, si sumen obrint les portes als visitants i programant activitats diverses relacionades amb el patrimoni que gestionen i amb la divulgació històrica. Bona part d’aquestes activitats estan especialment adreçades als infants, els veritables hereus de la nostra cultura clàssica.

Horari Els dos caps de setmana del festival:

17, 18 i 19 - 24, 25 i 26 de maig

Lloc Muralles, Amfiteatre, Fòrum Provincial-Pretori

romà, Circ, Fòrum de la Colònia, Casa Castellarnau, Casa Canals

Accès Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai

No es podrà fer la visita durant les activitats del festival

INFORMACIÓ

T. 977 24 22 20


MUSEU D’HISTÒRIA DE TARRAGONA

NOU

Programa: EL PATRIMONI EXPLICAT PELS SEUS TÈCNICS

MUSEU D’HISTÒRIA DE TARRAGONA

NOU

Programa: EL PATRIMONI EXPLICAT PELS SEUS TÈCNICS Visita comentada

El Museu d’Història de Tarragona, dins el programa “El Patrimoni explicat pels seus tècnics”, oferirà una sèrie d’actes que ens aproparan al coneixement de la ciutat en època romana.

LA MURALLA DE Tàrraco

Joan Menchón - Arqueòleg Municipal de l’Àrea de Patrimoni Històric Visita comentada

Es vol fer una aproximació a la problemàtica de conservació i obres de restauració fetes a la muralla en els darrers anys. La muralla és el monument de Tarragona amb mes extensió conservada, uns 900 metres, i que és present com a defensa de la Part Alta.

LA MAQUETA DE Tàrraco

Lluis Balart - Director del Museu d’Historia de Tarragona

Amb aquesta visita comentada a la maqueta, farem un viatge a la Tàrraco del segle I d.C. on podrem veure com estava organitzada la ciutat: els edificis públics, el port, les vies romanes, les entrades a la ciutat per les muralles, els carrers, les domus, les insula…i també ens permetrà imaginar i localitzar els espais monumentals que han quedat a la Tarragona actual.

Horari

12.30 h 12.30 h

Català Castellà

Horari

18 de maig 25 de maig

Lloc

Antiga Audiència – Maqueta Tàrraco

Lloc Muralla – Entrada del Portal del Roser

Accès

2€

Accès

2€

Durada

1h

Durada

1h

18 de maig 25 de maig

12.30 h 12.30 h

Català Castellà

M u s e u s 127


MUSEU D’HISTÒRIA DE TARRAGONA

NOU

MUSEU D’HISTÒRIA DE TARRAGONA

NOU

Programa: EL PATRIMONI EXPLICAT PELS SEUS TÈCNICS

Programa: EL PATRIMONI EXPLICAT PELS SEUS TÈCNICS

Xerrada

Visita comentada

LA REALITAT VIRTUAL APLICADA A LA DIFUSIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC

LA PROTECCIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC

Lluis Balart - Director del Museu d’Historia de Tarragona

Joan Menchón - Arqueòleg Municipal de l’Àrea de Patrimoni Històric

La museïtzació dels jaciments arqueològics s’ha basat tradicionalment en intervencions més o menys importants sobre les restes, són alteracions necessàries per fer-les comprensibles, a Tarragona en tenim diversos exemples.

Un dels aspectes més sensibles en la protecció del patrimoni històric i arqueològic és el seu marc legislatiu. Aquesta xerrada vol fer una primera aproximació al què vol dir això, explicar els diferents tipus de protecció dels monuments i espais, les competències institucionals i com gestionar aquesta rica i complexa realitat.

Les aplicacions informàtiques de generació i tractament d’imatges i els dispositius de visualització lleugers ofereixen unes noves possibilitats d’oferir reconstruccions virtuals que interpretin les restes arqueològiques, situant a l’observador en l’entorn en què es va crear, reproduint l’aspecte original i les funcionalitats. La museologia que ara es comença a aplicar per als jaciments arqueològics s’ha de basar en recreacions visualment atractives però alhora rigoroses des del punt de vista científic.

Horari

Lloc Volta del Pallol

Lloc Volta del Pallol

Accès Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai

Accès Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai

Durada

Durada

45 min

19 h

45 min

19 h

Català

Horari 22 de maig

128

21 de maig

Català


MUSEU Bíblic Tàrraconense

MUSEU Bíblic Tàrraconense AMPHITEATRUM, MEMORIA, MARTYRUM ET ECCLESIAE

El Museu Bíblic Tàrraconense fundat l’any 1930. Ajuda al públic a contextualitzar històricament i culturalment la Bíblia i els seus valors transcendents. El visitant pot gaudir d’una rica col·lecció de materials arqueològics, literaris, artístics i didàctics que l’aproparan al fascinant món de la cultura judeocristiana.

Organitzada per l’Ajuntament de Tarragona, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, el Museu Bíblic Tàrraconense i l’Associació Cultural Sant Fructuós. Amb el suport de la Secretaria d’Universitats i Recerca del Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya (convocatòria ACDC’12), el Ministerio de Economia y Competitividad (Plan Nacional I+D+I 2008-2011), CaixaFòrum Tarragona i Leica Geosystems. Projecte de recerca i difusió que es presenta els dies 17 i 18 de maig i que tindrà tres formats diferents: un seminari, una exposició didàctica, la presentació d’una publicació i, a la nit, una representació comentada, Passio Fructuosi

Jornades de Portes Obertes Durant la visita es podran veure els muntatges audiovisuals: - In coemeterio: Reconstrucció d’un funeral del segle V dC (català, castellà i anglès) - Betesda: La història d’un sarcòfag (castellà) Horari

El Conjunt monumental de l’Amfiteatre de Tarragona

18 de maig de 10 h a 13.30 h

Lloc Museu Bíblic Tàrraconense

Lloc

CaixaFòrum – c/ Cristòfor Colom 2

Accès Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai

Accès Gratuït, Inscripcions a l’ICAC

T. 977 25 18 88 c/ de les Coques, 1 C

NOU

Un dissabte de recerca i divulgació científica

Horari

INFORMACIÓ

18 i 19 de maig d’11 a 13 h

Seminari

INFORMACIÓ i inscripcions info@icac.cat T. 977 24 91 33

M u s e u s 129


MUSEU Bíblic Tàrraconense AMPHITEATRUM, MEMORIA, MARTYRUM ET ECCLESIAE

Exposició i Presentació llibre

AMPHITEATRUM, MEMORIA, MARTYRUM ET ECCLESIAE

NOU

MUSEU DEL PORT DE TARRAGONA

Aquest museu ha preparat un seguit d’activitats en el marc del festival i amb motiu del dia internacional dels museus. Podeu ampliar informació al mateix Museu del Port (Refugi 2, moll de Costa), al T. 977 25 94 00 ext 4422 i museuport@porttarragona.cat

Les intervencions arqueològiques a l’Amfiteatre de Tarragona 2009-2012 Tot seguit es projectarà l’audiovisual de 10 minuts Amphitheatrum, memoria martyrum et ecclesiae.

Horari

17 de maig

Lloc

Amfiteatre romà

19 h

Accès Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai

Xerrada-Recreació

PASSIO FRUCTUOSI

Horari

NOU

Català Castellà

Horari

18 de maig, de 10 a 14 h i de 16 a 24 h 19 de maig, d’11 a 14 h 24 i 25 de maig 10 a 14 h i de 16 a 19 h 26 de maig, d’11 a 14 h

17 de maig 18 de maig

Lloc

Amfiteatre romà

Lloc Museu del Port – Refugi 2, moll de Costa

Accès

2€

Accès Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai

DURADA

1h

INFORMACIÓ T. 977 25 94 00 ext 4422

130

22 h 22 h

Jornades de Portes Obertes


MUSEU DEL PORT DE TARRAGONA

MUSEU DEL PORT DE TARRAGONA

Recreació històrica

Conferència

TIBERIUS CLAUDIUS AMIANTUS

L’evolució històrica de la façana portuària de Tàrraco

Comerciant pel Mare Nostrum

Auriga, serveis culturals

Jordi Morera - Arqueòleg

Col·labora: Tarragona DO

El comerciant de Tàrraco Tiberius Claudius Amiantus ens explicarà de primera mà com era el comerç del vi en època romana i quines característiques i perills tenia la navegació pel Mare Nostrum. Que Neptú i les nereides ens siguin favorables! Els participants (adults) podran degustar una copa de vi de la DO Tarragona.

Horari

Lloc

24 de maig 25 de maig 26 de maig

NOU

22 h Català 13 h Castellà 13 h Català

Sala d’actes del Museu del Port – Refugi 2, moll de Costa

Podem dir que el port de Tàrraco va estar en constant evolució des de la seva creació. De fet, segurament no va ser creat totalment ex nuovo ja que és molt probable que l’oppidum ibèric comptés amb un mínim d’instal·lacions a la part baixa. Ja amb l’arribada dels Escipions es van veure les condicions immillorables de la zona per a convertir-la en una referència portuària durant el conflicte bèl·lic: infraestructures preexistents, protecció natural, presència de sorgents naturals als tallats de la penya, etc.

Horari

21 de maig

19 h

Català

Lloc Sala d’actes del Museu del Port – Refugi 2, moll de Costa Accès Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai

Accès Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai

DURADA

1h

M u s e u s 131


MUSEU DEL PORT DE TARRAGONA

MUSEU DEL PORT DE TARRAGONA

PROJECCIÓ

VISITA TEATRALITZADA

ÀGORA Cicle de cinema dedicat al mar

VINE AL MUSEU I CONEIXERÀS LA NOSTRA HISTÒRIA

Direcció: Alejandro Amenábar

Auriga, serveis culturals (Tarragona)

Finalment, una pel·lícula que desmunta els tòpics de la barbàrie dels romans. No va ser Cèsar qui va destruir la biblioteca d’Alexandria. Tot i no ser obra d’un grup humà o d’una època en concret, la destrucció de la biblioteca d’Alexandria i del que representava, un far per la cultura clàssica, va ser obra de la intolerància de les dues grans religions monoteistes del moment, primer els cristians i després els musulmans.

Visita teatralitzada al Museu del Port a càrrec de tres personatges històrics que identifiquen tres moments importants del port i de les activitats que s’hi desenvolupen: En Tiberius, comerciant de vi a l’època romana; Ruíz de Apodaca, capità de fragata i enginyer director de les Obres del Port a finals del segle XVIII quan es construeix el port modern; i Baldomero Mallol, treballador d’una de les colles d’estibadors del darrer segle.

Horari

18 de maig

17.30 h

Castellà

Horari

18 de maig

22 h

Català

Lloc Museu del Port – Refugi 2, moll de Costa

Lloc Museu del Port – Refugi 2, moll de Costa

Accès Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai

Accès Gratuït, amb RESERVA prèvia

Durada

Durada

132

2h

90 minuts

NOU


MUSEU NACIONAL ARQUEOLÒGIC DE TARRAGONA MNAT

MUSEU NACIONAL ARQUEOLÒGIC DE TARRAGONA MNAT Xerrada

Jornades de Portes Obertes

Rudiments per a la fundació d’un Imperi: Virgili i l’Eneida

A tots els centres dependents del MNAT. Dr. Joan Gómez Pallarès - Catedràtic de Filologia llatina de la Universitat Autònoma de Barcelona

Horari

16 de maig

19 h

Lloc MNAT – Plaça del Rei, 5 Accès Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai

Horari

18, 25 i 26 de maig

Horaris habituals

Lloc

· Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (Plaça del Rei, 5) · Museu i Necròpolis Paleocristians El món de la mort a Tàrraco (Av Ramón y Cajal, 84), · Vil·la romana dels Munts (Passeig del Fortí, s/n. Altafulla) · Vil·la romana de Centcelles (Afores, s/n. Constantí).

Itineraris pel MNAT: 5 mirades a l’exposició permanent

Horari

18 de maig

Lloc Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - Accès Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai INFORMACIÓ T. 977 25 15 15

Plaça del Rei, 5

Plaça del Rei, 5

Accès Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai

M u s e u s 133


MUSEU NACIONAL ARQUEOLÒGIC DE TARRAGONA MNAT

MUSEU NACIONAL ARQUEOLÒGIC DE TARRAGONA MNAT

clàssics a escena

Taller

LES PORTES DEL SOMNI: el camí a la fundació de l’Imperi, segons l’Eneida de Virgili

Passa un matí de teatre!

“Ombres: el viatge d’Eneas a través de les gorges de l’Avern” Recital escènic del llibre VI de l’Eneida, de Virgili Una producció del MNAT amb TeclaSmit-teatre popular.

Horari

25 i 26 de maig

Lloc Museu Nacional Arqueològic de Tarragona -

Plaça del Rei, 5

Taller

Viatja a Tàrraco Horari

18 de maig

20.30 h

Lloc Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona

(Av. Ramón y Cajal, 84)

Accès

Gratuït. Inscripcions a l’ICAC

Horari

25 i 26 de maig

Lloc Museu Nacional Arqueològic de Tarragona -

Plaça del Rei, 5

exposició

EN RESERVA CENTCELLES, EL NOSTRE OBJECTIU Col·labora: Ajuntament de Constantí

Horari

25 i 26 de maig

Lloc Museu Nacional Arqueològic de Tarragona -

Plaça del Rei, 5

Taller Horari

24 de maig

Lloc Vil·la romana de Centcelles

Re-viure Horari

25 i 26 de maig

(Afores, s/n. Constantí) Lloc Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona

Accès Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai

134

(Av. Ramón y Cajal, 84)


MUSEU NACIONAL ARQUEOLÒGIC DE TARRAGONA MNAT

MUSEU D’HISTÒRIA DE CAMBRILS

TALLER

Al taller de Terenci Càndid… Horari

25 i 26 de maig

Lloc Vil·la romana de Centcelles

(Afores, s/n. Constantí)

Visita teatralitzada

Caius i Faustina us conviden a la vil·la

Un anys més, el Museu d’Història de Cambrils participa al festival oferint un seguit d’activitats que ens aproparan al coneixement del que era la vida quotidiana en una vil·la romana del ager Tàrraconensis. Per ampliar la informació al mateix museu, Via Augusta 1, Cambrils i al Tel: 977 794 528 mhc.cambrils@altanet.org

Portes Obertes a la Vil·la de la Llosa Horari

Horari

18, 19, 25 i 26 de maig

25 i 26 de maig Lloc Vil·la de la Llosa de Cambrils

Lloc Vil·la romana dels Munts

Passeig del Fortí, s/n. Altafulla

Accès Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai

Portes Obertes Us portem a l’hortus!

Horari

Horari

NOU

al Museu Agrícola de Cambrils

TALLER

18 de maig de 10 a 13.30 h i de 17 a 20.30 19 de maig d’11 a 14 h

25 i 26 de maig Lloc Museu Agrícola de Cambrils

Lloc Vil·la romana dels Munts

Passeig del Fortí, s/n. Altafulla

Accès Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai

M u s e u s 135


MUSEU D’HISTÒRIA DE CAMBRILS

MUSEU D’HISTÒRIA DE CAMBRILS

Xerrada

Portes Obertes al Museu del Molí de les Tres Eres

IN RUSTICAM ROMANAM LINGUAM

Col·labora: Grup Memora

De com la llengua llatina es va transformar en la llengua catalana

Durant la visita es podrà veure l’exposició: “L’altra cara de la vida. Cultura funerària ahir i avui”

Dr. Pere Navarro Professor Filologia Catalana de la URV

Horari

18 i 25 de maig d’11 a 14h i de 17 h a 20h 19 i 26 de maig d’11 a 14 h

Lloc Museu del Molí de les Tres Eres (Cambrils) Accès Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai

Portes Obertes a la Torre de l’Ermita

Quins són els canvis que van fer possible que la llengua llatina modifiqués la seva estructura i es diversifiqués en el conjunt de llengües neollatines? Cóm es van produir aquests canvis que van afectar els sons, les formes, l’ordre dels mots, el significat de les paraules?

NOU

Col·labora: Centre d’Estudis Cambrilencs 18 i 19 de maig d’11 a 14 h

Horari 16 de maig

Lloc

Torre de l’Ermita

Lloc Museu Molí de les Tres Eres (Cambrils)

Accès Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai

136

20 h

Català

Horari

Accès Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai


MUSEU D’HISTÒRIA DE CAMBRILS

MUSEU D’HISTÒRIA DE CAMBRILS

Xerrada

Exposició temporal

LA MORT EN ÈPOCA ROMANA I TARDO ROMANA A L’ENTORN DE TÀRRACO

L’altra cara de la vida

NOU

Cultura funerària d’ahir i avui

Col·labora: Grup Memora

Judit Ciurana Arqueòloga i investigadora de l’ICAC

Col·labora: ICAC Horari

Horari

18 de maig, 18 h

18 i 25 de maig d’11 a 14h i de 17 h a 20h 19 i 26 de maig d’11 a 14 h

Lloc Museu del Molí de les Tres Eres (Cambrils)

Lloc Museu del Molí de les Tres Eres (Cambrils)

Accès Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai

Accès Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai

Tallers familiars

ÍBERS I ROMANS: CÓM VIVIEN? CÓM MORIEN?

Col·labora: Grup Memora Horari

19 de maig

NOU

TOQUEM ELS ROMANS Visita amb recreació de la vida quotidiana amb els tallers familiar

Col·labora: Associació de Veïns del Barri de la Llosa 11 h, 12 h, 13 h

Horari

18 de maig

10’30h Cast

12h Cat

Lloc Museu del Molí de les Tres Eres (Cambrils)

Lloc Vil·la de la Llosa de Cambrils

Accès Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai

Accès Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai

M u s e u s 137


informaci贸

138


servei d’informació i atenció al visitant-SAV El Servei d’Informació i Atenció al Visitant ofereix, durant els mesos previs al festival, un espai de contacte mitjançant el correu electrònic i el telèfon, en què les persones interessades a assistir a Tarraco Viva poden demanar informació sobre les dates, les activitats, l’adquisició anticipada d’entrades, etc. i trobar assessorament i suport per tal d’organitzar la seva visita a l festival. HOSPES AVE - Servei d’Informació i Atenció al Visitant

La porta de benvinguda al Festival

El diumenge 19 i els dies 24, 25 i 26 de maig aques servei estarà a l’entrada dels jardins del Camp de Mart A l’estand del Servei d’Informació i Atenció al Visitant tindrà els següents serveis: • Informació de les activitats del festival: horaris i localització de les activitats, accessibilitat, espais monumentals, etc. • Distribució dels materials informatius: programa, fulletons, plànols, i d’altres materials impresos. • Informació i acollida a grups: escoles, universitats, associacions, empreses, etc. • Material de marxandatge.

Contacte amb el Servei d’Informació i Atenció al Visitant: Oficina TARRACO VIVA Casa Sefus (Pl. del Pallol) Baixada del Roser, 5 Correu electrònic: oficina@tarracoviva.com att.visitant@tarracoviva.com Telèfons: 977296137 ext. 7715 i 7713 (a partir del 6 de maig) Els dies 18,19,24,25,i 26 de maig aquest servei no podrá atendre correus electròncis ni trucades telefòniques.

ACCÉS I ENTRADES A LES ACTIVITATS: L’accés a les activitats de TARRACO VIVA pot ser gratuït i de pagament. Tant una com l’altra estan indicades al programa en cadascuna de les activitats. VENDA D’ENTRADES Las 24 hores en www.tarracoticket.cat a partir del 10 de maig, a las 12 h Casa Sefus (a partir del 16 de maig): de dilluns a divendres i el dissabte 18 de 10 a 13.30 y de 17 a 19 h

• Atenció i acollida als programadors inscrits a la fira NUNDINAE

Estand Camp de Mart: Diumenge 19: de 11 a 14.30 h Divendres 24: de 16 a 21 h Dissabte 25: de 9.30 a 21 h Diumenge 26: de 9.30 a 15 h

Horaris de l’estand als Jardins del Camp de Mart:

Als espais: una hora abans cada activitat (sempre que n’hi hagin entrades)

• Atenció personalitzada per a qualsevol consulta, dubte, suggeriment etc. que puguin necessitar les persones assistents al festival.

Diumenge 19: Divendres 24: Dissabte 25: Diumenge 26:

d’11 a 14.30 hores de 16 a 21 hores de 9.30 a 21 hores de 9.30 a 15 hores

139


Espais Tarraco Viva 2013 1. Camp de Mart Av. Catalunya 2. MURALLES ROMANES* Portal del Roser 3. MURALLES ROMANES* Passeig de Torroja

24. LLIBRERIA LA RAMBLA Rambla Nova 99

13. ICAC. Institut Català d’Arqueologia Clàssica Plaça Rovellat, s/n 14. MUSEU D’ART MODERN C/Santa Anna, 8

4. JARDINS SAAVEDRA Av. Catalunya

15. MNAT Museu Nacional Arqueològic de Tarragona Plaça del Rei, 5

5. CASA SEFUS Baixada del Roser

16. PRETORI ROMÀ Pl. del Rei, s/n

6. VOLTA DEL PALLOL *PLAÇA DEL PALLOL

17. CIRC ROMÀ* Rambla Vella

7. ANTIGA AUDIÈNCIA Plaça del Pallol 8. CASA CASTELLARNAU Museu d’Història de Tgn C/ Cavallers, 14 9. ANTIC AJUNTAMENT PATRONAT DE TURISME DE TGN C/Major, 39 10. PLA DE LA SEU 11. MUSEU BÍBLIC C/ de les Coques, 1c 12. CASA CANALS C/ Granada, 11

26. PARC CENTRAL Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 15 FORA DE TARRAGONA 27. Cambrils Museu del Molí de les Tres Eres Museu d’Història de Cambrils Vil·la romana de la Llosa Museu Agrícola de Cambrils Torre de l‘Ermita

18. AMFITEATRE ROMÀ* Vial de W. J. Bryant 19. PALAU FIRAL I DE CONGRESSOS C/Arquitecte Rovira, 2 20. FÒRUM DE LA COLÒNIA C/Lleida 21. MUSEU DEL PORT Refugi, 2. Moll de Costa 22. NECRÒPOLIS PALEOCRISTIANA MNAT. av. Ramón y Cajal,84 23. LLIBRERIA ADSERÀ Rambla Nova, 94

25. LLIBRERÍA LA CAPONA C/ Gasòmetre, 41-43

28. CONSTANTÍ Vil·la romana de Centcelles* MNAT. Afores, s/n. 29.

ALTAFULLA Platja d’Altafulla-Parc Voramar Vila Romana Els Munts* MNAT. Pg. del Fortí, s/n.

*

Espais declarats Patrimoni de la humanitat

ORGANITZA Ajuntament de Tarragona Àrea de Cultura, Patrimoni i Festes Oficina Tarraco Viva

Agrupació de Càmpings de Tarragona Ciutat

Tamarit Park Resort

Col·laboradors:

Tarragona Turisme

Palau Firal i de Congressos de Tarragona

PATROCINI Patrocinadors principals: Patronat de Turisme de Tarragona Fundació La Caixa Repsol Mútua Catalana

Arquebisbat de Tarragona

Festival Internacional de Cine Arqueológico del Bidasoa (FICAB)

140

Empresa Municipal de Transports (EMT) Museu d’Art ModernDiputació de Tarragona Viatges Berga

RENFE-Adif

Museo de Oiasso Ajuntament d’Altafulla

ENTITATS QUE ORGANITZEN ACTIVITATS AL FESTIVAL Museu d’Història de Tarragona Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) Museu del Port de Tarragona Museu Bíblic de Tarragona Museu d’Història de Cambrils Patronat Municipal de Turisme Camp d’Aprenentatge de Tarragona - Generalitat de Catalunya


13

Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) Gremi de Llibreters de Tarragona Associació Tarraco a Taula Restaurants d’Altafulla Parc Central Associació de Professors de Llengües Clàssiques de Catalunya (APLEC) Tarragona CulturaInstagramersTGN

CRÈDITS Coordinació editorial: Rafael López-Monné Disseny i maquetació: DOMO-A Fotografies: Rafael López-Monné Manel R. Granell Glauco 92 Commons (31a) Marta Martinez (51a) Nasa CC (62a)

MNAT (75a) Domus Apicus (78b) Carles Llop (94) Festival Romano de Andelo (117b) Indissoluble (120) Museu del Port (132b) Pepa Vives (133a, 134b) Museu d’Història de Cambrils (137a, 138a, 139b)

Il·lustracions: Hugo Prades Peter Conolly Enrico Marini (71b) Jaques Martin (72b) Ricardo Mar i Joaquín Ruiz de Arbulo (93b) Impressió: Gràfiques Arrels Dipòsit Legal: T-623/2013 © de l’edició: Festival Tarraco Viva

e s pa i s 141


en cas de pluja ACTIVITAT

ESPAI Programat

Espai Alternatiu

MUNERA GLADIATORA - Lluites de gladiadors

Amfiteatre romà

Auditori Camp de Mart

LUDI APOLLINARES Jocs en honor al déu Apol·lo

Amfiteatre romà

Auditori Camp de Mart

LIVIA DRUSILA, esposa de l’emperador. A l’ombra d’August

Muralles - Espai August

Muralles - Cos de Guàrdia

FABIO DEMETRIO, professor de gramàtica

Muralles - Terrassa Minerva

Muralles - Cos de Guàrdia

AGRIPA. L’home per a tot

Fòrum Provincial-Pretori romà Terrasa sala Gòtica

Fòrum Provincial-Pretori romà Sala Gòtica

JÚLIA, la filla d’August

Muralles - Terrassa Minerva

Muralles - Cos de Guàrdia

LUCERNAE. Taller de Lucernas romanes

Camp de Mart

Auditori Camp de Mart

CISTA. Taller de cistelleria

Camp de Mart

Auditori Camp de Mart

LA FI DE JULI CÈSAR. Titelles romans

Muralles - Espai Minerva

Antiga Audiència

IN HISTRIONE VERITAS. Teatre als carrers de Roma

Muralles - Espai Minerva

Antiga Audiència

BEATUS ILLE, Feliç aquell que viu content en una caseta al camp!

Muralles - Terrassa Minerva

Muralles - Cos de Guàrdia

Escoles a Tarraco Viva

Camp de Mart

Auditori Camp de Mart

Passio Fructuosi dia 17

Amfiteatre romà

Seran vàlides per la representació del dia 18

Passio Fructuosi dia 18

Amfiteatre romà

Auditori Camp de Mart

En cas que l’organització del festival hagi de suspendre d’alguna activitat de pagament, podran reclamar el retorn de la seva entrada presencialment a la taquilla del Teatre Metropol o per correu electrònic a l’Oficina del oficina@tarracoviva.com durant els 15 dies posteriors al festival.

empreses de guies de tarragona ARGOS, serveis culturals Informació: reservas@argostarragona.eu / Tel. 977 101 800 · DE OPPIDO EXPUGNANDUM. Els setges a l’Antiguitat: Tir, Alèsia, Masada · DIES ROMANUS: el Fòrum, punt neuràlgic de la ciutat romana. · JOCS DE GLADIADORS: un dia a l’amfiteatre. ITINERE Informació: itinere@turismedetarragona.com / Tel. 977 239 657 TARRAGONA GUIDE BUREAU Informació: tgb@turismotarragona.com / Tel. 977 248 866

142

NEMESIS ARQ (Tarragona) Informació: nemesisarq@hotmail.com / Tel. 977 249 107 - 619 767 950 · ARQUEOVISITA A LES RESTES DE TÀRRACO. Descobreix els monuments romans patrimoni mundial Unesco de mans dels arqueòlegs que els han excavat · L’ESCOLA TOCA TÀRRACO Amb aquesta visita veuràs els monuments romans de Tàrraco i tocaràs la seva cultura BETTATUR Informació: bettast@tinet.fut.es / info@bettatur.com / Tel. 977 244 324


Profile for Rafael López-Monné

TARRACO VIVA 2013 cat  

Revista i catàleg del festival de divulgació històrica d'època romana Tarraco Viva

TARRACO VIVA 2013 cat  

Revista i catàleg del festival de divulgació històrica d'època romana Tarraco Viva

Advertisement