Issuu on Google+

R E V I S TA O P T I M I S TA D ’ I N F O R M A C I Ó TA R G A R I N A Nº 2 - FEBRER 2013 / PVP: 3,5 €

L

o

N

D

A

Anys 50. Jugada d’atac del Tàrrega al Camp de la Plana

1

R E P O R TAT G E : 1 0 0 A N Y S D E F U T B O L A TÀ R R E G A E N T R E V I S TA : M . G L Ò R I A M A R T Í P O LÍ T I CA : ES P E C I A L P RES S U P O S TO S M U N I C I PA L S I M O LT M É S

R

Í


PUBLICITAT

Dijous 7 de febrer 21:30h | Comerç-toltes pel centre de la vila 01:00h | Dijous universitari amb l’Home del Navos Divendres 8 de febrer 18:00h | Gran Festa Infantil i xocolatada a la Plaça de les Nacions 00:00h | Nit del Pijama + Ball de l’Eixida + Estrena Ball dels Cavallots a la Plaça Major

Dissabte 9 de febrer 11:30h | Comerç-toltes pel centre de la vila 18:00h | Obertura de portes a l’Estació de Trens 18:00h | MasterClass d’aeròbic a càrrec de Fulana i Katxam 19:00h | Arribada de l’Excitadíssim Rei Carnestoltes a l’Estació de Trens 19:15h | Inici de la rua des de l’Estació de Trens 21:30h | Sopar al Club Natació 00:00h | Segona Rua del Rei Carnestoltes 01:00h | Entrega de premis + Festa al Mercat Municipal ?????h | Enterro de la sardina

Diumenge 10 de febrer 19:00h | Ball de disfresses al Mercat Municipal

www.carnestoltestarrega.cat 2


SECCRET DE SUMARI

SECRET DE SUMARI 3 Editorial 4 Especial Pressupostos Municipals 2013 Crònica del Ple i informació detallada

11 Notícies Actualitat cultural i breus Actualitat esportiva a càrrec de Jaume Ramon Roig

18 Opinió i Vox Populi

24 Història. Àlbum familiar, Material d’Arxiu i Sabies que...? 28 El Selector

32 Reportatge. Cent Anys de Futbol a Tàrrega

40 Entrevista. M. Glòria Martí “L’Àfrica m’ha aportat una visió diferent de les coses” Revista mensual Direcció: Intersecció SCP Natàlia Lloreta Jesús Vilamajó redaccio@londari.cat Àrea comercial: Vanessa Leiva comercial@londari.cat Subscripcions: www.londari.cat Els col·laboradors signen cada article LoNDARÍ no es fa responsble de l’opinió dels seus col·laboradors Impressió ANFIGRAF SA DL-L. 1449-2012 Febrer de 2013 INTERSECCIÓ SCP Av. Josep Trepat, 11. Bloc 1. (Viver d’empreses. Oficines Museu Trepat) 25300 Tàrrega

3

www.interseccio.cat www.londari.cat

48 Gent Capaç. L’Associació Alba ens presenta la Raquel Granados 50 Espai Cartaes. Envàs on vas?

52 Gent jove pa tou? L’Associació Agrat ens retrata el Jaume Ribalta També Enquesta Social! 56 El Gat de l’Eloi. Tira còmica de Ben Tou Wets 57 Etnobotànica. El Ginebró, per David Moreno 58 Tendències targarines: a la última!

60 L’Espai literari. Amb textos de Sara Bailac i il·lustracions de Jaume Ribalta 62 Pensem-hi. Textos de Mike Ribalta, Montse Garcia i Mn. Josep M. Vilaseca

64 Crònica internacional. Darfur, un conflicte estupid d’Albert González Farran 66 Targarins al món. Reflexions i notícies de cinc targarins fora vila

68 Fem Salut. Consells professionals a càrrec de Mercè Pedròs, Joan Barrot de la Puente i Albert Alegre 70 Agenda targarina

71 Instantània. Compendi de xifres, desembre 2012 Cerquem feina a càrrec de M. Alba Vilamajó


PUBLICITAT

4


EDITORIAL

O2 #HAMBURGUESES

5

Hem estrenat el 2013 amb una notícia xocant: la Llibreria Catalonia de Barcelona tanca les seves portes després de 88 anys de servei. És un fet que pot semblar menor; al cap i a la fi es tracta del tancament d’un establiment que no altera cap indicador macroeconòmic. Tanmateix, la notícia està carregada de simbolisme per 3 motius: pel tipus de producte que oferia –els llibres–, pel tipus d’establiment que era –comerç de proximitat– i pel tipus d’establiment que substituirà la llibreria –una hamburgueseria americana lowcost, un McDonalds vaja–. Depenem de la lectura com de l’aire que respirem, la nostra societat està organitzada de tal manera que si no sabem llegir estem perduts: instruccions d’ús, noms de carrers, codis de circulació, titulars de diaris, sms... estem sempre llegint, contínuament fem ús d’una lectura mecànica i pràctica. Però l’altra lectura, la lectura amb majúscules podríem dir, la que alguns anomenen la matèria de l’esperit i que ens fa imaginar i viatjar, aquesta lectura està en crisi. La velocitat del temps, la inconstància, els discursos fragmentats, la immediatesa, el zàping... tot això ens allunya del plaer de la lectura, del fet de seure, concentrar-nos i llegir. I

encara més, de deixar-nos seduir pel seu llenguatge, el de l’antítesi de la indiferència. Tornant al tancament de la Llibreria Catalonia, el comunicat de clausura explicava que l’establiment havia superat “una Guerra Civil, un incendi devastador i un conflicte immobiliari”. 88 anys de resistència a grans adversitats i en canvi, no ha pogut fer front a la globalització i a la futilesa dels temps en què vivim. Tanca el comerç de barri perquè la tendència de consum va cap les grans superfícies, on, sigui dit de passada, s’hi ofereixen bons preus i hi atenen venedors experts. Sí, són necessàries certes polítiques de preservació d’un model de comerç de proximitat, però ni es pot protegir tot amb lleis hermètiques ni es pot lluitar en contra de tendències globals poderoses i estratègiques. Responsabilitzem-nos-en nosaltres, com a lectors o com a consumidors. Al cap i a la fi, la decisió és nostra. No podem acomodar-nos eternament a la idea de ser receptors passius. Decidint on comprem contribuïm a dissenyar el nostre model de societat. Per acabar, un epíleg: la llibreria Catalònia se substitueix per un McDonalds. Llibres substituïts per hamburgueses barates: no costa gaire fer-ne una lectura.


ACTUALITAT / El Ple

EL PLE DE L’AJUNTAMENT DIJOUS 10 DE GENER Una crònica de Natàlia Lloreta El primer punt de l’ordre del dia és l’aprovació del pressupost per a l’any 2013 de l’Ajuntament i els seus organismes dependents, que és de 17.390.000€. Obre la sessió plenària l’alcaldessa presentant un pressupost “realista, rigorós, de congelació i reducció de la despesa” que “implica sacrificis”. El pressupost se cenyeix al full de ruta del Pla d’Ajust que va aprovar l’Ajuntament durant el 2012 i que “ens va permetre contractar un crèdit ICO i posar-nos al dia amb els pagaments”. Rosa Maria Perelló apel·la a “la il·lusió per millorar” i demana “força conjunta i lleialtat per tal de superar els reptes”. Jordi Ramon (ERC) diu que en tractar-se d’un pressupost calcat al de 2012, “el meu vot serà el mateix que al 2012, en contra”. Està d’acord en les inversions proposades, però no està d’acord amb la manca de sensibilitat de les partides socials, sobretot en matèria d’educació i especialment per les llars d’infants que “han vist reduïda l’aportació municipal en un 50% en els darrers dos anys”. Joan Pujal (PP) passa una proposta escrita amb una rebaixa de més de mig milió d’euros, consistent principalment en la reducció total d’hores extres, reducció d’activitats culturals i recuperació del Servei de gestió de tributs, ara externalitzat a la Diputació de Lleida. Demana a l’alcaldessa que passi sempre una gràfica comparativa amb el pressupost de l’any anterior. Joan Amézaga (AIPN/PSC) intervé dient que hi ha un problema de concepció sobre què cal fer, com a administració pública en temps de crisi i diu que “l’excés d’austeritat porta a un espiral de depressió”. Reconeix que és difícil trobar l’equilibri però demana “anar una mica més enllà amb el servei a les persones”. Retreu al govern que l’austeritat els serveix per justificar “una certa inoperància”. Després d’1 hora i 52 minuts de torns de paraula, rèpliques i contrarèpliques, el punt s’aprova amb els vots a favor del govern (CIU + R.Cat/SI). Tota l’oposició hi vota en contra. ...continua a la pàgina 6

6


ACTUALITAT / El Ple

L’alcaldessa Rosa M. Perelló escolta la intervenció de Joan Amézaga Foto. Jesús Vilamajó

7

Durada: 2 hores 7 minuts Assistents de públic: 5 persones Nivell de confrontació: mitjà, cordialment tens, amb algunes alçades estratègiques del volum de veu Nombre de punts a l’ordre del dia (part resolutiva): 3 Dels quals, aprovats per unanimitat: 1 Punt estrella: Aprovació inicial del Pressupost per a l’any 2013 Absències: Cap


L’Anècdota Sigui breu, si us plau! En un cert moment del debat, un membre de l’oposició demana la paraula per tercera vegada. L’alcaldessa li prega que sigui breu i el regidor li respon dient que “és el ple més important de l’any i vull parlar.” La durada de les exposicions durant el debat dels plens no està regulada si bé la llei diu que el torn d’al·lusions serà “breu i concís”. És el president del Ple, l’alcaldessa en aquest cas, qui ha de vetllar per tal que “totes les intervencions tinguin una durada igual”. Amb tot, el regidor de l’oposició Josep Maria Estadella, de PxC, no demana la paraula en cap moment. El ple de pressupostos i el de les ordenances fiscals acostumen a ser els més llargs de l’any, amb una durada de 2 hores.

El segon punt, sempre vinculat al pressupost, és l’aprovació de la plantilla de llocs de treball del personal funcionari i laboral.

ACTUALITAT / El Ple

...ve de la pàgina 4

El govern presenta una plantilla de 183 places, 5 menys que l’any 2012. Aquesta reducció és fruit de l’amortització de places per la jubilació de qui l’ocupa. AIPN I ERC diuen que “no tot s’hi val a l’hora de reduir la plantilla” i que reduir personal vol dir necessàriament reduir serveis. Amézaga diu que la plantilla no està sobredimensionada i explica que, per exemple, l’Ajuntament no està al dia amb el cobrament de plusvàlues i “estem perdent ingressos” perquè no hi ha personal per fer-ho. El punt s’aprova amb els vots a favor del govern (CIU + R.Cat/SI), del PP i de la PxC. Voten en contra de la proposta AIPN/PSC i ERC. El tercer i últim punt és la contractació d’una operació de tresoreria per un import d’ 1.250.000€, amb BANKIA, l’ única entitat que ha presentat oferta. El tipus d’interès és del 5%. S’aprova per unanimitat i s’expressa el desig que “les entitats creditícies tornin a ser capaces de concedir pòlisses de tresoreria”. A Precs i preguntes el PP demana que s’apliqui l’ordenança de la tinença d’animals. Carles Pascual (CIU) comunica al ple que hi ha programada una reunió amb tots els locutoris de la ciutat. ERC demana al govern si han tingut contactes amb la recent creada Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de l’Urgell. Perelló li respon que els han cedit un espai al centre d’entitats i que són “sensibles amb el tema”.

8


ACTUALITAT / El Ple

CARA A CARA Rosa M Perelló CiU

Amézaga: Vostès han assumit que l’administració pública és la culpable de la crisi econòmica i es tanquen en discursos neoliberals d’austeritat, estalvi i contenció de la despesa.

Joan Amézaga AIPN/PSC

Rosa Perelló: Reconduir la situació econòmica de l’ajuntament, que estava al caos, requereix sacrifici i això no es pot negar. Devíem 9 milions d’euros! Ara les factures estan pagades i això és una tranquil·litat, però no és gratuït: hem passat el deute a 15 anys! I tampoc és gratuït haver pagat tard a Dragados, que ens ha costat 271.000€ d’interessos. Amézaga: Vostès sempre parlen dels 9 milions que devíem, però no parlen del 8 milions d’euros que tenim pendents de cobrar, de la Generalitat i dels contribuents. Entenem la dificultat de tresoreria en el context de crisi, però ha de fer polítiques actives de cohesió. No li demanem pressupostos expansius però sí fer uns pressupostos més agosarats que donin resposta a les necessitats socials del municipi.

Joan Pujal: No estem d’acord amb la proposta. Cal ser valent i estalviar en les partides que no són vitals per a Tàrrega; cal reduir en cultura i en hores extres i cal invertir en accessibilitat i obres a la via pública. Rosa M. Perelló: Algunes de les propostes que fa ja les hem introduït al pressupost. Hem dotat de més diners la partida d’obres i carrers per tal de desenvolupar el Pla d’Accessibilitat, ara bé, hi ha altres propostes que són inassumibles.

Joan Pujal PP

9

Joan Pujal: Amb els petits canvis no n’hi ha prou. De la part essencial de la nostra proposat no en fan cas, per tant, no donarem suport als pressupostos.

Jordi Ramon: Jordi Les inversions que vostès proposen són, en la seva Ramon majoria, una continuació ERC de l’obra de l’anterior equip de govern: el viver d’empreses i la Sala Medieval són apostes de l’anterior govern, que vam projectar, vam defensar i per les quals vam buscar finançament. Rosa M. Perelló: Sr. Ramon, segons com m’ha semblat que parlava amb el Màgic Andreu… Es col·loca moltes medalles vostè! Li demano més humilitat, que nosaltres també hi tenim mèrit i responsabilitat. Jordi Ramon: No li sàpiga greu, Sra. Perelló. Això és així i a més a més n’estic orgullós. No em poso medalles, és com és. I em molesta que no ho vegi així. (…) Potser haurien de començar a projectar les inversions de futur, planificar què volen fer i buscar finançament, i no anar a remolc del passat que tant critiquen.


1,22% 6,97%

57,76% 42,15%

50,67%

El pressupost és l’eina bàsica de gestió dels recursos municipals i programa i planifica les despeses i escola musica (ingressos) 15,48%

les activitats de l’Ajuntament durant tot l’any. L’Ajuntament de Tàrrega té 5 organismes autònoms,

llar infants dels quals(ingressos) es detalla el pressupost executiu separadament en la pàgina següent. 0,11%

0,09%

PRESSUPOST 2013. AJUNTAMENT de TÀRREGA

44,36% 55,53% INGRESSOS 57,76% 42,15%

ingressos aj

1,29% 0,08% 1,22% 6,97%

ACTUALITAT / PRESSUPOSTOS

PRESSUPOST MUNICIPAL 2013 24,29%

ingressos aj

*Impostos directes (veure quadre) 7.964.000 € 50,67% Despeses capitols aj Impostos indirectes 202.000 € 1,29% 0,08% 24,29% Taxes i1,22% altres 2.432.990 € 15,48% 50,67% 6,97% *Subvencions (veure quadre) 3.817.915 € 24,29% firateatre ingressos Ingressos patrimonials 192.250 € 1,22% 0,89% 15,42% Alienacions / vendes 12.000 € 0,08% 0,20% 0,01% escola (ingressos) 15,48% 28,96% musica Subvencions per inversions 1.095.000 € 6,97% 14,37% 24,29% 15.716.155 €

0,11%

12,02%

50,67%

85,63% 44,36%15,48% 55,53% *Impostos directes

IBI 5.781.000 € Vehicles 1.223.000 € Plusvàlues 1,29% 400.000 € museu ingressos Activitats econòmiques 560.000 € Total 7.964.000 €

0,05% 1,49%

9,10% 72,59% 15,36% 5,02% 7,03%

firateatre ingressos

1,29% 28,83%

*Subvencions 4,59% Estat espanyol 3.160.000 € Generalitat de Catalunya 520.915 € Diputació de Lleida Despeses capitols 135.400 € aj Altres 1.600 € 3.817.915 €

82,77% 13,64% 3,55% 0,04%

0,89% 15,42% DESPESES 0,20% 0,01% 14,37% Despeses arees aj 28,96% capitols aj Despeses segons àrees de l’Ajuntament Despeses segonsDespeses classificació per capítols 12,02% 4,05% 98,46% 9,10% 0,89% 15,42% 28,83% 0,20% 19,96% 85,63% 12,78% 28,96% 4,59% 8,41% 5,12% 12,02%

trepat ingressos

4,07% museu ingressos

9,10%

0,05% 1,49% 4,59%

3,10%

28,83%

4,96%

Sous, despeses de personal 95,93%

4.552.005 € 28,96% Despeses corrents 4.530.485 € 28,83% Interessos 720.770 € 4,59% 98,46% Subvencions a entitats i a altres organismes 1.429.560 € 9,10% Inversions (desglòs pàg 10-11) 1.888.535 € 12,02% Despeses arees aj Inversions per a tercers 31.200 € 0,20% Actius financers 4,05% 140.000 € 0,89% trepat ingressos Amortitzacions de crèdit 2.423.600 € 15,42% 15.716.155 €

4,07%

95,93%

8,41% 12,15%

19,96%

5,12% 23,05%

23,05%

6,43%

Despeses arees aj Endeutament municipal

3.136.370 € 19,96% Guardia Urbana i seguretat 804.475 € 5,12% 4,05% Urbanisme i Serveis Municipals 3.622.400 € 23,05% Benestar social i 19,96% 12,78% formació ocupacional 1.011.135 € 6,43% Educació 778.955 € 4,96% 8,41% Cultura i lleure 1.909.345 € 12,15% 5,12% Esports 487.100 € 3,10% 3,10% Promoció econòmica 1.321.680 € 8,41% 23,05%€ 12,78% Administració12,15% i govern 2.008.970 Partcipació i pobles agregats 635.725 € 4,05% 15.716.155 €

4,96%

6,43%

10

3,10%

12,78%

12,15%


ACTUALITAT / PRESSUPOSTOS

llar infants (ingressos)

ingressos aj

llar infants (ingressos) infants (ingressos) llar llar infants (ingressos) 0,09%

ingressos aj

ingressos ingressos aj aj 0,08% 1,22% 0,09% 6,97% 0,08% 0,08% 0,08% 1,22% LLAR D’INFANTS: 535.850 €1,22% 42,15% 1,22% 6,97% 57,76% 6,97% 6,97% 0,09% 42,15% INGRESSOS DESPESES 57,76% 42,15% 57,76%42,15% 57,76% Personal 411.150 € 76,73% Quotes alumnes 225.850 € 42,15% 24,29% Despeses ordinàries 114.400 € 21,35% Altres 500 € 0,09% 50,67% 24,29% Altres 10.300 € 1,92% 24,29% 57,76% 42,15% 24,29% Subvencions 309.500 € 57,76% 50,67% 50,67% 50,67% ·Ajuntament 153.500 € 49,6% escola musica (ingressos) ·Generalitat 15,48% 156.000 € 50,4%

PRESSUPOST DELS ORGANISMES AUTÒNOMS 0,09% 0,09%

escola musica (ingressos) escola musica (ingressos) 0,11% escola musica (ingressos)

0,11% 0,11% 0,11%

55,53%

44,36%

ESCOLA DE MÚSICA: 436.700 €

INGRESSOS

Quotes alumnes 193.700 € 44,36% Altres 500 € 0,11%

44,36% 44,36% Subvencions 44,36% 55,53% 55,53% 55,53%

242.500 € 55,53% ·Ajuntament 121.400 € 50,1% ·Generalitat 119.600 € 49,3% ·Altres 1.500 € 0,6%

15,48% 15,48% 15,48%

DESPESES 1,29%

Personal 395.000 € 90,45% 1,29% 1,29% 1,29% Despeses ordinàries 34.700 € 7,95% Altres 7.000 € 1,60% Despeses capitols aj Despeses capitols aj Despeses capitols Despeses capitols aj aj

firateatre ingressos

FIRATÀRREGA: 1.147.1850,89% € 15,42% firateatre ingressos 0,20% INGRESSOS DESPESES 0,01% firateatre ingressos firateatre ingressos 0,89% 14,37% 28,96% 0,89% 15,42% 0,89% 15,42%428.825 € 37,38% 0,20% Personal 15,42% Recursos propis 164.800 € 14,37% 0,01% 0,20% 0,20% 12,02% 0,01% 14,37% 0,01% 28,96% Despeses ordinàries 655.575 € 57,15% 100 € 0,01% 14,37% Altres 28,96% 14,37% 28,96% Altres 62.785 € 5,47% 12,02% Subvencions 982.285 € 85,63% 12,02% 12,02% 9,10% ·Ajuntament 116.300 € 11,84% 28,83% 85,63% 9,10% ·M. de Cultura 75.000 € 7,64% 9,10% 9,10% 28,83% ·Generalitat 480.000 € 48,87% 85,63% 28,83% 28,83% 85,63% 4,59% 85,63% museu ingressos museu ingressos museu ingressos museu ingressos 0,05% 1,49%

0,05% 1,49% 0,05%1,49% 1,49% 0,05% 98,46%

98,46% 98,46% 98,46% trepat ingressos trepat ingressos trepat ingressos trepat ingressos 4,07%

4,07% 4,07% 4,07%

95,93%

95,93% 95,93% 95,93%

·Dip. de Lleida 141.500 € 14,41% ·Emp. privades i publicitat 63.000 € 6,41% ·Unió Europea 56.485 € 5,75%

4,59% 4,59% 4,59%

MUSEU COMARCAL DE L’URGELL: 208.200 €

INGRESSOS Taxes Altres

3.100 € 1,49% 100 € 0,05%

Subvencions 205.000 € 98,46% ·Ajuntament 163.700 € 79,85% ·Generalitat 19.000 € 9,27% ·IEI (Dip. Lleida) 16.000 € 7,80% ·C.Comarcal 4.300 € 2,10% ·Entitats privades 2.000 € 0,98%

DESPESES

aj Personal Despeses arees 81.100 € 38,95% Despeses ordinàries 122.800 € 58,98% Despeses arees aj 4,05% Despeses areesarees aj aj Altres Despeses 4.300 € 2,07%

4,05% 4,05% 4,05% 19,96% 12,78%

19,96% 12,78% 19,96% 12,78% 19,96% 8,41% 12,78% 5,12% 3,10% 8,41% 5,12% 8,41% 8,41% 5,12% 5,12% 12,15% 23,05% 3,10% MUSEU TREPAT: 122.800 € 3,10% 3,10% 12,15% 23,05% INGRESSOS DESPESES 12,15% 23,05% 12,15% 23,05% Taxes

Subvencions ·Ajuntament ·Ent. privades

5.000 € 4,07%

117.800 € 95,93% 114.800 € 97,45% 3.000 € 2,55%

Personal 72.450 € 59,00% 4,96% Despeses ordinàries 6,43%48.550 € 39,54% Altres 4,96% 1.800 € 1,47%

4,96% 6,43% 4,96% 6,43% 6,43%

11

El pressupost consolidat és el resultat de sumar el pressupost de l’Ajuntament i el dels seus organismes autònoms i de restar-hi les transferències internes (que fa el propi ajuntament a cadascun d’aquests ens). El pressupost consolidat de l’Ajuntament per al 2013 és de 17.390.000€.


INVERSIONS 2013

ACTUALITAT

Principals actuacions que es duran a terme a la ciutat

Les inversions de l’Ajuntament, recollides en el capítol 6 de despeses dels pressupostos, són les actuacions en obres públiques i les adquisicions de béns. Tal i com es detalla en el quadre de la pàgina anterior, l’Ajuntament de Tàrrega hi destina 1.888.535€, un 12% del total del pressupost. A continuació es detallen les principals inversions previstes pel 2013, i també el seu pressupost i el seu finançament. Les actuacions aquí descrites sumen 1.808.700€. La resta són actuacions o compres de menor import corresponents a diverses àrees de l’ajuntament.

Ampliació del Viver d’empreses a Cal Trepat

La principal inversió de l’any 2013 és l’ampliació del viver d’empreses a la Fàbrica Trepat. Es tracta de transformar la nau 19, l’última venint de Tàrrega, en un espai amb despatxos i mòduls per llogar. Amb aquesta actuació es complementa l’oferta actual –que compta amb 7 despatxos a l’antic departament comercial, 6 dels quals ja estan ocupats– i es treballa per la creació i la consolidació d’empreses innovadores. Pressupost: 790.000€ 50% > 395.000€ Fons europeus (FEDER) 25% > 197.500€ Diputació de Lleida 25% > 197.500€ Ajuntament de Tàrrega

Nova Sala Medieval al Museu

La Sala dels Arcs del Museu Comarcal es convertirà en un espai dedicat a la Tàrrega medieval. Serà una exposició permanent que girarà entorn a la matança de jueus que va perpetrar-se a la ciutat l’any 1348 i s’hi exposaran peces trobades durant l’excavació de la necròpoli Les Roquetes. L’exposició es complementarà amb un audiovisual i amb recreacions virtuals. Pressupost: 215.000€ 93% > 200.000€ Estat Espanyol 7% > 15.000€ Ajuntament de Tàrrega

Actuacions als pobles agregats

Es duen a terme diverses actuacions en 4 pobles agregats, planificades en el Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC). Altet: Ampliació de la zona esportiva amb una pista multiusos. La Figuerosa: Arranjament de la primera planta de l’antiga Casa de la Vila, per convertir-la en un espai polivalent. Riudovelles: impermeabilització de la bassa. Santa Maria de Montmagastrell: Construcció d’un magatzem municipal per guardar-hi material del poble. Pressupost: 313.680€ 85% > 266.583,34€ Generalitat de Catalunya i PUOSC 15% > 47.096,66 12


ACTUALITAT

Trasllat de Ràdio Tàrrega

L’emissora local de ràdio traslladarà les oficines, els estudis i l’arxiu a la primera planta de l’edifici de Serveis Municipals, al carrer de Guissona –antic Cal Delfín–. Amb el trasllat, l’Ajuntament s’estalviarà 16.000€ anuals de lloguer –el contracte del qual ha expirat recentment- renovarà els equips de so ja desfasats i optimitzarà les instal·lacions de l’edifici de la brigada. La nova seu comptarà amb un superfície de 100m2 i s’adequarà a la normativa d’accessibilitat. Pressupost: 55.720€ 100% l’Ajuntament de Tàrrega.

Actuacions d’arranjament de la via pública

L’Ajuntament destina diverses partides d’inversió a la conservació i millora de l’espai públic: des de la compra de mobiliari urbà i de parcs infantils a la reposició de pavimentacions passant per inversions en enllumenat o en la millora del cementiri municipal. Pressupost: 313.700€ Principalment d’aportació municipal, si bé la Diputació de Lleida subvenciona obres puntuals.

Nou mobiliari de la Biblioteca Comarcal

Durant el 2013 la Biblioteca habilitarà la segona planta com a zona de lectura distesa. S’hi traslladarà la secció de novel·la, les revistes i la fonoteca i es deixarà la primera planta com a zona de consulta i estudi. Amb l’adquisició de nou mobiliari es completarà la intervenció en aquesta segona planta, iniciada el 2011 amb la renovació de la il·luminació. Es destinen 60.000€ pel nou mobiliari. La resta de la inversió és per l’actualització d’equips informàtics i la compra de llibres. Pressupost: 70.600 € 100% Ajuntament de Tàrrega

Reparació del Pavelló Poliesportiu

Es destinarà la major part de la inversió a reposar la coberta i a fer un repàs general de l’equipament. També s’adquiriran noves instal·lacions tècniques.

13

Pressupost: 50.000€ 100% Ajuntament de Tàrrega


ACTUALITAT

Breu crònica d’una obra de teatre que no deixa indiferent

ANTÍGONA, MIÑARRO, ROTENSTEIN

Foto: Jesús Vilamajó

Natàlia Lloreta

Antígona.Garzón és una obra llarga, clàssica, dura i poc comercial. Es tracta d’una versió del director rus afincat a Barcelona Boris Rotenstein qui, a la vegada, se serveix d’una adaptació del mite d’Antígona escrita pel francès Jean Anouilh l’any 1944. En la versió d’Anouilh, el mite relata la insistència i convenciment de la jove Antígona de voler donar una sepultura digna al seu germà Polinices, tot i la prohibició taxativa del rei Creonte de deixar-lo sense enterrar. Antígona desafia la llei perquè creu que és el seu deure aconseguir que el seu germà descansi en pau. Finalement és descoberta, i després d’una llarga discussió amb Creonte, és castigada a mort. La posada en escena de companyia Perestroika-a-tak era sòbria i justa. Sense artificis escènics, només la paraula de 10 actors i la presència d’un “cadàver” estirat al mig de l’escenari durant les dues hores i mitja de funció. El director, Boris Rotenstein –present durant tota l’obra– intervé fent uns apunts pedagògics, explicant què passarà i ajudant a fer una lectura actual del mite. No envà l’obra porta l’epígraf .Garzón al títol: Antígona va ser castigada per voler enterrar al seu germà i Garzón va ser castigat per voler desenterrar víctimes del franquisme. La versió d’Anouilh, a més a més, fou estrenada a París el 4 de febrer de 1944 en plena ocupació alemanya i Antígona simbolitza la resistència i la lluita contra el poder.

Per acabar, Creonte pregunta al seu criat: - Què teníem avui? - Avui Consell a les 5. - Doncs som-hi. I com si res hagués passat, la vida continua, amb Antígona morta i el seu germà per enterrar. Destacar l’actuació del targarí Jordi Miñarro en el paper de guàrdia cínic, un personatge alhora mesquí i humà que executa la seva feina –dura i menyspreable– pel sou que li dóna. Miñarro també va actuar a la comèdia Els Óssos Russos programada a la Temporada de Teatre i Dansa 2012 - 2013 del Teatre Ateneu. La temporada clou el proper dissabte dos de febrer amb l’obra Invasió Subtil i altres contes, de la companyia Gataro, una dramatització de les històries satíriques i intel·ligents de Pere Calders, nascut ara fa 100 anys.

14


ACTUALITAT

Manuel Delgado inaugura el Màster de Creació en Arts de Carrer

LA VIDA COM A ESPECTACLE Natàlia Lloreta FiraTàrrega i la Universitat de Lleida impulsen el Màster de Creació en Arts de Carrer, una iniciativa pedagògica pionera que va començar el passat dilluns 21 de gener amb la conferència Espai Públic: la vida com a espectacle a càrrec de l’antropòleg i professor de la Universitat de Barcelona, Manuel Delgado. És el carrer únicament un lloc de pas? Amb aquesta pregunta Manuel Delgado va iniciar una interessant reflexió sobre l’ús del carrer i la seva funció. Amb un discurs enèrgic i seductor, l’antropòleg va dir que “sortir al carrer és un acte d’exposició i d’exhibició; ens sotmetem a la mirada aliena i a una certa incertesa: mai saps què o qui t’hi trobaràs, i es tracta d’assumir un cert risc” Delgado va referir-se a les arts de carrer com a pleonasme, entenent que el carrer ja és un art i una festa en sí i que és “creació i recreació”. Des de la seva visió, la Fira de Teatre no és sinó un accelerador i un intensificador de l’essència del carrer i fa sorgir “totes les coses que hi són latents.” Finalment va dir que al carrer tots som actors, perquè tots aparentem, tot som allò que volem semblar i així ens veu la resta de vianants. I va despedir la conferència amb la projecció de la cèlebre escena de l’enamorat que balla sota la pluja de Singing in the Rain.

15

Fotos: Jesús Vilamajó

El Màster de Creació en Arts de Carrer compta amb un prestigiós professorat nacional i internacional i s’hi han inscrit 8 alumnes provinents de 5 països diferents. Les classes es duran a terme a la sala de reunions de la Fàbrica Trepat i duraran fins al mes de setembre.

“No hi ha llocs buits, hi ha llocs plens d’absències”. Manuel Delgado


ESCOLA DE FUTBOL UNIÓ ESPORTIVA TÀRREGA

ACTUALITAT

La Plana de Tàrrega continua sent el niu de generacions de futbolistes

Fotografies de Jesús Vilamajó

Un reportatge de Jaume Ramon Roig

En un moment on tot sembla anar de baixada, l’Escola de Futbol Unió Esportiva Tàrrega viu un boom que l’ha portat a ser l’entitat amb més esportistes de la comarca fregant la xifra dels 400 futbolistes. “És l’esport rei”, afirma el president Pere Pont. “Aquest Barça espectacular de Guardiola i Messi ha disparat encara més la popularitat i ens ha beneficiat. Per posar un exemple, només l’any 2010 vam rebre 100 inscripcions de cop i aquest creixement s’ha mantingut.” El club es va fundar l’any 1999 en desvincular-se de la Unió Esportiva Tàrrega per evitar que els problemes econòmics del primer equip afectessin el planter i també per poder aconseguir més subvencions de diferents institucions. Amb el pas dels anys les relacions s’han anat refredant i la desvinculació amb el primer equip ha anat augmentant fins al punt que l’any Escola de Futbol 2006 es va crear un equip Amateur que actualment competeix a la Unió Esportiva Tercera Catalana, dues divisions per sota de l’altre Tàrrega. “Sempre hi ha hagut com una barrera entre els dos clubs, sobretot en l’apartat Tàrrega compta econòmic, ja que és incompatible. Pel que fa el tema esportiu, els amb 29 equips últims anys hem iniciat una cooperació que crec que és i serà molt diferents positiva.” Actualment, l’Escola de Futbol Unió Esportiva Tàrrega compta amb 29 equips diferents, una tasca liderada per dos coordinadors que segueixen una filosofia de club que bascula en dues vessants formatives: la social i la competitiva. “Quan vam entrar al club teníem clar que no volíem ser només una guarderia, sinó que també tenim l’objectiu de competir al màxim nivell i en aquest sentit ja hem assolit algunes fites amb diferents equips a les categories Preferents.” Pel que fa la vessant social, Pont explica que hi estan “molt a sobre i, per exemple, 16


ACTUALITAT

per escollir un entrenador mirem que tingui com més titulacions, millor. Volem gent humana capacitada per dirigir equips amb nens.” Albirant el futur, Pont aposta per augmentar i millorar la professionalització del club en aspectes com l’organització de cursos de tecnificació o mantenint convenis de col·laboració amb equips com el Barça. “

17

Del futbol base del Tàrrega han sortit jugadors que ara estan a Primera Divisió com Capdevila (Espanyol) o Piti (Rayo), i també n’hi ha de més joves que poden arribar lluny com Saife Alami (Lleida Esportiu), Miki Ramírez (Prat) o Alberto (UE Tàrrega).” Driblant la crisi, madurant cada jugada i rematant amb eficàcia, l’Escola de Futbol continua amb la tasca formativa de crear joves futbolistes, però també futurs ciutadans que han vestit en algun moment de la seva vida la samarreta blaugrana del Tàrrega. Que el boom no s’aturi.


EL PÒSTIT

EL PÒSTIT La BAT representà “Un pagès de Barcelona” 25 / 12 / 2012 El passat 25 de desembre, i amb un Teatre Ateneu ple, la BAT va oferir als targarins la divertida comèdia en tres actes Un pagès de Barcelona, de Ventura Porta i Rosés, sota la direcció del veterà Lluís Díaz.

Concert de Fi d’Any amb l’Agrupació Coral Oberta de Ponent

“La Solana” rehabilita els bancs del Pati 04 / 01 / 2013 L’Ajuntament de Tàrrega ha dut a terme la restauració dels bancs de fusta que envolten la plaça del Carme, un dels espais urbans més emblemàtics de la ciutat, conegut popularment com El Pati. En concret, s’ha procedit a polir i repintar més de cent metres lineals de banc, mobiliari que fins ara presentava estat de deteriorament. Les regidories de Serveis Municipals i Urbanisme han confiat aquesta tasca al Centre de Formació La Solana, de gestió municipal i dedicat a impartir oficis a persones en situació d’atur.

29 / 12 / 2012 L’Església Parroquial de Santa Maria de l’Alba de Tàrrega fou escenari el dissabte 29 de desembre del concert Essències de ’La flauta màgica’ de Mozart, interpretat per l’Agrupació Coral Oberta de Ponent. El conjunt integra una seixantena de veus procedents de la Coral Ramon Carnicer de Tàrrega i la Coral Sant Joan de Penelles, al costat de diversos solistes i un grup de cambra.

Ofici de Sant Antoni 17 / 01 / 2013 Com cada any la Societat Sant Antoni Abad de Tàrrega ha celebrat l’ofici en honor al seu patró. És de les poques vegades l’any que s’obre l’església de Sant Antoni.

Així, una desena d’alumnes del curs d’iniciació a la fusteria, d’entre 16 i 40 anys, s’han encarregat de restaurar els bancs com a treball pràctic de les nocions que adquireixen a La Solana. 18


EL PÒSTIT

Es constitueix la PAH Urgell 09 / 01 / 2013 La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de l’Urgell es va presentar a Tàrrega el passat dia 9 de gener. Una de les tasques principals de l’entitat és l’assessorament a persones que es troben en risc de desnonament, així com intentar evitar-ne l’execució. Eduard Baches de la PAH de Lleida va advertir que fruit dels desnonaments “s’està tornant a un cert barraquisme i que a Barcelona, les famílies lloguen garatges i contenidors de port per viure”. La PAH Urgell demana que la gent afectada no tingui vergonya de manifestar la seva situació. La PAH Urgell es reuneix cada dimecres de 19 h a 21 h al Centre d’Entitats de Tàrrega (Antic edifici de Correus).

Compra d’armes per a la Policia Local

19

La Policia Local de Tàrrega tornarà a portar arma de foc a partir d’aquest 2013. Es tracta d’una reivindicació feta pels propis agents del cos, que hauran de superar proves i exàmens psicotècnics. La caserna de la Policia Local ja ha adequat les seves instal·lacions amb la instal·lació d’un armer reglamentari. L’Ajuntament de Tàrrega destina 3.000€ per a l’adquisició de les armes. Altres 3.000€ es destinaran a la compra d’una motocicleta.

El nou mirador de Sant Eloi Tàrrega ha culminat la construcció d’un nou mirador al Parc de Sant Eloi, el gran pulmó verd del nucli urbà. Es tracta de l’anomenada Balconada Romàntica, situada a la part sud-oest del turó i bastida reaprofitant els antics pilars de pedra que envoltaven la plaça del Carme. Aquestes peces es retiraren del seu anterior emplaçament l’any 1964 i ara, preservades mig segle després, ornamenten un dels racons del parc.

L’Escorxador acollirà l’Oficina Jove i un centre d’entitats juvenils 17/ 01 / 2013 El director general de Joventut de la Generalitat de Catalunya, Toni Reig, va visitar les obres d’adequació de l’antic escorxador que a partir del proper mes de febrer acollirà el nou centre d’entitats juvenils i l’Oficina Jove de la ciutat. Entre les entitats que podrien gaudir d’aquest nou equipament hi ha l’esplai GIC que actualment té la seva seu a l’antic convent del Carmel. D’altra banda, els tècnics del ja existent Punt Jove es traslladaran a les noves instal·lacions i seran els responsables de dirigir la nova Oficina Jove amb la que es pretén assessorar els joves en matèria d’educació, treball, emprenedoria, habitatge o salut.

El Departament de Benestar Social aportarà una subvenció de 15.000 € mentre que la Regidoria de Joventut assumirà els costos de manteniment de la infraestructura i del personal de l’Oficina Jove d’entitats juvenils i l’Oficina Jove.


Aquest estil de discussió i plantejaments, tan apassionat com exempt d’autocrítica, i que es mou entre opcions oposades i irreconciliables, ha estat i continua sent molt habitual i acceptat entre els aficionats. Al cap i a la fi, el futbol sempre ha constituït un important factor d’evasió i de catarsi col·lectiva. El que trobo preocupant, però, és que aquest estil es trobi present en altres àmbits de la societat que no li pertoquen, i en particular en la política. En moltes declaracions i debats, en lloc d’argumentar acuradament les respectives posicions, molt sovint s’entra en un reguitzell de desqualificacions banals mútues de l’estil “...i tu més” pròpies d’un pati de Primària. En el moment present, algunes de les posicions i arguments esgrimits en l’anomenat debat sobre el sobiranisme serien també dignes del plató de Punto Pelota, ...per no parlar del tipus de reaccions que hi ha cada cop que apareix un cas de corrupció en què hi estan implicats o afectats partits polítics, presumptament o més que presumptament. Enmig d’una crisi tremenda, i emplaçats ja de ple en un segle XXI que ens planteja una colla de seriosos reptes sense precedents, em temo que per poder-ne reeixir farà falta una altra mena d’estil: més empàtic, més rigorós i sensible als matisos ...menys forofo.

Calres Vall Rusinés

Una trentena de sardanistes associats a l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) han decidit constituir la sectorial Sardanes per la Independència. L’objectiu que persegueixen és doble, segons que expliquen els organitzadors: d’una banda, “sumar esforços cap a la consolidació del nostre país com a Nou Estat d’Europa”; de l’altra, difondre el fet sardanista entre els independentistes que “desconeixen la sardana”. Físic

D’uns anys cap aquí ha guanyat popularitat el programa televisiu Punto Pelota, un format de tertúlia futbolera que gairebé cada dia acaba sent un pim-pam-pum bàsicament entre els dos grans col·lectius rivals del món futbolístic: els madridistes i els culés. Sense entrar a valorar el fet obvi que el primer bàndol està molt més àmpliament representat i que podríem dir en l’argot esportiu que “juga a casa”, el que es pretén no és pas una anàlisi objectiva del joc i dels mèrits dels equips. Al contrari, es busca la polèmica i posar llenya al foc en l’ancestral antagonisme entre els dos bàndols. Les crítiques despietades del rival i les defenses pretorianes de l’equip propi d’alguns dels contertulians arriben a límits tan esperpèntics que provoquen hilaritat en els espectadors desapassionats i indignació, o aplaudiment fervorós, en els forofos. Enric Auberni

Sardanisme independentista

L’OPINIÓ

L’estil Punto Pelota

Malgrat tot, els promotors conviden tots els sardanistes, socis de les agrupacions, músics i compositors a formar-ne part, “per tal d’aconseguir que la sardana estigui plenament representada en aquest projecte de país”. D’emblema d’un país a l’apropiació franquista Sardanes per la Independència és conscient de la imatge negativa que pot tenir la dansa en una part del sobiranisme català. Però, per aclarir quina història té al darrere, expliquen: “A principi del segle XX la sardana va ser nomenada Dansa Nacional de Catalunya. En ple auge del nacionalisme català, aquest ball empordanès va esdevenir un símbol de la cultura popular catalana, l’emblema d’un país sense estat propi que, des del reconeixement d’una d’història mil·lenària, continuava caminant amb voluntat ferma per fer-se un lloc a Europa. Les sardanes, tanmateix, ja feia anys que lluitaven a favor de la llibertat. Durant les guerres carlines, els republicans les ballaven al so de melodies patriòtiques, burlant el contrapàs carlí d’ideologia reaccionària. Després de la desfeta de la Guerra Civil, i malgrat l’apropiació franquista de bona part del folklore català tacat pel sano regionalismo , balladors i músics, en complicitat, van aconseguir convertir les sardanes en acció de resistència. I als anys vuitanta, la necessitat de reconstruir el país de bell nou va preparar tota una generació d’infants nascuts en democràcia per estimar, ballar i interpretar sardanes.”

L’OPI

Per tot plegat, “pensem que les sardanes, que indiscutiblement han format part de la història contemporània de Catalunya, poden, ara més que mai, esdevenir el símbol d’un sentiment i d’una voluntat: que el nostre país sigui, finalment, un nou Estat d’Europa”, exposen, ressaltant que cada any hi ha més de 3.000 activitats sardanistes i que s’estrenen 250 sardanes noves. 20


L’OPINIÓ

Maridatges Tranquils que no us heu equivocat de columna. Aquesta no és la secció dedicada al món del vi, la cervesa i altres beuratges que fa en Jordi Segarra, però avui hi tindrà una certa relació. He de reconèixer que quan vaig llegir la notícia que en un parell de cadenes televisives privades els presentadors de les campanades brindarien amb cervesa vaig pensar en els quartos que els devia haver costat a la marca patrocinadora per tal d’oferir MOLT més que qualsevol de les grans cases productores de cava. Suposo que com a català el primer en el que penses és en la “pela”, però a mesura que han anat passant els dies potser sí que hi ha alguna cosa més. Com a professional del món del vi, i no essent gaire cerveser, no entenia la combinació. Fins i tot la trobava inadequada. L’amargor de la cervesa no marida gens bé amb la dolçor del raïm. No m’hauria agradat veure’m al lloc d’algun dels presentadors amb una combinació en boca tan poc afortunada. Però si fins i tot els que no els agrada el cava se’n posen un ditet per tal de poder brindar!

INIÓ

21

Però ara que he anat seguint tota la cua de comentaris, tertúlies i notícies

que el fet ha generat potser sí que el fet de brindar amb cervesa obeeix a moviments de boicot al producte de procedència majoritàriament catalana. Doncs com si us anunciés la bona nova, catalanes i catalans, aquesta és una gran victòria: vol dir que malgrat l’aberració que es va fer a l’hora de crear la Denominació d’Origen CAVA reconeixen que en cap dels tres municipis d’Álava, un de Badajoz, divuit de la Rioja, dos de Navarra, un de València i dos de Zaragoza es produeix un cava digne per tal de fer el brindis d’entrada al nou any. Així quan arribi el moment de reclamar com a nostra la DO tindrem una molt bona raó a favor dels cinquantanou municipis de Barcelona, cinc de Girona, cinquantados de Tarragona i dotze de Lleida que fan Cava. I potser reivindicant i reclamant aquesta denominació tan catalana, podrem veure com Vallbona de les Monges i Nalec (entre altres) entraran a formar-ne part. Mentrestant produeixen excel·lents vins escumosos de qualitat amb denominació d’origen. El propòsit per al 2013: consumim productes nostres, que si n’hi ha que no en volen, que vagin brindant amb cervesa, que tot se’ls farà encara més amarg. Sergi Castro i Solé Targarí retornat


Voldríem convidar-vos a compartir una reflexió crítica sobre la nova imatge de la dona en la publicitat actual. És cert que aquest tema s’ha tractat moltes vegades i gairebé és un tòpic, però si analitzem en conjunt algunes campanyes que últimament no ens traiem de sobre, el panorama és realment sorprenent.

VOX P

Aquesta petita reflexió ens podria portar a un debat molt més profund, però com que aquí l’espai és limitat, us animem que el feu quan en tingueu l’oportunitat. Per damunt de tot, no oblidem que cadascú és responsable de dirigir la pròpia vida. Àngels Candela Àngels Calderó Carme Vicens Joaquina Prat Mònica Ladron Teresa Santallucia

Envia’ns les teves cartes a redaccio@londari.cat Extensió màxima: mig foli. Data màxima d’entrega: diumenge 17 de febrer 22

El paper de la publicitat com a patrocinadora d’un rol i d’una imatge femenina concreta ja ve de lluny. Els que teniu una certa edat recordareu el “Plan Ponds belleza en 7 días”. Fa pocs mesos el pla que se’ns oferia era un altre: 14 dies per regularitzar el trànsit intestinal. La dona que vèiem en pantalla posava cara de satisfacció donant-se uns copets a la panxa amb la mà plana. No sabem si aquesta campanya va ser un fracàs estrepitós o resulta que ara ja totes anem bé de ventre, però el cas és que la campanya s’ha reconvertit en oferir-nos una solució per desinflar la panxa. O sigui que el “mal trànsit” s’ha convertit en una “inflor” de la qual desconeixem l’origen. El cas és que, per resoldre aquest suposat problema, cal consumir el producte en qüestió matí, migdia i vespre. Sobretot abans d’anar a dormir! Crec que no cal que us digui de quin producte es tracta. Un altre exemple: les compreses per a pèrdues lleus d’orina. Com podíem viure fa només un parell d’anys sense aquest producte miraculós? Gràcies a aquestes compreses sembla que podem portar una vida normal i fins i tot ens diuen que les utilitzen “les dones que saben el que volen”. Realment, agraïm l’aclariment. La llista podria ser bastant llarga ja que hi podríem afegir, per exemple, les compreses que eliminen l’olor de menstruació, les cremes que esborren les arrugues, els ambientadors que et fan sentir bé a casa, etc.

Si li donem la volta a tots aquests arguments el resultat és esgarrifós. Sense l’ajuda d’aquests meravellosos productes aniríem restretes, tindríem la panxa inflada, faríem pudor d’orina o de menstruació, estaríem plenes d’arrugues i fins i tot casa nostra faria un cert tuf. És una caricatura, sí, però fa reflexionar. Per començar, no hi ha cap remei per desinflar les panxes “cerveseres” o per als inconvenients associats als problemes de pròstata? Creieu que podríem compartir els iogurts i les compreses? En segon lloc, i per a nosaltres el més important, si existeix aquesta publicitat contínua i repetitiva és perquè funciona i els productes es venen. És a dir, que hem d’assumir la nostra part de culpa i ser conscients de fins a quin punt ens deixem influir com a col·lectiu per una oferta de solucions que cobreixen unes suposades necessitats femenines. Volem cuidar la nostra higiene i la nostra imatge personal, però també volem ser autèntiques, estimar el nostre cos tal com és i acceptar els rastres de l’envelliment com una evolució que també va lligada a una vida més serena i més sàvia.

VOX POPULI

Una reflexió sobre iogurts i compreses


VOX POPULI

El PP de Tàrrega proposa estalviar 549.045€

Curs Alpha

El Grup municipal del Partit Popular de Tàrrega proposà en el ple del dia 10 de gener rebaixar 549.045 € del pressupost municipal que enguany puja a 15.716.155€ + 1.673.845€ dels organismes autònoms = 17.390.000 €. Crec que l’equip de Govern “no han presentat la comparativa entre partides ni capítols perquè no veiem les partides que pugen o baixen. Ja sabem que ho podem fer nosaltres, però és de bons gestors facilitar aquesta feina. El PP no pot estar d’acord amb el pressupost municipal per al 2013 perquè no s’ha fet tot l’esforç possible d’estalvi. “Aquest pressupost era necessari que demostrés que en l’època excepcional que estem vivint cal ser valent i estalviar en les partides que no són vitals per a Tàrrega. Cal explicar-ho bé a la població, d’on venim i el forat que ens hem trobat, no només a Tàrrega, sinó també a la Generalitat i al Govern de l’Estat”, ha afirmat. La proposta del PP consisteix a rebaixar de manera excepcional, i per aquest any, una sèrie de partides que no són vitals per al funcionament de la ciutat. Proposa reduir partides sobre hores extres (109.200 €), les partides de festes i activitats culturals, les atencions protocolàries (213.847€) i que la gestió de tributs que ara fa la Diputació (270.000€) la faci el personal de l’Ajuntament. “Amb tot això aconseguim una rebaixa de 593.045 €”, que afegeix que, a més a més, proposem augmentar les obres del pla d’accessibilitat( Llei 20/1991 de 25 de novembre de 1991). Aquesta llei obliga a tenir les rampes a tots els carrers, actualment falten 40 carrers per fer. Aquest augment suposa 44.000 € euros. Per tant, la rebaixa total addicional proposada és de 549.045,00 €.

Després de més de vint anys de funcionament i d’haver-lo cursat més 16 milions de persones a tot el món, i a través d’esglésies cristianes de confessions diferents, la primavera de l’any passat es va realitzar per primer cop a la ciutat de Tàrrega un curs Alpha. Jo en vaig ser una de les persones assistents, motivada per la curiositat que em despertava l’èxit d’aquest fenomen i, en major mesura, per l’interès que em suscitava saber com, en el context d’una extrema secularització, i des de l’allunyament i el descrèdit -força merescuts- de l’Església actual, es comunicaria el missatge cristià amb credibilitat, actualitat i eficàcia. Ja us avanço que la meva experiència del curs Alpha va ser veritablement positiva. Es tracta d’una fórmula feliç que combina un sopar relaxat, una xerrada sobre un tema clau de la fe cristiana i un debat en petits grups. No es proposa adoctrinar ni instruir, sinó exposar i raonar la fe. El destinatari del curs alpha és una persona no iniciada o allunyada de la fe o bé, com en el meu cas, de l’Església. Propostes com aquesta, encaminades a provocar i transmetre la fe de forma oberta i respectuosa, comencen a radiar una mica de llum en aquesta nit fosca de l’Església catòlica, que amenaça d’un veritable trencament en la seva cadena de transmissió. I t’adones que malgrat la greu crisi de confiança que l’aclapara, a causa de les postures retrògrades de la cúria vaticana -i dels seus prosèlits- en qüestions com la renovació litúrgica, el celibat, els mètodes anticonceptius, l’homosexualitat o l’ordenació de les dones, alhora que permissives i ocultadores en relació als seus propis escàndols sexuals, polítics o financers, resten intactes encara el Veritable i els veritables referents del cristianisme, així com el sentit més genuí del mot església -gr. ekklesía-, en tant que “comunitat local de creients en Crist”.

POPULI

23

Per aquestes raons el Grup municipal Partit Popular de Tàrrega va votar en contra dels pressupostos del 2013 Joan Pujal Llombart Portaveu del Grup municipal del PP

Núria Farré Canela


Cada codi QR conté un vídeo resum de: Els Pastorets, la Cavalcada de Reis i el Concert de Fi d’any

RESUM GRÀFIC

RESUM NADALENC

24


25 PUBLICITAT


ÀLBUM FAMILIAR és una secció participativa. Es tracta de compartir vivències a través de les històries gràfiques particulars. Cada mes un tema. Esperem les vostres fotos. Espai en col·laboració amb Ràdio Tàrrega.

ÀLBUM FAMILIAR

L’HIVERN A TÀRREGA

Trineuejant

Un grup de caps escoltes baixen amb trineus pels pendents del Motocros durant la nevada de l’any 1985.

Ninot de neu al Pati Any 1985

Els Tres Tombs

Instantània dels Tres Tombs Any 1985

26


ÀLBUM FAMILIAR

Nevada a Tàrrega

Any 1944 Fotografia cedida per Josep M. Martí

Nevada a Tàrrega Any 1944 Carrer del Carme Fotografia Arxiu Serra

Nevada a Tàrrega Any 1962 La via del tren

27

Pel proper número us demanem fotos El Carnestoltes


MATERIAL D’ARXIU

PLÀNOL TOPOGRÀFIC DEL TERME MUNICIPAL DE TÀRREGA per l’Arxiu Comarcal de l’Urgell Treball encarregat per l’Ajuntament de Tàrrega a l’ enginyer de camins Tomàs Sanmartí el 20 d’agost de 1851 i acabat el 30 de gener de 1892. Document en color amb unes dimensions reals de 120 x 107 cm i una mesura d’escala de 1000 vares. Aquest document té la propietat de ser el primer plànol topogràfic del terme municipal de Tàrrega. Els límits geogràfics del plànol estan emmarcats per Altet i Corbella al nord, el Talladell a l’est, al sud Verdú i Granyera i a l’ oest Vilagrassa i Montparler. La seva importància rau en la representació de les diverses partides en què estava dividida la població i els seus agregats del Mor i de l’ofegat. I especialment amb la identificació detallada de totes les finques d’aquest espai.

També cal destacar l’aparició de les construccions disseminades per tot el terme rústic, així com la representació del traçat urbà d’Altet, el Talladell, Tàrrega, Verdú i Vilagrassa. Al mateix temps que s’identifica la xarxa de camins local, com el camí de Ciutadilla a Tàrrega, el camí de Preixana, el camí de Mas d’en Colom, camí del Mor, camí de l’Ofegat o el camí alt de Balaguer. Les vies aqüíferes i altres elements interessants com la posada d’Altet o el monestir arruïnat de monges, del Talladell.

28

Podeu accedir a una reproducció d’aquest document, a molt alta resolució, des del nostre web http://cultura.gencat.cat/arxius/acur. Dins de l’apartat Destaquem. Projecte Gigacur . 1000 vares equivalen a 838,20.


SABIES QUE...?

SABIES QUE...? Sabies que, al segle passat, la Festa Major de Tàrrega començava amb una gran tronada? A la ciutat era tradicional que la Festa Major comencés el dia 12 de maig a les 12 del migdia amb una gran tronada a la Plaça Major. Dues armeries de la població s’encarregaven de l’encesa: l’Armegol, de 1945 a 1953; i la Solà, de 1954 a 1967. La tronada es feia amb un regueró de pólvora on s’hi posaven diversos trons. Segons el pressupost de l’any, 1.000 pessetes el minut, la traca donava una o dues voltes a una plaça plena a vessar de curiosos. Albert Fitó (Associació Guixanet)

Sabies que la dalladora de Cal Trepat estava inspirada en un model nord-americà? La màquina dalladora Mc Cormick –a la foto– s’importava dels EUA però no s’adaptava correctament a les condicions de treball pròpies dels camps catalans. Era una màquina massa ampla pensada per ser de tracció animal però amb dues cavalleries de tir. Després aquesta amplitud la feia també pesada i no podia passar pels estrets camins d’accés a molts dels camps catalans. A més a més necessitava de dues reus de tir quan la economia de molts pagesos amb prou feines podien admetre sustentar un animal de tir. Per aquesta raó la dalladora Mc Cormick fou una font d’inspiració a partir de la qual es va crear la dalladora J. Trepat.

29

Museu Trepat


JOAN SOLÉ

La maquinària ja està en funcionament. Perfectament untada (en tots els sentits), plena de combustible (en tots els sentits), imparable i, per damunt de tot, espectacular… Ja hi som, al seguici dels premis més cobejats de la indústria cinematogràfica. O els més odiats, ves a saber… Gaudí, Goya, Oscar, Spirit Awards, Golden Globe, Bafta, Uefa, Fifa i NBA, noms molt golafres per qualsecol mitòman cinèfil i per qualsevol espectador ben informat (crec que s’hi ha creuat uns noms incorrectes i del tot innecessaris!!). Anem a pams. Farem un petit (i cinematogràfic) flashback i ens n’anirem fins al petit reducte de la indústria cinematogràfica catalana, cap a les nominacions dels premis Gaudí. Arrassant amb gairebé tot, plena de nominacions, Blancaneu, aquest film agosarat, diferent i molt recomanable de Pablo Berger, molt ajudat per la presència de Maribel Verdú. Cinema mut, blanc i negre, simpàtic i aparentment renovador.

EL SELE

La resta, repartiment de nominacions per El Bosc un conte fantàstic i lleugerament desfermat, una mica increïble. Contemplacions pel gran èxit de Lo Imposible o quan J. Bayona volia jugar a ser Spielberg (i quasi ho aconsegueix); de puntetes amb l’últim Cesc Gay Una pistola en cada mano segurament la seva millor pel·lícula (opinió d’aquest cronista)… La resta, repartiment d’elogis pel que quedava i absències lamentables… però els premis, tots, són molt poc imparcials. “Amiguismo” en diuen per allà baix… Goya!! Ple, també, de Blancaneus. Un toc d’atenció a Grupo 7, una seca, dura i excel·lent pel·lícula amb un multinominat Antonio de la Torre (el millor actor de la seva generació?). Lo Impossible (moltes nominacions i poquet suc) i el toc intel·lectual amb El artista i la modelo (excel·lent, res a dir)… I, per damunt de tot, la nominació per JOSÉ SACRISTÁN per El muerto y ser feliz. Si hem de fer justícia, no caldria ni parlar-ne. El Goya ja hauria de ser seu. I per molts anys! Aquest senyor (“cara de acelga”) no en té cap, de Goya! I ell va ser un dels nou fundadors de l’Acadèmia del Cine Espanyol. És possible? Doncs sí, fins avui, sí. Recordem que el bo de Sacristán és una mica roig… i un grandíssim actor. Una altre dia parlarem d’Oscars i Globus d’or! Siau! P.S: i un record per l’immens talent d’Anna Lizarán. Qualsevol adjectiu no li farà justícia. Immensa!!

30

Hi ha qui critica que grups de rock toquin en escenaris destinats habitualment a la música clàssica. Opinen que el pop i el rock són músiques adreçades a les classes populars. Sostenen que la música no ha d’ésser elevada a la categoria d’esdeveniment distingit. Segurament no han vist l’última portada de l’¡Hola! anglès, l’ocupen, d’esquerra a dreta, Paul McCartney (perdó, Sir Paul McCartney), Ron Wood, la seva novia Sally Humphreys i Rod Stewart. És una foto del dia de la darrera boda del guitarrista dels Rolling Stones. A l’interior de la revista també podem trobar informació sobre Bob Geldof (ex Boomtown Rats), Rihanna, Kylie Minogue, Mick Jagger i Seal, entre d’altres. En un anunci a pàgina sencera que ja voldríem per a Londarí, una estupenda Patsy Kensit (dels desapareguts Eight Wonder) ens explica que ha perdut pes amb el mètode “Weight Watchers”. Tot això fins a la pàgina 72, on he arribat en el moment d’escriure aquest article, perquè la revista és en anglès i vaig a poc a poc. Es pot sostenir encara que el pop i el rock pertanyen a les classes treballadores? Em sembla que tots els artistes protagonistes del Hello! es farien un tip de riure davant d’aquesta atribució. El que ha acabat de descol·locar els defensors de les argumentacions esmentades al principi ha estat l’actuació d’artistes de l’olimp indie (Björk, Wilco) al Liceu barceloní. Si precisament els crítics musicals de l’òrbita de la música independent són els més classistes de tots! Personalment, i si més no ara que ja tinc una certa edat, no veig la música com un element de posicionament social. L’aprecio només com un art, sense cap més connotació i m’agrada degustar-la en les millors condicions possibles. Per exemple, al Liceu. Ah, i l’Hola me’l compro rarament, sóc més del Pronto, que és més popular.

CINEMA

MÚSICA

ELOI SAULA. Melòman inclassificable

Gaudí, Goya, Óscar i NBA

EL SELECTOR

Rock al Liceu


LLIBRES

EL SELECTOR

Fora de temporada. Llibres del segle XX Stefan Zweig

Els grans moments de la història de la humanitat no acostumen a portar banda sonora i tampoc responen als cànons del guió cinematogràfic sempre tan pendents del fràgil equilibri entre la intensitat i la durada. Ans al contrari, la Història amb majúscules neix de la quotidianitat, i no és sinó amb el pas del temps que a poc a poc li creix la H. Moments estel·lars de la humanitat és una autèntica joia literària escrita l’any 1927 per Stefan Zweig (Viena 1881 – Petròpolis 1942) que recull 14 petites històries de la història, valgui la redundància. Reconeguda de manera unànime per moltes generacions de lectors com una autèntica obra mestra, aquesta novel·la ens presenta diverses miniatures històriques escollides delicadament entre el 15 de març de l’any 44 abans de Crist fins al 15 d’abril de 1919. Així doncs, amb una prosa propera, mesurada i gens heroica, Zweig narra de manera magistral els detalls de com es devia desenvolupar l’assassinat a traïció del gran Marc Tul·li Ciceró, la caiguda de Bizanci a mans de l’imperi otomà, el descobriment de l’oceà pacífic, l’origen del Messies de Händel, el minut universal de la batalla de Waterloo, el descobriment de l’oest americà, la histèrica lluita pel pol nord, la primera conversa telefònica a través de l’oceà o el famós viatge de Lenin per Rússia l’any 1917, entre altres.

ECTOR

Al pròleg del llibre (conegut i reconegut com un capítol més de la pròpia novel·la) l’autor sintetitza de manera gairebé poètica la seva visió de la història a través de la qual

realitzarem un fantàstic viatge en el temps, que ens portarà a viure com un actor secundari diverses quotidianitats rellevants. Zweig escrivia que “la història, que admirem com la més gran poeta i actriu de tots els temps, no crea constantment. En aquest misteriós taller de Déu, tal com Goethe va anomenar respectuosament la història, gran part del que s’hi esdevé també és irrellevant i quotidià. (...) han de passar milions d’inútils hores universals abans no es produeixi un moment veritablement històric, un moment estel·lar de la humanitat”. A Moments estel·lars de la humanitat hi trobarem un conjunt de fites, errors, èxits i fracassos de la condició humana, un dels quals podria ben bé ser el suïcidi del propi Zweig i la seva dona el dia 22 de febrer de 1942 al Brasil. Perseguit pel nazisme i desesperat pel present, i més, pel futur de la seva estimada Europa, Stefan Zweig va deixar escrites aquestes últimes paraules impregnades d’humanisme i de dignitat: “Crec que és millor finalitzar en un bon moment i dempeus una vida en la qual la labor intel·lectual ha significat el gaudi més pur i la llibertat personal el bé més preuat sobre la Terra” Moments estel·lars de la humanitat o com explicar grans històries a través d’un microscopi. Per saber-ne més: El món d’ahir. Memòries d’un europeu (S. Zweig 1944, novel·la pòstuma), nazisme, Catilinàries, capità Scott, Händel, Strauss, Romain Rolland. Maria Pous.

31

ORIOL MARTÍ / Retrolector


GRUP DE TEATRE BAT

Dia 6 de febrer al Teatre Ateneu Hora: les 10 de la nit L’Avar es una comèdia en prosa de 5 actes on s’analitza un defecte humà comú i molt perillós: l’avarícia, encarnada per Harpagó. La història se situa en el segle XVII, en el si d’una família acomodada on, tanmateix, els fills pateixen privacions econòmiques i afectives a causa de la mesquinesa del seu pare. Harpagó està enamorat de Marianna i pretén casar-se amb ella. No obstant el seu propi fill es constitueix en el seu rival perquè també està enamorat de la jove. El poder del protagonista radica en els seus diners, amb els quals pretén comprar tots els sentiments més purs. Els seus béns es convertiran en la seva opressió i la seva ruïna moral, ja que renunciarà a tot per no perdre el material.

Cia. RUTA 13 De l’Hospitalet de Llobregt Presenta: Morir de Sergi Belbel (v. castellà) Dia 13 de febrer al Teatre Ateneu Hora: les 10 de la nit Morir és una cita (o no) amb la mort. És un apropament a circumstàncies extremes, a vegades ridícules i a vegades esfereïdores, que ens fan reflexionar en clau d’humor negre, sobre la quotidianitat, l’atzar i les paradoxes còmiques de les nostres vides.

APPS PEP SAULA / Nen interessat en la informàtica

TEATRE

Cia. ENRIC BORRÀS De Sant Feliu de Llobregat Presenta: L’Avar de Molière

Fem zapping The Duck App

EL SELECTOR

XXV Concurs de Grups Amateurs de Teatre. BAT

Ens trobem davant d’una nova app: The Duck App. Aquesta aplicació serveix per a avisarnos quan s’acaba una pausa publicitària en un canal de televisió, de tal manera que si per exemple, estàs veient les notícies i comencen a fer publicitat, has d’activar en l’aplicació el canal que estaves veient i pots començar a fer zàpping tranquil·lament. De moment només compta amb els canals següents: Antena 3, Cuatro, Tele 5, La Sexta, La 7, Neox, Nova, La Sexta 3, Nitro, Factoria de Ficción, Divinity i Energy. Per una ampliació de 89 cèntims d’euro (IVA inclòs) per cadena, podem ampliar als següents canals: 13 TV, Xplora, Marca TV, Televisió Espanyola 1, Televisió Espanyola 2, Discovery Max i finalment Boing. En cas que vulguis seleccionar múltiples cadenes alhora, hauries de pagar 89 cèntims d’euro (IVA inclòs) per a poder rebre informació de diversos canals a la vegada.

EL SELE

La majoria de les valoracions dels usuaris en l’iTunes són bastant positives: 10 valoracions de 5 estrelles, 2 de 4 estrelles, 4 de 3 estrelles i 1 de 1 estrella, per tant un 60% de les valoracions són excel·lents. Aquesta aplicació és gratuïta, encara que no íntegrament, ja que tal com us he comentat abans, es pot ampliar pagant una miqueta i tindre més canals. Està disponible per a iOs (bit.ly/lqsb), té un pes de 3 Mb i és compatible amb iPhone 3GS en amunt, iPod Touch 4G en amunt i iPad. En el cas d’Android (bit.ly/lqsa), té un pes d’1Mb i és compatible amb Android 2.2 Froyo, 2.3 Gingerbread, 3.x Honeycomb, 4.0 Ice Cream Sandwitx i 4.1 Jellybean, per ara. 32


Soldes, rabais, abfertigung o desconto, digueu-ho com vulgueu! Però podríem definir les rebaixes com una compra compulsiva sense premeditació i amortització zero. Però no ha de ser així, tot i estar en temps d’escassetat econòmica hem d’aprofitar-nos de les gangues dels comerços i no perdre l’estil! Us deixo algun consell útil per gaudir de les rebaixes i sortir-ne viu...aquí van! 1.Pensa en futur! Realment necessites això que tens a la mà? O anem més enllà, t’agrada de veritat o simplement és prou bonic i barat? Busca motius realistes a l’hora de comprar. 2.Si anem de cara al bon temps busca peces fresques que les botigues rescaten de temporades passades, tresors que podràs portar d’aquí molt poquet!, no compris jerseis ni abrics que no podràs lluir fins l’any que ve ja que abans que les hagis pogut treure de l’armari ja hauràs tornat a comprar...segur!

ECTOR

33

3.No compris mai els hits de temporada en rebaixes! Si estan rebaixats vol dir que ja ha passat el seu moment de glòria i que una nova moda està en camí. Avança’t i compra els bàsics eterns que et serviran per fer els millors looks sempre al millor preu i dónali l’acabat final amb els complements estrella de la present campanya. 4.La més important! No caiguis mai en l’error de mirar a fora de la secció rebaixada... Les marques són molt astutes i ens barregen les muntanyes de roba d’oferta amb els temptadors aparadors de nova temporada. Creieu-me, sé que és difícil, però si resistiu, la recompensa serà una mica més de pressupost de cara a la campanya de tardor!

VINS JORDI SEGARRA

ALBA MINGUELLA

MODA

EL SELECTOR

Manual de rebaixes

La Vella Caravana Lo Terrós

Catalunya ha viscut un boom de cerveseries artesanes, passant de quatre fa cinc anys a les quasi cent que hi ha avui dia, però La Vella Caravana és la única que fins ara elabora cervesa a la província: a Menàrguens. La cervesa artesana té els mateixos ingredients que les industrials: aigua, malta, llúpol i llevats; la diferència està en les proporcions, el tractament de la matèria prima i el procés d’elaboració. D’altra banda, les artesanes no tenen cap conservant no natural, donat que el llúpol fa aquesta funció, entre altres, ni cap additiu. Això fa que cada cervesa evolucioni en ampolla, i ens ofereixi sabors i aromes que difícilment podem trobar en les industrials del nostre país. La Vella Caravana va nàixer el 2012, de la mà del Mestre Cerveser Oscar Silva i la seva cunyada Carla, i el nom és un homenatge a una caravana de fusta del segle XIX que ells mateixos han restaurat, i que és tot un símbol de Farrera, al Pallars. Lo Terrós, aquesta adaptació personal d’una American Brown Ale (cerveses més aviat torrades i tirant a fosques, amb bona amargor i un generós sabor a llúpol) elaborada amb un 15% de gra ecològic provinent de Tarroja de Segarra, en un inici ens sorprèn en boca el gust a pega dolça, tot seguit d’uns sabors a cafè, xocolata i sèsam torrat, que no et deixen indiferent el paladar. Els aromes complexos de torrats i l’amargor persistent ofereixen un maridatge quasi impossible: les carxofes, sent també molt recomanable casar-la amb espàrrecs. Tot i que amb una bona xocolata amarga no té desperdici!


EL REPORTATGE / ELS PASTORETS

Fotografies Arxiu Serra i Jaume Solé 34


EL REPORTATGE / 100 ANYS DE FUTBOL

100 ANYS DE FUTBOL A TÀRREGA Text Natàlia Lloreta / Lluís Agea Fotografies cedides per la Comissió del centenari La Comissió dels 100 anys de futbol a Tàrrega –composada per directius, jugadors i simpatitzants de tots aquests anys, a més de l’actual directiva de la Unió Esportiva Tàrrega– està enllestint una història gràfica que documenta amb més de 500 fotografies i diversos arxius l’impacte d’aquest esport al llarg d’aquest segle. Tot i que sembli impossible, el futbol no ha existit sempre. De fet, la seva història és relativament curta si tenim en compte que els primers partits documentats a Catalunya – jugats per treballadors d’una colònia d’anglesos a la zona del Llobregat – són de l’últim lustre del s. XIX i el primer club català –el Palamós Futbol Club– es funda l’any 1898. A Tàrrega, la història comença l’any 1912 amb el Club Deportiu Tàrrega Futbol Club. Al llarg d’aquests més de 100 anys, incomptables persones han contribuit a texir una història necessàriament vinculada a la ciutat, condicionant l’urbanisme de la zona esportiva i enriquint la tradició esportiva local. Mentre es prepara una presentació pública del llibre, LoNDARÍ us n’ofereix un breu tast.

Foto 1. Temporada 1914-15. El Club Deportiu Tàrrega Futbol Club és el primer equip de futbol de la ciutat. El funden l’any 1912 els senyors Antoni Secanell i Francesc Mateu amb la col.laboració d’un grup d’apassionats del futbol. El CD Tàrrega FC comença a jugar oficialment durant la temporada 1914-15 al campionat provincial de Lleida. L’any 1917 s’afilia a la Federació Catalana de Futbol, sent un dels primers equip de la província de Lleida a fer-ho. En aquella època els seus adversaris esportius eren els equips de les comarques de Ponent, tant de Lleida capital com de les principals poblacions de la plana urgellenca. Es proclama campió del torneig durant tres temporades consecutives, del 1920 al 1923. A la foto, plantilla de la temporada 1914-15. Els jugadors del Tàrrega FC eren (drets, i d’esquerra a dreta): Cañellas, Llopis, Puig, Fàbregas i Segura. Asseguts, i d’esquerra a dreta: Balcells, Solé, Castells, Santamaria II, Tort i Güell.

Foto 2. Temporada actual.

35

A dalt: Albert Ribera (porter), Oriol Casellas, Dennis Fonoll, Nuno Carvalho, Didac Florensa, Oscar Biela, Gerard Domingo “Domi”, Juan Marín, Jordi Jofre i Joel Mur (porter). Al mig: Andreu Esquerda (delegat), Ramon Albets (vicepresident), Joan Amorós (president), Edu March (entrenador), Joan Gonzàlez (preparador físic), Ferran Cepero (fisioterapeuta) i Lluís Rey (utiller). A baix: Pere Recasens, Alberto Bañuelos, Robert Palau, David Vendrell, David Pacheco, Rafa Delgado, Marc Grau, Juan de Miguel “Juade”, Jordi Esteve i Samuel López. Cal destacar que Edu March porta com a entrenador de la Unió Esportiva Tàrrega 7 temporades.


EL REPORTATGE / 100 ANYS DE FUTBOL

Fotografia Arxiu Serra

Foto 3. 29 de març de 1923: Final del Campionat provincial entre el Club Deportiu Tàrrega Futbol Club i el Juventut Republicana de Lleida, amb el resultat de 3 a 0 a favor del Tàrrega. “Felicitem-nos del triomf i sigui retut homenatge als braus jugadors que en èpica lluita han portat la nostra ciutat a la victòria”, deia la revista de l’època Vida Nova. En la redacció de la crònica del partit, el periodista se serveix de paraules angleses per descriure les jugades, fet que revel·la una incipient tradició futbolística a Catalunya. Paraules com shoot, kick, backs, free-kick, goalkeeper, fault, out, off-side hi apareixen escrites (i a voltes mal escrites) en cursiva. Algunes d’aquesta paraules s’han catalanitzat i altres es fan servir encara en l’argot esportiu.

El camp situat a la Carretera d’Agramunt, al barri del Cor de Maria, va ser el primer camp de futbol de Tàrrega i s’hi jugà des de l’any 1914 al 1928. Fixeu-vos en el vestuari de l’arbitre –amb americana reglamentària i pantaló llarg¬– i el nombrós públic assistent al partit, que va ser de més de 3.500 persones.

Foto 4. Cartell anunciador de la visita del F.C. Barcelona a la ciutat de Tàrrega.

36

Durant aquests anys era habitual que visitessin el Camp del Tàrrega equips de 1a i 2a Divisió, doncs feien estada a la capital de l’Urgell, abans o després de jugar contra el FC Barcelona. En aquest cas va ser el mateix FC Barcelona qui va jugar contra el Tàrrega Sport Club, al seu camp, situat a la Raval del Carme i el resultat del partit va ser Tàrrega 1 – Barcelona 2.


EL REPORTATGE / 100 ANYS DE FUTBOL

Foto 5. 14 de setembre de 1948. Partit entre el Club de Futbol Tàrrega i el Real Madrid (1-2) Mas va ser el jugador que va marcar el gol del Tàrrega, gairebé en l’últim minut. Tal i com s’observa a la imatge, l’expectació va ser enorme i es considera el partit que més públic ha aplegat al Camp de La Plana en tota la seva història. Tot just feia 2 anys que s’havia inaugurat. Va ser el 8 de setembre de 1946, amb un partit contra el F.C. Barcelona. L’endemà, el dia 9, es va jugar contra al Real Sociedad de San Sebastián.

La construcció del camp de futbol La Plana defineix la zona esportiva de Tàrrega en aquesta part de la ciutat. Anys més tard s’hi construirien el Pavelló Municipal, la Piscina Coberta, el Camp de Futbol Annex del Tàrrega i les noves piscines. Foto 6. Temporada 1970-71. A dalt: Jiménez (porter), Solanes, Capdevila, Navarro, Carballo, López, Recasens (porter), Carbajosa (entrenador). A baix: Domingo, Rios, Garcia Mora, Saavedra i Bertran.

37

Fotografies 5 i 6: Calafell


Fotografia: Jes煤s Vilamaj贸

EL REPORTATGE

38


EL REPORTATGE

Foto 7. 9 abril de 1972. La nova tribuna del Camp de La Plana, plena de gom a gom, el dia de la seva inauguració, en un partit jugat contra l’Horta amb el resultat de 4 a 0 a favor del Tàrrega.

39

La temporada 1971-72 la Unión Deportiva Tàrrega -amb Andreu Esquerda com a entrenador– puja a la categoria Regional Preferent després d’una victòria sobre l’Amposta.


EL REPORTATGE / 100 ANYS DE FUTBOL

Fotos. Jaume Grau

Foto 8. Temporada 1986-87

A dalt: Carballo (2n entrenador), Martínez, Boldú, Melero, Sánz, Fabio (president), Curia (entrenador), Solé Mo, Rius, Sala i Capdevila (2n entrenador). Al mig: Fernandez, Tàsies, Valverde, Navarro (porter, Gené (porter), Llanes i Olaya. A baix: Grau (porter), Albareda, Estiarte, Guti, Marcial, Porta i M. Olivé (massatgista).

Al final de la temporada, el 17 de juny de 1987, es va inaugurar el nou enllumenat del Camp La Plana amb un partit contra un combinat del FC Barcelona amb noms com Covelo (porter), Alexanco, Mark Hughes, Pedraza, Clos, Rojo, Naym i Salva, entre altres. Quatre anys abans, durant la temporada 1982-83 la Unión Deportiva Tàrrega catalanitza el seu nom i passa a dir-se Unió Esportiva Tàrrega, nom actual de l’entitat.

Foto 9. Temporada 1995-96. La UE Tàrrega es proclama campiona de la tercera divisió. A dalt: David (porter), Amadeu, Hernández, Emili, Riera, Viladegut, Capdevila, Bernat i Gimeno (porter). Al mig: Viles (delegat), Badia, Linde, Tàcies (president), Viladegut (entrenador), Cruz (preparador físic), Sala i Moragues. A baix: Rey (massatgista), Goyo, Quini, Carballo, Raich, Figueras, Balagueró i Palenzuela (utiller).

El 9 d’agost de 1995 l’equip havia renunciat a l’ascens a 2a Divisió B per motius econòmics. Joan Capdevila Méndez és el targarí més cèlebre. Va fitxar pel RCD Espanyol, va passar a l’Atlético de Madrid, al Deportivo de la Coruña i al Vila-Real. És jugador de la selecció espanyola,

que ha estat Medalla de Plata Sydney 2000, Campió de l’Eurocopa Àustria-Suïssa 2008 i Campió del Món SudÀfrica 2010. El juliol de 2011 els dos camps de futbol de la zona esportiva de Tàrrega passen a designar-se oficialment Camps de futbol Joan Capdevila. 40


Fotografia: Rafa Ariño. Arxiu Nova Tàrrega

EL REPORTATGE / 100 ANYS DE FUTBOL

Foto 10. 12 de maig de 1996: Celebració a la Plaça Major del títol de campió de la 3a. Divisió.

41

En plena Festa Major, el futbol targarí va gaudir com mai de l’èxit de l’equip local. L’eufòria d’afeccionats, jugadors i directius va envaïr els carrers i places. Va ser una jornada històrica que tingué els moments més transcendentals amb l’ofrena a la Mare de Déu de l’Alba, la recepció a l’Ajuntament i la sortida al balcó. Tant l’alcalde, Frederic Gené, com el president del club, Antoni Tàcies, van prometre que renovarien la gespa. L’any 2001 es posa gespa artificial al camp La Plana.

Racó Urgellenc va ser un grup de joves animadors que va néixer amb l’ascens a primera divisió del Lleida, la temporada 199394. Amb el temps, es van quedar a Tàrrega per donar suport a l’equip local. Animaven els partits amb un bombo i entonaven cants com: “Som el racó, som l’afició, de les que hi ha és la millor! Recolzarem el nostre equip en cada encontre i en cada partit!” o també “Perquè tothom ja sap que a la nostra ciutat hi ha el millor equip del principat!”

El llibre de la història gràfica del futbol a Tàrrega es presentarà properament.


“L’Àfrica m’ha aportat una visió molt diferent de les coses”

L’ENTREVISTA / M.GLÒRIA MARTÍ

M. GLÒRIA MARTÍ

42


L’ENTREVSITA / M. GLÒRIA MARTÍ

Entrevista: Natàlia Lloreta i Jesús Vilamajó Text: Natàlia Lloreta

Maria Glòria Martí (Tàrrega, 1940) pertany a la congregació religiosa Missioneres de Crist Jesús, present a diversos llocs del món. Va tenir molt clar que el seu destí era l’Àfrica i que, tractant-se d’un compromís amb Déu, no era cosa d’una temporada sinó de tota una vida. La seva motivació va ser el sentit del deute i va pensar que l’Àfrica seria un bon lloc per donar als qui no havien rebut tant com ella. Arriba a la República Democrática del Congo, anomenada llavors Zaire, l’any 1969. Feia tot just 9 anys que el país havia signat la independència amb Bèlgica i feia 4 anys que era governat per Mobutu Sese Seko. La dictadura de Mobutu va permetre que les empreses occidentals controlessin el comerç de les valuoses matèries primeres del país durant unes quantes dècades.

43

M. Glòria Martí a l’entrada del Centre Penitenciari i de Reeducació de Kinshasa (Congo) Fotografia cedida per M. Glòria Martí. Any 2004.


Vostè com va fer aquesta adaptació? Vaig estar 4 anys a l’interior, a Panzi, un poble de 2000 habitants a la regió del riu Kwango, que marca la frontera amb Angola. Treballava en un hospital i vivia enmig de tribus bantu: els bayaka, els baholo, els balunda... tribus diferentíssimes entre elles, però amb una convivència cordial. Els primers anys em van servir moltíssim, vaig fer una gran adaptació.

L’ENTREVISTA / M. GLÒRIA MARTÍ

Acabada d’ arribada al Congo, com es comença de zero en un país desconegut amb trets culturals tan diferents dels d’aquí? La primera cosa és acceptar que som diferents. Un obstacle per entendre’ns amb les persones d’altres cultures és creure que pensen i reaccionen igual que nosaltres. I no és així. Fa falta una etapa d’adaptació, conèixer el país, la gent, la manera com pensen, la manera com parlen...

Per on es comença? Amb tantes diferències culturals, per on es comença la immersió? Aprenent la llengua, és bàsic. Abans de marxar ja havia estudiat francès, però a la zones rurals i, de fet a la capital Kinshasa també, la gent parla llengües bantu. Jo n’he estudiat tres, el lingala, que és la llengua majoritària a Kinshasa, on visc de fa anys, el kikongo que és una llengua vehicular per diverses tribus i el kiaka, que és una llengua molt minoritària. Com s’ho ha fet per aprendre llengües tan minoritàries? Per aprendre el kiaka, aprofitava les nits de lluna plena quan les senyores es posaven a la vora del foc amb els nens i explicaven contes. Jo les enregistrava amb un magnetòfon i l’endemà al matí em posava a desxifrar què volia dir tot allò. Comptava amb l’ajuda dels nens i nenes i jo els preguntava: “això què vol dir?” i ells em responien i ens enteníem... És un procés conjunt i complementari d’aprendre la llengua i entendre la cultura, la manera de ser, la manera de fer... És molt important saber la llengua i el conceptes de la llengua per comprendre la mentalitat de la gent. La manera com s’expressa una cultura ajuda molt a entendre-la. A les llengües bantu hi ha moltes paraules que nosaltres tenim i ells no les tenen, i al revés. Tot això t’explica com és la cultura. És l’objecte d’estudi de la sociolingüística, la relació entre la societat i el llenguatge. Ens en pots explicar alguna particularitat? Recordo que una vegada traduïem l’evangeli de Sant Joan que diu: i coneixereu la veritat i la veritat us farà lliures. Doncs no trobavem la manera com traduir la paraula lliures. I ho vam haver d’arreglar dient: ...i la veritat farà que no sigueu esclaus. O una altre exemple relacionat amb el sentit del temps: la paraula ara. Nosaltres en diem ara, que segurament està relacionat amb hora. A França es diu maintenant, main-tenant: el que tens a la mà. A l’Àfrica, ara significa el temps que hem estat 44


L’ENTREVISTA / M. GLÒRIA MARTÍ

junts. Per als africans el temps és viscut per la manera d’estar presents: sigui amb un mateix, sigui en presència d’un altre... però no té utilitat. És una concepció molt diferent a la nostra… Els europeus comprenem els temps com a acció: coses a fer, llocs on anar, per això el comptem i el mesurem amb el rellotge i diem frases com guanyar o perdre temps... Els africans, no. Per exemple, van a visitar algú i s’hi estan 2 hores, potser sense dir res, i no cal patir per donar-los conversa perquè estan junts, en companyia. No hi ha cap llengua africana amb el verb tenir, s’ha de traduir sempre per estar amb: estic amb la malatia, estic amb el cotxe… Quan a principis dels 90 els EUA van deixar de donar suport a Mobutu el país va entrar en una profunda crisi, amb molta inestabilitat política i constants pillatges i revoltes. Ha tingut por? I tant! Moltes vegades he tingut por. Però la gent també ens respecta molt. Durant el pillatge de l’any 93, vaig creuar tot Kinshasa amb el cotxe... els carrers estaven plens de gent, i a mi, no sé com, em van deixar passar. Quan vaig arribar a casa em tremolaven les cames... I ara, l’any 2006, hi va haver un nou enfrontament, jo estava a la presó i em van trucar: “Maria Glòria no vinguis a casa que és molt perillós!” Hi havia guerra pels carrers… Va ser del 20 al 22 d’agost de 2006, després de les primeres eleccions multipartidistes i lliures des de la independència del Congo. Un enfrontament entre els partidaris de Joseph Kabila –actual president- i els de JeanPierra Bemba va acabar amb 16 morts pels carrers de Kinshasa. …Vaig sortir de la presó i veia una quantitat de gent espantosa i em deien Mundele! Mundele! No passi! -Mundele és la manera com es refereixen als blancs - i em deien que no passés que em cremarien. Jo anava amb el cotxe i només veia que sang i foc. I veia passar els partidaris de Kabila amb una banda blanca... un ambient molt bèl·lic... Va durar 3 dies. En què consisteix la teva rutina al Congo avui? Des de fa uns anys treballo a la presó de Makala, a la capital Kinshasa, amb 5 religioses més. És una presó que van construir els belgues a l’època colonial per 1500 presos i avui n’hi ha 5.600! Estan molt amuntegats i hi ha perill de sida i de malalties de tot tipus… Nosaltres hi tenim una biblioteca, som de l’equip de la Creu Roja Internacional i, sobretot, la nostra missió és fer un seguiment de dossiers endarrerits dels presos.

45

Feu una feina administrativa de control d’expedients? Sí, perquè molts presos estan dins sense saber si la seva condemna ha caducat o no i molts podrien estar fora…! Nosaltres vam pensar que podríem ser útils així i


L’ENTREVISTA / M. GLÒRIA MARTÍ

Lluís Trepat amb la seva esposa Núria al jardí de casa seva / Foto. JV

46


L’ENTREVISTA / M. GLÒRIA MARTÍ

vam proposar-nos per fer aquesta feina. Tant magistrats com jutges ens van acollir molt bé i ens van encoratjar a fer-ho. Anem als pavellons de la presó i convoquem la gent. Ve sempre una gentada…! Allà els preguntem la data d’ingrés i el lloc de detenció i així podem localitzar el seu expedient i fer-ne un seguiment pels 10 tribunals de Kinshasa, fins que surten de la presó. Però aquesta és una feina que pertocaria a l’adminitració pública, no? L’administració al Congo està col·lapsada. Els funcionaris són bellíssimes persones, la majoria són gent gran, estan molt ben formats i ho fan molt bé, però tenen unes condicions de feina pèssimes. Llavors sempre passen al davant les persones que paguen, i les qui no paguen, doncs ningú ho vetlla… Funciona així? Sí, a tot arreu. I jo els entenc… Cobren poquíssim, els funcionaris s’han de portar ells els bolígrafs de casa...! I és clar, fan pagar per tot! A l’hospital també, has de pagar pel guix, per la xeringa de les analítiques; a la universitat has de comprar els apunts... i si no els compres, no aproves... O per exemple, a primer de medicina de la universitat hi ha 1500 alumnes inscrits... N’hi ha que hi van a les 4 de la matinada a buscar lloc i després se’l venen...! És un desastre. És molt pobre i no hi ha feina... I a què es deu aquest col·lapse del Congo? Quin és el problema estructural? L’arrel d’aquest subdesenvolupament és una desarticulació de la societat que, entre moltes altres causes, és deguda a una agressió que ve des de l’exterior. Abans de la presència occidental, la societat tradicional africana era harmònica i coherent: els canvis tecnològics eren molt lents, però tenien l’economia ben integrada a la vida social, veien l’educació com a una preparació a la totalitat de la vida social, a la guerra, al treball, a la vida en família... es feia educació per a nois i noies en camps d’iniciació... Les societat estaven ben organitzades i tenien la seva cohesió. Anaven al seu ritme i a la seva manera. I de sobte arriba algú de fora i diu: “Ep! ara heu de plantar cacauets”. O, com en el cas d’Algèria, que és molt il·lustratiu, els diuen: “Poseu-vos a plantar vinya!, Però si aquí ningú beu vi?, però a França ens agrada...” O el que és pitjor, els diuen: “Aquí, pel vostre bé, hi heu de fer un pou!” I fer un pou vol dir atacar la terra, o potser atacar un déu… I els desfàs tot l’esquema, tota la cohesió. O sigui que en nom del desenvolupament s’ha contribuït a subdesenvolupar? Jo abans pensava que per combatre el subdesenvolupament, la qüestió era transferir des d’Europa capital, tecnologia, experts, recursos... així podran desenvolupar el que els faci falta i després ja està, el país ja rutllarà. Però això no és així. El desenvolupament és la reestructuració de la societat per ella mateixa des del seu interior, per un objectiu que s’ha fixat ella mateixa.

47

És aquesta vella idea paternalista del primer món de veure els països africans com a incapaços de desenvolupar-se per si sols,


Des d’Europa es va ordenar l’Àfrica pensant en allò que convenia a Europa… Per exemple, l’educació, el tipus d’escola que es va organitzar al Congo era inspirada en el model belga, pensat per gent burgesa d’una societat industrial. I posar aquest model en un lloc amb una organització social a base de tribus doncs no pot funcionar. Ha de ser un model que detecti les pròpies mancances: escoles d’agricultura, d’oficis, que els belgues també en van fer, però van donar massa importància a un tipus educació que no quallava amb la societat. I després tots tenien la dèria d’aconseguir un títol i anar a la universitat! I quan arribaven a casa després de la universitat, els pares tractaven els seus fills com a déus i no els deixaven fer res. Els deien: “No, això no ho toquis! No, això no ho facis...” i això no funciona en aquest país, no serveix per viure.

L’ENTREVISTA / M. GLÒRIA MARTÍ

com a immersos en un retard que només pot arreglar-se des de fora. I des de fora han vingut més problemes que solucions. Quan mires el mapa de les vies de comunicació de l’Àfrica t’adones que no estan al servei d’un mercat interior sinó que van dirigides al ports, cap a l’exterior. O a nivell polític, la repartició que es va fer a la Conferència de Berlín (1885) no es fa en funció d’uns pobles que s’haurien pogut organitzar en entitats nacionals sinó a partir de decisions polítiques exteriors. El resultat són uns estats amb conflictes i guerres, fets amb línies rectes i tribus partides pel mig! Què és això? És una barbaritat.

M. Glòria Martí a casa de la seva germana Lleida, desembre de 2012 Fotografia: Jesús Vilamajó

Vostè viu en una comunitat de religioses. El Congo és majoritàriament cristià i hi ha una Conferència Episcopal Congolesa. Com es viu la religió allà? Sí, són majoritàriament cristians però hi ha molt sincretisme, hi ha molta barreja de religió, ritus ancestrals, animisme, sectes… Hi ha 2000 sectes diferents… La gent hi creu molt en això…! És que el sentit de la vida també és diferent al Congo, allà la vida és una força que anima els éssers i les coses, és l’energia còsmica que els habita. Tots els éssers pertanyen a una força que els manté vius i per tant són solidaris amb aquesta força. 48


L’ENTREVISTA / M. GLÒRIA MARTÍ

I aquesta manera de percebre la vida també condiciona la manera com es viu la religió? Aquesta força vital genera la paradoxa de l’animisme, que anima les coses i cosifica l’ànima. I hi ha els trances, els encanteris, les litúrgies, hi ha curacions, hi ha miracles… i això atreu molt la gent. I ara hi ha cadenes de televisió que fan sessions de predicadors i tenen molt èxit! Hi ha fins i tot algunes sectes que no són gaire de fiar i es queden les joies de la gent, els diners... jo com que volto pels jutjats en veig de tots colors...! La gent per què hi va, a les sectes? La gent és molt crèdula i necessita que se l’escolti...s’ho creuen tot. Potser sí que les sectes fan una funció d’acostament... I van al seu culte i demanen coses…

I què demanen? Les noies demanen poder trobar un marit, allà on sigui. Ara bé, el que més demanen és anar a Europa. Allà en diuen voyager! Tenen Europa molt idealitzada? Ui! Moltíssim! Abans no tant però ara la televisió ensenya unes coses que els flipen! La gent vol viure bé, és normal. I jo els dic: no marxeu que no us trobareu el que penseu! Però això no ho poden ni sentir! Ells estan emmirallats amb la visió idealitzada. I per acabar, alguna cosa del Congo que sigui millor que aquí? I tant! La relació de les persones com a valor primer. I l’optimisme; allà no hi ha res que sigui dramàtic, de tot te’n pots sortir, no hi ha res absolut. És un esperit molt més positiu. A la presó també ho noto. I una altra cosa que he vist és que es pot viure bé amb moltes menys coses. Aquí ens hem acostumat a viure amb massa. Algunes dones presoneres al pavelló de Dones de la Presó Makala

49

Un grup de presos que fan mobles alTaller de fusteria de la presó amb la Bernadette, religiosa de l’Equip


GENT CAPAÇ / ASSOCIACIÓ ALBA

RAQUEL GRANADOS

Foto: Anna Homs

“La meva família depèn del que jo guanyo”

La Raquel té 22 anys i és d’aquelles persones que es desperta amb ganes de xerrar de bon matí. És per tant, una noia alegre i vital, tot i que reconeix que també és força ploramiques. “Els comiats m’emocionen i sempre acabo plorant”. De plorar se’n va fer un tip quan anava a l’institut, se’n reien de la seva coixesa i dels alts i baixos emocionals. Quines qualitats bones creus que tens? Puc treballar! Que ho dubtaves? He tingut èpoques en què sí. Quan anava a l’institut els nens em deien que no faria res a la vida i m’insultaven. Em feien sentir molt malament. Arribava cada dia a casa plorant i suplicant a la meva mare que no m’hi fes anar. I què va passar? Un dia vaig arribar a casa i els pares em van dir si volia provar una altra cosa. I vam anar a visitar l’Escola Alba que hi ha a prop de Sant Eloi. Aquell dia ja m’hi volia quedar! Vas notar molt de canvi? Moltíssim! Allà la gent s’ajuda molt. S’adapten les classes al ritme i necessitats de cada alumne. Hi vaig fer amics i els professors em van recolzar molt. Però als 21 anys vaig haver de marxar, perquè ja no podia seguir a l’escola. Em va fer molta pena, vaig plorar molt, molt.

Plorar? No m’ho crec... (Riu) Deixar l’escola era com assumir que m’havia fet gran i que havia de començar a fer la meva vida i treballar. Però això també era emocionant, no? Sí, però a l’escola em sentia segura. Després vaig anar al Centre Ocupacional de l’Espígol a Cervera i allà vaig començar a fer pràctiques i a preparar me per a trobar una feina. I quina era la feina dels teus somnis? Fregar i netejar. A mi dóna’m una escombra, una fregona i un drap i jo ja sóc feliç! Saps que no és massa habitual això que dius? Sí, ja ho sé, però tinc aquesta afició. No m’agrada tenir les coses brutes, a 50


GENT CAPAÇ / ASSOCIACIÓ ALBA

casa ho tinc tot impecable. Però ara no et pensis que sóc una obsessiva de la neteja! No, eh? Simplement m’agrada netejar.

meu i li vaig dir “carinyo passa’m les estisores”. Em vaig girar i era el cuiner, el Xavi. Ens vam fer un fart de riure tots plegats! La veritat és que gairebé no parlem, anem molt enfeinats.

Doncs quina sort! I vas trobar la Tens plans de futur? feina? De moment vull treballar i conservar la feina que tinc. Sort Sí, vaig començar a treballar al servei en tinc, perquè el pare i la mare s’han quedat sense feina i de neteja de l’associació. Em va tocar ara la meva família depèn del sou que jo guanyo. anar a netejar a una escola de Cervera Per una banda també t’ha de fer sentir orgullosa poder amb una altra noia de 5 a 10 de la nit. ajudar, no? Havíem de fer totes Sí, estic contenta. Sempre quan marxo de les aules i passadissos casa li dic: Mare, me’n vaig a treballar per i calia anar ràpid, però Em calia trobar guanyar un sou per anar-nos-en de creuer! jo amb la cama no (riu). Però també em fa cosa, sé que ho estan una feina més podia, no podia. Era passant malament. adaptada a les esgotador. meves capacitats. És clar ... I ho vas deixar? En d’altres circumstàncies arribaria a casa i Sí, recordo que el meu diria: Mira mama he cobrat la nòmina! Però últim dia a la feina em en comptes d’això, com que la mare és la que vaig sentir molt malament, perquè controla els comptes, sempre li pregunto en plural: Mare tenia la sensació que havia fracassat, que hem cobrat? Com que els diners són per a tots... que m’havien fet fora, que no em volien. Però després vaig entendre que I algun repte de cara a aquest any? simplement em calia trobar una feina M’agradaria poder caminar per mi mateixa, més lliurement. més adaptada a les meves capacitats. Què vols dir? I aleshores vas trobar la feina. Què Per la cama...A la feina i pel taller vaig caminant jo sola, fas ara a la cuina central de l’Alba? però pel carrer em fa por i necessito tenir sempre algú al Sí, i és ideal per a mi! Netejo plats, meu costat on poder-me agafar. Ara m’esforço i em deixo safates i tot el que faci falta. Vaig estar del braç o de la mà i intento anar jo sola i anar superant els molt contenta de començar a treballar obstacles que em trobo pel camí. al Taller Alba. Allà hi tinc els amics i el “nòvio” que també treballa a la Com la vida mateixa. cuina. Exacte. Em falta guanyar confiança, però ho estic aconseguint. I això de treballar amb el “nòvio” què tal? Associació Alba Un dia em vaig confondre i pensava que hi havia el Miquel Àngel a darrere

RÀDIO TÀRREGA

Nous temps, nous objectius 92’3FM www.radiotarrega.cat Canal de vídeo Youtube Facebook Twitter

51

VIU EL DIA, VIU EL TERRITORI A RÀDIO TÀRREGA


Tal i com vam informar en el primer número, Cartaes col·laborarà amb Londarí donant-vos consells basantnos en les “3 R”: Reduir, Reutilitzar i Reciclar. Com a empresa dedicada a la bona gestió dels residus, per aconseguir un menor impacte ambiental, hem cregut necessari fer-nos ressò de la campanya “On vas envàs”. Molts de vosaltres heu pogut llegir en diferents xarxes socials que el vertader motiu de la campanya no és ambiental, ni de conscienciació de la població per a la prevenció de residus i el consum responsable, sinó que l’objectiu radica a intentar reduir la quantitat de residus impropis (que generen un cost per als envasadors). “Si no ets envàs pregunta on vas”, això vindria a dir, si no ets envàs tens un cost per a l’envasador, per tant llença-ho al contenidor de rebuig o en un altre lloc serà un cost per a les

ESPAI CARTAES

ENCARA QUE SIGUIS DE PLÀSTIC... ON VAS? administracions, i per tant, per a tots els ciutadans. Ara bé, aquesta informació que s’ha escampat per les xarxes socials com la pólvora i que tant ens ha ofès, tot i que cal tenir-la en compte, també cal que els ciutadans sapiguem que de tots els envasos que es generen a Catalunya, només un 27% va al contenidor groc, i on van la resta d’envasos? Us facilitem les dades, a tall d’exemple, d’una població de la Costa catalana de l’any 2011. Del total dels envasos recollits: un 27% va ser dipositat al contenidor d’envasos, un 27% a la via pública, un 13% a la platja i un 33% va anar a rebuig. Cal, doncs, que tots ens responsabilitzem de les nostres accions i que ja siguin envasos, vidres, muranos... cal RECICLAR! I penseu que sempre us quedarà la Deixalleria de Tàrrega on hi podeu portar qualsevol residu, que serà ben gestionat! I ja per acabar, una solució seria implantar el Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn: Sistema que incentiva la devolució de determinats envasos a través d’un import (dipòsit) associat a l’envàs en el moment de la venda i que es recupera en retornar l’envàs buit en correcte estat (tant en envasos d’un sol ús com en envasos reutilitzables) i que ja s’està duent a terme en diferents països de la Unió Europea. D’aquest SDDR (Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn d’envasos) en parlarem en el següent número de Londarí, no us ho perdeu!!

Si teniu dubtes podeu fer-nos les vostres consultes a: info@cartaestarrega.com Els podreu trobar al carrer Mestre Martí, 19 (CÀRITAS) Dimarts i dijous de 10 a 13 h i de 17 a 19 h. I els dissabtes de 10 a 13 h.

Av. Catalunya, 23 / 25300 Tàrrega (Lleida) / Tel. 973 500 622 / Fax. 973 500 561 ortizsecanell@infonegocio.com

52


53 PUBLICITAT


Un reportatge de l’Associació Agrat Fotografies de Jesús Vilamajó

AGRAT / GENT JOVE PA TOU?

JAUME RIBALTA

“Des que tinc memòria faig coses relacionades amb les arts plàstiques”. Així és com Jaume Ribalta, un jove i prometedor pintor targarí, comença l’entrevista. Des que va tenir força per aguantar un pinzell no ha parat de pintar però va ser als 8 anys quan va entrar de manera més profunda en el món de l’art i ho va fer al taller del Jordi Colilles. Allà ha anat adquirint una sèrie de recursos que li han donat moltes sortides a nivell artístic. Ara està ampliant la seva formació a l’Escola Massana de Barcelona, on cursa segon d’Arts i disseny. 54


AGRAT/ GENT JOVE PA TOU?

Als 20 anys ja té molt clar que una part molt gran de la seva vida és la pintura i espera poders’hi dedicar tota la vida.

Defineix la seva obra com quelcom personal. “No intento res, la meva pintura explica coses del meu jo interior, però quan pinto no en sóc conscient; deixo anar la mà, que flueixi, i una vegada acabat el quadre, descobreixo que el meu jo interior diu coses de mi que reconec”. La seva pintura és com el seu dietari personal, però és conscient que tothom l’ha de poder saber interpretar. “Si la gent s’identifica una mica amb la meva obra o, si més no, li agrada, ja estic satisfet”.

55

Quan li preguntem com creu que la crisi està afectant el món de l’art ho té clar: “Les persones que compraven art abans de la crisi són les mateixes que el compren ara”. Segons ell, la crisi no afecta l’art sinó els nous artistes, els quals tenen més dificultats per consagrar-se. “La gent aposta per valors segurs com un Picasso o un Barceló i costa més que dipositin la seva confiança en obres de nous artistes”. A banda d’això, creu que l’art actual cada vegada es distancia més de la societat, ja no es busca un rerefons en les obres i tot es veu de manera més conceptual, aquest doncs, podria ser un motiu pel qual cada vegada menys gent s’interessa per l’art. Amb relació a l’Escola d’Arts i Oficis de Tàrrega, opina que és una gran sort disposar d’un espai on es poden treballar molts vessants de l’art, però creu que se’n podria treure més profit. “És important que la gent que hi treballa se senti realitzada fent la seva feina, és evident que no és una escola de renom com les de Barcelona, però és una escola on tothom que ho desitgi hi pot desenvolupar la seva faceta artística i creativa i amb això un ja hauria d’estar content”. Quan pensa en el futur, li agradaria guanyar-se la vida pintant, sentint-se complet com a persona, però sense la fama que tenen artistes com Tàpies o Miró. Aconsella als joves artistes que comencen que “facin el que facin, siguin autocrítics i facin les coses que els agraden, perquè només així s’aconsegueix ser feliç i sentir-se autorealitzat”. Intel·ligència, talent, cultura i passió són algunes de les actituds que té aquest jove targarí, del qual, estem segurs, que molt aviat aconseguirà fer-se un nom en el món de l’art.


Al Facebook de l’Agrat hem obert una enquesta amb les següents preguntes relacionades amb l’art. Han respost 74 persones. En quina mesura freqüentes els museus i exposicions de Tàrrega? A cada nova exposició (1%)

L’ENQUESTA DE L’AGRAT

ENQUESTA SOCIAL! Depèn de si m’interessa (68%) Mai (30%)

Has comprat mai una obra plàstica?

Per què adquiriries una peça artística? Que m’agradi (79%) Valor sentimental (13%) Altres (9%)

Opinions, tertúlia... Gerard Orobitg “Animo a tothom, grans i petits a entrar en un museu, a observar una escultura enmig d’una plaça, a arriscar-se i viure una instal•lació artística, a gaudir de l’arquitectura i les seves formes, a fotografiar els colors dels graffitis del carrer....Però sobretot animo la gent a donar suport als joves artistes que s’obren camí i que intenten donar noves visions i noves experiències a través de les seves creacions per tal que el nostre dia a dia deixi de ser tan rutinari i pessimista.” Marc Andreu “Crec que cal apostar per educar en els valors que es puguin transmetre a través de l’art. Arribar a trobar art en les coses que fas en el dia a dia és un bon remei per ser disciplinat i emocionalment actiu amb el que portes a terme. Per tant, podríem admetre que conduir bé és fer art? O és que l’art només apareix a través de disciplines artístiques com la pintura, el ballet o el teatre? Reflexionem-hi!”

Vanessa Serra “Ara però no puc comprar art, cal fer estalvi, llàstima, “malos tiempos para lírica” com deia el Sabina.” Marta Palou “Estic dins del món de l’art des de fa uns anys (personalment, estic més per la branca del disseny gràfic) i sempre he valorat molt els artistes desconeguts o els qui intenten entrar en aquest món, donant-los una empenta per donar-los a conèixer, anant a les seves exposicions, recomanant-los a la gent, etc.” Montse “No m’agraden les enquestes perquè sempre hi trobo peròs. Costa catalogar i definir com em sento en referència a l’art a través d’aquestes preguntes i de fet, ho trobo coherent, ja que l’art no es pot catalogar. Però enhorabona per la iniciativa! Llarga vida a l’art! Heura “Actualment una ratlla de color vermell sobre un fons blanc es considera art, jo ho considero una estafa i no tenir vergonya. En canvi, en aquest cas que parlem d’en Jaume Ribalta poso la ma al foc que arribarà lluny, si més no les seves obres mereixen ser reconegudes i es nota el talent i l’esforç que hi aporta.”

56

Anna Soques Berga “L’art és un aspecte important que actualment no

es valora com pròpiament li pertoca. En els temps que ens situem és complicada la seva bona supervivència, i de forma personal m’és complicat fer-la progressar. Animo a adquirir quadres del Jaume Ribalta, que són realment magnífics i únics, desitjo que algun dia canviïn els temps i poder realitzar aquest tipus d’adquisicions. Molt contenta que es faci aquesta entrevista, un gran pintor i un gran amic!”


57 PUBLICITAT


EL GAT DE L’ELOI / CÒMIC

58


ETNOBOTÀNICA. DE PERSONES I PLANTES 59

GINEBRÓ David Moreno Madrid Investigador etnobotànic

La ginebrera té fama de planta exorcista en la tradició nord-europea. Fumigant tota la llar amb les baies o amb la resina del tronc durant la nit de Walpurgis, s’expulsen les bruixes, els mals esperits i els dimonis. També se’n penja una branca a la porta de casa i al paller per aconseguir el mateix efecte, a més de ser un efectiu repel·lent contra les serps i els animals verinosos. El seu nom científic, Junniperus En l’àmbit religiós, cal destacar que, igual que el roser communis, té un origen enigmàtic silvestre i el romaní, ha sigut una planta molt vinculada i amb múltiples conjugacions. Les a la figura de la Verge Maria. A molts indrets de l’Aragó traduccions de l’epítet Juniperus s’utilitza la resina de ginebrera per fer un encens que podrien derivar-se de quatre paraules purifica l’aire del temple durant els ritus dedicats a la Mare llatines. Per una banda, associant de Déu. Al Tíbet també es fa servir aquest encens per a les junior -jove- i pueris -nen-, en cerimònies budistes. A l’antiga Sumèria i a Babilònia, es referència clara al fet que els fruits cremaven ginebrons en honor a les deesses i els déus. joves i verds del primer any comparteixen branca Al novembre de 1957 la Té moltes aplicacions amb els madurs i negres gastronòmiques, fonamentades del segon. L’altra opció Junta Britànica de Doctors sobretot en les seves propietats considera els vocables autoritzà i legalitzà l’ús d’activació digestiva i iumea -ramat- i parios mèdic de la ginebra, ja que, carminatives –evita els còlics i -donar a llum- lligant-ho les flatulències. És per això que amb l’antiga tradició de segons ells, “produeix una el plat més representatiu seria donar les baies de ginebró sensació de benestar” el famós xucrut alsacià, elaborat al bestiar per ajudartradicionalment amb ginebrons lo durant el part. Altres per contrarestar l’efecte de la col. autors, en canvi, estableixen vincles També resulta interessant per la seva aroma en marinats, amb l’expressió celta jenebrus, que vol escabetxos, estofats de carn -sobretot caça- i postres. dir rude o aspre, al·ludint a la forma Moltes ratafies inclouen també aquest apreciat fruit. punxant de les seves fulles. Però sense cap mena de dubte, el que ha donat fama L’oli de ginebró –que és la resina que mundial al ginebró és el fet que sigui la base per a la s’obté en esclafar els troncs de l’arbust– destil·lació de l’arxiconeguda ginebra. Malgrat el seu constitueix un dels remeis més prestigi, val a dir que la introducció d’aquesta beguda a reputats i populars de tota Catalunya. l’Anglaterra victoriana va causar estralls. Va augmentar Tradicionalment, l’han usat les seriosament l’alcoholisme –per primer cop, incloent-hi trementinaires i les ginebraires de la les dones– i es van generar tals problemes d’ordre públic Vall de la Vansa per guarir tot tipus que les autoritats de la època van fins i tot prohibir-lo de malalties, des dels cucs de ventre al temporalment. tifus, passant per la sinusitis o la neteja de ferides. A més a més, té importants Lligat a la fama que en aquests moments posseeix, resulta virtuts digestives, hepàtiques i renals. interessant remarcar que la invenció del combinat gin tònic té un origen medicinal, ja que aglutina la capacitat Al costumari dels pastors del Pirineu, digestiva de la juniperina i la quinina com a remei contra l’oli de ginebró és considerat un remei la malària. mític d’igual versatilitat. Mesclat amb pólvora i posant la barreja a l’interior d’una banya de vaca, es feia servir per guarir diverses malalties del ramat, especialment la ronya, però també les ferides, els traumatismes o s’usava com a remei ocular.


Restaurant La-La

c/ St. Roc, 17 baixos de Tàrrega Tel. 973 31 24 23 www.lalarestaurant.es

ELMA Màquina picadora elèctrica 600 w 102,95€

TENDÈNCIES TARGARINES

Coca de pasta de full amb bolet 5€

TENDÈ TARGA

Eduard Seguí Ferreteria

Pol. Industrial de Llevant c/ de la Noguera, 10 / Tàrrega Tel. 973 31 19 11 www.ferreteriaeduardsegui.com

Wok DARNA 28 cm ceràmica No es ratlla 44,95 € Eduard Seguí Ferreteria

Pol. Industrial de Llevant c/ de la Noguera, 10 / Tàrrega Tel. 973 31 19 11 http://www.ferreteriaeduardsegui.com

Bressol Model Aire 580 € Tedal Interiorisme

C/ Vall d’Aran, 1. Ctra. N-II, Km.509 Tàrrega Tel. 973 31 49 50 www.moblestedal.com

Butaca FRAJUMAR 658 € Tedal Interiorisme

C/ Vall d’Aran, 1. Ctra. N-II, Km.509 Tàrrega Tel. 973 31 49 50 www.moblestedal.com 60


TENDÈNCIES TARGARINES

Productes: COSMICS NEXT Eduard Seguí Fontaneria Plo. Industrial Lleivant c/ de la Noguera, 2 / Tàrrega Tel. 973 31 45 53 www.eduardsegui.com

ESCOMBRETA WC 53,20 € VAS 14,40 € SABONERA 14,50 DOSIFICADOR 32,90 €

ÈNCIES ARINES

Catifa Multiusos SISLEY 54,40€ Eduard Seguí Fontaneria Plo. Industrial Lleivant c/ de la Noguera, 2 / Tàrrega Tel. 973 31 45 53 www.eduardsegui.com

mercapati 1 de febrer

Plaça del Carme de 10 a 20 hores De 18 a 20h inflable infantil Sorteig de tres premis de 50 € entre tots els compradors Amb la col·laboració de:

61

Generalitat de Catalunya

hivern

Organitzat per:

disseny gràfic: Innova Gestió de Mitjans

2013


L’ESPAI LITERARI

COMIATS I RETROBAMENTS Textos de Sara Bailac Il·lustració de Jaume Ribalta

TORNADES Podria ser el tall de la màquina de tallar embotits si ho miréssim des de la perspectiva carnissera. Seria la guillotina de Maria Antonieta, segons les revolucionàries. Hi veurien el cop absurd d’una claqueta, les cinèfiles. Però les viatgeres hi veuen una porta d’aeroport, l’última que se’ls imposa abans de l’abraçada. La veuen i obliden de cop la pressa i sembla que pensin que tot plegat podrien haver aguantat un parell d’anys més abans de creuar-la. La llum, el soroll, les cares desconegudes, la temperatura de l’estació contrària a la roba que vesteixen les reben com un cop de puny. I els tres segons que passen enlluernades abans de veure-us a vosaltres –que heu vingut a recollir-les- són iguals que les tres notes de després de Sweet Caroline: el millor de la cançó.

ENCERCLADA Ones que vénen, mar que s’allunya, tot és ben prop, tot és lluny. Vicent Andrés Estellés Hi ha dies que em falta l’aire, em sobra l’aigua, em crema el verd, m’ofega la distància, em fa mal la llengua i tot i així segueixo sentint-me afortunada. No sé d’on m’ha sortit la feblesa, però benvinguda sigui. 62


L’ESPAI LITERARI

CLIMA DE SET Record et dius, amor, record o vetla, i distància estesa des dels braços, et dius clima de set, et dius silencia. Joan Fuster Aquesta hora en què ningú gosa alçar més la veu que les granotes del jardí botànic, no seré jo qui parli. De bon matí, les gotes d’aigua esfullaran les roses blanques que han après a fer olor. A cada llamborda, se’m trencarà una mica més la sabata humida. A l’hora del cafè, passaré distreta el dit pel pòsit del fons de la tassa. No seré jo qui parli de la set, qui es lamenti pel buit. Sola he d’anar-me’n. Sola he vingut.

VITAMINES QUE FUGEN Sóc aquella filla teva que diuen que va pel món empolsegada i sempre atenta als dos foradets on carregar les bateries d’aparells massa sofisticats per qui va d’aquí cap allà arrossegant una motxilla. Aquella de qui diuen que puja muntanyes i demana favors somrient i alçant el polze. Sóc aquella que es dispersa feliç i confiada de tenir-te com a àncora de la realitat, mare.

63

http://www.sarabailac.cat


PENSEM-HI

CHEERS La nostàlgia està mal vista. Els nostàlgics, aquells que reivindiquen allò-que-un-dia-va-ser són vistos per molta gent com a vells explicadors de batalletes. Avui, doncs, us relataré una batalleta: la d’una cafeteria que va ser lloc de trobada ciutadana, al centre de la vila, i que un dia va perdre l’ànima: l’Ateneu

racons que les colles d’abans s’havien autoassignat per tradició generacional; demanen recuperar la terrassa, on 3 generacions de la mateixa família es podien trobar en qualsevol moment, en perfecta cohabitació, tots atesos amb diligència i renecs per l’enyorat Aquesta batalla a favor de la recuperació de l’Ateneu de Santiveri. Tàrrega molts me l’han sentit. Passats uns anys descobreixo que no sóc l’únic que ho volia, en saber que el 2013 portarà El repte és gran quan el desig de la la reobertura de la cafeteria a mans d’un nou equip que ve gent és intens, però qui us parla confia amb voluntat de canvis. en els joves emprenedors que I com no podia passar de cap altra manera en aquesta ciutat ja han triomfat singular, tothom sabia que se’ls havia atorgat la concessió en places difíabans que ells. I com mana el targarinisme (paraula que cils (la de Sant hom inventa en aquests moments per anar definint en el Antoni, sense futur) tothom ja ha començat a dir-hi la seva. anar més lluny). El Poble els encomana la tasca de retornar-los l’Ateneu Sembla que totes les aportacions d’aquest targarinisme de-tota-la-vida (expressió exquisidaque no s’està de dir la seva (aportacions que el cronista ha ment targarinista); aquell on tothom confirmat que són moltes idees i cap caler) apunten a la sabia el teu nom i on sempre estaven voluntat que l’Ateneu torni a ser el local social del poble. contents de veure-t’hi entrar. Entreu a Youtube i cerqueu “Cheers Intro”. És Els nostàlgics proposen esmorzars de pa amb tomàquet i d’aquesta nostàlgia, de què parlo. arengades, com els dels pagesos que hi anaven a fer tractes els dilluns de mercat; volen la barra restaurada per encabir- Mike Ribalta s’hi a fer el vermut; diuen la seva de com remodelar els

PENSE

PARLAR EN POSITU O PLOMAR UNA GALLINA En la manera actual de relacionar-nos, és un goig que aquesta publicació de Londarí tingui un caràcter optimista i engrescador. La comunicació actual, sigui en les relacions personals com en els mitjans mediàtics, és de gran importància per descobrir la realitat. Sembla, però, difícil percebre la veritat dels fets i de les persones per la tendència pessimista que hi pot haver. L’ús de la paraula és una joia meravellosa, d’un gran poder. Malgrat això, a voltes no som prou conscients que aquesta capacitat de la paraula es pot fer servir pel bé o pel mal. La veritat objectiva és el que sempre cal expressar, la paraula ha de portar a un teixit social que visqui en diàleg i con-

sens, en una reflexió comuna i en un compartir. La gent que ha après l’art de parlar i parlar bé, és d’aquelles que tothom s’estima. Dir bé de l’altre, i si no es pot dir bé, no diguis res. Sí que hi ha el que em diem la “correcció fraterna”, que és la manera positiva de corregir les persones, és la forma respectuosa que utilitzen les persones sàvies, cultes i respectuoses. De tu a tu, directe a la persona en qüestió, no a l’esquena. En canvi, parlar malament, sense reflexió i fent cas del “m’han dit” és propi de persones imprudents. Un savi deia: “ qui no sap tota la veritat d’un afer, no sap res”. És ben cert, perquè ens pot faltar l’argument clau per entendre qualsevol qüestió sobre actituds o decisions que altres han fet. A part de tergiversar la veritat, amb un mal ús de la paraula es pot fer molt de mal a persones, i aquí comença una espiral negativa. Es comença per un error i algú s’aprofita d’això per comentar, exagerar, parlar a l’esquena i 64


PENSEM-HI

PEL FORAT DEL PANY

DIÀLEG IMPOSSIBLE SOBRE UNA INVESTIDURA ESCENIFICADA (A la conversa entre Sòcrates i el seu deixeble Trasímac sobre la justícia, comencen a aparèixer interferències espaciotemporals dignes de reflexió metafísica, vibracions provinents del debat d’investidura del president de la Generalitat de 2012, on es posa en evidència la lucidesa dels nous diputats i la demagògia política d’uns altres, fet que provoca un forat en l’espai-temps de la reflexió filosòfica, fenomen per altra banda bastant corrent.)

EM-HI

T RA S Í M AC : Desobeir la llei és sempre in-

just? CIUTADÀ RIVERA: En un Estat de dret, l’acte de desobediència és un acte d’heroisme retro. Quin “atràs”! En una democràcia! En un estat de dret on les llibertats del ciutadans estan garantides per la llei! On cadascú pot parlar la llengua que vulgui, pensar el que vulgui … LOCKE: Ha! Que li ho expliquin a Sòcrates, que va ser condemnat a mort dins un règim democràtic! TRASÍMAC: És això cert, oh Sòcrates? SÒCRATES: Si la justícia es limités

65

ja inventar falsedats, caient no sols en la maledicència sinó en la calúmnia. això Això provoca confusió i mentida i impedeix que la fraternitat i el bé comú imperin en aquell grup o col·lectiu. Un home bo i de consell anomenat Felip Neri, fou visitat per una parella. Van anar penedits a explicar-li que havien parlat malament d’un jove delinqüent, i que a partir d’algun petit error que havia fet, van començar a explicar mentides i exageracions, que es van escampar per la ciutati van fer molt de mal a aquell jovenet, que havia volgut canviar i reintegrar-se a la vida social. Penedits, doncs, ho expliquen a l’home bo i els diu: d’acord, ja que

a allò que diu la llei, tot i tractar-se de lleis aprovades per un parlament, no hi podria haver lleis injustes. I està clar que n’hi ha! Lleis que permeten desnonaments de famílies senceres, cobrament de comissions astronòmiques, l’enriquiment dels buròcrates i banquers a costa dels impostos de la gent treballadora i consumidora, … LOCKE: Fins i tot nosaltres, els primers liberals del s. XVII, pares de l’Estat de dret, reconeixíem el dret a la insubmissió davant de lleis injustes! CIUTADÀ RIVERA: Però una democràcia ja garanteix un estat on les lleis defensen els drets i les llibertats dels ciutadans! SÒCRATES: La meitat dels diputats asseguts al parlament no sabeu què vol dir “Estat de dret”. Aquest implica que les lleis orientin i limitin l’acció del govern. Però qui dicta aquestes lleis? Qui vetlla perquè s’interpretin des de la bona fe? Qui vigila que no entrin en conflicte amb els Drets fonamentals? I el que és més important: en democràcia es poden aprovar lleis injustes, es pot aprovar la pena de mort ... DAVID FERNÀNDEZ: I encara més, en una dictadura, el dictador es pot atenir a unes normes prèviament establertes i, per tant, continuar cenyint-se als límits d’un Estat de dret! Actualment, les lleis no impedeixen que el poder econòmic exerceixi una dictadura de fet, i de forma legal. I no només això, la majoria dels drets de què gaudim ara han estat conquerits gràcies a la desobediència civil. ELISABETH PARKER JONES: Tens tota la raó! Un petit gest d’una dona pot ser un gran pas per a la humanitat! Montse Garcia Castelló Professora de Filosofia

esteu penedits, sigueu conscients del que heu fet i no hi torneu més. Feu només una cosa: m’heu de portar una gallina per al brou. Entreu per la porta de la ciutat i aneu plomant pel camí la gallina i quan arribeu a la plaça del centre me la doneu. I així ho van fer. Es van trobar i la parella, sense entendre massa el que feien, entreguen la gallina ja plomada al final del recorregut. Finalment els diu, ara torneu enrere, cap on heu començat i recolliu totes les plomes. Van dir: és impossible ! Doncs el mateix passa quan algú parla malament d’un altre i en diu mentides. El mal després és irreparable. Parlar bé dels altres és necessari i té grans propietats per construir una societat fraternal, oberta i lliure. Mn. Josep M. Vilaseca Parròquia Sta. Maria de l’Alba


Albert González Farran

CRÒNICA INTERNACIONA

DARFUR UN CONFLICTE ESTÚPID Fotògraf de la Missió de Pau de Nacions Unides al Darfur

66

Fotografies Albert González Farran


CRÒNICA INTERNACIONAL

El Darfur és una regió a l’oest del Sudan, tan gran com tot Espanya i dividida en cinc estats. Gairebé tota la població (uns sis milions d’habitants) parla àrab i és musulmana. L’any 2003, diversos grups tribals van aixecar-se en armes contra el govern central i les seves faccions aliades. Des d’aleshores, el conflicte s’ha anat allargant d’una forma malaltissa sense que s’albiri cap solució a curt termini.

Zagawa, Berti, Fur, Rezeigat, Dinka... Aquests són els noms d’algunes de les cent tribus del Darfur (Sudan). Molts basen les raons del conflicte d’aquesta regió en les disputes entre aquestes tribus. I aquestes rivalitats es tornen fratricides amb un odi tan radical que alguns d’ells celebrarien l’exterminació de la comunitat rival. Però paradoxalment, ningú és capaç de distingir els grups enemics simplement pels seus trets físics. Ni tan sols ho poden saber per la roba que porten o el menjar que cuinen. De vegades, tenen els seus dubtes quan paren atenció a la dicció i a l’accent amb què parlen l’àrab. Per saber-ho del cert, només ho poden descobrir sabent el lloc on van néixer, els seus orígens familiars i, sobretot, amb el nom del seu líder.

Els retrats aquí reproduïts són de membres de tribus ben diferents del Darfur. Alguns d’ells són àrabs, d’altres noàrabs. Alguns viuen en campaments de desplaçats i altres són precisament els propietaris de les terres on s’han aixecat improvisadament aquests campaments. I alguns pertanyen a tribus del Darfur que estan històricament enfrontades entre si. Si observem aquests retrats així descontextualitzats, sense noms, ni escenaris, a penes els podem distingir uns dels altres. Així fotografiats, diríem que tots ells són “simplement” habitants del Darfur. Aquesta descontextualització que dificulta els prejudicis és una manera de subratllar l’estupidesa humana en els conflictes armats com el del Darfur. Sense ser capaços de conviure en una mateixa terra, tampoc són capaços de donar raons convincents que justifiquin per què s’odien entre ells. Tan sols existeix la diferència cultural que les generacions anteriors els han estampat a la carcassa de la seva pell, com si fos un tatuatge impossible d’esborrar.

67

Carrer de Val d’Aran, 1 (N-II, km. 509) . Tel. 973 314 950 . TÀRREGA . tedal@moblestedeal.com www.moblestedal.com


Roger Esteban Pittsburgh (Pennsylvania - EEUU) Realitzo el meu postdoctorat estudiant regeneració de pell mitjançant teràpia cel·lular. La tinença d’armes a USA és un tema que està sortint a debat. No obstant, després de les darreres matances a Denver (Colorado) i a Newport (Connecticut) hi ha hagut un increment substancial de la sol·licitut de llicències d’armes en la majoria d’estats. L’americà mitjà creu fermament que la millor resposta davant les masacres és estar ben armat per tal de protegir a la família. L’estadística demostra quelcom completament diferent. Segons la FICAP* un 24% de les lesions per arma son degut a accidents involuntaris i un 2% acaben en mort. A USA el 15% de les morts en menors de 20 anys son causats per les armes de foc. Dóna que pensar. Jo per si de cas, ja no premo mai el clàxon quan vaig en cotxe.

TARGA PEL M

*(Firearm and Injury Center at Penn. University of Pennsylvania Health System)

Sara Bailac Visc temporalment a La Plata (Argentina), treballo al Casal dels Països Catalans de La Plata gràcies a una beca de la Secretaria d’Afers Exteriors. A l’Argentina és habitual que s’augmenti el sou una o dues vegades a l’any, tant a les persones que treballen al sector públic com al sector privat. Això podria ser una gran notícia, vist des dels nostres paràmetres, però com podeu imaginar-vos, hi ha gat amagat. El govern afirma que el 2012 va acabar amb un 10,6% d’inflació, però al carrer és innegable observar com els preus s’enfilen un 26%. El peso perd valor i moltes persones intenten refugiar-se en el dòlar, un valor segur per als estalvis, que pràcticament només poden aconseguir al mercat negre per les restriccions del govern. Mentrestant, les patates van a 1,2 euros el kilo, no sabem a quant aniran la propera setmana.

68


ARINS MÓN

Assumpta Petit Agustí Viu a Viena des de fa 18 anys. Professora de llengua castellana a la Universitat de Ciències Econòmiques de Viena i Escola Universitària del BFI Viena

Aquest cap de setmana s’ha celebrat a Àustria un referèndum per a decidir si es mantenia el model de servei militar obligatori de 6 mesos i servei civil de 9 mesos com fins ara, o si es formava un exèrcit professional i servei civil voluntari. Els resultats han estat de vora 59% a favor de mantenir el model actual i un 40% a favor d’un exèrcit professional. El govern es va comprometre a aplicar el resultat que tingui el referèndum, per tant, Àustria seguirà tenit el model de servei militar i servei civil. El referèndum ha estat tenyit d’un to clarament polític, doncs el partit socialdemòcrata va ser qui va proposar el canvi de sistema i el partit conservador (ambdós membres de la coalició) estava a favor de mantenir el sistema actual. Un altre aspecte a destacar és que a Àustria tant el joves que fan el servei militar com el servei civil col.laboren activament en serveis socials, salvament o protección civil i la població té por de que els serveis socials quedin desatesos. Àustria no pertany a la OTAN i té l’estatus de neutralitat desde 1955. Espero que d’aquí a que els meus fills tinguin la majoria d’edat, hagi canviat de nou la llei, no se sap mai…”

Alba Sort González

Pau Medrano Gracia

Targarina fora vila des de fa 4 anys i escaig visc amb la meva família a Edimburg (Escòcia) on treballo en una agència de marketing digital i aprenc de whisky entre altres coses.

Auckland, Nova Zelanda Investigador d’enginyeria biomèdica, Universitat de Auckland (Actualment estem construint un model matemàtic de les artèries coronàries).

69

A Escòcia el camí cap a la independència, o si més no a la possibilitat d’optar-hi, està obert. Mentre el parlament de Westminster, pragmàtic, aprova una llei que cedeixi temporalment a Holyrood els poders necessaris per dur a terme el referèndum fixat pel 2014, a Escòcia anticipen amb optimisme que el resultat de la votació serà positiu per les aspiracions nacionalistes, proposen el 2016 per les primeres eleccions del parlament independent i treballen en un full de ruta que dirigeixi la transició cap a l’Estat propi. Tot de manera molt civilitzada, sense exhabruptes ni atacs bil.liosos però tampoc amb grans demostracions de fervor popular; més aviat amb indiferència. Potser per això quan els escocesos independentistes descobreixen que sóc catalana se’ls il.luminen els ulls i em pregunten amb admiració (i un puntet d’enveja, crec) si les manifestacions de l’11 de setembre van ser realment tan multitudinàries com es va dir als mitjans...

Auckland: capital de la Polinèsia Auckland amb 1,4 milions d’habitants és la ciutat més poblada de Nova Zelanda. La seva riquesa cultural és deguda a la diversitat ètnica: europeus, polinèsics, asiàtics i maoris conviuen en la tercera ciutat amb millor qualitat de vida del món (Mercer, 2011). http://www. aucklandnz.com/


Que és l´halitosi? L´halitosis o mal alè és la presencia de olor desagradable en l´aire expirat, qualsevol que sigui la seva causa. El mal alè és motiu de preocupació des de fa molts anys. Existeixen referencies en la Biblia o en el Coran. Tanmateix, sorpren que no fa molts anys no ha estat tema d´investigacions per part de la medicina. Com en pot afectar en el nostre dia a dia? Més de la meitat de la població adulta té mal alè transitori quan es desperta al matí. Aquesta halitosi no mereix una atenció especial ja que la falta de saliva que es produeix durant la nit més la putrefacció intraoral de posibles microrrestes alimentaris pot explicar la mala olor. L’halitosis matutina desapareix poc despres d´ingerir aliments o líquids. Però la preocupació real de les persones és el mal alè persistent durant el dia i que pot causar un problema social o de relació . Els subjectes que creuen tenir mal alè poden adoptar patrons d´evitació, com per exemple mantenirse a certa distancia quan parlen , mantener la mà davant de la boca i la utilització constant de colutoris, aerosols, xiclets o pastilles per enmascarar el mal alè tot i que aquests tinguin un efecte poc durader en el temps. També ens podem trovar subjectes que pateixin halitofobis , és a dir, que creguin que tenen halitosis sense tenir-ne . Les investigacions que han intentat quantificar el problema són molt poques. Hi ha un estudi al japó que ens indica que una persona de cada quatre pateix halitosis. Per tant l´impacte del problema en el seu aspecste social es important. Per què i com es produeix l´halitosi? Diferents estudis, ens indiquen que els factors predominants son la gingivitis, la periodontitis i la saburra lingual , placa microbiana més restes microscopiques de menjar, de la part superior de la llengua. Pero tambe s´indiquen causes de l halitosis patologies sistèmiques com la insufiencia renal o hepática. Si parlem de porcentatges veurem que un 87% es de causa intraoral, un 8% de causa otorrinolaringològic i un 5% d´altres parts del cos o desconegut. Dins la boca, un tipus de bacteries, anomenades anaerobies, poden produir sulfurats a partir de proteines sempre presents en la cavitat oral. Aquests, juntament amb unes altres proteines com la putescina o la cadaverina, presents en el liquid de la geniva i en saliva, són molt mal olents. La gran superficie de la part superior de la llengua, és un lloc ideal perque s´acumulin restes de cèl.lules mortes, restes de menjari i bacteries. Aquestes pateixen putrefacció i part tant son causa directa de mal olor. Hem de donar molta importancia, per tant, a la higiene i de les genives, ja que en la inflamació i infecció d´aquestes és on trobem més quantitat d’elements que provoquen el mal alè.

Les causes que otorrinolaringològiques inclueixen: faringitis crónica, sinusitis purulenta o descarga nasal posterior on la persona nota liquid en la garganta provinent de la cavitat nasal. Les bronquitis croniques també ens poden produir mal alè. Les causes del tub digestiu també son importants i hi podem trovar:acumulació de restes de menjar en l´esofag, que no te barrera fins la boca, l´hernia gástrica sobretot quan hi ha refluxe o la producció de gasos intestinals. Altres causes poden ser: insuficiencia renal, hepática o pancreática. També hi ha algún tipus de medicaments.

ESPAI SALUT

HALITOSI O MAL ALÈ

FEM S

Com ho podem evitar? Amb tractament i aquest s’ha de fer a la clínica dental per l´odontoleg genral o pel periodoncista. L’odontoleg farà un diagnòstic i un tractament que ha d´aconseguir d´esinflamar les genives i evitar la perdua de suport de les dents. Amb aquest tractament també aconseguirem fer desapareixer el mal alè. Aquest tractament a la consulta ha de seguir-se a casa amb una higiene bucodental correcta tal i com ens indiqui l´odontoleg: amb un respatllat efectiu, millor respall elèctric que manual, amb higiene interdental amb fil o respall interproximal i en ocasions amb la utilització de coluris ( que mai han de substituir el respatllat). Si no desapareix es pot buscar una altra causa sistémica. Resumint, podem dir que el mal alè s´origina a la cavitat bucal, en la inflamació de es genives i en la llengua. Si aconseguim controlar aquesta situación amb l´ajuda del nostre odontoleg aconseguirem evitar l´halitosi. Mercè Pedròs Odontòloga Cínica Dental Mercè Pedròs pl. del Carme, 16 entrl 1ª / Tàrrega Tel. 973 313 037

70


ESPAI SALUT

GENT GRAN. MANTENIR UNA VIDA ACTIVA Aquest 2012 també va ser l’escollit perquè la Comissió Europea el declarés l’Any Europeu de l’Envelliment Actiu i la Solidaritat Intergeneracional. L’Organització Mundial de la Salut defineix l’envelliment actiu com el procés d’optimització d’oportunitats de salut, participació i seguretat amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida a mesura que les persones envelleixen. Tothom té clar que cada vegada vivim més temps, però no és tan evident que la nostra qualitat de vida augmenti en la mateixa proporció, almenys pel que fa a la nostra salut. Ben al contrari, les dades epidemiològiques ens donen uns resultats poc esperançadors. El percentatge de persones que pateixen alguns dels principals trastorns crònics (com la hipertensió arterial o el dolor lumbar o cervical crònic) augmenta any rere any, i ho fa sobretot en aquells grups d’edat més avançada. Per contra, la pràctica d’exercici físic disminueix a mesura que ens anem fent grans. La unanimitat de les dades publicades en múltiples estudis científics deixa ben clara la relació que hi ha entre la manca d’exercici físic i la incidència

SALUT

d’aquests trastorns que hem mencionat. Dit d’una altra manera, a menys exercici físic més trastorns crònics. Us he volgut parlar sobretot de la gent gran perquè considero que és un col·lectiu en què podem observar amb molta claredat la relació entre manca d’exercici físic i problemes de salut. Tanmateix, tothom hauria de ser conscient de la importància que té per a la seva salut mantenir una vida activa que incorpori una pràctica regular d’exercici físic. El nostre aparell locomotor està dissenyat per moure’s. Necessita moviment, exercici físic. Les previsions per a aquest 2013 indiquen que serà un any mogut. Fem que ho sigui una mica més, i que part d’aquest moviment repercuteixi positivament en la nostra salut: movem-nos. Albert Alegre

Fisioterapeuta

71

POLIMEDICACIÓ. UN REPTE DE TOTS Sovint observem els nostres avis amb la capseta de plàstic amb les seves pastilles al costat del plat com si fossin una “tapeta” d’olives farcides molt gustoses amb què en cada àpat en fan un festí. Calen tantes pastilles? Les prenem totes? “El metge no ens dóna res, per això no cal anar-hi!” Són comentaris que sentim cada dia a les farmàcies i als centres sanitaris. La definició més acceptada del terme polimedicació seria la que fa referència a emprar més de cinc medicaments de manera crònica. En el sistema sanitari actual, els nostres pacients van a les consultes de diferents especialistes on cadascun d’ells afegeix nous fàrmacs a la llarga llista de medicaments. Som els metges de família els que coordinem el receptari. Els efectes i les conseqüències de la polimedicació són sovint greus. Com que és més complex el pla terapèutic, l’adherència (compliment) terapèutica és més baixa a major nombre de medicaments prescrits. Els efectes adversos i les interaccions medicamentoses també augmenten amb el nombre de pastilles. Això pot comportar un major risc d’hospitalització, caigudes als ancians, augmentar la morbiditat i inclús

la mortalitat. En l’àmbit del nostre territori català tenim elaborat un programa d’atenció al pacient polimedicat. Tenim informació de les interaccions que poden produir-se, la indicació dels diferents fàrmacs... això ha d’evitar els errors d’antuvi. Ens cal una valoració integral del pacient polimedicat per aconseguir una prescripció acurada amb una coordinació multidisciplinar. Hem de valorar metes de l’atenció mèdica, objectius del tractament, esperança i expectativa de vida del pacient i el temps estimat del tractament prescrit fins que aporti un benefici clínic significatiu. Sovint emprem els medicaments amb l’objectiu d’alleugerir el patiment i prolongar la vida del pacient. Sembla inversemblant per als pacients i metges imaginar que una consulta mèdica finalitzi sense una prescripció. Cal buscar primerament alternatives no farmacològiques. Hem de ser assessors més eficaços en prescripció d’exercici físic, fisioteràpia, canvis dietètics, deshabituació tabàquica, per exemple. En malalties molt freqüents (HTA, diabetis, insomni, lumbàlgies) s’ha demostrat efectiu l’ús de mesures no farmacològiques com a tractament inicial. Cal buscar oportunitats de prevenció en comptes de centrar-se en el tractament de símptomes o d’una malaltia avançada. Hem d’aprendre estratègies de “desprescripció”, entenent-ho com un procés curós encaminat a suspendre alguns del medicaments que s’han anat acumulant en el tractament del pacient. Prescriure de manera curosa és un requisit previ per a un ús segur i correcte dels medicaments. Joan Barrot de la Puente Metge de família “fora vila”


L’AGENDA

L’AGENDA Gener 2013 Divendres 25

Diumenge 3

Conferència: L’altra història de Catalunya. A càrrec Jornada de Portes Obertes a l’Escola Municipal de Música de Tàrrega. Amb audicions a càrrec de l’historiador Víctor Cucurull. d’alumnes del centre. A 2/4 de 9 del vespre a la Biblioteca Comarcal A les 11 del matí (audició a 2/4 de 12) i a les 12 del 7è Cicle de Cinema en Blanc i Negre: La Strada. migdia (audició a 2/4 d’1) a l’Escola Municipal de De Federico Fellini (Itàlia, 1954) · Drama Música (avinguda de la Generalitat, 5) A les 9 de la nit, al Local de la Societat Ateneu (plaça del Carme, 12). Organitza: Societat Ateneu Dijous 7 - Diumnege 10 Entrada gratuïta. Carnestoltes 2013 · Carnaval Reial Consulteu els horaris de les activitats a portada inteDiumenge 27 rior de LoNDARÍ. Festa dels Tres Tombs. A partir de les 10 del matí diversos actes programats al Pati. A partir de 2/4 d’1 arribada de les carretes i tradicio- Divendres 15 Cine Club La Lloca: The Master. De Paul Thomas nals Tres Tombs. Organitza: Societat Sant Antoni Anderson (Estats Units, 2012) · Drama Abad. A 2/4 d’11 de la nit, a Cinemes Majèstic Teatre Infantil: Clic! A càrrec de Jordi del Río. Espectacle de pallassos. A 1/4 de 7 de la tarda, al Teatre Ateneu. Organitza: Fundació La Xarxa. Preu: 4€

Pablo Carbonell en concert: Canciones de cerca A 2/4 d’11 de la nit, al Teatre Ateneu (plaça del Carme, 12) Organitza: Chao Management i Regidoria de Cultura

Ball de Sant Antoni: Amb l’orquestra Mediterrània. Dissabte 16 A les 7 de la tarda a l’Espai MerCAT. Recital poètico-musical: Poemario de Rafael Ruiz Fernández-Villalón. A càrrec d’Antonio Fajardo Ruiz (veu i arpa) A 2/4 de 9 de la nit, al Museu Comarcal de l’Urgell Febrer 2013 (carrer Major, 11). Organitza: Museu Comarcal. Divendres 1

XXV Concurs de Grups Amateurs de Teatre “CiuCine Club La Lloca: La parte de los ángeles. De Ken tat de Tàrrega”: L’avar de Molière a càrrec de la Cia. Loach (UK, 2012) · Comèdia dramàtica Enric Borràs (Sant Feliu de Llobregat) A 2/4 d’11 de la nit, a Cinemes Majèstic A les 10 de la nit, al Teatre Ateneu (plaça del Carme, 12). Organitza: Grup de Teatre BAT Dissabte 2

72

La Bona Taula: Mercat de Productes de Proximi- Dijous 21 tat. De 10 del matí a 2 de la tarda, a la plaça del Car- Conferència: Com afrontar l’absència d’un ésser estime. Organitza: Regidoria de Promoció Econòmica mat. A càrrec de la FAPAC. A 2/4 de 10 de la nit, a la Biblioteca Central ComarTemporada de Teatre 2012 – 2013: Invasió Subtil i cal (plaça de Sant Antoni). Organitza: Pla Educatiu altres contes, de Pere Calders. Amb la Cia. Gataro. d’Entorn A les 10 de la nit, al Teatre Ateneu. Organitza: RegiDivendres 22 doria de Cultura Entrades a partir de 10€. 7è Cicle de Cinema en Blanc i Negre: Atraco a Concert de la nova formació Os Rumbaus: guita- las tres. De José María Forqué (Espanya, 1962) · Comèdia rra i veus, una proposta diferent. A 2/4 de 12 de la nit, al Bar Kirikú (plaça de les A les 9 de la nit, al Local de la Societat Ateneu (plaça Nacions sense Estat). Gratuït. del Carme, 12). Organitza: Societat Ateneu


L’AGENDA

Divendres 22

Concert acústic: Perif èrics (guitarra i veus), format per dos components de la banda targarina Dolton A 2/4 d’11 de la nit, al Bar Kirikú (plaça de les Nacions sense Estat). Organitza: Bar Kirikú

Dissabte 23 XXV Concurs de Grups Amateurs de Teatre “Ciutat de Tàrrega”: Morir de Sergi Belbel a càrrec de la Cia. Ruta 13 (L’Hospitalet de Llobregat) A les 10 de la nit, al Teatre Ateneu (plaça del Carme, 12). Organitza: Grup de Teatre BAT

BASES CONCURS #CARNAVALTARREGA INSTAGRAM Qui participa? Qualsevol persona que faci una fotografia a través de l’aplicació Instagram i l’etiqueti amb el hashtag: #carnavaltarrega. El període de participació serà la durada del Carnestoltes (7 al 10 de febrer). Es poden enviar tantes fotografies com es vulgui. Temàtica La fotografia ha d’estar relacionada amb el Carnestoltes 2013 de Tàrrega. Premi i Jurat La millor fotografia aconseguirà una subscripció anual a LoNDARÍ i serà publicada a la contraportada de la revista del proper mes. El jurat professional estarà format per membres de Londarí. Notificació Un cop coneguts els guanyadors, seran notificats a través de les xarxes socials i els webs www.londari.cat i carnestoltestarrega.blogspot.com Drets d’imatges Els drets de les imatges realitzades seran sempre propietat de l’autor i amb Instagram com a copropietari (tal com marquen les normes d’Instagram). Els participants cedeixen a LoNDARÍ i a l’Agrat els drets per utilitzar-les (no per usos comercials) sempre mencionant l’autor de la fotografia.

S U B S C R I U - T E

L

o

N

A

T R A V É S

D

A

D E L

R

R E V I S TA O P T I M I S TA D ’ I N F O R M A C I Ó L O C A L

IMPORT SUBSCRIPCIÓ: 35 €€/ any€

W E B

Í

Et pots subscriure a través del web:

http://www.londari.cat/ o envia’ns les teves dades per email subscripcions@londari.cat

Londarí. Revista Optimista d’Informació Local és una iniciativa d’Intersecció SCP 73

Av. Josep Trepat Galceran, 11. Bloc 1. (Viver d’empreses. Oficines Museu Trepat) 25300 Tàrrega.


Dades demogràfiques

Consum d’aigua a Tàrrega

Habitants 16.742 dels quals 8.432 homes i 8.310 dones 4 persones de 100 anys o més 2.084 persones menors de 10 anys

Dia de major consum Dilluns 3 4.166 m3/dia = 4.166.000 litres/dia

78,24% de nacionalitat espanyola 7% del Marroc 5,13% de Romania 2,40% d’Ucraïna 7,23% altres nacionalitats

INSTANTÀNIA

DESEMBRE 2012 Dia de menor consum Dimecres 26 3.160 m3/dia =3.160.000 litres/dia Dades facilitades per SOREA

El temps

Moviments del padró Altes per canvi de residència: 56 Naixements: 13 Baixes per canvi de residència: 65 Defuncions: 8

Temperatura màxima Dia 24: 17,1 ºC

Registre Civil 3 casaments, pel civil tots tres

Precipitacions Acumulat mensual: 4,3 l/m2 Dia 14, dia de més pluja: 3,7 l/m2

Temperatura mínima Dia 3: 4,2 ºC

Dades facilitades per l’Ajuntament de Tàrrega i el Registre Civil

Dades facilitades pels Bombers de Tàrrega

CERQUEM FEINA

Alba Vilamajó / Editora de Cerquemfeina

Fins no fa gaires anys, si volíem saber quines ofertes de feina hi havia, ens havíem de dirigir a l’oficina del treball o buscar pels diferents mitjans de comunicació existents. Actualment, podem trobar aquestes ofertes als portals de recerca de feina que hi ha a Internet. www.facebook.com/busquemfeina és una pàgina del facebook creada per l’Ester Barqué de Golmés, on hi publica ofertes de feina principalment de la província de Lleida, notícies sobre el món laboral i informació sobre l’ocupació. trobarefeina.com és un portal on es publiquen ofertes de treball i les dades de contacte de l’empresa que l’ofereix, i és l’usuari qui s’hi ha de posar en contacte. www.portalento.es és un portal

específic per a persones amb discapacitat, per tal de millorar la seva ocupabilitat i la seva formació. És un projecte finançat per la Fundación ONCE i el Fons Social Europeu. ec.europa.eu/eures/ està coordinat per la Comissió Europea i ens ofereix els llocs de treball vacants de 31 països, així com informació sobre les condicions de vida i treball de cada país. www.tecnoempleo.com està dirigit al sector de la informàtica i les telecomunicacions. Publica les ofertes de feina existents a Espanya i a Europa, ofereix informació sobre formació i un blog sobre tecnologia. www.infojobs.net és el portal líder a l’Estat espanyol. A més de publicar les ofertes de feina, hi podem trobar informació sobre orientació laboral i formació. Altres portals: feinaactiva.gencat.cat, www.infofeina.com, www.laboris.net, www.buscojobs.es, www.infempleo.com, www.cv10.es, www.hosteleo.com o www.travel-work.com.

CERQUEM FEINA

TROBAR FEINA A INTERNET

Trobareu més informació sobre portals de feina i altres temes relacionats amb el treball i la formació a: erquemfeina.wordpress.com. 74


75 PUBLICITAT


Tárrega, por aquí se va a Málaga! Tárrega, por aquí se va allí! Moixiganga del s. XVI


Londarí. Núm 2