Page 1

R E V I S TA O P T I M I S TA D ’ I N F O R M A C I Ó L O C A L N º 1 - TÀ R R E G A / G E N E R 2 0 1 3

L

o

N

D

Els Pastorets de la BAT. Anys 50

E N T R E V I S TA A L P I N T O R L L U Í S T R E PAT EL S PA S T O R E T S D E L A BAT E N T I TAT S C U LT U R A L S

A

R

Í


EDITORIAL

O1 #OPTIMISME Amb força, alegria i ple convenciment donem vida a aquest nou projecte anomenat LoNDARÍ, una revista independent, amb informació local i alhora de continguts globals, feta per i per a moltes persones i volgudament adjectivada com a revista optimista.

www.eduardsegui.com

Seria ingenu pensar que aquest optimisme descriu el tipus de notícies que hi trobareu, en cap cas hi apareixeran només fets innocus, bells, positius. Res més lluny d’aquesta intenció. El context social que estem vivint és complex i un mitjà de comunicació no ha de censurar, tergiversar ni ometre cap tipus d’informació.

Fontaneria, bany cuina i ceràmica Som distribuidors Roca Et finacem les teves compres

Direcció: Intersecció SCP Natàlia Lloreta Jesús Vilamajó redaccio@londari.cat Àrea comercial: Vanessa Leiva comercial@londari.cat Subscripcions: www.londari.cat Els col·laboradors signen cada article LONDARÍ no es fa responsble de l’opinió dels seus col·laboradors Impressió ANFIGRAF SA DL-L. 1449-2012 Desembre de 2012

Ens trobaràs a: Ens trobaràs a: Llevant Poligon Industrial Poligon Industrial Llevant c. Noguera, 2 / 25300 Tàrrega c. Noguera, 2 / 25300 Tàrrega tel. 973 314 553 www.eduardsegui.com tel. 973 314 553

INTERSECCIÓ SCP Av. Josep Trepat, 11. Bloc 1. (Viver d’empreses. Oficines Museu Trepat) 25300 Tàrrega

2

3

www.interseccio.cat www.londari.cat

L’optimisme que us proposem no recau doncs en els continguts, sinó en la forma, en el procés, en la manera de treballar, en el projecte en si. L’objectiu de LoNDARÍ és donar a conèixer la realitat social, cultural i política de la nostra ciutat i de la seva gent. I, sobretot, amb la seva gent. Comptem amb la col·laboració inestimable de diverses persones i entitats que enriqueixen

exponencialment els continguts de la revista. LoNDARÍ no vol ser un altre emissor unidireccional de continguts, sinó que a través del dia a dia, amb les finestres sempre obertes, vol ser un aglutinador de molts emissors, vol ser una veu de veus, plural i participativa que ens ajudi a conèixer millor el nostre entorn. El context de proximitat que ens ofereix aquesta petita ciutat fa que l’objectiu que ens hem marcat sigui tant utòpic com real a la vegada. Una societat informada en base al pluralisme i el rigor és una societat més cívica, democràtica, cohesionada i crítica. Estar més i millor informats ens fa més lliures, ens fa més feliços. Una felicitat gens ingènua, sinó crítica i valenta. Aquesta és la nostra proposta d’optimisme: participar, encara que sigui amb un petit granet d’arena, en fer-nos, dia a dia, millors persones. Us animem a que sigueu part d’aquesta publicació i us donem la benvinguda, desitjant que gaudiu plenament de les seves pàgines.


ACTUALITAT / El Ple

ACTUALITAT / El Ple

EL PLE DE L’AJUNTAMENT DIJOUS 13 DE DESEMBRE

Anècdota

Una crònica de Natàlia Lloreta

La part resolutiva (on es resolen temes i se sotmeten a votació) del Ple de desembre consta de quatre punts: dos de Finances, un d’Urbanisme i la moció de rebuig a la LOMCE.

Durada: 1 hora 5 minuts Assistents de públic: 9 persones Nivell de confrontació: baix, ambient relaxat, prenadalenc. Nombre de punts a l’ordre del dia (part resolutiva): 4 Dels quals, aprovats per unanimitat: 1 Punt estrella: Moció de rebuig davant l’avantprojecte de la LOMCE Absències: Cap

El plenari aprova a “contracor” (govern) i “per imperatiu legal” (AIPN/PSC) l’eliminació de la paga extraordinària de desembre de tots els treballadors de l’Ajuntament, tal com ordena el Reial decret aprovat pel govern espanyol. Curiosament, l’edil del PP s’absté ja que “nosaltres estem en contra d’aquesta mesura”. Govern i oposició coincideixen a reconèixer que “l’estabilitat pressupostària no passa per aquí”. ERC, que denuncia una invasió de competències per part de l’Estat en aquesta matèria, manifesta la seva voluntat a no prendre part de la votació. PxC fa el mateix. L’altre punt de finances és una modificació del pressupost de 2012. En tractar-se d’una modificació de final d’any, que obeeix a criteris de regularització de partides i d’adequacions tècniques, tant ERC com AIPN/PSC –que havien votat en contra dels pressupostos anuals per “manca de sensibilitat social”- hi donen el vot a favor. Només el PP hi vota en contra. El punt d’Urbanisme concreta i aclareix un article de l’ordenança del paisatge urbà referent a l’ús de pantalles i elements lluminosos en plantes baixes i entresòls. Prèviament a aquesta modificació, estava prohibit, per exemple, posar una TV en un aparador. S’aprova per unanimitat.

Votacions a la moció de rebuig a l’avantprojecte de la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat de l’Educació (LOMCE). Setze vots a favor i un vot en contra (PP).

La moció de rebuig a l’avantprojecte de la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat de l’Educació (LOMCE) és presentada conjuntament per tots els grups municipals –excepte el PP- a proposta d’ERC, les JNC i la Plataforma per la Llengua. El debat el podeu llegir a la pàgina següent.

Foto. Jesús Vilamajó

4

5

A Precs i Preguntes el PP demana l’aplicació de l’ordenança de civisme concretament en l’horari d’obertura dels locutoris. ERC fa un prec: que el pressupost de 2013 torni a incloure la partida d’ajut per a llibres escolars, ja que “molts nens han començat el curs sense llibres”. El govern municipal havia suprimit aquesta partida del pressupost de 2012.

Un grup municipal pot no votar? Ramon Morell, secretari de l’Ajuntament explica que si el grup municipal s’absenta de la sala de plens abans de començar a llegir el punt i no vota, la seva votació, òbviament, no existeix. Ara bé, si el grup està present

durant la lectura del punt i no vota, la no votació és considerada com una abstenció.


Sobre la moció de rebuig a l’avantprojecte de la LOMCE

CiU A FAVOR

“La llengua catalana i el model d’immersió lingüística és primordial per al conjunt del país. Cal preservar el model de l’escola catalana que té tants anys d’èxit. És una llàstima que ens vingui envaït pel govern de l’Estat espanyol. És clarament un atac a allò que més estimem i més valorem del nostre país: la llengua. Però hem de ser forts i estar preparats perquè en tindrem molts més, d’atacs”.

A FAVOR

Joan Amézaga

PUBLICITAT

A FAVOR

“És una altra barbaritat del govern central. Apart de ser un atac a les competències AIPN/PSC catalanes, és un atac a un sistema educatiu que usa la immersió lingüística amb èxit i que així garanteix la cohesió social. I és un greu atac al model públic d’educació. Ja va intentar-ho Aznar i ara el PP hi torna: volen convertir el sistema educatiu en un sistema classista, amb una segregació claríssima dels alumnes. Al final l’educació es convertirà en un privilegi de pocs: un model educatiu per als que poden i un model bàsic per als que no poden”.

Jaume

A FAVOR

“Aquest avantprojecte és Ponsarnau un flagrant adoctrinament amb un retrocés R.Cat-SI brutal de la qualitat de l’ensenyament. El Senyor Ministre l’únic que fa és donar instruccions però no comparteix debat amb ningú, imposa el seu criteri amb un afany recentralitzador d’un Estat espanyol del qual si no en marxem ràpid, potser no en podrem sortir. Per tant, tots plegats hem de tenir clar, veient aquest evidències, que estem amenaçats i estem angoixats”.

“El gran perill d’aquest avantprojecte és que se segregui els Jordi alumnes per temes Ramon de llengua, temes religiosos o per classes socials. Això farà que l’educació pública, que ha de ser ERC la garantia de la cohesió social, provoqui aquesta segregació. Intenta potenciar les escoles privades i vol trencar la cohesió social que ha tingut l’escola catalana durant els últims anys… A Catalunya hi ha 3 famílies que no poden escolaritzar els seus fills només en castellà i al País Valencià hi ha 120.000 famílies que no s’escolaritzen en català. Rebutgem obertament la LOMCE”. A FAVOR

BON NADAL!

Josep M “Votarem a favor perquè sóc català, perquè som a Cataunya i Estadella perquè se’m nota en la manera d’expressar-me envers els meus PxC fills. Els meus fills parlen un català i jo en parlo un altre, fruit d’una ensenyança que vaig rebre en castellà… I està bé reafirmarnos amb les coses que funcionen. Hem d’anar a més… Estic content perquè per una vegada esteu d’acord amb alguna cosa de la PxC: que els que vénen s’han d’adaptar a nosaltres i no nosaltres a ells…. Jo ho interpreto així”.

Nadal, 1968

EN CONTRA

“Es tracta senzillament d’un avantprojecte Joan de llei que, com a Pujal tal, s’ha de negociar i modificar. La PP conselleria té l’obligació de fer-hi esmenes, i per tant és de rebut que l’ajuntament no entri a debatre documents que encara han de treballar altres administracions. I donem sort al Sr. Artur Mas perquè llimi les asprors… El Partit Popular de Tàrrega defensa un model d’educació integrador i bilingüe i aquest esborrany defensa aquest model. Se n’està fent una polèmica innecessària…”.

c/ Sant Joan, 11 / 25300 Tàrrega / Tel. 973 502 134 lanou@lanoujoguines.cat

www.lanoujoguines.cat

6

7

Rosa M Perelló

ACTUALITAT / El Ple

VOTS A FAVOR?


ACTUALITAT

L’ESBART HA FET 60 ANYS

ACTUALITAT

Emotiu espectacle amb un Ateneu ple de gom a gom

Una crònica de Jesús Vilamajó

EN RECORD DE... Un dels moments més emotius va ser la interpretació de La Moixiganga de Sitges, una dansa que representa la Passió i mort de Jesús i que l’Esbart va dedicar a dos dels seus membres més estimats i desapareguts prematurament: en Miquel Soldevila (l’any 2001 va participar com a percussionista en l’estrena d’aquesta dansa a l’església parroquial Mare de Déu de l’Alba) i a Óscar March, un dels dansaires més carismàtics.

2- Ball de Capgrossos i Ball de Gegants / Fotos: JV

1- Instants finals de La Moixiganga de Sitges / Foto: JV

El passat 2 de desembre l’Esbart Albada de Tàrrega commemorà el 60è aniversari amb un multitudinari i bell espectacle de danses populars i tradicionals que omplí el Teatre Ateneu de gom a gom. L’espectacle, dirigit per Ton Ferran en les coreografies i per Mercè Salvadó en l’apartat musical, comptà amb la presència damunt l’escenari de més d’un centenar de participants entre músics -Cobla Tàrrega i els grallers El Carreter- i dansaires de l’Esbart, així com membres d’altres entitats En la vetllada com la Fal·lera Gegantera, o s’homenatjà als l’Associació Guixanet que es van socis fundadors voler sumar a la vetllada posant Ramon Anglí, en escena el Ball de l’Àguila, el ball de lo Tossino o el ball de Tomàs Sauret i Antoni Pàmies Capgrossos i Gegants. Val la pena destacar, una sòbria, molt acurada i encertada escenografia que sorprengué gratament als espectadors: es tracta d’una gassa traslúcida que acollia una projecció fotogràfica i que partia l’escenari en dos -darrere la gasa, la Cobla i al davant, els dansaires-. Una concepció escenogràfica que contribuí, sens dubte, a magnificar la plasticitat dels moviments dels dansaires i a la bellesa d’un espectacle que va concloure en un apoteòsic final on tots els intèrprets i dansaires van ballar damunt de l’escenari mentre el nombrós públic -més de 500 persones- aplaudia amb satisfacció.

Bones Fes tes i pròsper 20

13

8

9

asseguran accidents, ces, plans de pensio ns, vehícle llars, vida , comerço s s, inversió , pimes


ACTUALITAT

ELS PAISATGES DE FRANCESC RUFES

ACTUALITAT

Atmosferes coloristes de l’artista targarí al Museu

El targarí Albert Fitó presenta el seu primer llibre

“CONÈIXER EL FOLKLORE ÉS ESTIMAR-LO” Una crònica de Natàlia Lloreta

Albert Fitó a la plaça de Sant Anotni Fotografies: Jesús Vilamajó

Una crònica de Jesús Vilamajó

Francesc Rufes / Fotografies: Jesús Vilamajó

Les 35 obres de mig i petit format que configuren l’exposició Francesc Rufes es poden veure al Museu Comarcal de l’Urgell a Tàrrega fins al dia 6 de gener de 2013. En Rufes és un pintor de terra end- lles o no treballes, la inspiració ve treballant. Pinto quatre ins. Li agrada treballar sobre el terreny, hores cada dia des de “El primer quadre que més que a l’estudi. Cavallet i pinzells sempre”. en mà surt sovint a primera hora del Després d’una etapa vaig pintar va ser la Font matí cap a algun racó de la Segarra o expressionista i absde la Granota, a Sant l’Urgell per copsar “l’atmosfera” d’uns tracta en els primers Eloi, amb el pare Forcapaisatges secs i insípids per a molts, anys, ara, en la seva da. Tenia 13 anys” però que ell estima i admira. obra impera una visió Surt a pintar des de fa molts anys, molt més figurativa ho havia fet del paisatge on predomina el color i el traç un pèl primer amb el gruixut que ha adoptat dels impressionistes, sem“És un plaer pintar pare Forcada pre, però, des d’una perspectiva realista i, sobretot, in situ com feien els com diu ell, amb una mirada “honesta”. i després, anys més tard, amb Mentre li faig una mica d’entrevista per a aquesimpressionistes” altres pintors ta crònica, entra a la sala d’exposicions una senyora targarins com Jaume Minguell o Lluís i després de mirar atentament alguns dels quadres li diu -la Trepat amb els quals compartia afició seva pintura m’agrada molt perquè l’entec-. No és extrany; i ofici. Ara, habitualment pinta sol. Li les alzines, els tolls, la boira o els camps de blat centren el agrada anar al camp, experimentar les seu interès i els “interpreta” amb fidelitat damunt la tela, situacions i viure-les en primera per- sense artificis. El seu objectiu des de fa més de vint anys sona: “Em fico davant el paisatge i em és captar el “moment” de la llum i la seva incidència a la deixo anar, és com si t’enamoressis” naturalesa, com ho era, fa un segle i mig, també, l’objectiu -diu. Afirma que el pintor ha de tre- dels impressionistes en els quals s’inspira. ballar, “Sóc molt disciplinat, o treba-

La Festa Major, les festes dels barris, els aplecs, els balls, les processons i tots els elements del folklore targarí estan recollits i documentats al llibre La Festa Major de Tàrrega, història, entremesos i elements folklòrics del targarí i impulsor de l’Associació Guixanet, Albert Fitó i Pi. Presentat el dia 8 de desembre en un acte que va omplir la sala de plens de l’ajuntament, el llibre ja està disponible a totes les llibreries de la ciutat. Durant la presentació, el músic i estudiós del folklore lleidatà, Ramon Fontova, va destacar la bona feina feta a Tàrrega per l’Associació Guixanet en la recuperació de la vessant més popular de les festes locals i el músic de Bellpuig Albert Soler va parlar de les cançons incloses en el llibre, que s’hi troben transcrites en partitura i també dins un CD.

10

11

Tal com en destaca l’autor, aquesta obra “vol donar a conèixer tota l’herència patrimonial folklòrica de la ciutat i fer-la una feina útil per tal que es puguin recuperar els entremesos desapareguts dels quals havien gaudit els nostres avantpassats”.


El Museu Trepat ha estat reconegut amb el Premi Bonaplata en la categoria de restauració de béns immobles. Aquests premis, que han arribat a la seva vintena edició, són un reconeixement a la recuperació i difusió de la memòria i el patrimoni industrial de Catalunya i són concedits per l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya. Cal Trepat, en funcionament com a museu des del mes de juny d’enguany, ofereix un autèntic viatge a través del temps: durant la visita, que comença a les oficines i segueix amb un recorregut per les 5 naus rehabilitades, es poden veure, entre altres peculiaritats, els estris autèntics dels treballadors, les bates i gorres de treball o els calendaris i cartells penjats a les parets i es posa en marxa l’antic embarrat que feia funcionar totes les màquines de la nau d’ensamblatge.

FOTONOTÍCIA

PREMI PEL MUSEU TREPAT

ACTUALITAT

Premi Bonaplata a la restauració de béns immobles

Des dels alts forns fins al departament comercial, el mèrit de la rehabilitació ha estat la mínima intervenció en el conjunt dels elements autèntics de la fàbrica. La inversió d’1.350.000€ s’ha destinat principalment a l’adequació de l’espai en museu i a la consolidació de l’estructura de les naus, que es trobaven en molt mal estat. La visita guiada ajuda a entendre la importància de la Fàbrica Trepat en la mecanització de l’agricultura i del camp i explica la transició de la fabricació artesanal de les màquines a la industrialització moderna.

Per visitar el Museu Trepat cal concertar cita prèvia trucant al 973 311 616 o bé enviant un correu a informacio@museutrepat.cat

Les entitats de Tàrrega es bolquen amb la Marató de TV3 Des del Concert de Santa Cecília fins els 600 quilòmetres al voltant del Pati organitzats pel Club 100x100 Fondistes, les entitats targarines han mostrat la seva faceta benèfica per la lluita contra el càncer.

12

Nadala de l’any 1952 de la fàbrica J. Trepat (arxiu del Museu Trepat)

13

La instantània correspon a l’arribada dels clubs ciclistes al Pati. Diumenge 16 de desembre de 2012 Fotografia. J.V.


ACTUALITAT

HOQUEI PATINS CLUB TÀRREGA

ACTUALITAT

El club esportiu més jove de la ciutat avança sobre rodes

Un reportatge de Jaume Ramon Roig

Fotografies de Jesús Vilamajó

El Club compta amb una escola d’iniciació i tres equips (prebenjamins, benjamins i infantils). Els partits federats els disputen els dissabtes al matí i tenen un escut dissenyat pels mateixos jugadors. A curt termini, no tenen previst tenir un equip sènior però el president confia “que aquests joves jugadors de la base siguin la llavor d’un equip professional quan arribin a l’edat per competir-hi. No podem començar la casa per la teulada.” I és que a Tàrrega tot el que comenci a Sant Eloi sempre tindrà uns bons fonaments... 2/3— Entrenament de l’equip de prebenjamins i benjamins

El Parc de Sant Eloi ha estat bressol d’un bon grapat d’iniciatives culturals, esportives, ecologistes o, fins i tot, romàntiques sorgides a la nostra ciutat. Ja sigui per ser un punt de trobada habitual dels targarins, per la seva idiosincràsia o per les seves instal·lacions, Sant Eloi és un espai idoni per començar una bona aventura. En el cas del primer club que presentem a Londarí, també hem de viatjar fins al turó més alt de la ciutat per descobrir els seus orígens. Allà va ser on un colla de nens van començar a lliscar amb els seus patins i van convèncer els seus pares per crear un club d’hoquei.

14

A més, des de la primavera d’aquest 2012, el club ja pot disputar els partits oficials al Sant Josep, on s’han instal·lat unes tanques reglamentàries cedides per l’Ajuntament de les Borges Blanques i que estaven en desús. Cada vegada són més els joves targarins que es veuen atrets per l’hoquei patins i “de moment ningú ha plegat, és un esport que quan el proves, enganxa”, afirma Farràs. “A més, després de la natació, és un dels esports més complets físicament i es veuen poquíssimes lesions.”

15

L’any 2010 aquest grup de pares funda l’Hoquei Patins Club Tàrrega i els primers entrenaments tenen lloc al Pavelló del Col·legi Sant Josep, però els partits oficials s’havien de disputar en una Més de 40 nens altra comarca i a 22 quilòmetres de casa, a Vila-Sana, ja que entrenats per Carles Tàrrega no disposava de pista d’hoquei reglamentària . Tot i Creus i David els pals a les rodes, el club avança amb fermesa com explica Albert Farràs, president del club: “El 2010 vam començar configuren el planter amb 5 o 6 nanos; el 2011, 20 jugadors, i aquest any ja hem del Hoquei Tàrrega començat amb més de 40 nens, d’entre 4 i 13 anys.”


EL PÒSTIT

EL PÒSTIT

EL PÒSTIT

Recull la teva guia UrgellGran!

24.000 visites a la Fira d’Artistes 10 / 12 / 2012

A partir del 27 de desembre

La 14a edició de la Fira d’Artistes i Activitats Tradicionals de Tàrrega ha deixat un triple regust dolç: 1. és un bon aparador de propostes creatives molt diverses, 2. és un punt de contacte molt enriquidor entre el públic i l’artista i 3. és un dinamitzador del comerç local gràcies a la seva capacitat d’atreure gent de fora; aquesta edició s’han comptabilitzat 24.000 visites. L’ oferta de la fira es complementa amb diversos tallers, demostracions, presentacions literàries i concerts.

01/ 12 / 2012

Coincidint amb el dia de Sant Eloi, patró dels metal·lúrgics, l’1 de desembre es va fer una missa a l’ermita per celebrar la recuperació d’una imatge del sant que havia presidit l’altar fins que es va substituir per l’estatueta gòtica que hi ha actualment. Feta de pasta de fusta i policromada, la recentment recuperada imatge s’exposa de forma permanent al cor de l’ermita juntament amb altres peces com el penó de la confraria de Sant Eloi, unes torxes i la creu processional.

Les pintures de Ferran Giner a la Biblioteca

01/ 12 / 2012

L’obra de l’artista Ferran Giner s’ha exposat aquest desembre a la Biblioteca.

A l’Ajuntament, al CAP, al Casal de la Gent Gran i a les seus de diverses entitats socials podeu trobar la guia UrgellGran, un directori útil que aglutina activitats i serveis específics de tota la comarca destinats a persones majors de 60 anys. La guia s’estructura en 6 seccions temàtiques: envelliment actiu, cura personal, salut, suport a la dependència, entitats que ofereixen suport i transport i altres serveis, i ha estat redactada i editada per l’Oficina d’Acció Social de l’Ajuntament de Tàrrega.

Cartaes rep un premi a l’empresa més sostenible

El GIC fa 40 anys

10 / 12 / 2012

L’empresa targarina Cartaes, responsable de la gestió de la deixalleria municipal, ha rebut 3650€ com a premi LO a l’empresa sostenible i d’adequació al territori. Els premis LO -Lideratge i Oportunitat- són concedits per la Diputació de Lleida als millor projectes empresarials de tota la província. Vinculada a Càritas Tàrrega, Cartaes és una empresa d’inserció laboral que dóna ocupació a persones amb risc d’exclusió social i que treballa amb la gestió de residus. Durant el 2013, inaugurarà la seva nova seu al polígon industrial Riambau.

15 / 12 / 2012

El grup d’esplai GIC ha iniciat les activitats del seu 40è aniversari amb un sopar de pares i nens al Taller Alba.

Un brindis per l’Escola d’Art Ondara!

L’Alba celebra la setmana de la discapacitat

10 /12 /2012

David Mora Miralles, cerverí i exalumne de l’Escola d’Art i Superior de Disseny Ondara de Tàrrega, ha estat un dels 15 guanyadors del concurs de l’anunci de Nadal convocat per Freixenet. Seleccionat pel director de cinema Bigas Luna, el vídeo de David Mora relata un viatge màgic en tren. La campanya publicitària del cava, que ja pot veure’s per televisió i internet, recull 15 motius per brindar i ha estat feta de forma col·laborativa amb el guanyadors del concurs.

3 / 12 / 2012

L’Associació Alba ha celebrat el Dia Mundial de la Discapacitat coincidint amb el 37è aniversari de l’entitat. Durant la setmana es van programar dues conferències, adreçades a professionals i familiars, i es va projectar la pel·lícula El Síndrome de Cacareco protagonitzada per Tonet Ramirez amb Síndrome de Down.

16

17

L’ermita de Sant Eloi exposa elements històrics

El tricicle solidari de l’associació Agrat 24 / 11 / 2012

L’Associació Agrat donarà 537€ al Club Ciclista de l’Associació Alba perquè comprin un nou tricicle adaptat. Així es va decidir a l’Assemblea General de l’entitat el passat 24 de novembre, d’acord amb la seva voluntat de destinar un 10% dels beneficis anuals a un projecte de caire social. L’entitat, amb poc més d’un any de vida, ja compta amb més de 700 socis.

FiraTàrrega convoca el III Premi Ramon Roca 20 / 11 / 2012

El premi està dotat amb 6.000 € i té l’objectiu de contribuir a la recerca en el camp de la gestió cultural.

Concentració a favor de l’escola en català a la plaça Major 10 / 12 / 2012

Més de dues-centes persones es van concentrar a la plaça Major de Tàrrega el passat dia 10 de desembre, convocats per la plataforma #SomEscola, en defensa de l’escola en català i contra la Llei Wert. Els organitzadors van llegir un manifest i van convidar el ministre a abandonar el projecte d’”espanyolitzar Catalunya”.

Tàrrega iguala el seu rècord amb 305 donacions de sang en un sol dia 15 / 12 / 2012

La marató de 12 hores convocada el passat 15 de desembre a Tàrrega s’ha saldat amb un èxit rotund: 305 donacions de sang, la mateixa quantitat que la registrada l’any passat. Els organitzadors han valorat molt positivament aquesta xifra, que contribuirà a nodrir les reserves del Banc de Sang i Teixits de Catalunya.


L’OPINIÓ

PEL FORAT DEL PANY

Per tant, el senyor Vargas Llosa i la FAES fan trampa: ells són els nacionalistes moralment censurables i, per això, els molesten els nacionalismes legítims que no acaten la submissió al seu.

El Santoral

Encara que el títol de l’article pugui despistar, no és la meva intenció escriure una columna religiosa, però és que els experts comenten que, sovint, davant les adversitats, fem un gir cap a valors religiosos tradicionals. No em negareu que els temps són, si més no, convulsos i res millor que mirar el santoral del mes per, un cop analitzades les “virtuts” dels onomàstics, decidir a quin sant invocar per fer-nos més suportables totes les situacions que estem vivint. En plena tempesta pels nombrosos esborranys que van sortint d’aquesta nova llei d’educació que ens volen imposar, en primer lloc haurem de sol·licitar l’advocació de Sant Nicolau, patró dels infants, per tal que protegeixi tots els nens catalans, sigui quina sigui la seva llengua materna, d’aquest atac cap a un model educatiu que ha fet que tinguem, amb orgull, un nexe d’unió en aquesta nostra societat que des de sempre ha sigut un cresol de gents i cultures. A Santa Llúcia, verge i màrtir, a la qual, pel que explica el santoral, van martiritzar de manera sàdica, però a qui res no afectava, com si fos la primera dona biònica de la història, li demanarem que obri els ulls i, si realment fa miracles, també la ment a determinats ministres que preferiria no esmentar. I com que la majoria d’aquests ministres deuen ser molt, però que molt religiosos, potser la connexió es farà més ràpidament i de manera més efectiva.

“Amb aquest cotxe, no hi ha límits!”, “Compra’t la casa dels teus somnis!”, “Connecta’t amb el món a la velocitat de la llum!” … en definitiva: “Sigues lliure!” Missatges prometedors que obvien el preu de la gasolina, les despeses de manteniment, les tasques de neteja, les factures, els impostos, l’esforç, i totes aquestes típiques molèsties que comporten les coses tingudes en format “.real”. És un gran avantatge: llibertat sense els inconvenients que comporta la responsabilitat, el compromís, la constància, el sacrifici, el risc,...totalment independent! Una ganga! Compra la llibertat, ara en un format més lleuger i pràctic: el format”.desig”, i paga’l en còmodes terminis, cada quatre anys. Aquesta és la llibertat com a producte de consum, com a objecte d’una campanya, com a encara-no ser-lliure. I la llibertat de jaésser-lliure no pot ser una promesa, no pot ser ajornat a l’infinit, no pot ser una mercaderia. La llibertat, com la independència, és una habilitat , com caminar, nedar, escriure: o s’exerceix o no s’exerceix, i es té exercint-la, és una qüestió de pràctica. Però no es pot comprar ni amb vots, ni amb promeses, ni és res que un altre ens pugui donar, ni tampoc allò que un altre pot exercir per nosaltres. Potser caldria prendre’s la llibertat ja.

Professora de Filosofia

Montse Garcia Castelló

L’OPINIÓ

18

19

Per contra, els que ells anomenen o acusen de “nacionalistes” simplement busquen defensar Catalunya de tots aquests atacs i de la manifesta i reiterada voluntat de fer desaparèixer els seus trets identitaris. Els catalans no volem imposar la nostra llengua ni la nostra cultura a cap altre poble. Només volem que se’ns respecti i poder continuar sent qui som a casa nostra.

Fa por que alguns desitjos es facin realitat, perquè llavors deixen de ser-ho. Però el desig és així, la seva naturalesa és contradictòria: forma part de la seva essència la tendència a realitzar-se i, per tant, a autoaniquilar-se. És ben coneguda aquesta faceta que molts filòsofs han coincidit a anomenar “la llei del desig”, una espiral de ser i no-ser, de tenir i no-tenir, que s’estira fins a l’infinit, moguda per un petit ésser que té l’estranya propietat d’”encara no ésser”. La llibertat és un d’aquests desitjos. Tothom vol ser lliure ...però encara no. És que el format “.desig” és més emocionant, agradable, engrescador, que el format “.real”, perquè quan es desitja alguna cosa és justament perquè encara no es té, i aquest “encara-no-tenir” és tan excitant com un estat d’enamorament, com una promesa sostinguda.

Llcenciat en Físca

Recentment, la FAES va concedir el Premio a la Libertad 2012 al famós escriptor Mario Vargas Llosa per la seva contundent crítica als nacionalismes. Vargas Llosa va dir en el seu discurs que és un concepte que “atrae a los nostálgicos del fascismo y el comunismo”. Aquesta línia d’opinió, és clar, s’esgrimeix per atacar el nacionalisme català. És òbvia la pretensió de l’associació amb els dolorosos episodis històrics, sobretot en l’àmbit europeu, en què nacionalismes basats en l’exaltació extrema de la pàtria pròpia (o fins i tot de la raça) han derivat en imperialismes; o sigui, en un sentiment de superioritat sobre els altres pobles i la creença en el dret a imposarse a altres cultures, sotmetre-les, annexar-les o fins i tot eliminar-les. Però resulta que en la qüestió de Catalunya, el que és i ha estat sempre evident i manifest és el nacionalisme i l’imperialisme espanyol: durant segles ha perdurat la concepció uniformista, unitarista, centralista, impositiva i excloent d’Espanya; i els catalans sabem el que ens ha costat sobreviure i mantenir la nostra identitat. Actualment, malgrat el règim democràtic i la pertinença a la Unió Europea, aquesta concepció i aquesta voluntat “nacionalista excloent” no han canviat. Així ho reflecteixen diversos articles de la Constitució, com el que apel·la a la funció i deure de l’exèrcit de salvaguardar la unitat d’ Espanya; també queda palès constantment en multitud de decisions polítiques que denoten el desinterès, el menyspreu i l’atac constant a la llengua i cultura catalanes, etc.

Enric Auberni

La llibertat ajornada o el format “.desig”

L’OPINIÓ

Qui són més nacionalistes?

Tenen raó que se li gira molta feina a Santa Llúcia, però no hi ha gaires més opcions ja que almenys aquest mes de desembre no he trobat cap sant especialitzat en lobotomies… Però ai las, que també se celebra Santo Domingo de Silos, i de ben segur que per molt bona persona que es diu que era al santoral, acabaran manipulant-lo per tal de menysprear la nostra llengua, inventant-se vés a saber quina cronologia sobre l’antiguitat de la llengua castellana sobre qualsevulla de les altres que es parlen a la vora. Potser alguna expresidenta comunitària comentarà que fins i tot el llatí li és posterior… de no sé quants milers d’anys. Sort en tenim que cap a final de mes celebrarem el dia dels Sants Innocents. I el meu consell és que potser seran ells els que més ens convingui invocar per tots els mals que estem patint. No sabem quants van ser en total, però estem convençuts que eren uns quants i que, per tant, en el nombre hi ha, en aquest cas, la força. Perquè van convertir-se en sants per un edicte dictat per un tirà que no volia que ningú li fes ombra i, que si hagués existit, seria membre actiu de la “Fundación FAES”. Espereu, que alguna expresidenta autonòmica sortirà dient que les FAES ja existien al segle I dC! Perquè l’atac és, en primer lloc, contra els innocents presents i futurs que van a l’escola a Catalunya i, en segon, contra una cosa tan innocent com és la llengua. I finalment, perquè hi ha gent que pren a tots els catalans per veritables “innocents”. De llufes penjades potser en podrem suportar alguna, però quan la llufa sigui massa pesada de carregar, fins i tot alguns catalans que encara no ho havien fet obriran els ulls gràcies a la intercessió de Santa Llúcia i s’uniran a la resta que ja fa dies que vàrem perdre la innocència. Llavors, ens enfrontarem a aquesta casta política tal com ho va fer Sant Tomàs Becket contra Enric II, però nosaltres no serem tan fàcils d’eliminar, que no tenim vocació de màrtirs! Sergi Castro i Solé Targarí retornat


Tant de bo aquest Nadal, creients i no creients, fem una passa endavant per fer un món que miri el futur amb més esperança. Sí és així, serà un bon Nadal.

VOX POPULI

Un animal no és una joguina És Nadal, dies d’alegria, felicitat, família, solidaritat, regals, però també dies de gastar diners i de consum desaforat i compulsiu, per això, des de la Societat Protectora d’Animals de Tàrrega, volíem fer ressò un cop més sobre la importància de no comprar cadells i/o gossos en aquestes festes. A tots nosaltres, i sobretot, als nenes i nenes els fa molta il·lusió, veure cadellets en un aparador o mercat, tan petitons, peludets, tan graciosos!!! Qui no sel’ emportaria? I sovint pares i mares complauen la criatura per ferla feliç, es gasten un dineral i ja tenen el regal perfecte que voldria qualsevol xiquet. Però què passa després amb aquest gosset, quan adults i petits s’han cansat de la nova “joguina”?, perquè dóna feina, se l’ha de treure a passejar, portar al veterinari, se l’ ha d’educar perquè no es faci les necessitats a casa, perquè plora i no et deixa dormir, mossega els mobles, creix més de l’esperat.... Llavors ens trobem el gos abandonat al carrer, atropellat, tirat al riu, a la gossera on serà sacrificat o amb molta sort en alguna protectora, on creixerà entre barrots si no l’adopten ràpid, o si és de raça explotant-lo per fer-lo criar i obtenir beneficis molt lucratius amb ell. Després de les festes nadalenques, està comprovat que s’augmenta el nivell d’ abandonaments de gossos.

així, tampoc no ets còmplice del tràfic de gossos que els criadors, botigues i les granges de cadells porten a terme , on són vexats i tractats com a números. Així que, No compris un cadell per Nadal! Un gos o un gat no són una joguina! No els pots treure les piles i desconnectar-los! És un ésser viu que respira, menja, es queixa, s’emociona i un nou membre de la família, i així ha de ser tractat! És un compromís i una responsabilitat de per vida, a tenir en compte, i si decideixes que vols complir amb totes aquestes responsabilitats i donar i rebre tant amor d’un gos, ADOPTA!!! Protectora d’Animals de Tàrrega

VOX POPULI

Els criteris que cal seguir perquè un producte pugui dur l’etiqueta de comerç just són aquestes: salaris que permetin viure dignament, no explotació infantil, igualtat entre homes i dones, respecte al medi ambient i drets laborals. Per aquestes festes no retallis en valors, compra productes de comerç just, els trobaràs a la Botiga de Comerç Just, a la plaça Major, 12 a partir de divendres 14 de desembre fins al 5 de gener, en dies laborables, de 10 a 2/4 de 2 al matí i de 5 a 2/4 de 9 a la tarda. Us desitgem unes bones festes.

Envia’ns les teves cartes a redaccio@londari.cat Extensió màxima mig foli. 20

21

I si Jesús va viure vessant tendresa i compassió, misericòrdia i estimació, aquell que creu en Ell no pot fer altre cosa que viure així, per imitar-lo i per transmetre al mateix temps l’amor entranyable de Jesús a la gent d’avui. El creient d’avui i de sempre té i si no ha de tenir, una dimensió social que el fa ser sensible a la realitat social, l’empeny a buscar solucions per als qui viuen al marge de la societat, es fa còmplice de paraules actuals com solidaritat, justícia, bé comú, drets dels pobles i les minories, ecologia, drets humans, respecte ... El seguidor de Jesús és aquell que té paraules i accions a favor dels malalts, dels qui pateixen més la crisi, dels desnonats, dels sense llar. També, però, per a aquells que tenint de tot, els falta algú que els escolti o els estimi, per a aquells que estan tristos o han fracassat en la vida.

Botiga de Comerç Just

S’apropen aquestes festes en les quals a tots ens agrada regalar alguna cosa, un detall per oferir a aquelles persones que tant estimem, i per què no fer-ho amb aquest detall solidari de la botiga de Comerç Just? Hi trobareu productes d’alimentació, cafè, xocolata, torró, pastes, galetes, infusions, sucre, vins, bijuteria, cosmètica, objectes de decoració en fusta i ceràmica, tèxtil, llibres... importats per Intermon-Oxfam. Intermon-Oxfam, igual que altres organitzacions, treballa per un comerç just, una eina per eradicar la pobresa en països de desenvolupament i ajudar les poblacions pobres a sortir de la seva dependència i explotació.

Mn. Josep M. Vilaseca

En el naixement de la revista targarina Londarí, tenim el goig de felicitar els emprenedors d’aquesta nova publicació des de la parròquia Sta. Maria de l’Alba. Els creients aquests dies també celebrarem un naixement, el de l’Infant Jesús. Sí , un naixement que ha canviat el curs de la història, malgrat succeir en el silenci i la solitud d’una nit freda en un lloc pobre i apartat. Un naixement que ens porta alegria, i que aquells que en el cor entenen el que ha succeït intenten viure com ho va fer aquest Jesús. El creient en Crist ho és per la fe. Una fe que et fa acollir en el cor allò que a voltes és incomprensible a la raó humana , però que omple la persona de l’amor més gran i la humanitza, fins i tot la divinitza. És la fe en Déu que s’ha fet propera a tots en Jesús.

Parròquia Sta. Maria de l’Alba

Nadal Solidari Botiga de Comerç Just

VOX POPULI

Creure i actuar

Si vols fer una bona obra aquestes festes, ser solidari/ària,vés a una protectora d’animals, allí t’assessoraran sobre quin gos et pot anar millor per la teva forma de vida i a més li dónes l’oportunitat a un gos que s’ho mereix des de fa molt temps: gossos preciosos, bons, sensibles i que en molts casos ho han passat molt malament i t’ho agrairan cada dia de la seva vida. I

“Bones Festes i Feliç any 2013!”


per l’Arxiu Comarcal de l’Urgell El músic, compositor i organista Ramon Florensa va néixer l’1 de març de 1875 a Tàrrega i va morir el 9 de novembre de 1912 a Barcelona. Un exemple de les seves dots musicals: amb tan sols 16 anys es va convertir en organista i mestre de capella de la parròquia de Tàrrega, substituint el seu pare que havia ocupat el mateix càrrec des de l’any 1883. El jove Florensa va completar la seva formació musical al seminari de Solsona, on va ser ordenat sacerdot l’any 1900.

PUBLICITAT

MATERIAL D’ARXIU

100 ANYS DE LA MORT DE RAMON FLORENSA I CANDÀLIA Ramon Florensa desenvolupà una intensa activitat musical. Sota la seva direcció l’ orquestra parroquial va tocar per Tàrrega i l’Urgell en diverses ocasions, com en l’acte de la restauració de la capella de la Immaculada d’Anglesola, l’any 1905, la seva participació a la Societat Lírica Carnicer, on tocava l’harmònium. Florensa va estar vinculat al catalanisme conservador. Va formar part, des de la seva fundació l’any 1898, de l’Agrupació Catalanista de Tàrrega. Però, com no podria ser d’una altra manera en un músic inquiet, aquesta vinculació “política” també va ser mitjançant la seva activitat musical. Així llegim a la premsa de l’època que tocava el piano al local de la Lliga Catalanista de l’Urgell i la Segarra.

Imatge familiar de Ramon Florensa presa pel fotògraf J. Romero (passatge Madoz, 5. 4t) de Tarragona [ca. 1882]. D’esquerra a dreta Ramon, el seu germà Josep, la seva tieta Carme i la seva germana Antònia.

Carme, 24 - Tàrrega albaesdesigual@confeccionsalba.com 973 502 545

22

23

El fons musical de Ramon Florensa es conserva a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell des de l’any 1987 Fotografia cedida per Maria Dolors Martí


ÀLBUM FAMILIAR

ÀLBUM FAMILIAR és una secció participativa. Es tracta de compartir vivències a través de les històries gràfiques particulars. Cada mes un tema. Esperem les vostres fotos. Espai en col·laboració amb Ràdio Tàrrega.

ÀLBUM FAMILIAR

ELS NADALS

Inauguració 3er Parc de Nadal Institut Manuel de Pedrolo, 1989

Inauguració del Parc de Nadal amb la presència del Sr. Joan Condal, cap del servei de Joventut de la Generalitat de Catalunya i l’alcalde de Tàrrega, Sr Delfí Robinat. En Francesc Rosell, director del Parc de Nadal fent les explicacions oportunes a les autoritats.

Els Reis d’Orient

Banc Popular, 1962 Cada any, el dia 5 de gener, els fills dels treballadors del Banc Popular de Tàrrega tenien l’oportunitat de ser rebuts per SSMM els Reis d’Orient. Us mostrem dues instantànies de Jaume Calafell.

TV3 visita el 3er Parc de Nadal, 1989.

Pessebre Vivent Escola Pia, 1996.

Cagatió

Cavalcada de reis

Tradicional Cagatió organitzada per la guarderia Sant Eloi de Tàrrega. Desembre, 1992.

Un grup de patges uns moments abans d’iniciar la Cavalcada. Gener de 1991

24

25

Pel proper número us demanem fotos d’hivern a Tàrrega


SABIES QUE...?

PUBLICITAT

SABIES QUE...? Sabies que a Tàrrega s’havien aixecat castells de fins a sis pisos d’alçada? De 1773 a 1882, la població havia gaudit del Ball dels Valencians, vinculat a la confraria de les Santes Espines, un ballet present en d’altres poblacions catalanes que, després de representar determinades coreografies, acabava amb una torre o castell. La colla va arribar a aixecar un castell de sis pisos per la Festa Major de Maig de 1860. Anys abans, els Xiquets de Valls, dividits en dos grups, van començar a popularitzar els castells, sense les figures que el precedien, abandonant així el Ball dels Valencians de la població. Els targarins, per la seva part, encara representem una de les coreografies del ball, l’Eixida. D’aquesta manera, el Ball dels Valencians és l’origen comú de l’Eixida i els castellers.

Ball de l’Eixida. Anys 50

Albert Fitó (Associació Guixanet)

Sabies que al cens de l’any 1900 hi havia 6.453 habitants a Tàrrega?

L’Ajuntament de Tàrrega dóna la benvinguda a la revista LoNDARÍ

Fa cent anys es publicava a la Geografia General de Catalunya, en el volum de les terres de Lleida i redactat pel professor pallarès Ceferí Rocafort, un plànol de Tàrrega facilitat per l’enginyer Josep Bayer i revisat per l’ajuntament, que mostra amb un detallisme excel·lent, com era fa un segle l’estructura urbanística de la nostra ciutat. La ciutat del nou segle XX, ja havia fet el salt fora muralla i les grans transformacions urbanístiques de la segona meitat del segle XIX , configuraven plenament la ciutat que avui tots coneixem. L’enderrocament dels portals i de bona part de la muralla, la construcció de la via del tren i de l’estació de ferrocarril i els nous eixos de les carreteres d’Artesa a Montblanc, i de Madrid a Barcelona, van obrir Tàrrega al seu entorn i van facilitar l’empenta i l’esperit comercial que durant els segles XX i XXI han estat un tret característic de la nostra ciutat.

Un nou mitjà de comunicació contribuirà a fer una ciutat encara més plural.

26

27

Jaume Ramon Solé


M’aturo d’avant d’una instantània que ha estat presa des de la part alta d’un edifici de Pyongyang (Corea del Nord). Gairebé al centre de la imatge s’hi veu una fotografia que penja d’una paret del pati interior d’un edifici gris, sembla una caserna militar, o potser és una escola, o una fàbrica. Darrere d’aquest edifici de ciment, foradat per una col·lecció inacabable de finestres s’hi pot apreciar clarament altres construccions d’estètica igualment avorrida, trista i grisa. El detall, però, a remarcar, és l’absència absoluta de qualsevol rastre d’existència humana. No s’hi veu ningú, ni cap edifici sembla estar ocupat. Tot apareix mort, inert, no hi ha vida. No obstant això, la fotografia disposada al bell mig de la paret del pati de l’edifici gris resta perfectament il·luminada, com si no anés amb el paisatge. És una fotografia que perpetua la figura de Kim Li-sung, el president etern i qui fou el primer líder coreà i avi de l’actual dirigent Kim Jong-un.

EL SELECTOR

Doncs bé, aquesta fotografia de la fotografia il·luminada del president coreà enmig del “no res” i de ningú feta pel fotògraf bosnià Damir Sagoli (Reuters) és una de les instantànies guardonades amb la categoria de “Vida diària” del World Press Photo 12 i que ara es pot veure al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Aquesta fotografia i també algunes d’altres exposades al CCCB m’han cridat l’atenció i, sobretot, m’han fet pensar. I és que el World Press Photo té això: convida a la reflexió a través de la mirada intencionada d’una altra persona, un fotoreporter que ens posa davant del nas petites parcel·les de món a través de les seves fotografies. Cal remarcar que el guanyador absolut de l’edició d’enguany és el català Samuel Aranda.

la banda és pràcticament una franquícia, la majoria de fundadors ja han traspassat (Tommy McCook, Rolando Alphonso, Lloyd Brevett, Don Drummod), l’esperit dels pares de l’SKA segueix viu i gira per tot el món, portant l’essència de la música popular jamaicana arreu. Si no heu escoltat mai els Skatalites, entreu a la seva web i pugeu el volum dels altaveus. El seu ska retro i tranquil segur que us contagirà. www.skatalites.com 28

29

World Press Photo 12 organitzada a Barcelona per la fundació Photographyc Social Vision té com a objectiu inspirar comprensió vers el món que ens envolta a través del fotoperiodisme de qualitat i és la gran cita anual per als amants de la fotografia documental.

LLIBRES

World Press Photo Fins al 6 de gener de 2013 al CCCB

Oriol Martí / Retrolector

FOTOGRAFIA Jesús Vilamajó

Inicialment, aquesta havia de ser la finestra oberta del Cine-Club “La Lloca”, amb el comentari de les pel·lícules que es projectarien el mes vinent, anècdotes, crítiques, dades… Però res d’això podrà ser. A dia d’avui, o millor dit, en aquests temps que corren, quan la preponderància de les “Majors” és elefantiàsica, quan només s’aposta pel “Blockbuster” fàcil i ràpid, les crispetes ràncies i els guionistes son gairebé inexistents… en aquests temps, deia, és pràcticament impossible assegurar la programació comercial en un cinema de comarques, en un termini relativament curt. I quan dic curt parlo de dues o tres setmanes… per no dir una! Vist això, no us dic el que costa trobar una pel·lícula mínimament digna per al Cine Club “La Lloca” i poder-la programar per a una data a llarg termini .Penseu que les petites pel·lícules de qualitat surten amb un nombre ridícul de còpies( davant les 600 o 700 d’un megaèxit); i acostumen a fer carrera als cinemes de Barcelona i rodalies (i a rodalies més aviat d’una manera escassa). Aquí, doncs, ens veiem incapaços de fer una programació tancada dins els límits d’aquesta publicació. Podria passar que parléssim d’una pel·lícula exhibida la setmana anterior o que alguna pel·lícula saltés de la programació… Així doncs, aquest cronista us assegura que, en aquesta secció, es parlarà de cinema. Més del que vindrà que del que tenim, més en futur que en present, més de demà que d’avui… Això sí, de cinema, és clar! I cinema vol dir pel·lícules, qui les fa, qui les compra, qui les ven, qui les explota i qui les censura… de tot. I clar. El mes que ve, més.

EL SELECTOR

CINEMA Joan Solé

David Giribet

MÚSICA

Són les 23.00h d’un divendres fred i humit de plena tardor-hivern. 10 anys enrere frisaria per sortir de casa, ara m’escalfo a la vora del foc a terra mentre teclejo un whatsapp per acabar de decidir-me per anar al concert dels Skatalites a Lleida. “Sol no hi aniré…” penso, busco un còmplice en aquest cas molt més jove que jo, podríem dir, el meu alter ego juvenil, la nostàlgia em domina i dic “que coi!, Lleida és a un cop de volant!”. Una mica de música SKA al cotxe, per ambientar-nos i sobretot manternir-nos amb els ulls oberts per conduir amb boira, sí, la boira rodeja la capital de la terra ferma, un ambient gens tropical que només fa que tinguem més ganes d’arribar. Just entrem a la sala Cotton i els mítics Skatalites comencen a tocar; el meu cos es comença a moure amb un somriure als llavis, i de sobte, estic rodejat d’un gran ambient, la sala és quasi plena, i és que els grans clàssics mai deceben. El so és inconfusible, la fusió entre el jazz i l’ska és sublim, cançons instrumentals i llargues, que fan les delícies dels afeccionats a l’ska. Entre el plúbic, molt heterogeni, em trobo amb vells coneguts…, i em fa recordar les tantes nits de combustió i de concerts a les nostres comarques. De sobte hi ha un silenci, parla el teclista, en un castellà rudimentari i, entre grans aplaudiments, irromp a l’escenari un mite vivent de la música jamaicana, Mis Doren Shaffer, nascuda a Kingston que als seus 72 anys dóna veu a les poques cançons amb lletra de la banda, el públic embogeix i canta totes les tornades. Durant més de dues hores, sonen els grans clàssics corejats per un públic totalment entregat, Guns of navarone, Phoenix city, You’re wondering now (l’Amy Winehouse en va fer una versió el 2006), Confucius d’entre els molts hits d’una llarga carrera, que és a punt d’arribar al mig segle d’història. Tot i que actualment

“En aquesta secció es parlarà de cinema”

EL SELECTOR

Els jamaicans Skatalites a la sala Cotton de Lleida

Fora de temporada Llibres del segle XX La Muntanya Màgica

Tenir un fill, escriure un llibre, plantar un arbre. I hi afegiria també la lectura de La Muntanya Màgica de Thomas Mann (premi Nobel de Literatura el 1929), publicada per primer cop l’any 1924 -després de 12 anys de treball- i considerada una de les millors novel·les de la literatura alemanya. El relat d’aquesta extensa novel·la es desenvolupa en un sanatori de Davos, la ciutat europea ubicada a una major altitud, on Hans Castorp s’hi acosta inicialment per tal de visitar el seu cosí internat a causa d’una afecció respiratòria. Un cop allà, el protagonista comença a experimentar pujades mantingudes de febre, fet que l’obliga també a ell a ingressar al sanatori. I heus ací la història, l’adaptació progressiva de Hans Castorp en aquest ambient allunyat de la frenètica quotidianitat de l’allà-a-baix. Llegir La Muntanya Màgica és experimentar la sensació de la lectura hipnòtica, rutinària i atemporal, que ens desconnecta de qualsevol tipus de realitat propera i ens trasllada a l’atmosfera de la freda Suïssa de principis de segle XX. La quasi inacció del relat es contraposa amb la profunditat i diversitat temàtica. L’obra és a la vegada una radiografia de l’Europa dels anys 20 i un manual d’exploració de la condició humana. També podem considerar-la un tractat filosòfic que presenta dos grans corrents de pensament com són l’humanisme il·lustrat i el cristianisme conservador, respectivament. L’amor, la malaltia, la mort, el pas del temps o l’existència són també temàtiques recurrents al llarg de la novel·la. D’alguna manera, La Muntanya Màgica és una derivació de les canòniques novel·les d’aprenentatge. A diferència de la resta, però, el protagonista no esdevindrà un burgès diligent, sinó que el procés acabarà més aviat en una certa addicció a la inanició i la debilitat humana, que culmina simbòlicament amb l’inici de la primera Guerra Mundial. La Muntanya Màgica o la bíblia pagana del segle XX. Per saber-ne més: Sanatori de Wald, Goethe, Bildungsroman, Mort a Venècia, República de Weimar, Francmaçoneria, Schubert, chaise longue.


Alba Minguella

Benvinguts al desembre! Ja tenim aquí llums de Nadal, guants i galtes vermelles, però també exàmens, ponts, celebracions, … un no parar de regals, canvis de rutina, molt menjar i fred a dojo! Tantes coses a fer i a sobre hem de pensar què durem en cada un dels obligats dinars familiars i, és clar, la gran nit de Cap d’Any. Bé, encara que em digueu: Ui! Doncs jo penso aprofitar el modelet de fa dos anys que ningú recorda… o el típic: Jo, amb una cosa senzilla ja faig eh!... No m’ho crec! Tots i totes volem estar perfectes i no cal fer un esforç sobrehumà per aconseguir-ho. Atenció a les propostes! Noies, no us conformeu amb un bàsic sense més, aquest hivern és de color bordeus, ja sigui en vestit, pantaló o brusa, utilitzeu aquest color i l’elegància i la picardia estan assegurades!

EL SELECTOR

Si no voleu comprar un nou conjunt aprofiteu els complements de temporada: Unes mitges de fantasia, brodades o amb aplicacions de strass es faran mirar! Jo em declaro fan incondicional dels talons, però us deixo tenir un recanvi al cotxe! Les joies les veig en daurat o en bronze antic, un recollit amb una trena i ja esteu llestes per triomfar! Nois! Per als més agosarats proposo que us llanceu amb els llaços de coll, mocadors i camises subtilment estampades. Un vestit més entallat us farà més joves i ressaltareu la figura. Colors? Un verd maragda i gris marengo són els que us faran destacar, el negre per descomptat serà perfecte. Combineu-ho amb una sabata de cordons, us donarà una imatge moderna i amb estil, i una bota baixa llisa us farà elegants i urbans. Què preferiu?

S’ha de tenir en compte que per poder utilitzar les característiques d’aquesta aplicació necessites connexió a Internet constant. Dragon Dictation està disponible a l’App Store gratuïtament i en català.

No aconsello que us dediqueu massa al cabell, un excés de gel us pot restar atractiu i el cabell al natural sempre llueix més. Ara bé, per als que no volen anar conjuntats de dalt a baix, tranquils! Americana de vellut i de color i pantaló estret. Sense complicacions però marcant tendència!

Pots trobar més informació en anglès a: http://www.nuancemobilelife.com

Analec Rosat Brut

VINS

SOS! Què em poso?

Jordi Segarra

MODA

EL SELECTOR

APPS

Els llenguatges que pot transcriure l’aplicació són l’anglès de pronunciació estatunidenca, l’anglès de pronunciació britànica, el francès, el castellà o el català entre d’altres. Això m’ha fet destacar aquesta app per a dispositius mòbils ja que és l’ única de l’ App Store d’Apple que t’entén parlant en català. Aquesta aplicació descarrega automàticament el diccionari de la xarxa tant si estàs en connexió de dades o HDSPA com si estàs en una xarxa local WiFi i comparant les paraules amb les pronunciacions del seu diccionari arriba a la conclusió encertada i et transcriu el text. Generalment no falla, per bé que que ocasionalment pot produir alguns errors en la transcripció de la paraula, encara que també hi té a veure la pronunciació i la bona captació per part del micròfon del dispositiu, ja que si tu pronuncies la paraula sense fer-te entendre i sense una vocalització ferma i el micròfon del telèfon no està correctament encarat cap a tu (el millor en cas de l‘iPhone és posar-lo paral·lel a la cara per la part davantera i en el cas de l’ iPad o iPod per la part del darrere) no es produirà una correcta captació i, per tant, una bona transcripció de les paraules.

30

D’aquesta manera, alguna de les seves obres com That’s a tree utilitza un llenguatge més característic del món del disseny gràfic, al meu parer, que de la pintura. Altres, com els quadres Moments, amb fons taronja i rogenc, s’atansen al camp de la il·lustració. Però per a mi, el conjunt, és tanmateix, i potser de forma no conscient, el resum d’un camí de creativitat que pot i ha d’expressar-se, per què no?, des de múltiples vessants, sense que això li faci perdre coherència i personalitat. De la mateixa manera que han fet la majoria dels grans de l’art contemporani, experimentant llenguatges, contínuament i al llarg de tota la seva trajectòria artística. L’exposició es va poder veure el passat mes de novembre al Museu Comarcal de Tàrrega.

L’app Dragon Dictation serveix per a transcriure converses, diàlegs, etcètera a text. És una app que actualment està disponible per a iPhone, iPod Touch, iPad i iPad Mini.

31

Tal com la natura reflecteix i amaga aquesta bellesa invisible que només sap copsar l’art, ella combina colors i descobreix formes per a compondre quadres. El color pel color. La forma per la forma, i després, cadascú que en faci la pròpia interpretació d’acord amb la seva experiència i entesa. Amb tot, l’Eva Serés posa títols als seus quadres. Potser per ajudar amb la paraula a qui els contempla, a explicar el que significa per a ella, aquell moviment que ha sorgit de la combinació de colors a la paleta, ja sigui per transparència, ja sigui per juxtaposició d’opacs: l’Oceà: expressat amb transparències i esquitxos de verds i colors terrosos. Però l’Eva Serés és una artista polifacètica pel que fa als mitjans que utilitza per a expressar la seva creativitat. Això es pot comprovar visitant el seu blog personal: evascarte.blogspot. com.es. Ella dibuixa, fa escultura, dissenya indumentària, fa serigrafia, disseny gràfic i fotografia. I tot aquest llenguatge particular amb què es manifesten cadascuna d’aquestes disciplines, també l’ ha mostrat en l’exposició que ha fet al Museu Comarcal de l’Urgell.

Pep Saula / Nen interessat en la informàtica

ART Glòria Coma / Historiadora i pintora

L’Eva Serés crea, experimenta, dubta... Llença la pintura..., fa anar el canell de la mà per acompanyar el moviment de l’eina, i insinua: formes i atmosferes. Fils que es teixeixen amb el moviment del pinzell. Suaus transparències que s’acosten i se sobreposen per a crear atmosferes que ella anomena “Aiguades”. Aiguades de què? De color i llum.

Vols parlar en català? Dragon Dictation

EL SELECTOR

Dels camins de l’expressió creativa. Les pintures d’Eva Serés.

Aquest vi escumós rosat, prové d’una bodega jove i un tant diferent de les de la Denominació d’Origen (DO) Costers del Segre, ja que va nàixer amb la idea de fer escumosos en una zona de vins de gran qualitat, on hi ha ben pocs cellers que n’elaboren. Té la peculiaritat que no es pot denominar cava, ja que no totes les vinyes estan plantades en la zona autoritzada per la DO Cava. No obstant això, s’elabora de la mateixa manera tradicional en una zona molt adient per aquests productes. Tant el clima com la terra, en aquesta subzona anomenada Valls del Riu Corb, donen com a resultat uns vins amb aromes suaus i una acidesa persistent i molt ben equilibrada. La bodega ANALEC fou creada el 2006 pels germans Xavier i Salvador Figuerola, al poble de Nalec, comarca de l’Urgell. Deu el seu nom a la denominació que aquest poble tenia a l’edat mitjana. L’originalitat d’aquest escumós rosat rau en la seva varietat, el trepat, originària de la Conca de Barberà, però també present i molt ben adaptada a les terres limítrofes de la província de Lleida, on als anys setanta era molt present a la vall. És un cava monovarietal, amb una criança d’entre 12 i 15 mesos en ampolla i que es degorja manualment. Tot i l’època de l’any, una copa d’Analec Rosat Brut ens pot portar uns records d’estiu i remull en algun lloc paradisíac gràcies a la seva frescor, lleugeresa, i acidesa, i el seu color viu de cirera. Aquesta varietat autòctona també es pot conèixer com a trepadell, trepó, ciratendra, cuatendra, pansa borda o roja, panser negre, pansó i tarragoní, segons la zona o poble en què ens trobem.


EL REPORTATGE / ELS PASTORETS

Els Pastorets és una de les tradicions més entranyables de Catalunya i ja un clàssic en el costumari nadalenc. A Tàrrega, la BAT porta representant-los des de l’any de la seva fundació, el 1953.

33

32

Text de Natàlia Lloreta

EL REPORTATGE / ELS PASTORETS

ELS PASTORETS DE LA BAT

Ja en el segle XVI hi ha textos en català d’unes representacions que feien els fidels a l’església durant la nit de Nadal. Eren uns drames religiosos medievals anomenats officium pastorum que escenificaven l‘adoració del pastors. La popularització d’Els Pastorets arriba a Catalunya a partir de finals del segle XIX amb les obres de Miquel Saurina o d’en Pitarra. Però sens dubte els més celebrats són els que van néixer l’any 1916 de la mà de Josep Maria Folch i Torres i que porten per títol Els Pastorets o l’Adveniment de l’Infant Jesús. Els protagonistes són Lluquet i Rovelló, dos joves pastors d’una masia que, per art de màgia, són traslladats a Betlem, a l’època en què ha de néixer el nen Jesús. Allà seran decisius per impedir que Satanàs i els dimonis de l’infern matin l’infant que ha de néixer. És un espectacle pensat per als nens, amb grans dosis d’ingenuïtat i bona fe i tenyit d’humor gràcies a l’enginy de Lluquet i a la por del pobre Rovelló. Tal com explicava el mateix Josep Maria Folch i Torres: “el llenguatge casolà i planer en què apareix escrita l’obra, els anacronismes que s’hi troben, la infantilitat de la minsa trama, la bona jeia del personatge, el tarannà dels dimonis... Tot us dirà bé prou que en escriure aquesta obra, més que els sants textos i les històriques referències, m’han fet de guiatge la bona olor de la molsa humida i del suro florit i l’encís de la clàssica caseta de pessebre...”

Les noves generacions de dimoniets abans d’iniciar l’assaig. Novembre 2012


Quadre 1 d’Els Pastorets de Josep Maria Folch i Torres.

EL REPORTATGE / ELS PASTORETS

EL REPORTATGE / ELS PASTORETS

“Au, seu aquí i escolta, que l’àvia ens contarà una rondalla”

Estol d’àngels. Els Pastorets (1960). Arcàngel Sant Miquel (Anna M. Sicart), arcàngel St. Gabriel (M. Carme Berga)

L’àvia (M. Carme Ribera), Lluquet (Magí Mateu), Rovelló (Jordi Pont) - 1990

Els Pastorets s’han representat sempre en català, llengua amb què van ser escrits. Així, tot i el control

que exercia el franquisme mitjançant el govern civil de Lleida, hi havia certa permissivitat amb obres de teatre de caire tradicional. De totes maneres, “de tant en tant i molt amablement, suggerien a la junta directiva, que ara tocaria una representació en castellà” diu Ramon Puig, actual director d’Els Pastorets. Durant aquests quasi 60 anys no s’ha hagut de suspendre mai si bé se n’ha

La Benèfica Agrupació Teatral (BAT) va estrenar-se a Tàrrega el juny de 1953 amb l’obra D’aquesta aigua no en beuré, també de Josep Maria Folch i Torres. Per les festes de Nadal d’aquell any van iniciar una tradició local amb la representació d’Els Pastorets. “Vam fer-ne 7 funcions en 13 dies! -recorda Francesc Florensa, membre històric i president de BAT de 1999 a 2003- ...i s’omplien totes!” BAT va néixer com a grup de teatre mixt (amb homes i dones), adherit a l’entitat Acció Catòlica, amb l’autorització de la Delegació Episcopal del Bisbat de Solsona, amb el bisbe Vicenç Enrique i Tarancon al capdavant. La seu social era al Casal Parroquial del carrer d’Alonso Martínez.

“Allà al carrer Alonso passaven aquelles coses d’abans, com que el públic se sabia l’obra de memòria i, segons com, se la sabien millor que l’actor..! - recorda Josep Solà, un altre membre històric de BAT - ...i a vegades, sort n’hi havia de l’apuntador!”

Rovelló (Ramon Puig), Lluquet (Lluís Díaz), Isabeló (Marisa Bertran) Getsé (J. Carulla). Anys 1970-1980

Josep Morera Gassó va ser fundador de la BAT i el primer director dels Pastorets (1953)

reduït la freqüència. Ara se’n fa dues funcions i ens anys alterns.

A la foto: Maria Nadal, Carme Martí, Gerard Bergalló, Miquel Muntada, Alba Coma i Teresa Robert (1977)

Representació d’ Els pastorets: La Nit d’Orient. 25 i 26 de desembre de 1954. A la fotografia: Francesc Florensa, Lluïsa Gené, R. Rovira, M. Alba Altisent, Josep Vilamajó i J. Castelló

34

35

Grup de diables abans de començar la representació (2010)

Fa uns 15 anys la BAT va decidir incorporar canalla a l’espectacle amb la doble funció de donar vistositat i d’aconseguir rèdit comercial. Això ha donat un nou impuls de públic a l’obra, que amb el temps ha patit un gradual decreixement d’espectadors. “Ara fem dues úniques funcions, -diu Puig- el primer dia s’omple però al segon ja no ve tanta gent”. També des de fa 15 anys el nen Jesús és de veritat. “Fem un repàs dels fills i néts del membres de BAT i sempre guanya el més petit, el que fa menys temps que ha nascut!” diu Solà. I Florensa afegeix “El desembre de l’any 2000 va néixer el meu nét i va fer de nen Jesús. Va donar-se la situació que érem 3 generacions damunt de l’escenari!”


EL REPORTATGE

EL REPORTATGE

Decorats històrics

36

37

Fotografia: Jesús Vilamajó

Els decorats són els mateixos des de l’any 1962. Aquell any, BAT va canviar de seu social, deixant el Casal, que va transformar-se en un cinema, per anar a l’Ateneu. Pel nou escenari del teatre, més gran i ample, van haver de canviar de decorats i els d’avui són els mateixos que van comprar aleshores. “Algunes coses les hem fet noves - ens expliquen - com el decorat del quadre Fem posada o la caldera de l’infern que abans era plana i ara és de tres dimensions! La caldera, les roques i el portal de Betlem abans pesaven una tona i mitja i ara són d’espuma!”


EL REPORTATGE / ELS PASTORETS

Abans de sortir en escena, tot l’elenc d’actors i actrius resa un Parenostre i canta l’himne de BAT, una mena de sortilegi amb crits del qual se’n desconeix l’origen però que “dóna energia i unió” diu Puig.

EL REPORTATGE / ELS PASTORETS

Més de 1500 actors han fet possible, al llarg del temps, la representació d’Els Pastorets de Folch i Torres a Tàrrega.

280 persones entre tècnics i actors particpen a la representació d’enguany

Óscar i Carles i Lluís Díaz i Ramon Puig -actuals i antics Lluquet i Rovelló posen per la fotografia després d’un dels assaigs. Foto: J.V.

Han passat deu anys des de que Lluís Díaz i Ramon Puig pujaven dalt de l’escenari (ho van fer uns vint anys) per interpretar els papers de Lluquet i Rovelló. Ara, l’un, en Lluís, encara actua, però en el paper d’un dels pastors i en Ramon té la màxima responsabilitat en l’obra: n’és el director. No obstant això, ambdós asseguren que encara serien capaços de fer els seus “vells” papers, ja que els recorden de memòria. Diuen que van passar molt bones estones interpretant la parella d’entranyables pastors, i tenen un record per a Miquel Muntada, que amb el paper de Jeremies -el tartamut- sempre els feia riure: els deia fora de guió i ben alt “xulos” en aquell quadre on Rovelló li robava l’esmorzar al Jeremies mentre el Lluquet volia festejar amb la Marta, interpretada per M. Teresa Robert. També recorden com en el quadre on l’arcàngel Sant Miquel s’apareixia davant Satanàs ( Josep Vilamajó) i aquest es postrava als seus peus, llavors, en Lluquet i en Rovelló aprofitaven per apallissar-lo literalment, mentre Vilamajó aguantava estoicament les bromes del Lluís i el Ramon.

“Els de Folch i Torres són els millors pastorets per a la canalla -diu Ramon Puig. Nosaltres els hem anat adaptant una mica: hi tenim una escena del cagatió que la va introduir el Sr. Solé ( Josep Solé Alsina, director de BAT de 1959 – 1975) i el quadre buscant posada també és nou. Al text original hi ha una primera escena introductòria que dura molt, i nosaltres l’hem escurçat. Però hem allargat l’obra afegint-hi balls i coses més fantasioses. Intentem adaptar-nos als temps! Passi el que passi, El Pastorets han de ser l’ últim que deixi de fer-se!”

A banda del Lluquet i el Rovelló, Satanàs també era un dels personatges de pes. Diversos han estat els actors que han interpretat el diable: Gilabert, Amenós, Boladeres... però en J. Vilamajó i A. Rosinés són qui més vegades s’han posat en la pell del cap de les Calderes d’en Pere Botero. 38

39

Tres moments dels preparatius d’Els Pastorets 2012. A la foto superior en Ramon Puig, director de la BAT, donant instruccions als actors.


L’ENTREVSITA / LLUÍS TREPAT

L’ENTREVISTA / LLUÍS TREPAT

LLUÍS TREPAT

Text: Natàlia Lloreta Fotografies: Jesús Vilamajó / Ton Sirera

“La pintura és una expressió interior i com a tal, evoluciona”

40

41

Ara ja fa dos anys que el pintor Lluís Trepat va penjar els pinzells. Viu una vida tranquil·la amb la seva dona a Fogars de la Selva, en una casa rodejada de bosc. Al llarg de la seva vida ha passat per fases artístiques diferents i ha combinat la docència amb l’ofici de pintor. A Tàrrega, on va néixer l’any 1925, hi ve de tant en tant i té el record d’una infància distreta als voltants del Pati. La Guerra Civil esclata quan té 11 anys i manté un record traumàtic dels bombardejos, als quals anomena la tortura de la rereguarda. El seu gust per pintar comença després de la guerra, quan deixa els estudis i es posa a treballar a la ferreteria familiar. Acabada la jornada laboral a les 7 de la tarda, decideix omplir les hores amb el dibuix.

Lluís Trepat a casa seva a Fogars de la Selva Foto. JV


L’ENTREVISTA / LLUÍS TREPAT

I què fèieu? Dibuixàvem tots el mateix model: carabasses, verdura, peix... Al cap d’una hora plegàvem i posàvem tots els dibuixos junts a la paret i els comparàvem. I per comparació tu ja sabies qui ho feia bé i qui no ho feia tan bé, i al proper dibuix imitaves lo bo.

L’ENTREVISTA / LLUÍS TREPAT

Tot i que comença a pintar amb el mestre local Josep Balcells, té un record especial dels vespres a Cal Minguell. I tant! Anàvem allà com si fos casa nostra; arribàvem a Cal Minguell al carrer de les Piques i ja hi havia la clau a la porta. -Sóc el Trepat! -Puja cap a dalt! em deia la veu llunyana de la mare del Minguell. I a dalt el Jaume ja tenia el llum encès i el bodegó preparat. Érem 4 o 5, tots joves, qui volia dibuixar venia allà.

Per contra però, la crítica va ser bona, deia... Vaig tenir una crítica fenomenal, molt bona, tant a La Vanguardia, com al Correo Catalán o al Noticiero també. I també del Sr. Marsà, que era un crítc molt reputat. I al Diari de Barcelona em van fer anar a la redacció i em van fer un retrat il·lustrat que anava al capdamunt de la crítica. Això em va animar molt i vaig pensar que era qüestió de marxar a l’estranger. París. Trepat havia llegit molt sobre París, sobretot de la mà de Santiago Rusiñol i Ramon Casas, que explicaven les seves experiències i anècdotes per la capital francesa. Així que va demanar passaport per marxar, però la policia de Lleida li va posar moltes traves. Només pagant una agència de viatges i 15 nits d’hotel va aconseguir el visat per sortir d’Espanya i anar a París.

I només dibuixàveu bodegons? No, també teníem models. El Minguell coneixia els gitanets del seu carrer i els llogàvem: una pesseta cada u. Si érem quatre, el gitanet rebia 4 pessetes, si érem 5, rebia un duro. I s’estaven quiets, posaven. I si venien gitanes, no venien mai soles, venien amb la mare o el germà.

I a París on va estudiar dibuix? Vaig anar a la cèlebre acadèmia dels impressionistes La Grande Chaumière. Cada tarda, durant molts dies, vaig assistir a classes de dibuix. Allà no et corregia ningú, t’havies d’espavilar tu mateix amb el veí. Veies què dibuixaven els altres i amb això et corregies. Era dibuix lliure. A les 3 de la tarda sortia un model, es treia el barnús i feia la pose. I tots a dibuixar durant tres quarts d’hora.

O sigui que a Cal Minguell comença la famosa història dels Gitanos? Sí, però sobretot a la Fira de Verdú. Em van recomanar de pintar del natural i vaig pensar en la fira de Verdú perquè hi anava sempre una gentada espantosa. Com que era vergonyós -i ho sóc, sóc tímid- vaig pensar que posant-me en un racó no em veuria ningú. I així ho vaig fer. I vaig començar a dibuixar però no em sortia res! Allò era un bellugueig continu! Al final, cansat d’omplir papers, vaig agafar un carrer lateral on hi havia les gitanes i la canalla que esperaven els marits i els grans. Estaven totes aclofades d’aquella manera que es posen les gitanes amb aquelles faldilles. M’hi vaig atansar però de seguida van venir els gitanets a demanarme calers. I com que no en portava vaig marxar. Però ja havia fet la retenció. I a l’arribar a casa em vaig posar a dibuixar-les.

Aprendre a dibuixar, dibuixant sense parar. És el mètode millor. A l’acabar, donava un tomb per allà i mirava què feien els altres. I així se n’aprèn. És el que fèiem a Cal Minguell també. Més endavant, i gràcies al tràmit del pintor sabadellenc afincat a París, Joan Vilacasas, va anar a viure a la ciutat universitària. Allà passava els dies pintant i fent tertúlies catalanes a l’hora del cafè. Parlàvem de tot, de política, d’art... però sobretot parlàvem de cine. És clar, comparat amb aquí, que no en deixaven fer...! A París anàvem a les sessions de Arte et Studio, en cines petits, on feien cicles retrospectius dels inicis del cinema, de l’expressionisme alemany... un tipus de cinema que aquí no havíem vist gens...! I en parlàvem. Parlàvem de tot! I cada dia ens trobàvem pintors, ceramistes, exiliats catalans... venia algú nou i li fèiem lloc, cada dia fèiem la rotllana més grossa!

Tenia la necessitat d’estar sempre dibuixant? Sempre. Cada vespre quan plegava de treballar a les 7, pujava a les golfes de casa, on hi havia l’antic galliner que em vaig habilitar com a estudi. Allà dibuixava. I a la ferreteria, si no hi havia feina, teníem una bala de paper per embalar i llavors dibuixava Lluís Trepat. Fotografia de Ton Sirera, anys 60 els gitanos. Hi va haver un fuster d’un poble a qui li interessaven els temes artístics que va dir: “quan m’envieu el gènero que he demanat feu el favor d’embolicar-lo amb els dibuixos del Lluís!”

42

43

Estava engrescat amb el gitanos... Sí. Llavors vaig començar a perfeccionar-los. Al principi només ho feia en llapis i repassava el llapis amb tinta xina... i després hi vaig posar algun color. I el Minguell em va dir: Coi! Fa bonic això! No està mal! I em vaig llençar a fer gitanos. Cada tarda, un. Va fer diverses exposicions a Verdú, Tàrrega i Lleida. A Lleida li van comprar quasi tota l’exposició i això el va a animar per exposar a Barcelona. Va contactar amb la Sala Rovira,

a la Rambla de Catalunya. Com li va anar aquest exposició? Va tenir molt èxit de crítica. Vaig vendre poc, això sí, i encara perquè em va ajudar el de la galeria que devia pensar que si no venia, no cobraria res. En aquesta exposició vaig descobrir l’àmplia comissió que es queden els galeristes!

I la seva pintura quina herència en té, de París? A París em van dir que els gitanos eren folklore. Jo tenia la mania de pintar a l’espanyola. El Sr. Oliveres de l’Escola d’Arts i Oficis de Tàrrega ens havia portat a Madrid a veure els Museus i havíem anat al Prado i ens havia impressionat moltíssim el Goya amb les pintures fosques. I també havíem visitat Toledo i el Greco ens havia fascinat! Des de llavors pintàvem amb molt negre. Però quan vaig arribar a París vaig veure que allò, de negre, no anava. I vaig començar a pintar amb colors, amb colors més clars. I aquesta és la influència de París, el


L’ENTREVISTA / LLUÍS TREPAT

L’ENTREVISTA / LLUÍS TREPAT

Llavors, l’any 1953, s’acaben els recursos i la família el reclama. Torna a Tàrrega? Vaig tornar a Tàrrega per poc temps. De seguida vaig traslladarme a Lleida, per treballar a la botiga d’un germà meu. M’hi vaig estar gairebé 10 anys. A Lleida em vaig casar, vivíem a Balàfia, teníem una torreta amb jardí i compaginava la meva vida de pintor amb la de treballador de ferreteria. És que és molt difícil guanyar-se la vida d’artista! Diuen que en Lluís Trepat és el primer pintor abstracte de Lleida. Sí. Quan vivia a Lleida feia viatges periòdics a París i Amsterdam. A París, l’amic Vilacasas m’acollia durant uns dies a la seva mansarda. I parlant, un dia em diu: “Home, això del figuratiu per fer una casa, per fer un riu, per fer una muntanya... tot això és més vell que l’anar a peu. L’abstracte és una creació teva” I llavors em vaig posar a fer abstracte. I vam fer una exposició al Cercle de Belles Arts de Lleida i recordo que va venir el bisbe i em deia: Quines coses més rares que fa! Per què no fa com els altres? Un paisatge una casa, una persona... i no aquestes coses que la gent no entén!” I quan li dura aquesta fase abstracta? Doncs no gaire. Just vam fundar el Grup Cogul, que aglutinava informalistes i abstractes de Lleida i del qual jo vaig ser-ne un dels creadors, que vaig tornar al figuratiu. I això? És que a la vida reps moltes influències! Va passar que el pintor holandès Joop Stakelemburg em va convidar a Amsterdam i vaig viure a casa seva 15 dies. Aquest em va influenciar, tal com havia fet el Vilacasas a París, però al revés. Em va dir: “L’abstracte sempre és menjar del mateix pot, sempre donar tombs al mateix pot. I en canvi, al figuratiu, cada cosa és un tema diferent” Em va convèncer i a l’arribar a Lleida em vaig posar a pintar figuratiu. Però ja no va tornar a pintar gitanos... Em vaig posar a fer camions, cotxes, tractors i màquines i coses... així amb uns colorots foscos, un expressionisme rabiós. Clar, ja no podia ser del grup Cogul, honradament vaig haver de deixar-lo. Ha passat moltes fases diferents i trencadores... La gent que no és de l’art potser no ho entén gaire, però els artistes sempre han tingut evolució. No és d’estranyar doncs que, visitant Holanda, els seus museus i vivint a casa de l’ Stakelemburg, sortís influenciat. El mateix amb París i el Vilacasas. Després ja em vaig anar desprenent de la influència... Però la gent es pensa que tota la vida has de fer el mateix. I això no és veritat. Totes les influències formen el bagatge artístic, la manera de ser i la manera de pintar. L’art és una forma d’expressió; si tu canvies de pensament, per exemple, si ara ets vermell i llavors eres blanc, la teva pintura no ha de continuar com quan pensaves blanc... La pintura és una expressió interior, i talment evoluciona. Em deien: “Què no feies gitanos?” Sí, feia gitanos, però ara ja no en sé fer!

44

45

Lluís Trepat amb la seva esposa Núria al jardí de casa seva / Foto. JV


PUBLICITAT

L’ENTREVISTA / LLUÍS TREPAT

L’any 1962, l’any dels aiguats del Vallès, es trasllada amb la seva família a Barcelona on hi viu durant 30 anys. Allà combina la pintura amb la docència artística a l’escola Elisava i a l’escola de Disseny i Moda. Per guanyar-me la vida havia de fer classes i quan tenia temps, pintava. I he fet més de 100 quadres a hores perdudes. Això et dóna una certa angúnia perquè has de pensar què és el que el quadre et demana en tot moment. El que el quadre et demana...? Sí, perquè els quadres et demanen. Aquí està el ser un mestre o ser un pintor qualsevol. El quadre et mana i l’has d’obeir. I això és el que no saben molts pintors que pinten per passar el temps. I com funciona aquesta mena de crida? Tu primer tens la idea, aquesta idea la intentes posar en uns esbossos fins que veus que està arrodonida, que pot ser un quadre. Perquè lo important d’un quadre és que sigui arrodonit, que estigui dins un perímetre. La composició és més important que la pintura. En un quadre, la composició és lo més important. I llavors trasllada l’esbós al quadre... I mai et queda el que tu volies, mai! Perquè del pensament a la realitat hi ha el braç, el pinzell, els colors i la sapiència. Tu pensant sempre ets un geni però a la realitat ets un operari, un treballador. I omples la tela i no et queda el que tu vols. I llavors és quan ve això. Aquest diàleg amb el quadre... Sí, el quadre et diu: no home, aquí has de canviar això, aquí has de fer això altre... Si això cloche -que vol dir tocar campanes en francès- doncs ho has de canviar. El quadre pot estar perfecte però si hi ha un lloc que cloche, que desentona del conjunt, o bé canvies aquell tros o bé canvies la resta del quadre. I quant temps tardava vostè a pintar un quadre? Tranquil·lament 15 dies. Sóc lent perquè corregeixo molt; als meus quadres hi ha capes. I de jove, per no anar a comprar teles noves, aprofitava quadres que no m’agradaven i hi pintava a sobre. I ara, amb els anys penses, coi! No estava tan malament aquell quadre...! Però ara ja està fet!

LLOGUER Pisos nous, pisos amb mobles, pisos sense mobles, cases...

ASSESSORAMENT IMMOBILIARI Compra/venda, contractes de lloguer, taxacions, tràmits notarials, tràmits registrals, cadastre...

VENDA Obra nova, segona mà, cases, solars urbans, finques rústiques...

La Fundació Viladot d’Agramunt “Lo Pardal” és dipositària de la majoria d’obres de Lluís Trepat. El mes de novembre va inaugurar-se l’Espai Trepat, una sala fixa dedicada al pintor targarí a la tercera planta de l’edifici Lo Pardal.

ASSESSORAMENT FINANCER Hipoteques, refinançament, execucions, embargs, dació en pagament, negociació amb el banc...

Per visitar l’Espai Trepat cal adreçar-se a l’Oficina de Turisme d’Agramunt.

COMUNITATS Reducció de les despeses fixes, reclamació d’impagats, presentació de comptabilitat trimestral, assistència 24 hores a tots els veïns

Aicat 3055

Sol·liciti pressupost sense compromís

I ara ja fa un parell d’anys que no pinta. Sí, el cavallet ja està retirat. Vaig pensar que l’època més florent d’un pintor és dels 30 als 60 anys. Si durant aquest trentenni no has fet el que havies de fer, ja no ho faràs. I ja en tenia 75 quan vaig decidir retirar-me! I no ho trobo a faltar, tot al contrari, no tinc angúnies. Em vaig alliberar. 46

47

Sant Joan 28 (baixos) 25300 TÀRREGA (Lleida) Tels. 973 313 896 · 696 982 729 www.finquesclares.com


GENT CAPAÇ / ASSOCIACIÓ ALBA 49

Foto: Anna Homs

Ens encanta la idea de col·laborar en una revista optimista! Els optimistes acostumen a ser gent capaç, com les persones que coneixerem en aquesta secció, malgrat arrossegar el prefix DISque sovint els acompanya i que els etiqueta.

48

Associació Alba

GENT CAPAÇ / ASSOCIACIÓ ALBA

JOAN COLOMÉS

En Joan arriba al Gat amb el seu aire afable i tranquil. És enginyer industrial, tot i que la malaltia no el va deixar exercir per massa temps. Començava la seva carrera professional, era un jove preparat, amb cultura, responsable i exigent. I ara ho continua sent. Assegura que des que li van diagnosticar esquizofrènia fa 31 anys és el moment en què millor es troba. Destaca’m una virtut teva. Responsable, una qualitat que gairebé m’atreviria a dir que no és una virtut sinó un defecte de tan responsable que sóc. Per què? Perquè les persones responsables quan fan una cosa malament se senten molt malament, però també és una cosa que he anat treballant al llarg del temps. Tot el que he passat fa que no em prengui les coses tan a pit com al principi. Abans em prenia les coses molt seriosament i això m’ha fet patir molt. I algun defecte? Sóc massa tancat, però a mesura que me’n surto de la malaltia crec que em vaig obrint cada vegada més. A vegades quan un està tancat, molt tancat, s’acaba de tancar, és com un peix que es mossega la cua. És com el cargol que recordo haver dibuixat quan estava al centre de dia. El cargol que està entelat i que vol treure les banyes. Ara he començat a treure-les amb prudència, però amb il·lusió. T’importa molt el que pensa la gent de tu? Abans m’importava molt el que pensaven de mi. Ara no. Recordo aquella cançó de l’Alaska que deia: A quien le importa lo que yo haga, a quien le importa lo que yo diga...

doncs això. Home, voldria que s’emportessin una bona impressió de mi, és clar. Digue’m alguna cosa que hagis fet aquest any, coses que et fan sentir orgullós. Haver treballat al bar del Gat de Cervera va ser un repte. Una feina nova que t’obliga a estar en contacte amb la gent, afrontar petits problemes... I després el projecte Parlem-ne als instituts. Posar-te davant d’adolescents a explicar que tens esquizofrènia i com la vius, doncs imposa una mica. És la primera vegada que he parlat en públic. Que valent, no? Tots estàvem a l’expectativa i ens vam trobar que tothom ens va escoltar, amb molt de respecte, amb interès i ens van fer sentir molt còmodes. Crec que vam ser capaços d’arribar a ells i

de remoure’ls per dins. És una cosa que s’ha de fer. No perquè la gent sàpiga el que patim, perquè hi ha molta gent que està patint. Nosaltres som persones com qualsevol altra, amb una malaltia com qualsevol altra, tenim les mateixes motivacions, les mateixes il·lusions, els mateixos projectes.... o sigui, com se sol dir: som normals. No et fa res explicar la teva experiència amb la malaltia? L’he explicat moltes vegades, al principi em feia molta cosa, peqruè la gent no ho entenien com ara. No ho entenien, sinó que estàvem considerats com a bojos. Jo sempre parlo del loco de la colina. Però tu no t’has vist mai com el loco de la colina, no? Jo no m’he vist mai així, però els altres sí que m’hi podien veure a mi. El boig que està sol, amb els seus pensaments, les seves històries. Però en el fons tots som una mica així, no? Tots busquem estar sols, necessitem reflexionar, pensar, estar amb les nostres coses,

recapacitar... Creus que t’haurien de donar més oportunitats? Em sento valent i convençut que puc fer coses. Ja no em fa por fracassar. Fracassar... ja he fracassat prou, si ho hem de dir així. Molts empresaris aquí quan fracassen estan mal vistos, en canvi als Estats Units tornen a reemprendre i surten Em sento valent reforçats. Si em foto de cap una i convençut que vegada m’aixecaré, sigui amb el puc fer coses. que sigui. Tampoc no em tiraré Ja no em fa por a la piscina. Jo sóc molt racional, fracassar. molt cerebral, no sóc impulsiu. Ha estat un canvi el fet d’estar a l’Associació? Des que estic a l’Associació han canviat molt les coses, sobretot en els darrers 2 anys. Ara començo a sentir-me més integrat en aquesta societat. Abans tenia la sensació d’estar en un altre món, en un món tancat, bloquejat. Ara tinc ganes d’integrar-me i portar una vida com qualsevol persona, tenir parella sobretot, un pis o el que sigui. Quins reptes tens per a aquest 2013? M’agradaria deixar l’Associació, però no desvincular-m’hi. Això voldria dir que em trobo molt millor. M’agradaria trobar una feina a l’empresa privada en un lloc on em pogués trobar a gust. Per a mi treballar a l’empresa ordinària és com fer un salt, vull tenir la satisfacció que puc exigir-me més. Diuen que amb la crisi és el moment dels emprenedors. Ja m’agrada això de l’emprenedoria. Per què no...


ESPAI CARTAES

PUBLICITAT

RESIDUS: REDUEIX, RECICLA, REUTILITZA Cartaes col·laborarà cada mes amb LONDARÍ donant-vos consells bàsics sobre les “3 R”: Reduir, Reutilitzar i Reciclar. Feu-nos arribar les vostres consultes a info@cartaestarrega.com

hostal del Carme pàgina a color

Reduir: com disminuir el volum de residus que generem a les nostres llars, hàbits de consum que ens faran estalviar residus i diners. Reutilitzar: com donar una segona vida a allò que ja no ens és útil. Reciclar: on dipositar els diferents residus que generem al dia a dia. Per exemple, què ferne de la maquineta d’afaitar un cop utilitzada? I dels bolquers? I dels bolígrafs?... Cartaes som una nova empresa que neix amb l’objectiu de generar ocupació per a col·lectius vulnerables i aconseguir així la inserció sociolaboral de les persones en risc d’exclusió. En tots els serveis que oferim recuperem i tractem de forma controlada els residus no orgànics. Són residus que no es generen de forma diària i l’objectiu que tenim com a empresa és la seva restauració i posterior venda. Aquells residus que no poden ser restaurats són dipositats en contenidors selectius perquè siguin gestionats adequadament i aconseguir-ne així un menor impacte

Amb les vostres accions aconseguirem un millor impacte social mediambiental i econòmic.

REUTILITZA! Regals i ornaments pel al Nadal A partir d’1 €

50

51

Els podreu trobar al carrer Mestre Martí, 19 (CÀRITAS) Dimarts i dijous de 10 a 13 h i de 17 a 19 h. I els dissabtes de 10 a 13 h.


GENT JOVE PA TOU?

Des del passat mes de setembre, l’espai de dissenyadors emergents Diseniam s’ha unit al reguitzell de propostes innovadores que últimament han sorgit a banda i banda del riu Ondara, com la revista LONDARÍ on l’Associació Agrat també hi tindrà presència donant a conèixer joves perles targarines.

Amb 27 anys ha obert un espai de dissenyadors emergents a la plaça Sant Antoni , una proposta trencadora i optimista en temps de crisi

El talent de la Clàudia s’ha anat forjant per fires i mercats, on va començar a exposar les seves joies innovadores i originals realitzades gràcies a l’auto-aprenentatge i als estudis fets en Joieria Artística, Gemmologia i Història de l’Art. “Amb 20 anys vaig iniciar-me en el món de les fires i ha estat una gran experiència perquè m’ha permès aprendre altres tècniques i maneres de treballar. N’hi ha milers, la joieria és un món molt ampli, i jo intento trencar i innovar, vull que cada peça sigui diferent, especial. No m’agraden les marques on tot és seriat i repetitiu.” En aquest sentit, la Clàudia opina que “actualment, la gent té més consciència del comerç de proximitat i aposta més per aquest tipus de creacions personalitzades i que s’allunyen dels centres comercials de les grans ciutats, on a tot arreu hi ha el mateix.” Explica que no ha rebut cap ajuda per engegar el seu negoci però “si t’agrada fer alguna cosa i tens una ment inquieta ho has d’intentar, no et pots quedar amb l’espineta... Cal madurar la idea, mimar el projecte, pensar-lo, però no has de tenir por al fracàs.” Pel que fa el comerç de Tàrrega, creu que “és bo que hi hagi idees plurals i que la gent sigui atrevida per obrir negocis amb conceptes diferents. La diversitat sempre és bona i aquí a Tàrrega tenim productes molt bons que es podrien explotar molt bé.” Talent, creativitat, esforç, il·lusió i empenta, aquests són alguns dels ingredients que ens ha ensenyat la Clàudia Llop per demostrar que a Tàrrega la gent jove té un futur de 24 quirats.

52

53

“El que jo faig no és una feina, és un hobby, faig el que m’agrada sense por al fracàs.” Amb aquesta actitud la dissenyadora de joies Clàudia Llop afronta la vida amb un esperit emprenedor i intrèpid. Una actitud valenta que l’ha portat a obrir la seva pròpia botiga amb només 27 anys i al costat d’una altra artista: la seva mare, una il·lustradora latent que fins ara mai s’havia dedicat al món artístic.

GENT JOVE PA TOU?

CLÀUDIA LLOP


77%

grans superfícies/ centres comercials

comerç local

3% internet

Què prefereixes a l’hora d’escollir els regals de Nadal? 19%

19%

artesanals

fabricats de forma massiva barats

L’ELOI

20%

55

On compres els regals de Nadal?

54

Amb l’arribada de la campanya de Nadal, la Clàudia s’alegra de les campanyes a favor del comerç de proximitat que han sorgit a les xarxes socials. Al Facebook de l’Agrat, hem obert una enquesta on hem preguntat sobre el següent. Han respost 74 persones.

ENQUESTA

ENQUESTA

62% coses fetes per mi mateix

Quina mitjana de diners et gastes per cada regal al Nadal? 53%

38%

menys de 40 €

entre 40€ i 60€

més de 60 €

Per quins motius compraries a les botigues del teu poble o ciutat?

36%

19%

m’aconsellen millor

conec els propietaris

9%

45%

interacció venedor-client molt enriquidora

Opinions, tertúlia... “Ara que estem en èpoques flaques, estic preparant uns regals de Nadal culinaris, faig turrons casolans i rosquilles que feia la meva àvia.... Tot ben embolicadet amb una bona decoració i així espero fer feliç a la meva família!” Cristina “Cal revaloritzar el producte artesanal i de producció no massiva. Cal entendre que és únic, irrepetible i hi ha un esforç darrere. Pel contrari, cal deixar de consumir aquell producte que es barat perquè es produeix massivament i tira de l’explotació laboral amb salaris baixos. Hem de tenir molt clar que si és barat, és que alguna cosa hi ha de poc ètic darrera (em refereixo a roba de l’imperi Inditex o al menjar ràpid).” Marc Andreu “Trobo que té molt més valor i originalitat algo que li has dedicat temps i amor amb les mans. Gastar diners en quelcom que algú també haurà comprat per una altra persona no ho trobo original. És igual si és un marc de fotos fet amb macarrons, o una taula feta amb palets, mentres ho hagis fet tu, sempre tindrà un valor especial... i barat!” Marta Palou

“El comerç local dóna alegria i manté viva la ciutat. Permet una interacció entre les persones que cada vegada és més escassa degut als nous mitjans de comunicació (facebooks, whatsapps...), que tot i que en alguns moments són molt útils, propicien una comunicació freda i distant. Aquesta interacció permet crear més lligams de confiança, i molts cops més enlla del simple intercanvi comercial.” Piju “Depèn del regal pot ser millor comprar-lo en un lloc que en un altre. Els articles manufacturats potser sí que té sentit comprarlos en botigues especialitzades... ara, perquè pagar més per un televisor al venedor local que a una gran superfície, quan el preu de fàbrica és el mateix per ambdós?” David “Si la diferència de preu és raonable, procuro comprar regals a Tàrrega, però moltes vegades per falta d’oferta, o el fet de no poder escollir, acabo comprant a Lleida o a internet.” Albert Mitjançant el comerç local potenciem activament i directament l’economia de la nostra ciutat. I més o menys directament acabem rebent o recollint el benefici.” Xavier Barroso Capdevila “Si us plau, no complal legalos en lo chinito, que apart d’hortera, s’enfonsa l’economia local. I ja està prou afectada per la crisi i espera amb ansietat aquestes festes nadalenques. Aquí tenim un munt de botigues d’artesania i tambe l’opció d’encomanar un regal personalitzat a un munt d’artistes d’aquí Tàrrega. PD:fuck corte ingles %#%fsgf&%**%!!!” Javier


GUAITANT EL MÓN

DE VIATGE

MONGÒLIA, PELS AMANTS DEL PAISATGE Tresa Lloreta El paisatge mongol ha estat poc castigat per la mà humana, la baixa densitat de població i la tradicional vida nòmada han contribuït a conservar un país on una de les poques coses que delata la presència humana són els gers i els grans ramats de bestiar. El meu viatge comença a Dalanzadgad, al sud del país, a la regió del Gobi. Allí conec la Selenge, una noia mongola que serà la meva guia

Pau Bori Professor de català a Belgrad

Un dels indrets més curiosos de Sèrbia és el petit poble del director de cinema Emir Kusturica, autor de pel·lícules memorables com Underground o Gata negra, gat blanc. Es diu Drvengrad (ciutat de fusta) i es troba en una zona muntanyosa molt a la vora de Bòsnia. Kusturica va començar a aixecar el poble deu anys enrere per filmar-hi La vida és un miracle. Des d’aleshores, hi ha traslladat diverses cases antigues dels voltants que estaven a punt d’enderrocar-se. Avui dia, Drvengrad té més d’una vintena de cases, 3 sales de cinema, una biblioteca, una pastisseria, una cafeteria, un restaurant, una església ortodoxa i fins i tot una presó on, entre “els presidiaris” més notables, hi ha George Bush i Javier Solana, tristament famós a Sèrbia per ser el secretari general de l’OTAN durant el bombardeig de 1999.

País: Mongòlia Capital: Ulan Bator Habitants: 3 milions Moneda: Tughrik Tipus de govern: Democràcia parlamentària Mongòlia és el país del món amb menys habitants per superfície. Té una densitat de 1,7 habitants per km2. Si a més a més, es té en conte que un 35% viuen a Ulan Bator, la resta del país queda tremendament despoblat.

durant el viatge amb furgoneta que ens durà a travessar Mongòlia de sud a nord. Desde el primer moment Mongòlia em fa sentir molt petita en un lloc tan immens. El paisatge imposa la seva grandesa, de territori infinit, sempre governat per la gran bellesa d’un cel nítid i blau. Els colors em captiven i no puc evitar sentir-me fascinada pel que vaig veient a cada moment.

56

57

Mentre travessem l’estepa crida l’atenció la gran llibertat (i habilitat) del conductor: a Mongòlia gairebé no hi ha carreteres ni camins, la furgoneta tira camp a través, travessant incansablement l’estepa, rius i muntanyes. El paisatge va canviant lentament, però sense fer-se gens monòton. Desde el desert del Gobi i les seves dunes gegantines que dominen una estepa seca i àrida de vegetació escassa enfilem camí cap al nord, i poc a poc es va perdent l’aridesa i es va guanyant color. L’estepa es fa espectacular, verda, violeta, vermella o blava, plena de flors. A poc a poc van apareixent rius i llacs majestuosos, i el terreny es torna més muntanyós, fins que arribem a la vora de l’immens llac Hovsgol, un paratge completament siberià, envoltat de muntanyes altes i boscoses. Els nòmades mongols son un poble acollidor, tot i que no massa habituat a parlar amb forasters. Durant el recorregut parem en diversos gers, les cases on viuen els nómades, i amb certa tímidesa, ens expliquen la seva manera de viure. Tot gira en torn del bestiar, ja siguin camells, cavalls, corders, cabres, vaques o yaks, que és la principal font d’aliment: el poble mongol és tradicionalment ramader. De seguida intento imaginar-me com deu ser això de ser un nómada, i intueixo una vida realment dura. Imagino sobretot la cruesa dels hiverns, amb temperatures extremadament baixes i el fort vent de l’estepa udolant, mentre una família nòmada passa llargues estones a dins del ger cuinant estofat de corder, destilant llet fermentada de yak per obtenir un vodka casolà i explicant històries al voltant de l’estufa de llenya, mentre els seus veïns més propers estaran a un centenar de quilòmetres...

L’OASI DE KUSTURICA El carrer principal del poble es diu Ivo Andrić, en honor a l’únic premi Nobel de literatura en llengua sèrbia. D’altres carrers són el Che Guevara, el Diego Armando Maradona, o porten el nom de diAl poble, amb rectors com Federico Fellini, Igmar una mica de sort, Bergman o Jim Jarmusch. Un dels millors tennistes del món, el serbi podreu fer-la petar Novak Djoković, també dóna nom amb Kusturica. a un dels carrers. Cada gener, Drvengrad acull un festival de cinema i música, adreçat a estudiants de cinema de tot el món que hi presenten els seus curmetratges i, a més, participen en xerrades i tallers de reconegudes figures del setè art. Entre els convidats d’altres anys, hi ha els actors Johnny Depp i Gael Garcia Bernal o els directors Nikita Mikhalkov, Abel Ferrara i Abbas Kiarostami. Drvengrad, però, està obert als visitants els 365 dies de l’any, així que si algun lector vol conèixer l’oasi de Kusturica al cor dels Balcans, només li cal fer les maletes i anar-hi. Paisatges aclaparadors, llacs de muntanya, menjars i begudes típiques, i amb una mica de sort, podreu fins i tot fer-la petar una estona amb Kusturica.


Souad Belhalba La meva experiència com a immigrant va començar amb una llarga carrera d’obstacles administratius entre el Consolat d’Espanya a Casablanca i el Ministeri de Justícia a Madrid. Va començar amb la simple sol·licitud del visat d’agrupament familiar l’any 1998, i va acabar amb una carta enviada al Defensor del Poble Espanyol el Per què marxes 2001. Un cop a Espanya, em vaig trobar davant de diversos obstacles, del Marroc? -em tant administratius com socials. preguntaven No obstant això, durant la meva residència, he conegut gent que m’ha ajudat a avançar malgrat les diferències culturals. Al Marroc dels anys noranta, la vida era molt complicada per als estudiants amb la carrera acabada. Trobar feina era impossible sense recomanació i influència. Fins i tot el tercer cicle era reservat als privilegiats. Una gran falta d’igualtat d’oportunitats. Molts llicenciats treballaven en una situació precària: com a cambrers per uns 150 o 200 euros al mes o repartidors de diaris per uns dirhams que, a la seva edat, els podien salvar de l’obligació de demanar diners als seus pares.

és primordial per als nouvinguts per aprendre la llengua. Les classes de llengua i la mediació lingüística constitueixen un ajut els primers mesos de residència, però considero que la pràctica és més efectiva en l’aprenentatge de llengües estrangeres; tot i que les classes són imprescindibles per a la perfecció. Tanmateix, la pràctica resulta difícil davant de la falta d’un bagatge cultural bàsic. El desconeixement dels codis culturals fa que molts intents de comunicar s’acabin amb conflictes que, amb els estereotips i prejudicis, dilaten encara més les distàncies. El bagatge cultural, però, s’adquireix amb la mateixa pràctica. Al meu cas, en comptes de desanimar-me, cada acudit era una oportunitat d’aprendre; i vaig aprofitar cada ocasió per fer conèixer els meus propis trets culturals, de vegades per explicar algun comportament no gens comú en la societat espanyola.

ETNOBOTÀNICA. DE PERSONES I PLANTES

GAUITANT EL MÓN

LA MEVA EXPERIÈNCIA COM A IMMIGRANT

Per què he vingut a Espanya? Aquesta pregunta la vaig sentir tantes vegades al principi de la meva residencia en el país que em vaig començar a preguntar “per què la gent no sap per què La diferència és enriquidora. No hem de hem vingut?”. Molts són els que pensen, o canviar per integrar-nos pensaven, que el fet de tindre una carrera La diferència és ni intentar canviar l’altre. acabada assegura una feina decent i futur de Hem d’adaptar la nostra enriquidora. No hem color rosa. Per això, la majoria no entenen manera de ser i d’estar a per què una persona llicenciada deixa el seu de canviar per integrar- la societat on hem decidit país per anar a buscar un futur insegur en nos ni intentar canviar viure. Hem de conèixer un país del qual ignora fins i tot l’idioma, i l’altre, saber les diferències l’altre treballar en uns sectors que només suposen i respectar-les. El fet de no estudis primaris com ara l’hostaleria. menjar porc ni beure, per Amb la crisi, aquesta situació s’està introduint a la societat exemple, no suposa que hagi de rebutjar espanyola. Cada dia més joves espanyols llicenciats busquen una una invitació a dinar amb les meves sortida a la crisi a l’ estranger. A Anglaterra, per exemple, són amigues; i elles no m’haurien de demanar els joves universitaris procedents d’altres països com Espanya els un canvi de dieta per ser part del grup. que opten per ocupar llocs de treball que els anglesos no estan disposats a cobrir. No obstant tot això, parlar només de les Com totes les persones emigrades, el primer obstacle que vaig dificultats seria com ignorar els esforços trobar al país d’acollida era el desconeixement de la llengua. No que s’estan fent des d’ oficines com l’ Oasic obstant això, amb l’ajut d’unes veïnes andaluses bastant obertes i a (Oficina d’Acció Social i Ciutadania) i qui els agradava xerrar, de la lectura i de la tasca de traductor que persones com la Mireia Fontanet i totes feia el meu marit, vaig poder superar la dificultat de comunicació les advocades voluntàries de Càrites, que i d’expressió, tot gaudint de nous coneixements, tant lingüístics sempre han estat presentes per ajudar els com culturals. immigrants. Per tant, considero que sortir i parlar amb la gent autòctona

ROSER BORD David Moreno Madrid Investigador etnobotànic

Ja els grecs l’anomenaven kynorhodon, que vol dir literalment roser caní. El seu nom científic Rosa canina te origen en la veu grega rhódon, que vol dir “alló que és fragant”, i la veu llatina canis -gos-, al·ludint, segons les fonts, a la semblança de les seves espines amb els ullals del gossos o al fet que la seva arrel s’utilitzava en temps pretèrits per tractar la ràbia. Una antiga llegenda diu que la Mare de o Cànon de la medicina, hi referencia les seves aplicacions Déu es va amagar sota un roser bord durant terapèutiques. Destaquen la capacitat d’astringència del tapacul la seva fugida a Egipte. En gratitud pels -fruit- gràcies als seus alts nivells de tanins i, sobretot, la seva seus serveis, Maria va atorgar a aquest propietat antiescorbútica, derivada de l’extraordinària riquesa arbust les seves propietats en vitamina C. Els fruits contenen terapèutiques. Manté així Les gavarres tenen usos fins a un 1,7% d’aquesta vitamina, un caràcter sagrat associantun dels percentatges més alts en infantils associats a se també amb la paciència, l’ecosistema mediterrani. Aquesta el martiri i el patiment de la l’esbarjo: llepar la polpa propietat també ens ajuda a fixar el Verge. Paraules com rosari com a llaminadura àcida ferro que ingerim. tenen un origen nítidament i ficar els pèls urticants a identificable. També destaquen els seus usos l’esquena dels companys oftalmològics tradicionals i un Podem trobar més de 50 per riure una estona. renovat i extens recorregut dins del noms vernacles diferents. Els món de la cosmètica. més comuns són roser silvestre, Dintre del receptari gastronòmic salvatge o bord, gratacul o gavarrera en català, i gràcies al deliciós gust acidulat i aromàtic de la polpa de català, gavernera en valencià, rosal montés la gavarra, abunden les gelees, xarops i tota mena de melmelades en castellà, gabanceira en gallec i astolarrosa i confitures. Se n’elabora un ampli ventall de begudes, destacant en euskera. l’aigua i l’alcohol de roses -per destil·lació- i vins elaborats tant amb els pètals com amb les fulles -per maceració-. Arbust sarmentós i variablement espinós, el roser silvestre està molt estès pels camps En l’actualitat, i recuperant un ancestral costum ara demostrat i boscos de terres baixes i muntanyes poc científicament, es planten gavarreres a les capçaleres de les elevades com el nostre territori. Habita rengleres de les vinyes com a bioindicador i així identificar amb freqüència en bardisses, voreres i possibles plagues o malalties del raïm. obagues. El nombre i la disposició dels pètals d’aquest arbust han estat referents a l’hora de classificar el gènere més importat del regne vegetal, Rosaceae. A més a més, genèticament la gavarrera és l’espècie de la qual provenen bona part de les variacions ornamentals que inunden els nostres jardins i imaginaris.

58

59

La tradició màgica ens diu que els pastors col·locaven un brotet de gavarrera a la gorra o al trau del gec, o bé a la punta del paraigües, per així desviar els llamps i protegir-se de les pedregades. La rosa té igualment un caràcter iniciàtic per a molts ordes religiosos i sectes de l’antiguitat, com per exemple els Rosacruces. El filòsof persa Avicena al segle X, en la seva obra Al-Quanun fi-l-tibb


92’3FM www.radiotarrega.cat Canal de vídeo Youtube Facebook Twitter

ADOPTA UN GOS

Nous temps, nous objectius

PUBLICITAT

RÀDIO TÀRREGA

VIU EL DIA, VIU EL TERRITORI A RÀDIO TÀRREGA

Descompte

La mitjana anual d’entrada de gossos al refugi, provinents de la zona de Tàrrega i comarca, és d’uns setanta gossos, dels quals La Protectora acull uns quaranta troben en l’actualitat uns una nova llar on viure o 100 gossos són recollits per les seves famílies. El refugi de la Protectora d’animals de Tàrrega consta d’un espai de 2500 m2 on tenim tots els nostres gossos, uns 100 actualment.

En vins, licors i caves Del 27 al 31 de desembre

Plaça del Carme, 10 - TÀRREGA Tel. 973 310 055 / 696 666 367

La Protectora està formada per un grup de voluntaris que dedica part del seu temps de forma desinteressada a treballar perquè aquest projecte continuï i millori dia a dia. A poc a poc anem assolint els objectius marcats amb l’ajuda dels socis, els simpatitzants i les administracions locals. La Protectora se sustenta econòmicament amb les donacions de particulars i empreses, amb les ajudes de l’Ajuntament de Tàrrega i el Consell Comarcal de l’ Urgell i sobretot amb les aportacions dels socis, sense els quals seria impossible tirar endavant aquest projecte, els objectius marcats amb l’ajuda dels socis, els simpatitzants i les administracions locals.

D-TAPES MENÚ DE MIGDIA 9,50 € tot inclòs.

Especialitat en caragols a la llauna, navalles a la planxa amanides exòtiques i embotits ibèrics. Plaça de les Nacions Sense Estat - TÀRREGA - Tel. 973 986 113 / 682 246 921 i també a facebook d-tapestaverna

c. de la Plana, 23 baixos - TÀRREGA Tel. 973 31 23 93

25 anys! La Croissanteria c. St Joan, 4 - 25300 Tàrrega 60

61

PERRUQUERIA UNISEX

La Societat Protectora d’Animals de Tàrrega és una entitat sense ànim de lucre que vetlla per la protecció i l’ empara dels animals en general i més concretament dels gossos.

Contacte: Tel. 666 229 282 protectora.animals@hotmail.com

Des de fa més de dotze anys, ens dediquem a acollir i atendre els gossos de Tàrrega i de la comarca de l’ Urgell que ho necessiten, ja sigui perquè s’han perdut o perquè han estat maltractats o abandonats.

20 %

SORAYA

ADOPTA UN GOS

RITA. Femella mida gran. Carinyosa i bona

PICA. Mida petita. Molt carinyosa. Amb leishmània controlada. Des del 2003 a la protectora

MARY. Femella mida gran. Un tros de pa!tímida i amant de les carícies. Des del 2007 a la protectora.


Un conte d’Eduard Ribera «Sempre les agafo massa verdes», em deies mentre em mostraves la supuració lletosa. Teníem onze o dotze anys, a tot estirar. Jo m’emparrava a les branques més altes i assolellades de la capçada per collir-te les figues més madures. Era el nostre berenar preferit. Ens en fèiem un tip, fins que els llavis ens quedaven vermells i escaldats i les mans brutes i enganxoses.

L’ESPAI LITERARI

L’ESPAI LITERARI

CONFITURA DE FIGA Ho deies obrint els ulls, aquests ulls verds tan preciosos que sempre has tingut. «Un dia me n’aniré a viure amb ell, a Barcelona». N’estaves convençuda, perquè no t’agradava viure aquí, amb ta mare i ta padrins. «A Barcelona hi passen coses; aquí sembla com si el món s’hagués aturat». A partir d’aquell dia vaig resar perquè mai no marxessis del poble. L’estiu que vam acabar l’institut va ser el darrer que vam estar junts. Hi vam tornar uns quants cops a sota la figuera. Hi vam riure, hi vam parlar i finalment ens vam lliurar l’un a l’altre, resseguint cada pam dels nostres cossos roents i revoltats. «Em sembla que et trobaré molt a faltar» em vas dir una nit de lluna plena, mentre jo buscava la figa més

madura dalt d’una branca. L’endemà vas marxar: te’n vas anar a viure amb ton pare i a estudiar a la universitat. Potser algun cop em vas enyorar, però imagino que no et devien faltar les raons per oblidar-te’n de seguida. Quan va morir el meu, de pare, tu eres a Manchester, estudiant anglès. M’ho va explicar ta mare al tanatori. Va ser el darrer cop que vaig saber de tu. Em vaig fer càrrec de les vinyes de la família, treballant i estudiant fins que vaig acabar l’enginyeria d’agrònoms. D’això ja en fa sis anys.

el motor però no em vaig moure de la cabina. Us vaig mirar de lluny fins que us vau perdre en direcció a casa ta mare.

El diumenge passat et vaig veure de nou. Baixaves del cotxe a la plaça Major. Jo passava amb el tractor i el cor em va fer un salt. Aleshores vas obrir la porta del darrere i en va sortir una criatura de dos o tres anys. Vaig aturar

Aquest conte va rebre el Premi Núvol 2012, el setembre de 2012. El jurat estava format per Màrius Serra, Matthew Tree, Jordi Puntí, Enric Gomà i Bernat Puigtobella.

La figuera és del gènere Ficus. El seu nom científic Ficus carica i la seva etimologia llatina ficaria són un rastre de la seva procedència de la regió Cària, a l’oest de la península d’Anatòlia i tocant a la Mediterrània. És un arbre ben especial: les seves arrels són fortes, creix en els llocs més inversemblants, és elàstica i a la vegada molt resistent. Sobreviu malgrat totes les adversitats. La seva flaire profunda té un punt d’embafadora, sobretot quan cau el bat de sol de la migdiada i les sargantilles busquen l’ombra a les concavitats del pedregal.

He comprat la parada que hi ha davant de l’hort del Manescal. Hi plantaré vinya. Amb un soci volem fer vi i tirar endavant un celler, una cosa modesta però de molta qualitat. Encara hi ha el vell molí de vent desmanegat i la figuera en què ens arreceràvem a l’estiu presideix la riba a la vora del camí. Aquest any ve plena com mai. Ara les figues estan al punt, dolces com la mel, morades per fora, vermelles i molsoses per dintre. Avui n’he collit un cubell ben ple. Demà al matí, abans d’anar la finca, les portaré a ta mare. Me la vaig trobar l’altre dia i em va dir que li faria goig fer-ne confitura.

http://ribera.blog.cat

BONES FESTES!!! Per les festes de Nadal fes una bona acció social porta les ampolles de cava a la deixalleria i ens donaràs una alegria Nosaltres les reciclarem i llocs de treball crearem.

Ens hi trobàvem sovint a sota la figuera i contemplàvem el vell molí de vent de l’hort del Manescal, immòbil a causa del rovell que havia acumulat amb els anys. «Mon pare em va explicar que de jove l’havia vist funcionar, aquest molí. Servia per pouar l’aigua que utilitzaven per regar».

Il·lustració de Jaume Ribalta 62

63

Carrer llevant s/n (polígon Riambau) tel. 974-314079


Restaurant La-La

c/ St. Roc, 17 baixos de Tàrrega Tel. 973 31 24 23 / www.lalarestaurant.es

Coca de pasta de full amb bolets (5 €) Restaurant La-La

c/ St. Roc, 17 baixos de Tàrrega Tel. 973 31 24 23 / www.lalarestaurant.es

TENDÈNCIES TARGARINES

TENDÈNCIES TARGARINES

Cruixent de pinyons amb crema catalana (8 €)

Liu·Jo Jeans (154 €) Daic Moda

pl. Carme, 15 de Tàrrega Tel. 973 31 05 56

TENDÈNCIES TARGARINES

Jaqueta Fornarina (188 €) Daic Moda

pl. Carme, 15 de Tàrrega Tel. 973 31 05 56

Coixins (25 €) Tururut

c/ Carme, 2 baixos de Tàrrega Tel. 973 31 11 81 www.tururut-tarrega.com

Brusa Tocoto (48,75 €) My First Little Ballerinas (42,50 €)

Conjunts Baci a partir de (45€)

Tururut

L’Encís

c/ Carme, 2 baixos de Tàrrega Tel. 973 31 11 81 / www.tururut-tarrega.com

Domènec Seguí Ferreteria c/ St. Pelegrí, 65-67 de Tàrrega Tel. 973 31 03 84 www.dsf.cat

Elle by Beurer / Aparell ultrasons cosmètic (149,90 €)

L’Encís

c/ Agoders, 10 de Tàrrega Tel. 973 501 308

Tricicles i bicicletes des de (59 €)

Domènec Seguí Ferretria

Trones i cadiretes des de (34 €) Mic (30,65 €)

c/ St. Pelegrí, 65-67 de Tàrrega Tel. 973 31 03 84 www.dsf.cat

La Nou

c/ St. Joan, 11 de Tàrrega 973 50 21 34 http://www.lanoujoguines.cat

64

65

Llibres rebosteria creativa (18,95 €)

c/ Agoders, 10 de Tàrrega Tel. 973 501 308

Conjunts Baci a partir de (35 €)

La Nou

c/ St. Joan, 11 de Tàrrega 973 50 21 34 http://www.lanoujoguines.cat


Potser aquesta és la gran pregunta que un dia o altre tot afeccionat a la muntanya es fa. Les respostes que s’han donat al llarg del temps són múltiples, però cap em sembla tan encertada com la que donà Georges Sonnier, un gran teòric i escriptor sobre l’alpinisme. En la introducció al seu llibre La muntanya i l’home, diu: “La muntanya, com a objecte d’interès, de passió o de conquesta, és sobretot la idea que nosaltres ens fem d’ella”. I continua més endavant: “La seva realitat material importa molt menys que la seva transfiguració poètica”. Llavors, la muntanya, les muntanyes, són exactament el que la nostra imaginació vulgui. Encara que, objectivament, són només enormes masses rocoses i pujar-les no aporta res significatiu a la humanitat, el projecte, la vivència i el record d’una ascensió poden esdevenir en la nostra ment el tresor més preuat. Com no hem d’ésser doncs, els muntanyencs, apassionats d’un món on tot ho podem crear?

Geòleg i excursionista

PENSEM-HI

RES A DIR

Tot allò que cal saber sobre Tàrrega és a Wikipèdia, l’enciclopèdia del futur, que ha acabat amb la feina de segles d’erudits a mans de la plebs. La història de la ciutat està disponible en 21 llengües, començant per l’aragonès i acabant pel winaray (¿?). He trobat a faltar el valencià (encoratjo els blavers a posar-hi remei). Per als espanyols Tárrega “(en catalán Tàrrega) és un municipio Español de la provincia de Lleida”, mentre que els catalans destaquen ben aviat que és la capital de la comarca de l’Urgell. Fins ara, res a dir, malgrat un temor que em recorre el cos al fet que el ministre Wert ho llegeixi amb boli i decret a la mà. A partir d’aquí tot ha estat llegir, aprendre i xalar. Descobreixo que a Sant Eloi “...s’hi pot trobar un tractor Fordson de 1917 que va ser el primer a treballar les terres de l’Urgell” (això si els vàndals encara no l’han apedregat o la pluja no l’ha rovellat). La llista de llocs d’interès sorprèn. Un dia hem de fer una Wikiruta. Els wikis catalans ens apropen a la fauna. Busco amb interès alguns noms coneguts, però tot el que em surten són ocells, serps, papallones i cuques. M’avorreix i segueixo. La part d’allotjaments i restaurants comença amb la primera gran veritat: “La població de Tàrrega no és una gran font de turisme” encara que algú es pugui enfadar per l’obvietat. Em salto els llistats i passo a les fotos. A la pàgina en català n’hi ha una dels Comediants que il·lustra la vinculació de la ciutat al teatre. La imatge ens confirma o que la companyia ja no és el que era, o que per als editors comediants és, senzillament, una tremenda companyia de saltimbanquis. La de “La reforma de l’antiga travessia mostra d’un clar interès per millorar la imatge del poble” em deixa sense paraules, més pel peu que per la imatge. Decideixo

PENSEM-HI

EL CÀNCER

Joan Barrot

En un món dominat per la comunicació publicitària, política, audiovisual, corporativa, en xarxes, etc., resulta sorprenent – en el millor dels casos - que no es potenciïn les habilitats comunicatives dels alumnes a través de les eines més potents que tenen. No, no són ni facebook, ni twitter. Són les llengües que parlen. El llenguatge té confins però els pensaments són inacabables, per això la comunicació eficaç resulta tan difícil. En l’era de la comunicació multilingüe, multiplataforma, multiformat i omnipresent, el significat té més sentit que mai: mens sana in corpore sano.

Noemí Torrelles Directora de comunicació i intèrpret de conferències

66

O el que és el mateix: del fons i la forma o del contingut i del continent. El binomi significat i significant configura la paraula, en cos i ànima. Però sovint, al llarg de l’ensenyament obligatori, la classe de llengua – catalana, espanyola o anglesa – es centra excessivament en l’estètica del significant i l’esquelet sintàctic però dedica poc temps a la riquesa lèxica, la comprensió del significat o les múltiples interpretacions que se’n desprenen, a l’acte comunicatiu en sí, vaja. Estudiem les llengües com si fossin un fi en si mateixes quan en realitat, la llengua és un instrument més – albeit el més sofisticat, complex i misteriós - de la comunicació humana. En l’aprenentatge d’una llengua estrangera, sobretot, ens preocupem tant d’entendre’n les estructures gramaticals que oblidem per què l’estem aprenent. En general, com a estudiants d’un idioma, tenim una relació amor-odi amb la normativa: ens impedeix comunicar-nos sense complexes però alhora la volem dominar perquè no ens guardi cap secret. Em comentava l’altre dia un professor amb anys d’experiència que, encara ara, janoséquantes LOGSES després, el paradigma de la classe de llengua és l’anàlisi sintàctic.

És una malaltia en la qual intervenen un gran nombre de factors (genètics i ambientals ). Molts dels factors de risc són coneguts: tabac, alcohol, exposició solar, agents infecciosos (virus hepatitis B i C, virus del papil·loma) entre altres. Sabem que més del 35 % dels càncers estan relacionats amb factors de risc modificables. Evitar aquests es considera una prevenció primària. Als homes els tipus de càncer més freqüents són el de pulmó, pròstata i colorectal. A les dones, el de mama, colorectal i endometri. La majoria dels càncers estan relacionats amb l’edat. La finalitat de la prevenció secundària (cribatge) és detectar el càncer abans que es manifesti clínicament i poder oferir un tractament precoç. El cribatge ha de ser beneficiós a les persones per reduir la mortalitat i augmentar la qualitat de la vida. Què proposem doncs, per a detectarlo en fases inicials?

Metge de família “fora vila”

DEL SIGNIFICAT I EL SIGNIFICANT

67

Eloi Saula

Una passió poc compresa pels no afeccionats i difícilment explicable pels mateixos practicants.

Repassem ara amb quins elements podem construir el nostre univers muntanyenc. El ventall és ampli, ja que podem fonamentarlo amb tot allò que vulguem. Hi tenen cabuda des de vivències diguem-ne espirituals o trascendents, fins a reptes físics, on competim amb nosaltres mateixos o contra els altres. També el simple esbargiment dins la natura o la possibilitat de relacionar-se amb els altres, en un marc on la convivència és sovint enriquidora, són factors que empenyen a l’activitat muntanyenca. De fet, acostumem a justificar la nostra passió com una suma dels elements anteriors, dosificats en la mesura que cadascú haurà trobat adient. Ja ha quedat clar abans que disposem d’absoluta llibertat per crear una afició que fa exclamar a molts muntanyencs: “La muntanya és la meva vida”. Així, uns es defineixen com a simples excursionistes, altres com a escaladors, altres com a esquiadors, si bé sovint es combinen diverses activitats en una sola persona. Darrerament, l’especialització en disciplines molt concretes és a l’ordre del dia, i tant els mitjans de comunicació com el mateix entorn muntanyenc dirigeixen molts afeccionats cap a pràctiques organitzades o competitives. Des del meu punt de vista, això comporta un elevat risc, a la llarga, de desafecció envers la muntanya, perquè com més condicionada estigui la nostra vivència a factors aliens a nosaltres mateixos, més fràgil serà la nostra relació amb ella. Què passa si realitzem una activitat per obtenir el reconeixement dels altres i aquest reconeixement no arriba? Què passarà el dia que ja no siguem bons competidors? A l’hora d’escollir una via per endinsar-nos en aquest món, com més propi sigui aquest camí, més ens omplirà i més duradora i gratificant serà la nostra relació amb la muntanya. Ens farà feliços tota la vida.

PENSEM-HI

PER QUÈ FEM MUNTANYA?

canviar de llengua. Em salto la història perquè als espanyols els encanta l’ heràldica i em detallen el blasón (com m’agrada aquesta paraula!) i la bandera. Confesso que entre l’actual i la proposta fórmula 1 em quedo amb la segona. És menys estressant. La gastronomia targarina, englobada “dentro de la cocina española y catalana” (estupor) destaca la “gran” especialitat, Bacallà targarí, i la “gastronomía china y japonesa (desarrollada por los distintos grupos culturales que se han asentado en la ciudad)”(més estupor). Al tram final ve el millor, com als bons relats. Croquis dels guanyadors de les eleccions amb fascinants definicions dels partits amb acrobàtiques combinacions de dues paraules entre catalanista, conservador, nacionalista, independentista, espanyolista i similars. Descobreixo que actualitzar aquest apartat pot resultar tasca impossible en el panorama actual. La lectura ha estat distreta, amena i reveladora: d’on deuen treure les ínfules de targarinitat els targarins que les tenen? Res (més) a dir. Mike Ribalta

Càncer de mama: proposar mamografies cada 2 anys en dones > 50 anys. Cal coordinació amb els programes poblacionals de cribatge de càncer de mama actuals. Càncer de cèrvix: consells de protecció en contactes sexuals. Realitzar la citologia de Papanicolaou a les dones de 25 a 65 anys. Dones > 65 anys sense citologies en els darrers 5 anys es proposaran 2 citologies anuals i, si són normals, no es proposaran més intervencions. Càncer d’endometri: consultar al ginecòleg en dones postmenopàusiques davant sagnats vaginals. Càncer colorectal: en persones de risc a partir dels 50 anys , mitjançant les següents proves: sang oculta en femta cada any o bianual i/o sigmoidoscòpia cada 5 anys o colonoscòpia cada 10 anys. Càncer de pròstata: No podem recomanar el cribatge en totes les persones sense símptomes. Qui demani analítica de sang (PSA) han de ser informats dels beneficis i els riscos del cribatge i el tractament. Càncer de pell: evitar exposició solar excessiva i ús de protectors solars. Càncer de pulmó: Consell per deixar de fumar. Família, evitem el que sabem que és dolent i que el nostre metge ens aconselli quins controls i quan els hem de fer. La salut és meravellosa. Cuidem-nos.


L’AGENDA

L’AGENDA

L’AGENDA Desembre 2012 Cine Club La Lloca: El profesor (Detachment) De Tony Kaye (EUA, 2012) · Drama A 2/4 d’11 de la nit, a Cinemes Majèstic Diumenge 23

Concert de Nadal. Coral Infantil Mestre Güell A les 12 del migdia, a l’Espai Molí d’El Talladell Organitza: Coral Infantil Mestre Güell Gratuït Dimarts 25

CagaTió Popular de Claravalls A 2/4 de 2 del migdia, a la plaça de la Capella Organitza: Junta de Veïns de Claravalls Teatre de Nadal: Un pagès de Barcelona a càrrec del Grup de Teatre BAT. Comèdia de Ventura Porta Direcció de Lluís Díaz A les 10 de la nit, al Teatre Ateneu Dimarts 26

Teatre de Nadal: Un pagès de Barcelona a càrrec del Grup de Teatre BAT. Comèdia de Ventura Porta Direcció de Lluís Díaz A les 6 de la tarda, al Teatre Ateneu Dijous 27, dv. 28, ds. 29 i dg. 30

7è Parc de Nadal de Tàrrega: Tallers, aventura, ludoteques, jocs,... De 4 tarda a 8 vespre, Plaça de les Nacions Divendres 28

Cicle de cine en blanc i negre. Projecció de la pel·lícula Él, de Luís Buñuel, 1953 A les 9 del vespre al local social de l’Ateneu Dissabte 29

Concert Extraordinari de Fi d’Any: Essències de La flauta màgica de Mozart Amb l’Agrupació Coral Oberta de Ponent (Coral Ramon Carnicer, Coral Sant Joan i cantaires de les terres de Lleida) A les 9 de la nit, a l’Església Parroquial de Tàrrega. Diumenge 30

Teatre de Nadal: Els Pastorets Història nadalenca de Josep Maria Folch i Torres Direcció de Ramon Puig A les 6 de la tarda, al Teatre Ateneu Concert de Nadal i cantata d’Els Pastorets amb la Coral FresCor A les 7 de la tarda, al Local Social de Claravalls

Dilluns 31

Disco Party Cap d’Any amb DJs A 2/4 d’1 de la matinada, al Pavelló del CN Tàrrega Festa Underground A partir de la 1 de la nit al bar Kirikú

Diumenge 13

Dilluns 21

Concert de Reis: La sarsuela, l’òpera i el musical Amb la Coral Santa Rosalia i la Polifònica de l’Urgell A les 7 de la tarda, al Teatre Ateneu. Organitza: Polifònica de l’Urgell

Conferència inaugural del Màster de Creació en Arts de Carrer. Espai públic: la vida com a espectacle a càrrec de Manuel Delgado A les 7 de la tarda a la Biblioteca Comarcal. Organitza: FiraTàrrega i Universitat de Lleida

Dijous 17

Diumenge 27

Escola de Famílies: Conferència Les drogues, com evitar el seu consum A càrrec de l’Hospital de Santa Maria de Lleida A 2/4 de 10 de la nit, a la Biblioteca Organitza: Pla Educatiu d’Entorn

Gener 2013 Dimecres 2, dijous 3 i divendres 4 7è Parc de Nadal de Tàrrega De 4 tarda a 8 vespre, Plaça de les Nacions

Festa dels Tres Tombs de Sant Antoni Abat A 2/4 d’1 del migdia, a la plaça del Carme Organitza: Societat de Sant Antoni Abat i Ajuntament de Tàrrega

Dissabte 19

Temporada de sessions de ball de diumenge: Ball de la Societat de Sant Antoni Abat · Actuació de l’Orquestra Mediterranea A les 7 de la tarda, a l’Espai MerCAT Organitza: Regidoria de Cultura

Recollida de cartes per als Reis d’Orient a càrrec dels Patges Reials De 2/4 de 6 de la tarda a 2/4 de 9 del vespre, a la plaça Major. Organitza Foment Targarí

Mercat de les Antiguitats i les Arts Tota la tarda, al carrer del Carme Organitza: Centre Cultural de Tàrrega

Divendres 4

Temporada de Teatre 2012 – 2013: AntígonaGarzón (drama) Amb la Cia. Perestroica-a-tak . A les 10 de la nit, al Teatre Ateneu. Organitza: Regidoria de Cultura

Dissabte 19

3r Cicle de Concerts Nostrats: Cantautors i cantautores de Ponent. Concerts a càrrec de Xavier Baró i Meritxell Gené. A les 10 de la nit, al Local de la Societat Ateneu. Organitza: Societat Ateneu, Departament de Cultura i Institut d’Estudis Ilerdencs Dissabte 5

La Bona Taula: Mercat de Productes de Proximitat. De 10 del matí a 2 de la tarda, a la plaça del Carme. Organitza: Regidoria de Promoció Econòmica

EXPOSICIONS

ALTRES ACTIVITATS

Pintures de Francesc Rufes

Botiga Comerç Just

De l’1 de desembre al 6 de gener, al Museu Comarcal Organitza: Museu Comarcal de l’Urgell

Del 14 de desembre al 5 de gener, a la pl. Major, 12 Horari: de 10 a 13:30 h i de 17 a 20:30 h, de dilluns a dissabte (excepte festius) Entre el carisma i l’entusiasme · Les visites oficials del president Francesc Macià a ciutats i viles de Cata- Organitza: Grup de Missions i Mans Unides lunya (1931-1933) Taller de manualitats

Cavalcada de Reis 2013 A les 7 de la tarda · Recorregut: carrer de Sant Pelegrí, plaça del Carme, carrer del Carme i plaça Major Organitza: Comissió Cavalcada de Reis BAT

Del 21 de desembre al 17 de gener, a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell

Mercat mensual de segells, monedes i pins Durant tot el matí, al vestíbul del Teatre Ateneu Organitza: Centre Cultural de Tàrrega

Tots els dijous, a les 5 de la tarda, al Centre d’Entitats (carrer del Segle XX, 2). Organitza: Associació de Dones APADOC Et pots subscriure a través del web:

Diumenge 6

http://www.londari.cat/

Teatre de Nadal: Els Pastorets a càrrec del Grup de Teatre BAT. A les 6 de la tarda, al Teatre Ateneu

S U B S C R I U - T E

L

Divendres 11

3r Cicle de Concerts Nostrats: Cantautors i cantautores de Ponent. Concerts de Clara Vinyals (Renaldo & Clara) i Gasion (El Fill del Mestre) A les 10 de la nit, al Local de la Societat Ateneu Organitza: Societat Ateneu, Departament de Cultura i Institut d’Estudis Ilerdencs

o

N

A

T R A V É S

D

A

D E L

R

R E V I S TA O P T I M I S TA D ’ I N F O R M A C I Ó L O C A L

W E B

Í

o envia’ns les teves dades per email subscripcions@londari.cat

IMPORT SUBSCRIPCIÓ: 35 €€/ any€

Londarí. Revista Optimista d’Informació Local és una iniciativa d’Intersecció SCP

Av. Josep Trepat Galceran, 11. Bloc 1. (Viver d’empreses. Oficines Museu Trepat) 25300 Tàrrega.

68

69

Divendres 21


Dades demogràfiques

Consum d’aigua a Tàrrega

Habitants 16.881 dels quals 8377 dones i 8504 homes 6 persones de 100 anys o més 77,76% de nacionalitat espanyola

Dia de major consum Dilluns 5 4.988 m3/dia = 4.988.000 litres/dia

Moviments del padró Altes per canvi de residència: 48 Naixements: 24 Baixes per canvi de residència: 49 Defuncions: 10

INSTANTÀNIA

NOVEMBRE 2012

Projectes audiovisuals, editorials, culturals i de territori

Dia de menor consum Dissabte 10 2.980 m3/dia = 2.980.000 litres/dia

http://www.interseccio.cat hola@interseccio.cat

Dades facilitades per SOREA

Av. Josep Trepat Galceran, 11. Bloc 1. (Viver d’empreses. Oficines Museu Trepat) 25300 Tàrrega

El temps

Registre Civil 2 casaments, pel civil tots dos

Temperatura màxima Diumenge 4: 19’3º C

Dades facilitades per l’Ajuntament de Tàrrega i el Registre Civil

SERVEIS CAMBRA

Temperatura mínima Dimecres 7: 0’3º C

Club Cambra

doing business

Precipitacions Acumulat mensual: 19,9 l/m2 Dissabte 17, dia de més pluja: 5 l/ m2

www.clubcambra.com La vanguardia 260,2x73,8 GENERICA.indd 1

Dades facilitades pels Bombers

EL CURRÍCULUM

Trobareu més informació sobre el currículum i altres temes relacionats amb la recerca de feina i la formació a: http://cerquemfeina.wordpress.com 71

Alba Vilamajó / Editora de Cerquemfeina

Aquests currículums tenen una adreça URL, que es pot afegir al currículum en paper perquè el possible contractant pugui ampliar la informació sobre el candidat. Un exemple d’aquest tipus de currículum el trobem a www. curriculumweb.net. En aquesta pàgina podrem generar una versió del nostre currículum en català, castellà i anglès de forma gratuïta i vàlida per a un any. Si volem més versions, capacitat d’incloure vídeos, accés directe a xarxes socials, codi QR d’accés des de qualsevol telèfon intel·ligent, correu propi, etc., haurem d’escollir les opcions Premium o Gold segons les nostres necessitats. Una altra pàgina que ens ofereix un servei semblant en castellà és www.micvweb.com. En aquest lloc hi trobem, a més de la possibilitat de crear el currículum, exemples, models, plantilles Word per descarregar, consells per a preparar l’entrevista de feina, models de cartes de presentació o informació sobre tests psicotècnics.

70

El Currículum és un element imprescindible en la tasca de recerca de feina, ja que és el document que conté de forma resumida les nostres dades personals, la nostra formació acadèmica, així com la nostra trajectòria i experiència laboral. El Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) al seu web www. oficinadetreball.cat, secció Ciutadania, apartat Busques feina? T’ajudem, ens ofereix una eina per a redactar el currículum en 5 passos i 30 minuts, la qual incorpora exemples i consells útils per a l’elaboració del document. Per altra banda, a la xarxa s’hi poden trobar eines que ens permeten crear el currículum en una plataforma virtual, el qual pot contenir més informació que el clàssic document imprès, ja que permet afegir-hi documents i enllaços.

CERQUEM FEINA

CERQUEM FEINA

Fes-te soci del Club Cambra i beneficia’t dels avantatges de pertànyer a un gran club.

Aconsegueix un iPad Al fer-te soci del Club Cambra i donar-te d’alta de la comunitat online*

XARXA EMPRESARIAL

AVANTATGES

és gratuït

* Consulta les condicions de l’oferta i més avantatges del Club al 902 448 448. 18/10/12 17:25


Mai no sabem si falten pĂ gines o si en sobren Manuel de Pedrolo


Londarí. Núm 1  

Revista Optimista d'Informació Targarina

Advertisement
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you