Page 1

LO MUSSOL

LO MUSSOL REVISTA LOCAL DE LA PALMA D’EBRE4NÚM. 48 ANY XI, Estiu 2008


LO MUSSOL


LO MUSSOL LO MUSSOL

EDITORIAL

Núm.48

REVISTA LOCAL DE LA PALMA D’EBRE EQUIP DE REDACCIÓ Josep Aymí Dolors Aymí Neus del Álamo Sílvia Cubells Toni Galceran Cristina Martí Glòria Piñol Núria Sas M. Jesús Serrano Mercè Solé Natàlia Vilà

COL·LABORADORS Associació de dones Associació de jubilats Dolors Barceló Neus Bartolomé Montse Biarnés Anna Ma. Bladé Josep M. Capsir F.Xavier Ciuraneta

M.Dolors Cubells Xavier Cubells Fina Desacarrega Montse Filella Gemma Galceran Pio Galceran Xavier Martín Armand Pi

ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC Jaume Aymí MAQUETACIÓ Mercè Solé

Enguany, un cop més, tornava a pintar malament. Ni una gota d'aigua! Sembla que els pagesos estiguem predestinats a patir, no? Ens consolàvem pensant que amb l'aigua existent al pantà almenys en tindríem per apaivagar la set dels pobres arbres uns dies d'estiu, però sempre mirant al cel i esperant la ditxosa pluja. I va arribar, i tant que va arribar, i quina pluja! quin goig! Feia temps que no vèiem el terme tan bonic; uns 230 litres entre maig i juny, una benedicció, i l'embasament molt més ple, que ens garanteix una aigua de cara a la resta d'estiu i part de l'any vinent. I ara que semblava que podíem estar “tranquils”, que ja tenim aigua i el pantà acumulant-ne i la collita sembla que serà bona, -Ens apugen el preu de la Seguretat Social per a Autònoms. -Puja el gasoil, vagues per tot Catalunya i protestes de camioners (però no l'abaixen). -Pugen tot tipus de productes fitosanitaris, (el petroli passa factura). -Baixa un 4% el preu de l'oli d'oliva ...PER QUÈ? I així podríem anar continuant i continuant, i és que és ben veritat: sembla que els pagesos estiguem predestinats a patir, no?

Generalitat de Catalunya

Diputació de Tarragona

Ajuntament de la Palma d'Ebre

Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre

REDACCIÓ: c/ Major, 11 43370 LA PALMA D’EBRE Impressió: OPTIM scp, Ascó 977 404 145 · disseny@optimgrup.com TIRADA: 350 exemplars DIPÒSIT LEGAL: T-1566-1996 PREU EXEMPLAR: 2,40 € PREU SUBSCRIPCIÓ: 7,.20 € Nota de la redacció: La redacció no es fa responsable de les opinions reflectides en els articles publicats ni les comparteix necessàriament. Encara que les fonts d’informació són dignes de crèdit, no assumeix responsabilitats sobre possibles errors dels textos i xifres publicades.

SUMARI

AMB EL SUPORT DE:

Editorial ............................................ Cartes a la redacció......................... Entrevista......................................... Casal d’avis...................................... Notícies............................................ Notícies de l’escola.......................... Associació de dones ........................ Cooperativa..................................... L’Ajuntament Informa...................... Consell Comarcal............................. Passatemps..................................... Conèixer l’entorn.............................. Pàgines literàries ............................. Consells del Metge........................... I als adolescents, qui els entén?....... Vida parroquial................................. Les famílies d’acollida...................... Esdeveniments................................ El Racó de la casa............................ Racó de l’herbolari........................... Solucions als passatemps..............

3 4 6 9 11 14 16 18 19 21 22 23 24 25 26 27 29 31 34 35 35

Fotografia de la portada realitzada per Glòria Piñol


LO MUSSOL

4

CARTES A LA REDACCIÓ Un punt de vista Hi ha un refrany castellà que diu: “Buenos portes y buenos modales abren puertas principales”. Sóc una persona que m'agrada tot el que és modern i bonic, i he passat circumstàncies adverses i difícils que m'han donat una certa experiència. Estimo i admiro la joventut i procuro estar al dia en tot el que es refereix a la cultura: lectura, espectacles, teatre, etc., i dins d'aquest món hi ha coses que comprenc i tolero i d'altres que rebutjo, per exemple el vocabulari que fan servir avui dia els joves. Per molt intel.lectual que siguis, si et falten les bones maneres, pots ferir la sensibilitat de moltes persones. Estic en contacte amb gent de totes les edats, gent gran, joves, nens i en aquest aspecte estic una mica « al lloro », com diuen ara. La nostra generació vam ser educats en la repressió i la censura, i foren temps molt durs,

de sacrifici i esforç, però això ens va donar moral i educació i ens va donar la formació per afrontar la vida amb totes les seves dificultats, i gràcies a Déu ens n'hem anat sortint. Ja sé que aquest sistema, ara, és motiu de mofa i de burla en molts espectacles, però sota el meu punt de vista penso que hi ha els dos extrems: abans era massa estricte, i ara massa permissiu. Les bones maneres i la bona parla no haurien de perdre's mai, perquè és el que dóna la imatge de les persones, d'un poble i de la societat en general. Per això entre tots hauríem de procurar no deixar-nos influir per aquest llenguatge que fàcilment passa per modern. El que és correcte és i serà sempre correcte.

M. Dolors Cubells Ciuraneta

Adéu amic meu El passat 19 de juny ens deixava un amic meu i de molta gent d'aquest poble: era el Manel Soldevilla, aquí a la Palma conegut com el Manel de la Martina. A títol personal diré que era una gran persona i molt amic dels seus amics, i ho demostrava cada cop que venia al poble des que era petit amb la seva família. La meva amistat amb ell, a part de la de coneixe'ns de tota la vida, es centrava en cada cop que anava a Barcelona a veure un partit de futbol, ja que els últims anys hi vaig tot sovint. Això vol dir que ens trobàvem i quedàvem per sopar, o simplement per xerrar tot i prenent alguna cosa i fent comentaris inacabables sobre l'equip, el nostre equip...

Que ens faltaven entrades per al futbol? En Manel les facilitava. Que volíem fer un desplaçament al camp del Barça? Ell es cuidava que no ens faltés res... i tot això i molt més sense posar mai cap mena d'objecció, tot al contrari. M'agradaria retre-li un petit homenatge, i ho faré, si se'm permet, afegint el manifest que van llegir de part dels directius del FC Barcelona el dia del seu enterrament, on queda patent el seu bon fer i la seva trajectòria dins i fora del club. Fins sempre, Manel. Et trobaré a faltar. Xavier Cubells


LO MUSSOL

5

Benvolgut Manel, T'escric unes ratlles aprofitant que has emprès un llarg viatge... Estigues tranquil, en elles només volem evocar alguns records, moments, imatges de tu, de tots nosaltres, de tantes i tantes coses que hem viscut i compartit aquests darrers anys. En efecte, en el nostre cas, per a alguns de nosaltres fa justament 5 anys que et vam conèixer. Era cap a final de maig del 2003, aquí mateix, a Sabadell, durant la campanya electoral que ens va dur a la Presidència del Barça. T'atansares a en Joan Laporta i als que érem amb ell, volies donar-nos ànims i alhora donar-nos la teva opinió sobre el club, sobre el present i el futur. Quan s'acabà el nostre míting, vam seguir enraonant. Coneixies molt bé el món penyístic i nosaltres érem un jovençans que encara anàvem a les palpentes en aquest tema. Per això, després d'escoltar-te, no dubtàrem ni un moment a proposar-te si volies incorporat-te a la Comissió Social del FC Barcelona. Acceptares com sempre havies fet en el passat presidint la teva penya; ara ho faries en qualitat de directiu del Barça. T'hi empenyia la teva profunda estima pel Barça i pel país. Diuen que un projecte, qualsevol, sigui social, polític, esportiu, es mesura de moltes maneres: per l'alçària dels seus objectius, per la bondat dels seus resultats..., també diuen que per la seva capacitat d'integrar persones diverses i valuoses, per la seva capacitat de fer xarxa. Tu, Manel, ens vas ajudar i molt en aquest darrer aspecte: vas esmerçar el bo i millor de tu mateix per tal de fer Barça, per fer créixer el nostre projecte. Així, ara en un acte de penyes, adés en una trobada, ara en un partit al Palau, adés en un desplaçament... Sempre hi eres, fent pinya i fent-nos costat. Sobretot et recordarem per això darrer: perquè feies pinya, sumaves..., quins grans amics que has fet a can Barça aquests darrers anys...! avui hi són tots aquí, Manel, al teu costat. Et recordarem pel teu to moderat, sense fer mai cap escarafall. Eres un home de penyes, però també un home del Palau, no et perdies cap partit, si podies, de les seccions. Per tot plegat, podem dir que eres un home de club, sempre sol·lícit, amatent, humil. Ahir, Manel, tan bon punt vaig saber que havies emprès aquest viatge que només és d'anada, vaig voler buscar traces de tu en el meu ordinador. Què gran que eres, Manel!, estaves en tot i per tot des del teu lloc discret, en un segon rengle. Les traces són incomptables: les teves nadales farcides de Barça i país, el testimoniatge gràfic de la teva càmera és inacabable: plenaris de la Comissió Social, del Consell Consultiu de penyes, de les recepcions a l'estadi, dels actes institucionals, dels 11 de setembre amb l'estel de la nostra somiada llibertat sempre present, els dinars i sopars del club, els desplaçaments, les Trobades Mundials... Et devem moltes coses, Manel, especialment en el nostre àlbum particular i col·lectiu de can Barça. Com ho farem ara per a captar els entranyables i enyorats partits amistosos de futbol en el teatre dels somnis, al Camp Nou o al Mini..? (Per cert, Manel, la tocaves força bé, la bimba, amb la teva cama esquerra, força bé...). Per tot plegat, i amb un somriure d'agraïment et diem tots i totes: Gràcies, Manel Soldevilla, pel que has fet, per com ho has fet, pel que ens has deixat..., i el teu exemple i el teu record ens ha d'empènyer a tots a treure forces i continuar endavant, com tu hauries fet.... Ens acomiadem, Manel. I et diem un senzill “a reveure”. A tu t'ha tocat ser el primer, però tard o d'hora tots agafarem el mateix camí, i com diu la cançó: “també ens n'anirem de vacances...” A reveure, Manel, gràcies...i a reveure.


LO MUSSOL

6

Entrevista Parlant amb...Pere Muñoz Hernández

Pere Muñoz, al despatx de l’Ajuntament de Flix

Aquest cop i per realitzar l'entrevista ens hem hagut de desplaçar, i ho hem fet amb molt de gust, ja que la persona a qui farem l'entrevista prou ho mereix. M'ha acompanyat el tiet Josep Aymí i ens dirigim a Flix, on a les 10 ens espera el Pere a l'Ajuntament per xerrar una mica i fer-nos cinc cèntims de la seva vida i de la seva nova faceta com a senador de Tarragona al Congrès de Madrid. Just aparcar el cotxe i ja ens hem trobat amb ell, era als voltants del mercat municipal, amb un vestit negre i una cartera de mà, molt elegant, i amb la seva alçada la veritat és que imposa una mica, però només és d'aparença, ja que després de saludar-nos ens ha convidat a prendre un cafè en un dels bars més antics de Flix, el Kursal, i així hem anat trencant el gel. També m'ha sorprès la quantitat de gent que

han saludat el Sr alcalde en el breu trajecte que hem fet i als qui ha respost amb un agradable somriure. El despatx de l'alcalde és molt bonic i clar, amb dos ambients separats per uns esglaonets; baix una taula perfectament arreglada, amb un gran finestral on darrere d'una persiana s'observa la plaça de l'Ajuntament. I després, l'altilló amb una taula llarga de fusta negra, per a reunions. Tot decorat amb molt bon gust, grisos i negre, i amb uns quadres a la paret de fotografies de diversos indrets de Flix. Cal dir que en Pere és una persona molt senzilla i atenta, però és realment quan llegeixes el seu llarguíssim currículum que descobreixes el veritable personatge que tens al davant, i la manera amb què l'explica, sense fer cap mena d'ostentació, fa que sembli que tots estiguem al mateix nivell cultural encara que la diferència sigui realment notable. En Pere Muñoz Hernández va néixer a Flix l'any 1954. Fill d'Elvira Hernández i Josep Muñoz, és el petit de quatre germans. La seva mare va morir al 1966 amb 48 anys, i quan ell contava només 11 anys, i els va fer de mare la seva tia Encarnació, germana de la seva mare. -Enguany farà 97 anys- ens comenta. I hem de dir que a jutjar per una fotografia que hem vist no ho sembla pas, ja que es conserva molt bé. -El pare que era nascut a Cretes a la Franja de Terol ens va deixa fa pocs anys. I apart de la nostra educació va estar 45 anys treballant de secretari a la Cooperativa de Flix, fins arribar a la jubilació. Va cursar els primers estudis al poble i després va anar a Tarragona a fer el COU i més tard la carrera. És llicenciat en Geografia i Historia. És a Tarragona on va conèixer la Carme Cubells (cal Mingolegua), que també


LO MUSSOL estudiava allí; en el seu cas, Pedagogia Terapèutica. Vivint tan prop i anar a conèixer-vos tan lluny, és que no pujaves mai a la Palma? En Pere ens diu que sí, i quan li pregunto si era en alguna festa major, ens respon que no, que coneixia el poble de pujar algun cop amb bicicleta. Fent broma li dic que és per això que la gent no torna, que deu ser pel pendent, però ens replica: -Us quedaríeu parats de la gent de Flix que tria aquesta sortida per als caps de setmana. Tornem a Tarragona. Ens hem quedat que va conèixer la Carme i també allí coneix per primer cop l'obra d'un altre mussol il·lustre, en Rosendo Escolà,que tot just avui, dia de l'entrevista, fa 90 anys, i queda impressionat per la seva obra tal i com podem llegir si entrem algun dia al seu bloc d'Internet: el recomano, allí trobarem, entre d'altres coses, un ampli repàs a l'obra del Rosendo, així com també tot tipus de notícies actuals i històriques, tant de Flix com dels pobles veïns . És l'any 1979 quan surt elegit alcalde del seu poble com a militant del PSUC, però la candidatura que ell presentava, que era Entesa, estava formada per tres partits d'esquerres. Es van casar l'any 1980. Els primers anys van ser una mica “complicats”. -Jo era l'alcalde de Flix i treballava com a professor d'Humanística a l'escola de Formació Professional i la Carme tenia la plaça a Tarragona, així que només ens vèiem el cap de setmana, amb els problemes que això representava. Per fi li van donar plaça a Flix, al CEIP Enric Grau, on treballa actualment, i vam començar a formar la família: l'Arnau va néixer el 1984 i la Júlia al 1987. Al cap de 8 anys deixaria l'alcaldia per fer un parèntesi en la seva vida política. -Calia dedicar-me un mica més a la família, els nens eren petits; a més, seguia treballant a l’institut i a tot arreu no s'hi podia arribar.

7

En Pere, amb la seva família

En l'actualitat la Júlia ha acabat la carrera de Magisteri musical, i l'Arnau està estudiant enginyeria electrònica. Al 1986 comença a treballar a l'institut de Móra d'Ebre i també és quan comença a distanciar-se provisionalment de la política municipal. No és fins al 2003 quan es torna a presentar a l'alcaldia, aquest cop per Esquerra Republicana, i és elegit de nou. Serà el primer president d'esquerres del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, en pacte amb el PSC. És soci fundador del CERE (Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre) i president en dos etapes: 1987-1991 i 1997-2003. També s'ha dedicat a l'escriptura: té diverses publicacions, entre les quals podem destacar: -Reculls històrics de Flix. Escola de Formació Professional. Flix.1982. -La Ribera d'Ebre i la Guerra de Separació. In Miscellània nº 9. CERE. Flix, 1993. Ps. 93103. -Apunts sobre la Guerra Civil a Flix. In Miscellània nº 10. CERE. Flix, 1995. Ps.8590. -Alemanys a l'Ebre. La Colònia Química alemanya de Flix (1897-1994). El Fòrum 8. Ed. El Mèdol. Tarragona. 1994. -(coord.) Centenari de la Fàbrica. De la Sociedad Electro-química de Flix a Erkimia. 1897 1997. Erkimia. Grup Ercros. Barcelona. 1997.


LO MUSSOL

8

I tot això sense oblidar la seva feina a l'institut; com a professor i com a director no ha deixat d'exercir fins ara, que ha estat nomenat Senador per Entesa Catalana de Progrés i com a portaveu de l'Entesa a Fomento, que, traduït a un llenguatge més planer, vol dir que és el que li conta a la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, entre d'altres coses, que a part dels trens d'alta velocitat i les autopistes, també hi ha a Catalunya, i concretament a la demarcació de Tarragona , carreteres i trens que no van ni a 200 ni a 100 Km/h, sinó que van a 60, 70 o màxim a 90 Km/h els pocs que arriben a passar. És a dir, una feina molt feixuga a jutjar per l'experiència del seu antecessor, que va lluitar pel mateix i no va aconseguir gran cosa. Esperem que el Pere tingui més sort. També li pregunto què passa quan es parla català al Congrès, com ell va fer el dia de la seva presentació. -Allí només es permet parlar en castellà, però nosaltres els catalans que hi anem, ho anem provant fins que ens crida l'atenció el president o simplement veus que la gent desvia la mirada i comencen a xiuxiuejar. Jo vaig començar en català per fer la meva presentació acte seguit i perquè quedés ben clar d'on venia vaig continuar en castellà i ubicant al mapa el poble de Flix.

Una cosa curiosa és veure la facilitat amb què paren d'escriure les taquígrafes quan senten una llengua que no es l'“oficial”. Com podeu veure, el Pere és una persona molt propera i no t'adones amb qui estàs fins que et comenta, sense treure’ns gens de prioritat, que després de nosaltres ha de rebre la visita del conseller Jordi Ausàs, conseller de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat, acompanyat per Jordi Bosch, secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Lluís Salvadó, delegat del Govern i Carles Pasqual, director dels serveis territorials de Governació, com aquell qui no diu res. No volem marxar sense preguntar-li pel nostre poble, al qual, a part de tenir-hi la mitja costella, li té una gran estima i s'hi desplaça força sovint. -És un poble típic rural, dels més bonics i autèntics; la gent hi continua vivint del camp com abans, és a dir, és un poble que s'ha modernitzat però no industrialitzat com Flix, i sempre que parlo de la pagesia el faig servir de referent. I un indret que et quedaries de la Palma -Sens dubte, amb l'església Romànicadiu, i després afegeix: - El pi del Pino també és molt maco, i la plaça Catalunya! És una sort tenir una plaça tan gran i tan maca com aquesta. I després d'una hora i mitja, ja només ens queda acomiadar-nos. Moltíssimes gracies, Pere, per haver concedit a una revista tan modesta com la nostra una atenció tan gran com la que ens has dedicat.

*Al tancar l'edició de la r e v i s t a e n s assabentàvem d'un altre nomenament d'en Pere Muñoz: és el de President del Consell Nacional d'Esquerra. Moltes felicitats, Pere! Fent el jurament de senador


LO MUSSOL

9

CASAL D’AVIS Excursió a l’Espluga de Francolí Molts aprofitaren per comprar-ne algunes ampolles. I després, visita obligada al museu Rural, on vam quedar tots meravellats en veure tota l'exposició: ferramentes, eines per a la pagesía, etc. El dinar va tenir lloc al conegut restaurant “El senglar”, on ens van oferir un molt bon àpat.

Arribada a l’Espluga de Francolí

El passat dia 23 de maig vam fer la nostra tercera excursió. Aquesta vegada va ser a l'Espluga de Francolí. Vam sortir del poble a les vuit del matí, i vam arribar a l'Espluga a un quart de deu. Vam començar les activitats programades visitant el celler del vi, on ens van servir l'esmorzar consistent en un apetitós pa amb tomàquet, embotit variat i formatge. Acte seguit vam visitar tot el recinte del celler, on alguns dels components del grup van fer un tast de vins.

Finalment, i ja per acabar la sortida, ens vam traslladar a les coves del Francolí. Allí vam veure unes cavitats i unes grutes de més de 1.500 metres de llargada. Per recrear com vivíen els nostres avantpasats a les coves hi ha exposades unes figures humanes de dimensions naturals que representen escenes de la vida quotidiana. Ara es pot veure com a la sortida de les coves brolla l'aigua subterrània amb gran força. No cal dir que vam quedar tots molt contents i amb ganes de fer la propera excursió ben aviat. Francisco Sofias President de l'Associació de jubilats i pensionistes de la Palma d'Ebre


LO MUSSOL

10 Dinar de l’associació de jubilats

2)Es va fer una ofrena, que va consistir en una planta preciosa, una ampolla de vi i unes ametlles, amb una panera guarnida amb un tapet de punt. 3)A les 14:30 ens vam dirigir al Centre Cultural i Recreatiu per gaudir d'un dinar que ens va preparar el càtering del Coll del Moro. Tots els presents van quedar sorpresos amb l'obsequi que els vam fer, que consistia en un mocador de coll amb l'anagrama de la nostra associació. 4)Un cop acabat el dinar, es van donar uns diplomes als jubilats més grans. Els premiats varen ser la Sra. Carolina Ciuraneta i el Sr. Manuel Els homenatjats amb la junta i els representants de l’ajuntament Abella, i els encarregats d'entregar els diplomes, la Sra. Montse i el Sr. L'Associació de Jubilats i Pensionistes de la Francisco. Palma va celebrar el dia 14 de juny la 2ª festa A continuació es va donar pas a una actuació de l'associació. de cant i ball de jotes amb el grup “El La participació va ser una mica més baixa Cachirulo”. que l'any passat, amb un total de 87 I per tancar la festa el Sr president va pujar a persones; no per això va ser menys l'escenari amb un “cachirulo” al cap fent una interessant, tot al contrari, aquest any s'hi han mica de paròdia, i acomiadant així els actes afegit nombroses millores: de la diada. Donem les gràcies a tots per la 1)Es va celebrar un missa cantada per la coral seva col·laboració i assistència. del nostre poble, i al final ens va obsequiar amb el cant dels jubilats. El president de l'Associació

Vells amants de la Ribera Un any més, la Palma d'Ebre va participar en la festa dels Vells Amants de la Ribera d'Ebre. Aquest any la parella que vam presentar van ser el Josep Miret i l'Adelina Ciuraneta, de cal Cavil·la. És molt bonic veure que un matrimoni amb 52 anys de casats poden seguir participant en aquesta festa. Josep i Adelina: des de l'associació de jubilats, ENHORABONA i que per molts anys puguem seguir gaudint de la vostra presència. La Junta. Adelina Ciuraneta i Josep Miret


LO MUSSOL

11

NOTÍCIES Santa Caterina Quan arriba la primavera, ho celebrem amb festa en honor de Santa Caterina de Siena, patrona de les noies solteres del nostre poble, que fan dir una missa cantada per la nostra coral i presidida per l'alcaldia i les mateixes caterines. Aquest any el dia vint-i-nou es va celebrar missa, i a la tarda cantada d'havaneres a càrrec del grup “Veus de Bot”. Les festes continuaren dijous, 1 de maig i fins diumenge, amb les orquestres “La Gironina” “La Selvatana” i el grup de versions “Moby Dick”. A més a les nits hi hagué discomòbil, i l'últim dia cinema per a tots els públics. Quintos: Cristina Escolà Sales, Daniel Pérez Carriet, Montserrat Vidal Barrull i Mireia Hernández.

Quintos del 1990

Sant Isidre Com és de tots sabut, Sant Isidre és el patró dels pagesos i el de la nostra Cooperativa, i com cada any la junta ens prepara uns actes per celebrar-ho amb tot el poble i gratuïtament. La festa començà amb la missa a l'església Romànica, engalanada per a l'ocasió i presidida per les autoritats del poble i

membres de la junta. En acabar es dirigiren al centre recreatiu per fer un bon aperitiu. A la tarda hi hagué cinema per als més petits i per a tothom la representació de l'obra “El venedor de “coca”, a càrrec de la Cia. Delta Teatre de Deltebre, i degustació de coca per a tothom.

Curset de la Creu Roja Aquest any la Creu Roja va trucar a l'Ajuntament de la Palma d'Ebre per oferir-nos un curset dedicat a la gent que cuida persones dependents, que portava per títol: “Cuidem els que cuiden”. El curset va ser prou interessant perquè ens va ajudar a comprendre una mica més les malalties i els problemes de la gent gran i de les persones amb dependència. Els tallers van consistir en classes teòriques i audiovisuals, impartides per la cuidadora

social, Cristina Avui i per la psicòloga Esmeralda Saladié, amb una durada de 15 hores entre el dia 28 d'abril de 2008 i el 3 de juny de 2008. Ens vam apuntar 10 persones, totes dones de la Palma i vam quedar prou satisfetes i amb ganes de repetir una altra vegada. Vull agrair a totes elles el seu interès i dedicació i animar-les perquè en una propera vegada ens tornem a trobar. Montse Filella Colàs


LO MUSSOL

12 Curset de pintura sobre vidre de plom i una pintura especial per vidre, i els objectes de vidre per a decorar els varem portar nosaltres de casa. Hi havia plats, gerros, ampolles i fins hi tot dos miralls.

Assistents al curset

El cert és que totes ens ho varem passar molt bé i van fer varis objectes cada una que en acabar el curset ens varem endur a casa. Glòria Piñol

Durant 6 dies del mes de juny es va realitzar, aquí a la Palma, un curset de pintura sobre vidre, al local del Centre Cultural. La professora va ser la Lourdes Aragonés Cubells, de Flix i va estar subvencionat integrament per l'ajuntament, ja que estava inclòs dins de les Jornades Cultural organitzades per l'esmentat estament. Hi varem assistir 15 dones i el curs va ser molt bonic i interessant; varem utilitzar dos tipus

Treballs realitzats

Jornada de JARC a la Palma d'Ebre Catalunya), i es va convidar les diverses entitats del poble, Cooperativa, Recreativa, Comunitat de Regants i Ajuntament, i va comptar amb la presència del president de JARC a Catalunya, el Sr. Josep M. Jové, i també del president de Tarragona, el Sr Joan Biosca.

El passat dia 13 de juny es va celebrar per primera vegada a la Palma d'Ebre una jornada tècnica sobre el tema de l'olivera i el seu cultiu amb superintensiu. L'acte durà tot el matí i es va cloure amb un dinar al Centre Cultural i Recreatiu. L'esmentada jornada va ser organitzada per JARC (joves agricultors i ramaders de

L'assistència va ser prou important, i sembla que la gent va quedar força satisfeta per l'interès que va despertar el tema. Cal agrair les facilitats donades per les entitats del poble a l'hora de realitzar la jornada i donar les gràcies per la seva col·laboració. Esperem poder retrobar-nos ben aviat i repetir l'experiència, ja que creiem que va ser molt interessant de cara a la pagesia actual. Pio Galceran Massó


LO MUSSOL

13 Gimnàstica per a gent gran

El divendres 20 de juny els participants (i acompanyants) de la Palma d'Ebre al curs de gimnàstica de manteniment per a la gent gran es desplaçaren a la Serra d'Almos per participar en la cloenda del 18è curs que organitza el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, i que convocà prop de 500 participants. Els actes es feren a la tarda amb l'arribada al poliesportiu, visita cultural i missa a l'església parroquial, per acabar a “La Bolera” on es va fer l'exhibició de tot el que havien après aquest any. Per agafar forces, els assistents es dirigiren al poliesportiu a sopar, juntament amb tots els alcaldes i regidors. El president del Consell Comarcal, Josep Solé, va fer un parlament. Acabant de

Grup de gimnastes de la Palma

sopar l'alcaldessa de la Serra d'Almos, Lourdes Pena, s'acomiadà de tots i començà una actuació musical de cloenda.

Sant Joan

BAR

El dilluns 23 de juny, i coincidint amb el començament de l'estiu, a Catalunya celebrem la revetlla de sant Joan. Aquí a la Palma la junta de la Recreativa prepara una festa amb música, coca i cava a la plaça. De la

gresca s'encarrega la gent, sobretot el jovent, omplint la nit de soroll i colors amb petards, coets, bengales i fons de colors fins ben avançada la nit.


LO MUSSOL

14

NOTÍCIES DE L’ESCOLA Premi diocesà El dia 26 d'abril, al seminari de Tortosa es lliuraven els premis del XXIII concurs bíblic de Catalunya organitzat per la Federació de Cristians de Catalunya. “ Col·legi 1 d'Abril de la Palma d'Ebre: Primer premi en la categoría Escoles.” La participació en aquest concurs es va realitzar treballant uns qüestionaris sobre el tema “Jesús cura i perdona” durant el mes de gener a les classes de religió. Cada nen o nena va presentar el seu treball de manera individual, de tercer fins a sisè. Hi ha diferents nivells i modalitats. També es pot participar en el concurs de dibuix. Fa dos cursos Maria Asenjo Bladé va obtenir un premi pel dibuix presentat, i el curs passat va obtenir el primer premi individual Carla Querol Zamora, però aquest any el premi ha estat per a tota l'escola, i un primer premi!

Podem estar contents, l'escola dels nostres fills ha estat escollida com una de les millors, de les 647 escoles i dels 35.545 alumnes participants de tot Catalunya. Creiem que és un orgull per a tot el poble, i també per als nostres mestres. L'Escola va rebre de la Federació un aparell DVD de molt bona qualitat (emissor i gravador), jocs i col·leccions de llibres, com també un DVD vídeo multimèdia sobre la Bíblia per a cada alumne. L'objectiu d'aquest concurs és que els nens i nenes de Catalunya vagin coneixent la Bíblia i la puguin tenir com una eina molt valuosa per a la seva vida i la seva fe, i així els nostres fills madurin, a la vegada, la dimensió humana i la dimensió transcendent. L'enhorabona per a tots! Dolors Barceló

Sortida a Riba-roja El divendres 16 de maig al matí els nens i nenes de la nostra escola es desplaçaren al poble veí de Riba-roja per entrevistar l'escriptora reusenca Maria Àngels Ollé, autora de diversos llibres infantils i juvenils, entre els quals s'inclouen els que els

ajuntaments del dos pobles regalaren als escolars per Sant Jordi, per tal de poder llegirlos i després comentar-los amb l'autora, que els signà de bon grat perquè guardessin un record d'aquest dia cultural.

XXIII Mostra de teatre infantil i juvenil de la Ribera d'Ebre El divendres 23 de maig els alumnes de la nostra escola anaren a Móra d'Ebre a participar en la mostra de teatre que es va fer al teatre municipal La Llanterna, del 19 al 23 de maig, en la qual participen diferents escoles de la nostra comarca. Al matí hi anaren els més petits de l'escola representant l'obra “El gat amb botes”, i a la tarda fou el torn dels de cicle mitjà i superior

amb la representació de “Els fills del pagès”, ambdues obres assajades i posades en escena pel grup teatral del nostre poble, “Lo teló”. En acabar les dues representacions, els artistes dels diferents pobles participants pujaren a l'escenari a rebre un obsequi de record.


LO MUSSOL

15 Sortida a Sebes

Els nens i nenes de cicle superior de la nostra escola, els dies 28, 29 i 30 de maig sortiren de colònies al poble veí de Flix, a la reserva natural de Sebes. Aquests dies feren diverses activitats sobre la vegetació i la fauna de la zona, com l'alimentació de les cigonyes, cavalls i la descoberta de les plantes de ribera, així com dels peixos (silurs, carpes) i amfibis dels canyars. L'últim dia estava previst fer una baixada pel riu Ebre a la zona del meandre amb canoes; però a causa de les pluges dels dies passats i la corresponent obertura de comportes de la presa de Flix es postposà aquesta activitat per a finals de juny. Tot plegat tres dies plens de nous coneixements i noves experiències, dels què gaudiren plenament.

Els set alumnes amb el seu tutor, Sergi Sànchez

Sortida a Escornalbou El 30 de maig els alumnes d'educació infantil, cicle inicial i cicle mitjà de la Palma d'Ebre i Riba-roja feren una excursió. Els més petits visitaren el parc Samà, amb activitats

diverses i coneixement dels animals que hi viuen. Els més grans anaren a Escornalbou, i després d'esmorzar pujaren a peu fins al castell per visitar-lo.

Trobada de la ZER Ebre Aquest any la trobada anual que es fa a la ZER perquè els alumnes de les dues escoles que la formen es coneguin i facin amistat, se celebrà al nostre poble el divendres 13 de juny. Per a aquesta ocasió els mestres de les dues escoles prepararen una gimcana per tot el poble. La festa començà amb l'arribada a la nostra escola dels nens i nenes de Riba-roja;

després d'esmorzar tots junts al camp de futbol, es feren els grups on hi havia edats diferents i alumnes dels dos pobles, i feren proves diverses en què hi intervenia tant la forma física com la mental. En acabar es va repartir un gelat per als participants i col·laboradors i ens acomiadàrem dels nostres veïns fins al curs vinent.

Sortida a Esplugues de Llobregat Del 16 al 18 de juny els alumnes de cinquè i sisè, guanyadors del concurs “L'aventura de la vida” i els alumnes de cicle mitjà com a convidats anaren de colònies a l'albergescola de natura del delta del Llobregat. Allí

gaudiren del temps lliure fent excursions amb bicicleta fins a la platja, nedant a la piscina i fent activitats diverses, així com treballant a l'hort de l'escola. Tots s'ho passaren d'allò mes bé, i vingueren molt contents.


LO MUSSOL

16 Festival fi de curs

El diumenge 15 de juny a la tarda al Centre Cultural i Recreatiu la nostra escola oferí un espectacle variat per finalitzar el curs. Els alumnes oferiren als assistents dues obres de teatre: els més petits “El gat amb botes”, que era una adaptació del conte ben conegut per tots, i els més grans, “Els fills del pagès”, una obra on s'ensenya la importància del treball a les nostres vides. A l'espectacle no hi faltaren els balls amb diferents coreografies, dels últims èxits musicals que podem sentir a la ràdio i la televisió. A la mitja part una representant de la Fundació Catalana de l'Esplai entregà el

primer premi de cicle superior del concurs que organitzava aquesta fundació, juntament amb la Generalitat de Catalunya, dins el programa “L'aventura de la vida” que es fa a escoles catalanes per reforçar l'autoestima i així evitar conductes de risc. Aquest premi consistia en una dotació econòmica per a l'escola, i colònies pagades a les instal·lacions de l'esplai per als nens i nenes de 5è i 6è curs. Els guanyadors del concurs reberen de mans del gat “Llampec”, mascota d'aquest programa, els diplomes acreditatius del primer premi, i es feren una foto conjunta on no hi faltà el seu tutor i la regidora d'Ensenyament del nostre Ajuntament.

Fi de curs El punt i final al curs escolar 2007-2008 el posà l'acomiadament del alumnes amb festa d'aigua i activitats el dijous 19 de juny, l'últim dia d'escola, i la sortida amb les famílies i mestres, que aquest any fou a Barcelona, on visitaren les instal·lacions del Camp Nou,els vestidors de l’equip visitant, la capella, i l’entrada al terreny de joc passant pel túnel de vestidors i la sala de premsa. També vam poder visitar les cabines de retransmissions, la zona vip i el museu del Barça. Per la tarda els més agosarats patinaren a la pista de gel. Entrada al camp nou

ASSOCIACIÓ DE DONES Xerrada informativa El dia 22 de maig, al local del Centre Cultural, va haver-hi una xerrada amb el tema “Herències i dol” que va ser realitzada per dues membres del SIAD (Servei d'Informació i Atenció a la Dona), l'advocada Sra. Francesca Díaz, que ens va parlar de tot el

relacionat amb les herències, i la psicòloga Sra. Pilar Adan, que va parlar sobre la pèrdua d'un ésser estimat i el període de dol. Va ser molt interessant, i les assistents van poder preguntar tots els dubtes que tenien sobre aquests temes.


LO MUSSOL

17 Assemblea general

El dia 11 de juny, al local del Centre Cultural, es va fer l'assemblea general de sòcies. Primerament es va informar sobre la composició de la junta, que ha quedat de la següent manera: Presidenta................Glòria Piñol Franch Vice-presidenta..........Maite Perelló Rojals Secretària.................Carme Solsona Hidalgo Tresorera..................Montse Filella Colàs Vocals……………….Matilde Vidal Jové M. Dolors Cubells Ciuraneta Maria Jesús Serrano Descarrega Rosa M. Claveria Masip Teresa Claveria Masip Carme Estadella Perelló Conxita Serres Sánchez Seguidament es van llegir i aprovar els

estatuts, i després es va parlar de les activitats que l'associació té en projecte (unes ja estan confirmades i d'altres només són una idea). Hem pensat fer cursets, xerrades, sortides, etc. i estem obertes a qualsevol proposta que ens pugueu fer. L'associació neix amb l'ànim d'enriquir la vida de totes en tots els aspectes possibles, i és per a totes les dones de la Palma que ho vulguin i hi estiguin associades. La quota anual de sòcia serà de 12 € (encara que aquest any només es cobraran 6€ per estar ja a mig any). Qui estigui interessada a apuntar-se, que passi per la botiga de la Xus o bé ho digui a qualsevol membre de la junta.

Passejada a la fonteta del Roc mai, i al ser una passejada curta i fàcil podien vindre dones de totes les edats. Ens ho vam passar molt bé. Després de parar una estona a la fonteta del Roc i fer-nos fotografies, vam enfilar cap al camí dels Boscàs per trobar una construcció molt antiga que està molt amagada i no sabem exactament per a què es devia utilitzar. Si algú en té idea, agrairíem que ens ho comuniqués.

Assistents a la caminada

De l'assemblea general va sortir la proposta d'una de les sòcies de fer alguna caminada, cosa que va agradar a la majoria de les assistents, i vam posar-ho en pràctica ràpidament, abans que fes més calor i obrissin les piscines. Vam triar la fonteta del Roc, de cal Bepo, ja que moltes de nosaltres no hi havíem estat

Construcció antiga


LO MUSSOL

18

COOPERATIVA Segon premi a la Fira Intercomarcal de l'oli 2008 Els dies 26 i 27 de gener es va realitzar a Móra la Nova la Fira Intercomarcal de l'oli. Hi van participar pobles de la Ribera d'Ebre, la Terra Alta i el Priorat; en total hi havia 34 expositors. Prèviament a la celebració de la fira, els expositors varen presentar unes mostres d'olis que van ser analitzades pel laboratori agroalimentari de la Direcció General d'Indústries i Qualitat Agroalimentària. Després es van sotmetre a un tast per part del Panell de Tast d'Oli de Catalunya, que va actuar com a jurat i va proposar els premis a la comissió organitzadora. Hi va haver dos premis per cada DOP i comarca representativa, i la Cooperativa de la Palma es va emportar el segon premi.

Canvi de junta El passat 21 de juny van tenir lloc les votacions per al canvi de quatre membres del Consell Rector i un interventor de comptes de la Cooperativa. Van ser escollits els senyors Eduard Vernet Miró, Moisès Cubells Alberich, Francesc Garcia Pahul i Carlos Garcia Vergé, per a la Junta Rectora, i Jesús Sas Escolà com a interventor de comptes. Els membres sortints són Ernest Cubells Perelló, Ferran Aymí Franch i Antoni Galceran Massó, i d'interventor, Eduard Vernet Miró.

El repartiment de càrrecs ha quedat de la següent manera: President: Victor Galceran Ciuraneta Vice-president: Eduard Vernet Miró Secretari: Carlos Garcia Vergé Vice-secretari: Francisco Filella Escolà Tresorer: Albert Miret Sas Vice-tresorer: Marcel Miret Ciuraneta Vocals: Francesc Garcia Pahul i Moisès Cubells Alberich Interventors de comptes: Fernando Cubells Solé i Jesús Sas Escolà


LO MUSSOL

19

L’AJUNTAMENT INFORMA Construcció d’una infraestructura de telecomunicacions detectat diverses zones amb deficiències de cobertura dels serveis de telecomunicacions en els municipis afectats, i entre elles el nostre municipi és un dels afectats per les deficiències de cobertura, en el qual és necessari construir-hi una nova infraestructura de telecomunicacions, amb capacitat per donar serveis de difusió de canals de televisió, d'altres operadors de telecomunicacions amb els quals s'arribi a acords en el futur i de xarxes i serveis corporatius de telecomunicacions. D'altra banda, en sessió extraordinaria de JUNTA DE GOVERN del día 03-06-08, es va prendre l'acord de la implantació a la torre de telecomunicacions existent, al sud del municipi, ubicada al polígon 16, parcel·la 34, d'una instal·lació del servei de telefonia mòbil Orange.

Torre de telecomunicacions

El Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya construirà un nou equipament consistent en la implantació d'una infraestructura de telecomunicacions al nord del municipi, polígon 27, parcel·la 11, per dotar de cobertura d'ADSL mitjançant IBERBANDA i de TDT (Televisió Digital Terrestre). El Centre té l'encàrrec de la Secretaria de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat, en el marc de les seves competències, d'executar el projecte Radicom, que té com a finalitat detectar i solucionar les mancances dels serveis de telecomunicacions de ràdio a tot el territori de Catalunya. En el marc de l'esmentat projecte s'han

FRANCE TELECOM gestionarà la implantació del servei de telefonia mòbil al nostre municipi, i atenent al caràcter demanial de la finca indicada anteriorment, l'Ajuntament ha adjudicat la seva ocupació i ús per al procediment negociat, d'acord amb el que disposa l'article 93 de la Llei 33/2003, de 3 de novembre, de Patrimoni de les Administracions Públiques, al tractar-se d'un servei d'interès general. El dia 04-06-08 es signa contracte de concessió d'ús privatiu de domini públic de 2 m² de la finca abans mencionada, amb l'empresa FRANCE TELECOM ESPAÑA, SA, entitat habilitada, d'acord amb la legislació sectorial de telecomunicacions, per a la prestació de serveis, la instal·lació i explotació de la xarxa de comunicacions electròniques. . La concessió d'aquest contracte serà per 15 anys, a partir de la formalització del contracte.


LO MUSSOL

20

Arranjament de local existent per a escola provisional Es tracta de realitzar les obres necessàries a l'antiga Casa Mateu Escolà per allotjar el que serà el CEIP 1 d'Abril mentre es realitzin obres a l'escola actual.

situat al carrer de les Escoles s/n de la Palma d'Ebre, amb una classificació de terreny de sol urbà, és de propietat municipal i estarà destinat a equipaments.

El projecte va ser adjudicat a l'arquitecte Andreu Queral i Moliné, el qual, basant-se en les reunions amb la directora del centre i amb els Serveis Tècnics del Departament d'Educació a les Terres de l'Ebre, ha redactat el projecte bàsic, l'Executiu i l'Estudi de Seguretat. L'edifici de què tracta aquest projecte està

De forma irregular, la parcel·la està tota ella edificada i té una topografia plana. Actualment l'edifici no té encara ús definit per trobar-se en obres, i el que farà aquest projecte és completar les parts necessàries perquè durant un període aproximat de dos anys i de manera provisional faci les funcions de CEIP, ja que l'escola es trobarà en obres d'arranjament i millora.

1.- VESTÍBUL 2.- AULA 1 3.- AULA 2 4.- AULA 3 5.- PAS 6.- DESDOBLAMENTS

7.- SALA DE PROFESSORS 8.- DESPATX DE DIRECCIÓ 9.- SERVEIS NENES 10.- SERVEIS NENS 11.- SERVEIS MINUSVÀLIDS 12.- PAS


LO MUSSOL

21

CONSELL COMARCAL Convocatòria del primer concurs de la imatge de la marca “Ribera d'Ebre” El Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre treu a concurs les bases que han de regir la convocatòria del 1r Concurs de la imatge de la marca “Ribera d'Ebre”. : BASES: 1. Aquest concurs està destinat a guardonar l'elaboració de la imatge de la marca “Ribera d'Ebre”, que serà utilitzada en les actuacions diàries del Consell Comarcal i en la seva publicitat institucional. 2. Els participants no tenen cap tipus de limitació per edat, origen ni procedència. 3. Cada participant podrà aportar un màxim de dues obres, que es lliuraran sense signatura. En cas de ser l'obra guanyadora, es podrà signar. Les obres aniran acompanyades d'una sol·licitud, que facilitarà el mateix Consell Comarcal. Cada obra es lliurarà en un sobre tancat amb el nom de l'obra a l'exterior; aquest sobre inclourà l'obra i s'hi ha d'adjuntar un altre sobre tancat on consti, a l'exterior, el nom de l'obra i, a l'interior, el nom i cognoms, adreça, telèfon i . edat del/la concursant. 4. La tècnica és lliure, però ha de ser apta per a la seva reproducció mitjançant quatricomia i escala de grisos. Per aquest motiu no seran admeses tintes metal·litzades, fluorescents, relleus o volums enganxats. Les obres presentades tindran caràcter original . definitiu. Cada participant haurà de presentar els : originals següents:

Un original de la marca, normalitzat amb proves de reducció i de negatius, presentat en color i b/n sobre un format A-4 amb suport . rígid. Una còpia de la marca en format digital (vectorial i raster) on figurin els tipus de lletra . (fonts) utilitzats. 5. El treballs s'hauran de lliurar davant el Registre General del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, Pl. Sant Roc, 2 de Móra d'Ebre, de dilluns a divendres de 8 a 15 hores i des del 14 de juliol fins al 30 de setembre de 2008. Igualment es poden lliurar a mà o bé mitjançant qualsevol altre procediment habitual, sempre amb el ports pagats. Si s'opta per aquest sistema de tramesa, s'haurà de fer constar a l'embalatge la referència: Concurs imatge de marca Ribera . d'Ebre. Els dissenys hauran d'anar referenciats al dors amb un pseudònim, el qual ha de figurar també a l'exterior d'un sobre tancat a dins el qual s'hi ha de fer constar el nom, els cognoms, DNI, l'adreça per a notificacions i . . telèfon. 6. El guanyador/a del concurs rebrà un premi en metàl·lic de 750,00 euros, dels qual s'efectuaran les retencions corresponents d'acord amb la normativa tributària vigent. Qui estigui interessat a participar-hi, que s'informi al Consell Comarcal de la resta de . les bases.

Si voleu subscriure-us a la revista Lo Mussol, ho podeu fer posant-vos en contacte amb algun membre de l’equip de redacció. També ho podeu fer enviant un correu electrònic amb les vostre dades a: revistaLoMussol@hotmail.com El preu de la subscripció per tot l’any(4 números) a la revista és de 7,20 € més despeses d’enviament.


LO MUSSOL

22

PASSATEMPS Mots encreuats 1-Peça de roba llarga, folgada, oberta de davant, sense mànigues, que es porta tirada a les espatlles 2-Regió francesa que s'estén pel sector oriental de la Conca de París, i té nom de noia. 3-Rizòpodes microscòpics de una sola cèl·lula, que viuen en aigües estancades i dolces. 4-Rètol llatí de la creu on morí Jesucrist. 5-Confusió i desordre complet. 6-Consonant.

Glòria Piñol

A-Article B-Pertanyent o relatiu a la comèdia. Que provoca la rialla. C-Sorra D-Hortalissa. E-Nom femení. // Afirmació, al revés. F-Carta que, en la numeració de cada pal, és l'u.

Les solucions als passatemps les podreu trobar a la pàgina 35.


LO MUSSOL

23

CONÈIXER L’ENTORN La cova de la Rata traginers de l'aiguardent, va donar nom a tota la zona entre les Sisquelles i els Segalars. Es troba molt a prop de la cova del Quicanyo, però per la seva situació estratègica els traginers la preferien, perquè els quedava més a la vora del camí ral. Tot l'aiguardent d'aquelles olles dels Masos i dels Segalars sortia per allí, pel pas de l'Ase en direcció a Reus. Va ser l'època més important d'aquestes coves, que feien la funció d'hostals.

Cova de la Rata

La cova de la Rata està situada al final del barranc de les Sisquelles, a prop de la desembocadura de la vall Major. Es troba a la part obaga (avui plena de brossa i de matolls). És una cova allargassada i hom creu que d'aquí li ve el nom de la Rata. Per la seva importància en temps del

En temps de la guerra civil, també s'hi van refugiar unes quantes famílies, ja que tenien molta aigua i hi podien fer hort i tot. Vol dir això que la subsistència hi estava assegurada. La llàstima és que les rodalies d'aquelles coves estiguin tan plenes de matolls i d'esbarzers, i que no es puguin visitar tan bé com caldria. Josep Aymí Escolà


LO MUSSOL

24

PÀGINES LITERÀRIES Hsiao-En vesteix d'estels reposar de no fer res, les seves grans obligacions de senyor el tenien lligat al jardí i a les flors. Ho tenia tot, però li mancava llibertat... A poc a poc el seu rostre es va anar tornant trist, i el seu posat, malenconiós. I tot plorant, murmurava: -Qui fos com el vent del sud, com la fulla del lotus, l'ona de la mar o els núvols del cel! I així, en el pou dels seus anhels, gemegava una i altra vegada. El lament va durar mil dies o potser més...

D'això fa molts anys. El lloc, un racó perdut d'aquest esbojarrat planeta. Els homes i les dones, senzillament això, homes i dones. Amb un grapat de problemes així de grossos, com els teus, com els meus. Perquè ni el temps ni el paisatge canvien mai el cor humà. Doncs, senyor, en l'indret de la nostra narració, malvivia un pobre vell, carregat de deutes i de somnis. Hsiao-En era el seu nom i pescador d'ofici. Sense fills ni amics passava les hores enmig de sospirs i queixes per la seva condició. I heus ací que un jorn de nit clara, assegut damunt les xarxes i amb els ulls clavats a l'infinit, filava, amb dits tremolosos i cor d'infant, viatges utòpics i irreals. I de tant somniar despert que va caure dins el pou dels seus anhels... Ara es veia ric, amb amics, vestits i abundor d'arròs i peix. Tothom en veure'l passar abaixava el cap i deia: -Aquest és Hsiao-En, senyor de la nostra vida. I els vailets cantaven: -Hsiao-En vesteix d'estels! HsiaoEn vesteix d'estels! Envoltat de mil servidors i en un jardí d'exòtiques flors es veia poderós i admirat com un ocell d'or. És clar, però, que mai baixava tot sol a la font, i quan volia

Però tant va plorar que s'omplí el pou i així despertà del somni. Era el matí. Un matí ras i blau. Hsiao-En aixecà el cap de la pols i es va veure tal com era, pobre i vell. Ja no tenia espurnes d'or, servents, amics i flors. Molt a prop d'ell brollava una font. S'hi acostà. Abeurà la seva set i sospirà feliç. Havia retrobat l'enyorada llibertat. Mai més tindria enveja del vent, l'ona, la fulla o els núvols. El seu indret humil, la barca i les xarxes omplien ara el seu paisatge. Malgrat això, encara expliquen com en les nits clares d'estiu el pobre pescador somniava viatjar per damunt dels salmons blaus. Eren, però, somnis, només somnis, com els teus i com els meus. Somnis que s'estiren com el fil de seda i no fan cabdell ni randa. I ara, Hsiao-En quan torna de la feina pobre i suat, encara pot sentir els vailets xisclant al seu entorn: -Hsiao-En vesteix d'estels! HsiaoEn vesteix d'estels! Potser, però, el vestit és d'escates platejades... Del recull inèdit Plec de contes Conte escrit a Ciutat de Mallorca el 2 de juliol del 1969

Francesc-Xavier Martín i Arruabarrena (de cal Rosset)


LO MUSSOL

25

CONSELLS DEL METGE La incontinència urinaria Avui en el nostre espai de salut de “Lo Mussol” parlarem d'un problema força comú però al que massa sovint no es dóna la importància que es mereix. El motiu d'aquesta falta d'interès en aquest problema rau en el fet que molta gent pensa que aquest és un problema propi de l'edat, i que no s'hi pot fer res. Com ja heu pogut veure pel títol, ens referim a la incontinència urinària, un problema que afecta de manera especial les dones. En primer lloc definirem què s'entén per incontinència urinària; ens referim a aquesta quan parlem d'una pèrdua involuntària d'orina o bé de la incapacitat per contenir-la fins que s'arriba al bany. Pot ser que molta gent pensi que aquest no és un problema important, ja que difícilment pot perjudicar la salut de la persona que ho pateix. Ara bé, les persones que tenen aquest problema poden arribar a limitar la seva vida social pel malestar que causa en referència a la higiene. Tot i que és cert que la gent gran representa el col·lectiu més afectat, en general en molts casos el trastorn prové d'alteracions que podien haver-se previngut o curat si s'haguessin consultat i tractat adequadament quan calia. La primera mesura que hem de tenir en compte per evitar que amb el temps aparegui la incontinència és la rehabilitació; aquesta permet que amb un seguit d'exercicis, anomenats de Kegel, s'enforteixi la musculatura pèlvica. No explicarem aquí quins són aquests exercicis, ja que seria massa extens, però per fer-vos una idea són part dels que s'ensenyen quan es fa la preparació per al part. Cal recordar en aquest

cas que un dels motius de l'aparició d'aquest símptoma pot ser la flaccidesa en què queda la musculatura quan es tenen fills, d'aquí la importància de treballar tant abans com després del part aquesta musculatura per mirar de reduir el risc de caiguda de la bufeta, així com mantenir la força dels esfínters (vàlvula que evita que surti l'orina a l'exterior). Vet aquí uns consells per mirar de reduir la intensitat del problema: 1-Tenir cura, en tot un seguit d'aliments, d'algunes substàncies o medicaments que poden dificultar el control de l'orina. Per exemple, la coca-cola o el cafè, el te, la cervesa, la xocolata, la mel, els cítrics, la tomata, etc. En aquest sentit també cal destacar la importància d'evitar patir restrenyiment, ja que aquest fet pot incidir i molt en el fet de patir incontinència. Pel que fa als medicaments, cal parlar dels diürètics (els que fan orinar), en les persones que pateixen aquest problema aquests poden incrementarne la intensitat. 2- En les dones fumadores cal recordar que un dels efectes més típics del tabac és el fet de produir una tos crònica; aquesta debilita els esfínters, i per tant facilita l'aparició de la incontinència. Per tant s'aconsella no fumar. 3-Distribuir al llarg del dia la ingesta de líquids. Beure és molt important per a l'aparell urinari, entre altres coses per evitar infeccions d'orina. Cal evitar la ingesta de begudes a partir de les set de la tarda. 4-Intentar assolir un adequat hàbit miccional (orinar de forma programada cada tres o quatre hores). No aguantar les ganes d'orinar i prendre's tot el temps que calgui per tal de buidar del tot la bufeta.


LO MUSSOL 5-En cas que utilitzi bolquers o d'altre tipus d'absorbent, canviar-los amb freqüència. 6-No realitzar exercici físic intens, ja que això pot produir un augment de la pressió abdominal, i per tant incrementar la incontinència. 7-Fer exercicis per mirar d'enfortir el sól pèlvic. 8-Dur roba còmoda, que no estrenyi i fàcil de treure. També cal que ens referim al tractament que

26 poden tenir aquest tipus d'afeccions: és de diferents tipus i dependrà de quina incontinència pateixi la persona; en qualsevol cas serà el metge el qui decideixi quin tipus de tractament és el més adient. Com a darrer recurs terapèutic trobem la cirurgia. En els casos d'incontinència urinària d'esforç, que persisteix malgrat fer rehabilitació i tractament amb fàrmacs, es pot arribar a fer la intervenció quirúrgica pertinent per tal de resoldre el problema. Armand Pi i Coll

“I als adolescents, qui els entén ?” L'adolescència és una època difícil de la vida per la qual tots i totes un moment o altre hem passat o passarem. Primer en les noies, més tard en els nois, arriba aquell temps de canvi en qué es passa de nen a adult. Des del punt de vista de la psicologia i la psiquiatria, és una època definida com a difícil bàsicament perquè el cos està sotmès a una situació de canvi que ni aquell que la viu entén. Aquests canvis, però, no són sols físics, sinó que també hi ha canvis hormonals i psicològics sovint més importants i difícils de comprendre. En les noies s'eixamplen els malucs, creixen els pits, creix pèl a llocs on abans no n'hi havia, i molt important, apareix la primera regla (la menarquia). En els nois, en canvi, creix barba, s'eixamplen les espatlles, canvia la veu i arriba la primera ejaculació. Però a tot això ja difícil d'entendre per ells ho acompanya un canvi de conducta en aquest cas difícil d'entendre pels altres. Sí, arriba la rebel·lió contra els pares i contra les regles imposades per la societat; arriba la necessitat de buscar un grup d'iguals que passa a ser prioritari a la família; són aquells amics tan importants que passats els anys sovint s'obliden. La necessitat d'experimentar i provar coses noves, ja siguin bones o dolentes, també es típica de l'adolescència (a quina edat es prova normalment la primera cigarreta?), una necessitat de sentir-se superior (a quants pares us han dit que el vostre fill ha fet alguna cosa que no us

esperàveu? Penseu-hi!). Molt característic també de l'adolescència és prioritzar coses que interessen més (quants dels vostres fills estan més pendents de la disfressa que dels deures que tenen per a l'endemà tot i que falti un mes per Carnaval?). Així podria continuar amb tot un seguit de coses típiques de l'adolescència que sovint tenen preocupats els pares. “Que gran que s'ha fet, quin canvi!”, diu sovint la gent del carrer a aquells que tenen 12 14 anys mentre a altres estones i sobretot en el cas dels nois els maleeixen per les “gamberrades” típiques com anar amb moto i plantar roda, trucar timbres, riure's, molestar les noies perquè els facin cas... Doncs bé, amb aquest escrit només m'agradaria fer arribar a totes les persones que igual que el creixement dels ossos i l'estirada, les “gamberrades” també formen part d'aquest pas tan difícil i a la vegada tan important de la vida: el pas de nen a adult. No he fet aquest escrit per invitar els adolescents del poble a fer més gamberrades, sinó per demanar una mica de comprensió per aquests joves, ja que jo en la meva adolescència també em vaig sentir com ells o... la gent ja no se'n recorda, de com maleïen el Xal? De fet, m'agradaria invitar a tothom a reflexionar sobre la seva adolescència, això sí, tenint en compte que vivim al segle XXI. Cristina Martí


LO MUSSOL

27

VIDA PARROQUIAL La plaça, àmbit privilegiat de la cultura del cor L'anomenaven “el savi del poble”. Però, més que un savi, era una persona erudita. Havia dedicat moltes hores, amb un constància monacal, a la lectura de llibres. Era una lectura superficial, sense criteris de selecció. Amb tot, aquest vernís cultural i l'ús de paraules rebuscades desvetllava l'admiració dels veïns del poble. Per això era conegut com “el savi del poble”. Un dia, passejant pel carrer, va trobar dos noiets que, exaltats, discutien amb vehemència. El “savi del poble” els va preguntar quin era el motiu d'aquella baralla tan apassionada. Un dels noiets va respondre: “Jo afirmo que el sol es troba més a prop nostre quan surt al matí que al migdia”. “Doncs jo tinc una opinió diferent -digué l'altre noi-. El sol està més lluny quan surt i molt més a prop al migdia”. L'home savi els va fer seure al seu costat i els va demanar que raonessin els seus punts de vista, tan divergents. El noiet que havia parlat primer va dir : “El sol és gran quan surt per l'horitzó. Es fa més petit, quan està al centre del firmament. No és veritat que les coses ens semblen més grans, quan estan prop, i més petites quan estan lluny? “És un bon raonament”, va reconèixer el savi. L'altre noiet va replicar: “Però, el sol, no escalfa més al migdia que quan neix a l'horitzó? No escalfa més quan està més a prop que quan es troba lluny. “Un altre raonament bo”, va exclamar el “savi”. Llavors els dos noiets li van dir: “ Teniu fama de saber moltes coses. Ens podríeu dir qui té la raó?”. El “savi”, desconcertat per aquella pregunta dels nois, no va saber quina resposta donar. “No sé pas

què puc dir-vos”. En els seus esquemes mentals sols hi havia “teories”, erudició enciclopèdica.. No vivències “reals”, nascudes de l'experiència de vida, de l'observació dels esdeveniments quotidians, de la influència de l'ambient. Malgrat els seus coneixements teòrics, no havia progressat en la “cultura el cor”. Aquells noiets, en constatar el nivell real de la saviesa d'aquell savi de segona mà, es van posar a riure, van canviar el tema de la conversa i van seguir amb el joc. El considerat “savi del poble” i els seus admiradors tenien una visió unilateral de la saviesa. Sols valoraven els aspectes racionals, confonent la saviesa amb informacions i la cultura com un conjunt de dades i de teories. Aquell “savi” oblidava que, a més de la intel.ligència, la persona ha d'adquirir i cultivar la saviesa emocional, la “saviesa del cor”. Una saviesa que no és fruit de molts estudis erudits i de l'acumulació de coneixements. La cultura del cor s'expressa i es manifesta en la vivència de les virtuts i dels valors: solidaritat, constància, esforç , l'austeritat, la bondat... La llum de cor és més important . A mesura que van passant els anys, la vida ensenya que hi ha moltes persones riques en coneixements tècnics i filosòfics, econòmics i socials, però pobres quant a la saviesa del cor. Rics en informacions culturals -útils per a un concurs televisiu-, i pocs savis. Normalment convivim amb persones, que malden per transmetre'ns els seus coneixements, la seva informació. Però res més. Conviure amb una persona “sàvia” ens enriqueix interiorment amb vivències, que ens estimulen a valorar la “vida


LO MUSSOL interior” com un component important de la vida, Perquè el savi no sols és intel.ligent. És també virtuós. Hi ha vertaders savis amb escassos coneixements filosòfics i tecnològics. Irradien una bondat tan càlida que desperta admiració. Per l'amor que té amb tothom, per la bondat que atrau. Persones amb molts coneixements poden ferir i explotar. L'autèntic savi és amorós, inofensiu, disposat sempre a fer el bé. A tot arreu, el savi com Jesús de Natzaretés sempre un estímul, un ajut per als qui malden per seguir el camí de la realització interior. On s'adquireix aquesta saviesa del cor? La vida, viscuda des de Déu en el si de la família, en la professió, en el treball, en la festa, és la millor escola per adquirir aquesta saviesa. M'ha suggerit aquest escrit el fet que, tancades les portes de l'escola, s'han obert les portes de la plaça. A poc a poc, aquesta va recuperant l'ambient estiuenc i adquirint una notable presència de gent menuda i gran. La plaça ha de ser un àmbit idoni per a viure la saviesa del cor. Anar a la plaça és introduirse en un àmbit obert, on cal comptar amb els altres. S'ha de conviure. No es va a la plaça per aïllar-se, sinó que s'hi va per compartir, per aprendre a viure amb els altres. Per això, tot reconeixent que són importants els

28 coneixements que ofereix l'escola, aquests coneixements s'han de contrastar amb les actuacions de cada dia. És el contacte amb la vida, amb els altres, en l'àmbit familiar i en el poble, on cal testimoniar que no sols tenim un cap ben estructurat, sinó també un cor tan gran que hi cap tothom. Diu una dita molt antiga: “La llum del sol és setze vegades més important que la llum de la lluna. La llum del pensament és setze vegades més important que la llum del sol. La llum del cor és setze vegades més important que la llum de la ment”. Per això Jesús, amb paraules i fets, ens convida a “fer sempre el bé”. No sols “fer el bé” en un sentit formal: “fer bé les coses”, sinó en sentit ple: “fer sempre el bé”. Dit d'una altra manera, “obrar sempre per amor”. L'atracció de Jesús era la d'una persona que estima. El que es fa amb amor conserva sempre l'escalf del cor des d'on ha sortit. L'amor evangèlic és així. I Jesús insisteix en el manament de l'amor com el testimoniatge que hem de donar al món. Fora d'això, poca cosa hi ha que valgui la pena.

+ Francisco Ciuraneta Aymí. Bisbe emèrit de Lleida.- Estiu 08.


LO MUSSOL

29

Les famílies d’acollida nosaltres no seríem capaços de sortir-nosen), la major part del temps em sento bé i fins i tot podria dir que una mica realitzada, en el sentit que sóc congruent amb el que crec, veig que la meva feina és útil i que durant un temps els infants que estan convivint a la Llar podran conèixer i aprendre nous models (tan diferents dels que han viscut fins al moment).

Fa uns dies que estic pensant a fer un petit escrit en relació amb el tema que posa el títol a aquest article, i com es pot apreciar, ja m'he decidit. En primer lloc, faré una breu introducció sobre el treball explicant com és que conec el recurs (tan solidari, no cal dir-ho) de les famílies d'acollida; però sobretot el que cal és donar informació relacionada amb aquest tipus de famílies, que mai està de més saber coses noves i perquè... mai se sap! Potser algú s'hi encoratja i algun infant d'aquests pot tenir la gran SORT (amb majúscules) de poder conèixer, encara que sols sigui durant un període de la seva vida, el que és realment una FAMÍLIA (un altre cop les majúscules, és clar que la mateixa paraula ho demanda). Ara ja fa tres anys que treballo a la Llar d'acollida de Tarragona. Per si algunes persones no saben el que és exactament, una Llar d'acollida és un centre que acull de manera temporal menors en estat de desemparament, és a dir, els falten les persones que se n'han de fer càrrec, ja que aquestes persones no són “aptes" per assegurar-los el seu desenvolupament integral o perquè els infants presenten signes de maltractaments físics, psíquics, abusos sexuals, explotació... El treball que faig a la Llar m'agrada; tot i que hi ha moments força durs (s'ha de tenir en compte que la majoria d'aquests infants han viscut situacions tan extremes que molts de

Què és una Família d'Acollida? Citant algunes de les referències legals sobre el tema, potser es veu més clar: "L'acolliment simple comporta confiar de manera temporal la guarda d'un menor a una família o persona, sense que existeixi, en el moment de la seva constitució, finalitat adoptiva." (Decret 2/1997 del 7 de gener i Decret 127/1997 del 27 de maig). "Les persones que rebin un menor en acolliment simple tenen l'obligació de vetllar per ell, tenir-lo en llur companyia, alimentarlo, educar-lo i procurar-li una formació integral, sempre sota la vigilància, l'assessorament i l'ajut de l'organisme competent." (Llei 37/1991 del 30 de desembre). Per explicar-ho d'una altra forma direm que una família d'acollida és aquella que acull (valgui la redundància) un menor en el si del seu nucli familiar de forma temporal i sobretot pel fet que, mentre s'estudia el seu cas, aquest infant no hagi d'estar en un centre (per desgràcia, últimament tan massificats), ja que allí, per molt d'esforç que fem les educadores que hi treballem, és quasi impossible que aquest nen pugui apreciar el que realment és una família i tot el que això comporta. El menor ha de conviure amb altres nens i nenes que provenen de famílies desestructurades, que han viscut situacions iguals o pitjors que la seva; tot esperant que se li doni una atenció individualitzada (cosa quasi utòpica) i sense poder conèixer mai com seria viure en un context més o menys normalitzat. Quins tipus d'acollida existeixen? “Hi ha diferents tipus d'acolliment en funció de les


LO MUSSOL necessitats dels infants i de les seves famílies. Bàsicament, els acolliments poden ser: de curta durada, de llarga durada, d'urgència i d'urgència i diagnòstic. Hi ha una altra modalitat de col·laboració, que és acollir infants els caps de setmana i vacances. La durada que es pot preveure per als acolliments que anomenem de curta durada és aproximadament de fins a dos anys. En els de llarga durada, atesa la complexitat de la situació familiar en què viu el menor, es fa difícil especificar el temps que durarà, però podem preveure que serà per sobre dels quatre anys. Els acolliments d'urgència tenen una durada de fins a tres mesos. L'acolliment de caps de setmana i vacances permet que, amb el compromís d'una família, l'infant passi els dies festius en un ambient familiar, i s'allargarà pel període de temps que es consideri beneficiós per a l'infant”. (Font: DIXIT Butlletí del Departament d'Acció Social i Ciutadania). Per acabar, només volia deixar un interrogant i fer una mica de reflexió. Amb l'experiència vital d'aquests infants, quin futur els espera

30 com a adults formadors de noves famílies? I una pinzellada pessimista: Les estadístiques reflecteixen que una quantitat important dels fills d'aquests menors tornen a una Llar d'acollida. Sense comentaris. Gemma Galceran Piñol Si algú vol ampliar la informació, pot consultar les següents fonts (no costa gens estar informat): A través del telèfon 012 A l'ICAA (Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció): 93.483.10.00 (BCN) i 977.25.19.86 (TGN) , A la web. http://www.gencat.cat/benestar/icaa Anant a visitar la campanya interactiva de Promoció de l'acolliment d'infants:A Tarragona a finals de Setembre i principis d'Octubre, Rambla Nova. De 10 a 20h Servei d'Acolliments Familiars: Casa Sant Josep C/ Pintor Ignasi Mallol, 1 43002 Ta r r a g o n a Te l . 9 7 7 . 2 4 . 0 8 . 2 3 c / e : caftgn@tinet.org Coordinadora: Maria Rossell

Tothom que vulgui fer-nos arribar algun escrit o fotografíes, receptes de cuina, etc, ens ho pot fer arribar donan-t’ho a algun membre de la redacció, per correu, al carrer Escoles 5, i ara també a la nostra adreça de correu eletrònic: revistalomussol@hotmail.com


LO MUSSOL

31

ESDEVENIMENTS Naixements

18 d’abril de 2006 Antonio Bellveze Leprettre Fill de Sandrina i Stephane

6 de febrer de 2008 Mar Gonzàlez Garcia Filla de Montse (cal Peret) i Rafel

27 de maig de 2008 Elena Abelló Faiget Filla de David (cal Wenceslado) i Mònica

7 d’octubre de 2007 Alex David Arnantu Fill de Sorin i Magda


LO MUSSOL

32 Batejos

1 de juny de 2008 Martí Peris Escolà Fill de Rosa Ma. (cal Fusté) i Toni

1 de juny de 2008 Clàudia Segura Montagut Filla de Domingo i Annabel (cal Minguet)

21 de juny de 2008 Montsant Galceran Sas Filla d’Antoni (cal Poquet) i Núria (ca l’Herminio)

Defuncions Enric Franch Figuerola (cal Gabatx) va morir a Manresa el 18 de febrer de 2008 a l’edat de 71 anys. Manel Soldevila i Franch va morir a Sabadell el dia 19 de maig de 2008 a l’edat de 54 anys. Josep Martí Sas va morir a la Palma d’Ebre el dia 9 de juliol de 2008 a l’edat de 85 anys. Julià Arús Aymí va morir a Cerdanyola del Vallès el 14 de juliol de 2008 a l’edat de 50 anys.


LO MUSSOL

33 Casaments

26 d’abril de 2008 Oscar Montagut Cubells (ca l’Escolàstia) Cristina Grau Roman 18 de maig de 2008 Marcel Matencio Miret (cal Gabatx) Anna Coma Salvany

7 de juny de 2008 Imma Cubells Bartolomé (cal Masiana) Gerard Gual Nolla

8 de juny de 2008 Christian Solé Llauradó (cal Pep del Fernando) Gemma Teixidor Alba


LO MUSSOL

34

EL RACÓ DE LA CASA Empanada de tonyina Ingredients: 1 ou Farina Llevat de ........... pastisseria

Oli Ceba Tomàquets Tonyina

Preparació: Primer elaborarem la massa de l'empanada. Agafarem un ou i el batrem, hi afegirem 3 gots petits de farina, una mica de llevat i un got petit d'oli. Ho amassarem i farem una bola, que deixarem reposar fins que pugi. Després sofregirem la ceba i, quan estigui

una mica daurada, hi afegirem els tomàquets. Un cop acabat el sofregit, hi tirem la tonyina i ho barregem. Per finalitzar agafem un part de la massa i farem una làmina amb l'ajut d'un rodet. Després la col·loquem a la safata del forn. Seguidament hi aboquem el sofregit amb la tonyina i ho tapem amb una altra làmina de massa. Ho acabarem segellant les vores com si fos un pastisset, i ho fiquem al forn amb una temperatura mitjana fins que es dauri. Fina Descarrega Castellví.

Quiche de carabassó Ingredients: Pasta de full 1 carabassó gran “Tranchetes” o similar per cobrir la base Talls de pernil dolç per cobrir la base 3 ous 100 g de formatge emmental ratllat 200 o 250 ml de crema de llet Sal Pebre Preparació: Compreu pasta de full, l'esteneu, la poseu en un motlle circular tallant les parts que surten massa i amb una forquilla punxeu la base una mica pertot arreu. Peleu el carabassó, el talleu a rodanxes fines, el saleu i el passeu per la paella amb una mica d'oli fins que quedi tovet. En un bol o similar deixateu els tres ous, hi tireu la crema de llet i el formatge emmental ratllat, ho barregeu tot i

ho salpebreu al gust. Sobre la base de pasta de full hi poseu una capa de pernil dolç, i a sobre d'aquest els “tranchetes”, que no cal que cobreixin tota la base (amb dos o tres talls a trossets que quedin repartits per la base n'hi ha prou). A sobre de tot això hi tireu el carabassó, repartint-lo també per la base. Finalment hi aboqueu a sobre (fent que ho cobreixi tot) la barreja dels ous, la crema de llet i el formatge ratllat. Ho poseu al forn a 150º o 160º uns ¾ d'hora aproximadament (haureu de comprovar si està cuita punxant-la amb un ganivet, i ho estarà quan aquest surti “net”). Si la voleu torradeta de sobre, podeu posar el gratinador i deixar-la al forn una estoneta més anant amb compte que no es cremi. Montse Biarnés Clivillé

Flam de pinya Ingredients: 400 ml crema de llet (si es vol, també es pot fer amb 400 ml de llet desnatada per rebaixar les calories). 1 pot gran de pinya en almívar. 5 cullerades de sucre. 2 sobres de gelatina de llimona o de pinya. Sucre cremat. Preparació: Triturem la pinya amb la crema de llet. Fiquem el suc de la pinya en un cassó i el

posem al foc. Quan està calent, el retirem i li afegim la gelatina; quan està desfeta, ho barregem amb la pinya i la crema de llet que hem triturat abans. En un motlle hi posem el sucre cremat al fons i després hi tirem la barreja. Ho posem a la nevera i ho deixem fins que estigui pres. Neus Bartolomé


LO MUSSOL

35

RACÓ DE L’HERBOLARI Aranyó (prunus spinosa) plantes de la familia Rosaceae. Els fruits són com una petita pruna rodona de la mida d'un cigró i de color fosc, entre blau i negre. Aquesta planta es troba als marges de cultiu i zones sense cultivar, als calps dintre el bosc, en barrancs i agafat a les escletxes de les roques, és a dir, té una gran adaptació al terreny, però amb preferència a les zones assolanades i pedregoses. S'utilitzen les flors seques en infusió per les seves propietats diürètiques. Els fruits contenen vitamina C i tenen propietats tonificants per a l'estómac i la vesícula urinària. Potser d'aquí ve el costum dels bascos de posar aquests fruits dintre d'ampolles de vidre amb aiguardent i sucre, que utilitzaven com a estomacal en acabar algun àpat; aquest licor es diu patxaran, derivat del fruit de la planta Sas-okaran.

L'aranyó, o aranyoner en català, es coneix arreu d'Europa. S'anomena Espino negro o Endrino en castellà i Sas-okaran en euskera. La planta és un arbust que no sol créixer gaire en altura, com a màxim uns quatre metres. Les rames són molt denses i espinoses, amb fulles petites, ovalades, que cauen a l'hivern. La floració va de març a abril i surten les flors primer que les fulles com a la majoria de les

Josep M. Capsir Eixarch (farmacèutic)

Solucions als passatemps

A 1 2 3 4 5 6

l a

B c o m i c

C a r e n a

D p e b r o t

E a n e i s

F a s


LO MUSSOL

VENDA D’OLI D’OLIVA VERGE EXTRA FRUITAT

VALL MAJOR D.O. SIURANA Acidesa màxima 0,3º

www.cooplapalma.cat Plaça Catalunya, 7 Tel i Fax: 977 819 065

43370 LA PALMA D’EBRE Ribera d’Ebre

Nº 48  

La revista de l'estiu 2008

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you