Page 1

i el teu ajuntament

Guia didàctica de l’obra:

DESCONCERT del grup: Duo Desconcerto

adreçada a: Cicle Mitjà

Elaborada per Pedagogia de l’Espectacle Curs 2010-2011


ÍNDEX

Introducció.

Objectius educatius del programa.

Fitxa artística.

L’espectacle.

Els integrants del grup.

El repertori del concert.

Partitures d’algunes cançons.

Com parlar de música clàssica amb els infants.

La fórmula del conte musical.

Nous formats de concerts de música clàssica

El prodigi del violí.

Sobre la construcció de violins.

Objectius i continguts pedagògics.

Propostes de treball.

I abans de tancar...


INTRODUCCIÓ Cal adreçar una guia didàctica als professors? La resposta a la pregunta ens sembla clara: sí, per diverses raons. Sí, perquè l’activitat de preparació amb els alumnes esdevingui una activitat plena, a partir del coneixement d’allò que es va a veure. L’anada al teatre serà d’una altra manera si el professorat ha pogut fer-se seva l’activitat i transmetre la il·lusió i la motivació per veure l’espectacle a partir del coneixement previ d’una sèrie d’aspectes. Sí, per poder adaptar l’activitat a la diversitat d’alumnes a partir dels suggeriments de treball que la guia proposa. La diversitat de l’aula es correspon amb la diversitat de propostes que us presentem: volgudament obertes per tal que tothom pugui trobar-hi el nivell que és capaç de seguir. Sí, per tal de contribuir activament a l’assoliment dels objectius curriculars. Per mitjà de les propostes d’abans, durant i després de la sessió, treballar d’altres punts de vista objectius de llengua i literatura, de llenguatge teatral, continguts musicals, d’expressió plàstica, d’escenografia, d’il·luminació, aspectes que no sempre apareixen formulats d’aquesta forma en els llibres de text. Per a què pot servir proposar un treball didàctic d’un contingut teatral? Per aprofitar la màgia de l’escenari i convertir-la en recurs educatiu, relacionat amb el currículum. Aquesta guia pretén, precisament, proposar uns suggeriments i unes activitats que permetin vincular els llenguatges cultural i artístic amb l’educatiu d’una manera rigorosa però també lúdica. La creativitat, l’emotivitat, l’empatia… són valors imprescindibles per a l’educació integral de les persones. Ara bé, des de quin contingut escolar cal treballar-les? L’escenari és una ficció, una finestra, un mirall, un aparador en el qual la paraula, la música, el gest... adquireixen vida, significat i materialització. És un espai de síntesi on la literatura, la història, l’economia, l’ètica, l’estètica... deixen de ser “continguts curriculars” per esdevenir “personatges”, “històries de vida”, realitats que, aprofitades convenientment, faran més significatius els aprenentatges, aportant-hi el valor afegit d’unes estratègies imaginatives que facilitin la comprensió de la realitat. Estarem d’acord que, socialment, calen adults capaços de produir, difondre o, simplement, consumir cultura amb racionalitat i criteri. Cal, doncs, un treball lent i sistemàtic basat en el desenvolupament d’estratègies didàctiques adients. Aquesta és, si més no, la voluntat educativa que inspira aquesta guia.


OBJECTIUS EDUCATIUS DEL PROGRAMA Aquest espectacle està inclòs en el programa “Anem al Teatre”, organitzat per l’Àrea de Cultura i l’Àrea d’Educació de la Diputació de Barcelona i els ajuntaments. Ofereix, en horari escolar, espectacles de teatre i dansa i concerts de música per als alumnes d’educació infantil, primària i secundària. Els objectius bàsics del programa són: •

La creació de nous públics de teatre, música i dansa i l’educació de la sensibilitat artística.

Articular programacions artístiques de qualitat, adequades a cada nivell educatiu.

Garantir la igualtat d’oportunitats d’accés dels alumnes a l’oferta artística sigui quina sigui la seva procedència geogràfica.

Afavorir la coneixença i identificació dels espais escènics del municipi i/o de l’entorn.

Els objectius específics: •

Oferir als centres educatius recursos bàsics per a realitzar activitats artístiques que complementin els currículums.

Garantir un itinerari coherent i complet d’activitats relacionades amb les arts, per cada nivell educatiu.

Desvetllar als mestres i professors l’interès per conjugar programes amb elements culturals i educatius.

Ajudar els infants i joves a descobrir les pròpies inquietuds artístiques.

Assegurar, mitjançant processos didàctics, que s’han assolit les actituds bàsiques necessàries per gaudir, crear o donar suport a tota mena d’espectacles artístics de manera crítica i responsable.


FITXA ARTÍSTICA Intèrprets: Músiques de:

Vassil Lambrinov i Fernando Cleves (violins). C. Porter, R. Schumann, G. Ph. Telemann, L. Mozart, W.A. Mozart, B. Bartok, Nino Rota, L. Delibes, Carl Bohm. Fernando Cleves.

Arranjaments: Guió i direcció musical: Duo Desconcerto. Durada: 50 minuts.

L’ESPECTACLE L’audició, presentada pel Duo Desconcerto, està pensada perquè els nens i nenes visquin el fet d’assistir a un concert de música clàssica, potser per primera vegada, com una experiència interessant, relaxada i divertida. Al llarg del concert, es van succeint les peces dels diferents estils musicals que han quallat en els diversos períodes històrics (Barroc, Clàssic, Romàntic, Cançó Tradicional, Jazz), enllaçades per petits gags i explicacions breus, que preparen l’audició i donen un toc d’humor i agilitat, a més d’afavorir la interacció entre el públic i els músics.

ELS INTEGRANTS DEL GRUP Vassil Lambrinov Neix a Sofia (Bulgària) i comença els seus estudis musicals i de violí a l’edat de set anys amb el seu pare. Realitza els seus estudis superiors a la Folkwang Hochschule de Essen, on rep classes amb els més prestigiosos mestres.


Actualment, realitza una intensa activitat concertista combinant concerts com a solista, amb grups de cambra i amb diverses orquestres com la OBC, la del Gran teatre del Liceu, i l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les terres de Lleida. També actua regularment com a músic en obres de teatre i com a mag en diversos espectacles. Fernando Cleves Violinista amb una àmplia experiència, tant simfònica com cambrística. Al llarg de la seva trajectòria ha estat integrant de l’Orquestra de “Rencontre Musical” i de la “Camerata Pro-Música” de Lausanne. Posteriorment, ha format part de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears i de la “Camerata Sa Nostra” sota la direcció de Barry Sargent, així com de diverses formacions de cambra, entre les que mereixen destacar el “Cuartet Capllonch” amb el que han difós obres d’aquest compositor i d’altres compositors contemporanis, el Quartet Opus U, el Quartet Art 4 i el duo amb la pianista Marta Pujol. És col·laborador habitual de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les terres de Lleida, Orquestra simfònica del Vallès, Orquestra de Cambra Catalana i de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, entre d’altres.

EL REPERTORI DEL CONCERT 1.- Beguin the beguine. Cole Porter. 2.- The happy farmer. R. Schumann. 3.- Sonata Canònica. G. Telemann. 4.- Canon: Les oques van descalces 5.- Duet de les flors de Lakme. L. Delibes. 6.- Plou i fa sol. 7.- Duets. B. Bartok. 8.- Duets. Leopold Mozart. 9.- Cada dia al dematí. 10.- Tema i variacions Ah! Vous-dirai- je, maman K265. W. A. Mozart. 11.- Serrenata. Adaptació de Petita serenata nocturna de W. A. Mozart. (tocada a duo de violí i xerrac). 12.- Tema de El padrino. Nino Rota. 13.- Duet. Carl Bohm. 14.- 3 cançons: Sol solet; Cargol treu banya; El gegant del pi.


PARTITURES D’ALGUNES CANÇONS SOL SOLET

Cançó mágica, cantada amb el desig que surti el sol els dies ennuvolats.


EL GEGANT DEL PI El gegant del pi ara balla, ara balla, el gegant del pi ara balla pel camí.

El gegant de la ciutat ara balla, ara balla, el gegant de la ciutat ara balla pel terrat.

El gegant del pi és una cançó infantil barcelonina molt estesa i molt popular. El Terrat és el nom amb què s’havia conegut un passeig central a la Rambla de Barcelona, entre el pla de la Boqueria i el pla de les Comèdies (actualment, plaça del Teatre), inaugurat l’any 1799. Era elevat, amb baranes als costats, i amb un terra semblant a l’enrajolat dels terrats. CARGOL TREU BANYA

Cargol treu banya és una cançó màgica. Es cantava perquè els cargols sortissin de les closques i es deixessin veure.


COM PARLAR DE MÚSICA CLÀSSICA AMB ELS INFANTS Atès que aquesta audició presenta un repertori de música, per a violins, de totes les èpoques hem cregut convenient oferir-vos aquestes reflexions a l’entorn de la idea d’apropar la música clàssica als infants. Si ho trobeu interessant podríeu proporcionar-les als pares dels vostres alumnes

Traducció d’unes reflexions extretes del llibre “Comment parler de musique aux enfants”, del compositor Pierre Charvet (París, Sceren 2003), traduïdes prèviament al castellà per Rosi Astaburuaga. Per ensenyar a estimar cal estimar Si volem que els nens i nenes estimin la música clàssica és important que tots els qui en fem pedagogia l’estimem no per raons d’standing sinó per l’alegria de disfrutar-la. No cal tenir una gran cultura musical o saber llegir una partitura per sentir-nos atrets per les melodies, ritmes i formes musicals de Schubert, Bach, Mozart, Stravinsky,... Fora els complexes La música clàssica no és un domini inaccessible reservat a una èlit. No és pas per atzar que la publicitat, la televisió o el cinema utilitzen la “gran música” amb la convicció d’emocionar el públic. Estem més preparats del que pensem! “Pop i clàssica” Aïllar la música clàssica de la resta de la música no té cap sentit. Estimar la música clàssica no demana excloure altres músiques, ben al contrari. Apreciar diversos gèneres musicals permet entendre i aclarir les diferències entre uns i altres. La diversitat de músiques ens permet també conèixer la diversitat de cultures, èpoques i maneres de viure. A més, com més coneixes més pots triar.


Visca els instruments Hi ha nens que abans de mostrar interès per la música en general se senten fascinats per un instrument. És el moment de buscar gravacions on aquest instrument destaqui. Es tracta d’una porta d’entrada genial a diferents obres. Escoltar música en el bon moment Escoltar música ha de ser un moment privilegiat lluny de cerimonials o lliçons austeres. La música clàssica ha de fusionar-se a la nostra vida quotidiana. Escoltar Bach de bon matí pot proporcionar la serenitat necessària per anar a l’escola o començar la jornada laboral. Alguns fragments ben vius d’un concert de Vivaldi ens poden despertar i donar-nos energia positiva. Schubert ens pot acompanyar al final del dia per anar a dormir amb músiques dolces sense massa variacions dinàmiques. Per exemple, per buscar tranquil·litat, millor un moviment lent d’un concert per piano de Mozart que la Consagració de la Primavera d’Stravinsky. Al cotxe Si tenim la necessitat de desplaçar-nos amb cotxe, perquè no aprofitar el moment per escoltar música? Tot i que no totes les músiques són adequades. Tenint en compte el soroll ambiental que sovint ens obliga a canviar el volum, la música clàssica escollida hauria de tenir poca varietat de volums. Per exemple, escoltar una sinfonia de Mahler ens obligaria a pujar el volum en els passatges més fluixos per tot seguit baixar-lo quan aparegués tota l’orquestra. Per anar bé, al cotxe seleccionarem obres amb poques variacions de volum. Aquestes són més numeroses en el repertori anterior al segle XIX. Política d’èxits musicals Músiques d’altres èpoques i cultures diferents han arribat a nosaltres sense el suport de la publicitat. Això significa que a més de boniques o emotives també han estat acceptades generació rere generació sense perdre la seva frescor. Aquestes poden ser les que captin ràpid l’atenció de nens i nenes. No s’ha de mostrar menyspreu cap als grans èxits de la música clàssica, al contrari, és una ocasió immillorable per escoltar i cantar amb llibertat i alegria. Fragments com Les quatre estacions de Vivaldi, Toreador en garde de l’òpera Carmen, Adagio d’Albinoni o el Canon de Pachelbel, entre d’altres, ens permeten un apropament desinhibit cap al coneixement de la música.


Visca els discos dedicats als nens Els CD’s amb obres composades expressament per a nens, com Pere i el llop de Prokoviev o Bastià i Bastiana de Mozart (la va escriure als 12 anys) són molt recomanables. També els discos didàctics, com Piccolo, Saxo i Companyia, passen de generació en generació entusiasmant sense perdre frescor. Han sorgit al mercat moltes sèries de contes i audicions que són una bona iniciació musical pels nens i nenes, a través de bones històries combinades amb famílies d’instruments i obres adients. Pierre Charvet

LA FÓRMULA DEL CONTE MUSICAL De llibres infantils n’hi ha per a donar i per vendre. Però... què passa amb la música? És possible trobar als prestatges de les botigues de discos una oferta infantil semblant a la de les llibreries? Es preocupa la indústria discogràfica, de la mateixa manera que ho fa el món editorial, de dissenyar productes adreçats als melòmans del futur? Les festes nadalenques porten una veritable pluja de regals per als més petits. Un especial moment de l’any que molts pares aprofiten per a explorar el divertit, imaginatiu i pedagògic ventall de possibilitats que ofereix el món editorial. Tot i l’especial sensibilitat que tenen per aquest tema les principals institucions musicals del país, la veritat és que l’oferta en un i altre àmbit no resulta, ni de bon tros, equiparable. Els llibres guanyen per golejada. Per aquesta raó, i com una manera d’ajudar a compensar aquest buit, una empresa musical catalana, l’editorial i discogràfica Tritó, va decidir enriquir el seu catàleg amb una col·lecció de discos especialment concebuda per als més petits de la casa. La sèrie s’anomena La corxera juganera i el seu objectiu és apropar la música clàssica als nens, mitjançant la fórmula del conte musical. És a dir, obres en què música i text -sempre en català, en aquest cas- van de la mà. La llista de títols inclosos dintre de la col·lecció abasta tant clàssics del gènere com creacions d’autors catalans contemporanis. L'Ensemble de l'Orquestra de Cadaqués s’encarrega de l’execució musical de totes les partitures, dirigides per reconegudes batutes i amb la col·laboració, com a narradors, de personatges populars del món escènic i televisiu.


La sèrie es va estrenar amb un títol actual, Liliana, un conte musical per a nens sobre l’amistat i la natura, obra del compositor i director d’orquestra català Salvador Brotons, a partir d’un relat d'Apel·les Mestres. El mateix autor va ser l’encarregat de dirigir la gravació, que té, com a veu narradora, la de l’actriu Carme Pla, la popular Sílvia de la sèrie Jet lag de TV3. El catàleg de La corxera juganera inclou també tres grans clàssics del gènere, començant pel conte musical més famós de la història, Pere i el llop, de Prokòfiev, amb direcció de Vasili Petrenko i amb Jordi Sànchez, el conegut Lopes de Plats Bruts, com a narrador. Dirigides pel prestigiós músic francès Philippe Entremont, també s’han enregistrat les no menys cèlebres Història de Babar, de Poulenc, amb narració d'Àgata Roca (la Mariona de Jet lag) i La caixa de joguines, de Debussy, amb relat a càrrec de la soprano Mireia Casas. S’ha apostat per adaptacions a format de cambra en totes aquestes obres perquè una orquestració amb pocs instruments arriba millor als nens i afavoreix que s’interpreti l’obra.

NOUS FORMATS DE CONCERTS DE MÚSICA CLÀSSICA Amb l’objectiu de descobrir una mirada diferent a la música, avui en dia es posen en circuit concerts de “clàssica” que queden molt lluny de les audicions a les quals estàvem habituats i habituades. Així, es despulla el concert de la seva seriositat i majestuositat, amb la inclusió d’elements motivadors, dinamisme i moviment, moments de desconcert, humor,…. a fi de mantenir l’atenció del públic i suscitar el gaudi per la música. I és ben bé que tot està inventat i que l’enginy, moltes vegades, resideix en el fet d’entomar plantejaments que havien quedat enterrats en el passat. Així és com espectacles com Pagagnini, de Yllana Producciones i Ara Malikian, han esdevingut gratament exitosos. El pallasso (1868), del pintor francès Auguste Renoir, és un retrat de John Price, un dels primers pallassos musicals, que pertanyia a una gran família d’artistes de circ anglesa. S’atribueix a John i William Price, que van tenir un gran èxit a França, a mitjan segle XIX, al circ Loyal, l’acció del número dels “violins saltadors”, en el qual els pallassos toquen aquest instrument tot saltant i fent contorsions sense parar.


EL PRODIGI DEL VIOLÍ És l’instrument de corda fregada més agut. Altres membres de la seva família són la viola, el violoncel i el contrabaix. El violí té quatre cordes afinades que produeixen el so que és amplificat per la caixa de ressonància. L’arquet s’utilitza pera fregar les cordes fent que vibrin amb una vergueta de fusta al llarg de la qual s’estén una metxa de crins de cavall. El violí, i en general els instruments d’aquesta família, des del punt de vista instrumental, tenen una gamma de possibilitats tècniques que permeten als compositors obtenir tota una sèrie d’efectes realment interessants. Potser el més conegut són els pizzicatos. El violí és, sens dubte, l’instrument musical més fascinant, el més estudiat i el que ha originat més llegendes. Per la bellesa de la seva forma, la senzillesa del material utilitzat i la puresa del so, representa un puntal en la fabricació d’instruments. El violí, a més de les seves intrínseques qualitats de construcció que el situen en la categoria d’obra d’art, posseeix la bellesa fascinant i incomparable del seu so. La dolçor dels seus aguts sona com la música celestial, en contrast amb els seus greus, capaços de descriure els instints més apassionants. Podem dir que el violí és l’instrument musical que pot expressar millor tots els nostres sentiments.


SOBRE LA CONSTRUCCIÓ DE VIOLINS... És molt difícil determinar on i quan es va inventar el violí. La primera representació iconogràfica d’instruments semblants es pot veure en un retaule del 1529 del pintor italià Gaudenzio Ferrari, on apareixen uns petits instruments recolzats sobre l’espatlla i dotats de tres cordes alguns, i de quatre d’altres. Es probable que el violí aparegués a la regió de Milà, a Itàlia, entre el 1520 i el 1550. Dels instruments d’aquesta època que han arribat Fotografia de la pàgina Music Theory Cypher fins a nosaltres, destaquen dos for Guitar and other stringed instruments violins de tres cordes construïts el 1542 i el 1546 per Andrea Amati, de Cremona. El primer violí de quatre cordes, datat el 1555, és d’aquest mateix mestre, que cap al 1560 va rebre una important comanda del rei de França Carles IX. Això sembla indicar que Andrea Amati (1520-1578) va ser, si no l’inventor, sí el primer gran constructor de violins. Als segles XIV i XV proliferen els tallers fabricants de llaüts a diverses ciutats d’Europa. Aquests artesans es dedicaven també a construir altres instruments d’arc. Per aquest motiu, la veu francesa luthier i la italiana liutaio han passat a designar el fabricant d’instruments de corda en general. Les principals escoles de luthieria que han produït autèntiques obres d’art són les italianes, sobretot les de Brescia i Cremona. L’escola de Brescia es va formar entre finals del segle XV i principis del XVI. Els seus màxims representants són Gasparo da Salò (1540-1609) i el seu alumne Giovampaolo Maggini (1580-1632). L’escola de Cremona es va iniciar amb Andrea Amati i els seus fills Girolamo i Antonio. El fill de Girolamo, Nicola (1596-1684), va ser el més important constructor de la família i va formar molts deixebles, entre els quals cal esmentar Antonio Stradivari (1644-1737), el més il·lustre luthier de tots els temps. A més de les dues ciutats esmentades, a Itàlia hi va haver altres centres de luthieria que mereixen ser destacats: Venècia, Milà i Nàpols. Fora d’Itàlia, els principals centres constructors van ser el Tirol i la ciutat francesa de Mirecourt.


Al segle XIX, es va produir un ressorgiment de la lutheria italiana, amb noms tan destacables com Francesco Pressenda (1777-1854) i Giuseppe Rocca (1807-1865), els instruments dels quals són avui molt buscats i imitats.

OBJECTIUS I CONTINGUTS PEDAGÒGICS Objectiu general Amb aquest espectacle es pretén que l’alumnat entri en contacte amb la música de violí i conegui aquest instrument en diversos àmbits: com sona, de què està fet, quines sensacions provoca,... Conceptes •

El coneixement sobre un dels instruments més emblemàtics, el violí: com està fet, quines peces el constitueixen, quins sons emet,...

El coneixement sobre compositors que van escriure música per a violí i en quina època ho van fer.

El saber sobre estils diversos, més antics i més actuals, que han estat interpretats per violí.

Procediments •

Observació, escolta i reconeixement de l’instrument.

Escolta de cançons conegudes tocades amb violí.

Memorització del nom d’alguns dels compositors, obres o dades referides a l’audició.

Reconeixement i comparació de melodies.

Actituds •

Gaudi de la música amb directe.

Hàbits d’escolta d’un concert (el silenci, respecte als artistes, atenció).

Valoració i respecte pel treball dels músics.

Interès en la descoberta d’autors i obres.

Respecte vers els companys/es, per facilitar l’audició.

Respecte vers les normes en assistir a concerts públics.

Interès en la participació.


PROPOSTES DE TREBALL ABANS DE L’AUDICIÓ En primer lloc, expliqueu al infants que van a veure un espectacle de música, concreteu que es tracta d’un concert interpretat per un duet de violins. També és el moment de treballar els hàbits d’escolta. És una de les primeres vegades que els infants van a un concert. Remarqueu el fet d’anar a veure un concert a un teatre, que s’ha de respectar el silenci mentre dura l’audició, que s’ha de respectar els músics i els nens i nenes que també hi assisteixen, que calen els aplaudiments al final de cada peça… Escolteu alguna peça on aparegui el violí, parleu de quin instrument és, a quina família pertany i quina manera té de produir el so. Treballeu les cançons que coneixen els infants i que s’interpretaran durant el concert. DESPRÉS DE L’AUDICIÓ Fem de crítics! Comenteu l’espectacle amb els infants. “Us ha agradat?”,”us ho heu passat bé?” Gaudir de la música en directe i aprendre a escoltar suposen un aprenentatge d’hàbits que cal vivenciar. Verbalitzar el grau de satisfacció personal just després d’una sortida-concert és important. És aquell moment en què es posen de manifest moltes impressions que semblaven no captades, però que en ser comentades en grup, apareixen vives en el record més immediat. Un anàlisi de l’espectacle podria orientar-se vers les següents qüestions: •

Us ha agradat el violí?, l’havíeu sentit mai?

Us agradaria saber tocar-lo?

Us sembla que han d’estar molt concentrats els músics?

Felicitaríeu els músics?, ho han fet bé?

Podríem escriure una carta als músics per informar-nos perquè han escollit el violí i com l’han après a tocar.

Coneixíeu alguna peça de les que han tocat?


Hem sabut escoltar bé?

Hem entès tot allò que ens han explicat?

Hem rigut en algun moment? per què?

Què us ha semblat la posada en escena de l’espectacle? Expliqueulos una mica aquest concepte, que es refereix a si ha estat un concert en format tradicional o si, pel contrari, hi han intervingut elements diferents: els músics es mouen i estan drets, fan bromes, comenten coses amb el públic, fan participar,...Parleu-ne entre tots a classe: heu anat mai a un concert?, n’heu vist algun per la televisió?. També podeu preguntar als pares, avis, amics i coneguts perquè us n’expliquin coses.

Parleu concretament de l’instrument que ha aparegut a l’audició, el violí: •

Com produeix el so?

De quins materials està fet?

Com es toca?

Com són els sons que emet? Distingiu els greus i els aguts?

I el ritme? Hi ha moments ràpids i lents?

Feu exercicis a classe per a distingir sons i ritmes en la música que produeix el violí. Podeu fer escoltar als alumnes músiques gravades i que vagin discriminant sons aguts i greus, ritmes ràpids i lents, melodies que mai havien sentit o que els siguin més familiars i properes. Podeu escoltar algun disc dels que disposeu a l’escola o bé els que us proposem a la pàg.11 i també els del programa del concert. Existeix també una col·lecció de contes i Cd dedicada als instruments, el que us interessaria és “El violí i el viatge d’en Martí”, podeu trobar més informació a la pàgina web: http://www.26lletres.cat/audiovisuals/contesmusicals/elvioliielviatgemagic denmarti.php Investigueu amb els vostres alumnes en quin moment de la història es van començar a construir violins i com els feien. Expliqueu-los què eren les luthieries.


Podeu utilitzar la plantilla del final de la guia amb el dibuix d’un violí perquè en puguin reconèixer i anomenar les parts més importants. Parleu de com han viscut el fet de cantar cançons que coneixen amb l’acompanyament de violins. Probablement és un fet estrany per als alumnes, que sovint canten les cançons en col·laboració d’instruments que els són més coneguts o bé sense acompanyament. Podeu experimentar l’acompanyament d’alguna cançó coneguda amb algun instrument improvisat a classe. Que els alumnes cerquin estris, materials o coses amb les quals poder emetre sons. Feu una petita orquestra i assageu. Un grup de la classe es dedicarà a tocar i generar ritme i l’altre grup cantarà una cançó.

LA LLETRA DE DUES CANÇONS LES OQUES VAN DESCALCES. Dansa popularitzada d'origen centre europeu. Les oques van descalces, descalces, descalces; les oques van descalces i els ànecs també, i els ànecs també. Poseu-los-hi sabates, sabates, sabates; poseu-los-hi sabates i mitjons també, i mitjons també.


CADA DIA AL DEMATÍ. Cançó popular alemanya. Cada dia al dematí canta el gall kikirikí, i la gent mig adormida es desperta de seguida, cada dia al dematí canta el gall kikirikí. Quan tres oques van al camp la primera va al davant, la segona va al darrera i després ve la tercera; quan tres oques van al camp la primera va al davant. Dos coloms al colomar només fan que parrupar; si un la seva lliçó explica tot seguit l'altre replica; dos coloms al colomar només fan que parrupar. Tres gallines van al camp la primera va al davant; la segona va al darrera i després ve la tercera; tres gallines van al camp la primera va al davant.


Mira bé aquest violí, escriu el nom de les parts més importants i dibuixa l’arquet que li fa falta per poder sonar.


WEBGRAFIA Per més informació del violí i els luthiers: http://ca.wikipedia.org/wiki/Viol%C3%AD http://www.xtec.es/~jmoneo/musica/corda.htm http://ca.wikipedia.org/wiki/Luthier En aquesta pàgina hi trobareu una relació de luthiers, fabricants de tota mena d’instruments tradicionals i dels seus complements. http://ccf.intercomgi.com/luthiers.htm#corda Tres pàgines interessants de luthiers www.violer.com www.casaparramon.com www.luthiervidal.com Algunes pàgines on podeu trobar la lletra i escoltar la gravació de cançons infantils: http://www.xtec.cat/lic/centre/professorat/joc/patiaula/c8-lesoques.htm http://www.iesronda.org/professor/mtarrago/canconer/canconer.htm http://www.xtec.cat/~dmarchan/can%E7ons/infantil/infantil.htm http://defalla.upc.es/~elena/cansons.html http://www.xtec.cat/recursos/musica/ La web del Museu de la Música de Barcelona per si hi voleu anar a fer una visita. www.museumusica.bcn.cat/

I ABANS DE TANCAR... El programa “Anem al teatre” disposa d’una pàgina web, en la qual hi podeu trobar tota la informació general sobre el programa, així com les guies didàctiques que es corresponen amb els espectacles. També hi hem inclòs una eina de gran valor per a nosaltres, atès que ens permet de millorar l’oferta cada temporada: l’Enquesta d’Avaluació. Som a: http://www.diba.cat/anemalteatre/ Moltes gràcies a tots per la vostra col·laboració.

http://www.loffmusik.com/docs/Desconcert_cm  

http://www.loffmusik.com/docs/Desconcert_cm.pdf

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you