Page 1


beroes lletres de llengua i literatura

VI 2016


beroes lletres de llengua i literatura

VI 2016

CEL Centre d'Estudis Lingü.stics i Literaris de les comarques centrals dels PPCC MONTSIÀ· BAIX EBRE· RIBERA D'EBRE· TERRA ALTA· MATARRANYA· PORTS· MAESTRAT

2016


beroes lletres de llengua i literatura Número VI · 2016 Direcció Albert Aragonés Salvat Consell de redacció Àngela Buj Alfara, Carles M. Castellà Espuny, Tere Izquierdo Salom Col·laboracions Albert Aragonés Salvat, Tomàs Camacho Molina, Manuel Carceller, Antoni Cardona Castellà, Lluís Gimeno Betí, Montserrat Ingla Torné, Pili Ibàñez, Tere Izquierdo Salom, Teresa Lluís, Àngels Massip Bonet, Hèctor Moret Coso, Maite Moya, Maria Pilar Perea, Vicent-Josep Pérez i Navarro, Enric Querol Coll, Artur Quintana i Font, Emili Samper Prunera, Vicent Sanz Arnau, Rafael Serret, J. J. Rovira Climent. Agraïments Òscar Pérez Silvestre, Ernest Querol, Albert Curto, Josep M. Raduà, Joan Launes. Redacció i col·laboracions CEL Carrer Bon Matí, 15 43530 Alcanar © Els autors i les autores de cada article © De l’edició: CEL Edita: CEL Centre d’Estudis Lingüístics i Literaris de les comarques centrals dels PPCC MONTSIÀ · BAIX EBRE · RIBERA D’EBRE · TERRA ALTA MATARRANYA · PORTS · MAESTRAT Imatge de la coberta: Placa que recorda el nivell que va assolir el riu Ebre el 23 d’octubre del 1907 al seu pas per Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre), a la plaça de la Verge. Foto cedida per l’Associació Cultural La Riuada (Móra d’Ebre).

ISSN: 1697-6770 Amb el suport de: Institut Ramon Muntaner

S’autoritza la reproducció parcial dels articles sempre que se’n cite la procedència.


Índex Lletra de convit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

9

l’Arc del CEL investigació i creació El tortosí en els quaderns de camp d’Antoni M. Alcover i altres fonts addicionals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Maria Pilar Perea La Ribera d’Ebre vista per Cels Gomis: impressions i records . . . . . . . . . . . . . . Emili Samper Prunera

13

37

La gènesi del «Vocabulari català de Tortosa» de Francesc Mestre i Noé . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53 Albert Aragonés Salvat i Montserrat Ingla Torné L’aportació gandesana al Diccionari català-valencià-balear . . . . . . . . . . . . . . . Teresa Lluís i Pallarès

71

Les relacions de Santiago Vidiella i Antoni M. Alcover . . . . . . . . . . . . . . . . . . . amb motiu de l’Obra del Diccionari de la llengua catalana Artur Quintana i Font i Hèctor Moret Coso

89

Joaquim Garcia Girona, corresponsal del Diccionari català-valencià-balear . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Lluís Gimeno Betí

99

Seidia de Garcia Girona i La Gerusalemme Liberata de Tasso . . . . . . . . . . . . . 121 Manuel Carceller

misCEL·lània Alexandre de Ros, degà de Tortosa i polemista al concili tarraconense del 1636 sobre la predicació en català . . . . . . . . . . . . . . . 145 Enric Querol Coll Notes lexicogràfiques i etimològiques diverses (2) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 161 Antoni Cardona Castellà Ebrenc. Un gentilici amb problemes, que mira d’obrir-se camí . . . . . . . . . . . . . 177 Joan Beltran i Cavaller


Notes sobre l’Aplec dels Ports . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 185 Rafael Serret Panorama literari al Maestrat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 203 Vicent Sanz Arnau barCELla vocabularis Els noms populars de vents a la comarca del Montsià . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 211 Pili Ibàñez, Tere Izquierdo i Maite Moya CEL rogent textos «Festa de l’horta. Costums tortosines» (1906), de Joan Audí Príncep . . . . . . . . . . 219 Albert Aragonés Salvat (ed.) CEL obert etnotextos Batea (Terra Alta) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 227 Valljunquera (Matarranya) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 229 Castell de Cabres (Tinença de Benifassà) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 231 crit al CEL entrevistes «La influència dels mitjans de comunicació orals farà que el per a vaja desapareixent». Entrevista a Joan S. Beltran Cavaller . . . . . . . . . . . . 235 Albert Aragonés CELecció ressenyes Al cor de la terra, de Josep Olivas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 249 Àngels Massip i Bonet Rutes literàries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 251 Tomàs Camacho, Albert Aragonés i Vicent Sanz Any Desideri Lombarte 2014 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Esteve Betrià

269

Notícia bibliogràfica d’estudis lingüístics i literaris (2010-2014) . . . . . . . . . . . . . . 273 Albert Aragonés


Lletra de convit L’any 2015 es compliren cent anys de la publicació del «Vocabulari català de Tortosa» de Francesc Mestre i Noé al Butlletí de Dialectologia Catalana. Per recordar esta data tan significativa per a la història de la lingüística catalana, i en especial dels estudis del dialecte tortosí, hem volgut homenatjar en forma de monogràfic les personalitats de les comarques de l’àmbit d’actuació de la nostra associació que van col·laborar en la tasca de l’Obra del Diccionari d’Antoni M. Alcover. Per a això comptem amb cinc estudis sobre alguns dels més destacats col·laboradors d’Alcover, concretament, el tortosí Francesc Mestre i Noé, el gandesà Joan Baptista Manyà Alcoverro, el calaceità Santiago Vidiella Jassà i el benassalenc Joaquim Garcia Girona, a càrrec d’Albert Aragonés i Montserrat Ingla, Teresa Lluís, Hèctor Moret i Artur Quintana, Lluís Gimeno i també Manuel Carceller, respectivament. Al mateix temps, publiquem dos articles més sobre aquells que podem considerar com els iniciadors dels estudis del nostre dialecte: el reusenc Cels Gomis i Mestres, a qui Emili Samper ha dedicat la seua tesi doctoral, i el mataroní Ramon Arabia i Solanas i el mateix Antoni M. Alcover, als quals Maria Pilar Perea dedica el seu estudi. En la secció MisCEL·lània, publiquem un article d’Enric Querol sobre Alexandre de Ros, degà de Tortosa i polemista al concili tarraconense del 1636 sobre la predicació en català; una segona entrega de notes lexicogràfiques i etimològiques diverses sobre alguns topònims del Port, d’Antoni Cardona Castellà, unes notes històriques sobre l’Aplec dels Ports, de Rafael Serret, i finalment una visió del panorama literari al Maestrat, de Vicent Sanz Arnau. En el número anterior vam inaugurar una nova secció d’entrevistes i una altra d’edició de textos antics. A la primera, Crit al CEL, esta vegada reproduïm una entrevista a Joan S. Beltran Cavaller, que ha publicat recentment l’estudi Les preposicions per i per a (Lleida: Pagès, 2014); i a la secció CEL rogent publiquem el text d’un divertit quadre de costums en vers del tortosí Joan Audí titulat «Festa de l’ horta. Costums tortosines», com a mostra del parlar tortosí de principis del segle XX. A més a més, com en tots els números anteriors, presentem una mostra d’etnotextos en la secció CEL obert. Com a novetat, estrenem la secció barCELla amb el vocabulari inèdit «Els noms populars de vents a la comarca del Montsià», de Pili Ibàñez, Tere Izquierdo i Maite Moya, en record d’Albert Manent. Per acabar, a CELecció llegireu una ressenya del llibre Al cor de la terra, del roquetenc Josep Olivas, a cura d’Àngels Massip; un recull de rutes literàries fet conjuntament per Albert Aragonés, Tomàs Camacho i Vicent Sanz; una crònica de les activitats de l’Any Desideri Lombarte, d’Esteve Betrià; i una notícia bibliogràfica dels darrers quatre anys, d’Albert Aragonés. Sigueu benvingudes al CEL. Sigueu benvinguts al CEL.


l’Arc del  investigació i creació


0DULD3LODU3HUHD

El tortosí en els quaderns de camp d’Antoni M. Alcover i altres fonts addicionals* Maria Pilar Perea Universitat de Barcelona

1. Introducció Si es ressegueix el Bolletí del diccionari de la llengua catalana (BDLC), hi ha constà ncia que Antoni M. Alcover va visitar la ciutat de Tortosa quatre vegades: els anys 1901, 1902, 1918 i 1921. A mÊs dels dietaris de les eixides corresponents que recull aquesta publicació (A n’els nostres amichs y colaboradors [1901] (BDLC, I, 19021903, 161-166), Escursió filológica de Mossen Alcover [1902] (BDLC, I, 1902-1903, 92-96), Dietari de l’Eixida pel Regne de València i Catalunya occidental 1918 (BDLC, X, 19181919, 165-252) i Dietari de l’Eixida Filològica per tot Catalunya i el Reyne de València de dia 26 de juny fins a 23 de novembre de 1921 (BDLC, XII, 1921-1922, 145-335), se’n troba una referència primerenca en el capítol segon (Eixida de 1901 – De Tortosa a Alacant) d’un dietari, inèdit fins el 2001, amb el títol d’Excursió per Mossèn Antoni Maria Alcover Sureda Catalunya y el Rosselló. En aquells moments, el dialectòleg manacorí, que es mostrava interessat (Santacirga, Manacor, 1862 – Palma, 1932). tant per la llengua com per l’arquitectura, va descriure amb detall la ciutat de Tortosa, afegint-hi les seves impressions particulars: L’aspecte de Tortosa es d’una ciutat antiga, amb molts de balcons de ferro y retjoles, carrers estrets y malplans; la gent molt amable y ben carada, y els atlots molt galanxons (Alcover 2002: 145). La llista de 1.643 colaboradors, que va aparèixer progressivament en els números inicials del BDLC i que provÊ d’una llista original manuscrita, recull alhora el nom dels residents de la localitat del Baix Ebre que van contribuir a bastir el futur Diccionari català-valenciàbalear. Hi apareixen deu noms, encapçalats pel número d’ordre que se’ls va assignar:



Aquest treball s’adscriu en el projecte FFI2013-41077-P, finançat pel Ministerio de Economía y Competitividad.

EH&(UR/HV9,  




(OWRUWRVtHQHOVTXDGHUQVGHFDPSG $0$OFRYHULDOWUHVIRQWVDGGLFLRQDOV 248: R. P. Joseph Pastoret, jesuita, Colegi de Jesús; 249: D. Francesc de Paula Mestres [sic], director de La Veu de Tortosa; 250: D. Antoni Serveto, Palau; 251: D. Emili Fumadó, Sant Blai, 6; 395: R. D. Tomàs Bellpuig y Jou, pre., Presó, 9, 3r; 396: D. Joaquim Garcia y Girona, pre., Colegi de Vocacions eglesiàstiques; 397: D. Juan Bta. Ferreres, procurador, Constitució, 12, 1r; 693: D. Emili Sastre, acòlit, Colegi de Vocacions Eglesiástiques; 694: D. Andreu Audí, acòlit, Colegi de Vocacions Eglesiástiques; 1638: Rt. P. Juan Serrat, S. J., Colegi del Jesús. També en l’extens epistolari d’Alcover es registra el nom d’alguns colaboradors i corresponsals de Tortosa, o que hi residien, com ara el dels jesuïtes Lluís Adrover, Josep Albinyana, Joan Capell, Manuel Cubí, Joan B. Juan Suasi, Josep M. March, Jesús M. Mas Nadal, Gabriel Palau, Josep Pastoret i Joan Serrat; del periodista R. Andreu; de l’historiador Enric Bayerri; dels preveres Tomàs Bellpuig, Ramon Ejarque, Joaquim Garcia Girona i Joan B. Manyà; del farmacèutic Josep Cuartiella; de l’advocat Joan O’Callaghan; de l’escriptor Francesc Mestre Noé; del subdiaca Pedro Navarro; del bisbe de Tortosa, Pere Rocamora Garcia; i del colaborador Josep M. Queralt, juntament amb les missives que li van adreçar. A més, gràcies als quaderns de camp, es té informació sobre les dades personals d’alguns informadors. De Tortosa consten alguns noms ja recollits en les llistes anteriors, com ara Joan B. Manyà o Joan Serrat. Els quaderns, alhora, ofereixen una valuosa informació lingüística, una part de la qual (el lèxic) es va incorporar, parcialment, al Diccionari, mentre que la resta (la que fa referència a alguns aspectes representatius de fonètica, morfologia i sintaxi) va experimentar una sort diversa: algunes dades es van incloure en els treballs descriptius del Bolletí i d’altres van romandre inèdites, i de ben segur que haurien arribat a formar part de la Gramàtica promesa,1 fins ara ilocalitzada. L’objectiu d’aquest article és extreure els materials dialectals que, sobre Tortosa, apareixen en els diversos quaderns de camp que Alcover va emplenar al llarg de les seves eixides filològiques i que s’estenen entre els anys 1901 i 1921. Les dades s’agrupen cronològicament, ja que és interessant de constatar el que el dialectòleg considerà més rellevant d’enquestar en cadascun dels quatre viatges que va fer a aquest indret. D’altra banda, tenint en compte que el Diccionari es basa també, a més dels materials que van trametre els colaboradors, en les fonts escrites, es compararan amb les dades que va publicar l’any 1877 l’escriptor Ramon Arabia Solanas (Mataró, 1850 – Barcelona, 1902) en l’article «Vocabulari y Notas folk-loricas recullidas en Tortosa y la Ribera d’Ebro», inclòs en la Miscelánea Folk-lórica, i que, curiosament, malgrat la voluntat d’Alcover de fer una buidatge dels materials lingüístics que apareixen en els treballs dialectals publicats fins aleshores, no consta en la bibliografia de cap de les dues edicions del DCVB.2 1

Vegeu el «Pertret per una Bibliografia Filològica de la Llengua Catalana», (BDLC, VIII, 1915, CII), on s’indica: “ADMG. = Arxiu de l’Obra del Diccionari: Materials replegats per fer la Gramàtica: umplen un caixò en forma de llibre ben gruixat.” 2 Tanmateix, la Miscelánea Folk-lórica, per los Srs. Almirall, Arabia, Bosch de la Trinxeria, Bru, Cortils y Vieta, Gomis, Maspons y Labrós, Roca y Cusi, Segura (Pbre.) y Vidal y Valenciano. Barcelona, 1887, consta en el




0DULD3LODU3HUHD

El cos del treball es divideix en dues parts. En la primera es descriuen els materials tortosins dels quaderns de camp, ordenats tant cronològicament com temàticament, i s’assenyalen les coincidències amb les dades d’Arabia. En la segona, es fan constar les informacions lèxiques que l’escriptor mataroní aporta sobre Tortosa, tot constatant-ne l’absència del DCVB. 2. El tortosí en els quaderns de camp 2.1. L’eixida de 1901 En el breu dietari «Excursió per Catalunya y el Rosselló», redactat l’any 1901, es troba la primera referència a Tortosa. Alcover descriu la ciutat i els seus monuments principals i n’expressa el parer. El viatge acompleix una de les finalitats primordials en els primers moments d’arrencada de l’Obra del Diccionari: fer-ne propaganda i guanyar-hi colaboradors i corresponsals. De fet, amb caràcter retroactiu, el manacorí també es refereix a aquesta excursió en l’article «A n’els nostres amichs y colaboradors» (BDLC, I, 1902-1903, 161-166), tot dient: A principis d’abril de 1901 Moss. Alcover emprèn s’escursió filológica desde Tortosa fins a Alacant y desde Barcelona fins a Perpinyà, esposant el projecte del Diccionari a centenars d’amichs, que l’aceptaren amb entusiasme. (BDLC, I, 1902-1903, 162). Índex manuscrit d’un dels quaderns d’Alcover.

Pel que fa a la descripció dialectal, Alcover recull dades de característiques diverses. Quant a la fonètica, es refereix a la inexistència de la vocal neutra en el vocalisme àton: “A Tortosa pronuncien animes, dones, fadrines, amb e tancada, y no diuen anime, done, fadrine, sinó anima, dona, fadrina, prou clara, que no’s pot confondre amb «e»; com diuen també ben clar sopen, diuen, proven, sonant «e» tancada” (Q[uadern] II, 1901); ofereix diversos exemples del fenomen de segregació de la iod: “A Tortosa fan sonar ben clara una i abans de la equis; v. gr. baixa, bruixa, eixa”; “afluixar, baixar”; “això, flaqueixen” (Q II, 1901); i constata la pronúncia desafricada del pronom de primera persona: “desde Tortosa a Vilareal els pobles visitats pronuncien «yo» i no «jo»” (Q III, 1901). Finalment, destaca una alteració de l’accentuació (“musíca”, Q II, 1901), considerada vulgar, d’acord amb el DCVB.

“Pertret per una Bibliografia Filològica de la Llengua Catalana”, publicat per Alcover el 1915 al volum VIII del BDLC.




(OWRUWRVtHQHOVTXDGHUQVGHFDPSG $0$OFRYHULDOWUHVIRQWVDGGLFLRQDOV

Quant a la morfologia, les dades abracen aspectes de morfologia nominal en relació amb l’article neutre: “faras el (lo) que vulles; fa’l (lo) meteix” (Q II, 1901); de morfologia pronominal: a) pel que fa als pronoms personals: “natros, natres”3 (Q II, 1901); b) pel que fa als pronoms febles: “ajenolleus: agenollauvos”4 (Q II, 1901); i de morfologia verbal, les més nombroses: Estar: “estávem”; Ésser: “sigut: estat”; Caldre: “per conversar «no» cal llum (no se necessita)”; Anar: “vaiga:5 vaja”; Haver (1a persona): “hay: he. L’hay de matar. Hay devallat aquí baix. M’hay de morir”;6 Infinitiu: “vindre”;7 Imperatius: “no púgigues (no pujes)”; “pórtiga (porti); no’m deixigues”; Imperfet indicatiu: “dia:8 deya”; Incoatius: “invertisch,9 invertixes, invertix (Y lo meteix <incomplet> Des de Tortosa a Benicarló” (Q II, 1901). Addicionalment, cal tenir present que, en relació amb la morfologia verbal, Tortosa compta amb la descripció completa de 69 verbs a La flexió verbal en els dialectes catalans.10 Quant a la sintaxi, destaquen: a) diversos exemples de l’expressió temporal ‘en ser’:11 “En ce que veníen (així que venien)”; “En «ce» que havien sopat. En ce qu’eran al bart. En ce que ja eren avant. En ce que feya’la sopar”; “En ce que arribaren. En ce qu’era devall de tot”; “El ce’ndemá: lo endemá. En ce que torna sortir”; adés: “Adés: ha succit adés (are are). Es molt punent <sic>”; despús demà: “Despós demá (demá passat)”; b) expressions de lloc: on: “Ant12 era vosté (aont era?)”; c) expressions negatives: “res: no res”; “No diuen gayre la partícula «pas»”, afirmació que matisa l’any següent: “Per la regió de Tarragona usen poch el pas. Per la de Tortosa no hu diuen mai” (Q VIII, 1902);

 3

Aquesta informació, juntament amb altres dades, es reprodueix a l’article “Diferents formes del pronom nosaltres, vosaltres” (BDLC, VIII, 1914-1915, 31): 24. Nátr[o]s, vátr[o]s: Calaceit*, Tortosa*, Vinaròs, Alcalà de Xivert*, Lleida*, Pla d’Urgell*, Balaguer*. 25. Nátr[e]s, vátr[e]s: Tortosa*, Calaceit*, Lleida*, Pla d’Urgell*, Balaguer*, la Pobla de Segur, Sort*, Fatarella*, Ascó*, Andorra*, Ponts*, Berga*, Prats*, Gironella*, Cardona*, Solsona, Conca de la Ribera Salada, Súria, Ulldecona”. Arabia (1887: 171) registra “naltres, os, natres, os”. 4 Precisament aquest exemple apareix en el treball d’Alcover “Estudis de Sintaxis dialectal catalana (BDLC IX (1916-1917, 26): “a Tortosa: agenolleuS!”. 5 Recollit per Arabia (1887: 174). 6 Alcover també inclou aquesta informació al BDLC (VI, 1910-1911, 386): “Dins la regió de Tortosa, Ribera d’Ebre i bona part de la provincia de Lleida diuen hay en lloc de he, i dins casi tot el reyne de València diuen: jo HA vist, llegit, caminat, etc.”. 7 També recollit a Arabia (1887: 173). 8 Recollit per Arabia (1887: 174): “Día, es, e”. 9 Tanmateix, la terminació de primera persona que apareix a La flexió verbal és -ixo, la qual reapareix en el resum que Alcover fa de la flexió verbal tortosina l’any 1918. Vegeu § 2.3. 10 Vegeu-ne la versió informatitzada a http://espm.iec.cat/fvdc/. 11 Alcover dedica un article al BDLC (VII, 1912-1913, 105) sobre aquesta expressió, «El modisme EN SE(R) QUE, equivalent a QUANT» i en diu: “Aquest modisme el trobam dins una partida de frases recullides a diferents poblacions. Ventassí unes quantes: a Novelda: EN SE(R) QUE vinga pagarà. —A Benissa: EN SE(R) QUE’s morim, tot s’acaba. —A Vila-Real: EN SE(R) QU’estan malalts; EN SE(R) QUE’S troba una persona bona. —A Alcoi: EN SE(R) QUE tu parles, se’n va. —A Biar: EN SE(R) QUE se retrassa, ix més tart. —A Tortosa: EN SE(R) QUE beníen; EN SE(R) QU’habíen sopat; EN SE(R) QUE feya’l sopar. —A Reus: EN SE(R) QUE arribaré; EN SE(R) QUE’l veu ja calla. —A Sant Bartomeu del Grau: EN SE(R) QU’arribarem, soparem. —Sens dupte s’usa aquest modisme a moltíssims altres endrets de Catalunya. Per lo meteix cal establir una grafía. Consideram qu’aquest se(r) no es més que l’infinitiu del verb(o) esser que sovint es ser: Per distingir tal mot del reflexiu se i sobre tot per esser un infinitiu, trobam que s’ha d’escriure ab la -r, així: en SER que arribarem, soparem”. 12 El DCVB ubica aquesta variant exclusivament a Tortosa.




0DULD3LODU3HUHD

d) diverses mostres de la concordança del participi: “Les havíem portades”; “L’hay agafada. Fan concordar lo participi ab lo terme d’acció com aqueix va devant”; “Eixa l’he sentida dir”; “Encara no l’havia llegida”; “Ja me l’hagueren feta”; “Els-e m’he menjades totes”; e) l’ús de l’auxiliar ésser: “Jo hi so anat”; f) expressions quantitatives: “A manta (en mataren a manta) (molts)”; “A manta: N’hi ha d’olives a manta (moltes)”; g) expressions adverbials: “debades: (de franch)”;13 h) altres expressions: “Veus lo que t’ha passat de vulguer quedar”. Totes les dades estan extretes del Quadern II (1901). Finalment, quant al lèxic, el Quadern II (1901) inclou 39 mots, que, en classificar-los, s’han ordenat alfabèticament. En la taula següent, la primera columna recull la forma considerada “lema” (L), que registra el DCVB; la segona, la paraula que apareix en el quadern de camp (QC), la qual, sovint usant una grafia arbitrària, mostra l’aplicació de diversos fenòmens fonètics; la tercera, reprodueix la definició del quadern; la quarta, la definició del DCVB. Els mots es classifiquen en dos grups: a) si són exclusius de Tortosa, pel significat o per la pronúncia; i b) si s’usen també en altres indrets. a) Mots exclusius de Tortosa

13 14

DCVB (L) abadejo amanir

QC

Definició (QC)

Definició (DCVB)

abadexo14 amenir

aao (Tortosa) «Amanix les estovalles, que començarem a parar taula» (Tortosa).

esgarrar

esgarrarse

bacallà. Amenir la casa (adesar, arretglar la casa). S’esgarrava de plorar.

foscam

foscam

entre dos foscams (entre dues fosques).

recaptar

recaptar

fer provisions, aplegar recapte.

Inclosa també a Arabia (1887: 175), “de vades”. Escrit “badejo” a Arabia (1887: 163).



Esgarrar-se de plorar: plorar extremadament (Tortosa). Sa mare n’està a la cuina esgarrant-se de plorar, Moreira Folkl. 63. foscam, forma que porta el vocabulari tortosí de Mestre i Noè, és segurament una forma falsa, extreta per confusió de sufix de la locució entre dos foscants (pronunciat foscans, com se pronunciaria també el plural d’un mot acabat en -am). Les festes que esta tarde entre dos foscams han començat, Moreira Folkl. 271 6. Adquirir comestibles per a alguns dies, fer provisió de coses de menjar (Tortosa);


(OWRUWRVtHQHOVTXDGHUQVGHFDPSG $0$OFRYHULDOWUHVIRQWVDGGLFLRQDOV

restoble

restoble

paga doble.

xeic xeica

xeich xeica

xich. xica.

Refr. â&#x20AC;&#x201D;ÂŤRestoble, paga dobleÂť: significa que el restoble ĂŠs un sistema de conreu gravĂłs, perquè hi perden la llavor i el treball (Tortosa). Xec, xeica, Xic (usat nomĂŠs en vocatiu, o sia, aplicant el mot a la persona a qui es dirigeix la paraula) (Tortosa). Acabem-hu, xeic, que si no, mos embolicarem, Moreira Folkl. 424.

Cal observar, que, malgrat la constĂ ncia que en deixen els quaderns de camp, en alguns casos el DCVB utilitza, per iď&#x20AC;Ąlustrar el significat dels mots, altres fonts documentals; en aquest cas el vocabulari tortosĂ­ de Francesc Mestre i NoĂŠ, i, particularment, el llibre de Joan Moreira, Del folklore tortosĂ­, Tortosa, 1934. b) Mots tortosins, però usats tambĂŠ en altres indrets: DCVB (L) assucar-se

QC assucarse

DefiniciĂł (QC) Ha caygut[;] sâ&#x20AC;&#x2122;ha assucat (sâ&#x20AC;&#x2122;es mort). Noâ&#x20AC;&#x2122;m calcigas (trapitjis).

calcigar

calcigar

cofĂ­

cofĂ­

esportĂ­.

despitralat

despitralat

despitellat.

embastida

embastida

bastimente.

escarritxar

escarritxar

No mâ&#x20AC;&#x2122;escarritxes (esquitxes).

escatxill

escatxill

esquit.

escopinyar foguerill

escupinyar15 fogarill

escupir. fogonet.

15

DefiniciĂł (DCVB) 2. refl., Assucar-se: tirar-se o caure a baix, estimbar-se, caure de cap des dâ&#x20AC;&#x2122;un lloc alt (Tortosa, Baix Maestrat). kď&#x20AC;Ľď&#x20AC;Śsiď&#x20AC;§ĂĄ (EmpordĂ , Girona, Mall., Men.); kaď&#x20AC;Śsiď&#x20AC;§ĂĄ (Esterri, Gandesa, Tortosa, Rossell, Alg.) EsportĂ­ on es posa la pasta dâ&#x20AC;&#x2122;oliva per premsar-la (Igualada, Penedès, Conca de BarberĂ , Camp de Tarr., Calasseit, Gandesa, Tortosa, Eiv.). Descobert de pits (Tortosa, Benassal, Cast., Val.); despitď&#x20AC;¨alĂĄt (Tortosa, val.). Bastida on treballen els paletes (Urgell, Penedès, Segarra, Camp de Tarr., Priorat, Tortosa); ambastĂ­ď&#x20AC;Ša (Tortosa). 3. tr. Esquitxar, llançar un lĂ­quid a gotes o raig prim i amb força (Tortosa, Morella, Benassal). ÂŤNo tâ&#x20AC;&#x2122;espolses les mans mullades, que mâ&#x20AC;&#x2122;escarritxes la robaÂť. Esquitx. Fon.: askaď&#x20AC;ŞĂ­ď&#x20AC;Ť (Tortosa, BenicarlĂł). askupiď&#x20AC;ŹĂĄ (Gandesa, Tortosa). FogĂł portĂ til (Calasseit, Gandesa, Tortosa);

Alcover, a ÂŤUna mica de dialectologia catalanaÂť, fa referència a aquest mot pel procĂŠs de simplificaciĂł que pot experimentar en el participi: â&#x20AC;&#x153;a Tortosa: [e]skupi[ø]ĂĄ per escupinada (BDLC, IV, 1908-1909, 282).




0DULD3LODU3HUHD

grela

grela16

ribella.

llentilla

gentilles

llantíes.

magrana

mangranes

<no hi ha definició>

mordasses

mordasses17

les esmolles.

pitral

pitral

pit, faldriguera.

quera

quera

especie de banyariquer.

recapte

recapte18

no’ls podíen portar recapte.

reixa sansa

reixa sansa

reja. molla (d’oli).

16

per greala: Gibrella de rentar-se les mans (Calasseit, Tortosa) entía (Esterri, Tortosa, Morella, Ador, Elx). magána (Esterri, Pont de S., Pobla de S., Tamarit de la L., Calasseit, Tortosa, Cast., Llucena, Val.). pl. Molls, instrument per a agafar les brases (Rosselló, Tortosa). 4. Bossa o espai que es forma entre els pits d’una persona i el davant de la camisa o brusa (Tortosa, Amposta); cast. seno. «Fica’t les taronges al pitral». b) La part exterior dels pits d’una persona (Tortosa, País Valencià); cast. pecho. 1. Nom de diversos insectes caracteritzats com a rosegadors i destructors de diferents matèries. a) Corc de la fusta (Bagà, Balaguer, Massalcoreig, Segarra, Valls, Reus, Gandesa, Pena-roja, Calasseit, Tortosa, Men.). Cosa comestible en general; conjunt de coses de menjar (Empordà, Gir., Tremp, Ll., Pla d’Urgell, Camp de Tarr., Gandesa, Tortosa, Maestrat, Morella, Val., Al., Mall.); réa (Tortosa, Cast., Val.) Pasta de pinyols i molla d’oliva que queda després de la premsada (Camp de Tarr., Priorat, Baix Aragó, Gandesa, Ribera d’Ebre, Maestrat, Morella); cast. orujo, terrón. El molí de la Vila amb... els focs de sansa pels racons, Bladé País 32. Fon.: sánsa (Calasseit, Tortosa, Maestrat, Morella).

Però Arabia (1887: 166) consigna “Greala, griala, f. Gibrella”. Recollit per Arabia (1887: 167), “Mordasses, f. pl. Los molls de la cuyna, estanallas dels fusters (cast. tenazas)”. 18 Arabia (1887: 169) defineix recapte com a “provisions”. 17




(OWRUWRVtHQHOVTXDGHUQVGHFDPSG $0$OFRYHULDOWUHVIRQWVDGGLFLRQDOV terregada

terregada

molinada.

trontollar

trantollar

tupí

topí

satsat, satsades del carro. cassolí, perol.

4. Conjunt de bocins de carbó molt menuts, barrejats amb porcions completament pulverulentes (Empordà, Vallès, Barc., Penedès, Camp de Tarr., Tortosa); cast. cisco. Allí dipòsits de benzina i magatzems de terregada, Rusiñol Illa 41. tantoá (Tortosa, Maestrat). topí (Pradell, Gandesa, Tortosa).

En relació amb aquest darrer mot, a «Una mica de dialectologia catalana», Alcover explica la forma xeic per un procés de diftongació: “La i de []ik (xic) []ika a Tortosa se diptonguisa en [é]j, i per lo metex diuen: t[é]jk (txeyc), t[é]jk” (BDLC, IV, 1908, 221). Dels mots següents, atès que són d’àmbit més general, no hi ha referències explícites a Tortosa en el DCVB: DCVB (lema) empentejar escardalenc esclafar immemorable potineria senderi viu xalar

QC aspentejar escardelench esclafar inmemorable putineries senderi Era mes viu que la fam xalar

Definició (QC) No m’aspentejes (no’m sempentejes). <no hi ha definició> <no hi ha definició> (temps). brutor, grolleries. No té senderi (sinderesis). <frase feta> com xalem ara.

Finalment, hi ha dos mots que no es troben al DCVB amb el significat indicat: QC rodalen adesar

Definició (QC) Me lo rodalen (enrevolten). arreconar, guardar.

2.2. L’eixida de 1902 En els primers números del primer tom del BDLC (1902-1903, 92-96) apareixen les referències a l’eixida de 1902. En fer-ne la descripció, Alcover fa servir atípicament la tercera persona del singular. Es tracta d’un recurs provisional, que dóna pas més endavant al relat en primera persona. Per aquesta «Escursió filológica de Mossen Alcover» (BDLC, I, 1902-1903, 92-96), sabem que arribà a Tortosa el 14 de maig, i l’endemà aprofità per desenvolupar la seva recerca: Hora baxa, pren el tren cap a Tortosa, aont el reben alguns amichs, y s’hostatja a nel Colegi del Jesús dels Jesuïtes [...] Amplía sos estudis sobre el llenguatge tortosí, y conferencía llargament amb los actius Corresponsals y colaboradors tortosins R. P. Josep Pastoret, jesuïta, D.




0DULD3LODU3HUHD

Francesc Mestres [sic] i Noé y Mossen Garcia Girona, Superior del Colegi de Vocacions Eglesiástiques y Mossen Bellpuig i Jou, catedrátich del Seminari, que li digueren els traballs que tenían fets, y li mostraren una pila de cèdules que ja tenen llestes. A n-aquell Colegi, aont hi ha estudiants de casi tots els pobles de la Plana de Castelló y de l’alt y bax Maestrat, pogué estudiar les diferencies de llenguatge i fenètica [sic per fonètica] d’aquelles estenses e importants regions de la nostra llengua (BDLC, I, 1902-1903, 95). Al llarg de tot el període d’enquestació (1901-1921), alguns dels noms dels colaboradors que se citen s’aniran repetint, tot mostrant la seva participació activa en l’Obra del Diccionari. El quadern de camp VII (1902), l’únic dedicat a Tortosa pel que fa a la fonètica, no recull gaire informació dialectal d’aquesta eixida. Hi ha, però, algunes dades escadusseres pel que fa al vocalisme. Alcover torna a referir-se a la claredat de pronúncia de la a àtona i al fet que hi ha e és oberta o tancada: “la a sempre es clara, fins la atona, y la e o es tancada o uberta”; aludeix a la manca de reducció vocàlica a u de la sèrie posterior: “No fa un la o àtona. Tortosa y fins a Calaceit, pobles de la Ribera d’Ebre, Garrigues, Priorat, Segarra, Barberà”; i constata la marca de gènere en els sufixos acabats en -ista: “fan e la a atona final dels noms d’ofici d’homo acabats en -ista (telegrafiste, trampiste, carliste, etc.). Tortosa y demés pobles desde Elx y Santa Pola”. Quant al consonantisme, detecta la caiguda sistemàtica de la -r final: “no fan sonar la r final”. Quant a la morfologia verbal, Alcover traça la frontera entre les localitats que “conservan la a de amámus. Santa Bàrbara y cap a Tortosa y Gandesa” (Q VII, 1902) i les que “fan e la a de amámus. Tot el territori recorregut (10 Juny) fora la Ribera d’Ebre y regió tortosina” (Q IX, 1902). Pel que fa a la sintaxi, en el Quadern VIII (1902) es fa referència a la preposició amb, tot dient: “a Tortosa, els pobles de la Ribera de l’Ebre, a les Garrigues, Priorat, Coll de Balaguer, la Mola, Coll de la Teixeta, Puigcerver, Coll d’Alforja, Serra de Prades ja diuen «amb ell», «amb aquest»”. Tanmateix, sembla que aquesta informació es contradiu amb la que apareix en l’article «Derivacions catalanes de la preposició llatina apud. § 12 en»: An aqueixa forma s’ès reduïda la preposició apud dins el Reine de València i dins les regions de Tortosa i Ribera d’Ebre, a on diuen, per exemple: «Se va casà en una txica; anava en un amic; parlava en un capellà; vindrà en una germana d’ell» (BDLC, IX, 1916-1917, 155). Hi ha sols una forma lèxica registrada en el Quadern VIII (1902). Es tracta de camí, en el sentit de “vegada. Dos camins”. Amb aquest significat el DCVB cita explícitament una solució de Tortosa: “Vegada. «Un camí t’avisaré; però un altre camí que hi tornes, portaràs catxamona desseguida»”. Abans que Alcover emprengués l’excursió de 1918, el BDLC (IX, 1916-1917) reprodueix l’article «Vocabulari del bestiar cabrum» (178-196), que compta, entre altres aportacions, amb les de Francesc Mestre i Noé, “propietari i botiguer de Tortosa”, com és definit al Bolletí. Els termes següents, relacionats amb aquest tipus de bestiar, són utilitzats en aquesta localitat:




(OWRUWRVtHQHOVTXDGHUQVGHFDPSG $0$OFRYHULDOWUHVIRQWVDGGLFLRQDOV

Crestó: boc cenat (Benicàssim, Bagà, Penedès, les Borges Blanques d’Urgell, Ribera del Sió i del Llobregós, Sort, Tortosa); —boc de llevor (Alcoi). Mardà: boc pare (Tortosa). Filipina: procedent de Filipines: ès roja o negra i menuda (Tortosa). Murciana: procedent de Múrcia; roja, més grossa que la filipina, d’orelles ben grosses, molt lletera (Alcoi, Tortosa, Ribera del Sió i del Llobregós, Amer, Pineda, Sant Feliu de Guíxols, Torre de l’Espanyol). Motxa: que no té banyes (Tortosa, Sort, Bagà, Torre de l’Espanyol, Aitona, Pineda, Penedès); la murciana sol esser-ho (Ribera del Sió i del Llobregós). Faixada: que el pel li fa faixes blanques i negres (Tortosa). Pia: pigarda, que el seu pel fa pigues [clapetes d’altra color] (Tortosa). Platxada: que ès pia, pigarda (Tortosa, Torre de l’Espanyol). Cega: que té les dues mamelles semes, sensa llet, inútils (Tortosa). Fissada: que té una mamella sema, seca per haver-hi mamat una serp o calàpet (Tortosa). A moltes de regions catalanes hi ha aqueixa creença errònia. Mamia: la cabra que sols du llet a una mama (Tortosa, Ribera del Sió i del Llobregós, Benicàssim, Rocabruna, Sant Feliu de Guíxols, Amer, Rosselló, Agullana, Alcoi, Bagà). Sema (mamella): sensa llet (Tortosa) Rabera: ramera, ramat, guarda de cabres (Tortosa). Pel seu caràcter d’especialització, alguns d’aquests mots no apareixen al DCVB, com ara sema o cega. Addicionalment, el mateix Bolletí, en parlar de «Sinònims de boldró», fa referència als mots llarer i seti, que adopten, a Tortosa, els significats següents: Llarer. “S’usa en tal sentit a Tortosa, i sens dupte vé de llar, punt a on fan foc, tota vegada que tals claps de sembrat millor se fan allà on hi han cremat un formiguer. Cap dels diccionaris esmentats du aqueix mot” (BDLC, IX, 1916-1917, 296). Seti. “S’usa en tal sentit a Tortosa. Se considera que vé de que a l’endret a on se fa tal clapa de sembrat millor, ès allà on hi ha hagut un formiguer, allà on un formiguer ha tengut son seti o fonament. Tots els diccionaris esmentats duen aqueix mot, però no en el sentit de clapa de sembrat més bo que el del voltant” (BDLC, IX, 1916-1917, 298).

2.3. L’eixida de 1918 La crònica d’aquesta excursió fou recollida en el «Dietari de l’Eixida pel Regne de València i Catalunya occidental 1918» (BDLC, X, 1918-1919, 165-252). Alcover arribà a Tortosa el 31 de juliol. Com és habitual en aquest dietari, s’hi inclou una breu descripció sobre la morfologia dels indrets visitats, tot fent atenció particular a la verbal.




0DULD3LODU3HUHD




(OWRUWRVtHQHOVTXDGHUQVGHFDPSG $0$OFRYHULDOWUHVIRQWVDGGLFLRQDOV

-és i -ésa; i 2a) que an els verbs de la primera conjugació la desinència ès just -és, éssa; ara en les altres conjugacions ès -gués o -guéssa; i així diuen volien que io cantés o cantéssa;20 volien que tu cantéss[e]s, que ell cantÉS o cantESSA; volien que io dormiGUESSA o dormiGUÉS; fuygiGUÉS o fuygiGUESSA, que io pudiGUÉS o pudiGUESSA, que io mentiGUÉS o mentiGUESSA, munyiGUÉS o munyiGUESSA. — També cal fer notar que: h) a Tortosa usen l’article lo i no el: LO cap, LO cel, LO bras, LO gel. —i) Son molt afectats de contar per cents, prescindint de mil, dos mil, etc. i així diuen onze cents, dotze cents, tretze cents, vint cents, trenta cents, coranta cents, etc. això els pagesos.21 (BDLC, X, 1918-1919, 213-214). El Quadern II (1918) complementa les dades anteriors i també recull mostres de la formació del plural en noms (“prat, prats; dret, drets, fret, frets; despatx, despatxos; passetx, passeijos; soplutx, soplu[j]jos; g[]tx, go[j]jos; b[]tx, bo[j]jos”); de l’ús dels pronoms febles: “natros mos, vatros vos; no diuen se vorem, se voreu”; “me, te, se: no els inverteixen may”; “se conserven les partícules «hi», «ho»”; “¿hi vas o no hi vas?, ¿hi vens o no hi vens?”; “ne vols o no’n vols; ne tens o no’n tens. Si en tenia te’n daria”; “hu dirás, hu faràs, hu saps”; “wentens (hu entens); was (hu has) fet; wescrius (hu escrius)?”; i de l’ús dels possessius àtons amb termes de parentiu: “mon, mun, ton, son tio, pare, germá, kozí, cunyat; mon, man, tan, tun, san, son, sun germana; mon, man, ton, tun, son, sun; ma, ta sa, mare, tia, cosina”. El quadern també afegeix diversos exemples de formes derivatives: “caguera, pixera”;22 “brescam”; “home, homen[]t, homenás, homenet”; “d[]na, don[]ta, donassa, doneta”; “jove, jovenot, jovenàs, jovenet, jovenelo”. Quant als aspectes fonètics, els Quadern II (1918) fa un èmfasi especial en la descripció del vocalisme tònic en relació amb l’obertura: “lo s[]l, lo v[]l, lo t[]l, lo j[]l, la m[]l, la f[]l, Miqu[]l, Raf[]l, Manu[]l, Gabri[]l, Bi[]l, inf[]rn, et[]rn, int[]rn, ext[]rn, gob[]rn, kwad[]rn, mod[]rn, mat[]rn, ib[]rn, univ[]rs, perv[]rs, inv[]rs, un v[]rs, t[]rs, div[]rs, c[]rs; rec[]pta, col[]cta, s[]ndra, subj[]cte, obj[]cte, desj[]cte, proy[]cte, ins[]cte, r[]cte (arrebato), r[]cte (rectus), af[]cte, m[]tric, miz[]ria, mat[]ria, art[]ria, epid[]rmis, []tic, fren[]tic, []pic”; “hist[]ria, esc[]ria, vict[]ria, mem[]ria, gl[]ria, g[]t, s[]c (zuec), hist[]ric, ret[]ric, orat[]ria, orat[]ri, c[]lic, ac[]lit, boca-n[]lit, flater[]l, ventij[]l, verder[]l, k[]l, s[]l, puj[]l, pay[]l, Albi[]l, May[]l, Corri[]l”; i el tancament: “inténs, exténs, imméns, Vicént, Lloréns, Jerusalém, Belém, Nazarét, Israél, Abél, sérp, cép, prudénsia, audénsia, consénsia, cleménsia, sénsia, pasénsia, prudénsia”. Pel que fa al consonantisme, es registren exemples de geminació (“bale, amela”)23 i de simplificació de grups consonàntics (“milanás (milanars)”).

 20

Arabia (1887: 174) recull “perdigués” i “volguessa”. Com es recull la llista de numerals cardinals del Quadern II (1918): un, una, dos, trés, kwatre, sink, sis, s[]t, vujt, bujt, n[w], d[w], ónze, dódze, trédze, katórze, kinze, sédze, des[]t, devujt, den[w], vin, vint i u, trenta, koranta, sinkwanta, []i[]anta, setanta, vujtanta, noranta, sén, doséns, treséns, kwatreséns, sinkséns, siséns, s[]tséns, vuytséns, buyséns, n[]wséns, mil, milés, milanás, d[]wséns, onzeséns, dodzeséns, etc., 27 séns, 38 séns, 44 séns, etc. etc. 22 Sembla que -era és un sufix prou productiu a Tortosa, Arabia (1887: 163) afegeix cansera ‘cansament’. 23 Escrit ametla a Arabia (1887: 162). 21




0DULD3LODU3HUHD

Quant als aspectes sintàctics, el Quadern II (1918) ofereix mostres de l’ús dels temps verbals en oracions condicionals: “si en tenia te’n daria”; de la preposició «de» en la expressió “la Mare-de-Deu”;24 de l’ús del verb ésser: “Aquell «es» a l’hort a cullir faves. A Tortosa encara es conserva a voltes aqueix sentit de «ser», que ara per castellanisme sustitueixen per estar”; de quantitatius (“milanta (molts)”); i d’altres expressions: “Una persona avara es tart que fassa una llimosna”. Pel que fa al lèxic, Alcover registra a Tortosa el valor semàntic que adopta el verb cloure (“kl[]wre, kl[]s, klogut, kloga: se diu de les bísties quant tenen les segones dents, quant muden les dents del neixer”), i que el DCVB situa en un domini molt més ampli: “Treure un animal les darreres dents i quedar amb la dentadura igualada (or., occ., val., bal.). En aquesta accepció s’usa el verb quasi exclusivament en participi: «aquest animal ja ha clos», o «encara no ha clos»”. El quadern recull una llista de 67 mots, que s’han classificat, s’han ordenat alfabèticament i s’han disposat segons si es tracta de formes exclusives de Tortosa o compartides per altres indrets. a) Mots registrats sols a Tortosa: DCVB (L) bibi

QC bivi

Definició (QC) baveray o bevarc <sic> dels xiquets.

boteram catòfia

boteram kat[]fia

(tots els boters). no sies catòfia (beneyta).

clim

klim

estat de coses. A quin clim han arribat que suceesca això.

dinada

dinada d’alfals

manada d’alfals.

esgatissar-se espetuc

esgatissarse aspetuc

(gratinyarse). (pena, sentiment).

24

Definició (DCVB) Bata que duen els nois i que els arriba tall dels genolls, per anar a escola i per jugar (Tortosa). Multitud de boters (Tortosa). Beneitota, dona curta de gambals (Tortosa). «No sies catòfia!» 3. Usatge, costum, hàbit (Tortosa). «Si vols anar bé, segueix lo clim de cada terra». «A quin clim hem arribat, que succeïsca això!» (Tortosa). 3. Ració que es dóna en una vegada a un cavall o altra bístia grossa (Tortosa); cast. pienso. «Una dinada d’alfals per al cavall». Esgatinyar-se (Tortosa). 4. Pena, sofriment, tribulació (Tortosa). Són de vore els espetucs que en estos moments estan passant, Moreira Folkl. 367. Fon.: aspetúk (Pla d’Urgell, Priorat, Tortosa).

Alcover va comparar en aquesta eixida la presència o l’absència de la preposició de en l’expressió “Mare de Déu”. A Patró, per exemple, conserven la construcció “La Mare-Déu”.




(OWRUWRVtHQHOVTXDGHUQVGHFDPSG $0$OFRYHULDOWUHVIRQWVDGGLFLRQDOV

facilesa fogardina

facilesa fogardina

furany

furañ

ganzoll

mirar de ganzóll

(facilitat). foc molt gran, fogueteria. rateta de <ilegible>. (de cantó, de coa d’ull).

habilidència

habilidensia

(habilitat).

leli llefegós

l[]li llafegós, -sa

monjo

monjo

(bovo), boig. un que no vol menjar. escolá major de la Seu. A la Seu n’hi ha dos.

pataquet

pataquets

peu

fer p[]w d’una cosa un mal que «ressana»

ressanar

tabac

tabac

tiple

quin tible de sol que fa!

tortosí

tortozí, tortozina

Arregla los «pataquets» (equipatges). (esperar-hi, confiarhi). ès que revé, reprèn. (cayguda): pegar un tabac. (sol molt fort). <gentilici>.

Facilitat (Tortosa). Fogardal (Tortosa). Rateta de morro llarg (Tortosa). De ganzoll: de cua d’ull, de gairell (Tortosa); cast. de reojo. «El meu cosí mira de ganzoll». f. (vulgarisme) Habilitat (Tortosa). Bovo, beneitot (Tortosa). Llefec (Tortosa). Fon.: afeós (Tortosa). Escolà adult de la catedral (Tortosa); cast. sacristán. Jaquesch al rector son dret, III sous; it. al monjo | sou, doc. a. 1452 (ap. Aguiló Dicc.). Paquet o altra peça d’equipatge (Tortosa). Arrepleguem los pataquets, Moreira Folkl. 39. fer peu d’una cosa: esperar-hi, confiar-hi (Tortosa). 1. intr. Reaparèixer, reprendre un mal, una malura que ja semblava guarida (Tortosa). 1. Caiguda violenta (Tortosa). 4. Tible [sic] de sol: sol molt fort, que pica molt (Tortosa). «Quin tible de sol, que fa!» totozí (Tortosa).

b) Mots tortosins, però compartits per altres indrets:  DCVB (L) QC Definició (QC) ancada ancada (toc a les anques).



Definició (DCVB) 1. Cop donat a les anques (Ross., Tortosa); cast. nalgada. «Mira, que te donaré una ancada!»


0DULD3LODU3HUHD

arnella

arnella

(anella).

ationar

ationar

el foc.

balladora

tenc la balladora

(estic per ballar).

batre

batre l’ala

(morir-se).

cadiram

cadiram

(cadires).

cantadora

tenc la cantadora

(estic per cantar).

cerç

c[]rs

(vent prop de tramuntana).

desqueferat 

desqueferat, -da

desenfeynat.

dinada

dinada d’alfals

manada d’alfals.



Cércol de metall o d’altra matèria resistent, que serveix per mantenir unida o lligada qualque cosa (Ll., Ponts, Pla d’Urgell, Priorat, Camp de Tarr., Gandesa, Tortosa); cast. anilla, armella. Fon.: ationá (Gandesa, Tortosa); ationá (Val.); tioná (Mall.). 3. Ganes de ballar. «Tinc la balladora» (Camp de Tarr., Tortosa, Maestr.). batre l’ala (Blancafort): morirse kaiám (Ribagorça, Pla d’Urgell, Priorat, Tortosa). Delit o ganes de cantar (Camp de Tarr., Tortosa, Benassal). «Tinc la cantadora»: tinc ganes de cantar. És conegut el nom de cerç, amb el significat de ‘vent NO’, en el català occidental, part baixa del Segre i del Cinca, Ribera d’Ebre, Maestrat, Castelló i regió alacantina; a Calasseit s’anomena cerç atramuntanat el vent del N.; a Tortosa, Ulldecona, Alcalà de Xivert i Morella sembla que hi ha gent que anomena simplement cerç el vent del Nord, però sempre amb tendència a NO. Que no té res que fer; desenfeinat (Tortosa, val., eiv.); deskefeát (Tortosa, Val.). 3. Ració que es dóna en una vegada a un cavall o altra bístia grossa (Tortosa); cast. pienso. «Una dinada d’alfals per al cavall».


(OWRUWRVtHQHOVTXDGHUQVGHFDPSG $0$OFRYHULDOWUHVIRQWVDGGLFLRQDOV domidora

tenc la domidora

(estic per dormir).

esguinçar

asguinsĂĄ

(esquinsar).

espetuc

aspetuc

(pena, sentiment).

esquellada

(corns i esquelles) cencerrada.

minvassa

fer una esquellada a algĂş minvassa

porquera

porqueres

(com a Mallorca).

pudina

quina pudina

raĂŻlam

railam25

(pudor molt forta) mĂŠs fora que fa aix[ď&#x20AC;°] (rels).

redol

redol

o rodal.

rentar

rentar-se

(com a Mallorca).26

repercussiĂł dâ&#x20AC;&#x2122;un mal del cos. A Mallorca diuen ÂŤllegadissaÂť.

Facilitat per a dormir; propensiĂł a adormir-se (Tortosa, Mall.). Tenir la dormidora: adormir-se fĂ cilment; cast. tener buenas dormideras. doď&#x20AC;¨miď&#x20AC;ŠĂłď&#x20AC;¨a (Tortosa). Esquinçar, esqueixar (Capsanes, Marçà, Masroig, Gandesa, Tortosa, Benassal). 4. Pena, sofriment, tribulaciĂł (Tortosa). SĂłn de vore els espetucs que en estos moments estan passant, Moreira Folkl. 367. Fon.: aspetĂşk (Pla dâ&#x20AC;&#x2122;Urgell, Priorat, Tortosa). 3. Esquellotada (Sopeira, Tortosa, Maestrat, PatrĂł, Alcoi). Adenitis (Tortosa, Lâ&#x20AC;&#x2122;Ametlla). InflamaciĂł de les glĂ ndules i dels ganglis, mĂŠs particularment dels ganglis limfĂ tics; cast. adenitis. 2. Soll, cort de porcs (Tortosa, Calasseit, PaĂ­s ValenciĂ ). Mala olor molt forta (Tortosa, PaĂ­s ValenciĂ ). Conjunt dâ&#x20AC;&#x2122;arrels (Tortosa, Vinaròs). redol: 1. Figura circular (Tortosa, val., eiv.). 2. Endur-seâ&#x20AC;&#x2122;n lâ&#x20AC;&#x2122;aiguat la terra superficial, la de cultiu (Tortosa, Mall.). La verdura dels camps rentats amb tanta pluja, MaldĂ  Coď&#x20AC;Ąlegi 69. Temorec (Tortosa, Maestrat).

temoric temoric, -ca (temorĂŠc). ď&#x20AC;Ą TambĂŠ es registren els noms dels dies de la setmana (â&#x20AC;&#x153;dilluns, dimats, dimĂŠcres, di[ď&#x20AC;¤ď&#x20AC;°w]s, div[ď&#x20AC;ą]ndres, dissapte, dumen[ď&#x20AC;¤]e, domĂŠn[ď&#x20AC;¤]eâ&#x20AC;?) i dâ&#x20AC;&#x2122;alguns mesos de lâ&#x20AC;&#x2122;any (â&#x20AC;&#x153;jinĂŠ, dizembre, dezembreâ&#x20AC;?), en relaciĂł amb les seves particularitats fonètiques.

25 26

Arabia (1887: 169) registra â&#x20AC;&#x153;RaĂ­l. f. Arrelâ&#x20AC;?. Atès que el mot no inclou la definiciĂł, sâ&#x20AC;&#x2122;ha associat amb la que comparteixen Tortosa i Mallorca al DCVB.




0DULD3LODU3HUHD L’única divergència que s’observa és el significat de l’adjectiu llambrenc, -ca (“famolenc”), que no coincideix amb el que recull el DCVB (“Esvelt; de figura llarguera i àgil de moviments (Tortosa, Benassal, Morella); ambék (Tortosa, Maestrat)”). Dels mots següents, atès que són d’àmbit més general, no hi ha referències explícites a Tortosa en el DCVB:  DCVB (lema) QC Definició (QC) atiar atiar el foc. esborronar esborronar (aborronar). fullam fullam (fulles). jas [j]ás!27 (jas!). (aucells, nom genèric). moixons moixons nissaga nissaga (te maleixo a tu i a tota la teua nissaga) rassa. Els pagesos diuen: «oncle». Els de la ciutat diuen: oncle oncle «tio». pardal pardal En les regions valencianes «pardal» ès el nom genèric d’«aucell». sobralles sobralles sobranses, desperdicis. solsir solsir-se afonar-se, venir avall. soplujar soplujar-se dins d’una casa. suc de la llana escaldada. sutza sutja tira una tira de tomateres. xiribec xiribec bony de resultes d’un cop.  D’altra banda, els mots i expressions següents no apareixen al DCVB: QC agoijar-se d’una cosa asenciat28 asquellé, -ra29 clanissada espicarrar-se30 fer una cosa de bot i bolésa31 floe(r) floerol32 [j]avéw! talona

Definició (QC) (tenir-ne goig, gaudir-ne). (de seny, sensat). (movedor de soroll). (cop fort). barallar-se una mica. (de qualsevol manera). moure-se el vent. (ventitjol). (jau!). marge que fan entorn d’un arbre per que tenga més terra.

 27

Recollida per Arabia (1887: 175). A Bagà es troba el mot assencerat amb el mateix significat (DCVB, s. v.). 29 A l’Empordà i a Castelló, esqueller (DCVB) adopta un significat semblant: “Persona xafardera, que s’afica en coses d’altri i es dedica a bescantar o xerrar”. 30 El DCVB recull espicarrassar a Tortosa amb aquest significat. 31 L’expressió bot i volea (“Colp que es dóna a la pilota de palma immediatament després del bot, de manera que quasi no s’aprecia si s’ha colpejat la pilota abans o en el mateix moment del bot”) és pròpia del joc de pilota. Conca (2003: 246) 32 Podria tractar-se d’una variant de flaterol. 28




(OWRUWRVtHQHOVTXDGHUQVGHFDPSG $0$OFRYHULDOWUHVIRQWVDGGLFLRQDOV

2.4. L’eixida de 1921 L’excursió del 1921 es registra en un extens document titulat «Dietari de l’Eixida Filològica per tot Catalunya i el Reyne de València de dia 26 de juny fins a 23 de novembre de 1921» (BDLC, XII, 1921-1922, 145-335). Pel que fa a Tortosa, s’hi explica que Alcover s’encaminà a Tortosa el 14 d’octubre; tanmateix, ell mateix declara que “[n]o feym tampoch enquesta lexicogràfica a Tortosa, perque son uns quants d’amichs que la mos hi fan. D’altra banda ja n’hi fiu l’any 1901, l’any 1902 i l’any 1918. Dins el futur Diccionari Tortosa estarà ben representada”, fet que mostra que foren els colaboradors tortosins els que aportaren el gruix del cabal lèxic per al Diccionari. L’absència d’enquesta justifica que hi hagi recollida molt poca informació lingüística. Pel que fa al lèxic, apareixen sols vuit registres en la Llibreta VI, 1921: DCVB (L) calcigar

QC calsigá

Definició (QC) trapitjar.

càntir

canti

uns setze litres.

espalmador

espalmadó

espaumadó.

giripiga

xiripiga

cibar.

llaminer

llimoné

lleminer.

Definició (DCVB) ksiá (Empordà, Girona, Mall., Men.); kasiá (Esterri, Gandesa, Tortosa, Rossell, Alg.) kánte (Pont de S., Boí, Vilaller, Tremp, Pobla de S., Organyà, Oliana, Ponts, Artesa, Balaguer, Ll., Tamarit, Àger, Tortosa, Freginals, Morella, Benassal, Llucena, Alzira, Vilajoiosa). Raspall (Ribera d’Ebre, Tortosa, Maestr., Cast., Mall., Men., Eiv.); aspamaó (Gandesa, Tortosa, Benassal) Sèver sucotrí (Tortosa); cast. acíbar. iipía (Tortosa). Llaminer (Gandesa, Tortosa). imoné (Ribera d’Ebre).

Sols barrafustejar, cadap i màquila són mots exclusius de Tortosa. Novament, el llibre de Moreira esdevé la font de documentació.

33

barrafustejar

barrafustejar

cadap

cadap33

pigar; descumpartir gosus i gats ab una barra. mesura d’oli.

1. Pegar amb un bastó (Tortosa). Mesura d’oli, equivalent a la vuitena part d’un cànter (Tortosa). ¿Qui t’ha de volé, en esta boca de cetrill de cadap i mitja maquila?, Moreira Folkl. 20.

Arabia (1887: 163) defineix cadáp com a “Mesura d’oli y altres líquits, que té 8 máquilas ó lliuras”.




0DULD3LODU3HUHD màquila

mákila34

mes petit que un cadap. ¿com un tres decilitres<?>.

Mesura d’oli equivalent a una lliura o a la vuitena part d’un cadap (Tortosa). Un cadaç, una màquila e miga màquila, Cost. Tort., I, xi, 3. Que’ls donen fato de tota classe..., des de un cante de vi a una màquila d’oli, Moreira Folkl. 399.

En el Quadern XXIII (1921) es troben registrats 6 nous mots, d’ús prou ampli: DCVB (L) maçana

QC massana35

Definició (QC) poma.

maçanera

massanera

pomera.

magranes

mangranes awbás

<no hi ha definició>

paner

pané

covo que servix per roba i per fruyta.

Definició (DCVB) 1. Poma, fruit de l’arbre Pirus malus (Tamarit, Ll., Riba-roja, Gandesa, Tortosa, Vinaròs, Morella); varietat de poma (Camp de Tarr., Mall., Men.); Pomera, l’arbre Pirus malus (Riba-roja, Gandesa, Tortosa); pomera encara no empeltada (Mall.); Magrana albar: la que no té el pinyol tan dur com la pinyolenca ni tan blanc com la del pinyol moll, i que és bona, més agra que dolça; cast. granada cajín. magána (Esterri, Pont de S., Pobla de S., Tamarit de la L., Calasseit, Tortosa, Cast., Llucena, Val.). pané (Pont de S., Conca de Tremp, Ll., Pla d’Urgell, Gandesa, Tortosa, Morella, Alg.);

A més, en el DCVB, les definicions dels mots agranar36 i escurar no compten amb referències explícites a Tortosa. 2. Les dades lingüístiques sobre Tortosa recopilades per Ramon Arabia que no apareixen al DCVB En l’article d’Arabia, que s’ha contrastat en l’apartat anterior amb els mots recollits en les enquestes fetes per Alcover a Tortosa, apareixen termes que s’han localitzat tant en els 34 Arabia (1887: 167) defineix màquila com a “Mesura d’oli y altres líquits, octava part d’un cadáp, é igual á una lliura”. 35 Recollida per Arabia (1887: 167). 36 Arabia (1887: 166) recull granar.




(OWRUWRVtHQHOVTXDGHUQVGHFDPSG $0$OFRYHULDOWUHVIRQWVDGGLFLRQDOV quaderns de camp com en el DCVB. Tanmateix, n’hi alguns que no hi apareixen, fet que mostra que el Diccionari, malgrat la voluntat d’exhaustivitat que pretenia, no recull tota la terminologia pròpia dels indrets de parla catalana. Aquesta afirmació no és, òbviament, un retret, atesa la impossibilitat real de dur una tasca d’aquestes característiques i menys amb els mitjans amb què Alcover comptava als inicis del segle XX. També es podria pensar que alguns d’aquests mots ja havien caigut en desús i s’havien deixat d’usar en el període d’enquestació. El lèxic que Arabia registra i que no es troba en el DCVB és el següent i es pot classificar en dos grups: a) Termes i expressions no registrats al DCVB o que adopten valors semàntics diferents dels generals: Ardit, m. Xavo.37 Arrasiarse, n. Serenarse, aclarirse (lo cel). Assemellarse, n. Semblarse. Barrenya, f. V. Griala. Biscó, f. Ventet fresch. Brinsa, f. Brossa. Bullé, m. Cassó. Caldo, m. Calda, calor. Casquete, m. Especie de pastelillo plé de confitura. Coll, m. Lo punt més alt de la montanya, cim. Cucafereta, f. Animaló, bestioleta. Cullitó, m. Paner de canya, ab quatre ansetas verticals al cap de munt, y més alt qu’ample. Choll, m. Raig, doll. V. Chorrar. De calle, adv. Tot seguit. Demanar perdó á la temperatura, a. Bufarse los dits de fret. Después, adv. Després. Ja es ___, ja ho he fet. Enginquero, m. Enginyer. Espits, m. Pits, pitrera. Gitanetes, f. pl. Caragols bovers. Gratos, m. pl. Gangas. Investigar, a. é -se, n. Empolaynar, -se. Llavadora, f. Bugadera. Malura, f. Falta, malifeta. Fer una ___, causar dany. Marrunxa, f. Mazurca (ball). Mitj partit, m. Coca llarga y ampla, de pasta de pá. Oliet, m. Cetrill d’oli. Ovalet, m. Bitxo. Panyos, m. pl. Calsas blavas, amplas y curtas fins á genoll. Parleta, f. Bitxo. Pastisset, m. Panoli. Patades, f. pl. Petjadas. Pena, f. Estimbadero, precipici á pich. 37

Malgrat que el DCVB en recull el sentit de moneda, no és l’equivalent de xavo.




0DULD3LODU3HUHD

Pendre medides, a. Posar esment, fer atenció. Plana, f. Vessant de montanya, coma. Pontona, f. Embarcació pera navegar en los estanys y estanyols de l’Ebro. Ramell, m. Poma ab un bastó ficat avall y guarnida de peladillas y betas de color clavadas ab agullas de cap, que s’ ven á subasta en la porta de la iglesia. Repolleta! int. vulgar. Saltar brincos, a. Pegar brincos, donar salts, fer cabriolas. Sepia, Fer ____, mullarse com un peix, xoparse. Solapí, m. Bombet. Taranta, f. Davantal de cuyro, de sabater ó ferrer. Tina, f. Cossi. Tinedó, m. Estalvis de terrissa. Toll, m. Espessor, abundor, tou (d’aygua, de boyra, etc.) Verdugueta, f. Bastonet, vara petita. Xicar, a. Deixar. Xícala anar, déixala anar. b) Variants fòniques de mots usuals, que de vegades adopten significats diferents dels generals: Bacallí, bacallá, adv. Pacaquí, Pacallá. Burrinejar,38 n. Ploure suaument. Escaufar, a. Escalfar. Debuixar, a. Dibuixar. Faenar, n. Feynejar, trastejar. Falaguera, f. Falguera. Fondero, m. Fondista. Fréste-ch, ga. Atolondrat.  Borratxo. Tornarse ____, emborratxarse. També s’ diu: tornarse un llop de ví, __ un llobatí. Guérbol, m. Grébol. Londrino,39 m. Cascabellito. També Andrino. Maneta, f. Germana, (ger)-maneta. Panisso, m. Blat de moro. Perdiveta, f. Perdiuheta. Poncim, m. Poncem. Pouhal, m. Galleda. Prebot, m. Pebrot. Presset, Préssech. Pus, conj. Puig. Sauvia, f. Salvia. Vistir, a. Vestir. El mot perdiveta, juntament amb claveta, creveta i overa, mostra el canvi fònic que experimenta la -u final de mot quan es troba seguida d’una vocal. Aquest fenomen no fou registrat per Alcover. 38 Potser és una variant de borinejar ‘ploviscar’, recollida al Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Nova edició, enciclopèdica ilustrada. Barcelona, Salvat y Comp.a edit.-Tres volums, basat en el Diccionari de Pere Labèrnia. 39 Al DCVB, s. v. londrins.




(OWRUWRVtHQHOVTXDGHUQVGHFDPSG $0$OFRYHULDOWUHVIRQWVDGGLFLRQDOV

3. Conclusions Aquest treball ha volgut destacar el cabal lingüístic que Alcover recollí al llarg de les quatre eixides que va fer a Tortosa. Les dades mostren, d’altra banda, quins van ser els seus interessos en cada moment. Les que aplega l’any 1901 són de tipus general i abracen aspectes de fonètica, morfologia, sintaxi i lèxic. En canvi, en el viatge de 1902, els materials, més aviat reduïts, se centren en la fonètica i en la morfologia. El 1918, Alcover recull un nombre més elevat de dades de tota mena, per bé que se centra preferentment en l’estudi del verb, amb la voluntat de cloure La flexió verbal en els dialectes catalans. Finalment, les dades de l’eixida de 1921 són escadusseres, atès que el mateix dialectòleg ja havia declarat que els colaboradors de Tortosa eren els que li facilitaven aquest tipus d’informació. La comparança de les dades lèxiques dels quaderns de camp amb les que apareixen al DCVB mostra la importància que aquests van tenir en la redacció del repertori lexicogràfic. Es considera que foren aprofitats en un 90 % (cf. Perea 2009). Sorprèn, però, que hi hagués mots que van romandre sense introduir, i que d’altres no foren documentats a Tortosa, malgrat comptar amb el testimoni del quadern. Finalment, també s’aprecia que, tot i constar-hi, Moll, que fou qui edità la major part de l’obra, preferí utilitzar altres testimonis documentals. Pel que fa a Tortosa, autors com Mestre Noé o Moreira aporten dades de primera mà. Finalment, és indubtable que, encara que no comptava amb aquest nom, la dialectologia va néixer el darrer terç del segle XIX, fomentada per erudits com ara Ramon Arabia Solanas, el qual amb la promoció de l’excursionisme va facilitar no sols el coneixement d’indrets sinó de llurs testimonis lingüístics i folklòrics. Ni Alcover ni Moll van tenir en compte el «Vocabulari y Notas folk-loricas recullidas en Tortosa y la Ribera d’Ebro», d’Arabia, i encara que van incloure en el DCVB alguns dels mots que aquest va recollir, malgrat que les fonts de documentació són unes altres,40 en van passar per malla una xifra important. Aquest fet demostra la necessitat de recórrer a aquest tipus de fonts per completar el panorama de la dialectologia catalana de final del segle XIX i començament del XX. Bibliografia ALCOVER, Antoni M. (1902-1903): «Escursió filológica de Mossen Alcover», Bolletí del diccionari de la llengua catalana, I, 92-96. — (1902-1903): «A n’els nostres amichs y colaboradors», Bolletí del diccionari de la llengua catalana, I, 161-166.

 40

Vegeu, per exemple, les definicions que Arabia dóna de carallufa, caure en sémit o espitada, comparant-les amb les definicions i documentació que apareixen al DCVB. Carallufa: “f. Planta rastrera, especie de molsa molt abundant en los alts de las serras de Caro, davant de Tortosa, en la vora dreta del Ebro.” (DCVB: Planta molsuda salvatge (Tortosa, segons Mestre Voc.)). Caure en sémit: “n. Caure tot d’un plegat, en rodó” (DCVB: “3. En sèmit: completament, sense deixar res (Tortosa). Arrancar en sèmit: arrabassar d’arrel; cast. arrancar de cuajo. «Lo vent ha arrancat un garrofer en sèmit». «Ha caigut la casa en sèmit»: s’ha enderrocat completament. Els tortosins, si no en sèmit, a lo menos en gran número, se reunixen per a xalar, Moreira Folkl. 233)”. Espitada: f. Pitrada, pitrerada (DCVB: Pitrada, tirada de camí molt llarg, penós o difícil, que requereix un gran esforç (Tortosa, ap. BDC, XXII, 131)).




0DULD3LODU3HUHD

— (1908): «Una mica de dialectologia catalana», Bolletí del diccionari de la llengua catalana, IV, 194-304. — (1912-1913): «El modisme EN SE(R) QUE, equivalent a QUANT», Bolletí del diccionari de la llengua catalana, VII, 105. — (1916-1917): «Estudis de Sintaxis dialectal catalana», Bolletí del diccionari de la llengua catalana, IX, 11-37. — (1916-1917): «Vocabulari del bestiar cabrum», Bolletí del diccionari de la llengua catalana, IX, 178-196. — (1916-1917): «Sinònims de boldró», Bolletí del diccionari de la llengua catalana, IX, 295-300. — (1918-1919): «Dietari de l’Eixida pel Regne de València i Catalunya occidental 1918», Bolletí del diccionari de la llengua catalana, X, 165-252. — (1921-1922): «Dietari de l’Eixida Filològica per tot Catalunya i el Reyne de València de dia 26 de juny fins a 23 de novembre de 1921», Bolletí del diccionari de la llengua catalana, XII, 145-335. — (2001): Dietaris de les eixides (1900-1902), vol. I. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. — (2002): Dietaris de les eixides (1900-1902), vol. II. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. ALCOVER, Antoni M. i Francesc de B. MOLL (1929-1933): La flexió verbal en els dialectes catalans. Anuari de l’Oficina Romànica, vol. II (1929) [73] 1- [184] 112; vol. III (1930) [73] 1- [168] 96; vol. IV (1931) [9] 1- [104] 96; vol. V (1932) [9] 2 - [72] 64. — (1930): Diccionari català-valencià-balear (DCVB1). Palma de Mallorca: Impremta d’Antoni M. Alcover.

— (1961-1969): Diccionari català-valencià-balear (DCVB). 2a ed. Palma de Mallorca: Moll. ARABIA SOLANAS, Ramon (1877): «Vocabulari y Notas folk-loricas recullidas en Tortosa y la Ribera d’Ebro», Miscelánea Folk-lórica, Miscelánea Folk-lórica, per los Srs. Almirall, Arabia, Bosch de la Trinxeria, Bru, Cortils y Vieta, Gomis, Maspons y Labrós, Roca y Cusi, Segura (Pbre.) y Vidal y Valenciano. Barcelona, 161-182. CONCA PAVIA, M. [et al.] (2003): La pilota valenciana. Unitat didàctica. València: Conselleria de Cultura i Educació. [En línia:] <http://www.xtec.cat/~jparrado/unitats/ Llibre%20de%20Pilota%20Valenciana.pdf> (consultada el 25 d’agost de 2014).




(OWRUWRVtHQHOVTXDGHUQVGHFDPSG $0$OFRYHULDOWUHVIRQWVDGGLFLRQDOV

MOREIRA, Joan (1934): Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Tortosa: Imprenta Querol. MESTRE I NOÉ, Francesc (1915): «Vocabulari català de Tortosa», Butlletí de Dialectologia Catalana, III, 80-114. PEREA, M. Pilar (2008): Epistolari d’Antoni M. Alcover (1880-1931). Palma de Mallorca: Moll, CD-ROM. — (2009): «L’aportació dels quaderns de camp al Diccionari català-valencià-balear», Randa, 63, 127-158. 




(PLOL6DPSHU3UXQHUD

La Ribera dâ&#x20AC;&#x2122;Ebre vista per Cels Gomis: impressions i records * Emili Samper Prunera Universitat Rovira i Virgili

Una carta a Libertad Lâ&#x20AC;&#x2122;1 dâ&#x20AC;&#x2122;agost de 1912 el diari Libertad publica al seu nĂşmero 235 una carta de Cels Gomis i Mestre (Reus, 1841 â&#x20AC;&#x201C; Barcelona, 1915) adreçada a Ramon VergĂŠs i Pauli (Tortosa, 1874 â&#x20AC;&#x201C; 1938), fundador i director del diari.1 En aquesta carta, datada el 25 de juliol, el folklorista reusenc recorda quan va visitar per primera vegada Tortosa i explica que ha recollit, durant molts anys, material folklòric divers de la Ribera dâ&#x20AC;&#x2122;Ebre: La primera vegada que vaig entrar a Tortosa ho vaig fer en diligència (abril de 1861), anant-hi des de Villarreal, i passant pel portal dels Romeus [...]. Fa mĂŠs de quaranta anys (en tinc setanta-u) que no faig mĂŠs que replegar notes pel folklore catalĂ . Tinc molt dâ&#x20AC;&#x2122;eixa Ribera, des de Mequinensa al mar, recollit per mi mateix, i publicats ja alguns volums, lo darrer dels quals, la tercera ediciĂł de La lluna segons lo poble, sâ&#x20AC;&#x2122;estĂ  acabant dâ&#x20AC;&#x2122;estampar i tindrĂŠ el gust dâ&#x20AC;&#x2122;enviar-li. Efectivament, i com es pot comprovar resseguint la seva extensa i variada obra, Cels Gomis va trepitjar bona part de tots aquests territoris i hi va recollir material molt divers (no nomĂŠs folklòric).

Fotografia de Cels Gomis publicada a Cantares. Barcelona: Luis Tasso, 1906.

Lâ&#x20AC;&#x2122;objectiu dâ&#x20AC;&#x2122;aquest treball ĂŠs oferir una panorĂ mica dâ&#x20AC;&#x2122;aquesta relaciĂł entre el folklorista i la Ribera dâ&#x20AC;&#x2122;Ebre, a partir de les seves vivències personals i del material recollit personalment per ell i publicat en diferents revistes. Això permetrĂ  resseguir la petjada del folklorista i, alhora, recuperar algunes de les mostres folklòriques que va deixar en la seva obra i que es localitzen en aquesta zona. Aquest article ĂŠs un dels resultats de la investigaciĂł del Grup de Recerca Identitats en la Literatura Catalana (GRILC), consolidat per la Generalitat de Catalunya (2014 SGR 755), i sâ&#x20AC;&#x2122;ha realitzat en el marc dâ&#x20AC;&#x2122;un projecte sobre literatura popular catalana que ha rebut finançament del Ministeri dâ&#x20AC;&#x2122;Economia i Competitivitat (FFI 201231808). En els textos prenormatius citats, he regularitzat lâ&#x20AC;&#x2122;ortografia. 1 Agraeixo a Albert AragonĂŠs la descoberta dâ&#x20AC;&#x2122;aquesta carta.

*

EH&(UR/HV9,  




/D5LEHUDG (EUHYLVWDSHU&HOV*RPLVLPSUHVVLRQVLUHFRUGV

A mĂŠs dâ&#x20AC;&#x2122;aquesta carta adreçada a Ramon VergĂŠs, Cels Gomis tambĂŠ coď&#x20AC;Ąlabora a Libertad en diferents nĂşmeros dâ&#x20AC;&#x2122;aquest diari, tots del mateix any (1912). AixĂ­, durant cinc nĂşmeros (del 241, de 12 de setembre, al 245, de 10 dâ&#x20AC;&#x2122;octubre) (Gomis 1912a) hi publica un total de vint-i-cinc poemes en catalĂ procedents dâ&#x20AC;&#x2122;Aubades y capvespres, que el folklorista publicarĂ  lâ&#x20AC;&#x2122;any segĂźent. El recull estĂ  format per composicions poètiques de temĂ tica amorosa creades sense ser retocades posteriorment: Hauria pogut llimar-les, canviar algunes paraules, treureâ&#x20AC;&#x2122;n algunes assonĂ ncies, però haurien perdut en espontaneĂŻtat lo que haguessin guanyat en bellesa, i jo crec que lâ&#x20AC;&#x2122;espontaneĂŻtat ĂŠs la condiciĂł mĂŠs essencial dâ&#x20AC;&#x2122;aquesta mena de composicions (Gomis 1913: 6). Les pĂ gines de Libertad acullen, dâ&#x20AC;&#x2122;aquesta manera, un avançament dâ&#x20AC;&#x2122;algunes composicions dâ&#x20AC;&#x2122;aquest recull que Gomis publica per a demostrar la seva lucidesa desprĂŠs dâ&#x20AC;&#x2122;un trĂ gic accident que li provoca lâ&#x20AC;&#x2122;amputaciĂł del braç esquerre (Samper 2013: 156-158). Ă&#x2030;s precisament un altre poema, aquest cop en castellĂ , el que apareix al nĂşmero 246 dâ&#x20AC;&#x2122;aquest diari (Gomis 1912b). Es tracta dâ&#x20AC;&#x2122;una composiciĂł de to melancòlic en la qual Gomis lloa la força de la tempesta. Aquest poema recorda, pel seu to, el dâ&#x20AC;&#x2122;un altre poema, ÂŤJo vull!Âť, escrit per lâ&#x20AC;&#x2122;escriptora romanesa Elena de Vacanesco i que Gomis tradueix a Lâ&#x20AC;&#x2122;AtlĂ ntida, amb versos com â&#x20AC;&#x153;Jo vull cantar un cant, cant de tempesta/on lluĂ­ lo llampec i brunzĂ­ el plantâ&#x20AC;? (Gomis 1896). A mĂŠs dâ&#x20AC;&#x2122;aquestes composicions, el diari Libertad recull altres articles relacionats amb Cels Gomis: una notĂ­cia bibliogrĂ fica del folklorista (amb referència al recull de poemes Cantares, a un article publicat a lâ&#x20AC;&#x2122;Arxiu dâ&#x20AC;&#x2122;Estudis del Centre Excursionista de Terrassa i a la tercera ediciĂł de La lluna segons lo poble); 2 la ressenya, precisament, dâ&#x20AC;&#x2122;Aubades y capvespres;3 i la notĂ­cia necrològica on es destaca que â&#x20AC;&#x153;era una personalitat entre la primera generaciĂł dels catalanistesâ&#x20AC;? i que â&#x20AC;&#x153;aprofitant el tracte constant amb els homes dâ&#x20AC;&#x2122;aquelles terres riberenques de lâ&#x20AC;&#x2122;Ebre i Baix AragĂł, va aplegar el mĂŠs interessant folklore dâ&#x20AC;&#x2122;aquelles regionsâ&#x20AC;?.4 Un enginyer de camins viatger Aquest â&#x20AC;&#x153;tracte constantâ&#x20AC;? ĂŠs fruit de la seva dedicaciĂł laboral. Entre els anys 1850 i 1860 Cels Gomis realitza els estudis dâ&#x20AC;&#x2122;enginyer de camins a Madrid, però no obtĂŠ mai el tĂ­tol, ja que li ofereixen una plaça en una lĂ­nia fèrria en construcciĂł amb la condiciĂł que lâ&#x20AC;&#x2122;ha dâ&#x20AC;&#x2122;ocupar de manera immediata. Aquesta manca de titulaciĂł no impedeix, però, que pugui exercir la seva professiĂł durant tota la seva vida i per un gran nombre de territoris, des del PaĂ­s Basc a Andalusia, passant per AragĂł i Catalunya. Com bĂŠ explica la necrològica esmentada, el folklorista aprofita aquestes estades pels diferents territoris per realitzar el que avui en dirĂ­em treball de camp i recollir tot allò que li 2

Concretament, al nĂşm. 240 (5 de setembre de 1912). Al nĂşm. 304 (27 de novembre de 1913). 4 Al nĂşm. 385 (17 de juny de 1915). 3




(PLOL6DPSHU3UXQHUD conten els habitants d’aquestes zones i que a ell li sembla prou interessant. Aquest material no es queda en un calaix del seu despatx, sinó que es publica de maneres diferents. D’una banda, en forma de diferents reculls monogràfics, entre els quals destaquen La lluna segons lo poble (amb diferents edicions a partir de 1884), la Meteorologia y agricultura populars (1888), la Botànica popular (1891) o la Zoologia popular (1910). Es tracta de reculls temàtics que inclouen un gran nombre de variants de diferents mostres folklòriques (parèmies, rondalles, costums, etc.) que procedeixen tant de les notes que el folklorista pren durant la seva estada pels diferents territoris que visita, com de reculls d’altres autors contemporanis (estrangers i catalans). De l’altra, en forma d’articles en publicacions periòdiques diverses, sobretot en revistes excursionistes com el Butlletí de l’Associació d’Excursions Catalana (18791890) i el Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya Nova edició de Zoologia popular (1891-1912). catalana. La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2014.

En aquests articles, centrats, bàsicament, en la descripció de determinades zones geogràfiques (com correspon a l’objectiu d’aquestes entitats excursionistes) també s’hi troben materials folklòrics d’aquestes mateixes zones, com ara, costums, creences, cançons, parèmies i rondalles. Així, l’obra folklòrica de Cels Gomis està estretament lligada als territoris que, per motius laborals, trepitja arreu de la península, i a la seva activitat dins les associacions excursionistes. Les indicacions de data i lloc de recollida (o escriptura) de les mostres que apareixen als estudis monogràfics i, sobretot, als articles, permeten resseguir la seva trajectòria vital. L’Associació d’Excursions Catalana i el Centre Excursionista de Catalunya La relació de Cels Gomis amb l’activitat excursionista comença l’any 1878 quan es produeix el naixement d’una entitat que té molta importància en el desenvolupament de l’activitat folklòrica a Catalunya en aquests anys. Es tracta de l’Associació d’Excursions Catalana, que es funda el 21 de setembre de 1878, després de l’escissió de l’Associació Catalanista d’Excursions Científica, que havia nascut dos anys abans. L’entitat publica un butlletí mensual en el qual Gomis hi participa, com a membre de l’associació en la figura de soci delegat. Resseguint la seva contribució en aquesta publicació es pot seguir, alhora, la seva vinculació amb la Ribera d’Ebre. L’any 1881 publica l’article «La turba de Amposta. Recorts de l’any 1873» on parla del delta de l’Ebre i de la turba. Aquesta és la impressió que li causen els habitants d’aquesta zona: La caça d’aquestos palmípedos constitueix un dels principal recursos de la Cava i de l’Enveja, llocs quins habitants, lo mateix per llur pintoresc modo de vestir, que per




/D5LEHUDG (EUHYLVWDSHU&HOV*RPLVLPSUHVVLRQVLUHFRUGV

llurs cabanyes en forma de tendes de campanya, llur llenguatge gutural i llurs costums mig salvatges, tenen més d’un punt de semblança amb les tribus nòmades que recorren los deserts de l’Àfrica septentrional (Gomis 1881: 96). L’any 1882 Gomis recull a Xerta material divers, entre el qual hi trobem la cançó «La Pepeta» (Gomis et al. 1883: 502-503). El folklorista la inclou dins l’«Aplech de cansons populars catalanas» publicat dins l’Anuari de l’Associació d’Excursions Catalana d’aquest mateix any i que està format per tretze cançons recollides per ell mateix i per altres membres de l’entitat, com són Vicenç Plantada i Fonolleda i Josep Cortils i Vieta. El folklorista Francesc de Sales Maspons i Labrós és l’encarregat d’ordenar i anotar aquestes cançons, per “sa reconeguda competència per a eixos estudis” (Gomis et al. 1883: 493). Maspons apunta, en cada cas, l’existència d’altres variants. En aquest cas concret, fa constar que aquesta mateixa cançó apareix a les Cansons de la terra de Pelagi Briz i al Romancerillo i a les Observaciones sobre la poesia popular de Milà i Fontanals. Entre els mesos de febrer i desembre de 1885 Cels Gomis es troba a Tortosa on recull diferents materials que publica en dos articles al Butlletí de l’Associació d’Excursions Catalana. El primer d’ells és «De Tortosa a Cardó» (Gomis 1890a), datat el mes de desembre. En la descripció del recorregut entre aquestes dues localitats, Gomis insisteix, de nou, en el fet que li ha cridat l’atenció la diferència de vestits i costums dels habitants d’aquesta zona comparats amb els d’altres zones catalanes. [Al viatger] no pot menos de cridar-li l’atenció la diferència de vestits i costums dels habitants d’aquesta ribera amb los de les altres encontrades catalanes (Gomis 1890a: 203). El folklorista recull diferents corrandes (castellanes i catalanes) dels indrets que visita entre aquests dos punts. Castellvell (1987) reprodueix les que fan referència a Rasquera. Després de pujar a Cardó, Gomis emprèn la davallada cap a Tivenys: A la baixada ens acompanya un tros una mossa de Rasquera (vileta situada en la vora esquerra de l’Ebre entre Benifallet i Ginestà), que canta uns ballets propis del seu país, en los que el tercer vers és sempre la repetició del primer (Gomis 1890a: 217). Com a exemple d’aquestes composicions: Jo sí que la brodaria la camisa del Joan; jo sí que la brodaria a la sombra d’un parral (Gomis 1890a: 218-219). El segon article se centra en Cardó i es titula «Tradicions de Cardó» (Gomis 1890b). Gomis hi recull tres tradicions explicatives, dues rondalles, una tradició sobre l’ermita cremada de Cardó (amb variants) i una llegenda d’un tresor amagat. D’entre aquest material destaquen, de manera especial, les dues rondalles en les quals trobem que el geperut adopta el paper protagonista (reservat a l’heroi) així com les dades contextuals que dóna el folklorista relatives als informants.




(PLOL6DPSHU3UXQHUD

La primera és un “qüento” del gegant beneit, “contat per En Joan de Bruno (a) Tocayo, de Costumà, home de cinquanta i tants anys, que s’havia criat en lo Convent de Cardó” (Gomis 1890b: 222).5 La segona, Gomis la recull de “Macià Benages, carnisser de Rasquera” (Gomis 1890b: 224).6 La llegenda d’un tresor amagat li explica “Miquel Agné, mestre de cases de Ginestà, quin pare havia estat masover de Cardó, quan ell era petit” (Gomis 1890b: 226). Aquestes dades sobre els informants aporten informació valuosa que permet contextualitzar el material recollit pel folklorista.7 És un tret que podem trobar habitualment en l’obra de Cels Gomis i que no és tan habitual en els folkloristes d’aquesta època. L’any 1891 les dues primeres societats excursionistes catalanes, ja esmentades, es fusionen i neix d’aquesta manera el Centre Excursionista de Catalunya. Francesc Ubach i Vinyeta i Francesc de S. Maspons i Labrós, presidents, respectivament, de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques i de l’Associació d’Excursions Catalana, són els encarregats de fer efectiva-ne la fusió. La nova entitat persegueix els mateixos objectius que les respectives associacions fusionades. Les colaboracions que fins ara havia fet Cels Gomis tant en el Butlletí com en l’Anuari de l’Associació d’Excursions Catalana es troben, a partir d’aquest any, al Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Aquesta nova publicació apareix el mes de gener de 1891 i es publica fins al mes de desembre de 1938. En aquest nou butlletí, el folklorista reusenc publica el 1897 unes «Follies particulars de Fraga, de Mequinença y de Tortosa» farcides de notes explicatives que serveixen per aclarir el significat d’alguns mots (“baixoques=mongetes”), per contextualitzar-les (“Aquesta follia és una burla dels estribillos particulars de cada una d’aquestes quatre poblacions”) o per a situar geogràficament les diferents localitats esmentades. En aquest sentit, en una de les follies recollides a Mequinensa en la qual s’esmenta la Ribera, Gomis n’aclareix l’abast geogràfic: Maria, per bé que et vull, no et casis a la Ribera* que sols menjaràs baixoques i flor de carabacera. * No es dóna el nom de Ribera d’Ebre més que a la part d’aquest riu compresa dins de la província de Tarragona, o sigui des de la desembocadura del Matarranya en avall (Gomis 1897: 113).

5

D’acord amb el catàleg de tipus rondallístics reconegut internacionalment (Uther 2004), aquesta rondalla pertany als tipus ATU 1060 Squeezing the (Supposed) Stone / Prova amb el gegant: esclafar la pedra, ATU 1062 Throwing a Stone / Prova amb el gegant: llançar la pedra, ATU 1049 The Heavy Axe / Portar una gerra d’aigua i un feix de llenya i ATU 1115 Attempted Murder with a Hatchet / Temptativa de matar l’heroi. Els títols en català provenen del catàleg de tipus rondallístics del domini lingüístic català de Carme Oriol i Josep M. Pujol (2003). 6 En aquest cas, pertany als tipus rondallístics ATU 1551 The Wager That Sheeps are Hogs / ¿Ovella o porc? i ATU 1538 The Revenge of the Cheated Man / En Joan de la vaca. 7 Per exemple, qui explica la rondalla, en quin context, a qui va destinada, etc.




/D5LEHUDG (EUHYLVWDSHU&HOV*RPLVLPSUHVVLRQVLUHFRUGV Impressions i records de la Ribera d’Ebre Amb motiu de la seva estada a la província de Guadalajara, Cels Gomis escriu un extens article (en divuit parts) dedicat a les diferents localitats que en formen part i el resultat apareix publicat entre els anys 1882 i 1884 al Butlletí de l’Associació d’Excursions Catalana.8 No es tracta, ni de bon tros, de l’únic cas en què el folklorista es fixa en una zona determinada per a fer-ne un monogràfic. Fruit, precisament, de les seves visites a la Ribera d’Ebre (algunes de les quals han aparegut als butlletins excursionistes, com s’ha vist), l’any 1902 apareix a Hojas selectas un extens article, profusament ilustrat, dedicat a les impressions i els records que Gomis té de la Ribera d’Ebre. Aquestes Hojas selectas, subtitulada «revista para todos», es publiquen entre els anys 1902 i 1921 (amb un total de vint toms) dins la Biblioteca Salvat. Escrita en castellà, la revista està adreçada a uns lectors diferents dels que llegeixen els butlletins dels centres excursionistes. En aquest sentit, amb aquest monogràfic dedicat a la Ribera d’Ebre, Cels Gomis no només posa damunt la taula tot un conjunt personal de records i impressions, acompanyats també de diferents mostres de folklore, sinó que fa, d’alguna manera, d’ambaixador d’aquestes terres. 9 Des de Tortosa a Mequinensa, Gomis acosta al lector les seves impressions personals. El folklorista enceta aquest treball explicant que, a causa de les pèssimes comunicacions d’aquesta zona (per carretera pel “mal camino de carros” i per la via fluvial “no menos peligrosa”): “Hace medio siglo, la Ribera de Ebro era Primera pàgina de «La Ribera de Ebro. Impresiones y casi completamente desconocida del resto recuerdos», Hojas selectas. Revista para todos (1902). de Cataluña” (Gomis 1902: 825). Precisament el seu paper, com a enginyer de camins i de carreteres, serà el de treballar per trobar una sortida a aquestes dificultats. Així recorda la seva primera visita: La primera vez que pasé por Tortosa fue en abril de 1862. Teniendo que ir de Madrid a Reus, preferí hacerlo por Valencia que por Zaragoza. El ferrocarril de 8

Posteriorment, l’any 1906, Gomis recupera part d’aquestes cròniques, les tradueix al castellà i les publica a El Briocense de Brihuega (Samper 2013: 131-132). Aquest material ha estat recuperat en forma de volum per Juan Pablo Calero a Ciudad Real l’any 2010. 9 Precisament, ell mateix impulsarà, uns anys més tard, la revista Cataluña (1907-1908), escrita en castellà i adreçada a les regions espanyoles i hispanoamericanes per tal de donar a conèixer la realitat catalana a la resta de territoris no catalanoparlants (Samper 2013: 42-45).




(PLOL6DPSHU3UXQHUD Madrid a Zaragoza y Barcelona estaba aún en construcción, y en cambio estaba ya terminado el de Madrid a Valencia, y el de esta a Tarragona no pasaba de Villarreal (Gomis 1902: 825). En la carta de l’1 d’agost de 1912, Gomis data aquest primer viatge l’any 1861. Probablement, la data real correspongui a 1862 si tenim en compte que entre aquest any i el mes de març de l’any següent treballa en la construcció de les obres i de la colocació de la via del ferrocarril que uneix Reus i Montblanc. Gomis no només recorda la seva visita a Tortosa sinó que també rememora records d’infantesa. Quan travessa “el puente de barcas”, recorda una història relacionada amb la Santa Cinta de Tortosa que la seva mare li havia explicat quan era petit: Contaba aquella que en cierta ocasión uno de los canónigos de aquella diócesis robó la Santa Cinta, que en tanta veneración tienen los tortosinos, y que al llegar al medio del puente tropezó con una fuerza invisible que le impedia el paso. Probó el canónigo repetidas veces seguir adelante y, no pudiendo conseguirlo, regresó a la Catedral y restituyó la sagrada reliquia confesando su delito. En memoria del suceso habíase colocado en mitad del puente, á mitán pont como dicen allí, un cuadrito que conmemoraba aquel milagro. Mi madre aseguraba haber visto el cuadro. Yo no lo recuerdo, ni los modernos analistas dertosenses hacen mención de él (Gomis 1902: 826-827). El segon cop que visita Tortosa ve motivat, precisament, per aquesta millora en les comunicacions propiciada per les tasques fetes en els ferrocarrils: La segunda vez que estuve en Tortosa fue en mayo de 1869, con motivo de la inauguración del puente del ferrocarril, con el que quedó establecida la comunicación ferroviaria entre Valencia y Barcelona (Gomis 1902: 827). La inauguració d’aquest pont té lloc el mateix dia que se celebra l’anomenat pacte federal de Tortosa, signat entre les forces federals dels territoris de l’antiga corona d’Aragó. Gomis explica que la localització escollida (Tortosa) no és casual, ja que “en lo antiguo aquella ciudad y su comarca habían formado Estado aparte”. I afegeix: Y a fe que tienen razón los tortosinos en no querer que se les confunda con sus vecinos de aquende ni de allende el Ebro, pues así por su físico y carácter como por sus costumbres y lenguaje se diferencian en gran manera lo mismo de los catalanes del Campo de Tarragona que de los valencianos de Castellón de la Plana (Gomis 1902: 828). Gomis insisteix en les diferències existents entre els tortosins i els seus veïns. Diferències que també cal fer extensibles, un cop més, al vestuari. A propòsit del vestuari típic de la zona, el folklorista es lamenta de la força anivelladora de la moda moderna: La moda moderna, esencialmente niveladora, va borrando las diferencias que antes había, no sólo entre los trajes de los habitantes de distintas comarcas, sino también entre las clases labradora, artesana y acomodada de una misma localidad. Todo lo que gana en ello la igualdad, lo pierde la parte artística y pintoresca de nuestras




/D5LEHUDG (EUHYLVWDSHU&HOV*RPLVLPSUHVVLRQVLUHFRUGV

clases populares (Gomis 1902: 829). Un dels trets que distingeixen l’obra de Cels Gomis és el seu punt de vista racional i la seva mirada crítica. Aquesta mirada es troba en tota la seva obra, ja sigui en els articles excursionistes que inclouen material folklòric, en els manuals pedagògics que redacta adreçats, sobretot, als més joves, o en els seus articles amb més càrrega política. En aquest sentit, i en el camp concret del folklore, la seva posició crítica presenta, en alguns casos, un doble vessant. D’una banda, recull la superstició que li han explicat, i que encara és viva, entre els habitants d’un poble i, de l’altra, la contraposa a l’explicació científica que desacredita la veracitat de l’anterior. Un exemple d’aquest fet el trobem amb les “creuetes” tortosines. 10 Primer, el folklorista explica quines són les seves suposades virtuts miraculoses: La coincidencia de no encontrarse dichas estrellitas en otro punto de los alrededores de Tortosa que junto a la citada ermita, ha hecho que el vulgo las considere como un milagro de la Virgen y las recoja y conserve con gran veneración. Las parteras de la comarca toman caldo de ellas, que no dejarán de encontrar substancioso, creyendo que de ese modo han de salir del paso con toda facilidad (Gomis 1902: 831). Després, hi afegeix el punt de vista racional que explica l’origen real d’aquests fòssils: Yo he encontrado dichas estrellas en otros tres puntos de España, entre ellos en un barranco de la orilla derecha del Guadiana menor, en la provincia de Jaén, entre los cortijos del Capellán y Mazute, y no hay museo geológico que no tenga algún encrino y pentacrino en mejor o peor estado de conservación. Pero ¡váyanles ustedes a hacer creer eso a los tortosinos! La preocupación de que las estrellas de Mitán-camí son un producto sobrenatural es muy añeja en Tortosa, y subsiste y seguirá subsistiendo hasta Dios sabe cuándo, pues nada es tan difícil de desarraigar como las preocupaciones (Gomis 1902: 831). En aquest mateix nivell (enfrontant tradició i racionalisme) és on cal incloure una tradició “inadmissible” sobre l’existència d’una enorme cadena que impedia que passessin els pirates entre les torres de Carrova i Campredó: Acerca de estas dos últimas se conserva una tradición que de todo punto es inadmisible. Pretende el vulgo que de torre a torre se tendía una cadena de hierro para impedir el paso a los piratas argelinos que infestaban esta parte del Mediterráneo. Ambas torres están encima de peñas algo elevadas sobre el rio y distan unos dos kilómetros una de otra. ¡Valiente cadena la que se habría necesitado para unirlas! (Gomis 1902: 948). Parlant de les terres ebrenques, Gomis esmenta el cultiu de l’arròs. I ho fa explicant quina era la situació anterior a l’expansió d’aquest tipus de conreus: 10

Gomis posa al mateix nivell les pràctiques populars (i supersticioses) transmeses entre el poble que les que propugna l’Església catòlica. Aquesta actitud crítica davant el poder de l’Església i com aquest fet perjudica la formació de les classes menys afavorides és també una constant que es pot resseguir en altres obres seves, més enllà de la producció estrictament folklòrica.




(PLOL6DPSHU3UXQHUD

Cuando yo estuve en Amposta en el invierno de 1872, había ya gran cantidad de tierras dedicadas al cultivo del arroz y, por lo mismo, habían desaparecido buena parte de los barrillares, habiendo no obstante quien se dedicaba todavía a quemar la barrilla para la extracción de la sosa y a recoger la raíz del regaliz, de la que se hacía aún un buen comercio (Gomis 1902: 945). La relació entre religió i superstició apareix també en una parèmia recollida a Prat de Comte sobre el santuari de Nostra Senyora de la Fontcalda: que debe su nombre a un copioso manantial de agua caliente que mana junto a él, y cuyas aguas son eficacísimas según afirman todos los habitantes de aquella comarca, para curar la ictericia, o la grogor, como llaman los del pais a esa enfermedad, a juzgar por el siguiente cantar popular: Me’n vaig anar a la Fontcalda per curar-me la grogor, i al ésser a mitja costa ja començo a entrar en color (Gomis 1902: 998). En aquest treball dedicat a la Ribera d’Ebre, Gomis expressa també la seva confiança en la humanitat, que no és “tan mala como algunos pretenden, a lo menos la que vive de su trabajo”, i posa com a exemple la seva pròpia experiència en els viatges que ha realitzat per motius laborals: Hace más de cuarenta años que voy lo mismo de día que de noche en compañía de cinco o seis hombres que tomo al tuntún, allí donde me hacen falta, sin que me los recomiende nadie, y sin tomar siquiera la precaución de llevar un mal revólver para mi defensa […]. Es más: de entre aquellos hombres he escogido desde el primer día y sin conocerle el que me había de servir de ordenanza, y jamás he tenido que despedir a ninguno de ellos por haber abusado de mi confianza, habiéndoles fiado más de una vez cuantiosos intereses. Otro atribuiría esto a su suerte: yo, que no creo en hados, lo atribuyo a la bondad y buena fe de esos semisalvajes a quienes la civilización no ha enseñado todavía que el hombre debe sacrificarlo todo al dinero (Gomis 1902: 1002). Si el viatge començava a Tortosa, el final es troba a Mequinensa. El folklorista compara els seus habitants amb els dels pobles que ha visitat anteriorment: Los mequinenzanos visten más a la usanza aragonesa que a la catalana, pero su lenguaje usual es el catalán. Acostumbrados a correr mundo, su trato es mucho más afable y asequible que el de los pueblos ribereños, esencialmente agrícolas, que conservan mucho de la natural adustez catalana. Esto no quiere decir que yo tenga motivo de queja de los últimos: en todos ellos he sido siempre muy bien recibido; pero así como en éstos era preciso que me presentase alguien, en Mequinenza bastó que me presentase yo para encontrar abiertas de par en par las puertas de todas las casas (Gomis 1902: 1008).




/D5LEHUDG (EUHYLVWDSHU&HOV*RPLVLPSUHVVLRQVLUHFRUGV

L’actitud vers la llengua Cels Gomis mostra sempre un gran respecte per la llengua (Samper 2011). De la mateixa manera que, quan recull les cançons, les parèmies o qualsevol altra mostra de literatura oral que li expliquen, després la reprodueix respectant-ne la forma (“Jo no faré més que repetir les mateixes paraules amb què m’ho han contat” ens diu), aquesta sensibilitat també apareix en relació a la llengua emprada. El folklorista no manipula el material que recull i, a més, en respecta les varietats dialectals, de manera que aporta valuoses dades sobre l’estat de la llengua catalana durant aquests anys en determinats territoris. En aquest sentit, cal dir que es limita a recollir les formes que creu més interessants, sense entrar en exhaustius estudis ni en anàlisis dialectològiques. Tot i això, mostra sempre un gran interès per la llengua parlada, especialment en les zones de transició, encara que el seu punt de vista no sigui, en aquest cas, gaire científic. La seva actitud davant d’aquestes formes dialectals és la del parlant que observa i compara la realitat amb la seva pròpia experiència. És per això que resulten especialment interessants les estades del folklorista per territoris que es troben allunyats dels grans centres i en zones de transició lingüística (especialment entre el català i el castellà). En aquests casos, Gomis respecta les diferents formes lingüístiques recollides i en facilita la comprensió amb l’anotació de diferents comentaris o facilitant sinònims que ajudin a entendre el text. Luna-Batlle (2003) reivindica la importància d’aquest vessant lingüístic del folklorista i posa en relleu les seves aportacions en l’àmbit lexicogràfic. Moret (1994), per la seva banda, es fa ressò dels materials folklòrics (i dialectals) arreplegats pel folklorista procedents tant de l’Aragó catalanòfon com de la resta. En la carta de l’1 d’agost de 1912 adreçada a Ramon Vergés i Pauli, Cels Gomis manifesta el seu acord amb les formes dels possessius utilitzades en les terres ebrenques: En un temps en què sembla que tothom s’hagi proposat fer malbé la nostra benvolguda llengua, bo és que hi hagi qui, com vostè, segueixi escrivint tal com feien los nostres pares. Jo estic indignat contra els que usen l’article el, que mai ha estat català, i escriuen seva, meva, enlloc de seua, meua, que són molt més suaus, i cometen moltes altres heretgies de llenguatge. De la seva estada a la Ribera d’Ebre el folklorista també en treu experiències que utilitza per a exemplificar aspectes concrets de la llengua catalana i també qüestions que van més enllà de l’àmbit purament lingüístic. Així, en les «Impressions d’una excursió á Sant Martí Sarroca, Torrellas y Pontons (provincia de Barcelona)» de 1888, detalla el mètode utilitzat per un mestre de Pontons. Això li serveix d’excusa per a plantejar el problema de les castellanitzacions dels “noms locals”, prenent exemples també riberencs: Lo mestre de Pontons segueix un mètode tot diferent del que acostuma seguir-se en les escoles de los pobles. Explica totes les lliçons en català i ensenya als nois lo castellà fent-los-hi escriure i explicant-los-hi l’equivalència de les paraules




(PLOL6DPSHU3UXQHUD

castellanes que escriuen amb les catalanes, únic modo de que l’entenguin. La Real Ordre manant que la primera ensenyança se doni en castellà en nostres pobles és tan absurda com la que manà castellanitzar tots los noms locals en los planos de carreteres i de ferrocarrils, ordre que amb prou feines ha complert ningú, perquè resultaven coses tan estranyes com: Pico de la aguja, per Puig l’agulla; La encina dulce, per La Carrasca dolça, i Cueva de las palomas torcaces, per Cova dels Tudons, en la Ribera d’Ebre; Paso roto, per Pas-trencat, en les Costes de Garraf; Las escaleras de Vidrá, per Los Graus de Vidrà; Monte Santo, per Montsant, en lo Priorat; Barranco de Fuencaliente, per barranc de la Fontcalda, més amunt de Xerta, etc., etc. De manera que quan un preguntava per lo nom d’una localitat en castellà, ningú dels del país queia en què fos la mateixa localitat de tots ells tant coneguda en català (Gomis 1888: 272). És, però, en els articles dedicats a les excursions fetes a la Ribera d’Ebre on trobem les seves reflexions sobre la llengua parlada pels habitants d’aquestes terres. En l’article dedicat al trajecte entre Tortosa i Cardó (Gomis 1890a), el folklorista no només posa èmfasi en les diferències de vestuari i costums (ja esmentats) sinó també en la llengua emprada: Llur llenguatge és molt diferent del català de nostres demés encontrades, mes no me n’ocuparé per ser tasca que s’és reservada mon consoci i amic en Ramon Arabia (Gomis 1890a: 204). Gomis fa referència al «Vocabulari y notas folk-lóricas recollidas en Tortosa y la Ribera d’Ebro» publicat per Ramon Arabia i Solanas dins la Miscelánea Folk-lórica (1887: 161-182). Com hem vist, el folklorista reusenc es fixa en les corrandes d’aquesta zona i, a més de recollirne diferents exemples, també aporta informacions lingüístiques (i sociolingüístiques) molt interessants. D’entrada, les contextualitza: Lo cant peculiar d’aquestos pobles és la jota i canten més en castellà que en català, fins quan se refereixen a localitats purament catalanes (Gomis 1890a: 205).

Portada de Miscelánea Folk-lórica (1887), on Arabia publica «Vocabulari y notas folk-lóricas recollidas en Tortosa y la Ribera d’Ebro»

Aquest fet dificulta la tasca del folklorista que pretén recollir les versions catalanes d’aquestes cançons. Tot i això, hi ha un factor que l’afavoreix: la seva estada en aquestes terres l’acosta als seus habitants i li facilita la recollida de material: De manera que és molt difícil lo recollir-hi corrandes o follies catalanes; mes malgrat aquesta dificultat, gràcies a ma llarga permanència en l’encontrada, encara he pogut arreplegar les següents (Gomis 1890a: 206). Pren importància, aquí, la seva figura com a soci delegat de les entitats excursionistes ja esmentades, a causa dels seus desplaçaments per motius laborals.




/D5LEHUDG (EUHYLVWDSHU&HOV*RPLVLPSUHVVLRQVLUHFRUGV En el trajecte que el porta fins a CardĂł, Gomis estĂ acompanyat per un noi de la zona, a qui, evidentment, li demana tambĂŠ cançons. El folklorista reprodueix la conversa, que resulta dâ&#x20AC;&#x2122;un gran interès des dâ&#x20AC;&#x2122;un punt de vista sociolingßístic: Sort he tingut, per a no avorrir-me en aquestes dues hores de marxa, del mosset que mâ&#x20AC;&#x2122;acompanyava! Era aquest un xicot de quinze a setze anys que mai parava de cantar darrere dâ&#x20AC;&#x2122;una cançó lâ&#x20AC;&#x2122;altra, mes casi totes castellanes. â&#x20AC;&#x201D;Què no en saps cap de catalana? â&#x20AC;&#x201D;li dic. â&#x20AC;&#x201D;Què no ho sĂłn les que canto? â&#x20AC;&#x201D;em respon. â&#x20AC;&#x201D;No, home, sĂłn castellanes. â&#x20AC;&#x201D;Doncs ara nâ&#x20AC;&#x2122;hi cantarĂŠ una en catalĂ . I canta: Si no fuera por tirar me marcharĂ­a a los barcos; pero si voy y no tiro no me darĂĄn ningĂşn cuarto. â&#x20AC;&#x201D;Però, home, â&#x20AC;&#x201D;li dicâ&#x20AC;&#x201D;, aquesta ĂŠs tan castellana com les altres. â&#x20AC;&#x201D;ÂĄGuai! Nantres les cantem aixĂ­. A veure aquesta si serĂ  de les que vostè vol: Debajo de tis enaguas llevas el hierro-carril... â&#x20AC;&#x201D;No, home, no: sembla mentida que no sĂ pigues distingir lo castellĂ  de lo catalĂ . Les vull per lâ&#x20AC;&#x2122;estil dâ&#x20AC;&#x2122;aquesta: Marieta, cistellera, tu que en saps de fer cistells... â&#x20AC;&#x201D;ÂĄAh, ja! I llavors començà a cantar-ne de realment catalanes, mes no sense barrejar-hi de quan en quan alguna de castellana (Gomis 1890a: 209). MĂŠs enllĂ  de lâ&#x20AC;&#x2122;interès per les versions catalanes de les cançons, aquest fragment serveix dâ&#x20AC;&#x2122;exemple de la feina de recollida de material folklòric duta a terme per Gomis. Davant el fet de no obtenir la resposta esperada (en aquest cas, cançons en catalĂ ), el folklorista utilitza un exemple que ha de permetre al seu informant saber què li estĂ  demanant. Dâ&#x20AC;&#x2122;aquesta manera, obtĂŠ, no sense dificultats, allò que busca. Dâ&#x20AC;&#x2122;altra banda, aquesta conversa ĂŠs un clar exemple de la manca de distinciĂł entre dues llengĂźes (catalĂ  i castellĂ  en aquest cas) en un context determinat, com sĂłn un tipus concret de cançons en què sâ&#x20AC;&#x2122;utilitza habitualment una llengua especĂ­fica com a mitjĂ  dâ&#x20AC;&#x2122;expressiĂł. La sorpresa de Gomis davant el desconeixement dâ&#x20AC;&#x2122;aquest noi, que creu cantar en catalĂ  quan ho fa en castellĂ , contrasta precisament amb la naturalitat dâ&#x20AC;&#x2122;aquest segon, que utilitza de manera gens forçada la llengua que creu mĂŠs convenient en cada cas i sense adonar-seâ&#x20AC;&#x2122;n. Un altre exemple dâ&#x20AC;&#x2122;aquest Ăşs diferenciat dâ&#x20AC;&#x2122;una llengua o una altra segons què es vol expressar es troba en el treball que recopila diferents variants de follies recollides a Fraga, Mequinensa i Tortosa (Gomis 1897). Com sâ&#x20AC;&#x2122;ha vist, cada follia ve acompanyada de comentaris de caire divers, referits a la zona de recollida, possibles variants, etc. Amb relaciĂł a lâ&#x20AC;&#x2122;interès del folklorista per la llengua, destaca la nota segĂźent, referida a una follia recollida a Mequinensa: Per mĂŠs que he fet, no he pogut trobar a Mequinensa cap follia una mica sèria en catalĂ , sent aixĂ­ que nâ&#x20AC;&#x2122;hi ha moltes en castellĂ . Aquesta observaciĂł puc fer-la




(PLOL6DPSHU3UXQHUD extensiva a totes les poblacions de la ribera de l’Ebre. No sembla sinó que el català no es pugui emplear, per lo que als cants populars se refereix, més que per a cançons de broma (Gomis 1897: 114). Es tracta d’un exemple clar de diglòssia en què el català és vàlid per a representacions de tipus humorístic però no quan es tracta d’àmbits de nivell elevat. En l’extens article dedicat a la Ribera d’Ebre que Gomis publica a Hojas selectas (1902) s’hi poden trobar diferents exemples que mostren aquesta sensibilitat del folklorista per la llengua. Parlant de les creuetes (desmentides com a superstició des d’un punt de vista racional, com hem vist), Gomis tradueix al castellà les formes emprades pels parlants d’aquestes terres per a facilitar-ne la comprensió al lector: Las rocas calizas inmediatas a la citada ermita de la Providencia contienen en estado fósil gran número de vértebras de encrinites, que forman diminutas estrellas de cinco radios, ya sueltas, ya agrupadas. En el primer caso las llama el vulgo crevetas, crucecitas, y en el segundo pilanets, pilarcitos (Gomis 1902: 830-831). El folklorista afegeix, en nota, un apunt estrictament lingüístic: En toda la parte baja de la Ribera de Ebro cambian el diptongo ue en ve, y dicen claveta, bovet, povet, etc. en vez de claueta, llavecita, bouet, bueyecillo, pouet, pozuelo, etc. (Gomis 1902: 831, nota 1). L’any 1880, Gomis viatja en barca fins a Móra d’Ebre. El patró que l’acompanya (el Roig de Flix) el convenç per a “saltar el puerto del azud de aquella villa”, una experiència que li queda gravada a la memòria, i no precisament de manera positiva: Dirigió él la barca de modo que enfilara la corriente y, al llegar a ella, soltó el timón, se cruzó de brazos y gritó «¡San Antonio!». En un abrir y cerrar de ojos traspusimos el puerto, hundiéndonos al llegar al pie de él y saliendo de nuevo a flote, pero mojados hasta los huesos. Pasamos a unos veinte centímetros de la arista del sillar que forma la entrada del salto, de modo que, a poco que el patrón hubiese inclinado algo menos el timón al tomar la corriente, nos hubiéramos hecho añicos contra aquel. Desde entonces no he querido volver a saltar puertos: se corre verdadero peligro de estrellarse o de morir ahogado, y no aconsejaría a nadie que lo arrostrase, sobre todo tan sin necesidad como yo lo hice. Y en substancia para ahorrar cuatro pesetas, que es lo que cuestan los derechos de esclusa (Gomis 1902: 951). A més de detallar el funcionament d’aquest tipus de transport utilitzat per travessar l’Ebre, el folklorista es fixa en el vocabulari emprat: La sirga de una muleta se hace por uno o dos hombres, a lo sumo; la de un laúd por cuatro, y a veces, si es de doscientas cargas, por ocho, divididos en dos secciones de cuatro. Al que va delante se le llama daliné, al segundo nus d’ase, al tercero tercer y al cuarto segué. Los que sirgan van desnudos de pie y pierna, porque tienen que meterse con frecuencia en el agua (Gomis 1902: 952). En nota, afegeix, com és habitual en ell, aclariments sobre el vocabulari utilitzat per a




/D5LEHUDG (EUHYLVWDSHU&HOV*RPLVLPSUHVVLRQVLUHFRUGV facilitar la comprensió del lector. En aquest cas és especialment necessari si tenim en compte que es tracta, probablement, d’un lector castellanoparlant: Muleta: barco chato, con un solo palo muy inclinado a proa y cuya cabida es inferior a cien cargas, o sean 300 quintales. Laúd: embarcación larga y estrecha cuya cabida es superior a 300 quintales. Conservamos estos nombres en catalán por ser exclusivos de la Ribera de Ebro y no tener traducción en castellano (Gomis 1902: 952, notes 1, 2 i 3). No és aquest, ni molt menys, l’únic cas en el qual el folklorista creu convenient explicar que els parlants d’un territori determinat utilitzen la llengua catalana. Dins la Geografia de Catalunya publicada per l’editorial Tasso (1932, segona edició) 11 en la Biblioteca de Primera Ensenyança, recull la definició del lèxic corresponent als diferents accidents geogràfics, a més de la descripció física pertinent. A la lliçó VII, dedicada a la hidrografia de l’Ebre, Gomis descriu les localitats per on circula el riu Matarranya: “Neix el Matarranya a la font del Prat de la Ribera, a la província de Tarragona, i entra a la de Terol per Beseit, Vall-de-roures, Torre del Comte i Massalió” (Gomis 1932: 38). A continuació, en una nota, especifica que “poso tots aquests noms en català perquè així els anomenen per tot el partit de Vall-de-roures, on parlen tant català com nosaltres”. En aquest cas, aquesta anotació de caire lingüístic apareix en una obra que forma part del vessant pedagògic de Cels Gomis. El seu interès per la llengua s’estén, doncs, a tota la seva obra. Final de trajecte Gomis acaba el seu extens treball dedicat a la Ribera d’Ebre amb una parèmia recollida a Mequinensa: Aguas de Ebro, de todas aguas bebo (Gomis 1902: 1008). El folklorista afegeix el comentari següent: Y todas esas aguas se mezclan y confunden, sin preocuparse de si proceden del Pirineo cantábrico o del catalán, de las sierras de Castilla o de la Cerdaña francesa, de la sierra de Caro o de la del Montsant, y juntas corren hacia el mar llevando en suspensión la arcilla, que aumenta incesantemente la superficie del delta que forma su desembocadura y el limo fertilizante (Gomis 1902: 1008). Gomis conclou dient que “es indudable que los pueblos marítimos han sido siempre, y en todas ocasiones, de costumbres más suaves y civilizadas que los del interior” (Gomis 1902: 1008). Costums que podem recuperar, avui, cent anys més tard de la seva mort, gràcies al seu llegat.

11 És probable que la primera edició de l’obra sigui de començaments de la dècada de 1900, com la resta d’obres que Gomis escriu per a la colecció d’aquesta casa editorial.




(PLOL6DPSHU3UXQHUD

Referències bibliogràfiques ALMIRALL, Valentí; Ramon ARABIA I SOLANAS; Carles BOSCH DE LA TRINXERIA; Josep BRÚ; Josep CORTILS I VIETA; Cels GOMIS; Francesc de Sales MASPONS I LABRÓS; Joan ROCA I CUSI; Joan SEGURA; Gaietà VIDAL I VALENCIANO (1887): Miscelánea Folk-lórica. Barcelona: Associació d’Excursions Catalana, Biblioteca Popular IV. CASTELLVELL, Ventura (1987): «El Folklorista C. Gomis a Rasquera», Dous Rasquera: Butlletí del Grup Cultural Rasquerà, 22 (hivern). GOMIS I MESTRE, Cels (1881): «La turba de Amposta. Recorts de l’any 1873», Butlletí de l’Associació d’Excursions Catalana 4, 31 (abril, 1881), 94-96. — (1888): «Impressions d’una excursió á Sant Martí Sarroca, Torrellas y Pontons (provincia de Barcelona)», Butlletí de l’Associació d’Excursions Catalana 11, 121-123 (octubre-desembre, 1888), 266-281. — (1890a): «De Tortosa á Cardó», Butlletí de l’Associació d’Excursions Catalana 13, 139144 (abril-setembre, 1890), 203-219. — (1890b): «Tradicions de Cardó», Butlletí de l’Associació d’Excursions Catalana 13, 139-144 (abril-setembre, 1890), 220-226. — (1896): «¡ Jo vull!». L’Atlántida 1, 4 (1 de juliol, 1896), 6. — (1897): «Follies particulars de Fraga, de Mequinença y de Tortosa», Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya 7, 26 (març, 1897), 112-115. — (1902): «La Ribera de Ebro. Impresiones y recuerdos», Hojas selectas. Revista para todos 1, 825-832, 945-952, 997-1008. — (1912a): «Aubades y capvespres», Libertad. Periódico regionalista 5, 241 (12 de setembre, 1912); 242 (19 de setembre, 1912); 243 (26 de setembre); 244 (3 d’octubre, 1912); 245 (10 d’octubre, 1912). — (1912b): «La tempestad», Libertad. Periódico regionalista 5, 246 (17 d’octubre, 1912). — (1913): Aubades y capvespres. Barcelona: Fidel Giró. — (1932): Geografia de Catalunya. 2a ed. Barcelona: Tasso, Biblioteca de Primera Ensenyança. GOMIS, Cels; Vicenç PLANTADA; Josep CORTILS (1883): «Aplech de cansons populars catalanas, recollidas per —, y anotadas per Don Francisco Maspons y Labrós», Anuari de l’Associació d’Excursions Catalana. Any segon: 1882, 493-513. LUNA-BATLLE, Xavier (2003): «L’excursionisme ‘científic’ de la segona meitat del s. XIX i l’observació dels parlars», dins Jaume Guiscafrè; Antoni Picornell (eds.): Actes del Congrés Internacional Antoni M. Alcover. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 513-528.




/D5LEHUDG (EUHYLVWDSHU&HOV*RPLVLPSUHVVLRQVLUHFRUGV

MORET, Hèctor (1994): «Un segle d’investigació lingüística a l’Aragó catalanòfon», dins Estudis de Llengua i Literatura Catalanes XXIX. Miscelània Germà Colón, 2, p. 223-240. ORIOL, Carme; Josep M. PUJOL (2003): Índex tipològic de la rondalla catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. SAMPER PRUNERA, Emili (2011): «Interferència i cultura popular: la sensibilitat lingüística de Cels Gomis», dins Imma Creus; Maite Puig; Joan R. Veny (eds.): Actes del Quinzè Coloqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. [Lleida, 7-11.IX.2009]. Vol. III. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 81-90. — (2013): De l’anarquisme al folklore. Cels Gomis i Mestre (1841-1915). Tarragona: Publicacions URV. UTHER, Hans-Jörg [ATU] [=Aarne-Thompson-Uther] (2004): The types of international folktales. A classification and bibliography based on the system of Antti Aarne and Stith Thompson. 3 vol. Hèlsinki: Suomalainen Tiedeakatemia.




$OEHUW$UDJRQpVL0RQWVHUUDW,QJOD

La gènesi del Vocabulari català de Tortosa de Francesc Mestre i NoÊ Albert AragonÊs Salvat Montserrat Ingla TornÊ

La relaciĂł entre Francesc Mestre i Antoni M. Alcover, que podem qualificar sense exagerar dâ&#x20AC;&#x2122;amistat, mantinguda al llarg de trenta anys, des del 1900 fins a la mort dâ&#x20AC;&#x2122;Alcover lâ&#x20AC;&#x2122;any 1932, tĂŠ mĂşltiples vessants, des de les mĂŠs personals (felicitacions, mostres de suport, recomanacions, etc.) fins a les merament cientĂ­fiques, sobretot filològiques. En aquest treball nostre ens centrem en les notĂ­cies referents a lâ&#x20AC;&#x2122;elaboraciĂł i posterior publicaciĂł del ÂŤVocabulari catalĂ de TortosaÂť (VCT), de Mestre i, per raons òbvies dâ&#x20AC;&#x2122;espai, prescindim de la ingent informaciĂł relacionada amb altres facetes de Mestre.1 Els primers contactes entre Mestre i Alcover Segons una crònica publicada a La Veu de Tortosa, Alcover i Mestre es van trobar per primera vegada a finals dâ&#x20AC;&#x2122;agost de 1900, en una visita d'Alcover a Tortosa: FĂĄ molts pochs dies estiguĂŠ ĂĄ nostra ciutat lâ&#x20AC;&#x2122;erudit filolech y eminent escriptor En Antoni M.ÂŞ Alcover, Vicari General de Mallorca, qui, acompanyat del senyor Mestre y NoĂŠ, visitĂĄ los edificis mĂŠs notables de Tortosa, fent molts el-logis dels prehuats detalls arquitectĂłnichs de nostra Catedral y CapellĂĄ del Palau Episcopal.2 Efecticament, Alcover va fer una breu estada a Tortosa en acabar la primera de les seues eixides filològiques, feta del 19 de juliol al 26 dâ&#x20AC;&#x2122;agost de 1900 (Alcover 2001b: 16).3 Antoni Maria Alcover Sureda (Santacirga, 1862 â&#x20AC;&#x201C; Palma, 1932).

Segons el testimoni del mateix Alcover, visita el seu germà Miquel, que estudia Teologia al Col¡legi Màxim dels

1

Per conèixer la vessant politica de Mestre, veg. Miravall i ParĂŠs (1985) i FerrĂŠ (2010). ÂŤEn Antoni MÂŞ Alcover a TortosaÂť. La Veu de Tortosa, nĂşm. 41 (9-9-1900), p. 4. Recordem que Mestre ĂŠs el director dâ&#x20AC;&#x2122;aquest setmanari i que havia publicat El arte en la Santa Iglesia Catedral de Tortosa. GuĂ­a descriptiva (Tortosa: Establecimiento TipogrĂĄfico de JosĂŠ L. Foguet y Sales, 1898) i que a finals dâ&#x20AC;&#x2122;any publicarĂ El Palacio Episcopal de Tortosa: guĂ­a histĂłrica descriptiva (Tortosa: J. Zaragoza, impresor, 1900), un treball premiat en els Jocs Florals celebrats aquella mateixa setmana. 3 Alcover arribĂ  a Tortosa el dia 28 dâ&#x20AC;&#x2122;agost de 1900 a les 12.30 h, provinent de Barcelona, i se nâ&#x20AC;&#x2122;hi torna amb el tren de les cinc de la tarda (Alcover 2001b: 139-140: quadern ÂŤExcursiĂł per Catalunya y el Rosselló (1900) Tom III). 2

EH&(UR/HV9,  




/DJqQHVLGHO9RFDEXODULFDWDOjGH7RUWRVDGH)0HVWUHL1Rp

jesuïtes a Jesús. Junts fan una visita a Tortosa: van al Palau Episcopal, on s’entrevista amb el bisbe, i en acabat a la Seu, però no anomena Mestre per a res.4 A principis de 1901, en un article publicat a La Veu de Tortosa, Mestre explica que ja fa temps que està treballant en la formació d’un Diccionari del dialecte tortosí, sense mencionar el projecte d’Alcover: Nosaltres qu’aymém de cor la llengua catalana, hem tingut ocasió d’observar la práctica de la mateixa en les hortes de Tortosa y en los pobles montanyenchs de la comarca, en los quals llurs habitants han perpetuat sas manifestacions civils y práctiques religioses, adquirides després de la Reconquista, pel noble empenyo dels missioners de la Iglesia católica, aquells que sapigueren arrancar la sava moresca que deixá l’alarb en aquest pahis y á quins esforsos se deu que el nostre poble conservés íntegro son idioma tradicional, histórich, expressiu; aquest hermós llenguatje, naixcut al casal de Ripoll y ab tanta saviesa imposat á nostra terra pel magnánim Compte Berenguer IV Conqueridor de Tortosa. Per aixó, avuy, al comparar paraules y locucions en la pedra de toch, que’s la llengua llatina, admirém plen de plaer la genealogia y veritable procedencia que té lo llenguatje de nostres pagesos de la font de la llengua catalana, que no es altra cosa que un rebrot de llatí cultivat ab més ó menos elegancia. Aquest estudi lexicográfich ens ha donat materia pera quelcom més gran y profitós que l’article d’un periódic, com es sense cap dupte la formació d’un Diccionari del dialecte tortosí, quin treball fa temps ens ocupa la major part de nostres atencions.5 La segona visita d’Alcover a Tortosa coincidix amb la segona eixida filològica d’Alcover, que es desenvolupà del 2 d’abril al 14 de juliol de 1901, per diverses localitats de la ribera d’Ebre (Tortosa, Xerta, Gandesa, Batea), del Matarranya (Calaceit), del País Valencià (Vinaròs, Morella, Forcall, Benicarló, Alcalà de Xivert, etc.) i del Rosselló. Aquesta segona trobada està molt ben documentada, amb els testimonis tant de Mestre (1932), en la necrològica que va publicar pocs dies després de la mort d’Alcover, com del mateix Alcover, en el dietari manuscrit d’aquesta segona eixida i en la sèrie d’articles publicats aquell mateix any a Diario de Mallorca.6 4

Com veurem a continuació, Mestre no té present aquesta trobada i situa el primer encontre amb Alcover l’any següent. Alcover (1915: 7), confirma que el va conèixer l’any 1900, però no pas personalment: “Les seues campanyes per tan sublims ideals [son Deu, de sa Patria i de sa Llengua] el me daren a conèixer, l’any 1900. Desde el moment que ens vérem, fórem amics corals”. Segons Estrampes i Macià (2009: 118), que cita Aragonés (2003), “Alcover va visitar Tortosa almenys tres vegades”: el 1901, el 1902 i el 1918. Caldria, doncs, afegir-hi aquesta visita de l’any 1900, i també la del 1921, tal com diu el mateix Alcover (BDLC, XII (1921-1922: generjuny de 1922. N. 5), p. 280). 5 La Veu de Tortosa, núm. 63 (10 de febrer de 1901): «L’Avens del Catalanisme á Tortosa», p. 1. Francesc Mestre y Noè. Tortosa, Febrer de 1901. 6 El dietari manuscrit porta per títol «Eixida de 1901. De Tortosa a Alacant». Aquesta descripció manuscrita és incompleta i recull només les experiències que van tenir lloc entre el 2 i el 5 d’abril de 1901, precisament, doncs, les anades d’Alcover a Barcelona, Tortosa i Jesús. Alcover (2011b: 141-145). Els trenta-cinc articles publicats al Diario de Mallorca amb el títol «Impresiones de viaje», apareixen entre el 12 d’abril i el 31 d’agost de 1901. Alcover (2001b: 147-235) i Alcover (2002: 5-66). En el Recull de premsa compilat per Francesc Mestre i Noé de la Biblioteca de Catalunya (ms. 4642/1), es conserva un d’aquests articles: «Impresiones de viaje (VII-IX)». La Veu de Tortosa publica una breu crònica de societat de la visita d’Alcover a Tortosa a l’abril de 1901 en què li dóna la benvinguda: núm. 71 (7 d’abril de 1901), p. 3. A més a més, La Veu de Tortosa publica dos entregues del dietari d’Alcover publicat al Diario de Mallorca (abril-agost 1901), concretament, les que corresponen a l’estada a




$OEHUW$UDJRQpVL0RQWVHUUDW,QJOD

El capvespre vengué a-n el Collegi de Jesús el jove escriptor y periodista, D. Francesc de Paula Mestre, Director de la Veu de Tortosa, entés amb Arqueología, resolt, entusiaste catalanista. Vengué amb dos amichs seus, catalanistes també. Los vaig lletgir el projecte y circular del Diccionari, y tots s’oferiren a traballarhi y reclutar colaboradors. El Sr. Mestres [sic] i Noé ens servirá moltíssim amb la seva actividat, entusiasme, constancia e inteligencia, per cercar y organisar en aquesta regió els treballs lexicográfichs. Alcover (2001b: 151). Jo vaig coneixe'l lo Divendres Sant de 1901 (5 d’Abril) en lo Col·legi Máxim de la Companyia de Jesús de Tortosa, del qual era Rector lo meu insigne amic Reverent P. Jouan Capell (p. a. C. s.). En lo mateix Col·legi hi estava un germá del doctor Alcover, anomenat P. Miquel, actual director del Museu Arqueológic de Palma i amic meu des de la seua vinguda al Col·legi de Tortosa, en lo qual va continuar algun temps estudiant i donant mostres dels seus profunds coneixements artístics i arqueológics. Cridat pel P. Rector i pel P. Miquel, vaig tindre l’honor i la satisfacció de ser presentat al doctor Mossen Antoni M.ª Alcover, qui, amb la major claretat i concisió, me va explicar lo motiu del seu viatge, que no era atre que’l d’estudiar la fonética i varietat dialectal del llenguatge tortosí, respecte al catalá central i d’atres llocs de llengua catalana. A l’objecte, me va llegir i donar la seua famosa «Lletra de Convit», per mig de la qual, demanava lo concurs i ajuda de tots los patriotes catalans, mallorquins, valencians i rossellonesos i també de tots aquells que, en terres distintes, mos puguessen ajudar en la noble empresa de recullir los mots, frases i aforismes que arreu poden agarbellar-se per a enriquir i depurar lo nostre idioma. [...] Mos vam entendre desseguida i jo vaig quedar encarregat de dirigir los treballs com a col·laborador delegat en la comarca tortosina. Ho vaig acceptar joiós i les milenars de cèdules que vaig enviar-li son un viu testimoni de la meua activitat i entusiasme. Mestre (1932). Pel que explica Mestre, doncs, és l’any 1901 quan Alcover li proposa de ser corresponsal de l’Obra del Diccionari, però com hem vist Mestre ja treballa en un Diccionari del dialecte tortosí el febrer de 1901, abans de fer-se pública la Lletra de Convit, el 3 de juliol de 1901.7 Recordem que, precisament en la primera visita que fa Alcover a Tortosa el 28 d’agost de 1900, Alcover havia redactat un parell de pàgines del que serà la Lletra de Convit: Tortosa, Xerta i Gandesa: La Veu de Tortosa, núm. 74 (28 d’abril de 1901): «Tortosa-Xerta-Gandesa. (Impresions de viatje). Batea, 9 d’Abril, 1901», p. 1-2. Antoni M. Alcover; núm. 75 (5 de maig de 1901): «Impresions de viatje. Morella, 13 d’Abril, 1901. IV», p. 1. Antoni M. Alcover, Pre. A més a més, es conserva un quadern de notes d’Alcover d’aquesta estada, amb informacions de Tortosa, Xerta, Gandesa, Batea, Calaceit, Massalió, Vinaròs, Ulldecona, Morella, Forcall, Benicarló, Peníscola, Vila-real, València, Barcelona: Quadern II. 1901-1. Tortosa - Penyíscola. Alcover (2001b: 22, nota 29). 7 Alcover publica la Lletra de Convit en el núm. mayo-junio-julio de 1901, p. 73-114, signada el 3 de juliol de 1901, al Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana. Revista de estudios históricos. Tomo IX (1901-1902). Palma de Mallorca, 1902. Mestre apareix com a colaborador (p. 114): D. Francesc de P. Mestres [sic] de Tortosa.




/DJqQHVLGHO9RFDEXODULFDWDOjGH7RUWRVDGH)0HVWUHL1Rp

Trech els ormeys, y escrich un tros de la carta circular sobre Diccionari mallorquí. Escrich un parell de planes; se fa hora de partir, y cap al Jesús. (Alcover 2001b: 13, 139). A finals de novembre de 1901, en un article de La Veu de Tortosa, Mestre explica que ha rebut la Lletra de Convit i que hi figura com a corresponsal: Hem sigut honrats pel distingit literat escriptor mallorquí Dr. Mossen Antoni M.ª Alcover ab un folleto ben pensat y millor escrit esbossant lo monumental projecte que fa anys té concebut, de la formació d’un Diccionari de la Llengua Catalana. Com á corresponsal que som á n’aquesta ciutat y comarca de la colossal publicació en projecte del sabi Vicari General del Bisbat de Mallorca, per invitació del mateix, no ens hem atrevit á refusar com volien ferho reconeixent la nostra petitesa.8 L’any 1902 Alcover emprèn una nova eixida que abraça tot el territori català. Aquesta eixida es desenvolupà en dues etapes: la primera, del 9 d’abril al 22 de maig de 1902, per Eivissa i el País Valencià; la segona, del 23 de maig al 15 de juliol de 1902, per Catalunya.9 A mitján cap vespre prench el tren de Tortosa y hi vaig esser a una hora de sol. Fonch a l’estació mon estimadíssim company D. Francesc Mestres [sic] i Noé director de La Veu de Tortosa, apóstol y columna del catalanisme a n’aquella regió, arqueólech y escursionista y corresponsal del Diccionari. [...] La regió tortosina té en filología una importáncia molt gran per esser la compenetració del reyne de València y Catalunya. No tenen gens de vessa’ls nostros corresponsals y colaboradors tortosins. El Sr. Mestres [sic] té centenars de cédules fetes y milenars de preparades, a punt de posar en net. El P. Pastoret, jesuita, l’altre corresponsal, aprofita totes les llegudes y avinenteses per comprometre gent a traballar; axí es que’l P. Rector ja’m mostrá un parell de centenars de cédules qu’han fetes alguns dels jesuites estudiants del Col·legi, y me’n mostrá moltes mes Mossen Garcia Girona, un dels Superiors del Col·legi de Vocacions Eglesiástiques, del qual hi ha moltíssim qu’esperar, perque, com té baix d’ell col·legials de tots els pobles de les estenses regions de Tortosa y Ribera d’Ebre, Maestrat y la Plana, de tots s’aprofita per replegar paraules per el Diccionari. Ab aquesta partida de col·legials, que Mossen García me reuní dues vegades, vaig poder ampliar mos estudis sobre llenguatge de dites regions. Fonch una sort ben grossa aquesta. També Mossen Bellpuig, catedrátich del Seminari, se demostrá ben coratjós en la feyna. Alcover (2002: 158-159)

8

La Veu de Tortosa, núm. 105 (24 de novembre de 1901), “Lexicógrafia [sic] catalana. Projecte d’un nou «Diccionari catalá", p. 1. Francesch Mestre y Noé. Tortosa, Novembre de 1901. 9 D’aquesta eixida, Alcover en publicà un dietari en format periodístic en un Folletí del Diario de Mallorca, encapçalat amb el títol «Impressions de viatge» (Alcover 2002: 85-159). Veg. també la crònica de la visita d’Alcover a Tortosa el maig de 1902 publicada a La Veu de Tortosa, núm. 130 (18 de maig de 1902): «L’obra del Diccionari catalá. Mossen Alcover á Tortosa», p. 4. D’aquesta estada, Alcover recollí informació en tres quaderns de camp: 1902-2- Benissa – Reus. Quadern VII; 1902-3. Reus, Vendrell. Quadern VIII; 1902-4. Vendrell – Sant Feliu de Guíxols. Quadern IX; els quaderns contenen informació de Xerta (VIII), Tortosa (VII, VIII, IX).




$OEHUW$UDJRQpVL0RQWVHUUDW,QJOD

Procedent d’Oriola, Valencia, Castelló, y pobles del Maestrat, lo dimecres, al vespre, arribá á nostra ciutat lo sabi filoloch, Vicari General de Mallorca, Iltre. Sr. Dr. Mossen Antoni M.a Alcover. Durant sa estada á Tortosa ha conversat llargament ab los Secretaris Reverent P. Joseph Pastoret y don Francesch Mestre y Noé, los Col·laboradors Reverent Mossen Joaquim Girona, don Joan Abril, Mossen Thomás Bellpuig, don Emili Sastre y don Andreu Audí, y altres quins noms no’ns es possible consignar. Lo Dr. Alcover ademés dels treballs d’investigació lexicográfica, ha conferenciat llargas estones ab varis grupos d’estudiants dels diferents pobles del Maestrat y Ribera del Ebre, enalitint la tradició pura del llenguatje dels majors, propi y peculiar del pahís, sense aqueixes grans invasions que solen profanar la nostra llengua, en la que sense cap mena d’escrupol la paraula castellana y fins la frasse francesa no entra tant a saquey com ens altres poblacions de Catalunya. Lo doctor Alcover, que va deixar á Tortosa lo divendres, se’n ha nat molt content y millor impresionat dels trevalls portats á cap pels Col·laboradors d’aquesta obra monumental que tanta gloria ha de donar á son ilustre iniciador y a tota Catalunya. Per lo que pertoca al nostre dialecte, lo doctor Alcover no s’ha cansat d’abalar sa riquesa y les partícularitats notables que’l fan digne d’un estudi ben profond.10 La primera “recullida de paraules tortosines” La primera notícia de la replega de paraules per al Diccionari d’Alcover la trobem en una carta del 26 d’abril de 1905 enviada a Alcover, on Mestre anuncia que li enviarà “un llarch enfillall de paraules que tinch arreplegades”, però que no les té posades en cèdules perquè té problemes de vista. Estich un xich mes millorat de la vista y dins de poch li faré remesa d’un llarch enfillall de paraules que tinch arreplegades y que per la enfermetat no he pogut posar en “cédules”[.]11 Al novembre de 1906, en una carta del dia 12, Mestre li explica que té arreplegades més des 2.000 paraules i 500 adagis. Vaig sentir moltissim que ses ocupacions no li permetessin vindrer à Tortosa en sa excursió filológica.12 Francesc Mestre i Noé (Tortosa, 1866 – 1940).

Per complaure’l vaig treballar sense descans à la fi de proporcionarli la satisfacció de presentarli una bona cullita de paraules y refrans.13 Fins ara passen de dos mil les primeres y de 500 los adagis.

10

La Veu de Tortosa, núm. 130 (18 de maig de 1902): «L’obra del Diccionari catalá. Mossen Alcover á Tortosa», p. 4, sense firma. 11 Perea (2009: carta 214, 26-4-1905, contestada el 7 de maig). 12 Es referix a l’eixida que Alcover va fer amb el Dr. Schädel pels “Pirineus catalans de cap a cap, per totes les vessants catalanes” i que teníen previst continuar per Girona, Barcelona, Vic, Tarragona, Tortosa, Castelló de la Plana, València y Alacant, fins a Mallorca. BDLC, III (Janer-abril / matx-agost 1907. N. 8), p. 366-367. Alcover i Schädel, per motius diversos, van haver de suspendre la continuació de l’excursió.




/DJqQHVLGHO9RFDEXODULFDWDOjGH7RUWRVDGH)0HVWUHL1Rp

Tant una cosa com lâ&#x20AC;&#x2122;altra es tot ben caracteristic y ben clĂĄssic. Dupto que cap comarca puga mostrar un reguitzell mes propi.14 Al cap dâ&#x20AC;&#x2122;un mes, en una carta escrita lâ&#x20AC;&#x2122;11 de desembre de 1906, li comunica que tĂŠ les llistes acabades i que les fa copiar a un escrivent per poder enviar-les-hi en pocs dies. Jo tinch les llistes acabades. Ja les assaborirĂĄ dins de pochs dies, puig les faig copiar Ă un escribent de â&#x20AC;&#x153;bona lletraâ&#x20AC;?. [...] Molt mâ&#x20AC;&#x2122;hauria satisfet la seva vinguda Ă  Tortosa y lâ&#x20AC;&#x2122;haver-lo obsequiat â&#x20AC;&#x153;filologicamentâ&#x20AC;? y ab excursions pintoresques. No li perdono la mala passada que mos ha fet, com dihĂŠm per aquĂ­.15 Al cap de llargs dos anys, en una carta del 12 de juny de 1908, Mestre explica que â&#x20AC;&#x153;un copiste estĂ  acabant la meva recullida de paraules tortosinesâ&#x20AC;? i que tĂŠ previst enviar-la-hi a finals de mes. Un copiste estĂ  acabant la meva recullida de paraules tortosines, quin treball li remetrĂŠ ans del mes vinent, si Deu ho vol[.]16 En una carta datada el ÂŤdia de St. Pere PascualÂť de 1908, contestada el 26 dâ&#x20AC;&#x2122;octubre, TomĂ s Bellpuig explica a Alcover que Mestre tĂŠ â&#x20AC;&#x153;no sĂŠ quants centenars de noms peraâ&#x20AC;&#x2122;l Diccionari, pero noâ&#x20AC;&#x2122;ls te en cĂŠdules sino en llargues llistes y crech que ordenat y tot alfabĂŠticamentâ&#x20AC;?. TambĂŠ diu que li va explicar com sâ&#x20AC;&#x2122;han de fer les cèdules, però que no ho pot fer per problemes de la vista. Lâ&#x20AC;&#x2122;amich F. Mestre diu que te no sĂŠ quants centenars de noms peraâ&#x20AC;&#x2122;l Diccionari, pero noâ&#x20AC;&#x2122;ls te en cĂŠdules sino en llargues llistes y crech que ordenat y tot alfabĂŠticament. Li vaig esplicar com sâ&#x20AC;&#x2122;han de fer les cĂŠdules v â&#x20AC;&#x2122;m va prometre que hu faria, perque diu que a V. I. li te molt de respecte y estimaciĂł, pero ara diu que li es impossible perqueâ&#x20AC;&#x2122;s troba ab la vista feta malbĂŠ yâ&#x20AC;&#x2122;l metje no li dona permis pera fer res.17 La primera redacciĂł del Vocabulari catalĂ  de Tortosa (1910) A principis de 1910, segons veiem en una carta del 15 de gener de 1910 enviada a Alcover, el nombre de mots â&#x20AC;&#x153;escrits ab la seva correspondencia â&#x20AC;&#x153;catalanaâ&#x20AC;? y castellana y ab la seva corresponent definiciĂłâ&#x20AC;? ha augmentat a mĂŠs de 5.000, de la qual cosa ja nâ&#x20AC;&#x2122;estĂ  assabentat Alcover, però continua sense haver-les escrites en les cèdules. Jo prou voldria ajudarlo, pero encara que la voluntat es molt, es molt mes gran la meva decepciĂł quan agafo lo paper y la ploma y no puch escriurer. 13

Durant el curs 1916-1917, Mestre va enviar a lâ&#x20AC;&#x2122;Arxiu dâ&#x20AC;&#x2122;Etnografia i Folklore de Catalunya les respostes del QĂźestionari nĂşm. 2: Folklore dels fenòmens meteorològics, elaborat per Josep MÂŞ Batista i Roca. Carreras (1918: 155). 14 Perea (2009: carta 036, 12-10-1906, contestada 20 octubre). 15 Perea (2009: carta 213b, 11-12-1906, contestada 23 desembre). 16 Perea (2009: carta 215, 12-6-1908, contestada 25 juny). 17 Perea (2009: carta 092: Tortosa, dia de St. Pere Pascual 1908, contestada 26 dâ&#x20AC;&#x2122;octubre); Alcover (2004: 225).




$OEHUW$UDJRQpVL0RQWVHUUDW,QJOD

Tinch, com V. sab, mes de cinch mil noms escrits ab la seva correspondencia "catalana" y castellana y ab la seva corresponent definició, pero estan totes aquestes paraules en llistes y yo vull fer lo possible pera enviarleshi escrites de cedules. Si’l primer volum del Diccionari està prop à sortir, fassi’l favor d’avisarmho; al objecte de ferli dites cedules d’una manera ò d’un altra.18 Al cap d’uns mesos, Mestre li envià el vocabulari, tal com fa constar Alcover en una breu nota publicada al BDLC del mes de maig que porta per títol «Preniu llum de Na Pintora», on Alcover presenta Mestre com a col·laborador modèlic: El bon amic En Francesc Mestre i Noé, de Tortosa, ab tot i trobarse ben malament de la vista fa temps, ens ha enviat tot un vocabulari tortosí, axò es, centenars de mots característics de la delitosa regió tortosina. [...] ¡Preniu llum d’En Francesc Mestre i Noé!19 Mestre sembla que donava per acabat el seu vocabulari. A final del 1911, en un text d’agraïment a l’Ajuntament pel nomenament com a Cronista de Tortosa (2-12-1911), Mestre anuncia que remetrà diverses obres seues a la biblioteca de l’arxiu municipal, “a la cuales seguirán, en breve, el Diccionario tortosino” i altres. Bayerri (1960: 1012-1013). A principis de 1912, Garcia Girona explica en una carta a Alcover escrita des de Tortosa, el dia 13 de gener de 1912, que ha rebut la visita de Mestre, Bellpuig i Ferreres, i que els ha animat que facen la replega de “llengua tortosina”, però li han respost que “tenen massa fahena (sic) y no s’hi pòden dedicá”. Gimeno (2004: 149). La segona redacció del Vocabulari català de Tortosa (1912) A l’estiu de l’any 1912 Alcover decidix publicar en el BDLC el vocabulari que Mestre li havia enviat l’any 1910, ara ja amb el títol definitiu de «Vocabulari català de Tortosa». Això és almenys el que es desprèn d’una carta del 20 de juliol de 1912 que Mestre escriu a Alcover. Agrahidissim á la seva atenció de publicar el “Vocabulari catalá de Tortosa” meu en lo “Bolletí”. [...] En aquesta mateixa carta, Mestre li proposa d’ajornar quinze dies la publicació “fins que jo arribe à Tortosa, puig hi tinch alli mes de doscents noms castiços que he anat arreplegant després de la remesa d’aquell”, a més a més de “quelcom de la nostra “morfologia”, “fonètica”, “etc.”.” Valdría la pena de que no’s publiqués lo dit “Vocabulari” fins que jo arribe à Tortosa, puig hi tinch alli mes de doscents noms castiços que he anat arreplegant després de la remesa d’aquell [...]

18 19

Perea (2009: carta 216, 15-1-1910, contestada 20 febrer). BDLC, VI (maig 1910. N. 5), p. 84.




/DJqQHVLGHO9RFDEXODULFDWDOjGH7RUWRVDGH)0HVWUHL1Rp

Si pogués esperar aqueixos 15 dies, junt ab les paraules recullides li remetría quelcom de la nostra "morfologia", "fonètica", "etc."20 Segons es desprèn d’una carta escrita a Centelles el 26 de juliol de 1912 enviada a Alcover, Antoni Griera havia de ser l’encarregat de publicar el Vocabulari de Tortosa. Griera, però, havia entès que “s’havía de publicar tal com l’enviava en Mestres i Noé corretjides les faltes més principals”. Estimat Dr. Alcover: vatx rebre les seves dugues cartes i’m soc fet cárrec de lo que’m diu en elles [...] Respecte al Vocabulari de Tortosa creya que s’havía de publicar tal com l’enviava en Mestres i Noé corretjides les faltes més principals.21 Al cap de pocs dies, Griera en torna a parlar amb Alcover en una carta firmada del dia 9 d’agost de 1912. Griera posa com a prova que les havia llegides el fet que va subratllar “les papeletes del vocabulari tortosí que varen anar a l’imprenta”. Així, doncs, sembla ser que se n’havien fet cèdules, que Griera en va fer una selecció i d’aquesta selecció, una prova d’impremta que es va descartar perquè no s’hi havia fet la correcció desitjada: “jo a corregir els mots portats pel Sr. Mestres [sic] no mi vatx atrevir; no conec el tortosí per fer tals correccions”. Totes les papeletes del vocabulari tortosí que varen anar a l’imprenta les trobará subratllades axó li pot provar si les havía llegides o no; jo a corregir els mots portats pel Sr. Mestres no mi vatx atrevir; no conec el tortosí per fer tals correccions.22

Full del ms. 4643 conservat a la Biblioteca de Catalunya.

Aquest contratemps, com veurem a continuació, va donar temps a Mestre d’ampliar-lo, però la publicació definitiva es va acabar ajornant uns anys.

Durant tres mesos, Mestre es dedica a enllestir les cèdules de les noves incorporacions al seu vocabulari. Això és el que explica Mestre a Alcover en una carta del 13 d’agost de 1912, on també anomena el manuscrit que avui es conserva a la Biblioteca de Catalunya i que resulta ser una “còpia en llistes alfabètiques” que havia enviat a Alcover, a la qual, per descuit, després en va afegir algunes més.23 Com que no sap quines paraules contenia el que va enviar, i no vol repetir cap mot, Mestre

20

Perea (2009: carta 217, 20-7-1912, contestada 24 juliol). Julià (1986: 165). 22 Perea (2009: carta 827, Sant Hilari, 9 d’agost de 1912, contestada el 31 d’agost de 1912). 23 Fons famílies Tió i Noé – Mestre i Noé: Mestre i Noé, Francesc. Diccionari catalá [Manuscrit] : terme de Tortosa. Barcelona, Biblioteca de Catalunya, ms. 4643. Donatiu de Francesc Mestre i Noé. Ingressat el 1941. Els autors d’aquest article n’estem preparant un estudi a fons. 21




$OEHUW$UDJRQpVL0RQWVHUUDW,QJOD

li demana “quina es la última paraula de cada lletra” del vocabulari que li havia enviat l’any 1910. Això és el que explica que en el manuscrit trobem sovint l’anotació “Vocabulari” o “fins aqui Vocabulari”. ...hay comensat à posà en net de cédules que tinch noves: n’hi ha 400 que no figuren en lo "Vocabulari". Com yo m’en vaig quedá copia en llistes alfabètiques y despues, per descuit, ne vaig afegir algunes, necessito sapigué quina es la última paraula de cada lletra: aixis no repetiré cap mòt y faré la faena mes ben feta. La majó part de les paraules arreplegades son d’una importancia extraordinaria y crech que algunes d’elles li sorprendrán per la seua puresa. Al contestarme li prego m’indique quin nom porta en catalá la fló, anomenada pels castellans, "siempreviva". Anant per estes serres, espigolant noms pera’l seu "Diccionari", may hay pogut trobá l’equivalencia catalana: dies atrás, corrent senderes y muntant cingles (sempre en la fló à les mans) vaig trobá un pastó vell y’m va di que son yayo ne día "mansanella".24 ¿La coneix V. aixis?25 Alcover li contesta el dia 15 d’agost de 1912, fent-li com a mínim un parell d’advertències. La primera és que “tinga en compte que’l Vocabulari no está per orde alfabètich rigurós”, perquè el vocabulari, efectivament, està agrupat per la lletra inicial, però no segueix un ordre rigorós dins de cada lletra. Mestre proposa de fer cèdules de les noves paraules en comptes de llistes, però li demana “si té V. cap escribent que, à conte meu, se pugués encarregar de copiarlos en papeletes y ordenar cites y les que yo enviaré á V. tal com deu ferse”. La segona advertència és que hi ha definicions que no són prou clares. Mestre, per la seua part, li contesta que “els mots que’m diu están “foscos” van novament mes ben explicat”. Estich treballant de fort en l’anotació de les paraules qu’han d’afegirse al “Vocabulari”. Es una faena un poch pesada perque busco pera cada una d’elles la correspondencia “catalana” (d’ús corrent á fora de Tortosa dins de Catalunya) y la castellana. [...] Encara que la meua voluntat es gran no puch fé tot lo que voldria. Es tan lamentable l’estat dels meus ulls que no puch fé rés més qu’escriure y encara sense sabé ahont poso la ploma: de llegí res; tot m’ho ha de “cantar” perque yo sols veig boyres. Com V’m diu: “tinga en compte que’l Vocabulari no está per orde alfabètich rigurós” y creyent que’s refereix á la col-locació de les paraules baix de la respectiva lletra, se m’ha ocurrit remetre les noves que s’ha d’afeigir en cédules ò papeletes en vés de llistes.26 Això es un treball qu’encara'l podria fé: mes com lo “Vocabulari” que V. té está en llistes y conté massa molts li agrahiré’m diga si té V. cap escribent que, à conte meu, se pugués encarregar de copiarlos en papeletes y ordenar cites y les que yo enviaré á V. tal com deu ferse. [...] ¿Pera quan necessita V. tot això que tinch qu’enviarli? [...] Els mots que’m diu están "foscos" van novament mes ben explicat.27 24

En el ms. Mestre apunta: Mansanella. Sempreviva – Siempreviva. El VCT, en canvi: mansanella, f.: lluquet; perpetuïna, flor de tot l’any. 25 Perea (2009: carta 219, 13-8-1912, contestada 15 agost). 26 Buj (2000: 17-18) observa que l’ordre alfabètic també es troba alterat en algunes ocasions al VCT , concretament en set casos. 27 Perea (2009: carta 218, 19-8-1912, contestada 24 agost).




/DJqQHVLGHO9RFDEXODULFDWDOjGH7RUWRVDGH)0HVWUHL1Rp

A l’estiu de 1912, a més a més, Alcover fa un nou encàrrec a Mestre i també a d’altres col·laboradors: contribuir en el «Vocabulari del bestiar cabrum», que Alcover finalment acaba publicant en el BDLC el 1916. 28 En la presentació d’aquest vocabulari (p. 179), Alcover cita Mestre com un dels “col·laboradors a qui escriguérem l’estiu de 1912 i que ens contestaren”, al costat del qual destaquem J. Pinyol i Mirada, de la Torre de l’Espanyol. Mestre li envià els resultats de la seua recerca sobre les cabres l’11 de setembre de 1912, tal com podem llegir en la carta enviada aquest mateix dia, on explica les causes del retard. No he pogut enviarli ans lo vocabulari de les cabres perque tots los pastors de la ciutat son joves y no’m contestaven com jo volía. Per fí, he pres lo camí de la serra y he conseguit lo meu objecte. Dos pastors vells m’han tret d’apuros, y aquí van los mots que à V. interessen.29 En aquesta mateixa carta, Mestre anuncia a Alcover que ja té enllestits els 500 mots nous que s’han d’afegir al "Vocabulari de Tortosa" i que li enviarà en cèdules aquell mateix mes. Tinch llestos los "cinchcents mòts" que s’han d’afegir al "Vocabulari de Tortosa" y dins del mes que sòm, si Déu ho vol, se posarán en cédules y’ls hi remetré. Finalment, però, no serà fins el 10 d’octubre de 1912 que no li envia un total de 502 cèdules de noves paraules del llenguatge viu, uns pocs mots del vocabulari que ja havia enviat explicats més detalladament, tal com li havia demanat en parlar dels mots que estan “foscos”, i 234 cèdules de paraules antiquades (lletres A, B), “tretes, en los temps que podia trevallar (¡!) de documents y llibres antics de Tortosa”. [Contestada 18 octubre, 1912.] † Francisco Mestre y Noé Tortosa M. Iltre. Sr. Dr. Mn. Antoni M. Alcover Palma Estimat amich y Mestre: Per fí avuy he pogut dipositar en lo Correu un paquet certificat que conté: Les quartilles que V. ’m va remetrer per l’amich Sr. de Leon, junt ab unes altres ab esmenes que deu introduhir. Per si vol treurer la “r” (qu’aquí no’s pronuncia “no 28

Antoni M. Alcover. «Vocabulari del bestiar cabrum», BDLC, IX (novembre-desembre 1916. N. 6), p. 178-196. Les paraules que va enviar Mestre i que cita Alcover són les següents: cabrit (p. 235), cega (p. 279), crestó* (p. 191), faixada (p. 207), filipina (p. 198-199), fissada* (p. 280), màmia* (p. 281), mardà* (p. 194), motxa* (p. 204), murciana (p. 200), pia (p. 209), platxada (p. 210), primal* (p. 243), primala (p. 243), rabera* (p. 314), segall (p. 241), segalla* (p. 242), sema (p. 285) i tercenca=tercenta* (p. 245). Senyalem amb un asterisc (*), les paraules que apareixen amb aquest significat al VCT. 29 Perea (2009: carta 220, 11-9-1912, contestada 16 setembre). La carta no inclou els mots enviats que, el més segur, anaven adjuntats a la carta.




$OEHUW$UDJRQpVL0RQWVHUUDW,QJOD

foscament en les terminacions de les paraules”) he marcat ab una “creueta” ò “creveta” roija totes les que hi ha. Van, ademés en el paquet: "502" Cédules del llenguatje vivent, com á remanent de les que fa temps vaig enviarli. Poch tindré qu’afeigirne perque ja no sé ahont he d’espigolar. "234" Cédules (lletres A.B.) de paraules antiquades, tretes, en los temps que podia trevallar (¡!) de documents y llibres antics de Tortosa. Si aquestos últims li van vé, m’ho dirá y seguiré copiantles de les llistes ahont les tinch anotades. Cada dia estich mes enamorat de la morfologia del nostre modo de parlar y de la fonética també, salvant la malahida “ch” castellana y’l mot “hasta” per “fins” que tan sovint pronunciem. Si jo tingués bons los ulls, prou me defensaria de l’acusació de que la nostra pronunciació es castellana y de la “e” ho es sempre. Pera rebatreu, fixi’s en los mòts “aixèrrit” y “aixerrit”, “benèyt” y “beneït” y altres que’s posen de relleu en les cèdules remeses. Lo mateix trobará en lo sò de la “o”: per exemple: “sóch” [sic], “sóch”, “mót” [sic] y “mót” etz Hi ha també la preocupació á Barcelona de que nosaltres no pronunciem may la “v” y que sempre hom fém ab “b” castellana, Aixó no’s exacte: ben bé ho demostren los mòts “verga”, “verjella” ó millor dit “vergella”, “anava” etz. La “x” e[n] mitj de dos vocals es mes suau, mes melosa que al Empordà y Gerona. La j nostra es mes enérgica, més robusta, mes forta que la de la provincia de Barcelona. La pronunciém sempre, tan la inicial com al mitj, com lo “jamay”, tan forta com la “ja”: dihem “Metje” y “fetje” tal com sóna y no com la pronuncien los barcelonina (sic) que d’un Metje en fan un Metxe etz. Y prou d’aixó. Encara que son poques, he reproduhit alguns mòts pera explicarlo mes detalladament que’n lo "Vocabulari" que vaig enviarli temps enrera. Perdoni, ara, la meva tardansa en enviarli les cédules. Si hagués trobat, qui mes les hagués copiades haurien anat mes prompte. Per desgracia son aqui comptats el[s] homes que sápiguen escriurer en catalá y aquestos tenen tanta feyna com jo. Lo fer jo aquest treball m’ha costat “rots de sanch” per la dificultat que tinch en escriurer. La mitat de les coses les faig á palpentes. Lletra impresa no’n veig cap; tot m’ho han de llegir. De tots modos, dono gracies à Deu d’haverho pogut acabar, encara que no siga mes per alló de: "faena feta no hi ha destorb". Si li semblen bé les cédules de les paraules antiquades, ja fará’l favor de dirmho, aixis com també si s’han tret may cédules de les “Costums de Tortosa”. No vull distraurel mes ni cansarlo. Tot seu bon amich y admirador q. b. s. m. Francisco Mestre y Noé 10-10-191230

30

Perea (2009: carta 221, 10-10-1912, contestada 18 octubre).




/DJqQHVLGHO9RFDEXODULFDWDOjGH7RUWRVDGH)0HVWUHL1Rp La nota preliminar de Pere Barnils al «Vocabulari català de Tortosa» A l’octubre de 1912, Pere Barnils fa una excursió filològica per les Illes, València i Tortosa (Julià 2000b: 206), “estudiant de prim conte els dialectes de cada punt per ont passava i cercanthi colaboradors efectius per la nostra Obra”.31 El dia 4 de desembre de 1912,32 Barnils es troba a Tortosa i escriu una carta a Alcover on explica que aquell mateix dia té previst “visitar els amics que V. te en Tortosa”, entre els quals hi ha Mestre, i confessa que vol fer “un petit estudi del “tortosí”.33 Avuy miraré de visitar els amics que V. te en Tortosa confirmantlos en el cárrec de “Mitarbeiter” [“col·laborador”] si’ls veig ò encontre animats com supose. Després segons veja, faré un petit estudi del "tortosí" per tindre una idea d’este fraglicher Mundart [“dialecte en qüestió”].34 És durant aquesta visita, doncs, que Barnils pren les notes que li serviran per redactar la nota que precedix el Vocabulari català de Tortosa de Mestre.35 Les visites que va fer Barnils en aquesta eixida, si fem cas d’una crònica de la visita que va fer dies després a Montblanc publicada a La Gazeta de la Conca, consistia a entrevistar-se amb els antics col·laboradors de l’Obra del Diccionari que li havia proporcionat Alcover i “practicá ab alguns noys exercicis de la fonética local”.36 Un d’aquests exercicis ben segur que mirava d’estudiar la pronúncia de la v, àmpliament descrita en la nota que precedeix el VCT, i repetida, per exemple, en una conferència pronunciada el 1916 a l’Associació Catalanista de Valls: Diu que ’l parlar del Camp és de transit en el valencià i el català, un parlar de compromís. Això és més marcat a Tortosa.—continua.—Es una variant del català, i oscil·la entre la v i la b, i les canvía a voltes, de manera que hi han cops que s’ ha de dir v i ells pronuncien b i a l’ inrevés.37

31 BDLC, VII (Novembre-desembre de 1912 / Janer de 1913. N. 8), p 191: «L’eixida filològica del Dr. Barnils», s. f. En aquesta eixida “estudià els dialectes valencians i hi trobà colaboradors” a Albocàsser, Sant Mateu, Vinaròs, Alcalà de Xivert, Tortosa, Gandesa, etc., i “trobà colaboradors per altres pobles sensa anarhi”, de Morella, Móra d’Ebre, etc. 32 L’endemà Barnils rebrà les 100 ptes. d’Alcover per mitjà del Banc de Tortosa, tal com confirma el rebut amb data 5 de desembre que es conserva a l’epistolari d’Alcover (Perea 2009: carta 256; Julià 1984: 82; Julià 1986: 192, nota 2; Julià 2000a: 28). 33 Com diu Julià (1986: 192, nota 5), “no hi arriba a profundir, però és l’autor de la nota que precedeix el ja esmentat VCT de F. Mestre (BDC, III, 1915: 80-114)”. 34 Julià (1986: 190-192), p. 191: carta 135. De Pere Barnils a Mn. Antoni M. Alcover. Tortosa, 4-12-1912, contestada de paraula 13 de desembre); Perea (2009: carta 254: íd.). 35 A l’edició del VCT publicada al BDC (p. 80), Barnils consta com a autor de la nota introductòria sense títol en una nota a peu de pàgina: “Regraciem al Sr. Barnils el favor que ens ha fet redactant la nota que precedeix el VOCABULARI”. En el tiratge a part de 1916 (p. 5-7), desapareix la nota a peu de pàgina i apareix firmada al final (Dr. P. Barnils). 36 «Lo Dr. Pere Barnils», Gazeta de la Conca, 89 (Montblanc, 14-12-1912), p. 2: s. f. 37 Fragment de la crònica «A l’Associació Catalanista. La conferencia del Dr. Barnils», Patria, núm. 212 (Valls, 12-2-1916, p. 1-3. s. f.




$OEHUW$UDJRQpVL0RQWVHUUDW,QJOD

L’any 1913, la Secció Filològica de l’IEC havia fundat les Oficines Lexicogràfiques, que havien d’encarregar-se de continuar l’Obra del Diccionari. Els primers responsables, mossèn Antoni Griera i mossèn Pere Barnils, van elaborar uns qüestionaris i a partir de final d’agost de 1913 comencen a distribuir-los entre els corresponsals d’Alcover.38 Per a tal propòsit, apareix el Butlletí de Dialectologia Catalana (BDC), on es fan constar els treballs d’organització de les Oficines Lexicogràfiques i dels col·laboradors del diccionari, almenys en els nou primers números. Mestre va visitar les Oficines i figura en la llista de col·laboradors del primer número, però no consta que enviés mai cap qüestionari.39 La primera edició del «Vocabulari català de Tortosa» al BDC (1915) La primera edició va aparèixer al Butlletí de Dialectologia Catalana, publicat per les Oficines del Diccionari de la llengua catalana [Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, Secció Filològica], III (gener-juny 1915), p. 80-114.40 Amb aquest títol també apareix poc abans de publicar-se, en el «Pertret per una bibliografía filologica de la llengua catalana del temps més antic fins a 31 de desembre de 1914 obra de Mn. Antoni M.ª Alcover, apendic an el tom VIII del Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana». Ciutat de Mallorca, Estampa de n’Amengual i Muntaner, 1915. 376. —Mestre i Noé (Franc.). —Vocabulari tortosí, això ès, milenars de mots especials de la regió de Tortosa, recullits de boca del poble i ordenats alfabèticament. Obra dins la Calaixera del Diccionari, i sortirà dalt el Butlletí de Dialectologia Catalana, si Deu ho vol.41 Aquell 1915 Mestre es dedica plenament a la sèrie d’articles titulada «Giripigues tortosines», signats amb el pseudònim Ert, que van anar apareixent al diari tortosí El Restaurador entre el 30-3-1915 i el 20-7-1915. Alcover (1915) li escriu un pròleg, signat a Ciutat de Mallorca, 4 d’Agost de 1915, i Mestre ho publica tot en forma de llibre (Tortosa: Algueró i Baiges, 1915), acabat d’estampar el 15 de setembre. Recordem, a més, que Barnils és l’autor d’una recensió del llibre Giripigues tortosines (1915), que apareix en el mateix

38 Pere Barnils dirigí durant sis anys els treballs de recopilació de material per al diccionari general de la llengua catalana (Gimeno 2004: 155, nota 2). 39 BDC, núm. 1 (abr.-des. 1913), p. 65-72: «Crònica», s. f. 40 Inclou el títol (Vocabulari català de Tortosa), la nota preliminar de Pere Barnils (p. 80-82) i el vocabulari (p. 82-114). No conté pàgines de cortesia. Els números de les pàgines, amb xifres aràbigues (81-114), apareixen al marge esquerre superior en les pàgines parells i al dret en les imparells. Les pàgines porten el lema "F. MESTRE", a les pàgines parells, i "VOCABULARI TORTOSÍ", a les imparells a partir de la p. 81. En algunes pàgines apareix la numeració impresa dels fulls del BDC: But. de Dialectol. Cat. 12 (p. 85); But. de Dialectol. Cat. 13 (p. 93); But. de Dialectol. Cat. 15 (p. 101); But. de Dialectol. Cat. 15 (p. 109). A la p. 114, en acabar el vocabulari, a sota de la columna de la dreta: F. MESTRE. L’autoria de la nota preliminar es presenta amb una nota a peu de pàgina (p. 80): I. Regraciem al Sr. Barnils el favor que ens ha fet redactant la nota que precedeix el VOCABULARI. Les entrades del vocabulari vénen als «Índexs generals» dels vint primers volums del BDC (BDC, xxi. Barcelona, 1935), amb la numeració original. 41 BDLC, VIII (Agost-desembre de 1915. N. 8), p. LXI. Un any abans Alcover ja cita dos de les cèdules enviades per Mestre que ja es troben a la Calaixera: “Coll: lo cim o puig més alt de les serres”; “Buscall: tronc llarc i prim” (BDLC, VIII (Novembre-desembre de 1914. N. 4), p. 176 i 184). En el ms.: Buscall. Tronch llerch y prim; Cóll. Lo cim ò puig mes alt de les serres.




/DJqQHVLGHO9RFDEXODULFDWDOjGH7RUWRVDGH)0HVWUHL1Rp número del VCT.42 El tiratge a part del VCT (1916) L’any següent, a mitjan agost de 1916, Mestre ja té a punt un tiratge a part del VCT, al qual hi afig una presentació que porta per títol «Advertencia». En una carta del 14 d’agost de 1916, Mestre avisa Alcover que li enviarà aquest tiratge a part i qualifica l’«Advertencia» de necessària. Dins d’uns dies li remetré lo "Vocabulari tortosí". N’he fet un tiratge apart amb una "Advertencia" necessaria.43 A causa del seu mal estat de salut, però, Mestre no li enviarà aquest tiratge a part fins l’estiu de 1917, tal com fa constar en una carta del 23 de juny de 1917. L’any passat quan damunt de la “Dialectologia Catalana” va eixir lo “Vocabulari catalá de Tortosa”, aprofitant la composició tipográfica ne vaig fer un tiratge apart i com Portada del BDC, III durant aquell temps una greu malaltia em vá privar de (gener-juny 1915). repartir-lo, li envio avui un exemplar del mateix, baldament siga com a penyora de bona amistat, ja que altre cosa no mereix lo susdit treball.44 Aquesta separata, doncs, és una iniciativa del mateix Mestre. No sabem on fou estampat, però incorpora unes cobertes d’un paper semblant al BDC on diu: VOCABULARI CATALÀ / DE TORTOSA / PER / FRANCESC MESTRE I NOÈ / CRONISTA DE TORTOSA / TIRATGE APART DEL / BUTLLETÍ DE DIALECTOLOGÍA CATALANA / TOM III : 1915 / BARCELONA / 191645 A partir de l’any 1917, Mestre interromp, almenys temporalment, la col·laboració amb Alcover per raons que desconeixem. Per lo mateix no tenim ben representades les comarques tarragonines, a on hem perduts l’any 1917 els col·laboradors que teníem a Riba-roja, Vallclara, i els de

42

BDC, III (gener-juny 1915), p. 142, signada per B. Perea (2009: carta 230, 14-8-1916, contestada 17 agost). Perea (2009: carta 231, 23-6-1917, contestada 11 agost). 45 S’hi ha afegit una portadella (p. 1): VOCABULARI CATALÁ DE TORTOSA ; i una portada idèntica a la coberta. La coberta posterior i les contracobertes, en blanc, així com diverses pàgines de cortesia en blanc (la contraportadella i les p. 4 i 42) i un full de cortesia al final. En la nota preliminar de Pere Barnils (p. 5-7), desapareix el títol del vocabulari i la nota a peu de pàgina (p. 5), però s’afig el seu nom al final en la p. 7: Dr. P. Barnils. Aquesta edició incorpora l’«Advertencia» (p. 8) signada per: F. MESTRE I NOÉ / Ciutat de Tortosa: 1916. En afegir una nova pàgina a part per a l’«Advertencia», resta un espai en blanc en la darrera pàgina de la nota de Barnils (p. 7) i en la primera del vocabulari (p. 9). Hi desapareixen els lemes i la numeració del BDC i s’hi afig una nova numeració a la part superior central entre les p. 6-7 i 10-41. També desapareix la numeració impresa dels fulls del BDC. A la pàgina 41, en acabar el vocabulari, també es suprimix el nom de l’autor que figurava al BDC: F. MESTRE. 43 44




$OEHUW$UDJRQpVL0RQWVHUUDW,QJOD Tarragona i Tortosa, tan notables com lo Dr. D. Agustí M.ª Gibert i D. Francesc Mestre i Noé. 46

Els problemes de vista, que com hem vist repetidament van acompanyar Mestre al llarg de tota la seua vida, podrien ser una de les principals causes.47 Segons el seu nét Mestre Rexach (1981: 22), Mestre “va néixer cec, de catarates, i per aquest motiu, als quatre anys (cap a 1870), els seus pares el portaren a Barcelona, a operarlo a casa del Doctor Barraquer”. Aquesta malaltia, justament, va ser la causa de la suspensió de La Veu de Tortosa a finals de l’any 1902.48 Alcover (1915: 7-8), conscient de la dificultat i de l’esforç que això comporta, elogia així la tenacitat de Mestre en el pròleg de Giripigues tortosines: La llàstima és que la falta de salut haja capturat En Mestre de treballar tot lo que ell hauría volgut [...]; i d’on ha patit més i peteix encara, ès de la vista, el perjuí més gros per escriure articles i compondre llibres. Això no obstant, En Mestre no s’ès donat ni rendit mai, ha fet sempre lo que ha pogut i una mica més. Això li dona un mèrit singularíssim, perque l’escriure, així com ell té els ulls, si no és un acte heroic, no s’hi fa gaire lluny. Quant fa tres o quatre anys ens envià el Vocabulari Tortosí a on espinzellava milenars de paraules, en gran part especials de la regió tortosina, Vocabulari que sortirà, si Deu vol, damunt el Butlletí de Dialectología Catalana, ja ens [VIII] vengué de nou ferm que hagués pogut replegar i espinzellar tot allò; com també, quant ens envià els primers quaderns d’aquesta obreta, ens va sorprendre agradabilíssimament que encara tingués delit i vigoria per escriure tan bell i gentil enfilall d’articles [...].49 Reedició del «Vocabulari català de Tortosa» (1973).

Reedicions pòstumes del «Vocabulari català de Tortosa» La segona reedició del vocabulari apareix l’any 1973 a càrrec de Lluís Mestre Rexach, nét de Mestre i Noé.50 Segons explica Miravall (1981: 5), aquesta reedició del VCT aparegué el 46

BDLC, X (Juny-juliol-agost-setembre de 1918. —N. 6), p. 89. Veg. Perea (2009: carta 214, 26-4-1905; carta 092: Tortosa, dia de St. Pere Pascual 1908; carta 216, 15-1-1910; carta 218, 19-8-1912; carta 221, 10-10-1912. Veg. també Perea (2009: carta 367, 9-7-1927): “Jo poc puc fer. La meua vista no millora i escric per “Intuició”. Aixis i tot, li reitero lo meu desig d’ajudar-lo en tot allò que V. crega que puc fer i cumplir”. 48 La Veu de Tortosa, núm. 162 (30 de desembre de 1902): «Suspensió de “La Veu de Tortosa”», La Redacció, p. 1. Gimeno, 2004, p. 128, nota 6. 49 Veg. també l’article «Preniu llum de Na Pintora», BDLC VI (1910-1911), p. 84. BDLC, VI (maig 1910. N. 5), p. 84. 50 Lluís Mestre va ser director del setmanari La Voz del Bajo Ebro (més tard La Veu del Baix Ebre) del 1976 fins al 1983, on publicà una sèrie de «Contalles tortosines» ilustrades per Lluís Llop. A més del VCT, reedità en facsímil unes memòries de Josep Vergés Zaragoza (1974), l’edició de Fidel Fita de Los coloquis de Despuig (1975), i també la conferència La Renaixença de Catalunya i’ls periodistes i literats tortosins del Renaixement (1981) i la biografia de Jaume Tió i Noé (1982), de Francesc Mestre. 47




/DJqQHVLGHO9RFDEXODULFDWDOjGH7RUWRVDGH)0HVWUHL1Rp mes de desembre de 1973 i â&#x20AC;&#x153;fou molt ben acollida pel pĂşblicâ&#x20AC;?. Es tracta dâ&#x20AC;&#x2122;una reproducciĂł facsĂ­mil del tiratge a part de 1916, amb modificacions a la portadella i a la portada,51 amb unes cobertes noves, on destaca un dibuix de LluĂ­s Llop,52 La darrera i Ăşltima reediciĂł del vocabulari es troba inserida a Buj (2000: 71-110). Es tracta dâ&#x20AC;&#x2122;una reproducciĂł facsĂ­mil de lâ&#x20AC;&#x2122;ediciĂł de LluĂ­s Mestre de lâ&#x20AC;&#x2122;any 1973.53

Bibliografia ALCOVER, Antoni M. (1915): ÂŤPròlegÂť, a Francesc Mestre i NoĂŠ. Giripigues tortosines. Bròts de Historia i FilosofĂ­a popular. Tortosa, pĂ g. VII-XIII. â&#x20AC;&#x201D; (2001b): Dietaris de les eixides (1900-1902), vol. 1. A cura de Maria Pilar Perea. Barcelona: Publicacions de lâ&#x20AC;&#x2122;Abadia de Montserrat. â&#x20AC;&#x201D; (2002): Dietaris de les eixides (1900-1902), vol. 2. A cura de Maria Pilar Perea. Barcelona: Publicacions de lâ&#x20AC;&#x2122;Abadia de Montserrat. â&#x20AC;&#x201D; (2004): La pronĂşncia llatina entre catalans. (Estudis fonològics). IntroducciĂł, ediciĂł i notes de Nicolau Dols. Barcelona: Publicacions de lâ&#x20AC;&#x2122;Abadia de Montserrat. ARAGONĂ&#x2030;S SALVAT, Albert (2003): ÂŤLa llengua catalana dels escriptors tortosins de principis del segle XXÂť, dins PRADILLA, Miquel Ă&#x20AC;ngel (ed.): Llengua i literatura a les comarques de la diòcesi de Tortosa. BenicarlĂł: Onada Edicions, 2003, pĂ g. 11-28. BAYERRI BERTOMEU, Enrique (1960): Historia de Tortosa y su Comarca, VIII, Tortosa: Imprenta AlguerĂł y Baiges. 51

Les cobertes o tapes de cartĂł sĂłn noves i el llibret estĂ enquadernat amb una grapa. La coberta anterior contĂŠ un dibuix de LluĂ­s Llop (en tinta de color negre), entre el tĂ­tol i el nom de lâ&#x20AC;&#x2122;autor (en tinta de color roginĂłs): Vocabulari CatalĂ  / de Tortosa / Francesc Mestre i Noè ; la coberta posterior exterior contĂŠ una fotografia de Mestre i un text sense tĂ­tol signat per Joan B. ManyĂ , pvre. ; la portadella (p. 1) tambĂŠ ĂŠs de nova factura: VOCABULARI CATALA DE TORTOSA / Edita: LluĂ­s Mestre - Dipòsit legal T. 2686 - 1973 / Imprenta i Litografia Monllau - Rosa, 3 Tortosa ; la portada (p. 3), en canvi, combina un fragment facsĂ­mil de la portada i un peu editorial nou: VOCABULARI CATALĂ&#x20AC; / DE TORTOSA / PER / FRANCESC MESTRE I NOĂ&#x2C6; / CRONISTA DE TORTOSA / Primera ediciĂł: Barcelona 1916 / Segona EdiciĂł: Tortosa 1973 52 LluĂ­s Llop i Adam (Tortosa, 1923 â&#x20AC;&#x201C; 2009) va cursar estudis a les escoles dâ&#x20AC;&#x2122;art Sant Jordi i Massana de Barcelona i va ser professor de lâ&#x20AC;&#x2122;Escola dâ&#x20AC;&#x2122;Art de Tortosa des del 1954 fins al 1988, any en què es va prejubilar. Si en fixem en la firma, advertirem que la imatge es va publicar invertida. Aquest dibuix tambĂŠ el trobem iď&#x20AC;Ąlustrant una de les ÂŤContalles tortosinesÂť escrites per LluĂ­s Mestre, ÂŤLo botiguer i lâ&#x20AC;&#x2122;advocatÂť, publicada al setmanari La Voz del Bajo Ebro, nĂşm. 1078 (28 de Abril de 1978), p. 15. Aquesta informaciĂł ha estat facilitada pel bon amic Josep M. Gasulla. 53 Hi manquen la portadella (p. 1), les pĂ gines parells en blanc (p. 2, 4 i 42) i les pĂ gines de cortesia finals. En tot el llibre, el text i les imatges estan impreses en tinta de color blau. Llevat de les cobertes, totes les pĂ gines, inclosa la portada (p. 72-109), van numerades com la resta del llibre. En la portada es modifica el peu editorial: VOCABULARI CATALĂ&#x20AC; / DE TORTOSA / PER / FRANCESC MESTRE I NOĂ&#x2C6; / CRONISTA DE TORTOSA / Edita: LluĂ­s Mestre / Tortosa 1973 ; en el cos del vocabulari hi ha una petita deficiència en la impressiĂł: [u]rtes (anar a lesâ&#x20AC;&#x201D;), p. 107. Lâ&#x20AC;&#x2122;ediciĂł va precedida dâ&#x20AC;&#x2122;un exhaustiu estudi lexicogrĂ fic del vocabulari.




$OEHUW$UDJRQpVL0RQWVHUUDW,QJOD

BDC = Butlletí de Dialectologia Catalana. Catalana Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1914Avenç). Disponible a ARCA. [En línia:] 1937 ([Barcelona] : Tip. L’Avenç). <http://www.bnc.cat/digital/arca/titols/butlleti_dialectologia_catalana.html>. <http://www.bnc.cat/digital/arca/titols/butlleti_dialectologia_catalana.htm BDLC = Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana. Catalana A cura de Maria Pilar Perea. 2a ed. Educació i Cultura, Govern de les Illes Balears, 2004. 1 [Palma de Mallorca]: Conselleria d’Educació CD-ROM. Disponible a Perea (2011). BUJ ALFARA, Àngela (2000): El Vocabulari català de Tortosa de Francesc Mestre i Noé. Una anàlisi lexicogràfica lexicogràfica. Tortosa: Cinctorres Club. CARRERAS I ARTAU, T. (dir.) (1918): Arxiu d’Etnografia i materials, vol. II. Curs 1916Folklore de Catalunya. Estudis i material 1917. Any II. Barcelona. ESTRAMPES BLANCH, Miquel; MACIÀ MONTEJANO, Carme (2009): «Actituds dels escriptors tortosins de princicipi de segle XX davant la polèmica sobre les Normes Ortogràfiques», Recerca, 13, 87-126. Disponible a RACO. [En línia:] <http://www.raco.cat/index.php/Recerca/article/view/244196>. http://www.raco.cat/index.php/Recerca/article/view/244196>. FERRÉ TRILL, Xavier (2010): «De la Unió Catalanista a la Lliga Regionalista: Mestre i Noè i La Veu de Tortosa»,, dins Gil Duran, Núria (ed.): (ed.) Ebrencs del segle XX. Personatges de la l, política i econòmica del territori ebrenc al segle XX XX. Tarragona: història social, Publicacions URV, p. 133-151. GIMENO BETÍ, Lluís (2004): Mossèn Alcover i les comarques centrals del territori lingüístic. (Correspondència amb mossèn Joaquim Garcia Girona). Girona) Barcelona: Curial-Publicacions de l’Abadia de Montserrat. JULIÀ I MUNÉ, Joan (1984): «Cartes de Pere Barnils a Mn. Antoni M. Alcover», Els literatura, 32, 81-98. Disponible a RACO. [En línia:] Marges. Revista de llengua i literatura http://www.raco.cat/index.php/Marges/article/view/108276>. <http://www.raco.cat/index.php/Marges/article/view/108276>. — (1986): Mossèn Antoni M. Alcover i ll’Obra del Diccionari. A la llum dels epistolaris de Antoni M. Badia i Margarit. [Tarragona]: Diputació Barnils, Griera i Montoliu. Pròleg d’Antoni Provincial de Tarragona. inici de la lingüística catalana. Bernhard Schädel, Mn. Antoni M. Alcover i — (2000a): L’inici Estudis Catalans: una aproximació epistolar, 1904-1925. Barcelona: Curial. l’Institut d’Estudis 1904 home, el lingüista i el mestre (1882-1933). Barcelona: Abadia — (2000b): Pere Barnils: l’home, (1882 de Montserrat. MESTRE I NOÉ, Francesc (1932): «Mort de ll’eminent filòleg Dr. Mossen Antoni M.ª Alcover», Correo de Tortosa, 3177 (12--1-1932), p. 1. Tortosa, 11 de Janer de 1932.




/DJqQHVLGHO9RFDEXODULFDWDOjGH7RUWRVDGH)0HVWUHL1Rp

MESTRE REXACH, Lluís (1981): «Notes preliminars per a una biografia. Francesc Mestre i Noé», La Veu del Baix Ebre, 1252 (4-10-1981), p. 22-23. MIRAVALL, Ramon (1981): «Pròleg» a MESTRE I NOÉ, Francesc. La Renaixença de Catalunya i els periodistes i literats tortosins del Renaixement. 2a ed. Tortosa: Lluís Mestre i Reixach (Cooperativa Gràfica Dertosense), p. 5-6. MIRAVALL I DOLÇ, Ramon; PARÉS I ESTIL· LES, Maria Antònia (1985): El nacionalisme en el pensament de Francesc Mestré i Noè. Tortosa: Cooperativa Gràfica Dertosense. Col. Dertosa; 20. PEREA, M. Pilar (ed.) (2009): Epistolari d’Antoni M. Alcover (1880-1931). Palma de Mallorca: Moll. CD-ROM. — (2011): Antoni M. Alcover. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. [En línia:] <http://alcover.iec.cat/>.




7HUHVD/OXtV3DOODUqV

Lâ&#x20AC;&#x2122;aportaciĂł gandesana al Diccionari catalĂ -valenciĂ -balear Teresa LluĂ­s i Pallarès Llicenciada en Història ContemporĂ nia

La contribuciĂł gandesana al DCVB va quedar quasi exclusivament en mans de mossèn ManyĂ 1 i es va concretar en un interessant recull de paraules, sobretot relacionades amb el camp i les feines agrĂ­coles. La seva coď&#x20AC;ĄlaboraciĂł a lâ&#x20AC;&#x2122;Obra del Diccionari li va permetre conèixer i establir una bona relaciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;amistat amb mossèn Alcover. Menys satisfactòria per aquest Ăşltim va ser la indiferència que va trobar entre la intelectuaď&#x20AC;Ąlitat gandesana, reunida entorn de la publicaciĂł El Llamp i seguidora de La Lliga. Els primers coď&#x20AC;Ąlaboradors El 1901, Antoni M. Alcover havia passat per Gandesa durant la seva primera sortida per a fer treball de camp.2 Uns anys desprĂŠs, el 1905, Alcover rep una carta dâ&#x20AC;&#x2122;en Ramon Monner, qui recorda la seva visita i li envia una petita aportaciĂł. [...] Yo que poch valgo, tambĂŠ vull contribuĂ­ en lo poch, y per aixĂł li enclueixo una â&#x20AC;&#x153;cuartillaâ&#x20AC;? en un un [sic] petit treball de cosas y dichos de nostra terra. Si no serveissen, per no cumplĂ­ los fins propostos, serviran cuan menos per demostrĂĄ lo meu bon desitj. [...] hay procurat acomodam al llenguatje usual de esta comarca, per mes que sapigue que marcha influensat pel contacte aragones.3 Els primers coď&#x20AC;Ąlaboradors els va aconseguir Pere Barnils durant lâ&#x20AC;&#x2122;eixida filològica que va dur a terme la tardor de 1913, però sembla que van ser poc actius, perquè el 1918 Alcover es lamentava que no havia rebut cap resposta als qĂźestionaris de 1916. Tot i això, mossèn ManyĂ  consta com a corresponsal de Gandesa del Diccionari dels dialectes catalans, que mossèn Antoni Griera acabarĂ  publicant amb el tĂ­tol Tresor de la llengua catalana, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya.4 La feina no va començar de veritat fins 1

Joan Baptista ManyĂ Alcoverro (Gandesa, 30 dâ&#x20AC;&#x2122;octubre de 1884 â&#x20AC;&#x201C; Tortosa, 22 de desembre de 1976). Va ser canonge ardiaca, professor de Teologia als seminaris de Tortosa i de CastellĂł de la Plana i director i professor de ReligiĂł de lâ&#x20AC;&#x2122;Institut de Batxillerat de Tortosa. Teòleg escolĂ stic obert, de vegades polèmic, publicĂ  en llatĂ­ els manuals en cinc volums de Teologumena (1946-57), a mĂŠs de Notes dâ&#x20AC;&#x2122;història de Gandesa (1926), El talent. Estudi psicològic, 2 vols. (Barcelona, 1936; Tortosa, 1948), Les meves confessions (Tortosa, 1965; Barcelona, 1983), Per una nova teologia (Barcelona, 1966), La crisi teològica (Tortosa, 1971), etc. 2 Veg. el dietari publicat al Diario de Mallorca amb el tĂ­tol ÂŤImpresiones de viajeÂť. Alcover (2001: 153-156, 160161). 3 Perea (2009: carta 132 (28-10-1905), contestada 12 novembre). 4 ManyĂ  consta com a coď&#x20AC;Ąlaborador que ha enviat respostes dels qĂźestionaris en les cròniques publicades en el BDC, on es fan constar els treballs dâ&#x20AC;&#x2122;organitzaciĂł de les Oficines LexicogrĂ fiques; concretament, en els nĂşm. 1

EH&(UR/HV9,  




/ DSRUWDFLyJDQGHVDQDDO'&9% que s’hi hi va posar mossèn Manyà, el 1921. La relació de mossèn Alcover i mossèn Manyà Mossèn Alcover cover i mossèn Manyà es van conèixer conè a Tortosa el 30 de juliol de 1918, a casa del gandesà. Alcover el descriu així: Mn. Manyà ès un amic benvolgut, que no mos érem vists may de cos, però dd’ànima ¡vaja ja si mos érem vists! a través de les cartes de Mn. Tomàs Bellpuig i Jou, meritíssim catedràtic del Seminari de Tortosa [...] Mn. Manyà estudià tres anys a Roma, fou catedràtic del Seminari i Rector de la parròquia de Sant Blai dd’aquí mateix. Anys enrera feu eu oposicions de canonge, i ara devers el mars en tornà fer, i resultà elegit per unanimidat Magistral de la Seu de Tortosa. Ara té 33 anys. Es molt intès en Sagrada Escriptura i Teologia, humil, simpàtic fora mida, entusiasta de la nostra llengua.(BDLC, X (1918-1919), p. 211). Mossèn Bellpuig, que era amic de mossèn Manyà i company seu de mestratge al Seminari de Tortosa, va mantenir una extensa relació epistolar amb mossèn Alcover per la seva participació en el DCVB. Sovint mossèn Bellpuig li donava notí notícies de Manyà, sobretot de la seva delicada salut. Manyà va convidar Alcover a estar-se se al pis familiar de Tortosa. Allà es trobaven els pares d’en en Manyà, als qui el mallorquí descriu com “uns pagesos dd’allò més autèntic, amables, fins, —ii dels agradables que jo haja trobats may en mes excursions dins el territori de la llengua” (BDLC, X: 211) que s’avingueren avingueren a conjugar verbs i li eviten fer un viatge a Gandesa. Durant els dies que va romandre a casa dels Manyà, mossèn Alcover va seguir fent ll’enquesta amb ell i els seus pares. Va quedar-ne ne tan content que va escriure: Estic esglayat de la paciènciaa que han demostrada aquells tres cossos; no sé qui n’’ha demostrada mes. Mn. Manyà, son pare o sa mare, puys no sols hem remassada la conjugació, sino que també hem espipellada la declinació inació i la fonètica gandesana. (BDLC, X: 216)

La família Molles de Gandesa. A baix: el pare, Joaquim Manyà; la mare, Maria Alcoverro; i el fill primogènit, Joan Baptista. Font: Monlleó (1994: 145).

En aquesta primera trobada, com no podia ser dd’un altra manera, van parlar del conflicte que mossèn Alcover mantenia amb la Secció Filològica de ll’Institut d’Estudis Catalans. Així va recollir mossèn Alcover les opinions de mossèn Manyà al respecte: (abr.-des. 1913), 2 (1914), 3 (gen.-juny juny 1915), 6 (gen. (gen.-juny 1918), 7 (gen.-des. 1919), 8 (gen.-des. 1920), Núm. 9 (gen.-des. 1921). Segons Griera (1966: 14), Manyà envià els qüestionaris qüestio següents: 2. Els termes de parentiu: a) Els termes propis, b) termes infantívols, c) derivats i qualificatius. 3. Els vents. 5. II: Les parts de la casa: les obertures. 7. IV: a) La cuina i els seus atuells. 8. V: b) La cuina. 9. La cambra: a) Les parts pa de la cambra. 11. Cultura de la vinya. 12, El cep. 13, La verema. 14, La manera de fer el vi. 15, El celler. 33, El temps. I: El fred i la calor. 34, II: El temporal. 35, III: La pluja. 36, IV: La neu. 37, La bugada. 38, L’hort. L




7HUHVD/OXtV3DOODUqV

Mn. Manyà me mou del conflicte meu ab els de la Secció Filològica, condamnant la conducta de tals subjectes i del Sr. Puig i Cadafalch, dientme que estiga segur de que, si’s celebrava un plebiscit a Catalunya sobre això, jo tendria l’immensa majoria a favor meu. En quant a Tortosa diu que casi tothom condamna aquells subjectes, contribuint an això l’antipatia que hi reyna contra Barcelona a causa de la manera especial d’esser i d’obrar de certs barcelonins que sembla que’s dediquen, no a fer Pàtria, sino a desferla; i m’ha contat sobre els Directors de l’entitat Nostra Parla que caplleven devers Barcelona, que han tractat tan inconsideradament la Delegació o Sucursal de Tortosa, de la qual forma part Mn. Manyà, que aquesta ha renunciat en ple, enviant a passetjar aquells caps buyts barcelonins, escolans dels revel.lers de la Secció Filològica. (BDLC, X: 212). La correspondència De l’epistolari entre Manyà i Alcover només es conserven quatre cartes escrites per mossèn Manyà entre el febrer de 1921 i l’abril de 1922. Malauradament no hi ha les lletres que li va enviar com a resposta mossèn Alcover. D’aquestes cartes se’n pot extreure una informació valuosa sobre la feina que va fer mossèn Manyà per al DCVB i també de la seva relació d’amistat. A la primera carta conservada, del 5 de febrer de 1921, mossèn Manyà accepta l’encàrrec que havia rebut d’omplir cèdules per al Diccionari a través de mossèn Bellpuig, i ho expressa així: Accepto ben gustós la invitació no sols per l’afecte que tinc a vosté i a la nostra llengua si no també a la retribució que’m vindrà molt oportuna [...]5 A continuació Manyà comenta que preferia omplir cèdules relacionades amb assumptes agrícoles, i que veia diferències suficients entre el gandesà i el tortosí per a fer-ne cèdules a part. La segona carta (6 d’abril de 1921) la va enviar mossèn Manyà quan ja havia començat a omplir cèdules. És per això que explica com porta la feina i les dificultats que té a l’hora de descriure els animals i les plantes, i de fer els dibuixos. Així que li demana a mossèn Alcover si pot posar la correspondència del mot en castellà quan coincideix exactament. També li diu que en pocs dies ha arreplegat més de mil paraules.6 Dos mesos després, el 21 de juny, mossèn Manyà va enviar una tercera carta i, amb el mateix correu, 1.750 cèdules. Es va comprometre de nou a acabar tota la tasca amb el que

Carta de Manyà a Alcover (Gandesa, 21-6-1921).

5 Perea (2009: carta 57 (5-2-1921), contestada 8 febrer 1921). A partir de 1920, Alcover reprèn l’Obra del Diccionari gràcies a un subvenció de l’Estat que permetrà pagar els corresponsals. 6 Perea (2009: carta 58 (6-4-1921), contestada 11 d’abril 1921).




/ DSRUWDFLyJDQGHVDQDDO'&9% quedava d’estiu. Mossèn Manyà li demana a mossèn Alcover que li faça tantes observacions com crega convenient “car confesso la meua poca trassa en això d’omplir cédules”.7 La quarta carta, i l’última conservada, la va escriure mossèn Manyà, des de Tortosa, el 10 d’abril de 1922. Després d’agrair-li a mossèn Alcover el gir postal de 262 ptes., li explica que havia estat fora per assumptes familiars i que es posava a treballar ràpidament per enllestir les cèdules en tres setmanes.8 El grau d’amistat que van assolir mossèn Manyà i mossèn Alcover queda palesa a la carta del febrer de 1921. I també l’estima en què tenia Manyà el treball d’Alcover. Natres també ham passat un Calvari si no tan public, pot ser tan amarg com el de vosté, pero també conservem la força de l’esperit[.]9 No soc jo qui per donar consells a vosté pero l’amistat me dona franquesa per a dirli que la millor manera de contestar al seus enemics es trevallar de ferm per nostra llengua estimada. Arribarà dia que Catalunya farà justicia al apostol innegable de la seua llengua. En quant als manifestos, respectant les expansions nobles de la seua anima dolorida, crec que un sol ben clar i ben seré hauria fet mes bon efecte. Això lluny de ser una reprensió, es una advertencia (pot ser errada) d’amic ver y affm in Xº[.]10 Els conflictes de mossèn Alcover no van acabar aquí..., i també van sortir a la premsa gandesana. Mossèn Alcover i El Llamp El Llamp era una revista quinzenal que es va publicar a Gandesa durant els anys vint i la meitat dels trenta. Va comptar amb excelents colaboradors, entre ells el mateix Manyà, i va tenir sempre una vocació catalanista. Per tant, sobre el paper, era una aliada de mossèn Alcover i la seva obra. Però l’adscripció ideològica de la revista a La Lliga va ser contrària als interessos de mossèn Alcover. Mossèn Alcover i el director de El Llamp, en Manuel Bardí i Gil, es van conèixer el 14 d’octubre de 1921 a Gandesa, a casa de mossèn Manya, quan aquell es va detenir a saludarlo a ells i als seus pares, tornant de Calaceit de camí cap a Tortosa. La coneixença no va merèixer cap comentari per part de mossèn Alcover, que al Butlletí tot just en va fer esment (BDLC, XII (1921-1922), p. 280). Tant o més sorprenent és que El Llamp no ressenyés la visita de mossèn Alcover, sobretot perquè era costum de la publicació comentar el pas de persones importants per Gandesa. Al mateix temps era una bona oportunitat per parlar de l’Obra del Diccionari.

7

Perea (2009: carta 59 (21-6-1921), contestada 27 juny 1921). Perea (2009: carta 60 (10-4-1922), contestada 16 abril 1922). 9 Es refereix a l’expulsió del Seminari de Tortosa de quatre professors, entre ells Bellpuig i Manyà, l’any 1920. Per a més detalls, Soberanas i Lleó (1983: 240, 257 i 282). 10 Perea (2009: carta 57 (5-2-1921), contestada 8 febrer 1921). 8




7HUHVD/OXtV3DOODUqV El que sí que va fer El Llamp va ser publicar l’any 1924, a primera pàgina, un dels dos escrits de la polèmica que van mantenir mossèn Alcover i un colaborador d’El Llamp, Ramon Sedó i Borrell, de Capçanes. La polèmica comença amb l’article «Proses barbes. A Mossèn Antoni Maria Alcover»,11 on Ramon Sedó es presenta a si mateix “despullat de tot sentiment partidista i si sols guiat per el més pur amor a Catalunya” i li demana a Alcover que acabi amb els atacs a institucions i persones, tal com estava fent des del BDLC, en concret, al número del gener-abril de 1924. L’articulista, que es declara admirador del Diccionari, aprofita per advertir a Alcover que, de seguir en el “fatleres i personalismes”, l’obra no tindria l’eficàcia i el bon sentit necessaris. Però el colaborador d’El Llamp encara va una mica més enllà en escriure: Hom podria dir que l’obra del «Diccionari Català-Valencià- Balear» és fruit d’una passió i de un odi —cosa que jo no creuré mai— i devant d’això valdria més molt més de cent mil vegades que no fés feta. La resposta de mossèn Alcover va haver d’esperar el temps just perquè sortís el nou BDLC, amb un article titulat «A certs catalanistes escaravatats»:12 Lo nostre article del Bolletí passat «A tots els amadors de la Llengua Catalana», com era un enfilall de veritats bofegants, se veu que no ha feta gayre gràcia an els... bofegats...¿Ha provat negú de demostrar que cap d’aquelles cosetes que enflocàrem an els nostres contraris de la Lliga Regionalista i de l’Institut d’Estudis Catalans, no siga vera? ... Un que’s diu «admirador» de la nostra «Obra del Diccionari» etzibà dalt La Veu de Tarragona dia 26 de abril un articlàs calificant lo meu de «Prosa bàrbara», tractantme de «verinós» i tirantme altres floretes per l’estil, ane que me tenen acostumat aqueys caritativissims admiradors meus que ara me surten devers Catalunya, deixantse dir que, en lloch d’omplir lo meu Bolletinet de coses de Diccionari i de Llengua, l’umpl de «personalismes» i de glopades d’odi, i tot perque vim vi repello, perque defens la meua Obra i la meua còrpora dels taurons, tigres i lleoparts que fa sis anys palanquetgen per afonarmos dins un abisme d’inmundicia. Aqueys catalanistes son així; ells me volen esclafar i passar an el dimoni l’Obra del Diccionari, i per conseguirho apellen a qualsevol atrocidat i atentat; i volen que jo m’estiga boca closa i sensa bategarme gota perque ells me puguen Portada d’El Llamp (30-11-1924). escorxar i desxuyar ab tota comodidat, i jo just badi la boca per dirlos: Grans mercès i que Deu les pagui la caritat!

11

R. Sedó Borrell. «Proses barbres. A Mossèn Antoni Maria Alcover», La Veu de Tarragona (26-4-1924), p. 2: Capsanes, Dissapte de Gloria, 1924. 12 BDLC, XIII (Maig-agost de 1924. N. 6), p. 310-314




/ DSRUWDFLyJDQGHVDQDDO'&9% Com ja s’ha dit, en Sedó va contestar a mossèn Alcover al número d’El Llamp del 30 de novembre.13 Amb un to irònic i condescendent, Sedó fa un atac personal a mossèn Alcover en escriure que té “una ànima d’infant —segons una il-lustre professora de la Normal de Palma”, i un caràcter especialíssim, que “si éll t’arriba pendre de mal ull, com diem al meu poble, ja estàs ben fresc”. A continuació parla sobre l’anticatalanisme de mossèn Alcover. Mossén Alcover ha passat el Rubicó, tot perquè uns caporals de La Lliga Regionalista no s’han portat al dir d’éll, com s’havien de portar i vinga donar-li bastonades de ceg a tot el que fa olor de catalanista, i, en canvi, vinga incens i mirra a tot lo altre... i aixó és en tots els numeros del Butlletí. Ramon Sedó menysprea fins i tot l’obra de mossèn Alcover quan reconeix haver tingut una “hora tonta” en subscriure’s al BDLC, perquè hi ha “poc de bó i aprofitable”. A continuació explica que el títol del seu article a La Veu de Tarragona és el d’una secció fixa que ell escrivia quasi setmanalment. I per acabar, no es pot estar de fer-li un advertiment: Mossén Alcover: es un mal camí el que fresseu; el dimoni sols mira quina la pot fer, i molt me temo que no perdeu bous i esquelles, perque diu la dita, digues amb qui vas i et diré qui ets. Precisament a principis de 1924 és quan va començar la redacció definitiva del DCVB i per “completar la nostra informació sobre els punts de dialectología catalana que no tinguem ben aclarits i de resoldre els nostres duptes” es forma un cos de corresponsals de redacció, “escullits entre els nostres millors amichs de les diferentes comarques”, en què figura mossèn Manyà.14 A l’epistolari d’Alcover també es conserva una targeta postal de Manyà adreçada a Francesc de B. Moll, a qui tracta d’amic. Es tracta d’una breu missiva en què accepta de contribuir a la fase final de la redacció del DCVB i dóna detalls sobre el mot abancer.15

Joan Baptista Manyà i Alcoverro (Gandesa, 1884 – Tortosa, 1976). Foto cedida per la família.

Recordem, per acabar, que Manyà apareix a la «Introducció» del DCVB (vol. I, p. 24) com un dels “colaboradors especialment actius que ens han enviat informació abundant i fidedigna sobre el llenguatge local” i que en les memòries de Francesc de B. Moll (1970: 136) apareix com un dels “altres excelents aportadors del lèxic quotidià”, al costat de Bellpuig i Garcia Girona. Una mica més avall, Moll (1970: 139) també recorda Manyà i Bellpuig com a “magnífics colaboradors en la replega del lèxic de la Terra Alta i de la Ribera d’Ebre”.

13

R. Sedó Borrell. «Del meu Buirac», El Llamp (30-11-1924), p. 1. «La redacció definitiva del Diccionari», BDLC XIII (1923-1924), p. 255-256. 15 Perea (2009: carta 61 (17-2-1924), contestada 16 abril 1922 [sic]). 14




7HUHVD/OXtV3DOODUqV

El parlar de Gandesa al DCVB A partir de la digitalització del Diccionari que es va dur a terme sota la direcció de Carme Morell i la supervisió de Nicolau Dols, podem saber que el DCVB inclou 1.701 veus en les quals surt Gandesa, ja sigui en la definició, en els refranys i locucions, en la cultura popular o en l’apartat de fonètica. Per tal d’apropar-me al més possible a la contribució de mossèn Manyà, he optat per estudiar els termes que, segons el DCVB, només es fan servir a Gandesa, és a dir, els localismes. Això vol dir que les 393 entrades que queden després de fer aquesta tria són una mostra del treball de Manyà i també de la Gandesa de l’època. Cal advertir que Manyà (i els seus pares) no va ser l’únic informador de Gandesa al DCVB. Recordem que, a més a més del Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya, en les fonts bibliogràfiques també hi figura l’Atlas Lingüístic de Catalunya (ALC), d’Antoni Griera; les Poesies populars gandesanes, de Joaquim Serres,16 i alguns treballs de Joan Amades.17 Localismes De les 393 entrades, 17 tenen diverses accepcions que, amb les anteriors, sumen un total de 421 termes que són propis de la parla de Gandesa. Quasi la meitat són noms (201), però també hi ha 48 verbs, 12 adjectius i un nombre important d’adjectivacions i locucions. Cal destacar que del conjunt de noms, les tres quartes parts són monosèmics. A continuació vénen alfabetitzades totes les paraules i accepcions, excepte els refranys i les cançons, acompanyades del número d’accepció per les que no tenen entrada pròpia.

16 Joaquim Serres [i Sabaté]. Poesies populars gandesanes. [Gandesa: Imp. Enric Sabaté], 1917. Perea (1011: 122). També hi ha una edició moderna: Teresa Lluís (ed.). Recull poètic de Joaquim Serres, lo Paisanet. [Barcelona]: Batak, 2007. Recordem que precisament Joaquim Serres Sabater, llaurador, figura com a informador de l’ALC de Griera. 17 Joan Amades, «Termes dialectals de la comarca de Gandesa», Excursions. Noticiari de la Secció de l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona, II (1917-1919), pàg. 187-201. Segons el BDC, núm. 8 (gen.-des. 1920), Joan Amades envià 150 paperetes recollides a la comarca de Gandesa.




/ DSRUWDFLyJDQGHVDQDDO'&9% A a la ganxa (s. v. ganxa f. || 3. a)) abella carnissera (s. v. abella f. || d)) abocar un cep (s. v. abocar v. tr. || 6.) abriu1 m. acampar un moixĂł (s. v. acampar v. tr. || 1.) acantonar un marge (s. v. acantonar v. tr. || 1.) acarrassat, -ada adj. acollar v. tr.|| 3. b) aculer adj. || adesar desar v. tr. || 2. afonir v. tr. aganxar v. || 3. refl. agossir-se v. refl.

arròs fadrĂ­ (s. v. fadrĂ­, -ina m. i f. || 9.) arruix1 m. asgolfa catxa (s. v. golfa1 f.) aspriu, -iva || 3. m. b) asselegat, -ada adj. assequiar v. tr. assevar v. tr. atornallar v. tr. atxeu m. atxevador m. atxevar v. tr. aumĂ stic m. avellana castanyenca (s. v. castanyenc, enca adj.) avisador, -ora || 3. m. B bajoca garrofal (s. v. garrofal adj.) ballar a feixos (s. v. feix1 m. || 1.) banca f. || 7. banyot m. || 2. barbacana f. || 7. barbi-serrat adj. m. bassiol1 m. || 2. baubi-roig adj. m. beata farinosa (s. v. beat, -ata m. i f. II || 2. a)) benditxo m. bergada f. || 2. bessons del cep (s. v. bessĂł || 2. adj.) bĂ­fio m. || 2. birbona f. bisbet m. dim. bisnet m. blat de llavor (s. v. blat m. I || e)) boca f. II || 19. bolbĂł m. bord dâ&#x20AC;&#x2122;abelles (s. v. bord2 III || m. 1.) botar el torn (s. v. torn m. || 7.) botxar3 v. || 2. braç m. II || 15. c) broma f. || 5. brĂşfol3, brĂşfola adj. || 1. bultre m. buriac m.

aguait m. || 3. agulla sariera (s. v. agulla1 f. I || 65.) aixada de gallĂł (s. v. aixada f. II || 9.) aixada de mitja boca (s. v. aixada f. I || 4. a)) aixada hortolana (s. v. aixada f. I || 5.) aixadador, -ora m. i f. aixĂ diga [f] aixetonet m. aixorigot m. ajovar1 v. tr. || 1. Alanyar LLIN. albarda gallinera (s. v. galliner1, -era adj.) alleixar v. tr. ametller moll (s. v. moll6, molla adj. || 2.) anar molla una perdiu (s. v. moll6, molla adj.|| 2.) andriner m. animeta del purgatori (s. v. animeta f. (dim. de Ă nima). || 4. b)) anvenc m. (vg.) apurar v. tr. || 1. a) aquest vi se sent a florit (s. v. sentir v. || 4. intr. a)) aramon (s. v. aramĂł [m.] ) aranyola f. || 1. arbrat m. arbrocer m. arissar1 v. tr. arnot m. || 2. arrabassat, -ada part. pass. || a)

C ca la vila (s. v. casa f. || VAR. FORM.) cabossut, -uda adj.




7HUHVD/OXtV3DOODUqV cabra blava (s. v. cabra1 f. I || 1.) cabra culnegra (s. v. cabra1 f. I || 1.) cabra palometa (s. v. cabra1 f. I || 1.) cabra serranegra (s. v. cabra1 f. I || 1.) caça blava (s. v. blau, blava I || 2. b)) caixa del marge (s. v. caixa f. II || 12.) caixes del pou (s. v. caixa f. II || 13.) calapatillo m. calçar un marge (s. v. calçar v. tr. II || 3.) caloto m. camiseta de l’ametla (s. v. camiseta f. || 4.) canallada f. || 2. canejar2 v. tr. || 2. canellar m. capçalet m. || 9. capfurtat adj. m. capullar v. tr. Caramella f. || topon. carrauet m. cascavell verd (s. v. cascavell m. || 7.) cases (s. v. casa f. II || 3.) casill m. cassolet m. cassoleta f. || 10. catxa f. || 2. catxar1 v. || 7. càuvit m. cenquilla f. centena f. || 2. cep abocat (s. v. abocat, -ada adj.) cercet1 m. cinquener m. cobrialbarda m. cobrir-se una perdiu el caçador (s. v. cobrir v. tr. IV || 1.) colga f. || 2. companatger m. copa f. I || 5. copatxo m. cordonar v. tr. || 2. corralissa f. || 3. córrer la figa (s. v. córrer v. IV || tr. 1.) Cortaler LLIN. cossi calandí (s. v. cossi m. || 1.) cossi miravetà (s. v. cossi m. || 1.) Costaler m. (ant.) LLIN. coto! coto! (s. v. coto2 II || 1.) crestall1 m. || 4.

crianxo m. despectiu crossa f.|| 8. cuada1 o coada f. || 6. cucuet m. cuixes del molí d’oli (s. v. cuixa f. || 2. d)) culató m. || 3. culroja vera (s. v. culroja f. || 1.) D desanivellar v. tr. desarraïlador m. descarregar-se del censal (s. v. descarregar v. II || tr. 2.) desclafollar v. tr. desclavar v. tr. || 2. descolgar ceps (s. v. descolgar v. tr.) desermir v. tr. desparar la premsa del vi (s. v. desparar v. || 1. tr.) diablonar v. tr. dinal d’alfals (s. v. dinal || 2. (ant.) m.) doguell m. doguellada f. dretera (s. v. dreter, -era adj. || 4. f.) duellada f. dúgol m. durubec m. (dial.) E eixorigot m. eixovaret m. «El sembrat està a punta d’espiga» (s. v. punta f. || 4.) encarrassar-se (s. v. encarrassar v. || 2. refl.) encatllar v. encavallar-se les teles de caçar (s. v. encavallar v. tr.) encolla3 f. || 1. a) encordar la baralluga (s. v. encordar v. tr. || 1. d)) ensegurada f. enxitxinar-se v. refl. erar v. tr. || 1. ermir-se v. refl. escalfir-se els clafolls de les ametlles (s. v. escalfeir v. tr.) escalivar v. tr. || 2.




/ DSRUWDFLyJDQGHVDQDDO'&9% escarabat merdeguer (s. v. merdeguer [m.] || 2.) escatxida f. escatxit m. esclafada f. || 2. a) esguinzo m. esmitjanar v. tr. espigarsar v. tr. espigĂł m. || 3. esplomadissa f. espollancĂł m. espolsar v. tr. || 7. esquetxa f. estaraguinyar v. tr. (dial.) esteraganyar v. tr. (dial.)

gat cendroler (s. v. cendroler, -era adj.) gatius1 m. pl. Girona || 2. topon. a) gitada f. || 2. gitadissa de blat (s. v. gitadissa f.) gra dâ&#x20AC;&#x2122;ametlla (s. v. gra m. || 3.) grenxa f. || 2. griva gavatxa (s. v. gavatx2, -atxa m. i f. i adj.) guadell m. guillo m. J jaumet [m.] || 2. joc de polls (s. v. poll1 m. || 5.) joc del tum-tum (s. v. tum-tum m.) joca-son adj. jugar a lâ&#x20AC;&#x2122;encert (s. v. encert m. || 1.) junyida f. || 4.

F fabriol m. femar a claveres (s. v. clavera1 o clauera f. || 5.) fembrilat, -ada adj. fesols del ganxet (s. v. ganxet m. dim. || 10.) figa cucurella (s. v. figa f. I || 1.) figa dâ&#x20AC;&#x2122;ull de perdiu (s. v. figa f. I || 1.) figatxer, -era m. i f. filatada f. fitgel m. flamar-se (s. v. flamar v. || 2. refl.) fogĂł m. || 5. formiga roquera (s. v. roquer1 || 1.) formigĂł m. || 3. fregĂ s m. frunza f. full1 m. || 5. fusta corretjuda (s. v. corretjut, -uda adj. || 2. a))

L llamija f. llampiste m. llançada2 f. || a) llaurar aparellat (s. v. llaurar v. tr. || 1.) llaurar escabalçat (s. v. llaurar v. tr. || 1.) llaurar fuller (s. v. llaurar v. tr. || 1.) llaurar junt (s. v. llaurar v. tr. || 1.) llebre de lâ&#x20AC;&#x2122;estel (s. v. llebre f. || 1.) llebre del pou (s. v. llebre f. || 2. c)) llebre xata (s. v. llebre f. || 1.) llebreta f. dim. || 1. llentirĂł m. lletilla f. llopenc, -enca adj. M magranejar v. intr. majoralessa f. malagrany m. malignant adj. || 2. m. marera f. || 2. mascarilla f. || 1. Masreal LLIN. menador2, -ora m. i f. || c) merla catxo (s. v. merla f. || 7.) merla collerada (s. v. merla f. || 6.) mesuret m. mitadenc gras (s. v. gras, grassa adj. ||

G galet m. || 4. a) gallina octubrada (s. v. octubrar-se v. refl.) Gandesa topon. gandesà , -ana adj. gandòfia ganxellada f. ganxill m. ganxillar v. intr. gargoll1 m.




7HUHVD/OXtV3DOODUqV pedra molla (s. v. moll6, molla adj.|| 2.) peperiquando m. perdigĂł rabosenc (s. v. rabosenc1, -enca adj. || 1. a)) perdiu enramada (s. v. enramar v. II || 3.) pinyĂł1 m. || 5. piqueta2 f. || 4. pito! (s. v. pito4, pita adj.) pĂ­txol m. pixavĂ­ m. || 1. planta negra (s. v. planta1 f. || 3.) plantar a mallol (s. v. mallol m. || 2.) plegafem m. podar a la forqueta (s. v. forqueta f. dim. || 10.) podar a llança (s. v. llança1 f. || 6. b)) poder [sic] ceps a boca de caragol (s. v. boca f. II || 18. Boca de caragol a)) portellar v. tr. pou dâ&#x20AC;&#x2122;argui o pou de torn (s. v. argui m. || a)) pou de llanternĂł (s. v. llanternĂł m. || 3.) pou de manxa (s. v. pou2 m. || 1.) pou de rodes (s. v. pou2 m. || 1.) pregadĂŠu m. || 3. pubilla del moc (s. v. pubil2, -ila, pubill, -illa m. i f. III || 1.) puger m. Puigcavaller topon. pujament de sangs (s. v. pujament m.)

3.) mitgera3 f. || 3. miufa f. morastrell [sic] de la gaiateta (s. v. morastell m.) morastrellĂł m., dim. morral de les podadores (s. v. morral m. || 3.) morrera f. || 2. muirat m. mutxĂ vina f. N nasserut, -uda adj. neu aspra (s. v. neu f.) neu fina (s. v. neu f.) nevera f. || 2. O oli dels fulls (s. v. oli m.) oliva (i olivera) rojal (s. v. rojal1 adj. || a)) oliva mançanenca (s. v. mançanenc, enca adj.) ovella biscaĂŻna (s. v. ovella f. || NOMENCLATURA POPULAR DE Lâ&#x20AC;&#x2122;OVELLA) ovella manxega (s. v. ovella f. || NOMENCLATURA POPULAR DE Lâ&#x20AC;&#x2122;OVELLA) ovella navarra (s. v. ovella f. || NOMENCLATURA POPULAR DE Lâ&#x20AC;&#x2122;OVELLA) ovella valenciana (s. v. ovella f. || NOMENCLATURA POPULAR DE Lâ&#x20AC;&#x2122;OVELLA)

Q quarantena f. || 5. quartejar v. tr. || 5. quera1 f. || 6. a)

P pa avenĂłs (s. v. avenĂłs adj.) pa de corda (s. v. pa1 m. I || 1.) pallissada1 f. || 1. palomot m. pampanada f. || 2. pampofigo m. || 1. panalejar v. intr. PĂ ndols topon. paner1 m. || 4. pĂ pula2 f. || 2. parador, -ora m. i f. I || m. 3. paret desplomada (s. v. paret1 f. || 1.) parrellet m. parrusquer adj. patac m. || 3.

R rabosenc1, -enca adj. || 2. raedor1 m. || 2. raĂŻm de tripo de gat (s. v. tripĂł m. || 1.) raĂŻm llĂŠpol (s. v. llĂŠpol, llĂŠpola adj.|| 2.) raĂŻm punxĂł gros (s. v. punxĂł m. || 7.) rallapĂ m. rastre1 m. || 2. rata-corre [f.] rebotimada f. || 1. recaixar v. tr. recalçar v. tr. || 2. recoureâ&#x20AC;&#x2122;s el fem (s. v. recoure v. tr. || 1.)




/ DSRUWDFLyJDQGHVDQDDO'&9%

relinquir v. tr. (ant.) rellamp m. || 3. relleixa f. resa f. || 2. retaco m. || 2. b) retrullola f. risplo, rispla adj. rodanxa f. || d) rollar1 v. || 2. rufarda f.

terra topassenca (s. v. topassenc, -enca adj.) terra ventolera (s. v. ventoler, -era adj. || 1.) terra-tou m. terrafem (o terrafems). m. terralta f. tiranta f. tirar-li a reng doble (s. v. reng1 m. || 5.) toixos de carrejar (s. v. toixos m. pl.) tolladura f. topàs m. topo m. || 6. totxos de carrejar (s. v. totxo m. i adj. I || 1. a)) trascollera f. trentè, -ena adj. || 3. m. d) tupí topí m. || 1.

S sabater m. i adj. I || m. 8. saboquedo (o saboquero). [m.] sacamallada f. sagard m. salmo (s. v. salmar v. tr. || b)) samia f. segall1, -alla m. i f. || 1. c) seixantena f. || 2. serretejar v. intr. || 2. solquejar v. || 3. intr. solsir2 v. tr. || 1. sortir a motes el sembrat (s. v. mota f. II || 3.) sortir a pacte (s. v. pacte m.) sovenir1 v. || 2.

U ullal m. || 8. V ventrada f. || 3. verdala f. || 2. veremada f. || 2. vernatxot m. vi abocat (s. v. abocat, -ada adj.) Vilaverd LLIN. vimener m. || 1. volar planera, una perdiu (s. v. planer1, era adj. || 1. a)

T tac1 m. || 6. talladet m. tasconera f. || 4. terbolina f. || 4. terçar v. tr. || 2. Terra Alta (s. v. terra f. || 6. terra fondable (s. v. fondable adj.) terra pedrenca (s. v. pedrenc, -enca adj. || 1.) terra pendolera (s. v. pendoler, -era adj.) terra renovadiva (s. v. renovadiu, -iva adj.)

X vorana f. || 1. xitxarro m. || 2. xiuleri m. xixĂ­ m. xopar2 v. intr. || 2.

Als apartats de REFR. (refranys), LOC. I REFR. (locucions i refranys) i CULT. POP. (cultura popular) es van incloure 20 refranys, 23 locucions i algunes cançons populars es van prendre com a exemples.




7HUHVD/OXtV3DOODUqV

Refranyer A lâ&#x20AC;&#x2122;Abril, cada gota en val milÂť (s. v. abril m. || CULT. POP.) Ves [sic] a peu i no caurĂ s (s. v. caure v. intr. || REFR. m)) La regla mantĂŠ el cos i la casa (s. v. cos m. REFR. c)) Fer com lo cucuc: flaca resa i molt aĂźc (s. v. cucut m. || LOC.) Lo cucuc, si a tres dâ&#x20AC;&#x2122;abril no ĂŠs vingut, o bĂŠ ĂŠs mort, o bĂŠ ĂŠs perdut (s. v. cucut m. CULT. POP.) Qui amb defecte es va casar, molt mĂŠs gros lo sol trobar (s. v. defecte m. REFR. b)) A cavall desembocat, no li paros lo buriac (s. v. desembocar v. || 2. refl. (refr.)) Qui aigua detura, oli i blat mesura (s. v. deturar v. tr. REFR.) No ampres al veĂŻnat cossi que estiga badat (s. v. emprar v. tr. REFR. b)) Lo fem ĂŠs la minja del pagès (s. v. fem m. REFR. b)) Lo fem diu fem, i el formiguer farem (s. v. formiguer m. REFR. b): joc de paraules) Llaurar de rucs i batre de bous, merda a lâ&#x20AC;&#x2122;eraÂť (s. v. llaurar v. tr. REFR. i)) Al llenyater, caça; i al caçador, llenya (s. v. llenyater m. REFR.) Lo llibre tancat farĂ  mal lletrat (s. v. lletrat, -ada adj. REFR. a)) Totes les maces sĂłn pesades (s. v. maça1 f. REFR. c)) Si Març marceja, Abril meravelleja (s. v. meravellejar v. intr.) Si vols collir vi i pa, sembra primerenc i poda tardĂ  (s. v. pa1 m. REFR. bb)) La Quaresma en tĂŠ un delit: que en sopar, ves-teâ&#x20AC;&#x2122;n al llit (s. v. quaresma f. REFR. d)) Tot pot ser i tot diu, mes la rata no fa el niu a la coa dâ&#x20AC;&#x2122;un gat viu (s. v. rata1 f. REFR. g)) Lâ&#x20AC;&#x2122;aigua fa regalls (s. v. regall m. REFR.) El ruc creix, lâ&#x20AC;&#x2122;albarda no (s. v. ruc, ruca m. i f. REFR. e)) Locucions Agranar escales amunt (s. v. agranar v. tr. || LOC. I REFR.) Anar-seâ&#x20AC;&#x2122;n lo pa dels bancals (s. v. bancal m.|| LOC.) Com lâ&#x20AC;&#x2122;aigua a les figues (s. v. figa f. || LOC. u)) Empeltar guixes (s. v. empeltar v. tr. || LOC.) Esser mĂŠs tonto que un cabĂ s de llops (s. v. llop1 m. || LOC. c)) Rer mĂŠs por que el forrellat de la presĂł (s. v. forrellat m. || LOC.) Quedar per a vestir Mare-de-DĂŠus (s. v. mare-de-dĂŠu f. || LOC.) Tirar-li com un qui esterrossa (s. v. esterrossar v. tr. || LOC.) Voler saber quants pèls tĂŠ un bot (s. v. bot1 || LOC f)) Cançoner ÂŤLo que hai trobat a Gandesa / no hu trobo en cap puesto mĂŠs, / trobo un amor en les noies / que noâ&#x20AC;&#x2122;s pot comprar amb dinersÂť (s. v. diner m. LOC. (cançó pop., ap. Serres Poes. Gand. 70)) ÂŤUna ovella i dos moltons / sĂłn tres animals de llana; / dos advocats i un notari, / tres lladres de cap de ramaÂť (s. v. moltĂł m. (cançó pop.)) ÂŤJo en tinc un armari | molt ben adornat: / un tupĂ­ sense ansa / i un plat foradatÂť (s. v. tupĂ­ o topĂ­ m. ||1. (corranda de Gandesa))




/ DSRUWDFLyJDQGHVDQDDO'&9% Mimologismes ÂŤBlat claret! blat claret!Âť (s. v. guatlla f. || CULT. POP.) Costums Caçar al mussol (s. v. mussol1 m. || CULT. POP.) El vocabulari del parlar de Gandesa que sâ&#x20AC;&#x2122;extreu del DCVB estĂ centrat en el camp, que ĂŠs com un arbre, de manera que molts dels altres temes estan estretament relacionat amb ell, com si fossin les rames. Diversos exemples ho poden aclarir: les parts de la casa que es recullen estan relacionades sobretot amb lâ&#x20AC;&#x2122;agricultura (asgolfa catxa, pallissada); la majoria de les plantes sĂłn comestibles; els animals salvatges sĂłn bĂ sicament moixons, la caça principal dels pagesos, com queda reflectit a lâ&#x20AC;&#x2122;apartat de la cacera; i mĂŠs de la meitat dels refranys fan referència al camp. Molta menys extensiĂł omplen els mots destinats a aspectes socials, entre els quals destaquen els del lleure i, especialment, els dels jocs de xiquets. Un altre aspecte a destacar dâ&#x20AC;&#x2122;aquest vocabulari ĂŠs que tĂŠ un carĂ cter exhaustiu i sistemĂ tic en els grans temes. NomĂŠs cal veure les paraules recollides sobre el conreu de la vinya i lâ&#x20AC;&#x2122;elaboraciĂł del vi, ja que sâ&#x20AC;&#x2122;inclou els qui hi treballen, en què treballen, amb què treballen, etc. ClassificaciĂł temĂ tica La majoria de les paraules recollides al DCVB corresponen al camp semĂ ntic de lâ&#x20AC;&#x2122;agricultura, especialment al conreu de la vinya i a lâ&#x20AC;&#x2122;elaboraciĂł del vi. AixĂ­, les paraules relacionades amb el camp (69), lâ&#x20AC;&#x2122;oli (14) i el vi (53) representen quasi la tercera part del total. TambĂŠ destaquen els mots relacionats amb els animals salvatges (37), les persones (30), els animals domèstics (27), el lleure (26), la casa (23), la cacera (21) i lâ&#x20AC;&#x2122;alimentaciĂł (19). 1. Els ĂŠssers humans Parts del cos: cassoleta, paner. Morfologia: barbi-serrat, bĂ­fio, nasserut; animeta del purgatori. Accions: agossir-se, asselegat, encarrassar-se, ganxellada, ganxill, ganxillar, joca-son, rellamp, sacamallada, sovenir, tac, xiuleri; agranar escales amunt, a lâ&#x20AC;&#x2122;aguait, empeltar guixes, tirar-li com un qui esterrossa. Personalitat: cabossut , canallada, crianxo, llopenc, pregadĂŠu, quera de biga, risplo, ventrada; esser mĂŠs tonto que un cabĂ s de llops, voler saber quants pèls tĂŠ un bot. Malalties: figatxer, pujament de sangs; relinquir. Col.lectius humans: pubilla del moc. 2. La casa Parts de la casa: asgolfa catxa, pallissada. Elements arquitectònics: barbacana, crestall, gitada, relleixa. Feines domestiques: adesar la bugada, alleixar, canejar, escalivar, estaraguinyar. Estris: agulla sariera, cassolet, cossi calandĂ­, cossi miravetĂ , cuada, fregĂ s, rallapĂ , tupĂ­. Roba: eixovaret, esguinzo, frunza.




7HUHVD/OXtV3DOODUqV

3. Meteorologia Fenomens atmosfèrics: neu aspra, neu fina, nevera. Prediccions: perdiu enramada. 4. Geologia Tipus de terra: arrabassat, bolbĂł, guillo, pedra molla, pinyĂł, terra fondable, terra pedrenca, terra pendolera, terra renovadiva, terra topassenca, terra ventolera, terra-tou, terrafem, topĂ s; panalejar, solquejar. 5. ToponĂ­mia MacrotoponĂ­mia: Gandesa, Terra Alta. MicrotoponĂ­mia: Caramella, Girona, PĂ ndols, Puigcavaller. 6. El camp Coď&#x20AC;Ąlectius humans: aixadador, cinquener, companatger, plegafem, vimener. El carro: aculer, encatllar. El jou: morrerra, ajovar. La terra. Faenes. Llaurar: llaurar aparellat, llaurar escabalçat, llaurar fuller, llaurar junt, quartejar, terçar. Altres faenes: afonir, assequiar, assevar, atornallar, cordonar, cĂłrrer la figa, desanivellar, desclafollar, desermir, erar, ermir-se, marera, rastre, tasconera, tolladura; recoureâ&#x20AC;&#x2122;s el fem, tirar-li a reng doble. Les eines. Lâ&#x20AC;&#x2122;aixada: aixada de gallĂł, aixada de mitja boca, aixada hortolana, boca, espigĂł, fogĂł, raedor. La dalla: banyot. La podadora: morral de les podadores. El rascle: capçalet. El ratrell: topo. Els sembrats: aganxar, anar-seâ&#x20AC;&#x2122;n lo pa dels bancals, el sembrat estĂ  a punta dâ&#x20AC;&#x2122;espiga, fembrilat, flamar-se, gitadissa de blat, mesa o brotada dâ&#x20AC;&#x2122;un any, sortir a motes el sembrat. Els marges: caixa del marge, portellar, recalçar; acantonar un marge, calçar un marge. Les edificacions: corralissa; paret desplomada. La mel: pĂ pula. Les mesures: dinal dâ&#x20AC;&#x2122;alfals, junyida, mesuret. El pou. Parts del pou: aumĂ stic, braç, caixes del pou, llebre del pou, samia, ullal; recaixar. Tipus de pous: pou dâ&#x20AC;&#x2122;argui o pou de torn, pou de llanternĂł, pou de manxa, pou de rodes. La legislaciĂł: descarregar-se del censal. 7. Lâ&#x20AC;&#x2122;oli Varietat dâ&#x20AC;&#x2122;olives: rojal, mançanenca, terralta. Tipus dâ&#x20AC;&#x2122;olis: oli dels fulls. El molĂ­ dâ&#x20AC;&#x2122;oli:, calapatillo, colga, cuixes del molĂ­ dâ&#x20AC;&#x2122;oli, culatĂł, full; apurar. Plagues dels olivers: aranyola, xixĂ­; enxitxinar-se. 8. El vi Els ceps. Tipus de ceps: aramon, cep abocat, cep capfurtat, parrusquer. Parts dels ceps: bessons del cep, galet, pixavĂ­. Plagues: llebreta. Varietats de raĂŻms: benditxo, cascavell verd, jaumet, morastrell, morastrellĂł, parrellet, peperiquando, planta negra, raĂŻm de tripĂł de gat, raĂŻm llĂŠpol, raĂŻm punxĂł gros, vernatxot. Conrreu de la vinya. Faenes: femar a claveres, espolsar, descolgar ceps, espigarsar, plantar a mallol, podar a boca de caragol, podar a la forqueta, podar a llança, veremada. Eines per el conrreu i lâ&#x20AC;&#x2122;elaboraciĂł del vi: aixetonet, arnot, desarraĂŻlador. ElaboraciĂł del vi: doguellada, duellada, gargoll, piqueta; esmitjanar. La premsa: banca; desparar la premsa de vi, parador. El trull: broma, canellar, doguell, pampanada, retrullola. Tipus de vi: vi abocat, magranejar, terbolina. Mesures. Segons les botes: centena, quarantena, seixantena, trentè. Altres mesures: mitgera. 9. Les plantes Plantes silvestres: andriner, arbrocer. Fruits de plantes comestibles: aspriu mitadenc, bajoca garrofal, blat de llavor, fesols del ganxet, llentirĂł, mitadenc gras.




/ DSRUWDFLyJDQGHVDQDDO'&9%

10. Els arbres Parts dels arbres: rebotimada. Conjunts dâ&#x20AC;&#x2122;arbres: arbrat, terra dâ&#x20AC;&#x2122;abriu. Ametllers: ametler acarrassat, ametller moll. Fruits: camiseta de lâ&#x20AC;&#x2122;ametla, gra dâ&#x20AC;&#x2122;ametlla; escalfir-se els clafolls de les ametlles. Fruits dâ&#x20AC;&#x2122;altres arbres: avellana castanyenca, figa cucurella, figa dâ&#x20AC;&#x2122;ull de perdiu, figa verdala. La fusta: fusta corretjuda. Plagues dels arbres: diablonar. 11. Animals domèstics Animals per a lâ&#x20AC;&#x2122;alimentaciĂł humana. Aus: gallina octubrada. Pasturadors: caloto, cabra blava, cabra culnegra, cabra palometa, cabra serranegra, ovella biscaĂŻna, ovella manxega, ovella navarra, ovella valenciana, segall. Animals de companyia: gat cendroler. Animals de tir: encolla. Peçes: albarda gallinera, cobrialbarda, fitgel, toixos de carrejar, totxos de carrejar, trascollera; serretejar. Ordres als animals de tir: coto! coto!, pito! 12. Animals salvatges. Aus: baubi-roig, bultre, caça blava, carrauet, carrauet, cĂ uvit, cercet, cucuet, culroja vera, dĂşgol, durubec, esquetxa, griva gavatxa, guadell, malagrany, mascarilla, merla catxo, merla collerada, miufa, pampofigo, rufarda, sabater, sagard; acampar un moixĂł. Insectes: escarabat merdeguer, palomot. Abelles: abella carnissera, bord dâ&#x20AC;&#x2122;abelles. Formigues: avisador, capullar, formiga roquera, formigĂł, vorana. Llebres: llebre de lâ&#x20AC;&#x2122;estel, llebre xata. 13. Cacera El gos: bergada, xopar. Lâ&#x20AC;&#x2122;escopeta: perdigĂł rabosenc, retaco. La caça amb trampes: atxeu, atxevador, bassiol, buriac, crossa, espollancĂł, filatada, tiranta; atxevar, caçar al mussol, encavallar-se les teles de caçar. La caça de la perdiu: dretera; anar molla una perdiu, cobrir-se una perdiu el caçador, sortir a pacte, volar planera. 14. AlimentaciĂł El pa. Tipus de pa: avenĂłs, esclafada, pa de corda, talladet. ElaboraciĂł del pa: casill, muirat, puger. Parts del pa: grenxa. Formatge: aixorigot, eixorigot. Embotits: bisbet, bisnet. Dolços: arruix, llamija, mutxĂ vina. Gastronomia: arròs fadrĂ­, lletilla, solsir, xitxarro. 15. ReligiĂł i creences anvenc, beata farinosa, majoralessa, malignant. 16. El lleure Jocs de noies: birbona, cenquilla, joc de polls, saboquedo. Jocs de nois: gatius, botar el torn, joc del tum-tum. Jocs mixtos: aixĂ diga, botxar, jugar a lâ&#x20AC;&#x2122;encert, menador, -ora, patac, ratacorre, rodanxa, salmo. La baralluga: catxa, copatxo, ensegurada, pĂ­txol; catxar, encordar la baralluga. Jocs de cartes: acollar, hi ha mĂŠs copes que a un armari. Apostes: cases. La mĂşsica: fabriol. El ball: ballar a feixos. 17. Els llinatges Alanyar, Cortaler, CostalĂŠ, Masreal, Vilaverd. 18. Altres arissar, batre per la palla, blat claret! blat claret!, brĂşfol, ca la vila, com lâ&#x20AC;&#x2122;aigua a les figues, escatxida, escatxit, esplomadissa, gandesĂ , gandòfia, quedar per a vestir Mare-de-DĂŠus, rabosenc, resa.




7HUHVD/OXtV3DOODUqV

Sens dubte la contribuciĂł de ManyĂ al diccionari va ser petita, en extensiĂł, si es compara amb la dâ&#x20AC;&#x2122;altres coď&#x20AC;Ąlaboradors. AixĂ­ moltes paraules dâ&#x20AC;&#x2122;Ăşs comĂş en el moment que va fer lâ&#x20AC;&#x2122;enquesta sâ&#x20AC;&#x2122;han perdut... CadascĂş es dol de les seus. A mi em sap greu, entre dâ&#x20AC;&#x2122;altres, la reduĂŻdĂ­ssima presència que hi tenen les dones i el â&#x20AC;&#x153;mĂłn femenĂ­â&#x20AC;?, i que es redueix a quatre accepcions: pubilla del moc, beata farinosa, quedar-se per a vestir mare-de-DĂŠus i majoralessa.18

Bibliografia ALCOVER, Antoni M. (2001): Dietaris de les eixides (1900-1902), vol. 1. A cura de Maria Pilar Perea. Barcelona: Publicacions de lâ&#x20AC;&#x2122;Abadia de Montserrat. DCVB = ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari catalĂ -valenciĂ -balear. 9a ed. Palma: Moll, 2007. 10 vol. [En lĂ­nia:] <http://dcvb.iecat.net/>. GRIERA, Antoni. Tresor de la llengua catalana, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya. 2a ed. Barcelona: PolĂ­grafa, 1966-1970. 14 vol. MOLL, Francesc de B. (1970): Els meus primers trenta anys (1903-1934). Palma de Mallorca: Moll. MONLLEĂ&#x201C; I GALCERĂ&#x20AC;, Ă&#x20AC;ngel (1994): Joan Baptista ManyĂ , intelectual i home d'estudi. Barcelona: Claret. PEREA, M. Pilar (ed.) (2009): Epistolari dâ&#x20AC;&#x2122;Antoni M. Alcover (1880-1931). Palma de Mallorca: Moll. CD-ROM. â&#x20AC;&#x201D; (2011): El diccionari catalĂ -valenciĂ -balear i les seves fonts bibliogrĂ fiques. Barcelona: Publicacions de lâ&#x20AC;&#x2122;Abadia de Montserrat. SOBERANAS i LleĂł, Amadeu-J. (1983): ÂŤInterdicciĂł de la llengua catalana a la seu de Tortosa. ContribuciĂł a la biografia del Doctor ManyĂ Âť, a ContribuciĂł a la història de lâ&#x20AC;&#x2122;EsglĂŠsia catalana: homentage a mossèn Joan Bonet i BaltĂ . A cura dâ&#x20AC;&#x2122;A. Manent, J. Massot i Muntaner i A.-J. Soberanas i LleĂł. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 237-283. Publicacions periòdiques BDC = ButlletĂ­ de Dialectologia Catalana. Barcelona: Institut dâ&#x20AC;&#x2122;Estudis Catalans, 19141937. [Barcelona] : Tip. Lâ&#x20AC;&#x2122;Avenç. Disponible a Arxiu de Revistes Catalanes Antigues (ARCA). [En lĂ­nia:] <http://mdc2.cbuc.cat/cdm/search/collection/dialectcat>.

18 Vull agrair-li a lâ&#x20AC;&#x2122;Albert AragonĂŠs lâ&#x20AC;&#x2122;oportunitat que mâ&#x20AC;&#x2122;ha brindat dâ&#x20AC;&#x2122;endinsar-me en el DCVB i en la coď&#x20AC;ĄlaboraciĂł que hi va mantenir mossèn ManyĂ , i tambĂŠ lâ&#x20AC;&#x2122;ajuda que mâ&#x20AC;&#x2122;ha donat per a fer aquest article.




/ DSRUWDFLyJDQGHVDQDDO'&9%

BDLC = BolletĂ­ del Diccionari de la Llengua Catalana. Ciutat de Mallorca: Estampa de Nâ&#x20AC;&#x2122;Amengual y Muntaner, 1902-1936. Disponible al portal Antoni M. Alcover. (IEC). [En lĂ­nia:] <http://alcover.iec.cat/entrada.asp?c_epigraf=2>. El Llamp. Porta-veu nacionalista de Gandesa i sa comarca. Gandesa: 1921-1934. Disponible a XAC Premsa digitalitzada. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. [En lĂ­nia:] <http://xacpremsa.cultura.gencat.cat/>. La Veu de Tarragona. Setmanari Regionalista. Tarragona: 1913-1935. Disponible a Premsa digitalitzada. Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona (BHMT). [En lĂ­nia:] <http://www.tarragona.cat/patrimoni/fons-documentals/biblioteca-hemeroteca>.




+qFWRU0RUHWL$UWXU4XLQWDQD

Les relacions de Santiago Vidiella i Antoni M. Alcover amb motiu de lâ&#x20AC;&#x2122;Obra del Diccionari de la llengua catalana Hèctor Moret i Artur Quintana

Santiago Vidiella JassĂ va nĂ ixer a Calaceit (Matarranya) el 30 de desembre de 1860 i hi morĂ­ el febrer de 1929. Fill dâ&#x20AC;&#x2122;una famĂ­lia de pagesos acomodats, va viure des dâ&#x20AC;&#x2122;infant un ambient camperol i tradicional, la qual cosa quedarĂ  prou reflectida en bona part de la seua obra, en especial en els seus discursos i escrits de carĂ cter social o polĂ­tic. Com era habitual en aquells temps, en les famĂ­lies benestants, va cursar Dret a la Universitat de Saragossa, on es llicenciĂ  lâ&#x20AC;&#x2122;any 1881, per tornar a Calaceit per a dedicar-se a lâ&#x20AC;&#x2122;exercici de lâ&#x20AC;&#x2122;advocacia, al conreu de les humanitats i a lâ&#x20AC;&#x2122;administraciĂł de les propietats familiars. Lâ&#x20AC;&#x2122;any 1896, molt en la lĂ­nia dels estudis locals del seu temps, va publicar a AlcanyĂ­s el llibre dâ&#x20AC;&#x2122;història Foto de Vidiella publicada a Heraldo de de Calaceit Recitaciones de la historia polĂ­tica y Teruel (12-6-1897). eclesiĂĄstica de Calaceite. 1 El 1907 va impulsar i dirigir el mĂ­tic BoletĂ­n de Historia y GeografĂ­a del Bajo AragĂłn (BHGBA) que, tot i que nomĂŠs durĂ  tres anys (1907-1909), 2 va ser una exceď&#x20AC;Ąlent publicaciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;investigaciĂł en què es donĂ  a conèixer diferents treballs sobre lâ&#x20AC;&#x2122;arqueologia, la geografia descriptiva, la història medieval i moderna del Baix AragĂł i territoris veĂŻns, aixĂ­ com diversa documentaciĂł â&#x20AC;&#x201D;avui perdudaâ&#x20AC;&#x201D; dâ&#x20AC;&#x2122;èpoques pretèrites relacionada amb el territori, uns treballs i articles obra dâ&#x20AC;&#x2122;investigadors com ara Joan CabrĂŠ, de Calaceit; Maties PallarĂŠs, de Pena-roja; Lorenzo PĂŠrez Membrado, de MassaliĂł; Federico Pastor i LluĂ­s, de Tortosa,... Santiago Vidiella va ser un coď&#x20AC;Ąlaborador habitual als periòdics i revistes del seu entorn, entre les quals cal assenyalar El ConfĂ­n AragonĂŠs (1884), Revista de AragĂłn, MiscelĂĄnea Turolense, El Eco del Guadalope, Tierra Baja, El Ebro, La Zuda,â&#x20AC;Ś La predisposiciĂł i la curiositat inteď&#x20AC;Ąlectual de Santiago Vidiella el feren coď&#x20AC;Ąlaborar, en tenir ocasiĂł de contactar amb investigadors catalans desplaçats al Matarranya, amb diverses 1

Aquesta obra fou impresa â&#x20AC;&#x201D;en ediciĂł ampliada cent anys mĂŠs tard a cĂ rrec de lâ&#x20AC;&#x2122;Ajuntament de Calaceit, Instituto de Estudios Turolenses, Centro de Estudios Bajoaragoneses i la famĂ­lia JassĂ â&#x20AC;&#x201D; a Calaceit per la impremta GrĂ fiques del Matarranya i amb una llarga introducciĂł de Micolau (1996: 5-25). 2 El 1982 el Centro de Estudios Bajoaragoneses fĂŠu una ediciĂł facsĂ­mil del BHGBA a Saragossa en tres volums, un per any.

EH&(UR/HV9,  




/HVUHODFLRQVGH69LGLHOODL$0$OFRYHUDPEPRWLXGHO 2EUDGHO'LFFLRQDUL institucions de l’àmbit català. Així, entra en relació amb el conegut i prestigiós prehistoriador Pere Bosch i Gimpera, que al capdavant de les campanyes de l’Institut d’Estudis Catalans (1914-1918) treballà al Matarranya, tot i que ja en l’Anuari de l’IEC trobem diferents reports, entre 1907 i 1931, de la feina de recerca arqueològica a les terres del Matarranya.3 Si bé el 10 d’abril de 1901, Antoni M. Alcover visità Calaceit —per tal de fer arribar arreu del país la Lletra de Convit de l’Obra del Diccionari iniciada l’any anterior—,4 no serà fins vint anys més tard que, amb motiu de l’estada que el promotor de l’Obra del Diccionari — en aquest cas acompanyat de Francesc de Borja Moll— féu a Calaceit del 10 al 14 d’octubre de 1921, es reforçaran i intensificaran les relacions de mossèn Alcover amb Santiago Vidiella, cosa que farà augmentar l’interès d’aquest últim per la llengua i la cultura popular de Calaceit. Així doncs, no ens podem estar de reproduir tot seguit la narració de la visita que feren Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll a Calaceit del 10 al 14 d’octubre de 1921.5 Diari de l’estada de Mossèn Alcover a Calaceit del 10 al 14 d’octubre de l’any 1921 Dia 10 (octubre) S’acaba l’escorcoll a Falset. Cap a Móra d’Ebre, Gandesa i Calaceit [···] Ens n’anam a pendre comiat de Rt. Sr. Rector i dels seus Vicaris, fentlos grans mercès del bon costat que em trobat ab ells; i a les dues ¡cap a l’estació! I d’aquí ¡cap a Mora Nova ab el tren! I a Mora Nova prenim l’automòvil cap a Calaceyt, a on arribam a les set i busques ben fosca negre. Ens esperen lo Rt. don Francesch Llop, Rector Arxipreste d’aquí i son Vicari Mn Ricart Moliner, que ens tenen hostatge preparat, a on ens campam de primera bona. Aquí no hi ha fondes, si no qualques hostals. Ens diuen que el qui millor ens porà orientar en matèria del llenguatge calaceytí serà D. Santiago Vidiella, advocat, propietari i historiograf [sic] local de molta retxa, i que fa anys el conech per sos estudis d’història d’Aragó d’allò més interessants. Li envelam cap a casa seua. Le hi trobam, ens rep brassos uberts, i quedam ab hora per demà dematí rompre el foch de la nostra enquesta. I a les hores tornam a l’hostal i ¡bona nit tots plegats!

3

Carbonell (1999: 11-15). El relat d’aquesta visita el publicà al Diario de Mallorca del 23 d’abril de 1901. També es pot consultar a Perea (2011). 5 Reproduïm ací el text descriptiu de l’estada de mossèn Alcover a Calaceit del «Dietari de l’Eixida Filològica per tot Catalunya i el Reyne de València de dia 26 de juny fins a 23 de novembre de 1921», publicada en el Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana (BDLC), XII (gener-juny 1922. N. 5), p. 275-279, a partir del text presentat en el treball de Solana (1992). Aquest text, com la resta del BDLC, es pot consultar a Perea (2011). 4




+qFWRU0RUHWL$UWXU4XLQWDQD

Dia 11 (octubre) Comensa l’enquesta del dialecte calaceytí. Lo que han fet els instituters a Calaceit Es la segona vegada que vench assí a estudiar-hi la llengua. Hi vaig vindre lo primer pich l’any 1901. El Sr. Vidiella m’ha dit que fa anys que no envia res a l’Institut, i que aqueys anys passats hi anà Mn. Griera, aturants’hi uns quants dies fenthi enquesta ab un tal per qual, sense intervenirhi el Sr. Vidiella, sabent just aquest lo que li digué mossènyer, que havia trobada cosa interessant a Calaceyt, sensa especificarli més. A les vuyt i busques ens entregam a ca l’esmentat senyor Vidiella. Mn. Sastre ab les minyones (criades) d’aquest bon amich emprèn les seccions de la via espiritual i natural i tot el ram de casa (distribució d’una casa, dependències, mobles, arreus), i s’hi passa tot lo dematí i tot lo capvespre. –En Moll visita els obradors de Mtre. Francesch Niella i Blanch, fuster, Mtre. Joaquim Hostalet, carreter (fuster de carros), Mtre. Antoni Estopinyà, ferrer, Mtre. Francesch Estopinyà, fuster, els quals li dieun els mots especials de llurs respectius oficis. Llavò se presenta a D. Jusep Sunyer i Calaf, propietari, que té una partida d’eynes de conrar la terra, i treu un dibuix de totes, posanthi el nom de tals eynes i de totes les seues pesses. Ab això té feina per tot lo dia–. Jo ab D. Santiago emprench totes les seccions de la terra com element de vida per l’home (castes de terra, bosch, conreu, llaurades, femades, cereals i llegums, sembrar, cuydar el sembrat, malalties del sembrat, segar, batre, gra i palla). Això ens ocupa també dematí i tarde. –En Moll se presenta a un sabater a veure si li dirà els mots de sabateria. Aquell se figura que hi va per pujarli la contribució industrial i li demana si hi va de part del Govern. En Moll li diu que sí, referintse a la subvenció que l’Estat dona p’el Diccionari. El sabater acaba per dir que no vol firmar. En Moll li diu que no li demana cap firma, sino mots. El sabater no va de mots, i l’envia a un altre sabater que n’hi diga que en sap molts. L’altre sabater tampoch no va d’aglans ni de mots per por de mosques; i el pobre Moll té que tornarse’n ab els dos diners i l’alena–. Com hem hagut dinat, prench el Breviari i un camí de foravila i d’allà, resa qui resa. Molt envant trop una pedrera que hi treyen cantons. Suspench el rés, m’atans an els trencadors de la pedrera i elze demàn el nom que donen a les diferents pesses que treballen. Me diuen els noms i jo zas! els apunt a la llibreta. Allò ve molt de nou an aquella bona gent. Me alluny d’ells una mica per signarlos una pessa molt llarga que tenien un tros enfora i demanar-los com s’anomenaven. M’ho diuen i mentres jo apuntava aquell nom, he sentit que el cap de colla deya an els altres entre dents: –Pararà an el Manicomi de Reus! Me costa molt de no esclafir de riure de la gràcia que me fa tal sortida i de la impressió que jo elze causava. Los don les gràcies i me’n despedesch, refermant el rés llitúrgich, d’allà cap a Calaceyt. Sempre donant llendera an el dialecte calaceytí, s’ès fet vespre; i hem acabat per anarmosne a geure, llests de feynes i mes de mitx cansats de tant de palanquetjar derrera els mots.




/HVUHODFLRQVGH69LGLHOODL$0$OFRYHUDPEPRWLXGHO 2EUDGHO'LFFLRQDUL Dia 12 (octubre) Segueix l’escorcoll del dialecte calaceytí Mn. Sastre fins a l’ofici les ha ab l’Escolà Major, Mtre. Agustí Pilás, i en treu els mots de les coses d’esglèsia i ab les Minyones (criades) del Sr. Vidiella pelluca els mots referents a bugades, ram de pastar i enfornar i aviram. En Moll les ha ab un tal Joaquim Claramont, abeller d’ofici, que li diu un bell raig de mots d’abelles com pochs n’háguem topats dins Catalunya. Llavò se’n va a ca Mtre. Francesc Mulet, carnisser, molt entès en coses de bestiar, el qual li aboca tot un enfilall de paraules referents en el bestiar de llana i cabrum. La banda del cap vespre dibuixa argadells, banastes, porgador, falsonet i altres eynes i ormetjos del conreu de la terra i de la vida casolana, i ab don Santiago Vidiella enllesteix cosa d’arbres fruyters i la nomenclatura de bolets, animals selvatges, animals volàtichs, animalons, animalonets i ormetjos de cassar i pescar. Jo me pas tot lo sant dia ab D. Santiago acabant lo ram del batre i emprenem despres tot el ram de figueres, oliveres i oli, vinyes i demés abres fruyters que hi ha a Calaceyt. Ens ajuda en tots aquests rams un dels primers propietaris d’aquí, D. Julià Ejerique i Ruiz, molt entès en coses de terres i abres i vida calaceytana. Entre tots me descriuen la prensa de vi i la prensa d’oli, abdues de fust. La de vi encara ès la que s’usa aquí, i en Moll mos ne treu un dibuix. La de fer oli, ja no s’usa perque aquí ja no en fan d’oli sino que venen les olives a oliayres de fora, ab tot i esser la producció principal del pais. La prensa d’oli era quí de les de lliura, de biga, que dèyem a Mallorca, però que, en lloch d’una biga eren quatre bigues plegades, fetes feix, com les de la Selva del Camp amb algunes variants. Els Srs. Vidiella i Ejerique han cridat un tal Miquel Palos i Oriol, de 72 anys d’edat i que fou 40 anys Parador (cap de colla de fedors d’oli). Entre tots tres m’han espinzellada tal prensa d’oli, donantmen les fites ben netes. El Sr. Vidiella m’ha dit que antigament assí just hi havia dos molins d’oli: un de dues prenses de lliura o de romana del Capítol del Canonges de Tortosa, Senyor Temporal de Calaceyt, el Molí d’oli més gros que hi havia en tot Aragó. Aqueys dos molins havien de fer tot l’oli de Calaceyt. Els Canonges i el Municipi tenien aqueix privilegi, i això motivava moltes de protestas per que molts havien d’estar mesos i mesos sensa poder fer l’oli perque no els arribava el torn; i l’oliva mentres tant se floria, i l’oli xerech ferm. A la fi arribà a acabar tal privilegi. Això ès una de tantes de proves de que antigament an el govern de la Nació, si hi havia coses que anaven millor que no ara, també n’hi havia moltetes que anaven mes malament. Ab els amichs Vidiella i Ejerique hem envestida la conjugació calaceytana, conjugant nou verbs. Ab això se fa hora d’anar a rebre els Pares Missioners del Cor de Maria que anit comencen la Missió a calaceyt. Mos n’hi anam ab D. Santiago, y ja no feym pus enquesta per avuy. Dia 13 (octubre) S’acaba l’endardell del dialecte calaceytí A les vuyt ens entregam a la costura d’unes Monges que hi ha a l’Hospital d’aquí i llavò a l’Escola Nacional de D. Benet Sanmartín, demanant minyones i minyons per poderhi fer anquesta de jochs infantils i d’altres coses que els minyons i minyones




+qFWRU0RUHWL$UWXU4XLQWDQD saben tant o mes que els grans. Les monges i aquell Mestre proporcionen an En Moll i a Mn. Santre tot aquest personal: Patrocini Alcoverro i Esteve d’11 anys, Tomasa Niella i Pastor de 9, Pilar Pol i Gudina de 7, Carme Fontcuberta i Beyot de 8, Secundina Balcells i Moix de 10 i Gregori Davit de 12, Francesch Enguera de 9, Joaquim Grau de 9 i Angel Abás de deu. Les minyones han dit an En Moll dotze jochs infantils; i els minyons n’han dits 24 a Mn. Sastre i llavó tot un ramell de frases calaceytanes d’allò mes bufarell. D’allá s’ès espitxat a l’Escola del Sr. Sanmartín, que li ha proporcionats un escabotell de minyons: Ramón Albiach i Lletxa de 11 anys, Modest Abás i Aguas de 12, Jusep Bolcells i Abás de 10, Tomàs Berdal i Lopez de 9. Els quals li han dits els noms d’aucells, animalons i animalonets, animals selvatges i bolets, que D. Santiago Vidiella no li havia dits. Ademés d’això ha dibuixat l’aladre (arada) i la prensa de fideus d’un tal Ramón Pons. Més tart s’ès ab Mtre. Mulet el carnisser, que li ha dits els mots referents a llet i formatge; i les minyones del Sr. Vidiella li han espinzellats els mots referents a aviram i farciments de porquim (llanguanisses, botifaldes i bisbe). Mentres tant jo ab D. Santiago i qualque estona ab el Sr. Ejerique he escrit 73 verbs que aquells dos senyors han tenguda la santa paciència de conjugarme. Aquesta feynada, com poreu pensar, m’ha ocupat tot lo sant dia. Tot retirantmos de Ca-D. Santiago, som anats a prendre comiat del Rt. Sr. Rector, donantli mil gràcies del bon costat que mos ha fet en la nostra enquesta, i hem pres redòs a l’hostal per enllestir feynes, sopar i anarmosne a geure. Dia 14 (octubre) Cap a Gandesa i de Gandesa a Tortosa Deym missa a les cinch, i a les sis i mitja compareixem a l’automòvil que mos ha de dur a Gandesa. Hi trobam don Santiago que du la seua amabilitat a l’estrem de pegar tal dematinada per despedirmos. No sols ha fet això, sino que ens ha donats nou o deu quaderns de notes sobre lo llenguatge i història del llenguatge de Calaceyt, que l’ha estudiat gran part de la seua vida. Tot lo que enviá a l’Institut quan aquest comensá a escampar qüestionaris, mos ho donat, i llavó una partida de coses mes que no enviá a l’Institut. El Sr. Vidiella ès un benefactor de l’Obra del Diccionari dels mes grossos que hi haja. Que consti lo nostre mes coral agraiment. A la fi a las set i busques l’automòvil ès partit i ab devers cinch quarts s’ès tirat dins Gandesa [...] La petja que deixà en Vidiella aquesta visita de mossèn Alcover es manifesta en una notable tramesa de materials lèxics i de cultura popular que varen servir en la confecció del Diccionari Català-Valencià-Balear, uns materials que s’han recollit també en diverses publicacions posteriors, tant pel que fa al lèxic,6 com pel que fa a la cultura popular.7

6 7

Veg. Moret (1993). Veg. Vallespí (1958) i, encara que no s’expliciti la procedència dels materials presentats, Blanc (1983).




/HVUHODFLRQVGH69LGLHOODL$0$OFRYHUDPEPRWLXGHO 2EUDGHO'LFFLRQDUL Tres mesos més tard de la visita de Mn. Alcover i Francesc de B. Moll a Calaceit, Santiago Vidiella escriu una carta —conservada a l’arxiu Moll— datada el 19 de gener de 1922 i publicada en format de fotocòpia en el treball de Ricard Solana ressenyat en la nota 5: Sr. Dn. Antº. Mª Alcover. Muy Sr. mío y respetable amigo: Recibí con sumo agrado su estimable carta fecha en Alcora, y aun más la que hoy me endereza, ya restituído felizmente a la que podríamos llamar su oficina solariega de trabajo. Ruego al Señor nos conserve la preciosa vida y salud de Vd. para que veamos terminadas sus empresas grandiosas, y podamos verle en esa nueva visita que proyecta a nuestro país. No contesté a su carta por no constarme de un modo seguro su residencia. La casa a on fan oli se diu a Calaceyt Molí d’oli. El que el Cabildo de Tortosa, como señor temporal de esta villa, poseía en ella para moler las olivas de sus ventas decimales, tenía dos prensas de romana o libra. El molino que tenía quince prensas, es decir, el mayor que se vió en Aragón, fué el que tenía el municipio, y de él sacaba recursos suficientes, y aun sobrantes, para alimentar el presupuesto municipal, pues el vecindario tenía concedida al municipio la exclusiva de la molienda de oliva, que se hacía mediante la percepción de maquilas algo crecidas y generosas. No le digo más por hoy a fin de no perder correo en la contestación. Transmitirá sus saludos a los señores Ejerique, Rector, etc. Desea verle por la primavera su siempre afmo amigo y servidor que está en todo a sus órdenes Calaceite 19 Enero 1922 Santiago Vidiella Una carta que d’acord amb allò que figura a dalt de tot fou “Contestada 23 janer 1922”, cal suposar que per Francesc de B. Moll. En l’arxiu Moll es conserva una segona missiva de Santiago Vidiella —datada dos anys més tard, el 22 de febrer de 1924— reproduïda en format fotocòpia per Ricard Solana i que diu: Calaceite 22 Febrero 1924. Muy respetable señor: Contesto a Ud. la postal del amigo Moll por ignorar la dirección de éste. Celebro el comienzo del “Diccionari” y les deseo las mayores prosperidades. Acepto, con toda mi insuficiencia, el cargo de corresponsal, y les doy gracias. Aquí en Calaceite se dice por la generalidad: “Anem a voltá les campanes.” Los menos dicen: “a bandejá les campanes.” De manera que se usan los verbos voltá y bandejá, no abandejá. El primero más comunmente. Necesito los trabajos míos en lengua calaceitana que presté a Ud. y mucho le agradeceré que me los envíe puesto que los supongo despachados. Mis saludos afectuosos al simpático Moll, y a Ud. de nuevo las […] de mi consideración y afecto.




+qFWRU0RUHWL$UWXU4XLQWDQD

Le servirá su afmo. s. s. Santiago Vidiella Potser on més petja deixa en l’obra de Santiago Vidiella la visita d’Antoni M. Alcover a Calaceit és en les solucions ortogràfiques emprades en la redacció d’unes xerrades que féu Vidiella als seus convilatans calaceitans i que intitulà Pa de casa. Convêrses sobre côses passades y pressents de la vila de Calaseit. Añ 1916,8 tal com recull José Ignacio Micolau en nota biogràfica: De les relacions amb Mn. Alcover i Moll mos queden alguns interessants testimonis que no passaré per alt. Lo primer al que me vull referir figure copiat pel mateix Vidiella al principi del manuscrit A voltar carrer. Primera Part, on escriu: “Regla de ortografía que me enseñó Mn. Alcover a su paso por esta villa, en Octubre de 1921. Ja, jo, ju se escriben con j. Así minjá, majó, dejú. Ge y gi se escriben con g. Así corretgé, bugí. Ejemplos: taronja, tarongí, gesé, Juan, jove”.9 També en l’arxiu de la família Jassà a Calaceit com en l’arxiu Moll de Palma es conserven algunes missives intercanviades entre Santiago Vidiella i els responsables del Diccionari. Així, en la nota biogràfica adés esmentada, Micolau (1984: 15-16) apunta: En segón lloc no vull deixar sense donar a conéixer una carta dirigida a Santiago Vidiella per Françesc de B. Moll lo 29 de novembre de 1922. Crec que pot tindre cert interés, per a potser afegir alguna cosa, encara que sigui poc, a la llarga història d’una llengua: “Ja passa d’hora de que li escriguem, ab tant de temps transcorregut. La bona recordansa que guardam de vostè perdura i perdurarà sempre; però els molts de treballs que duym assobre han fet que ens passàs el temps sense enviar-li ni un mot de salutació. Valga la d’avuy per tantes d’omissions involuntàries. El plá de Mn. Alcover era de fer un viatge durant l’estiu d’enguany per dins lo territori de llengua catalana, per donar per acabada la replega de material llingüístich p’el Diccionari. Però una revisió escrupulosa de lo molt que tenim recullit ens feu veure que lo urgent era procedir ara mateix a la correcció i ordenació de les cèdules lexicogràfiques, a fí de no arribar a tenir acumulats massa materials sense ordenar. Per això va esser que suspenguérem dit viatge, i per lo mateix vam suspendre també la visita a Calaceyt que li havíem anunciada com provable. Tal volta mes envant ens convindrà fer una nova escursió llingüística i tindrem avinentesa de fruir de bell nou de la agradable companyia de vostè. Saludant-lo afectuosíssimament de part de Mn. Alcover, a vosté, an el Rt. Sr. Rector-Arxipreste i an els altres senyors que tant i tant ens ajudaren i assitiren l’any passat, m’oferesch de bell nou a vostè com affm. s.s. i a. Francesch de B. Moll.”10 8

Textos publicats a Vidiella (1984), acompanyats de la nota biogràfica de Micolau (1984) i de les notes d’edició de Heim i Quintana (1984). 9 Micolau (1984: 15). 10 Aquesta missiva en realitat és una targeta postal reproduïda, anvers i revers, a l’article que publicà Quintana (1991: 9-11), amb motiu del traspàs de Francesc de B. Moll.




/HVUHODFLRQVGH69LGLHOODL$0$OFRYHUDPEPRWLXGHO 2EUDGHO'LFFLRQDUL

Francesc de B. Moll serva un molt bon record de Santiago Vidiella, fins al punt de fer-ne esment en el llibre de memòries Els meus primers trenta anys (1903-1934): La gent adulta que vaig tractar era de dues menes: la dels pagesos i menestrals contractats per fer-nos d’informadors sobre la parla local, i la dels lletraferits que amb llur prestigi social ens servien d’introductors i orientadors. Entre aquests, record amb especial relleu [...] el gran propietari Santiago Vidiella, de Calaceit, colector de lèxic i folklore del Baix Aragó...11

Bibliografia BLANC I GRAU, Miquel (1983): Refranyer del Matarranya, Barcelona: El Llamp. CARBONELL, Jordi (1999): «Les relacions de l’Institut d’Estudis Catalans amb la Franja», Jornades de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a la Franja (Calaceit i Fraga) (17 i 18 d’octubre de 1997). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, Institut d’Estudis del Baix Cinca, Associació Cultural del Matarranya, p. 11-15. HEIM, Walter; QUINTANA, Artur (1984): «La llengua de Santiago Vidiella», dins Vidiella (1984: 19-32). MICOLAU ADELL, José Ignacio (1984): «Santiago Vidiella: un home del seu temps», dins Vidiella (1984: 11-18). — (1996): «Santiago Vidiella: Un historiador recobrado», dins Vidiella (1996: 5-25). MOLL, Francesc de B. (2003): Obres completes. Escrits autobiogràfics, vol. 1. A cura de Maria-Pilar Perea. Barcelona: Moll. MORET, Hèctor (1993): «Lèxic de l’Aragó catalanòfon al Diccionari Aguiló i al Diccionari Català -Valencià-Balear», Alazet. Revista de filología, 5 (Huesca), 91-126. PEREA, Maria Pilar (2011): Antoni M. Alcover. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. [En línia:] <http://alcover.iec.cat/>. QUINTANA, Artur (1991): «La llengua catalana està de dol», Sorolla’t, 8 (abril), 9-11. SOLANA, Ricard (1992): «La visita de Mossèn Alcover a Calaceit», Sorolla’t, 9 (juliol 1992), 11-15. VALLESPÍ, E. J. (1958): «Notas inéditas de Santiago Vidiella Jasá (1860-1929) sobre folklore local de Calaceite (Teruel)», Caesaraugusta, 11-12 (Zaragoza), 179-189. 11

Moll (2003: 139).




+qFWRU0RUHWL$UWXU4XLQWDQD

VIDIELLA I JASSÀ, Santiago (1896): Recitaciones de la historia política y eclesiástica de Calaceite, por Santiago Vidiella y Jasá, abogado. Alcañiz: Tipografia de Manuel Delgado. — (1984): Pa de casa. Converses sobre coses passades i presents de la vila de Calaceit. Introducció, edició i notes de Walter Heim, José Ignacio Micolau Adell i Artur Quintana. [Saragossa]: Diputación General de Aragón, Departamento de Cultura y Educación. — (1996): Recitaciones de la historia política y eclesiástica de Calaceite. Introducción de José Ignacio Micolau Adell. Calaceite: Ayuntamiento de Calaceite, Instituto de Estudios Turolenses, Centro de Estudios Bajoaragoneses.







/OXtV*LPHQR%HWt

Joaquim Garcia Girona, corresponsal del Diccionari català-valencià-balear Lluís Gimeno Betí Universitat Jaume I Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona

Amicum perdere est damnorum maximum (Pseudo-Publilius Syrus, Sententiæ) In memoriam Pere-Enric Barreda i Edo

El primer testimoni escrit que posseïm referent a la recollida de lèxic per colaborar en la tasca del Diccionari de la Llengua Catalana (després DCVB), que havia iniciat mossèn Alcover, és la carta que el benassalenc escriu al manacorí, datada a Tortosa —on Garcia Girona era catedràtic al Seminari de l’esmentada ciutat— el dia 3 de febrer de 1902. De la seva lectura, se’n desprenen les següents conclusions: a) Mossèn Joaquim Garcia Girona era colaborador del Diccionari que Joaquim Garcia Girona (Benassal, 1867 – Baeza, 1928). impulsava llavors mossèn Alcover. b) Ja havia començat, per la seva banda i sense tenir coneixements de l’obra de mossèn Alcover, a recollir lèxic (colecció de paraules y frasses de la llengua avans de tindre coneiximent de l’obra de vosté) que extreu del llibre Rubriques e stabliments del loch de Benasal, obra manuscrita de l’arxiu municipal de la seva localitat (segles XV i XVI). c) Té també recollit lèxic del parlar vivent, el qual enviarà a mossèn Alcover (També tinch un bon muntó de paraules y refrans del llenguatge vivent, quines cédules aniré fent á mida que me hu permitixquem mes ocupacions). beCEroLes VI (2016), 99-120




-RDTXLP*DUFLD*LURQDFRUUHVSRQVDOGHO'&9%

Per tal de demostrar això que acabem de dir, cal analitzar els aspectes dialectals que trobem en la correspondència; per tant ens centrarem primerament en el treball de camp, per passar a analitzar les afirmacions que mossèn Garcia Girona fa sobre les fitxes de treball dialectal, que dividirem en tres parts: les fitxes de camp, les que extreu de textos antics i aquelles en què es fa algun aclariment lingßístic. En tercer lloc tractarem de tots els aspectes dâ&#x20AC;&#x2122;ordre sociolingßístic que apareixen a la correspondència. Un dels aspectes mĂŠs interessants a destacar dins la tasca dialectològica ĂŠs el de la recollida del material de camp amb què desprĂŠs comptem per redactar els treballs, bĂŠ siguin monografies, o bĂŠ, com en el cas de mossèn Garcia Girona, la redacciĂł de fitxes per enviar a mossèn Alcover. En aquest aspecte, Garcia Girona ĂŠs un dels primers estudiosos valencians de la llengua â&#x20AC;&#x201D;si no el primerâ&#x20AC;&#x201D; que duu a terme aquesta mena de metodologia dialectal. Això resta confirmat ja en la primera carta que posseĂŻm: TambĂŠ tinch un bon muntĂł de paraules y refrans del llenguatge vivent, quines cĂŠdules anirĂŠ fent ĂĄ mida que me hu permitixquen mĂŠs [sic] ocupacions (carta nĂşm. 1. Tortosa, 3 de febrer de 1902). A la carta nĂşm. 3 (Tortosa, 22 dâ&#x20AC;&#x2122;octubre de 1902), li explica una excursiĂł dialectal per les terres de lâ&#x20AC;&#x2122;Alt Maestrat, la seva comarca, realitzada durant lâ&#x20AC;&#x2122;estiu dâ&#x20AC;&#x2122;aquell any amb la finalitat de recollir-hi lèxic vivent, per bĂŠ que es lamenta de no haver-ne pogut recollir gaire per haver dedicat bona part del temps a escriure versos: Hai aprofitat el vagĂĄ de lâ&#x20AC;&#x2122;estiu en compondre algo en vers, y en la nostra benvollguda parla, composiciĂł de queâ&#x20AC;&#x2122;l farĂŠ sabedĂł, si torne per aci, com espero, y eixa ha segut (sigut) la causa de no podĂŠ fĂŠ gran cosa en la replega de paraules [.] Tanmateix, tampoc no es va poder sostreure al recull de mots: Aixina y tot, nâ&#x20AC;&#x2122;hai replegat un bon montĂł del llenguage vivĂŠn, y ĂĄ mĂŠs d'aixĂł vaig fĂŠ una excursiĂł per masos (masies) y molins riu de MonllĂł amunt hasta la ralla dâ&#x20AC;&#x2122;AragĂł, y dâ&#x20AC;&#x2122;allĂ­ torcĂŠn (Ăł trencĂĄn) hasta Vistabella en lo nostre Reyne; y en eixa excursiĂł vaig comprobĂĄ la identidat de moltes paraules y dichos en les dâ&#x20AC;&#x2122;atres pobles de la nostra regiĂł. El recull de lèxic de lâ&#x20AC;&#x2122;època foral tambĂŠ era una de les seves dèries; i aixĂ­, li explica que a la localitat de Vistabella (Alt Maestrat), adĂŠs esmentada, hi va descobrir, a lâ&#x20AC;&#x2122;arxiu municipal, textos interessants que es remunten al segle XV, per bĂŠ que en blasma lâ&#x20AC;&#x2122;estat de depauperaciĂł en què es troben:




/OXtV*LPHQR%HWt

Tamé vaig descubrí en Vistabella un tesòr en l’archiu municipal (lléstima que no hu tinguen més ben cuidat) consistén en els protocols notarials y atres documents, aon hi abonden els testaméns, dende (desde)’l sigle XV [per ratllat] en abán.— Li transcriuré aci algunes paraules pera mostra: «Quan jo moria» (subj. de morir); «Vull y man (mano)», «mi aduje y mene exequtio»; «Cients» (partic. de pres. del verb Ser); «Marmesor», y [altres ratllat] atres. Aprofita per comentar-li que havia fet una mica de proselitisme en aquest sentit fent veure al rector i altres capellans de la parròquia de Vistabella la importància d’estudiar i de catalogar els diversos papers que es conserven a l’arxiu, fet que hi va despertar un cert interès; però tot seguit afirma que a hores d’ara ja s’havien desinflat els ànims: Vaig pregá al Retó y demés capelláns que s’hi aficionaren, y’ls vaig di la clau de moltes abreviatures y’s van escalfá de entusiasme. Pero, per desgracia, després hai sabut que s’han tornat á refredá. Cap al final de la carta, li comunica que continua redactant fitxes del manuscrit Rubriques e stabliments del loch de Benasal, fet que ja li havia dit a la carta núm. 1 (Tortosa, 3 de febrer de 1902): Tinc en el meu podé el llibre «Rubriques y stabliments del loch de Benasal», del que seguiré fen cédules. D’aquesta carta, en tenim la contestació de mossèn Alcover. Es tracta de la carta núm. 1 (16 de novembre de 1902) en què mossèn Alcover l’anima a seguir en la tasca de prospecció dialectal: Estich contentíssim de l’escursió que’m diu que va fer Monlló y Vistabella; que no siga la darrera; estiga segur que es la manera mes eficaç y práctica d’estudiar la nostra Llengua. Encara en una altra carta (Palma, 20 de gener de 1906) mossèn Alcover continua animant el benassalenc en las tasca de recollida de lèxic vivent per tal que el Diccionari pugui arribar a bon terme: Molt me plau que vosté no haja afluxat jens en la replega de paraules. Cal replegarne moltes, ben moltes si’l diccionari ha d’esser una mica complet. Sobre el treball de camp ja no torna a parlar fins a la carta núm. 32 (Saragossa, 18 de juny de 1914) en què li comenta un fet concret i puntual com és ara l’ús en el parlar espontani de la capital aragonesa de la preposició ad, i en posa un exemple sentit a una dona:




-RDTXLP*DUFLD*LURQDFRUUHVSRQVDOGHO'&9%

Aci a Saragossa tamĂŠ es usada la preposiciĂł ad, com a Benassal. Fa pocs dies vaig oĂ­ a una dona que diye: ÂŤSĂ­, p-ad eso es!Âť = (SĂ­, par ad eso es!). I sovint oic paraules iguals a les nostres del Maestrat. Lâ&#x20AC;&#x2122;informa de lâ&#x20AC;&#x2122;existència del Diccionario de voces aragonesas de GerĂłnimo Borao (Saragossa, 1859): Ne nyha un vocabulari dit dâ&#x20AC;&#x2122;En Borao, obra important com veurem mĂŠs endavant que servirĂ per explicar alguns aragonesismes de la parla del Maestrat i de la Plana de CastellĂł. Quant a la confecciĂł de les fitxes que servirien temps a venir per a la redacciĂł del Diccionari catalĂ -valenciĂ -balear, cal dir que tambĂŠ el mossèn benassalenc fou un dels primers a confeccionar-ne dâ&#x20AC;&#x2122;acord amb uns criteris racionals i cientĂ­fics que mossèn Alcover havia exposat en la Lletra de Convit de 1900, i que havien dâ&#x20AC;&#x2122;ĂŠsser les pautes a seguir per tots els coď&#x20AC;Ąlaboradors del Diccionari. En aquest cas, la informaciĂł que en posseĂŻm podem dir que ĂŠs prou completa; i aixĂ­, es pot saber el nombre exacte de fitxes que Garcia Girona enviĂ  a la Calaixera de mossèn Alcover. Ja hem vist adĂŠs com aquesta mena dâ&#x20AC;&#x2122;informaciĂł apareixia a la carta nĂşm. 1 (3 de febrer de 1902). PrĂ cticament totes les cartes que mossèn Garcia Girona va enviar a Palma parlen de fitxes. Pel que fa al seu contingut, les hem dividides en tres subapartats: a) les pròpiament de recull vivent, b) les fitxes de lèxic extretes dâ&#x20AC;&#x2122;obres antigues, i c) aquelles en què fa algun aclariment a preguntes de Moll o del mateix mossèn Alcover. El comentari o lâ&#x20AC;&#x2122;existència de fitxes redactades per mossèn Garcia Girona referents al recull de mots es troba a prĂ cticament totes les cartes que posseĂŻm (50). A la carta nĂşm. 2 (13 de març de 1902) explica que tenia la intenciĂł de fer un buidatge lèxic de lâ&#x20AC;&#x2122;obra dâ&#x20AC;&#x2122;AusiĂ s March: Jo pensaba oferirme ĂĄ fĂŠ les cĂŠdules de les poesies de Ausias March; pero mâ&#x20AC;&#x2122;ature la falta de temps. Mes, si no hi ha qui hu fage, o farĂŠ mĂŠs avant. El darrer parĂ graf de la carta nĂšm. 5 (22 dâ&#x20AC;&#x2122;octubre de 1903) diu: Este estiu hai seguit a ratos perduts fĂŠn cèdules peraâ&#x20AC;&#x2122;l Diccionari. Y tinch intenciĂł de seguĂ­ en la mateixa dolsa faena sempre quâ&#x20AC;&#x2122;els quefers me hu permetrĂĄn. A la carta nĂşm. 6 (7 de desembre de 1903): Del llenguage vivĂŠn tinch moltes paraules replegades, que anirĂŠ passanles ĂĄ cĂŠdules, si Deu vol y quan tindrĂŠ vagĂĄ. En aquesta carta tambĂŠ informa mossèn Alcover de la marxa del




/OXtV*LPHQR%HWt

buidatge de l’obra d’arxiu Rubriques e stabliments del loch de Benasal, ja esmentada. Li comunica la següent cosa: Li faig sabé que tinch més d’un millaná de cédules fetes del llibre «Rubriques y stabliments de Benasal», que li enviaría de repén si tinguera qui li les portare; sino, talvolta li les enviaré per correu, si poden aná com impresos. Hi hay trobat paraules curioses y estranyes de virtet (veritat), com vosté vorá. Me falten encara uns quans fulls per vore y escorcollá. Ultra això, l’informa de la marxa de redacció de les fitxes per part d’uns colaboradors seus del Seminari de Tortosa: Als del Colege de Tortosa hay escrit dihenlos que’s donen aire (pressa) en fe cédules; pero no tinch esperansa de que treballen gran cosa; son jovens. A la carta següent, la núm. 7 (19 de gener de 1904) li confirma que ha acabat el buidatge de fitxes de les ‘Rúbriques’ i el nombre exacte que n’envia: Per fi, aborrint moltes hores, hay donat remat a les cédules del llibre «Rubriques e stabliments del loch de Benasal»: gracies a Deu. N’han eixit un bon grapat més de mil, aixó es, 1654, com vosté pot vore damunt del plech de la V, darrera lletra. Vuy mateix li les envio per correu en un paquet certificat, y espero que tindrán més fortuna que les meues poesies que vosté’m va retorná y que desgraciadament no m’han aplegat. [...] Tingue la bondat d’avisame que ha recibit les cédules.Tinch moltes atres paraules del llenguage vivent, pero no tinch temps pera posarles en cédules. Ademés voldria aumentarles, perque nyá mol que replegá: la mala sort está la que no ixen voluntaris per aquella terra meua, que hu vullguen fé. ¡Ah capelláns, que no busquen més que passarho be y’s donen á la socoltrería! Ahi’m pareix que no son tan malfaynés y sentixen més l’agre de la terra y l’amor á les seues glories. Costará mol en la terra valenciana espolsarlos eixa sòn y ferlos entendre l’importancia d’estos estudis de la llengua e historia de la propia terra. A la carta núm. 8 (19 de febrer de 1904): Seguixch replegant paraules del llenguage vivén. Sembla, pel que es pot llegir a la carta núm. 9 (12 de març de 1904), que mossèn Garcia Girona portava un ritme prou fort en la tasca del Diccionari, ja que demana a mossèn Alcover fitxes en blanc per continuar treballant-hi: Veig en lo darré Bolletí que convide vosté a cédules en blanch a qui’n vullgue: jo’n soch un que li demano que me’n allergue 1.500 ó més, si li’n queden encara.




-RDTXLP*DUFLD*LURQDFRUUHVSRQVDOGHO'&9%

La segĂźent informaciĂł sobre la tasca de redacciĂł de fitxes, la trobem dos anys mĂŠs tard, a la carta nĂşm. 12 (29 de maig de 1906): Estimat sinyĂł y amich: Penso que noâ&#x20AC;&#x2122;s bò passĂĄ mol de temps sense dimos res, y vuy trenco lo meu silenci y la meua continuitat en la tasca lecsicogrĂĄfica, que vaig fen a pas de bòu, per avĂĄn sempre. ÂĄSi Ăş fos canonge Ăł beneficiat de chòr y casa! Jo li aseguro queâ&#x20AC;&#x2122;n faria y molta de faena, acĂ­ mateix a Saragossa, qual modo de parlĂĄ nâ&#x20AC;&#x2122;estĂĄ collat de catalanismes. Uns parĂ grafs mĂŠs endavant, a la mateixa carta, li proposa de trobar-se a Barcelona cap a lâ&#x20AC;&#x2122;estiu per tal de confrontar criteris per la redacciĂł de les fitxes: TamĂŠ podrĂ­a avisarme en vostĂŠ a Barcelona, si per cas hi va en lâ&#x20AC;&#x2122;avinent Juny o Juliol. â&#x20AC;&#x201D; Li portarĂŠ al mateix temps la llivreta en dos millĂŠs de paraules del lle[n]guatje vivent, yâ&#x20AC;&#x2122;m dirĂĄâ&#x20AC;&#x2122;l modo de posĂĄ la explicaciĂł de les paraules al treslladarles a les cĂŠdules. A la carta nĂşm. 14 (21 de desembre de 1907) li comunica que tĂŠ enllestides 3.300 fitxes del Vocabulari del Maestrat, de la A fins a la X. Això ĂŠs interessant de remarcar-ho perquè ĂŠs la base damunt la qual, temps a venir, ampliarĂ  el seu vocabulari que a partir de 1922 publicarĂ  al BoletĂ­n de la Sociedad Castellonense de Cultura en forma de fascicles. I, encara que la nova redacciĂł, ampliada, del Vocabulari del Maestrat, no acabĂŠs de publicarse pel traspĂ s de mossèn Garcia Girona, almenys sabem que lâ&#x20AC;&#x2122;havia acabat i que, grĂ cies a això, el Diccionari catalĂ -valenciĂ -balear va poder comptar amb el seu ajut inestimable, com ja veurem mĂŠs endavant: Tinch plenes y enllestides pera vostĂŠ tres mil y trescentes cèdules del meu vocabulari del Maestrat y atres pòbles, dende la A a la X. Pròp de trescentes son ditxos o refrans. Moltes atres son frasses o modismes populars. Y una bona partida porten la correspondencia provensal, tal com lâ&#x20AC;&#x2122;hay trovada en les obres de Mistral. Dâ&#x20AC;&#x2122;algunes paraules apunto la etimologia llatina tal com a miâ&#x20AC;&#x2122;m pareix. Diguem si, en efecte, pense anĂĄ a Barcelona a primeries de jinĂŠ, y farĂŠ lo possible per portĂĄliles jò. Me convĂŠ mol sabĂŠâ&#x20AC;&#x2122;l dia que hi arrivarĂĄ y els dies que pensa estarhi, aixina com la fonda o cas[a] ahon pendrĂĄ hostaje. Si Deu vòl que mos vejguĂŠm, li demano un parell de conferencies llerguetes pera que vostĂŠâ&#x20AC;&#x2122;s fage carrech del meu vocabulari.




/OXtV*LPHQR%HWt

Per la carta núm. 15 (29 de juny de 1908), sabem que aquesta reunió no es va celebrar. Mossèn Garcia Girona decideix llavors fer arribar a mossèn Alcover part de les fitxes ja redactades: En consequencia no vullc ferlo esperar més á vosté, y li envio per este mateix corrèu les cèdules dende la A a la G inclusive en un paquet certificat. Les demés, que están totes fetes, més avant quan mos vejguém. Després d’això, hi ha un llarg període de temps en què no torna a badar boca sobre la recollida de nou material lèxic viu; ho fa a la carta núm. 27 (23 d’octubre de 1912), en la qual li comunica que ja té més mots recollits però que no ha pogut trobar un moment de calma per passar-los a les fitxes: Tinc moltes paraules més replegades del llenguatje vivén, per l’estil de les que vuy li esplico. Lo que [afegit: no] tinc es lleguda o vagá pera posarles en cèdules. Ja voré més aván si les pòso. Ne tinc de mol curioses y de procedencies ben apartades. Se podríe espigolá mol pel nostre Mestrat [sic] y Plana. A les cartes 30 (30 d’abril de 1913) i 31(24 d’abril de 1914), hi demana que li siguin trameses fitxes en blanc per poder-ne redactar i enviar-ne a la Calaixera: De treballs de replega, poca cosa puc fé per ara. No obstán, si te cèdules que enviar, fajeu i n’aniré omplín. Vui li demano cèdules en blanc per a omplí de la nova replegueta (curta) que hai pogut fe. Si no’n te, ja me les faré jo, respectivament. Finalment a les cartes núm. 33 (7 de gener de 1915) i a la núm. 38 (25 d’octubre de 1920), informa a mossèn Alcover de noves fitxes ja redactades que estan enllestides per enviar: Cada dia trobo a esta Saragossa noves semblanses en lo nòstre parlá valencia [sic]. Les vaig replegán. Quan tinga més vagá li enviaré més cèdules dels mols mots arreplegats. —Jo tinc un bon grapat de paraules noves per al Diccionari de vosté, i per falta de cèdules i temps no li les envio. La correspondència també revela un fet interessant per a la història de la dialectologia catalana: el comentari i les explicacions de mossèn Garcia Girona a mots del poema Seidia que mossèn Alcover no entenia i fins i tot a d’altres que després, per raons que ara per ara desconeixem, no figuren al DCVB.




-RDTXLP*DUFLD*LURQDFRUUHVSRQVDOGHO'&9%

La primera carta, cronològicament, que posseĂŻm sobre aquest aspecte ĂŠs la que porta el nĂşm. 10 (24 dâ&#x20AC;&#x2122;abril de 1905): Me demana lo sentit de la paraula catra: Es lo mateix quâ&#x20AC;&#x2122;explicaciĂł, conte, y pervĂŠ, sense dubte, de cĂĄtedra. En ma llivreta tinch assentat quâ&#x20AC;&#x2122;es viva avuy eixa paraula al Maestrat, y tambĂŠ a Calaceit y pòbles de la contornada, ahont pronuncien catre. A Mora dâ&#x20AC;&#x2122;Ebre[,] Tortosa, etc. catra. El DCVB no enregistra la variant catre amb -e, malgrat que a la redacciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;aquest article al Vocabulari del Maestrat, començat a publicar per la Societat Castellonenca de Cultura en 1922, hi enregistri aquesta forma. Una altra carta on mossèn Garcia Girona ha de donar explicacions a mossèn Alcover sobre lèxic aparegut al Deslliurament de Morella ĂŠs la nĂşm. 25 (4 dâ&#x20AC;&#x2122;abril de 1911): Y ara tindrĂŠ mol de gust en complaure a vostĂŠ en lo quâ&#x20AC;&#x2122;em demane de les paraules que no entĂŠn en mon fragmĂŠn: Acotolar .- Vol dir rematar, acabar, y ve, sense ducte, dâ&#x20AC;&#x2122;acoltellar, de couteau francĂŠs. Sâ&#x20AC;&#x2122;use mol en sentit traslatiu: acotolĂĄ una cistella de figues = acabĂĄrseles, minjĂĄrseles totes. Alvansar .- TĂŠâ&#x20AC;&#x2122;l sentit dâ&#x20AC;&#x2122;adelantar castellĂĄ. Per exemp.: Alvansaâ&#x20AC;&#x2122;t y dis a casa quâ&#x20AC;&#x2122;arrivarĂŠm a mesdia. = AdelĂĄntate y di a mi casa, etc. Dâ&#x20AC;&#x2122;un quâ&#x20AC;&#x2122;aumente son cabal pel treball o pel aforro se diu quâ&#x20AC;&#x2122;alvanse. Y se diu alvĂĄns a lo quâ&#x20AC;&#x2122;es diu adelantado en castellĂĄ. Y en este sentit equival tamĂŠ a ventatja. Nyâ&#x20AC;&#x2122;ha molts que diuen arvansĂĄ y arvĂĄns; sobretot, lo pòble baix; pero hay preferida la forma alvansĂĄ y alvĂĄns. A Calaceit diuen avansĂĄ y avĂĄns. Gobanella .- Es lo que diuen muĂąeca, o sigue la part del bras pegada a la ma. Gobanella se diu a Benasal, CatĂ­, y atres pòbles del Alt Maestrat. Estrèl.- Aixinaâ&#x20AC;&#x2122;s diu per tot lo Maestrat. A alguna banda diuen estrèla. A Benassal no diuen mĂŠs que estrèl y estrèls en plural. Pero pròu be hu explique vostĂŠ en la nota. Con que li agrade la preposiciĂł ad quan el nòm que seguix [ratllat: comensa] sâ&#x20AC;&#x2122;escomense per vocal? Es mol usada per la gent baixa; peroâ&#x20AC;&#x2122;s va perdĂŠn entre la gen que va a escòla y la que llitx periòdics. El mot acotolar, per lâ&#x20AC;&#x2122;Ă rea que ocupa a les terres de parla catalana, sembla un aragonesisme, malgrat que el DCECH afirmi que provĂŠ dâ&#x20AC;&#x2122;una variant del verb catalĂ  acotar. Heus acĂ­ la definiciĂł que en dĂłna el Vocabulari del Maestrat: Rematar, acorar, acabar. Se sol usar en coses de menjar. Mâ&#x20AC;&#x2122;hai acotolat dos cavallons de figues.




/OXtV*LPHQR%HWt

En valencià general no es troba el mot, però hi ha la forma acotonar a Escrig (1851: 17) ‘aniquilar ó esterminar’; Llombart (1887: 90) ‘idem’ i Martí Gadea (1891: 53) ‘idem’. Miquel Blanc (1994: 17) sí que enregistra la forma acotolar ‘acabar, acaparar’, així com els diccionaris aragonesos d’Andolz (1977: 5) acotolar ‘coger más de lo que se puede; aniquilar, acabar con alguna cosa, especialmente con los animales o frutos de la tierra’, i Borao (1859: 107) acotolar ‘Aniquilar, acabar con alguna cosa, especialmente con los animales ó frutos de la tierra’. També la registra el tortosí Mestre i Noé (1915: 82) acotolat, -da ‘acostadet, arrimat’, acotonar ‘acostar-se una criatura al pit’; Massip (1991: 291, 124) acotolar ‘esvair, aniquilar, fer desaparèixer’, acotolat, -da ‘acostadet, arrimat’ (apud Mestre), acotonar ‘acostar-se una criatura al pit’ (apud Mestre). El DCVB el recull basant-se en el Vocabulari de Garcia Girona (DCVB, I: 153) acotolar ‘esvair, aniquilar, fer desaparèixer de tot en tot’. L’extensió geogràfica actual del mot és la següent: El Maestrat, Tortosa i Baix de Tortosa (GGirona); aragonès (Borao i Andolz); Tortosa (Massip). Literàriament, tan sols es documenta al poema Seidia: “I en benhaurada nit / Escalar del castell sab la muralla, / I acotolant la impía vil canalla, / La hermosa esclava estreny contra son pit” (Seidia, 13); “Si Déu vol que l’últim siga, / Hauré abans jo acotolat l’enemic teu” (Seidia, 202). Segons Coromines és un derivat del català acotar ‘cortar un árbol a ras del suelo para que vuelva a retoñar, < escotar ‘idem’, per canvi de prefix, i alhora aquest prové del fràncic skot ‘brot’ (DCECH, I: 42, apud REW, 8006a i 8007). Aquella forma ha donat en romànic els següents derivats: francès écot ‘soca’, ‘rabassa’, occità escot ‘estella’ i d’ací provenen algunes formes del Piemont: Piverone skot ‘branca, rama’, monferrinès skot ‘espina de l’acàcia’. Derivats: lionès akotá, gascó akutá ‘tallar les branques d’uns arbres’. També la forma fràncica skot ‘timó, governall’, ‘mina’ dóna italià scotto, francès antic, occità i català escot, d’on provenen l’espanyol i el portuguès escota (REW, 8006a i 8077). Un altre mot a remarcar és govanella, que mossèn Garcia Girona escriu amb b perquè no distingia la consonant bilabial de la labiodental. La definició que en dóna al Vocabulari del Maestrat (1922) és la següent: “La part del bras que està junt a la mà en la persona. A l’Aragó gobanilla”. Els repertoris lexicogràfics valencians, a més de Garcia Girona (1920: 281), també el recullen: Escrig (1851: 460) gobanilla ‘muñeca, por la juntura de la mano con el brazo’; aquest lexicògraf enregistra també gobanillaça o gobanillota ‘muñecaza’; Llombart (1881: 733) gobanilla ‘muñeca. Parte del cuerpo humano, que media entre el antebrazo y la mano. Lo mismo que MUNYECA y MUNYICA’; Martí Gadea (1891: 1013) gobanilla ‘idem’. Modernament, Colón (1958: 295-296) govanella.




-RDTXLP*DUFLD*LURQDFRUUHVSRQVDOGHO'&9%

Els nostres diccionaris històrics i dialectals afirmen el segĂźent: El DCVB (VI: 323) gobanella â&#x20AC;&#x2DC;braĂł; articulaciĂł de la mĂ amb lâ&#x20AC;&#x2122;avantbraçâ&#x20AC;&#x2122;, â&#x20AC;&#x2DC;avantbraç; part del cos compresa entre el colze i la mĂ â&#x20AC;&#x2122;; ColĂłn (1989: 81-82) govanella â&#x20AC;&#x2DC;muĂąeca de las manosâ&#x20AC;&#x2122; la recull tambĂŠ en espanyol, sota la forma gobanilla, a Ciudad Real (el Tomelloso, citaciĂł literĂ ria de GarcĂ­a PavĂłn); DECLC (IV: 593-594) govanella â&#x20AC;&#x2DC;canell, munyĂł, puny de la mĂ â&#x20AC;&#x2122;; primera documentaciĂł 1851 (Dicc. Escrig). Afirma Coromines que el mot gobanilla registrat per Escrig â&#x20AC;&#x2DC;que deguĂŠ ell sentir a LlĂ­ria (dâ&#x20AC;&#x2122;on era Escrig), forma que deu ser tant o mĂŠs dels pobles xurros, de llengua castellana, ja tan immediats a aqueixa vila...â&#x20AC;&#x2122;; ĂŠs aixĂ­ mateix certa aquesta afirmaciĂł per tal com, encara que ĂŠs pròpiament dâ&#x20AC;&#x2122;allĂ , ho ĂŠs tambĂŠ dels parlars xurros de les comarques castellonenques, i es registra a Sot de Ferrer (Rios, 1989: 147-148) gobanilla â&#x20AC;&#x2DC;antebrazoâ&#x20AC;&#x2122;, â&#x20AC;&#x2DC;muĂąecaâ&#x20AC;&#x2122; i MontĂĄn [Montant] gobanilla â&#x20AC;&#x2DC;parte del cuerpo en donde se articula la mano con el antebrazoâ&#x20AC;&#x2122;, localitats de les comarques de lâ&#x20AC;&#x2122;Alt PalĂ ncia i lâ&#x20AC;&#x2122;Alt Millars, respectivament. Sâ&#x20AC;&#x2122;estĂŠn, ultra això que hem dit fins ara, a diversos parlars de llengua espanyola: a lâ&#x20AC;&#x2122;Horta de MĂşrcia, andalĂşs gomanilla â&#x20AC;&#x2DC;muĂąeca, como articulaciĂłn de la mano con el antebrazoâ&#x20AC;&#x2122;, a Cespedosa de Tormes (entre Ă vila i Salamanca) (DECLC, s. v.). Pel que fa a lâ&#x20AC;&#x2122;extensiĂł geogrĂ fica: GGirona: Maestrat (Benassal, CatĂ­, Morella, Vilafranca, Forcall, Useres, etc.). ColĂłn: la Plana de CastellĂł (VilafamĂŠs, Useres, etc.), AĂ­n [govanilla ]. DCVB: Alt Maestrat, València; Llucena (accepciĂł 2). DECLC: Maestrat i CastellĂł. Actualment sembla que lâ&#x20AC;&#x2122;Ăşs del mot ha reculat perquè ja no es registra a la Plana Alta (VilafamĂŠs) ni tampoc als Ports de Morella (Forcall). El mot sâ&#x20AC;&#x2122;estĂŠn per lâ&#x20AC;&#x2122;AlcalatĂŠn (lâ&#x20AC;&#x2122;Alcora, Llucena) i lâ&#x20AC;&#x2122;Alt Maestrat (Culla). Lâ&#x20AC;&#x2122;ALPI el recollia a les localitats valencianes de parla catalana de Vilar de Canes sota la forma gavanella â&#x20AC;&#x2DC;muĂąecaâ&#x20AC;&#x2122; (bobanilla), Vistabella, gabanella â&#x20AC;&#x2DC;idemâ&#x20AC;&#x2122;, Casinos i TorĂ­s, gobanilla â&#x20AC;&#x2DC;idemâ&#x20AC;&#x2122; i a les localitats valencianes de parla castellanoaragonesa de Castillo de Villamalefa, Fanzara, AssuĂŠbar, AdemĂşs, TuĂŠjar, Marines i Dos AigĂźes sota la forma gobanilla â&#x20AC;&#x2DC;idemâ&#x20AC;&#x2122;, i a Caudete i Teresa, bobanilla â&#x20AC;&#x2DC;idemâ&#x20AC;&#x2122; (GarcĂ­a Perales, 1995: 98 i 371). La documentaciĂł literĂ ria tambĂŠ ens el mostra com a un mot nomĂŠs usat per Garcia Girona: â&#x20AC;&#x153;Un elm crinat damunt sa testa bella, / I un escut a la esquerra gobanella, / Que encara res pintat tĂŠ en lâ&#x20AC;&#x2122;ample campâ&#x20AC;? (Seidia, p. 23); Carles Salvador (apud DCVB). La carta nĂşm. 26 â&#x20AC;&#x201D;i dâ&#x20AC;&#x2122;altresâ&#x20AC;&#x201D; (13 de gener de 1912) informa sobre la relaciĂł que mossèn Garcia Girona mantenia amb personatges interessats pels aspectes lingßístics a Tortosa, com ara Francesc Mestre, director llavors de La Veu de Tortosa i que va publicar lâ&#x20AC;&#x2122;any 1915 un ÂŤVocabulari catalĂ  de TortosaÂť dins la prestigiosa revista ButlletĂ­ de Dialectologia Catalana de Barcelona; o mossèn TomĂ s Bellpuig, amic seu i coď&#x20AC;Ąlaborador del Diccionari catalĂ -




/OXtV*LPHQR%HWt

valencià-balear. En aquesta carta, hi envia també alguns mots que estava replegant: Ací tinc visitats als nòstres amics En Mestre y Mn. Bellpuig. En aqueste, particularmén, tinc llergues xarràes de nòstra llengua estimadíssima, y l’animo y puntxo a que fage més de lo que fa, perque te facultats pera mol més. Ahir lo vaig remorá (corrípere) perque te traduits y impresos en tortosí catecisme diocesá y catecisme de Pio X, y atres còses y no ha pensat d’enviali a vosté ecsemplars. Me va prometre que lin aviará. Li hay proposat tamé que éll, juntamén en lo sinyó Franc. Mestre y lo sinyó Ferreres, Procuradó de Tribunals y mol entés en llengua tortosina, que fagen, pero ben arréu, la replega d’aquesta; y m’ha respost que tots tenen massa fahena y no s’hi pòden dedicá. Quina llèstima! El sinyó Ferreres escriu uns dialecs tortosins preciosos. Com Bellpuig no li’n ha aviat a vosté, ho faré jò. A continuació passa a donar una mostra del lèxic que continua recollint. D’aquesta petita llista de mots, n’hi ha que no apareixen al Vocabulari del Maestrat (1922) com per exemple l’expressió li agrada la beira ‘li agrada la beguda’ que segons ell és típica de Tortosa. Cal afegir que sí que apareix a l’Alcover-Moll però sense esmentar-ne l’origen, que, com hem vist, prové de Garcia Girona. Una altra forma que tampoc no apareix al Vocabulari és atabollar ‘atalbar’, pròpia de Tàrbena. El DCVB l’enregistra amb un matís semàntic una mica diferent ‘astorar, torbar d’admiració’ i la situa també a Tàrbena. Vol dir això que la font torna a ser Garcia Girona? Com en alguns altres casos, el Sr. Moll no esmenta l’informador, que no pot ser altre que el nostre mossèn. Xamar-se ‘menjar-se, targar-se’ no apareix al Vocabulari perquè aquest solament arriba a la lletra G, però a l’Alcover-Moll hi apareix amb tres accepcions. La primera és aquesta, i l’extensió geogràfica és el Maestrat. Hem d’arribar a la mateixa conclusió pel que fa a l’origen de la font i de l’informador que en els dos casos precedents. Heus-ne la llista: Jò hay seguit replegán d’aci y d’allá tot lo qu’ix y ja hu posaré en cèdules quan puga. Aci mateix aprofito les ocasions y n’hay replegat ja algunes, de que ahi va una mòstra: Beira (li agrada la) = beguda (Tortosa) Baquejarse = barallarse, renyir (Ibid.) Baquejarse de riure (Benasal) (Sols en esta accepció) Entxancat -da (Tárbena) A Benas. Eixancat -da Atabollar (Tárbena) Alibi: Atalbar Xamarse = menjarse, tragarse = (Benas. Parcént) Ahurtarse = acometres dos en rinya, abornarse, tirarse damunt l’un de latre (Plana de Castelló). Tinc per cèrt que este vèrb te parentesc en lo modisme «a les hurtes», que hu diém a Benasal quan un va amagadament y a palpóns, pera que nol vegen (a hurtadillas en




-RDTXLP*DUFLD*LURQDFRUUHVSRQVDOGHO'&9%

castellĂĄ) y que les tals hurtes y lo mateix ahurtar son literalment topetĂĄns y topetar. Y consòne açò en lo francĂŠs heurter. No li sembla? Per cèrt quâ&#x20AC;&#x2122;el Dr. Vogel, segĂłns mâ&#x20AC;&#x2122;ha dit Mestre, li preguntĂĄ a aquest quĂŠ significaba ÂŤa les hurtesÂť ? que hu habie llegit en un article de Mestre del Restaurador dâ&#x20AC;&#x2122;aci de Tortosa; y de la manera que Mestre me hu va contar, me pareix que no li va dir lo significat ecsacte. Vogel hu va posar en lâ&#x20AC;&#x2122;apendix del Diccionari. Una troballa: Nosatros diĂŠm ÂŤgaldirÂť en sentit de tragar, menjar, engolir, y reciproco; ÂŤgaldirseÂť. Es lo que a la Plana diuen ÂŤgatirÂť, y talvòlta tĂŠ parentesc en lo ÂŤglatirÂť catalĂĄ. Pos be; hay trobat en lo ÂŤCalendario quijotescoÂť del Pare Juan Mir, que ÂŤgaldirÂť tamĂŠ es paraula castellana antigua. ÂżQue tal? Podria explicarli a vostĂŠ atres paraules, pero me contento en posarles: Aborronat,-ada; ClafitĂłll (jòc de), TalavĂĄns; Balder -ra; Bobal (comĂş de tres); Esbellussar, Enfornar, etc. etc. A la carta segĂźent, nĂşm. 27 (23 dâ&#x20AC;&#x2122;octubre de 1912), li explica el significat dels mots que li havia enviat en la carta nĂşm. 26: Ara, a la vista de la seua postal del 19 del corrĂŠn, no puc passĂĄ mĂŠs sense aviali unes lletres, y escomensarĂŠ per posali lo significat de les paraules que li vaig aviĂĄ en JinĂŠ. Aborronat -ada = espantat o esparverat, dâ&#x20AC;&#x2122;horror de vore un bou, v. gr. (Es paraula de Parsent (Alacant). Clafitoll (jòc de) es un joc ques fa en una cassoleta dâ&#x20AC;&#x2122;argila tendra, la qual, tiranla en forsa contra tèrra, se li fa un forat al cul, fĂŠn un esclafit. (Es paraula dâ&#x20AC;&#x2122;Onda (CastellĂł)[.] A Benassal no sĂŠ quin nom tĂŠ dit jòc. TalavĂĄns = son els faldons de la camisa. (Hu diuen a Benassal mon pòble, y no sĂŠ de cap atre llòc). VindrĂĄ de tela y avĂĄn Ăł davĂĄn? Balder -ra = se diu dâ&#x20AC;&#x2122;una cosa que dixe passĂĄ facilmĂŠn un atra per dins della, v. gr.: una estaca dins un forat mĂŠs ample quâ&#x20AC;&#x2122;ella, un forat de pany de clau que li vingue massa ample a la clau. En castellĂĄ estĂĄ Baldero -ra = ocioso, baldĂ­o. (La paraula es de Tortosa[)]. A Benassal, diuen bobal (indeclinab.) en lloc de balder. Esbellussar = Vaig oi(r) este verb en la frase siguiĂŠn: ÂŤDespues quel esbellusses, aixinaâ&#x20AC;&#x2122;t pagueÂť Qui hu die, volie di: ÂŤdespues quel mantens oâ&#x20AC;&#x2122;l fartesÂť. Hu vaig oĂ­ a una persona de Onda (CastellĂł). Opino que la paraula es un aumentatiu dâ&#x20AC;&#x2122;embellir, enllustrar, perque qui farte o mantĂŠ a un atre, la fa gord Ăł li done llustre. Enfornar = es posar el pa al forn (Benassal). AbornĂĄ(r) = acometre en rinya, els bous entre si, etc. (Benas.).




/OXtV*LPHQR%HWt

D’aquesta petita llista de mots, el Vocabulari del Maestrat (1922) no recull clatifoll ni tampoc, en aquest cas és evident, talavans. Aquestes formes tampoc no són enregistrades per l’Alcover-Moll. Enmig de tot això, a la carta núm. 42 (4 de juliol de 1921), hi ha una notícia important referent a la pròxima edició en fascicles del Vocabulari del Maestrat per part de la Societat Castellonenca de Cultura. En aquesta carta, mossèn Garcia Girona hi demana permís a mossèn Alcover perquè aquella Societat pugui publicar els materials que el benassalenc havia fet arribar a la Calaixera, però ampliats: Allá va a encontralo aquesta carta, que espero li remetran de Palma, per a dirli, que ab nostres amics Huguet, Guinot , etc. de Castelló he tractat de la conveniència de que ixca pronte a llum nostre vocabulari comarcal, Maestrat-Plana. Ells me hu demanen, prenent com a base la meua replega, que te vosté, publicant quaderns-suplement del seu Boletín de Cultura Castellonense [sic]. La ment és, que, a la vista del meu vocabulari, ells los de la Plana, i molts dels seus suscriptors al Boletin, se desvelarien en fer replega del cabal de la Plana, casi tot sense fer, i ademés contrastariem la meua replega ab la llengua de la plana per a aclarirla i afirmarla més en aquells vocables dubtosos, o que jo no hai pogut metre a plena llum. I tot aquest treball, en definitiva, deuria anar a parar al Diccionari gran de vosté. Per a tot açò, naturalment, jo necessite llicència de vosté, i aquesta és la que per la present li demano, pregantli m’envie sens tardança dos ralles de resposta per al meu gobern. A la carta núm. 43 (14 de març de 1922) hi ha una petició de mossèn Garcia Girona a mossèn Alcover que cal destacar. Es tracta que, d’ençà de la publicació del Vocabulari per part de la Societat Castellonenca de Cultura, sigui aquesta la base d’on hom haurà de partir per incorporar mots a l’Alvover-Moll enviats per mossèn Garcia Girona, ja que està ‘notablement esporgat i aumentat’, segons les seves pròpies paraules: Jo, com ja sap, tinc en prensa a Castelló, per obra dels amics del Boletin de cvultura [sic], lo meu Vocabulari, a vosté enviat anys arrere. Pero que ara está notablement aumentat i esporgat. Per lo qual demano a Vosté que s’atenga ad ell en la inclusió en lo Diccionari més que a lo que te en la Calaixera. Per la carta núm. 45 (24 de febrer de 1924), escrita a un encara molt jove Moll, ens assabentem que és nomenat corresponsal de la redacció del Diccionari al Maestrat, i que Moll ha aprofitat per fer-li algunes consultes de lèxic del Vocabulari del Maestrat segons la publicació adés esmentada. Aquesta és la contestació de Mn. Garcia Girona:




-RDTXLP*DUFLD*LURQDFRUUHVSRQVDOGHO'&9%

Distingit senyor: Accepto agrait lo nomenament de corresponsal dâ&#x20AC;&#x2122;eixa RedacciĂł en lo referent al Maestrat. â&#x20AC;&#x201D;No he oit lo vocable abardollar, aixĂ­ com a verb. Si lo substantiu Abardollador, com va en lo meu ÂŤVocabulariÂť. â&#x20AC;&#x201D;Escric vui a un dels meus amics de Benassal per a que indague entre la gent llauradora si usen lo mot abardollar, i en quin sentit. Li contestarĂĄn a V. â&#x20AC;&#x201D;VostĂŠ pot ferne una llista dels mots dubtosos del meu ÂŤVocabulariÂť, i enviarmela, i jo la farĂŠ comprobar a Benassal. Com que mossèn Garcia Girona es brinda a aclarir dubtes de mots dubtosos inclosos al Vocabulari, Moll li demana alguns aclariments, que Garcia contesta a la carta segĂźent, nĂşm. 46 (31 de març de 1924): Del mot Ablair trobo en els meus borradors açò: ÂŤAblairÂť = Fer mal, dolor. Mâ&#x20AC;&#x2122;has ablait (Benassal), AlcalĂ de Xivert, Portell (Alt Maestrat), Calaceit. ÂťUnes picades (de mosques) que ablaixenÂť. (En los llocs susdits). ÂŤEstic ablait = dolorit, cruixit. (AlcalĂ ). TambĂŠ te sentit de fer mal o dolor a Tortosa i Mora dâ&#x20AC;&#x2122;EbreÂť (Vid. tambĂŠ Vocab. cat. de Tortos. de Francesch Mestre). Me sembla que hi ha blair antic (que no puc comprobar per no tindre lo diccionari AguilĂł, on ho vaig veure). Jo no sĂŞ [sic] dâ&#x20AC;&#x2122;etimologia, mĂŠs que per conjectura. ÂżPot vindre dâ&#x20AC;&#x2122;algun mot, que jo suposo, com balair, blavir (posar blau a colps) etc.? Lo sentit que vostĂŠ suposa, pot esser entĂŠs de lâ&#x20AC;&#x2122;efecte dâ&#x20AC;&#x2122;ablair molt fort, o sia estamordir, deixar mitj mort (privat de sentit)ÂżNo serĂ  parent del francĂŠs Blesser? Abardollador. Dâ&#x20AC;&#x2122;aquest mot de la consulta anterior, he escrit a Benassal i me contesten que no troben nengĂş que diga eixe vocable. Jo lo vaig oir a un tot sol, fill del poble, que no hi es. Talvolta aquest lo va corrompre dâ&#x20AC;&#x2122;agarbellador, que si que estĂ  en us. La definiciĂł que dĂłna el Vocabulari de la forma abardollador ĂŠs: Agarbellador, qui tot ho vol per ad ell. En cat. abassegador. Acaparador. Se sol dir de qui fa mala paret de tota pedra. â&#x20AC;&#x2DC;Acaparadorâ&#x20AC;&#x2122;. Mot no enregistrat per cap dels repertoris valencians consultats. Lamarca (1839: 7), Escrig (851: 116), Llombart (1887: 268) i MartĂ­ Gadea (1891: 418) enregistren el susbtantiu bardoll que defineixen aixĂ­: â&#x20AC;&#x2DC;Fargallonâ&#x20AC;&#x2122; (Lamarca i Escrig) i â&#x20AC;&#x2DC;barbulla. TrĂĄfago. Lo mismo que barbull acep. Que hace las cosas atropelladamenteâ&#x20AC;&#x2122; (Llombart); â&#x20AC;&#x2DC;Barbulla, gritos, confusiĂłn. TrĂĄfago: conjunto de cosas sin orden y el que las hace. V. Malfargatâ&#x20AC;&#x2122; (MartĂ­ Gadea) (cfr.DCVB, II: 302). Mestre recull pescar a la barbolla i el defineix aixĂ­: â&#x20AC;&#x153;consisteix en remoure la terra dâ&#x20AC;&#x2122;una bassa per embrutar lâ&#x20AC;&#x2122;aigua i agafar el peix amb les mansâ&#x20AC;? (1915: 87). Aquest mot tampoc no ĂŠs enregistrat pel DAg, DCVB ni pel DECLC. Aquests diccionaris recullen el substantiu bardoll. El primer tan sols enregistra un




/OXtV*LPHQR%HWt

topònim, el segon recull dues accepcions del mot; una primera que treu de la definició de Martí Gadea, segons hem vist suara, i una segona que fa referència a ‘persona desordenada’, segons citació literària del castellonenc Pascual Tirado. El DECLC les reculls totes dues. Pel que fa a l’extensió geogràfica, segons Garcia Girona és propi del Maestrat. Garcia Girona dóna la pista a seguir al DCVB, quant a l’etimologia, ja que aquest fa la mateixa proposta etimològica que aquell: derivat de barda. Coromines afirma que és un derivat de bard (DECLC, I: 644; i OC, II: 349). Sembla, per tant, que abardollador hagi d’ésser un derivat del nom bardollador i aquest de bardoll. La cosa difícil d’explicar és el canvi semàntic sofert. Tractarem de donar-ne una explicació: a la base del mot, segons la majoria dels repertoris lexicogràfics, hi ha la idea de precipitació, i per tant de desordre i barreja. Aquesta darrera accepció sembla que es relacioni amb el primitiu derivat bard ‘terra o argila amarada d’aigua’, i potser això fóra allò que explicaria l’aclariment final de Garcia Girona: Se sol dir de qui fa mala paret de tota pedra per tal com se’n desprèn que fa les coses a mitges. Tanmateix es fa molt difícil de relacionar tot això amb el significat abassegador. Pel que fa al substantiu abardollador, que l’Alvover-Moll no inclou, sembla que el mateix Garcia Girona no n’estava del tot segur per tal com a la resposta a Moll en la carta 45 datada el 24 de febrer de 1924 ja hem vist què n’afirmava: —No he oit lo vocable abardollar, aixi com a verb. Sí lo substantiu abardollador, com va en lo meu «Vocabulari». —Escric vui a un dels meus amics de Benassal per a que indague entre la gent llauradora si usen lo mot abardollar, i en quin sentit. Però en la carta següent (31 de març de 1924), ja hi diu: Abardollador. D’aquest mot de la consulta anterior, he escrit a Benassal i me contesten que no troben nengú que diga eixe vocable. Jo lo vaig oir a un tot sol, fill del poble, que no hi es. Talvolta aquest lo va corrompre d’agarbellador, que si que està en us. La darrera consulta de què tenim constància per escrit és la carta núm. 48 (20 de maig de 1925), feta també per Moll interessant-se pel mot alera, del qual mossèn Garcia Girona li diu que, amb el significat que li pregunta Moll, no en té res anotat a la seva llibreta: Sobre el mot alera, per qui’m pregunta, i en lo sentit que explica, no tinc res en les meues llibretes. En algun Diccionari he vist que es cosa de Dret civil. Podria jo preguntarho per carta; pero’m pareix que seria en va.




-RDTXLP*DUFLD*LURQDFRUUHVSRQVDOGHO'&9%

Garcia Girona va poder veure encara el començament de la publicaciĂł en fascicles del Diccionari catalĂ -valenciĂ -balear. La darrera carta que en posseĂŻm (nĂşm. 50, 29 de gener de 1926) aixĂ­ ho explicita: Rnt. Mn. Antoni MÂŞ Alcover, Palma Amic estimat: Enhorabona coral per lâ&#x20AC;&#x2122;apariciĂł de la primera mostra del suspirat Diccionari. TĂŠ molt bella presentaciĂł. Tinguem per suscriptor i mâ&#x20AC;&#x2122;enviarĂ â&#x20AC;&#x2122;ls [ratllat: plecs] quaderns aixĂ­ com los vaja editant. Veig les cites que fa de Seidia iâ&#x20AC;&#x2122;l Vocabulari meu: això mâ&#x20AC;&#x2122;honra. Ara tinc de dirli que he dit als de CastellĂł siâ&#x20AC;&#x2122;s troven en Ă nim de continuar lo Vocabulari. Encara no mâ&#x20AC;&#x2122;han contestat. Si ells no poden, enviarĂŠ a vostĂŠ la replega, tal com ara la tinc millorada, per a que la incloga en lo Diccionari. Molt be, MÂŞ Antoni: sols la constĂ ncia heròica de vostĂŠ podia dur la empresa avant, i ĂŠs dâ&#x20AC;&#x2122;esperar que fins a bon remat. Deu ho fassa.

Portada de la primera ediciĂł de Seidia (1920).

Però mossèn Joaquim Garcia Girona no va poder veure publicat tot el Vocabulari del Maestrat, ja que va traspassar dâ&#x20AC;&#x2122;aquest mĂłn el dia 13 de desembre de 1928 a Baeza, on era el prefecte del Seminari menor dâ&#x20AC;&#x2122;aquella localitat. Els membres de la Societat Castellonenca de Cultura i amics de mossèn Garcia Girona, en saber del seu traspĂ s, publiquen al BoletĂ­n de la Sociedad Castellonense de Cultura en el primer quadern de lâ&#x20AC;&#x2122;any 1929 una postal del mossèn que hi havia arribat solament uns dies abans del seu traspĂ s, i aquella era tota una premoniciĂł: Baeza (JaĂŠn) a 10 de Desembre. Amic: Li escric desde el llit, de un catarro. Tinc fet lâ&#x20AC;&#x2122;acabament de Chert. TambĂŠ del JardĂ­ dâ&#x20AC;&#x2122;Horaci i alguna altra coseta. En martxa la H del Vocabulari. Ho enviarĂŠ tot prest. Salutacions al Sr. Ricard, queâ&#x20AC;&#x2122;s cuide (i no fume massa), a D. Salvador i a D. GaetĂ . De vostĂŠ afm. Joaquim Garcia (BSCC, 1929, I: 1). Cal ara que ens fixem en una cosa: hi afirma que es troba malalt, però que molt aviat enviarĂ  tots aquells treballs que ja ha enllestit perquè siguin publicats. Entre altres coses, parla de Chert. Doncs amb aquest tĂ­tol va




/OXtV*LPHQR%HWt

redactar un article de rèplica a un altre publicat per mossèn Miquel Segarra Roca al BSCC en què el capellà xertolí afirmava que el topònim s’havia d’escriure amb ch. Mossèn Garcia Girona demostrava amb arguments prou sòlids que l’ortografia correcta del topònim de la localitat del Baix Maestrat havia d’ésser amb x. D’aquest text manuscrit, no se’n sabia res. Tan sols la paciència del director actual del BSCC, l’amic Ferran Olucha, ha donat els fruits saborosos que calia esperar. Fa molt poc, entre la paperassa de la Biblioteca de la Societat Castellonenca de Cultura, hi ha trobat aquest i altres manuscrits de què parlava mossèn Garcia Girona a la postal tramesa a D. Àngel Sánchez Gozalbo l’any 1928. L’únic manuscrit que de moment no se sap on va anar a parar és justament la lletra H del Vocabulari que estava redactant (‘en marxa’, segons la seva expressió). Un altre aspecte a destacar en l’Obra del Diccionari entre tots dos capellans és el sociolingüístic. En aquest sentit, la correspondència ens revela algunes novetats que desconeixíem. El desig de conèixer els parlars vivents començà, lògicament, per l’estudi dels parlars del Maestrat i de la Plana de Castelló, comarques que coneixia més bé per raons evidents, malgrat que llavors residia a Tortosa. Això és el que comunica a Mn. Alcover a la carta núm. 2 (13 de març de 1902): El meu intén ere replegá tots los vocables més raros y desconeguts dels diferents pobles de la regió del Maestrat y Plana de Castelló, dels qui hi ha estudiáns en este Colège, comparanlos entre si y buscán lo séu verdadé sentit. Un altre fet a remarcar és el següent: mossèn Garcia Girona insta mossèn Alcover a incloure com a secció de llenguatge vivent els refranys, que no figuraven a la Lletra de Convit com a tals. Li comunica que en té a bastament (“un bon muntó”), i que li agradaria figurar com a colaborador d’aquesta secció juntament amb Emili Sastre, acòlit llavors i colaborador seu. En aquesta època, mossèn Garcia Girona ja havia començat a reunir un petit equip de colaboradors de l’obra del Diccionari a Tortosa, ja que a l’esmentat Emili Sastre cal afegir Andreu Audí, acòlit així mateix, que redacta fitxes de lèxic antic extret del manuscrit tortosí el Miracle de Madona Santa Maria del Palau, i d’altres documents. En aquesta mateixa carta hi ha, a més, informació de dos personatges tortosins: R. P. Josep Pastoret, jesuïta, del colegi de Jesús, de Tortosa que figura al BDLlC, núm. 3, febrer de 1902, com a colaborador de l’Obra del Diccionari a la pàgina 45 amb el núm. 248, i mossèn Bellpuig, a qui tracta d’amic, figura important dins l’ambient cultural tortosí de finals de segle i començaments del present a les comarques catalanes meridionals.




-RDTXLP*DUFLD*LURQDFRUUHVSRQVDOGHO'&9%

Cap a finals de 1914 (carta nĂşm. 33, de 7 de gener de 1915), mossèn Garcia Girona va visitar lâ&#x20AC;&#x2122;Institut dâ&#x20AC;&#x2122;Estudis Catalans. Heus acĂ­ la impressiĂł que li va produir: A Barcelona vaig estĂĄ al Institut dâ&#x20AC;&#x2122;Estudis Catalans i vaig preguntarhi per vostĂŠ. Me van di que hi anĂ e a sovĂ­n. Quina glòria i quin goig ĂŠs allò dels Estudis! Mâ&#x20AC;&#x2122;hi vaig assentĂĄ en lo llibre de coď&#x20AC;ĄlaboradĂłs, pos no hi estaba, i de a les vòres mâ&#x20AC;&#x2122;envien los carnets vèrts mensuals de cèdules, queâ&#x20AC;&#x2122;ls vaig omplĂ­n quan puc i els los torno o remeto. Necessitaria per-a fer-hu be viure a Benassal; perque moltes paraules no les recòrdo. TambĂŠ ens assabentem que era coď&#x20AC;Ąlaborador del Diccionari dialectal projectat per lâ&#x20AC;&#x2122;IEC. Lâ&#x20AC;&#x2122;any 1916 (carta nĂşm. 34) continua planyent-se de la impossibilitat de poder coď&#x20AC;Ąlaborar en la tasca del diccionari dialectal de lâ&#x20AC;&#x2122;IEC: No treballe tĂĄn i fage treballĂĄ als del Institut de Barcelona. Per cèrt, quĂŠm sab greu de lâ&#x20AC;&#x2122;ĂĄnima no poder-hi coď&#x20AC;ĄlaborĂĄ en la nòva empresa per mitx dels qĂźestionaris mensuals: tinc massa que fe aci al Seminari; i apart dâ&#x20AC;&#x2122;això, estĂĄn ausĂŠn del meu pòble Benaçal, no tinc seguretat de fe una replega fidel i llegĂ­tima dâ&#x20AC;&#x2122;aquell llenguaje. MĂŠs de la que hai replegat en anys passats i enviat a vostĂŠ, no podrĂŠ fe ara. En defècte meu, hai traspassat a un seminariste paisanet meu, mol espabilat i entĂŠs, lâ&#x20AC;&#x2122;encarrec quem feren los de Barcelona; i ja sâ&#x20AC;&#x2122;han endreçat ad ĂŠll i lâ&#x20AC;&#x2122;han fet coď&#x20AC;ĄlaboradĂł. Jo seguirĂŠ, no obstant, fen quan puga. Davant la impossibilitat de coď&#x20AC;Ąlaborar activament en la tasca del diccionari dialectal de lâ&#x20AC;&#x2122;IEC, com acabem de veure, lâ&#x20AC;&#x2122;Ăşnica cosa que hi pot fer ĂŠs enviarhi, almenys, el Vocabulari del Maestrat que anys abans havia fet arribar a mossèn Alcover, i a la carta nĂşm. 35 (6 de febrer de 1917) diu això: Als del Institut de Barna. vaig prometre lo meu Vocabulari, o siga lo mateix que tinc donat a vostĂŠ en cèdules, pero en una llibreta, i noâ&#x20AC;&#x2122;ls lâ&#x20AC;&#x2122;hai enviat encara perque volia completar-hi moltes dâ&#x20AC;&#x2122;apuntacions que no hi son mĂŠs que començades. Els lo enviarĂŠ, pero lâ&#x20AC;&#x2122;haurĂĄn de completar a la vista de les cèdules que enviĂ­ a vostĂŠ i tenen ĂŠlls a la Calaixera. En fi, que un no pot tot quant voldria. Sembla, però, que la coď&#x20AC;ĄlaboraciĂł amb lâ&#x20AC;&#x2122;IEC no fou tan sols la tramesa del Vocabulari, sinĂł que fins i tot va omplir alguns qĂźestionaris dels que feia servir el diccionari dialectal de lâ&#x20AC;&#x2122;IEC:




/OXtV*LPHQR%HWt

Per mig d’un seminariste del meu poble (Benassal) hai anat responent i retornant los qüestionaris verts del Institut, secció filològica. En aquesta mateixa carta, hi ha una afirmació que insinua la futura publicació del Vocabulari del Maestrat a la Societat Castellonenca de Cultura, fet que, com tothom sap, es va esdevenir a partir de 1922: A Castelló voliem fer alguna cosa en los amics (Huguet-Guinot, etc.) pero.... no está’l forn per-a rosques. La carta núm. 42 (4 de juliol de 1921) informa mossèn Alcover de la imminent publicació per part de la Societat Castellonenca de Cultura del Vocabulari del Maestrat, i mossèn Garcia Girona demana permís per poder publicar el material que ja havia enviat a Palma. Cal pensar que el permís era necessari per tal com la feina dels colaboradors del Diccionari de mossèn Alcover era remunerada econòmicament: Allá va a encontralo aquesta carta, que espero li remetran de Palma, per a dirli, que ab nostres amics Huguet, Guinot , etc. de Castelló he tractat de la conveniència de que ixca pronte a llum nostre vocabulari comarcal, Maestrat-Plana. Ells me hu demanen, prenent com a base la meua replega, que te vosté, publicant quaderns-suplement del seu Boletín de Cultura Castellonense [sic]. Ultra això, també li explica la finalitat que tenen amb la publicació del Vocabulari, i no és altra que la d’anar ampliant-lo amb les aportacions que hi han de fer els subscriptors del Boletín. Així amb el Vocabulari ampliat tots guanyarien. Aquesta estratègia és així mateix exposada al pròleg de l’esmentat Vocabulari: La ment és, que, a la vista del meu vocabulari, ells los de la Plana, i molts dels seus suscriptors al Boletin, se desvelarien en fer replega del cabal de la Plana, casi tot sense fer, i ademés contrastariem la meua replega ab la llengua de la plana per a aclarirla i afirmarla més en aquells vocables dubtosos, o que jo no hai pogut metre a plena llum. I tot aquest treball, en definitiva, deuria anar a parar al Diccionari gran de vosté. Per a tot açò, naturalment, jo necessite llicència de vosté, i aquesta és la que per la present li demano, pregantli m’envie sens tardança dos ralles de resposta per al meu gobern. A la carta núm. 44 (10 d’octubre de 1923) encara li insisteix sobre la publicació del Vocabulari del Maestrat i l’insta que li doni el permís que encara no ha rebut:




-RDTXLP*DUFLD*LURQDFRUUHVSRQVDOGHO'&9%

ÂĄI vostĂŠ sens dirme res de mon Vocabulari del Maestrat! Ara estĂĄ en suspĂŠs per folga dels topografs. Ja haurĂĄ entĂŠs vostĂŠ que la meua men[borrĂłs] ĂŠs aportarhi totes les llums i clarĂ­cies que puga ab juda d'altres: aprĂŠs vostĂŠs los mestres triarĂĄn la palla del gra. Penso al remat posarhi les rectificacions que vejga siguen necessĂ ries. A la carta nĂşm. 48 (20 de maig de 1925), a banda dâ&#x20AC;&#x2122;agrair a Moll la felicitaciĂł per la publicaciĂł de lâ&#x20AC;&#x2122;article sobre la partĂ­cula en al BSCC, li comunica que tĂŠ la intenciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;anar publicant alguna cosa mĂŠs sobre llengua en futurs butlletins, però això, malauradament, ja no serĂ  possible. Finalment a la carta nĂşm. 50 â&#x20AC;&#x201D;i darrera que posseĂŻmâ&#x20AC;&#x201D; (29 de gener de 1926) sâ&#x20AC;&#x2122;alegra de la publicaciĂł de la mostra del Diccionari: Amic estimat: Enhorabona coral per lâ&#x20AC;&#x2122;apariciĂł de la primera mostra del suspirat Diccionari. TĂŠ molt bella presentaciĂł. Tinguem per suscriptors i mâ&#x20AC;&#x2122;enviarĂ â&#x20AC;&#x2122;ls [ratllat: plecs] quaderns aixĂ­ com los vaja editant. Veig les cites que fa de Seidia iâ&#x20AC;&#x2122;l Vocabulari meu: això mâ&#x20AC;&#x2122;honra. Aquesta mostra havia aparegut a la darreria de 1925. Es tractava dâ&#x20AC;&#x2122;un prospecte i dâ&#x20AC;&#x2122;unes pĂ gines de mostra, setze en total, vuit de prospecte i vuit de facsĂ­mil, del que havia de ser el Diccionari, amb tota la seva varietat de tipus, amb la transcripciĂł fonètica, les definicions, la documentaciĂł literĂ ria, les etimologies, etc. (cfr. Moll, 1962: 246). Per tot el que hem pogut veure solament ens resta afegir que ha quedat molt clar quines eren les intencions lingßístiques de mossèn Garcia Girona: coď&#x20AC;Ąlaborar en una de les tasques lexicogrĂ fiques mĂŠs interessants dins el camp romĂ nic, segons paraules de prestigiosos romanistes, i, com a conseqßència, iniciar els estudis lingßístics a les comarques valencianes septentrionals.

Bibliografia ANDOLZ, R. (1977): Diccionario aragonĂŠs. Zaragoza: LibrerĂ­a general. BARREDA I EDO, Pere-Enric (1989): ÂŤMossĂŠn Joaquim Garcia Girona, benassalenc iď&#x20AC;ĄlustreÂť, Benassal. Recull bibliogrĂ fic de textos, 2 vol. Ajuntament de Benassal, p. 645-649. BLANC GRAU, Miquel (1994): Garba. Mil paraules de Calaceit. Barcelona: Columna. BORAO, GerĂłnimo (1859): Diccionario de voces aragonesas. Zaragoza.




/OXtV*LPHQR%HWt

BSCC = Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (1929): Redacció, «Mossen J. Garcia i Girona», I, 1-2. COLÓN DOMÈNECH, Germà (1958): «Observacions al diccionari de la rima», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, XXXIV, 290-305. — (1989): El español y el catalán, juntos y en contraste. Barcelona: Ariel. DAg = AGUILÓ I FUSTER, Marià (1914-1931): Diccionari Aguiló. Materials lexicogràfics aplegats per... Revisats i publicats sota la cura de Pompeu Fabra i Manuel de Montoliu, 4 vol. Barcelona: Altafulla, 1988. DCECH = COROMINAS, Joan; PASCUAL, Juan Antonio (1980-1989): Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico, I (A-CA) 1980; 3a reimp. 1991; II (CE-F) 1980; 2a reimp. 1989; III (G-MA) 1980; 2a reimp. Madrid: Gredos, 1989. DECLC = COROMINES, Joan (1980-1991): Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, 9 vol. Barcelona: Curial. DCVB = ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. (1975): Diccionari català-valencià-balear, 10 vol. 2a ed., corregida i posada al dia. Palma de Mallorca. ESCRIG, José (1851): Diccionario valenciano-castellano, 2 vol. València: Librerías «París-Valencia», 1979. GARCIA GIRONA, Joaquim (1920): Seidia. València: Impremta Valencianista. — (1922): Vocabulari del Maestrat. Castelló de la Plana: Societat Castellonenca de Cultura. — (1924): «Estudi de llengua valenciana», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, VI, 377-385. GARCIA PERALES, Vicent-Ferran (1995): Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI). Edició i estudi del País Valencià. Memòria de Llicenciatura. Universitat de València. LAMARCA, Luis (1839): Ensayo de un diccionario valenciano-castellano. València: Librerías «París-Valencia», 1980. Llombart = LLOMBART, Constantino; ESCRIG, José (1887): Diccionario valenciano-castellano, 2 vol. València: Librerías «París-Valencia», 1987.




-RDTXLP*DUFLD*LURQDFRUUHVSRQVDOGHO'&9%

MARTĂ? Y GADEA, JoaquĂ­n (1891): Diccionario general valenciano-castellano, 2 vol. València: LibrerĂ­as ÂŤParĂ­s-ValenciaÂť, 1992. MASSIP I BONET, M. Ă&#x20AC;ngels (1991): El lèxic tortosĂ­: història i present. Tesi de doctorat. Universitat de Barcelona. MESTRE I NOĂ&#x2030;, Francesc (1915): ÂŤVocabulari catalĂ de TortosaÂť, ButlletĂ­ de Dialectologia Catalana, III, 80-114. MOLL, Francesc de B. (1961): Un home de combat (Mossèn Alcover). Palma de Mallorca: Moll. PERAIRE I IBĂ Ă&#x2018;EZ, Joan (1991): ÂŤSeidia: Història i èpicaÂť, BoletĂ­n de la Sociedad Castellonense de Cultura, LXVII (II), 327-371. REW = MEYER-LĂ&#x153;BKE, Wilhelm (1972): Romanisches Etymologisches WĂśrterbuch. Heidelberg: Carl Winter-Universitätsverlag. RĂ?OS GARCĂ?A, Isabel (1989): El habla de Sot de Ferrer. CastellĂł de la Plana: DiputaciĂł de CastellĂł.




0DQXHO&DUFHOOHU

Seidia de Garcia Girona i La Gerusalemme Liberata de Tasso Manuel Carceller

Tradicionalment, els comentaristes del llibre Seidia (1920),1 de mossèn Joaquim Garcia Girona (Benassal, 1867 – Baeza, 1928), sempre han destacat les analogies, que certament hi ha, entre aquesta obra i el Canigó (1885) de mossèn Jacint Verdaguer. Però la que mostrarem ací és una altra relació d’intertextualitat. Creiem que les semblances són majors amb un altre poema èpic, molt anterior en el temps, que va compondre en italià, durant la segona meitat del segle XVI (va ser publicat el 1581) l’escriptor Torquato Tasso. Ens referim a La Gerusalemme Liberata.2 Aquest poema del Renaixement descriu com una gesta, i sense massa fidelitat als fets històrics, la conquesta de Jerusalem pels cristians occidentals durant la Primera Croada. Un dels seus temes centrals, encara que no l’únic, és l’enamorament del cabdill cristià Tancred per la musulmana Clorinda, en una sèrie de vicissituds que inclouran una certa «traïció» per part d’aquest als seus deures com a croat, la conversió final de Clorinda i la seua mort, ja convertida al cristianisme. Fixem-nos que podríem assenyalar també una vinculació entre aquest Tancred i el personatge de Gentil de Canigó, que abandona igualment el seu deure per seguir Flordeneu. Qualsevol que conegui el poema de mossèn Garcia Girona trobarà de seguida un clar paralelisme entre aquesta parella enamorada, «Tancred, cristià/Clorinda, mora que acaba batejada», i la formada per «Artal, de la primera edició ilustrada cristià/Seidia, mora que mor cristiana». I així és, en Frontispici de La Gerusalemme Liberata (Genova, efecte. Però el que ara volem destacar, més enllà 1590), de Torquato Tasso. d’aquests fets amatoris, dels quals ens ocuparem després, són moltes altres semblances entre tots dos poemes que en res no desllueixen, per descomptat, el valor literari de Seidia. 3 Aquestes relacions interliteràries ens mostren 1 En aquest article emprem el nom Seidia sense dièresi, és a dir no escriurem Seïdia, com caldria ortogràficament, tot respectant la forma establerta per l’autor de l’obra. Es tracta d’un criteri respectat per tots els filòlegs que han estudiat el poema. 2 En les traduccions lliures de l’obra de Tasso hem comptat amb l’assessorament del filòleg castellonenc Josep Maria Ripollés González. Els encerts en els termes, a bon segur, són mèrit seu. En tot cas, tots els criteris i possibles errors cal atribuir-los a l’autor d’aquest article. 3 En aquest article les citacions corresponen a l’edició de Seidia a cura d’Òscar Pérez Silvestre i Ramon París, publicada per Saó Edicions el 2000. beCEroLes VI (2016), 121-141




6HLGLDGH*DUFLD*LURQDL/D*HUXVDOHPPH/LEHUDWDGH7DVVR clarament que l’escriptor benassalenc va beure d’unes fonts que van molt més enllà del sempre esmentat Canigó.4 Possiblement, la principal raó d’aquest desconeixement pot raure en el fet que, si no hi estic errat, La Gerusalemme Liberata mai no ha estat traduïda al català i les seues edicions en castellà tampoc no han sovintejat al llarg dels anys, amb la qual cosa la seua coneixença per part del lector mitjà és ben escassa. Però, com ací intentarem demostrar, és clar que mossèn Garcia Girona la coneixia perfectament. Bona prova que tampoc no pretenia amagar-nosho és el fet que, ja al cant primer, quan descriu com Artal, enlluernat per la bellesa de Seidia, persegueix la dona, escriu: I a la bella, nou Tancred, es tira a galop desfet cap a Culla costeruda. En la nostra opinió, aquest Tancred no pot referir-se sinó al personatge de l’obra de Tasso. Ara bé, cal insistir que les vinculacions entre ambdós poemes superen de molt aquest nus argumental amorós. I, per començar, direm que el propòsit «justificatiu» que tots dos autors empren per mirar d’explicar l’atac, per part dels cristians, a uns territoris habitats per gent de religió islàmica és, justament, la «invenció» d’una població nadiua cristiana preexistent i encara present a l’Edat Mitjana. Fóra com un «substrat» que hauria restat a Jerusalem malgrat la conquesta musulmana, perquè aquesta no seria sinó una mena de superestructura que com una capa superficial recobriria la població anterior, fidel sempre a les seues creences cristianes. A cap dels dos autors, al capdavall fervents catòlics, no li importa que aquest argument difícilment pugui sostenir-se en el cas de la Palestina del segle XI, i menys encara en la Morella del XIII. Sabem que a Jerusalem i a tota la regió dels voltants hi restava, sí, una minoria cristiana, però eren ortodoxos i monofisites, que avorrien els catòlics occidentals, i fins i tot van fer armes contra ells al costat dels musulmans. En el cas del marc històric de l’època en què transcorre Seidia, a les terres del regne musulmà de València la presència cristiana, els suposats mossàrabs, era ja plenament inexistent en temps del rei Jaume I. Però això no atura cap dels dos autors, ni el napolità, ni el valencià. Tot parlant de Jerusalem, Tasso posa en boca de Jofre de Bouillon, el cabdill suprem dels cristians, en el cant primer de l’obra, l’afirmació que: Ma fu de pensier nostri ultimo segno espugnar di Sion le nobil mura e sottrarre i cristiani al giogo indegno di servitù cosí spiacente e dura (Però en el nostre pensar ha estat la darrera intenció expugnar els nobles murs de Sió i deslliurar els cristians del jou indigne de la servitud tan desplaent i dura)

4 Sobre la intertextualitat de l’obra de Garcia Girona comptem amb el treball de Joan Peraire i Ibáñez, «Seidia: història i èpica», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LXVII, 2, 1991, p. 327-371.




0DQXHO&DUFHOOHU

Per la seua banda, Garcia Girona no es quedarà enrere i, ja en el preludi de l’obra, posa en boca de Jaume i les següents frases, adreçades a uns més que hipotètics «cristians morellans»: Fills de Morella, el crit de vostra angoixa fa temps ens passa el cor. L’Omnipotent, pare ens féu dels pobles i als desgraciats tenint-los per més nobles, a deslliurar-los vola nostre amor. Mentrestant aquests canten celebrant la «Reconquesta», concepte que ací té el sentit del retorn a l’oficialitat de la religió cristiana: Cantem, cantem, cristians, i als que hui trenquen nostres cadenes, besem, besem les mans. Paralelismes en la trama Però, més enllà d’aquests «cristians» que han de justificar en tots dos casos l’actuació dels conquistadors, trobem molts altres paralelismes entre La Gerusalemme i Seidia. I en cap de les dues obres ens cal avançar massa en la narració per a descobrir-los. Ens explica Tasso en el cant segon que, quan el rei musulmà de Jerusalem, Aladí, està preparant la defensa de la ciutat contra l’atac cristià, arriba fins a ell Ismé, un màgic que ha renegat del cristianisme: Questi or Macona adora, e fu cristiano, ma i primi riti ancor lasciar non puote (Aquest adora Mahoma, i fou cristià, mes els primitius ritus encara no pot deixar)

El màgic Ismé li ofereix el seu ajut, amb pràctiques fetilleres i invocacions als àngels exiliats, és a dir als dimonis: gli angeli che dal Cielo ebbero esiglio (els àngels que del Cel es van haver d’exiliar)

I aquest Ismé l’anima a la lluita, denuncia el perill que suposa la presència de cristians «autòctons» dins l’anomenada ciutat santa i l’incita a prendre una imatge de Maria, que es troba en un «sotterraneo altare», per dur-la fins a la mesquita major de Jerusalem, on ell es lliurarà a tota mena de conjurs i cerimònies demoníaques. Doncs bé, en el cant segon de Seidia, el cabdill musulmà Al-Hadrí rep la visita d’un «morabit i fetiller» anomenat Ariel, que practica «el mal art de màgic embruixador» i que




6HLGLDGH*DUFLD*LURQDL/D*HUXVDOHPPH/LEHUDWDGH7DVVR

denuncia igualment la presència d’altars i temples cristians, ací anomenats «rumís», en terres musulmanes: L’ocult Poder, que als cans rumís empara que, entre muslims!, ací dalt altars té encara. Prompte, amunt!, a extirpar aquest afront! Aquest fil argumental, que té una certa importància més endavant en l’obra de Tasso, Garcia Girona el deixa de seguida per passar a una incitació purament bèllica per part d’Ariel. Hi ha encara un altre curiós paralelisme. En el cant cinqué de La Gerusalemme, els queviures que havien de nodrir l’exèrcit cristià han caigut en mans dels musulmans, de manera que entre els assetjadors de Jerusalem, en saber-se la notícia, s’escampa el pessimisme i es plantegen abandonar el setge. D’una in un’altra lingua in un momento ne traspassa la fama e si distende, e’l volgo de' soldati alto spavento ha de la fame, che vicina attende (D’una llengua a l’altra, ràpidament, s’escampa la fama i s’estén i el gros dels soldats pateix un fort espant per la fam, que veuen ben propera)

Doncs bé, també en el cant vuité de Seidia, durant l’atac de la host de Jaume i a Borriana, la fam debilita les expectatives dels atacants: Les hosts fa dies que en lo camp llangueixen de desmai, des de l’erro del castell. La lletja fam ja torna, puix fineixen los queviures d’Orpesa, i l’abast vell. I estenen sos esguards per aquella horta, altres anys, mar de messes floreixent, graner de Plana i Serra, i ara morta! De llurs terres els ve l’enyorament! Podem dir que a les dues obres s’evoca l’aparició d’una sensació de desànim i de voluntat d’abandó que només la fermesa dels líders, Jofre de Bouillon i Jaume i respectivament, pot a la fi aturar. Seguim en La Gerusalemme, al cant sisé. En el camp musulmà, Argant, un cabdill que ha vingut a la ciutat per participar en la lluita contra els cristians, s’impacienta dins de les muralles i demana autorització al rei Aladí per fer un desafiament entre dos cavallers, un per cada bàndol. Ma se nel troppo osar tu non isperi, Ne sei d’uscir con ogni squadra ardito,




0DQXHO&DUFHOOHU Procura almen che sia per duo guerrieri Questo tuo gran litigio or diffinito. E perch’accetti ancor più volentieri Il capitan de’Franchi il nostro invito L’armi egli scelga e’l suo vantaggio toglia E le condizion formi a sua voglia (Mes si no espero que tu t’arrisquis massa ni vulguis eixir ardit amb tota la teua esquadra, procura almenys que per dos guerrers sigui aquest teu gran litigi definit ara. I perquè accepti encara més volenterós el capità dels francs la nostra invitació que esculli ell les armes i prengui avantatge i delimiti les condicions a la seua voluntat)

I el mateix fet del desafiament és el que es narra al cant vuité de Seidia. És ara Alí, cap de la Borriana musulmana de ficció, el que, com Argant en l’obra de Tasso, fa clarament el paper de «dolent»: Un matí, a penes clarejant l’aurora, los cristians veuen en lo mur ficat un gran cartell de fatxa reptadora que aquest escrit arabesc té dibuixat: «Seidia és sens igual. Sa bledania, on es vulga, té el ceptre de l’amor. Si algú ho nega, n’hi ha ací qui el desafia En lo camp a provar-li-ho de l’honor». Gran bum-bum mou-se en tota la host cristiana la nova en escampar-se del cartell; Los joves cavallers de més ufana ja es disputen l’honor del repte aquell. Evidentment, no és cap sorpresa que, en dos poemes d’ambient medievalitzant com aquests, ens trobem amb desafiaments d’aquesta mena. Però, en qualsevol cas, no deixa de ser un altre parallelisme, almenys en certa forma, entre ambdues obres. Tampoc, en les obres que comentem, no ens ha de sorprendre l’aparició d’eremites, que se’ns presenten una mica misteriosament, vivint pacíficament en terres islàmiques. En el cant vuité de La Gerusalemme se’ns explica que, d’un exèrcit de dos mil homes conduït pel fill del rei de Dinamarca, només un soldat ha pogut sobreviure a un atac ferotge dels musulmans. I aquest soldat explica l’encontre amb dos eremites cristians: Alzo alor, bench’a pena, il debil ciglio e veggio due vestiti in lungo manto tener due faci, e dirmi sento: O figlio, confida in quel Signor ch’a pii sovviene e con la grazia i preghi altrui previene. In tal guisa parlommi: indi la mano benedicendo sovra me distese.




6HLGLDGH*DUFLD*LURQDL/D*HUXVDOHPPH/LEHUDWDGH7DVVR

(Aixequí llavors, a males penes, la dèbil cella i hi vaig veure dos vestits amb un llarg mant, mirant-me les dues cares, i dir-me sent: Oh fill, Confia en el Senyor que et socorre. D’aquesta manera em parlà, i sobre meu va estendre la mà, beneint-me)

I resulten ser dos ermitans que viuen, «apartats del món i de les seues falsedats», enmig dels musulmans, i que hi han acudit, per mandat diví, per rescatar el ferit i recollir l’espasa del príncep mort. També, al cant segon de Seidia, trobem l’ermità de Galintort, nom literari del Castellfort de la comarca dels Ports: Blasco i los seus no poden endevinar que aquella creu és obra d’un ermità, que a Galintort fa vida, vida de sant, de sant Pere en l’ermita dalt d’un tossal. Cristià vell, fins dels moros molt venerat I és que, com els seus homòlegs de La Gerusalemme, aquest ermità té visions divines. Curiosa actitud, per cert, és la de tots dos, que, respectats en tot moment pels musulmans, no deixen d’actuar com una mena de quintacolumnistes en favor dels cristians atacants. Sense eixir de sa ermita, Déu li ha mostrat com pugen ara els moros contra els cristians, i avisa els de Morella fent el senyal d’aquells focs; que l’entenguen, Déu ho farà. També ofereix un cert paralelisme entre els dos clàssics el tema de les torres d’assalt, que els cristians utilitzen per al setges respectius de Jerusalem i de Borriana. I és que, al cant dotzé de La Gerusalemme, s’explica la intenció de Clorinda i d’Argant de destruir la principal màquina guerrera dels cristians. E incominciò Clorinda: «O sire, attendi a ciò che dir vogliamti, e in grado il prendi». Argante qui (ne sarà vano il vanto) quella macchina eccelsa arder promette. «Io sarò seco, ed aspettiam sol tanto che stanchezza maggiore il sonno allette» (Va començar Clorinda: «Oh senyor, ateneu el que us volem dir, i preneu-ho de bon grat». Ací, Argant, seria vana la vanitat, eixa màquina excelsa fer ardre promet. «Jo seré amb ell, i esperarem només Que el major cansament la son estimule»)

Doncs bé, en el cant dotzé de Seidia trobem que Entença, l’oncle de Jaume i, li ha demanat cledes per fer un mur per al setge:




0DQXHO&DUFHOOHU

tres-centes cledes doneu-me i amb los vostres ajudeu-me, que com mur de cara al mur les plantaré. I quan els moros de Borriana veuen les cledes, actuen per destruir-les: Los moros, veient plantada aquella invenció malvada, que els provoca, reptadora, a mitja nit, dos-cents a cremar-la n’ixen, portant foc, amb què llueixen los grans escuts que els cobreixen, i comença la batalla amb gran brogit. L’atac tindrà diferents conseqüències en els dos poemes, però el que ens interessava ara era notar com, fins i tot en aspectes tan concrets com aquests, ens trobem narracions amb notables semblances, tot i que, com hem fet notar repetidament, també amb camins molt divergents en els arguments respectius. Com hem dit, de seguida trobem en ambdós poemes l’episodi de la trobada de Tancred i Artal amb Clorinda i Seidia, respectivament. Hi ha una semblança entre ambdós episodis, amb l'encontre casual d’un guerrer cristià i una guerrera musulmana, membres doncs de bàndols oposats però que pateixen un «amor a primera vista». En el cant segon de La Gerusalemme, Tasso ens presenta Tancred com un bell i apassionat cavaller: Vien poi Tancredi, e non è alcun fra tanti (trane Rinaldo) o feritor maggiore, O più bel di maniere e di sembianti, O più eccelso ed intrepido di core (Ve després Tancred, i no n'hi ha cap entre tants (excepte Rinald) de major feridor, ni de maneres més belles, ni de semblant, ni més excels ni més intrèpid de cor)

Es tracta d’una descripció que podem comparar amb l’efecte d’enlluernament que provoca Artal, armat ja cavaller, segons ens relata Garcia Girona en el preludi de l’obra: Queda així armat Artal que, quan s’adreça, pareix l’estel de l’alba, que travessa les ones amb son raig quan d’elles ix. Com al concurs encisa i enlluerna, radiant, lo cavaller! Amb los ulls se’l galdeixen les donzelles; no amb més deler devoren les abelles la mel dins de la flor del taronger. Per la seua banda, en el cant primer del poema, Tasso ens presenta el personatge de Clorinda i narra la seua descoberta per Tancred:




6HLGLDGH*DUFLD*LURQDL/D*HUXVDOHPPH/LEHUDWDGH7DVVR

Quivi a lui dâ&#x20AC;&#x2122;improviso una donzella tutta, fuor que la fronte, armata apparse: Era pagana, e lĂ venuta anchâ&#x20AC;&#x2122;ella per lâ&#x20AC;&#x2122;istessa cagion di ristorarse. Egli mirolla, ed ammirò la bella sembianza, e dâ&#x20AC;&#x2122;essa si compiacque, e nâ&#x20AC;&#x2122;arse. Oh meraviglia! Amor, châ&#x20AC;&#x2122;a pena è nato, giĂ  grande vola, e giĂ  trionfa armato. (De sobte se li apareix una donzella. Anava tota armada, excepte el front. Era pagana, i havia anat fins allĂ­ per la mateixa raĂł de restablir-se. Ell la mirĂ , i n'admirĂ  la semblança bella, i dâ&#x20AC;&#x2122;ella es va complaure, i es va encendre. Oh meravella! L'amor, que tot just era nat, ja gran volava, i gran triomfava armat.)

Entenem que ĂŠs una descripciĂł tampoc gens allunyada de la que ens dĂłna Garcia Girona sobre la mora Seidia, en el cant primer de lâ&#x20AC;&#x2122;obra: I enmig dâ&#x20AC;&#x2122;ells, una alta mora, jove, hermosa, com senyora amb escorta de vasalls. [...] Arrogant ĂŠs sa figura, closa dins fina armadura. Capell guerrer la corona. No es guarda dels dards Artal, i un, que fĂłra-li mortal sens la cota, li obre el pit. Ai! Lo jove ardit no el sent, car altre dard mĂŠs rosent, dard amorĂłs, lâ&#x20AC;&#x2122;ha ferit. Ara bĂŠ, en el cas de Seidia estem parlant dâ&#x20AC;&#x2122;influències, però en cap cas dâ&#x20AC;&#x2122;un seguiment mecĂ nic de lâ&#x20AC;&#x2122;argument de La Gerusalemme. I la millor prova dels nostres postulats sĂłn les diferències que mostren els amors dels dos protagonistes. Mentre que en el poema de Garcia Girona lâ&#x20AC;&#x2122;enamorament ĂŠs mutu des del primer moment, en lâ&#x20AC;&#x2122;obra de Tasso ĂŠs Tancred lâ&#x20AC;&#x2122;Ăşnic que, en principi, queda corprĂŠs per la presència de Clorinda, que torna a trobar en una batalla que sâ&#x20AC;&#x2122;entaula davant de Jerusalem. La guerrera, en el cant tercer, lâ&#x20AC;&#x2122;ataca, fins i tot reconeixent-lo, però ell no tan sols no es defensa, sinĂł que, cada cop mĂŠs enamorat, evita de lluitar: Percosso, il cavalier non ripercote, ne sĂ­ dal ferro a riguardarsi attende, come a guardar i begli occhi e le gote ondâ&#x20AC;&#x2122;Amor lâ&#x20AC;&#x2122;arco inevitabil tende. Fra sĂŠ dicea: Van le percosse vote




0DQXHO&DUFHOOHU

talor, che la sua destra armata scende; ma colpo mai del bello ignudo volto non cade in fallo, e sempre il cor m’è colto. (Colpit, el cavaller no reaccionà, ni del ferro a resguardar-se tingué cura, sinó a esguardar els ulls bells i les galtes on l’Amor tensa l’arc inevitable. Dintre seu es diu: Van els cops buits, tal vegada, que la seua destra armada descarrega; però el cop mai del bell rostre nu no cau errat, i sempre el cor em colpeja.)

Es tracta d’una descripció que ens recorda, una vegada més, la reacció d’Artal davant Seidia, que ja hem esmentat abans. En canvi, en aquest moment els respectius camins s’allunyen: si en Seidia la mora fa presoner Artal, que accepta tranquillament aquest captiveri, que aviat no serà tal, sinó voluntària aliança, Clorinda s’allunya una vegada més de l’enamorat Tancred, que, per defensar-la, fins i tot ha ferit un dels croats. Clorinda és presentada com una excelent arquera, de manera que les seues fletxes castiguen durament el camp cristià, i arribaran a ferir el mateix cap dels croats, Jofre de Bouillon, com llegim al cant onzé: Mentre con tal valor s’erano strette l’audaci schiere alla tenzon murale, curvò Clorinda sette volte, e sette rallentò l’arco e n’avventò lo strale; e quante in giù se ne volar saette, tante s'insanguinaro il ferro e l’ale, non di sangue plebeo ma del più degno, che sprezza quell’altera ignobil segno. (Mentre amb tant de valor eren estrenyides les audaces rengleres a la lluita mural, va corbar Clorinda set voltes l’arc, i set el va disparar, i en va llançar el dard; i tantes sagetes com va fer volar, d’unes altres tantes se’n va ensangonar el ferro i l’ala, no de sang plebea sinó de la més digna, ja que l’altiva arquera menysprea blancs innobles.)

I, de la mateixa manera, Seidia, al cant Primer, també és presentada com una amazona i arquera destra: Los dispara amb ull certer la morassa, que el corcer munta com una amazona [...] Seidia, amb sos de Culla, destres arquers, braveja, i blanc de ses sagetes los caps fent de la host




6HLGLDGH*DUFLD*LURQDL/D*HUXVDOHPPH/LEHUDWDGH7DVVR cristiana, és com victòria final ella cobeja! Sens dubte, un dels moments culminants en la narració d’ambdós poemes és aquell en què les respectives protagonistes femenines s’assabenten que han estat batejades en nàixer, i que pertanyen, doncs, en certa manera, a la religió contra la qual fins llavors han lluitat ferotgement. Aquest descobriment de la pertinença al cristianisme, tanmateix, serà molt distint per a ambdues: Clorinda, en un primer moment el rebutjarà, Seidia en canvi l’acceptarà contenta. En la nostra opinió, la manera com Garcia Girona presenta l’episodi potser no està resolta amb les millors i més versemblants argumentacions. D’altra banda, al cant dotzé del poema renaixentista, Clorinda sap per Arsés, un vell criat que l’ha protegida i acompanyada des de la infantesa, que és filla del rei d’Etiòpia: Resse già l’Etiopia, e forse regge Senapo ancor con fortunato impero, il qual del figlio de Maria la legge osserva, e l’osserva anco il popol nero. (Regí ja l’Etiòpia, i potser la regeix Senapo encara amb afortunat imperi, el qual la llei del fill de Maria observa, i l’observa també el poble negre.)

El fet és que, en nàixer Clorinda, la seua mare descobreix, horroritzada, que la filla té la pell blanca, malgrat ser negres tots dos progenitors. Espantada pel que pugui fer Senapo amb la nounada, crida el seu fidel Arsés i li encomana que se l’endugui fora de la ciutat, mentre que ella mostra al rei la filla negra que acaba d'infantar una serventa. Arsés, després d’una sèrie d’aventures que no afecten l’objectiu d’aquest estudi, té de nit una visió, que explica a Clorinda en el mateix cant dotzé: Imperioso disse: Io ti comando ciò che la madre sua primier t’impose: che battezzi l’infante; ella è diletta dal Cielo, e la sua cura a me s’aspetta. (Imperiosament, em va dir: Jo et mane que faces allò que la mare et va imposar primer de tot: que bateges l’infant; ella és estimada pel Cel, i la seua cura m’ha estat encomanada)

De manera que Arsés bateja o fa batejar Clorinda, encara un nadó, com a cristiana, però res no li fa saber en el futur: Svegliaimi e sorsi, e di là mossi i piedi come del giorno il primo raggio nacque; ma perché mia fé vera e l’ombra false stimai, di tuo battesmo non mi calse né de i preghi materni; onde nudrita pagana fosti, e’l vero a te celai.




0DQXHO&DUFHOOHU

(Em vaig despertar i em vaig aixecar, i vaig marxar d’allí quan naixia el primer raig del dia; però perquè la meua fe creia veritable i l’ombra falsa, del teu bateig no em vaig preocupar ni de les pregàries maternes, per això vas ser nodrida com a pagana, i la veritat et vaig amagar.)

De la mateixa manera, Seidia s’assabenta, ja cap al final de l’obra homònima, al cant onzé, per boca de la maga Boia, que, acabada de nàixer, després que la seua mare mor a conseqüència del part, ha estat batejada: [...] En lo llit jaïa. També viu una nena; del part d’ella moria la mare. Oh, quin infantó! Vaig i la prenc en braços. Lo mas tot bellugava en torbació i desori; los cors plens de neguit. Un pensament, de sobte, en la closca se’m clava, i batejo la nena, vessant aigua que llava, en lo nom de Déu Pare, del Fill i Sant Esperit! Finalment resulta que la tal Boia, per fetillera que siga, també havia estat batejada de menuda, de manera que Seidia s’exclama: «Alà! I tu ets cristiana?», a la qual cosa la maga li respon: – Oí dir tot ma vida – diu Boia– que abans erem cristians tots los serrans. Ma mare deia sempre: Amb aigua beneïda renteu a nom de Pare, Fill i Esperit, de seguida que nasquen, los infants. I, poc després, sempre al cant onzé, Seidia, per boca de l’ermità de Galintort, s’assabenta que també la seua mare, Ores, era de religió cristiana: Ta mare, Ores, ho sé, també de nina al front duia el baptisme, segons costum pristina d’aquest cristià palau. Ara bé, si les protagonistes dels dos poemes clàssics coincideixen en el fet d’haver estat batejades després de nàixer, sense que elles mai fins aleshores se n’hagin assabentat, en canvi hi ha una forta discrepància, almenys en un primer moment, en la reacció de totes dues. Seidia de seguida reacciona i manifesta una sobtada iluminació sobre la fe considerada veritable: Ja entenc, després d’oir-vos, que és vostra llei més pura que no la sarraïna, com és més sant també Jesús que no Mafoma... La guerrera de Benassal interpreta ara com un signe de fe la devoció que diu que sempre ha




6HLGLDGH*DUFLD*LURQDL/D*HUXVDOHPPH/LEHUDWDGH7DVVR

sentit per la Verge Maria: Oh, sí! –la jove atorga– Míriam, o bé Maria, com li dieu vosaltres, em sona a melodia sempre dins del cor meu. I dins ma fe alcorànica, mamada en ma infantesa, quan he vista Maria, d’ensomi com visió, l’ànima saonada m’ha deixat de dolcesa, i ferma en un sossego d’esperança no expressa d’ampara i salvació. Ben al contrari, la reacció de Clorinda al cant dotzé de l’obra de Tasso és justament la contrària, i abraça encara amb més força l’Islam: Quella fè seguirò che vera or parmi, che tu co’l latte già de la nutrice sugger me fèsti e che vuoi dubbia or farmi; né per temenza lascerò, né lice a magnanimo cor, l’impresa e l’armi non se la morte nel più fier sembiante che sgomenti i mortali avesse inante. (Seguiré aquella fe que ara em sembla vera, que tu ja amb la llet de la nodrissa em vas fer mamar i de la qual vols fer-me dubtar a hores d’ara; ni deixaré per temor, no és permés a un cor magnànim, l’empresa ni les armes encara que la mort amb el semblant més ferotge que espanta els mortals tingués al meu davant.)

Al final de l’obra de Garcia Girona, Seidia, que ha sabut ja que havia estat batejada de menuda, ha acceptat amb illusió el fet de ser cristiana i es dirigeix cap a Borriana per veure d’establir la pau entre cristians i musulmans. Però és capturada pels homes d’Alí, que tenen també en el seu poder Artal. El cabdill musulmà, que vol venjar-se de Seidia pel rebuig als seus acostaments amatoris, descobreix llavors la seua “conversió” al cristianisme, i la sotmet a un autèntic martiri, que evoca pàgines de les llegendes de les verges cristianes del santoral. Estem en el cant tretzé de Seidia, que no du perquè sí el títol de «Martiri»: Oh, Crist!, tard la llum vostra dins l’ànima és entrada. Quin mal he fet? Emperò, la mort voleu de mi! Voleu-me, a exemple vostre, escarnida, immolada. Déu meu!, jo no sóc digna de gràcia tan preuada! Que en mi enter s’acomplesca vostre voler diví! [...] I tira-li [Alí] sarpada, i el púdic vel li arranca, mes los cabells, desfent-se, li formen millor vel. Certament, en La Gerusalemme no trobem cap episodi semblant protagonitzat per Clorinda. Però cal dir que, al cant segon, una cristiana de Jerusalem, Sofrònia, que es presenta davant




0DQXHO&DUFHOOHU del rei islàmic per autoinculpar-se d’haver fer desaparéixer la imatge de Maria que els musulmans volien profanar, és empresonada per després ser cremada. En aquest cas, la intervenció justament de la mateixa Clorinda impedirà la consumació d’aquest martiri de Sofrònia. Presa è la bella donna, e’ncrudelito il re la danna entr’un incendio a morte. Già’l velo e’l casto manto a lei rapito, stringon le molli braccia aspre ritorte. Ella si tace, e in lei non sbigottito, ma pur commosso alquanto è il petto forte; e smarrisce il bel volto in un colore che non è pallidezza, ma candore. (Presa és la bella dona i, encruelit, el rei la condemna a mort dins la foguera. Ja el vel i el cast mant li han arrencat, li estrenyen els dèbils braços aspres cordes. Ella calla, i no sent consternació el seu cor fort, sinó una lleu agitació; i se li tiny el bell rostre d’un color que no és de palidesa, sinó de candor).

Hem vist ja com Seidia, una vegada sabuts els fets del seu naixement i del seu infantil baptisme, l’ha acceptat amb totes les conseqüències, i des d’eixe moment ha treballat per aconseguir la pau entre els cristians i els seus antics coreligionaris. Hem dit, en canvi, que a Clorinda la informació equivalent no ha fet sinó ratificar-la en el seu islamisme. Almenys aparentment. Només aparentment, perquè tot sembla indicar que, també en el seu cas, la conversió avança en el seu esperit, la processó va per dins... Al cant dotzé del poema, quan ix juntament amb Argant a cremar la torre atacant dels cristians i la sorprén un croat que no és sinó el mateix Tancred, Clorinda lluita amb ell –que, evidentment, no sap que l’enemic és la seua mateixa estimada– i quan, havent-la penetrada l’espasa de Tancred, cau ferida de mort, llavors demana un nou baptisme: Ella, mentre cadea, la voce afflitta movendo, disse le parole estreme, parole ch’a lei novo un spirto ditta, spirto di fè, di carità, di speme: Virtù ch’or Dio le infonde, e se rubella in vita fu, la vuole in morte ancella. “Amico, hai vinto. Io te perdon; perdona tu ancora, al corpo no, che nulla pave, all’alma sì; deh! per lei prega, e dona battesmo a me ch’ogni culpa mia colpa lave.” (Ella, mentre caïa, amb veu afligida diu les paraules darreres, paraules que a ella un nou esperit li dicta, un esperit de fe, de caritat, d’esperança:




6HLGLDGH*DUFLD*LURQDL/D*HUXVDOHPPH/LEHUDWDGH7DVVR Virtut que ara Déu li infon, i si rebel en vida fou, la vol en mort esclava. “Amic, has vençut. Jo et perdono; perdona tu també, no el cos, que no tem res, sinó l’ànima; ai!, prega per ella, i dóna’m a mi baptisme, que renti tota la meua culpa.)

Notem, cal dir-ho, que si el primer baptisme era vàlid, no s’acaba d’entendre el segon. Però això no afecta el nostre propòsit. En qualsevol cas, constatem que també Clorinda, en aquest cas moribunda, acaba acceptant, tal com Seidia, la superioritat de la religió cristiana, i passa a formar-ne part d’alguna manera. Evidentment, el que ens falta és saber la reacció de Tancred quan s’adona que la persona que ha mort, i la qual bateja moribunda, és ni més ni menys que la seua estimada Clorinda. Així se’ns explica al cant dotzé: Egli vi accorse e l’elmo empié nel fonte e tornò mesto al grande ufficio e pio. Tremar sentì la man, mentre la fronte non conosciuta ancor sciolse e scoprio. La vide, la connobe, e restò senza e voce e motto. Ai vista! Ai conoscenza! Non morì già, che sue virtuti accolse tutte in quel punto e in guardia al cor le mise e premendo il suo affanno a dar si volse vita con l’acqua a chi co’l ferro uccise. Mentre egli il suon de’ sacri detti sciolse, colei di gioia trasmutossi, e rise; e in atto de morir lieta e vivace, dir parea: “S’apre il ciel; io vado in pace!” (Ell anà prest i l’elm omplí a la font i tornà disposat al gran i pietós ofici. Tremolar sentí la mà, mentre el front no conegut encara va deslligar i descobrir. La veié, la reconegué i restà sens veu ni moviment. Ai, vista! Ai, coneixença! No morí encara, que les seues virtuts reuní totes en aquell moment i les posà a guardar-li el cor i, refrenant el seu neguit, volgué donar la vida amb l’aigua a qui matà amb el ferro. Mentre ell el so dels mots sagrats recitava, ella de joia es va trasmudar, i va somriure; i en l’acte de morir, contenta i vivaç, semblava dir: «S’obre el cel, me’n vaig en pau!»)

Recordem que, per la seua banda, al cant tretzé de l’obra de Garcia Girona, també Seidia mor dolçament, enmig del martiri, acompanyada a distància per les oracions de l’ermità de Galintort, acompanyat per gent del poble: de Boia també, i domèstics cristians de l’alqueria




0DQXHO&DUFHOOHU

de Benassal, tots preguen plorant desconsolats, veient fer al sant home. Los ou Déu, puix Seidia serena es torna, immòbil, triümfant de l’agonia que no paren de dar-li, cruels, aquells malvats. Ens falta comprovar la reacció dels dos enamorats. El cas de Tancred és més greu encara, perquè ha estat justament ell qui, encara que fos involuntàriament, li ha donat la mort. Així s’explica al cant dotzé: Come l’alma gentile uscita ei vede, rallenta quel vigor ch’avea raccolto; e l’imperio di sè libero cede al duol già fatto impetuoso e stolto, ch’al cor si stringe e, chiusa in breve sede la vita, empie di morte i sensi e’l volto. Già simile a l’estinta il vivo langue al colore, al silenzio, agli atti, al sangue. (Quan l’anima gentil ell veu eixida, l’abandona el vigor que l’havia sostingut; i l’imperi sobre si mateix lliurement dóna pas al dolor, ja intens i desfermat, que s’arrapa al cor i, reclosa en un raconet la vida, li ompli de mort els sentits i el rostre. Ja el viu llangueix, semblant a la difunta pel color, pel silenci, pel posat, per la sang.)

De manera que, quan hi arribaran uns croats, estaran a punt de creure’l mort. Tanmateix, finalment s’adonaran que encara és viu, i el seu cap els ordenarà dur-lo «al seu llit i avisar el metge i els seus escuders». Respecte a Clorinda, tot i no saber que ha mort cristiana, els sorprendrà per la seua bellesa i, perquè el seu cos no sigui menjat per les feres, els ordenarà recollir-lo i deixar-lo en l’estança del costat de la de Tancred. El cavaller, sempre en el mateix cant dotzé, en despertar, diu: Io vivo? Io spiro ancora? E gli odiosi rai miro ancor di questo infausto die? Dì, testimon de’ miei misfatti ascosi, che rimprovera a me le colpe mie! Ahi! Man timida e lenta, or ché non osi tu che sai tutte del ferir le vie... (Jo visc? Jo respiro encara? I els odiosos rajos miro encara d’aquest infaust dia? Dia, testimoni dels meus crims amagats, que em retreus les meues culpes! Ai!, mà tímida i lenta, per què no goses, tu que saps de ferir totes les vies...)

En paraules entenedores, en l’obra de Tasso és Tancred qui vol donar-se mort a si mateix. Doncs bé, Artal, que ha hagut de contemplar impotent, lligat a un arbre, el suplici de Seidia,




6HLGLDGH*DUFLD*LURQDL/D*HUXVDOHPPH/LEHUDWDGH7DVVR una vegada alliberat pels homes del seu pare, al capítol tretzé, es culpabilitza de l’infortuni i, desesperat, desitja també la mort: [...] Lo fill a ell s’encara i fit a fit lo mira... De foll mirada clara... Fins que respon al pare aquestos mots només: – La mort vull, senyor pare, car sóc culpat sens mida. – Oh, fill! No, tot clemència sóc hui, i compassió! – La mort! La mort demano! –Amb l’ànima enternida llavors Blasco l’abraça. [...] – Caveu una ampla fossa, que hi càpien dues persones! –Artal ací s’exclama. –Soterreu-nos als dos! A nostres fronts cenyiu-mos les fallides corones de nostre desposori; del temps entre les ones, un etern bes baix terra serà nostre repòs!– I açò dient, es tira damunt de la llitera, sens que impedir-ho puguen los que hi són avinents. S’abraça amb la difunta, ja blanca com la cera: I com lleó gemega, qui perd sa companyera, llançant, mentre tots callen, al cel sentits laments. L’autor de La Gerusalemme sembla voler compensar, ni que sigui després de la mort de Clorinda, el desequilibri amorós existent entre els dos protagonistes. I és que, recordem-ho, a diferència d’Artal i Seidia, en l’obra de Tasso l’amor és bàsicament unilateral, de Tancred cap a la jove, però no al contrari. Per això, al cant dotzé, Tasso ens relata una visió nocturna que té Tancred, en la qual l’esperit de Clorinda li mostra tot el seu amor i, a més, el dissuadeix d’un suïcidi que l’únic que faria seria interposar-se eternament entre tots dos: Ed ecco in sogno di stellata veste cinta gli appar la sospirata amica: bella assai più, ma lo splendor celeste orna e non toglie la notizia antica; e con dolce atto di pietà le meste luci par che gli asciughi, e così dica: “Mira come son bella, e come lieta, fedel mio caro, e in me tuo duolo acqueta. Tale i’son, tua mercè: tu me dai vivi del mortal mondo, per error, togliesti; tu in grembo a Dio fra gli immortali e divi per pietà, dei salir degna mi festi. Quivi io beata amando godo, e quivi spero che per te loco anco s’appresti, ove al gran Sole e nell’eterno die vagheggiarai le sue bellezze e mie. (I heus ací que se li apareix en somni, cenyida de vestit estrelat, la sospirada amiga; més bella que mai, però l’esplendor celestial




0DQXHO&DUFHOOHU

orna, i no impedeix l’antic record; i amb dolç acte de pietat els tristos ulls sembla que li eixugui, i que diga així: «Mira com sóc de bella, i com estic contenta, estimat fidel meu, i apaga el teu dol per mi. Així estic gràcies a tu: tu dels vius, del món mortal, per error, m’arrabassares; tu al si de Déu, entre immortals i sants, per pietat, digna d’anar-hi em feres. Ací del sant amor gaudeixo, i ací espero que per a tu un lloc també se’t prepari, on, al costat del gran Sol i en el dia etern gaudiràs de la seva bellesa i de la meva».)

A l’obra de Garcia Girona no li cal una aparició semblant, perquè els dos amants s’han dit en la vida terrenal tot el que s’havien de dir, i no han mancat entre ells les dolces expressions de l’amor humà, com aquestes del cant desé: Seidia paga amb mig riure, puix sap que això el fa reviure, a l’amat aquelles queixes i amargor. Pareix que els pins se n’adonen, i a cor amb lo vent componen suau concert en què es fonen sospirs dolços, veus de fades, planys d’enyor... Los pinsans, les caderneres, les busqueretes lleugeres d’un pi a un altre van saltant van-se acostant. I escolten los molt curiosos als dos amants consirosos, i, imitadors capritxosos, dos a dos van ells també xarrutejant! Hem dit que, en el cas de La Gerusalemme, Argant representa, d’alguna manera, el paper del «dolent»; i, si bé és cert que no mostra en cap moment, almenys de manera explícita, una atracció amorosa cap a Clorinda, sí que ens és presentat com una mena d’oponent de Tancred. Per això, al cant dinové, la lluita entre tots dos homes, morta ja Clorinda i quan els croats duen a terme l’assalt final de Jerusalem, és cruenta i despietada. Se’ns diu que només Argant resisteix ja l’atac dels cristians: Già la morte o il consiglio o la paura dalle difese ogni pagano ha tolto e sol non s’è dall’espugnate mura il pertinace Argante anco rivolto. Mostra ei la faccia intrepida e secura e pugna pur fra gli inimici avvolto, più che morir temendo esser respinto; e vuol morendo anco parer non vinto. (Ja la mort, o el seny, o la por




6HLGLDGH*DUFLD*LURQDL/D*HUXVDOHPPH/LEHUDWDGH7DVVR de les defenses tots els pagans ha fet desaparĂŠixer i nomĂŠs resta en lâ&#x20AC;&#x2122;expugnada muralla el pertinaç Argant, encara en lluita. Mostra ell la faç intrèpida i segura i lluita tot i que estĂ envoltat dâ&#x20AC;&#x2122;enemics, mĂŠs que morir, tement ser menypreat; i vol, en morir, no semblar encara vençut.)

Llavors, en la trama de lâ&#x20AC;&#x2122;obra renaixentista, apareix Tancred i ataca Argant, malgrat la situaciĂł desesperada que afronta en la defensa de la muralla: Grande è il zelo dâ&#x20AC;&#x2122;onor, grande il desire che Tancredi del sangue ha del pagano, ne la sete ammorzar crede dellâ&#x20AC;&#x2122;ire se ne esce stilla fuor per lâ&#x20AC;&#x2122;altrui mano; e con lo scudo il copre, e â&#x20AC;&#x153;Non ferireâ&#x20AC;? grida a quanti rincontra anco lontano; sicchè salvo il inimico infra gli amici tragge dallâ&#x20AC;&#x2122;arme irate e vincitrici. (Gran ĂŠs el zel dâ&#x20AC;&#x2122;honor, gran el desig que tĂŠ Tancred de la sang del pagĂ , i no creu possible apagar la seua ira si una sola gota en fos vessada per una altra mĂ ; i amb lâ&#x20AC;&#x2122;escut el cobreix, i ÂŤNo el feriuÂť crida a tots aquells que troba, ni que sigui lluny; de manera que lâ&#x20AC;&#x2122;enemic sa i estalvi entre els amics aparta de les armes irades i vencedores.)

A diferència de la figura dâ&#x20AC;&#x2122;AlĂ­ al poema Seidia, que resta malferit però no mort en un primer enfrontament amb Artal, en canvi a La Gerusalemme Argant sĂ­ que mor en la lluita contra Tancred. El cristiĂ lâ&#x20AC;&#x2122;ha vençut i, noblement, li ofereix la vida si es ret; però Argant lâ&#x20AC;&#x2122;intenta ferir a traĂŻciĂł. I llavors surt la fĂşria de Tancred: Infuriossi allor Tancredi, e disse: â&#x20AC;&#x153;CosĂŹ abusi, fellon, la pietĂ  mia?â&#x20AC;? Poi la spada gli fisse e gli rifisse nella visiera, ove accertò la via. Moriva Argante, e tal moria qual visse: minacciava morendo e non languia. Superbi, formidabili e feroci gli ultimi moti fori fur, lâ&#x20AC;&#x2122;ultime voci. Ripon Tancredi il ferro, e poi devoto ringrazia Dio del trionfal onore; ma lasciato di forze ha quasi vòto la sanguina vittoria il vincitore. (Aquest fet enfureix Tancred, i diu: ÂŤAixĂ­ abuses, traĂŻdor, de la meua pietat?Âť DesprĂŠs lâ&#x20AC;&#x2122;espasa li clava i li torna a clavar per dins de la visera, dâ&#x20AC;&#x2122;on encerta la via.




0DQXHO&DUFHOOHU

Moria Argant, i moria com visqué: Amenaçava morint, i no es llanguia. Superbs, formidables i ferotges foren els seus darrers moviments, les darreres veus. Embeina Tancred el ferro, i després, devot, dóna gràcies a Déu pel triomfal honor; però mancat quasi de forces ha deixat la sangonosa victòria el vencedor.)

Una figura relativament comparable a Argant en Seidia és Alí. Aquest personatge sí que desitja, de manera clara, aconseguir els favors amorosos de la princesa musulmana, i esdevé un ferotge rival per a Artal. Garcia Girona ens descriu també, al cant desé, la lluita a mort entre els dos contendents: Abraonats, com dos gossos de pressa, es desfan a mossos, i los cruixen ferm los ossos, en tombar-se qui damunt i qui davall. No peguen crits, no reneguen... Amb fort pantaix esbufeguen, i les mans busquen a pressa els garganxons. En semblant revolcadissa, xafen tota la matissa del contorn. Amb xiscladissa, esbarrats, se són fugits tots los moixons. [...] Perdent-se entre les matisses, deixant-hi revolcadisses en l’herba, si els revé la reprensió; s’apoien contra les soques dels pins o topen en roques, i esgoten les forces poques esgarriant-se en ben oposta direcció. Fins que tant es desparteixen, que no es veuen... S’ajupeixen i a lo llarg cauen estesos com a morts. De tota manera, aquest no és l’enfrontament definitiu, entre Alí i Artal. És al capítol tretzé de Seidia quan Alí ordena als seus homes assagetar Artal, indefens, lligat al tronc d’un arbre, i llavors el cabdill d’Eslida mor per una sageta llançada per un cavaller cristià. És una mort sobtada, però venjadora de la que ell mateix acaba de donar-li a Seidia: Alí l’aguanta, i alta la del punyal mà dreta, crida als arquers: «Tireu-li!» –senyant de Blasco el fill. No parla més: cristiana, d’arc venjador, sageta li travessa la gola! La Mort groga careta li posa, i cau per sempre d’Eslida lo cabdill!




6HLGLDGH*DUFLD*LURQDL/D*HUXVDOHPPH/LEHUDWDGH7DVVR

Els finals de les obres Ens resta parlar del final d’ambdós poemes. Garcia Girona continua amb la seva tendència a reflectir la història medieval: Borriana es va retre a Jaume i, que es va poder mostrar generós amb els vençuts, tant en la narració com en la realitat. Per això es diu en l’epíleg ... Prompte ix en massa, guiant-lo ell, lo veïnat sencer. Lo veïnat sencer, segons lo pacte de rendició, portant cascú en fardell los béns que pot; i, encaminant-se en l’acte de cara a Nules, l’empinat castell. Lo rei cristià i los seus bé que contaren los eixits de Borriana habitadors: més de set mil de tota edat passaren entre els cristians, i llurs marcials honors. Jerusalem, en canvi, va haver de ser capturada després d’un assalt ferotge, i fins avui ens ha arribat la notícia i la imatge de la salvatge carnisseria dels croats, fins a l’extrem que es va dir que la sang dels sarraïns i els jueus corria pels carrers com si fos aigua. De manera que Torquato Tasso, ni que sigui des d’una perspectiva renaixentista, sense massa escrúpols de consciència ha de fer ressaltar, en el capítol vinté i darrer de la seua obra, els aspectes positius del fet: Così vince Goffredo, ed a lui tanto avanza ancor della divina luce ch’alla città già liberata, al santo ostel di Cristo i vincitor conduce. Ne pur deposto il sanguinoso manto, viene al tempio con gli altri il sommo duce, e qui l’arme sospende, e qui devoto il gran Sepolcro adora e sciogle il voto. (Així venç Jofre, i a ell tanta li’n queda encara de la llum divina, que a l’alliberada ciutat, al sant habitacle de Crist, el vencedor condueix. Sense treure’s el mantell sangonós, va al temple amb els altres el summe cabdill, i ací penja les armes, i ací, devot, adora el gran Sepulcre i acompleix el vot.)

Es tracta d’un final que, si el comparem amb Seidia, més que no amb els versos darrers del poema, podem relacionar amb aquells que trobem al preludi, referits a la conquesta cristiana de Morella: A l’endemà a trenc d’alba despertant-se los reis i acompanyants, moguts del zel de Déu que a tots excita, se’n van, devots, a la major mesquita a netejar-la amb los misteris sants.




0DQXHO&DUFHOOHU

Ejecuta la santa cerimònia lo ministre de Déu i, acabada la unció i fet l’exorcisme, lo Te Deum entonen, que en l’Abisme ressonaria a vencedora veu. Segueix de l’hòstia santa el sacrifici: la glòria del Senyor omple el temple entre encens i lluminària i on s’oïa d’àrabs torpe pregària ara de resos sants s’ou la remor. [...] Morella, mentrestant, de sa hermosura recobra tot l’esclat: l’abans desjecta esclava és ja senyora i en lo ple de ses bodes, triomfadora, vessa de goig son cor enamorat.







mis·lània









(QULF4XHURO&ROO

Alexandre Ros. Política, llengua i literatura a la Catalunya barroca Enric Querol Coll

Alexandre Ros i Gomar (Lleida, 1598 – Madrid, 1656) és un personatge polièdric que ha despertat l’interès dels estudiosos des de diferents àmbits. Les seva aportació a la polèmica sobre la predicació en castellà a Catalunya, suscitada en el context del Concili Provincial Tarraconense del 1636-1637 ha estat ben analitzada per Prats (1979, 1995: 87-116), Torrent (1983, 1989) i Pitarch (2000) des de la vessant sociolingüística. La rellevant i dilatada participació en la publicística bèl·lica de la Guerra dels Segadors, en què acabà esdevenint la veu més significada dels escriptors catalans afins a Felip IV, l’ha convertit en objecte d’estudi indefugible per a conèixer l’entrellat politicoideològic d’aquell període (cf. Simon 1999, Negredo del Cerro 2001: 643-660, Querol Coll 2002, Rodríguez Fuster 2012, etc.). L’actuació política i diplomàtica en el marc postbèlic, esdevingut un dels homes forts del govern de Joan Josep d’Àustria, no ha estat tampoc desatesa (Serra 1989, Simon 2007: 27-28). Fem esment tan sols d'alguns dels estudis més significatius sobre l’autor. Les nostres aportacions biobibliogràfiques (Querol Coll 1999: 246-251, Muñoz; Querol Coll 2004: 260-266) han estat també un pas endavant a l’hora de conèixer més en detall el seu periple vital i d’establir el seu corpus literari. És evident, però, que el personatge té encara molt de recorregut i que cal aprofundir tant en la vessant biogràfica com en la dimensió pública del personatge, facetes intrínsecament lligades. En particular, la recerca en els arxius jesuítics aportarà llum sobre la seva formació i la seva vida conventual en l’etapa prèvia a la Guerra dels Segadors. Mancats d’un estudi aprofundit i global sobre el personatge, en aquesta ocasió ens proposem de fer algunes aportacions sobre el paper de Ros en el Concili Provincial Tarraconense (1636-1637) i les seves contradiccions pel que fa a les possibilitats expressives del català. En una segona part, ens centrarem en el pas de Catalunya a Roma i, posteriorment, a Nàpols, episodi transcendental i poc conegut en la seva vida. Tot plegat, la presentació de les novetats arxivístiques aplegades i la necessària actualització de les referències historiogràfiques sobre l’autor –en els diferents àmbits d’estudi– tenen com a objectiu continuar la construcció d’un discurs coherent sobre la seva vida i obres. Sols una línia d’investigació amb vocació global ens permetrà tenir una visió panoràmica sobre el calat intelectual del personatge i, tal vegada, entendre millor la seva trajectòria política, literària i beCEroLes VI (2016), 145-159




$OH[DQGUH5RV3ROtWLFDOOHQJXDLOLWHUDWXUDDOD&DWDOXQ\DEDUURFD

politicolingßística, sovint controvertida en ser entesa com a perjudicial per als interessos del Principat, fins al punt que Ros ha passat a la història com a arquetip de catalĂ rebordonit. Culteranitzar en catalĂ ? Començarem per situar, breument, el personatge en el context, aplegant les poques dades que coneixem sobre els seus primers anys. Alexandre Domènec de Ros nasquĂŠ a Lleida, el 1598. Fou fill de Domènec de Ros, natural de Berga, que es casĂ  amb la lleidatana Isabel de Gomar, de la casa dels senyors de Montoliu.1 Ă&#x2030;s versemblant que estudiĂŠs la gramĂ tica a lâ&#x20AC;&#x2122;Estudi de la Companyia de JesĂşs a la seva ciutat, al convent de la qual, potser, professĂ . La primera dada positiva el situa el 1626 al coď&#x20AC;Ąlegi de Saragossa, si ĂŠs que el podem identificar amb el germĂ  ÂŤDomingo RosÂť present al capĂ­tol aplegat al convent saragossĂ  el 23 de setembre dâ&#x20AC;&#x2122;aquell any; el 1627 continuava al mateix coď&#x20AC;Ąlegi, on coincidĂ­ durant uns anys amb Baltasar GraciĂĄn (Batllori 1958: 32, n. 70, 150). El 1633 el trobem al coď&#x20AC;Ąlegi de Girona, ja com a professor. AllĂ­ publicĂ , aquell any, un SermĂłn [...] en la fiesta que hizo al cabo de la octava del Corpus doĂąa Leonor de Agullana, fundadora de aquel colegio. Sembla que continuĂ  a Girona fins al 1636, atès que el 31 de gener dâ&#x20AC;&#x2122;aquell any el general dels jesuĂŻtes, Muzio Vitelleschi, li escrivĂ­ consolant-lo de lâ&#x20AC;&#x2122;imminent trasllat de la ciutat del Ter a Gandia (Batllori 1958: 50, n. 145). Aquell mateix any, tinguĂŠ una participaciĂł destacada, si no fĂ­sicament, ideològicament, al Concili Provincial Tarraconense, mitjançant la publicaciĂł del Memorial en defensa de la lengua castellana para que se predique en ella en CataluĂąa (s. p. i.) sota el pseudònim de Juan GĂłmez AdrĂ­n. Ă&#x2030;s ben possible que Ros haguĂŠs viscut en primera persona la controvèrsia entre els jesuĂŻtes i la Paeria de Lleida. En aquella ocasiĂł, la corporaciĂł municipal forçà la Companyia, responsable de les aules de GramĂ tica de la Universitat, a impartir la docència en catalĂ , segons les capitulacions signades el 1623 (Gaya Massot 1954: 221, Perandreu 2007: 186-189). La situaciĂł de facto a principis del segle XVII era que algunes de les esferes mĂŠs importants de la vida pĂşblica del Principat, en particular, lâ&#x20AC;&#x2122;educaciĂł, eren compartides per tres llengĂźes: catalĂ , castellĂ  i llatĂ­. La manca dâ&#x20AC;&#x2122;una regulaciĂł clara al respecte donĂ  peu a diversos conflictes, per exemple, quan les voluntats individuals i les directrius dels ordes religiosos â&#x20AC;&#x201C;atiades pel rerefons polĂ­tic o per les modes estilĂ­stiquesâ&#x20AC;&#x201C; xocaren amb els intents

ď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ą 1 RAH (=Real Academia de la Historia). ColecciĂłn Salazar y Castro. IllustraciĂłn genealĂłgica de el Muy Illustre y ExcelentĂ­ssimo Sr. Don Alonso PĂŠrez de GuzmĂĄn, el Bueno, Patriarcha de las Indias, Arzovispo de Tyro, Mayor CapellĂĄn y Limosnero de [â&#x20AC;Ś] D. Felipe III, El Grande, N. SeĂąor. Compuesta por D. LĂĄzaro DĂ­az del Valle y de la Puerta [â&#x20AC;Ś],con vn catĂĄlogo de todos los SeĂąores Patriarchas de las Indias que ha habido[â&#x20AC;Ś], y de los seĂąores capellanes mayores que han tenido los CathĂłlicos SeĂąores Reyes de EspaĂąa, y del nombre de capellĂĄn y de capilla, f. 179v.




(QULF4XHURO&ROO

d’establir una política lingüística coherent per part dels municipis i de l’estament diocesà. Un altre àmbit on hi hagué parers confrontats fou el de la predicació. De fet, ja al concili de Trento s’instava a predicar en la llengua del poble per mor de la comprensió dels sermons. Cal fer una pinzellada sobre la qüestió de la política lingüística de l’Església tortosina, no tant perquè Ros acabés formant part del Capítol tortosí, sinó perquè en el transcurs del Concili Provincial Tarraconense del 1636-1637 s’enfrontà ideològicament al bisbe tortosí Justo Antolínez de Burgos pel tema de la llengua de predicació. A Tortosa les directrius trentines foren seguides pels bisbes Gaspar Punter (1590-1600) o Alfonso Márquez de Prado (1612-1616) (cf. Pitarch 2001: 141-147), encara que ocasionalment es concediren llicències per a predicar en castellà a clergues forans.2 Amb tot, la posició de Punter a l’hora d’afavorir la llengua materna com a vehicle de predicació i de catequesi fou clara i decidida, fins al punt que féu imprimir un catecisme en català, Doctrina cristiana i instrucció breu, fàcil i útil per ensenyar-la (Barcelona, 1595) per a ús dels rectors i restants catequistes de la diòcesi. Fou, però, amb la decidida política lingüística del bisbe Justo Antolínez de Burgos (1628-1637), partidari convençut d’impulsar la predicació en català, única que podia ser entesa per la generalitat del poble, i prohibir-la en castellà, quan les posicions al respecte, al bisbat, es van polaritzar. D’una banda, tenim el cas dels jurats d’Arenys de Lledó, petit lloc de la Franja pertanyent a la diòcesi, que el 21 de febrer del 1637 escrivien a la Cúria demanant que es prediqués en català: Los vehïns i habitadors d’ella entenen la llengua catalana, perçò que en dita vila se parla dita llengua i’s crien ab ella, perçò que encara que sia de Aragó, està a la frontera de Cathaluña y se té contribució ab los catalans. I és cert que moltes persones de dit poble, en particular dones i minyons i alguns hòmens, no entenen enterament la llengua castellana conforme la catalana que tots universalment, com té dit, la entenen bé, per lo que judica que serà més convenient i del servei de Déu que es predique en català.3 D’altra banda, en aquells mateixos anys els jurats de Castelló de la Plana, vila populosa i amb poder econòmic, demanaven amb insistència llicència per a gaudir de predicacions “florides” en castellà, tot argumentant que era la llengua preferida pels grups dirigents i educats de la població, és a dir, la que el decòrum d’aquesta audiència exigia (Pitarch 2001: 157-189). El mateix succeïa a Morella; el 16 de setembre del 1637 l’arxipreste, Pere Saragossà, insistia en la demanda de prèdiques en castellà: “En esta vila desigen molt V.

 2 El 24 de febrer del 1592, per exemple, el bisbe Punter donà llicència a Diego Sanchiz Maçota, franciscà del monestir de Morella per a predicar en castellà, atès que era aragonès i no coneixia la llengua del país –«ignorare idioma naturale regnorum Valencie et Chatalonie». ADTo (=Arxi Diocesà de Tortosa). Vicariatus 181, f. 31). 3 ADTo. Sense classificar.




$OH[DQGUH5RV3ROtWLFDOOHQJXDLOLWHUDWXUDDOD&DWDOXQ\DEDUURFD

Sra. permiti se predique en castellĂ , però no es farĂ  novetat fins a saber la voluntat del bisbeâ&#x20AC;?.4 El CapĂ­tol denegĂ  de nou la soď&#x20AC;Ąlicitud. El capteniment determinat dâ&#x20AC;&#x2122;AntolĂ­nez en favor del catalĂ  es veiĂŠ rubricat amb la publicaciĂł del Modo breu dâ&#x20AC;&#x2122;ajudar a ben morir ab perfectiĂł, molt Ăştil aixĂ­ per als sacerdots com per als seculars (Tortosa, 1636), traducciĂł de lâ&#x20AC;&#x2122;obra del jesuĂŻta Luis de la Puente, destinada tambĂŠ a lâ&#x20AC;&#x2122;Ăşs prĂ ctic dels clergues de la diòcesi. Els esforços del bisbe i del CapĂ­tol, tot plegat, no poden amagar lâ&#x20AC;&#x2122;evident diglòssia que es vivia en les ciutats mĂŠs grans de la diòcesi. El castellĂ , percebut com una llengua mĂŠs culta o literĂ ria, era cobejat per les oligarquies urbanes, aquelles elits capaces de degustar uns codis socioculturalment refinats i prestigiosos. La possible conseqßència dâ&#x20AC;&#x2122;aquesta nova escala de valors lingßístics era, com sabem, que la llengua de prestigi acabĂŠs substituint la desprestigiada com a vehicle dâ&#x20AC;&#x2122;expressiĂł escrita. Tota aquesta polèmica ultrapassava el marc estricte de la predicaciĂł i es feia extensiva al repartiment de funcions dâ&#x20AC;&#x2122;una i altra llengua, ĂŠs a dir, al â&#x20AC;&#x153;procĂŠs dâ&#x20AC;&#x2122;elaboraciĂł de la ideologia diglòssica al si de la cultura catalanaâ&#x20AC;? (Pitarch 2000: 53). MĂŠs encara, hi anaven aparellades una sèrie de derivades polĂ­tiques molt evidents, com ara el dret exclusiu dels catalans a ocupar alts cĂ rrecs eclesiĂ stics, com es fĂŠu palès en la visita de delegats del Consell de Cent i de la Generalitat a les sessions XXII i XXV del Concili Provincial Tarraconense (Torrent 1983: 154-155). Aquest ĂŠs, grosso modo, el punt de partida de lâ&#x20AC;&#x2122;argumentaciĂł de Ros â&#x20AC;&#x201C;encara jesuĂŻta, no degĂ  de Tortosaâ&#x20AC;&#x201C; al seu conegut Memorial en defensa de la lengua castellana, que vol rebatre les tesis del bisbe AntolĂ­nez en favor de la predicaciĂł nomĂŠs en catalĂ , llegides a la sessiĂł XXXVI del Concili i que van portar, finalment, a lâ&#x20AC;&#x2122;aprovaciĂł de la constituciĂł Circa concionandum lingua cathalana. Cal dir que el jesuĂŻta no sâ&#x20AC;&#x2122;oposa a la predicaciĂł en catalĂ  â&#x20AC;&#x201C;cosa impensable: â&#x20AC;&#x153;en las villas y lugares de CataluĂąa es justo, y aun necesario, que se predique en vulgar catalĂĄn, sin que esto admita dispensaciĂłn, o por el gusto estragado de los pueblos o instancia de los predicadoresâ&#x20AC;? (Prats 1995: 89). Com veiem, la seva argumentaciĂł recull la realitat de la ruralia i sâ&#x20AC;&#x2122;avĂŠ amb la necessitat expressada pels jurats de LledĂł. Ara bĂŠ, aquest stilus humilis, que ell anomena â&#x20AC;&#x153;pasto caseroâ&#x20AC;?, havia de ser compatible amb una predicaciĂł en castellĂ  a les ciutats grans, on el castellĂ  era ben entès. Ja hem apuntat que tota aquesta operaciĂł redundaria en el desprestigi del catalĂ , percebut en alguns Ă mbits com una llengua menor, rude, poc apta, etc., com de fet no sâ&#x20AC;&#x2122;estĂ  dâ&#x20AC;&#x2122;assenyalar el mateix Ros a CataluĂąa desenganyada, tal com recull Prats (1995: 114): â&#x20AC;&#x153;nuestra lengua es corta y nuestro descuido la ha dejado envejecer en su pobreza sin que haya autor en ella que merezca en este tiempo el tĂ­tulo de clĂĄsicoâ&#x20AC;?. Al meu parer, la bateria dâ&#x20AC;&#x2122;arguments de Ros convergeix en dues grans lĂ­nies argumentals, o de pensament profund: dâ&#x20AC;&#x2122;una banda, la implicaciĂł polĂ­tica de

ď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ą 4

ADTo. Caixa 14/452.




(QULF4XHURO&ROO

l’ús d’una o d’altra llengua, sintetitzada en la frase “las letras son sombra del imperio”, deutora de la coneguda cita de Nebrija, com noten Pitarch (2000: 56-57) i X. Torres (2008: 156); d’altra, es discuteix sobre un estil de predicació culterà que, ja fos en castellà o en català, violentava el llenguatge fins al punt que les prèdiques no eren enteses pel públic. Les derivades polítiques i ideològiques de l’estratègia lingüística de Ros han estat tractades per Simon (1999: 108-114), que posa al descobert els mecanismes de correlació entre poder i llengua que ja s’intueixen, com hem vist, al Concili i que es faran ben manifestos en el marc de la batalla propagandística que acompanyà la Guerra dels Segadors. No cal tornar-hi. En canvi, ha estat poc treballada, penso, la segona línia argumental a propòsit de la predicació fructuosa –per dir-ho en un terme clau del moment. Ja a finals del segle XVI hi ha indicis que els sermons havien anat agafant un estil més elevat, amb una elocutio més refinada, o florida. Fou, però, amb la popularització de la nova poesia gongorina, a partir de la segona dècada del XVII, quan abunden les crítiques i censures a l’ús de cultismes i també de conceptes rebuscats que fan dels sermons una peça d’oratòria i un producte literari refinat, del gust de les elits lletrades, però, en realitat, poc profitós per als oients/lectors. És a dir, s’havia perdut l’equilibri entre la doctrina i la delectació, de forma que es posava més èmfasi en el delectare que no pas en el docere, tot i assumint que un estil agradable tenia una repercussió positiva en la volguda persuasió de l’audiència (cf. Cerdan 1993). Els debat sobre l’estil arribà també a la Companyia de Jesús; els dirigents de l’orde van intentar atallar els excessos en aquest sentit, i diversos tractats d’oratòria, com ara la Retórica cristiana o idea de los que desean predicar con espíritu y fruto de las almas, de Joan Baptista Escardó (Palma de Mallorca, 1647) –per posar un exemple de l’àrea catalana– blasmen l’abús de conceptes, agudezas, i llenguatge culte (Solervicens 2012: 184-186). No és gens estrany que els textos de Ros reflecteixin a bastament aquesta polèmica que, pel que sembla, també el tocà personalment. Segons Batllori (1958: 84, n. 110), el 21 de gener del 1636 Vitelleschi, general de la companyia, escrivia a l’encara jesuïta i li recriminava l’estil de cert text que volia imprimir: É leído la dedicatoria de los sermones que quiere estampar, y si ellos son semejantes a ella, como se deja entender, ni a V. R. ni a la Compañía les está a cuento que se impriman, y así le pido que lo excuse. Batllori matisa que es parla, en rigor, d’una dedicatòria i no d’un sermó. Fos com fos, aquest i altres exemples que aporta mostren que l’estil de la predicació era aleshores un tema candent i que és ben possible que Ros caigués, com tants altres, en el vici de gongorejar més del compte, tot travessant la fina línia que anava de lo culto a lo oculto. Ell mateix, però, es




$OH[DQGUH5RV3ROtWLFDOOHQJXDLOLWHUDWXUDDOD&DWDOXQ\DEDUURFD

considerava equilibrat en aquest aspecte; al pròleg a lâ&#x20AC;&#x2122;Abeja barberina (Roma, 1639), lâ&#x20AC;&#x2122;autor qualifica el seu estil com â&#x20AC;&#x153;el que e usado siempre en mis escritos, ni despeĂąado en culturas ni rozado en los achaques del vulgoâ&#x20AC;?. Tornant als textos de Ros, al Memorial sâ&#x20AC;&#x2122;associa ben explĂ­citament el castellĂ amb lâ&#x20AC;&#x2122;estil artificiĂłs, que ĂŠs considerat com â&#x20AC;&#x153;lucidoâ&#x20AC;?, â&#x20AC;&#x153;lozanoâ&#x20AC;?, â&#x20AC;&#x153;altaneroâ&#x20AC;?, â&#x20AC;&#x153;levantadoâ&#x20AC;? o â&#x20AC;&#x153;floridoâ&#x20AC;? i qualificant els seguidors dâ&#x20AC;&#x2122;aquesta lĂ­nia com â&#x20AC;&#x153;estos que el engaĂąo llama cultosâ&#x20AC;?, ĂŠs a dir els culterans. Això mateix fa DĂ­dac Cisteller, en el seu conegut pamflet, rèplica al de Ros, Memorial en defensa de la lengua catalana para que se predique en ella en CataluĂąa (Tarragona, 1636), quan identifica el catalĂ  amb la llengua fĂ cil i el castellĂ  amb la llengua culterana (Torrent 1983: 224). Ros segueix les crĂ­tiques habituals sobre els sermons massa artitzats i concorda que ĂŠs lâ&#x20AC;&#x2122;excĂŠs dâ&#x20AC;&#x2122;eloqßència allò que produeix lâ&#x20AC;&#x2122;obscuritas del sermĂł i, en conseqßència, la manca de fruit doctrinal. Aquest vici retòric podia ser compartit tant pel castellĂ  com pel catalĂ : Y me espanto no se repare en que ese inconveniente de lozanos estilos no se ataja con que se predique en nuestro idioma [catalĂ ], porque, en viĂŠndose obligados los predicadores a no usar de otro, es fuerza que le cultiven y le hagan dificultoso a la plebe, frustrando el intento que se habĂ­a tenido en que se hable en la materna lengua. En nuestro catalĂĄn he oĂ­do sermones con tanto aliĂąo de palabras y frases tan rizadas que no sĂłlo estaban mĂĄs allĂĄ de la capacidad del vulgo, sino que aun los ingenios mĂĄs despiertos habĂ­an de estar de puntillas [...] para entender la sentencia y el discurso. ServirĂĄ la prohibiciĂłn de la lengua castellana para que se corrompa la nuestra (GĂłmez AdrĂ­n 1636: [4]). Es podria pensar que la corrupciĂł del castellĂ , amb les negatives conseqßències per a lâ&#x20AC;&#x2122;adoctrinament, constituĂŻa un argument en favor de les prèdiques en catalĂ , però Ros, com veiem, sâ&#x20AC;&#x2122;afanya a contrarestar aquesta possibilitat: la predicaciĂł en catalĂ  no era la soluciĂł perquè, els predicadors del Principat, que volien seguir la modernitat del moment, sermonejarien tambĂŠ en un catalĂ  culterĂ , com ja sâ&#x20AC;&#x2122;havia començat a fer. Ben al contrari, posat cas que haguessin de predicar en castellĂ , com que no els era natural, reprimirien les â&#x20AC;&#x153;insolencias de estiloâ&#x20AC;?. Ros, no sense cinisme, pretĂŠn estalviar a la llengua catalana, pura encara pel seu â&#x20AC;&#x153;encogimientoâ&#x20AC;?, com va notar Prats (1979: XXXVI-XXXVII), aquest procĂŠs degradant. Aquesta argumentaciĂł, naturalment, es basava en el benentès que el castellĂ  era Ă mpliament conegut a les grans ciutats catalanes; DĂ­dac Cisteller, però, rebatia aquest argument esgrimint que, bĂ sicament, fora de Barcelona es tenia poc tracte amb gent de parla castellana. En contra, el bisbe de Lleida, Bernardo Caballero Paredes, raonava davant dels conciliars que la constant presència dâ&#x20AC;&#x2122;aragonesos a la capital de la diòcesi feia inviable que el catalĂ  fos




(QULF4XHURO&ROO

l’única llengua de predicació (Torrent 1983: 158-159). Sense voler entrar en afirmacions categòriques ni extrapolables arreu del Principat, diversos factors, com ara la important presència d’estudiants aragonesos als Reials Colegis, la impressió de noveles i comèdies en castellà a les premses tortosines, així com d’obres literàries per a un mercat local, la minoritària però constant residència de bisbes, canonges i clergues de parla castellana, i, contràriament al que diu Cisteller, el constant tràfec de mercaders aragonesos, saliners castellans, picapedrers biscaïns, etc., feien que el castellà no fos pas una llengua estranya als tortosins (cf. Querol Coll 2006: 96-98). Cal no perdre de vista, tampoc, que Tortosa era una ciutat portuària, amb la varietat d’intercanvis lingüístics que això comportava. En conclusió, la llengua catalana funcionaria com a vehicle d’expressió dels sermons més populars i rurals, mentre que el castellà s’escauria a les grans solemnitats i també a les audiències urbanes, més civilitzades. La llanesa catalana –segons deia F. Vicent Garcia–, “pureza” o “encogimiento” per a Ros, era una espasa de dos talls, perquè si bé permetia que fos entesa per la generalitat del poble, la convertia en un instrument incapaç d’assimilar la modernitat, l’estil alambinat que imperava i que dominava els gustos esnobistes de les elits i, per mimetisme, de tothom. Aquesta substitució de la llengua en funció del registre –“que se dividan los exercicios de ambas lenguas”, diu Ros– té un precedent evident en la poesia, llenguatge artificiós per excelència. En aquest cas, cal recordar que els poetes catalans havien utilitzat el provençal com a registre culte i diferenciat, de primer, mentre que cap a la segona meitat del segle XV aquest rol comença a ser ocupat pel castellà, especialment a València (Pérez Bosch 2009: 45-57). Malgrat tot, el jesuïta parla de sermons catalans amb “aliño”, és a dir, difícils, culterans. Podria el català esdevenir vehicle de l’oratòria de gala? Ros insisteix en el tema en un paratext molt interessant, apuntat ja, amb gran perspicàcia, per Rubió i Balaguer (1985: 92), i no prou tingut en compte per la crítica —curiosament, Rubió creu que Gómez Andrín i Ros són dos autors diferents. Es tracta de l’aprovació al Sermó del invicto i gloriós màrtir S. Jordi (Barcelona, 1638), obra de Miquel Joan Osona, que fou predicat a la capella de la Diputació amb motiu de la festa del sant: Nuestra nación se ufana de ver su lengua con tan culto aliño, desmintiendo este sermón el engaño que no admite adornos nuestro idioma; no los ha tenido hasta aora, o por nuestro encogimiento poco despejado, o por la covardía de la desconfianza con que fiamos poco de nuestra lengua, como si no tuviera fuste para cualquier cultivo. Una apologia de la llengua per part de Ros? Rubió copsà la contradicció entre aquest passatge i el parer negatiu sobre les possibilitats de dignificar el català esgrimit tant al Memorial (1636) com a la Cataluña desengañada




$OH[DQGUH5RV3ROtWLFDOOHQJXDLOLWHUDWXUDDOD&DWDOXQ\DEDUURFD

(1646). Torrent (1983: 225-234, 1989: 53-55), ha posat de manifest la viabilitat dâ&#x20AC;&#x2122;aquesta lĂ­nia dâ&#x20AC;&#x2122;oratòria culterana en catalĂ â&#x20AC;&#x201C;sobretot durant la Guerra dels Segadorsâ&#x20AC;&#x201C;, amb predicadors com el mateix Osona, Joan Ferran, Jeroni Puigvert, Pere Estaper, Rafael Ribelles o el conegut Gaspar Sala. Oportunisme o no, de lâ&#x20AC;&#x2122;aprovaciĂł de Ros es desprenen dues idees: en primer lloc, observem que lâ&#x20AC;&#x2122;opciĂł culterana, temuda i estigmatitzada tant per DĂ­dac Cisteller com per Ros, era ja una realitat. AgustĂ­ Osorio, a la censura del SermĂł de la Inmaculada i cĂ ndida concepciĂł de Maria (Barcelona, 1636), del mateix Miquel Joan Osona, ja apreciava positivament lâ&#x20AC;&#x2122;assimilaciĂł de lâ&#x20AC;&#x2122;oratòria florida per part de lâ&#x20AC;&#x2122;autor: â&#x20AC;&#x153;quan capaz es la lengua catalana de la energia y suavidad de la mĂĄs excelente retòricaâ&#x20AC;?; aixĂ­ mateix, el jesuĂŻta Vicent Navarro qualificava Osona, a la censura al SermĂł de [...] sant Jordi (1638) de â&#x20AC;&#x153;Ăşnico [...] en la destresa del jugar con tanta gracia del idioma catalĂĄn, dĂĄndole realces tan sublimesâ&#x20AC;? (Torrent 1983: 229). Dâ&#x20AC;&#x2122;altra banda, constatem que Ros sâ&#x20AC;&#x2122;anava fent un nom en el mĂłn de les lletres del Principat i era requerit per les jerarquies del paĂ­s per a rubricar, amb la seva opiniĂł, escrits solemnes. De jesuĂŻta a degĂ  de Tortosa, tot passant per Roma i NĂ pols La data dâ&#x20AC;&#x2122;aprovaciĂł del sermĂł dâ&#x20AC;&#x2122;Osona, 3 de maig del 1638, que el situa com a conventual del coď&#x20AC;Ąlegi de BelĂŠn de la Companyia a Barcelona, ĂŠs la darrera presència constatada del jesuĂŻta a Espanya fins al 1649. En una data indeterminada sembla que deixĂ  lâ&#x20AC;&#x2122;hĂ bit i passĂ  a Roma, on entrĂ  al servei del cardenal nepote Francesco Barberini, sense que puguem donar compte de com establĂ­ contacte amb aquest personatge. Ja com a familiar dels Barberini â&#x20AC;&#x201C;i, cal subratllar-ho, no anteriormentâ&#x20AC;&#x201C; dedicĂ  a Maffeo Barberini, ĂŠs a dir, el papa UrbĂ  VIII, el panegĂ­ric intitulat Abeja barberina (Roma, 1639), que ĂŠs, de fet, un llarg elogi de tot aquest llinatge. La dedicatòria de lâ&#x20AC;&#x2122;obra al mateix pontĂ­fex ens revela el ja existent vincle amb la famĂ­lia: â&#x20AC;&#x153;depuse para esta sola acciĂłn las obligaciones de criado del EminentĂ­simo SeĂąor Cardenal Don Francisco Barberino para que la verdad se luziera mejor en los despojos de estraĂąo que en los intereses de domĂŠsticoâ&#x20AC;?. AllĂ­ Ros tinguĂŠ lâ&#x20AC;&#x2122;oportunitat de gaudir de la biblioteca de la famĂ­lia, una de les mĂŠs famoses de Roma, que descriu amb fruĂŻciĂł (p. 46-47). Portada del panegĂ­ric Abeja barberina (Roma, 1639).




(QULF4XHURO&ROO

Entre els colegues que lloen el panegíric trobem una futura llumenera de les lletres hispàniques, l’historiador i comediògraf Antonio de Solís, habitual dels cercles cortesans de Madrid, que ni de bon tros havia assolit la rellevància que assoliria posteriorment, i d’altres personatges sense cap rellevància en el món de les lletres, com ara Miguel Ram de Montoro, Francisco Arguillur de Casanate –aquests dos aragonesos– i Fernando Palomares. Segons Todà (1927-1931: vol. III, 513), el pontífex, satisfet amb el panegíric, el recompensà amb el deganat de Tortosa, vacant després del traspàs de Joan Reart, el mateix 1639. Una carta de Ros al Capítol tortosí, datada a Roma el 14 de juliol del 1640, corrobora aquesta idea: “mesos ha que Sa Santedat me ha feta gràcia del deganat i canonicat que en aquexa Santa Iglésia tenia lo Dr. Joan Reart”.5 Ros no prengué possessió efectiva del deganat fins al 28 de maig del 1642; ho feren, per poders, el cavaller Antoni Sentís i el prior major Jaume Sentís, a qui havia conegut a Roma.6 Sembla que la dilació en la presa de possessió es degué al fet que el Capítol tortosí es mostrà renitent a deslligar la dignitat del deganat d’una canongia que hi anava adjunta, fet que allargà els tràmits. Estem ja a les portes de la Guerra dels Segadors, per la qual cosa és oportú, com fa Hernando (2007: vol. I, 35), preguntar-se pel conflicte d’interessos en què necessàriament havia d’incórrer l’exjesuïta, havent-se significat tant públicament en el panegíric del francòfil –si més no, així era percebut a Espanya– Urbà VIII: “La obra dedicada al papa Barberini es una clara expresión del sistema de intereses que le llevó a servir a un pontífice de tan significada inclinación francesa”. Recordem que el pontífex havia estat elegit gràcies a l’ajut de la facció francesa del colegi de cardenals. Ros entrava en el perillós laberint romà, escenari no només de les habituals intrigues babilòniques a la caça de prebendes, sinó ara també de les protagonitzades pels agents de les potències en guerra, en el nostre cas, de catalans, francesos i espanyols que volien atreure el papat a la seva causa (cf. Sanabre 1956: 166-170). La situació encara s’agreujaria més si fos certa l’atribució a Ros, amb data 7 de gener del 1641, per part de l’ambaixador català a Madrid, Bernardí de Manlleu, del pamflet profelipista intitulat La estrecha amistad que profesamos: “en aquestos dies aparegué en la present ciutat un paper sens auctor [...] y encara que no tingués, com se ha dit, auctor, se digué esserne lo doctor don Alexandre Domingo Ros, natural de la ciutat de Lleyda, degà y canonge de la Santa Iglésia de Tortosa, olim religiós de la Companyia de Jesús, en la cort romana resident (Basili de Rubí 1976: 379). L’autoria no és, però, segura: una nota manuscrita marginal a l’exemplar 5.246 de la colecció Fullets Bonsoms de la Biblioteca de Catalunya atribueix l’opuscle a Alonso Guillén de la Carrera, un dels principals propagandistes del cercle d’Olivares. Tanmateix, poc importava que en fos o no l’autor real si com a tal era percebut per l’opinió pública. En un memorial sense data enviat al Consell d’Aragó, Ros ens fa sabedors de les seves peripècies romanes: Urbà

 5 6

ADTo. Capítol de la Seu, correspondència rebuda 1642-1645. ACTo (=Arxiu de la Catedral de Tortosa). Actes capitulars, 1642, s/f.




$OH[DQGUH5RV3ROtWLFDOOHQJXDLOLWHUDWXUDDOD&DWDOXQ\DEDUURFD

VIII el va premiar amb el deganat i canonicat de Tortosa, amb 1.500 ducats de renda sobre un priorat i amb sis benifets, però els contactes que mantinguĂŠ amb lâ&#x20AC;&#x2122;ambaixador espanyol, marquès de Castelrodrigo, li van fer perdre la confiança dels Barberini. Amenaçat de mort â&#x20AC;&#x201C;les bregues pĂşbliques i assassinats polĂ­tics entre francesos i espanyols en els carrers de Roma eren habitualsâ&#x20AC;&#x201C;, va fugir a NĂ pols, un dels principals centres de refugi per als filipistes, on servĂ­ el duc Medina de las Torres i desprĂŠs lâ&#x20AC;&#x2122;almirall de Castella i virrei Juan Alfonso EnrĂ­quez de Cabrera.7 El 18 de juny del 1641, el bisbe de Tortosa, Giovanni Battista Veschi el nomena procurador seu a Roma,8 mentre que el 20 dâ&#x20AC;&#x2122;octubre dâ&#x20AC;&#x2122;aquell any el CapĂ­tol tortosĂ­ escriu a Pere Joan Atxer, nou sĂ­ndic en compte de Jaume SentĂ­s, i li demana â&#x20AC;&#x153;se servesca veureâ&#x20AC;&#x2122;s ab lo Sr. degĂ  Ros de esta IglĂŠsia, qui estĂ  enterat de dits negocis per a informar-se de sa merced de lâ&#x20AC;&#x2122;estat de ellesâ&#x20AC;?.9 Ă&#x2030;s obvi que, havent-se declarat el CapĂ­tol tortosĂ­ en favor de Felip IV, la posiciĂł de Ros, resident al palau dels Barberini, era delicada. El degĂ  es fĂŠu escĂ pol, per tant, entre lâ&#x20AC;&#x2122;octubre del 1641 i el 18 de maig del 1642, data de la presa de possessiĂł del deganat, quan ja es fa esment de la seva residència napolitana. I, efectivament, el 1642 publicĂ  a NĂ pols el SermĂłn [...] en la octava que hizo a Santa Teresa de JesĂşs el convento del Carmen Calzado de los espaĂąoles en NĂĄpoles â&#x20AC;&#x201C; una autèntica raresa dins la seva bibliografia. Durant els segĂźents anys continuĂ  al recer de la cort virregnal napolitana. El 1645 publicĂ  un sermĂł luctuĂłs, Las dichas de una pena y los motivos de consuelo en la muerte de mi seĂąora D. Francisca Mariana HenrĂ­quez de Cabrera y Sandoval (NĂ pols, 1645), dedicat a la virreina Luisa de Sandoval y Rojas. Lâ&#x20AC;&#x2122;any segĂźent treu a llum la CataluĂąa desengaĂąada, text referencial per a conèixer lâ&#x20AC;&#x2122;estat dâ&#x20AC;&#x2122;opiniĂł i els entrellats ideològics de la facciĂł filipista, passat ja el primer esclat de pamflets Portada de CataluĂąa desengaĂąada propagandĂ­stics. Lâ&#x20AC;&#x2122;obra, bĂ sicament, (NĂ pols, 1646). presenta un Felip IV pacĂ­fic, amant de les llibertats i garant de les constitucions del Principat, en contrast amb el tarannĂ  històricament pervers i traĂŻdor dels francesos, enemics naturals i tradicionals dels catalans, i que, com ja sâ&#x20AC;&#x2122;havia anat experimentant amb la

ď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ą 7

ACA (=Arxiu de la Corona dâ&#x20AC;&#x2122;AragĂł). CA. Llg. 306, 57/10 ACBEB (=Arxiu Comarcal del Baix Ebre). Fons notarial (secciĂł històrica), sgn. 1938, s/f. 9 ACTo. Correspòndència 1637-1643, s/f. 8




(QULF4XHURO&ROO

pràctica de govern, violentaven el sistema constitucional català. És a dir, posa en relleu l’error històric de la Generalitat en la seva tria dinàstica (cf. Simon 1999: 242-250). Va dedicada al rei mateix i al virrei Enríquez de Cabrera –que fa passar per català, en ser descendent dels gloriosos Cabrera del Principat– a instàncies del qual, segons Ros, publicà aquests «discursos políticos». Als preliminars hi trobem també una «Carta» de l’autor, a Francisco Bolle Pintaflor, secretari del virrei, i un dels homes de lletres rellevants d’aquella cort napolitana – havia traduït al castellà Tarquino el soberbio (Madrid, 1634) de Virgilio Malvezzi. L’any següent sortí una traducció italiana del text, Catalogna disingannata (Nàpols, 1647), dedicada a Niccolò Guidice, senyor de Giovinazzo i membre del Consell Reial. No era aquesta l'única edició filipista sorgida de la impremta napolitana, que feia un paper significatiu com a “difusor de la política oficial madrileña” (Sánchez 2007: 70-74). Portada de la traducció italiana Catalogna disingannata (Nàpols, 1647).

Ros s’anava relacionant també amb la noblesa del país. El motí antifiscal i posterior revolta napolitana del 1647 li van donar ocasió, com a pamfletista hàbil i experimentat que era, a esmolar la ploma en defensa d’aquest grup: els nobles napolitans que havien romàs fidels al monarca, malgrat les aspiracions republicanes del poble. En aquest cas redactà un memorial en el qual presenta a Felip IV els serveis de la noblesa i li demana que sigui magnànim a l’hora de concedir privilegis i premis. 10 Cal notar que al memorial s’esmenten els serveis de Ros a la causa reial d’Itàlia estant, així com la seva relació amb Joan Josep d’Àustria, que havia estat enviat a Nàpols per a sufocar la revolta; Ros alega haver contribuït a la pacificació de Nàpols: “asistiendo a los ministros de V. Magestad en Roma, escriviendo libros para la reducción de su patria, y en los tumultos de Nápoles, interviniendo en los negocios más árduos con la nobleza de aquel reino, como lo escrive a V. Magestad el señor don Juan [d’Àustria]” (f. 1).

 10

El deán de Tortosa don Alexandro de Ros, que ha servido a V. Magestad desde que començaron las inquietudes de Cataluña (Madrid, 1649).




$OH[DQGUH5RV3ROtWLFDOOHQJXDLOLWHUDWXUDDOD&DWDOXQ\DEDUURFD

La relaciĂł establerta amb Joan Josep dâ&#x20AC;&#x2122;Ă&#x20AC;ustria fou molt important per a la futura promociĂł dâ&#x20AC;&#x2122;Alexandre Ros. El gener del 1649 el trobem ja a Madrid,11 on aquell mateix any publicĂ el memorial en representaciĂł de la noblesa napolitana que ja coneixem. De la Cort estant, continuĂ  lluitant amb â&#x20AC;&#x153;las armas de la plumaâ&#x20AC;? al servei de Felip IV i anĂ  reforçant el seu prestigi. El 28 de febrer del 1651 prenguĂŠ possessiĂł del cĂ rrec de predicador reial, però el seu curriculum a la Cort es va veure estroncat quan el rei, una vegada dominada Tortosa per lâ&#x20AC;&#x2122;exèrcit filipista, va ordenar a tots els prebendats tortosins exiliats que tornessin a servir a les seves esglĂŠsies per tal de normalitzar la vida civil i, al mateix temps, estalviar a lâ&#x20AC;&#x2122;erari el manteniment dâ&#x20AC;&#x2122;aquest grup. Ros va intentar quedar-se a Madrid perquè, a mĂŠs de lâ&#x20AC;&#x2122;enlluernament de la Cort, les rendes de les poblacions de la diòcesi de les quals gaudia fruits havien minvat molt a causa del lamentable estat econòmic de la zona, provocat per la sequera i la pesta. Tanmateix, els continus amonestaments del Consell dâ&#x20AC;&#x2122;AragĂł el van obligar a traslladar-se, a contracor, a Tortosa, on es presentĂ  per a prendre possessiĂł del deganat cap al maig del 1651.12 El CapĂ­tol no va tardar a utilitzar els seus dots literaris i li va encarregar la redacciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;un memorial adreçat al rei en què es demanaven diverses mercès i exempcions econòmiques com a premi pel suport donat a la Corona.13 La nova conjuntura politicosocial que sâ&#x20AC;&#x2122;albirava ja amb lâ&#x20AC;&#x2122;arribada de Joan Josep dâ&#x20AC;&#x2122;Ă&#x20AC;ustria per a dirigir la campanya final sobre Barcelona convertĂ­ Ros en un dels homes forts del cercle de fidels filipistes. A finals de setembre i principis dâ&#x20AC;&#x2122;octubre del 1651 el trobem a Vinaròs, on Joan Josep dâ&#x20AC;&#x2122;Ă&#x20AC;ustria es restablia dâ&#x20AC;&#x2122;una malaltia, tot presentant ambaixades per part del Consell, i probablement es posa ja al servei del marquès de Mortara, general de les armes de Felip IV, amb qui tambĂŠ es va entrevistar.14 El 2 de novembre del 1652, havent capitulat ja Barcelona, sâ&#x20AC;&#x2122;hi trasllada a â&#x20AC;&#x153;donar ambaixada a Sa Altesaâ&#x20AC;?, 15 Joan Josep dâ&#x20AC;&#x2122;Ă&#x20AC;ustria. El 8 de desembre predicava a la Seu de Barcelona, davant la crema local, el nou establishment, el virrei Mortara i el bastard reial, el SermĂłn de la PurĂ­ssima ConcepciĂłn de la Virgen Nuestra SeĂąora en acciĂłn de gracias de la reducciĂłn de CataluĂąa (Barcelona, 1653). Aquesta peça oratòria pot ser considerada lâ&#x20AC;&#x2122;epĂ­leg literari i sĂşmmum vital del degĂ ; la promociĂł seria imparable: el 30 de gener del 1653 els diputats van escollir Ros un dels sis responsables de la redacciĂł de les directrius i instruccions per les quals sâ&#x20AC;&#x2122;havia de regir lâ&#x20AC;&#x2122;ambaixador de la Generalitat a la Cort, a fi de suplicar la conservaciĂł dels privilegis. L'endemĂ  el mateix Ros, amb el beneplĂ cit de Joan Josep dâ&#x20AC;&#x2122;Ă&#x20AC;ustria i del marquès de Mortara, fou nomenat ambaixador (Dietaris 1994-: vol. VI, 551). El 15 de març el Consell

ď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ą 11

El 13 de gener del 1649 Ros, resident a Madrid, nomena procurador seu a Tortosa MartĂ­ dâ&#x20AC;&#x2122;AbĂ ria (ACTo. ComĂşn Obispo y Cabildo, 51). ACA. CA. Llig. 303/69. 13 ACTo. Actes capitulars 1651 s/f, 13 de juny. 14 ACTE. Correspondència 27, s/f. Cartes de 29 i 31 dâ&#x20AC;&#x2122;agost i del 3 de setembre de 1651. 15 ACTo. Actes capitulars 81, s/f. 12




(QULF4XHURO&ROO

d’Aragó es plantejava el seu nom, avalat per Joan Josep d’Àustria, per al bisbat de la Seu d’Urgell, però sembla que Ros rebutjà aquesta mercè.16 El rei, certament, valorava els seus afanys per la Monarquia, com ho mostra que el 25 de juliol del 1654 el nomenés “a dit” regent de comptes, un dels llocs de primer grau de la Generalitat, tot i que es tractava d’un càrrec insaculatori. Felip IV s’excusà dient que el nomenament era tan sols “por esta vez [...] por la satisfacción que tengo de su persona”.17 Acabada l’ambaixada restà a la Cort amb el càrrec honorífic de predicador reial. Testà a Madrid el 19 d’abril del 1655 i traspassà, a la mateixa ciutat, el 2 de juny del 1656, després d’haver donat la coadjutoria del deganat al prior major Francesc Mascarós. Deixà una neboda –Anna Maria Cervera– al convent de Santa Clara de Tortosa.

Bibliografia BASILI DE RUBÍ (1976): Les corts generals de Pau Claris: dietari o procés de corts de la junta general de braços del 10 de setembre de 1640 a mitjan març de 1641. Barcelona: Rafael Dalmau; Fundació Vives Casajuana. BATLLORI, Miquel (1958): Gracián y el Barroco. Roma: Edizioni di Storia e Letteratura. CERDAN, Francis (1993): «La emergencia del estilo culto en la oratoria sagrada del siglo XVII», Criticón, 58, 61-72. GAYA MASSOT, Ramon (1954): Los jesuitas en la Universidad de Lérida. Lérida: la Editorial Leridana. GÓMEZ ADRÍN, Juan (Alexandre de Ros) (1636): Memorial en defensa de la lengua castellana para que se predique en ella en Cataluña (s. p. i.). HERNANDO SÁNCHEZ, Carlos José (2007): «Introducción: ¿Roma española? Razones para un congreso», dins Hernando Sánchez, Carlos José (coord.): Roma y España. Un crisol de la cultura europea en la edad moderna. Madrid: Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior, vol. I, p. 19-42. MUÑOZ, Joan Hilari; Querol Coll, Enric (2004): La Guerra dels Segadors a Tortosa (1640-1651). Valls: Cossetània.

 16 17

ACA. CA. Llg. 574, 8/2. ACA. CA. Llg. 400, s/f.




$OH[DQGUH5RV3ROtWLFDOOHQJXDLOLWHUDWXUDDOD&DWDOXQ\DEDUURFD

NEGREDO DEL CERRO, Fernando (2001): PolĂ­tica e Iglesia: los predicadores de Felipe IV. Tesi doctoral presentada a la Universitat Complutense de Madrid, dirigida per Enrique MartĂ­nez Ruiz. PĂ&#x2030;REZ BOSCH, Estela (2008): Los valencianos del Cancionero general: estudio de sus poesĂ­as. València: Publicacions de la Universitat de València. PITARCH, Vicent (2000): ÂŤNota sobre la qĂźestiĂł de la llengua al barroc: dues perspectives des de la talaia tortosinaÂť, dins Jornades de la SecciĂł Filològica de lâ&#x20AC;&#x2122;IEC a Tortosa. Barcelona, Tortosa: Institut d'Estudis Catalans, Ajuntament de Tortosa, p. 49-59. â&#x20AC;&#x201D; (2001): Llengua i esglĂŠsia durant el barroc valenciĂ . Barcelona: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i Publicacions de lâ&#x20AC;&#x2122;Abadia de Montserrat. PRATS, Modest (1979): ÂŤPròlegÂť, a Rossich, Albert. Una poètica del Barroc. El â&#x20AC;&#x153;ParnĂ s catalĂ â&#x20AC;?. Girona: Coď&#x20AC;Ąlegi Universitari de Girona, p. VII-XLVI. â&#x20AC;&#x201D; (1995): PolĂ­tica lingßística de lâ&#x20AC;&#x2122;EsglĂŠsia catalana. Girona: Universitat de Girona. QUEROL COLL, Enric (1999): Tortosa, repĂşblica literĂ ria (1475-1800). CatĂ leg biobibliogrĂ fic dâ&#x20AC;&#x2122;escriptors i obres anònimes. Tortosa: Consell Comarcal del Baix Ebre. â&#x20AC;&#x201D; (2002): ÂŤEscrits polĂ­tics i propaganda a la Guerra dels Segadors: Vicent de Miravall i Alexandre de RosÂť, Recerca 6, 197-235. â&#x20AC;&#x201D; (2006): Estudis sobre cultura literĂ ria a Tortosa a lâ&#x20AC;&#x2122;Edat Moderna. Barcelona: Publicacions de lâ&#x20AC;&#x2122;Abadia de Montserrat. RODRĂ?GUEZ FUSTER, Manel (2012): ÂŤTres autores filipistas en la rebeliĂłn catalana (1640-1652): JosĂŠ Pellicer de Ossau y Tovar, Alexandre de Ros y Gabriel AgustĂ­ RiusÂť, dins JimĂŠnez, Antonio; Lozano Navarro, JuliĂĄn J. (eds.): Actas de la XI ReuniĂłn CientĂ­fica de la FundaciĂłn EspaĂąola de Historia Moderna. Granada: Universidad de Granada, vol. I, p. 165-176. RUBIĂ&#x201C; I BALAGUER, Jordi (1985) [1956]: Història de la literatura catalana, vol. 2. Barcelona: Publicacions de lâ&#x20AC;&#x2122;Abadia de Montserrat. SANABRE, JosĂŠ (1956): La acciĂłn de Francia en CataluĂąa en la pugna por la hegemonĂ­a de Europa (1640-1659). Barcelona: Real Academia de Buenas Letras.




(QULF4XHURO&ROO

SÁNCHEZ GARCÍA, Encarnación (2007): Imprenta y cultura en la Nápoles virreinal: los signos de la presencia española. Firenze: Alinea Editrice. SERRA, Eva (1989): «L’inici formal de la guerra contra el rei: un censal de tres-centes mil lliures. Nota a un aspecte de la Guerra dels Segadors», El Barroc català. Actes de les jornades celebrades a Girona els dies 17, 18, 19 de desembre de 1987. Barcelona: Quaderns Crema, p. 89-136. SIMON, Antoni (1999): Els orígens ideològics de la revolució catalana de 1640. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. — (2007): Ecos catalans i hispànics de la caiguda de Barcelona el 1652. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. SOLERVICENS, Josep (2012): La poètica del Barroc. Textos teòrics catalans. Lleida: Punctum. TODÀ, Eduard (1927-1931): Bibliografia espanyola d’Itàlia, 5 vol. Castell de Sant Miquel d’Escornalbou. TORRENT, Anna Maria (1983): Els intents de recuperació de la llengua a mitjan XVII. Tesi doctoral dirigida per Josep M. Nadal. Universitat Autònoma de Barcelona. — (1989): «Llengua i poder polític a Catalunya al segle XVII», Actes del Vuitè Coloqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes/II. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, P. 29-55 TORRES SANS, Xavier (2008): Naciones sin nacionalismo. Cataluña en la monarquia hispànica (siglos XVI-XVII). València: Publicacions de la Universitat de València.







$QWRQL&DUGRQD&DVWHOOj

Notes lexicogràfiques i etimològiques diverses (2) Antoni Cardona Castellà Filòleg

5. Sobre dos topònims del Port: les gúbies i els escarrissons 5.1. Les gúbies A la toponímia actual del Port aquest nom designa tres paratges1 la característica principal dels quals són uns espectaculars engorjats que el corrent d’aigua ha anat excavant en la calcària: les gúbies del Parrissal (Beseit), les gúbies del Regatxol (Tortosa) i les gúbies de la Vallfiguera (Alfara de Carles). Avui en dia gairebé tothom considera que la paraula gúbies dels topònims esmentats significa ‘pas estret entre roques’ i fa per tant referència a aquests engorjats, fins al punt que ja se n'ha començat a estendre l'ús, fins i tot en singular, com a geosinònim de ‘congost’. És en aquest sentit, en efecte, que interpreten el nom la major part d’autors de guies excursionistes, des dels germans Brull (1972: 62, 144): “Gúbies de la Vall de Figuera, fantàstic congost d’uns 150 metres de llarg”; “Gúbies del Parrissal (...) estretall de roques de tots colors, per on l’aigua s’obre pas”, fins a Joan Tiron (2004: 35): “Gúbies és un mot que s’empra al Port per designar els engorjats o congostos que formen molts rius i barrancs”, passant per Jordi Bustos (2002: 233): “En el Port el topónimo de «gúbies» hace referencia a los cañones o desfiladeros”. Així ho entén també el geòleg Álvaro Arasa (2011: 272), que usa el mot en singular: “quan un riu travessa una zona càrstica s’encaixa clarament tot formant un canó o «gúbia» amb parets verticalitzades i molt estret per on circula el riu formant tolls”. Això afirma, en fi, l’estudiós Joan Beltran (2010: I, 452): “Pròpiament, amb el nom de gúbies -terme usat sempre en plural- designem un tall profund i estret entre roques que els corrents d’aigua d’un barranc o d’un riu han anat cavant i modelant en el decurs dels milennis”. A banda d’aquesta curiosa accepció geomorfològica, que seria exclusiva de la toponímia de les nostres terres, el significat general de gúbia a tot el domini del català és “enformador de tall semicircular”, eina usada per “fusters, esclopers, ferrers, boters etc.” segons la definició del DCVB. Ningú no dubta que l’ètim d’aquesta paraula és el llatí tardà gulbia (amb les variants gubia i guuia), substantiu d’origen cèltic que trobem documentat a l’obra de Vegeci (segle IV dC) i un parell de segles més tard a les Etymologiae d’Isidor de Sevilla (XIX, xix, 15), on apareix sense descriure però citat entre les eines pròpies de la fusteria (de lignariis).

 1

Deixo de banda les gúbies del Mas Roig, a SW de Beseit, que no conec.

beCEroLes VI (2016), 161-176




1RWHVOH[LFRJUjILTXHVLHWLPROzJLTXHVGLYHUVHV 

Ara bé, com s’explica llavors el canvi de significació de gúbia en els topònims que ens ocupen? Com s’ha pogut passar de ‘enformador’ a ‘congost’? Quina relació pot haver-hi entre dues coses tan distintes? Joan Coromines (Onom. IV, 394, s. v. GUBIAC i I, 165, s. v. GÚBIA) apunta dues possibilitats: les gúbies s’anomenarien així o bé perquè “els caires de cinglera són comparables amb la forma tallant de la GULBIA”, o bé perquè amb aquesta denominació es faria referència “a les osques i entalls que es fan amb una gúbia de fuster”. Però cap d’aquestes dues propostes no em resulta gaire convincent: suggerir que els congostos esmentats podrien rebre el nom de gúbies perquè els seus caires són comparables a la forma tallant d’aquesta eina és passar per alt que allò més notori són els congostos en si, mentre que els seus caires són difícilment accessibles i poc conspicus, raó per la qual seria si més no estrany que una característica tan poc vistosa com és ara la seva suposada forma tallant n’hagués propiciat la denominació toponímica. D’altra banda, si acceptem que el nom de gúbies és una referència a “les osques i entalls que es fan amb una gúbia”, com si els congostos haguessin estat metafòricament afaiçonats amb un enorme enformador, llavors seria més lògic que en el topònim hi figurés un participi: un *gubiades que no existeix. A més, cap dels dos intents d’explicació dóna raó suficient de per què s’usa un plural (gúbies) per a fer referència a un concepte singular (congost). A la dificultat d’explicar aquesta estranya accepció toponímica de gúbies cal afegir que, pel que sembla, dels congostos la gent del terreny sempre n’ha dit estrets2 i que la denominació tradicional d’almenys dos dels tres indrets de què parlem difereix de la moderna. Així, pel que fa a les actuals gúbies del Parrissal Joan Tiron (2004: 35) ens informa que: “al Parrissal hem de parlar de l’Estret, nom local que rep el congost”. I Jordi Bustos (2002: 249ss) tampoc no empra mai gúbies per a referir-s’hi, sinó Estrets o Estrets del Parrissal: “podemos encontrar el tramo final de los Estrets sin agua”. És possible, però, que la denominació més antiga fos simplement Parrissal, tal com afirmen Joan Coromines (Onom. VI, 164, s. v. PARRA): 3 “El Parrissal, nom d’aquest colossal congost” i els excursionistes M. Crusafont i R. Cid (1932: 22): “A no tardar molt hom arriba a una gorja enorme que és anomenada pels naturals «El Parrizal». Imposants i llises parets de més de 50 metres vetllen el riu que s’escola per una podríem dir-ne esquerda, de pocs metres d’amplada”. I Parrissal a seques escriu també Joan Moreira (1979: 172) a la relació de topònims del Port que figura a Del folklore. Sigui com vulgui, sembla clar que el nom tradicional és Estret(s), Parrissal o estrets del Parrissal. No pas gúbies. Quant a les gúbies de la Vallfiguera, és sabut que els alfarencs sempre n’han dit “lo Colomar” ja que, tal com explica J. A. Muyas (2014: 154), “l’indret és un hàbitat idoni per a l’establiment de colònies de coloms roquers” (Columba livia).

 2 Paraula que, amb aquest significat, compartim amb els parlars pirinencs occidentals: “a Ribagorça (...) s’estén fins i tot a paratges acongostats de valls i barrancs amb poca aigua o gens” (DECat III, 797, s. v. ESTRÈNYER). Cf. et. al Port els estrets de Marraixa, els estrets del Bellestar, els estrets d’Arnes i, més al sud, els estrets de(ls) Cocons i els estrets del Mas de Miquel al vessant meridional de la serra de la Creu (Tinença de Benifassà). 3 Tot seguit indica entre parèntesis que recollí aquesta informació l’any 1926, però en el seu dietari d’excursions (Itineraris, editat recentment per Josep Ferrer i Joan Pujadas) comprovem que l’etimòleg no visitaria el Port per primera vegada fins al gener del 1928. Després d’una accidentada ascensió a la punta de Caro, ell i els seus companys van fer nit al mas de Carlares, on el guarda els va informar sobre els topònims dels voltants.




$QWRQL&DUGRQD&DVWHOOj

En canvi, sí que trobem ja les gúbies del Regatxol esmentades per autors de la primera meitat del segle passat, per exemple Joan Moreira (1979: 171): “Gubies del Regatxol (aon s’hi pesquen madrilles i s’hi cacen coloms frestecs, molt visitades pels excursionistes)” o Rossend Flaquer (1934: 258): “Darrera mateix del mas de Carlares i a trenta minuts, hi ha un sot de grans dimensions, encinglerat i poblat de gegantescos pins. És el pas del riu Regatxol, el qual travessa les «gúbies»”. Per tant, a pesar que Crusafont i Cid (1932: 23) només parlin de “la torrentera del Regatxol” i que Coromines (Onom. IV, 363, s. v. REGÀS) afirmi que així s’anomena el congost: “lo regatxol, en els Ports de Tort.-Beseit: congost grandiós que forma la vall naixent del riu Algars... (oït allí 1928 i 1936)”,4 consta que si fa no fa per les mateixes dates ja existia la denominació gúbies del Regatxol per a fer referència al congost. Però això no significa necessàriament que hagi de ser un ús gaire antic: com provaré d’argumentar tot seguit, és molt probable que també sigui modern.5

Gúbies de la Vallfiguera.

Hi ha cap manera plausible d’explicar l’estrany i en aparença recent ús de gúbies com a sinònim de congost en aquests topònims? Jo crec que sí. Per a trobar-la només caldrà que aprofundim una mica més en l’etimologia de gúbia i que anem a visitar els llocs on es troben aquests congostos. He dit adés que gúbia deriva del llatí tardà gulbia ‘id.’, un mot d’origen cèltic. Ara afegiré que a la base d’aquest celtisme hi ha l’arrel gulb- (relacionada amb l’indoeuropeu *gelebh ‘cavar’, ‘gratar’) el significat principal de la qual és ‘punxa’ (Pedersen 1909-1913, I: 118)6 i amb la qual cal relacionar també l’irlandès antic gulban/gulpan ‘punxa’, l'irlandès mitjà gulba ‘bec’, el bretó antic golbin ‘bec’, ‘punta’ o el galès gylf ‘bec’, ‘instrument punxut’. El significat bàsic de ‘punxa’ dóna doncs bon compte de per què s’anomena així la gúbia dels fusters.

 4

Evidentment, Coromines s’equivoca: no és el riu Algars, sinó l’Ulldemó. No he reculat més enllà de les primeres dècades del segle passat en cerca de testimonis i tampoc no he buscat de manera sistemàtica i exhaustiva. Però, tot i que sóc ben conscient que això és una greu limitació en un estudi toponímic i que cal la confirmació de la documentació antiga, considero que les dades que aporto són suficients per a defensar la interpretació de gúbies que presento en aquest escrit. 6 Agraeixo a la bona amiga Laura Villalba Arasa la possibilitat de consultar la gramàtica comparada de Holger Pedersen. 5




1RWHVOH[LFRJUjILTXHVLHWLPROzJLTXHVGLYHUVHV 

Sabent això, pugem ara al Port i anem a explorar els encontorns de les gúbies del Parrissal. Arribats al lloc, si ens enfilem al capdamunt de les moletes d’Arany o a la punta de la Coscollosa per a tenir una visió panoràmica del Parrissal, descobrirem que tota la part superior del barranc està sembrada d’unes curioses i vistents roques en forma, precisament, de punxa. Si tot seguit ens desplacem fins al Regatxol, a l’entrada del congost trobarem les mateixes agulles rocoses, per bé que ja no tan abundants com al Parrissal. L’existència d’agulles rocoses en aquests indrets i el significat bàsic de l’arrel cèltica gulb- (‘punxa’) permeten de plantejar sense dificultat la hipòtesi següent: a l’origen, gúbies no hauria fet referència als congostos de què parlem, sinó a les agulles de roca. De manera que la interpretació actual del topònim seria fruit d’una confusió. Entenc doncs que el seu significat primitiu s’hauria anat fent borrós fins que va arribar un moment (que jo situaria si fa no fa a la primera meitat del segle passat) en què, per tal com els congostos són, als nostres ulls, la característica més espectacular del paratge, comencen a rebre també erròniament el nom de gúbies, denominació que ha acabat gairebé imposant-se en l’actualitat sens dubte en gran part per culpa dels mapes Gúbies del Parrissal des de la roca Morera. excursionistes. 7 Ignoro si aquesta confusió hauria tingut lloc de primer al Regatxol (tal com semblen indicar els testimonis citats més amunt) i d’allí hauria passat al Parrissal o si va ser a la inversa o si es va donar en tots dos llocs alhora. En qualsevol cas, em sembla indubtable que les actuals gúbies de la Vallfiguera (on no hi ha cap agulla de roca) han estat les últimes a denominar-se així i han hagut de prendre el nom de les del Parrissal i el Regatxol. Aquesta interpretació té tres avantatges: esvaeix els dubtes que ens suscitava l’estranya (i ara veiem que infundada) sinonímia entre gúbies i congost, explica el plural del topònim (el congost només n’és un en cada cas, mentre que les agulles de roca en són moltes) i explica així mateix que la denominació tradicional d’almenys dos d’aquests congostos sembla no haver estat gúbies, sinó estret(s), Parrissal o Colomar. Val a dir, però, que també topa amb un parell d’obstacles: el primer (que considero poc significatiu) és que, sent el Port un massís calcari de relleu càrstic, hi trobem molts més paratges amb agulles rocoses que no s’anomenen gúbies: el racó dels Capellans, el barranc

 7 Crec que és el fenomen de l’excursionisme, que a Catalunya sol dir-se convencionalment que nasqué el 1876, any de la fundació de l’ACEC (Associació Catalanista d’Excursions Científiques), unit al progressiu abandonament de les activitats tradicionals d’aprofitament dels recursos del bosc, el responsable d’uns quants malentesos toponímics a part d’aquest i dels quals espero parlar algun dia. Ja Coromines advertia (1981, II: 39) que “sobretot ens hem de malfiar de les formes que apareixen en els mapes i guies, mal recollides quasi sempre”.




$QWRQL&DUGRQD&DVWHOOj de Barretes, el d’Orió, el del Salt o el morral del Catinell entre altres. El segon, més important, és l’existència al Ripollès, segons Carles Domingo (1997: 109-110), del topònim cúbies aplicat a diversos indrets on un corrent d’aigua s’engorja.8 Si hem d’inferir, per la semblança entre cúbies i gúbies, que ambdós topònims comparteixen ètim i si, pel que es veu, en aquests congostos ripollesos no hi ha agullons rocosos, la meva hipòtesi cau per terra. Ara bé, la dificultat d’explicar l’ensordiment de la velar en unes cúbies derivades del cèltic gulb- em porta a pensar que el topònim ripollès pot tenir una etimologia diferent: és ben possible de relacionar aquestes cúbies amb l’adjectiu covi, còvia (també escrit cubi, cúbia), que s’aplica a les “nous buides, seques, que tenen el bessó difícil de treure” (DCVB, s. v.), d’ètim desconegut però que hom, entenent que el significat bàsic de cubi és ‘buit’, ha suggerit la possibilitat que vingui del llatí cupa ‘bóta’, o d’un *cupidus derivat d’aquest, o fins i tot d’un llatí vulgar *covius afí a cova. A pesar que Joan Coromines (DECat II, 1024, s. v. COVAR) consideri que aquestes “són idees evidentment dolentes” i proposi una altra explicació (prou insatisfactòria, per cert), el problema és lluny de ser resolt, ja que a més del català cubi, cúbia trobem en italià l’adjectiu cupo, -a ‘profund’, ‘obscur’, ‘fondo (aplicat a recipients)’, d'etimologia també incerta però igualment relacionat pels etimòlegs amb el llatí cupa, que se’ns fa difícil de no connectar amb cubi, cúbia i amb les cúbies ripolleses i que posa en dubte la proposta etimològica corominiana. En vista de tot això, m’inclino per pensar que el topònim cúbies faria referència a la profunditat, concavitat o obscuritat dels congostos ripollesos i que no té res a veure amb l’arrel cèltica gulb- ni, per tant, amb les nostres gúbies. Deixant de banda aquest escull, vull adduir ara tres testimonis escrits que reforcen la meva hipòtesi.

Agulles de roca a l'entrada del Parrissal.

Ramon Vergés Pauli (1934, VI: 91ss) explica una excursió al Port en companyia d’uns amics per a fer una visita al mític caçador de cabres salvatges Damià de Cadenes. Guiats pel caçador pugen a la punta de Caro i, d’allí estant, el “senyor Cadenes, (...) en una verbositat que encanta per lo senzilla i substanciosa, mos ha fet una descripció panoràmica de tots los llocs que abastíem en la vista, en indicació dels seus noms”. En arribar a les gúbies (no sabem si les del Parrissal o les del Regatxol, però tant se val), comenta: “Les Gubies són admirables per la seua bellesa agreste, feréstega; són un punt d’amagatalls aon

 8 “Potser és interessant de reportar que al Ripollès hi ha uns indrets que presenten una estructura que té alguns trets comuns amb els de les gúbies tortosines, i que són coneguts amb un nom semblant: cúbia (...). Certament, les cúbies ripolleses no tenen la fragositat de les gúbies tortosines, ans en tots sentits són molt més modestes; però els elements —aigua, roca i escanyament de l’indret— són presents en tots dos tipus.” Agraeixo aquesta informació a Albert Aragonés. No parlen de les cúbies ripolleses ni el DECat ni l’Onom. ni el DCVB.




1RWHVOH[LFRJUjILTXHVLHWLPROzJLTXHVGLYHUVHV 

s’hi refugien les cabres salvatges com los conills a les turmines; allí roques que formen regueralls en tolls i basses d’aigua, i una vegetació exuberant en flors silvestres dels més vius colors”. Qualsevol que hagi visitat les «gúbies» sap que al congost no hi ha cap mena de “vegetació exuberant” amb “flors dels més vius colors”. Encara més: cap cabra mai no baixaria a refugiar-se al congost, d’on no hi ha escapatòria possible. I això ho sabia més bé que ningú el vell Cadenes, que s’havia passat la vida caçant al Port. Ell mateix ha dit, una mica més amunt al mateix escrit de Vergés Pauli (1934, VI: 101), que: “La cabra salvatge vol camp aubert, muntanyes espadades, lo més alt i trencat, lo cim més inaccessible, vol molt d’esgambi (...) Sap per instint que una revolta, una recolzada, lo braseral d’un bosc, una roca que obstruix lo camí, li són una emboscada. (...) Cabra encinglada: esta és la cabra salvatge”. Resulta evident, doncs, que quan el caçador parla de les gúbies no es refereix al congost, sinó a l’escabrós indret on hi ha les agulles rocoses, on sí que, com els conills a les tormines, poden trobar amagatalls les cabres. Una prova que dècades després de les Espurnes encara es mantenia viva aquesta accepció originària de gúbia la trobem al llibre Leyendas de Monte-Caro, publicat a Saragossa l’any 1967 per Antonio Castillo Velilla, antic rector de la parròquia d’Alfara. A la pàgina 313 aquest capellà escriu: “la Roca de Benet, la gigante de Monte-Caro, esbelta como una gúbia”. Si per a ell gúbia hagués estat sinònim de congost, la comparació no tindria sentit. Finalment, no ha deixat de sorprendre’m descobrir que un autor aragonès actual, Fernando Zorrilla, no dubti gens ni mica que gúbies significa ‘gulles de roca’ i estableixi una distinció clara entre aquestes i els estrets, distinció que ara sembla haver-se esborrat del tot entre nosaltres. En un estudi sobre els rius Mesquí i Matarranya (Zorrilla 2003: 31) escriu: “De esta erosión de materiales destacaremos los espectaculares Estrets del Parrissal y las curiosas formaciones en piedra a modo de dientes de sierra conocidas como «Gúbies»”. I a la pàgina següent hi torna: “En el Alt Matarranya los modelados cársticos más característicos son: (...) Gúbies o dientes de sierra provocados por la erosión en las paredes calizas de los cauces estrechos. Los más conocidos son las Gúbies dels Estrets del Parrissal en Beceite”. Trobem novament la mateixa afirmació a la guia excursionista que acompanya el mapa del Port editat per l’aragonesa Prames (Puertos 2008: 7) “profundos valles y estrechos cañones, coronados por verticales y afiladas agujas o cuchillos de roca tallados por la erosión (gúbies), como ocurre en el Parrizal de Beceite”. Per a acabar de reblar el clau esmentaré encara tres noms de lloc que comparteixen ètim amb els nostres i demostren per tant que la presència de l’arrel cèltica gulb- a la toponímia no és cap fenomen aïllat. El primer el trobem a la serra de Tramuntana de Mallorca. Al terme municipal de Bunyola, a ponent de la població, s’alça una modesta muntanyeta de 608 metres d’altitud anomenada sa Gúbia (o sa Gubia). Si en busquem fotografies al Google, en trobarem moltes en què s’aprecia clarament la forma punxeguda d’aquest puig, en especial una presa des de la ciutat en què es veu l’església parroquial i al fons sa Gubia, perfectament cònica. I la destaco perquè és normalment des de la plana des d’on se sol batejar les muntanyes, sovint amb el nom d’alguna cosa que s’hi assembla. Així, malgrat que a la Viquipèdia se’ns digui que sa Gubia “rep aquest nom per la forma de gúbia que pren la part sud de la muntanya, característica que és emprada per a practicar-hi l’escalada”, em sembla molt probable que aquesta sigui una interpretació posterior deguda segurament als escaladors. Josep Mascaró, coautor amb Joan Coromines del primer volum de l’Onomasticon, ja havia suggerit que




$QWRQL&DUGRQD&DVWHOOj l’explicació podia ser la que jo considero correcta: “l’alternativa que es podria oferir seria la forma punxuda del puig”.9 El segon topònim hem d’anar a buscar-lo una mica més lluny: al comtat de Kent (Regne Unit). Allí trobem un petit promontori on ara hi ha un llogaret turístic anomenat Reculver. Ocupat des de temps immemorials a causa de la seva situació estratègica a l’extrem nordoest del canal de Wantsum, l’any 43 dC, durant la conquesta de Britània, els romans hi construïren un fort que anomenaren Regulbium. Així apareix escrit a la Notitia dignitatum10 i és la forma més antiga del topònim que tenim documentada. Més tard, en anglès antic evolucionarà a Raculf, Racuulfe, Reaculfe fins a donar l’actual Reculver. Els celtistes estan d’acord que el topònim és un compost del britònic *gulbio ‘bec, punxa’ d'on, metafòricament, ‘promontori’ i el prefix *ro- ‘gran’ o bé el prefix *(a)re- ‘prop de’. Significaria per tant ‘gran punta/promontori’ o ‘prop de la punta/promontori’ (Delamarre 2012, 132). Finalment, és també possible que el municipi de la Bretanya Guilvinec o Le Guilvinec (en bretó Ar Gelveneg), al departament de Finisterre, comparteixi ètim amb els anteriors: si bé hi ha qui el considera compost dels mots bretons ker ‘poble’ i maenek ‘pedregós’, d'altres pensen que ve del bretó golbinoc ‘bequerut’, ‘punxegut’ (i mirant el mapa veiem que la població, tal com Reculver, està situada davant un promontori) o de l'antropònim Gulbinacos ‘id.’. I ja que ha sortit aquest antropònim cèltic, abans d’acabar esmentaré de passada el topònim Gubiac, inexistent en l’actualitat, nom d’una partida del Port, prop d’Horta, que apareix en un document de l’any 1346 publicat al Boletín de la Academia de Buenas Letras de Barcelona (IX, p. 366) i citat per Joan Coromines (Onom. III, 10, s. v. BIÉN): “tot Monsagre et lo Gubiac et les eres de Bene”. Uns anys més tard, el 1369, el tornem a trobar al capítol VII de les diligències fetes per l’abat de Benifassà, Pere de Torres, per tal de resoldre el conflicte provocat per la delimitació entre els termes de Tortosa i Horta (Miranda 2000: 129), si bé ara escrit Gubiot: “tot monsagre i lo Gubiot i les eres de bene”. No hi ha dubte que aquest Gubiac (que també dóna nom a una partida del terme de l’Esquirol, a Osona)11 o Gubiot, juntament amb el mas de(l) Gúbio (Vall-de-Roures, ben prop de les gúbies del Mas Roig) tenen el mateix origen que les nostres gúbies. En conclusió: si la meva hipòtesi és vàlida, caldrà que considerem gúbies com una vertadera relíquia, un preciós vestigi del pas dels celtes per la península 12 i que les incloguem en el reduït però important grup de celtismes de la toponímia catalana.13

 9

Onom. I, 165, s. v. GÚBIA. Seeck (1876, XXVIII Comes litoris Saxonici per Britanniam, 18: 181): Tribunus cohortis primae Baetasiorum, Regulbio. Escrita segurament cap a la fi del segle IV dC, la Notitia Dignitatum és el document més important que posseïm per a conèixer l’organització administrativa i militar del baix Imperi romà. 11 Onom. IV, 394, s. v. GUBIAC. 12 Sens dubte els beribraces esmentats per Aviè a Ora maritima (485ss): Be<b>ry[bra]ces illic, gens agrestis et ferox,/pecorum frequentis intererraba<n>t greges./Hi[c] lacte semet atque pingui caseo/praedure alentes proferebant spiritum/uicem ad ferarum (‘allí els beribraces, poble agrest i ferotge, vagarejaven menant les seves atapeïdes raberes. Aquests, que s’alimentaven amb prou feines de llet i formatge greixós, sobrevivien a la manera dels animals salvatges’). Els historiadors creuen que aquesta tribu penetrà a la península amb les primeres onades de la invasió cèltica (segles XI-VIII aC) i estava ja plenament assentada a les muntanyes del nord de Castelló cap al 600 aC. Cf. p. ex. Fernández Nieto (1968-1969: 132, 133): “Ocuparon los beribraces, además de la parte alta del 10




1RWHVOH[LFRJUjILTXHVLHWLPROzJLTXHVGLYHUVHV 

5.2. Escarrissons Al Port hi ha dos llocs amb aquest nom: lâ&#x20AC;&#x2122;escarrissĂł de Borosa i lâ&#x20AC;&#x2122;escarrissĂł de Barretes. Es tracta de dues canals en les quals hi ha instaď&#x20AC;Ąlades unes rĂşstiques escales de fusta que ajuden a superar el desnivell. La primera comunica el barranc de Lloret amb el coll dels Morralets. La segona permet dâ&#x20AC;&#x2122;acabar de travessar el barranc de Barretes i arribar al coll de Lloret. EscarrissĂł ĂŠs una paraula que no figura en cap diccionari i que, almenys ara, nomĂŠs sâ&#x20AC;&#x2122;usa en aquests dos topònims, de manera que en principi no sabem què significa exactament, si bĂŠ tothom convĂŠ que no fa referència a les canals, sinĂł a les escales que serveixen per a pujar-hi o baixarhi. Com que a lâ&#x20AC;&#x2122;origen en lloc dâ&#x20AC;&#x2122;escales hi havia un simple tronc amb uns quants estalocs (o gals, que ĂŠs com en diem aquĂ­) a manera dâ&#x20AC;&#x2122;agafalls i com que lâ&#x20AC;&#x2122;arbre que mĂŠs abunda pels voltants dels escarrissons ĂŠs el negral (Pinus nigra ssp. salzmannii), hi ha qui ha proposat de relacionar aquest topònim amb (pi) escarrassĂł, que ĂŠs tal com anomenen aquesta espècie al Montsant (Masclans 1981: 193). Dâ&#x20AC;&#x2122;acord amb aquesta conjectura, escarrissĂł seria una variant dâ&#x20AC;&#x2122;escarrassĂł i significaria, per tant, â&#x20AC;&#x2DC;negralâ&#x20AC;&#x2122; o â&#x20AC;&#x2DC;tronc de negralâ&#x20AC;&#x2122;. No crec que sigui aquesta lâ&#x20AC;&#x2122;explicaciĂł, però em sembla que sâ&#x20AC;&#x2122;hi atansa prou. Perquè ĂŠs molt probable que haguem dâ&#x20AC;&#x2122;incloure EscarrissĂł de Barretes. escarrissĂł dins lâ&#x20AC;&#x2122;heterogeni grup de mots que giravolten a lâ&#x20AC;&#x2122;entorn de carrĂ s i al qual pertany tambĂŠ el pi escarrassĂł prioratĂ­. CarrĂ s i tota una sèrie de termes afins presenten un problema etimològic que fins ara no ha estat resolt satisfactòriament: la seva forma invita a posar-los tots al mateix sac, però la diversitat de significats fa difĂ­cil de trobar-los un sol ètim convincent. Joan Coromines (DECat II, 589, s. v. CARRĂ&#x20AC;S) considera â&#x20AC;&#x153;versemblant però insegur que vinguin del gr. charĂĄkia, plural de charĂĄkion, diminutiu de chĂĄrax â&#x20AC;&#x2DC;pal de fustaâ&#x20AC;&#x2122;â&#x20AC;?. No entrarĂŠ ara en la dificultat que suposa remetre a aquest ètim tota una colla de

ď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ą Palancia ya mencionada, las actuales zonas montaĂąosas del Maestrazgo extendidas entre la llanura valenciana y el alto escalĂłn de la meseta. Como observa Bosch [i Gimpera], lo mismo que por el SE, por la banda NE la influencia cĂŠltica parece llegar mĂĄs lejos, y ello tanto podemos explicarlo por una mera influencia cultural como por posibles ramificaciones desde el territorio de los beribraces en diferentes secciones. (...) No es por tanto de extraĂąar la fuerte influencia posthallsttĂĄtica que se hace sentir en la cultura ibĂŠrica de la provincia. Y de este modo, la cita del periplo [dâ&#x20AC;&#x2122;Aviè] que seĂąala pueblos ibĂŠricos en la llanura del litoral y otros pueblos distintos en las montaĂąas del interior, se halla confirmada por la arqueologĂ­a ya que en esta zona montaĂąosa encontramos una cultura posthallsttĂĄtica que parece indicar claramente el carĂĄcter cĂŠltico de los beribracesâ&#x20AC;?. 13 Joan Coromines (1981, I: 20): â&#x20AC;&#x153;Els celtismes segurs sĂłn pocs a la nostra toponĂ­mia, però en canvi sĂłn noms antics i importantsâ&#x20AC;?.




$QWRQL&DUGRQD&DVWHOOj mots amb accepcions tan diverses com ‘ramell de fruits’, ‘feix de llenya’, ‘tros de branca’ i fins i tot ‘rai’, ‘tiràs’, ‘trineu’ o ‘escala’, ni en l’entrebanc que comporta el possible creuament de molts d’ells amb carro d’una banda i amb els verbs escarrar i escarrassar de l’altra. Alguna cosa sobre tot això diré una mica més avall. Ara centrem-nos en escarrissó. Tant la forma d’aquesta paraula com allò que sembla designar (una escala rústica, un tronc) s’adiuen prou amb l’ètim proposat per Coromines (charákia ‘palets’). A més, entre tots els suposats descendents d’aquest helenisme n’hi ha uns quants de tan semblants a escarrissó per la seva forma i significat que es fa difícil de pensar que no siguin germans. Els podem classificar en dos grups: els que signifiquen ‘bastiment’, ‘objecte construït amb pals’ i els que signifiquen ‘tronc’, ‘biga’ o ‘tros de branca’. Al primer grup trobem: carràs ‘tiràs fet amb dos troncs en forma de V i uns travessers’ (Er, Alta Cerdanya) (DECat II, 589); escarràs ‘bastiment fet de llistons per a tenir el pa’ (La Coma, Lleida) (DCVB s. v.); i l’occità antic escarrasson ‘escala’, ‘baiard’ (DECat III, 504). Al segon hi ha: carràs ‘arbre desbastat en forma de biga’, ‘biga de fusta’ (Cerdanya) (DCVB s. v.); escarrassó ‘brancó, tros de fusta’, potser ‘tagell’ (Eivissa) (DCVB s. v.; DECat II, 590); escarràs ‘tros de branca que roman a l’arbre quan aquella es romp’ (Mallorca) (DCVB s. v.); i escarrot ‘tros de branca que queda adherida a l’arbre després de tallar-la’ (Tortosa) (DCVB s. v.).14 En vista d’això, res no impedeix de concloure que l’escarrissó dels nostres topònims està emparentat amb els mots esmentats i per tant ha de significar o bé ‘escala’, tal com l’occità antic escarrasson, o bé ‘arbre amb estalocs’. La gran semblança entre escarrissó i escarrasson invita a decantar-se per la primera opció. Però tenint en compte el significat de escarrot (‘estaloc’, és a dir: ‘tros que resta d’una branca en tallar-la quan hom no la talla arran del tronc’, cosa que d’altra banda concorda prou amb l’ètim grec proposat: charákia ‘palets’) i el fet que antigament en aquestes canals del Port en lloc d’escales hi havia un tronc, m’estimo més la segona opció: no és gens difícil suposar que escarrissó i escarrot són sinònims (només difereixen pel sufix, en tots dos casos diminutiu) i que el primer, per sinècdoque, hagués pres el significat de ‘tronc amb agafalls’. Quant a Borosa, Joan Tiron (2004: 28) explica: “Borosa era el sobrenom del bosquerol Joan (Joanet) la Mola, nascut a França però resident a Tortosa a finals del segle XVII. Començà a tallar fusta pel Port per encàrrec del rei i amb destí a les drassanes de Barcelona. Més tard fou processat en diverses ocasions i fins i tot empresonat per tallar fusta sense llicència (...). Finalment acabà tallant tant per al rei com per a la ciutat de Tortosa. (Comunicació personal de Xavier Miranda.)”. Tractant-se d’un sobrenom, potser no cal que busquem cap explicació a aquest estrany Borosa, però em permeto de suggerirne una: atès l’origen francès del llenyataire i el fet que Coromines (DECat IV, 408b54)

 14

Ignoro d’on va treure Moll que aquesta paraula és tortosina. No surt ni al vocabulari de Mestre ni al diccionari de Labèrnia; tan sols la tornem a trobar al DECat (III, 548), però Coromines no diu enlloc que sigui pròpia de Tortosa. De fet, Moll la ilustra amb dues cites que en principi no tenen res a veure amb el nostre dialecte: una del primer volum del Costumari català, editat per la Mancomunitat de Catalunya l’any 1920 (però no he pogut consultar aquesta obra i no sé si és aquí on s’atribueix escarrot al tortosí) i una altra de la novela Capcigrany, escrita per un cert Blai Einer sobre el qual no he sabut trobar cap mena d’informació. En conseqüència, no es pot descartar que l’atribució de escarrot al tortosí sigui un error del DCVB. Quant a la seva etimologia, Coromines (ibid.) relaciona la paraula amb carrotxa, però tenint en compte el significat i la forma dels mots que estem comentant, veig molt més plausible de relacionar-la, tal com fa Moll, amb carràs.




1RWHVOH[LFRJUjILTXHVLHWLPROzJLTXHVGLYHUVHV 

esmenti una possible pronunciació rossellonesa borossa per brossa (epèntesi segurament per ultracorrecció, ja que un fenomen típic del rossellonès és la caiguda de la neutra en posició pretònica: pret per paret, safreig per safareig, vremar per veremar), no considero gaire desenraonat suposar que Joan la Mola fos oriünd del Rosselló i llavors entendre Borosa=Brossa. Un malnom així és prou escaient per a un bosquerol i que Brossa s’usà com a malnom sembla confirmar-ho el cognom Brossa. 6. Escarràs i escarrar Deia adés que carràs i tota una sèrie de mots afins (com ara carrell, carroll, carròs, escarrar, escarràs i escarrassar) presenten un problema etimològic: s’assemblen molt per la forma, però difereixen quant a significat, raó per la qual és difícil d’assignar-los un ètim comú satisfactori. De manera que el DCVB i el DECat ofereixen solucions sovint diferents. Com que ara no vull ni puc tractar a fons d’aquest problema, em limitaré a esmentar alguns errors i imprecisions que contenen tant les entrades del DCVB com les del DECat dedicades a dos d’aquests mots. Pel que fa a l’etimologia de tot el grup, Moll es mostra bastant imprecís: ara esmenta com a possible ètim el grec charákia proposat per Coromines (s. v. CARRÀS), que en un altre lloc apareix llatinitzat en la forma characium (s. v. ESCARRÀS), ara parla d’una “arrel carr-” (s. v. CARROLL) o un “radical karr-” (s. v. ESCARROT) que s. v. ESCARRIAR relaciona amb characium: “derivat de l’arrel karr-, que apareix en carràs, carroll, carrell, etc., i que potser sigui referible al gr. characium ‘bastó’”. D’altra banda, considera que escarrassar-se deriva de escarràs, i no relaciona aquestes paraules amb el verb escarrar, que s’estima més d’escriure esquerrar (?) i al qual dedica un article a part en què no diu res sobre la seva etimologia. A més, faria malament d’incloure en una sola entrada escarràs amb els significats de ‘tros de branca’, ‘estella’, ‘ramell de fruita’, ‘aixingló de raïm’, ‘bastiment fet de llistons’ i també ‘persona o animal que es carrega la feina més feixuga’, ‘feinada, treball excessiu’, ja que a priori sembla més plausible que, tal com vol Coromines, escarràs amb aquests dos últims significats no tingui res a veure amb carràs < gr. charákia i sigui una formació postverbal d’escarrasar-se (derivat d’escarrar < germ. skerran/skarran). Això el fa mereixedor d’una dura crítica (una més) de Coromines (DECat III, 503, s. v. ESCARRAR). Però aquest tampoc no afina gaire: en ple atac contra Moll, arriba a defensar (ibid.) que les altres accepcions d’escarràs (‘tros de branca’, ‘estella’, etc.) també vénen del verb escarrar, tot i que per la seva forma i el seu significat és molt més lògic fer-les derivar del grec charákia, i acaba acusant el menorquí de voler “adaptar els fets a una etimologia preconcebuda i mancada de tota base: el suposat greco-llatí *characium ‘pal, bastó’ (en lloc del qual no hi ha més que el grec chárax, -akos, sense proves fermes que ni l’un ni l’altre vagin passar al llatí:15 és sabut que s’ha anat comprovant com a base falsa o dubtosa en els diversos mots que se li havien atribuït)”. D’acord que characium no està documentat i que

 15 Però J. F. Niermeyer (1984: 943) recull el substantiu scarescellus (tret d’un document de la Xampanya de l’any 1179) amb l’accepció de ‘perxell’, que és justament el primer significat de chárax al Dictionnaire Grec-Français d’A. Bailly (1950: 212): “pieu, particul. échalas pour la vigne”. La semblança entre ambdós mots i l’equivalència dels seus significats em fan sospitar que el medieval scarescellus és descendent del grec chárax i per tant constitueix una prova que aquest sí que va passar al llatí.




$QWRQL&DUGRQD&DVWHOOj per tant Moll hauria hagut d’indicar-ho amb un asterisc, però això no basta per a descartar com a base el grec chárakia, ètim que el mateix Coromines, al volum anterior del DECat (II, 590, s. v. CARRÀS), accepta com a possible sense adonar-se que es contradiu: “Observem que un helenisme com aquest [i.e. charákia] és versemblant perquè és natural que els foceus massaliotes controlessin el transport en els estanys de la Camarga i del Baix Llenguadoc (...). Altrament també en el romànic de la Magna Grècia s’ha conservat a Cilento karráttsu m. “palo di vite”, “pertica per i fagiuoli”, que ja Rohlfs explicà per charákion” i una mica més avall conclou: “és ben possible que vinguin d’ací escarràs ‘tros de branca que roman a l’arbre quan aquella es trenca’ (...) ‘estella’, ‘ramell’, ‘bastiment de llistons per a tenir el pa’”. En què quedem, doncs? D’on vénen escarràs ‘tros de branca’, ‘estella’ etc.? Cal relacionar-los amb carràs o amb escarrar? I l’helenisme, val o no val? O és que només no val quan es tracta d’atacar Moll? A més a més, ni l’un lexicògraf ni l’altre defineixen amb encert el significat d’escarrar en tortosí. Segons Moll (que ja hem dit que, estranyament, pren per base la forma esquerrar) aquest verb significa, a pesar que Mestre i Noé no el defineix així en el seu vocabulari, “Collir les olives amb la mà (Tortosa)”. Això, senzillament, no és cert. Tot seguit acaba d’espifiar-la ilustrant la seva definició amb una cita (abreujada) de Moreira (1934: 18) que (no entenc com no se n’adona) la contradiu: “¿Com vols que escarre? -De pla i tovet tovet, que no malmétigues los brots”. 16 Com es poden malmetre els brots collint amb la mà? Resulta evident que l’escarrador de Moreira escarra amb una perxa. Quant a Coromines, comença el seu article ESCARRAR afirmant que el significat general d’aquest verb, “mot comarcal de les terres de l’Ebre”, és “arrencar refregant certs fruits”. Aquesta accepció no és la principal a les nostres terres, però li va de primera per a defensar la seva proposta etimològica (el germànic skerran/skarran ‘rascar, gratar, arrencar raspant’) i com que la definició que dóna Mestre i Noé del verb (‘fer caure les olives a cops de perxa’) sembla que li faci nosa, la desautoritza subtilment acusant el tortosí d’haver-la copiat de Labèrnia i afegint tot seguit: “però també s’usen altres mètodes que descriuen Moreira (Folkl. Tortosí, 20, “collir olives”), i AlcM directament amb la mà: “com vols que escarre? —De pla i tovet, tovet, que no malmétigues los brots”. La sospita que Coromines de vegades (i aquesta en sembla una) embolica un poc la troca per a fer-s’ho venir bé augmenta quan busques la pretesa “descripció” d’un altre mètode tortosí d’escarrar olives a Del folklore i no la trobes ni a la pàgina 20 ni enlloc. D’altra banda, veiem que accepta precipitadament (ara sí, perquè li convé) la definició errònia del DCVB. I dic precipitadament perquè tampoc ell no s’adona que la cita de Moreira contradiu la definició de Moll. De tota manera, és possible que Coromines no vagi del tot desencaminat i que, a pesar que avui dia (i ja en temps de Francesc Mestre i Joan Moreira) el significat d’escarrar a Tortosa sigui clarament ‘fer caure les olives a cops de perxa’, originàriament l’acció d’escarrar impliqués una certa fricció i fos diferent de la de barruscar (aplicada a garrofers o ametllers), en què no hi ha dubte que es copeja l’arbre. Em fa pensar això, en primer lloc, l’existència en tortosí d’aquest parell de verbs, escarrar i barruscar, per a designar una

 16 Hi ha més casos al DCVB en què definició i cita no concorden. Ja havien observat aquest defecte Germà Colon i Amadeu-J. Soberanas (1986: 213): “Qualque volta les definicions no s’ajusten al sentit del text adduït com a ilustració”.




1RWHVOH[LFRJUjILTXHVLHWLPROzJLTXHVGLYHUVHV 

mateixa acció: és lògic que només depenent de l’arbre que es copeja per a fer-ne caure els fruits es canviï de verb? Sembla més raonable pensar que designen accions diferents. En segon lloc m’ho fa pensar el fet que escarrar a Tortosa també significa ‘esgranar’ (si més no el panís) 17 , activitat que es fa refregant les panotxes amb les mans. D’altra banda, qualsevol que hagi anat a escarrar olives sap que sovint les branques de l’olivera presenten els fruits agrupats en carrassos. Pegant un cop sec de perxa a la branca es poden fer caure moltes olives del carràs, però mai no totes, i les que queden costen de caure per molts cops que hi pegues. Llavors és més fàcil arrencar-les refregant la branca amb la perxa. Un cop has après la lliçó, sovint t’enfrontes amb aquests carrassos refregant les branques, no pas copejant-les. A més, així evites malmetre els brots de l’olivera, que són els que han de donar olives l’any següent. En canvi, això no passa amb els garrofers i els ametllers, arbres més soferts i que, per tant, es poden barruscar sense tants miraments. Podria ser, doncs, que a l’origen el verb escarrar hagués significat ‘fer caure o arrencar refregant’. Finalment, i atès que el mateix Coromines (ibid.) admet que “la manca de documentació antiga (...) no anima molt a adoptar la idea d’un vell germanisme” (i.e. skerran/skarran) com a ètim de escarrar, em permeto de proposar, sense haver-ho estudiat a fons, una altra etimologia molt més senzilla: considerar escarrar i escarrassar derivats de carràs amb el prefix es- indicador de supressió (cf. esfullar, esdentegar) i per tant amb el significat de ‘treure o fer caure els carrassos’. 7. L’adjectiu descodors Existeix vertaderament aquest adjectiu? No surt al DIEC, ni al DEnc, ni tan sols al DECat. Només el recull el DCVB, on figura com a variant formal de escadors/escodors, entrada a la qual se’ns remet. I si bé és cert que la forma escadors és la pròpia del Maestrat (Garcia Girona 1922: 287) i que és si fa no fa així com escriu l’adjectiu Mestre i Noé al seu vocabulari (esquadó), no ho és menys que tant Moreira com Vergés Pauli o Pastor i Lluís escriuen ja clarament descodors18 i que aquesta és la forma que he sentit jo sempre en boca dels tortosins. Joan Beltran, sens dubte conscient que descodors és la forma habitual a Tortosa, es veu obligat a recollir-la al seu Vocabulari de cruïlla, si bé només com a locució prepositiva (D’ESCODORS) de la qual ens remet a l’entrada ESCODORS. Però tal com provaré de demostrar a continuació, crec que Beltran hauria hagut de recollir descodors en qualitat d’adjectiu i com a entrada principal. I és que em sembla que si Beltran pren per base la forma escodors és perquè es deixa arrossegar per l’argumentació de Coromines, el qual al DECat s’entesta a no voler admetre que (d)escodors a Tortosa funciona com a adjectiu des de fa temps, tal com afirma Moll al DCVB i, per tal de refutar-lo, interpreta interessadament la informació. Vegem-ho.

 17

Joan Moreira (1979: 36): “Xica fuig, ves, no’m contúrbes, / vesten a escarrâ panís”. Joan Moreira (1979: 41), frase de la qual parlarem després; Joan Moreira (2012: 213): “i si a la reunió hi ha algun «Gayarre» descodors, no tardareu en vore’l”; Ramon Vergés (1909 I: 83): “Anllestim, crida’l carreté; volíem arribá á les nou á l’Aldea y mos surtirá’l conte descodors”; Federico Pastor y Lluís (1996): “554. Ha vingut descodors”; “1655. Ha vingut descodors”. 18




$QWRQL&DUGRQD&DVWHOOj Al DECat (III, 451, s. v. ESCADUSSER), en parlar de “el substantiu escadors o escodors de les Terres de l’Ebre”, Coromines diu: “sembla que és erradament que AlcM classifica escadors com un adjectiu, per més que en doni una frase sola (...) que atribueix a Tortosa: com que això està en contradicció, no solament amb els exemples de totes les altres provinences, sinó també amb l’ús que localitza a Tortosa el Folklore de Moreira, podem creure que es tracta d’un informe inexacte que donà, com a oït a Tortosa, una persona poc coneixedora del mot o inapta per a recollir-lo bé i definir-lo exactament.” Això no és cert. Com veurem tot seguit, i valent-nos precisament de la cita de Moreira que Coromines addueix per a contradir Moll, a Tortosa ja llavors descodors havia començat a usar-se com a adjectiu aplicat a coses sobreres, soltes o desaparellades. Com s’hi va arribar? Crec que és fàcil d’explicar. Sembla provat que a l’origen tenim el substantiu escadors/escodors (derivat segons Coromines de escadars ‘seda de qualitat inferior’, provinent del grec akáthartos ‘impur’), substantiu que amb el pas dels anys va caure en desuetud i es conservà únicament en la locució vindre d’escadors/d’escodors amb el significat de ‘(certa quantitat) excedir un número rodó’ i per extensió ‘sobrar’ (així ho recull Garcia Girona al seu vocabulari). Aquesta locució s’hauria mantingut fins que, a partir de frases com la que cita Moll s. v. ESCADORS: “He rebut dos milers de claus i quaranta-cinc claus d’escadors”, a causa de l’elipsi del verb venir la locució queda desdibuixada i el paper d’escadors resulta ambigu i comença a poder entendre’s com a adjectiu. D’aquí a fondre la preposició amb el substantiu i crear un adjectiu nou només hi ha un pas. Que és el que ja fa per exemple Joan Moreira (1979: 41): “De les tèles de matalap, mos has de rebaixâ los tres quincets que venen descodòrsos”. Perquè notem que, per tal com escriu Moreira la frase (“venen descodorsos” i no pas “venen d’escodors(os)”), ja es veu que el folklorista interpreta descodors no com una locució formada per preposició més substantiu, sinó com un adjectiu que, en conseqüència, fa concordar en gènere i nombre amb el substantiu al qual es refereix: els “quincets” “vénen descodorsos”, no pas “vénen descodors”. I ara arribem a la interpretació interessada de Coromines. Perquè, en lloc de citar exactament la frase anterior de Moreira (“... los tres quincets que venen descodorsos”), en la qual, tal com hem vist adés, es basarà per a afirmar que escodors no és cap adjectiu en contra del que afirma Moll, escriu: “A Tortosa, Moreira, Folklore Tortosí, 42, recull venir d’escodorsos ‘ésser escadussers’”. D’aquesta manera evita que vegem que escodorsos es refereix a quincets i per a acabar-ho d’embolicar introdueix un apòstrof on no n’hi havia cap. Així tot li quadra. Desgraciadament, em costa molt de disculpar el gran etimòleg creient que es tracta d’una simple badada. Perquè ja comencen a ser massa les vegades que el descobreixo equivocant-se a favor seu.19

 19 Cf. el que he dit més amunt en parlar del verb escarrar o la vergonyosa alteració que Coromines va introduir en l’anomenada gramàtica pòstuma de Fabra i que denuncia ara Joan Beltran en el seu brillant estudi Les preposicions per i per a (Lleida, Pagès, 2014, pp. 24-27). I aquestes no són les úniques “badades”: algun dia n’esmentaré unes quantes més. Tal com diu Germà Colon (2011: 38): “Aquest autor [i.e. Coromines] atorga poc de valor a les dades extretes de texts (...); ell els maneja al seu albir (...) s’inventa l’existència d’un terme; així bertol quan el manuscrit duu cimbeyl (...). Constantment comet errades de caràcter filològic a causa d’aquesta descurança dels texts, dels documents escrits (...). Solament es fia de les seves enquestes dialectals i del seu judici (...). S’aferra a una opinió i no abaixa veles, encara que hagi estat advertit en crítiques científiques”. A pesar d’això, el DECat i l’Onomasticon són obres grandioses i indispensables.




1RWHVOH[LFRJUjILTXHVLHWLPROzJLTXHVGLYHUVHV 

En definitiva, a pesar que descodors sigui una paraula relativament recent originada a partir d’una mala interpretació de la locució vindre d’escodors, ja fa prou temps que funciona com a adjectiu20 i no veig cap raó que impedeixi d’escriure descodors (tal com escrivim gall dindi, polla díndia i no pas *d’indi o *d’índia) i incloure-la en els vocabularis del tortosí. Acabaré censurant amistosament Joan Beltran per haver falsejat dues de les cites que inclou en el seu article ESCODORS. No estic d’acord amb la decisió que va prendre el nostre estudiós de normalitzar l’ortografia dels exemples amb què ilustra les entrades del seu valuós Vocabulari de cruïlla, però puc acceptar (amb reserves) els arguments amb què la defensa a la pàgina 21 del primer volum. Ara, una cosa és normalitzar l’ortografia, i per això i perquè ell considera que escodors és un substantiu, li puc admetre que modifiqui “mos surtirá’l conte descodors” de l’original de Vergés Pauli en “mos sortirà el compte d’escodors”, però el que em resulta del tot inadmissible és que faci dir a Moreira “Mos has de rebaixar los tres quinzets que vénen d’escodors”, així, en singular, quan allò que va escriure el folklorista, tal com ja hem vist i pot comprovar qualsevol llegint l’original, és un clar adjectiu: “mos has de rebaixâ los tres quincets que venen descodòrsos”. Bibliografia ARASA TULIESA, Álvaro (2011): Roques del Port. Tortosa: Grup de Recerca Científica “Terres de l’Ebre”. BAILLY, Anatole (1950): Dictionnaire Grec-Français. Paris: Hachette. BELTRAN I CAVALLER, Joan S. (2010): Vocabulari de cruïlla. Els mots de les Terres de l’Ebre i del Maestrat en el context del català formal, 2 vol. Benicarló: Onada. BRULL I MARTÍNEZ, Josep Mª i Joan (1972): Guia itinerària dels Ports. Barcelona: Rafael Dalmau. BUSTOS BERNÚS, Jordi (2002): Itinerarios por los Puertos de Beceite. Zaragoza: Prames. CASTILLO VELILLA, Antonio (1967): Leyendas de Monte-Caro. Zaragoza: Talleres Editoriales El Noticiero. COLON, Germà (2011): Lexicografia, lèxic i crítica textual. Castelló, Barcelona: Fundació Germà Colon, Publicacions de l’Abadia de Montserrat. COLON, Germà; Amadeu-J. SOBERANAS (1986): Panorama de la lexicografia catalana. De les glosses medievals a Pompeu Fabra. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

 20

Així ho recull M. Àngels Massip a la seva tesi doctoral (Massip 1991, I, cap. 7, p. 417), si bé persistint en la desenraonada grafia amb apòstrof: “d’escodors/d’escodorsa (d’escudors/d’escudorsa) ‘desaparellat, que queda solt’”.




$QWRQL&DUGRQD&DVWHOOj COROMINES I VIGNEAUX, Joan (1981): Estudis de toponímia catalana, 2 vol. Barcelona: Editorial Barcino. — (2014): Itineraris, edició i pròleg de Josep Ferrer i Joan Pujadas. Barcelona/Sant Pol de Mar: Ara Llibres/Fundació Pere Coromines. CRUSAFONT PAIRO, M.; R. CID LÓPEZ (1932): «Els Ports de Beceit», separata de Nostra Comarca. Butlletí del Centre Excursionista del Vallès, 45, 46 i 47. DCVB = Antoni M. ALCOVER; Francesc de B. MOLL (1926-1968): Diccionari catalàvalencià-balear, 10 vol. Ciutat de Mallorca: Moll. DECat = Joan Coromines i Vigneaux (1980-1991): Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, 10 vol. Barcelona: Curial. DEnc = Gran diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1998. DIEC = Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, Edicions 62, Enciclopèdia Catalana, 2011. DELAMARRE, X. (2012): Noms de lieux celtiques de l’Europe ancienne. Paris: Errance. DOMINGO I FRANCÀS, Carles (1997): Els noms de les formes de relleu. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya. FERNÁNDEX NIETO, F. Javier (1968-1969): «Beribraces, edetanos e ilercaones (pueblos pre-romanos en la actual provincia de Castellón)», Zephyrus. Revista de prehistoria y arqueología, 19-20, 115-142. FLAQUER I GIL, Rossend (1934): «Pels Ports de Tortosa», Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 470, 253-259. GARCIA GIRONA, Joaquim (1922-1928): Vocabulari del Maestrat (A-G), suplement al Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. LABÈRNIA, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Considerablement aumentat y corretgit per una societat de literats, cultivadors de la llengua catalana. Barcelona: Espasa. LINDSAY, W. M. (ed.) (1911): Isidori Hispalensis Episcopi Etymologiarum sive originum libri XX. Oxford: Oxford University Press. MASCLANS, Francesc (1981): Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers, Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, Editorial Montblanc-Martin. MASSIP I BONET, M. Àngels (1991): El lèxic tortosí: història i present. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. MESTRE I NOÉ, Francesc (1973): Vocabulari català de Tortosa. Tortosa: Lluís Mestre.




1RWHVOH[LFRJUjILTXHVLHWLPROzJLTXHVGLYHUVHV 

MIRANDA ESTRAMPES, Xavier (2000): «Conflictes territorials als Ports durant els segles XIII i XIV», Recerca, 4, 105-136. MOREIRA RAMOS, Joan (1979, 19341): Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregaries, paremies, jocs i cançons de la ciutat de Tortosa. Tortosa: Cooperativa Gràfica Dertosense. MOREIRA RAMOS, Joan (2012): Del bon humor tortosí o La exaltació dels humils. Benicarló: Onada. MUYAS BERCET, Juan Antonio (2014): Aus del Port. Tortosa: Grup de Recerca Científica “Terres de l’Ebre”. NIERMEYER, J. F. (1984): Mediae Latinitatis Lexicon Minus. Leiden: E. J. Brill. Onom. = Joan Coromines i Vigneaux (1989-1997): Onomasticon Cataloniae, 8 vol. Barcelona: Curial. PASTOR Y LLUÍS, Federico (1996): Refranys i modismes tortosins (publicats a Libertad. Semanario regionalista, Tortosa 1908-1910 i editats el 1996 per Albert Aragonés). PEDERSEN, Holger (1909-1913): Vergleichende Grammatik der keltischen Sprachen, 2 vol. Göttingen: Vandenhoeck und Ruprecht. Puertos = Puertos de Beceite / Els Ports. Mapa excursionista 1:40.000. Excursiones y ascensiones. Zaragoza: Prames, 2008. SEECK, Otto (ed.) (1876): Notitia dignitatum; accedunt Notitia urbis Constantinopolitanae et laterculi provinciarum. Berlín: Weidmann. TIRON FERRÉ, Joan J. (2004): Grimpant pel massís del Port. Valls: Cossetània. VERGÉS PAULI, Ramon (1909): Espurnes de la llar. Costums i tradicions tortosines, vol. I. Tortosa: Impr. Querol. — (1934): Espurnes de la llar. Costums i tradicions tortosines, vol. VI. Tortosa: Impr. Heraldo de Tortosa. ZORRILLA ALCAINE, Fernando (2003): Mezquín-Matarraña. Un recorrido por su medio natural. Caspe: OMEZYMA, Organización para el desarrollo Mezquín-Matarraña.




-RDQ%HOWUDQL&DYDOOHU

Ebrenc. Un gentilici amb problemes, que mira d’obrir-se camí Joan Beltran i Cavaller Mestre de català

El sintagma Terres de l’Ebre, amb valor de topònim, va aparèixer per primer cop el 1932, amb la publicació de la segona novel·la de Sebastià Juan Arbó, que un parell d’anys després obtindria el Premi Fastenrath als Jocs Florals de Barcelona. Terres de l’Ebre deu ser, segurament, l’obra més coneguda d’Arbó. És una novel·la en la qual descriu la situació dels camperols de la Ribera, que és el nom amb què en aquells temps coneixíem les planes deltaiques. Com es pot veure, doncs, Arbó limita el terme Terres de l’Ebre a un espai més reduït del que li atribuïm en aquests moments: les terres de l’embocadura de l’Ebre, on en aquells temps vivien famílies de pagesos, escassament alimentats, que treballaven de sol a sol en condicions particularment difícils. Hauran de passar molts anys, i es produiran moltes transformacions en la societat catalana i en les seues formes de viure, abans que aquest topònim adquirisca el valor amb què l’entenem a hores d’ara. Cap als anys cinquanta del segle passat, la febre franquista d’inaugurar embassaments per a produir l’energia elèctrica que l’estat necessitava per a tirar endavant la recuperació del país i la seua escassa indústria, tant a la conca del mateix Ebre com a les conques que li són tributàries, va fer que riu amunt es transformessen en regadiu milers i milers d’hectàrees que van reduir de manera dràstica els cabals que arribaven al mar. A Tortosa, el règim de fluxos fluvials consistia inicialment en una època d’estiatge —que en anys de sequera arribava a deixar eixuta una bona part de la llera—, seguida d’una època de set o vuit mesos en què els cabals augmentaven sensiblement —de vegades dramàticament— i els llims que les aigües arrossegaven contribuïen a mantenir el delta i asseguraven la prosperitat d’aquesta terra catalana. Un volta completats els grans i petits embassaments construïts al llarg de la conca, i els aprofitaments de l’aigua per a rec que es van produir riu amunt, el cabal de l’Ebre, al seu pas per Tortosa, va quedar reduït a un règim d’estiatge permanent, tan sols alterat per alguna situació puntual derivada de la meteorologia. I si bé és cert que el perill de riuades devastadores es va minorar de manera important, els llims que vivificaven la comarca van deixar de fluir i la salinitat va pujar molts de quilòmetres riu amunt.

beCEroLes VI (2016), 177-184




(EUHQF8QJHQWLOLFLDPESUREOHPHVTXHPLUDG REULUVHFDPt

Paral¡lelament, cap a finals dels cinquanta i inicis dels seixanta â&#x20AC;&#x201D;afavorida per la millora de les comunicacions que sâ&#x20AC;&#x2122;estava produint a Europa en aquells moments de postguerraâ&#x20AC;&#x201D; es va iniciar una gran afluència de turistes, adelerats pel sol i la tranquil¡litat que llavors els oferien les costes del Mare Nostrum espanyol. Això va iniciar una altra febre, que es va estendre principalment a tot el llarg de les costes mediterrĂ nies: la construcciĂł desaforada dâ&#x20AC;&#x2122;hotels, apartaments i urbanitzacions de tota mena, amb milers i milers de piscines i un consum dâ&#x20AC;&#x2122;aigua absolutament insostenible. Com a conseqßència dâ&#x20AC;&#x2122;aquest dispendi, encara en època franquista, va ser projectat el canal Xerta-CĂ lig, per a dur lâ&#x20AC;&#x2122;aigua de lâ&#x20AC;&#x2122;Ebre a les indĂşstries siderĂşrgiques de Sagunt, a CastellĂł. Afortunadament, a causa de la crisi de 1973, la siderĂşrgica va haver de tancar i el canal va quedar trencant el paisatge com un monument a la insensatesa. Pel mateix temps, si fa no fa, lâ&#x20AC;&#x2122;escassetat dâ&#x20AC;&#x2122;aigua a les comarques de Tarragona es va fer punyent. Lâ&#x20AC;&#x2122;any 1981, el Parlament espanyol aprovĂ  una llei que permetĂŠ lâ&#x20AC;&#x2122;anomenat Minitransvasament dâ&#x20AC;&#x2122;aigĂźes de lâ&#x20AC;&#x2122;Ebre camp al Camp de Tarragona. DesprĂŠs dâ&#x20AC;&#x2122;uns anys dâ&#x20AC;&#x2122;obres de revestiments dels canals de la dreta i lâ&#x20AC;&#x2122;esquerra de lâ&#x20AC;&#x2122;Ebre, que pretenien justificar un millor aprofitament de lâ&#x20AC;&#x2122;aigua, i un cop acabades les canonades que havien de transportar la, el 2 dâ&#x20AC;&#x2122;abril de 1985 es constituĂ­ el Consorci dâ&#x20AC;&#x2122;AigĂźes de Tarragona, que començà a subministrar aigua als Ajuntaments i indĂşstries tarragonins a partir del 3 dâ&#x20AC;&#x2122;agost de 1989. Amb tot, lâ&#x20AC;&#x2122;intent dâ&#x20AC;&#x2122;espoliaciĂł mĂŠs important dels pocs recursos hĂ­drics que ens quedaven als habitants de lâ&#x20AC;&#x2122;Ebre catalĂ  la va protagonitzar el govern del PP, la legislatura 2000-2004, amb la complicitat inicial dâ&#x20AC;&#x2122;un sector de socialistes i la mĂŠs explĂ­cita de Convergència i UniĂł, que veia una oportunitat dâ&#x20AC;&#x2122;aconseguir una part de lâ&#x20AC;&#x2122;aigua que necessitava la conurbaciĂł barcelonina. Es tracta del Pla Hidrològic Nacional del 2001, el principal projecte del qual consistia en un programa per a transferir 1.050 hectòmetres cĂşbics dâ&#x20AC;&#x2122;aigua de la conca de lâ&#x20AC;&#x2122;Ebre a CastellĂł, València, Alacant, MĂşrcia, Almeria i Barcelona. Tot i que va ser aprovat pel Parlament espanyol, no es va arribar a posar en prĂ ctica. Una part importantĂ­ssima del mèrit del rebuig final que va obtenir aquest pla cal atribuirlo a la Plataforma en Defensa de lâ&#x20AC;&#x2122;Ebre (PDE). La plataforma fou creada en una assemblea celebrada al Teatre-auditori Felip Pedrell de Tortosa, el 15 de setembre del 2000, amb lâ&#x20AC;&#x2122;objectiu dâ&#x20AC;&#x2122;oposar-se a la polĂ­tica de transvasaments projectada pel Govern i de difondre la idea dâ&#x20AC;&#x2122;una nova cultura de lâ&#x20AC;&#x2122;aigua respectuosa amb el medi ambient. Per a aconseguir els seus objectius, lâ&#x20AC;&#x2122;assemblea va saber mobilitzar la poblaciĂł civil de lâ&#x20AC;&#x2122;antiga vegueria de lâ&#x20AC;&#x2122;Ebre (el Baix Ebre, el MontsiĂ , la Ribera dâ&#x20AC;&#x2122;Ebre i la Terra Alta), a travĂŠs de manifestacions, actes festius i una campanya als mitjans de comunicaciĂł molt ben planificada. A banda dâ&#x20AC;&#x2122;aconseguir frenar el projecte governamental â&#x20AC;&#x201D;ajudada pel desprestigi que es va guanyar el PP, cal dir-hoâ&#x20AC;&#x201D; una de les repercussions mĂŠs importants que va tenir tota aquesta activitat va ser la de fer que la gent de lâ&#x20AC;&#x2122;Ebre adquirĂ­s una consciència clara del fet que si volĂ­em aconseguir de fer sentir la nostra veu, ens calia treballar formant un sol cos




-RDQ%HOWUDQL&DYDOOHU —trencant antigues picabaralles localistes— perquè els interessos de tots plegats eren els mateixos. Amb tota seguretat, l’impuls que va adquirir la difusió del topònim Terres de l’Ebre naix en bona part d’aquest fet: de la consciència regional adquirida en aquest període per la gent del territori. Per a ser justos, potser caldria remarcar també el compromís en aquesta lluita de la gent del Matarranya i el Baix Cinca, que al capdavall també formen part de l’Ebre, els quals van col·laborar sovint amb la PDE. Potser empesos per l’actitud del govern d’Aragó i d’entitats com ara La Fundación Nueva Cultura del Agua de la capital aragonesa. Potser! Però Saragossa els queda molt lluny i la gent d’aigües avall molt a prop. Parafrasejant l’historiador Jeroni Pujades, podríem dir: «Pus parlen català, Déu los en do glòria» o com deia Joan Fuster: «Pus parlen català, escoltem-los». En bona lògica, i prescindit dels interessos polítics, creiem que els caldria considerar també membres de ple dret del territori que anomenem Terres de l’Ebre. ¿Algú podria afirmar que l’escriptor mequinensà Jesús Moncada no pertany a les Terres de l’Ebre i que la seua novel·la Camí de sirga no té per escenari el riu Ebre? Quant a la gent del Maestrat i la comarca de Morella, amb els quals compartim diòcesi i àrea dialectal, ben segur que haurien de quedar a banda d’aquesta denominació. No pas perquè l’activitat de la gent de l’Ebre defensant el seu patrimoni els hagués deixat del tot indiferents. Recordo la simpatia amb què, en un sopar de l’Associació Cultural Alambor, fet a Benicarló, es va acollir el grup musical Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries —sempre a primera fila quan es tracta de defensar l’Ebre—, guardonats per l’entitat binicarlanda amb una distinció cultural dins de la seua tradicional festa literària. Sense oblidar tampoc els comentaris burlescs que va provocar entre els vinarossencs la pretesa inauguració de les obres de transvasament duta a terme per la ministra de Medi Ambient espanyola, Elvira Rodríguez, davant d’una rasa de 15 metres excavada el dia abans. El motiu d’aquesta puntual exclusió és molt simple: d’una banda, perquè els rius del nord del país valencià no desguassen a la conca de l’Ebre i, de l’altra, perquè els seus interessos no quedarien directament perjudicats per un possible transvasament. No va més enllà i no creem que trenque cap dels llaços que ens uneixen i que històricament ens han unit encara amb més força. Veiem, doncs, que el topònim Terres de l’Ebre només comprèn una part de l’àrea dialectal i que, de fet, va més enllà de les terres de l’antiga vegueria catalana. No ho hauríem d’oblidar. Un cop arrelat el sentit de pertinença a un espai que havia sabut prestigiar-se davant de la resta de la societat catalana, va sorgir la necessitat de crear un gentilici amb què referir-nos a tot allò que fa referència al territori o als seus habitants. La veritat és que el primer cop que vaig sentir l’adjectiu ebrenc em va fer una angúnia que de moment no sabia a què atribuir.




(EUHQF8QJHQWLOLFLDPESUREOHPHVTXHPLUDG REULUVHFDPt

Potser perquè en aquells moments no vaig posar en dubte que el gentilici era un derivat de la locuciĂł toponĂ­mica Terres de lâ&#x20AC;&#x2122;Ebre, i em vaig adonar que aquest mot trencaria totes les regles amb què en catalĂ es formen per derivaciĂł progressiva els gentilicis que provenen dâ&#x20AC;&#x2122;un mot compost. Tenim dues maneres de formar el gentilici a partir dâ&#x20AC;&#x2122;un nom compost. Derivant-lo a partir del primer mot del compost: bisbalenc (la Bisbal de Falset, la Bisbal del Penedès, la Bisbal dâ&#x20AC;&#x2122;EmpordĂ ), borgenc (les Borges Blanques (antigament les Borges dâ&#x20AC;&#x2122;Urgell) i les Borges del Camp), colomenc (Santa Coloma de Farners o Santa Coloma de Gramenet), segons dE, colomĂ­ (Santa Coloma de Queralt), morenc (MĂłra dâ&#x20AC;&#x2122;Ebre i MĂłra la Nova), pontarrĂ­ (El Pont de Suert), pradenc (Prada de Conflent), pratenc (Prat de Llobregat o Prats de Lluçanès), riberenc (Ribera Alta o Ribera Baixa, al PaĂ­s ValenciĂ , i la Ribera dâ&#x20AC;&#x2122;Ebre al Principat), segons dE, vilafranquĂ­ (Vilafranca del Penedès); o conservant tot el compost o la primera part del compost: vila-realenc (Vila-real), estatunidenc (Estats Units dâ&#x20AC;&#x2122;Amèrica; en anglès: United States of America), santjustenc (Sant Just Desvern), santjaumenc (Sant Jaume dâ&#x20AC;&#x2122;Enveja), santfeliuenc, feliuĂ  o feliuenc (Sant Feliu de Llobregat), segons dE. En els pocs casos en què a primer cop dâ&#x20AC;&#x2122;ull podrĂ­em pensar que el gentilici ha estat format a partir del darrer element del compost, fĂ cilment trobarem raons històriques o basades en antigues divisions territorials que ho justifiquen: rapitenc (Sant Carles de la RĂ pita; antigament la RĂ pita) empordanès (Alt EmpordĂ  i Baix EmpordĂ , que ĂŠs una subdivisiĂł moderna) formenterer o formenterenc (Sant Francesc de Formentera, pel nom de lâ&#x20AC;&#x2122;illa) urgellenc (Urgell, nom històric de lâ&#x20AC;&#x2122;Alt Urgell i el Comtat dâ&#x20AC;&#x2122;Urgell. Aplicable tambĂŠ a les comarques de lâ&#x20AC;&#x2122;Alt Urgell, el Pla dâ&#x20AC;&#x2122;Urgell, lâ&#x20AC;&#x2122;Urgell o Baix Urgell; els municipis de Bellcaire dâ&#x20AC;&#x2122;Urgell, Bell-lloc dâ&#x20AC;&#x2122;Urgell, Bellmunt dâ&#x20AC;&#x2122;Urgell, Ivars dâ&#x20AC;&#x2122;Urgell, la Seu dâ&#x20AC;&#x2122;Urgell, i tambĂŠ al Bisbat dâ&#x20AC;&#x2122;Urgell, Urgell o Ciutat dâ&#x20AC;&#x2122;Urgell, nom històric de la Seu dâ&#x20AC;&#x2122;Urgell, Urgell, nom històric de lâ&#x20AC;&#x2122;Alt Urgell i el Comtat dâ&#x20AC;&#x2122;Urgell). SĂłn pocs els casos en què les raons històriques es veuen arraconades, com ara en: palmesĂ  (derivat del nom modern Palma, malgrat els mĂŠs antics de Ciutat o Ciutat de Mallorca coneguda des de fora com a Palma de Mallorca, històricament Mallorca, Madď&#x20AC;Ąna Mayď&#x20AC;˘rqa [Ciutat de Mallorca])




-RDQ%HOWUDQL&DYDOOHU

Com podem veure, la formaciĂł del gentilici ebrenc (de Terres de lâ&#x20AC;&#x2122;Ebre) no sâ&#x20AC;&#x2122;ajusta a cap dels supòsits que hem contemplat acĂ­ damunt. Lâ&#x20AC;&#x2122;explicaciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;aquesta aparent incongruència filològica la vaig trobar â&#x20AC;&#x201D;uns mesos desprĂŠs de la redacciĂł inicial dâ&#x20AC;&#x2122;aquest articleâ&#x20AC;&#x201D; en el decurs dâ&#x20AC;&#x2122;una jornada convocada pels responsables de la Fira del Llibre Ebrenc, a MĂłra dâ&#x20AC;&#x2122;Ebre, que tenia lâ&#x20AC;&#x2122;objectiu de debatre sobre la definiciĂł del mot ebrenc i la seua eventual inclusiĂł en el DIEC. En un moment del debat, la senyora NĂşria Grau Poyo ens va fer notar que el gentilici ebrenc va aparèixer per primer cop en lâ&#x20AC;&#x2122;obra de lâ&#x20AC;&#x2122;escriptor benissanetĂ Artur BladĂŠ i Desumvila, força anys abans que es popularitzĂŠs el compost Terres de lâ&#x20AC;&#x2122;Ebre que actualment apliquem a les quatre comarques del sud de Catalunya i a la comarca del Matarranya de la Franja dâ&#x20AC;&#x2122;AragĂł. BladĂŠ, però, com es pot veure en el primer dels exemples que molt amablement ens ha facilitat la senyora Grau, limita el derivat ebrenc als paratges propers al curs del riu Ebre, que ja de forma regular estaria en la base etimològica del gentilici: Entre els paisatges ebrencs, ĂŠs a dir, propers al curs del riu, nâ&#x20AC;&#x2122;hi ha almenys quatre de ben diferenciats: les ribes planeres vora les quals hi ha conreus dâ&#x20AC;&#x2122;hortes i vinyes, els estrets abruptes on el riu passa encaixonat, el paisatge dels canals a partir de lâ&#x20AC;&#x2122;assut de Xerta i, finalment, lâ&#x20AC;&#x2122;ampla planura del Delta, Artur BladĂŠ i Desumvila, VisiĂł de lâ&#x20AC;&#x2122;Ebre catalĂ , 1983 (OC 3: 267).1 Lâ&#x20AC;&#x2122;Ebre es pot travessar per la plataforma superior de la presa, o bĂŠ a bord dâ&#x20AC;&#x2122;una barcassa (un empostissat sobre dos llaguts), la clĂ ssica embarcaciĂł ebrenca, Ă­d., 268. En el segle IV abans de Crist, els pobladors de les ribes ebrenques sĂłn els ilergavons, grup afĂ­ als ilergetes, Ă­d., 276. Fa uns quants anys, no gaires, les sĂŠnies consagrades, totes, a la policultura, produĂŻen tot el que ĂŠs propi del regadiu ebrenc: hortalisses, cereals, llegums, tubèrculs, fruitaâ&#x20AC;Ś, Ă­d., 277. SebastiĂ  Juan ArbĂł, el remarcable novel¡lista, fill de Sant Carles de la RĂ pita, que ha escrit obres perdurables sobre el paisatge ebrenc i el delta del gran riu, Ă­d., 289. Com ĂŠs ben sabut, la gran quantitat de mots que comencen en al (que sovint els catalans de lâ&#x20AC;&#x2122;Ebre transformem en au, com auberge, aubergĂ­nia, etc.), sĂłn dâ&#x20AC;&#x2122;origen arĂ bic. Recordem-ne uns quants altres que han persistit a Benissanet i altres pobles ebrencs: jac [...], aliacrĂ  [...], caduf [...], samia [...], fardatxo..., Artur BladĂŠ i Desumvila, Guia de Benissanet, 1982 (OC 3: 308).

ď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ąď&#x20AC;Ą

1

Citem per BladĂŠ i Desumvila, Artur. Obra completa. Volum 3: Cicle de la terra natal II. Les primeres descobertes, Crònica del paĂ­s natal. Vida i mort dâ&#x20AC;&#x2122;un petit mĂłn, VisiĂł de lâ&#x20AC;&#x2122;Ebre catalĂ , Guia de Benissanet (Ribera dâ&#x20AC;&#x2122;Ebre).Valls: CossetĂ nia, Valls, 2007.




(EUHQF8QJHQWLOLFLDPESUREOHPHVTXHPLUDG REULUVHFDPt

Manca parlar de la boira, el meteor mĂŠs caracterĂ­stic de les ribes ebrenques a partir del mes dâ&#x20AC;&#x2122;octubre, Ă­d., 326. Aquestes vores del riu ofereixen un dels paisatges mĂŠs treballats del mĂłn. Sâ&#x20AC;&#x2122;hi manifesta la força de la voluntat, que ĂŠs una altra caracterĂ­stica de la gent ebrenca, Ă­d. 329. Veiem, doncs, que lâ&#x20AC;&#x2122;apariciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;aquest neologisme cal remuntar-la a lâ&#x20AC;&#x2122;any 1982, possiblement abans, si tenim en compte que el text VisiĂł de lâ&#x20AC;&#x2122;Ebre catalĂ fou el treball guanyador del premi Joventut de reportatges de les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra atorgat a Tortosa lâ&#x20AC;&#x2122;any 1973, malgrat que no es publiquĂŠs fins a 10 anys desprĂŠs. Crec que ĂŠs important destacar, a mĂŠs, que BladĂŠ gairebĂŠ sempre vincula el gentilici a les ribes del riu o les planes properes que fertilitza lâ&#x20AC;&#x2122;aigua de lâ&#x20AC;&#x2122;Ebre. Aplicat al conjunt de les Terres de lâ&#x20AC;&#x2122;Ebre, tal com ho entenem a hores dâ&#x20AC;&#x2122;ara, no deu ser altra cosa que una ampliaciĂł de sentit del valor original que presentava aquest neologisme en un primer moment. Una ampliaciĂł de sentit que, si es limita a les comarques que formen la conca hidrogrĂ fica de lâ&#x20AC;&#x2122;Ebre de parla catalana, no ens atrevirĂ­em pas a discutir. Dâ&#x20AC;&#x2122;acord amb el que hem vist, per tant, cal remarcar, que aquest gentilici tan sols ĂŠs aplicable a una part de lâ&#x20AC;&#x2122;Ă rea dialectal; parlant de la qual, seguint les pautes del DIEC, caldria seguir emprant el nom de tortosĂ­, provinent, segons se sap, del nom de la diòcesi de Tortosa, al territori de la qual sâ&#x20AC;&#x2122;ajusta si fa no fa. Vegeu: tortosĂ­ -ina 2 1 m. [LC] [FL] Subdialecte de transiciĂł entre el catalĂ  nord-occidental i el valenciĂ ,

parlat al Baix Ebre, al MontsiĂ , a la Ribera dâ&#x20AC;&#x2122;Ebre, a la Terra Alta, als Ports de Morella, a part del Maestrat i al Matarranya. 2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al tortosĂ­.

Un error semblant seria aplicar el gentilici ebrenc a Ă rees culturals que depassen la conca de lâ&#x20AC;&#x2122;Ebre, malgrat que la cultura dâ&#x20AC;&#x2122;aquestes cinc comarques tinga molts de punts de contacte amb la pròpia de les comarques del Maestrat i Morella, les conques fluvials de les quals no sĂłn tributĂ ries de lâ&#x20AC;&#x2122;Ebre i, per tant, no els podem aplicar de cap manera el qualificatiu de ebrenques. Respecte al perill que suposa una confusiĂł dâ&#x20AC;&#x2122;aquesta mena, Josep Bayerri, a la pĂ g. 33 de El Punt Avui de lâ&#x20AC;&#x2122;1 de maig del 2012, publicava un article titulat ÂŤDe parlar tortosĂ­ a ebrencÂť, que no tenim cap mes remei que subscriure plenament, en el qual denunciava un cas en què sâ&#x20AC;&#x2122;havia usat inadequadament aquest neologisme. Bayerri acabava lâ&#x20AC;&#x2122;article dient: Deixem que la diòcesi continuĂŻ sent de Tortosa, la llengua que sâ&#x20AC;&#x2122;hi parla tingui el nom de tortosĂ­, les normes recollides a la compilaciĂł siguin dret tortosĂ­, que la jota sâ&#x20AC;&#x2122;anomeni tortosina, que es diguin pastissets de Tortosa...; i tambĂŠ, al mateix temps, que la vegueria tingui el nom de Terres de lâ&#x20AC;&#x2122;Ebre, com la delegaciĂł i els serveis del govern de la Generalitat, lâ&#x20AC;&#x2122;administraciĂł tributĂ ria, la circumscripciĂł electoral, el seu dia, i que els organismes polĂ­tics, econòmics i administratius que es puguin crear




-RDQ%HOWUDQL&DYDOOHU a lâ&#x20AC;&#x2122;entorn de les comarques del sud de Catalunya sâ&#x20AC;&#x2122;adjectiven com a ebrencs. No ĂŠs nomĂŠs qĂźestiĂł de noms. En el referit article, Bayerri centra la seua crĂ­tica en la campanya La paraula ebrenca mĂŠs bonica, que va impulsar el Consorci per a la NormalitzaciĂł Lingßística a les Terres de lâ&#x20AC;&#x2122;Ebre el dia de Sant Jordi del 2012, i en la qual el periodista Gustau Moreno, de Marfanta.com, mâ&#x20AC;&#x2122;implicava personalment com a principal impulsor â&#x20AC;&#x201D;amb una fotografia captada un parell de dies abans en la Fira LiterĂ ria Joan Cid i Mulet de JesĂşs quan anava recorrent les parades de la Fira. Aprofito aquesta avinentesa per a deixar ben clar que jo no hi vaig intervenir en cap moment, en la referida campanya, i que, en el decurs dels actes de la Fira, quan em van presentar aquesta iniciativa, havia manifestat als organitzadors de la campanya que la inclusiĂł del terme ebrenc en un context que pretenia referir-se al dialecte no era gens adequat. Dâ&#x20AC;&#x2122;altra banda, cal considerar que, en aquest cas, potser tampoc no seria gaire oportĂş aplicar el nom correcte del dialecte, perquè lâ&#x20AC;&#x2122;Ăşs dels diferents mots dâ&#x20AC;&#x2122;un idioma â&#x20AC;&#x201D;com saben tots els qui han estudiat una mica de dialectologiaâ&#x20AC;&#x201D; mai no sâ&#x20AC;&#x2122;ajusta ni a uns lĂ­mits administratius ni tan sols a unes Ă rees dialectals concretes, sinĂł que segueixen una dinĂ mica pròpia quant a la distribuciĂł geogrĂ fica dels indrets on cada geosinònim ĂŠs usat. Un suggeriment: què us semblaria La paraula mĂŠs bonica dels nostres parlars? Davant dâ&#x20AC;&#x2122;aquesta complexa situaciĂł, nosaltres creiem que tots plegats haurĂ­em dâ&#x20AC;&#x2122;actuar amb suma prudència. Si introduĂŻu aquest gentilici al buscador del Google, veureu que nâ&#x20AC;&#x2122;enregistra prop de 100.000 resultats. Tingueu present, per exemple, que la Fira del Llibre Ebrenc de Mora dâ&#x20AC;&#x2122;Ebre ja ha superat lâ&#x20AC;&#x2122;11a ediciĂł, i que el neologisme amb què sâ&#x20AC;&#x2122;anuncia ha anat fent forat. Això si, caldria delimitar molt clarament en quins casos es pot aplicar amb propietat aquest gentilici i, potser, considerar una mica si lâ&#x20AC;&#x2122;efecte que volem aconseguir amb ell no sâ&#x20AC;&#x2122;obtindria igualment fent servir el topònim Terres (o comarques) de lâ&#x20AC;&#x2122;Ebre que, una volta establert el territori a què es refereix, no presentaria cap mena de problema. Pel que fa a la primera condiciĂł, una soluciĂł possible seria que els diccionaris el recollissen dâ&#x20AC;&#x2122;una manera semblant a la segĂźent: ebrenc -a 1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a lâ&#x20AC;&#x2122;Ebre o als indrets propers al curs dâ&#x20AC;&#x2122;aquest riu. 2 1 adj. i m. i f. [LC] PER EXT. Natural dâ&#x20AC;&#x2122;un territori que comprèn els municipis del sud

de Catalunya i de la Franja de Ponent, les aigĂźes dels quals sĂłn tributaries de lâ&#x20AC;&#x2122;Ebre, i que dâ&#x20AC;&#x2122;uns anys ençà sol rebre el nom de Terres de lâ&#x20AC;&#x2122;Ebre. 2 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a les Terres de lâ&#x20AC;&#x2122;Ebre o als seus habitants. Lâ&#x20AC;&#x2122;ebrenc JesĂşs Moncada va escriure la novel¡la CamĂ­ de sirga.

Com es pot veure, lâ&#x20AC;&#x2122;entrada proposada segueix en part les directrius amb què el DIEC tracta aquesta mena de mots, però nâ&#x20AC;&#x2122;amplia la definiciĂł per tal que complisca els condicionaments que he suggerit. Quant a la segona de les condicions a què em referia fa un moment sempre es fa difĂ­cil establir quin ĂŠs el mot mĂŠs apropiat a un determinat context. Especialment si, com es dĂłna




(EUHQF8QJHQWLOLFLDPESUREOHPHVTXHPLUDG REULUVHFDPt

en aquest cas, es tracta dâ&#x20AC;&#x2122;un gentilici que un sector important de les nostres terres ha fet ja seu. Potser un exemple podria fer mĂŠs efecte que qualsevol recomanaciĂł. En la convocatòria de la Jornada del mot ebrenc a què mâ&#x20AC;&#x2122;he referit abans, hi podem llegir: ÂŤva sorgir la necessitat de celebrar una jornada amb diversos professionals de la llengua de les comarques ebrenques per [a] consensuar la proposta i unificar els criterisÂť. BĂŠ. No creieu que lâ&#x20AC;&#x2122;expressiĂł comarques de lâ&#x20AC;&#x2122;Ebre hi quedaria força mĂŠs natural, en aquest context? No cal dir que expressions com ara parlar ebrenc sĂłn absolutament inadequades, equĂ­voques, i que les haurĂ­em dâ&#x20AC;&#x2122;evitar curosament, ja que exclouen la meitat dels qui parlen el nostre dialecte. La mateixa cosa cal dir dâ&#x20AC;&#x2122;expressions com ara cultura ebrenca, ja que la cultura i els costums del nostre territori estan molt lligades al domini dialectal i van força mĂŠs enllĂ de la conca de lâ&#x20AC;&#x2122;Ebre. 25 de març del 2015




5DIDHO6HUUHW

Notes sobre lâ&#x20AC;&#x2122;Aplec dels Ports Rafael Serret

IntroducciĂł Passen els anys, passen els Aplecs i es perd la seua memòria. La repercussiĂł que ha aconseguit aquest esdeveniment bĂŠ mereix que es deixen per escrit unes petites notes que han de servir per a facilitar el camĂ­ a noves publicacions que vulguen deixar constĂ ncia de la realitzaciĂł de lâ&#x20AC;&#x2122;Aplec dels Ports, paradigma de lâ&#x20AC;&#x2122;esforç i de la voluntat de ser dâ&#x20AC;&#x2122;una comarca. En aquest treball es repassa la història de lâ&#x20AC;&#x2122;Aplec i els seus inicis, sâ&#x20AC;&#x2122;ordenen els pobles que al llarg dels 25 primers anys de lâ&#x20AC;&#x2122;existència de lâ&#x20AC;&#x2122;Aplec lâ&#x20AC;&#x2122;han anat organitzant i es recopilen els actes i actuacions que hi han tingut lloc. TambĂŠ es fa una petita reflexiĂł sociolingßística a propòsit de la relaciĂł estreta que sempre hi ha hagut entre llengua i Aplec. El conegut grup Al Tall en el seu recent acomiadament dels escenaris va compondre Cartell del 34ĂŠ Aplec dels Ports, a Forcall (2012). una cançó que hi fa referència i, com a grup que mĂŠs present ha estat en els Aplecs, ha sabut sintetitzar-hi el seu sentit, la seua força i el valor simbòlic de la nostra llengua i cultura. Cant de lâ&#x20AC;&#x2122;Aplec dels Ports 2012 Al Tall Tirem? o estirem! Els Ports van endavant i lâ&#x20AC;&#x2122;Aplec estĂ  en la ruta. Tirem? o estirem! La força de lâ&#x20AC;&#x2122;Aplec ens espenta com el vent.

De Cinctorres amb les gorres, Del Portell amb un batall, Castellfort guaita la festa I la Mata entra ballant, Todolella amb lâ&#x20AC;&#x2122;espardenya I Sorita amb el cascall.

De Morella amb la corbella, Del Forcall amb guirigall,

Tirem? o estirem! Els Ports van endavant beCEroLes VI (2016), 185-201




1RWHVVREUHO $SOHFGHOV3RUWV La marxa ĂŠs ben segura I els amics van aplegant-se. Veniu cap als Ports, La festa estĂ muntada I entre tots ho farem tot.

i lâ&#x20AC;&#x2122;Aplec estĂ en la ruta Tirem? o estirem! La força de lâ&#x20AC;&#x2122;Aplec ens espenta com el vent. Olocau la deixa caure, Vallibona somrient, De Palanques porten mantes I dâ&#x20AC;&#x2122;Herbers bon aiguardent, De Villores les bacores I de Vilafranca el vi, Des de totes les comarques A lâ&#x20AC;&#x2122;Aplec dels Ports venim. Veniu cap als Ports,

Vine, que lâ&#x20AC;&#x2122;Aplec dels Ports ja ha començat, vine cap a lâ&#x20AC;&#x2122;enforcall de la naciĂł. Pel MontsiĂ i el Maestrat arribareu I tambĂŠ pel Matarranya. Vine, que lâ&#x20AC;&#x2122;Aplec dels Ports ja ha començat, vine cap a lâ&#x20AC;&#x2122;enforcall de la naciĂł.

Què ĂŠs lâ&#x20AC;&#x2122;Aplec dels Ports? Lâ&#x20AC;&#x2122;Aplec dels Ports ĂŠs un â&#x20AC;&#x201C;i possiblement el mĂŠs singularâ&#x20AC;&#x201C; dels diversos fruits en què sâ&#x20AC;&#x2122;han materialitzat les inquietuds democrĂ tiques comarcals.1 Ja des dâ&#x20AC;&#x2122;abans de lâ&#x20AC;&#x2122;acabament de la Dictadura, al coď&#x20AC;Ąlegi dels escolapis de Morella hi havia hagut reunions de la joventut dels Ports per reflexionar sobre la situaciĂł comarcal i propiciar alternatives per frenar lâ&#x20AC;&#x2122;emigraciĂł. Per exemple, les granges comunals de la Mata i dâ&#x20AC;&#x2122;Herbers, entre altres, sĂłn producte dâ&#x20AC;&#x2122;aquestes inquietuds. Paraď&#x20AC;Ąlelament i convivint amb la natural preocupaciĂł polĂ­tica per donar eixida al règim franquista, sâ&#x20AC;&#x2122;anava consolidant un sentiment de recuperaciĂł comarcal pel que fa a lâ&#x20AC;&#x2122;Ăşs de la nostra llengua i la identitat de la comarca. La revista Els Ports, amb els seus diversos intents de consolidaciĂł, reflectia aquest sentiment: escrita en valenciĂ  i amb un nom reivindicatiu feia front al â&#x20AC;&#x153;Maestrazgo supracomarcalâ&#x20AC;? en què estĂ vem immersos. Ja en la transiciĂł polĂ­tica, el desig de fer PaĂ­s ValenciĂ  estava present en alguns universitaris portencs. DesprĂŠs dâ&#x20AC;&#x2122;una centralitzaciĂł polĂ­tica de dècades, calia construir el PaĂ­s des de baix, des de les seues comarques. I aixĂ­ ĂŠs com nasquĂŠ el primer Aplec dels Ports: la Todolella (la de la Dansa Guerrera) fou el primer escenari de la trobada de gent jove dels Ports, sota lâ&#x20AC;&#x2122;atònita mirada de les autoritats municipals, militars i eclesiĂ stiques del moment. Recordant la cançó que cantava Al Tall i que deia â&#x20AC;&#x153;que vinga, que vinga, que vinga la llum... i que al senyor alcalde...â&#x20AC;?, a la Todolella la llum elèctrica, en aquell Aplec del 1978, se nâ&#x20AC;&#x2122;anĂ ... diverses voltes. Senyeres quadribarrades, Paco MuĂąoz, Alimara, Toni Mestre i lâ&#x20AC;&#x2122;exemple de tota la joventut dâ&#x20AC;&#x2122;un poble organitzant lâ&#x20AC;&#x2122;Aplec van propiciar que seguira lâ&#x20AC;&#x2122;Aplec i cada any, com al primer Aplec, l´última setmana de juliol un poble de la comarca dels Ports ĂŠs escenari dâ&#x20AC;&#x2122;aquesta trobada polĂ­tica, festiva, comarcal i laica de la gent dels Ports i de mĂŠs enllĂ .

1

A Youtube es pot veure un documental sobre lâ&#x20AC;&#x2122;Aplec realitzat lâ&#x20AC;&#x2122;any 2013 en el transcurs del 35ĂŠ Aplec dels Ports, que va tenir lloc a Morella, que porta per tĂ­tol El batec dâ&#x20AC;&#x2122;una comarca: <http://www.youtube.com/watch?v=KcOj7Trbs98>. Des dâ&#x20AC;&#x2122;una perspectiva mĂŠs informal i festiva, el grup Pepet i Marieta expliquen què ĂŠs lâ&#x20AC;&#x2122;Aplec dels Ports en la promociĂł del 36ĂŠ Aplec celebrat a Sorita: <http://www.youtube.com/watch?v=NI7szP3e034>.




5DIDHO6HUUHW

Havia nascut lâ&#x20AC;&#x2122;Aplec. Una paraula quasi tan desconeguda a la comarca com el mateix nom comarcal. Ports i Aplec, dues paraules que sâ&#x20AC;&#x2122;han popularitzat en el decurs dels anys, però que eren noves en aquells anys setanta. ReivindicaciĂł i festa comarcal ĂŠs el que es va fer a la Todolella i amb aquestes dues premisses sâ&#x20AC;&#x2122;han anat fent els Aplecs que lâ&#x20AC;&#x2122;han seguit. La llista de participants ĂŠs llarga: Al Tall, Ovidi Montllor, LluĂ­s Llach, Maria del Mar Bonet, Raimon. Alguns actes reivindicatius han quedat en la memòria coď&#x20AC;Ąlectiva, com quan es va fer una falla de la central tèrmica dâ&#x20AC;&#x2122;Andorra a la Mata o quan es va passejar el pi sec i contaminat per la plaça de Forcall... El paisatge de lâ&#x20AC;&#x2122;Aplec, que trenca la monotonia i solitud habituals: gent, cotxes i tendes instaď&#x20AC;Ąlades al voltant dels pobles. Els primers Aplecs foren comarcals, en el sentit que hi anava la gent de la comarca. Van ser Ă­ntims i senzills. A poc a poc, la festa de lâ&#x20AC;&#x2122;Aplec dels Ports anĂ sent coneguda per les comarques veĂŻnes i aixĂ­ com anava acabant-se la primera roda (la Todolella, Cinctorres, Villores, la Mata, Vilafranca, Herbers, Forcall, Morella, Sorita) cada vegada era major la gent que hi venia i majors eren les exigències quant a lâ&#x20AC;&#x2122;organitzaciĂł de lâ&#x20AC;&#x2122;acte. De fet, lâ&#x20AC;&#x2122;onzĂŠ Aplec dels Ports, que tinguĂŠ lloc a Cinctorres lâ&#x20AC;&#x2122;estiu del 1988, tenia un lema clar: Un Aplec ĂŠs cosa de tots. Sense la participaciĂł de les persones adultes i la implicaciĂł dels mĂŠs jovenets, ja no era possible lâ&#x20AC;&#x2122;Aplec. La trobada havia superat les expectatives inicials i no solament era la reuniĂł dels jĂłvens dels Ports, sinĂł que sâ&#x20AC;&#x2122;havia convertit en un aparador comarcal de gran magnitud, on anaven molts jĂłvens i de molts llocs diferents, atrets per la â&#x20AC;&#x153;Festaâ&#x20AC;?, per lâ&#x20AC;&#x2122;hospitalitat dels Ports, per la gratuĂŻtat dels actes, per la mĂşsica, pel rock tambĂŠ, això sĂ­, en catalĂ . En aquest sentit ĂŠs significativa la referència que es fa a lâ&#x20AC;&#x2122;Aplec dels Ports en la lletra de la cançó ÂŤDe bar en barÂť del grup de rock catalĂ  Brams. Iď&#x20AC;Ąlustra la repercussiĂł que anava adquirint lâ&#x20AC;&#x2122;Aplec dels Ports: De bar en bar Brams Alcem els gots somiant que un dia el plany es torna goig i arreu del paĂ­s tambĂŠ brinden amb el vi de la ferma convicciĂł.

Sant Joan a Ciutadella, Ribagorça o Alacant. Si ĂŠs diada castellera o si ĂŠs lâ&#x20AC;&#x2122;Aplec dels Ports, Santa Maria a Formentera o Festes del Tura a Olot.

La mar sent nostre dringar i les ones sâ&#x20AC;&#x2122;han copiat i la marinada sâ&#x20AC;&#x2122;endĂş aquesta remor perquè ho senti el raĂŻm que estĂ madurant el sol.

Si sĂłn Fires a Girona a Banyoles o a Figueres lâ&#x20AC;&#x2122;Aplec del Cargol lâ&#x20AC;&#x2122;Alternativa de Manresa.

Terra, vent i sol i mar i el brogit permanent del dringar dels nostres gots veremaran el vi de la victòria que beurem quan el plany es torni goig.

Si sĂłn Falles, lâ&#x20AC;&#x2122;Aquelarre o bĂŠ Moros i Cristians si ĂŠs Festa del Cava a Prades o avui juga la U.S.A.P.

De bar en bar de Salses a Guardamar.

Agafa la garrafa que ĂŠs festa major.

Si ĂŠs la Patum de Berga si a Solsona ĂŠs Carnaval,




1RWHVVREUHO $SOHFGHOV3RUWV

El 18ĂŠ Aplec dels Ports, celebrat a Morella lâ&#x20AC;&#x2122;estiu del 1995, reunĂ­ 17.000 persones, xifra rècord en els Aplecs dels Ports. Molta gent, acumulaciĂł de deixalles en els bancals... Sâ&#x20AC;&#x2122;havia arribat a un carrerĂł sense sortida, a un cul-de-sac. Què quedava de lâ&#x20AC;&#x2122;Aplec inicial? La Todolella 1997 fou la resposta: Tornem a lâ&#x20AC;&#x2122;Aplec. I hem tornat a lâ&#x20AC;&#x2122;Aplec, i la gent segueix anant als Aplecs, i als Aplecs se segueix reivindicant... Aquesta terra es mou (Cinctorres 1998), Farem camĂ­ (Villores 1999), A tots els Ports, carreteres sense clots (la Mata 2000), Fem comarca, fem Aplec (Vilafranca 2001). Afortunadament lâ&#x20AC;&#x2122;Aplec, aixĂ­ com han anat passant els anys, no estĂ sol en el moviment comarcal: iniciatives econòmiques, culturals i polĂ­tiques han nascut als Ports amb un â&#x20AC;&#x153;aireâ&#x20AC;? comarcal clar: programes de desenvolupament econòmic comarcal, associacions, infraestructures comarcals, mitjans de comunicaciĂł (Els Ports-RĂ dio, Comarques Nord, publicacions periòdiques, grups dâ&#x20AC;&#x2122;estudis, la magnĂ­fica revista Au!, que es va editar des de la primavera del 1987...). 25 anys dâ&#x20AC;&#x2122;història de lâ&#x20AC;&#x2122;Aplec dels Ports Aquest estiu del 2014 ha tingut lloc la realitzaciĂł del 36ĂŠ Aplec dels Ports al poble portenc de Sorita. Ha sigut un aplec molt ben organitzat i amb molta participaciĂł. Creiem que ja va sent hora de deixar memòria i testimoni del que ha sigut lâ&#x20AC;&#x2122;Aplec i la repercussiĂł que ha tingut. La mateixa organitzaciĂł de lâ&#x20AC;&#x2122;Aplec, que cada any tĂŠ lloc en un poble diferent, dificulta fer-ne un seguiment. En aquest apartat sâ&#x20AC;&#x2122;intenta recuperar la memòria dels 25 primers anys dâ&#x20AC;&#x2122;Aplec a partir de lâ&#x20AC;&#x2122;exposiciĂł sobre 25 anys dâ&#x20AC;&#x2122;Aplec que es va realitzar a Herbers en el transcurs del 25ĂŠ Aplec dels Ports. Confiem que no caldrĂ  arribar al 50ĂŠ Aplec dels Ports per completar aquest treball. Tots els materials que es van exposar sobre la història dels Aplecs estan arreplegats a lâ&#x20AC;&#x2122;Arxiu Comarcal dels Ports, que es troba a Morella, i estan a disposiciĂł de qualsevol que ho puga necessitar. EstĂ  compost de cartells, retalls de Cartell del 36ĂŠ Aplec dels Ports, a Sorita (2014). diari, programes de mĂ , exemplars de revistes i periòdics, fotografies, enganxines, etc. La lectura dâ&#x20AC;&#x2122;aquest treball facilitarĂ  especialment la recerca informativa en fonts periodĂ­stiques. 25 anys dâ&#x20AC;&#x2122;Aplec han servit per consagrar â&#x20AC;&#x153;Els Portsâ&#x20AC;? com a denominaciĂł de la comarca, per confiar en la voluntat de fer comarca de polĂ­tics aplequistes (polĂ­tics dels Ports que algun dia han sigut jĂłvens i han estat en lâ&#x20AC;&#x2122;organitzaciĂł de lâ&#x20AC;&#x2122;Aplec), per reivindicar i fer festa amb la nostra llengua â&#x20AC;&#x201C;sense complexosâ&#x20AC;&#x201C;, per aglutinar tot un seguit dâ&#x20AC;&#x2122;actes culturals difĂ­cils de portar a terme en els pobles xicotets, per mostrar-nos als altres i donar a conĂŠixer la




5DIDHO6HUUHW comarca i, per damunt de tot, per tenir la iniciativa civil, de base, de la gent del poble, que amb esforç ĂŠs capaç, cada any, de portar a terme un Aplec que amb encerts i desencerts ja ĂŠs patrimoni de tota la comarca i tambĂŠ del PaĂ­s ValenciĂ i de mĂŠs enllĂ . Primera roda 1978 La Todolella Va ser el primer Aplec.2 Possiblement, el fet de la recuperaciĂł i la potenciaciĂł de la Dansa Guerrera de la Todolella3 va propiciar que el primer Aplec tinguera lloc en aquesta localitat i va ser fruit de diverses trobades comarcals entre jĂłvens de diversos pobles dels Ports. Va haver-hi una conferència/xarrada molt significativa, ÂŤEl PaĂ­s ValenciĂ  avuiÂť, a cĂ rrec de Pere Riutort, que donava a entendre en quin context sâ&#x20AC;&#x2122;emmarcava lâ&#x20AC;&#x2122;Aplec dels Ports, i van intervenir-hi entre altres Paco MuĂąoz i el grup de danses Alimara. El periodista Toni Mestre, tambĂŠ mentor de lâ&#x20AC;&#x2122;Aplec, va fer el discurs de presentaciĂł.4 1979 Cinctorres Si no va ser el primer poble on es va realitzar lâ&#x20AC;&#x2122;Aplec, sĂ­ que va ser un dels primers pel que fa al sentiment de comarca i de compromĂ­s amb les nostres senyes dâ&#x20AC;&#x2122;identitat. La Dansa Guerrera de la Todolella fou la gran protagonista de la trobada, juntament amb les rondalles de Cinctorres i Morella i lâ&#x20AC;&#x2122;actuaciĂł del grup valenciĂ  Carraixet. 1980 Villores La Dansa Guerrera de la Todolella hi actuava una altra vegada i es convertia en referent comarcal. TambĂŠ hi intervinguĂŠ el Grup de Danses de la Pobla. Lâ&#x20AC;&#x2122;Aplec reunia ja mĂŠs de mil persones. Els grups Adesiara i LluĂ­s Miquel i els 4Z actuaren en aquest Aplec.5 1981 La Mata El 4t Aplec dels Ports tinguĂŠ lloc a la Mata. Com a novetats, cal destacar que la festa ja va començar en dissabte amb repartiment de calmant i lâ&#x20AC;&#x2122;actuaciĂł de dolçainers, tot per incentivar la zona dâ&#x20AC;&#x2122;acampada, que deguĂŠ començar a la Mata amb la plantada de cinc o sis tendes i, en lâ&#x20AC;&#x2122;actualitat, ĂŠs un dels trets mĂŠs destacats de lâ&#x20AC;&#x2122;Aplec: veure els pobles dels Ports envaĂŻts per les nombroses tendes en la zona dâ&#x20AC;&#x2122;acampada. TambĂŠ per primera vegada es van fer camisetes commemoratives de lâ&#x20AC;&#x2122;Aplec. En diumenge actuaren diversos grups, entre ells Adesiara.

2

Hi ha una petita ressenya periodĂ­stica del primer Aplec de la Todolella. Es pot consultar en ÂŤHoy, domingo Aplec dels PortsÂť, MediterrĂĄneo, 30/07/1978. Per altra banda, hi ha un especial de la revista comarcal Els Ports, senzilla i mecanografiada, dedicat a aquest primer Aplec i amb lâ&#x20AC;&#x2122;editorial explĂ­cit: ÂŤPer una comarca unidaÂť. 3 La Dansa Guerrera de la Todolella es convertirĂ en lâ&#x20AC;&#x2122;emblema comarcal per exceď&#x20AC;Ąlència i participarĂ  habitualment en les diferents edicions de lâ&#x20AC;&#x2122;Aplec dels Ports. Va ser declarada patrimoni històric i cultural el 1989. 4 El mateix Toni Mestre conta lâ&#x20AC;&#x2122;experiència del primer Aplec de la Todolella en ÂŤEls PortsÂť, Levante, 05/05/2002. 5 Ximo Puig, actual secretari general del PSPV, fa una crònica dâ&#x20AC;&#x2122;aquest Aplec en ÂŤIII Aplec dels Ports - Villores 80Âť, Els Ports, setembre 1980.




1RWHVVREUHO $SOHFGHOV3RUWV 1982 Vilafranca La incorporació de Vilafranca a la roda de l’Aplec va ser molt significativa a causa del desencert i la falta de rigor històric de les seues denominacions. Des de la fantasiosa Vilafranca del Cid a la pseudohistòrica Vilafranca del Maestrat, s’obviava que des del 1303 Vilafranca havia estat afegida com a aldea al Consell regit per la capital, Morella, i constituït per hòmens lliures de totes les aldees i llocs dels Ports.6 En aquest Aplec cal destacar les actuacions de Carraixet, Remigi Palmero i Adesiara. 1983 Herbers L’Aplec es va desenvolupar el dissabte 23 i el diumenge 24 de juliol.7 D’aquest Aplec és important assenyalar els actes que es van fer prèviament: cinema popular a les places dels pobles, conferències i taules rodones sobre la problemàtica agrària i ramadera, sobre l’ensenyament, sobre la cultura i la llengua de la comarca.8 Per proximitat i veïnatge amb la comarca del Matarranya, es va portar com a figura de relleu José Antonio Labordeta i també en aquest Aplec van participar la Dansa Guerrera de la Todolella i el Grup de Danses El Peiró. Es feren diverses exposicions i es va representar l’obra Qui vol un miraclet? de Dario Fo a càrrec de la companyia teatral Universal Còmics. També hi va actuar el grup Pimpinelles de Forcall.9 1984 Forcall Aquest aplec s’esdevingué al llarg de tot el cap de setmana: divendres, dissabte i diumenge. 10 Es recordarà sobretot perquè es procedí al soterrament d’un pi sec com a protesta per la forta contaminació que produïa la central tèrmica d’Andorra en la comarca dels Ports. Òbviament la reivindicació era aturar aquesta contaminació. També hi hagué un preaplec amb diverses conferències i taules rodones, una xerrada a càrrec de l’arqueòleg Ferran Arasa sobre La Moleta, diverses exposicions i l’actuació del grup Al Tall i de Maria del Mar Bonet. També es va estrenar l’obra Piñot i Julieta, muntada i realitzada a Forcall pel grup Universal Còmics. L’Aplec comptà igualment amb una inauguració molt completa, amb actuacions de rock i jazz, danses del país i revetlles amenitzades pel grup La Murga.11

6

Es pot trobar més informació en l’article de R. Serret «Els Ports. Elements de caracterització comarcal», Mediterráneo, 24/02/1988. 7 Lluís Meseguer, escriptor i professor universitari, escriu un interessant article sobre el passat, present i futur de la comarca: «Paraules per les terres dels Ports», Mediterráneo, 24/07/1983. 8 Van participar-hi, entre altres, Ricardo Muñoz, president de la Comissió Agrària de les Corts Valencianes, Pep Pérez i Miquel Vilalta, de la Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià, el conseller d’Agricultura de la Generalitat Valenciana, Lluís Font de Mora, i Ricardo Núñez, president de la Comissió Agrària de les Corts Valencianes. També assistiren a l’Aplec el governador civil, Joaquim Azagra, el vicepresident de la Diputació, Javier Garcia Andrade, Ximo Puig, diputat provincial, i Ramon Royo, regidor nacionalista de l’Ajuntament d’Almenara. 9 Veg. les notícies «Herbés vibró con la VI Edición de l’Aplec», Castellón Diario, 28/007/1983; i «Hoy se celebran los actos centrales del VI Aplec dels Ports», Mediterráneo, 23/07/1983. 10 Va ser-hi present Cebrià Císcar, aleshores conseller de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana, a títol personal i com a delegat del president de la Generalitat, Joan Lerma. 11 La revista forcallana El Groc va fer una edició especial per a l’Aplec. Veg. «VII Aplec dels Ports», El Groc, juliol 1984. Destaca l’article «7 anys d’Aplec», de Lluís Meseguer, en què es fa referència a la lluita pel fet comarcal. Veg. també «Forcall fou la capital de la festa dels Ports» i «La festa envaeix novament la gent de la comarca», Mediterráneo, 28/07/1984.




5DIDHO6HUUHW 1985 Morella També l’Aplec de Morella va durar tres dies, amb debats sobre la contaminació, actuacions de teatre, rock, dolçainers, Banda Municipal, exposicions, danses i les actuacions de la Companyia Elèctrica Dharma, Al Tall, Paco Muñoz i Ovidi Montllor.12 1986 Sorita Amb el de Sorita es tanca la primera roda de l’Aplec. L’assistència va ser molt nombrosa. Va començar el divendres amb diversos grups musicals. El dissabte prosseguí amb una visita cultural a l’ermita de la Balma i es presentà l’associació per a la defensa del patrimoni natural dels Ports El Roure. A la vesprada hi hagué l’actuació dels grups l’Ereta i Pazinguer Z. En diumenge hi hagué l’actuació de les danses comarcals.13 Segona roda 1987 Todolella Començava la segona roda de l’Aplec. La programació d’actes era abundosa, amb exposicions, revetlles, etc., però els actes en divendres i dissabte quedaren deslluïts per la forta pluja. Tot i així es pogué representar l’obra El dolçainer de Tales, a càrrec del grup Xarxa Teatre. Cal destacar també la concentració de grups ecologistes de diferents llocs i la xerrada-coloqui «La contaminació de la Tèrmica». El grup de danses El Peiró i la mateixa Dansa Guerrera de la Todolella conclogueren l’Aplec el diumenge.14 1988 Cinctorres Com ja anava sent habitual, l’aplec durà tres dies. El divendres 23 de juliol se’n va fer la inauguració i va tenir lloc una xerrada sobre l’economia comarcal amb la participació de Josep Lluís Garcia, Rafael Querol i Toni Climent. Més tard, hi hagué teatre al carrer a càrrec del grup La Xula i una posterior revetlla amb orquestra. El dissabte donà pas a unes xerrades-coloqui sobre la situació de la llengua i la contaminació atmosfèrica. Després hi intervingueren els grups folklòrics de la comarca i a la nit hi hagué les actuacions de La Clandestina i Tom Bombadil. El diumenge comptà amb les actuacions de Carles Santos i Raimon. Cal destacar la realització en aquest aplec de la primera acampada infantil comarcal, una iniciativa magnífica que acabà amb un preciós mural commemoratiu.15

12

Veg. «Desmadre fin de semana» i «8è Aplec dels Ports: Movida en la montaña», Mediterráneo, 30/07/1985. Veg. «Sorita acogió durante el fin de semana el IX Aplec dels Ports», Mediterráneo, 29/07/1986. Veg. «X Aplec dels Ports», Mediterráneo, 28/07/1987. També es va dedicar un butlletí especial sobre l’Aplec dels Ports amb articles de Lluís Meseguer, «La Todolella, capital dels Ports»; Rafael Serret, «Construïm la nostra comarca, construïm el País Valencià»; Vicente Forcada Martí, «El castell de la Todolella»; i Basilio Trilles, «Los humos de Endesa matan la vida vegetal y animal dels Ports». El núm. 2 de l’acabada d’estrenar revista Au! també explicava el programa de l’Aplec. 15 Veg. «Cinctorres reúne a jóvenes de la comarca en el Aplec dels Ports», Mediterráneo, 23/07/1988. 13 14




1RWHVVREUHO $SOHFGHOV3RUWV 1989 Villores Les activitats de l’Aplec van començar el divendres 28 de juliol amb el grup de teatre Els Visitants. El dissabte 29 va haver-hi un coloqui sobre la situació de la comarca, danses i balls comarcals, i a la nit l’actuació de Xarxa Teatre, amb l’obra El dolçainer de Tales, i les tradicionals d’orquestres i grups de rock. El diumenge es va clausurar l’Aplec amb l’actuació d’Al Tall. Durant l’Aplec estigueren obertes diferents exposicions.16 1990 La Mata Com ja és habitual, el divendres 27 de juliol hi va haver la inauguració de l’Aplec, dolçainers, correfocs i revetlla popular. El dissabte 28 hi hagué un concert de música celta amb La Banda i Tom Bombadil i altres grups. El diumenge es clogué l’Aplec amb les actuacions de la banda municipal de Vilafranca, la representació del ball pla, la Dansa Guerrera de la Todolella i finalment la crema de la falla que representava la Central Tèrmica d’Andorra. Cal dir que en aquest Aplec la reivindicació es va centrar en la contaminació: hi hagué una exposició entorn de «La lluita contra la contaminació dels Ports», una xerrada-coloqui sobre la problemàtica mediambiental a la comarca i la presentació del vídeo-reportatge produït pel Grup Ecologista de Vilafranca sobre la contaminació que sofreixen els boscos de la comarca.17 1991 Vilafranca El divendres 26 de juliol començà el 14é Aplec dels Ports amb un pregó en què participaren els dolçainers de Morella i a la nit hi hagué l’actuació del grup de teatre Comino Gurillo, amb l’obra La Gutemberg, companyia de comèdies, i posteriorment la tradicional revetlla amb el grup La Moda. El dissabte comptà amb l’actuació de Lluís Llach. Finalment, el diumenge es tancà l’Aplec amb l’actuació de la Dansa Guerrera de la Todolella i altres grups. Cal destacar en aquesta edició l’organització d’un aplec infantil per a xiquets a càrrec del grup Ruska Paparuska de Morella i la realització d’una interessant cercavila reivindicativa, en què es manifestaven els diversos problemes de la comarca, així com l’elaboració d’un manifest del grup de juniors en què es reivindicava la presència del valencià en tots els àmbits i altres aspectes.18 1992 Herbers L’edició del 15é Aplec dels Ports va tornar a Herbers. Començà l’Aplec amb teatre i amb el correfoc, a càrrec dels Dimonis d’Horta de Sant Joan, i la posterior revetlla amb grups de música. El dissabte 25 de juliol s’inaugurà l’Aplec amb una escalada al campanar i cercavila; i a la nit hi hagué les actuacions de Los Clans, U-Tòpics i altres. Es clogué l’Aplec amb danses comarcals i actuacions musicals. Com va passar amb el celebrat 16

Veg. «El municipio de Villores será sede del XII Aplec dels Ports», Mediterráneo, 24/07/1989. Veg. «L’Aplec dels Ports es celebra el cap de setmana a La Mata», Mediterráneo, 25/07/1990. També en la revista Au!, núm. 12, tardor 1989, on es feia referència a la primera reunió preparatòria de l’Aplec. 18 Veg. «Música, teatre, cercaviles i dinars configuren el programa de l’Aplec», Castellón Diario, 27/07/1991; i Mediterráneo, 30/07/1991. La revista Au!, núm 19, estiu 1991, conté un article de Llosar Tena i Lledó Garcia, «Recordant l’Aplec-91», que destaca per la seua emotivitat. També Isabel Marín fa una interessant ressenya en Mediterráneo, 27/07/1991, en què explica com es va portar a terme l’elaboració del manifest reivindicatiu de l’Aplec i la realització d’enquestes comarcals. 17




5DIDHO6HUUHW anteriorment a Herbers, hi hagué un cicle de conferències sobre temes relacionats amb la comarca: la problemàtica agrària i ramadera, la situació escolar i l’ensenyament, la contaminació de la tèrmica d’Andorra, una escola-taller, etc. Hi hagué cinc exposicions diferents i va destacar la dedicada als fotògrafs, pintors i escultors de la comarca, anomenada Els Ports com a inspiració, amb obres de Julio Carbó, Pilar Dolz i Joan Valle, entre altres. També tingueren lloc unes Olimpíades populars amb curses i joies tradicionals.19 1993 Forcall El divendres 23 de juliol del 1993 s’inaugurà el 16é Aplec dels Ports d’una manera impressionant. L’espectacle el va organitzar Valentí Pinyot, del grup Pimpinelles, i estava relacionat amb el foc, fent referència a la festa de Sant Antoni, tan arrelada a la comarca, i en el marc on es realitza la tradicional santantonada de Forcall. Tot un espectacle de foc, llum i reivindicacions comarcals. Seguí després el correfoc, a càrrec del grup Mascara Teatre. A la nit tingué lloc l’actuació del grup Els Pets i altres. Al llarg del dissabte hi hagué diferents actuacions teatrals en diversos escenaris a càrrec de Pimpinelles, Boni i Caroli, i Escarlata Circus. A la nit, actuaren els grups Las gatas negras, Morcillo, La Major Blues Band i Intocablues Band. El diumenge transcorregué l’Aplec amb teatre per a xiquets i grans, a càrrec del grup Alain Mim, i café-concerts a la plaça Major. A la vesprada hi hagué l’actuació de Doctor Party. Cal destacar en aquest Aplec les excelents exposicions etnogràfiques realitzades i, especialment, el muntatge de vídeo presentat pel pintor Montxo Monfort titulat Absents, on es recollien les absències de la comarca. També hi hagué una xerrada-coloqui sobre la problemàtica comarcal. Aquesta edició consolida el canvi de tendència en els aplecs: cada vegada hi va més gent (en aquest s’ha arribat a la xifra de 10.000 participants) i la festa predomina sobre la reivindicació. També els grups de rock han desplaçat els habituals cantautors o grups de folk.20 1994 El Portell El Portell va acollir el 17é Aplec dels Ports. La roda es fa més gran i un altre poble s’hi incorpora. Els actes van començar el divendres 29 amb l’actuació del grup de teatre Máscara i altres grups musicals. El dissabte comptà amb l’actuació del grup de teatre Volantins i, a la nit, actuacions musicals de diferents Cartell del 17é Aplec dels Ports, orquestres i el grup Rass-La Tribu. El diumenge congregà les al Portell (1994). 19 Veg. «El Aplec dels Ports reivindica la búsqueda de horizontes de salvación», Castellón Diario, 07/1992, i també la revista Au!, núm. 22, primavera 1992. 20 Veg. «Más de cinco mil jóvenes se darán cita en Forcall», Mediterráneo, 21/07/1993; «El XVI Aplec dels Ports congrega a cientos de personas de la comarca», Castellón Diario, 24/07/1993; «Forcall es volca en la festa de l’Aplec dels Ports» i «La música del grupo Els Pets abrió la actividad musical», Mediterráneo, 24/07/1993; «Una compleja organización para acoger a más de cinco mil jóvenes», «Una de las manifestaciones más importantes del verano», «Forcall a tota marxa», «La cultura también tiene su lugar en la fiesta», «Artesanía, pintura y escultura formaron una continua exposición en las calles de Forcall», Mediterráneo, 25/07/1993; i «La fiesta de Forcall reunió a 10.000 jóvenes», Mediterráneo, 26/07/1993. Veg. també la revista Au!, núm. 27, estiu 1993, que fa una ressenya sobre l’Aplec.




1RWHVVREUHO $SOHFGHOV3RUWV danses populars de la comarca i la banda de música. Durant el transcurs de l’Aplec hi hagué diferents exposicions de productes artesanals i una xerrada-coloqui sobre la situació comarcal. El lema de l’Aplec va ser Fem comarca, fem país.21 1995 Morella Els dimonis de Vinaròs inauguraren la 18a edició de l’Aplec dels Ports el divendres 28 de juliol. El dissabte hi hagué teatre i actuacions de danses comarcals, entre elles, com és habitual, la Dansa Guerrera de la Todolella. A la nit, actuaren els grups Dimonis de Massalfassar, Urbàlia Rurana, Brams i Dropo Alionodor. El diumenge hi hagué espectacles infantils, una actuació de la banda municipal i danses. Es clogué l’Aplec amb un concert de rumba catalana. En el seu transcurs hi hagué diferents xerrades-coloqui i entre elles destacà la conferència que pronuncià el Grup Ecologista de Vilafranca. Cal dir que en aquest Aplec s’arribà a la xifra de 17.000 participants.22 1996 Sorita Amb el 19é Aplec dels Ports es tanca la segona roda. L’Aplec va quedar inaugurat el divendres 27 de juliol amb un espectacle de foc, llum i música a càrrec del grup Pimpinelles i la colaboració de la gent dels grups La Nefaria, de Vila-real, i La Casual, de l’Aula de Teatre de la Universitat Jaume I de Castelló. Era una mena de cercavila que mostrava el que caracteritza aquesta comarca i la seua gent. A la nit, com és habitual, actuacions d’orquestres i grups de rock. El dissabte estigué ple de cercaviles i jocs. A la nit van actuar Sopa de Cabra i altres. Les activitats del diumenge van girar a l’entorn de la I Trobada de Danses de la Comarca. Amb una participació de més de 12.000 persones, la tendència és fer del diumenge el dia de trobada comarcal. Una de les novetats d’aquest Aplec va ser la utilització d’una pantalla gegant que mostrava la riquesa cultural, arquitectònica i medieval de la comarca.23 Tercera roda 1997 La Todolella Tornem a l’Aplec va ser el lema de la 20a edició de l’Aplec dels Ports. Es volia recuperar el sentit dels Aplecs inicials, però l’assistència també superà les 10.000 persones. El divendres 25 de juliol començà l’Aplec amb l’actuació dels Dolçainers dels Ports, El Teatre Estable de Castelló i La Casual. Més tard es va fer la representació de l’obra Puja’t al 21

Veg. «La población inicia esta noche los actos de la XVII edición del Aplec dels Ports», i «El XVII Aplec dels Ports se inaugurará esta noche», Mediterráneo, 29 /07/1994; «L’Aplec demana: “Fem comarca, fem país”», «Mostres d’indústria tèxtil i exposicions d’artesania local», Mediterráneo, 31/07/1994. 22 Veg. «Dimonis de Vinaròs inaugurarán hoy el XVIII Aplec», Mediteráneo, 28/07/1995. En la revista Au!, núm. 36, tardor 1995, apareix l’article «Aplec’95» signat per la Comissió Organitzadora Aplec’95, en què es rebaten les crítiques que es van fer a aquesta edició des d’una publicació elaborada pels regidors del Partit Popular de l’Ajuntament de Morella. 23 Veg. «Un espectacle de foc, llum i música va inaugurar l’Aplec dels Ports», Mediteráneo, 07/1996; «Miles de personas, en la gran fiesta del Aplec dels Ports», Mediterráneo, 07/1996; «Fuego y música protagonizaron la velada más larga de la comarca» i «La Todolella recoge el testigo», Mediterráneo, 07/1996. En la revista Au!, núm. 36, estiu 1996, es pot llegir l’editorial «Aplecaxions», en què es qüestionen alguns aspectes de l’Aplec i es fa una reflexió sobre els dinou anys d’Aplec.




5DIDHO6HUUHW carro, de l’autor vilafranquí Carles Pons, representada pel grup El Teatre de l’Home Dibuixat. Finalitzà la festa del divendres amb l’actuació del grup de folk Urbàlia Rurana. Les activitats del dissabte van ser les següents: representació de l’obra de teatre Tirant a Anglaterra, a càrrec del grup Volantins, concert de dolçaina i cercavila i, a la nit, l’actuació de la companyia Xarxa Teatre amb l’obra La nit màgica, feta especialment per a l’Aplec dels Ports. Posteriorment va actuar el grup Al Tall. El diumenge es van clausurar els actes amb un concert al campanar a càrrec del Gremi de Campaners de València i, més tard, amb una trobada de danses processionals amb la participació dels Dolçainers de la Todolella, Escola de Dolçaina, tabal i gegants de Morella, Nanos i Cavallets de les Danses del Corpus de Castelló, Els Tornejants d’Algemesí, Dansa dels Arquets de Forcall, Dansa dels Pelegrins de Morella, Els Porrots de Silla, Els Bastonets d’Algemesí, Dansants i Gitanetes del Forcall i la Dansa Guerrera de la Todolella. Durant el transcurs de l’Aplec va haver-hi un taller de balls populars, una mostra d’artesania, cultura i medi ambient dels Ports, i activitats per a xiquets. Cal destacar l’ús d’una pàgina web on es donava informació sobre l’Aplec.24 1998 Cinctorres Amb el lema Aquesta terra es mou, manllevat de Vicent Andrés Estellés, Cinctorres va ser el poble encarregat d’organitzar el 21é Aplec dels Ports. El dijous dia 23 hi hagué parc infantil i actuació del grup de rock 4 Gats. S’inaugurà l’Aplec en divendres amb l’anunci fet pels dolçainers. Després hi hagué teatre a càrrec de Toni Albà i Sergi López, que representaren l’obra Brams. A continuació tingueren lloc les actuacions musicals d’Obrint Pas, Al Inodoro, Tensos i les habituals orquestres. El dissabte tingueren lloc les danses de la comarca i l’actuació de teatre del grup Pimpinelles, que va representar l’obra Una classe amb don Abili. A continuació, el correfocs a càrrec del grup d’animació La Xalera de Vilafranca, un acte molt concorregut que va finalitzar amb l’encesa dels noms de tots els pobles de la comarca que han organitzat aplecs. A la nit actuaren els grups Al Tall, Gobanon, La Carrasca i altres. L’Aplec finalitzà en diumenge amb una actuació de teatre per als xiquets, a càrrec del grup Perlinpinpín, i les actuacions de Joan Amèric i Tomeu Penya. Cal destacar en aquest Aplec la trobada d’escriptors de la Cartell del 21é Aplec dels Ports, a Cinctorres (1998). 24 Veg. «La Todolella se prepara para acoger la vigésima edición del Aplec», Levante, 24/07/1997; «Los jóvenes asedian el castillo en el XX Aplec», Mediterráneo 26/07/1997; «Vora 10.000 persones posaren en marxa la vintena edició de l’Aplec dels Ports», Castellón Diario, 26/07/1997; «Cientos de jóvenes particpan en l’Aplec dels Ports en La Todolella», Levante, 26/07/1997; «Xarxa Teatre puso la calidad al Aplec dels Ports que reúne a quince mil personas en La Todolella», Levante, 27/07/1997; «10.000 jóvenes se citan en l’Aplec», Mediterráneo, 27/07/1997; «Xarxa protagonitzà una Nit Màgica especial Aplec de foc i llum al voltant del castell», Castellón Diario, 27/07/1997; «El XX Aplec de Els Ports sirvió de escaparate cultural comarcal», Levante, 28/07/1997; «Nos veremos en Cinctorres», Mediterráneo, 28/07/1997; «L’Aplec dels Ports va dir adéu a una edició que volia tornar als orígens reivindicatius», Castellón Diario, 28/07/1997. En la revista Au!, núm, 42, primavera 1997, apareix la ressenya «XX Aplec», en què s’explicava el canvi de rumb de l’Aplec. En la mateixa revista, núm. 43, estiu 1997, apareix informació sobre la realització de l’Aplec.




1RWHVVREUHO $SOHFGHOV3RUWV comarca, que va comptar amb la presència del cinctorrà J. J. Rovira, del morellà Miquel Peñarroya i del vilafranquí Carles Pons.25 1999 Villores El 22é Aplec dels Ports començà també en dijous. És el dia que es fan activitats per a la gent del poble: cinema, activitats infantils, música. El divendres dia 30 es va fer la inauguració de l’Aplec, a càrrec del grup vilafranquí La Xalera, amb un excelent espectacle de foc i el posterior correfocs. La música la van posar els grups Urbàlia Rurana, Primera Nota i altres. Per al dissabte estaven programades les actuacions de Saüc i Elixir, a la vesprada, i, a la nit, de la Companyia Elèctrica Dharma, Bajoqueta Rock i altres grups, però les fortes pluges caigudes van fer que s’anularen. No obstant això, els grups de dolçainers van salvar la festa. El diumenge actuaren Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries i es clogué l’Aplec amb l’actuació de les diferents danses de la comarca. També hi hagué xerrades i conferències sobre la problemàtica comarcal i exposicions. L’Aplec també disposà d’una pàgina web i el lema fou Farem camí.26 2000 La Mata Amb el lema A tots els Ports, carreteres sense clots es feia patent el caràcter reivindicatiu del 23é Aplec dels Ports. Des de fa dos anys les activitats de l’Aplec ja s’avancen un dia; per tant, en dijous ja hi hagué les actuacions de Barreja, La Karrasca i Kosto Rico. La presentació de l’Aplec va ser el divendres 28, a càrrec de La Xalera, i en aquesta actuació un xiquet de cada població dels Ports va donar a conéixer el millor del seu poble. Després hi hagué el tradicional correfoc. A la nit, actuaren la Banda Jachís i el grup Manacor. El dissabte comptà amb un café-concert, actuacions teatrals com l’estrena de l’obra Foc de Mar del grup Xarxa Teatre, i les actuacions de Guarana, Obrint Pas i Batzer. El diumenge es clogué l’Aplec amb l’actuació d’Al Tall. Durant l’Aplec hi hagué exposicions sobre l’artesania de la Mata –especialment, l’espardenya– i la colecció “Paisatges humans” del fotògraf Julio Carbó. També el divendres tingué lloc una excursió pel terme de la Mata.27

25

En la revista Au!, núm. 47, estiu 1998, es pot llegir una ressenya sobre el XXI Aplec en què se’n fa una valoració positiva. 26 Lluís Puig fa una crònica d’aquest Aplec: «XXII Aplec dels Ports: Diversión y trabajo», «Es tiempo de reivindicar», «Avanzaremos». També Lluís Meseguer escriu un article a propòsit de l’Aplec: «Paraules de la pedra i de l’aire». Tots aquests articles apareixen a Levante, 30/07/1999. Veg. també «El Aplec de Els Ports prepara su día grande», Mediterráneo, 30/07/1999; «La sequía marca la última edición del siglo del Aplec de Els Ports», Mediterráneo, 31/07/1999; «Villores recibe con cuatribarradas a miles de jóvenes en la XXII edición del Aplec», Levante, 31/07/1999; «Agua y barro fulminan el Aplec» i «Una danza guerrera se encargó de despedir el Aplec de Els Ports», Mediterráneo, 01/08/1999. El setmanari d’informació comarcal Notícies va dedicar un número especial al XXIIé Aplec dels Ports. 27 Amparo Panadero fa una crònica d’aquest Aplec: «La Mata acoge a 10.000 asistentes al XXIII Aplec de Els Ports», El País, 29/07/2000. Veg. també «Música y teatro en el Aplec de La Mata», Mediterráneo, 27/07/2000; «Intenso programa en el Aplec de La Mata», Mediterráneo, 29/07/2000; «Marcha joven para el Aplec», Mediterráneo, 30/07/2000; «El Aplec compara algunas de las carreteras de Els Ports con vías pecuarias», Levante, 30/07/2000; «La Mata cede a Vilafranca el relevo de la organización del Aplec dels Ports», Levante, 31/07/2000. El setmanari d’informació comarcal Notícies va dedicar un número especial al XXIIIé Aplec dels Ports. En la revista Au!, núm. 54, primavera 2001, es pot llegir la ressenya «Aplec dels clots», en què es fa una valoració positiva de l’Aplec. L’Aplec disposa de pàgina web i també apareix informació en el diari digital Vilaweb.




5DIDHO6HUUHW 2001 Vilafranca El lema del 24é Aplec dels Ports va ser Fem comarca, fem Aplec! Va començar en divendres 27 de juliol amb la cercavila, a càrrec del grup de dolçainers, i l’actuació de la xaranga. S’inaugurà l’Aplec amb l’espectacle audiovisual La veu d’una comarca i després hi hagué les actuacions dels grups de rock Azero, Doctor Calypso i altres. El dissabte hi hagué teatre a càrrec de Gog i Magog, correfoc protagonitzat pel grup La Xalera i les actuacions de Daniel el Higiénico i la Quartet de Baño Band. Es va tancar l’Aplec amb l’actuació de Jaume Sisa i els Cantants d’Ulldecona. Cal destacar en aquesta edició la trobada d’alcaldes de la comarca dels Ports.28 2002 Herbers Sota el lema 25 anys fent comarca, l’Aplec d’Herbers va ser un aparador en què es va poder veure tot un recull de cartells, fotografies i camisetes dels vint-i-cinc Aplecs dels Ports. El mateix lema de l’Aplec era el títol de l’exposició. Per commemorar aquest 25é aniversari, es va fer un Aplec que ultrapassava les possibilitats del petit poble d’Herbers, però la colaboració de tots els seus veïns ho va fer possible. Començà l’Aplec en dijous dia 25 de juliol amb la revetlla habitual amenitzada amb orquestra. El divendres 26 tingué lloc la inauguració a càrrec de la Muixeranga d’Algemesí, l’Aplec de dolçainers i les actuacions de Brams, Los Draps i altres grups. El dissabte comptà amb les actuacions de La Vantocant Band, Sixosis, Sargantana, Els Quatre Gats, Saüc, Companyia Elèctrica Dharma, Agraviats i altres. El teatre també va ser un plat fort en aquest Aplec i actuaren en dissabte Scurasplats Companyia de Teatre, Pot de Plom Cartell del 25é Aplec dels Ports, a Herbers Teatre, Pimpinelles Teatre, Xavi Castillo i, en (2002). diumenge, el grup Volantins i altres espectacles infantils. Finalitzà l’Aplec amb les actuacions de Toti Soler i Esther Formosa, Anton Abad i Al Tall, que celebrava també el seu 25é aniversari. Cal destacar que durant tota la realització de l’Aplec va estar instalada una carpa en què es podien veure totes les iniciatives que es portaven a terme a la comarca: Mancomunitat, fires, associacions culturals, artesania, turisme rural, colles, moviments ecologistes, premsa, ràdio i televisió. També hi hagué una taula rodona de diputats, alcaldes i regidors de la comarca i una taula rodona d’associacions de la comarca. L’Aplec es

28 Veg. «Un multitudinario Aplec reivindica mejoras sanitaras para Els Ports», Mediterráneo, 29/07/2001; «Los alcaldes de Els Ports exigen inversiones» i «Seis alcaldes aprovechan el Aplec para denunciar la discriminación de Els Ports», Levante, 29/07/2001. També apareix informació en el diari digital Vilaweb.




1RWHVVREUHO $SOHFGHOV3RUWV difonguĂŠ a travĂŠs de la pĂ gina web que avui encara estĂ  vigent. La seua denominaciĂł: www.aplecdelsports.com.29 Llengua i Aplec dels Ports La comarca dels Ports, excepte la poblaciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;Olocau del Rei, forma part de la comunitat lingßística catalanoparlant. Lâ&#x20AC;&#x2122;Ăşs del valenciĂ , per tant, ĂŠs un dels trets identificadors comarcals i un dels principals punts en què sâ&#x20AC;&#x2122;ha fonamentat des dels seus orĂ­gens lâ&#x20AC;&#x2122;Aplec dels Ports. El concepte de comunitat lingßística ĂŠs definit i analitzat per MollĂ  (2002: 77-149) com una determinada classe de grup que, eventualment, es comunica en una llengua. Com a part integrant dâ&#x20AC;&#x2122;aquest grup â&#x20AC;&#x201D;els parlants de la llengua catalanaâ&#x20AC;&#x201D;, els usuaris del valenciĂ  de la comarca dels Ports participen en la configuraciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;aquesta comunitat. Cal dir, en principi, que la situaciĂł demogrĂ fica de la comarca dels Ports en els anys en què es delimita aquest estudi (1978-2002) ĂŠs dâ&#x20AC;&#x2122;una constant pèrdua de poblaciĂł. Seguint els estudis sociolingßístics que amb continuĂŻtat sâ&#x20AC;&#x2122;han fet sobre la comarca (Querol: 1995: 115-119; Querol 2007: 195-220), la tendència ĂŠs la constant pèrdua de poblaciĂł: 1977: 10.796 habitants 1981: 9.632 1986: 9.050 1991: 8.443 2001: 7.621

Es tracta dâ&#x20AC;&#x2122;una poblaciĂł envellida i amb poca natalitat. Durant tot el segle XX hi ha hagut una contĂ­nua emigraciĂł cap a Catalunya i el PaĂ­s ValenciĂ (Barcelona i CastellĂł, especialment) tot seguint els avatars econòmics. Precisament a partir de lâ&#x20AC;&#x2122;any 2000 es produirĂ  un fenomen singular: lâ&#x20AC;&#x2122;arribada dâ&#x20AC;&#x2122;immigrants a la comarca a causa de la bonança econòmica del moment i que en poblacions com Morella han permĂŠs invertir la tendència demogrĂ fica a partir del 2001. El coneixement i Ăşs del valenciĂ  a la comarca ĂŠs alt i durant aquests 25 anys el seu Ă­ndex de competència (comprendre, parlar, llegir i escriure) la situa entre les deu primeres comarques valencianoparlants amb lâ&#x20AC;&#x2122;Ă­ndex mĂŠs alt. Vegem-ne les dades:

29

Veg. ÂŤEl XXV Aplec de Els Ports se presenta hoy en CinctorresÂť, MediterrĂĄneo, 20/04/2002; ÂŤToni Mestre insta a los pueblos de Els Ports a mantener vivo el espĂ­ritu del AplecÂť i ÂŤEl Aplec pedirĂ a la Mancomunitat que abandere las reivindicacionesÂť, Levante, 21/04/2002. Toni Mestre escriu un article dâ&#x20AC;&#x2122;opiniĂł sobre lâ&#x20AC;&#x2122;Aplec: ÂŤEls PortsÂť, Levante, 05/05/2002. Veg. tambĂŠ ÂŤBrams, lâ&#x20AC;&#x2122;Elèctrica Dharma y Al Tall actuarĂĄn en el Aplec de HerbersÂť, Levante, 01/05/2002; ÂŤRosanna Pastor presenta la XXV ediciĂłn del AplecÂť, Levante, 02/06/2002; ÂŤEls Ports consolida su identidad de comarca en los 25 aĂąos de lâ&#x20AC;&#x2122;AplecÂť i ÂŤLa XXV ediciĂłn de lâ&#x20AC;&#x2122;Aplec se presenta en la librerĂ­a BabelÂť, MediterrĂĄneo, 02/06/2002; ÂŤLos primeros campistas comienzan a instalarse en HerbersÂť, Levante, 26/07/2002; ÂŤFiesta y compromisoÂť i ÂŤAlcaldes de Els Ports piden mejoras sanitarias y viariasÂť, MediterrĂĄneo, 27/07/2002; ÂŤDoscientos vecinos acogen a quince mil personas durante el fin de semanaÂť i ÂŤ Varios alcaldes de Els Ports abogan en el Aplec por suprimir las diputacionesÂť Levante, 28/07/2002; ÂŤEl Aplec une a la comarcaÂť 28/07/2002; ÂŤMĂĄs de 8000 personas reivindican en Herbers el futuro de la comarcaÂť, MediterrĂĄneo, 28/07/2002; ÂŤFiesta, cultura y reivindicaciĂłnÂť, El PaĂ­s, 28/07/2002; ÂŤHerbers clausura el Aplec mĂĄs intenso y pasa el testigo a ForcallÂť, MediterrĂĄneo, 29/07/2002; ÂŤLâ&#x20AC;&#x2122;Aplec dels Ports compleix 25 anysÂť, El Temps, ediciĂł del 23 al 29 de juliol del 2002. TambĂŠ apareix informaciĂł en els diaris digitals Vilaweb i Vinaròs News.




5DIDHO6HUUHW 1986 L’entenen 96,2 %

El saben parlar 92,3 %

El saben llegir (no hi ha dades)

El saben escriure 9,9 %

1991 L’entenen 99,1 %

El saben parlar 92,2 %

El saben llegir 33,6 %

El saben escriure 14,8 %

2001 L’entenen 97,8 %

El saben parlar 85,6 %

El saben llegir 59,4 %

El saben escriure 28,2 %

Tot i les incongruències del cens assenyalades per Ernest Querol, ens adonem clarament dels efectes de la immigració, pel que fa a saber parlar el valencià, i els efectes de l’escolarització, pel que fa a saber llegir-lo i escriure’l. Quant a la població estrangera, hi ha un alt percentatge de població romanesa, fet que facilita la comprensió del valencià per ser també una llengua romànica i queda reflectit en el grau de comprensió de la llengua. L’escolarització en valencià dels jóvens romanesos i altres fa la resta. S’observa també la facilitat amb què s’integren socialment els romanesos i com en poc temps passen a parlar directament en valencià, cosa que confirma que en la comarca dels Ports la norma d’ús implícita d’adreçar-se en castellà als estrangers no se segueix tant com en altres llocs del País Valencià. Si parlem ja del procés de cohesió de la comunitat lingüística a la comarca dels Ports, veiem que les habilitats lingüístiques descrites faciliten una interacció consistent en valencià i habiliten la seua presència en els diferents àmbits d’ús. No hi ha dubte que la presència del valencià en els àmbits informals és dominant i, en els àmbits formals, l’ús del valencià està recuperant parceles tradicionalment reservades al castellà: administració, comunicació, religió, etc. La presència de Ràdio Els Ports, revistes comarcals com Au! i altres, i la televisió en la nostra llengua (Canal 9, que actualment ha deixat d’emetre's, i TV3, prohibida pel govern de Francisco Camps) han facilitat aquest canvi. No cal dir que el valor instrumental del valencià encara està molt lluny del que seria una situació de normalitat lingüística. La història és coneguda: tres segles i més d’oficialitat única del castellà i les consegüents actituds diglòssiques ben perceptibles encara entre la població més adulta, que solament s’ha escolaritzat en castellà, mantenen encara l’estatus del castellà com a llengua primera. Un dels factors que ens assenyalen el grau de vertebració d’una comunitat lingüística és la presència de la llengua entre la població més jove, que, justament per ser la que garantirà la transmissió de la llengua, és fonamental en els processos de normalització lingüística. En aquest aspecte és on cobra sentit la realització de l’Aplec dels Ports, com un espai simbòlic de creació de consciència lingüística. La seua dinàmica organitzativa, en què els jóvens són els que s’encarreguen de portar a terme l’Aplec, propicia la contínua reflexió sobre la situació de la llengua en la comarca, la seua reivindicació en els diferents àmbits d’ús i la inserció en la seua comunitat lingüística catalanoparlant. Cada petit poble dels Ports que ha organitzat quatre o cinc vegades l’Aplec ha deixat constància de la seua voluntat de fer present l’ús de la llengua en àmbits que són propis de la joventut: música, teatre, noves tecnologies, reivindicació, festa... És a dir, es pot ser jove, es pot ser modern, sense necessitat de canviar de llengua. Eixe és el missatge lingüístic que porta implícit l’Aplec dels Ports.




1RWHVVREUHO $SOHFGHOV3RUWV

Si exceptuem Morella i Vilafranca, la resta dels pobles dels Ports no arriben ni als mil habitants, i alguns com Palanques, Villores o Herbers ni als cent. Això suposa que a l’hora de portar endavant l’Aplec, pràcticament tot el poble colabora i participa en la seua realització. Els vincles intergeneracionals que s’estableixen són un dels fets més comentats i valorats pels organitzadors de l’Aplec. Per tant, l’Aplec és fruit de la iniciativa de la societat civil i fins i tot ha generat iniciatives com Els Ports en moviment, que fan ús de les noves tecnologies i mantenen les reivindicacions comarcals (entre elles, les lingüístiques) més enllà de la data puntual de l’Aplec. L’activisme de la societat civil supleix les mancances d’una administració poc preocupada, per no dir oposada, en la normalització de la nostra llengua. L’Aplec dels Ports, com la resta d’esdeveniments o organitzacions del tipus Escola Valenciana, contribueixen a donar continuïtat a l’ús del valencià en àmbits més propicis per a l’ús del castellà entre els jóvens. Els jóvens que començaren a organitzar l’Aplec ara ja són els pares dels jóvens organitzadors. La roda de l’Aplec segueix. Com diu Pradilla (2004: 135): Hom podria concloure, doncs, que durant els darrers cinc-cents anys les classes populars han estat les veritables responsables del manteniment de la continuïtat cultural de la llengua, des de l’ús quotidià i sense una motivació politiconacional definida. Per altra banda, l’Aplec dels Ports, des dels seus orígens, ha fugit de particularismes i localismes lingüístics que tendeixen a descohesionar la comunitat lingüística. Les diferents adscripcions politicoadministratives en què està dividida la comunitat lingüística catalanoparlant propicien sentiments lingüístics particularistes que, en el cas del País Valencià, han arribat a generar fenòmens com el blaverisme, que negaven la unitat de la llengua i feien de l’anticatalanisme el seu referent polític.30 El context polític, especialment el valencià, ha dificultat les naturals interaccions lingüístiques i culturals entre els territoris de la comunitat lingüística i fenòmens com l’Aplec dels Ports obren noves vies d’aproximació. La presència de cantants catalans, balears i valencians en les diferents trobades comarcals mostren clarament l’adscripció a la comunitat lingüística catalanoparlant, sense cap tipus de prejudicis. Les denominacions català i valencià no són problemàtiques en la comarca i, en general, no es dubta que català i valencià són la mateixa llengua. Més encara, la tancada de TV3 a la comarca va provocar un fort rebuig i manifestacions en contra. Alguns ajuntaments i colectius dels Ports busquen la manera tècnica de reprendre les emissions de TV3. En certa manera, la dependència cultural (satelització) cap a la comunitat lingüística castellanoparlant es va atenuant. Un altre aspecte important i cohesionador de la comunitat lingüística és la vertebració geogràfica. L’Aplec, entre altres coses, sorgeix per reivindicar l’espai comarcal que estava mot diluït en el macroespai geogràfic i castellanitzador d’El Maestrazgo, que abasta terres de la província de Castelló i de Terol i que no es corresponia amb la realitat històrica. La recuperació del nom de la comarca, en bona part, és deguda a la realització de l’Aplec dels Ports. Calia recuperar la memòria històrica, no perdre les arrels culturals i, com hem dit abans, fer de la llengua un signe d’identitat. Tot això ens porta a percebre aquest fenomen aplequer com un moviment d’arrel tradicional; tanmateix, ja de bon principi, l’Aplec s’ha donat a conéixer a través de les noves tecnologies. L’expressió “Aplec dels Ports” té 58.600 entrades en el buscador Google i també apareix definida a la Viquipèdia i a la Gran Enciclopèdia Catalana. El domini de la pàgina web sobre l’Aplec dels Ports va rodant de poble en poble al ritme que marca la seua realització i també les xarxes socials Facebook i 30

Vicent Bello, La pesta blava (1988). Citat per Pradilla (2004: 132).




5DIDHO6HUUHW

altres estan presents en aquest esdeveniment comarcal; per tant, tradició i modernitat van enllaçades. La voluntat de donar a conéixer la comarca i l’establiment de xarxes comunicacionals globalitzadores fan que la comarca participe en el procés de configuració d’una comunitat lingüística moderna que es caracteritza precisament perquè les identificacions colectives i globals són el producte de la interacció global i colectiva.

Bibliografia MOLLA, Toni (2002): Manual de sociolingüística. Alzira: Bromera. PRADILLA, Miquel Àngel (2004): El laberint valencià. Benicarló: Onada. QUEROL, Ernest (1995): «Llengua», dins Querol, Ernest (coord): La comarca dels Ports. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. — (2007): «Dades sociolingüístiques de la comarca dels Ports», dins Cardona, V. (coord): Miscelània en honor a Josep Eixarch Frasno. Vinaròs: Antinea.







9LFHQW6DQ]$UQDX

Panorama literari al Maestrat Vicent Sanz Arnau

Un amic de Vinaròs em pregunta com veig el panorama literari del Maestrat, de manera que intentaré donar el meu punt de vista sobre la qüestió.1 Una manera de començar a explicar el panorama literari del Maestrat és recorrent a la teoria de la dualitat cultural. Segons aquesta teoria, en l'horitzó de la cultura d'expressió catalana i de les comunitats humanes catalanoparlants, dins el qual cal situar el Maestrat, hi ha una superestructura cultural que és on passen coses. És la superestructura dels mitjans de comunicació espanyols, que setmanalment escudellen aquells suplements culturals que marquen la pauta del mercat corresponent: llibres, cinema, música, etc. Aquests mitjans, que arriben puntualment al darrer quiosc que encara resisteix l’assolament de la vida cultural que està experimentant el nostre país a causa de la crisi, s’expressen molt majoritàriament en castellà. És veritat que hi ha suplements de mitjans en català, però estarem d’acord que ni de lluny poden considerar-se els majoritaris, a casa nostra. La cultura que s’expressa en la nostra llengua catalana té un accés molt limitat a aquests circuits dels mitjans de comunicació de masses. Això pot fer pensar, i de fet amb raó, que es tracta d’una cultura subsidiària, subalterna. La segona part de la teoria és que en aquest espai subaltern en què pareix que no passe mai res, que no transcendeix mai més enllà de l’àmbit local o comarcal a molt estirar, hi ha una dinàmica que ja voldrien per a si mateixes cultures amb un estat propi al darrere. En resum: la minorització de la nostra llengua catalana i de la cultura que s’hi expressa, pot fer pensar que, efectivament, el panorama de la literatura al Maestrat és si fa no fa un desert. Aclarim, abans de continuar, que quan parlem d’assolament de la vida cultural causat per la crisi no estem parlant tant d’arranament de la creativitat com d’exhauriment del consum cultural. Citem-ne només un exemple: anar al cinema s’ha convertit en un luxe prohibitiu. I al Maestrat només hi ha uns cinemes i potser d’aquí a un temps haurem de dir altrament. I això que, seguint la primera part de la teoria, totes les películes són en castellà. Cosa que ens serveix de comprovació del que hem dit fins ara. Doncs què podem esperar de l’activitat específicament literària? Encara recordo la revista Raval de lletres, que devia aparèixer el 1984 o 1985. Es venia al quiosc del Colegi Universitari de Castelló, on estudiava. Molt més tard, vaig assabentar-me que van crear-la estudiants com ara Francesc Gil i Joan Gregori, que tinc la sort de conèixer personalment. Avui, Francesc Gil és l’editor d’Edicions Saldonar i Joan Gregori, per a mi un poeta notable, és professor d’institut a Gandia. Aquella animació, que va tenir continuïtat amb la 1 Els textos que conformen aquest article van ser publicats inicialment al blog Ilercavònia (http//ilercavonia.wordpress.com) entre novembre de 2013 i agost de 2014.

beCEroLes VI (2016), 203-208




3DQRUDPDOLWHUDULDO0DHVWUDW revista Passadís. Quadern de lletres i que segurament algun dia algú s’ocuparà d’estudiar, va donar lloc a l’activitat literària de l’associació Alambor, de Benicarló. Jo mateix vaig obtenir el seu premi de contes el 1994. Recordo que, en aquell moment, hi havia tres premis: conte, poesia i estudis lingüístics. Els altres dos van obtenir-los Adolf Piquer i Miquel Àngel Pradilla. José Palanques va fer-nos la foto al vestíbul del parador de Benicarló. Adolf Piquer ha fet estudis de catalanística des de la Universidad de Salamanca, i Miquel Àngel Pradilla és avui editor d’Onada Edicions, professor de la Universitat Rovira i Virgili i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Ho dic perquè aquests dos exemples posen en evidència de quina manera havia existit un panorama més o menys normalitzat, amb una activitat en marxa, que ha evolucionat amb el pas del temps de les iniciatives amb cobertura econòmica pública, com de fet eren les esmentades, cap a les iniciatives de caire privat, individualitzades, en lluita per la supervivència d’una cultura amb cara i ulls que ha experimentat en aquest temps el desinterès, per no parlar de sabotatge, de les institucions públiques, que s’han sumat sense vergonya a la cultura dominant i han abandonat a la seua sort la cultura feta en la nostra llengua. Ho van fer la Diputació de Castelló i l’Ajuntament de Morella amb el Centre d’Estudis dels Ports i ho va fer l’Ajuntament de Benicarló amb l’Alambor. Les raons poden ser més comprensibles o més polítiques, però el resultat és el mateix. Ja fa temps que les seues publicacions i convocatòries han desaparegut. El que tenim, en conseqüència, són individualitats i iniciatives privades, sobretot. De dos anys ençà, ha aparegut El Pont Cooperativa de Lletres, que agrupa creadors de les comarques de Castelló. Segurament, Pep Castellano, d’Albocàsser, és la personalitat del Maestrat més significativa dins de l’associació, gràcies a la seua productivitat literària en el terreny infantil i juvenil. Ara bé, és més conegut de la Plana en avall, on desenvolupa la seua activitat professional, que no al Maestrat mateix. Dins de la dinàmica benicarlanda, comptem amb Josep Manuel San Abdon i Carles Lluch, ambdós professors d’institut, que cobreixen l’espai corresponent a la crítica. Fora de l’àmbit d’El Pont, podem fer esment de la personalitat de Joan Elies Adell, de Vinaròs, poeta i director de l’Espai Llull, representació de la Generalitat de Catalunya a l’Alguer. És el compilador de La tercera illa, justament editada per Saldonar, una antologia de poesia algueresa d’una influència definitòria en el cànon de la poesia de la ciutat catalana de Sardenya. També podem fer esment d’Armando Vericat, novelista de Traiguera, que compta amb dues obres publicades i una imaginació creativa molt interessant. Armando Vericat va donar-se a conèixer fa uns anys, en obtenir el premi de narrativa Ribera d’Ebre, el de més prestigi a l’altra banda del Sénia. I és això el que es troba a faltar, sobretot: l’existència de plataformes de llançament, de promoció, de difusió de l’obra de nous escriptors. Ja ho sé: em diran que també al Maestrat hi ha algun premi potser fins i tot més ben dotat que premia obra en la nostra llengua. Però quina és l’estratègia per difondre la nostra literatura també a nivell comarcal, més enllà de salvar les aparences? Les polítiques públiques respecte a la temàtica que ens ocupa ja fa temps que se circumscriuen als ajuts a activitats culturals desenvolupades per entitats i associacions. És a dir que les entitats o associacions organitzen actes assumint-ne el cost econòmic i després soliciten un ajut que cobrisca part de la despesa efectuada. Tenint en compte la minva




9LFHQW6DQ]$UQDX substancial que els pressupostos públics destinats a activitats culturals i a aquesta finalitat en particular han experimentat en els darrers anys, a hores d’ara no se sap si estem parlant del passat o del present. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) és l’única institució pública que manté una certa activitat en aquest aspecte aspecte, dins la seua acció de promoció de l’ús de la llengua. gua. I amb aquesta dada ja ens podem anar fent una idea clara de com està el panorama i de quina pot ser la perspectiva. La literatura no forma part de l’horitzó cultural comarcal. Ni pel que fa a institucions supramunicipals, tret de l’excepció esmentada, ni pel que fa a l’acció de governs locals. No hi ha diners per a segons quines dedicacions, al capdavall minoritàries (i minoritzades) perquè les prioritats del model cultural, que existeix sense dubte, van per uns altres viaranys. En aquest sentit, tit, val la pena no perdre de vista quin és el volum pressupostari de qualsevol ajuntament dedicat al conreu i manteniment de les festes locals. Doncs dins d’aquests imports no hi ha actualment ni un sol euro dedicat a promoure la cultura literària en cap municipi del Maestrat. I si existeix és sense cap projecció de cap tipus. Queda clar el lloc que ocupa la qüestió en el model cultural públic de què parlem. Així les coses, fem un cop d’ull a l’activitat que es puga desenvolupar per iniciativa privada. Això ixò fa referència a editorials, llibreries i escriptors. Pel que fa al primer aspecte, tenim la sort de comptar amb Onada Edicions de Benicarló. En realitat, és l’únic actiu no sense perdre organitzat radicat a la comarca que, a dia d’avui, publica llibres, literaris o no, de vista la dimensió de promoció cultural de la llengua pròpia i de l’espai geogràfic comarcal. Publica premis literaris convocats per institucions públiques. El més proper correspon a Almassora. literàrie del D’altra banda, algunes de les obres literàries seu catàleg poden informar-nos nos de noms d’escriptors. Un viatge fora forat (2009) és obra d’Amàlia Roig (Vinaròs, 1957) i Retrats de butxaca (2006), de Josep Igual (Benicarló, 1966). Retrobem Josep Igual en la colecció ecció de poesia, amb l’antologia Poemes es escollits. 1987 1987-2007 (2007). De fet, és inevitable trobar aquest autor si es vol fer qualsevol relat de la literatura del Maestrat perquè pràcticament des de la data inicial que apareix en aquest títol, ha desplegat una creativitat a prova d’obstacles. A cavall de l’assaig, el dietarisme i la poesia, Josep Igual escriu amb persistència una obra literària d’un compromís personal molt consistent. A desgrat de la dimensió sempre limitada de la projecció dels gèneres que practica, la seua dedicació literària l’acredita com un escriptor contumaç. Prova d’això és la publicació setmanal Plàncton que escriu a 34.info, una veritable joia del dietarisme que se situa en el terreny de la literatura digital. A Plàncton hi aboca Josep Igual textos que més endavant apareixen apa editats en paper, com en la recopilació del mateix títol apareguda el 2013 de la mà de 4colors de Vinaròs, un projecte editorial nou que suposa un senyal positiu en aquest panorama. La figura de Josep Igual, periodista, escriptor i també cantant, de demana una referència específica. Sorgit de l’ambient cultural dels anys 80 a Benicarló, és un exemple de les potencialitats creatives de




3DQRUDPDOLWHUDULDO0DHVWUDW la literatura comarcal i també de les relacions que els escriptors mantenen amb la societat de referència. Evidentment, hi ha més autors, com aquest que signa, que van desplegant la seua obra literària més o menys lluny de la professionalització. I també hi ha casos malaguanyats, com el del també benicarlando Manel Garcia Grau (1962 – 2006), una figura literària que se’n va anar massa prompte. I que té una obra poètica que ha caigut ràpidament en l’oblit. La llista d’autors, en fi, pot resseguir-se al directori Beabà, que simptomàticament està elaborat des de les Terres de l’Ebre i inclou escriptors i escriptores de la tota la Ilercavònia. Falta fer menció de les llibreries i altres espais on es presenten llibres amb regularitat. Si hem de tenir en compte que el llibre com a pràctica cultural ha rebut un dels càstigs més severs a compte de la crisi econòmica i les conseqüències que li han fet tenir en el terreny cultural, podrem parlar de desertització. Fa falta un determinat volum de negoci i una determinació específica per llançar-se a l’activisme encara que siga en format de butxaca. Cosa que explica que, actualment, siga difícil parlar d’una llibreria de referència en què habitualment es facen actes de presentació de llibres, per exemple.2 Si de cas, hi ha entitats públiques que presten l’espai perquè associacions i altres entitats hi organitzen presentacions de llibres i altres actes de caràcter específicament literari. Així doncs, podem constatar que estem parlant d’un fenomen prou precaritzat, desballestat i sense recursos. Cosa que no trau que les presentacions de llibres s’hagen generalitzat en els darrers anys a tot arreu. Una pràctica que abans era molt escadussera. L’accés a la cultura en general i a la literària en particular no és que no tinga un públic a nivell comarcal, sinó que no compta amb cap estratègia pública que no siga el simple abandonament. Perquè la improvisació no és ben bé cap estratègia. I això sense entrar a parlar de les biblioteques públiques i de la promoció de la lectura. Rutes literàries del Maestrat i els Ports Reprenent el fil del text anterior dedicat al panorama literari del Maestrat, i arran d’una colaboració en marxa amb la revista Beceroles, que està preparant un monogràfic sobre les rutes literàries de la Ilercavònia, que és el seu àmbit territorial, he pensat a donar idea de les rutes literàries existents al Maestrat i als Ports i fer algunes consideracions sobre el lloc que ocupen en l’escala de valors de les polítiques culturals que operen a les comarques del Maestrat i els Ports. Entenem que el concepte de ruta literària pot vincular-se al que ha desenvolupat l’associació Espais Escrits en relació amb el patrimoni literari, entès com la presència de referents literaris en un lloc o territori concret. Això engloba espais concrets relacionats amb obres i escriptors, incloent-hi cases-museu dedicades a un escriptor o escriptora concrets, i rutes literàries que referencien obres o escriptors sobre un itinerari que pot limitar-se a un recorregut urbà o bé a un territori més ampli, en funció de les característiques del referent literari escollit i del desenvolupament del projecte que s’hi dedique. També poden dedicar-se a temàtiques més àmplies, que sovint relacionen el patrimoni literari amb la resta del patrimoni cultural, històric o artístic que posseeix un lloc 2

La llibreria Espai Mariola Nos, de Vinaròs, creada amb aquesta vocació, va obrir l’octubre de 2014.




9LFHQW6DQ]$UQDX concret. Es tracta d’un recurs cultural que pot tindre aplicació en l’educació, el foment de la lectura i el turisme. Entrant en matèria, l’únic “espai escrit” pertanyent a l’associació esmentada és l’aulamuseu Carles Salvador de Benassal, pertanyent a la fundació del mateix nom. Aquesta fundació, formada pels familiars de l’escriptor i gramàtic, l’ajuntament de Benassal i l’Institut d’Estudis Catalans, té cura del seu llegat patrimonial, edita estudis i recerques sobre la seua figura, acull altres fons literaris i històrics que li són dipositats i colabora amb la Universitat Jaume I. A més, ofereix visites guiades a l’itinerari “Carles Salvador a Benassal” i propostes didàctiques relacionades. No existeix cap més ruta literària que compte amb el suport d’una organització del tipus que siga semblant a la Fundació Carles Salvador. Si existeix, m’agradaria tindre’n notícia. L’altre espai consolidat que es pot esmentar és el Jardí dels Poetes, de Morella. Es tracta d’un espai municipal anteriorment pertanyent a l’Església, consistent en dos bancalets vora la plaça de Sant Francesc, a l’entrada de l’antic convent del mateix nom. Constitueix un petit jardí urbà que l’Ajuntament de Morella va decidir dedicar a partir de 2009 a homenatjar els poetes que li han dedicat part de la seua obra. Actualment, hi han estat reconeguts en un plafó informatiu José Antonio Labordeta, Carles Salvador, Vicent Andrés Estellés i Joaquim Garcia Girona. Això no obstant, no existeix, dins l’oferta de recorreguts temàtics de la ciutat, cap proposta relacionada amb aquests referents. L’única referència a textos dedicats a Morella, cal anar-la a cercar a Endrets, un projecte virtual de la Universitat de Vic que relaciona literatura, indrets i autors. Endrets només referencia els textos dedicats a Morella per Vicent Andrés Estellés en el seu Mural del País Valencià. Igualment, referencia textos de Fra Junoy o l’agonia dels sons, de Jaume Cabré, al monestir de Benifassà. En canvi, ni tan sols aquest projecte virtual recull els textos de Les històries naturals de Joan Perucho, bona part dels quals corresponen a Morella, amb la qual cosa es posa en evidència el buit literari al voltant d’una de les figures més mítiques de l’imaginari ilercavó: Ramon Cabrera. Sí que en parla Aina Monferrer a «Les geografies literàries i el Mural del País Valencià d’Estellés», aparegut a la revista Articles, núm. 61 (2013), on també s’apunta una ruta per Peníscola. Algunes rutes literàries s’han realitzat alguna vegada. És el cas de la “Ruta literària per terres llegendàries de l’Alt Maestrat”, que va portar a terme la Fundació Bromera el 2011 en el marc de les jornades literàries a Carcaixent, que organitza anualment. Hi ha la ruta literària “La Font de la Salut” que qui subscriu va organitzar al santuari homònim de Traiguera el 2012, arran de la publicació del llibre del mateix títol, que tracta sobre aquest




3DQRUDPDOLWHUDULDO0DHVWUDW

paratge singular de la comarca. TambĂŠ ĂŠs el cas de la ruta literĂ ria de La maledicciĂł del Groc dâ&#x20AC;&#x2122;Armando Vericat, que va fer-se a finals del 2013 per recĂłrrer els escenaris de la noveď&#x20AC;Ąla, a Benassal, de la mĂ  de la revista local Aiguaclara i el Centre Cultural TraiguerĂ­. Mâ&#x20AC;&#x2122;agradaria ara fer esment de les rutes literĂ ries de Vinaròs, BenicarlĂł i PenĂ­scola, que sĂłn les ciutats mĂŠs poblades i, en bona lògica, han de desenvolupar mĂŠs activitat cultural. Però em temo que no serĂ  possible. Si hi ha rutes literĂ ries que sâ&#x20AC;&#x2122;organitzen o sâ&#x20AC;&#x2122;hagen organitzat en aquests llocs, que es manifesten, i no tindrĂŠ inconvenient a reconèixer la meua ignorĂ ncia. Tret de la referència ja esmentada en relaciĂł amb PenĂ­scola, no nâ&#x20AC;&#x2122;he trobat cap. Ni en els programes dâ&#x20AC;&#x2122;activitats culturals de lâ&#x20AC;&#x2122;Ajuntament de PenĂ­scola ni en els del MUCBE de BenicarlĂł. I mira que aquesta darrera instituciĂł, per exemple, tĂŠ un programa dâ&#x20AC;&#x2122;activitats envejable, amb instaď&#x20AC;Ąlacions, espais urbans i jaciments com el del Puig que mereixen mĂŠs dâ&#x20AC;&#x2122;una visita. Però no hi ha res en relaciĂł amb la literatura ni amb els escriptors benicarlandos. I per falta de referents, no deu ser. Esmentem-ne nomĂŠs dos: Manel Garcia Grau i Josep Igual. De ben segur que la poesia de Garcia Grau dĂłna per a un itinerari pel BenicarlĂł literari modern. Això mateix pot dir-se de Josep Igual, el qual, a mĂŠs, ĂŠs autor dels textos del llibre BenicarlĂł: un passeig silent, un llibre amb un tĂ­tol que ja convida a pensar-hi. Pel que fa a Vinaròs, un indicador que pot donar compte de com es tracten aquests aspectes de la cultura ĂŠs lâ&#x20AC;&#x2122;estat rònec de la casa on va viure Wenceslao Ayguals dâ&#x20AC;&#x2122;Izco, un dels escriptors romĂ ntics espanyols mĂŠs significatius del segle XIX. Desconec quina ĂŠs la situaciĂł de lâ&#x20AC;&#x2122;edifici però resulta evident lâ&#x20AC;&#x2122;oblit amb què culturalment es tracta la figura, tret, això sĂ­, de donar nom a un auditori. Ă&#x2030;s allò que de vegades ve de gust anomenar â&#x20AC;&#x153;polĂ­tica nominalistaâ&#x20AC;?: posar noms llampants, si pot ser en valenciĂ , i no fer-hi mai mĂŠs res. Per acabar, una recomanaciĂł per a les persones cultes que gaudeixen visitant el territori: Un viatge fora forat. Entre el Delta i les Columbretes de la vinarossenca AmĂ lia Roig. Un llibre de viatges que ĂŠs una delĂ­cia i que resulta una bona companyia per conèixer-nos millor.




barla vocabularis









3LOL,EjxH]7HUH,]TXLHUGRL0DLWH0R\D

Els noms populars de vents a la comarca del MontsiĂ Pili IbĂ Ăąez, Tere Izquierdo i Maite Moya A Albert Manent, in memoriam En el marc del XXIII Coď&#x20AC;Ąloqui General de la Societat dâ&#x20AC;&#x2122;OnomĂ stica que es va fer a Ulldecona, a la tardor de 1997, lâ&#x20AC;&#x2122;estudiĂłs Albert Manent i Segimon ens va explicar que estava portant a terme, junt amb altres coď&#x20AC;Ąlaboradors i coď&#x20AC;Ąlaboradores, la tasca de recollir el vocabulari popular meteorològic dâ&#x20AC;&#x2122;arreu de Catalunya. Ens va encoratjar a fer un treball de recerca dels noms populars de nĂşvols, boires i vents de la comarca del MontsiĂ  per tal de contribuir-hi. El projecte ens va semblar interessant i vam iniciar un recorregut per tots els municipis i barris agregats de la comarca. Les enquestes es van fer entre el 5 de maig i el 9 de juliol de 2001. Fruit dâ&#x20AC;&#x2122;aquest treball, vam presentar i publicar la comunicaciĂł ÂŤâ&#x20AC;&#x153;MontsiĂ  en capell, guardaâ&#x20AC;&#x2122;t dâ&#x20AC;&#x2122;ellâ&#x20AC;?: els noms dels nĂşvols a la comarca del MontsiĂ Âť, en el I CongrĂŠs de la Diòcesi de Tortosa. Presentem aquĂ­ el buidatge dels noms de vents montsianencs. Aixaloc. Vent que ve de la mar. A les Cases i la RĂ pita. Apareix al DCVB i Griera el recull a Bocairent. La forma mĂŠs estesa a Catalunya dâ&#x20AC;&#x2122;anomenar aquest vent ĂŠs xaloc. Aixalocada. Vent dâ&#x20AC;&#x2122;aixaloc molt fort. A les Cases. No figura al DCVB ni al recull de vents de Griera. Aixalop. Veeu aixaloc. Al Poblenou diuen ÂŤLâ&#x20AC;&#x2122;aixalop, ni molt ni pocÂť. Sanchis Guarner recull la variant ÂŤXaloc, ni molt ni pocÂť a València i Mallorca. No figura al DCVB ni al recull de vents de Griera. Aixerop. Veeu aixaloc. Als Muntells. No figura al DCVB ni al recull de vents de Griera. Buida-sacs. Vent entre el vent de baix i tramuntana. Crema els sembrats i no granen. Als Valentins. El DCVB el recull a Tarragona, Santa Coloma de Queralt i AlcalĂ  de Xivert. Griera el defineix com a ÂŤvent calent entre l'est i el sud, que rosteix el blat i espatlla la collitaÂť i el recull a Tarragona, Valls, Espluga, Santa Coloma de Queralt i Rossell. TambĂŠ recull lâ&#x20AC;&#x2122;entrada vent de buida-sacs a Valls. Caragol. Veeu remolĂ­ de vent. A Masdenverge, la RĂ pita i Sant Jaume. No apareix amb aquesta accepciĂł al DCVB. Griera el recull a Montblanc. Cerç. Veeu vent de dalt. Al Castell, la Galera, Godall, Mas de Barberans, el Poblenou (a on diuen: ÂŤCerç a la matina, ventolinaÂť), Santa BĂ rbara, la SĂŠnia, Ulldecona, els Valentins i les Ventalles. El DCVB el defineix com a ÂŤVent fred de la part de tramuntana, osciď&#x20AC;Ąlant entre el N i el NO, segons les regions [...] A Tortosa, Ulldecona, AlcalĂ  de Xivert i Morella sembla que hi ha gent que anomena simplement cerç el vent del Nord, però sempre amb referència al NOÂť. Griera el recull a la regiĂł del catalĂ  occidental.

beCEroLes VI (2016), 211-215




(OVQRPVSRSXODUVGHYHQWVDODFRPDUFDGHO0RQWVLj

Cercet. Cerç fluix. Als Valentins. El trobem al DCVB però amb accepcions diferents. Eixugaherbes. Veeu tramuntana. A les Cases diuen «Ja baixa l’eixugaherbes!». No figura al DCVB ni al recull de vents de Griera. Emburgada. Vent del nord. A les Cases i els mariners de la Ràpita. No figura al DCVB. Griera documenta la variant amburgà a Vinaròs. Sanchis Guarner recull en aquest mateix poble la forma amburgada. Garbí. Veeu ponent. A Alcanar (a on ens van dir que ve de Peníscola), Amposta, les Cases (a on ens van dir que quan en fa molt, li diuen migjorn), Masdenverge, el Poblenou i els Valentins. El DCVB el recull a l’Empordà, la costa de llevant, Barcelona, Tortosa, Benicarló, Orpesa, Castelló, València, Calp i Alacant. Griera documenta aquest mot, encara que cap de les quatre accepcions s’adequa a la nostra. Garbinada. Vent fort de garbí. A les Cases, Mas de Barberans, la Ràpita i els Valentins. El DCVB el recull a l’Empordà, costa de llevant, Castelló i València. Griera el recull a Vinaròs. Gregal. Vent del nord-est. A Alcanar, les Cases, el Castell, Mas de Barberans i la Ràpita. Griera recull aquest mot a Pineda, la Ràpita i Vinaròs. El DCVB el recull al català oriental, el valencià i el balear. A les Cases vam recollir els refranys següents: «Gregal, poc peix al morral» i «Gregal de matí, calma de tarde». Sanchis Guarner recull la variant «Gargal per la matinada, calma per la vesprada» a Castelló. Gregalada. Vent fort de gregal. A les Cases se sent a dir «Quina gregalada!». El DCVB recull aquest terme a l’Empordà, la costa de llevant i les Balears. Griera el documenta a Cadaqués. Gregaló. Gregal fluixet. Mot propi dels mariners de la Ràpita. El DCVB el documenta a Tortosa i Castelló. Llebeig. Vent del sud-oest. Al Castell (a on també en diuen vent de baix, que ve de Peníscola), les Cases, Freginals (com a ponent), la Galera, Godall, Masdenverge, els Muntells, els mariners de la Ràpita, Sant Joan del Pas (a on ens van dir que ve de Vinaròs), els Valentins i les Ventalles. El DCVB el documenta arreu del litoral català i valencià i també a les Balears. Griera el recull com a mot conegut des de Salses a Alacant i també a les Balears. Llevant. Vent de la mar, segons els informants d’Amposta i Sant Jaume. Segons els informants de Mas de Barberans, porta aires de la mar. Segons els informants canareus, quan fa llevant plou a la ribera de València i ve de la ribera. Els informants de Freginals i la Sénia diuen que porta aigua. A Alcanar, Amposta, el Castell, Freginals, la Galera, Godall, Mas de Barberans, Masdenverge, els Muntells, el Poblenou, mot propi dels pagesos de la Ràpita, Sant Jaume, Sant Joan del Pas, la Sénia, Ulldecona, els Valentins i les Ventalles. «Vent de llevant, aigua davant», adagi propi dels pagesos de la Ràpita. «Lo llevant porta l’aigua davant», el Poblenou i les Ventalles. Griera recull aquest adagi a Tortosa. «Lo llevant porta l’aigua devant», els Muntells. «Lo migjorn la mou, lo llevant la plou», pagesos de la Ràpita. «De llevant o de ponent, de la dona sigues parent», el Castell, Freginals, la Galera, Godall, els pagesos de la Ràpita, Santa Bàrbara i els Valentins. «De llevant o de ponent, de la dona en sigues parent», les Ventalles. «De llevant i de ponent, de la dona en sigues parent», Sant Joan del Pas.




3LOL,EjxH]7HUH,]TXLHUGRL0DLWH0R\D ÂŤDe llevant o de ponent, de lâ&#x20AC;&#x2122;alcalde sigues parentÂť, pagesos de la RĂ pita. Griera recull la variant ÂŤVinga dâ&#x20AC;&#x2122;allĂ  on vinga el vent, de la dòna [sic] sies parentÂť a totes les regions de la llengua. ÂŤMuntada de llevant, neu seguraÂť, pagesos de la RĂ pita. ÂŤLo llevant la mou i el ponent la clouÂť, Freginals i Masdenverge. ÂŤLo llevant ho mou i el ponent ho clouÂť, Alcanar. ÂŤPonent la mou i llevant la clouÂť, al Castell i les Ventalles. Griera recull la variant ÂŤEl ponent la mou i el llevant la plouÂť a la Garriga. ÂŤQuan lo ponent mou, lo llevant plouÂť, Ulldecona. ÂŤQuan llevant la mou, tremuntana la plouÂť, Alcanar. Llevantada. Vent fort de llevant. A Freginals, Mas de Barberans, Masdenverge, els Muntells, la RĂ pita, Sant Joan del Pas, la SĂŠnia i les Ventalles. El DCVB recull aquest mot arreu del domini lingßístic. Griera recull aquest mot a Calaceit. Llevantol. Llevant fluix. A la RĂ pita. El DCVB recull aquest mot a Cullera, Mallorca, Menorca i Eivissa. Griera el recull a Cullera. MĂ niga de vent. Veeu remolĂ­. A Amposta i Masdenverge. En aquesta Ăşltima localitat ens van dir ÂŤLa mĂ niga ĂŠs quan baixa de dalt i xucla tot lo que trobaÂť. Al DCVB trobem mĂ niga que ens remet a mĂ nega però amb altres accepcions. Al recull de vents de Griera hi figura mĂ nega a Cullera. Marret. Segons el DCVB, ÂŤVent entre mestral i ponent (a Vinaròs)Âť. A les Cases i els mariners de la RĂ pita. No figura al recull de vents de Griera. Marretol. Marret fluix. A les Cases i tambĂŠ ĂŠs un mot propi dels mariners de la RĂ pita. No figura al DCVB ni al recull de vents de Griera. Mastral. Veeu mestral. Als Muntells. En el DCVB trobem aquesta entrada tot i que remet a la forma mestral. Mestral. Vent del nord-oest. A Freginals (a on diuen que ĂŠs igual que el vent de dalt), Godall, Mas de Barberans (a on diuen que ĂŠs conegut com a cerç i vent de dalt), la RĂ pita (a on diuen que ve de la serra, de la banda de Tortosa), la SĂŠnia i Ulldecona. El DCVB el documenta a Tortosa, el Maestrat, CastellĂł i València; tambĂŠ a la ribera catalana des del RossellĂł fins a Guardamar, i a les Balears. Griera el recull al litoral catalĂ , les Balears, Vinaròs i Bocairent. Mestralada. Vent fort de mestral. A la RĂ pita. El DCVB el recull a Tortosa i al catalĂ  oriental i balear. Apareix al recull de Griera. MestralĂł. Mestral fluix. Mot propi dels mariners de la RĂ pita. El DCVB el defineix com a vent fluix de la banda de mestral. No el localitza enlloc. Mestralot. Mot propi dels mariners de la RĂ pita. Se pot sentir dir ÂŤQuin mestralot fa avui!Âť El DCVB el dĂłna com a intensificador de mestral. No el localitza enlloc. Migjorn. Vent que ve del sud, entre el llevant i el gregal. A Alcanar, Amposta i les Cases, la RĂ pita i el Poblenou. A les Cases i la RĂ pita ens van dir: ÂŤMigjorn la mou i el llevant la plouÂť. Aquest mateix refrany apareix amb els vents canviats dâ&#x20AC;&#x2122;ordre al DCVB: ÂŤEl llevant la mou i el migjorn la plouÂť (recollit al Penedès). Sanchis Guarner recull aquest mateix refrany a Avinyonet. Sanchis Guarner tambĂŠ documenta la variant ÂŤLo migjorn les mou i el llevant les plouÂť a les goles de lâ&#x20AC;&#x2122;Ebre. ÂŤMigjorn tĂŠ una xica casada en lo llevant, i dâ&#x20AC;&#x2122;hivern quan la va a vore, seâ&#x20AC;&#x2122;n torna plorantÂť. (Aquest mateix refrany apareix al recull de vents de Griera però, en lloc de migjorn, el vent protagonista ĂŠs el ponent). Griera diu que ĂŠs conegut al litoral, a les Balears i al PaĂ­s ValenciĂ , al Brull i Olot. Migjornada. Vent fort de migjorn. A les Cases i el Poblenou. En aquest Ăşltim poble se sent a dir:




(OVQRPVSRSXODUVGHYHQWVDODFRPDUFDGHO0RQWVLj «—Mira quina migjornada... —Pos agarra lo que et done la gana!» Figura al DCVB però no al recull de vents de Griera. Migjornell. Vent fluix de migjorn. Mot propi dels pescadors de la Ràpita. El trobem al DCVB i al recull de vents de Griera. En aquest últim, com a diminutiu de migjorn i situat a Andratx. Penagalló. Vent molt suau. Mot propi dels mariners de la Ràpita. No apareix al DCVB (però sí les variants penagall i penagal) ni al recull de Griera. Penyagalló. Veeu penagalló. A les Cases. Ponent. Vent que ve de l’oest, de ponent. A Alcanar, Amposta (ens van dir que el ponent era com el vent de dalt), les Cases, Freginals (ens van dir que era igual que el llebeig), la Galera, Godall, Masdenverge (ens van dir que podia ser calent o fresquet), el Poblenou, els mariners de la Ràpita, Sant Jaume, Sant Joan del Pas, Santa Bàrbara, la Sénia i els Valentins. Griera comenta que és conegut en tot el domini lingüístic. Hi ha molts de refranys sobre aquest vent: «Ponent la mou i llevant la plou» als Muntells i els Valentins. El DCVB documenta aquest refrany dins del català occidental i oriental. També trobem «Ponent la mou, llevant la plou» al recull de vents de Griera documentat a Cullera. «Lo llevant la mou i el ponent la clou» a Masdenverge. «Quan fa de ponent, ni plou ni fa vent i es prepara un any dolent» a Godall. «De ponent, ni aigua ni vent» a la Sénia i al DCVB. Griera recull aquest mateix refrany a Manresa, i la variant «De ponent, ni aigua ni gent» a Tortosa. «Lo ponent ti la nóvia a llevant i regressa plorant» als Muntells. Al recull de vents de Griera trobem: «Ponent té una filla / casada al llevant / que quan la va a veure / en torna plorant» (Catalunya, Morella, etc.) Ponentada. Vent de ponent molt fort. A la Galera, Godall, els Muntells, els pagesos de la Ràpita, la Sénia, els Valentins i les Ventalles. Figura al DCVB. Griera el recull a Cadaqués. Ponentol. Vent fluix de ponent. A les Cases i els mariners de la Ràpita. El DCVB el defineix com a vent fluix de ponent i el localitza a l’Empordà, Vinaròs i Balears. Griera el recull com a diminutiu de ponent a Andratx; i com a vent calent, a Vinaròs. Ponentot. Aire calent. A Ulldecona. No figura al DCVB ni al recull de vents de Griera. Remolí de vent. Massa d’aire agitada per un ràpid moviment giratori. A Alcanar, el Castell, les Cases, Freginals, la Galera, Godall, Mas de Barberans, Masdenverge, els Muntells, Sant Jaume d’Enveja, Sant Joan del Pas, Santa Bàrbara, la Sénia, Ulldecona, els Valentins i les Ventalles. Griera el recull com a mot conegut a tot el domini lingüístic. Terral. Veeu mestral. A les Cases diuen «Terralet, terraló» i «Terraló, vent de bona nova». Figura al DCVB i al recull de vents de Griera (tots dos el descriuen com un vent que bufa des de terra). Griera el recull a Andratx i Pego. Tramontana. Veeu tramuntana. A Sant Joan del Pas i Santa Bàrbara. Griera recull la forma tramontana com a mot conegut arreu del domini lingüístic. Tramuntana. Vent del nord. A Amposta, les Cases, el Castell, la Galera, Godall, Masdenverge, la Ràpita i els Valentins. El DCVB recull aquesta forma a Llucena, Benicàssim i a l’Alguer. A la Galera vam recollir aquest refrany «Tramuntana no té abric i home pobre no té amic». El DCVB recull aquest mateix refrany, encara que no diu a on. Tramuntanada. Vent fort de tramuntana. A la Galera, Masdenverge, la Ràpita i Sant Joan del Pas. El DCVB recull aquesta forma al català occidental, oriental i balear. Griera




3LOL,EjxH]7HUH,]TXLHUGRL0DLWH0R\D documenta la forma tramontanada. Tramuntaneta. Vent fluix de tramuntana. Als Valentins. Recollit pel DCVB. Tremuntana. Veeu tramuntana. A Alcanar, Mas de Barberans, els Muntells, el Poblenou (a on ens van dir que ve del PerellĂł), Sant Jaume (a on ens van dir que ve de Barcelona), la SĂŠnia i les Ventalles. Aquesta forma la documenta el DCVB a Calaceit, Orpesa, Villar de Canes, TurĂ­s, Naixent, Massaluves, PolinyĂ i Crevillent. Tremuntana alta. A Freginals i les Ventalles. Tremuntana baixa. A Freginals. Tremuntaneta. Veeu tramuntaneta. A les Cases. Tremuntanella. A les Cases. Recollit pel DCVB com a vent lleuger al valenciĂ  i balear. Tremuntanilla. Tramuntaneta fina. Mot propi dels mariners de la RĂ pita. Vent canareu. Vent que ve de la punta dâ&#x20AC;&#x2122;Alcanar (ĂŠs com lâ&#x20AC;&#x2122;aixaloc). A Freginals. No figura al DCVB. Griera el recull a Rossell. Vent de ponent. Veeu ponent. A Santa BĂ rbara. Griera recull aquesta forma a Sant Vicenç dels Horts, la Garriga i BagĂ . Vent tramuntanal. Veeu tramuntana. A Santa BĂ rbara, Masdenverge i Ulldecona. No apareix al DCVB aquesta expressiĂł, però sĂ­ la forma tramuntanal, localitzada arreu del domini lingßístic. Griera recull tramontanal a Rossell. Vent tremuntanal. Veeu tramuntana. A Freginals, Mas de Barberans, els Muntells, la SĂŠnia, Ulldecona i les Ventalles. Verderol de vent. Vent molt fort que mentre volta forma colors. A les Cases i els mariners de la RĂ pita. El DCVB el defineix com un nĂşvol menut que assenyala vent i el recull a Tarragona.

Bibliografia DCVB = ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. (1926-1968): Diccionari catalĂ valenciĂ -balear, 10 vol. Palma de Mallorca: Moll. GRIERA, Antoni (1914): ÂŤEls noms dels vents en catalĂ Âť, ButlletĂ­ de dialectologia catalana (juliol-setembre), 74-96. IBĂ&#x20AC;Ă&#x2018;EZ, Pili; IZQUIERDO, Tere; MOYA, Maite (2003): ÂŤâ&#x20AC;&#x153;MontsiĂ  en capell, guardaâ&#x20AC;&#x2122;t dâ&#x20AC;&#x2122;ellâ&#x20AC;?: els noms dels nĂşvols a la comarca del MontsiĂ Âť, dins Miquel Ă&#x20AC;ngel Pradilla Cardona (ed.): Llengua i literatura a les comarques de la diòcesi de Tortosa, BenicarlĂł: Onada, p. 177200. MANENT, Albert (1997): Els noms populars dels nĂşvols, boires i vents. Ribera dâ&#x20AC;&#x2122;Ebre i Terra Alta. Barcelona: Centre dâ&#x20AC;&#x2122;Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. â&#x20AC;&#x201D; (1998): ÂŤEls noms populars de nĂşvols, boires i vents de la Terra AltaÂť, ButlletĂ­ del Centre dâ&#x20AC;&#x2122;Estudis de la Terra Alta, 28, 17-23. â&#x20AC;&#x201D; (2002): Els noms populars de nĂşvols, boires i vents del Baix Ebre i Baix Llobregat. Vilassar de Mar: Katelani. SANCHIS GUARNER, Manuel (1952): Els vents segons la cultura popular. Barcelona: Barcino.









 rogent textos









$OEHUW$UDJRQpV6DOYDW HG

«Festa de l’horta. Costums tortosines» (1906), de Joan Audí Príncep Albert Aragonés Salvat (ed.)

Tenim poca informació sobre l’autor d’aquesta poesia costumista, publicada en el llibre Humorades Poétiques p’ el paigés Joan Audí (Tortosa: Imprenta Querol, 1906, p. 57-69).1 Sabem que el llibre va sortir abans del mes de maig de 1906 gràcies a una poesia de felicitació per l’aparició del llibre, signada per Paco Vosch en nom de la redacció i publicada a La Veu de la Comarca. 2 I és que amb el pseudònim de Lo paigés, l’any 1904 Joan Audí havia publicat en aquest setmanari almenys tres de les poesies recollides en el llibre: la primera és «Senyó Alcalde» (p. 32-33), contestada per Chimo Gandungues (pagés), de Jesús, al número següent; 3 la segona és la rèplica «Al sinyó Chimo Gandungues» (p. 34-36), contestada novament per Chimo Gandungues, als quals respon Paco Vosch per a posar fi a la controvèrsia amb la poesia «Al paigés de Remolins y á l’ altre idem de Jesús»; 4 la tercera és «Conversa de dos paigesos» (p. 26-28), resposta en aquest cas només per Paco Vosch.5 Encara hi ha una quarta poesia del llibre que sabem que havia estat impresa a part anteriorment. Ens referim a «Tot per la música. Monólech» (p. 51-56), que apareix en un petit opuscle sense peu d’impremta que du per títol Monolech Pe ’l Paigés Joan Audí dedicat als profesors de la Banda Sta. Cecilia.6 Aquesta poesia va ser llegida per Carlos Beltri el 21 de novembre de 1905 al Teatre del Balneari del Porcar, amb motiu de la Festa de Santa Cecília; uns anys més tard, pel mateix Audí, la nit del 22 de novembre de 1908, en la funció de la bandaorquestra Santa Cecília en benefici de la Creu Roja de Tortosa, que es va celebrar al teatre del Balneari del Porcar; i novament, pel jove Federico Mayor, la nit del 25 de novembre de 1

La Biblioteca de Catalunya en conserva un exemplar, amb una dedicatòria autògrafa al Sr. Salas. Per a aquesta edició ens basem en un exemplar de l'amic Enric Querol. 2 Paco Vosch. «A Joanet Audí», La Veu de la Comarca (14-4-1906), p. 2. 3 Veg. La Veu de la Comarca, 56 (31-1-1904), p. 1; 57 (7-2-1904), p. 2. 4 Veg. La Veu de la Comarca, 58 (14-2-1904), p. 2; 59 (21-2-1904), p. 2; 60 (28-2-1904), p. 2, respectivament. 5 Veg. La Veu de la Comarca, núm. 71 (15-5-1904), p. 2; 72 (22-5-1904), p. 3. 6 A l'ACBE se’n conserva una fotocòpia molt defectuosa feta per Àngel Solà i Vidal l'any 1979 per a l'amic Sr. Viñes. beCEroLes VI (2016), 219-224




)HVWDGHO KRUWD&RVWXPVWRUWRVLQHV  GH-$XGt3UtQFHS 1923, en una festa literariomusical de lâ&#x20AC;&#x2122;Ateneo de Tortosa â&#x20AC;&#x153;con motivo de hacer su presentaciĂłn a la Sociedad la rondalla ÂŤLa TortosinaÂť y la banda ÂŤLira DertosenseÂť, recientemente cobijadas bajo su amparo, y celebrar ĂŠstas la fesfividad de su patrona Santa Ceciliaâ&#x20AC;?.7 Per les cròniques de la premsa, tambĂŠ hem pogut saber que la poesia ÂŤImprovisat y recitat en lo dinĂĄ del meu Tio lo dia del seu casamenÂť (p. 12-14) va ser recitada pel â&#x20AC;&#x153;simpĂĄtico joven D. Juan AudĂ­ y PrĂ­ncep, sobrino de los novios; quien saludĂł ĂĄ sus tĂ­os leyendo algunas cuartillas festivas y graciosas que fueron muy aplaudidas por toda la comitiva, dando fin ĂĄ los brindis en medio del mayor entusiasmoâ&#x20AC;?; que el casament es va celebrar el dissabte 29 de novembre de lâ&#x20AC;&#x2122;any 1900 a lâ&#x20AC;&#x2122;esglĂŠsia parroquial de la SĂŠnia i que els nuvis eren â&#x20AC;&#x153;el propietario y sĂ­ndico de este Ayuntamiento D. JosĂŠ AudĂ­ y FavĂĄâ&#x20AC;? i â&#x20AC;&#x153;la simpĂĄtica y bella seĂąorita DÂŞ Carmen Aliauâ&#x20AC;?.8 Finalment sabem que va ser guardonat amb un 2n accèssit del Premio de los hermanos Cerveto en els Jocs Florals de lâ&#x20AC;&#x2122;any 1908 per la poesia ÂŤLa Vespra de la CintaÂť, que va ser llegida en lâ&#x20AC;&#x2122;acte de lliurament dels premis.9 Malgrat que signa amb el pseudònim Lo paigĂŠs, Joan AudĂ­ PrĂ­ncep no era un pagès rĂşstic, sinĂł un propietari agrĂ­cola adinerat tortosĂ­, concretament de Remolins, aficionat a la caça i assidu a lâ&#x20AC;&#x2122;exclusiu Balneari de CardĂł,10 que es podia permetre una ediciĂł de luxe com aquesta. Anys mĂŠs tard, AudĂ­ va ser vicepresident de lâ&#x20AC;&#x2122;OrfeĂł TortosĂ­ (1912), vocal de lâ&#x20AC;&#x2122;AgrupaciĂłn Mutual Tortosina (1919), â&#x20AC;&#x153;cabo del somatĂŠnâ&#x20AC;? del districte de Tortosa (19221924), vocal del Consejo Provincial de Fomento (1924) i â&#x20AC;&#x153;diputado provincial y concejal de Tortosaâ&#x20AC;? (1925).11 La poesia ÂŤFesta de lâ&#x20AC;&#x2122;horta. Costums tortosinesÂť, que transcrivim sense cap mena dâ&#x20AC;&#x2122;intervenciĂł, se situa al voltant de la festa de la Capella del Reis, una capella situada vora la carretera de Tortosa a BĂ­tem i Benifallet, en la partida coneguda com a Horta de PimpĂ­. A part de ser un testimoni excepcional del parlar col¡loquial de Tortosa a principis del segle la poesia tĂŠ un gran interès pel que fa a la descripciĂł de les danses i dels vestits i pentinats festius de la pagesia. XX,

7

Veg. les cròniques publicades a La Veu de la Comarca (25-11-1905), p. 3; Diario de Tortosa (2311-1908), p. 2; El Pueblo (28-11-1908), p. 3; Correo de Tortosa (27-11-1923), p. 1. 8 Veg. La Verdad (3-12-1900), p. 2. 9 Veg. el veredicte i les cròniques de la festa a El Restaurador, núm. 49 (4-9-1908), p. 2; Diario de Tortosa (15-9-1908), p. 1, etc. 10 Veg. les poesies Trapisondes d' un cassadó (p. 5-11), Casera que vam fÊ Rafel (Cristo), Ramon Escudero, Lo Pelat de l' arrabal de la Llet y Audí 'l paigÊs (p. 39-48) i Comentari de una casera (p. 73-81); i tambÊ Instantånea de Cardó (p. 22-25) i Estån a Cardó. Despedida å una Encarnación (p. p. 37-38). 11 Veg. les notícies publicades a El Tiempo (8-2-1912), p 1; El Restaurador (29-1-1919), p. 3; Correo de Tortosa (9-5-1922), p. 2; Correo de Tortosa (18-1-1924), p. 2; Correo de Tortosa (21-1-1924), p. 1; Unión Patriótica (19-4-1925), p. 3.




$OEHUW$UDJRQpV6DOYDW HG

Festa de l‘ horta _____ Costums tortosines ___

5

10

15

20

25

30

35

40

La festa que fant á l ‘horta De la Capella dels Reix, La fant tal com se mereix La diada que la porta. Pe ‘l matí fant gran funsió En sermó dins la Capella; De la mes jove á la vella Hi acudís en devosió. Entretant fora s‘ espera Una donsaina y tabal: Tambe ‘s veu algún chaval Qu‘ espera la venturera. ||58 En aixó vé ‘l barquillero, Y tems de dixá la caixa, Se veu un atre que baixa Pegant crits, el cacahuero... Mols se ‘n van al tabernillo A fé uns cuants gots de barreja; Y si algún d‘ ells se mareja... Es que li sobra un cuartillo. Entretan toca la gaita Anunciant la correguda; Y de canalla menuda Y de gent que ya s‘ afaita, Se n‘ompli la carretera. Y aquells dos horts d‘ els Audins, D‘ homens, dones y fadrins, Y uns cuants noys dal la figuera. En estes surten de misa, La gent comensa á fé bulla D‘ un corredó que ‘s despulla Que causa la mar de risa, De vore com se sofoca En lo temps de despullarse. ¿Que fá éll per no cansarse? ¡Se posa un tocho á la boca! L‘ atre porta un mocadó ||59 Apretat á la sintura, Lo menos éll s‘ afigura Qu‘ aixó fá mes corredó. S‘ asperen tots á la ralla Que ‘l majordom los envíe,

45

50

55

60

65

70

75

80



Així com diu: Deu los guíe!... Ja ‘s veu algún que‘s baralla. Y d‘ un al atre se obsequia Peganse alguna sarpada, L‘ atre, rep una pedrada Y va de cap á la sequia. Aquell dú ‘ls nassos en sang, Qu‘ un atre la revolcat; Este vé tot sofocat Y puija tot brut de fang, Sempre hi ha algún de panarra Qu ‘ als atres no pot seguí, S‘ en torna á mitant camí Sense voltá per la barra. Se disidix á no anari Per vore si ‘l company güanya; Si vé davant l‘ acompanya, O si no cop, si ‘s contrari. Se tornen á barallá, Acudixen aguasils, ||60 Despues venen los civils Y no ‘ls poden fe callá. En aixó vé ‘l majordom Tot mudat, va de merino... L‘ home cumplix lo destino Que li confía tot-hom. Pregunta: —¿Quí s‘ ha pegat? Salta un: —Com m‘ aguantaben Y per detrás me pegaben, Me trobo mitj hofegat; Vosté que ‘s home que pensa Y yo ‘l faig de mol criteri, Diguem si en eixe tiberi Fá be ó mal, lo que ‘s defensa. Per mes burla, la parella Vé fentme cárrechs á mí Despues que ‘m falta un bosí Pos un mós m‘ ha pres d‘orella. —Lo fet de la veritat M‘ hau da dí tots deseguida; Aquell que diga mentida No ‘l salva la caritat.


)HVWDGHO KRUWD&RVWXPVWRUWRVLQHV  GH-$XGt3UtQFHS 85

90

95

100

105

110

115

120

125

130

Diu un civil: â&#x20AC;&#x201D;Ha pasado Que ĂĄ ĂŠste le han roto el crĂĄneo; Hay que buscar al pedĂĄneo ||61 Y levantar atestado. En aixĂł se sen tra... ni... na... Van de remato les joyes, Les mares vant en les noyes CamĂ­ del hort Ă dinĂĄ. Y la que â&#x20AC;&#x2DC;s majordomesa En arracades da pam Sâ&#x20AC;&#x2DC; en va ĂĄ amanĂ­ lâ&#x20AC;&#x2DC; ansiam Que â&#x20AC;&#x2DC;ls gaitĂŠs van adepresa. De mols anys es la costum De minjĂĄ tots ĂĄ una taula, Lo gaitĂŠ prent la paraula Y allĂ­ sâ&#x20AC;&#x2DC; arma un bolibum. Hi ha molta gent forastera Y â&#x20AC;&#x2DC;ls vĂŠ la vagilla justa, Gasten culleres de fusta Que â&#x20AC;&#x2DC;s recorden de Cabrera... Cuant acaben de dinĂĄ La mare crida ĂĄ la Paula, Y li diu: â&#x20AC;&#x201D;Lleva la taula Que yo â&#x20AC;&#x2DC;m vaig ĂĄ pentinĂĄ. La dona es mol aseada, Al mateix tems divertida, Lo que no ha fet en sa vida Ho vol fero esta diada. ||62 Com si fos una fadrina Se muda de cap ĂĄ peus, En monades de tots preus, Faldetes de llana fina. Lo monyo es poch aufanĂłs, Pero ĂŠlla que â&#x20AC;&#x2DC;s mol pilla, Pren lâ&#x20AC;&#x2DC; anyadit Ă  sa filla Y se fĂĄ un rodet preciĂłs. Se posa les arracades; Al cabell, saragatona; Perque pare mes redona Cuatre faldetes planchades. Sabates de rompe coche, calses blanques fetes dâ&#x20AC;&#x2DC; ĂŠlla; Lâ&#x20AC;&#x2DC; home diu: â&#x20AC;&#x201D;Avuy la vella EstĂĄ vist que fĂĄ un derroche. Despues sâ&#x20AC;&#x2DC; en van pera vall; Al arribĂĄ ĂĄ la Capella, Allavons es cua[n]t la vella Surt ĂĄ traure â&#x20AC;&#x2DC;l cap del ball. Al balladĂł ĂŠlla diu:

135

140

145

150

155

160

165

170

175

180



â&#x20AC;&#x201D;Para conte en les mudanses, AixĂł que fĂĄs que tâ&#x20AC;&#x2DC; atanses La gent que mira se â&#x20AC;&#x2DC;n riu. AdemĂŠs ĂĄ mĂ­ mâ&#x20AC;&#x2DC; agrada ||63 Lo ball en tota sustancia. ÂĄSense cap estravagancia SinĂł quedes mal parada! AixĂł dâ&#x20AC;&#x2DC; allargĂĄ la cama Fent lo mona en la cameta, Despues fĂĄs la patadeta, Ho fan los crĂ­os de mama. â&#x20AC;&#x201D;Pos mire, crĂŠguem ĂĄ mĂ­ Dixes lo ball dâ&#x20AC;&#x2DC; antigĂźalla, Avuy en dia se balla Tal com lo ballem aquĂ­. â&#x20AC;&#x201D;Pos trau un atra mudansa Quâ&#x20AC;&#x2DC; esta, yo, no lâ&#x20AC;&#x2DC; hay antesa, Y no vaigues tant depresa, Balla en un poch de templansa. Al cap y al fĂ­ â&#x20AC;&#x2DC;s desedixen Y â&#x20AC;&#x2DC;s posen ĂĄ ballĂĄ â&#x20AC;&#x2DC;ls dos Entre â&#x20AC;&#x2DC;ls atres balladĂłs Que ĂĄ un compĂĄs tots se seguixen. En aixĂł â&#x20AC;&#x2DC;s veu gent quâ&#x20AC;&#x2DC; arriba Molta part de Remolins, Menestrales de per dins Y alguna atra comitiva. â&#x20AC;&#x201D;Xica, mira que grasioses; De una ĂĄ lâ&#x20AC;&#x2DC; atra se dihuen. ||64 â&#x20AC;&#x201D;Si mana, per se que vihuen AquĂ­ fora, son presioses. â&#x20AC;&#x201D;ÂżGuay Xica, que no la veus? AllĂĄ esta la novensana. ÂĄPareixĂ­a una masana! ÂĄCom sa tornat, me â&#x20AC;&#x2DC;n faix creus! â&#x20AC;&#x201D;Pos xica que tĂş no hu sabs? Que estant com lo gat y â&#x20AC;&#x2DC;l gĂłs? Ella y sa sogra, les dos, ÂĄSe peguen uns esgarrabs! Guay, mana, es un dimoni Banyut baixat del infern; Yo y vaig plegari un hivern Y vaig parĂĄ ĂĄ San Antoni. Perque ĂĄ les sinc del matĂ­ Ya feya les farinetes, Les feya aposta claretes Tantsoâ&#x20AC;&#x2DC;s per ferme patĂ­. ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡ â&#x20AC;&#x201D;Mira, mana, qui vĂŠ ara,


$OEHUW$UDJRQpV6DOYDW HG

185

190

195

200

205

210

215

220

225

230

Dehuen sè les sagristanes. —En lo vestí son germanes. —No se semblen en la cara. Arriben dos fadrinetes Que son del hou, lo rovell, ||65 — Del mes jove hasta mes vell Tothom diu, que son güapetes. Enfrente hallá ‘l atra banda Hi han dos paigesos mudats, En calsons curts... arroscats, Ademés bona bufanda. Un la porta de cuadrets Que ‘s la moda que ara ‘s gasta, L‘ atre la porta mes basta, Deu tindre mes pochs cuartets. Un mira de fit á fit; Sembla un gat baix de un llenyé, L‘ atre á un noy mol llemoné Cuant te ganes de un confit. Una de elles diu: —Francisca, Mira aquèll quines guinyades, Les ha fetes dos vegades Com si jugues á la brisca. —¿Pero tu sabs que vol dí? —No, mana, ni gens ni mica. ¿Y tú? —Yo sí.—Pos esplica. —Que ‘l sosio vol ballá ‘n mí De moment les torna ha fé; Ella fá mitja rialla, Ve éll y diu: —¿Qué no balla? ||66 —No puch ballá que no ‘n sé. —Xica ves, fes una proba. —No has da dá conte á ningú, Ojalá ‘m trobés com tú Que ya lluhiría la roba. Surt al ball la mes lluhida De les hortes de Tortosa, Mol afable, tan presiossa... Es una cosa garrida. També va mol aseada, Du ‘l vestit de llana dolsa, Que li costa prop de una onsa Fet despues de la oliada. Les botes son de cherol, Mocadó ‘l cap no se ‘l posa, Pe ‘l cabell porta una cosa Com baba de caragol. Lo rodete es tant presiós Que ‘n la trena marca un vuyt,

235

240

245

250

255

260

265

270

275



Potse ha sigut un descuyt... Li falta una agulla ó dos. Porta arracades d‘ á pam, Les va comprá en trenta duros La yeya, en mols apuros L‘ any aquell de tanta fam. ||67 Al coll porta un mocadó De serrell, es pura seda, Mirantsels la gent se queda, A n‘ élla y al balladó. Ell també ‘s de bona cassa, Pero es massa fanfarrón, Tots dihuen que á caquetón, Ningú li ampata la bassa. De la roba que du éll No ‘n poden durne ‘ls paigesos, Va se comprada á uns francesos De ‘ls qué van en un fardell. Li ha surtit tant dolenta Perqué ‘l teixit es de malva, Se desfila cuant l‘ espalma Y éll ti un disgust que rabenta. Mentres éll y ella ballen Aprofitant aquella hora, Unes xiques desde fora De cap á peus los retallen. —Mira, mana, tant mudada Com va la del hort de baix, Posa la roba al calaix Sense passá may bugada. La cassa de élls no coneix ||68 Ni sabó, lleixiu, ni aspart, Vetla poch y es lleva tart Veigues á tú que ‘t pareix. —¿Que‘m pareix? que‘s mol gandula Li agrada treballá poch, De hivern al racó del foch Y distiu se ‘n va á la dula. —¿Y de éll que n‘ has sapigut? —Que ‘s un baliga balaga, Es lo jové avuy mes plaga Que á l horta s‘ ha conegut. En aixó n‘ arriben dos Xiques de dal Santa Clara; La una de elles no para De riure y de fe ‘l grassiós. Tan pronte com se ‘n adona. Una de les de davan Que detrás se estan burlan,


)HVWDGHO KRUWD&RVWXPVWRUWRVLQHV  GH-$XGt3UtQFHS

280

285

290

295

300

Se gira y li diu: â&#x20AC;&#x201D;ÂĄBefona...! â&#x20AC;&#x201D;ÂżQuĂŠ deu vulguĂŠ la garrĂłns? â&#x20AC;&#x201D;ÂżTĂş garrĂłns mâ&#x20AC;&#x2DC; has dit ĂĄ mĂ­? Pos mana... te tinch que dĂ­ Que yo no aguardo â&#x20AC;&#x2DC;ls racĂłns Que aguardes tĂş de basura, Ni aquells muns de teleranyes ||69 Que tins hasta les pestanyes Dâ&#x20AC;&#x2DC; aixĂł nâ&#x20AC;&#x2DC; estich ben segura. Com les dos son tant carronyes Se dihuen les veritats: DespuĂŠs dihuen disbarats Com ĂĄ dos poques vergonyes. En estes sâ&#x20AC;&#x2DC; acaba â&#x20AC;&#x2DC;l ball Y la gent va desfilant; Los uns sâ&#x20AC;&#x2DC; en van pasejant Y altres pujent ĂĄ caball. Si â&#x20AC;&#x2DC;l que porta pastisets Vol pujĂĄ ĂĄ un carruatje, De segĂş que en lo viatje Se li fant tots ĂĄ trosets. Tot aixĂł, ya hu sab tothom Lo resultat de la festa: Per nâ&#x20AC;&#x2DC; aixĂł, ya ningĂş â&#x20AC;&#x2DC;s presta A servĂ­ de mayordom.






 obert etnotextos









&(/REHUW

T E R R A

A L T A

B A T E A Informant: Miquel (80 anys) Intervé també una dona gran. Ofici: agricultor. Informació recollida per: Vicent-Josep Pérez i Navarro, l’11 de desembre de 1999. Transcripció: Vicent-Josep Pérez i Navarro.

—I per Nadal, qué és el que solien fer? —Se fee cagar (e)l tronc. A voreu. Als nens, de dos anyets. As talla el cim. Aquí va a vore com s’anganyae la ignorància. Ell u jo, posae algo (que posaen tronc gros), diu: ‘Vine, fill, que cagarà (e)l tronc’. I agarraen la paleta i feen: ‘Tronc de Nadal’ pegant ‘tronc de Nadal / caga tarrons / pixa vin blanc’. I llavons an aquell crio se mirae d’antretindre’l i: ‘Mira fill, ja ha cagat!’ Oh! Llavons aquell crio to l’angli ficat al tronc. La ignorància. I la ignorància no la comprens tu. —[Intervé una dona] pos sí, un tronc gros que pujae [...], a fer cagar el tronc, els crios s’ho creïen tot. Ho posàvem natres. ‘Ves ahí fora, fill, a buscar una cosa’. I quan vinien, pos ja istae col(l·)ocaet, tapadet lo tronc: els ho feien cagar tot a quarets: quatre caramelos, dos galletes… no hi havia res més. —Caga tió, caga millor. Uns asclafits fotien al tronc, xiquillo! Caga tió, caga beCEroLes VI (2016), 227-228




HWQRWH[WRV

millor. I jo no hai tengut fills, però los sobrinos, la meua dona xalae de feâ&#x20AC;&#x2122;ls cagar el tronc, me cago en den! I en venia un dâ&#x20AC;&#x2122;aquells del Mas de Figueres, que estĂ a Barcelona, que aquell xafae la paleta, perque uno o lâ&#x20AC;&#x2122;atre li di...: â&#x20AC;&#x2DC;Com mĂŠs fort pegarĂ s, mĂŠs cague el troncâ&#x20AC;&#x2122;. Me cago (e)n DĂŠu, qu(e) asclafits qu(e) arreae! â&#x20AC;&#x201D;[IntervĂŠ una dona] Miquel, els nostres xiquets, que estaen plens de vida, feen: â&#x20AC;&#x2DC;Iaia, fico fato davall lo tronc, que anem al carrer! Anem al carrer, anem al carrer, fica-mos, davall, davall els parracs. â&#x20AC;&#x201D;La ignorĂ ncia. Pos ja ho diu aquella senyora, quan seâ&#x20AC;&#x2122;n donaen conte, despuĂŠs dien al iaio (o) la iaia: â&#x20AC;&#x2DC;Posa-lo mĂŠs fato, que ara meâ&#x20AC;&#x2122;n vaig i ja tornarĂŠâ&#x20AC;&#x2122;. [...] â&#x20AC;&#x201D;Escolti, i Batea ĂŠs capital, sent? Batea ĂŠs capital de Terra Alta, però de tabolls! Ho anteneu? Cap de partit, Gandesa, però Batea ĂŠs ciutat de tabolls! â&#x20AC;&#x201D;Això què ĂŠs? â&#x20AC;&#x201D;Pos la gent ignoranta.[Riu] Li asplicarĂŠ lo del campanal de Batea. Lâ&#x20AC;&#x2122;any set-cents setanta-quatre van fer lâ&#x20AC;&#x2122;esglĂŠsia de dalt. I a tota la comarca: â&#x20AC;&#x2DC;Venga, que inaguraran lâ&#x20AC;&#x2122;asglĂŠsia de Batea!â&#x20AC;&#x2122; Diu: â&#x20AC;&#x2DC;Home!â&#x20AC;&#x2122; Damunt lo rellotge de pedra va surtir un llicsĂł. I lâ&#x20AC;&#x2122;ancalde diu: â&#x20AC;&#x2DC;Cago (e)n DĂŠu! Este, este llicsĂł se lâ&#x20AC;&#x2122;ha de [fotre] lo ruc!â&#x20AC;&#x2122; â&#x20AC;&#x2DC;Uh! Vol dir?â&#x20AC;&#x2122; â&#x20AC;&#x2DC;SĂ­, home, sĂ­â&#x20AC;&#x2122; Con que si sĂ­? Arribe la festa de sant Miquel, tota lâ&#x20AC;&#x2122;ajuntament, to los dels pobles, uns cops de gaita! I (e)l ruc allĂ  mirant el llicsĂł. Li foten unes cordes: â&#x20AC;&#x2DC;Va, va, amunt! Va, va!â&#x20AC;&#x2122; I quan faltaen cinc metros pa arribar al llicsĂł, diu: â&#x20AC;&#x2DC;Mira que content estĂ , ja sent la ulor!â&#x20AC;&#x2122; Diu: â&#x20AC;&#x2DC;Calla, taboll, que no veus que estĂ  ofegat!â&#x20AC;&#x2122; I peâ&#x20AC;&#x2122;ixò mos diuen tabolls. â&#x20AC;&#x201D;[IntervĂŠ una dona] Diu: â&#x20AC;&#x2DC;Mira com se nâ&#x20AC;&#x2122;anriu perquè veu lo lliscĂł! Mira ja com seâ&#x20AC;&#x2122;n riu perquè veu lo lliscĂł allĂ  dalt.




&(/REHUW

M A T A R R A N Y A

V A L L J U N Q U E R A Informador: Domingo Bel i Gasulla, natural de Valljunquera. Font: J. J. Rovira Climent. La gent del Matarranya. Barcelona: ColumnaTresmall, 1996, p. 55-57.

Arribem a una caseta amb hort adosat i jardí previ, al qual dóna accés una petita porta de ferro. Fem sonar el timbre i no respon ningú. Al cap d’una estoneta assoma per un bancal d’enfront un senyor que és el que buscàvem. —Vine Domingo que este sinyor te vol veure. Arriba un home polit i increïblement àgil, si tenim en compte que l’any passat va complir els noranta. Ens saludem i passem a casa. Seiem al voltant d’una estufa de llenya, que està apagada; de fet, entra un sol escalfador pel gran finestral que mira migdia. Domingo està disposat a contar tot el que sap sense embussos, i no li dóna pena que engegue la gravadora portàtil. Té la cara una mica eixuta i els ulls vius; el front remata en una d'aquelles gorretes de propaganda, amb visera de plàstic, que tant d'èxit tenen en el món dels pagesos; en aquest cas, és de la marca ERTOIL. A la paret d'enfront penja un enorme tapís de fil acrílic amb tres grans cèrvols (sic) color xocolata bevent a un rierol. Damunt d'una tauleta hi ha un llum de llautó i un donquijote-sanchopanza del mateix material. Domingo comença a parlar. Vet ací el seu relat: «M'avuelo ere pelaire i ere de Cinctorres. —Mira per a on... Quants anys té, vostè? beCEroLes VI (2016), 229-230




HWQRWH[WRV —Els noranta-i-un complits. —I encara llaura amb el motocultor? —Pos sí. Hai enganxat este matí, però m'hai cansat. M'avuelo ere pelaire, i va baixar de Cinctorres. —Quina faena feen els pelaires? —Cardar llana, traïen l'estam, traïen lo fil per a fer la roba interior, i en el fusam i la davanadora i au! A Valljunquera hi havien set bigues. Recordo totes les bigues que han treballat al poble i encar hai minjat torraes de les bigues. —Què són torraes de les bigues? —Mira, una llesca de pa, en una mica de sucre i oli damunt i a fer la torrada al molí. —Eren unes peces molt grans en unes abraçadores de ferro i a la punta de la biga anae una roda penjà, atornillada a la biga... havie de ser de cervera, no n’hi ha res que ho puguere aguantar, més que la cervera pa fer la rosca, perquè la fusta de la cervera no esllissa, volte.» Me n'adono que la vida ens ensenya i la paraula descriu ben a penes quatre coses, però, en realitat, té una funció evocadora d'allò que cadascú ha viscut. Ells saben perfectament què és una biga; jo només arribo a saber què no és. En bona mesura un escriptor és no res més que un màgic evocador de vivències, utilitzant les paraules com a mitjà. Li faig saber al senyor Domingo la finalitat de la meua visita, tot demanantli si em pot contar coses. «Sí, home, sí. Ja m'ha tocat açò, perquè miro... Lo catedràtic de la Universitat de Barcelona, me'n vaig tirar tres dies a vuit hores cada dia.1* Me'l va portar lo secretari que tenim al poble.»

1

Domingo Bel Gasulla va ser l’únic informador de Valljunquera (loc. 131) de l’ALDC. Joaquim Rafel i Fontanals va ser qui va entrevistar-lo els dies 30-31 de juliol i 1-2 d’agost de 1971. Segons la descripció de l’ALDC, Domingo tenia aquell estiu 65 anys. Era natural Valljunquera, com sa mare; son pare era de la Torre del Comte (Matarranya) i la cònjuge de Barcelona. Al text explica que son iaio era de Cinctorres (Ports). Joaquim Rafel va llegir la seua tesi doctoral La lengua catalana fronteriza en el Bajo Aragón meridional (Barcelona: Universitat de Barcelona, 1981) el dia 8-101973.




&(/REHUW

T I N E N Ç A

D E

C A S T E L L

B E N I F A S S À

D E

C A B R E S

Informant: José Ramón Segura Giner. Ofici: Cuiner. Informació recollida per Glòria Olivares Muñoz i Tere Izquierdo Salom, el 2 de maig de 2003. Transcripció: Tere Izquierdo Salom.

Santa Àgueda, Sant Domingo i Sant Cristòfol Santa Àgueda està al capdamunt i Sant Domingo al sòl del barranc i Sant Cristòfol al cap del barranc. Contae la leienda popular d’aquí, perqué aixina ho fem vindre de Vallibona, que Sant Cristòfol, Sant Domingo i Santa Àgueda eren germans. Pero Sant Domingo i Sant Cristòfol no es parlaven. I Santa Àgueda parlae en los dos, perqué de Santa Àgueda se veu Sant Domingo i Sant Cristòfol. Ells dos no es veuen pero ella (e)ls veu als dos. Ella (e)ls vigilave als dos. Tots los Sant Cristòfols, si mireu, estan sempre en alts. Totes les santes estan totes en fondos. Lo que és sants, i sobretot Sant Cristòfol, sempre estan al cap dels collets. L’església de Castell de Cabres i Sant Domingo de Vallibona Lo capellà que va trasladar la iglésia del Castell a baix, al pla, se die mossén Talòs. D’a on ere, no ho sé. D’a on ere el constructor de la iglésia, beCEroLes VI (2016), 231-232




HWQRWH[WRV

ere de Sorita. El de viva veu és que van canviar la consagració a final del 1700, a principis del 1800, i el nom del capellà ere mossén Talòs. I els constructors de la iglésia d’aquí, d’aquí se’n van anar a fer Sant Domingo a Vallibona. Sant Domingo de Vallibona és posterior a la iglésia d’aquí. I al llibre este que no fa molt que em va arribar, ix reflectat, que els mateixos constructors d’aquí se’n van anar a construir Sant Domingo de Vallibona. I són iglésies molt iguals, molt paral·leles, estes iglésies són de l’estil de la de Villa-real, la gran. L’Arxiprestal de Villa-real és la més gran de la Comunitat Valenciana, i com a iglésia parroquial d’un poble, la de Castell de Cabres és gran, pero és el mateix estil i la mateixa época. Les mateixes columnes i les mateixes bóvedes. Aquí degueren cavil·lar que creixeria el poble o “poderossa és la Igléssia”. No me ho apareix massa gran, sempre me diuen que és molt gran. Lo que té és unes pintures molt vives, no? Té un color molt viu pa ser una iglésia. Ny’havie un retor, “oh, una discoteca!” Té molta vida. La major part d’iglésies o són blanques o són llises o tenen poca llum... Vull dir jo, tenen les parets molt opaques, tenen poca llum i entonces diràs que entres ja en un puesto místic, si no tenen massa llum i tenen los colors apagats. Pero hi entres en un dia que fa sol i paix que estigues al carrer, i vull dir jo, té cinc punts de llum només. Pero té molta vida la pintura aplicada a n’ella. La de Cinctorres és igual que esta per una mida u dos més gran. La Sant Creu Avui, sabeu quin dia és? La Santa Creu. Se sembren avui les carbasses i es cullen totes les de Déu. Si sembres les carbasses lo dia Santa Creu, se cullen totes les de Déu.




crit al  entrevistes











$OEHUW$UDJRQpV

«La influència dels mitjans de comunicació orals farà que el per a vaja desapareixent» Entrevista a Joan S. Beltran Cavaller Albert Aragonés

Joan S. Beltran Cavaller (Tortosa, 1933) és un personalitat clau per al coneixement i l’estudi de la llengua formal a les Terres de l’Ebre. Autor entre d’altres de L’estàndard occidental. Una proposta sobre l’estàndard català a les terres del darrer tram de l’Ebre (1986); Cruïlla. Curs de llengua catalana (2000), i Aïnes. Exercicis de llengua catalana i claus de correcció (2002), juntament amb Josep Panisello; i Vocabulari de cruïlla. Els mots de les Terres de l’Ebre i del Maestrat en el context del català formal (2010), l’any 2011 va rebre tres importants premis que reconeixen la seua tasca lingüística i que se sumen a la Medalla de Plata del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, concedida el 19 de novembre del 1992 com a reconeixement del treball fet entorn de l’estàndard occidental i com a coordinador dels cursos de català a les Terres de l’Ebre. El 25 de març va rebre el Premi Convit 2011, atorgat pel Congrés de Serveis Lingüístics de Territoris de Parla Catalana a la trajectòria de promoció de la llengua catalana entre la societat, per tota una vida dedicada a l’ensenyament de la llengua, a la publicació de manuals i a l’estudi i difusió de l’estàndard occidental. El 19 de novembre del mateix any, en el decurs d’un sopar presidit per la presidenta d’Òmnium, Muriel Casals, i l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va ser guardonat amb el premi honorífic “El Grifonet”, que llavors va atorgar per primera vegada la seu territorial d’Òmnium Cultural a les Terres de l’Ebre. Tres dies més tard, el 22 de novembre, Beltran va rebre un dels premis d’Actuació Cívica 2011, que atorga la Fundació Lluís Carulla, durant un acte solemne celebrat al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona sota la presidència del seu alcalde, Xavier Trias. L’acta d’aquest jurat destacava que Beltran “s’ha dedicat amb una tenacitat i una constància exemplars a investigar, documentar i reflexionar entorn de la llengua catalana, preferentment en aspectes propis de les Terres de l’Ebre”. beCEroLes VI (2016), 235-246




(QWUHYLVWDD-RDQ6%HOWUDQ&DYDOOHU El 21 d’abril del 2012, en el marc de la VI Fira Literària Joan Cid i Mulet, de Jesús, Joan Beltran va ser l’encarregat de pronunciar la conferència inaugural «La configuració del model formal de la llengua catalana».1 En acabat de la conferència es va fer la presentació del llibrehomenatge Joan Beltran, passió pel català (Petròpolis, 2012), coordinat per Emigdi Subirats i amb textos d’Albert Aragonés Salvat, Àngela Buj Alfara, Zoraida Burgos, Tomàs Camacho Molina, Antoni Cardona, Carles M. Castellà Espuny, Montserrat Ingla i Torné, Vicent Pitarch i Almela, Irene Prades, Dolors Queralt Moreso i el mateix Emigdi Subirats. El llibre es clou amb una bibliografia dels treballs de Beltran.2 El passat 20 de novembre del 2014, al Palau Oliver de Boteller de Tortosa, Montserrat Ingla, responsable territorial de Política Lingüística a les Terres de l’Ebre, juntament amb el senyor Ferran Bladé, director dels Serveis Territorials de Cultura, va presentar un nou llibre de Joan Beltran, Les preposicions per i per a. Recapitulem i afegim-hi alguna cosa més (Lleida: Pagès, 2014). Aquest nou llibre és un estudi exhaustiu de l’ús diacrònic d’aquestes preposicions en la nostra llengua, fet a través del buidatge de textos de procedències variades escrits entre els segles XIII i XIX (32 autors i 74 obres contingudes en 61 volums). Tot i completant aquest material amb una mostra representativa dels usos de les partícules gramaticals equivalents que en aquell període presentaven les altres llengües iberoromàniques.3 Per tot això, perquè ha colaborat diverses vegades en la nostra revista i, en definitiva, perquè és un bon amic nostre, reproduïm una part de les entrevistes que hem mantingut amb ell els darrers dies de l’any 2014. Acabes de traure un llibre sobre les preposicions per i per a. El llibre és fruit del treball de molts anys, no? Vaig començar a treballar el tema l’any 85, quan es va anunciar el Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Això va ser quan havies tret el llibre L’estàndard occidental? No, no l’havia tret encara. El llibre és de l’octubre, crec recordar, i el Congrés va ser al maig.

1

Reproduït a Recapte. Revista del MRP de les Terres de l’Ebre , núm. 30 (estiu 2012), p. 6-11. [En línia:] <http://recapte.blogspot.com.es/2012/10/recapte-num-30.html>. 2 Disponible a Petròpolis. [En línia:] <http://www.petropolis.cat/2012/04/joan-beltran-passio-pel-catala/>. 3 Per gentilesa del CEL, es pot consultar l’Annex a l’estudi Les preposicions per i per a, amb un total de 1.420 pàgines, que recull totes les ocurrències sobre les quals es fonamenta aquest treball. [En línia:] <http://blocs.tinet.cat/beceroles/2014/11/20/annex-a-lestudi-les-preposicions-per-i-per-a-de-joan-s-beltran-icavaller/>.




$OEHUW$UDJRQpV Quan vaig escriure la primera versió de l’Estàndard occidental, en vaig donar un exemplar a la Montse Ingla —i a molta més gent: en vaig repartir uns 150 ciclostilats.4 Llavors, la Montse el va sotmetre a la consideració de l’Isidor Marí5 i ens va dir: “Em sembla molt bé; l’única cosa que la part de sociolingüística que has fet, basada sobretot en López del Castillo,6 avui dia està bastant superada”. Per a ampliar el tema, l’Isidor em va enviar uns quants textos d’ell mateix i d’altra gent, en què ja es plantejava la qüestió sociolingüística d’una manera diferent.7 Això em va obligar a refer la part de sociolingüística que introduïa el treball i els pròxims exemplars que vaig repartir anaven ja d’acord amb el nou enfocament. Llavors va aparèixer l’Òscar Cid, un noi que treballa al Centre d’Aprenentatge de Sant Carles —en aquells moments estava aquí— i aquell xicot em va dir: “Això s’ha de publicar!” Després de remenar cel i terra i amb la colaboració de l’Isidor, el qual també coneixia, van trobar finalment la possibilitat de publicar-lo a través del CIRIT.8 Aprofito aquesta oportunitat per a renovar-li un cop més el meu agraïment per les seues gestions desinteressades. Com a conseqüència de tot això, l’Isidor, amb qui com a coordinador dels cursos impartits inicialment pel Departament de Cultura ens havíem vist ja diverses vegades, em va dir: “Per què no fas alguna cosa per al Congrés? Com més cosa fem, millor”. Ell ocupava el càrrec de coordinador de l’Àrea de Lingüística Social, que es feia a Mallorca. Jo no havia escrit mai res amb aquestes pretensions, i de moment vaig pensar a fer una mica d’estudi de la situació de la llengua formal a les nostres comarques, de com s’havia anat adaptant a les normes, etc., etc. Després, com que això del per i per a em preocupava de feia temps, també ho vaig tocar. De tot això en va sortir un treball excessivament llarg, la qual cosa va fer que l’Isidor em digués: “Aquí hi ha massa matèria. Pensa que les intervencions són de vint minuts: ho hauries de dividir i fer-ne dues”. I com a conseqüència d’això van ser dos els treballs que finalment vaig presentar.9 Aquesta va ser la primera vegada que vaig tractar el tema del per i el per a. La qüestió de l’ús d’aquestes preposicions havia començat a interessar-me ja feia temps, perquè em tocava una mica el nas que en les orientacions de correcció de les proves de Reciclatge ens diguessen que qualsevol cosa que no s’adaptés a la norma de Fabra era pecat mortal. Però que els infinitius, els adverbis i les conjuncions podien admetre sempre per sense que passés res. I jo em deia: si és pecat mortal per a nosaltres qualsevol cosa que no s’adapte a 4

Anotacions sobre l’estàndard occidental. Exemplar ciclostilat, novembre 1982. 35 pp. Inèdit. Isidor Marí Mayans (Eivissa, 1949) va treballar al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya com a cap del Servei d’Assessorament Lingüístic (1980-1988) i com a sotsdirector general de Política Lingüística (19891996). Ha estat president de la Secció Filològica de l’IEC del 2010 al 2014. 6 López del Castillo, Lluís. Llengua standard i nivells de llenguatge. Barcelona: Laia, 1976, 1984 (2a ed., revisada i actualitzada). 7 Entre d’altres, Marí havia publicat «Heterogeneïtats lingüístiques», Mayurca, 18 (1978-1979), p. 233-239; «L’estandardització de la llengua catalana. Perspectives actuals». Affar, 2 (1982), p. 43-54; «Registres i varietats de la llengua». Com ensenyar català als adults, 3 (juny 1983), p. 24-26. 8 L’estàndard occidental. Una proposta sobre l’estàndard català a les terres del darrer tram de l’Ebre. CIRIT, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1986. 2a ed., 1988. Amb una «Presentació» de l’Equip de treball del Camp d’Aprenentatge de l’Ebre (juliol 1986), pàg. 9; i un «Pròleg» d’Isidor Marí, pàg. 11-13. 9 «Interferències dialectals en la varietat estàndard», pàg. 441-459; «L’estàndard català a les terres del darrer tram de l’Ebre», pàg. 543-554; dins Marí, Isidor (ed.), Actes del Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana, IV, Àrea 3, Lingüística Social. Palma de Mallorca: Universitat de les Illes Balears, Fundació del Congrés de Cultura Catalana, 1992. 5




(QWUHYLVWDD-RDQ6%HOWUDQ&DYDOOHU Fabra, per què no ho ĂŠs per als altres... Ja et dic que això mâ&#x20AC;&#x2122;amoĂŻnava una mica i que aquest fou el motiu que comencĂŠs a estudiar el tema amb una mica de detall. Jo, quan vaig començar a treballar sobre la llengua, treballava bastant dâ&#x20AC;&#x2122;una manera intuĂŻtiva, buscant la racionalitat de cada una de les qĂźestions. Avui en dia ja faig les coses dâ&#x20AC;&#x2122;una manera mĂŠs cientĂ­fica, però llavors treballava bastant intuĂŻtivament. Un cop ja havia enviat els originals per al CongrĂŠs, vaig rebre una carta del Joan SolĂ , en la qual em deia que lâ&#x20AC;&#x2122;Isidor MarĂ­ li havia parlat de mi perquè havia treballat el tema que a ell tambĂŠ el preocupava, i que mâ&#x20AC;&#x2122;enviava un treball provisional fet per ell, per tal que li donĂŠs una opiniĂł. Fou aixĂ­ com vaig fer una segona aproximaciĂł al tema.10 Per tant, vas entrar en contacte amb SolĂ  llavors. No, de fet ja hi havia estat en contacte molt abans. El que passa ĂŠs que ell ja no es recordava de mi. Tot el primer any i part del segon, SolĂ  va ser el coordinador general del Reciclatge i, en aquells temps, tots els coordinadors de zona ens reunĂ­em amb ell cada quatre o cinc mesos â&#x20AC;&#x201D;per cert, ens reunĂ­em en una cafeteria que es deia Salduba11â&#x20AC;&#x201D;, i allĂ­ anĂ vem unificant criteris. En un principi SolĂ  mâ&#x20AC;&#x2122;havia dit que les meues idees lâ&#x20AC;&#x2122;havien convençut i que la soluciĂł mĂŠs viable era la de seguir el model dels dialectes occidentals. DesprĂŠs, però, va canviar dâ&#x20AC;&#x2122;opiniĂł i va continuar el llibre amb la mateixa tònica que duia en un principi, si bĂŠ matisant molts del punts de vista del text provisional.12 Un cop publicat el treball del SolĂ , a la primera oportunitat que vaig tenir, vaig ampliar una mica el tema i vaig ser una miqueta mĂŠs contundent. Això va ser de resultes del meu pas per les Jornades de Sociolingßística de la Nucia.13 AllĂ­ vaig conèixer els germans Martines,14 els quals, arran de la meua intervenciĂł, em van invitar a fer un article per a la revista Sol Post. â&#x20AC;&#x153;Ara ĂŠs la meua oportunitatâ&#x20AC;? ď&#x20AC;˘vaig pensarâ&#x20AC;&#x201D; i va ser aquell treball que va aparèixer lâ&#x20AC;&#x2122;any 95. El vaig escriure entre el 92 i el 93, però no va aparèixer publicat fins al 95.15 10

La carta de SolĂ ĂŠs del 17 de gener del 1986. El treball de Beltran porta per tĂ­tol ÂŤComentari a lâ&#x20AC;&#x2122;estudi provisional de Joan SolĂ  de 1985Âť. [1986]. Inèdit. Es tracta dâ&#x20AC;&#x2122;un comentari del document AnĂ lisi de la normativa clĂ ssica de per i per a i defensa de la proposta de Coromines (versiĂł provisional del 22-12-1985), de Joan SolĂ . Inèdit, distribuĂŻt fotocopiat. Veg. Beltran (1995: 39-40). 11 La cafeteria Salduba es trobava al nĂşmero 576 de la Gran Via, a la cruĂŻlla amb el carrer de Muntaner. Va tancar les portes ben entrada la dècada dels 90. Avui el lloc ĂŠs ocupat pel restaurant CafĂŠ DorĂŠ. 12 Es refereix a la versiĂł definitiva de lâ&#x20AC;&#x2122;estudi de Joan SolĂ , ÂŤAnĂ lisi de la normativa clĂ ssica de per i per a i defensa de la proposta de CorominesÂť, publicada a QĂźestions controvertides de sintaxi catalana. Barcelona: Edicions 62, 1987. 13 Es refereix a les VI Jornades de Sociolingßística (del 24 al 26 de setembre de 1992), en què el tema central va ser ÂŤEl catalĂ  occidental i lâ&#x20AC;&#x2122;estĂ ndardÂť. Beltran hi va presentar la comunicaciĂł ÂŤEl procĂŠs dâ&#x20AC;&#x2122;estandarditzaciĂł a les terres de lâ&#x20AC;&#x2122;EbreÂť, Un mĂłn de llengĂźes. Actes de les V-IX Jornades de Sociolingßística de la Nucia (Marina Baixa). A cura de Maria Antònia Cano, Josep Martines, Vicent Martines. Marfil, Alcoi, 1998, pĂ g. 45-58. TambĂŠ hi van participar Jordi Colomina (UA), Isidor MarĂ­ (IEC-Generalitat de Catalunya), Ramon Sistac (UdL) i Joan SolĂ  (UB) amb la comunicaciĂł ÂŤSintaxi normativa: estat de la qĂźestió. 14 Josep Martines Peres (Benimantell, 1963), doctor en Filologia Catalana, mĂ ster en toponĂ­mia per la UV, professor titular del Departament de Filologia Catalana de la UA i membre de la SecciĂł Filològica de lâ&#x20AC;&#x2122;IEC des del 2005. Vicent Martines Peres (Benimantell, 1965), doctor en Filologia Catalana, catedrĂ tic del Departament de Filologia Catalana de la UA i autor de diversos treballs sobre literatura medieval i lâ&#x20AC;&#x2122;ediciĂł filològica de textos. 15 ÂŤLes preposicions per i per a. Una visiĂł diferent del problemaÂť, Sol Post. Estudis de llengua i literatura, nĂşm. 3. Marfil, Alcoi, 1995, pĂ g. 21-40.




$OEHUW$UDJRQpV Ara fa cosa d’un parell d’anys o tres, un xicot, Jaume Casassas, em va telefonar un dia i em va dir: “L’Isidor m’ha dit que tu coneixes bé la qüestió del per a, sobre la qual penso enfocar el meu treball de fi de carrera. Si et sembla bé vindré un dia i xarrarem una mica”. Va venir, vam estar xarrant, vaig donar-li una còpia dels treballs que havia fet sobre el tema i, a partir de la informació que jo li havia donat —i molta més que ell havia recollit de diverses fonts i de les seues pròpies observacions—, va fer el seu treball de fi de carrera, que avui dia suposo que deu ser equivalent a la tesina o alguna cosa semblant.16 D’aquell treball de fi de carrera de l’amic Casassas, se’n va publicar un resum després a Llengua Nacional.17 Quan em va enviar les primeres idees del treball, vaig veure que es fixava amb atenció en el Curial. Això va fer que, en contestar-li, li valorés molt positivament el treball en conjunt, però quant a la seua recerca sobre el Curial li vaig fer la següent observació: “Pensa que un sol autor difícilment ens pot donar una idea prou àmplia sobre el tema. La teua recerca s’hauria de completar amb l’estudi aprofundit de molts autors més”. I llavors em va venir la idea: “Per què no ho fas tu?” Com vaig veure que hi havia possibilitat d’accedir a molts de textos antics a través d’Internet, vaig pensar: “Entre els textos a què puc accedir a través d’aquest mitjà, els que podria digitalitzar jo mateix i alguna recerca accessòria, ben bé podria bastir un treball que ens obrís noves perspectives”. I, em sembla que cal destacar-ho, aquest nou treball ve a demostrar, crec que de manera prou concloent, que totes aquelles coses que jo instintivament afirmava fa gairebé trenta anys anaven a missa. Aquesta ha estat la gènesi del meu treball.18 Com et vas decidir a publicar a Edicions Pagès? Cap a finals de novembre del 2013, quan vaig tenir enllestit el llibre, com que em va semblar que la meua recerca podia tenir un cert interès per als redactors que actualment estan confeccionant la gramàtica de l’IEC, vaig considerar que la primera cosa que havia de fer era enviar-ne un exemplar a la Gemma Rigau,19 la presidenta de la Comissió de Gramàtica de l’IEC, que en les ocasions en què ens havíem vist sempre s’havia mostrat molt amable. Així, doncs, vaig telefonar-li i li vaig anunciar que, si no hi tenia cap inconvenient, li n’enviaria un exemplar en PDF. Li vaig fer notar: “Només de llegir la introducció i les conclusions, tindrà una idea bastant bona de per on va la cosa”. Al cap d’un parell de dies o tres em va trucar i em va dir: “Senyor Beltran, m’he llegit els capítols que m’ha dit i em sembla un treball molt interessant”. Davant d’aquelles amables paraules, li vaig proposar que un cop se l’hagués llegit amb més deteniment ens podríem reunir per a comentar-ne els aspectes més importants i lliurar-li’n un exemplar imprès.

16

Es refereix al treball final de carrera i de grau de Jaume Casassas i Castellà titulat L’alternança per / per a davant d’infinitiu. Raons contraposades. Praxi i normativa (una qüestió de sintaxi normativa controvertida i actual), presentat durant el curs 2012-13 a la UOC. 17 Casassas i Castellà, Jaume. «L’alternança per / per a davant d’infinitiu: praxi i normativa», Llengua Nacional, núm. 88 (tercer trimestre 2014), p. 31-42; núm. 89 (quart trimestre 2014), p. 25-33. 18 Les preposicions per i per a. Recapitulem i afegim-hi alguna cosa més. Lleida: Pagès, 2014. 19 Gemma Rigau i Oliver (Banyoles, 13 de novembre del 1948), doctora en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona i catedràtica de Filologia Catalana a la UAB, des del 2010 és vicepresidenta de la Secció Filològica de l’IEC, de la qual és membre des del 2002.




(QWUHYLVWDD-RDQ6%HOWUDQ&DYDOOHU Aquella reunió va tenir lloc el 27 de gener del 2014 i hi van assistir, a més de la doctora Rigau, el vell amic Isidor Marí, Albert Jané20 i el senyor Xavier Rofes Moliner, director de l’Oficina de Gramàtica de l’IEC. En el decurs d’aquella conversa els vaig proposar que fos el mateix IEC qui s’encarregués de publicar el treball. Un parell de mesos després l’Isidor em va telefonar i em va dir que havia estat aprovada la publicació, però que, per motius d’agenda i de pressupost, era ben probable que es demorés un mínim de tres anys. Tot i que res no m’hauria donat tanta satisfacció com el fet que l’IEC publiqués un treball meu, el llarg termini de tres anys que qualsevol imprevist podria allargar encara més unit al fet que la meua salut no és tan bona com caldria, em va empènyer a mirar de publicar-lo per mitjà d’una editorial que escurcés significativament l’espera. Havia conegut el senyor Lluís Pagès en l’entrega dels premis de la Fundació Carulla, i en aquell moment em va oferir la seua editorial per a qualsevol publicació que hagués de fer en un futur. Acollint-me a aquella amable invitació, vaig telefonar-li i li vaig oferir el meu treball. El senyor Lluís em va atendre molt bé i va acceptar que l’hi trametés i el sotmetria a la consideració del seu consell assessor. Pocs dies després em va telefonar el senyor Ramon Badia, l’actual cap d’edicions de Pagès, i em va dir que l’havien passat al seu lector especialitzat, i que en un parell de mesos em dirien alguna cosa. Cap a mitjan agost vaig rebre una trucada del senyor Badia, el qual em va dir que l’enfocament del treball els havia semblat molt interessant, però que, tenint en compte que el públic a qui anava destinat no podia ser molt nombrós, m’hauria de buscar un patrocinador. Com que no estic gaire familiaritzat amb el tema dels mecenatges li vaig preguntar en què consistia això del patrocini. La resposta fou: «Que us busqueu algú que es quedi cent llibres al preu de 24 euros». De moment em vaig espantar una mica, però vaig decidir de provar-ho. I la veritat és que no em puc pas queixar. En pocs dies, el senyor Ramon Miravall, de la Fundació Privada Duran i Martí, va obtenir el vistiplau de la fundació per a adquirir-ne cinquanta exemplars; el senyor del Pino, regidor de l’Ajuntament de Tortosa, va acceptar-ne quinze més, i la senyora Dolors Queralt, regidora de Cultura de l’EMD de Jesús, amb el beneplàcit del senyor Pere Panisello, em va prometre que se’n quedarien deu. I ja no vaig buscar res més, perquè els vint-i-cinc exemplars restants volia quedar-me’ls jo per a fer uns quants obsequis. No obstant això, en l’acte de la presentació encara en vaig vendre catorze exemplars més: vaig fer curt en les previsions inicials i en vaig haver de demanar mitja dotzena més. Tenint en compte la crisi econòmica en què estem immersos, no em puc queixar gaire. Si hi ha algú que hi estiga interessat, el podrà trobar a les principals llibreries del país o en centres comercials com ara Agapea o Amazon. Arribats ací, m’agradaria aprofitar aquesta avinentesa per a agrair molt sincerament el mecenatge de la Fundació Duran i Martí, juntament amb els ajuntaments de Tortosa i Jesús, sense la colaboració dels quals no m’hauria estat possible publicar aquest llibre.

20 Albert Jané i Riera (Barcelona, 1930), escriptor, redactor (1963-1979) i director (1979-1997) de la revista Cavall Fort, ha escrit i publicat quatre gramàtiques, de diversos nivells, i és membre de la Secció Filològica de l’IEC des de l’any 2000.




$OEHUW$UDJRQpV La conclusió més important del llibre quina seria? La conclusió més important és que la preposició per a va nàixer al segle XIII (la primera ocurrència que n’he trobat ha estat als Furs de València, que són del 1261). Molt poc temps després apareix en documents de la Cort del Justícia de Cocentaina, en els Costums de Tortosa (un parell d’exemples), en Llull (disset casos en l’obra que he analitzat) o en la Crònica de Desclot (sis ocurrències). És a dir, en la segona meitat del XIII la trobem en textos d’autors de tot el domini. Com es pot veure, no és pas un invent valencià com va pregonar Coromines i va difondre l’amic Joan Solà. Fins i tot en Bernat Metge, en contra del que Coromines afirmava dient que no l’havia utilitzada mai, he pogut comprovar que dels tres manuscrits conservats, dos en recullen dos exemples cada un (òbviament en els mateixos passatges) i en l’altre, que segons s’ha fet notar va una mica per lliure, no n’apareix cap. Com és natural, en les edicions recents depèn del manuscrit que segueixen. I Coromines, contravenint el que havia dit Fabra, es fixava en les edicions que seguien un determinat manuscrit que els entesos diuen que no és tant de fiar com els altres dos. Això dels manuscrits presenta un problema: molts d’ells s’han reproduït moltes vegades i no sempre amb la fidelitat que caldria demanar. És per això que d’un manuscrit a l’altre hi ha variants sovint. Als Costums de Tortosa, per exemple, en el manuscrit del 1272 no n’apareix cap, de per a, perquè aquells Costums, tot i haver estat publicats el 1272, bona part del seu text s’havia escrit molt abans. Com que llavors no existia per a difícilment en podríem trobar cap ocurrència. Però ja en trobem dos casos quan la Corona, el 1279, va acceptar els Costums definitius, cosa que va suposar la reescriptura del manuscrit corresponent. Diguem de passada que al nou text hi apareix un costum més, malgrat que es retalla una miqueta alguna cosa dels altres. No tant com avui en dia ens retallen els Estatuts. Tot i així, alguna cosa van retallar. Seguint el fil del que dèiem, en el nou text apareixen dos exemples de per a, que quedarien reflectits en l’edició prínceps del 1539.21 També surten en l’edició d’Oliver, però en la de Massip que segueix principalment un manuscrit mallorquí no hi trobem cap d’aquests dos exemples. L’edició prínceps es basa en l’anomenat Llibre de les cadenes, que va desaparèixer. Van cremar-lo arran d’uns aldarulls esdevinguts el juliol del 1854: el van traure a la plaça i el van cremar. Actualment se’n conserven dues còpies: l’una és del segle XIV o XV, que és la que es conserva a l’arxiu municipal, però que està incompleta: hi falten fulls. En la de Tortosa hi trobem un dels exemples de per a de l’edició prínceps. L’altre correspondria al text d’una de les pàgines malmeses. També n’hi ha una altra que es conserva a Mallorca, força més completa. A la de Mallorca, un dels per a el van raspar. No t’hi has fixat en el llibre? (Me n’ensenya les pàgines 132 i 133, on es reprodueixen aquests fragments.) Per tant, dels manuscrits te n’has de fiar perquè no tens altra documentació, però sempre has de buscar tot el que hi haja, perquè d’un a l’altre hi pot haver variants importants. Sembla que al propietari del manuscrit mallorquí això del per a no li anava i el va raspar. Això de traure la a del per a ve de lluny... 21

El 1539 fou editat amb el títol de Llibre de les costums generals escrites de la insigne ciutat de Tortosa; va ser reeditat per Benvigut Oliver el 1881 i en edició crítica per Jesús Massip el 1996.




(QWUHYLVWDD-RDQ6%HOWUDQ&DYDOOHU Ja he dit que la composta naix a la segona meitat del segle XIII i que apareix amb pocs anys de diferència per tot el territori. Com veníem d’una tradició en què normalment no es distingia entre la causa impulsiva i la causa final, quan naix, el per a comença a marcar èmfasi envers la causa final, però inicialment només s’usava quan el context ho demanava molt expressament. Per tant, si la cosa podia passar sense distingir la causa final de la motiva o impulsiva, la frase reflectint el que en podríem dir una causa sense matisos, una mica amorfa, imprecisa anava sense el per a. És a dir, les subordinades de destinació o de finalitat introduïdes per la composta, en aquells moments, especialment davant d’infinitiu, eren bastant escasses. En la major part dels casos apareixia per. Aquesta situació va evolucionar molt a poc a poc. Sembla que devia ser una qüestió cultural, perquè en castellà, en aragonès i en gallec, en aquells moments, es produïa la mateixa situació, tot i que ells tenien el para des d’un bon principi, com a mot patrimonial. És a dir, el para, que primer era pora, ells el van adquirir a través del llatí i sempre l’havien usat amb els mateixos valors des d’un bon principi. L’ús que en feien, però, era també molt escàs. Això vol dir, per tant, que culturalment aquells avantpassats dels pobles ibèrics devien donar més importància al motiu que no pas al profit que esperaves aconseguir d’una acció. A partir d’aquesta situació inicial, molt lentament, es va iniciar un procés de canvi en totes les llengües que s’allargà fins a finals del XVIII o el XIX, quan ja havia assolit una fesomia que s’ajusta als usos actuals. Insisteixo en què totes les llengües iberoromàniques van evolucionar, si fa no fa, al mateix temps. Si agafes, per exemple, el Quixot de Cervantes — que es va començar a publicar el 1605— i el compares amb el Tirant lo Blanch —que és de finals del segle XV— ja hi trobes molts de paralelismes en l’evolució que han anat fent les dues llengües. Quan arribes al segle XIX o XX, el castellà i el català van de la maneta, igual com totes les altres llengües romàniques peninsulars; siga pel que siga. El francès i l’italià, val a dir-ho, han evolucionat de manera diferent en alguns aspectes, però les llengües iberoromàniques van totes de bracet. En català, però, no sabem ben bé quan, però en tot cas no creiem que siga un fenomen molt anterior al segle XIX, es va produir un fet singular. Mentre que tortosins i valencians juntament amb la major part de parlants de la resta del català nord-occidental vam conservar plenament l’ús de per a que ens havien llegat els clàssics, en els dialectes orientals, com a conseqüència d’un problema articulatori propi de la fonètica d’aquelles àrees dialectals, es va anar elidint la a de la composta i, consegüentment, va desaparèixer de la pronúncia habitual d’aquells parlars, que van tornar a la situació existent en els primers textos conservats. És a dir, van retrocedir 800 anys. No obstant això, en la llengua formal (essencialment la llengua escrita) l’ús clàssic, basat en dues preposicions, es va mantenir pertot. Això suposa que en una part molt important del domini es va produir un divorci entre la llengua oral i l’escrita. Possiblement, si la situació hagués estat inversa, si tortosins i valencians fóssem els qui haguéssem perdut aquesta forma d’expressió tan útil, ens hauríem hagut de quadrar i s’hauria acabat el problema. Però la qüestió afectava l’àrea central del Principat, la més poblada del nostre domini lingüístic, la més ben dotada de mitjans de comunicació de tota mena i amb més possibilitats d’influir sobre la resta. Per això era gairebé inevitable que en un moment o altre s’engegués la polèmica.




$OEHUW$UDJRQpV Val a dir que una majoria de gent d’aquelles àrees, ben disciplinadament, va mirar de seguir les pautes que ens havia marcat Fabra tan bé com van saber. De fet, hi ha gent que encara ho intenta, si més no quan escriu. Enfront d’aquesta actitud assenyada, però, la posició dels qui volien abolir o retallar l’ús de per a del llenguatge formal fou defensada repetidament. Un dels grups més importants dels qui treballaven en aquest sentit fou un cenacle d’escriptors que s’aplegava entorn del Club dels Novelistes, una colecció de novela en català publicada per l’editorial Aymà i dirigida per Joan Sales. Entre ells destaquen autors com ara la Mercè Rodoreda, Llorenç Villalonga, Noel Clarassó, Xavier Benguerel o Ferran de Pol, els quals, per un motiu o un altre, transgredien parcial o totalment la norma enunciada per Fabra, amb l’excusa d’acostar les seues narracions al llenguatge dels barcelonins els seus principals clients, que també era el seu. No obstant això, el principal responsable del desori actual fou Joan Coromines. Aquest lingüista autor de diversos diccionaris de caràcter etimològic en català i en castellà no devia veure amb massa bons ulls que el llenguatge formal s’apartés tant en aquest punt de la seua parla familiar. Això explicaria el fet que l’any 1956, quan Coromines es va encarregar d’ordenar i lliurar a la impremta tot un seguit de materials que Fabra tenia redactats abans de la seua mort, manipulés sense gaires miraments la redacció del text on el traspassat mestre enunciava l’ús de per a davant d’infinitiu, i ho feia d’una manera força més clara que en textos anteriors i, sobretot, ajustada plenament a l’ús real dels dialectes que mantenen per a. En una d’aquestes notes, Fabra havia deixat escrit: «quan, com s’esdevé en el darrer exemple, el fi que hom es proposa és el motiu de l’acció expressada pel verb del qual l’infinitiu és complement, cap emprar la preposició per en lloc de per a». Arribat ací, Coromines es va permetre canviar el permissiu cap per un obligador cal; amb la qual cosa convertia en preceptiu un ús que Fabra considerava opcional i tan sols en uns casos molt concrets i poc habituals. Ho podem assegurar amb contundència gracies a una nota localitzada per Joan Solà entre les papers de Coromines i els de Fabra que foren la base de la gramàtica del 56, en la qual, de lletra de Coromines es podia llegir: «Respecto [...] locucions tan revesses (i de regust acastellanat) com “en el darrer exemple CAP emprar la preposició per en lloc de per a”». És evident que no ho va complir, i la norma de Fabra es va tombar com un calcetí. La manifesta impossibilitat d’establir uns límits clars i ben definits entre la finalitat i la destinació o objectiu, va fer que els gramàtics posteriors es trenquessen el cap buscant el desllorigador d’una cosa que en realitat no en tenia. L’enorme quantitat de dubtes que l’aplicació de la norma manipulada suscitava un cop darrere l’altre va facilitar que, el 1971, Coromines mateix s’oferís a donar-nos “el remei que obraria”. Segons ell, és clar! El remei consisteix a suprimir la a de la composta davant tota mena d’infinitius, d’adverbis i de conjuncions, conservant-la en els altres casos, malgrat que això esmicola greument la lògica semàntica del sistema. En el llibre podràs trobar una anàlisi prou completa d’aquest llarg estudi i dels arguments de què es val el lexicògraf per a justificar la seua proposta.22 Ací, n’hi haurà prou que et diga que, per a mi, és un exemple paradigmàtic d’allò que un científic solvent no hauria de fer mai.

22

Veg. op. cit., p. 43-58.




(QWUHYLVWDD-RDQ6%HOWUDQ&DYDOOHU A cavall dels anys 74-75, Joan Solà va publicar quatre articles en el Diario de Barcelona en els quals feia costat no sense algunes reticències a la proposta de Coromines.23 Hi va insistir el 1987.24 Solà, però, tot i seguir el fil argumental de Coromines, era un home de formació gramatical més sòlida i, en les conclusions d’aquest estudi, ens diu que considera viable i lògica una solució basada en els dialectes que mantenen per a, però que, per «raons sociolingüístiques decisives» (qüestions, doncs, de majories), es decanta a fer costat a la proposta de Coromines. De fet no em puc estar de dir-ho, en un moment determinat em va assegurar que la solució bona era la dels nostres dialectes. Però uns mesos després s’hi repensà. Pots veure, doncs, que la repugnància al per a que molts senten no obeeix a criteris lingüístics, sinó que l’hem de considerar un fenomen de caràcter sociolingüístic. A partir d’aquell moment, les coses van anar com van anar i hem arribat on hem arribat. La influència dels mitjans de comunicació, les orientacions impartides per les universitats i difoses a través de l’ensenyament que segueixen la norma corominiana de fer servir únicament per davant de conjunció, d’adverbi i d’infinitiu han acabat conduint els escriptors a adoptar una norma que semànticament es contradiu a si mateixa i que l’absència d’un mecanisme lògic intern farà que mai no es puga implantar en la competència lingüística interna dels seus usuaris. A la mateixa Tortosa, on l’aplicació del per a mai no havia comportat cap problema, podem veure força sovint rètols o avisos que pocs anys enrere haurien fet mal a la vista. L’absurditat de la qüestió és que sents barcelonins molt cultes que diuen no saber veure cap diferència entre «és fet per mi» i «és fet per a mi»; asseguren que, com que no ho han distingit mai, aquesta distinció no la troben gens en falta, però quan els expresses les mateixes idees en castellà veuen de seguida una clara diferència semàntica entre les dues frases. Cal posar èmfasi en el fet que la norma aplicada avui dia per la majoria de publicacions del Principat i les Illes no té base semàntica, es contradiu. Hi ha una anormalitat interna que no és assumible per la persona normal que no és un lingüista. I, quan es dóna aquesta inconseqüència, què és el que passa? Que apareix el rebuig. Llavors, a poc a poc, la influència dels mitjans de comunicació orals farà que el per a vaja desapareixent també en la llengua escrita i la llengua s’empobrirà. S’empobrirà molt! Potser algú em dirà: “Bah! Això no té importància”. Però sí que en té. La llengua formal necessita fer aquestes distincions i no en pot prescindir. La llengua formal, eh! Una altra cosa són les ambigüitats que es poden produir en molts de casos en la parla coloquial: d’ambigüitats n’hi ha la tira, i el mateix context comunicatiu les sol desfer; però no sempre, és clar: sovint es produeixen equívocs de tota mena. En canvi, en la llengua escrita no hi ha context que valga. I si escrius una cosa que té dues possibles interpretacions, ja hem begut oli! A banda de perdre matisos, et produeixes contradiccions mentals que no saps per on sortir-te’n. Ara veurem l’Institut per on es decanta. Jo la veritat és que, en consciència, no sé pas com resoldre la qüestió. Perquè de solució viable només n’hi ha una: en la llengua formal, la

23 24

Reproduïts a Solà, Joan. A l’entorn de la llengua. Barcelona: Laia, p. 64-80. Veg. nota 12.




$OEHUW$UDJRQpV norma de Fabra del 46,25 que coincideix amb la que reflecteixen els dialectes occidentals, és l’única que té consistència semàntica per a poder-se imposar. Ara bé, davant de la degeneració que s’ha produït en un bon nombre de publicacions escrites, la difusió que n’han fet moltes editorials i els mitjans de comunicació, sembla que l’única solució adequada tindrà moltes dificultats per a imposar-se. Avui dia, tornar enrere ha de ser força complicat. Molt complicat. I, possiblement, si l’Institut es planta i diu: “Això ha de ser així, perquè és de l’única manera que pot ser!”, suposo que li sortiran crítiques pertot arreu. Per tant, ho tenen una mica difícil. I de tot això, de benefici per a la llengua no en sortirà cap. Si la llengua es fa mirant com parla tothom, ni que tu no ho gastes, i uns altres ho gasten... Mira, la concordança dels atributius, allò de «No l’és, ta germana », «Són les set o no les són?» són frases que només es diuen en tres o quatre poblets de la comarca de les Garrigues. Tres o quatre poblets de la comarca de les Garrigues! En canvi, ha esdevingut norma. I de vegades pot ser molt útil. És la manera de funcionar: agafem coses que serveixen per a distingir, encara que siguen d’un poble xicotet, i... fem-ho tots! Però això, no. En trobaríem molts de casos més. La distinció entre en i amb no la practica ningú en la llengua oral: els valencians no diuen mai amb, nosaltres tampoc no ho diem. Els barcelonins, en canvi, el 90% de les vegades que toca en diuen amb. De fet, una distinció més o menys adequada tan sols es manté al Perelló, a l’Ametlla [de Mar], i a dos o tres poblets de per allí, tot i que està en franca recessió. M’ho comentava no fa gaire un amic del Perelló de la meua quinta. «La gent del meu temps i més vells ho mantenien bastant bé; els joves avui en dia o se’n van tots a l’amb o se’n van tots a l’en». Per tant, la llengua formal necessita unes distincions clares que la llengua oral, de vegades, obvia. Però ens cal una norma clara aplicable a tothom per a tots aquells casos que afecten el significat, on no hi caben variants formals. De fet, en els darrers trenta o quaranta anys, les marcades diferències dialectals que existien s’han llimat molt. I hem de tendir a fer que hi haja una correspondència bastant acceptable entre el llenguatge oral i l’escrit. Establir normes diferents o poc clares no va enlloc. Llavors sempre hi haurà dubtes. I et vull dir una cosa: s’està criticant molt l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, però no ho està fent tant malament. Jo potser els discutiria alguna coseta, segur. Admeten algun localisme que em sembla que no caldria. Solen ser casos que tenen una base etimològica; però ja et dic: jo seria partidari de prescindir-ne. Però si prescindim d’aquestes petites concessions al coloquialisme dialectal, jo crec que estan fent una faena prou ben feta. El Diccionari [normatiu] valencià està força ben fet i és molt complet. I la Gramàtica [normativa valenciana] està ben explicada (i detallada).26 El detalls discutibles, que en té més d’un, solen ser sempre casos que tenen una base més o menys sòlida i, de fet, no són 25

Fabra, Pompeu. Gramàtica catalana. París: Edicions de Cultura Catalana, 1946; Gramàtica catalana. Barcelona: Teide, 1956. Prologada, revisada i anotada per Joan Coromines i corregida per Josep M. Espinàs i Enric Borràs. Vegeu també Obres completes, 6. Gramàtiques de 1918/1933, 1956, 1946, traduccions de teatre. A cura de Manuel Pérez Saldanya, Gemma Rigau, Joan Solà, Enric Gallén, Mila Segarra. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, etc., 2009. 26 Gramàtica normativa valenciana. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2006; Diccionari normatiu valencià. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua. 2014. [En línia:] <http://www.avl.gva.es/dnv>.




(QWUHYLVWDD-RDQ6%HOWUDQ&DYDOOHU detalls excessivament importants. Tenim per exemple, la qüestió dels demostratius: dins la literatura les formes reforçades [aquest, etc.] són les que s’han imposat, a tot arreu, tant allà com aquí com als altres llocs. I crec que equivocadament prefereixen les no reforçades. Nosaltres, els nord-occidentals, podríem reivindicar molt bé el lo, perquè el lo té més base etimològica que cap dels articles utilitzats arreu. Però hem de convenir que són coses que tenen molta incidència en el parlar i que són difícils d’aplicar, sobretot en l’escriptura, perquè l’alternança lo / el es basa en una qüestió de context fonètic. D’altra banda, som un petit territori els qui encara el mantenim, per tant, millor deixar-ho anar. Totes aquestes coses s’han de fer amb criteri! El criteri de pensar en tothom és un dels que funcionen millor. Fabra al començament pensava en barceloní; la primera gramàtica que va fer, quan tenia 16 o 17 anys, es basava en el barceloní popular d’aquells temps. Però l’home, a mesura que es va anar formant més sòlidament, va prendre consciència d’allò que ha de ser una llengua i ja va deixar de pensar en barceloní, ja pensava com un membre més dels Països Catalans. El canvi suposava que les anhelades normes que es pretenien modernitzar havien de ser útils per a tothom. No tan sols per als barcelonins i els altres ja s’ho faran! Aquest aspecte composicional i supradialectal de les normes fabrianes jo crec que honora el Mestre, perquè estant a la Capital hauria pogut caure molt fàcilment en les temptacions oportunes —en les quals han caigut molts altres—, i ell, en canvi, no hi va caure gens mai de la vida. De vegades, se li ha criticat que era un cientifista, que era un home que volia les coses molt exactes, molt unívoques i sense cap escletxa estructural. Això se li ha criticat, és cert. Però, per a mi, és un dels gran mèrits de Fabra. Ell, cal no oblidar-ho, era enginyer industrial, i va ocupar una càtedra de química a l’escola d’enginyers de Bilbao. I aquesta formació feia que quan parlava de termes lingüístics aplicava molts de cops criteris matemàtics o logicistes. Vols afegir res més? Podria encara parlar d’expressions adverbials discutides com ara per a demà o per a sempre, del també dicutit per a d’«opinió» (per a mi, sempre serà la més bonica) o de distincions com les existents entre «Per si plovia» o «Per a quan ploga», però serà millor que els possibles interessats ho busquen al llibre, del qual encara en queden força exemplars. Tan sols dir, finalment, que aquesta lluita meua a favor del bon ús del per a hauria de tenir molts de seguidors compromesos. De fet, n’hi ha força, que s’escarrassen a defensar-la, però no tants com caldria. Quant al llibre, les primeres impressions són que ha tingut una bona acollida. El futur ens dirà si ha contribuït a desfer molts de malentesos que s’havien acceptat com a dogma de fe.




&(/HFFLy 

UHVVHQ\HV







&(/HFFLy

Al Cor de la terra de Josep Olivas Rodríguez M. Àngels ngels Massip Bonet Directora del Projecte Scripta Universitat de Barcelona

El llibre Al Cor de la terra,, de Josep Olivas Rodríguez (Barcelona: Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2011.. Col·lecció Scripta; 2), constitueixx un testimoni viu (a través d’una narració novel·lada) de la vida de pagès a les Terres de l’Ebre. Josep Olivas procedeix d’una família amb una forta cultura arrelada lada al territori, i els seus interessos, a més dels propis de la seva professió, pagès, van des de la història a l’ecologia. L’autor coneix la zona a fons perquè se l’ha passejada de cap a peus i n’ha estudiat les espècies animals i vegetals i hi ha treballat allat al camp des de ben jove. I per aquest motiu, el llibre és una aportació única al coneixement de la terra, de la gent i de la llengua. Des del punt de vista lingüístic, el text exemplifica la varietat tortosina de manera excel·lent. Ens aporta, a més, un testimoni contextuat de moltes paraules relacionades amb l’agricultura i la ramaderia. Donada la situació de canvi en la cultura material i ocupacional del país, i l’empobriment del lèxic tradicional que això suposa, textos com aquest són de gran importància per recuperar el patrimoni lingüístic i cultural. I encara s’hi ha d’afegir un altre vessant d’interès: el polític. En el llibre, Josep Olivas posa en evidència les incongruències de les polítiques actuals que abandonen el suport a l’activitat agrícola i a les persones que la l’activ materialitzen, els pagesos, posant així en perill una de les fonts primàries de riquesa del país i també un aspecte crucial del desenvolupament del territori.

beCEroLes VI (2016), 249-250




UHVVHQ\HV

Per això va ser publicat com a volum segon de la Col·lecció Scripta, col·lecció pertanyent al projecte de recerca Diatopia i canvi lingüístic. Scripta i projecció dialectal (amb ajut del Ministeri d’Economia i Competitivitat FFI2012-36000) de la Universitat de Barcelona i on es publiquen textos sencers (en contraposició al perfil antològic del projecte).1 Com els altres llibres de la col·lecció (cinc de publicats i un en premsa), el text va precedit d’una introducció on es posa en relleu el seu valor testimonial i lingüístic. I acaba amb un glossari extens (al voltant de trescents mots) de les paraules més significatives que hi apareixen, amb el seu sentit i el context (referència d’on apareixen en el text). En la nostra edició es trobaran els accents d’acord amb l’obertura vocàlica pròpia del català occidental. Pel que fa a la fonètica hem respectat les grafies que reflecteixen una pronúncia estesa en la varietat tortosina (només a tall d’exemple, ruent, surtir, suspirar, vulgués; o el cas invers: bollir, desmontant, soporta; també el poligrafisme cullita/ collita, mun/mon). També hem respectat els castellanismes lèxics que s’empren col·loquialment en la varietat (com ara apretar, carajillos, claro, cuernos, ditxosos, enterar). Quant a la morfologia, respectem els usos dels articles, dels demostratius, dels possessius, dels adverbis i preposicions i de les formes verbals pròpies de la varietat. Un llibre recomanable no només per passar una bona estona sinó també per conèixer el territori i per documentar la varietat tortosina i el lèxic agrícola i ramader.

1

En el projecte estudiem la llengua a través de fragments de textos seleccionats de tots els gèneres i èpoques, i els publiquem analitzats lingüísticament i agrupats per àrees dialectals. L’Institut d’Estudis Catalans n’ha publicat tres volums de la varietat balear a cura de Joan Veny i Àngels Massip: Scripta eivissenca (2009), amb 101 textos; Scripta menorquina (2011), amb 119 textos; i Scripta mallorquina (2013), amb 357 textos. Veg. Scripta. Dialectologia catalana. Universitat de Barcelona. [En línia:] <http://www.scripta.ub.edu/>.




&(/HFFLy

Rutes literàries Albert Aragonés, Tomàs Camacho Molina i Vicent Sanz

Des de fa uns anys, hi ha hagut un interès creixent per les rutes literàries. Aquest interès respon a la voluntat de difondre o reivindicar l’obra d’un escriptor rellevant i se sol explotar com a eina per promoure el turisme anomenat cultural. El públic al qual van dirigides les rutes solen ser estudiants, diferents colectius culturals i sobretot la cada cop més nombrosa població excursionista i turista. Així doncs, als interessos culturals i educatius cal afegir els interessos turístics i per tant econòmics. Les primeres antologies temàtiques de textos literaris que tenien com a fil conductor un espai, una ciutat o un territori van aparèixer amb la popularització d’Internet, i la més veterana és l’antologia virtual Un viatge literari per les comarques de Catalunya d’Elena Vicioso (1997), que abasta la totalitat de les comarques de Catalunya.1 Del mateix any és també la primera antologia en forma de llibre imprès feta des de casa: Vores de riu (Barcelona: Columna-Tresmall, 1997), a cura d’Albert Roig i Jep Colomé, una obra centrada en la visió de l’Ebre d’escriptors tant ebrencs (Artur Bladé i Desumvila, Zoraida Burgos, Andreu Carranza, Joan Cid i Mulet, Josep Igual, Sebastià Juan Arbó, Jesús Massip, Jesús Moncada, Hèctor B. Moret, Manuel Pérez Bonfill, Ricard Pinyol, Albert Roig, Josep Ramon Roig, Emili Rosales, Lluís M. Santos, Andreu Subirats i Gerard Vergés) com forans (Carlos Barral, Xavier Guillamon, Xavier Lloveras, Joan Perucho, Josep Pla i Baltasar Porcel). Ha hagut de passar més d’una dècada perquè aparegués una antologia semblant. Ens referim al llibre de Llorenç Soldevila Balart, Comarques tarragonines i Terres de l’Ebre (Barcelona: Pòrtic, 2010. Col. Geografia literària; 3), 2 fruit del projecte “Geografia 1

Ordenats per comarques, Vicioso (1997) recull textos dels autors següents: MONTSIÀ: Josep M. Espinàs, Miquel Arimany, Arbó, Despuig, Joaquim Casas, Pla i cançons populars. BAIX EBRE: Josep M. Espinàs, Pere Coromines, Arbó, Despuig, Joaquim Casas, Josep Pla, Amades, Bernat Desclot, Ramon O’Callaghan i cançons populars. RIBERA D’EBRE: Josep M. Espinàs, Pere Coromines, Joan Perucho, Antoni Rovira i Virgili, Despuig, Joan Santamaria, Jesús Moncada, Artur Bladé, Pau Vila, Pla i una cançó popular. TERRA ALTA: Joaquim Casas, Emili Morera, Josep M. Espinàs, Josep Palau i Fabre, Josep Pla, Joan Perucho. 2 Ordenats per comarques, Soldevila (2010) recull textos dels autors i autores següents: MONTSIÀ: Trinitari Fabregat, Sebastià Juan Arbó, Artur Bladé, Tomàs Roig, Emili Rosales, Carlos Barral, Zoraida Burgos. BAIX EBRE: Carlos Barral, Ramon Gomis, Pere Coromines, Albert Roig, Eugeni Perea, Trinitari Fabregat, Josep Pla, Gerard Vergés, Cristòfol Despuig, Francesc Vicent Garcia, Zoraida Burgos, Joan Maria Pujals, Joan B. Manyà, Jesús Massip, Tomàs Bellpuig. RIBERA D’EBRE: Andreu Carranza, Carmel Biarnès, Xavier Garcia, Artur Bladé, Albert Guiu, Laura Mur, Pere Coromines, Francesc Parcerisas, Joan Perucho. TERRA ALTA: David Martí, Josep Gual, Joan Amades, Carme Meix, Josep Maria Espinàs, Joan Perucho, Andreu Carranza, Gerard Vergés, Narcís beCEroLes VI (2016), 251-267




UHVVHQ\HV

Literària dels Països Catalans”, iniciat per Soldevila (2005) i plasmat en el portal Endrets, on trobem una gran varietat de textos i d’autors (tant locals com forasters).3 En una línia semblant, l’any 2005 es va crear Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català, una associació privada sense ànim de lucre, constituïda amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes i que ha creat el portal Mapa literari català 2.0, sobre la base cartogràfica del món de Google Maps i Google Earth, que permet fer una lectura hipertextual dels nostres autors amb informacions de format divers (contingut multimèdia, amb fotografies, vídeos, locucions dels textos i traduccions). En aquest portal, com detallarem a continuació, a més de textos d’altres autors geolocalitzats en aquestes comarques hi podem trobar rutes literàries de cinc escriptors que en són fills: Jesús Moncada, Cristòfol Despuig, Artur Bladé i Desumvila, Sebastià Juan Arbó i Carles Salvador. L’any 2014 s’ha presentat una aplicació informàtica per a dispositius mòbils que permet consultar les rutes literàries dels escriptors associats a Espais Escrits. En aquest article presentem les fitxes de deu rutes literàries creades al voltant de set escriptors: Jesús Moncada (Mequinensa, Baix Cinca), Desideri Lombarte (Pena-roja de Tastavins, Matarranya), Artur Bladé i Desumvila (Benissanet, Ribera d’Ebre), Cristòfol Despuig (Tortosa, Baix Ebre), Joan Cid i Mulet (Jesús i Tortosa, Baix Ebre), Sebastià Juan Arbó (Amposta i Sant Carles de la Ràpita, Monstià), Trinitari Fabregat (Alcanar, Montsià) i Carles Salvador (Benassal, Alt Maestrat),4 a les quals hem afegit les de dos llibres: La Font de la Salut, de Vicent Sanz Arnau, i La maledicció del Groc, d’Armando Vericat.

Comadira, Joan B. Manyà, Joan Povill, Anton Monner, Xavier Garcia, Salvador Carbó, Eugeni Perea, Josep Palau i Fabre, Joan Maria Pujals. 3 Ordenats per comarques Endrets recull textos dels autors i autores següents: MONTSIÀ: Trinitari Fabregat. BAIX EBRE: Carles Barral, Ramon Gomis, Albert Roig, Eugeni Perea, Trinitari Fabregat, Pere Coromines, Josep Pla, Gerard Vergés, Cristòfol Despuig, Francesc Vicent Garcia, Zoraida Burgos, Joan Maria Pujals, Joan Baptista Manyà, Jesús Massip, Joan Moreira, Tomàs Bellpuig, Artur Bladé. RIBERA D’EBRE: Andreu Carranza, Carmel Biarnès, Xavier Garcia, Artur Bladé, Albert Guiu, Francesc Parcerisas, Joan Perucho, Salvador Estrem, Joan Maria Pujals, Esteban Martín. TERRA ALTA: David Martí, Josep Gual, Joan Amades, Carme Meix, Josep Maria Espinàs, Joan Perucho, Andreu Carranza, Gerard Vergés, Narcís Comadira, Joan Baptista Manyà, Anton Monner, Salvador Carbó, Eugeni Perea, Josep Palau i Fabre, Joan Maria Pujals, Joan Povill. MATARRANYA: Teresa Jassà, Desideri Lombarte, Lluís Rajadell. PORTS: Vicent Andrés Estellés. BAIX MAESTRAT: Jaume Cabré. ALT MAESTRAT: Jaume Bru, Carles Salvador. BAIX CINCA (Mequinensa): Jesús Moncada. 4 Aquest article és una ampliació de l’article «7 rutes literàries», Recapte, 32 (octubre 2014), p. 1013.




&(/HFFLy

MEQUINENSA Espai per al record Jesús Moncada Jesús Moncada i Estruga (Mequinensa, Baix Cinca, 1941 - Barcelona, 2005)

Ajuntament de Mequinensa Descripció: La ruta literària transcorrre pels espais del desaparegut Poble Vell de Mequinensa, que Jesús Moncada va immortalitzar a la seua novela Camí de sirga. Distància i accessibilitat: Tot el recorregut té una distància de 2 km. A part quedarien les vistes des del castell. Es pot fer caminant, amb bicicleta o amb cotxe. Gairebé tot el recorregut és accessible amb cadira de rodes. Temps aproximat: 1 hora (a peu, bicicleta, cotxe). Punt d’inici: Espai Jesús Moncada del museu d’història de Mequinensa. Itinerari: 17 punts d’interès: riu, Poble Vell, fàbrica de regalèssia, calafats, pas de barca, mines, llaüts, festes, comerç, competicions, plaça d’armes, riada, carrer Amargura, cafès, destrucció, poble nou i espai per al record. (Els dos darrers punts són vistes panoràmiques des del castell de Mequinensa.) Plànol: <http://www.mapaliterari.cat/ca/mapa/autor/74/jesus-moncada> Més informació: Museo de Historia de Mequinenza. Web: Viladegut, Miquel (coord.), Jesús Moncada. Espais literaris. <http://www.jesusmoncada.cat/> Publicacions: · Espai per al record Jesús Moncada. Mapa literari català 2.0 <http://www.mapaliterari.cat/ca/api/guia/69/jesus-moncada/espai-per-al-recordjesus-moncada> · Chavarria i Panisello, Joan; Dolç i Cartanyà, Jordi; Pont i Fandos, Màrius. La Mequinensa de Jesús Moncada (Històries de la mà esquerra, El Cafè de la Granota i Calaveres atònites). Seminari “El gust per la lectura” 2000-2001. Generalitat de Catalunya, Direcció General d’Ordenació Educativa, Servei d’Ensenyament del Català. 112 pp. [En línia:] <http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/50650df8-58ba-4fc19348-8b508b5cb7cd/Moncada_2000.pdf>.




UHVVHQ\HV

FRAGA-TORRENT DEL CINCA-MEQUINENSA Ruta literària de Jesús Moncada Jesús Moncada (Mequinensa, Baix Cinca, 1941 - Barcelona, 2005)

IES Bajo Cinca (Fraga, Baix Cinca) Autores de la ruta: Lolín Guiral i Mariví Basallo Descripció: Aquesta ruta forma part del projecte “Viure la literatura a través de les TIC”, en el marc del Programa ARCE del Ministeri d’Educació, que ha estat dut a terme al llarg dels cursos 2011-12 i 2012-13. Distància i accessibilitat: El recorregut es fa amb autobús i a peu. Temps aproximat: Tot el dia. Punt d’inici: C. del Río Cinca, IES Bajo Cinca (22520 Fraga, Osca) Itinerari: Partint de l’Institut a Fraga i passant per Torrent de Cinca, arribem a Mequinensa, tal com s’indica al mapa, sense moure’ns de la comarca del Baix Cinca. En el trajecte cal destacar, entre Torrent i Mequinensa, l’entorn natural protegit de l’Aiguabarreig, lloc de parada d’aus migratòries, en la confluència dels rius Cinca, Segre i Ebre i que és compartit amb els pobles veïns del costat català. Un cop a Mequinensa, en la nostra ruta literària farem un recorregut pel poble vell llegint fragments de l’obra de Jesús Moncada, amb les parades que s’indiquen en el plànol. Plànol: <https://maps.google.com/maps/ms?msid=209833970657751691335.0004d57166 70f7ddf5ca0&msa=0&ll=41.448903,0.32341&spn=0.390635,0.533524> Web: Viure la literatura amb les TIC. <https://sites.google.com/site/viurelaliteraturatic/ins-joan-oliver> Publicacions: · Quadern de la Ruta Jesús Moncada. <https://docs.google.com/file/d/0By_Q61B_xh_4YldFbEdDUkxEeG8/edit?usp=sh aring>




&(/HFFLy

PENA-ROJA DE TASTAVINS Ruta literària de Desideri Lombarte Desideri Lombarte (Pena-roja de Tastavins, Matarranya, 1937 - Barcelona 1989)

IES Bajo Cinca (Fraga)

Autores de la ruta: Lolín Guiral i Mariví Basallo. Descripció: Aquesta ruta forma part del projecte “Viure la literatura a través de les TIC”, en el marc del Programa ARCE del Ministeri d’Educació, que ha estat dut a terme al llarg dels cursos 2011-12 i 2012-13. Distància: 125,21 km. El recorregut es fa amb autobús i a peu. Temps aproximat: Tot el dia. Punt d’inici: C. del Río Cinca, IES Bajo Cinca (22520 Fraga, Osca) Itinerari: Partint de l’Institut de Fraga, fem un viatge fins a Pena-roja de Tastavins, el poble de Desideri Lombarte, a la comarca del Matarranya. El recorregut del viatge és el següent: 1. Fraga; 2. Mequinensa; 3. Casp; 4. Alcanyís; 5. Mont-roig; 6. Pena-roja, el poble de Desideri Lombarte; 7. Vall de Roures. Un cop al Matarranya, la ruta literària de Desideri Lombarte consisteix a fer el recorregut que s’indica al plànol de Pena-roja llegint fragments de l’obra de l’autor als escenaris que la van inspirar. Plànol: <https://maps.google.es/maps/ms?msid=209833970657751691335.0004cd35b7f7c 8a54bded&msa=0&ll=41.174519,0.107117&spn=1.5691,2.134094> Web: Viure la literatura amb les TIC. <https://sites.google.com/site/viurelaliteraturatic/ies-bajo-cinca> Publicacions: · Quadern de la Ruta Desideri Lombarte. <https://docs.google.com/file/d/0By_Q61B_xh_4Y1o1SWY4YU5OV0E/edit?usp =sharing>




UHVVHQ\HV

BENISSANET Ruta literària Artur Bladé «Benissanet, paisatge literari» Artur Bladé i Desumvila (Benissanet, Ribera d’Ebre, 1907 – Barcelona, 1995)

Centre Cultural Artur Bladé i Desumvila (Benissanet).

Descripció: La ruta literària recorre els espais més representatius de Benissanet, la vila natal de l’escriptor Artur Bladé, a través dels textos de les seues obres. L’activitat compta amb la projecció d’un audiovisual documental, la visita a l’exposició fixa i una passejada per la vida, la història i el paisatge de Benissanet. Distància: 2 km. Es recomana fer-la a peu perquè transcorre íntegrament pel nucli de la població. Temps aproximat: 1 hora i 30 minuts: 12 punts d’interès (a peu). Punt d’inici: Centre Cultural Artur Bladé (C. d’Antoni Gaudí, 1. Benissanet) Itinerari: El recorregut inclou diferents punts, senyalitzats amb plaques de ceràmica, com ara el Centre Cultural Artur Bladé, la Renaixença, la Font Gran, el Portal, el carrer de Bonaire, els carrers de Dins, la plaça de la Verdura, l’Omplidor, el Riu, les Riuades, el Raval dels Canterers i la Casa Artur Bladé. Plànol: <http://www.mapaliterari.cat/ca/mapa/autor/8/artur-blade-> Més informació: Centre Cultural Artur Bladé i Desumvila. Exposició virtual: Artur Bladé i Desumvila: escriptor de l’Ebre català, cronista de l’exili. <http://arturblade.gencat.cat/10.html> Publicacions: · Benissanet, paisatge literari. Mapa literari català 2.0 <http://www.mapaliterari.cat/ca/api/guia/12/artur-blade-/benissanet-paisatgeliterari>




&(/HFFLy

TORTOSA Ruta Literària de Cristòfol Despuig Cristòfol Despuig i Pinyol (Tortosa, Baix Ebre, 1510-1574?)

Biblioteca Marcelí Domingo (Tortosa)

Autor de la ruta: Miquel Àngel Arasa Descripció: La ruta transcorre per tretze punts concrets de la ciutat que estan relacionats amb l’obra Los coloquis de la insigne ciutat de Tortosa i amb la figura del seu autor. Són tretze escenaris que permeten mostrar la Tortosa del segle XVI i situar aquesta obra clau del Renaixement català en el seu context històric, polític, artístic i econòmic. Distància i accessibilitat: El recorregut és curt (no arriba als dos quilòmetres), però no és gaire apte per a persones amb problemes de mobilitat reduïda. Cal fer-lo a peu. Temps aproximat: 13 punts d’interès: 2-4 hores (a peu). Punt d’inici: Biblioteca Marcelí Domingo de Tortosa Itinerari: 1. Palau Despuig; 2. Carrer de la Rosa; 3. Palau Oliver de Boteller; 4. Cruïlla carrers Dr. Ferran/Felip Pedrell: el pont de barques, els hostals, el palau Episcopal (façana del riu), el palau de la Generalitat (o de la Duana)... 5. Palau Episcopal; 6. La Catedral; 7. La plaça de l’absis; 8. Passeig de les fortificacions; 9. Costa de la Suda; 10. Torre de Túbal; 11. Els Reials Colegis; 12. Plaça de la Cinta; 13. El Portal del Romeu. Tornada al punt d’inici. Plànol: <http://www.mapaliterari.cat/ca/mapa/ruta/71/cristofol-despuig/cristofol-despuigcolloquis-de-la-insigne-ciutat-de-tortosa?direct=true> Web: Miquel Àngel Arasa. Fragments anotats de Los coloquis de la insigne ciutat de Tortosa de Cristòfor Despuig. <http://biblioteca.tortosa.cat/cristofordespuig/> Publicacions: Ruta literària Cristòfol Despuig. Mapa literari català 2.0 <http://www.mapaliterari.cat/ca/api/guia/71/cristofol-despuig/cristofol-despuigcolloquis-de-la-insigne-ciutat-de-tortosa>




UHVVHQ\HV

TORTOSA Una passejada per Tortosa Cristòfol Despuig i Pinyol (Tortosa, 1510-1574?)

Institut de lâ&#x20AC;&#x2122;Ebre (Tortosa) Autor de la ruta: Albert AragonĂŠs Salvat DescripciĂł: Els objectius de la sortida sĂłn conèixer la ciutat de Tortosa i el seu patrimoni monumental medieval i renaixentista; llegir alguns fragments de Los coď&#x20AC;Ąloquis de Despuig; i aprendre a fer servir editors de text, diapositives o vĂ­deo. DistĂ ncia: 2 km aprox. Temps aproximat: 2 hores (a peu). Punt dâ&#x20AC;&#x2122;inici: Institut de lâ&#x20AC;&#x2122;Ebre (Av. Colom, 34-42, Tortosa). Itinerari: Els principals llocs visitats sĂłn el Palau Despuig, al carrer de la Rosa; el portal del Romeu; els Reials Coď&#x20AC;Ąlegis i lâ&#x20AC;&#x2122;Arxiu Històric Comarcal de les Terres de lâ&#x20AC;&#x2122;Ebre (AHCTE); el castell de la Suda i diversos carrers i portals de Tortosa. Web: ÂŤUna passejada per TortosaÂť. Los coď&#x20AC;Ąloquis de Despuig Wiki. <http://ca.despuig.wikia.com/wiki/Una_passejada_per_Tortosa> Publicacions: ¡ Una passejada per Tortosa. Guia didĂ ctica. <https://docs.google.com/a/xtec.cat/file/d/0B1ZVj11Dx2wlMzU2N2VmY2EtND Q0MC00NjVmLWJmYWUtYTZlNzZmNzAxZmMx/edit?hl=ca> ¡ ÂŤUna passejada per TortosaÂť. Parlem. La revista de lâ&#x20AC;&#x2122;Institut de lâ&#x20AC;&#x2122;Ebre de Tortosa, 5 (març 2010), p. 28-29. <https://docs.google.com/a/xtec.cat/file/d/0B1ZVj11Dx2wlM2RiODY0OWUtNjc 3Zi00MmNhLWE3NmItZmExNTYxMjc2NWU3/edit?hl=ca>




&(/HFFLy

JESÚS I TORTOSA Ruta literària Cid i Mulet Joan Cid i Mulet (Jesús, 1907- Ciutat de Mèxic, 1982)

Fira literària Joan Cid i Mulet (EMD de Jesús) Autors de la ruta: Emigdi Subirats i Cinta Arasa Descripció: La ruta recorre els escenaris de la vida de l’escriptor Joan Cid i Mulet a Jesús i Tortosa. Distància i accessibilitat: És necessari vehicle per traslladar-se de Jesús a Tortosa i pujar a l’ermita de Montserrat. La resta es pot fer a peu. Temps aproximat: 14 punts d’interès: 3 hores. Punt d’inici: Pèrgola de la Immaculada de Jesús (Pl. de la Immaculada, s/n). Itinerari: La ruta consta de catorze punts d’interès: 1. Punt de trobada: Seu de l’EMD, Carretera de Jesús-Roquetes S/N (Jesús); 2. Casa de naixement de Joan Cid i Mulet (Carrer de la Fortuna, 7. Jesús); 3. Societat de Socors Mutus Sant Josep; 4. Camp de Futbol del Futbol Club Catalònia; 5. Cementiri; 6. Antic Ajuntament de Tortosa; 7. Delegació de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Tortosa durant la Guerra Civil; 8. Catedral de Tortosa; 9. Cinema Doré; 10. Viatges al país, ermita de Montserrat (on visqué l’exili interior mossèn Manyà); 11. Centre Catalanista Republicà de Tortosa; 12. Seu de l’Ateneu de Tortosa; 13. Seu del diari El Poble; 14. Seu de Vida Tortosina; 15. Altres veus de la Tortosa republicana. Web: Emigdi Subirats i Sebastià, “Ruta literària Joan Cid i Mulet”. Lletres ebrenques (30 d’abril de 2012). <http://blocs.mesvilaweb.cat/emigdi/?p=220751>. Publicacions: · Emigdi Subirats i Cinta Arasa. Joan Cid i Mulet. Ruta literària. Els escenaris d’una vida i d’una literatura abans de la gran desfeta. [Jesús]: abril 2013. <http://www.beaba.info/descarregues/Ruta_Joan_Cid_i_Mulet2.pdf>.




UHVVHQ\HV

SANT CARLES DE LA RÀPITA Ruta literària Sebastià Juan Arbó Sebastià Juan Arbó (Sant Carles de la Ràpita, Montsià, 1902 - Barcelona, 1984)

Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita Autor de la ruta: Pep Carcellé Freixas. Descripció: Passeig literari per la zona marinera del poble de la Ràpita que recrea Juan Arbó en la seua novela La masia. Distància: 2 km aproximadament. Temps aproximat: 90 minuts. Punt d’inici: Espai Arbó (Museu de la Mar de l’Ebre) Itinerari: L’itinerari comença al Museu de la Mar de l’Ebre, espai popularment conegut com les Casotes. Recorregut: 1. Canal de la Paca; 2. Carrer de Sant Roc; 3. Carrer de Sant Francesc; 4. El Cafè d’Àngel; 5. Mollet; 6. Pou de les Figueretes; 7. Moll (Punta vella); 8. Platja de Pipi (Parc de Garbí); 9. Punta de la Banya i Salines; 10. Raval; 11. Església Nova; 12. Les torres dels moros; 13. Camp de la “patada”; 14. Cementiri; 15. Torreta; 16. Carrer de Sant Antoni; 17. Alamedes (l’Albereda); 18. Places. Més informació: Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita. Publicacions: · Pep Carcellé. Ruta literària Sebastià Juan Arbó. [Sant Carles de la Ràpita]: Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita, Regidoria de Cultura, 2014.




&(/HFFLy

AMPOSTA Ruta literària Sebastià Juan Arbó. “L’home, la ribera, la paraula...” Sebastià Juan Arbó (Sant Carles de la Ràpita, Montsià, 1902 - Barcelona, 1984)

Biblioteca Comarcal Sebastià Juan Arbó (Amposta)

Descripció: Aquesta ruta literària segueix els espais d’Amposta on va passar la infantesa i la joventut Sebastià Juan Arbó. Aquesta ciutat és la porta de la ribera dreta de l’Ebre (altrament coneguda com el Delta de l’Ebre), que va ser la gran inspiració de la major part de la seua obra. Distància i accessibilitat: La ruta urbana té una llargada aproximada d’1,5 km i és completament accessible a peu. La prolongació per la ribera s’ha de fer amb vehicle i té moltes possibilitats i distàncies variables. Temps aproximat: La ruta urbana es pot fer en uns 60 minuts. La prolongació per la ribera dependrà del recorregut. Punt d’inici: La ruta comença al carrer del Grau, a la casa on es va establir la família del petit Sebastià quan van arribar a Amposta. Itinerari: El recorregut passa pels diferents espais de la ciutat que van tenir especial significat a la vida de l’autor i que surten reflectits a la seua obra. La casa familiar, la casa Carvallo, el castell, el pont penjat, el canal, la plaça de santa Susanna, el riu, el pont de pedra... La senyalització mitjançant plaques està pendent de concretar. Ja fora del nucli urbà, els interessats poden fer una excursió per la ribera (delta) amb cotxe per veure in situ els camins, camps, canals, sèquies, barraques, basses, ullals, fauna i flora que conformen el paisatge descrit en l’obra de l’autor. Plànol: <http://www.mapaliterari.cat/ca/mapa/autor/73/sebastia-juan-arbo> Web: Sebastià Juan Arbó. Biblioteca Comarcal Sebastià Juan Arbó. <http://www.amposta.cat/bibliotecasjarbo/sebastiajuanarbo.htm>




UHVVHQ\HV

SERRA DEL MONTSIÀ Itinerari Literari “Trinitari Fabregat” Trinitari Fabregat i Chimeno (Alcanar, Montsià, 1912 - París, 1994)

Autor de la ruta: Tomàs Camacho Molina i Joan Bta. Beltran Reverter. Descripció: Ruta literària basada en el capítol XXXIX de la novela Jardins ignorats de Trinitari Fabregat. Recorre una part de la serra del Montsià fins a la Torreta (765 m), el cim més alt de la serra, des d’on es pot gaudir d’una magnífica vista dels “jardins ignorats”. Punt d’inici: La ruta s’inicia al racó del Llop, precisament a la finca de garrofers que anys enrere havia estat propietat de la família Fabregat. Itinerari: La ruta s’inicia al racó del Llop. Des d’ací, tenint a la nostra dreta l’imponent cingle del Pic Blanc, emprendrem la pujada tot passant per la bassa de l’Argiler i l’abeurador de la font del Recreo fins a arribar a la font del Fumat. La font del Fumat, paratge encantador i acollidor envoltat de matisses, juncs, margallons i menudes atzavares, és parada obligada per a l’avesat excursionista. La caminada segueix fins al replà de l’Ereta, des d’on, reculant un tros, trescarem de manera decidida per l’aixaragall de la Cova Bonica. La cova ens espera delerosa de mostrar-nos el seu interior (no tan bonic). Havent passat el cingle de la cova, només cal un darrer esforç per aplegar al cim de la serra del Montsià, la Torreta (765 m). És el moment, si la meteorologia ens ho permet, de xalar, gaudir de la magnífica talaia montsianenca amb els “jardins ignorats” als nostres peus i fer un mosset per dinar. La font del Teix, la més alta de la serra, la trobem en una ombria de la seua cara nord, a pocs metres de la Torreta. És el punt final de l’excursió i de la ruta literària. Publicacions: · Tomàs Camacho. «Itinerari literari “Trinitari Fabregat”» (en colaboració), dins Trinitari Fabregat. Jardins ignorats (Novela). Alcanar: Ajuntament d’Alcanar, 1998, p. 1-36. · Joan B. Beltran Reverter. «Itinerari Trinitari Fabregat», Els encanteris de la serra de Montsià. Benicarló: Onada, 2009, p. 27-34.




&(/HFFLy

TRAIGUERA Ruta literària La Font de la Salut

La Font de la Salut (2011), de Vicent Sanz

Autor de la ruta: Vicent Sanz Arnau. Descripció: Textos del llibre La Font de la Salut (Barcelona: Saldonar, 2011), de Vicent Sanz, per ser llegits en espais del santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut, a Traiguera. Distància i accessibilitat: A 3,5 km del centre de Traiguera amb cotxe; 2,7 km a peu. Temps aproximat: 2 hores. Punt d’inici: Prigó del santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut. Traiguera Itinerari: L’itinerari consta de dues parts. La part «Fora» correspon a espais exteriors que es poden recórrer lliurement, excepte el claustre de la Casa dels Capellans, obert en horari del restaurant. La part «Dins» correspon a espais interiors del santuari, accessible en horari de visita amb entrada o concertada. Guiatge: La visita als espais exteriors és lliure. La visita de l’interior del santuari és fa amb guia (Traiguera Tourist Info): dissabtes, diumenges i festius, 11-13.30 i 16.30-19 h. Tarifes: Accés i visita guiada a l’interior: Individual: 2 ; Grups, jubilats i estudiants: 1,50  Publicacions: Vicent Sanz. Ruta literària La Font de la Salut. <https://vicentsanz.files.wordpress.com/2015/01/ruta-literc3a0ria-la-font-de-lasalut-vicent-sanz1.pdf >. Mayans, Pere. «La Font de la Salut, de Vicent Sanz». Beceroles, 5 (2012), p. 167168. <http://www.raco.cat/index.php/Beceroles/article/viewFile/261147/356092>.




UHVVHQ\HV

BENASSAL Ruta literària pels escenaris de La maledicció del Groc

La maledicció del Groc (2013), d’Armando Vericat

Autors de la ruta: Pilar Vidal Monferrer i Armando Vericat. Descripció: La ruta ressegueix diversos escenaris de la novela La maledicció del Groc (Valls: Cossetània, 2013), d’Armando Vericat, al nucli urbà de Benassal i pel seu entorn: el mas de la Foia, la font d’en Segures i l’ermita de Sant Cristòfol. Distància i accessibilitat: 7 km en total. Es pot fer a peu o amb cotxe. Temps aproximat: 4 hores (a peu). Punt d’inici: Fonda de Forés (Plaça Balasc d’Alagó, Benassal). Itinerari: La ruta comença davant la Fonda de Forés, tancada des dels anys setanta però que encara conserva el cartell. Des d’allí caminem cap a la placeta de l’Ajuntament i el carrer Major. Ens aturem davant de l’oficina de Correus, lloc on hi havia l’ajuntament vell, derruït a causa dels bombardejos de la legió Còndor el maig del 1938. A la cantonada següent, baixem pel carrer de Sant Roc i anem a buscar les tres torres defensives que queden: la torre de la Presó, al carrer de Culla; i les torres del Planet i Redona, pujant pel carrer del Mur, on trobem les restes de l’antiga muralla. Ens desviem cap als carrerons, carrers estrets i de traçat irregular, i anem al pati de l’església. Molt prop hi ha la casa de José Miralles, el Serrador, un important dirigent carlí de la Primera Guerra Carlina (1833-1840). Caminant recte pugem als arcs de la Mola, nucli primitiu del poble. Des de la Mola, marxem cap al Mas la Foia. Cal caminar cap a la gasolinera, als afores del poble, i agafar el camí que hi ha darrere d’aquest establiment. A uns dos quilòmetres trobem el mas. Des d’un prat que hi ha davant del mas la Foia i seguint la senda que hi ha al costat, caminem fins a la font d’en Segures. Des de la placeta dels Xorros, pugem cap amunt a buscar el camí dels Penons per arribar a l’ermitori de Sant Cristòfol. Des d’aquest lloc es poden divisar unes panoràmiques espectaculars. Guiatge: La ruta no està indicada. Visita lliure.




&(/HFFLy

BENASSAL Carles Salvador a Benassal Carles Salvador i Gimeno (València, 1893 - 1955)

Fundació Carles Salvador (Benassal) Autor de la ruta: Pere-Enric Barreda Edo. Descripció: Visita dels indrets de la vila de Benassal i dels seus voltants descrits per Carles Salvador, sobretot en forma poètica, sense que manquen els textos en prosa. D’aquesta manera el visitant retroba els indrets i paisatges que va conèixer Salvador amb les seues pròpies paraules i estil. Distància i accessibilitat: Aproximadament 1 km. Es recomana fer-la a peu, ja que transcorre gairebé tota pel nucli de la població. Tot i que també es pot fer amb cotxe. Temps aproximat: 17 punts d’interès: 2 hores (a peu i amb cotxe). Punt d’inici: Monument a Carles Salvador situat a la plaça de l’Ajuntament. Itinerari: L’itinerari consta de 17 punts que inclouen les cases vinculades amb la família de Salvador, els llocs simbòlics que el poeta evoca en la seua obra i també el monument que li van erigir en commemoració del vintè aniversari dels Cursos per correspondència de Lo Rat Penat: 1. Monument a Carles Salvador; 2. Església de Santa Maria; 3. Carrer dels Cavallers; 4. Torre de la Presó; 5. Barranc i font del poble; 6. Carrer Pla (antics portals); 7. Torre del Planet i Mur; 8. Carrer del Loreto; 9. Calvari; 10. La Mola-Escola de Carles Salvador; 11. Carrer de la MolaCarrerons; 12. Forn de Dalt; 13. Pati d’en Palanques; 14. Carrer de l’Hostal; 15. Carrer de València; 16. Plaça de Balasc d’Alagó; 17. Jardí dels Plans. Web: Itinerari Informatiu Carles Salvador a Benassal. <http://www.carlessalvador.net/parades.html> Publicacions: · Pere-Enric Barreda. Itinerari Informatiu Carles Salvador a Benassal. Benassal, 2005. · Montserrat Ferrer i Joan Peraire. Itinerari Carles Salvador, unitat didàctica. Benassal, 2010. [En línia:] <http://www.carlessalvador.net/docs/ItinerariCS.pdf>




UHVVHQ\HV

Bibliografia Antologies de textos (llibres) Roig, Albert; Colomé, Jep (ed.) (1997): Vores de riu. Barcelona: Columna-Tresmall. Soldevila Balart, Llorenç (2010): Comarques tarragonines i Terres de l’Ebre. Pròleg de Josep Murgades. Barcelona: Pòrtic. Col. Geografia literària; 3. Antologia de textos (webs) Vicioso Martínez, Elena (1997): Un viatge literari per les comarques de Catalunya. [En línia:] <http://www.xtec.cat/~evicioso/index.htm>. Endrets. Geografia Literària dels Països Catalans. Universitat de Vic. [En línia:] <http://www.endrets.cat>. Mapa literari català 2.0. Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català. [En línia:] <http://www.mapaliterari.cat/ca/>. Aplicacions informàtiques MapaLiterari (Google Play). Espais Escrits (09/06/2014). <https://play.google.com/store/apps/details?id=co.geomati.mapaliterari> Mapa Literari Català (iTunes). Espais Escrits (22/06/2014) <https://itunes.apple.com/us/app/mapa-literari-catala/id882530151?l=es&ls=1&mt=8> Directoris de rutes literàries Camps, Josep; Viladegur, Miquel (2009): «Les rutes literàries com a introducció a la geografia artística dels escriptors», Jornada sobre Literatura i Ensenyament, 18-III-2009, Universitat de Lleida. [En línia:] <http://www.catedramariustorres.udl.cat/activitats/jornades/jorn_5t.pdf>. Rutes literàries d’Espais Escrits. Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català. [En línia:] <http://www.espaisescrits.cat/home.php?op=43&module=rutes>. Disponible també en format PDF. [En línia:] <http://www.espaisescrits.cat/downloads/documentacio/cat/Rutes-mail1.pdf>. Selecció d’enllaços que proposen diferents rutes literàries per Catalunya. Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya, Generalitat de Catalunya. [En línia:] <http://www9acc.xtec.cat/web/projectes/projectes_llengua_lectura_rutes>.




&(/HFFLy

Articles Cid i Català, Josep-Sebastià (2008): «Bases per a una proposta d’educació literària a partir dels espais de l’Ebre», beCEroLes. Lletres de llengua i literatura, núm. 3, p. 57-74. [En línia:] <http://www.raco.cat/index.php/Beceroles/article/view/123546/326964>. Cid i Català, Josep-Sebastià (2009): «Literatura i paisatge a les Terres de l’Ebre», dins Fina Anglès (ed.), Literatura i paisatge. Tarragona: Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes, p. 29-53. [En línia:] <http://www.domo-a.com/apellc/wpcontent/uploads/2013/10/paisatge_web1.pdf>. Cid i Català, Josep-Sebastià (2012): «Una aproximació a la literatura ebrenca», Anuari Verdaguer, núm. 20, p. 191-215. [En línia:] <http://www.raco.cat/index.php/AnuariVerdaguer/article/view/270227>. Cid i Català, Josep-Sebastià (2013): Una proposta d’educació literària a partir dels espais de l’Ebre. Tesi doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona. Chavarria, Joan; Dolç, Jordi; Pont, Màrius (1994): El paisatge com a itinerari. Seminari “El gust per la lectura” 1993-1994. Barcelona: Columna. Soldevila i Balart, Llorenç (2005): Geografia literària dels Països Catalans. Curs 20052006. [En línia:] <http://www.xtec.cat/sgfp/llicencies/200405/memories/998m.pdf>. Todó, Joan (2005): «Les paraules del riu: el paisatge en la literatura ebrenca», IX i X premis literaris “Terra de fang”. Deltebre: Ajuntament de Deltebre, Regidoria de Cultura.









&(/HFFLy

Any Desideri Lombarte 2014 Esteve Betrià

Durant el 2014 s’ha celebrat l’Any Any Desideri Lombarte, en commemoració dels 25 anys de la seua mort, organitzat per l’Associació Pena Associació de Jóvens de Pena-roja, l’Associació Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA) i l’Ajuntament Ajuntament de Pena Pena-roja, en colaboració aboració amb Comarca del Matarranya, Associació Cultural Tastavins i altres entitats culturals i associatives del Matarranya. L’Any Any Desideri Lombarte, del 7 de febrer al 3 dd’octubre de 2014, ha recorregut diversos municipi municipis del Matarranya, entre ells Pena-roja, Mont-roig, roig, Torredarques i Beseit, així com municipis de la Llitera, el Baix Cinca, la Terra Alta i les ciutats de Tortosa, Saragossa i Barcelona. La presentació de l’Any Any Desideri Lombarte va tindre lloc a l’ermita de dalt de la Mare de Déu de la Font de Pena Pena-roja de Tastavins, el dissabte 15 de febrer, amb la inauguració de l’exposició fotogràfica Quan érem emigrants emigrants, de Tomàs Riva de Queretes, i l’actuació actuació del grup Temps al Temps. El dia 8 de març es van celebrar a Fraga les jornades Llengua i Empatia,, a la seu del Casal Jaume I, al Palau Montcada, on també es va fer la presentació de l’Any Any Desideri Lombarte. El dia 23 d’abril, l’Associació Cultural Tastavins va organitzar a Pena Pena-roja roja la tradicional Excursió de Sant nt Jordi, amb lectura continuada de Les aventures del sastre Roc d’Arça,, de Desideri Lombarte. Durant la Diada de Sant Jordi, al carrer Camp de la Vila i a la Confraria Nova del Pont de Suert, va tindre lloc un recital i exposició de poesia, prosa poètica i cançons, en què els alumnes del CNL i altres participants van llegir diversos poemes de Desideri Lombarte i Joan Vinyoli, acompanyats per l’Escola Música Escola Municipal de Música. A la 24a Trobada Cultural del Matarranya 2014, celebrada el 21 de juny a Pena Pena-roja, es va commemorar el 25è aniversari de la mort de Desideri Lombarte i també els 25 anys d’existència de l’Associació Associació Cultural del Matarranya. Davant de la casa de Desideri Lombarte, al replà del Rosari, el grup La Quiquereta Quiquereta, de Pena-roja, va fer una lecturaa de «Lo pobre llop»,, de Desideri Lombarte; i al Saló Cultural va actuar el grup Túrnez & Sesé, que ja havien actuat al Barnasants el dia 6 de març de 2014 amb l’espectacle l’ Túrnez & Sesé canten l’Any Desideri Lombarte,, que també han dut més tard, el 3 d’octubre, a l’Auditori Auditori beCEroLes VI (2016), 269-271




UHVVHQ\HV

Barradas de l’Hospitalet Hospitalet de Llobregat, i el 19 de desembre a la Fest Festaa de les Lletres Catalanes, a l’Escola Escola Drassanes, de Barcelona. El campus Terres de l’ l’Ebre de la URV va organitzar a Tortosa, el dia 15 de maig, l’ l’homenatge Desideri Lombarte, una veu del Matarranya Matarranya,, amb la intervenció del lingüista Artur Quintana i de l’escriptor escriptor Josep Miquel Gràcia, i un recital de poemes a càrrec d’Emigdi Emigdi Subirats, acompanyat al violoncel per Ferran Benaiges. El dia 9 d’ d’agost, els grups Temps al Temps mps i Ya Babe van fer conjuntament un recital de poemes musicats de Desideri Lombarte a Mont Mont-roig. Torredarques també es va sumar als actes de ll’Any Any Desideri Lombarte amb ll’espectacle    des del Molinar Molinar, a càrrec del Duo Recapte, format per Antoni Bengochea i Màrio Sasot, els quals van fer un tast de ll’obra poètica de l’escriptor matarranyenc, yenc, el dia 20 d’agost de 2014, en l’apertura apertura de la vespra de les festes majors, invitats per la Comissió de Festes. Anteriorment, el Duo Recapte apte ja havia passejat aquest espectacle per diverses localitats del Baix Cinca i de la Llitera: el dia 5 d’’abril, a l’antic antic Cinema Parcerisa de Saidí, dins de les Jornades culturals que durant aquell mes organitz organitza la Regidoria de Cultura de l’ajuntament; ajuntament; el dia 11 d’abril, a la biblioteca de Torrent de Cinca, en un concert organitzat per l’ajuntament juntament de la localitat amb el suport de la Comarca del Baix Cinca; el dia 7 de maig, maig al Teatre del Mercat de Saragossa (Plaça de Santo Domingo), gràcies a la bona di disposició sposició i afany de colaboració aboració de la Gerència de la Societat Saragossa Cultural de l’Ajuntament l Ajuntament de Saragossa; i també el dia 8 d’agost, a la sala d’actes de la Casa de Cultura d’Albelda, i l’endemà, 9 d’agost, la Plaça Major del Campell, agost, dins de les ja famoses Nits a la Fresca, a la amb el suport dels respectius ajuntaments. L’actuació més destacada del Duo Recapte s’ s’ha fet a l’                 Hispànica ica de la Facultat de Lletres de la Universitat de Saragossa; a la Casa de Cultura del Torricó (laa Llitera), el dia 28 de novembre de 2014. I per últim, la jornada Homenatge a Desideri Lombarte del Certamen de Literatura Rural Llibreria Serret, celebrada el dia 29 d’agost d’ a Beseit, també s’hi va sumar amb un itinerari literari per Beseit i un sopar concert per part de Josep Guardia i Marc Arrufat.




&(/HFFLy

L’acte de cloenda de l’Any Desideri Lombarte es va celebrar a Pena-roja, en el marc de la 1a Jornada Llengua i Escola al Matarranya, el 4 d’octubre de 2014. Una de les activitats destacades de la jornada, oberta a jóvens, xiquets, pares i mares, va ser el Mural Party Desideri Lombarte, organitzada per l’Associació de Jóvens de Pena-roja. El resultat va ser un mural de 3 metres d’alçada per 5 d’amplada on apareix simbolitzada la terra dins d’una ploma que escriu una de les moltes poesies sobre la parla del territori de Desideri Lombarte.









&(/HFFLy

Notícia bibliogràfica d’estudis lingüístics i literaris (2011-2014) Albert Aragonés Salvat

D’ençà de l’última notícia bibliogràfica publicada en el número 4 de la revista beCEroLes (2010) han passat quatre anys molt fructífers. Entre les obres generals, a més a més de l’aparició dels volums 5 (2010) i 6 (2012) de l’Atles lingüístic del domini català i els volums 3 (2011) i 4 (2013) del Petit atles lingüístic del domini català, dirigit per Joan Veny,1 cal destacar L’entonació dels dialectes catalans (Barcelona: Abadia de Montserrat, 2013), coordinat per Pilar Prieto i Teresa Cabré. Es tracta d’una monografia que ofereix una acurada descripció dels patrons entonatius que s’empren en els dialectes catalans per expressar diferents significats pragmàtics. La base empírica del treball es basa en un ampli corpus recollit en 70 poblacions del domini lingüístic i accessible en format d’àudio i vídeo en el web de l’Atles interactiu de l’entonació del català. Joan Borràs-Comes és l’encarregat del capítol dedicat al català nord-occidental (p. 101126) i Verònica Crespo-Sendra del dedicat al valencià (p. 45-73). En l’àmbit de les publicacions d’estudis lingüístics del nostre territori cal destacar la publicació del Vocabulari de Catí. Festes i costums (Bencarló: Onada, 2012), un recull de mots de mossèn Joan Puig, transcrit i ordenat pel malaguanyat Pere-Enric Barreda, professor titular de Filologia Llatina a la Universitat de Barcelona i patró de la Fundació Carles Salvador, amb unes notes lingüístiques de la companya Àngela Buj Alfara. També cal recordar que s’han reeditat dos llibres importantíssims per al coneixement dels parlars nordoccidentals. El primer és la segona edició de la tesi doctoral d’Artur Quintana, El català de la Codonyera (Saragossa: Gara d’Edizions, 2012), publicada a Barcelona l’any 1986. Aquesta és una versió corregida i considerablement ampliada, especialment en el capítol dedicat al vocabulari, que té ara, si fa no fa, un 25% més de mots.

1 Des de l’any 2014, aquests materials estan disponibles a Internet al portal Atles lingüístic del domini català. [En línia:] <http://aldc.espais.iec.cat/>.

beCEroLes VI (2016), 273-276




UHVVHQ\HV El segon és Aproximació geolingüística als parlars del Priorat (Reus: Carrutxa, 2012), del bon amic Pere Navarro, que va aparèixer per primera vegada l’any 2000. Aquesta aproximació conté un total de 72 mapes on apareixen representades variants fonètiques, morfològiques i lèxiques dels parlars del Priorat. La publicació més ambiciosa d’aquests anys, però, sens dubte ha estat el llibre Terres de cruïlla. Estudis sobre les comarques de la diòcesi de Tortosa (Benicarló: Onada, 2013), que recull una bona part de les ponències i comunicacions presentades al III Congrés de Cultura i Territori a les comarques de la diòcesi de Tortosa, que es va celebrar del 23 al 25 de novembre de 2011 a Vinaròs, organitzat per la URV i la UJI. Es tracta d’un volum de 533 pàgines que, com diuen els editors en la presentació del llibre, ha suposat una “autèntica heroïcitat” que s’hauria reconèixer i valorar com cal. Hi trobem estudis sobre noms populars dels estels (A. Aragonés), mariscs bivalves (J. Beltran) i paraules gramaticalitzades (X. Rull); descripcions dels parlars de Masriudoms (E. Cremades) i Xert (M. À. Pradilla i R. Sanz); anàlisis dialectomètriques del tortosí (M. P. Perea) i del català nord-occidental (E. Valls) i un llarg etcètera. Edicions Onada, de Benicarló, també ha publicat tres noves biografies en la colecció Gent Nostra, dedicades als escriptors Manuel Pérez Bonfill (2011) i Jesús Massip i Fonollosa (2014), a cura de Xavier Garcia, i a Gerard Vergés i Príncep (2012), a cura d’Emigdi Subirats. Els dies 17 i 18 d’octubre de 2014, es van celebrar les Jornades de la Secció Filològica de l’IEC a Móra la Nova. Hi van intervindre Olga Cubells, Natxo Sorolla, Roser Vernet, Josep S. Cid i Carles M. Castellà, entre d’altres, tractant de temes com el parlar de transició entre el tortosí i el lleidatà, la diglòssia a la Franja, les trobades d’escriptors “Priorat en primera persona”, la figura de l’escriptor asconenc Carmel Biarnès, o el procés d’estandardització de la varietat lingüística del Baix Ebre. Durant aquests anys s’han creat diversos grups de treball de docents de les Terres de l’Ebre dins del Pla de Formació de Zona que han permès recollir materials d’estudi interessants. Un d’ells és Joan Amades i les Terres de l’Ebre, un material elaborat per un grup de treball el curs 2009-2010 que recull un buidatge de les referències a les Terres de l’Ebre que contenen el Costumari català i el Folklore de Catalunya de Joan Amades, el vocabulari «Termes dialectals de la comarca de Gandesa» (1919), del mateix Amades, la reedició de l’estudi «Joan Amades i la Terra Alta» de Ramon Vilar Herms, i una sèrie d’annexos amb algunes activitats didàctiques, recursos a la xarxa, bibliografia, etc. Aquests materials estan disponibles al web del CRP del Baix Ebre. L’altre grup de treball format per docents de secundària, sobretot, però també de primària,




&(/HFFLy ha girat a l’entorn de la figura i l’obra de Cristòfol Despuig, autor de Los coloquis de la insigne ciutat de Tortosa. El web Los coloquis de Despuig Wiki recull els treballs realitzats pel grup i una bibliografia completa sobre l’autor i l’obra. Precisament un dels membres d’aquest grup de treball, Enric Querol, és, juntament amb Josep Solervicens, el responsable d’una nova edició crítica de Los coloquis de la insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfol Despuig (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2011). Aquesta nova edició es basa en dos testimonis complets del text (el ms. B-20 de l’AHCB i l’ed. de Fidel Fita de 1887) i tres més de fragmentaris (copiats per Josep Torner, Jeroni Pujades i Francesc Martorell, al segle XVII). A més a més d’una introducció, amb dades actualitzades sobre l’autor i l’obra, i l’ampliació de les notes aclaridores a peu de pàgina, també hi trobem un índex onomàstic molt útil. Sens dubte, la de Querol i Solervicens passa a ser a partir d’ara l’edició de referència obligada d’aquesta obra cabdal de la literatura catalana del Renaixement. A més a més, Joan Antoni González, que també forma part d’aquest grup de treball, ha publicat una traducció castellana de Los coloquis, acompanyada d’una edició crítica rigorosa, en la revista digital eHumanista, vol. 1 (2012), p. 248-446, i l’article «La transmissió de Los Coloquis de la Insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfol Despuig, i altres notes sobre l’obra», Recerca, núm. 14 (2012). A la castellana cal afegir la recent traducció a l’anglès de Henry Ettinghausen, publicada per Barcino, conjuntament amb l’editorial britànica Tamesis, amb el títol Dialogues. A Catalan Renaissance Colloquy Set in the City of Tortosa (2014). Sense apartar-nos de l’àmbit de l’ensenyament, al llarg d’aquests anys han estat premiats diversos treballs de recerca d’estudiants de batxillerat que, gràcies a la iniciativa de la Fira del llibre Joan Cid i Mulet de Jesús, han estat publicats en format de llibre: Enric Blanco Piñol, «El poeta i escriptor Gerard Vergés», dins II Concurs de treballs de recerca en l’àmbit literari i l’exili (EMD de Jesús, 2010, p. 15-101); Verònica Hernández Royo, «Gèminis», dins III Concurs de treballs de recerca en l’àmbit literari i l’exili (EMD de Jesús, 2011); Laura Navarro Favà, «La poeta Zoraida Burgos i Matheu», dins V Concurs de treballs de recerca en l’àmbit literari i l’exili (EMD de Jesús, 2013). A aquests cal que afegim el treball de Rut Ramal Sancho, «Nomenclàtor d’Alcanar. Estudi del nom dels carrers i places» (Alcanar: Institut Sòl-de-Riu, curs 20102011), que va rebre el Premi CIRIT 2012. Pel que fa als ajuts i beques, volem destacar la IV Beca Joan Veny, atorgada per l’Institut




UHVVHQ\HV Ramon Muntaner (IRMU) amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que ha recaigut en l’estudi La varietat lingüística geogràfica del Baix Ebre i el procés d’estandardització. Manteniment i pèrdua de formes pròpies, presentat pel nostre amic i company Carles M. Castellà. Els estudis universitaris també han donat els seus fruits. Apuntem les tesis doctorals de Josep Miquel Ramis Llaneras, Autotraducció i Sebastià Juan Arbó. El cas de Terres de l’Ebre (Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, 2011); de JosepSebastià Cid Català, Patrimoni literari i territori. Una proposta d’educació literària a partir dels espais de l’Ebre (Barcelona: Universitat de Barcelona, 2013); d’Esteve Valls i Alecha, Direccionalitat, ritme, abast i naturalesa del canvi lingüístic en curs en català nord-occidental. De l’anàlisi dialectomètrica a la reflexió sociolingüística (Barcelona: Universitat de Barcelona, 2013), i d’Emili Samper Prunera, Cels Gomis i Mestre: biografia i narrativa folklòrica (Tarragona: Universitat Rovira i Virgili, 2013), que colabora en aquest número. La Universitat d’Estiu de les Terres de l’Ebre, organitzada per la Universitat Rovira i Virgili sota la direcció d’Emigdi Subirats, ha programat durant aquests anys diversos cursos: Literats ebrencs de principis del segle XX (2010), centrat en les figures de Cid i Mulet, Artur Bladé, Roc Llop, Joan B. Manyà, Tomàs Bellpuig, Joan Povill i Adserà i Sebastià Juan Arbó; Dones ebrenques i literatura (2011), que va tractar de la poeta Zoraida Burgos, les novelistes Francesca Aliern i Carme Meix, així com de la literatura infantil d’Estrella Ramon; La difusió del fabrisme a les terres de la Diòcesi de Tortosa, 1911-1932 (2012), sobre la influència del fabrisme a les comarques de l’Ebre i el Maestrat, i la feina filològica i intelectual de Pere Labèrnia, Francesc Mestre i Noé, Tomàs Bellpuig o Artur Bladé, entre d’altres; i finalment Esplendor del Renaixement i lletres del Barroc (2013), centrat en els escriptors Cristòfol Despuig, Francesc Vicenç Garcia i Francesc Mulet. Han estat set estius consecutius de cursos que, malauradament, aquest any 2014 no han tingut continuïtat. Les fires, jornades i trobades literàries del nostre territori han aconseguit consolidar-se i han continuat repetint-se, any rere any, la Fira del Llibre Joan Cid i Mulet (8a ed., 2014), a Jesús, a mitjan abril; la Mostra de Llibres de la Ribera d’Ebre (7a ed., 2014), a Flix, per Sant Jordi; la Fira del Llibre Ebrenc (11a, 2014), a Móra d’Ebre, que organitza també la Jornada del Llibre Ebrenc (11a 2014) i la fira d’espectacles literaris Litterarum (7a, 2014), a principis de juny; la Trobada d’Autors Ebrencs al Matarranya, a l’agost, l’última de les quals (7a, 2012) es va fer a Vall-de-roures i Arnes; i finalment les Jornades de les Lletres Ebrenques (5a ed., 2011, 6a, 2011, 7a ed., 2012,, 8a, 2013), que organitza la Biblioteca Comarcal Sebastià Juan Arbó a Amposta, a l’octubre.




Notes de lectura Màrius Sedó Bonfill escriu un aclariment a l’article publicat a beCEroLes, núm. 5 (2012), pàg. 113-135, en la secció CEL rogent, titulat «Les «Notes folklòriques» (1924-1928) recollides i anotades per Ramon Sedó Borrell», per la qual cosa li estem molt agraïts: En Ramon Sedó Borrell va néixer a Capçanes l'any 1892 i era el meu iaio. El seu pare (el meu besavi) era de la Serra d'Almos, va vindre a viure a Capçanes i va ferhi de fuster. Molts cops per dir que ets descendent d’un poble, se sol utilitzar “fill d’aquest” i a ell, a la Serra, li deien Ramon de Capçanes. Hi anava molt sovint, perquè tenia terres i una casa, així com tiets i cosins.

Nota editorial Aquest número 6 de la revista beCEroLes havia de sortir a final de l'any 2014. Per causes alienes a la nostra voluntat no ha estat possible fins al cap de més d’un any i és per això que demanem disculpes sobretot a les autores i als autors que van lliurar puntualment els articles. Publiquem l’article «Ebrenc. Un gentilici amb problemes, que mira d’obrir-se camí» de Joan Beltran i Cavaller, que va ser redactat i lliurat amb posterioritat, per satisfer amb molt de gust la voluntat expressa de l’autor.




CEL. Centre d’Estudis Lingüístics i Literaris de les comarques centrals dels PPCC Carrer Bon Matí, 15 43530 Alcanar (Montsià) tel.: 977 73 20 65 fax: 977 72 01 73 a/e: locel@tinet.org web: http://usuaris.tinet.org/locel

La Palometa. Centre de documentació Biblioteca Trinitari Fabregat C/ Loreto, s/n 43530 Alcanar tel.: 977 73 24 64 a/e: btf@alcanar.cat

Beabà Literatura catalana i valenciana de les comarques centrals dels PPCC http://beaba.info/ Blocs loCEL: http://blocs.tinet.cat/lt/blog/locel beCEroLes: http://blocs.tinet.cat/beceroles/


beroes VI 2016 S’ha acabat de maquetar i compaginar a Tortosa (Baix Ebre) a finals de desembre del 2015, l’any del centenari de la publicació del «Vocabulari català de Tortosa» de Francesc Mestre i Noé.


beCEroLes VI (2016)  

Aquest número 6 de la revista beCEroLes. Lletres de llengua i literatura aplega estudis sobre la llengua i la literatura de les comarques de...

beCEroLes VI (2016)  

Aquest número 6 de la revista beCEroLes. Lletres de llengua i literatura aplega estudis sobre la llengua i la literatura de les comarques de...

Advertisement