Lo Campus 17

Page 1

LO CAMPUS El periòdic universitari de les Terres de Lleida i Aran

Febrer ·∙ Març 2012

Quarta època ·∙ Número 17

El triomf del compromís

Antoni Tàpies

Václav Havel


2 LO CAMPUS ¡ el periòdic universitari de les Terres de Lleida i Aran

Febrer  ¡âˆ™  Març  2012

EDITORIAL

Per què ens agrada el nou model de gestiĂł de la Universitat de Lleida? NingĂş pot quedar sorprès que coincidim amb una proposta del Rectorat, que ha estat prou controvertida i que el Consell de govern de la UdL va aprovar per clara majoria: ens referim a una nova estructu-â€? ra de gestiĂł de la UdL. Hem dit en diferents editorials que la ges-â€? tiĂł de la UdL no funcionava, que tenĂ­em un vol gallinaci i no s’ha sabut rendibilit-â€? zar acadèmicament, socialment i econò-â€? micament els nostres Campus, les nostres Facultats i Escoles. Que era un sĂ­mptoma de mala gestiĂł i de poca visiĂł emprene-â€? dora, tancar la universitat en alguns pe-â€? rĂ­odes de l’any per estalviar, quan s’havia de fer al revĂŠs: s’havia d’obrir i potenciar activitats cara la comunitat universitĂ ria i la societat en general, per generar ingres-â€? sos. Que haver estalviat pel tancament 65.092,69 euros un estiu ĂŠs poc, davant la pèrdua de negoci possible i sobretot la pèrdua de lideratge cultural a Lleida i a Catalunya. Això del “tancamentâ€? nomĂŠs ĂŠs un exemple, però aquest exemple ĂŠs XQ VtPSWRPD G¡XQD Ă€ORVRĂ€D GH JHVWLy FD-â€? ducada. Hem dit que era un desastre tenir uns Vicerectors de “visitaâ€? al Rectorat, que mentre uns treballĂ vem de veritat, d’altres simplement nomĂŠs tenien la de-â€? nominaciĂł del cĂ rrec. (La nostra comuni-â€? tat ĂŠs petita i tothom sap quin Vicerector o Vicerectora treballava en l’era ViĂąas i TXL QR 4XH WRWHV DTXHVWHV Ă€ORVRĂ€HV GH mala gestiĂł, acompanyat per una mala di-â€? recciĂł de la gent del PAS, d’una polĂ­tica de professorat quasi de jungla, amb unes di-â€? reccions de centre caminant en direccions oposades, la gestiĂł general era un autèn-â€? tic laberint, on no se sabia si tots anĂ vem amb el mateix vaixell. TambĂŠ hem dit que el Consell Social i el seu President en particular, s’havien quedat eixuts d’idees i que semblava mentida que l’empresari Roca aconsellĂŠs a l’inrevĂŠs a la UdL del que fa a les seves empreses privades. Que

el model de universitat pĂşblica que no-â€? saltres defensem plenament, tambĂŠ s’ha de renovar i sense perdre la seva funciĂł de servei, ha de funcionar generant recur-â€? sos en una època precisament de falta de recursos. La universitat pĂşblica no nomĂŠs pot viure dels ingressos directes i indirec-â€? tes de la Generalitat de Catalunya, tambĂŠ ha de captar altres recursos. I aixĂ­ hem anat desgranant, editorial rere editorial, una manera d’entendre la Universitat de Lleida. Una UdL moderna i emprenedora, capaç de liderar les universitats catalanes de proximitat. Arriba el Rector FernĂĄndez, i a ritme de segle XVIII, nou mesos desprès de la seva entronitzaciĂł, ens fa saber que proposa una nova estructura de gestiĂł de la UdL. O sigui que l’antiga no funcionava. No pro-â€? posarĂ una nova gestiĂł, si tot anava per-â€? fecte?. Simplement perquè no hi anava. ÂżCom pot ser, que almenys dos Degans de Facultat i una Directora d’Escola, tots els representants del PAS i alguns estudiants votessin encontra de la nova proposta? Foren pocs, però creiem de qualitat. El DegĂ de la Facultat de Medicina ho expli-â€? ca en un escrit que publiquem en aquest nĂşmero de LO CAMPUS. Però a part de les explicacions pĂşbliques hi ha tot un argumentari ocult, que alguns sectors diuen, però en veu baixa. Assegu-â€? ren que sĂłn les autèntiques raons del per-â€? què tant canvi. L’argument mĂŠs contundent ĂŠs : voler-â€?ho canviar tot, per no canviar res, per poder contractar a Xavier Moncayo, com a Cap d’à rea de ComunicaciĂł i Relacions Insti-â€? tucionals. I això com producte d’un acord entre convergents i socialistes que varen potenciar la candidatura del Rector Fer-â€? nĂĄndez. Moncayo seria, suposadament, el

premi convergent. Podria ser, però difĂ­cil de creure. Que l’acord electoral va existir : segur. Que volen a Moncayo: segur. Però fer tota una nova estructura nomĂŠs per un nou contracte?. Era mĂŠs fĂ cil contrac-â€? tar-â€?lo i llestos. NomĂŠs calia el que primer es va contemplar, contractar-â€?lo com a Cap de Gabinet del Rector substituint a la senyora Xandri. Però el problema era llavors, que Moncayo quedava per sobre del Coordinador del Rectorat i això moles-â€? tava al servicial Antoni JovĂŠ. Ara la nova estructura proposada, desapareix el lloc de Cap de Gabinet i Moncayo quedaria, precisament per sota de JovĂŠ. El senyor Moncayo que no ha pogut aguantar ser “Tècnic Superior nivell “Aâ€? amb funcions GH 3ODQLĂ€FDFLy (VWUDWqJLFDÂľ GHO 3DWURQDW de Turisme de Lleida desprès de ser-â€?ne l’amo absolut, ara dĂŠu estar ple de joia veure qui el dirigirĂ . Però tot això ĂŠs es-â€? pecular, perquè el nou Reial Decret-â€?Llei 20/2011 del 30 de desembre de “Mesures urgents en matèria pressupostaria, tribu-â€? WDULD L Ă€QDQFHUD SHU OD FRUUHFFLy GHO Gq-â€? Ă€FLW S~EOLFÂľ DSURYDGD SHO 33 LPSHGHL[ d’una manera clara contractar nou perso-â€? nal i com Montoya no vingui de voluntari sense cobrar a la UdL, res de res. O veieu els mal pensats? L’altra critica oculta, ĂŠs la concentraciĂł de poder que donarĂ la nova estructura. Diuen que aquest, ĂŠs un Rector de carnet SROtWLF L HVWj Ă€FDQW D OD 8G/ L LQVWLWXFLRQV participades, a tots els antics cĂ rrecs del PSC que s’han quedat sense poder des-â€? près de perdre les eleccions. Que estĂ col¡locant els seus. Nosaltres creiem que tota aquesta prĂ ctica, en part ĂŠs natural, ĂŠs d’ingenus creure que col¡locarĂ els TXH QR VyQ GH OD VHYD FRQĂ€DQoD (O TXH ĂŠs molest ĂŠs el discurs d’anar de director d’orquestra transversal, unitari i que no fa polĂ­tica. Perquè això ĂŠs fals. Tot ĂŠs lĂ­cit, però pervers. Sobretot acabar sent, com

diuen uns altres, un Rector “reina mareâ€?, ´G¡LQDXJXUDFLy L IRWRJUDĂ€DÂľ GHL[DQW IHU L desfer a coordinadors com Francesc Gar-â€? cia, lo Paco, el Coordinador de PolĂ­tica UniversitĂ ria i Relacions Institucionals. Al Paco ja l’anomenen carinyosament el “rectore in pectoreâ€? i les males llengĂźes diuen que actua llaurant pel socialisme com quan era Cap de Gabinet de l’Alcalde Ros o anava a les eleccions amb les llistes del President Montilla. Imaginem per un moment que tot el que descrivim ĂŠs veritat, que ho ĂŠs. I què? El projecte FernĂĄndez era això. N’estem convençuts que la nova estruc-â€? tura de gestiĂł aprovada ĂŠs un avenç. Tot dependrĂ de com la utilitzin. Per què no GRQDU ORV KL XQ YRW GH FRQĂ€DQoD" És fals quan diu el Rectorat que aquesta nova estructura no serĂ mĂŠs cara, però ens sembla bĂŠ que ho sigui. Perquè cal in-â€? vertir per avançar. I no creueres el mite, que tant el exRector ViĂąas com el Rector FernĂĄndez diuen, un dia sĂ­ i un tambĂŠ: “... que cal un tracte especial per a la UdL, SHU KDYHU WDQFDW Ă€QV DUD WRWV HOV H[HUFLFLV VHQVH GqĂ€FLW Âľ. Comptablement la qĂźes-â€? WLy GHO GqĂ€FLW pV YHULWDW SHUz HQ WHUPHV GH gestiĂł i polĂ­tica universitĂ ria ĂŠs fals. Per entendreu, acabem amb un exemple: un pare de famĂ­lia diu que la gestiĂł de la seva llar l’ha portada bĂŠ, perquè tĂŠ es-â€? talvis a la Caixa o sigui que tenen diners i sense deutes. Però per conservar aquests diners, no donava de menjar als membres GH OD IDPtOLD $ OD 8G/ QR KL KDYLD GqĂ€FLW comptable, però no s’ha invertit bĂŠ, ni ens varem endeutar per donar un bon ser-â€? vei universitari, premissa obligatòria per avançar, i aixĂ­ estem de tocats i enfonsats en la revoluciĂł que ĂŠs Bolonya.

E-MAILS AL DIRECTOR Tancada nocturna al Rectorat contra les retallades Quinze membres de la comunitat universitĂ ria de la Universitat de Lleida varen dormir al Rectorat contra les retallades. Prèviament unes 30 persones els van acompanyar fent costat a la tancada. Jo com estudiant vaig rebre un e-mail al Campus virtual de la UdL (Sakai) del Consell de l’Estudiantat central, en el que se’m convocava a la tancada nocturna. De fet es parlava d’una tancada de delegats però, animava a tota la comunitat universitĂ ria a participar-hi. Acabava amb un lema: “El dia dels enamorats, dorm amb la UdLâ€?. (El convocant potser era de Salamanca, perquè aquĂ­ celebrem Sant Jordi com a dia dels enamorats). Quinze persones o si voleu una 50 persones mobilitzades en front quasi 8000 estudiants, quasi 500 membres del PAS i quasi 1000 professors que sĂłn les xifres dels que formem part de la comunitat universitĂ ria de la UdL, numèricament ĂŠs molt poc per dir o publicar que “La UdL s’ha tancatâ€?. A mĂŠs, nomĂŠs faltava la complicitat del Rectorat, les facilitats d’infraestructura,

“matalĂ s i mantaâ€? a cĂ rrec del pressupost de tots. I per acabar-ho d’amanir tot, la presencia del Rector FernĂĄndez buscant la photo opportunity, xupant cĂ mera i buscant sortir a la premsa. Tota una intromissiĂł i una manera d’acabar de destrossar la imatge combativa de l’acte. Estic contra les retallades, les trobo injustes com les fan, però no estic disposat a que cap sindicat, ni cap Consell de l’estudiantat de la universitat, ni cap autoritat acadèmica, m’instrumentalitzi polĂ­ticament. Aquesta tancada era una consigna polĂ­tica externa i per postres, a mĂŠs, fou ridĂ­cula la participaciĂł. La mobilitzaciĂł de la UdL no estĂ madura per fer segons que i ningĂş des de fora ens ha de marcar el ritme. Fa setmanes jo em vaig manifestar al carrer contra les retallades des d’ETSEA i llavors aquests sindicats oficials varen dir que no a la manifestaciĂł. Ara quan els hi toquen els euros, tots a cĂłrrer i nomĂŠs en dormen quinze. Millor que no diguin res sobre Bolonya, perquè mai els hi ha interessat ni un borrall. El PAS i el PDI es mouen per la nòmina. S’entĂŠn la qĂźestiĂł de la nòmina, però que no frivolitzin justificant que es mouen per la qualitat del Pla de Bolonya, que alguns d’ells nomĂŠs han sentit parlar del Pla a la tele. Andreu S. ETSEA

)RWRJUDĂ€D 8G/

Dorm amb la UdL

Benvolguts, Tot exercint els meus drets, us agrairĂŠ que esborreu la meua adreça de correu electrònic de la vostra llista de distribuciĂł. No estic interessada a rebre res que tingui a veure ni vosaltres, ni amb les vostres “publicacionsâ€?. Salutacions Leo Badia Coordinadora de la Oficina de premsa UdL

Prego no em torni a enviar mai mÊs un mail anunciant qualsevol cosa de la seva publicació. Publicacions com les seves són un atemptat contra el rigor universitari i contra la ètica que hauria de regir tota activitat humana. Kokouvi TÊtÊ Investigador Grup de Recerca sobre Interculturalitat i Desenvolupament Departament de Geografia i Sociologia. Universitat de Lleida (Catalunya-Espanya)


LO CAMPUS ¡ el periòdic universitari de les Terres de Lleida i Aran

Febrer  ¡âˆ™  Març  2012

3

La modernitzaciĂł de l’estructura central de gestiĂł de la UdL A proposta de l’equip Rectoral el Consell de Govern, celebrat el 2/02/2012, ĂŠs va apro-­ var el projecte de nova estructura de la gestiĂł de la UdL. El resultat de la votaciĂł fou 33 vots a favor, 12 en contra, i 2 en blanc.

tots els del PAS o el vots de autoritats acadèmiques com el DegĂ de la Facultat de Dret i Economia, Joan Pere Enciso i el DegĂ de la Facultat de Medicina, Joan Ribera. Els representants dels estudiants, seguint la històrica postura de no ĂŠsser transparents amb l’estudiantat al que representen, no se sap qui va votar a favor i qui en contra.

Tot i que la votació era secreta, qui ho volgut ha explicat la seva postura de vot. S’ha de remarcar que entre les votacions negatives hi varen haver vots tant de qualitat com

$ FRQWLQXDFLy UHSURGXwP OD 3RVWXUD RĂ€FLDO GH OD SURSRVWD OD SRVWXUD GHOV UHSUHVHQ-­ tants del PAS i la postura de vot del DegĂ de la Facultat de Medicina, Joan Ribera.

La proposta aprovada AnĂ lisi situaciĂł actual

de la Universitat de Lleida.

1. La Universitat de Lleida en aquests dar-� rers anys ha viscut un ampli procÊs de creixement: han augmentat el nombre de titulacions de graus, mà sters i doctorat que oferim, comptem amb mÊs estudiants, i s’ha incrementat el nombre de personal docent i investigador i de personal d’administració i serveis.

2. Generar processos de gestiĂł funcional transversals entre les diferents unitats, serveis i centres, que han de col¡laborar conjuntament i activa en la resoluciĂł mĂŠs HĂ€FDo GHOV DVVXPSWHV RUGLQDULV L HVWUDWqJLFV de la UdL.

2. La UdL, com el conjunt de les universi-â€? tats pĂşbliques catalanes i espanyoles, de-â€? senvolupa cada cop mĂŠs funcions diverses i polièdriques. AixĂ­, la universitat forma professionals de les diverses branques del saber, produeix i transfereix coneixement FLHQWtĂ€F WHFQROzJLF L FXOWXUDO FRQWULEXHL[ al dinamisme econòmic i al progrĂŠs de la so-â€? cietat, forma ciutadans i es converteix en un espai de generaciĂł de pensament crĂ­tic. Aquests dos fets, l’expansiĂł quantitativa de la universitat i la potenciaciĂł i pluralitzaciĂł de les funcions que acompleix per a la soci-â€? etat, han contribuĂŻt decisivament a fer molt mĂŠs complexa l’organitzaciĂł i la gestiĂł de la nostra instituciĂł. Una organitzaciĂł i una gestiĂł que, en el con-â€? text actual, s’enfronten a mĂŠs a un triple tensionament. D’una banda, la societat ĂŠs cada cop mĂŠs exigent amb la responsabilitat social de la universitat com instituciĂł pĂşblica d’ensenyament superior i com a motor de la recerca del paĂ­s. D’una altra, ĂŠs evident que el sistema uni-â€? versitari catalĂ , espanyol i europeu ha en-â€? trat de ple en una dinĂ mica de competi-â€? tivitat entre institucions universitĂ ries –pels estudiants, pels recursos, pel talent docent i de recerca-â€?. , Ă€QDOPHQW OD VLWXDFLy GH FULVLV HFRQzPLFD que visquem estĂ tenint implicacions molt VHULRVHV HQ HO Ă€QDQoDPHQW RUGLQDUL GH OD universitat, com tambĂŠ i en la seva capaci-â€? tat de captaciĂł de recursos per investigaciĂł o per inversions infraestructurals. No podem oblidar, en aquest sentit, que algunes de les mesures adoptades per les administra-â€? FLRQV HQ WHUPHV GHO Ă€QDQoDPHQW XQLYHUVLWDUL tenen carĂ cter estructural. Per tot això, la Universitat de Lleida neces-â€? sita, ara mĂŠs que mai, una nova organit-â€? ]DFLy IXQFLRQDO PpV SRWHQW GLQjPLFD L Ă H[-â€? ible, per tal de garantir, en aquest context, una docència i una recerca de qualitat i d’excel¡lència. Aquest repte, al qual s’han enfrontat i s’estan enfrontant la majoria d’universitats catalanes i espanyoles, comporta inde-â€? fectiblement un procĂŠs de readaptaciĂł de les nostres estructures organitzatives i de gestiĂł funcionals. Aquesta organitzaciĂł funcional, que pro-â€? posem, parteix de quatre principis fona-â€? mentals.

*DUDQWLU XQD PpV HĂ€FLHQW DSOLFDFLy DG-â€? ministrativa i funcional de les decisions presses pels diversos òrgans de govern de la instituciĂł. 3URGXLU SURFHVVRV GH UHĂ H[Ly L DYDOXDFLy sobre el funcionament de les diferents unitats i serveis de la UdL, per tal de ser proactius allĂ on es detecti insatisfaccions i aportar propostes de millora organitzativa i/o procedimental.

Nou model de gestiĂł Es proposa organitzar la gestiĂł per Ă€rees funcionals. L’ÀREA entesa com Ă mbit de SODQLĂ€FDFLy FRRUGLQDFLy L GLUHFFLy FRQMXQ-â€? ta. L’organitzaciĂł per Ă rees... ‡ &RPSRUWD OD YLQFXODFLy GH FDGD VHUYHL XQL-â€? tat a una Ă rea. ‡ 3RWHQFLD OHV DĂ€QLWDWV HQWUH HOV VHUYHLV d’una mateixa Ă rea. ‡ $XJPHQWD OD QRVWUD FDSDFLWDW GH JHVWLy D partir del treball en equip. ‡ 3URSLFLD OD SROLYDOqQFLD GHOV VHUYHLV PpV transversals que podrien estar en una o altra Ă rea. L’à rea no ĂŠs pròpiament l’espai on tractar les singularitats de cada servei ni menys en-â€? cara el seu dia a dia. Els Directors d’Àrea no han de ser uns experts en les matèries de l’Àrea, sinĂł un bons directius. Objectius del model organitzatiu basat en Ă rees funcionals: 1. Establir un Ă mbit de treball per descar-â€? regar de tasques de gestiĂł als vicerectorats. 2. Disposar d’un major coneixements d’altres Ă mbits per facilitar informaciĂł per a la presa de decisions. 0pV FODUHGDW L HĂ€FjFLD HQ OD FRPSDUWLFLy L transmissiĂł dels objectius de gerència i dels vicerectorats als serveis, i a l’inrevĂŠs. 3ODQLĂ€FDU HOV REMHFWLXV DQXDOV GH O¡jUHD potenciant la implicaciĂł directiva dels caps HQ XQ PDUF GH SODQLĂ€FDFLy PpV HQOOj GHO propi servei. 5. Buscar una millor coordinaciĂł de la gerèn-â€? cia amb els serveis. 6. Garantir una millor coordinaciĂł horitzon-â€? tal.

1. Optimitzar la capacitat de gestiĂł global

3RWHQFLDU OD LGHQWLĂ€FDFLy L SULRULW]DFLy GH projectes transversals.

Coedita: l’AssociaciĂł universitĂ ria AMICS de LO CAMPUS / UdLâ€? i l’AssociaciĂł VIVĂˆNCIA ARANESA, -â€?“Associacion Culturau e Civica VivĂŠncia Aranesa: Aula Euròpa des Pirenèusâ€?-â€?.

LO CAMPUS Redacció: Carrer Pere de Cabrera 12, 2º 9ª 25001 Lleida ¡ Telèfons: 973204907 / 649405630 redaccio@locampus.cat http://www.locampus.cat

Les discrepĂ ncies del PAS En el procĂŠs de discussiĂł i aprova-â€? ciĂł pel Consell de govern de la nova estructura de gestiĂł de la UdL, els representants del Personal Adminis-â€? tratiu i de Serveis (PAS), varem ex-â€? pressar la seva postura a traves d’una carta a la comunitat universitĂ ria, que reproduĂŻm a continuaciĂł: Benvolgudes, Benvolguts, En relaciĂł a la proposta d’estructura IXQFLRQDO L PRGLĂ€FDFLy GH OD 5HODFLy GH Llocs de Treball, manifestem el nostre desacord amb la proposta actual. Des de dilluns estem pendents d’una pro-â€? SRVWD DOWHUQDWLYD R GH OD PRGLĂ€FDFLy de la mateixa sense una resposta clara. S’ha convocat una ComissiĂł del PAS pel mateix dijous a les 9:00, mitja hora abans del Consell de Govern per inten-â€? tar apropar les posicions. Creiem que: ‡ (Q HO FRQWH[W DFWXDO GH FULVL L GH UH-â€? tallades, ara el que se’ns demana per part de les institucions i de la pròpia societat ĂŠs fer el mateix amb menys. ‡ (O 3$6 L HO 3', DPE OHV UHEDL[HV GH

Quines sĂłn les Ă rees funcionals que es proposen Es proposa aglutinar tots els serveis i unitats en 5 Ă rees: a) Ă€rea relacionada amb el Rectorat, que gestionarĂ la comunicaciĂł i les relacions in-â€? stitucionals: Ă€rea de ComunicaciĂł i Rela-â€? cions Institucionals b) Dos Ă rees relacionades amb les dos prin-â€? cipals tasques d’una universitat: -â€?Ă€rea de Docència -â€?Ă€rea de Recerca i Transferència c) Dos Ă rees destinades a proporcionar re-â€? cursos per a realitzar les dos tasques princi-â€? pals, la docència i la recerca: -â€?Ă€rea de Personal i Economia -â€?Ă€rea d’Infraestructures i Tecnologia.

Com s’aplicarĂ aquest nou model La seva posada en funcionament serĂ pro-â€? gressiva, ja que cal convertir l’actual fun-â€? cionament de caps de servei en directors d’à rea. Això no es pot realitzar d’un dia a l’altre, si volem que el funcionament de la UdL no se’n ressenti. Per tant es planteja PRGLĂ€FDU O¡HVWUXFWXUD L QRPHQDU HOV GLUHF-â€? tors d’à rea, que continuaran executant la seva tasca que estan fent en l’actualitat, i Editor i Director: Joan-â€?Ramon Colomines-â€?Companys Disseny i maquetaciĂł: PatrĂ­cia Sala

sous, i l’estudiantat amb l’augment de taxes i la manca de recursos per a les prĂ ctiques ja hi estan “col¡laborantâ€?. ‡ (O SLODUV GH OD XQLYHUVLWDW GRFqQFLD recerca i transferència de coneixement ja es veuen afectats durament. On queden els recursos per als centres de recerca propis i pels grups de recerca consolidats i emergents?. ‡ 6¡KD GH GRQDU H[HPSOH L DTXHVW KD de ser proporcional a l’esforç que fem tots plegats, aixĂ­ que no ĂŠs de rebut augmentar l’estructura. Demanem: ‡ 4XH DTXHVWD SURSRVWD HV UHWLUL L TXH sigui susceptible d’una nova negociaciĂł a la baixa amb els òrgans de represen-â€? taciĂł respectius. ‡ 4XH OD UHVWD GH FROÄŠOHFWLXV UHFRO]LQ aquesta proposta. Representants del PAS a la ComissiĂł del PAS i al Consell de Govern. Junta del PAS-â€?Funcionari Comitè del PAS-â€?Laboral que proposaran les mesures necessĂ ries de reorganitzaciĂł dels serveis per adaptar-â€?se a la nova organitzaciĂł. El termini marcat per a que la nova estructura estigui en ple funcionament ĂŠs d’un any, ĂŠ a dir, durant el 2012. Els canvis en l’estructura suposa una modi-â€? Ă€FDFLy GHOV DFWXDOV OORFV GH WUHEDOO HYHQWXDO de la RelaciĂł de Llocs de Treball del PAS de la UdL que haurĂ de seguir la seva trami-â€? taciĂł per Consell de Govern, Consell Social i DOGC. (Q OD 5/7 Ă€JXUDUDQ OHV QRYHV Ă€W[HV GHOV OORFV GH WUHEDOO SHUz HQ FDS PRPHQW Ă€JXUDUj l’adscripciĂł dels diferents serveis a un lloc de treball. Aquesta adscripciĂł es realitzarĂ per resoluciĂł del Rector als efectes de per-â€? PHWUH OD VHYD PRGLĂ€FDFLy LPPHGLDWD L GRWDU G¡XQD Ă H[LELOLWDW TXH SXJXL UHVSRQGUH D OHV necessitats canviants.

Quin cost tindrĂ el nou model El cost serĂ inferior al de l’anterior model. El nombre de places de personal eventual serĂ el mateix que amb l’anterior model, 5 llocs de treball, i les retribucions del per-â€? sonal seran les mateixes. Es preveu la cobertura d’un lloc vacant mi-â€? tjançant personal intern de la UdL, quedant vacant un lloc de treball del servei d’on es promocioni a eventual. LO CAMPUS 17 / CLĂ€SSICA 6 Versions de paper i digital. Dipòsit Legal: L-â€?658-â€?08


Febrer  ¡âˆ™  Març  2012

)RWRJUDÀD $OED 5LEHUD ‹

4 LO CAMPUS ¡ el periòdic universitari de les Terres de Lleida i Aran

ExplicaciĂł del vot negatiu del DegĂ de la Facultat de Medicina, a la proposta de nova estructura de la gestiĂł de la UdL AdministraciĂłn de la Seguridad Social, personal estatutario incluido en el ĂĄm-­ bito de aplicaciĂłn del Estatuto Marco aprobado por la Ley 55/2003, personal de la AdministraciĂłn de Justicia y Fuer-­ zas y Cuerpos de Seguridad del Estado y personal de los entes pĂşblicos Agencia Estatal de la AdministraciĂłn Tributaria, Puertos y Autoridades Portuarias, Con-­ sejo de Seguridad Nuclear, Agencia de ProtecciĂłn de Datos, ComisiĂłn Nacional GH OD &RPSHWHQFLD &RPLVLyQ 1DFLRQDO del Sector Postal y de la Entidad pĂşbli-­ ca empresarial ÂŤLoterĂ­as y Apuestas del EstadoÂť. La contrataciĂłn de personal laboral tem-­ poral y el nombramiento de funcionarios interinos y de personal estatutario tempo-­ ral, que se realizarĂĄ Ăşnicamente en casos excepcionales y para cubrir necesidades El Rector sap que el meu vot ha estat ne-â€? Per un altra banda el Real Decret-â€?Llei urgentes e inaplazables, se restringirĂĄn gatiu a les seves propostes sobre el pres-â€? 20/2011 de 30 desembre estableix tota a los sectores, funciones y categorĂ­as pro-­ supostos de la UdL 2012 i al seu Organigra-â€? una sèrie de mesures urgents en matèria fesionales que se consideren prioritarios ma Funcional o Ă€rees funcionals. A mĂŠs el pressupostĂ ria i en el seu CapĂ­tol 2 desti-â€? o que afecten al funcionamiento de los servicios pĂşblicos esenciales y requerirĂĄ Rector ĂŠs sabedor de les raons que m’han nat a despeses de personal indica : la previa y expresa autorizaciĂłn del Mi-­ portat a fer-â€?ho, tal i com vaig manifestar “Uno. A lo largo del ejercicio 2012 no se nisterio de Hacienda y Administraciones pĂşblicament al Consell de Govern. procederĂĄ a la incorporaciĂłn de nuevo PĂşblicas. El meu vot va ser negatiu tant pels pres-â€? personal, salvo la que pueda derivarse Durante 2012 no se autorizarĂĄn convo-­ supostos com per l’organigrama d’Àrees de la ejecuciĂłn de procesos selectivos co-­ catorias de puestos o plazas vacantes de Funcionals. Ha estat aixĂ­ perquè no es pot rrespondientes a Ofertas de Empleo PĂş-­ las entidades pĂşblicas empresariales y el deslligar una votaciĂł de l’altra, degut a blico de ejercicios anteriores o de plazas resto de los organismos pĂşblicos y entes què amb l’aprovaciĂł dels pressupostos de militares de Tropa y MarinerĂ­a nece-­ del sector pĂşblico estatal no mencionados s’incloĂŻa una partida de 48.507 euros (Amb VDULRV SDUD DOFDQ]DU ORV HIHFWLYRV Ă€MDGRV anteriormente salvo en casos excepciona-­ o sense complements? Sou de catedrĂ tic?) en la disposiciĂłn adicional dĂŠcima Ley les y para cubrir necesidades urgentes e per contractar una persona de lliure de-â€? 39/2010, de 22 de diciembre, de Presu-­ inaplazables, que requerirĂĄn la previa signaciĂł vinculada al rectorat. No va estar puestos Generales del Estado para el aĂąo y expresa autorizaciĂłn del Ministerio de Hacienda y Administraciones PĂşblicasâ€? Ă€QV XQ &RQVHOO GH *RYHUQ SRVWHULRU TXDQ 2011. Esta limitaciĂłn alcanza a las plazas in-­ es van aprovar les Ă€rees Funcionals. cursas en los procesos de consolidaciĂłn de $L[z VLJQLĂ€FD TXH OD QRVWUD 8QLYHUVLWDW eV FRPSUHQVLEOH L Ă€QV L WRW DFFHSWDEOH TXH empleo previstos en la disposiciĂłn transi-­ haurĂ de dedicar temps i recursos per el Rector pugui dissenyar el seu organi-â€? toria cuarta del Estatuto BĂĄsico del Em-­ buscar una fĂłrmula jurĂ­dica per defugir aquest Real Decret que deixa ben clar que JUDPD SHU IHU PpV HĂ€FDo OD VHYD JHVWLy pleado PĂşblico. però tambĂŠ s’ha de tenir molt en compte Dos. Durante el aĂąo 2012 no se procederĂĄ no es pot incorporar nou personal, no es la situaciĂł de l’entorn i l’oportunitat o no, a la contrataciĂłn de personal temporal, podran treure noves places ni contractar en el moment en què ĂŠs vol aplicar una ni al nombramiento de personal estatu-­ personal temporal. La nostra Universitat mesura. SĂłc de l’opiniĂł que en aquest tario temporal o de funcionarios interi-­ estĂ fent una gran esforç per contractar moment no ĂŠs procedent crear estructu-â€? nos salvo en casos excepcionales y para aquest Director d’Àrea de ComunicaciĂł res que suposen un elevat cost econòmic, cubrir necesidades urgentes e inaplaza-­ i en canvi no estĂ resolen problemes de tot i que el Rector considera que aquesta bles que se restringirĂĄn a los sectores, base que afecten al dia a dia. Cal mal-â€? reorganitzaciĂł ĂŠs a cost zero; però en rea-â€? funciones y categorĂ­as profesionales que gastar tanta energia en aquest afer? No litat no ĂŠs aixĂ­. Podia haver estat a cos se consideren prioritarios o que afecten al es podria dedicar mĂŠs enginy en elaborar zero fa dos anys, però actualment quan el funcionamiento de los servicios pĂşblicos estratègies per fer front a la greu situaciĂł actual que estĂ vivint la Universitat? pressupost de la Universitat ha caigut un esenciales. 25% el cost d’aquesta opciĂł ĂŠs de 48.507 Tres. Durante el aĂąo 2012 no se autoriza-­ euros o ĂŠs que l’Organigrama Funcional rĂĄn convocatorias de plazas vacantes de TambĂŠ hem de ser conscients que cada del Rectorat no estĂ subjecte a retalla-â€? QXHYR LQJUHVR TXH VH UHĂ€HUDQ DO SHUVRQDO cop que s’incorpora algun PAS extern als de la AdministraciĂłn Civil del Estado, esglaons mĂŠs alts de l’escala de PAS ĂŠs des?. sus Organismos autĂłnomos y Agencias una nova frustraciĂł pel personal de la Aquests 48.507 euros afecten i graven estatales, personal civil de la Adminis-­ casa, especialment als joves, que veuen al capĂ­tol 1 dels pressupostos de la uni-â€? traciĂłn Militar, sus Organismos autĂłno-­ com la seva carrera professional tĂŠ un versitat, el de personal, això vol dir que mos y Agencias estatales, personal de la sostre molt limitat. Fet que afecta a el algunes accions destinades a cobrir els JUDQV GqĂ€FLWV GH SHUVRQDO TXH WHQHQ DO-â€? gunes Ă rees de la nostra Universitat no es podran realitzar. A mĂŠs això implica que les necessitats de professorat vinculades al fet de passar les diplomatures de 3 a Tot i que les Ăşltimes votacions en el Con-â€? 4 cursos disposen de 48.507 euros menys sell de Govern de la UdL han estat secre-â€? o que totes aquelles mancances endèmi-â€? WHV IHW TXH HQV KD GH IHU UHĂ H[LRQDU OR ques de professorat i PAS, en alguns en-â€? PpV FODULĂ€FDGRU L WUDQVSDUHQW SHU OD VR-â€? senyaments i serveis, continuaran un any cietat i la comunitat universitat ĂŠs que mĂŠs sense resoldre’s o que en alguns graus aquestes votacions es facin a mĂ alçada. V¡KDXUDQ GH PDVVLĂ€FDU OHV DXOHV SHUTXq OD Al no haver estat aixĂ­ he de reconèixer Universitat no podrĂ contractar mĂŠs pro-â€? que a mi no em preocupa que la comu-â€? fessorat etc. Considero que en una èpo-â€? nitat universitĂ ria sĂ piga quin ha estat ca de crisi tant profunda com l’actual, el meu vot. Crec que ĂŠs una mostra del els primers en donar exemple han de ser que tothom s’omple la boca, l’anomenada els que estan al front de les institucions transparència de les institucions pĂşbli-â€? pĂşbliques, estrenyent-â€?se el cinturĂł i opti-â€? ques i ĂŠs una forma de donar explicacions. mitzant els recursos. “DegĂ Ribera, vĂłs vareu votar al Consell de govern de la Universitat de Lleida contra la “ Proposta de nova estructura de gestiĂł de la UdLâ€?: Ens podrĂ­eu expli-â€? car les raons de la vostra posiciĂł de vot ?

seu estat anĂ­mic, a la seva motivaciĂł, a les seva promociĂł professional i a la seva estimaciĂł envers la instituciĂł. És com si al Barça els jugadors de la Masia fossin cons-â€? cients que mai arribaran al primer equip. Si fos aixĂ­ tindrĂ­em un Busquets, un Tello, un Cuenca, un Xavi, un Iniesta o un Messi?. Lo pitjor de tot, ĂŠs què em quedo amb la sensaciĂł de que el nostre equip Rectoral no tĂŠ massa clar quines funcions ha de fer cadascuna de les peces d’aquest organi-â€? grama i els transmet als nostres joves pro-â€? fessors el missatges de què ĂŠs mĂŠs fĂ cil i econòmicament mĂŠs rentable, arribar a Director d’Àrea que a ser CatedrĂ tic. És preocupant el camĂ­ que ens estĂ mar-â€? cant el nou equip Rectoral i a mi em preocupa molt com a membre de la Co-â€? munitat UniversitĂ ria, però encara em preocupa mĂŠs com ciutadĂ arrelat al te-â€? rritori; per què considero que la Univer-â€? sitat de Lleida ĂŠs una gran oportunitat per les nostres terres. Una oportunitat Ăşnica, quan hem estat observadors de l’empobriment de la nostra economia ba-â€? sada en los productes agraris i ramaders, davant la gran transformaciĂł que experi-â€? mentarĂ el nostre model productiu i social durant la propera dècada, on el coneixe-â€? ment i les idees cada cop cotitzen mĂŠs a l’alça. Estem vivint un perĂ­ode en què s’estĂ demostrant que les grans Universi-â€? tats sĂłn poc plĂ stiques i que trigaran molt en adaptar-â€?se als esquemes de la nova Era, la qual ara estĂ començant. És per això que caure amb la temptaciĂł d’imitar-â€? les pot ser un suĂŻcidi. És el moment de que la nostre Universi-â€? tat es posi les piles i això no serĂ possi-â€? ble amb el un organigrama com el propo-â€? sat per l’actual Rector, el qual es basa en l’aplicaciĂł de models caducs que han imposat els partits polĂ­tics en algunes administracions pĂşbliques amb la Ăşnica Ă€QDOLWDW GH IHU XQ FRQWURO WRWDO GH OHV LQV-â€? titucions i el seu personal. És necessiten models mĂŠs dinĂ mics on les idees es pu-â€? JXLQ H[HFXWDU DPE HĂ€FjFLD PRGHOV TXH entusiasmin a la comunitat universitĂ ria i a la nostra societat. La qual ha de veure la Universitat com el futur pels joves o un motor de transformaciĂł del territori i no com una corporaciĂł tancada, ancorada en el passat, sense noves fĂłrmules i desvin-â€? culada amb els fets del territori. Joan Ribera DegĂ de la Facultat de Medicina Universitat de Lleida


Febrer  ¡âˆ™  Març  2012

LO CAMPUS ¡ el periòdic universitari de les Terres de Lleida i Aran

5

Record i Homenatge a Antoni TĂ pies i VĂĄclav Havel

El triomf del compromĂ­s A nivell mundial, l’art i la polĂ­tica han tingut dues pè-­ rdues importants: el polĂ­tic i escriptor txec VĂĄclav Ha-­ vel que va morir el desem-­ bre passat i el pintor catalĂ Antoni TĂ pies, que tambĂŠ va morir aquest mes de febrer. SĂłn dos personatges ben di-­ ferents, però ben iguals amb el compromĂ­s tant polĂ­tic, social com artĂ­stic. $QWRQL 7jSLHV )RWRJUDĂ€D ‹$3 0LFKHO (XOHU

Antoni TĂ pies El pintor Antoni TĂ pies ha estat un creatiu d’avantguarda a nivell mundial. Aportant una obra on es combinen la tradiciĂł i la innovaciĂł dins d’un estil abstracte però ple de simbolisme, donant una gran rellevĂ ncia al substrat material de l’obra. Els teòrics de l’art dirien que ha estat un important representant de l’informalisme. Ha esta un creatiu compromès amb el seu temps, tambĂŠ amb un marcat sentit espiritual i malgrat les contradic-â€? cions, ha girat la seva obra a la recerca de la llibertat creativa, personal i col¡lectiva. No s’ha d’oblidar que tambĂŠ ha treballat l’escultura i ha fet aportacions a la teoria de l’art catalĂ . El nostre petit homenatge, a mĂŠs del record, ĂŠs publicar a LO CAMPUS l’obra “Empremta de mĂ â€? (1974), que fou una obra cedida per TĂ pies al sindicat Comissions Obre-â€? res per donar suport al poble i la causa vietnamites. I ens fem nostres les paraules del sindicat, reconeixent al pintor com ´XQ DUWLVWD TXH H[HPSOLĂ€FD HO YLQFOH HQ-â€? WUH O¡DUWLVWD FRQWHPSRUDQL L HO FRPSURPtV VRFLDO FtYLF L SROtWLF DPE HO VHX SDtV L OD VRFLHWDW D OD TXDO SHUWDQ\Âľ

VĂĄclav Havel Havel fou un escriptor, sobretot un dramaturg, impli-â€? cat en la lluita de les llibertats democrĂ tiques a Txe-â€? coslovĂ quia. Un cop caigut el regim soviètic, fou escol-â€? lit President la RepĂşblica de TxecoslovĂ quia . Ocupa el FjUUHF Ă€QV TXH GH 7[HFRORYjTXLD HQ YDUHQ VRUWLU GXHV repĂşbliques independents: la RepĂşblica Txeca i la RepĂşblica d’EslovĂ quia. Posteriorment Havel fou elegit President de la nova RepĂşblica Txeca. Però VĂĄclav Havel fou fonamentalment un escriptor. La nostra Universitat de Lleida a VĂĄclav Havel el va in-â€? vestir amb un Doctorat “Honoris Causaâ€? l’any 2002. Per aquest reconeixement acadèmic va actuar com a padrĂ­ el CatedrĂ tic de Filologia Catalana de la UdL, Amadeu Viana. La investidura va ser molt diferent que en altres ocasions, que usualment es fan al Rectorat de la UdL, ja que, donat el delicat estat de salut del president Havel, l’acte va tenir lloc al Castell de LĂĄny, la residència d’estiu dels presidents txecs, situada a pocs quilòmetres de Praga. Com a record i homenatge a VĂĄclav Havel reproduĂŻm a continuaciĂł la versiĂł integra del Laudatio, l’Encomi a Havel que el professor Viana va escriure i llegir .

ENCOMI DE VĂ CLAV HAVEL Per a la Universitat de Lleida ĂŠs un honor i una distin-â€? ciĂł especialment sentida el fet d’acollir al seu Claustre l’escriptor i dramaturg VĂĄclav Havel. M’agradaria trobar les paraules mĂŠs sinceres i alhora mĂŠs senzilles per pro-â€? nunciar la meua laudatio del nou doctor Honoris Causa. Però crec que l’elogi mĂŠs sincer seria una obra de tea-â€? tre, i en el seu moment va ser una obra de teatre. L’any 1982, el 21 de juliol, al Festival d’AvinyĂł, s’estrenava en francès Catastrophe, de Samuel Beckett. Un any mĂŠs tard Alan Schneider l’estrenava al Harold Clurman Theatre de la ciutat de Nova York en versiĂł anglesa. Samuel Beckett, de 76 anys, va dedicar la que seria la seua penĂşltima obra teatral, Catastrophe, a VĂĄclav Havel, aleshores a la presĂł. No se m’acudiria invocar al començament del meu elogi una altra referència.

Beckett per al dramaturg VĂĄclav Havel. Què volia dir Beckett amb aquesta obra breu sobre un Director de tea-â€? tre que tĂŠ pressa perquè ha d’assistir a una reuniĂł? Per aquells dies de juliol de 1982, VĂĄclav Havel escriu, des GH OD SUHVy ´8QD Ă RU XQ SHL[ XQD JDOj[LD XQ QHXWUt el sistema nerviĂłs de l’home –qualsevol cosa que no si-â€? gui l’obra de l’home—pot provocar el nostre astorament, horror, alegria, i tot un ventall de sensacions, però en si no pot provocar la sensaciĂł d’absurd. NomĂŠs allò que provĂŠ de l’home –les institucions humanes, els pensa-â€? ments, els productes, les relacions, els actes humans, etc.—Ês capaç de provocar aquesta sensaciĂł. L’absurd ĂŠs una experiència en la qual una cosa que originalment aspirava –podia o devia aspirar—a trobar sentit –o siga, una cosa intrĂ­nsecament humana—ja no ho pretĂŠn.â€?

Aquell mateix any 1982 Havel va ser investit Honoris Causa per la Universitat York de Toronto i per la Uni-â€? A Catastrophe, un Director i una Ajudant preparen una versitat de Toulouse-â€?Le Mirail. Hi van seguir molts altres representaciĂł en un sol acte amb un sol personatge doctorats: per la Universitat de ColĂşmbia de Nova York, descalç sobre un pedestal. L’assumpte central ĂŠs la per la Universitat Comènius de Bratislava, per la Univer-â€? LOÄŠOXPLQDFLy TXH YD PLQYDQW Ă€QV FHQWUDU VH QRPpV HQ sitat Lliure de Brussel¡les, ‘ per la Universitat Victòria, la cara del personatge. El Director estĂ preocupat per-â€? de Wellington, Nova Zelanda, per la Universitat de Har-â€? TXq WRW SOHJDW TXHGL VXĂ€FLHQWPHQW IRVF (Q XQ PRPHQW vard de Massachusetts, pel Trinity College de DublĂ­n, per donat, l’Ajudant suggereix que el personatge podria aix-â€? la Universitat de JordĂ nia d’Amman, per la Universitat ecar el cap, però això desperta l’ira del Director: “Quins de Glasgow de Gal¡les, per la Universitat de Pretòria de acudits! Què s’ha de sentir! Aixecar el cap!â€?. L’obra ha SudĂ frica, per la Universitat de Letònia de Riga, entre de representar la catĂ strofe del personatge. L’assaig moltes altres mĂŠs. Entre els premis rebuts, m’agradaria acaba, se senten aplaudiments de fons, i aleshores el esmentar especialment el Premi de Teatre Off-â€?Broadway, SHUVRQDWJH DL[HFD HO FDS L PLUD Ă€[DPHQW OD VDOD 7RW WRU-â€? rebut en tres ocasions (el 1968, el 1970 i el 1984), el Premi Erasme rebut el 1986, el Premi de la Pau dels Lli-â€? na a la fosca i cau el telĂł. breters Alemanys (Freidenspreis des Deutschen Buch-â€? &DWjVWURIH VLJQLĂ€FD GHVHQOODo 8Q SHUVRQDWJH HQWUH handels) el 1989, el Premi Carlemany el 1990, el Premi la foscor aixecant la cara seria un desastre per a una Internacional Catalònia el 1995, el Premi SpĂŠtial Europe, obra que vol representar la catĂ strofe. En l’humor, concedit per l’AssociaciĂł Internacional de CrĂ­tics de com en l’absurd, la catĂ strofe, el desenllaç sorgeix de Teatre, l’Institut Internacional de Teatre Mediterrani, la l’inesperat. Aquest va ser l’inesperat elogi de Samuel UniĂł de Teatres Europeus i el Festival d’AvinyĂł, el 1997,


6 LO CAMPUS ¡ el periòdic universitari de les Terres de Lleida i Aran

Febrer  ¡âˆ™  Març  2012

Record i Homenatge a Antoni TĂ pies i VĂĄclav Havel i el Premi Societat Oberta, concedit per la Universitat Central Europea de Budapest, el 1999. Tot això ĂŠs una important mostra del seu mestratge i de l’empremta que Havel ha deixat en cruĂŻlles decisives del pensament al llarg de mĂŠs de vint anys. De manera que ens sentim molt orgullosos i emocionats pel fet que hagi acceptat de formar part avui del nostre Claustre, aportant-â€?hi la seua qualitat humana i acadèmica. VĂĄclav Havel comença a treballar com a tècnic d’escenari al Teatre de la Balustrada cap a les primeries dels seix-â€? anta, on el 1963 estrena La festa al jardĂ­ (ZahradnĂ­ slavnost), un carnaval de despropòsits amb el joc de la burocrĂ cia, la repeticiĂł i la paradoxa en primer terme. Per a Hugo, un jove mogut a progressar per la seva es-â€? perpèntica famĂ­lia socialista, un garden party organit-â€? ]DW SHU O¡2Ă€FLQD GH /LTXLGDFLy UHSUHVHQWD XQ ERQ ULWXDO de pas, amb un joc d’inversions completament equili-â€? brat. Un fulletĂł titulat Entorn del CarĂ cter Popular de les Festes al jardĂ­ Organitzades per les nostres Institu-â€? cions, proporciona les orientacions necessĂ ries per a una “sana, popular i alhora disciplinada xerinola per a tots els empleatsâ€?. Costa d’imaginar una obra com aquesta sense riure, però les circumstĂ ncies de la seua repre-â€? sentaciĂł recorden en primer terme el carĂ cter absurd dels mecanismes, les previsions contrĂ ries i les instruc-â€? cions formals. L’amor i la comunicaciĂł humanes sĂłn part de les instruccions dels comitès, i els personatges quan guanyen respectabilitat duen el nas roig dels pallassos. Els mots particulars esdevenen clixĂŠs per ser usats de IRUPD DXWRPjWLFD (OV DFXGLWV V¡HQYLHQ DPE XQ FHUWLĂ€FDW al Secretariat de Gresca i a la ComissiĂł de RegulaciĂł Ide-â€? ològica. Al tercer acte de La festa al jardĂ­, enmig d’una confusiĂł fenomenal, es liquida el Servei d’Inauguracions, FRP D SDUW GH OD IHLQD GH O¡2Ă€FLQD GH /LTXLGDFLy TXH evidentment, serĂ liquidada de manera inaugural al seu torn. Això, si no vaig equivocat. Un joc binari destruĂŻt per la seua mateixa simetria, una burocrĂ cia carnavalesca. Tot això “seguint el mètode C, que ĂŠs una combinaciĂł de l’A i el Bâ€?, entre repeticions, digressions i eixides de to. Dos anys desprĂŠs s’estrena El memorĂ ndum 9\UR]XPÇĄQt XQD LQGDJDFLy VREUH HO OOHQJXDWJH SHUIHFWH de l’administraciĂł, el ptydep, la introducciĂł del qual ĂŠs l’única causa dels ascensos en la jerarquia burocrĂ tica. El ptydep ĂŠs un llenguatge incomprensible per als seus futurs usuaris (tret dels tècnics lingßístics especialitzats en la seua ensenyança), que, sobre tots els avantatges, ha eliminat l’ambigĂźitat i la polisèmia. El ptydep ĂŠs un maldecap per a tothom, perquè no ha fet desaparèixer les lluites internes, ni les ganes dels personatges d’anar-â€? se’n a dinar, de celebrar festes o fumar-â€?se un cigarret en KRUHV GH IHLQD &RQVROLGD XQD PHQD G¡HĂ€FLqQFLD JUDWXwWD LGzQLD SHU DOV IXQFLRQDULV G¡DTXHVWHV RĂ€FLQHV LQFRPSUHQ-â€?

tre la solitud del testimoni i el compromĂ­s social serĂ ex-â€? pressat mĂŠs tard en clau esperpèntica en Largo Desolato, possiblement l’obra mĂŠs coneguda de Havel, escrita el 1984, desprĂŠs de la seua llarga estada a la presĂł. Temp-â€? taciĂł (PokouĹĄeni) i Redreçament (Asanace), del 85 i del 87, respectivament, sĂłn dues obres sobre l’esperança i la realitzaciĂł humanes, la primera muntada com una parò-â€? dia del Faust, i la segona articulada sobre la continuĂŻtat i el canvi personals, on l’enamorament sovint ĂŠs un parany imprevist, la lògica el pretext d’un emmascarament, i on La tercera obra de Havel, del 1968, La manca creixent la pròpia exageraciĂł còmica o ridĂ­cula contrasta amb la GH FRQFHQWUDFLy =WLçHQi PRçQRVW VRXVWÄĽHGÇĄQL SUHVHQWD mĂŠs supina trivialitzaciĂł del llenguatge. AcĂ­ Havel sub-â€? la distracciĂł fonamental del Doctor Huml: un acadèmic mergeix l’heroisme en la crĂ­tica lingßística i semĂ ntica, i que s’explora a si mateix com a objecte, que examina converteix la seqßència trĂ gica en una farsa sobre l’amor amb substancial indiferència la seua manca de satis-â€? L OD OzJLFD /D IDUVD VHPSUH DĂ€UPD TXH OD YLGD pV ERMD facciĂł amb les dones, amb els llibres, amb les tasques per damunt de la tragèdia i l’embolic. ordinĂ ries i corrents, i amb els seus experiments amb un computador d’alta tecnologia anomenat Puzuck, que Havel com a dramaturg s’insereix en la tradiciĂł europea adquireix sentiments i trets humans, una mica patètics, del teatre de l’absurd, al costat d’autors com Ionesco, per cert. Res ĂŠs personal acĂ­: tot el coneixement que de-â€? Beckett o Pinter, i enllaça amb el corrent centreeuropeu splega l’obra s’automatitza; en la recerca de la condiciĂł GH JHQW FRP 0URÄłHN R gUNpQ\ OD FDUD HVW GHO WHDWUH GH humana, la vida esdevĂŠ un estereotip. I el mĂŠs trĂ gic es l’absurd, com la va anomenar Esslin, vinculada a de-â€? scripcions realistes i grotesques. El teatre de l’absurd barreja amb el ridĂ­cul. explora en l’escena la pròpia condiciĂł humana, despul-â€? M’he entretingut en aquesta primera trilogia de Havel ODGD GHOV DWULEXWV VXSHUĂ€FLDOV LQGDJD HQ OHV UXWLQHV perquè assenyala constants intel¡lectuals de l’autor i lingßístiques i en el coneixement primari que adquirim alhora n’indica els fonaments dramĂ tics. TambĂŠ perquè de l’experiència. Com s’ha preocupat d’assenyalar el un elogi honest no podia ni sabria passar gaire lluny de mateix Havel, l’absurd no mena a la desesperança, en la mateixa matèria teatral amb què es va formar Havel la mesura que representa l’obertura cap a les situacions –i els orĂ­gens intel¡lectuals i literaris d’algĂş sĂłn Història i la pròpia vida. Trobo en les Cartes a Olga la millor for-â€? Sagrada. La naturalesa i l’ús del llenguatge, la repeticiĂł mulaciĂł d’aquesta obertura del sentit cap al misteri i la mecĂ nica i la paradoxa, pròpies de la trama burocrĂ tica, PXOWLSOLFDFLy GH VLJQLĂ€FDWV ´(O TXH MR HQWHQF SHU ´VHQWLW i la investigaciĂł sobre la persona seran eixos del Havel de la vidaâ€? no tan sols no tĂŠ el carĂ cter d’una informaciĂł mĂŠs creatiu, suportats per una dramatĂşrgia que jo quali-â€? ni res palpable susceptible d’Êsser transmès, sinĂł que Ă€FDULD GHQHJUD VRYLQW FLUFXODU DEXQGDQW HQ FHUFOHV YLFL-â€? no ĂŠs quelcom que es pugui conèixer “objectivamentâ€? osos, de vegades centrada en un sol personatge sotmès a o captar com un concepte. No ĂŠs de cap de les maneres examen, o simplement sota els focus, com hauria endevi-â€? TXHOFRP FRPSOHW R Ă€QLW TXH H[LVWHL[L SHO VHX FRPSWH Qualsevol intent de captar el sentit de la vida com si nat Beckett. fos quelcom comprensible genera Ăşnicament la pregunta DesprĂŠs de la Primavera de Praga, de la seva participaciĂł de què ĂŠs el que se’ns estĂ oferint quan se’ns parla del en revistes i diaris fent crĂ­tica cĂ­vica i polĂ­tica, i de la im-â€? sentit de la vida. (...) Per a mi, la idea d’un coneixement SRUWDQW &DUWD D 'XEĆHN +DYHO FRPHQoD D WUHEDOODU HQ OD FRPSOHW L Ă€QLW TXH KR H[SOLFD WRW VHQVH JHQHUDU QRYHV planta cervesera de Trutnov, mentre compagina el teatre SUHJXQWHV YD XQLGD DPE OD QRFLy GH Ă€QDO 4XDOVHYRO amb el compromĂ­s crĂ­tic. El 1972 escriu L’òpera dels cap-â€? FRVD VLJQLĂ€FDWLYD TXH PDL V¡KDJL GLW HQ DTXHVW VHQWLW WDLUHV ĂŚHEUiFNi RSHUD XQD SDUzGLD GH EXUODGRUV EXU-â€? es caracteritza, segons ho veig jo, per la seua natura lats sobre el fons dramĂ tic de Brecht i la balada de John dramĂ ticament oberta, inacabada.â€? Gay, un imbroglio còmic sobre l’art de l’engany. Entre 1975 i 1978 produeix Audiència (Audience), Vernissatge /D UHĂ H[Ly VREUH O¡DEVXUG L OHV FRQGLFLRQV SUzSLHV TXH 9HUQLViç L 3URWHVWD 3URWHVW HQWUH DOWUHV G¡RQ HPHU-â€? generen el pensament humĂ ha estat un interessant mo-â€? JHL[ HO FLFOH GH )HUGLQDQG 9DQÇĄN HO VROLWDUL WHVWLPRQL GH tor intel¡lectual a Europa durant bona part del segle XX. l’arbitrarietat, l’amiguisme i l’autoconformisme, que El teatre de VĂĄclav Havel ha sabut ensamblar les ru-â€? donaria peu a la mĂ gica nit d’AvinyĂł del juliol del 82, amb tines i la mecanitzaciĂł del sentit amb les preguntes i 700 persones reunides al jardĂ­ d’UrbĂ V i la celebraciĂł de la indagaciĂł sobre l’experiència. Les seues inversions i OD VHVVLy 9DQÇĄN D OD UHFHUFD GHO VHX $XWRU (O FRQWUDVW HQ-â€? repeticions cĂ­cliques resulten innegablement còmiques. sibles. BĂŠ, si el ptydep ĂŠs un maldecap, potser ĂŠs millor VXEVWLWXLU OR SHO W[RUXNRU XQ DOWUH SURGXFWH DUWLĂ€FLDO TXH explotaria ara les semblances lingßístiques. En aquesta circularitat absurda, els personatges de Havel miren d’entendre’s, crear aliances, establir pactes i indagar la realitat. Alguns tracten de complir el millor que poden el seu deure i, com El bon soldat Schveik, de HaĹĄek, em-â€? pren el seu sentit comĂş contra la maquinĂ ria social, amb una fortuna desigual.


LO CAMPUS ¡ el periòdic universitari de les Terres de Lleida i Aran

Febrer  ¡âˆ™  Març  2012

7

9iFODY +DYHO )RWRJUDĂ€D 0DUWLQ .R]iN

Record i Homenatge a Antoni TĂ pies i VĂĄclav Havel

El sentit de l’humor i l’absurd recu-â€? peren la idea d’una festa original, de la frescor i l’espontaneĂŻtat de les activitats humanes. En certa manera, aquest ĂŠs tambĂŠ un homenatge a l’estirp dels pal-â€? lassos. A travĂŠs del que no sabem, del joc, de la pregunta original, de la sor-â€? presa de la intel¡ligència, arribem a tenir una idea pròxima del mĂłn. L’humor ens torna a l’estat humĂ quan la resta de coses s’allunyen i ens refreden. Aquest retorn a l’estat humĂ ĂŠs possible mitjan-â€? çant l’experiència dramĂ tica, emprant la circularitat i la digressiĂł. HaurĂ­em d’aprendre a utilitzar l’humor com a pro-â€? cediment heurĂ­stic i tambĂŠ com a recurs moral, per tal de concebre alternatives a partir de la fantasia i el despropòsit, i per recuperar una necessĂ ria estabilitat hu-â€? mana, entesa com a equilibri davant les GLĂ€FXOWDWV $Ft WDPEp KDXUtHP GH UHFyUUHU al mestratge de Havel (cito uns mots del seu discurs de 1999 davant la Universitat Central Europea): “No hi ha pas unes guies exactes. Possiblement no hi ha guies de cap mena. L’única cosa que puc recoma-â€? nar en aquest estadi ĂŠs sentit de l’humor, l’habilitat per veure coses en el seu costat ridĂ­cul o absurd, per riure d’altres i de no-â€? saltres mateixos, una mena de sentit de la ironia envers qualsevol cosa que mereixi una paròdia en aquest mĂłn. En altres pa-â€? raules, nomĂŠs puc recomanar perspectiva i distĂ ncia. Consciència davant les mĂŠs perilloses menes de vanitat, tant en els altres com en nosaltres. Un esperit clar. 8QD PRGHVWD FHUWHVD VREUH HO VLJQLĂ€FDW GH les coses. AgraĂŻment pel regal de la vida i valor per prendre responsabilitats per ella.â€?

La creaciĂł d’humor estĂ vinculada a l’apreciaciĂł dels contextos i a l’ús de la paraula. L’activitat dramĂ tica de Havel va estar acompanyada des d’un principi de la seua presa de paraula en fòrums pĂşblics, primer davant altres escriptors i cada ve-â€? gada mĂŠs davant l’autoritat, fent un Ăşs singular del gènere epistolar. La Carta 77 representa simbòlicament aquest com-â€? promĂ­s pĂşblic, però van haver molts altres escrits mĂŠs, i una participaciĂł sostinguda en revistes i samizdats. No em refereixo nomĂŠs a la seua activitat crĂ­tica contra el règim comunista, que el va dur a organit-â€? zar el Comitè en Defensa dels Oprimits In-â€? justament (VONS), o a recloure’s, durant el que anomenarĂ­em desprĂŠs la RevoluciĂł de Vellut, amb el Fòrum Civic, als camer-â€? ins de la Laterna Magika aquella tardor del 1989, desprĂŠs d’un seriĂłs recorregut per la majoria de teatres de Praga –recordant-â€? nos el paper dinĂ mic i catalitzador de les sales teatrals de tants llocs d’Europa. Es-â€? WLF SHQVDQW WDPEp HQ HO PDJQtĂ€F GLVFXUV que Maximilian Schell pronunciĂ en nom de Havel aquell mateix any 1989 davant els llibreters alemanys amb ocasiĂł del Premi de la Pau: aquell discurs en què la paraula que venia de l’est europeu cobra-â€? va un valor insòlit davant les inversions VLWXDFLRQDOV L ´HO PDWDOjV DVĂ€[LDQW GH PLO-â€? ers de paraules buidesâ€? sota el qual van haver de viure tant de temps. ÂżCom recuperar el sentit del discurs da-â€? vant un auditori acostumat a la llibertat d’expressiĂł, quan es venia d’un paĂ­s on, precisament, el discurs era menystingut i devaluat? Havel s’enfrontava a un doble dilema: reconstruir el sentit original dels

mots i alhora reclamar el valor de la llib-â€? ertat per reconèixer les diferències i els VLJQLĂ€FDWV +DYLD GH FRPEDWUH DO PDWHL[ temps contra la saturaciĂł i contra la man-â€? cança. El seu tema era la comunicaciĂł, i desenvolupĂ , en aquest i en altres discur-â€? sos, allò que s’ha anomenat (no sense iro-â€? nia) la Lingßística Orwel¡liana, el mètode segons el qual caldria explicar com ĂŠs que el llenguatge ens oculta tantĂ­ssimes coses sobre la realitat. Practicant una autèntica semĂ ntica aplicada, una prudent descon-â€? Ă€DQoD FDS D O¡LQVWUXPHQW OLQJ tVWLF +DYHO HVPLFRODYD HOV HVOzJDQV L HOV FOL[pV GH Ă€-â€? QDOV GHOV YXLWDQWD (O VLJQLĂ€FDW G¡XQ PRW ĂŠs una història: la història dels seus usos, el diccionari de les seues aplicacions, i Havel s’endinsava en aquestes tra-â€? jectòries, glossant els canvis i els contras-â€? tos, en un esforç inaudit per rescatar el sentit original de la paraula com a trans-â€? formaciĂł dels contextos i les situacions. Aquest sentit elemental, metĂ foric i mĂ gic alhora, ĂŠs el que connecta els mots amb les accions de cada dia. És metafòric perquè explora la dimensiĂł creativa i la fantasia de les analogies; ĂŠs mĂ gic per-â€? què desencadena accions pel contacte i la coincidència. Executant un model pròxim al de l’orador clĂ ssic, la carta o el discurs pĂşblic, Havel s’acostava a l’oralitat i enl-â€? laçava amb el context immediat, concret. De manera que la seua poètica responia tambĂŠ a una ètica de les situacions, esde-â€? venia una mena de poethics, com hauria dit Lewis Carroll. Per a Havel la paraula era i ĂŠs (i aquesta ĂŠs la seua lliçó encara) memòria i prĂ ctica alhora, alguna cosa que convida al misteri i al mateix temps a la prevenciĂł sobre l’abĂşs.

Poques vegades en la sociolingßística moderna la persona ĂŠs el subjecte de la comunicaciĂł. La distinciĂł establerta entre parlants i oients consagra un mode molt efectiu d’alienaciĂł. La veritat ĂŠs mĂŠs sim-â€? ple i alhora mĂŠs complicada. Quan algĂş diu una cosa, ell ĂŠs el seu primer oient, no podem dir coses sense que les sentim no-â€? saltres mateixos. Aquesta elemental com-â€? plexitat passa completament desaper-â€? cebuda en els corrents d’estudi recents, consolidant una gradual deshumanitzaciĂł. Una de les funcions de la paraula ĂŠs la UHĂ H[Ly L DTXHVW UHVVz SHUVRQDO L GLUHFWH sustenta la consciència i la veritat. Aques-â€? ta idea d’algĂş que escolta, com a jutge pròxim i primer oient, ha estat un dels temes angulars de Havel, amb importants conseqßències polĂ­tiques i ètiques. Com els antics oradors tambĂŠ, Havel ha unit la preocupaciĂł per l’ús de la paraula amb el coneixement de la persona i l’acciĂł polĂ­tica. Ens ha fet present la vinculaciĂł clĂ ssica de la retòrica amb l’activitat pĂşblica, aixĂ­ com el perill de la corrupciĂł i la necessitat d’alertar sobre la frescor i la responsabilitat en el llenguatge. De manera que les oportunitats per a la manifestaciĂł pĂşblica, els discursos polĂ­tics i acadèmics de VĂĄclav Havel, con-â€? stitueixen peces literĂ ries i intel¡lectuals de primer ordre. Escrits i reculls com Power of the Powerless (1985), Politics and Conscience (1986), Disturbing the Peace(1990) o The Art of the Impossible (1997), centren les qĂźestions de la con-â€? stituciĂł personal com a unitat comunicati-â€? va i crĂ­tica, del compromĂ­s pĂşblic del dis-â€? curs, i de la construcciĂł de la realitat com


8 LO CAMPUS ¡ el periòdic universitari de les Terres de Lleida i Aran

Febrer  ¡âˆ™  Març  2012

Record i Homenatge a Antoni TĂ pies i VĂĄclav Havel D IRQW GH VLJQLĂ€FDWV /D VjYLD DSRUWDFLy GH -DQ 3DWRĆND HO Ă€OzVRI TXH UHFRQFLOLj 3ODWy DPE (XURSD UHFRUGDQW QRV TXH HO FRQHL[HPHQW Ă€ORVzĂ€F GH O¡jQLPD KXPDQD HUD SDUW de la nostra herència cultural, recorre fructĂ­ferament aquestes pĂ gines. En la persona que estem avui investint +RQRULV &DXVD FHOHEUHP TXH OD Ă€ORVRĂ€D KDJL VRUWLW GH OD discussiĂł acadèmica i els prestatges de les biblioteques, que recorri els teatres i formi part de la diversiĂł i la vida humanes, que s’expressi pĂşblicament davant els fòrums mĂŠs diversos, que sigui una confessiĂł i tambĂŠ una crĂ­tica, que formi part de l’univers de coses aplicables del nostre mĂłn amb la funciĂł precisa de crear il.lusions i perspec-â€? tives, que reconegui la seua vinculaciĂł amb la paraula i amb les persones.

Havel, per abordar l’interior del ser, els seus anhels i pors, els instants de desesperança i els seus matisos, la transformaciĂł dels humors, la confessiĂł, l’elaboraciĂł del record, la passiĂł per l’examen. Les Cartes ens recorden TXH OD Ă€ORVRĂ€D PpV LQWHUHVVDQW QR KD HVWDW PDL XQ SUR-â€? jecte abstracte o acabat. Ha sorgit sovint de la precarie-â€? tat, d’un diĂ leg inconclĂşs, d’una fragilitat estrictament personal. Aquesta fragilitat, expressada en uns rars ter-â€? mes de bellesa i d’autoconeixement, ĂŠs la matèria de què estan formades les Cartes a Olga. Com els humanistes, com Comenius, Erasme o Vives, que va escriure un assaig encès contra la igualtat forçada de

dogmatisme.

Estem orgullosos que Havel hagi estat elegit en quatre ocasions com a president del seu paĂ­s, com a darrer pre-â€? sident d’una TxecoslovĂ quia democrĂ tica i com a primer president de la RepĂşblica Txeca. És ben clar que un pre-â€? sident escriptor i dramaturg ha alimentat positivament la imaginaciĂł dels europeus, un president del Renaixement europeu, per tantes coses, que potser en els pròxims anys tornarĂ a tindre temps per a ell i per escriure, i que durant aquests darrers anys ha propagat pels espais pĂşblics esperança i honestedat.

(O UHVXOWDW G¡DTXHVWHV UHĂ H[LRQV pV P~OWLSOH $ OHV 0H-â€? ditacions d’estiu (1992), Havel posa ordre a les seues idees sobre els afers pĂşblics, de manera congenial a les UHĂ H[LRQV GHOV SHQVDGRUV GHO FRPHQoDPHQW GH SLRQHUV LQWHO OHFWXDOV FRP HOV HYRFDWV D 7KH Ă€UVW QHZ QDWLRQ GH Lipset (1979), amb el seu gust per la novetat i les coses naixents. L’anĂ lisi lingßística acompanya una vegada mĂŠs l’anĂ lisi polĂ­tica. La seua prevenciĂł davant el desgast i la corrupciĂł del llenguatge estimula l’aprofundiment en OD FUtWLFD GH OHV Ă€QDOLWDWV /D LGHD G¡XQD SODQLĂ€FDFLy HV-â€? tricta i ordenada de la realitat, la utopia de la direcciĂł FLHQWtĂ€FD GH WRWHV OHV FRVHV OL FDXVD XQ SURIXQG GLVJXVW L’impuls de la vida ĂŠs imprevisible. L’obediència a les FRQVLJQHV SUHĂ€[DGHV G¡XQD RUJDQLW]DFLy HQ FRPSWHV GH OD QDWXUDO DWHQFLy DOV IHWV L DO TXH VLJQLĂ€TXHQ HVWULFWD-â€? ment les paraules, ĂŠs una forma de distorsiĂł, una co-â€? rrupciĂł dels nivells d’intel¡ligibilitat. És millor començar pel principi i ajustar el que volem dir al que volem fer, i viceversa. El mercat, actuant en solitari com una ba-â€? teria d’interessos i obligacions supremes, no mereix el seu entusiasme. Allò que pertany al pis de baix no pot suplantar el pis de dalt, els principis i les actituds ètiques i humanes. Els sistemes existeixen per als homes i no els homes per als sistemes. Europa ĂŠs una xarxa comuna de referències i l’est ĂŠs una part espiritual important d’aquesta trama. Europa es reconeix quan uns europeus parlen d’altres europeus. Havel va ampliant el seu cer-â€? FOH GH UHĂ H[LRQV HQ OD PHVXUD TXH FRQFRUUHQ RFDVLRQV per fer-â€?ho i nous Ă mbits de discussiĂł pĂşblica, però el poder atractiu del seu pensament es mantĂŠ intacte. Tro-â€? ba nous temes i noves raons per exercir la prudència i l’autocrĂ­tica. Mentrestant, desenvolupa una argumen-â€? taciĂł impecable i sense trampes, millora el seu estil i SHUĂ€OD HO SHV L OD GLUHFFLy GH OHV VHXHV SURSRVWHV $TXHV-â€? ta argumentaciĂł precisa i honesta ĂŠs un altre dels seus mèrits, i un excel.lent motiu per reclamar avui el seu mestratge. Però nomĂŠs les Cartes a Olga (Dopisy Olze, 1983) ja serien un esplèndid document per mostrar-â€?li, al professor Ha-â€? vel, agraĂŻment i reconeixement. Per sort o per desgrĂ cia, les Cartes a Olga pertanyen a aquesta mena d’escriptura PDJQtĂ€FD WDQ DEXQGDQW L LPSRUWDQW D (XURSD VRUWLGD d’una estada a la presĂł. Amb tota la sinceritat i la incer-â€? tesa que fan al cas, les Cartes a Olga sĂłn, a mĂŠs de car-â€? tes d’amor, un intent en positiu de reconstrucciĂł d’una vida possible, intel¡lectualment rica i amb una enorme perspectiva social i humana. Crec que avui es poden lle-â€? gir perfectament com un assaig, on el teatre, els detalls GH OD YLGD GH FDGD GLD O¡HQ\RU GHOV HVWLPDWV OD UHĂ H[Ly sobre l’esperança i l’existència, i els projectes de canvi personal es combinen de forma admirable i elegant. Pro-â€? bablement, quan el segle XX i les seues passions quedin molt lluny, romandrĂ alguna cosa que molt generalment SRGUtHP DQRPHQDU Ă€ORVRĂ€D GH O¡H[LVWqQFLD RQ QRPV FRP Heidegger, Beckett o Levinas destacaran entre molts. En aquesta herència del segle XX, les Cartes a Olga seran una baula important, decisiva per copsar els ancoratges GH OD Ă€ORVRĂ€D DPE OD YLGD ,QWHOÄŠOHFWXDOPHQW DYXL DFt HV-â€? WHP UHFRQHL[HQW HO JUDQ YDORU G¡DTXHVWD UHĂ H[Ly OOLXUH i sensible que sĂłn les Cartes a Olga, el valor de l’assaig per connectar coses concretes amb temes genèrics, ex-â€? periències doloroses i la comprensiĂł dels fets, premisses lògiques i la indagaciĂł de l’inescrutable. Estem reco-â€? neixent la sensibilitat del seu autor, el professor VĂĄclav

El, President VĂĄclav Havel escrivint una dedicatòria adreçada a la nostra universitat, en l’acte de la seva investidura com Doctor “Hono-â€? ULV &DXVDÂľ GH OD 8G/ HQ HO &DVWHOO GH /iQ\ (Q SULPHU SOD GH OD IRWRJUDĂ€D YHLHP DO 5HFWRU -DXPH 3RUWD )RWRJUDĂ€D ;DYLHU *RxL

les comunitats humanes, l’obra de VĂĄclav Havel es dreça sobre les condicions concretes del saber. Parteix del seu context immediat per desenvolupar-â€?se com a crĂ­tica i FRP D SURMHFWH ,QYRFD OD QHFHVVjULD Ă H[LELOLWDW KXPDQD tambĂŠ la fal¡libilitat, com a argument davant les pre-â€? tensions de totalitat, de programa i de cĂ lcul. Aprecia la implicaciĂł en les diferents facetes de la realitat, la connexiĂł entre el pensament i la varietat de coses que fem. Com a actitud intel¡lectual, continua el tarannĂ an-â€? tidogmĂ tic, obert i interdisciplinari dels humanistes del Renaixement, i com en ells tambĂŠ, l’obra es vincula a la paraula i al diĂ leg efectiu. Admet bĂŠ la sorpresa i la incertesa caracterĂ­stica de l’activitat humana, incloent-â€? hi la incertesa fonamental i contingent de l’existència. Finalment, com Erasme, sap engegar a rodar la formali-â€? tat, prendre distĂ ncia i invocar la necessĂ ria follia de la vida per desfer el nus trĂ gic i emprendre accions impen-â€? sables. SĂ­, aquesta follia d’Erasme ha estat reclamada per VĂĄclav Havel per repensar Europa, aquesta inversiĂł de valors ha estat invocada per Havel com a alçaprem per moure el mĂłn, mostrant-â€?nos com l’humor pot exci-â€? tar la imaginaciĂł, i el valor subversiu de la paròdia i el grotesc: la follia d’Erasme contra les follies perpetrades pels europeus, la imaginaciĂł dels humanistes contra el

CatĂ strofe ĂŠs un terme que serveix tant per a l’absurd de la tragèdia com per a l’absurd de la comèdia, que evca la ironia de l’inesperat i el decurs insòlit de la vida. A travĂŠs de l’homenatge de Beckett a Havel, percebem tambĂŠ alguna cosa mĂŠs enllĂ del teatre, un personatge que aixeca el cap potser quan no s’ha acabat del tot ben bĂŠ la funciĂł. Amb aquesta metĂ fora, aixecar el cap ĂŠs alguna cosa mĂŠs que participar en una obra de teatre. Prenguem aquests fets, i els que han continuat, amb bon humor i comprensiĂł. Senyores i senyors, comprendran, per tot el que acabo d’exposar, quina mena d’honor tan especial ĂŠs proposar ara que el doctor VĂĄclav Havel sigui investit Honoris Cau-â€? sa per la Universitat de Lleida, per la seua formidable trajectòria personal i intel¡lectual, i per aquest llegat espiritual i literari que tantes emocions suscita. Moltes grĂ cies.

Amadeu Viana Universitat de Lleida


LO CAMPUS ¡ el periòdic universitari de les Terres de Lleida i Aran

Febrer  ¡âˆ™  Març  2012

9

Un projecte potent per pensar la mĂşsica L’AssociaciĂł de Webdemusica.org i Sonograma Magazine A LO CAMPUS estem preparant un especial sobre tota la mĂşsica que es fa a Lleida i evidentment tambĂŠ a la nostra Universitat, i per conèixer com ho fan en el periodisme especialitzat, hem demanat als responsables de l’AssociaciĂł de Webdemusica.org que ens expliquessin el seu projecte i us ho presentem a continuaciĂł.

Les dues creatives: Carme MirĂł i Maria Ivanova

L’AssociaciĂł de Webdemusica.org, fun-â€? dada per Maria Ivanova i Carme MirĂł, ĂŠs una associaciĂł sense afany de lucre. Des de l’any 2008 editem la revista Sonogra-â€? ma Magazine. TambĂŠ oferim una mirada pedagògica sobre la cultura de la mĂşsica i un espai de trobada de la creaciĂł musi-â€? cal. Impulsem un projecte musical i so-â€? nor innovador, plurilingĂźe i divers perquè som conscients de la innegable necessitat de trobar amplies formes de cooperaciĂł dins d’un marc de respecte als bens co-â€? muns i a la identitat lingßística i cultural. Volem obrir debats, dialogar sobre crit-â€? eris històrics provinents de la tradiciĂł i avaluar noves metodologies d’educaciĂł musical amb l’objectiu de crear un nou paradigma d’ aprenentatge i praxi musi-â€? cal. Des de Sonograma Magazine hem traçat lĂ­nies i espais per desenvolupar es-â€? tratègies d’interacciĂł comunicativa, de trobament amb altres formes de pensa-â€? ment musical amb l’objectiu de formar part del gruix informatiu que resideix a la xarxa. El nostres repte ĂŠs garantir la supervivèn-â€?

cia de diferents formes de pensar la mĂşsica. D’una manera especial, comptem amb la presència de professionals de la mĂşsica –en tots els seus Ă mbits-â€? que ac-â€? cepten de bon grat establir un diĂ leg per mitjĂ d’ una revista en lĂ­nia, Sonograma Magazine, una miscel¡lĂ nia i heterogènia complicitat musical. Volem crear nous vincles comunicatius que afavoreixin la lectura, la conversa i el diĂ leg en un entorn musical que , malauradament, subsisteix amb fatiga a l’ombra d’ ignorades voluntats creadores que exploren nous camins d’expressiĂł musical. La mĂşsica ĂŠs l’avantsala de la introspecciĂł, ĂŠs tambĂŠ la realitat sonora del nostre entorn i representa, crea i afaiçona nombroses emocions que potser serien incomunicables sense l’escalf de la matèria i l’energia sonora. ConstruĂŻm espais que donen cabuda a noves iniciatives i que normalitzen, amb la seva presència, l’espectre d’unes necessitats que no estan del tot com-â€? plides al nostre paĂ­s. Sonograma Maga-â€? zine tĂŠ per objecte dotar de solidesa un patrimoni musical que cal donar a

conèixer i , al mateix temps, poten-â€? ciar amb tenacitat noves identitats de llenguatge sonor. Això ĂŠs, promoure singularitats de lĂşcides creacions. /D UHĂ H[Ly HO SHQVDPHQW PXVLFDO OD metĂ fora creadora sĂłn el contrapunt d’algunes propostes culturals, com per exemple, les revistes de mĂşsica, les editorials musicals, les estrenes de compositors i compositores actuals. Descobrir i escoltar el mĂłn que ens en-â€? volta ens dĂłna la rara facultat de com-â€? prendre que cal prendre consciència de la superposiciĂł de ritmes i sorolls creats per nous hĂ bits en la nostra forma de viure. La mĂşsica no ĂŠs un idioma, no ĂŠs ni tan sols una concreciĂł de categòriques gra-â€? Ă€HV VRQRUHV /D P~VLFD pV DTXHOOD YHX originĂ ria i Ă­ntima que puny el cor humĂ i que malda per ser escoltada. Aquesta veu, a mĂŠs a mĂŠs, ens permet enfondir-â€? nos en una abstracciĂł de geomètriques formes naturals per seguir formant part de la naturalesa. Val a dir que l’art sonor de procedèn-â€? cia mĂŠs que mil¡lenĂ ria -â€? no ens podem oblidar de la cultura musical de l’Orient-â€? posseeix un gran bagatge històric que busca un equilibri entre el passat i les contradiccions que engendra el present, la modernitat. La mentalitat del mĂłn oc-â€? cidental, a vegades un pèl egocèntrica, provoca un constant neguit que empeny a emprendre canvis i moviments rotatoris dins de laberints que no evolucionen en cap direcciĂł, tancats en si mateixos. Malgrat que alguns grups socials han estant sotmesos a migracions originades per qĂźestions polĂ­tiques i econòmiques, KHP SRJXW YHULĂ€FDU FRP OHV VRFLHWDWV KX-â€? PDQHV GH GLIHUHQWV JHRJUDĂ€HV VyQ FDPSV GH FRQHL[HPHQW HWQRJUjĂ€F L PXVLFROzJLF La composiciĂł musical no ha estat indifer-â€? ent a aquests processos de moviments planetaris i èxodes polĂ­tics. La mĂşsica, diversa en estils i objectius, ha donat testimoni de l’expressiĂł sonora de vivèn-â€? cies Ă­ntimes i ha estat elaborada des de la contemplaciĂł, des de viatges a paisatges interiors, o des de remotes experiències

poètiques. És cert que l’evoluciĂł musical mai ha anat en lĂ­nia recta. De fet, comptem, a hores d’ara, amb una producciĂł exces-â€? siva d’un material musical i sonor que no sabem comprendre des de l’oĂŻda. No sabem assimilar ni copsar l’autèntic sentit de l’excessiu i sorollĂłs present que ha concebut el tecnicisme. Occident s’ha REVHGLW SHU DFRQVHJXLU OD PDJQLĂ€FqQFLD i l’espectacularitat del consum cultural. D’aquĂ­ sorgeix la necessitat d’especular sobre els discursos divergents que es van originar al tombant del segle XX. La independència de la tonalitat es con-â€? siderada per algun sector de la cultura, com el punt de partida de la desconnexiĂł entre el pĂşblic i la obra artĂ­stica sonora. /D JHRJUDĂ€D SODQHWjULD V¡KD IHW SHWLWD L amb ella les cosmogonies del pensament. +HP UHGXwW OHV GLVWjQFLHV JHRJUjĂ€TXHV L ens hem apropat a altres cultures i a altres formes de concebre la composiciĂł, la im-â€? provisaciĂł, els conceptes i les estructures formals. El somni oriental, en canvi, molt diferent al somni occidental, ens mostra diverses singularitats que ens conviden a escoltar i a portar la composiciĂł musical als camps sensoris de la nostra percepciĂł. Diferents i variats instruments, d’origen tradicional, ens suggereixen sonoritats sensuals que se’ns fan familiars, properes i fĂ cils de comprendre. És per aquest mo-â€? tiu que podem concloure que la mĂşsica de diferents cultures no ha de competir segons els models econòmics actuals. Tant sols ha d’habitar el seu espai i donar testimoni de la seva existència, raĂł de les quals ĂŠs el respecte a la pluralitat. La revista Sonograma Magazine ĂŠs una plataforma que acull l’expressiĂł d’artistes visuals, entrevistes sobre mĂşsica en format de vĂ­deo, cròniques de concerts, Suplements interdisciplinaris, arxius sonors de composiciĂł actual, ex-â€? tractes de partitures, notes esparses so-â€? bre el so i la seva bellesa, i nombroses aportacions que ens ajuden a construir el coneixement. Carme MirĂł


10 LO CAMPUS ¡ el periòdic universitari de les Terres de Lleida i Aran

Febrer  ¡âˆ™  Març  2012

La formaciĂł continuada mĂŠs creativa de la UdL: pedagogia de les arts escèniques La formaciĂł continuada a la UdL estĂ en plena forma, s’ofereixen des d’activitats de formaciĂł on surts amb un Diploma o amb un MĂ ster; o com Expert universitari R FRP (VSHFLDOLVWD XQLYHUVLWDUL R Ă€QV L WRW HV SRW DFRQVHJXLU XQ FHUWLĂ€FDW DVVLVWqQFLD amb un curs de curta durada. L’Institut Ciències de l’EducaciĂł-â€?Centre de For-â€? maciĂł contĂ­nua (ICE-â€?CFC) de la Universi-â€? tat de Lleida tĂŠ una variada i estimulant oferta, això sĂ­: amb uns preus no aptes per a cardĂ­acs.

A propòsit del Diploma d’Expert en Pedagogia de les Arts Escèniques

L’Art en general (mĂşsica, arts vi-â€? suals, arts escèniques) ĂŠs un Ă m-â€? ELW SXL[DQW DPE VLJQLĂ€FDWLYD SUHVqQ-â€? cia en l’imaginari col¡lectiu i valoraciĂł social. Una mitjana informaciĂł sobre les arts, la prĂ ctica d’alguna d’elles, la sen-â€? sibilitat a les manifestacions artĂ­sti-â€? ques sĂłn trets de les societats cultes i De fet l’IC-â€?CFC s’estĂ convertint com un de cultura personal. A mĂŠs el consum ODERUDWRUL GH FRQĂ XqQFLD D 3RQHQW GH OD actual d’Art ĂŠs elevat en la nostra so-â€? universitat pĂşblica i la universitat priva-â€? cietat. Prova d’això ĂŠs l’espai que se li da, segurament l’estrella d’aquesta fĂłr-â€? concedeix en els mitjans de comuni-â€? mula ĂŠs el mĂ ster “Executive MBAâ€? amb caciĂł. En aquest sentit, tots els dia-â€? doble titulaciĂł de La Salle-â€?URL/UdL (o ris tenen una secciĂł dedicada a la cul-â€? sigui la privada Universitat Ramon Llull i tura on es recullen notĂ­cies i crĂ­tiques d’espectacles o l’interès que desper-â€? nosaltres la pĂşblica: UdL). ten programes de televisiĂł dedicats a la S’estĂ fent un esforç per oferir formaciĂł dansa o a altres manifestacions pseudo de qualitat i ĂŠs aquĂ­ on apareix l’actual artĂ­stiques, en el que als cĂ stings acu-â€? curs, ja en marxa, d’Expert universitari deixen milers d’aspirants per rebre una suposada formaciĂł. Però aquesta valora-â€? en Pedagogia de les Arts Escèniques. FLy QR TXHGD UHĂ HFWLGD HQ XQD SUHVqQ-â€? És un curs que de fet recull tots els esfor-â€? FLD VDWLVIDFWzULD L VXĂ€FLHQW GH O¡$UW HQ ços teatrals de Lleida i en el que s’integren els centres educatius. La cultura artĂ­sti-â€? en diferents nivells de participaciĂł ca, malgrat la seva valoraciĂł social, no l’Ajuntament de Lleida, a travĂŠs de l’Aula estĂ considerada totalment adequada per de Teatre i del Teatre de l’Escorxador, el formar part del quefer escolar en els ni-â€? Celler d’Espectacles i la UdL. Comptant vells d’ensenyament obligatori. I com a tambĂŠ amb la col¡laboraciĂł d’entitats conseqßència s’atorga poc valor i espai com el Mercat de les Flors de Barcelona, en els currĂ­culums escolars a les arts vi-â€? el Centre de Titelles de Lleida i la Fira de suals, i menys encara al teatre o la dansa i Teatre de TĂ rrega. res al circ. Aquestes queden relegades a l’à mbit dels ensenyaments artĂ­stics espe-â€? El professor de la Universitat de València cialitzats. TomĂĄs Motos va donar la conferència in-â€? augural del curs, titulada “Bases para una Però donada la seva naturalesa, l’estudi PedagogĂ­a artĂ­sticaâ€?. I ha estat a aquest i la prĂ ctica de les arts sĂłn difĂ­-â€? professor que li hem demanat que ens fes cils d’encaixar en les rĂ­gides estruc-â€? XQD UHĂ H[Ly VREUH FXUV L HQV KD HQYLDW HO tures organitzatives dominants del segĂźent text, que nosaltres hem traduĂŻt sistema educatiu actual, doncs neces-â€? al catalĂ : siten espais, mitjans i dissenys curricu-â€?

lars diferents als de la resta de les ma-â€? tèries. En conseqßència la formaciĂł de la sensibilitat i la prĂ ctica artĂ­stiques que-â€? den desplaçades per altres prioritats del currĂ­culum. Tampoc es valoren les arts com a opcions professionals. D’altra banda, cal tenir en compte que l’univers de l’art no es tanca a les esco-â€? les. Les prĂ ctiques de consum cultural es donen fonamentalment fora de les ins-â€? titucions escolars. Pel que la soluciĂł a la falta d’educaciĂł artĂ­stica no estĂ no-â€? mĂŠs en el currĂ­culum escolar, cal consi-â€? derar altres mitjans i agents fora de les dels centres docents (exposicions, tea-â€? tres, auditoris, cases de cultura, esco-â€? les de teatre, associacions culturals, fa-â€? mĂ­lies, mediadors, etc.). El que les arts estiguin al marge del mar-â€? ge en els currĂ­culums escolars es deu fona-â€? mentalment a tres causes: a) La dispersiĂł dels seus continguts. Per exemple, els del teatre en l’educaciĂł secundĂ ria es-â€? tan disseminats en diverses assignatu-â€? res: en EducaciĂł FĂ­sica, l’expressiĂł cor-â€? poral i la dramatitzaciĂł; en Llengua i Literatura, el text teatral, la història del teatre, etc. b) La complexitat epis-â€? WHPROzJLFD HVSHFtĂ€FD G¡DTXHVWHV PD-â€? tèries. Tornant a l’ensenyament del teatre, els seus continguts es poden orientar en diverses direccions -â€?en la li-â€? teratura dramĂ tica, en la història de l’espectacle, en el llenguatge tea-â€? tral, en les professions escèniques, en la creaciĂł, la comunicaciĂł grupal o el GHVHQYROXSDPHQW SHUVRQDO OHV Ă€QDOL-â€? tats tambĂŠ poden ser diferents -â€?formar HVSHFWDGRUV FUtWLFV L UHĂ H[LXV R SHUVRQHV creatives i expresses, o bĂŠ ciutadans ca-â€? paços de gaudir dels espectacles escè-â€? nics; i les dimensions centrades en veure i llegir obres, fer teatre i expressar-â€?se D WUDYpV GHO PDWHL[ R UHĂ H[LRQDU L VHU

capaç de parlar de manera fonamenta-â€? da sobre espectacles i textos dramĂ tics. I WRWV DTXHVWV FRQWLQJXWV Ă€QDOLWDWV L GL-â€? mensions sĂłn legĂ­tims. c) L’escĂ s poder que tĂŠ el col¡lectiu de professors que imparteixen aquestes matèries. Ja que o bĂŠ no existeixen tals professors especia-â€? listes, en alguns casos, o el seu nombre ĂŠs tan petit que no poden constituir-â€?se en grups de reivindicaciĂł com passa amb els de les altres assignatures, social i històricament acceptades com a bĂ si-â€? ques dins del currĂ­culum. La Pedagogia artĂ­stica ha de conside-â€? rar tant l’educaciĂł en art (centrada en preceptes prĂ ctics, en el saber i saber IHU FRQFUHWV L HVSHFtĂ€FV GH FDGD GLVFL-â€? plina) com l’educaciĂł estètica (entesa FRP D UHĂ H[Ly VREUH HO SDSHU GH O¡DUW HQ la societat i el valor dels productes ar-â€? tĂ­stics). El propòsit de l’ensenyament GH OHV DUWV KD GH VHU OD FRPSUHQ-â€? VLy L SURGXFFLy GH OD FXOWXUD DPE OD Ă€-â€? nalitat d’incrementar les facultats per a l’experiència estètica -â€?producti-â€? va, imaginativa, receptiva i interpreta-â€? tiva-â€? i formar individus amb les capa-â€? citats mĂ­nimes que els permeti arribar a ser creadors i espectadors actius, re-â€? Ă H[LXV L FUtWLFV FDSDoRV GH SUR-â€? duir art i valorar i gaudir de les obres de artĂ­stiques. En sĂ­ntesi: educaciĂł es-â€? tètica per a tots i ensenyament artĂ­stic especialitzat en cadascuna de les arts. Som conscients que l’EducaciĂł ArtĂ­sti-â€? ca en la nostra realitat ĂŠs manifesta-â€? ment millorable i de la necessitat que po-â€? dem i hem de tractar de canviar-â€?la amb les nostres accions. Aquest ĂŠs l’esperit que ha d’encoratjar el Diploma d’Expert en Pedagogia de les Arts Escèniques. TomĂĄs Motos Universitat de València


LO CAMPUS ¡ el periòdic universitari de les Terres de Lleida i Aran

Febrer  ¡âˆ™  Març  2012

11

“Cafè i Lletresâ€?, un projecte cultural de debat del Consell de l’estudiantat de Lletres de la UdL El Cafè i Lletres ĂŠs un projecte que varem iniciar l’any passat des del Consell de l’Estudiantat de Lle-â€? tres en estreta col¡laboraciĂł amb el nostre dega-â€? nat. Consisteix en una sèrie de col¡loquis i xerrades sobre temes polĂ­tics i socials amb normalment tres ponents un dels quals acostuma a ĂŠsser un docent de la Universitat que els propis estudiants escollim. Generalment, les activitats les celebrem a la cafe-â€? teria de la Facultat de Lletres (tot i que en alguna ocasiĂł hem fet una excepciĂł) iniciant-â€?se a les set i mitja de la tarda i acabant a les nou de la nit. Cal dir que de vuit i mitja a les nou deixem un espai obert de debat entre el pĂşblic assistent i els convi-â€? dats o, com ja ha succeĂŻt en alguna ocasiĂł, entre el propi pĂşblic. La participaciĂł per nosaltres ĂŠs molt important. Per tant, aquest projecte neix amb un concepte clau: crear comunitat universitĂ ria agrupant pro-â€? fessorat i alumnat en una activitat fora d’horari acadèmic per a plegats debatre. Tanmateix, sabem que la Universitat no ĂŠs quelcom allunyat de la ciu-â€? tat de Lleida, per tant, convidem a professionals de fora de la Universitat com tambĂŠ a assistents. Es tracta d’un projecte totalment obert a la Universi-â€? tat i, per tant, a la ciutat. Hem desitjat fer un Cafè i Lletres actiu i amb te-â€? mĂ tiques que puguin interessar a totes les facul-â€? tats. Per això hi hem treballat estudiants de prin-â€?

cipalment Lletres i Dret i hem emprès diverses xerrades. L’any passat varem començar amb un col¡loqui sobre les revoltes populars al nord d’Àfrica i al pròxim orient i varem seguir amb temĂ tiques com l’exorcisme des del vessant de l’Antropologia (Car-â€? les Feixa), la Psiquiatria (Josep PifarrĂŠ) i la Teolo-â€? gia (RamĂłn Prats). Per un altra banda, aquest any hem parlat sobre el lideratge convidant a Gemma Filella Guiu (professo-â€? ra del Departament de Pedagogia i Psicologia de la UdL) i a Emili Vicente i Vives (entrenador del Lleida Esportiu). A l’octubre varem debatre el moviment del 15-â€?M (Indigneu-â€?vos! Una primera polĂ­tica) amb Manel Lladonosa (catedrĂ tic d’Història Contem-â€? porĂ nia de la UdL), “Ximiâ€? (membre dels indignats) i VĂ­ctor BretĂłn (professor titular d’Antropologia So-â€? cial a la UdL). El mes segĂźent, varem fer un debat sobre polĂ­tica universitĂ ria a la Sala de Juntes del Rectorat amb convidats il¡lustres com Claudi Alsi-â€? na (CiU), MÂŞ Ă€ngels CabasĂŠs (ERC), Pedro Chumillas (PP), Marina Geli (PSC) i Janet Sanz (ICV-â€?EUiA). Aquestes han estat potser les que han tingut major rellevĂ ncia però en total han estat un seguit de vuit sessions. I ara volem seguir endavant ĂŠs aixĂ­ com ja tenim

3~EOLF GHO FROÄŠORTXL VREUH O¡([RUFLVPH 0DLJ )RWRJUDĂ€HV GH $OEHUW *DUULJD ‹

0HVD GHO GHEDW VREUH HO PRYLPHQW GHO 0 RFWXEUH 'H HVTXHUUD D GUHWD 9LFWRU %UHWyQ ;LPL 5HLOO\ 0DQHO /ODGRQRVD L $OEHUW *DUULJD /D VHJRQD LPDWJH 3~EOLF DVVLVWHQW DO PDWHL[ GHEDW )RWRJUDÀHV 0LJXHO 0DFtDV ‹

pensat pel dia 1 de març un tast de poesia a cĂ rrec de Sergio Gaspar amb la col¡laboraciĂł de l’aula de poesia Jordi JovĂŠ. Amb tot, seguirem fent mĂŠs ac-â€? tivitats car creiem estĂ tenint una bona acollida, la Universitat ens estĂ ajudant força i en tenim mol-â€? tes ganes. Hi esteu tots i totes convidats. Albert Garriga Vidal Coordinador del “Cafè i Lletresâ€?

Actuals responsables del “Cafè i Lletresâ€? Coordinador: Albert Garriga Vidal Facultat de Dret: Daniel FernĂĄndez i Eva Forcat Facultat de Lletres: Cristina Ardanuy, Joan Josep GarcĂ­a Roca, Josep Maria Viola Garriga, Alfonso Roque CalderĂłn i Gerard Xixons.



Clàssica

Suplement de LO CAMPUS per a les Aules universitàries per a la Gent Gran

Febrer ·∙ Març 2012

Número 6 ·∙ Lo Campus 17

... estudiants sèniors de la Universitat de Lleida


$ELVPH GH %DOGRPHU *LOL 5RLJ 0XVHX G·$UW -DXPH 0RUHUD /OHLGD )RWRJUDÀD 2ULRO 5RVHOO

2 CLÀSSICA · Suplement de LO CAMPUS Febrer ·∙ Març 2012


Febrer  ¡âˆ™  Març  2012

CLĂ€SSICA ¡ Suplement de LO CAMPUS

3

Quants museus i quantes sales d’art de Lleida has visitat? Tornem  a  interpel¡âˆ™lar  al  lector  amb  ganes  de  crear-­â€?li  mala  consciència  :  potser  amiga  i  amic  lector  coneixes  Museus  i  Sales  d’art  de  Londres  o  Paris,  de  Barcelona  o  València,  de  Madrid  o  Saragossa  ......  i  potser  mai  has  anat  a  un  Museu  o  una  Sala  d’art  de  Lleida.  Potser  acceptarĂ s  amb  nosaltres,  que  Ês  tota  una  paradoxa  imperdonable  i  que  cal  que  rĂ pidament  en  facis  esmena. A  Lleida  tenim  de  tot  i  tambĂŠ  art  a  dojo.  Empaquetat:   o  en  Museus,  o  en  Galeries  o  en  Sales  d’exposicions. Un  bon  Centre  d’Art  i  que  nosaltres  li  tenim  una  certa  predilecciĂł,  Ês  el  Museu  d’Art  Jau-­â€? me  Morera.  Ă‰s  un  museu  municipal  de  Lleida  que  tĂŠ  un  bon  fons  artĂ­stic  propi,  reunint  una  col¡âˆ™lecciĂł  d’art  modern  i  contemporani,  on  s’hi  troben  les  aportacions  dels  artis-­â€? tes  lleidatans.  Ă‰s  molt  important  tot  el  treball  museĂ­stic  i  d’arxiu  de  l’obra  de  l’escultor  Leandre  Cristòfol  que  tĂŠ  aquest  Museu. En  la  seva  tasca  d’adquisiciĂł  d’obres  per  enriquir  el  Museu,  aquest  es  va  trobar  amb  una Â

donaciĂł  excepcional:  la  comunitat  budista  Sakya  Tashi  Ling  va  fer  la  donaciĂł  al  Museu  d’Art  Jaume  Morera  de  l’obra  â€œAbismeâ€?  del  pintor  lleidatĂ Â Baldomer  Gili  Roig  (1873-­â€? 1926). La  tela  de  grans  dimensions  havia  estat  desapareguda  durant  anys  i  recentment  fou  Â”‡–”‘„ƒ†ƒ ƒ ÂŽÇŻÂƒÂ?–‹… ƒŽƒ— Â‘Â˜Â‡ÂŽÂŽÂƒÇĄ —Â?ƒ ƤÂ?…ƒ Â?‘†‡”Â?‹•–ƒ …‘Â?Â•Â–Â”Â—ĂƒÂ†Âƒ ’‡” ‹Â?†‹ƒÂ?• ƒŽ ƒ””ƒˆ i  que  actualment  acull  un  monestir  budista  tibetĂ . Un  cop  la  comunitat  religiosa  va  fer  la  donaciĂł,  l’obra  ha  estat  profondament  restau-­â€? rada  i  ara  el  Museu  la  presenta  en  pĂşblic.  Esdeveniment  que  denomina:   â€œAbisme  de  Baldomer  Gili  Roig   /  Una  obra  retrobadaâ€? Una  altra  de  les  virtuts  del  Museu  d’Art  Jaume  Morera  i  de  tot  el  seu  equip  professional,  Ês  redactar  uns  bons  Dossiers  de  premsa  i  bons  catĂ legs,  a  continuaciĂł  us  oferim  un  dels  seus  textos,  però  abans  de  llegir-­â€?los,  contempleu  primer  l’obra  â€œAbismeâ€?  que  teniu  reproduĂŻda,  en  tota  la  seva  dimensiĂł,  a  la  pĂ gina  de  l’esquerra.

Abisme (1905) de Baldomer Gili Roig EL  TEMA Aquesta  pintura  representa  el  que  podrĂ­em  denominar  una  parĂ bola.  Les  parĂ boles  sĂłn  al¡âˆ™legories  que  contenen  un  ensenyament  moral.  Evoquen  am-­â€? bients  i  descriuen  accions  i  els  seus  re-­â€? sultats.  Sovint  involucren  un  o  diversos  personatges  que  s’enfronten  a  un  dile-­â€? ma  moral  o  realitzen  accions  qĂźestiona-­â€? bles  per  desprĂŠs  patir  les  conseqßències  d’aquesta  elecciĂł. En  la  pintura  de  Gili  Roig  ens  trobem  una  temĂ tica  inspirada  en  la  mitologia  grega  i  romana.  Un  seguit  de  nimfes  es  deixen  seduir  per  uns  sĂ tirs  que  les  tempten  amb  tresors.

CANĂ?DIA CanĂ­dia,  el  nom  real  de  la  qual  era  GratĂ­-­â€? dia,  fou  una  prostituta  napolitana  es-­â€? timada  pel  poeta  romĂ Â Horaci,  al  qual  abandonĂ .  DesprĂŠs  d’això,  a  les  seves  obres  literĂ ries  sortia  sempre  represen-­â€? tada  com  una  bruixa. En  la  pintura,  aquesta  dona  exerceix  el  paper  d’ajudant  dels  sĂ tirs.  Conserva  alguns  trets  caracterĂ­stics  de  les  nim-­â€? fes,  però  al  mateix  temps  veiem  que  el  seu  aspecte  estĂ Â mig  degradat,  envel-­â€? lit,  com  el  d’una  persona  embruixada.  Â‡Â?„Žƒ “—‡ ‡• ‰—ƒÂ?›ƒ Žƒ …‘Â?ƤƒÂ?­Âƒ †‡ les  nimfes,  que  hi  busquen  la  salvaciĂł  de  l’abisme,  però  el  que  en  realitat  pretĂŠn  CanĂ­dia  Ês  impedir  que  puguin  sortir  del  seu  captiveri.

Com  a  conseqßència  dels  seus  actes  es  veuen  abocades  a  l’abisme,  representat  com  una  rasa.  Els  sĂ tirs  reben  l’ajuda  de  CanĂ­dia,  una  dona  embruixada  que  im-­â€? LES  NIMFES pedeix  que  les  nimfes  puguin  sortir  de  Les  nimfes,  segons  la  mitologia  grega  i  la  rasa. romana,  sĂłn  divinitats  de  la  natura  vene-­â€? rades  com  a  genis  femenins  de  les  fonts,  EL  DÉU  PAN  I  ELS  SĂ€TIRS dels  rius  i  dels  llacs  (nĂ iades),  dels  boscos  Segons  la  mitologia  grega,  Pan  Ês  el  dĂŠu  (drĂ­ades)  i  de  les  muntanyes  (orèades).  dels  boscos  profunds,  dels  abismes,  dels  Sovint  actuen  com  a  ajudants  de  les  di-­â€? pastors  i  dels  ramats,  i  la  seva  forma  Â˜Â‹Â?‹–ƒ–• ’”‹Â?…‹’ƒŽ• ‹ ’‡”•‘Â?‹Ƥ“—‡Â? Žƒ ˆ‡-­â€? recull  elements  de  cabres  i  cavalls.  Ă‰s  cunditat,  la  grĂ cia  i  la  vitalitat  de  la  natu-­â€? el  dĂŠu  de  la  fertilitat  i  la  sexualitat  mas-­â€? ra.  Mai  moren  de  velles  o  d’una  malaltia,  culina  desenfrenada,  i  es  diu  d’ell  que  tot  i  que  sĂ­  que  poden  morir  per  altres  Â…ƒ—•‡•Ǥ ‘†‡Â? ‡Â?‰‡Â?†”ƒ” ƤŽŽ• †‡Ž• †¹—•ǥ perseguia  les  nimfes  pels  boscos. aquests  sĂ­,  immortals.  En  les  obres  d’art  En  el  seguici  de  Pan  hi  ha  els  sĂ tirs  s’han  representat  habitualment  nues  o  (faunes  pels  romans),  divinitats  dels  seminues,  noies  joves  i  boniques  a  les  boscos  i  les  muntanyes  que  encarnaven  quals  agrada  ballar  i  cantar. la  força  vital  de  la  naturalesa.  Normal-­â€? Â?‡Â?–ǥ ‡• ’”‡Ƥ‰—”‡Â? …‘Â? Š‘Â?‡• ƒÂ?„ COMPOSICIĂ“  PICTĂ’RICA potes  de  cabra,  orelles  punxegudes,  Llum banyes  i  una  cua  llarga.

de  sĂ tirs  i  nimfes  aparellats.  Ja  sigui  a  travĂŠs  d’enganys  o  coaccions,  els  sĂ tirs  intenten  fer-­â€?se  amb  les  nimfes,  algunes  d’elles  s’hi  resisteixen  i  d’altres  sembla  que  ja  han  caigut  en  la  temptaciĂł.

premi.  En  la  convocatòria  del  concurs  es  proposava  als  artistes  realitzar  les  obres  inspirant-­â€?se  en  diferents  temĂ tiques.  El  ÂŽÂ‡Â?ƒ ‡•…‘ŽŽ‹– ’‡” ‹Ž‹ ‘‹‰ ÂˆÂ‘Â—ÇŁ ÂŽ –”Â?ƤÂ… de  blanques,  vergonya  dels  pobles  civi-­â€? litzats.  AixĂ­  doncs,  l’escena  mitològica  L’escenari  on  es  duu  a  terme  l’acciĂł  Ês  representada  a  L’Abisme  no  Ês  res  mĂŠs  un  paratge  amb  una  naturalesa  exuber-­â€? que  una  metĂ fora  d’una  problemĂ tica  ant,  lluminosa,  de  la  qual  es  desprenen  social  de  l’època  que,  malauradament,  una  sèrie  de  bombolles  transparents  ÂŠÂƒ ’‡”†—”ƒ– ƤÂ?• ƒŽ• Â?‘•–”‡• †‹‡•Ǥ sortides  d’un  lloc  incert.  Aquestes  bom-­â€? bolles  simbolitzarien  el  carĂ cter  efĂ­mer  Es  tracta  d’un  fenomen  molt  antic  que  de  la  bellesa  humana.  TambĂŠ  hi  ob-­â€? es  començà  a  considerar  un  problema  Â•Â‡Â”˜‡Â? —Â?ƒ •°Â”‹‡ †‡ ’ŽƒÂ?–‡• ƒÂ?„ ƪ‘”• •‘…‹ƒŽ ƒ ƤÂ?ƒŽ• †‡Ž •‡‰Ž‡ ‹ …‘Â?‡Â?­Âƒ-­â€? vermelles,  color  sĂ­mbol  de  la  passiĂł. Â?‡Â?–• †‡Ž ÇĄ Œ—•–ƒÂ?‡Â?– ÂŽǯ°Â’‘…ƒ ‡Â? “—° Gili  Roig  pintĂ Â l’Abisme.  En  aquell  temps  Ombra Â•ÇŻÂ—Â–Â‹ÂŽÂ‹Â–ÂœÂƒÂ˜Âƒ ‡Ž …‘Â?…‡’–‡ Dz–”Â?ƤÂ… †‡ „ŽƒÂ?-­â€? quesâ€?  per  fer  referència  a  la  mobilitat  i  La  meitat  inferior  de  la  pintura  estĂ Â el  comerç  de  dones  blanques,  europees  dominada  per  uns  tons  mĂŠs  obscurs,  on  i  americanes  per  servir  com  a  prostitutes  trobem  representat  l’abisme  en  forma  generalment  en  paĂŻsos  à rabs,  africans  o  de  rasa  natural  i  on  les  plantes  creixen  asiĂ tics.  En  aquells  moments  sorgiren  les  de  forma  desordenada. primeres  hipòtesis  al  voltant  del  fet  que  aquests  moviments  eren  el  resultat  de  Unes  quantes  nimfes  es  troben  esteses  segrestos,  enganys  i  coaccions  a  dones  al  terra  d’aquesta  rasa,  no  sabem  si  mor-­â€? innocents  i  vulnerables  amb  l’objectiu  tes  o  atordides  per  la  caiguda.  Estan  en-­â€? d’explotar-­â€?les  sexualment.   voltades  de  joies,  sĂ­mbol  del  seu  pecat.  ContrĂ riament  a  les  altres,  una  de  les  nimfes  estĂ Â plantada  estirant  els  braços  cap  a  una  altra  dona  que  serveix  d’enllaç  entre  la  part  inferior  i  la  superior  del  qua-­â€? dre.  Aquesta  nimfa  sembla  que  demani  ajuda  per  escapar  de  la  rasa,  però  la  dona  que  hi  ha  a  la  part  superior  intenta  impedir  que  surti  de  l’abisme  i  ens  incita  a  fer  una  lectura  de  la  pintura  de  forma  circular.

TambĂŠ  podem  destacar  el  canvi  de  tona-­â€? Ž‹–ƒ– †‡ Ž‡• ƪ‘”• “—‡ ‘…—’‡Â? ƒ“—‡•– ‡•’ƒ‹ †‡ Žƒ ’‹Â?–—”ƒǤ • –”ƒ…–ƒ †‡ ƪ‘”• „ŽƒÂ?“—‡•ǥ sĂ­mbol  de  la  puresa.  Per  sobre  de  la  res-­â€? ta,  una  de  sola  destaca  al  centre  de  la  El  dĂŠu  Pan  i  els  sĂ tirs  participaven  de  Part  superior  de  la  pintura  dividida  al  composiciĂł,  un  lilĂ Â blanc,  sĂ­mbol  de  la  innocència  de  la  joventut. les  festes  del  dĂŠu  Bacus  (bacanals).  mateix  temps  en  dos  plans: Â? Žƒ ‹…‘Â?‘‰”ƒƤƒ Â?‘†‡”Â?ƒ ‡Ž• •Â?–‹”• Â•ÇŻÂƒÂ•Â•Â‹Â?‹Ž‡Â? ƒ Žƒ Ƥ‰—”ƒ †‡Ž Â?ƒŽ ‹ •‹Â?-­â€? ÇŚ Â? —Â? ’”‹Â?‡” ’Žƒ –”‘„‡Â? Žƒ Ƥ‰—”ƒ †ǯ—Â? EL  REREFONS  TEMĂ€TIC bolitzen  el  vessant  no  domesticat  de  la  sĂ tir  i  d’una  nimfa.  El  sĂ tir  estĂ Â intent-­â€? naturalesa  i  la  luxĂşria.  Per  aquest  motiu,  ant  seduir  la  nimfa  de  dues  maneres:  L’Abisme  Ês  un  oli  sobre  tela  que  Gili  Roig  les  nimfes  estaven  en  alerta  constant  a  partir  del  seus  poders  sexuals  i  amb  començà  l’any  1904  per  tal  de  presentar-­â€? lo  al  Concurs  de  Plafons  Decoratius  Joan  davant  la  seva  presència,  preparades  l’oferiment  de  joies. LlusĂ Â Puig  de  Barcelona  i  que  enllestĂ­  per  fugir  d’aquests  Êssers  en  permanent  -­â€?  En  un  segon  pla  trobem  un  seguit  l’any  1905,  quan  li  fou  atorgat  el  primer  estat  d’insatisfacciĂł  sexual.

ProcĂŠs de separaciĂł de la tela “Abismeâ€?, Sala Noble del Palau Novella, gener de 2011



Millions discover their favorite reads on issuu every month.

Give your content the digital home it deserves. Get it to any device in seconds.