Lo campus número 36

Page 1

El periòdic universitari de Catalunya

LO CAMPUS Gener · Febrer 2018 Desena època Número 36

2€

"Carícies" espanyoles

La repressió durant el Referèndum 2017 de Catalunya: 1.066 ferits


2 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Gener - Febrer 2018

EDITORIAL: Text obert a debat

CARTA OBERTA als batxillers i universitaris amb pares Guàrdies Civils o Policies Nacionals que han denunciat a mestres i professors de Catalunya Sobre el Referèndum d’autodeterminació de l’1 d’Octubre de 2017 Benvolgudes i benvolguts estudiants, Em dirigeixo a vosaltres després de saber que en el post-Referèndum d’Autodeterminació de l’1 d’Octubre han sorgit unes crítiques d’estudiants de batxillerat i d’universitaris amb pares o mares Guàrdies Civils o Policies Nacionals, que s’han queixat que en els seus respectius centres docents s’hagi parlat del que va passar en el Referèndum.

el PP i el PSC (PSOE), heu presentat denúncies a mestres i professors a diferents Jutjats. Denúncies que s’han admès i han començats a citar als docents implicats en el diferents debats escolars. L’acusació en general: és fomentar l’odi a les forces policials i a Espanya.

En concret aquests pares i alumnes denuncien les crítiques explicitades per mestres i professors per l’actuació dels cossos de seguretat durant el Referèndum.

Al redactar-vos aquesta CARTA: 8 professors de 3 centres de la Seu d’Urgell, en concret dels centres Albert Vives, Pau Claris i La Salle, estan citats a declarar en els jutjats de la ciutat. 12 professors de l’Institut El Palau de Sant Andreu de la Barca són investigats també per un Jutjat. I sembla que les denúncies seguiran.

Com estudiants dieu que us heu sentit ferits, indignats, perquè de fet es criticava als vostres familiars membres de les forces policials i alguns fins i tot heu destacat que es criticava els cossos policials espanyols en conjunt, que afirmeu que són “patriotes espanyols” enfront d’uns “separatistes rebels”.

Aquesta judialització s’està centrant en escoles i instituts, mentre que a les universitats les vostres denuncies són més discretes i s’han quedat en algunes direccions de facultats i escoles. A la universitat no deu molar, anar de la mà dels pares queixant-se de l’honor de la família.

Alguns estudiants i familiars de policies i guàrdies civils, incentivats i ajudats per formacions d’ultra dreta, per organismes com “Sociedad Civil Catalana”, a més de partits com “Ciudadanos”,

La Macrocausa Com bé sabeu a Catalunya s’està produint una “Macrocausa contra l’independentisme català” que està sent una autèntica cacera ideolò-

gica i política que també va contra els continguts democràtics i els drets humans. La liquidació d’un Govern i Parlament català legítim a traves de l’article 155, la intervenció relanteritzadora de les finances de la Generalitat, l’empresonament de càrrecs polítics i líders civils fins a la judialització de la dissidència catalana implicant-la en múltiples causes obertes; són les actuacions per acabar amb el moviment independentista català. Formant part de tot aquest paquet d’ignomínies, s’hi ha de comptar la repressió al voltant del Referèndum del passat 1 d’Octubre, perquè en fou una fita molt transcendent. La repressió de l’1 d’octubre Benvolguts estudiants: cal dir-ho ben clar, perquè son dades, fets objectivables i que la premsa i molts particulars hem pogut recollir amb múltiples proves audiovisuals: Alguns dels vostres pares com a policies i guàrdies civils es varen comportar com uns miserables amb les carregues del referèndum de l’1 d’octubre. La

repressió

indiscrimina-

da a una població que estava als col·legis electorals va ser d’una brutalitat enorme, digna d’un hooliganisme embogit, d’uns matons. Va ser tota una operació de càstig a una població catalana que exercia un dret democràtic i que a la vegada reptava a un Estat. Quan algun estudiant fill de policia diu "no va ser el meu pare o mare", segur que té raó. Segur que les forces repressives fonamentalment eren les enviades de fora i que s’allotjaven als vaixells de Barcelona i Tarragona, eren els “piolins”. Però també n’hi havia de policies i Guàrdies Civils amb residència local, eren aquells que acompanyaven als policies d’intervenció i que amb la cara mig tapada amb passamuntanyes, feien l’altra feina bruta, que era confiscar urnes, paperetes i identificar persones demanant documentació o fotografiant-la o filmant-la. A Catalunya i sobretot a les nostres poblacions mitjanes i petites ens coneixem tots. La desafecció a les diferents policies espanyoles ¿ I sabeu que varen aconseguir el govern de l’Estat amb el president Mariano Rajoy i la vicepresidenta

LO CAMPUS DIARI Cada dia: premsa universitària

http://locampusdiari.com Editor i Director: Joan-Ramon Colomines-Companys

Coeditors: Associació universitària

LO CAMPUS Redacció:

AMICS de LO CAMPUS / UdL i

Carrer Pere de Cabrera 12, 2º 9ª

LO CAMPUS número 36

Associació VIVÈNCIA ARANESA, -“As-

25001 Lleida • Telèfons: 973204907

Gener / Febrer 2018

sociacion Culturau e Civica Vivéncia

redaccio@locampus.cat

Versions de paper i digital.

Aranesa: Aula Euròpa des Pirenèus”-.

http://www.locampus.cat

Dipòsit Legal: L-658-08

PORTADA:

CONTRAPORTADA:

Fotografia: Cara d'Alejandra Rayas. Agredida

Imatge : Fragment d’una fotografia de

a cops de porra a l’Escola Mediterrània (Bar-

Quique García / EFE ©

celoneta / Barcelona), 1 d’octubre.


Gener - Febrer 2018

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

3

1 d'octubre, Lleida / EFE

EDITORIAL / Carta Oberta (continuació) Soraya Sáenz de Santamaría que assumia la gestió directa contra el referèndum; el Ministre de l’Interior Juan Ignacio Zoido; el cap del comandament únic dels cossos policial per evitar el referèndum el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez; el delegat del govern espanyol Enric Millo; a més dels brutals “piolins”: els antiavalots provinents majoritàriament de les Unitats d’Intervenció Policial de la Policia Nacional i dels Grups de Reserva i Seguretat de la Guàrdia Civil, amb l’inestimable col·laboració de les forces policials de l’Estat amb residència a Catalunya ? Que a més de maltractar a la gents, a mes d’obrir caps, de fer perdre un ull a una persona, de crear pors i problemes psicològics, varen obrir una escletlla enorme de convivència entre la policia espanyola a Catalunya i els seus habitants. Votar en un referèndum no va contra ningú, reprimir una població no violenta té un cost social i una desafecció envers unes forces policials que les vàrem veure i sentir com unes autèntiques forces d’ocupació. Una expressió portada a la pràctica del “A por ellos”, on en alguns llocs a crits de

“cerdos catalanes” es varen dedicar a castigar, sobretot a les dones. Resseguint unes rutes de poble en poble, amb caravanes de cotxes de les forces d’intervenció, unes autèntiques “caravanes de càstig”, varen anar pagant, sense contemplacions, a gent de totes les edats. La convivència amb les diferents policies espanyoles A Catalunya, la relació amb les forces policials espanyoles sempre ha estat singular. Aquí no ha estat com al País Basc. Ha esta una relació de convivència normal i sobretot quan la policia o la guàrdia civil ha sortit de viure en els guetos de les “Casa-Cuartel” i han viscut entre la població a pobles i ciutats, la convivència ha estat normal. Quan el policia nacional o guàrdia civil ha exercit la seva professió com un ofici, quan ha exercit la seva feina dins dels codis deontològics policials, i han estat respectuosos amb la identitat catalana i els seus signes d’identitat siguin nacionals, culturals o lingüístics; tot ha anat bé. Però quan el policia és polititza com un hooligan de la “Madre y bandera patria” i es creu el seu redemptor i a més és un irrespectuós amb la identitat catalana, conver-

tint-se amb una força coercitiva dels que ens anomenen “los lugareños”, llavors és un desastre i són un desencadenant de “catalanofòbia” en el nostre propi territori. Però siguem clars i justos: Hi ha Guàrdia civils dignes i Policies Nacionals també, (encara que s’haurien de denominar-se Policies Estatals). Hi ha policia espanyola totalment integrada a Catalunya i els seus fills i filles formen part no només dels centres docents, sinó que formen part de tot l’entramat civil, tant sigui nacional, polític, social, econòmic, cultural o lingüístic o de la vigorosa xarxa associativa, des de la més neutra fins a la més nostrada. Catalanisme / Independentisme d’integració A Catalunya, el catalanisme que avui s’expressa majoritàriament com independentista, sempre hem estat d’integració. Un País plural, un País d’acollida. Ràpidament el de fora i que venen a viure aquí, ens els fem nostres. L’expressió: “És català tot aquell que viu i treballa a Catalunya i ho vol ser-ho” és una màxima històrica que s’atribueix al Pujolisme, però molt abans i en plena dicta-

dura, ja ho propagava un socialista independentista com fou Joan Cornudella i tota la seva gent. Un fill o una filla d’un guàrdia civil o policia nacional mai és un problema a Catalunya, és un dels nostres, nacionalment parlant; pensi el que pensi políticament. Però un fill o una filla d’un guàrdia civil o policia nacional és un problema quan vol ser el “cos armat i justicier” de les essències de l’espanyolisme. L’Aula lloc de debat Aquests estudiants batxillers i universitaris de Catalunya, que no només han gaudit de la repressió de l’1 d’octubre -com ho han expressat sagnantment a Twitter-, i paradoxalment a més, se senten ofesos per les crítiques que fem a la barbàrie policial; haurien de reflexionar almenys dues coses: - Que un professor, o un centre d’ensenyament a l’Aula proposi un debat de la repressió durant el Referèndum i en faci una revisió crítica, no només és un instrument de docència en valors, sinó que forma part intrínseca del que és un currículum educatiu. - Que hi hagin critiques negatives a les carregues


4 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Gener - Febrer 2018

1 d’octubre, Sant Julià de Ramis. Fotògraf: Leon Brazil ©.


Gener - Febrer 2018

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

5

EDITORIAL / Carta Oberta (continuació) policials durant el Referèndum, no només és de justícia, sinó que algun Sindicat policial ha demanat perdó i s’han escandalitzat de que els seus companys d’ofici no varen actuar de manera professional. La premsa internacional, les OGNs mundials dedicades als drets humans, també han condemnat la repressió policial. I tot aquest clam d’indignació nacional, estatal i internacional es produeix al costat de comentaris negacionistes de la repressió fets per polítics indignes o sonors silencis de condemna com la del propi Rei d’Espanya. I no només ningú s’ha excusat de la violència, sinó que alguns neguen els fets o fins i tot en fan burla. La realitat és dura: el Referèndum es va fer Ens hi posem com vulgueu el Referèndum es va fer. Es van comptabilitzar 2.286.217 vots. I milers de persones varen participar en la preparació prèvia i execució de la consulta : Milers de persones de diferents ideologies varen literalment fer i imprimir tota mena de cartells, per després realitzar amplies sorti-

des col·lectives per penjar aquests cartells arreu. Centenars de pasquins digitals es varen difondre. Webs de propaganda i serveis electorals de tot tipus, es varen posar en marxa, malgrat la censura digital i el pirateig governamental i policial. Però encara es va anar més lluny en la logística, que va fer que mentre per una banda la guàrdia civil confiscava material electoral organitzatiu, paperetes de votació i sobres electorals; per l’altra banda centenars de professionals i particulars del món gràfic tornaven a imprimir per restablir material.

varen passar a Catalunya Nord, per ser amagades per particulars en múltiples llocs domèstics, fins que varen acabar l’1 d’octubre als llocs de votació distribuïts per tot Catalunya. Una xarxa operativa clandestina que va implicar molta gent i va forjar una generosa i útil solidaritat ciutadana. Solidaritat que també es va donar en les escoles i locals que calia defensar com a lloc de votació i que va caldre en alguns llocs, fer tot aquell cap de setmana activitats lúdiques familiars per tenir els espais oberts i en contínua activitat.

A nivell organitzatiu per la logística pròpia del dia de la votació, es va involucrar i preparar a moltes persones per fer funcionar la maquinària del referèndum. Totes les convocatòries tant les formatives com de treball es van fer amb la màxima discreció.

Aquesta mateixa solidaritat es va reforçar i potenciar el dia de la votació, sobretot quan va començar la violència de les forces policials.

També centenars de persones varen participar en la compra, magatzematge i distribució de l’objecte més buscat per les forces d’espionatge i les policials espanyoles : les urnes.

Perquè encara que la propaganda de l’espanyolisme ho negui: la repressió policial va existir. I d’una brutalitat innegable.

Comprades les urnes a la Xina i en un viatge per Occitània,

La realitat és dura: la brutal repressió va existir

Enfront una resistència pacífica dels que volíem votar, es va desencadenar una intervenció policial que va anar

directament a les persones, al material electoral i a destruir tant de mobiliari dels centres docents que varen voler. Ni es va exercir la força de manera com marca la deontologia policial, ni d’entrada es va buscar cap fórmula de negociació per evitar el conflicte. Va ser una intervenció de càstig per aturar una votació que quan els directius polítics espanyols es van adonar que era un escàndol per a tothom i sobretot a nivell internacional, llavors quasi a mitja jornada electoral, varen parar. Però ja havien deixat 1.066 ferits, comptabilitzats als centres sanitaris, més els que varen només ser tractats lleus a casa o els que varen patir seqüeles psicològiques o simplement varen patir una immensa por. La digna, sana i lloable integració Davant la realitat del referèndum exercit i de la repressió aplicada, potser tu -estudiant ofès i que la família t’aboca al Jutjat-, caldria que reflexionéssiu amb els teus pares policies o guàrdies civils i us pregunteu el perquè de tot el

Pavelló Esportiu Municipal de Sant Julià de Ramis. 1 d’octubre.


Gener - Febrer 2018 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

6

1 d’octubre, davant el col·legi electoral de l’Escola Infant Jesús de Barcelona.


Gener - Febrer 2018

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

7

CEIP Ramon Llull de Barcelona. 1 d’octubre.

EDITORIAL / Carta Oberta (final) que estàs passant. Mira, l’independentisme s’ha equivocat moltes vegades, però en la integració de tothom no s’ha equivocat mai, perquè forma part de la columna vertebral del nostre poble i del catalanisme. Si voleu, podem acceptat que hi poden haver casos aïllats d’hiperventilats, però així no és com funcionem més de dos milions d’independentistes i cap de les tres forces polítiques parlamentaries independentistes. El problema és que vosaltres batxillers i universitaris de Catalunya que us queixeu per les critiques que fem a la repressió del Referèndum i que creieu que involucrem als vostres familiars policies, responeu a toc de consigna política. Sou els acompanyats inconscients o conscients dels partits espanyolistes que operen a Catalunya. La carn de canó a utilitzar en la gran cacera contra l’independentisme. Et volen com a carn de gueto Els que s’autoanomenen constitucionalistes o unionis-

tes a Catalunya, simplement són uns espanyolistes amb un actiu i rampant nacionalisme espanyol repressiu. Són els que ens anomenen “separatistes” referint-se als “independentistes catalans”, utilitzant una terminologia franquista o sigui feixista. “Separatistes” era com ens etiquetava la dictadura franquista en la seva propaganda, o ens insultava en els seus actes repressius a les comissaries o a les presons. Però a més, aquests espanyolistes, aquests que demanen medalles pels policies de la repressió de l’1 d’octubre, són els mateixos que ataquen la immersió lingüística i els mateixos que parlem d’adoctrinament a les Aules. El partit “Ciudadanos” són els líders de tota aquesta doctrina.

ves a Catalunya dividides per llengües. Els espanyolistes a Catalunya no volen “un sol poble”, volen un poble trossejat per territoris i per llengües. La veritat és que els estudiants i els seus pares de guàrdies civils o de policies, quan carreguen i denuncien contra el professorat que obre un debat a l’Aula, ja no els importa la carrega policial desmesurada o no, durant l’1 d’octubre, de si varen actuar com a hooliguens o com a professionals policials, aquests estudiants i pares s’autoexclouen de Catalunya i triomfa l’espanyolisme més reaccionari.

Una doctrina perversa que vol dividir la nació catalana en guetos. Els interessa que no hi hagi integració, els interessa per treure redits electorals, demanar el vot relacionant-ho amb els orígens dels familiars de fora de Catalunya.

Aquesta autoexclusió ja ha començat en el propi centre docent, que no heu volgut portar la vostra queixa a cap dels organismes propis que el centre té per solucionar conflictes o per tutoritzar problemes. Ni tant sols heu anar a les delegacions corresponents del Departament d’Ensenyament, no, res de tot això, heu anat directament a la denúncia policial, que acaba a la fiscalia i llavors al jutjat.

Volen escoles i línies educati-

Si l’espanyolisme us vol al

gueto com a carn de canó anticatalanista, en el mateix dia a dia us vol fora del sistema institucional de Catalunya. No us equivoqueu: que mentre primer us defensem com a catalans i per això exercim la immersió lingüística a l’escola, el defensar el dret a decidir en definitiva la democràcia, és apostar nacionalment i socialment també per vosaltres. Vosaltres decidiu. Si més no, com diria el televisiu professor Merlí, comporteu-vos dignament com a “peripatètics catalans” del segle XXI. Salutacions,

Joan-Ramon Colomines-Companys Editor i director de LO CAMPUS i LO CAMPUS DIARI


Gener - Febrer 2018

8 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

1 d’octubre, Col·legi Electoral als Serveis Territorials del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya, a l’Avinguda del Segre núm.5 de Lleida. Fotògraf: Toni Prim ©.


Gener - Febrer 2018

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

9

RECERCA UNIVERSITÀRIA sobre el REFERÈNDUM 2017 a Catalunya

Efectes psicològics de l'1 d'octubre, dies abans i posteriors de forma controlada, desitjant que tot flueixi en un únic sentit, cadascun decidint quin és el seu, amb més o menys fortuna. Tanmateix, de vegades, vivim un fet que té la capacitat de tirar per terra el castell de naips que ens hem creat. Recentment, sinó ara mateix, hem viscut (o estem vivint) un esdeveniment polític que ha traspassat la vida de les altes esferes per repercutir socialment en tothom, sense excepció. Pel carrer, sembla que tothom s'ha queixat durant els últims mesos (i continua queixant-se en molts casos), de dificultats per conciliar la són, canvis en els patrons alimentaris i una profunda preocupació, més gran del que habitualment viu cada persona de Catalunya. Uns situen l'inici dels efectes adversos en una data, i altres persones en altra, segons la seva ideologia o forma d'entendre tot allò que ha anat passant. Però és indiscutible que l'1 d'octubre de 2017 va ser un punt d'inflexió. Independentment de la interpretació política del que va passar, del perquè va succeir i de les repercussions sociopolítiques que va tindre, els fets esdevinguts aquell dia tenen un gran potencial trau-

matitzant. Segons el DSM-5, última edició del manual diagnòstic que més s'utilitza en el nostre context per valorar els trastorns psiquiàtrics, per desenvolupar el trastorn per estrès posttraumàtic s'ha de donar una situació perillosa per la vida de la persona o amb efectes de greus lesions, entre altres. A més, aquests fets han de ser patits per la persona directament, o bé ser testimoni, en persona, de com li ha passat a un altre (també entre altres possibilitats). Actualment existeix evidència per afirmar que el dia 1 d'octubre va haver tant gent partidària de la independència com persones que n'estaven en contra que van experimentar alguna de les situacions descrites anteriorment. Així, des del nostre grup de recerca vàrem decidir investigar les repercussions psicològiques a curt termini dels fets esdevinguts aquell dia i, per extensió, de tota la situació del procés. Vàrem activar una enquesta virtual que es va difondre per les xarxes socials principalment. Era totalment anònima i constava d’un total de 152 preguntes de diferent tipologia i tipus de resposta. L'enquesta es podia contestar en 15 minuts i va ser emplenada per 1.383 persones (d'aquestes, 12 persones eren menors d'edat i

Escultura “En Jordi” (2002) de Xavier Corberó (1935-2017). Museu Virtual d’Art Contemporani Català de Barcelona (MUVACC).

ens ha portat ha Lsita'evolució ser una espècie que necesestabilitat. Vivim la vida

per qüestions ètiques no es van tindre en compte en les anàlisis). L'enquesta s'estructurava en tres seccions. En primer lloc,

es preguntava sobre les dades bàsiques dels enquestats: el sexe, l’edat, els seus estudis i les seves dades socioeconòmiques. També, si la persona havia nascut i/o residia ac-


10 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Gener - Febrer 2018

1 d'octubre, Hospitalet del Llobregat � Biel Aliño ©.


Gener - Febrer 2018

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

11

Escultures “Homenatge a la Mediterrània” (1983) de Xavier Corberó. (Plaça Sóller/Barcelona).

tualment a Catalunya, així com els mitjans de comunicació que estava consultant durant els últims dies. Addicionalment, es va preguntar sobre el partit votat en les últimes eleccions i sobre la posició de la persona en vers l’independentisme abans i després de l’1 d’octubre. Les anàlisis preliminars indiquen que més del 60% de les persones que varen contestar l'enquesta eren partidàries de la independència, mentre que la resta no ho eren. En quant a l'edat, aproximadament el 40% eren persones entre 18 i 30 anys, un altre 40% eren persones entre 31 i 50 anys i la resta eren persones majors de 50 anys, amb un major percentatge de dones (70% aprox.) que d'homes (30% aprox.) que varen respondre a totes les preguntes. La segona part de l'enquesta consistia en un bloc de preguntes relacionades amb el dia 1 d’octubre, les coses que van poder presenciar i/o sentir i com els va poder influenciar els actes d’aquell dia. Tenint en compte que l'enquesta va ser publicada el dia 6 d'octubre i va ser contestada majoritàriament fins al dia 15 d'octubre, vàrem

poder capturar els efectes que havia tingut l'1 d'octubre dies després de produir-se. Així, per exemple, al voltant del 40% de la mostra va manifestar que allò que va experimentar durant el diumenge 1 d'octubre li havia afectat bastant en la seva vida diària, mentre que més del 15% va considerar que li havia afectat molt. La resta de la mostra va indicar que els esdeveniments viscuts l'1 d'octubre li havien afectat poc o res en la seva vida diària. Finalment, la tercera part de l'enquesta va consistir en contestar a dos qüestionaris estandarditzats que s'utilitzen habitualment en psicologia i psiquiatria per avaluar efectes psicològics i emocionals a curt termini. Per estandarditzats hem d'entendre aquells instruments que s'han administrat prèviament a una gran quantitat de persones, que han sigut validats segons el procés científic habitual i, per tant, ens permeten comparar la puntuació individual de cada persona amb les respostes típiques per la població on es va validar el test. Les anàlisis preliminars realitzades semblen indicar que durant els últi-

Els investigadors

mes dies abans i després de l'1 d'octubre les persones que varen contestar l'enquesta van experimentar uns nivells d'ansietat tres vegades més grans del que cabria esperar en situacions no excepcionals com les que vàrem viure durant aquells dies. Per contra, sembla que no van haver canvis significatius en altres conseqüències psicològiques (depressió, etc.), indicant que l'única repercussió significativa va ser l'increment en l'estat d'ansietat. Controlant per l'afinitat ideològica sobre l'independentisme, no vàrem trobar diferències significatives entre les persones que es van declarar en contra de la independència abans de l'1 d'octubre i aquelles persones que es consideraven a favor de la mateixa. Per tant, sembla que tot el procés i, especialment tot allò que va passar l'1 d'octubre, va tindre un impacte negatiu en totes les persones, independentment de la seva ideologia. Falten moltes dades de l'enquesta per analitzar, i aquestes anàlisis s'han de fer amb cura i amb rigorositat. L'enquesta es va plantejar sense cap biaix polític, únicament amb una intenció científi-

La recerca universitària encara en marxa, que presentem en format divulgatiu, té dos investigadors: Jorge Moya Higueras i Albert Joana Santiveri.

la seu a la Universitat de Lleida del Grup de Recerca Consolidat a Catalunya: "Gens i ambient en la comprensió de la diversitat de la conducta humana i la etiopatogènia dels trastorns mentals”.

Aquests investigadors formen part del grup de recerca NEUROPGA / ”Neuropsicologia, gens i ambient”, que és

Jorge Moya que és professor de psicologia, i que lidera el Grup i la recerca, també és el Vicedegà-Cap d’Estudis del

ca per contestar a diverses preguntes de calat sobre com ens afecten els esdeveniments de la vida, especialment aquells que tenen potencial traumàtic. Falta saber si el propi procés s'ha viscut o s'està vivint com un esdeveniment traumàtic més enllà del que cadascun/a de nosaltres va viure l'1 d'octubre. Però, segons les nostres dades, tots els ciutadans de Catalunya varen veure incrementats els seus nivells d'ansietat els dies previs i posteriors a aquell diumenge. Com a conclusió, considerem que seria pertinent que, a l'hora de prendre decisions polítiques, és pugues tenir més en compte com poden afectar aquestes als ciutadans, no tan sols econòmicament, sinó, també, psicològicament.

Jorge Moya Higueras Albert Joana Santiveri

Grau de Psicologia i dels Màsters Oficials de la Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social de la Universitat de Lleida. Albert Joana està en Pràctiques a l’Hospital Santa Maria i a l’Hospital universitari Arnau de Vilanova, del Màster Psicologia General Sanitària de la Universitat de Lleida.


12 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Gener - Febrer 2018

1 d'octubre. Fotograma vídeo PM ©.


Gener - Febrer 2018

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

13

i qüestionari digital de l’enquesEcontinuació ta tenia 152 preguntes que a en publiquem una Mos-

.Vas ser ferit/da? Sí/No

Qui volguí ampliar i conèixer la totalitat del qüestionari de l’enquesta ho pot trobar a internet a l’adreça:

.Va ser ferida en la teva presencia una altra persona desconeguda per a tu? Vas pensar que la teva vida estava en perill? Sí/No

tra, perquè el lector es faci càrrec directament de com estaven formulades les preguntes.

http://locampusdiari.com/ arxius/40810

.Va ser ferida una altra persona important per a tu (familiar, amic/ga íntim, etc.) en la teva presència? Sí/ No

PREGUNTES:

.Vas pensar que la vida d'una altra persona important per a tu estava en perill? Sí/No

-Vas anar a votar l'1 d'octubre? Sí/No

.Vas pensar que la vida d'una altra persona desconeguda estava en perill? Sí/No

(...)

-Vas poder votar? Si/No/No vaig anar a votar

Escultura “Samurai” de Xavier Corberó. MUVACC.

QÜESTIONARI de l’ENQUESTA de la recerca universitària dels “Efectes psicològics de l’1 d’octubre”

.Vas sentir-se indefens/a? Sí/No

-Vas anar abans i/o et vas quedar en el col·legi electoral abans/després d'haver votat o intentat votar? Sí/ No/No vaig anar a votar

.Vas sentir-se aterrat/da? Sí/No

-Durant el dia vas experimentar en primera persona algun altercat policial amb o sense l'ús de violència? Sí/ No

.Has reviscut el que ha passat, actuant o sentint com si estigués passant un altre cop? Res/Una mica/Moderadament/Bastant/Molt

t'espantes amb més facilitat (per exemple, si algú es para darrere teu)? Res/Una mica/Moderadament/Bastant/Molt

-Alguna força policial va utilitzar amb tu conductes de contenció sense utilitzar l'agressivitat física (sense pegar, sense utilitzar algun objecte contundent contra tu, etc.) durant el diumenge 1 d'octubre? Sí/No

.Has tingut reaccions FÍSIQUES (per exemple, sudoracions, palpitacions) quan alguna cosa et recorda el que ha passat durant aquell dia? Res/Una mica/Moderadament/Bastant/Molt

-Abans de l'1 d'octubre, com t'afectava la situació que s'estava vivint en Catalunya amb...

-Des de el dia 1 d'octubre fins ara...

-Alguna força policial et va agredir físicament (pegar, utilitzar algun objecte contundent contra tu, etc.) durant el diumenge 1 d'octubre? Sí/No

.Sents absència d'emocions (per exemple, et sents trist però no pots plorar o et sents incapaç de mostrar afecte)? Res/Una mica/Moderadament/Bastant/Molt

-Vas presenciar alguna càrrega policial física en el moment que s'estava produint sense ser víctima directa d'aquesta? Sí/No

.Et sents sobresaltat/da fàcilment, t'espantes amb més facilitat (per exemple, si algú es para darrere teu)? Res/Una mica/Moderadament/ Bastant/Molt

-Vas agredir a algun membre de la policia nacional o de la guàrdia civil en algun moment de l'1 d'octubre en relació al referèndum? Sí/No -Vas presenciar com era agredit algun membre de la policia nacional o de la guàrdia civil en algun moment de l'1 d'octubre en relació al referèndum? Sí/No -El que vas experimentar el diumenge 1 d'octubre consideres que t'ha afectat en el desenvolupament de les teves tasques diàries? Res/Poc/ Bastant/Molt -Durant l'1 d'octubre...

.Has reviscut el que ha passat, actuant o sentint com si estigués passant un altre cop? Res/Una mica/Moderadament/Bastant/Molt .Has tingut reaccions FÍSIQUES (per exemple, sudoracions, palpitacions) quan alguna cosa et recorda el que ha passat durant aquell dia? Res/Una mica/Moderadament/Bastant/Molt .Sents absència d'emocions (per exemple, et sents trist però no pots plorar o et sents incapaç de mostrar afecte)? Res/Una mica/Moderadament/Bastant/Molt .Et sents sobresaltat/da fàcilment,

.La teva família? Gens negativament/Poc negativament/Bastant negativament/Molt negativament/ .Els teus amics? Gens negativament/Poc negativament/Bastant negativament/Molt negativament/ .El teu entorn laboral/estudiantil? Gens negativament/Poc negativament/Bastant negativament/Molt negativament/ .Amb desconeguts? Gens negativament/Poc negativament/Bastant negativament/Molt negativament/ Després de l'1 d'octubre, com t'ha afectat la situació que s'està vivint en Catalunya amb... La teva família? Gens negativament/Poc negativament/Bastant negativament/Molt negativament Els teus amics? Gens negativament/Poc negativament/Bastant negativament/Molt negativament El teu entorn laboral/estudiantil? Gens negativament/Poc negativament/ Bastant negativament/Molt


14 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Gener - Febrer 2018

QÜESTIONARI de l’ENQUESTA de la recerca universitària dels “Efectes psicològics de l’1 d’octubre” negativament

amb...

Amb desconeguts? Gens negativament/Poc negativament/ Bastant negativament/Molt negativament

.La teva família? Gens lliure/ Poc lliure/Bastant lliure/Molt lliure

.El teu entorn laboral/estudiantil? Gens lliure/Poc lliure/Bastant lliure/Molt lliure

.La teva família? Gens lliure/ Poc lliure/Bastant lliure/Molt lliure

.Els teus amics? Gens lliure/ Poc lliure/Bastant lliure/Molt lliure .El teu entorn laboral/estudiantil? Gens lliure/Poc lliure/Bastant lliure/Molt lliure .Amb desconeguts? Gens lliure/Poc lliure/Bastant lliure/ Molt lliure (...)

1 d’octubre, Escola Ramon Llull de Barcelona. AP Photo / Manu Brabo ©.

-Abans de l'1 d'octubre, com de lliure et senties a l'hora de poder expressar la teva posició sobre la situació que s'estava vivint en Catalunya

.Els teus amics? Gens lliure/ Poc lliure/Bastant lliure/Molt lliure

.Amb desconeguts? Gens lliure/Poc lliure/Bastant lliure/ Molt lliure -Després de l'1 d'octubre, com de lliure et sents a l'hora de poder expressar la teva posició sobre la situació que s'està vivint en Catalunya amb...

PLATAFORMA CULTURAL LO CAMPUS Edicions i Projectes

Estem preparant una nova publicació en paper i digital, per -des de dins- discutir-ho tot en obert, sobre la rebotiga de l’independentisme català

L'independentista

Comunitat de debat sobre pensament i estratègia sobiranista


PÀGINES ESPECIALS a la revista universitària LO CAMPUS i al digital LO CAMPUS DIARI

La Universitat de Lleida, el nou lideratge universitari a Igualada

"European Ballon Festival" d'Igualada

El Campus Universitari d'Igualada-UdL


II

La Universitat de Lleida, una universitat singular Universitat de proximitat Universitat de Lleida Ldea(UdL) és una “universitat proximitat” que vol dir que té unes dimensions i un funcionament de Centre d’Estudis Superiors mitjà, sense massificacions i capaç de tenir un lligam molt proper i efectiu a l’entorn social, econòmic i cultural en el que està immers.

Aquest concepte de “proximitat” és molt important retenir-lo, perquè explica la capacitat que té la UdL d’adaptar-se i de ser molt dinàmica, tant en les noves necessitats docents, formatives i de recerca, com adaptar-se a les necessitats territorials. Si tot és canviant, la Universitat no només s’adapta, sinó que intenta liderar el canvi i les innovacions. Dinamisme universitari Una UdL dinàmica: innova a l’aula, innova a les pràctiques, innova en la mobilitat, innova en la seva estructura i expansió, innova en la seva governança, innova en la par-

prestigi acadèmic

recerca enriquint la docència

ticipació de la comunitat universitària, innova en els seus models de recerca i innova en la formació dels ciutadans al llarg de la seva vida. Òbviament no sempre tot funciona bé al cent per cent, però perquè funcioni, la universitat elabora i desenvolupa estratègies i tàctiques ben explicitades, testades i sempre amb possibilitat d’adaptacions i canvis, perquè tota la nostra comunitat universitària no només entengui el projecte propi, sinó que a més s´hi senti involucrada aportant professionalitat i experiència. La UdL és una universitat pública allunada de qualsevol pràctica de “l’anar tirant”, com que de vegades té l’administració pública. Un model de docència propi El dinamisme de la UdL es concreta per haver creat un model de docència i formació propi. Un model que té, en el prestigi acadèmic i social, en la qualitat integral de la docència, i en la garantia de

qualitat integral

ocupabilitat

La docència pròpia a la UdL

l’ocupabilitat de la formació, els seus trets distintius. Hi ha hagut una adaptació a les noves necessitats docents i formatives tant pels canvis de l’anomenat Espai Europeu d’Educació Superior, com dels canvis de la societat. El prestigi acadèmic de la UdL està reforçat pel seu sistema global i interrelacionat de la seva oferta de Graus, Màsters, Doctorats i Formació Contínua, i també reforçat pel seu equip de professors, majoritàriament doctors i se’n un professorat a temps complert amb un més que provat prestigi docent, de recerca i intel·lectual en general. . L’avaluació continuada i la potenciació dels treballs pràctics són uns aspectes didàctics reforçats en el treball a l’aula i als laboratoris com en el rol atribuït al professorat. Com ja hem dit: les dimensions d’una una universitat mitjana i no massificada com la UdL, ajuda al bon desenvolupament d’aquestes didàctiques. La UdL impulsa una cultura de la qualitat amb un plantejament global i transversal. O sigui cuidant els processos pedagògics i els actors que constitueixen el fet docent. Però a més la qualitat per la UdL comporta formar professionals, estudiants com a ciutadans i habituar per a la formació i reciclatge continu. La UdL aposta perquè l’ocupabilitat sigui un element transcendent en la formació dels estudiants. Per tal

d’aconseguir-ho, un instrument important són les pràctiques acadèmiques, que permeten a l’estudiant aplicar els coneixements i competències adquirides en un entorn professional real, relacionat amb els objectius formatius del seu ensenyament. Però tot això, formant part de tota una oferta de Graus i Màsters relacionats amb els sectors econòmics i professionals consolidats, emergents i de futur. La futura feina professional de l’estudiant, a la UdL ja la preparem pels estudis ofertats, a l’aula i a les pràctiques. Pràctiques i Recerca Així doncs, una altra característica pròpia i singular de la Universitat de Lleida és que es fan Pràctiques Externes Obligatòries a tots els Graus i Màsters amb competències professionals. Ja no és només ofertar estudis en sintonia amb les necessitats del mercat, sinó que és involucrar obligatòriament a l’alumnat en el món productiu del territori. Donant així una millor formació i uns lligam professionals que poden ser molt productius en trobar feina. També la recerca que es fa a la UdL té una canalització docent : si una missió important de la nostra recerca és transmetre el coneixement dels nostres investigadors, dels nostres professors cap el conjunt de la ciutadania, això primer es fa a els estudiants, enriquint la docència.


III

Igualada amb ànima universitària Sobre la presentació pública del nou Campus Universitari d'Igualada-UdL

om tothom es pot imagiC nar per arribar a fer la presentació del nou Pla Estratè-

gic del Campus Universitari d’Igualada - Universitat de Lleida (UdL), com es va fer el dia 1 de setembre d’enguany a l’Ajuntament d’Igualada, presidida pel President de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont; hi ha hagut una amplia feina de tècnics, acadèmics, polítics, funcionaris i diferent tipus de professionals de la docència i de la governança universitària. Aquest no fou un simple acte protocol·lari. Igualada té una tradició i expertesa en estudis universitaris, que amb la UdL rellança amb un nou model

universitari modern, posat al dia en les innovacions pedagògiques dels estudis superiors. Però s’ha de ressaltar la Presentació perquè fou i és, un exemple reeixit de col·laboració productiva i de lleialtat institucional entre administracions i la nostra universitat pública. El President Puigdemont va dir: “Comencem una era en què quan ens referim a Igualada com a ciutat universitària no ho farem de manera retòrica sinó amb tota la seva rotunditat i mèrit, perquè a més d’equipament i d’oferta, té ànima universitària”.

Una “ànima universitària” que l’Ajuntament d’Igualada ha sabut canalitzar i teixir molt bé amb la UdL. El seu Alcalde Marc Castells va destacar que "aquesta aliança entre l'Ajuntament i la Universitat de Lleida suposarà el salt definitiu per convertir Igualada en una ciutat oberta, que treballa per muscular les seves empreses, que aposta pel coneixement i per desenvolupar el talent dels seus joves i que vol garantir-los el millor futur professional". La pròpia UdL en surt enormement reforçada per aquesta acció de descentralització universitària i d’expansió territorial de les seves activitats

acadèmiques, tant docents com de recerca. El Rector de la UdL Roberto Fernàndez va destacar que "avui la Universitat de Lleida se sent més potent, més confiada en sí mateixa, més servidora del país i se sent també part del destí d'Igualada i de tota la comarca de l'Anoia". En realitat el nou Campus Universitari d’Igualada-UdL és una operació de “país” en la qual surt beneficiada la UdL, la ciutat d’Igualada, la comarca de l’Anoia, tota la Catalunya interior i el conjunt de la societat catalana, al contribuir sens dubte aquest Campus al reequilibri territorial del País.

El Campus Universitari d'Igualada actual Una aposta reeixida L’any 2014 va néixer el Campus Universitari d’Igualada, unes instal·lacions, uns estudis superiors i una governança que ja venien de lluny perquè a Igualada el 1979 va començar a funcionar l'Escola d'Enginyeria d'Igualada (EEI) adscrita a la Universitat Politècnica de Catalunya. I encara anant més lluny, es pot dir que aquest centre té una gran experiència en la formació de professionals de l'adoberia des de l'any 1958, quan es funda l'Escola Superior d'Adoberia. El Campus Universitari d’Igualada avui està constituït per una

governança compartida com a ens públic denominat Consorci Escola Tècnica d’Igualada (CETI) format per l’Ajuntament d’Igualada, la Generalitat de Catalunya i la Universitat Politècnica de Catalunya. En aquest Campus situat al Pla de la Massa d’Igualada s’han impartit i s’imparteixen Graus, Màsters universitaris i Postgraus dels estudis tecnològics de l’Escola d’Enginyeria de la Universitat Politècnica de Catalunya, com Estudis d’infermeria de la Universitat de Lleida que varen començar el curs acadèmic 2015-2016. També el Campus acull la Càtedra “A3 In Leather and Fashion & Textile Innovation”.


IV

Projectes estratègics d'Igualada i de la comarca de l'Anoia Síntesi del desenvolupament econòmic d’Igualada i comarca, per lligar-ho amb la futura Formació: a indústria adobera és fonamental Lsegles per Igualada, amb una història de set en el curtit de pells. Les marques

Indústria adobera

de moda més prestigioses del món fan els productes exclusius amb pell d’igualada. La seva qualitat n’és un referent internacional. Referents per una banda per la qualitat de la pell: Perquè és una pell sense defectes, molt auditada en la seva qualitat. Producte de la tecnificació dels processos. Sempre apostant per la innovació i oferint gran diversitat d’articles.

També referents perquè són líders mundials en la investigació de la pell, per exemple, innovant per a fer pell intel·ligent.

Reindustrialització tèxtil: Anoia punt de moda

Indústria del paper

Packaging Arts Gràfiques Disseny Industrial

Serveis de Salut

4D Health, Centre d’Innovació per a la Simulació en Salut

Indústria 4.0

TIC Anoia Ignius, Centre de Fabricació Avançada

d’obra qualificada en disseny, patronatge, tissatge i confecció, i al domini de tots els processos com la logística, la tecnologia i la preparació del producte.

A més cal sumar-hi el prestigi internacional i al lideratge indiscutible de les empreses igualadines en el Clúster Tèxtil Moda Catalunya. De fet Igualada és el “Backstage de la Moda”, la cuina on es prepara tot, i cada vegada més marques hi confien per a l’elaboració dels seus productes tèxtils. Però també és un potent clúster marquista, amb sòlides empreses fortament implantades arreu del món i amb destacada presència a les passarel· les de moda internacionals. industria del paper i de les arts Lció,agràfiques tenen qualitat i singularitzaque unit a una clusterització del sector o sigui un treball conjunt per guanyar mercat, fan que el “Designed in Igualada” consolidi el 1500 llocs de treballs directes del sector.

Parc d’Innovació del Cuir i la Marroquineria

Indústria tèxtil

Dos elements importants a considerar del sector: L’aplicació de tecnologies netes. I la potenciació comercial del “Igualada Leather. Cluster Barcelona”. a industria tèxtil està equipada per tot Lacumulat el procés de confecció: el know-how per la tradició industrial, mà

Projecte: Igualada, Capital de la pell de qualitat

gualada té una llarga tradició en estu'associació TIC Anoia i l’Ajuntament Itaris, dis d’infermeria. Estudis, ara universiL d’Igualada potencien “Ignius, Cenque fan pràctiques als centres de tre de Fabricació Avançada”, un centre primària de l’ICS de l’Anoia. I també fan pràctiques al “4D Health, Centre d’Innovació per a la Simulació en Salut”. Un centre pioner a l’Europa del sud i que a més de formació, dona serveis per a les empreses, que poden analitzar els seus productes i avaluar-ne la presència al mercat. El “4D Health” també treballa en innovació tecnològica.

dedicat als estudis i al desenvolupament de la Indústria 4.0 i la fabricació digital. La Indústria 4.0 presenta una nova manera d’organitzar els mitjans de producció. Fa ús de les tecnologies TIC, com ara la robòtica col·laborativa, els sistemes ciberfísics, la sensorització amb màquines, el Big Data, l'Internet de les coses i la fabricació additiva.


V

Imatge simulada del futur Campus de Salut del Campus Universitari d'Igualada-UdL. Complex amb un Aulari a tocar del Passeig Verdaguer i una residència universitària a la banda del carrer Cardenal Vives d’Igualada. Tot tocant a l’Hospital de simulació 4D Health.

El nou Campus Universitari d'Igualada-UdL Al Pla de la Massa i al centre de la ciutat d'Igualada

La formació especialitzada a Igualada Com hem vist la potencialitat econòmica, social, cívica i cultural de la ciutat d'Igualada i de la comarca de l’Anoia és enorme i ben equilibrada. Amb un dinamisme empresarial, ciutadà i institucional de primer ordre, perquè sap adaptar-se a les necessitats del territori amb innovació i competitivitat. Tots el sectors i clústers existents a Igualada necessiten un gruix de formació i de re-

cerca. A nivell de Formació Professional l’Institut Milà i Fontanals en tecnologia i salut, i l’Escola municipal d’art Gaspar Camps en disseny, tenen un historial de qualitat. També a nivell universitari els estudis del camp de la salut de la Universitat de Lleida han conviscut amb els estudis tecnològics i de recerca aportats per la Universitat Politècnica de Catalunya, consolidant a Igualada i a la comarca de l’Anoia una solida tradició i especialització en Estudis

Superiors. Hi ha una manera de “fer” universitat a Igualada. La UdL, el nou lideratge universitari a Igualada Per estratègia pròpia la Universitat Politècnica de Catalunya ha variat la seva expansió territorial de les seves activitats acadèmiques, tant docents com de recerca i com a conseqüència ha decidit deixar la governança, la formació i la recerca al Campus Universitari d'Igualada.

I en aquesta situació el Govern de la Generalitat de Catalunya va convidar a la nostra Universitat de Lleida a incorporar-se al Consorci Escola Tècnica d’Igualada (CETI), l’ens públic format per l’Ajuntament d’Igualada i la mateixa Generalitat de Catalunya. Aquest nou lideratge universitari a Igualada no només és i serà una nova governança, significarà també un reforçament de l’oferta en estudis, una consolidació de la recerca i l’ampliació a nous projectes, tot

La formació universitària dual

La innovació pedagògica de la UdL a Igualada La Universitat de Lleida ofereix als seus Campus de Lleida una FORMACIÓ UNIVERSITÀRIA DUAL en dos Graus i cinc Màsters. La FORMACIÓ DUAL és un model d’aprenentatge basat en la integració dels aprenentatges adquirits en dos entorns igualment importants, l’acadèmic i el professional, que actuen de manera coordinada per oferir un programa formatiu

de grau, màster o formació continuada. En la formació dual s’alterna la formació rebuda en l’entorn acadèmic amb formació rebuda en l’entorn professional, de forma que l’estudiant es converteix en un treballador en formació. L’estudiant compta amb una doble tutoria per part d’un tutor acadèmic i un tutor a l’empresa o institució,

que l’acompanyen al llarg de tot el procés formatiu, per aconseguir una autonomia progressiva, capacitat de reflexió i garantir l’adquisició de les competències professionals i acadèmiques planificades en la titulació. La relació entre l’estudiant i l’empresa s’estableix mitjançant un contracte de treball mentre dura la seva formació.

Aquesta Formació Dual en Estudis Superiors serà una de les aportacions d’innovació pedagògica que la UdL implementarà als estudis del Campus Universitari d'Igualada-UdL. El Pla dual a més de ser una didàctica molt útil, és una oferta molt atractiva tant per l’ocupabilitat de l’estudiant com per l’empresa, incorporant nou talent qualificat.


VI

El nou Campus Universitari d'Igualada-UdL fonamentat amb els actuals professionals del Campus. El nou lideratge significarà una progressiva ampliació del Campus en tots els seus aspectes, assegurant seguretat, renovació i innovació formativa. Les noves formes de la UdL La UdL s’adapta constantment : amb el nou Campus Universitari d'Igualada-UdL es vol Impulsar unes noves formes d’expansió dels estudis universitaris, en el si del Sistema Universitari Català, relacionades amb les necessitats reals de professionals de les empreses i institucions del territori. Però no es tracta només d’acompanyar les potencialitats del territori, també es vol tenir un paper actiu i de lideratge, desenvolupant uns estudis i una recerca que ajudi a dinamitzar l’economia i impulsar el progrés en territoris com els d’Igualada, l’Anoia i a més, les comarques de l’interior de Catalunya. També una nova forma molt

La futura oferta de Graus i Màsters a Igualada

Enginyeria Química

important aportada per la UdL, serà posar en marxa una innovació docent que l’anomenada “Formació universitària Dual” n’és l’eina pedagògica estrella. Serà tota una novetat al Campus, que respondrà als canvis socials, -sobretot a l’ocupabilitat-, i als reptes de la revolució tecnològica, en totes les especialitzacions que Igualada protagonitza. Etapa de transició 2017-2020 El Campus universitari Igualada-UdL es constituirà sumant els actuals estudis que a la ciutat igualadina té la UPC -que passaran a ser títols de la UdL-, amb els estudis que ara ja imparteix la UdL, i finalment incorporant a l’oferta nous estudis oficials de grau i de màster i nous estudis de formació contínua o permanent tots ells impulsats per la pròpia UdL . Aquesta estructura de l’oferta implica uns acords entre la UdL i la UPC per traspassar aquests estudis, així com ha de comportar uns acords entre les dues universitats per tal de garantir que qualsevol estudiant pugui finalitzar els seus estudis en la institució

en la qual els va iniciar, i per suposat ha de contemplar el traspàs d’aquell professorat que pertanyent a la plantilla de la UPC vulgui acompanyar-nos en el nou Campus. Tots aquestes operacions es duen a terme amb el màxim acord entre les dues institucions universitàries i estan emparats pel Govern. Operativament, a més, implica que l’actual consorci el CETI -Consorci de l’Escola Tècnica d’Igualada, que és el que gestiona l’Escola Industrial d’Igualada-, que ara per ara és un centre adscrit a la UPC, canviarà els seus estatuts per tal d’adscriure’s a la UdL en un termini d’uns sis mesos. Ara bé, el plantejament és que en relativament poc temps, aquest centre adscrit desaparegui i els seus estudis s’insereixin en els centres temàticament respectius de la UdL. La configuració del Campus Universitari d’Igualada-UdL també inclourà l’actual Càtedra “A3 in Leather and Fashion & Textile Innovation”, i comptarà amb les màximes facilitats per l’ús acadèmic de l’Hospital de Simulació 4D Health.

Enginyeria de l'organització, localització i gestió industrial

Nutrició i Dietètica Humana i Fisioteràpia Tècniques d’interacció digital i computació en format dual

MÀSTER Enginyeria del cuir

Infermeria MÀSTER Pràctiques Clíniques i Simulació

A partir d’un acord entre la UdL i l’Ajuntament d’Igualada, una de les institucions que més està treballant per l’èxit d’aquest projecte, els actuals equipaments del CETI passaran a ser equipaments acadèmics del Campus. A més, l’Ajuntament s’ha compromès a la construcció d’un nou edifici d’aules i espais docents en el centre de la ciutat, conjuntament amb una residència estudiantil.

La nova oferta acadèmica L’oferta acadèmica del Campus Universitari Igualada-UdL s’està constituint a partir de dos grans nuclis: l’àmbit de la salut i l’àmbit de l’enginyeria i la tecnologia. L’oferta acadèmica oficial estarà, composada pels GRAUS de: -Enginyeria Química. -Enginyeria de l'organització, localització i gestió industrial. -Tècniques d’interacció digital i computació en format dual. -Infermeria. -i del doble grau de Nutrició i Dietètica Humana i Fisioteràpia L’oferta acadèmica oficial de MÀSTERS serà: -Enginyeria del cuir. -Pràctiques Clíniques i Simulació. Es vol que tota aquest oferta estigui plenament activa durant el curs 2018-19. Això no vol dir que no es plantegin altres títols, en format de dobles titulacions o de noves ofertes acadèmiques, que s’aniran desplegant en els propers anys. Així mateix, cal dir que la UdL i les institucions territorials igualadines tenen un gran interès per desplegar estudis de les diverses modalitats de formació contínua, lligats als interessos formatius dels sectors productius del territori igualadí i la seva àrea d’influència, com també de les institucions i de les organitzacions que allí interactuen.

www.udl.cat


El drama migratori continua ... ... i ara no és notícia crisi migratòria a Europa Lhaaelsestat passats anys 2016 i 2017 brutal. Tots hem vist

a traves dels mitjans de comunicació els moviments massius de refugiats desplaçant-se per Europa i fer-ho a traves d’unes vies i a traves d’uns mecanismes restrictius imposats per una Europa insolidària, que ens fa caure la cara de vergonya com a demòcrates i com europeus. Ara la crisi migratòria aparentment ha baixat, però en realitat el que ha baixat són les portades dels diaris i les noticies de les televisions i les ràdios destacant tot aquest drama col·lectiu i particular. De fet són les grans agència de comunicació, el gran poder mediàtic, els que han retirat el tema de les migracions com a noticies estrella, encara que el drama continua. Fins i tot les Xarxes socials se’n parla poc de problema, excepte, és clar, algunes ONGs i tots els seus entorns. El drama migratori continua ... i ara no és notícia.

Socialitzar el drama El que cou més, és que avui el públic, la gent, l’audiència: pot saber dins d’un bloc de notícies el drama d’una patera en particular i ho té tant vist i assumit que va passant d’aquests fets, que ho “socialitza”, com un tema més, que passa en la normalitat quotidiana, que òbviament de “normalitat” no en té res. Per altra banda de la indiferència -voluntària o no- al drama de les migracions hi ha qui ha passat al ple rebuig de l’immigrant sobretot prop seu, sigui en el seu territori nacional i encara més, en el seu territori més proper de ciutat o de barri.

Tot aquest racisme i xenofòbia ha engreixat l’extrema dreta europea i també alguns Governs europeus aparentment més oberts, han implementat polítiques restrictives a les corrents de migració, tant siguin per refugiats de les guerres o refugiats per raons econòmiques. La Unió Europea com Institució s’ha cobert de glòria en les seves polítiques sobre migracions, refugiats, asils i les restriccions.

La Unió Europea i les migracions La Unió Europea és tota una màquina institucional, que per simplificar-ho és un “Club comunitari d’Estats” i això fa que per avançar sobre un tema tant delicat i humanament tant sensible, com és l’actual drama de les migracions, no només reflecteix les posicions dels Estats,

sinó que a més la lentitud, les contradiccions i les polítiques migratòries sense sensibilitat social, se’n imposat des de fa mesos. La Unió Europea que va començar de manera escandalosa a l’hora d’afrontar el drama migratòria actual, ha anat modificant les seves posicions, però encara està lluny de exercir criteris socials, morals i útils per a la situació.

Una política migratòria sostenible ? Tot i que en les Conclusions del Consell Europeu (-organisme que inclou el Caps d’Estat o de Governs dels 28 Estats de la Unió-) que es va celebrar el passat desembre 2017, no es parlava de les migracions, la Comissió Europea n’havia preparat un Full de Ruta de cara a aconseguir un acord global sobre com

arribar a una política migratòria sostenible. Volen que : “...A mesura que Europa deixa enrere l'etapa de mera gestió de la crisi migratòria, és imperatiu arribar a un acord sobre una política de migració i asil a la UE estable i amb visió de futur a llarg termini, amb l'objectiu de mantenir l'impuls en tots els fronts, interns i externs”. Remarcant que : “... Al llarg dels darrers tres anys, la UE ha anat desenvolupant un nou enfocament de la gestió de la migració que dona suport als estats membres més exposats, consolida la protecció de les fronteres exteriors de la UE i reforça la nostra cooperació amb els països socis. Si bé la feina coordinada ha permès estabilitzar una situació extremadament volàtil – el 2017 el nombre d'arribades irregulars a la UE ha caigut un 63 %—, la tendència


22 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

per als propers anys, inclòs l'efecte de factors com ara el canvi climàtic, la situació d'inseguretat i la demografia a la UE i als països veïns, apunten que la migració seguirà essent un repte durant les properes dècades”. Per acabar concretant que : “... La Comissió recomana avui als dirigents europeus que segueixin amb la feina en curs garantint avenços ràpids en la reforma del Sistema Europeu Comú d'Asil, reforçant les associacions amb països tercers, obrint noves vies legals cap a Europa i garantint un finançament adient per al futur. Tot això només podrà fer-se realitat amb un enfocament global. No n'hi ha prou de centrar-se

només en la dimensió interna i el suport prestat als estats membres, però tampoc una política exterior de migració resoldrà per si sola el problema migratori a Europa”. Per acabar també recalcant en solidaritat i responsabilitat en matèria d'asil i fronteres que : “... Tenint en compte la lentitud amb què s'ha avançat en els debats sobre les propostes de la Comissió destinades a reformar el Sistema Europeu Comú d'Asil, és urgent que el Consell Europeu desbloquegi el debat entorn d'un enfocament més eficaç i més just per trobar un equilibri entre solidaritat i responsabilitat. A la vista de la disparitat de posicions, una via per seguir avançant

Gener - Febrer 2018

en la reforma del Reglament de Dublín, (-Llei europea que estableix els criteris i mecanismes per determinar l'Estat membre de la UE responsable de l'examen d'una sol·licitud de protecció internacional-), podria ser l'adopció d'un enfocament en el qual el component de reubicació obligatòria s'apliqués a les situacions de crisis greus, mentre que en situacions menys problemàtiques la reubicació es basés en compromisos voluntaris dels Estats membres. La Comissió recomana que el Consell consideri les seves propostes com un tot i procuri adoptar la revisió del Reglament de Dublín com a part d'un acord més ampli que abraci totes les reformes pro-

posades, com a molt tard el juny de 2018. Mentre segueix el debat sobre aspectes clau com són la solidaritat i la responsabilitat, alguns elements del paquet com les propostes sobre l'Agència Europea d'Asil i sobre EURODAC (-Base de dades europea d'empremtes dactilars per identificar els sol·licitants d'asil i els irregulars que creuen la frontera-), poden adoptar-se ja, abans que s'acabi març de 2018, per tal de posar els fonaments operatius del sistema d'asil reformat. Amb l'objectiu d'oferir assistència immediata als estats membres pel que fa a la protecció de les fronteres exteriors, la UE ha de fer plenament operativa l


Gener - Febrer 2018 a nova Agència Europea de Guàrdia de Fronteres i Costes, per completar la creació d'un sistema eficaç de gestió de les fronteres exteriors. Els estats membres han de vetllar perquè tots els actius i tot el personal necessari per als contingents de reacció ràpida de l'Agència estiguin a punt per al seu desplegament el març de 2018 com a molt tard”.

Les Incògnites Com podem veure tot molt complicat, però queda clar

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

que les polítiques de les Institucions de la Unió Europea i dels Estats membres segueixen sent una estratègia destinada a contenir per “terra, mar i aire” l’afluència de la immigració que s’està registrant a Europa.

tats de no assumir les quotes de refugiats que s’havien compromès, com està fent l’Estat espanyol, s’hi ha d’afegir les dificultats i pals a la roda que posen a les Autonomies i a les Ciutats per poder acollir.

L’abordament per part de la Unió Europea dels punts crítics en migracions com és la frontera europea de la mediterrània, la temàtica de les reubicacions i la dels retorns forçats ens ha de preocupar.

I per acabar-ho d’enverinar tot, ara es troben les ONGs que operen amb vaixells per salvar refugiats directament en les aigües de la mediterrània -que és la frontera més mortal de tot el món-, que els volen denunciar als tribunals, perquè argumenten que

L’incompliment d’alguns Es-

Escultura urbana “Los Migrantes” (2013) de l’artista argentí Andrés Montesanto situada al port de Màlaga (Andalusia). En la fotografia del monument -que és de formigó armat blanc amb parts po-

licromades-, es veu que va aparèixer “Vallada” el febrer de 2014, per una acció reivindicativa. L’escultura en l’acció de protesta va ser rodejada per una tanca de malla de filferro, en la que si va penjar unes

23

amb els seus salvaments produeixen un “efecte crida”. La Unió Europea no n’ha tingut prou en realitzar i finançar uns acords vergonyosos amb la reaccionaria Turquia per una banda i Líbia -amb tràfic d’esclaus- per l’altra, perquè assumeixin refugiats i no passin a Europa; que a més, realitzen una política radical de “salvaments mínims” de pateres, per persuadir del “somni europeu” als refugiats. Vist tot així: per a ells, les ONGs de salvament són un destorb.

peces de roba, un cartell on deia “Bienvenido” a Europa d’un antiavalot i també hi penjava el logotip de l’empresa malaguenya “Mora Salazar Cercadas” que proveeix de concertines (filferro d’arç, de punxes) a les tanques de Ceuta i Melilla.


24 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Gener - Febrer 2018

INFORME d’OXFAM INTERMÓN “El DINERS QUE NO VEUS. Paradisos fiscals i desigualtat” OXFAM INTERMÓN és una ONG molt important per la seva eficàcia en el terreny de la solidaritat directa, expressada en múltiples activitats, però a la vegada potencia estudis de contingut acadèmic per ajudar-se en la seva tasca, estudis que també els fa públics i que són aportacions valuoses a considerar.

crisi de desigualLen'actual tat global té un clar aliat la figura dels paradisos

fiscals. Aquestes jurisdiccions suposen un forat negre a les oportunitats de desenvolupament de milions de persones a tot el món. No obstant això, en els darrers 15 anys, la inversió mundial cap a aquests territoris s'ha multiplicat per 4. Davant d'això, tant governs com organismes internacionals segueixen optant per proposar solucions tèbies que no resolen el problema. És hora que entenguin les greus conseqüències que els paradisos fiscals provoquen a tot el món i posin en marxa mesures contundents per a la seva desaparició.

RESUM a recuperació econòmica Lafavorint al nostre país només està a uns pocs i està in-

tensificant la desigualtat. Des del 2008 Espanya ha estat el segon país de la UE on més ha crescut la desigualtat en

En la seva col·lecció INFORMES tenim el número 42, publicat el novembre de 2017, amb el títol “El DINERS QUE NO VEUS. Paradisos fiscals i desigualtat”. Document coordinat i escrit per Susana Ruiz i Miguel Alba.

i un RESUM DE LES RECOMANACIONS, però us convidem també a llegir complet aquest interessant INFORME d’unes vinti-cinc pàgines, amb gràfics i referències, que es pot trobar en la seva pàgina Web:

A continuació en publiquem un RESUM

la renda, 20 vegades més que la mitjana europea. Aquest fet deixa a les famílies i a les persones més colpejades per la crisi en una situació que contradiu l'optimisme al voltant de les principals dades macroeconòmiques. En gran part això és degut a que són aquestes, les famílies, sobre les quals ha recaigut una gran part del pes de la crisi i sobre les que recau de forma creixent el gruix del manteniment del sistema públic. Així es reflecteix en el fet que abans de la crisi les famílies aportaven el 74% del total d'impostos recaptats, per passar a aportar el 83% el 2016, mentre que les empreses aportaven el 22% el 2007 i el 12% el 2016. Clarament, es tracta d'un redisseny del sistema fiscal que no només no contribueix a reduir la desigualtat, sinó que l'accentua. Una de les principals causes d'aquesta situació és el daltabaix que han patit els ingressos procedents de l'Impost de

Societats. L'impost que van pagar les empreses el 2016 va recaptar un 52% menys que el que s’ingressava abans de la crisi econòmica, mentre que la recaptació de la resta d'impostos ha recuperat els nivells pre-crisi. Aquesta diferència entre el que l'Impost de Societats ingressava el 2007 i actualment es pot quantificar en 23.145 milions d'euros, diners que dupliquen el necessari per pagar una renda mínima a totes les famílies sense ingressos a Espanya. Malgrat això, aquesta reducció del pes tributari de les empreses en detriment de les famílies és un fenomen global. En molts països es constata un increment en la proporció del que aporten impostos al consum, com l'IVA, de forma paral·lela a una reducció en els tipus nominals que han de pagar les empreses. En aquesta carrera a la baixa en la tributació empresarial,

www.intermon.org

els paradisos fiscals juguen un paper determinant, ja que actuen com a catalitzadors d'aquesta competència fiscal. Els paradisos fiscals són els grans forats negres de la fiscalitat internacional. En ser territoris amb un nivell d'impostos baix o directament nul i resultar pràcticament opacs, permeten a grans empreses i grans fortunes desviar beneficis i capitals que haurien de tributar en els seus països d'origen. Lamentablement, la utilització d'aquests territoris, lluny de remetre, s'incrementa. La inversió mundial cap als paradisos fiscals s'ha multiplicat per 4 en els últims 15 anys i ha augmentat un 45% des del 2008. I ho fa desconnectat de l'economia productiva, com una realitat que contribueix a augmentar la desigualtat i a destruir les oportunitats de desenvolupament de milions de persones. S'estima que cada any els països en desenvolupament perden 100.000


Gener - Febrer 2018

milions de dòlars en recursos fiscals per l'elusió fiscal de grans empreses a través de paradisos fiscals. Amb aquests diners es podria donar assistència sanitària essencial per salvar 6 milions de vides a l'any i escolaritzar 124 milions de nens i nenes que no van a escola. Si bé són les grans fortunes i les grans empreses les que s'aprofiten d'aquests territoris per minimitzar el pagament d'impostos, els governs són còmplices necessaris. En la seva mà està impulsar mesures per fer desaparèixer aquests territoris i sancionar a qui els utilitza. Però fins ara no hi ha hagut més que accions tèbies i declaracions grandiloqüents.

RESUM DE LES RECOMANACIONS Oxfam Intermón demana al Govern, al Parlament i a les administracions públiques estatals, autonòmiques i locals, que considerin com una prioritat absoluta la lluita contra l'evasió i l’elusió fiscal de les grans empreses i fortunes, per garantir que totes les persones comptin amb ingressos que els assegurin una vida digna i poder finançar així les polítiques socials (sanitat, educació, protecció social i cooperació). Per això proposem dues mesures urgents: • Una llei contra l'evasió fiscal a Espanya • Una reforma del sistema fiscal internacional

1. Llei contra l'evasió fiscal Aquesta Llei ha de prioritzar les mesures i aportar els recursos necessaris per posar fi a l'evasió i elusió fiscal de

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

grans empreses i grans fortunes. Cal combatre l'opacitat dels sistemes fiscals i la impunitat dels grans evasors, tant en l'àmbit domèstic com en l'internacional. A més, s'ha de comprometre amb un marc legislatiu de major transparència i una cooperació fiscal efectiva entre administracions tributàries. Objectius: - Reduir a la meitat el nivell d'evasió i elusió fiscal de manera general i en particular de les grans empreses en el termini de 5 anys. - Erradicar l'ús de paradisos fiscals. - Aconseguir que s'elevi el tipus efectiu de les grans empreses fins apropar-lo al tipus nominal en vigor i superar la pressió fiscal efectiva suportada per les pimes. - Aconseguir que les grans empreses paguin la part justa del que els correspon per les seves operacions tant a Espanya com a l'exterior, especialment en els països en desenvolupament en els què operen. Per a això, aquesta llei ha de: 1. Adoptar una definició sobre paradisos fiscals ambiciosa i vinculant i elaborar una llista en la qual s'estableixi clarament quins són. Els criteris han d'anar més enllà de les mesures de transparència i incloure també els tipus impositius molt baixos o nuls, així com l'existència de pràctiques fiscals nocives que suposin reduccions substancials de la tributació efectiva de les grans empreses. 2. Promoure "Zones Lliures de Paradisos Fiscals": a través de l'exemple de l'administració espanyola, mitjançant un mecanisme que impedeixi contractacions públiques (en qualsevol dels nivells de go-

vern) a empreses que operen a través de paradisos fiscals. 3. Incentivar pràctiques empresarials que evitin l'evasió i l'elusió fiscal relacionada amb l'ús de paradisos fiscals. 4. Garantir la transparència i la rendició de comptes: Fer obligatori per a totes les grans empreses l'informe país per país de caràcter públic, rebaixant el llindar de 750 milions d'euros en facturació consolidada com a requisit per a la seva aplicació. 5. Contenir un compromís d'avançar cap a l’harmonització de les bases fiscals consolidades a la UE.

25

sar que el G-20 consideri el procés BEPS tan sols com el primer pas en una reforma fiscal internacional més justa, reequilibrant els criteris tributaris per posar fi a les pràctiques d'enginyeria fiscal de les grans empreses i per a què es tributi realment allà on es genera el valor. 2. Una nova arquitectura fiscal internacional. És el moment d'impulsar la creació d'un cos intergovernamental en matèria fiscal, que reforci la cooperació internacional i la definició d'un sistema en què es reequilibrin els criteris fiscals per a tots els països.

6. Assegurar una dotació extraordinària en recursos econòmics i humans per a l'Agència Tributària, que garanteixi que compta amb el mandat i la capacitat d'atacar les grans bosses de frau i elusió comeses per grans empreses i grans fortunes. 7. Establir un mecanisme perquè, en el primer any d'aplicació, es llanci una revisió exhaustiva i rigorosa de tots els incentius, deduccions i exempcions fiscals, per mantenir només aquells que es justifiquin per raons d'eficiència i impacte social.

2. Reforma del sistema fiscal internacional A més, els grups parlamentaris s'han de comprometre a impulsar des d'Espanya i en tots els espais internacionals en què participem, una reforma del sistema fiscal internacional en profunditat que reequilibri també els interessos dels països en desenvolupament. 1. En el marc del G-20 i del procés BEPS liderat per l'OCDE. Espanya ha d'impul-

OXFAM

Oxfam és una confederació internacional de 20 organitzacions que treballen juntes en més de 90 països, com a part d'un moviment global a favor del canvi, per construir un futur lliure de la injustícia que suposa la pobresa. OXFAM INTERMÓN (www.oxfamintermón.org).


26 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Gener - Febrer 2018


Gener - Febrer 2018

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

27

Projecte Educatiu de Voluntariat:

“Un camí d’Educació per la Pau” Gàmbia “Un camí d’Educació per la Pau” – “Education peace way”, comença dins d’unes sabates molt petites, les quals, van haver de fugir de la Guerra dels Balcans (19921995). Després d’aquesta experiència personal, vaig decidir emprendre camí a l’ensenyament-aprenentatge dins del meu camp professional. Aquest camí, pretén ser una mirada de l’educació dels valors per poder conviure en una societat més tolerant, pacífica i respectuosa. Lana Kovačević, graduada en Educació Infantil i en el Màster d’Educació Inclusiva. Actualment és violinista i professora de música, així com també, fundadora del projecte educatiu “Education Peace Way”. Escull l’Àfrica per oferir l’educació. Bàrbara Chalamanch, estudiant del Grau d’Audiovisuals i fotògrafa del projecte, decideix emprendre aquest viatge mutu per compartir aquests

valors educatius a través del seu objectiu captivador de fotografies. Totes aquestes, carregades d’emocions per tal de mostrar l’essència viscuda.

compartim aquest món i, entre tots, podem deixar un món una mica millor... doncs, l’Educació és l’arma més poderosa per canviar el món, deia Nelson Mandela.

Des d’una vessant personal i professional, puc dir que per a mi l’educació és una de les eines més importants que disposa del poder de canviar el món i la societat. Per tant, crear una mirada profunda en els valors educatius a través de l’educació musical ha estat el meu objectiu principal. Per una banda, l’educació musical, ha ajudat als infants a treballar el respecte, la tolerància, l’afecte, el compromís, la solidaritat, l’estima, l’esforç, el treball cooperatiu, entre d’altres. Tots aquests valors, són imprescindibles en el món en què vivim i necessaris per combatre la violència i les guerres que malauradament encara són actuals. Sempre he pensat que som humans,

Tenint en compte això, a través de l’ajut de l’ODEC, Oficina de Desenvolupament i Cooperació de la Universitat de Lleida i l’ ONG Alpicat Solidari, durant els mesos de juliol i agost del 2016, al poble de Baja Kunda (Gàmbia), vam desenvolupar un seguit de sessions educatives. Els infants, amb una edat mixta d’entre cinc i disset anys, els vam oferir l’oportunitat de conèixer i experimentar amb activitats i materials educatius diversos. En mig d’aquell calorosíssim estiu, aquells somriures del infants que cada matí em feien saber que agraïen anar a l’escola, aquella nit freda on semblava que la lluna era plena tots els dies, i la posta de sol única e irrepetible, vaig arribar

a descobrir un col·lectiu de persones molt especials; entregades, agraïdes, sàvies, lluitadores i sobretot, amb un coratge grandiós. Ràpidament i com a gran aprenentatge, vaig decidir adoptar totes aquestes actituds positives i qualitats que m’acompanyen al dia a dia d’aquella estància. Tots podem imaginar l’Àfrica d’una manera concreta, però viscuda des d’una vessant educativa ha estat molt enriquidor. Puc tancar els ulls i ser conscient que aquest projecte va començar des del naixement de les meves sabates petites en mig d’un conflicte armat. Vint-i-cinc anys més tard s’ha desenvolupat en un desig únic i prioritari; l’educació. El projecte m’ha ensenyat a comprendre que cadascú tenim les nostres eines, siguin quines siguin, les que poden aportar quelcom


28 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Gener - Febrer 2018


Gener - Febrer 2018

necessari per millorar el nostre entorn. Amb la música, es fa difícil pensar que podem canviar el món, però sí aquell col·lectiu que formen part del nostre món. A més, hem pogut comprendre que gran part de l’Àfrica valoren el temps real en el què viuen. No hi ha demà, hi ha l’avui; el present. Fer del present un moment únic i millor possible ha estat un gran aprenentatge. Hem descobert que l’avui del primer món i l’avui del tercer món és una gran diferència. “Som

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

nosaltres qui tenim els rellotges, però són ells qui tenen el temps...”. Per acabar, podria afegir que després d’haver realitzat el projecte a Baja Kunda, només em queda dir que: una vegada més, la música ha demostrat que és el llenguatge universal. Lana Kovačević Kuč, Professora de música Mestra d’Educació Infantil www.educationpeaceway.org info@educationpeaceway.org

29


30 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Gener - Febrer 2018

“Mirades per la pau”, fotografies de Bàrbara Chalamanch pel Projecte “Education Peace way” “Mirades per la pau” és el títol de l’exposició gràfica amb el material audiovisual de Bàrbara Chalamanch que complementa el projecte educatiu de voluntariat: “Education Peace way” de Lana Kovačević. Totes les fotografies que publiquem en aquest LO CAMPUS formen part d’aquesta exposició. Bàrbara Chalamanch, nascuda el 22 d’abril de 1993 a La Pobla de Segur, és estudiant d’últim curs de “Comunicació i periodisme audiovisual” de la Universitat de Lleida (UdL). Anteriorment també ha cursat el grau superior de Il·luminació, captació i tractament de la Imatge a l’Institut Caparrella de Lleida, i ha estat involucrada en el món de la fotografia des dels 16 anys especialitzant-se en la fotografia de retrat.

“Mirades per la pau” és una exposició composta d’una sèrie de 25 fotografies, les quals endinsen al públic en una nova perspectiva del

món d’Àfrica on l’element principal són les mirades. Les persones tendeixen a tenir curiositat per allò que és diferent al nostre dia a dia ja que les coses des d’una nova visió canvien molt i augmenten el seu atractiu, però no sempre és té la oportunitat de veure-ho i viure-ho. Així doncs, amb l’exposició us donem l’oportunitat de poder veure una realitat diferent a la que normalment estem acostumats. Aquesta exposició està feta amb l’objectiu de recol·lectar tots els valors que es van transmetre als nens i nenes de Gàmbia i transmetre’ls al públic a través de mirades innocents per així construir una societat més conscient del món en el què vivim. Es dóna vital importància a les mirades ja que mostren la innocència dels infants. Els colors, la llum, la profunditat de cada mirada transmeten tot el que es fa difícil expressar en paraules. Transmeten sentiments i emocions, i una realitat en la què es viu a l’Àfrica, que per a nosaltres sovint ens queda desconegu-

da i força llunyana. Bàrbara Chalamanch: “Com a fotògrafa, aquest projecte em va cridar molt l’atenció tant per les cares noves que em podia trobar com pels nous paisatges que sem presentarien. Al arribar a Gàmbia el que m’imaginava es va quedar molt petit. Els paisatges, el tracte, la convivència, les ganes d’aprendre, la voluntat de ser feliç, seguit d’un llarg etcètera, anava quedant guardat a través del objectiu de la càmera, ni tant sols tenies temps d’assimilar-ho, tot era nou, tot era increïble. Tota la passió i dedicació que la Lana ha posat en aquest projecte ha resultat mereixedora d’una gran experiència; compartint els valors de la pau necessaris per crear una societat digna de ser admirada vam acabar compartint molts moments de felicitat acompanyats, sempre, d’una dolça melodia creada per els propis alumnes. Haver pogut participar en

aquest projecte m’ha fet obrir la ment i veure amb els meus propis ulls la mancança de recursos, així com la de valors, i al mateix temps la immensa felicitat en la que viuen. Ha sigut una experiència on tots hem pogut aprendre, on les emocions han estat a flor de pell les 24h del dia, on tot era exòtic però també familiar.”


Gener - Febrer 2018

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

31


COMIAT Definitivament et dic adéu Espanya dels imperis: ho he decidit serenament. Temps ha, potser, embabaiats per un cúmul d’història i un res de res d’allò que hauríem de saber –allò ben nostre–, o potser embadalits amb un possible acord o l’entesa fal·laç, ens manteníem resignats. Ja fa, però, un munt de segles –som al seixanta-sis del segle vint– que estens els llargs tentacles i ens ofegues, que lluites amb la gran energia dels imperis, perquè tu ets un imperi, no en tinc dubtes, sense respecte a res, i ara contra corrent.

Associació Universitària AMICS de LO CAMPUS

Definitivament et dic adéu! M’acomiado de tu. Hi ha massa sang vessada, hi ha massa injúria i massa greuge, i massa sofriment al capdavall estèril. Perquè ni tu –cavaller de Castella amb creu i daga–, ni nosaltres plegats –ramat d’ovelles esquilades–, no podem anar junts. Me n’allunyo, de tu! Prefereixo de lluitar per la pau i amb els homes que l’estimen, la pau. Prefereixo de crear el futur d’un país i deixar-te. Apa, adéu! I ara pensa en els teus, en els qui, farts de pena, van errants i perduts, en els qui, morts de lluita, es roseguen els punys; aquests són els teus fills, els únics que t’estimen. Deixa de guerrejar i allibera’ls d’un cop. Jo me’n vaig! Vull viure en pau a casa, vull morir esgotat construint Catalunya. I res més! Potser un dia ens veurem: Déu et guardi, et diré: com et va? Però, mentrestant: a casa! Hem lluitat massa temps al replà, i tot és ple de pols i teranyines. Definitivament et dic adéu! T’ho dic sense rancor, somrient darrere del cancell, mentre poso la balda. Joan Colomines i Puig (Del recull clandestí "Poemes clam"-1969)


Millions discover their favorite reads on issuu every month.

Give your content the digital home it deserves. Get it to any device in seconds.