Lo campus especial estiu número 25

Page 1

El periòdic universitari de Catalunya

LO CAMPUS Agost · Setembre 2014 Sisena època Número 25

1,30 €

Històries d'Escòcia Scotland / Alba

Salvant jueus pels Pirineus

Noves estratègies contra els transgènics


2 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya EDITORIAL

Agost · Setembre 2014

Històries de llibertat i els Rectors de Catalunya pel NO

assi el que passi, Escòcia viu una transP cendental renaixença.

L’haver convocat un referèndum sobre la seva independència ha obert un camí d’esperança no només pels escocesos, sinó per totes aquelles nacions sense estat que voldrien viure en i amb total llibertat. Catalunya forma part també d’aquesta esperança. El mirall d’Escòcia serveix sobretot per entendre la pulcritud democràtica i política de com convocar una consulta. Però també aquest procés de sobirania escocès té un altre punt de revisió per a nosaltres: que és l’actitud de les Universitats respecte el referèndum. Oficialment i d’una manera volguda les Universitats escoceses i les seves entitats associatives que les agrupa, han volgut tenir una actitud de imparcialitat i no s’han definit. Fins i tot, si una Universitat estava en algun organisme britànic que s’ha definit pel NO, com passava amb la patronal britàni-

ca CBI, les tres Universitats adherides varen deixar l’organisme. No pel NO, sinó per seguir la imparcialitat. Llavors l’entitat britànica amb seu a Escòcia, valorant el pes de les universitats han donat un pas enrere i ara oficialment, no es defineixen. Des de la Universitat han estat els seus estaments acadèmics, professors, alumnes, gestors i administratius els que d’una manera particular s’han definit majoritàriament pel SÍ. S’han agrupat al voltant de la plataforma “ACADEMICS for YES”. A Catalunya com ja tots sabem, ha estat tota una altra història. Primer ha calgut definir-se perquè es pogués fer la Consulta, com un aspecte pel Dret a Decidir. Analitzades totes les Universitats públiques de Catalunya, veiem que en les Universitats que el seu estament de direcció i gestió estan clarament pel NO -(En la doble pregunta pactada a Catalunya per les forces polítiques, estarien

per un SÍ-NO i un NONO)-, sé senten espanyols i volen seguir en el sistema universitari espanyol, doncs aquests estaments de direcció no han promogut que la Universitat es definís perquè es faci la Consulta. No ho han impedit, però s’han fet l’orni i han hagut de ser membres de la seva comunitat universitària els que han hagut de forçar en Consells de Govern i Claustres la presa de postura pública. És preocupant que hi hagin Rectors a Catalunya amb carnet de partit politic, no pel fet de tenir carnet, que no només és legítim sinó també potser interessant perquè pressuposa alguna personalitat més que no “ser ni carn ni peix” fent de Reina Mare, el problema és quan aquests Rectors en el dia a dia, canalitzen el “seu“ partit en les decisions de gestió, acadèmiques i de recursos humans. Hi ha hagut Rectors que fa anys i mesos, que diàriament estant treballant

pel NO i per continuar l’espanyolització de la nostra universitat. Com pluja fina: es carreguen la llengua a les aules i a la gestió; canvien la imatge i recerca de la Universitat i la fan més espanyola, -ells en diuen ibèrica-; inflen de principis i valors espanyols en plans i estratègies, -alguns d’aquests plans son copiats directament d’estaments espanyols- i per últim col•loquen a la Universitat a aquells càrrecs del seu partit que han perdut el seu lloc politic per haver perdut eleccions de tota mena, convertint la Universitat en la “menjadora” segura pels perdedors i acòlits del Rector. (En la picaresca: algun Rector per despistar, acaba col•locant al mateix temps que els seus, algun membre despenjat d’algun altre partit. Tota una “floreta política” que no fa estiu). Ni de lluny, desgraciadament, les nostres Universitats públiques s’assemblen a les escoceses. •

Coeditors:

LO CAMPUS

Director i director d'art:

LO CAMPUS 25 •Agost/Setembre 2014

l’Associació universitària AMICS de LO

Redacció:

Joan-Ramon Colomines-Companys

Versions de paper i digital.

CAMPUS / UdL”i l’Associació VIVÈNCIA

Carrer Pere de Cabrera 12, 2º 9ª

Disseny i maquetació:

Dipòsit Legal: L-658-08

ARANESA, -“Associacion Culturau e

25001 Lleida • Telèfons: 973204907

Alicia Parellada

Civica Vivéncia Aranesa: Aula Euròpa

redaccio@locampus.cat

Revisió final de qualitat del disseny:

des Pirenèus”-.

http://www.locampus.cat

Patricia Sala


Agost · Setembre 2014

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

3

CRÒNICA i OPINIÓ

E

n el procés sobiranista d’Escòcia i com una resposta afirmativa organitzada respecte el proper referèndum sobre la independència escocesa, convocat pel 18 de setembre d’enguany, l’any 2012 és va fundar la plataforma política i ciutadana “Yes Scotland”. Aquesta organització agrupa no només entitats i persones decidides a votar Sí en el referèndum per la independència, sinó que també agrupa a partits polítics com el partit en el govern el “Scottish National Party” i també el “Scottish Green Party” i el “Scottish Socialist Party”. A més agrupa també el “Labour for Independence” que és una organització

independent que agrupa a militants i simpatitzants del “Scottish Labour Party”, però que estant a favor de la independència. Vist des de Catalunya la plataforma “Yes Scotland” és com l’Assemblea Nacional Catalana (ASN), però amb moltes variants organitzatives i logístiques. Una de les característiques de “Yes Scotland” és organitzar sectorialment professions o també reivindicacions i campanyes. Aquestes organitzacions ja funcionaven històricament o s’ha promogut el seu reagrupament per l’ocasió. Això tenim “Veterans for Independence”, “Farming for Yes” o “Crofters for Yes”,

o sigui gent gran, agricultors i grangers. O també “Women for Independence” o “Business for Scotland”, o sigui dones o persones del món dels negocis. Aquests són exemples d’una nodrida sèrie de plataformes, algunes més actives que d’altres, però totes carregades d’un gran entusiasme del seu voluntariat. Dins de les universitats i en el món acadèmic i intel•lectual escocès en general, s’ha promogut la plataforma “ACADEMICS for YES”. D’ells a continuació en reproduïm la seva primera presa de postura pública i un article que s’estén en algun punt de la declaració. •

Una declaració sobre la independència, posant el futur d'Escòcia en mans d'Escòcia: 1. Estarem en una millor posició en una Escòcia independent per desenvolupar els valors i principis sobre els quals es va fundar el sistema d'educació superior escocès.

2. L'educació com un dret, no com un privilegi, és un principi fonamental de l'ètica democràtica d'Escòcia, i es garanteix millor en una Escòcia independent. →


4 LO CAMPUS 路 El peri貌dic universitari de Catalunya

Agost 路 Setembre 2014


Agost · Setembre 2014

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

→ 3. L’excel•lència de les universitats d'Escòcia tindrà més relleu internacional per un govern sagaç que doni la benvinguda a estudiants de tot el món, que per excloure'ls.

4. La realització dels poders del Parlament escocès proporcionarà el millor context per a les universitats escoceses per treballar amb el govern escocès i amb la indústria per desenvolupar l'economia d'Escòcia per al benefici de tots els ciutadans escocesos.

5

Per aquestes quatre raons, declarem el nostre vot per a la independència d'Escòcia.

Presentant ACADEMICS for Yes om dos catedràtics de les Si Glasgow, Universitats d'Aberdeen amb una àm-

plia experiència sobre els principals problemes que enfronten les universitats avui en dia, i escrivim per expressar el nostre suport a la nova “Ciència i Docència pel Sí”, agrupació que ha atret més de seixanta líders acadèmics a adherir-s’hi com a membres. L'objectiu de les universitats és la creació i transferència de coneixement i el capital intel•lectual. Es tracta d'una missió internacional que no coneix fronteres. Els científics i acadèmics funcionen millor en un context en el qual puguin atreure els estudiants de tot el món i treballar amb col•legues de tot el món. Els acadèmics situats a Escòcia provenen cada vegada més de la família internacional, i els estudiants que aprenen o realitzen inves-

tigacions són cada vegada més internacional; al mateix temps, les universitats han de permetre l'accés a l'educació superior per als sol•licitants qualificats de la seva pròpia societat. Si hi ha un sí o un no vot, al setembre, hi haurà incerteses de finançament, però hi ha moltes raons per creure que un vot afirmatiu crearà finançament millor i més segur. L'educació superior és una de les moltes històries d'èxit d'Escòcia: la nostra recerca és una de les més citades per capita al món, i el nostre Govern no només és molt conscient d'això, sinó que incessantment la promou.

ideals de la Il•lustració Tots dos estem preocupats cada vegada més pel llenguatge negatiu que s'utilitza al parlar del potencial de

la ciència i de les universitats d'Escòcia si es produeix la independència. Quins són els fets? El Govern del SNP actual té un fort compromís amb la ciència i les universitats d'Escòcia, en veure'ls, no només com un far de l’estatus escocès internacionalment, amb cinc de les nostres universitats en el top 200 a tot el món, sinó també com a motors del creixement econòmic i la cooperació internacional. La creació de nous centres d'innovació, el finançament de beques de postgrau relacionats amb el desenvolupament econòmic i el recent acord sobre la cooperació en ciència amb Hong Kong és tota una clara evidència d'això. Alhora, la supressió de les taxes de matrícula i l'ampliació de places subvencionades relacionades amb la justícia social i l'ampliació de la participació demostren un compromís amb l'herència

de la intel•ligència democràtica que està en desacord amb l'estat cada vegada més mercantilitzat de la prestació de l'educació superior en altres llocs del Regne Unit. El Govern escocès s'ha mostrat compromès amb els ideals de la Il•lustració, de l'aplicació de la raó al coneixement en un context de millora material. De la política basada en l'evidència a l'energia renovable, el paper de la ciència i les universitats és cada vegada més important per a la creació d'una economia intel•ligent, reeixida i socialment justa a Escòcia.

Una agenda positiva i compromesa És raonable demanar a aquells que pensen que la independència seria dolenta per a les nostres universitats que esperem →

El Parlament escocès obra d’un arquitecte català otser sobtarà a algun lector català, però l’actual ediP fici del Parlament escocès ha estat dissenyat per l’arquitecte català Enric Miralles, que va morir abans de

Scottish and Newcastle i el començament dels treballs de fonamentació per suportar l'estructura de l'edifici.

Miralles i el seu equip van aconseguir el seu encàrrec després de guanyar un concurs internacional. Concurs que va comptar amb un jurat d’experts i també d’una exposició pública on es va poder valorar l’opinió ciutadana, que clarament es va apassionar amb el projecte de Miralles, fou al final el jurat que va atorgar l’encàrrec. Per una vegada experts i opinió publica foren coincidents en la majestuosa i singular arquitectura del futur edifici del Parlament. Tot i la quantitat de premis obtinguts, que ningú es pensi que tot va ser un camí de roses abans i després del concurs. Abans per la localització del lloc, després per la tria de la constructora, per la durada de la construcció de l’obra i per l’enorme desviament pressupostari que es va produir. També l’arquitecte i el seu disseny va tenir la seva ració de controvèrsia per part de polítics i mitjans de comunicació, sobretot pels diferents canvis introduïts en el projecte durant tot el procés.

En canvi Enric Miralles i Benedetta Tagliabue amb el Parlament d’Escòcia varen dissenyar un potent edifici destinat aconseguir una unió poètica entre el paisatge escocès, la seva gent, la seva cultura, i la ciutat d'Edimburg, això és el que diuen els entusiastes, encara que no tothom ho veu així. En aquest cas l’enginy, la modernitat i moltes de les solucions arquitectòniques exteriors i interiors, poden despistar a gustos més conservadors i poc donats a heterodòxies. El Parlament de Miralles és un complex d’edificis excel•lent.

la finalització de l’obra. (Veure foto de Miralles en la pàgina anterior). L’any 2004, després de uns quinze anys de treball, és va acabar l’edifici.

Però centrant-nos en la construcció: El 6 de juliol de 1998, es va declarar que el disseny d'Enric Miralles va ser triat, amb la feina que s'atorgava a EMBT / RMJM (Escòcia) Ltd, una empresa de disseny joint venture catalano / escocès, creada específicament per al projecte. La construcció va ser realitzada per l’empresa Bovis, i tot va començar el juny de 1999, amb la demolició de la fàbrica de cervesa

EMBT era i és el despatx dels arquitectes Enric Miralles i la seva dona Benedetta Tagliabue. Últimament a Lleida l’arquitecta Tagliabue és coneguda per intentar redissenyar la plaça de Ricard Viñes del centre de la ciutat amb un resultat horrorós, sent-ne generosos. Aquest cop, la creativa arquitecta, no la va encertar.

L’Enric Miralles en va dir: “No volem oblidar que el Parlament escocès estarà a Edimburg, però pertany a Escòcia, a la terra escocesa. El Parlament ha de poder reflectir la terra que representa. L'edifici ha de sorgir de la base inclinada del “Arthur’s Seat” i arribar a la ciutat, gairebé sorgint de la roca. " (1999). Per acabar-ho d’entendre: recordar que el “Arthur’s Seat” és el pic principal d’un grup de turons que formen part de Holyrood Park, lloc on hi ha el Parlament. Tota aquesta zona és troba al centre de la ciutat d'Edimburg, àrea designada per la UNESCO com a patrimoni mundial de la humanitat. •


6

Agost · Setembre 2014

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

que portin a la pràctica diferents polítiques que les que prevalen a la resta del Regne Unit (hem de suposar que no donen suport a aquestes polítiques): 9.000 £ per a matrícules per a tots (és probable que augmentin encara més i és poc probable que s'inverteixi per Treball); hostilitat cap als estudiants estrangers en suport d'una agenda antiimmigrant que ha generat una oposició generalitzada en l'educació superior com en l'internacional; i la perspectiva de pesants i significatives en els fons d'investigació a partir de 2015, àmpliament reportats a Anglaterra, però d'alguna manera absent de qualsevol argument per votar No. Per aquestes polítiques cal afegir el considerable risc de retirada de la UE. El fet que hi hagi probabilitats que els UKIP (10/11) guanyin les eleccions Europees 2014 al Regne Unit, i el que això implica, significa un risc substancial que el conjunt de l'educació superior del Regne Unit podria ser

exclòs del finançament de la recerca europea. El Llibre Blanc es compromet a que un govern posterior a la independència subscriurà un finançament de recerca més àmpli sobre la base de la quota històrica d'Escòcia, d'aquest finançament, i està clar que les prioritats del Govern d'Escòcia per a l'economia d'Escòcia i el seu perfil internacional només poden ser abordades per la plena participació de la ciència i les universitats en la nostra societat: en el compliment dels seus reptes, en el desenvolupament de la seva economia, en la seva promoció a l'estranger. Cap altre govern alternatiu té aquesta agenda positiva i compromesa, i no crec que cap altre país sap millor que Escòcia les necessitats d'Escòcia.

Els riscos de votar No Quins són els riscos de votar No? Com hem indicat anteriorment, les principals amenaces d'un vot negatiu són les retallades en la

subvenció global d'Escòcia, la pèrdua d'accés al finançament de la Unió Europea i a la bona presencia a l'estranger. La reducció incessant de la despesa pública, les pressions actuals de reducció en cara més de l’ajuda universitària a Anglaterra i la privatització de les universitats a Anglaterra a través de quotes, donarà lloc a un seguit de reduccions en la fórmula Barnett del finançament públic a Escòcia. O pitjor encara, l'abolició probable de la fórmula Barnett tindria efectes catastròfics sobre la despesa en educació superior i complementària a Escòcia. Això posaria pressió sobre qualsevol govern escocès per reintroduir matricules a Escòcia - una cosa que els tres principals partits en la campanya del No donarien suport en un context del Regne Unit. Un govern cada vegada més anti-UE i el Regne Unit contra els immigrants podria encotillar la tradició internacionalista de l’educació superior d'Escòcia, qüestió que al Regne Unit podria afavorir.

Escòcia florirà Aquests resultats serien desastrosos. Tots dos podem recordar els molts detractors dels efectes de la Devolution a les universitats abans de la Devolution; que llavors es van equivocar i ara ens demanen tornar a creure en ells. No obstant això, els principis de l'educació superior escocès rares vegades han estat sota amenaça més gran del que són a partir d'algunes de les polítiques actuals dels partits polítics alineat en la campanya pel NO. La Devolution va proporcionar un alleujament temporal de les polítiques desenvolupades al Regne Unit; només la independència pot protegirnos en el futur i que ens permeti prosperar.

Catedràtic Bryan MacGregor, University of Aberdeen. Catedràtic Murray Pittock, University of Glasgow.

“Victoria Street” a Edimburg, un carrer amb identitat pròpia. Fotografia: Christian Bickel, 2005 ©


Agost · Setembre 2014

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

7

“Bute House” a “Charlotte Square” d’Edimburg, residència oficial del Primer Ministre d'Escòcia: la porta del centre.

ACORD entre el Govern del Regne Unit i el Govern d'Escòcia per a un referèndum sobre la independència d'Escòcia E

l Govern del Regne Unit i el Govern d'Escòcia han acordat treballar conjuntament per assegurar que es pugui dur a terme un referèndum sobre la independència d'Escòcia.

Els governs acorden que el referèndum: • Ha de tenir una base jurídica clara. • Ha de ser legislat pel Parlament Escocès. • S'ha de fer de manera que compti amb la confiança dels parlaments, els governs i la població. • Ha de ser una prova clara i una expressió decisiva de l'opinió del poble d’Escòcia, amb un resultat que sigui respectat per tothom.

Els governs han acordat promoure un decret llei (Order in Council), d’acord amb l'article 30 de la Llei d’Escòcia del 1998, als parlaments del Regne Unit i d'Escòcia, que concreti un referèndum amb una pregunta única sobre la independència d'Escòcia, que se celebrarà abans que finalitzi el 2014. El Decret llei ha de deixar fora de dubte que el Parlament Escocès pot legislar sobre aquest referèndum. En aquell moment el Govern d'Escòcia haurà de promoure una legislació al Parlament Escocès per a un referèndum sobre

Objecte del memoràndum 1. Aquest memoràndum estableix els elements de l'acord que requereix la disposició legislativa de l'article 30 del Decret llei («el Decret»)[1], el projecte del qual figura com a annex a aquest memoràndum, i els elements acordats pels governs sobre una base no jurídica. [1] [Un decret que figura en l’article 30 (2) de la Llei d’Escòcia del 1998 permet fer modificacions d’acord amb l'annex 5 de la Llei d’Escòcia del 1998, que enumera les matèries reservades al Parlament del Regne Unit, bé per addició o bé per supressió de reserves.]

la independència. Els governs acorden que el referèndum ha de complir els requisits més elevats d'equitat, de transparència i d’integritat, fonamentat en l’assessorament i el consell d'experts independents. La legislació sobre el referèndum ha d'establir: • La data del referèndum. • El dret de vot. • La formulació de la pregunta. • Les normes sobre el finançament de la campanya. • Altres normes per al desenvolupament del referèndum. Els detalls de l'acord entre els dos governs

l'objectiu de garantir-ne l'equitat— s'han d'aplicar al referèndum sobre la independència d'Escòcia. El títol 7 de la Llei de partits polítics, eleccions i referèndums, del 2000 (Political Parties, Elections and Referendums Act 2000, PPERA), estableix un marc per als referèndums duts a terme en el marc de les lleis del Parlament, incloses les normes sobre el finançament de la campanya, la regulació, la supervisió i el desenvolupament del referèndum.[2]

Principis

[2] [El títol 7 de la Llei PPERA consta de quatre capítols que estableixen el marc per fer referèndums d’acord amb una llei del Parlament del Regne Unit: I - Qüestions preliminars; II - Controls financers; III - Controls de les publicacions, i IV - Desenvolupament de referèndums.]

2. Tots dos governs acorden que els principis que sustenten l'actual marc legal dels referèndums celebrats en virtut de les lleis del Parlament del Regne Unit —amb

3. Tots dos governs acorden que les normes del referèndum s'haurien de basar en la Llei PPERA, amb les especificitats d'Escòcia, com ara l'establiment de la Jun-

s'exposen en el següent Memoràndum i el Projecte de decret llei, que és part d'aquest acord.

M. H. David Cameron, diputat Primer ministre M. H. Michael Moore, diputat Secretari d’Estat per a Escòcia M. H. Alex Salmond, diputat al Parlament Escocès Primer ministre d'Escòcia Nicola Sturgeon, diputada al Parlament Escocès Vice-primera ministra d'Escòcia Edimburg, 15 d'octubre de 2012

ta Electoral (Electoral Management Board) i el paper subsegüent de la Comissió Electoral, reflectides en el Projecte de llei de referèndum. ( ...)

Cooperació (Últim punt) 30. El Regne Unit i el Govern d'Escòcia s'han compromès, per mitjà del Memoràndum d'entesa mútua (Memorandum of Understanding) i amb altres, a treballar conjuntament en qüestions d'interès comú i d'acord amb els principis de bona comunicació i respecte mutu. Aquest esperit és el que ha propiciat l'acord entre tots dos governs. Esperen que un referèndum que és legal i just tingui un resultat decisiu i respectat. Tots dos governs s'han compromès a continuar treballant conjuntament, de manera constructiva, per tal que el resultat, sigui quin sigui, vagi en la direcció de l'interès primordial de la gent d'Escòcia i de la resta del Regne Unit.•


8 LO CAMPUS 路 El peri貌dic universitari de Catalunya

Agost 路 Setembre 2014

University of Glasgow Gilbert Scott Building. Fotografia: Diliff, 2008 漏


Agost · Setembre 2014

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Sistema universitari d’Escòcia Catalana d’Universitats PúLl’any’Associació bliques (ACUP) va elaborar el juliol de 2012 l’estudi: “Informe sobre el sistema universitari d’Escòcia”.

És un bon informe, com quasi sempre ens té acostumats l’ACUP, però han passat uns mesos i a més han passat molt esdeveniments, i això porta que algun apartat

1. Enfocament i estructura del sistema universitari d’Escòcia universitari escoEcatiulcèssistema culmina un sistema eduque, se situa en l’espai

central de la societat. Al final del primer cicle (quatre anys) d’ensenyament secundari, els estudiants es presenten als primers exàmens nacionals de qualificació (Nivell Estàndard). Els resultats obtinguts es registren en el Certificat de Qualificacions d’Escòcia (SQC). L’objectiu de molt estudiants, però, és assolir un certificat de Nivell Avançat, amb un examen que generalment es fa en acabar el cinquè any de secundària, a l’edat de disset anys. Això els permet d’entrar directament a l’ensenyament professional avançat o bé continuar el camí cap a l’educació superior, un cop assolit l’anomenat Nivell Avançat Superior. A Escòcia la formació tècnica i professional de nivell superior està molt desenvolupada. Hi ha quaranta-cinc centres (anomenats colleges) que ofereixen aquest tipus de formació, tant per a alumnes joves com per a persones de més edat, que fan formació continua, a temps complet i a temps parcial, amb una gran varietat de temes. Les universitats tenen un alt grau de llibertat per a estructurar una oferta que satisfaci les necessitats dels estudiants i dels empresaris, col•lectius que, juntament amb el personal docent, configuren els consells d’administració dels colleges. Un altre element interessant és que la majoria d’aquests centres han establert acords amb les universitats, de tal manera que els estudiants que assoleixin uns estàndards determinats poden incorporar-se directament a un curs d’educació superior. A més, alguns colleges fins i tot ofereixen una part o la totalitat d’alguns cursos universitaris de grau. Això està vinculat normalment a finançament pri-

de l’Informe necessitava ser posat al dia, qüestió que hem fet. A continuació reproduïm una part d’aquest Informe adaptant-lo al llenguatge periodístics per fer-lo més divulgatiu o sigui hem tret o sintetitzat tot l’aparell referencial acadèmic, típic d’un Informe.

vat per a uns projectes determinats, i s’ajusten els programes de formació a la situació de les empreses i dels estudiants. Hi ha, en definitiva, una forta vinculació entre colleges i universitats, cosa que es veu reflectida també en el fet de compartir la mateixa institució finançadora, l’Scottish Funding Council. Pel que fa ja estrictament a la universitat, a Escòcia els títols de l’anomenat grau ordinari s’assoleixen després de cursar i aprovar tres anys d’estudis a temps complet o de quatre anys, quan es vol assolir un nivell més especialitzat i exigent (el grau d’honor). Els graus de quatre anys són una peculiaritat del sistema universitari escocès, ja que a la resta del Regne Unit són sempre de tres anys. Amb tot, també hi ha la possibilitat que els estudiants es presentin a uns exàmens específics que els permeten incorporar-se directament al segon any dels estudis. En medicina, odontologia, arquitectura, ciències veterinàries i algunes altres àrees, el grau pot durar fins a sis anys. En les quatre universitats més antigues, els graus en arts, humanitats i llengües són denominats Master of Arts; en les altres universitats, el títol de grau normalment s’anomena Bachellor. Els estudis de postgrau inclouen tant els d’un any de durada (postgraus) com els d’un o dos anys que porten al títol de màster. A través dels màsters, es pot arribar als anomenats graus de recerca (research degrees), M. Phil. (undos anys) o Ph.D. (tres-quatre anys), que s’ofereixen en gairebé totes les universitats. Cada any d’estudi de programes de grau i de postgrau universitaris es compon de diverses assignatures (courses), organitzades dins de cada àrea temàtica per nivell SCQF, des del nivell 7 (primer curs de grau) fins al nivell 11 (postgraduat). La configuració del «menú» de courses de cada estudiant sol ser bastant flexible. →

9


10 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Agost · Setembre 2014

2. Mapa i tipus d’universitats

Institucions petites especialitzades

Escòcia compta amb un total de dinou institucions d’ensenyament superior (Higher Education Institutions o HEI), tot i que, de fet, són quinze universitats, ja que de la llista se n’han d’excloure les tres institucions especialitzades en art, música i agricultura, així com la Universitat Oberta, perquè és de tot el Regne Unit. La Universitat de les Highlands i les Illes no va assolir un veritable estatus universitari fins a l’any 2011. Es distingeixen fins a cinc tipus d’universitats, en funció de l’antiguitat i les característiques: com més antigues, més prestigi i valoració social solen tenir.

8. The Glasgow School of Art. 9. The Royal Conservatoire of Scotland. 10. The Scottish Agricultural College.

Institucions d’ensenyament superior (HEI) a Escòcia Institucions antigues 1.The 2.The 3.The 4.The .

University of Aberdeen. University of Edinburgh. University of Glasgow. University of St Andrews.

Institucions estatutàries pre1992 5.The University of Dundee. 6.Heriot-Watt University. 7.The University of Stirling. 8.The University of Strathclyde. Institucions post-1992 1. The University of Abertay Dundee. 2. Edinburgh Napier University. 3. Glasgow Caledonian University. 4. University of the Highlands and Islands. 5. Queen Margaret University. 6. The Robert Gordon University. 7. The University of the West of Scotland.

D’altres 11. The Open University in Scotland. D’entrada, poden semblar moltes universitats per a un país de poc menys de 80.000 quilòmetres quadrats i poc més de cinc milions d’habitants. Com es pot observar en el mapa, la distribució territorial dels centres és molt desigual, ja que estan ubicats majoritàriament entorn de les dues grans àrees urbanes d’Escòcia, Glasgow i Edimburg. Aquestes dues ciutats, de l’ordre de 500.000 habitants, disposen de tres universitats cada una. Totes aquestes entitats, a més de dedicar-se al’ensenyament superior, són de fundació pública i finançades per l’Estat. Com a tals, comparteixen tres característiques essencials: 1. Són legalment independents. 2. Tenen un caire benèfic (charitable). 3. Reten comptes a través d’un òrgan de govern que assumeix la responsabilitat última de tots els aspectes de la institució. Tanmateix, més enllà d’això, es constaten diferències molt notables pel que fa a la grandària i al pressupost. • INFORMES

Associació Catalana d'Universitats Públiques


Agost 路 Setembre 2014

LO CAMPUS 路 El peri貌dic universitari de Catalunya

11

Universities Scotland Infographic (2013) 漏.


12 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Agost · Setembre 2014

MONOGRÂFIC i OPINIÓ

Un agost i setembre de pel•lícula a Escòcia Històries i passions culturals escoceses na de les millors industries turísU tiques del món i que saben rendibilitzar d’una manera magistral la

seva geografia, història, cultura, esports i moltes coses més, és Escòcia. Tot això acompanyat d’una comunicació potent i molt útil, per tant no espereu ara que nosaltres suplim tot aquest material perquè només cal que entreu a un cercador d’internet i ho trobareu ràpidament.

Edinburgh’s Festivals a ciutat d’Edinburgh Lplataforma s’ha convertit en una internacional de Festivals de tota mena, que celebrem durant tot l’any. En el període que us oferim es celebren sis Festivals:

1. Edinburgh International Festival. 2. Edinburgh Festival Fringe. 3. The Royal Edinburgh Military Tattoo. 4. Edinburgh International Book Festival. 5. Edinburgh Art Festival, I 6. Edinburgh Mela.

Edinburgh International Festival El Festival Internacional d'Edimburg es va inaugurar el 1947 i està considerat des de fa molt temps com una de les celebracions culturals més importants del món. El seu programa ofereix cada any música clàssica, òpera, teatre i dansa de la millor qualitat internacional durant tres setmanes a l'agost i principis de setembre. Com a mitjana, el festival consta cada any de 160 actuacions, en què participen més de 2.500 artistes, amb un públic internacional que pot arribar a assolir les 400.000 persones. El Festival Internacional d'Edimburg utilitza sis locals per presentar la seva programació. L'auditori Usher Hall (aforament: 2.300) per a la major part de la seva programació orquestral, l'auditori Queen´s Hall (aforament: 900) per recitals i músi-

El que a continuació us oferim és una interpretació molt personal de la redacció de LO CAMPUS del que cal veure o saber de les “històries” d’Escòcia, a més de les seves ànsies de llibertat que ja ho hem presentat anteriorment.

Algun esdeveniments son temporals d’aquest agost i setembre, però d’altres esdeveniments, activitats i llocs que us presentem ho tenim tot l’any per gaudir-ne. Que no has de viatjar? Tranquil i tranquil•la, hi ha “passions escoceses” que s’han de conèixer com a pòsit cultural. La cultura escocesa també és patrimoni internacional o sigui una mica nostra.

ca de cambra, el Festival Theatre (aforament: 1.800) per a òpera i dansa, Kings Theatre (aforament: 1.300) per a obres dramàtiques de teatre i actuacions de dansa i òpera a menor escala, el Royal Lyceum Theatre (aforament: 650) per a obres dramàtiques de teatre i el teatre Edinburgh Playhouse (capacitat 2.800) per a dansa i òpera.

el nombre d'artistes que van seguir el seu exemple i el 1958 es va crear la Societat del Festival Fringe com a resposta a l'èxit d'aquesta nova moda que cada cop estava captant més adeptes. El 2012 es calcula que 22.000 artistes van pujar als escenaris del Fringe en més de 250 locals, realitzant més de 42.000 actuacions de més de 2.500 espectacles.

Web oficial amb tota la programació: www.eif.co.uk

La Societat va formalitzar l'existència d'aquest col•lectiu d'actuacions, va proporcionar informació als artistes, va publicar el programa del festival i va crear una taquilla central. La seva constitució va ser realitzada amb el mateix esperit que el 1947 atragués a aquestes companyies teatrals a Edimburg: la Societat no tindria cap poder de vetar la programació del festival. Avui dia aquesta segueix sent la política central del Festival i expliquen que el enorgulleix incloure en la programació a qualsevol que tingui una història per explicar i un local disposat a deixar-li representar el seu espectacle. En l'actualitat, el Fringe té fama de descobrir nous talents i obres innovadores. Tot i que el festival és en essència de naturalesa pública, el Fringe fa també les vegades d'imant per a productors creatius, la indústria i els mitjans de comunicació, convertint-se així en el mercat internacional de les arts més dinàmic i més grans del món.

Edinburgh Festival Fringe El Festival Fringe d'Edimburg és el festival de les arts més grans del món i té lloc durant tres setmanes a l'agost. Cada any milers d'artistes es pugen als centenars d'escenaris repartits per tota la capital d'Escòcia i ofereixen espectacles de tota mena. Des de grans noms del món de l'entreteniment fins a artistes desconeguts que intenten fer-se una carrera, el festival té alguna cosa per a tots els gustos: teatre, humoristes, dansa, teatre físic, musicals, òperes, música, cabaret, recitals, espectacles infantils, exposicions i esdeveniments . Els inicis d’aquest Festival es remunten a 1947, any en què vuit grups teatrals es van presentar sense haver estat convidats al recentment inaugurat Festival Internacional d'Edimburg. Any rere any va anar augmentant

Web oficial amb tota la programació: www.edfringe.com

The Royal Edinburgh Military Tattoo La Desfilada Militar Tattoo d'Edimburg comprèn música, dansa i exercicis de precisió amb l'impressionant castell d'Edimburg com a teló de fons. El Tattoo se celebra tots els anys durant tres setmanes a l'agost. Des que el 1950 es celebrés per primera vegada, més de dotze milions de persones han format part del públic a l'esplanada del castell. Actualment, unes 220.000 persones gaudeixen de l'espectacle en directe i altres cent milions de persones ho veuen per televisió. A l'espectacle han participat més de 40.000 artistes procedents de més de 46 països i, avui dia, cada Tattoo compta amb uns mil artistes, entre militars i civils. El Tattoo ha estat així batejat a causa d'un crit que realitzaven els hostalers belgues i neerlandesos de fa més de 300 anys, els que ordenaven «Doe donin tap toe» (tancar les aixetes) quan sentien els flabiols i tambors del regiment local mentre marxaven per les carrers de la localitat, senyal que els soldats havien de tornar ja a les seves barraques. El primer Tattoo va ser la contribució que va fer l'exèrcit escocès als festivals internacionals d'Edimburg. Avui en dia, el Tattoo és un elaborat espectacle de talla internacional que se celebra a més també a Austràlia i →


Agost · Setembre 2014

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

13

“A girl”, obra hiperrealista de l’escultor australià establert al Regne Unit: Ron Mueck. Royal Scottish Academy, d’Edimburg.

Nova Zelanda.

Poder escoltar l'emotiu són de les nombroses gaites i tambors dels regiments escocesos i veure'ls travessar el pont llevadís del castell és un dels moments més commovedors de l'esdeveniment, igual que ho és l'evocador lament del gaiter solitari enfilat sobre Castle Rock. Al públic, així mateix, també li entusiasmen els ballarins i músics d'altres cultures, els exercicis de precisió i les reconstruccions de les escenes històriques i les destreses militars modernes. La programació es porta a terme gràcies a l'extensa xarxa de contactes del Tattoo. El seu productor realitza tots els anys diversos «viatges de reconeixement» a l'estranger. Web oficial amb tota la programació: www.edintattoo. co.uk

Edinburgh International Book Festival El Festival Internacional del

Llibre d'Edimburg constitueix la celebració pública literària de més envergadura del món i acull 800 escriptors en 750 esdeveniments. El festival es desenvolupa cada any a l'agost, en una mena de llogaret de carpes construïda a l'efecte en els jardins de Charlotte Square, una plaça de l'era georgiana situada al barri del West End, al centre de la ciutat. Entre els arbres del jardí es distribueixen 8 locals, que inclouen una carpa a l'estil dels cabarets de principis del segle XX, tres cafeteries, una llibreria per a adults i una altra especialitzada en literatura infantil, una zona privada per a funcions d'empresa i una carpa de signatures. El local de major aforament pot allotjar fins a 570 persones. El Festival del Llibre constitueix una mostra de la millor qualitat artística i literària i atrau els pensadors i escriptors més importants del moment en esdeveniments que serveixen de font d'inspiració tant per a ells mateixos com per al públic. La programació re-

marca portar escriptors estrangers a Escòcia, molts dels quals potser siguin relativament desconeguts, alhora que constitueix la més important mostra anual de literatura escocesa, els seus escriptors i la seva indústria editorial. Ampliar horitzons i inspirar les imaginacions de nens, joves i adults és un altre dels objectius de la programació. Els programes «Nens i escoles» resulten vitals a l'hora d'aconseguir, igual que el programa de compromís social, que organitza visites d'escriptors i il•lustradors infantils de talent a diferents zones d'Escòcia perquè els joves puguin conèixer sense haver de sortir de seu barri. El festival paga la mateixa tarifa fixa a cada escriptor, independentment de la seva alçada literària o de la seva fama i és una organització sense ànim de lucre. Web oficial: www.edbookfest.co.uk

Edinburgh Art Festival Organitzat en col•laboració amb les pinacoteques, mu-

seus i galeries d'art més importants de la capital, el Festival de les Arts de Edimburg és la major celebració anual de les arts plàstiques del Regne Unit. El festival inclou 45 exposicions i atrau més de 250.000 visitants. La seva programació exclusiva ofereix als visitants l'oportunitat de contemplar les obres dels millors artistes plàstics contemporanis en el context que proporcionen les exposicions dels artistes i moviments internacionals més importants tant del segle XX com d'altres períodes de la història. Cada any, el festival encarrega una programació temàtica de noves obres dels principals artistes escocesos, així com de talents joves emergents, amb l'objectiu d'aconseguir que el públic gaudeixi de les arts plàstiques en nous contextos. Els últims encàrrecs inclouen obres de guanyadors del Premi Turner com Susan Philipsz, Martin Creed i Richard Wright, figures de renom com Callum Innes i Andrew Miller i artistes en el seu debut en una plataforma internacional, →


14 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Agost · Setembre 2014

Escultura "Self portrait as Suicide Bomber, 2003" de Andrew Kinghorn. Fragment de "Blind Spot Mixed Installation, 2006" de Jessica Harrison.

com Emily Speed, Kevin Harman i Anthony Schrag. La programació es veu complementada amb una àmplia sèrie d'innovadors esdeveniments, des d'actuacions en directe en galeries fins horaris vespertins d'obertura, el que ofereix als visitants l'oportunitat d'adquirir noves perspectives sobre les arts plàstiques. El 90% dels esdeveniments del festival és d'entrada gratuita. Web oficial: www.edinburghartfestival. com

Edinburgh Mela El Festival Mela d'Edimburg és una animada i alegre ce-

lebració de les músiques, danses i menjars del món, apta per a tota la família. Va ser fundat el 1995 amb l'objectiu de celebrar la cultura de les comunitats del sud-est asiàtic que resideixen a Escòcia. La paraula «mela» significa «lloc de trobada» en idioma sànscrit, «festival» i «reunió» i l'objectiu d'un festival mela és la comunicació entre diferents cultures. El Festival Mela d'Edimburg s'ha convertit en el festival de les músiques i danses del món més gran d'Escòcia. Més de 30.000 visitants visiten aquest esdeveniment de dos dies que té lloc al parc de Leith Links, a Edimburg, un barri de forts vincles socials amb les diferents cultures. Gran part de l'atractiu del festival és el fet d'haver estat creat per totes les diver-

ses cultures que resideixen a la ciutat, de les quals serveix de representació. El recinte del festival compta amb tres escenaris en els quals es mostra el millor de la música del món i la dansa i representació internacionals, a més d'espectacles locals. A l'escenari principal han actuat artistes com el supergrup de folk nepalès Kutumba, el virtuós del sarod Soumik Datta, The Orb amb els percussionistes gahneses Kakatsitsi i el grup de dhol-funk establert a Brooklyn Xarxa Baraat, així com els noms més importants del pop Bhangra i Desi. L'escenari Festa de les Danses del Món és l'única plataforma dels festivals d'Edimburg dedicada exclusivament a la dansa. Hi poden veure formes de

dansa i ballarins de tot el món, així com noves obres encarregades pel festival, que sovint constitueixen col•laboracions entre artistes locals i internacionals. A l'escenari Mela Mix poden veure actuacions en directe de funk, soul, hip hop i beatboxing, a més de DJs, tant locals com internacionals. Del Mela també formen part el Llogaret de la Gastronomia Internacional, amb menjars de tot el món, un mercat ple de productes d'artesania i per a la llar típics de diverses cultures i una zona infantil amb tallers, llocs interactius i activitats dissenyades per promocionar l'educació i la consciència de diversitat cultural. Web oficial: www.edinburgh-mela.co.uk


Agost · Setembre 2014

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

15

25 anys d’art contemporani a Escòcia Glasgow 2014 Cultural Programme tot Escòcia s’està celeA brant els seus 25 anys d’art contemporani i per aquest esdeveniment denominat GENERATION s’han organitzat una munió d’exposicions d’art jove i no tant jove, amb tota mena de disciplines artístiques i exposades a múltiples llocs.

GENERATION forma part del Programa cultural de Glasgow 2014. Però malgrat l’origen a Glasgow és una mostra amb més de 50 seus a tot el País. Activitats que s’estant celebrant entre juny a octubre de 2014. És un programa a nivell nacional i constitueix una de les celebracions més ambicioses d’art contemporani en un sol País.

GENERATION té com organitzadors les Galeries Nacionals d’Escòcia i “Glasgow Life”, donant-hi suport “Creative Scotland”. A més de les exposicions del treball dels artistes, com ja hem explicat, GENERATION inclou un ambiciós compromís públic i un programa d'esdeveniments que tenen lloc a tot el País. Però hi ha un enfocament especial en la participació dels joves per inspirar-los a convertirse en artistes i en el públic del futur. GENERATION compta amb obres d'artistes de projecció mundial però que la seva pràctica s'ha format i desen-

volupat a Escòcia en els últims 25 anys i que han rebut el reconeixement internacional dins d'aquest temps, incloent artistes com David Shrigley, Ross Sinclair, Lorna MacIntyre, Toby Paterson i Cathy Wilkes. GENERATION també està actuant com un trampolí per a creació de nou obra i pel visitant dona unes oportunitats úniques de gaudir d'obres d'alguns dels artistes més interessants i imaginatius d'Escòcia. Ben Thomson, president de les Galeries Nacionals d'Escòcia va dir que - "Escòcia ha produït algunes grans obres d'art contemporani de renom internacional, no

només d'artistes escocesos, sinó també d'artistes que han treball i s’han format aquí i són de tots els racons del món. GENERATION és una celebració d'aquesta història d'èxit d'Escòcia, on algunes de les millors obres d'art realitzades durant els darrers 25 anys seran exhibides. Permetent als visitants a gaudir de forma gratuïta aquesta generació d'artistes en un moment en què hi haurà una considerable atenció internacional sobre Escòcia". Archie Graham, el president de “Glasgow Life”, ha declarat: -"Aquesta és una associació única que reunirà,

Fragment d’una instal•lació sense títol, 2013 de Cathy Wilkes. Fotografia: Cristiano Corte ©


16 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Agost · Setembre 2014

The Cottrell Memorial Sculpture, University of Stirling: ‘Pursuit of Knowledge’, de Iain McColl. Fotografia: John McPake ©

Vivència Aranesa

Associació cultural i cívica DIFONENT EL PENSAMENT CONTEMPORANI

● Entitat co-editora de la revista universitària LO CAMPUS i del diari digital LO CAMPUS DIARI ● Plataforma de difusió de tota mena d’esdeveniments occitans a les 21 universitats de parla catalana Connecta amb nosaltres: vivenciaaranesa@locampus.cat Telefòn 973204907


Agost · Setembre 2014

→ per primera vegada, els talents i les obres que han impulsat a Glasgow i l'art contemporani d'Escòcia a un escenari mundial únic”. -"La ciutat gaudeix de reconeixement internacional com un pròsper centre per a la producció i l'acollida de les arts visuals contemporànies i ha estat la llar d'un important nombre de nominats i guanyadors del Premi Turner en els últims anys". -“Ara és el moment d'explicar la història de com Glasgow i Escòcia ha alimentat un talent increïble i per assegurar que les comunitats des Orkney a les fronteres poden compartir en el que promet ser un espectacle increïble." Iain Munro, Directiu de “Creative Scotland” ha dit : «GENERATION és una gran oportunitat per les persones de tot d'Escòcia per experimentar la imaginació i l'emoció d’algunes de les millors obres d'art contemporani que s'ha produït aquí durant els últims vint anys. -"Si vostè pensa que l'art contemporani no és per a vostè, deixi a GENERATION intentar-ho. És un treball de collita pròpia que és admirat i gaudit per tot

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

17

el món.GENERATION també marca el futur tractant d'inspirar els joves a voler jugar la seva part en els propers vint anys d'art contemporani a Escòcia." Fiona Hyslop, Secretaria del Gabinet de Cultura i Afers Exteriors del Govern escocès, va dir: - "Escòcia té un excel•lent lloc en la producció d'art visual que és inspiradora, convida a la reflexió i que promou el reconeixement internacional. GENERATION serà una ambiciosa celebració nacional per veure els museus i galeries de tot el país treballant conjuntament per mostrar el millor l'art contemporani d'Escòcia; i això fent-ho accessible a un públic tan ampli com sigui possible. - "En un moment en el que el centre d'atenció del món estarà orientat cap a Escòcia per ser els amfitrions de grans esdeveniments internacionals com els Jocs de la Commonwealth i la Ryder Cup, GENERATION celebrarà art i promourà els artistes visuals d'Escòcia així com promourà la nostra rica cultura en general i aquesta creativitat puntera tant serà per al públic al país com el de tot el món". http://generationartscotland.org

Obra “Untitled (Freezer), 1995” de John Shankie. Presentada a l’exposició “Refractory and Refrigeration” de la sala “The Park Gallery” de Falkirk (ciutat del centre d’Escòcia).

De l’exposició de GENERATION: SXSW 2014 al Dick Institute de Kilmarnock. “Natural Anarchy” (2013) de Graham Fagen.


18 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Agost · Setembre 2014

La cultura tradicional escocesa ls signes d’identitat escocesos Evegades s’expressen d’una manera que de desorienta al ciutadà català,

que també reivindica els seus signes nacionals propis, sobretot per l’ordre de prioritats que en fan els escocesos. A més, la desorientació és no entendre la potència que per a un escocès té unes pràctiques tradicionals, no només històricament sinó avui en l’actualitat

quotidiana. Mentre que les llengües pròpies com el Gaèlic escocès i el Scots es van recuperant lentament en l’actualitat, en canvi la cultura tradicional escocesa s’expressa per tota la nació i a més és un patrimoni amb una projecció internacional indiscutible. (Per a Catalunya la llengua pròpia seria molt important

a recuperar i defensar, mentre que per exemple la vestimenta tradicional com per exemple la barretina, no és un element prioritari a fer-la servir en efemèrides familiars per exemple, malgrat la seva dignitat). A continuació veiem productes, símbols i activitats culturals, diem-ne, típicament escocesos:

El tartà tartà és un tipus de tèxtil ETéldemotius llana d'origen escocès. a quadros, els colors i disseny precís de cadascun són específics de cada clan. Per extensió, i erròniament, a voltes també s'anomenen tartà les faldilles tradicionals que es fan amb aquest teixit.

Àngel tocant una cornamusa. St. Giles, Edinburgh

Els colors dels tartans representen els colors del clan a què pertanyen. Els clans al segle XII eren pobles o tribus a les Terres Altes sota l'autoritat d'un patriarca. No era necessari tenir lligams de sang amb ell per a ser membre del clan i, per tant, perdre el seu nom, el seu lema, la seva planta emblema, el seu escut i els seus colors al tartà. Els membres d'un clan lluitaven junts contra els atacs forans.•

En la imatge tenim la mostra de 9 tartans diferents.

El kilt kilt és un tartà usat com Ela laindumentària faldilla. Forma part de tradicional dels homes a Escòcia.

Consisteix en una llarga tira de roba que els homes usen al voltant del cos subjectant

el restant sobre l'espatlla ajustat amb una agulla o fermall. Com és fet de roba de tartà també segons el disseny i colors, identifica a un clan.

considera un art, en què els plecs queden perfectament col•locats. Actualment es porta sobretot a ocasions especials, com per exemple a gales o casaments.

La col•locació del kilt es

Inspirada en el Kilt es troba

l’anomenada faldilla escocesa una faldilla femenina, que no segueix estrictament les convencions tradicionals, que s’usa en balls i modernitzat, s’ha convertit en una peça de moda universal.•


Agost · Setembre 2014

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

El pulcre món creatiu de Mackintosh

treball de l'arquitecte escoEleslcès, dissenyador i artista, CharRennie Mackintosh (7 de juny,

1868 / 10 de desembre, 1928) és reconegut avui a nivell internacional. Els seus dissenys tenen connexions amb les Arts i Oficis, -Glasgow Style-, i amb els moviments artístics progressistes europeus. En la dècada de 1890 va formar part de 'The Four' - un grup informal amb les germanes angleses Margaret i Frances Macdonald i James Herbert McNair - produint algunes de les arts decoratives i el disseny gràfic més innovador de l'època. Els seus principals èxits inclouen la seva obra mestra L'Escola d'Art de Glasgow, les viles Windyhill i The Hill House, Scotland Street School, i una sèrie d’interiorismes de salons de te del centre de la

ciutat de Glasgow. Igual que molts dels seus contemporanis creia que l'arquitecte no era responsable només de la construcció d'un edifici, sinó que ho era de tots els detalls del seu disseny interior. Va ser un dels exponents més sofisticats de la teoria de la sala com una obra d'art, i va crear els mobles altament distintius de gran sofisticació formal. També va ser un pintor de gran talent, produint exquisides pintures de la flor, i al final de la vida, una sèrie d'impressionants paisatges del sud de França. A Glasgow es pot veure els millors exemples dels seus edificis i interiors, el patrimoni Glasgow Style, i els exemples de les seves col•laboracions creatives amb Margaret Macdonald, amb qui es va casar el 1900. •

http://www.glasgowmackintosh.com http://www.gsa.ac.uk http://www.willowtearooms.co.uk http://www.crmsociety.com http://peoplemakeglasgow.com/guide-book/tourist-info/mackintosh

19


20 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Agost · Setembre 2014

Scottish Poetry Library els amants de la poesia, P a Edimburg trobareu un lloc singular: la Biblioteca

Escocesa de la Poesia. Que els que s’inicien a l’anglès no s’equivoquin, una “Library” no és una llibreria sinó una biblioteca.

Així doncs, la “Scottish Poetry Library” (SPL) és un cas únic per aquestes contrades escoceses per visitar i assaborir, però no única al Regne Unit, ni al món. Per exemple, trobem a Londres també la biblioteca espe-

cialitzada : “The Poetry Library” al Southbank Centre. La Directora de la biblioteca, Robyn Marsack ens la presenta amb poques paraules: “...La Biblioteca Escocesa de Poesia és un recurs nacional únic orientat a l’art de la poesia, i a la poesia escocesa en particular. Estem apassionadament compromesos a portar els plaers i beneficis de la poesia a un públic tan ampli com sigui possible. Física i virtualment, les portes de la Biblioteca Escocesa de Poesia estan obertes. Hi ha poesia aquí per a tothom, i ens pot ajudar a trobar el poema que vostè busqui ...”. Aprofundint una mica més, veiem que els objectius de la biblioteca els tenen ben definits: D’entrada proporcionar un centre nacional únic de recursos de reconeguda excel•lència per a la poesia. Habilitant-ho, perquè com deia la directora, un públic tan ampli com sigui possible pugui accedir als plaers i beneficis de la poesia. Fomentant unes habilitats de llenguatge i lectura creatives. A més, intentar col•laborar amb la comunitat nacional i internacional, per construir una audiència mundial de la poesia escocesa, i la construcció d'un auditori per a la poesia internacional a Escòcia. La SPL és una de les tres biblioteques de poesia al Regne Unit, però l'única que

es constitueix i s'allotja de forma independent en un edifici. És l'única casa de la poesia en el món que compta amb una extensa biblioteca de préstec en el seu nucli. Creuen que els llibres segueixen sent fonamentals per la missió d'unir junts la gent i la poesia i per això organitzen grups de lectura i donem suport a les biblioteques públiques amb recursos per promoure la poesia. La SPL compta amb més de 2.000 membres inscrits i compta amb més de 40.000 volums en el seu fons. Sorprèn l’enorme activitat de la Biblioteca des de Projectes aproximant els poetes físicament a la gent, fent-los lectures i recorreguts caminant conjuntament, fins contactes internacionals especialment amb comunitats de la Commonwealth, passant per la promoció de la poesia escocesa, per acabar amb uns serveis petits però plens de romanticisme, per exemple t’ajuden a trobar un poema per un esdeveniment familiar. Com sempre, una biblioteca no només és edifici i llibres, sinó també bibliotecaris i bibliotecàries ben actius i motivats, com és el cas. Una filigrana de biblioteca.•

http://www.scottishpoetrylibrary.org.uk https://www.facebook.com/ scottishpoetrylibrary https://twitter.com/ByLeavesWeLive


Agost · Setembre 2014

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

21

Esports és important en Lque'esport la cultura escocesa, ja el país organitza els

seus propis campionats nacionals de diverses varietats esportives, a més de tenir representació independent de la resta del Regne Unit en esdeveniments com el Mundial de Futbol, la Mundial de Rugbi o els Jocs de la Commonwealth (encara que no als Jocs Olímpics, en els que el Regne Unit participa com un únic equip). A més, Escòcia té els seus

propis organismes esportius, com ara l'Associació Escocesa de Futbol (la segona associació nacional de futbol més antiga del món) o la Scottish Rugby Union. A Escòcia aquest estiu s’acaben de celebrar els Jocs de la Commonwealth 2014 a Glasgow. L'esport més popular a Escòcia és el futbol com també ho és el rugbi però el golf és un esport molt propi: St. Andrews, al comtat de Fife, és inter-

nacionalment conegut com el "bressol del golf". Altres elements distintius de l'esport escocès són els Highland Games, on es practiquen disciplines d’atletisme tradicionals como el tug-o-war (el joc de la soga) o el llançament de tronc fins activitats d’atletisme de pista i joc. També són distintius alguns esports celtes, com el shinty (joc que es practica amb un pal corbat i una pilota de cuir) i

també el cúrling. I per explicar-nos el cúrling l’hi hem demanat a un practicant d’aquest esport les seves vivències: Pau Perdices, a més d’un entusiasta esportista de cúrling és ben conegut en el món de la política, fou Alcalde Vielha e Mijaran per Convergència Democràtica Aranesa i avui és el Vicepresident tercer de la Diputació de Lleida. •

Vivències d’un jugador de cúrling cúrling, aquell esport que uns des Etreslcriuen com la petanca sobre gel, alcom “aquells que es dediquen a escombrar el gel” i altres simplement com un esport que es veu a les Olimpíades d’hivern cada quatre anys.

Aquest esport em va encantar, mirantlo una nit d’hivern en un camp glaçat per la ocasió a Suïssa. Una pedra de granit de vint quilos, que llisca suaument pel gel i que , amb una mica de sort acaba al mig d’una diana situada a 40 metres de distància “ajudada” per uns coequipiers que, al crit del capità, comencen a fregar davant de la pedra com si volguessin treure-li la lluentor al gel, per tal d’acostar-la al punt de destí mes idoni. I tirant un altra pedra, l’altre equip, li desfà tota la feina feta al contrari. I així successivament fins a 16 pedres a cada partida. I després de veure´l una estona penses : "Que n’eren de rars aquells escocesos que fa tres-cents anys van inventar aquest joc “. Però a truc de mirar-lo i veure les estratègies que cada equip va fent per intentar guanyar al contrari te n’adones que es un esport d’equip, cooperatiu, d’estratègia, on la força no té importància , que pot practicar-se des dels 8 fins al 80 anys i que tampoc es qüestió de sexes perquè, a nosaltres hi ha hagut equips de dones que ens han guanyat sobradament. Amb aquest context, vaig pensar que, aquest era un bon esport per practicar al nostre petit país de l’Aran , ja que disposàvem d’una pista de gel, únic element imprescindible per practicar aquest esport i que, com aquells inventors escocesos també som un país una mica “rar”. Dit i fet, vam contac-

tar amb els introductors del cúrling a Catalunya i Espanya, que no us ho perdeu, son de Lliça d’Amunt, als voltants de Barcelona , que ni és de muntanya, ni té pista de gel , ni rés que s’hi assembli, però tenia uns enamorats d’aquest esport , que l’any 2002 havien fet uns cursets a l’estranger i que, mitjançant la Federació Catalana d’Esports d’Hivern , ens vàren deixar un joc de pedres que havíen aconseguit de la Federació Mundial de Cúrling, per tal de promocionar aquest joc a Espanya. I amb més il•lusió que coneixements vam començar a jugar, a estudiar-ne el reglament i estratègies per internet, a agafar el cotxe el divendres per anar a jugar tornejos d’afeccionats a Suïssa i tornar el diumenge. Vam organitzar entre tots els primers campionats de Catalunya a Puigcerdà, i els primers campionats d’Espanya l’any 2003 a Donosti. I com tots els que comencen quelcom de nou, tens la sensació de fer alguna cosa diferent i innovadora que t’omple satisfactòriament. Després de 12 anys de practicar aquest esport en el que vàrem aconseguir inclús el campionat d’Espanya l’any 2006 i la representació en el campionat d’Europa d’aquell any a Basel (Suïssa), no tinc per més que afirmar que aquest esport nord-europeu, que practiquem en un lloc on no n’hi ha cap tradició, ens porta a fomentar el companyerisme d’equip, en un lloc únic i esplèndid com la Val d’Aran on podeu venir per a practicar-lo sempre que vulgueu.

Pau Perdices Pla


22 LO CAMPUS 路 El peri貌dic universitari de Catalunya

Agost 路 Setembre 2014


Agost · Setembre 2014

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

23

"It's Scotland's oil" “És el petroli d’Escòcia” "va ser un eslògan polític àm-

pliament publicitat pel Partit Nacional Escocès (SNP) durant la dècada de 1970 en les seves reivindicacions econòmiques en la defensa de la independència d'Escòcia. Es va argumentar que el descobriment de petroli al Mar del Nord a la costa d'Escòcia, i els ingressos que van crear no beneficiarien Escòcia en un grau significatiu, mentre que Escòcia continues sent part del Regne Unit. Pregunta a la gent de “Yes Scotland”: Què passarà amb el petroli en una Escòcia independent? Resposta: Escòcia seguirà produint petroli i gas en la segona meitat d'aquest segle. Com confirma el propi Govern del Regne Unit en la seva “Estratègia Industrial de Petroli i Gas” (publicada el març de 2013): "D'acord amb l'Enquesta d'Activitat del Petroli i del Gas al Regne Unit, la realitat és que el Regne Unit seguirà subministrant petroli i gas més enllà de 2055" (p24). Hi haurà oportunitats més enllà d'això en termes de subministrament de les nostres pràctiques a nivell internacional, i per dur endavant un programa per a la clausura. Alhora, noves oportunitats s'obriran, sobretot en sectors com l'energia renovable. Utilitzant el principi de la "línia mitjana" que s'aplica amb

major freqüència en el dret internacional, Escòcia obtindria el 90% dels ingressos del petroli, segons el professor Alex Kemp, de la Universitat d'Aberdeen. De tant en tant, la campanya del No intenta suggerir que Escòcia és "massa dependent" del petroli. Però això simplement no és cert. Escòcia ha generat més impostos per persona que la resta del Regne Unit en tots i cadascun dels últims 30 anys i que inclou un període en què el preu del petroli era tan baix com $ 10 per barril i els ingressos només una desena part del que han estat en els últims anys. De fet, la proporció dels ingressos fiscals a Escòcia procedents dels ingressos del petroli i del gas és en general al voltant de 10 a 15%, mentre que la xifra per a Noruega és de prop de 25% a 30%. Això demostra que no estem massa dependent del petroli i el gas com alguns suggereixen. Val la pena recordar que Noruega va descobrir petroli i gas, a la vegada que Escòcia, i ha estat capaç d'utilitzar aquesta riquesa per convertir-se en un dels països més rics del món en termes de PIB per càpita de la població i també està a la part superior de benestar mundial i en les taules de classificació igualtat. Una altra important comparació amb Noruega es refereix a l'establiment d'un "fons de riquesa sobirana". A diferència del Regne Unit, des de 1996 el govern noruec ha estat invertint el producte dels seus ingressos petroliers en un fons d'inversió perquè les generacions futures també se’n puguin beneficiar. Una Escòcia independent encara podria optar per invertir en un "fons d'emergència", semblant a la construcció d'un llegat segur per al futur. •

Dues fotografies que ens evoquen el contrast de la tranquil•litat d’un paisatge quasi idíl•lic – el Castell Eilean Donan en la confluència de tres llacs a les Scottish Highlands- i la força i brutalitat d’unes aigües marines encrespades i que amaguen font de riquesa -plataformes petroleres al Mar del Nord-; tot plegat una metàfora d’una identitat escocesa, molt pròpia, molt subtil i moltes vegades amb un xic de rudesa. Sembla, encara que més extremat, el nostre “seny i rauxa”.


24 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Agost · Setembre 2014

CRÒNICA i OPINIÓ

Noves estratègies contra els transgènics esulta curiós que tants R experts de vàlua més que provada es dediquin als ano-

menats Transgènics i siguin tant maldestres de com explicar les seves recerques. Totes les enquestes mostren que els Transgènics tenen una negativa opinió pública a les Terres de Lleida, a la resta de Catalunya i arreu, veient-los com un atemptat a las seva salut. Des de LO CAMPUS ens havíem mantingut en una relativa simetria i constantment intentàvem recollir les opinions a favor i en contra dels Transgènics, deixant que fos el lector que es forges la seva opinió. Ara les coses han canviat, sobretot a la Universitat i en concret a la Universitat de Lleida (UdL). Ens trobem amb una actitud hostil diem-ne del bàndol dels favorables als Transgènics. Actitud que comporta un enrocament i falta de transparència fins a punts inacceptables en una universitat pública i sobretot treballant amb diner públic. En una democràcia també hi ha premsa universitària i la nostra feina és explicar que pasa. La parella Paul Christou i Teresa Capell s’han col•locat en una postura totalment inacceptable, no només en les seves recerques, sinó també en la seva gestió. La UdL es va voler assegurar que el professor Christou no deixaria la Universitat i el va anomenar director del centre en recerca en agrotecnologia: el centre Agrotecnio. Si ja era difícil saber com anava la Fundació UdLIRTA, ara Agrotecnio que n’és la seva successora, se’n porta la palma. Christou una bellíssima persona, però no s'assabenta de res del País, és un manetes al laboratori però la gestió no és el seu fort. Només li faltava la Capell, que a segon rengle, mou els fils i últimament uns fils totalment perduts en una politiqueria que a una investigadora universitària en exercici no li correspon, però que ella exerceix a tot gas des d’Agrònoms.

La politiqueria Capell és, a més de cantar les excel•lències dels Transgènics sempre amb un llenguatge victimista, és forçar una legislació més favorable a les restriccions existents actualment a Europa, a l’Estat espanyol i a Catalunya. Si som justos, té dret a fer aquestes demandes, però el que no es raonable és fer-ho amagant informació i/o manipulant-la davant l’opinió pública i també ho han fet davant els parlamentaris. Sempre ens presenten uns avenços que encara està per veure quin perjudici tindran en humans. És xocant que ens presentin èxits i a continuació ens diguin que ara ho comprovaran en humans. El Carolight, el superpublicitat panís transgènic multivitamínic només pot ser considerat un èxit si funciona en humans, cosa que encara no sabem. Però com sempre “venen l’èxit” amb una frivolitat que posa els pels de punta i crea malfiança. Només faltava que l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida dirigit pel Dr.Xavier Matias-Guiu, els hi segueixi aquest joc de despropòsits i creure que l’opinió pública som idiotes. El duo de professors Christou-Capell no es pot queixar que els critiquin perquè volgudament han saltat a l’arena política i en aquesta postura les critiques seran més descarnades i sobretot menys diplomàtiques. Ho han d’entendre que no estem en una republicà bananera: Investigar amb diner públic, sigui europeu o d’aquí, obliga a una constant auditoria de despeses i resultats. Només faltava que “espanyolitzessin” la seva estratègia de defensa i es recolzessin amb el PP governant, per acabar sent els pim-pam-pum de tota les postures antitransgèniques, que són moltes i plurals. Els Antitransgènics organit zats, després de mesos de silenci i havent-se tret del

damunt a gurus que fan negoci del conflicte, han canviat d’estratègia de protesta. Per una banda ja en el Multireferèndum que van intentar el dia de les votacions a les Europees, ja varen introduir la temàtica transgènica. Per altra banda s’ha construït una estratègia jurídica per la qual un conjunt d’entitats demanen al Govern de l’Estat i al Govern de la Generalitat informació sobre els transgènics. És una petició d’informació ambiental pionera sobre el cultiu dels aliments transgènics. Els seus impulsors diuen que busquen fomentar que hi hagi una opinió pública formada i conscient del “perill” que suposen els transgènics per a la salut de les persones i del medi ambient, per la qual cosa un primer pas és tenir informació per poder prendre decisions i fiscalitzar la tasca dels governs. L’administració té 30 dies –prorrogables a dos mesos– per respondre el requeriment, que inclou 150 preguntes en les quals demanen accedir als informes d’autorització de transgènics per poder avaluar-los. També pregunten sobre si han tingut en compte estudis científics independents i si s’ha aplicat el “principi de precaució” de la UE; sobre el risc de contaminació genètica, i sobre el segui -

ment i avaluació –si han hagut emergències, retirades d’autoritzacions, laboratoris experimentals–, entre d’altres. Amb aquesta petició –impulsada per l’Associació per a la Recerca i l’Estudi de l’Agroecologia i l’Associació de Defensa vegetal i Ecològica Gent del Camp–, volen “generar precedents jurídics” que obliguin al Govern a posicionar-se, ja que d’aquesta manera altres entitats podran utilitzar aquest recurs per exigir informació sobre altres qüestions rellevants, i han avisat que arribaran a instàncies judicials si no els responen l’escrit o si ho fan amb evasives. (En aquest LO CAMPUS, a la pàgina següent, publiquem material sobre aquesta petició d’informació ambiental sobre Transgènics). I per últim el Parlament de Catalunya no podia quedar al marge del neguit ciutadà sobre els Transgènics i els partits polítics CiU, ERC i ICV-EUiA han registrat una proposta de resolució transaccionada per crear una comissió d'estudi al Parlament sobre els transgènics amb la participació de tots els sectors implicats.•


Agost · Setembre 2014

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

25

Escrit d’adhesió a la demanda d'informació ambiental sobre els cultius transgènics espanyol ha pres una clara Lca,’Estat aposta per l’agricultura transgèniapartant-se de les opcions que han

efectuat altres països europeus, que o bé han pres la mateixa decisió però després d’un ample debat públic, científic i bioètic o bé han optat per acollir-se a la moratòria legal en base a la qual se’ls faculta per prohibir els cultius transgènics dins del seu territori. L’agricultura transgènica resulta polèmica, no només pels nombrosos conflictes que generen amb drets fonamentals i les innegables repercussions ambientals i socials que provoquen, sinó per la controvèrsia científica sobre la seva innocuïtat en relació amb la salut animal i humana i l’evident pèrdua de biodiversitat. En qualsevol cas, resulta evident que la ciutadania no ha estat consultada sobre la investigació i la promulgació de normés que han regulat el seu ús i fonamentalment, a la manca de suficient informació per prendre decisions en relació al seu cultiu i el seu consum i per poder controlar l’actuació de les corresponents administracions. Les associacions ecologistes i ambientals i els col•lectius de producció i consum agroecològic tenen el deure – d’acord amb els seus principis i objectius i també en base a la nombrosa normativa – d’exigir a les administracions, sense haver d’invocar un interès particular, poder accedir a la informació ambiental que considerin important i d’interès. Per això, l’Associació de Defensa Vegetal Ecològica Gent del Camp (ADV) de Montblanc (Tarragona) i l’Associació per a la Recerca i l’Estudi de l’Agroecologia (AREA) de Canovelles (Barcelona) han decidit sol•licitar al Departament del

Medi Ambient de l’Estat espanyol i a la Conselleria Mediambiental de Catalunya, una petició d'informació relativa als Organismes Genèticament Modificats (OGM). Aquesta sol•licitud d'informació es formula amb el convenciment de que l’Administració, per respecte a la ciutadania, per coherència amb la vocació de transparència, per exigència del seu compromís democràtic i per respecte a la Llei, donarà una resposta satisfactòria.

El cinquè bloc de preguntes abasta la traçabilitat i l’etiquetatge dels OGM, dels productes compostos amb OGM i dels productes derivats de OGM, tant per l’alimentació humana com animal. Es tracta de conèixer si s’està complint la normativa i si s’està informant degudament als consumidors amb la finalitat que puguin prendre les seves decisions amb llibertat.

El primer bloc de preguntes relatives a dades tècniques i als informes tècnics utilitzats per l’Estat espanyol per decidir rebutjar la moratòria o per fonamentar la promulgació de normes que regulen l’ús dels OGM.

Finalment també es plantegen una sèrie de preguntes sobre la contaminació genètica i la responsabilitat econòmica que se’n deriva i avaluar l’actuació de les respectives administracions davant els nombrosos casos de contaminació ja detectats.

El segon bloc de preguntes dirigides a avaluar si s’ha fet efectiva la participació ciutadana en la presa de decisions relatives als OGM i si aquesta ha estat suficientment informada sobre les decisions governamentals i sobre els riscs que impliquen aquesta opció, i també on es localitzen les fonts d’aquesta informació. El tercer bloc de preguntes pretén comprovar la competència tècnica dels membres que formen part dels organismes públics decisius en l’àmbit dels OGM, així com la transparència i independència dels mateixos respecte del sector biotecnològic. En el quart apartat es pregunta sobre la regulació i la pràctica en la concessió d'autoritzacions de cultius experimentals i no experimentals de OGM, en medi obert i tancat, així com els plans de seguiment i control que es realitzen.

Aquestes preguntes pretenen poder aconseguir informació suficient i de qualitat i poder disposar de més dades per avaluar l’actuació de l’Estat espanyol i el govern català, adoptar decisions de consum i medi ambientals fonamentades i poder generar molt més debat públic en relació a l’opció transgènica i que sigui la ciutadania qui decideixi finalment si aquesta és l’opció més convenient o pel contrari pugui optar per la seva prohibició. En aquest sentit, l'organització sota signant, s'ADHEREIX a la sol•licitud d'informació ambiental relativa als OGM que plantegen les associacions Associació de Defensa Vegetal Ecològica Gent del Camp (ADV) i Associació per la Recerca i l’Estudi de l’Agroecologia (AREA) perquè el Ministeri de Medi Ambient espanyol i la Conselleria del Medi Ambient catalana informin sobre les dades i informacions sobre els OGM que les mateixes els requereixin.•


26 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Agost · Setembre 2014

ATENCIÓ: Tres aclariments editorials 1. Costa parlars del jueus d’Israel en aquest LO CAMPUS ara que estant

massacrant el poble palestí. El colonialisme i la barbàrie són intolerables. Sempre estarem al costat dels jueus contra l’Holocaust que fou una vergonya i una maldat insuportable. Però també sempre estarem al costat dels palestins castigats i massacrats ara com a poble, i les injustícies patides pels hebreus no els exonera de ser ara el botxins a denunciar amb força.

2. Hi ha tot un debat obert si dels llocs històrics de les ignomínies s’han d’explotar com a circuits turístics, perquè les empreses del sector les explotin. Debat obert ja amb el turisme als Camps de Concentració alemanys o ara senyalitzant rutes d’escapatòria dels jueus pels Pirineus.

3. Acceptant que es promoguin les rutes d’escapatòria, caldria explicar

la veritat complerta i explicar que a més de jueus i varen haver altres sectors evadits. Que no passi que per arribar a uns acords turístics amb Israel modifiquem la memòria històrica per omissió. Que la bona fe del negoci no ens mutili la història.

Les evasions a traves dels Pirineus aranesos i dels lleidatans fugint del nazisme es de fa molts anys D estudiosos i militants dedicats a recuperar la memòria històrica han reconstruït tots els itineraris que es varen utilitzar per evadir a tots aquells ciutadans perseguits pels nazis alemanys o pels francesos col•laboracionistes, aquests tant nazis com els seus col•legues de la barbàrie. La fugida cap a l’Estat espanyol pels Pirineus aranesos, catalans i andorrans va acollir a milers de jueus, a francesos i

occitans que volien entrar a la resistència, a militars perseguits d’Estats ocupats, a aviadors abatuts de diversos nacionalitats i tot un ampli conjunt de ciutadans que varen seguir les xarxes d’evasió amb guies de tota mena. Des de guies que ho feien per diners fins els que ho feien per patriotisme com les organitzacions independentistes de l’època, fins arribar a persones simplement amb una actitud humanitària que voluntàriament es varen involucrar en la tasca d’ajuda. També hi va ha-

ver alguna “fugida” mal intencionada que caldrà desenterrar i explicar, perquè hi va haver algun enriquiment al nostra costat de la frontera, que va costar la vida sobretot a més d’un jueu. Des de fa uns mesos la Diputació de Lleida va iniciar una campanya turística bàsicament adreçada al mercat hebreu denominada “PERSEGUITS I SALVATS. Escenaris de la fugida de refugiats jueus a través del Pirineu de Lleida durant la segona

guerra mundial”. A part que s’hauria d’haver dit : "... dels Pirineus aranesos i lleidatans”, és una interessant campanya a tenir present i divulgar. I per començar hem buscat a dos experts com són l’historiador Josep Calvet, l’autèntic cervell intel•lectual de la campanya de la Diputació i també l’hi hem demanat un escrit a l’historiador i guia cultural Claudio Aventín-Bòya perquè aprofundeixi en els itineraris d’evasió aranesos.


Agost · Setembre 2014

urant els anys de la SeD gona Guerra Mundial (1939-1945), al voltant de

80.000 persones creuaren els Pirineus en direcció a la Península Ibèrica fugint del conflicte i de la barbàrie nazi. Resistents francesos, aviadors aliats i jueus formen els tres grups principals d’evadits. Estudis recents (Josep Calvet, Les muntanyes de la llibertat, 2008), concreten la xifra de refugiats jueus entre 15.000 i 20.000, i entre 5.000 i 6.000 s’escapoliren a través del Pirineu de Lleida. Es tractava de jueus de diverses nacionalitats i origen que pretenien dirigirse, preferentment, a América, a les colònies belgues o holandeses d’ultramar o a Palestina. L’arribada d’aquests evadits s’inicia amb l’esclat de la guerra i, finalitza a l’agost de 1944, després de l’alliberament del sud de França per l’exèrcit aliat. El Pirineu de Lleida tingué un gran protagonisme en aquest episodi històric facilitant el pas i la salvació de centenars de jueus a través dels departaments francesos de Pyrénées Atlantiques, Haute Garonne, Ariège i Pyrénées Orientales i del Principat d’Andorra.

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

27

Durant l’any 1939, els evadits arriben als punts duaners de Pont de Rei i la Farga de Moles, amb la documentació requerida per les autoritats espanyoles i no tenen problemes per travessar la Península Ibérica i embarcar des de ports espanyols o portuguesos fins a la seva destinació. A partir de mitjans de 1940, la situació es complica després de que Espanya i la França de Vichy arribessin a un acord que permetia retornar a França als detinguts als passos fronterers. En virtut d’aquest pacte, entre els anys 1940 i 1942 es decretaren nombroses expulsions de jueus a territori francès. La prohibició d’entrada als centenars de jueus que es concentraven als pobles i ciutats frontereres del sud de França no significa que les evasions deixin de materialitzar-se. La situació desesperada i dramàtica d’aquestes persones a conseqüència de la persecució a que eren sotmeses provocà que, de forma automàtica, els punts de penetració es traslladessin a les muntanyes, arribant a Espanya de manera clandestina. Des d’aquest moment s’organitzà de manera efectiva el pas dels Pirineus,

empresa que no era fàcil, doncs calia superar, en condicions extremes, sota la neu, el fred, després de llargues jornades caminant per la muntanya, colls que a Lleida superen els dos mil metres d’altitud. Es per això que calgueren xarxes d’evasió, guies, cases on dormir i menjar, metges per curar les ferides, les congelacions o els símptomes d’esgotament físic dels fugits i també la col•laboració

Presó de Sort avui convertida en Presó-Museu Camí de la llibertat. Fotografia: Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà ©

de policies que facilitessin la seva entrada a Espanya. Malgrat que alguns grups aconseguiren arribar a Portugal sense ser detinguts mercès a l’actuació de les cadenes d’evasió, la majoria dels evadits foren apressats per forces de la policia o de la Guardia Civil que vigilaven els passos i tots els camins procedents dels Pirineus. Fins a finals de 1942 els jueus que arriben a les comarques de Lleida són bàsicament famílies que fugien dels països ocupats pels nazis (Alemanya, Àustria, Polònia, Holanda, Bèlgica, França…). Era freqüent la detenció de famílies integrades per avis, fills i nets després de superar una autèntica odissea a través de les muntanyes pirenaiques. Les evasions s’intensifiquen a l’estiu de 1942 a mesura que els residents a França són detinguts i deportats als camps d’extermini i, especialment, després de l’ocupació de la França de Vichy pel exèrcit alemany el 11 de novembre d’aquest any. A partir de gener de 1943 descendeix considerablement el número d’evadits però, durant la primavera de 1944 torna a activar-se després de l’actuació de diverses xarxes d’evasió que aconseguiren conduir a Espanya a molts joves sionistes que havien estat ocults a França i que, després de→


28 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya →

romandre uns mesos a Barcelona, es dirigiren als territoris que més tard formaran part de l’Estat d’Israel. Els detinguts passaven per diversos establiments penitenciaris: dipòsits dels pobles fronterers, presons de partit judicial (Vielha, Sort i la Seu d’Urgell) fins arribar a la presó habilitada del “Seminari Vell” o a la presó provincial de Lleida. Des de Lleida, eren transferits, en funció de la seva edat, al camp de concentració de Miranda de Ebro o a Madrid o a Barcelona mentre s’iniciaven els tràmits per la seva sortida del país que podia allargar-se des de mesos fins a dos anys. A partir d’aquests fets històrics, la Diputació de Lleida ha endegat el projecte “Perseguits i Salvats” per promoure la recuperació i senyalització de diversos itineraris utilitzats pels evadits jueus. S’han seleccionat quatre itineraris a través de senyals direccionals per marcar els camins i cartelleres informatives als distints punts de referència. A la vegada, s’han habilitat llocs informatius a les capitals de comarca i s’ha museïtzat l’antiga presó del partit judicial de Sort.

Agost · Setembre 2014

Ruta Pirineu Val d’Aran – Alta Ribagorça La Val d’Aran fou una important via d’entrada de refugiats tant a través del punt duaner de Pont de Rei com mitjançant els camins de muntanya que provenen dels departaments francesos de Haute Garonne i Ariège. S’ha dissenyat una ruta per ser realitzada en vehicle a través dels següents punts: Pont de Rei, Canejan, Les, Bossòst, Es Bordes, Montgarri, Vielha, Port de la Bonaigua i, Túnel de Vielha. L’itinerari s’ha completat amb diversos escenaris de l’Alta Ribagorça: Senet, Vilaller i Pont de Suert. Finalment, s’ha instal•lat un punt d’informació al Museu d’Aran.

Ruta Pirineu Pallars Sobirà Una de les rutes d’evasió dels refugiats jueus que fugien des del departament francès d’Ariège, partia d’Aulus-les-Bains i arribava al Pallars Sobirà per la muntanya de Lladorre, a través del port de Guiló. L’itinerari senyalitzat comença al port de Guiló (2.371 m), des d’on es baixa fins a l’estany

Romedo de Baix. Després de passar per la cabana de Llurri segueix el curs del riu de Lladorre fins al poble de Tavascan, abans de continuar cap al sud per Ribera de Cardós, Llavorsí, Rialp i Sort. A Sort s’ha museïtzat la seva presó, lloc per on van passar prop de 3.000 refugiats entre ells centenars de jueus. Finalment, s’ha ubicat un punt d’informació a l’Epicentre de Tremp.

Ruta Pirineu Alt Urgell L’Alt Urgell fou la via principal de penetració dels refugiats jueus procedents del Principat d’Andorra a través, fonamentalment, dels camins de muntanya que conduïen a l’actual municipi de Valls de Valira. Andorra esdevingué un dels epicentres del pas d’evadits que tenien com objectiu arribar a Barcelona creuant la serra del Cadí o des de la Seu d’Urgell. Allí actuaren amb gran eficàcia distintes xarxes d’evasió. Entre els diversos itineraris utilitzats s’ha senyalitzat el que partia de la Rabassa i arribava a Bescaran després de passar la collada de Pimés i les bordes de Pudovern. Posteriorment s’adreça a Estamariu i arriba a la Seu d’Urgell. A la Seu d’Urgell es disposa d’un punt d’informació a l’Espai Ermengol.

Ruta Pirineu Cerdanya Centenars de jueus arribaren clandestinament a la Cerdanya des del Principat d’Andorra a través dels colls de Claror, Perafita, la Portella o Vallcivera. El seu objectiu era dirigir-se a Barcelona a través de la Serra del Cadí, la Seu d’Urgell o la vall del riu Llobregat. S’ha senyalitzat l’itinerari que partia d’Escaldes Engordany (Andorra) i creuava a través del coll de Perafita. Un cop a Catalunya es descendia fins als estanys de la Pera i, posteriorment, s’anava a Arànser, Lles, Travesseres i Martinet.

Josep Calvet Bellera

Senyalització al Port de la Bonaigua de la Campanya “Perseguits i Sal vats”. Ruta Pirineus Val d’Aran-Alta Ribagorça. Fotografia: Diputació de Lleida © Cartell de Pere Català: Aixafem el feixisme" (1936).


Agost · Setembre 2014

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

29

Josep Calvet. Fotografia: Jordi Play ©

Josep Calvet: l’assessor històric de la Diputació de Lleida en el projecte “Perseguits i Salvats” osep Calvet i Bellera. Doctor en J historia contemporània i investigador del Servei d’Història, Patrimo-

ni i Documentació de la Universitat de Lleida. Ha assessorat històricament a la Diputació de Lleida en el projecte “Perseguits i Salvats”. Ha dedicat la major part de les seves recerques a estudiar el pas d’evadits de la Segona Guerra Mundial per la Península Ibérica. Autor del primer estudi global sobre l’arribada de refugiats a l’Estat espanyol (Les muntanyes de la Llibertat, L’Avenç, 2008. Publicat en castellà per Alianza editorial el 2010). Coautor d’un llibre dedicat a estudiar les xarxes d’evasió i informació que facilitaren la fugida de refugiats i el pas de do-

cumentació aliada a través dels Pirineus (La batalla dels Pirineus. Xarxes d’informació i d’evasió aliades al Pallars Sobirà, a l’Alt Urgell i a Andorra durant la Segona Guerra Mundial, Garsineu edicions, 2011). Ha presentat diverses comunicacions a congressos i publicat articles sobre els refugiats jueus que arribaren a Espanya fugint de la barbàrie nazi i ha assessorat a diversos documentals sobre aquesta qüestió. Va coordinar el projecte de creació del museu “El Camí de la Llibertat” inaugurat el juliol de 2007 a Sort i que al 2014, en el decurs del projecte “Perseguits i Salvats” s’ha adequat museogràficament.

Webs i blocs sobre xarxes d’evasió

"...El Museu de Sort que cal visitar..." Recomenació de LO CAMPUS

http://www.effelle.fr/francaislibre/evades-de-france http://forcedlanding.pagespersoorange.fr/Shelburn.htm http://www.conscript-heroes.com/ http://xarxesevasio.blogspot.com http://fronteradoc.blogspot.com Museus i Entitats sobre les evasions durant la Segona Guerra Mundial http://camidelallibertat.cat http://www.chemindelaliberte.fr/ page-accueil/el-cami-de-la-llibertat http://www.musee-resistance31.fr http://www.fondationshoah.org/ FMS/index.php?lang=fr


30 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Agost · Setembre 2014

“Perseguits i salvats” Les rutes transfronteres dels refugiats per l’Alt Pirineu i Aran questa passada priA mavera i en el decurs d´aquest estiu la Diputa-

ció de Lleida inaugurà una ruta històrica, tant cultural com excursionista, a través de les comarques pirinenques des de l´Aran fins al Principat d´Andorra: “Perseguits i salvats, la ruta de l´exili al Pirineu català”. A l´anomenat Pirineu Central i axial, La Val d´Aran i nord del Pallars Sobirà, ens han arribat fa unes setmanes els nou panells indicatius d´estos passos transpirinencs, amb cartografia i imatges històriques i textos en català, a més dels altres dos idiomes oficials a tota Catalunya, occità i castellà, i tres més estrangers, entre ells l´hebreu per primera vegada; per falta d´espai i pragmatisme als plafons, estos cinc darrers idiomes els podrem llegir només amb

l´aplicació de telefonia mòbil QR. Es segueix el model dels indicatius fets amb les rutes temàtiques de l´exili i el maquis a Catalunya, inaugurats set anys enrere per la Llei de la Memòria Històrica i no sense entrebancs per part d´alguna administració i parròquies locals, sobre la col•locació i situació d´estos plafons i/o faristols, per reticències i pors als municipis encausats o més afectats per les baixes, repressió de la postguerra i posterior arribada maqui, 75 anys després del fi de la guerra i 70 anys després de la invasió maquisard per les nostres contrades; aquestos darrers proclamaren la III República!!! durant el seu somni anomenat “Reconquista d´Espanya”, a la demarcació de l´Aran, durant

la setmana de la fi d´octubre del 44 en que durà la seva fallida invasió pirinenca. És el que ens expliquen en cinc idiomes els primers panells col•locats pel Memorial Democràtic de Catalunya (MD), junt amb diverses exposicions al respecte, com la darrera que hem obert i guiat a l´Aran sobre el “Cinema en temps de guerra, exili, censura i repressió (19391975)”. Els mateixos guies locals vem crear al mateix any 2007 la primera companyia de guies culturals aranesa “Aran Culturau”, guies locals i interpretadors del patrimoni cultural i natural, des de rutes temàtiques al nostre Parc Nacional d´Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (PN), l´únic PN a Catalunya, on van caure dos avions nazis, com a rutes històriques, la del maqui, que ens han demanat esta tardor antics combatents republicans francesos; literàries, del pas d´homens il•lustres per casa nostra, els Verdaguer, Pla, Espinàs i Cela...; o la dels exiliats i refugiats (jueus, deportats, militars i espies, etc.), que ens demanen cada any escoles i liceus occitans i francesos, o calandretes (escoles d’immersió lingüística en occità de França), per fer el guiatge en la nostra llengua d´oc comuna a banda i banda de l´antiga frontera pirinenca entre l´Aran, Comenge i Coserans, veïns i agermanats al Pirineu Central gascó. Aquesta tardor tornarem a tindre la sort de portar un altra escola gascona francesa, des de 2010 i per quart any consecutiu, des que vem oferir per primer cop aquestes rutes temàtiques transpirinenques de l´exili i del maquis, pel pas fronterer entre Banhèras de Luishon i Bossòst del Portilhon i Varetja, colls de muntanya entre els 1300 m. (asfaltat) i 1800 m. (pista), on hi havia l´antiga caserna dels carrabiners, després Guardia Civil (avui l´Aran Park), apart la barrera i duana internacio-

nal, tant a dalt del port com a baix a les dues entrades i sortida del mateix coll de muntanya. Era aquí on calia portar els papers en regla, salconduit, passi o laissezpasser francès, per creuar una frontera que tancà l´antic règim franquista durant tres anys (1946-1948), amb la por a una nova invasió maqui o aliada, com la de 1944. La ruta cultural, tant a peu com en vehicles, si es segueix la carretera local, o la pista forestal de muntanya i els PR transfronterers de l´antic camí del Pòrt del Portilhon, vers el Baish Aran (Bossòst) o vers la Val dera Pica (Luishon), cap a l´Espitau de França (Hospice de France), ens donen mil i una històries al llarg dels seus 4 a 8 km de recorregut, segons l´opció triada, apart les vistes incomparables i nous miradors habilitats per l´ajuntament de Bossòst, com el recent asfaltat Guardadèr (mirador) deth Portilhon o el de la capella de S. Antòni, tot fent el camí vell del port i pujada tradicional a la romeria del 13 de juny. I entre aquest any i el 2015 tindrem la sort de participar i col•laborar en una nova ruta local amb altres panells indicatius, per la iniciativa municipal d’aquest ajuntament aranès, on els seus veïns se´n recorden de veure arribar des del 1938 refugiats i desertors espanyols cap a França, els nazis a partir de 1940 fins a la frontera, a fer sovint la festa al bar d´un alemany al mateix Bossòst (on ha quedat el topònim Bòsc des Alemans); els exiliats i deportats des de 1942 a 1944 (jueus de mitja Europa); els aviadors aliats nord-americans i britànics (com vàrem explicar per a TV3, programa d´investigació a la propera tardor), abatuts pels nazis i refugiats a les cases i hotels del poble la primavera de 1944, la fugida nazi el mateix estiu del 44 amb camions franquistes des de la veïna població de Les, i la seu del comandament maqui a la invasió de l´Aran la mateixa tardor del 44. Tam-

Senyalització a Les / Val d’Aran de la Campanya “Perseguits i Salvats”. Ruta Pirineus Val d’Aran-Alta Ribagorça. Fotografia: Diputació de Lleida ©


Agost · Setembre 2014

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

31

Caminada d’exiliats i soldats republicans passant els Pirineus cap el costat d’Occitània de l’Estat francès. 1938. No sé sap exactament el paratge, però podria ser entre l‘Aran (o Ribagorça) i Comenge. Aquesta recerca queda oberta als investigadors i als lectors. Fotografia: International News Photos © dipositada a la “Fundación Hospital de Benasque” ©.

bé a Bossòst arribà, a la fi d´octubre del mateix any, en Santiago Carrillo per donar l´ordre de retirada maquisard de nou cap a la Gascunya francesa, i a la fi d´aquesta dècada prodigiosa de la misèria humana, veieren arribar al mateix Generalíssim Franco, en una de les visites que va fer al Pirineu aranès, entre la reobertura de les mines, de la frontera, de la inauguració de les centrals hidroelèctriques, de la nova N-230, del Túnel de Vielha, i de la Línia P o Línia Pirineus, amb més de 4500 búnquers, galeries i nius d´ametralladora fets, sobre tot, per miners asturians, treballadors, represaliats i presoners de la guerra civil, (com el Túnel d´Alfons XIII, el de Vielha) a partir de 1939 i mantinguts econòmicament per l´Estat fins al tardofranquisme i la mateixa transició de-

mocràtica... Sigueu tots benvinguts a les nostres rutes pirinenques i quedeu convidats a conèixer la nostra intensa i encara desconeguda història contemporània, inèdita als llibres d´estudi escolars i més coneguda pels visitants i turistes estrangers, sobre tot hebreus, que ja ens demanen per aquesta temporada 2014 la ruta que van fer els seus avantpassats. Coraument,

Claudio Aventín-Bòya

Institut d´Estudis Aranesi / Secció: Història Guia d´Aran Culturau

info@aranculturau.com www.aranculturau.com

PUBLICITAT

Proper

LO CAMPUS

-als quioscos i a les universitats-

el 8 d’octubre PUBLICITAT: publicitat@locampus.cat OPINIÓ: redaccio@locampus.cat OFERTES de paquets combinats amb publicitat a LO CAMPUS DIARI

Claudio Aventin-Boya. Plan de Beret, 2014.



Millions discover their favorite reads on issuu every month.

Give your content the digital home it deserves. Get it to any device in seconds.