__MAIN_TEXT__
feature-image

Page 1

El periòdic universitari de Catalunya

LO CAMPUS Gener . Febrer 2016 Vuitena època Número 29

2€

La solidaritat líquida

Antirumors


2 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya EDITORIAL

Gener . Febrer 2016

LA SOLIDARITAT LÍQUIDA Els universitaris podem ser indiferents i inactius davant la CRISI DE REFUGIATS?

a uns mesos al País ValenF cià potenciaven: “Cooperar-nos”, com a solidari-

Tota una petita aportació extra, en moments de crisi i de premeditat ofegament econòmic. Tothom és conscient de la crisi econòmica i social, i ajuda d’una manera o altra. El nostre drama domèstic és profund i caldrà que les administracions públiques, la societat civil organitzada i el ciutadà segueixi ajudant a fons.

tat a l’empobriment humà. Tota una campanya de “Solidaritat i Cooperació”. Ni fa unes setmanes TV3 feia una Marató solidària de salut amb donatius. També ni fa unes setmanes es feien les recollides de menjar pel Gran Recapte pel Banc d’Aliments amb la seva xarxa de voluntaris. I també s’han promocionat uns dies especials de recollida de sang aportada per també generosos voluntaris. I més a prop, en plenes Festes nadalenques, es van organitzar els dies senyalats, dinars solidaris per a gent necessitada. I constantment, dia a dia, nombroses ONGs i congregacions de diverses religions, ajuden a sectors necessitats. Podríem citar una bona diversitat d’exemples d’actes solidaris.

Al costat de tots aquests exemples de dinàmica social ha aparegut un altra drama internacional que ens toca de ple: l’anomenada “Crisi migratòria a Europa” de més d’un milió de persones que s’escapen de conflictes armats, persecucions, pobresa, canvi climàtic o violacions massives dels drets humans. En resum una crisi doble avui: els refugiats de la guerra i els desplaçats econòmics. Guerra i pobresa sobre víctimes de Síria, Afganistan, Eritrea, Nigèria, Albània, Pakistan, Somàlia, Iraq, Sudan, Gàmbia i Bangla Desh, que han vingut pel Mediterrani a la Unió Europea, principalment a través de Grècia i Itàlia, per continuar el seu trànsit cap a Europa central i Europa del Nord.

I fins i tot a un altre nivell: Els ajuntaments fan un considerable esforç per ajudar al veïnatge necessitat. I a més dels programes en actiu d’emergència social de la Generalitat de Catalunya, s’han arribat a buscar fórmules extres, com per exemple, que del sorteig de la Grossa de Cap d’Any del recaptat per les vendes: cinc milions d’euros han anat directament a programes de Benestar Social.

Tothom ha pogut veure durant mesos les imatges de les “pateres” o altres embarcacions una mica més solides, dels que buscaven

oportunitats econòmiques i asil polític, com dels intens de “saltar” les tanques frontereres. Un degoteig impressionant de gent, una immensa multitud que ha arribat a Europa buscant supervivència i llibertat. A més, es calcula que més de tres mil cinc centes persones han mort ofegades en l’intent de fer la travessa marítima. Les noticies han anat plenes explicant el recorregut d’aquests exiliats i de totes les dificultats que han tingut en diversos Estats de la Unió Europea. Ha estat entre la vergonya i la ràbia veure com alguns governs europeus tractaven als refugiats de males maneres. Les pròpies estructures comunitàries europees han tingut un paper negligent, que fan avergonyir a qualsevol europeista convençut. S’ha exercit un Dret d’Asil d’una manera barroera i s’ha entrat en una profunda crisi de valors, a la vegada que s’ha deteriorat la pròpia Unió Europea en el seu conjunt. Només faltava el penós, ridícul i reaccionari repartiment entre Estats de quotes d’acolliment de víctimes. Qualsevol observador que llegeixi diaris de paper o digitals o que vegi i escolti

informatius de radio o televisió, ja sap perfectament de que parlem. Però de cop, la immediatesa del tsunami de refugiats, han desaparegut de les noticies, encara que el fenomen continua ben viu. Continuen les “pateres”, les llargues marxes, els anti-avalots impedint traspassar Estats, tanques i filats, camps provisionals d’acolliment, polítiques de repartiment d’acollits publicitades però no realitzades etc, etc. I per la gent, per l’opinió pública sinó ho veu o no ho sap per les noticies, el fenomen no existeix, i aquell esperit de solidaritat amb el refugiat, encara que fos només moral i psicològic per la llunyania, desapareix. S’ha viscut una SOLIDARITAT LÍQUIDA que se n’ha anat entre els dits com aigua.

NOTA: Com totes les EDITORIALS d’aquesta revista plural i independent que és LO CAMPUS, aquesta EDITORIAL també és resultat d’un debat intern dels estudiants i professors que participem en aquest projecte de premsa universitària oberta a tota la ciutadania. redaccio@locampus.cat

LO CAMPUS DIARI http://locampusdiari.com Coeditors: Associació universitària

LO CAMPUS

Director:

AMICS de LO CAMPUS / UdL i

Redacció:

Joan-Ramon Colomines-Companys

LO CAMPUS número 29

Associació VIVÈNCIA ARANESA, -“As-

Carrer Pere de Cabrera 12, 2º 9ª

Disseny i maquetació:

Gener / Febrer 2016

sociacion Culturau e Civica Vivéncia

25001 Lleida • Telèfons: 973204907

Alicia Parellada

Versions de paper i digital.

Aranesa: Aula Euròpa des Pirenèus”-.

redaccio@locampus.cat

Revisió final de qualitat del disseny:

Dipòsit Legal: L-658-08

Portada: Frontera de Croàcia / Policia eslovena. (09/2015). Harriet Salem / VICE News© Contraportada: Muriel Casals ©

Patricia Sala

WEBS de la plataforma LO CAMPUS Bloc de LO CAMPUS: http://www.locampus.cat Diari Cívic / Bloc del Director: http://diaricivic.blogspot.com Associació AMICS de LO CAMPUS: http://www.amicsdelocampus.com LO CAMPUS DIARI: http://locampusdiari.com


Gener . Febrer 2016

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

3

El nen Aylan Kurdi

I la maleïda immediatesa de les noticies, les portades impactants, el prime time radiofònic i televisiu necessitat sempre de novetats, i un cert exhibicionisme cruel i malaltís d’una crisi i d’una tragèdia, quan baixa el suflé d’actualitat, la tragèdia queda aparentment desapareguda, encara que és ben real, actual i viva avui. I com queda la nostra Universitat davant tota aquesta enorme crisi social? No ens referim a una Universitat pública o privada en concret, sinó el conjunt d’Universitat de parla catalana, o dels Països Catalans o diem-ne de l’espai de la Xarxa Vives. O sigui el conjunt d’Universitats d’on són els nostres lectors.

I ens hem preguntat, com recull el subtítol d’aquest Editorial: Els universitaris podem ser indiferents i inactius davant la CRISI DE REFUGIATS?

mesquinesa i menyspreu terrible, no ha deixat canalitzar iniciatives solidàries d’acollida a Municipis i Comunitats Autònomes que s’hi havien prestat.

Doncs, a part de lloables excepcions, s’ha passat olímpicament del drama de la crisi migratòria actual.

L’apatia profunda dels nostres universitaris, el moure’s aquests només per una “solidaritat recompensada” i el terrorisme jihadista a Europa, ha estat una combinació perversa que ha adormit la mobilització generalitzada a les nostres universitats.

I no només no s’ha mobilitzat conjuntament el moviment universitari per ajudar, ni tant sols s’ha mobilitzat per denunciar les guerres en marxa. Guerres on a més, de maneres subtils o directes, hi participen contingents militars d’Estats europeus o els hi venem les armes. Ni tant sols hem denunciat que el Govern Espanyol del Partit Popular, amb una

“Apatia profunda” perquè a les aules hi ha una amplia depressió col·lectiva i falta de perspectives de futur, sobretot laboral, que minen a l’universitari. El professorat amb molta mentalitat de “funcionari de la vella escola” no ajuda gens a motivar

al personal. “Solidaritat recompensada” perquè malgrat excepcions d’universitaris d’ètica de pedra picada, cap estudiant no es mou sinó es recompensada la seva solidaritat amb “Crèdits”, “ETCS” o convalidacions extra-curriculars. Mai entendrem com no els hi cau la cara de vergonya moure’s, per exemple en una Recapta d’Aliments, al costats de ciutadans voluntaris, saben que el seu “voluntariat”, -que nosaltres l’hi diem “voluntariat estètic”-, serà recompensat acadèmicament. Serà la seva “paga”. Molt professorat universitari es responsable d’haver “traït” el voluntariat de veritat, que és el voluntariat ètic.


4 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Gener . Febrer 2016

El nou ESPAI LABORATORI de la Fundació Vallpalou Fundació Vallpalou neix Ldeaelcrear 2008 amb la intenció un eina per di-

fondre l'obra de la pintora lleidatana Vall Palou. Una fundació que des de la seva inauguració no ha parat d'engegar iniciatives i potenciar l'art per a tots els públics: concerts, exposicions, concursos, coses per al nens... Recentment han estrenat un nou espai per artistes emergents, l'Espai Laboratori amb la intenció de "vincular la pintora Vall

Palou, amb una certa trajectòria i experiència, amb la gent jove de Lleida, que comencen i tenen una sensibilitat per l'art", segons ha explicat el director de la Fundació, Joan Marí. Espai Laboratori va començar amb una convocatòria on fins a 30 persones van sol·licitar exposar. Els tres seleccionats van començar a mostrar la seva obra des del 22 de setembre de 2015, simultàniament amb

l'exposició "Gènesi" de Vall Palou. Marí s'ha mostrat satisfet d'aquest nou espai ja que "ha aportat unes sinèrgies amb artistes joves de la ciutat". Sense cap mena de dubtes, iniciatives com aquesta potencien el món artístic i desperta interès a la gent jove. L'art transmet sentiments i aquests artistes emergents ens han volgut dir alguna cosa amb cada una de les obres exposades.

Roc Domingo va ser el primer en exposar a l'Espai Laboratori. Domingo creu que l'art és una possibilitat d'investigació i maneres de comunicar-se amb altra gent. Ell va exposar tres peces que relacionades entre si plantejaven la idea de la Tabula Rasa, la idea de la pàgina en blanc. L'obra tenia un doble significat: un replantejament del que Domingo havia fet fins ara i (Continua pàgina 6)

Panoràmiques de dues exposicions de la pintora Vall Palou a la Fundació Vallpalou, centre artístic del que n’és l’ànima: Exposició "Diàleg", (2013). (Fotografia de dalt) i l’actual exposició "Gènesi" en la que també s’ inclou l’Espai Laboratori amb artistes emergents.


Gener . Febrer 2016

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

5

Els comentaris de Roc Domingo -"L'art és una possibilitat d'investigació, investigo temes que m'agraden i que crec que són importants per a mi conèixer. Sempre estan relacionats en filosofia i amb maneres de com comunicar-me amb altra gent". -"No tinc uns artistes amb els que em basi sempre, sempre van apareixent nous noms en funció dels temes que m'interessin". -"Sempre havia dibuixat de petit, és com em vaig començar". -"M'agradaria dedicar-me al món del art, no sé de quina manera, però m'agradaria estar produint projectes com a modus vivendi". -"Amb l'art has de ser conscient que generes una feina i un material i tu mateix t'has d'ocupar que entri al mercat". -"No sé si mai s'està suficientment interessat per l'art. És una cosa important a tenir en compte perquè et permet apren-

dre moltíssimes coses". -"En alguns moments l'art està infravalorat". -"L'art es potencia des de l'educació, des dels centres educatius. S'han de plantejar pedagogies que es relacionin amb l'art". -"Des de que som petits, les famílies ens haurien de relacionar més amb l'art". -"Sempre he tingut llibertat amb la família per elegir aquesta carrera artística. Vinc d'una família que sempre han estat connectats amb l'art i no han tingut cap mena de reticència perquè m'hi dediqui". -"Treballo amb formes molt senzilles, amb pocs colors, però en els espais que aparentment passen coses, emfatitzo que n'hi passen moltes i són rellevants". -"M'agrada treballar en allò que passa quan la diferència sembla ser molt poca".

---------------------------------------------------------------------------Dues obres de l’exposició “Taula Rasa” de Roc Domingo a l’Espai Laboratori de la Fundació Vallpalou (Setembre/ octubre 2015). Fotografia de Roc Domingo feta per Aaron Vico ©.


6

Gener . Febrer 2016

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

a l'hora es generava una crítica de la idea de la pàgina en blanc que sempre va condicionada per tot el que vas fent abans. L'artista veu l'Espai Laboratori com "una oportunitat per artistes emergents que acaben de començar. Disposen d'unes bones instal·lacions i bona il·luminació i dóna l'oportunitat de fer una exposició individual". Quan alguna cosa ha sofert un dany o té una història, esdevé més preciosa. La segona obra exposada per Jordi Bresolí gira al voltant de la filosofia del Kinstugi, una tècnica japonesa originària del segle XV que consistia en restaurar ceràmica trencada, fent servir

una laca especial i pols d'or. L'obra de Bresolí consta de sis retrats fragmentats i a la vegada units per un fil d'or, on cadascun dels protagonistes porta amb sí les coordenades de sis llocs on han pogut sentir i adoptar una vertadera mutació en les seves vides. Bresolí veu l'art com un silenci, un silenci que ho conté tot. Ell creu que l'Espai Laboratori és un bon mitjà on els artistes emergents poden exposar la seva obra i, a la vegada, esdevé "un lloc privilegiat per poder-la contemplar". Precisament, els humans no parem de contemplar. Ens mirem entre nosaltres i amb les nostres actituds ens mostrem com som.

Entre nosaltres som diferents pel nostre ego. "Ego" és el títol de l'última exposició de l'Espai Laboratori feta per Mireia Serra. L'obra està basada en una experiència personal. L'artista emergent es va trobar una noia jove que dormia en un caixer. La gent que entrava no li deien res, simplement se la miraven amb cares de llàstima, pietat, fàstic ... Els sis retrats mostren aquestes mirades des de la perspectiva d'aquella noia que dormia en un caixer. La intenció de l'obra és sentir el que ella sentia quan tothom la mirava. Serra veu l'art com un tot, una manera d'entendre la vida i socialitzar-se. L'Espai Laboratori i la Funda-

Idees de Jordi Bresolí "Per mi l’obra ha de tenir una partida de naixement, ha de estar viva, ha de tenir una història i una vibració que l’expliqui". "Indubtablement és complicat viure de l'art, encara que per mi, l’autèntica pobresa seria no viure en l’art". "Només dos de les set arts es podria dir que estan dintre de l’interès artístic de la joventut d’avui en dia, les quals són la música i el cinema. Les altres cinc es queden una mica enrederides en aquet aspecte". "No crec que sigui l’art el que ha d’arribar a la gent, sinó que ha de ser la gent qui s’obri i sàpiga viure l’art, i això només es pot fer des de baix de tot, des de la primera educació". ------------------------------------La primera fotografia de la pàgina és l’artista Jordi Bresolí en una fotografia feta per H. Escolà. Les altres imatges formen part d’una sèrie de sis retrats que va presentar de la seva exposició REºTR"AT'S a l’Espai Laboratori de la Fundació Vallpalou. El nom de l’exposició volgudament conté aquesta estètica tipogràfica. (Novembre / desembre 2015).


Gener . Febrer 2016

ció Vallpalou és un lloc admirable per ella. "Dóna una oportunitat a les persones per expressar-se", assegura. Així es creen sinèrgies, i es vinculen emissors i receptors d'art. La família que crea la Fundació ho fa tot per l'art contemporani, això "és una cosa que hauria de passar més", segons Mireia Serra. Aquestes exposicions ens han donat l'oportunitat de conèixer, sentir i aprendre. L'art, si transmet tota la seva essència pot arribar a modificar conductes. Malauradament no està suficientment valorat. Els tres

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Comentaris de Mireia Serra -"Persones amb les que he topat, o obres que he vist, m'han canviat". -"L'art per mi ho és tot, el meu mitjà de vida, és el meu somni des de que he estat petita". -"Sempre m'ha agradat molt l'art a pesar que no l'he entès gens. Inclús he pensat que l'artista és un sense sostre. Tenia un concepte de l'artista molt erroni..." . -"He anat adquirint coneixements amb molta curiositat, sent autodidacta".

Mireia Serra, (esquerra de la fotografia) i la pintora i dinamitzadora cultural Teresa Vall Palou. (desembre / 2015)

-"Jo estava treballant en una impremta i va aparèixer un noi que per la vestimenta i el que m'explicava vaig veure que era grafitero. Vaig preguntar-li si podia anar en ell. Em va acollir molt bé. Em va ensenyar quatre coses i partir d'allà vaig començar a investigar”. -"Depenent en quin país, l'art està més valorat. En aquest encara costarà una mica que es valori perquè estem en una societat basada en la necessitat i el consumisme. L'art per ara, la gent no és conscient de que el necessita". -"Aquí no s'inverteix en cultura. Llocs com Bèlgica té el mateix percentatge de

galeries d'art que a Espanya de bars". -"Fa falta que la gent inverteixi, que cregui amb això". -"Es pot viure 100% de l'art, però és difícil. S'ha de tenir clar el que vols i trucar a les portes indicades”. -"L'èxit només depèn de l'autodeterminació i saber exactament del que tu vols". -"Els diners no és el més important de l'art. Precisament ens pot ajudar de fugir d'aquests negocis del dia a dia". -"L'art és alguna cosa gratuïta, que a les persones ens afecta."

7


8 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya artistes coincideixen en una cosa, en que sempre es pot potenciar més. Potenciar l'art i fer-lo com una experiència vital i necessària es fa des del principi, des de l'educació més primària. Mireia Serra creu que des de ben petits "ens han de fer dibuixar, ens han de potenciar aquest llenguatge no après...". Jordi Bresolí no creu "que l'art sigui el que ha d'arribar a la gent, sinó ha de ser la gent qui s'obri i sàpiga viure l'art, i això només es pot fer des de baix de tot, des de la primera educació.". Per últim, Roc Domingo apunta que

s'han de plantejar programes educatius que tinguin en compte tota l'oferta cultural que hi ha al voltant". Sigui com sigui, ens queda molt per aprendre i valorar aquestes obres artístiques ens pot ajudar a entendre moltes coses. Per tant, és positiu la gran tasca que realitza la Fundació Vallpalou que intenta apropar-nos a l'art.

David Benito Llatge (Text, recollida dels comentaris dels artistes i fotografies).

COMENTARI DE LA REDACCIÓ:

Promocionant periodistes emergents n dels principals objecU tius del nostre projecte de premsa és fer costat i

promoure periodistes dels anomenats emergents. LO CAMPUS com a revista i LO CAMPUS DIARI com a diari digital, des de l’inici potenciem un periodisme participatiu, plural i obert a tothom que vulgui practicar l’ofici del periodisme o que simplement vulgui promoure les seves opinions.

Gener . Febrer 2016

I aquesta és una de les raons de publicar aquest treball de David Benito Llatge. Un joveníssim company universitari que amb aquesta bona aportació ha tocat a la pràctica, moltes de les activitats que un periodista professional de proximitat avui fa: des de connectar amb institucions, artistes i gestors, fins anar a actes socials relacionats amb el tema, per

óc David Benito Llatge, SPeriodisme tinc 19 anys i estudio i Comunicació Audiovisuals a Lleida.

El periodisme és la meva passió, he col·laborat amb ràdios, televisió i premsa escrita local.

Escric al blog Periodisme Juvenil (www.periodismejuvenil.cat) des dels 14 anys i intento fer un periodisme crític i de caràcter ciutadà.

Sóc un enamorat de les Terres de l'Ebre i de la meva ciutat, Tortosa. ---------------------------------Fotografia feta per Laura Chaverri ©

acabar fent de fotògraf ocasional o de recollidor d’imatges i d’idees.

al servei dels artistes joves de les Terres de Lleida les seves instal·lacions i el seu propi prestigi com a centre cultural.

Però també ha estat una col·laboració especial perquè publiquem un treball sobre uns artistes plàstics que han exposat en el nou ESPAI LABORATORI, especialment pensat per promoure artistes emergents. És una bona iniciativa de la FUNDACIÓ VALLPALOU dirigida per Joan Marí, que posa

Un “fer costat” que nosaltres també fem extensiu a tota mena de creatius de l’escriptura, les arts plàstiques i les audiovisuals, entre d’altres modalitats, als que els hi oferim les nostres pàgines i plataformes digitals.

Vivència Aranesa

Associació cultural i cívica d’Aran DIFONENT EL PENSAMENT CONTEMPORANI ● Entitat co-editora de la revista universitària LO CAMPUS i del diari digital LO CAMPUS DIARI ● Plataforma de difusió de tota mena d’esdeveniments occitans a les 21 universitats de parla catalana vivenciaaranesa@locampus.cat

Telefòn 973204907


Gener . Febrer 2016

LO CAMPUS 路 El peri貌dic universitari de Catalunya

9


10 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya OPINIÓ

Gener . Febrer 2016

El "Procés Constituent" a la Universitat de Lleida

enim nou President, teT nim nou Govern de la Generalitat de Catalunya

i sobretot el que tenim és un rellançament de tot el procés independentista de Catalunya i tots aquests esdeveniment repercuteixen directament a la universitat i no cal dir a la universitat pública i òbviament a la nostra Universitat de Lleida (UdL). A més, la Universitat és un espai que com la societat en general, també és plural amb tots els mateixos mecanismes de convivència ben travats o ben desajustats. Per tant la qüestió com “la independència” és tema de debat, de controvèrsia i d’aproximacions diverses, segons les ulleres nacionals, ideològiques i polítiques que cadascun tingui. Fa uns dies em vaig quedar estupefacta quan vaig saber que el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans de Secundària i de la Universitat de Lleida (UdL) varen decidir no fer costat a un futur govern independentista plural amb el suport dels diputats de “Junts pel Sí” i els de la CUP. Ells en deien un no al President Mas, que després es va ampliar a un no a Convergència, per acabar sent un no a que les classes mitjanes i populars lideressin el procés independentista, segons ells ha de ser la classe obrera qui porti aquest lideratge. Posteriorment, conseqüència de pactes i d’acords tot ha donat un gir espectacular, com tothom sap. Un

final prou intel·ligent i esperem operatiu, que posa dels nervis als espanyolistes d’aquí i d’Espanya. El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) que formen part de la CUP, són una associació legalitzada a la UdL i formen part del conjunt de 16 associacions de la nostre universitat. Per tant no ens és aliena a l’estudiantat de la UdL. Però sincerament i amb tot el respecte: el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans poden opinar el que vulguin, perquè estan en el seu dret i és legítim el que pensen i el que fan; com és legítim cantar-los-hi la canya, quan calgui. Però a mi el que em preocupa és el que fa en el dia a dia el Sindicat SEPC a la UdL, sobretot perquè és ben sabut que la UdL és la universitat pública més “espanyolista” de Catalunya. Les enquestes universitàries de la Generalitat ens diuen que el professorat, els estudiants i els membres del PAS de la UdL són els que menys creuen, no només en l’actual Procés Independentista, sinó que fins i tot no reconeixen Catalunya com a nació i en el que l’espanyolisme institucionalitzat en els seus òrgans de govern central i de de les Escoles i Facultats és el més evident. I encara més, la llengua catalana en molts dels estudis de la UdL a l’aula, queda totalment minoritzada. Sobretot en estudis dels anome-

nats científics. A la UdL es pot seguir un grau complert sense haver sentit mai, ni necessitat d’utilitzar el català. El SEPC de la UdL que l’únic obrer que han vist mai són els treballadors que obren tanques als carrers de Lleida treballant per a la Paeria, i els veuen quan surten de classe, tampoc s’han trobat mai amb una gran munió d’estudiants independentistes a les aules amb ganes de tenir una actitud militant i pro-activa. Llavors?. Doncs, llavors s’ha de canviar d’estratègia i tàctica radicalment. I el canvi ve pel dia a dia encarat de manera plural i transversal, no per les grans declaracions extremistes, els grans posicionaments sectaris i les grans estripades de vestidura quan l’espanyolisme rampant a la UdL fa ostentació de la seva militància. Llibertat d’opinió, llibertat de càtedra, defensa del pluralisme com a bandera i llibertat de llengua a la Universitat, però sense cap concessió s’ha de contrarestar l’espanyolisme que se’n fa combregar a la UdL. Sí, si, combregar, perquè subtilment s’imposa una concepció de la nostra universitat allunyada del conjunt de la Universitat de Catalunya. No podem acceptar de facto una UdL travestida de Campus Iberus, que ha passat del que havia de ser un projecte de recerca i de suport

econòmic, (com s’havia consensuat internament a la UdL), a un transvasament descarat d’ideologia espanyola. De la recerca hem passat a la vivència universitària, desfigurant estudis i reivindicacions ben nostres, amb programes i dependències foranes, això sí, ben regades de subvencions i premis dels misògins del PP. Per exemple en la defensa de la igualtat d’oportunitats i promoció de les dones, Si la Dolors Piera aixeques el cap !!!. Així podríem anar continuant: descobrint l’espanyolisme militant a traves de càtedres enfangades per bancs; certs estudis i recerques estatals d’esquena a les nostres necessitats; congressos “nacionals”; llibres universitaris convertits en noves eines anti-catalanes pels gurus del centralisme; jornades d’humanitats en el camp científic instrumentalitzades per polítics/ professors, i moltes activitats més. Tot legal, tot lícit, sinó se li amagues sobretot a l’estudiant ingenu, que hi ha darrera cada esdeveniment i cada “tinglado” ideològic i de partit. I davant de tot aquest enrenou i de l’enorme feina per fer, ens hem de preguntar de quina manera plural i tranversal la UdL participarà en el gran debat nacional del Procés Constituent. Perquè hi participarem: no? Margarida C.


Gener . Febrer 2016

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Albert Hortal: relació amb LO CAMPUS Llacióahameva estat molt singular. Aquesta reneix quant neix LO CAMPUS. I

m’agafa des d’una finestra serena i privilegiada, -la d’una entitat financera amb vocació social-. Singular per que, en un principi, cap allà a finals del 2010, no vaig saber veure-hi recorregut a un projecte – LO CAMPUS -, com a diari, univer-

sitari, independent, de les Terres de Lleida i Aran. Una mica incrèdul, però encuriosit per l’iniciativa, vaig ser-hi present. L’he anat seguint fins ara que després de 28 edicions de la revista, ara també és el DIARI universitari independent sobre les 21 universitats de parla catalana. Ara el meu conegut i apreciat Joan Ramon Colomines, em demana un

11

text, explicant de que va el Consell Participatiu que ha impulsat la Fundació Orfeó Lleidatà, acompanyat de la meva visió i de la meva reflexió personal de les associacions a les Terres de Lleida i les iniciatives cíviques que es desenvolupen. I jo, que mai he escrit en cap diari, va i m’atreveixo a fer-ho en aquesta actitud d’incredulitat, però encuriosit, que tenia quan el vaig conèixer (a LO CAMPUS, clar!).

De que va el Consell Participatiu de l’Espai Orfeó? V a d’una proposta de la Fundació Orfeó Lleidatà d’oferir el seu Espai Orfeó al teixit associatiu del territori: un òrgan format pels agents culturals i socials que hi volen ser, - unes 130 entitats de l’àmbit cultural i social -, amb un model de gestió participativa, i amb la missió d’aconseguir potenciar el desenvolupament d’activitats de caire sociocultural, fomentant el treball en xarxa. I com ho fa? Donant suport a les activitats del teixit associatiu social, assessorant i vetllant aquest paper d’impulsor del treball en xarxa entre entitats i desenvolupant projectes en comú, a través de la co-organització d’activitats, programacions estables conjuntes i usos compartits d’espais.

El Consell Participatiu de l’Espai Orfeó de la Fundació Orfeó Lleidatà, s'articula com un espai comú de relació entre organitzacions de l'àmbit social i de l'àmbit cultural, orientat a l'acció i a la reflexió sobre la cultura i la inclusió social. La cultura per fer de pont, posar en contacte, crear xarxes, per enriquir a les persones: una cultura al servei de les necessitats socials. La cultura del sentit, de l’experiència viscuda, de passar-ho bé i d’emocionar-se.

I vol ser com un laboratori on es formulin eines per a facilitar i promoure l’accés, l’expressió i la creació cultural, fomentat la vida associativa i la participació, generant processos d’interacció socials i col·lectiva, fent ciutat en la dimensió cultural i social, fomentant

valors cívics i de transformació social. Trencar amb la rutina i l’aïllament de les associacions. Connectar organitzacions diverses per crear coneixement compartit sobre els vincles de la cultura amb l'acció social, fent més visibles les iniciatives i projectes socials i, en especial aquelles que posen l’accent en la seva dimensió inclusiva i de desenvolupament de les capacitats creatives de les persones, i especialment de persones i col·lectius en risc d’exclusió. I la meva visió i reflexió personals de les associacions a les Terres de Lleida i les iniciatives cíviques que es desenvolupen, no pot ser altra que la d’un observador, mes o menys actiu, en un una situació, de nou, serena i privilegiada: vinculat social

i culturalment.

Les Terres de Lleida han tingut i tenen, moltes entitats i associacions, de tot tipus, que s’han caracteritzar per un compromís amb allò que eren els seus objectius i les seves finalitats. Alhora han estat i son, espais de convivència i d’inclusió, transversals, independents i, amb una forta dosi de personalitat i d’aïllament en “lo” seu. Poques son les federacions o agrupacions en les que s’agrupen diverses entitats. La Federació d’Associacions de Veïns, la Federació de Colles de l’Aplec del Caragol, la Federació de Cases Regionals..., son entitats, penso, que donen cobertura a les associacions en allò més representatiu, més institucional,


12 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Gener . Febrer 2016

Presentant associacions de la UdL:

Associació per al Foment de l'Emprenedoria de la Universitat de Lleida

per al Foment de Lsitat'Associació l'Emprenedoria de la Univerde Lleida neix arrel de l'actual teixit estudiantil tant ampli que posseeix, per facilitar l'emprenedoria dels mateixos davant d'un futur laboral tant incert com complicat.

Actualment a la Universitat de Lleida s'imparteixen graus de diferent índole, passant des de les branca social fins la científica. Per això mateix els seus fundadors han cregut interessant crear una associació que ajudi als emprenedors de la universitat a donar una oportunitat a la seva idea, tant a nivell d'estudi de viabilitat com d'obtenció de finançament. Un projecte d'emprenedoria es

composa principalment d'una o diferents persones, una estratègia i una idea. Està clar que és la persona qui té la idea i una estratègia al cap per a fer efectiva la idea, però avui en dia el finançament és la clau per dur a terme el projecte ja que sense ell és molt difícil. És cert que actualment es disposa de diverses subvencions i alguns concursos per a projectes d'emprenedoria, però l'accés és difícil ja que normalment els requisits per rebre la subvenció són assolibles per molt pocs o bé els concursos estan molt poblats. A més a més de que molts són a nivell nacional, per a l'obtenció de finançament també es pot recórrer a préstecs bancaris i similars, però el cost que re-

De que va el Consell Participatiu de l’Espai Orfeó? (Continuació) més paternalista, de defensar o reivindicar assumptes comuns. Veig també, ressorgir moviments participatius, fora d’oficialitats i de circuïts administratius o públics, que amb una missió reivindicativa social, van omplint de continguts i d’actes, la vida social i cultural. Moviments o plataformes com Lleida Social, la PAH, la Sorollada, Casal de Joves, la Coordinadora d’ONG’s, la Plataforma d’Entitats Culturals, Plataforma del Pla de l’Aigua, La Saleta, Associació Cultural Atlas Lleida, i altres alternatius..., així com les ja consolidades, Ateneu, troben

en processos de canvis generacionals i d’estructures, formen un ventall de possibilitats de participació ciutadana, avui necessària i amb llargs recorreguts. Crec que ens trobem en una etapa de canvis importants que haurien de poder transformar la relacions entre les persones i les institucions i administracions. I com no, en la transformació de la societat, més propera a la gent i a atenta a les seves mancances.

Albert Hortal Coordinador del Consell Participatiu de l’Espai Orfeó.

presenta aquest deute pot ser "mortal" per a l'empresa i més durant els primers passos. L'Associació està en busca d'emprenedors de qualsevol carrera de la universitat que tingui un projecte emprenedor en ment i, sobretot, que tingui ganes de tirar-lo endavant. En primer lloc es fa un estudi de la viabilitat del projecte en qüestió, per analitzar si aquell projecte pot tenir èxit en el mercat actual. En cas desfavorable s'ofereixen alternatives que intentin millorar la viabilitat del mateix, però en cas favorable l'Associació fica en disposició una xarxa d'empreses i particulars, interessats en la causa, que puguin ajudar en el finançament del projecte. Amb això el que l'Associació intenta aconseguir és una relació més personal a l'hora del finançament dels projectes, ja que es tracta de persones i empreses que són afins a l'emprenedoria. A l'hora d'establir condicions, aquest fet permet que els acords que s'aconsegueixin siguin interessants per ambdues parts i permeti a l'emprenedor a estar menys pressionat amb el deute. Per altra banda també s'imparteixen conferències i seminaris

d'altres emprenedors que ajuda a tenir un punt de vista interessant sobre l'afer tant a futurs emprenedors com a qualsevol persona. L'única finalitat que es busca és que l'emprenedor tingui l'oportunitat de provar sort amb la seva idea i lluitar per la idea que té en ment. El que està clar és que fins ara, si no s'hagués fomentat l'emprenedoria, la humanitat s'hauria perdut molts avenços en tots els aspectes que ens fan més fàcil el nostre dia a dia. És fonamental apostar per aquestes persones i les seves idees de negoci, ja que en altres països el fet d'haver estat propietari d'una empresa que hagi tingut que tancar portes és sinònim d'haver obtingut un aprenentatge empresarial en molts aspectes que el que mai s'ha llençat a provar-ho tindrà. En conclusió l'associació vetlla per l'obtenció d'un finançament sostenible per l'empresa i fomentar, tant amb això com amb conferències, la creació de nous emprenedors en terres lleidatanes. Didac Montero, Abel Purroy, Roger Brufau i Albert Vidal.


Gener . Febrer 2016

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

13

Lleidatanes pioneres a la Universitat ada cop és més conegut C que Lleida ha tingut protagonisme i es capdavante-

ra en l'accés de la dona als estudis de tercer cicle espanyols. Amb ciutats universitàries tan destacades com Barcelona, Madrid, València o Sevilla, per exemple, això pot semblar inversemblant, però el cert és que un grup de dones nascudes en la província de Lleida han destacat per ser de les primeres en accedir a la universitària espanyola. En primer lloc, i per situar-nos en el context de l'època, hem de dir que fins al 1910 la dona va tenir l’accés lliure a la universitat prohibit. Abans d'aquesta data només ho va poder fer de forma casual i superant multitud d'entrebancs administratius. Amb tots aquests condicionants, no fou fins al setembre de 1872 que es matriculava la primera dona en una universitat espanyola, concretament la tarragonina Maria Elena Maseras en la Facultat de Medicina de Barcelona. A Maseras se li van afegir aviat la lleidatana Martina Castells Ballespí (Lleida, 1852 – Reus, 1884), filla d'una coneguda nissaga de metges demòcrates de Lleida, i la barcelonina Maria Dolors Aleu, pertanyent també a una nissaga de metges. Aquestes tres dones, amb un permís especial concedit pel rei Alfons XII, es llicenciaren en medicina en 1882, però només dues, Castells i Aleu, aconseguiren doctorar-se aquell mes d'octubre. Ambdues encapçalen, així, la nòmina de les primeres doctores espanyoles, tot i que el seu èxit, cu-

Fotografies de Maria Montull (primera fila a l’esquerra) i Martina Castells Ballespí. I de Zoe Rosinach (segona fila a l’esquerra) i Maria Lois López.

riosament, féu reaccionar el Govern conservador que prohibia, tot seguit, l'accés explícit de la dona a la universitat. Uns anys després, en 1888, s'obria de nou la rígida normativa universitària i es permetia la matriculació femenina de forma privada, és a dir, sense anar a classe. Amb tot, si les interessades demanaven permís al ministeri i els seus tutors (pare

o marit) les deixaven, podien assistir a les aules. Si superaven aquests entrebancs, aquelles atrevides alumnes devien anar a les aules acompanyades d'un professor i s'asseien en llocs separats als nois. Aquesta anòmala situació no es corregí, de forma definitiva, fins l'any 1910, data en la qual l'Estat permetia per llei l'accés lliure de les dones a les universitats. Malgrat que els centres i la majoria de

professors continuaren mantenint alguns comportaments masclistes vers les dones, unes quantes pioneres es llançaren a l'arena universitària per aconseguir els primers títols i doctorats i començar a superar, així, l'estat de marginació que patia la dona. I curiosament, entre les primeres, i sense voler caure aquí en un to xovinista, hi hagué algunes lleidatanes, que superant entrebancs


14 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya com la distància dels centres acadèmics, ja que Lleida no tenia llavors universitat, donaren un exemple de superació inqüestionable. D'aquesta segona tongada, en primer lloc hem de parlar de Maria Lois López (Borges Blanques, 1896 – Sant Boi, 1933), la qual es llicenciava en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona el juny de 1915. Seguidament, el setembre d’aquell any obtenia un premi extraordinari de final de carrera de Lletres per oposició, convertint-se així en la primera dona espanyola que ho aconseguia. Lois, amb el prestigi assolit, fou escollida com la primera secretària de l’Escola Superior de Bibliotecàries creada a Barcelona en 1915, a l’Edifici del Rellotge de l’Escola Industrial. Després, es doctorà en Filosofia i Lletres i el curs 1919-1920 començà a impartir el curs preparatori de l’escola. Aquest èxit de Lois en el terreny docent era del tot excepcional, ja que abans només l'escriptora Emilia Pardo Bazán, que impartia classe de Literatures Romàniques a la Universitat Central de Madrid per concessió del rei Alfons XIII en 1916, i Luisa Cuesta, que havia començat a exercir de professora auxiliar a la Facultat de Filosofia i Lletres de Valladolid en 1918, ho havien

aconseguit. Per tant, Maria Lois es convertia en la primera professora titular de Catalunya des del 1919 fins al 1924, data en la que dimití en adhesió al professor de la Universitat Industrial Dwelshauvers, insultat pel baró de Viver durant els primers mesos de la dictadura de Primo de Rivera. En segon lloc, hem de mencionar el cas inusual llavors de les germanes Zoe i Pau Rosinach Pedrol, filles d'un dentista de Juneda i una llevadora de Lleida, que assoliren sengles carreres universitàries gairebé al mateix temps. Concretament, Zoe Rosinach (Lleida, 1894 – Saragossa, 1973), es llicenciava en farmàcia el 17 de febrer de 1917, i el 17 de juny de 1920 llegia i aprovava amb excel·lent per unanimitat la seva tesi doctoral. Zoe es convertia, així, en la primera dona en assolir el grau de doctor en Farmàcia a Espanya. Altrament, la seva germana Pau Rosinach (Lleida, 1897 – Xile, ?) va estudiar odontologia i es llicenciava el 21 de juliol de 1919, essent la segona en aconseguir-ho a Catalunya. Pau només anava per darrere de Maria del Carme Montull Rosell (Cervera, 1897 – Lleida, 1980), una altra lleidatana que havia aconseguit el títol el 26 de juliol de 1917, esdevenint, així, en la segona d'Espanya. Amb tot, el cas de trobar dues germanes com

Gener . Febrer 2016 Zoe i Pau entre les primeres dones amb títol universitari a Espanya fa d'elles un cas familiar únic en aquell moment. Tanmateix, per a aquelles pioneres, un cop havien assolit els seus títols, les dificultats no acabaven. El següent pas vital, exercir la seva professió, era també una tasca molt complicada. No obstant això, aquelles eren dones de fortes conviccions que no retrocedien davant les dificultats. Així, Martina va morir de part quan es preparava per treballar de metgessa en 1884, Pau Rosinach i Maria Montull van obrir una consulta, aquesta darrera tot just acabà, el juliol de 1917; Zoe Rosinach regentà una farmàcia a Saragossa des del 1938 i Maria Lois exercí de secretària i professora a l'Escola de Bibliotecàries de Catalunya de 1915 a 1924. Amb la voluntat d'aquestes dones, l'equiparació de gènere donà passes agegantades. En aquest sentit, les germanes Rosinach formaren part de les primeres associacions feministes d'Espanya i Maria Lois redactà un al·legat a favor del dret de la dona a treballar, votar i ser diputada. Definitivament, amb el seu exemple vital, Lleida no sols entrava per la porta gran de la història universitària espanyola, sinó que també ho feia en el terreny dels drets indi-

viduals i socials. La coincidència, tan extraordinària com inversemblant, de trobar cinc lleidatanes entre les primeres llicenciades i doctores espanyoles, pot ser considerat una simple coincidència geogràfica. Amb tot, el que no fou raó d'atzar fou la seva tenacitat per aconseguir el objectius que s'havien marcat d'antuvi. El seu esforç, juntament amb el suport incondicional d'unes famílies avançades per a la seva època, aconseguí fer realitat un somni que avui és del tot habitual, però que llavors no ho era: obtenir un títol universitari i el reconeixement social en igualtat de gènere pels seus mèrits i capacitats.

Quintí Casals.

Doctor en història i professor del Programa Sènior de la Universitat de Lleida.


PÀGINES ESPECIALS

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

PRÀCTIQUES EXTERNES ACADÈMIQUES OBLIGATÒRIES a TOTS els GRAUS i MÀSTERS amb competències professionals "PRÀCTIQUES" que t’obren les portes del mercat laboral perquè des de dins hi faràs un complet training a Universitat de Lleida (UdL) constantLa centre ment perfila la seva pròpia identitat com d’estudis superiors de qualitat so-

bretot buscant portar als seus estudiants a una posició òptima per arrelar després dels seus estudis al món laboral. En cada moment de la nostra historia universitària hi ha unes prioritats i avui a ningú se li escapa que la ocupabilitat o sigui els actius d’oportunitat per obtenir feina, és uns dels objectius principals de la UdL. I amb aquesta filosofia i amb aquesta actitud de servei a l’estudiantat, la UdL ha implantat que en tots els Graus com en tots els Màsters amb competències professionals són obligatòries realitzar unes Pràctiques externes, com una manera d’involucrar l’estudiant des dels propis estudis en el món real del treball. Hi ha Graus, com els del camp de la salut, que tradicionalment ja fan pràctiques externes obligatòries i aquestes continuen encara més reforçades. La novetat és que la UdL aporta amb les PRÀCTIQUES OBLIGATÒRIES PER A TOTHOM una nova estratègia pedagògica que la converteix en innovadors en estudis universitaris al Sud d’Europa.


II

Les PRÀCTIQUES EXTERNES OBLIGATÒRIES en els estudis superiors són una potent innovació pedagògica que singularitza la Universitat de Lleida (UdL) MODEL EDUCATIU DE LA UDL =

Formació teòrica i professional de qualitat + Capacitat d’emprenedoria i innovació + Sentit crític i valor socials + Alt nivell de coneixement del món laboral +

Amb capacitats per trobar feina

em un cop d’ull a les daF des actuals de les PRÀCTIQUES EXTERNES OBLIGA-

TÒRIES de la UdL durant aquest curs acadèmic 20152016: La UdL té 3.068 estudiants matriculats (tant en Graus com en Màsters) en assignatures de pràctiques curriculars. Dades que s’incrementaran el mes de febrer amb les ampliacions de matricula en alguns dels nostres

Centres. En concret els estudiants de Graus matriculats en pràctiques curriculars i que per tant realitzaran pràctiques externes són 2.747. [Distribuïts per Centres: Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària,133 estudiants. Facultat de Lletres, 121. Facultat de Medicina, 605. Facultat de Dret, Economia i Turisme, 262. Facultat d'Educació, Psico-

logia i Treball Social, 1005. Escola Politècnica Superior, 99. Facultat d'Infermeria i Fisioteràpia, 522]. Aquest curs es realitzen un total de 312 pràctiques en Màsters, de les quals 164 corresponen a Màsters amb competències professionals i la resta entre assignatures obligatòries (la majoria) i assignatures optatives en Màsters sense competències professionals.

La relació d’empreses, institucions, entitats i serveis universitaris de la UdL que participen com entitats receptores d’estudiants en pràctiques va augmentant constantment i les dades a valorar són les ja tancades del curs acadèmic passat. En concret hi van participar 842 entitats. Que si les presentem per sectors veurem que: 646 foren entitats privades de les que 305 eren SL. i 118 SA. També hi varen


III

Els protagonistes de les "PRÀCTIQUES" haver 111 Fundacions i associacions acollidores, com 30 Cooperatives, 27 foren Societats Civils i 51 com empresaris individuals. L’entramat laboral privat és el sector que en nombre d'entitats té més participació en el procés, però les 174 entitats públiques col·laboradores acullen un percentatge de pràctiques molt significatiu, sobretot en l'àmbit de la salut i l'ensenyament. Respecte a les pràctiques externes el curs passat a la resta de l’Estat espanyol han estat 188 estudiants que les han fet. I a l’estranger: 24 estades. A més hi ha el programa de mobilitat ERASMUS pràctiques que hauria emparat unes 30 pràctiques internacionals. Però també hi ha estudiants d’altres universitats que fan pràctiques a la UdL, en concret el curs passat foren 6. . Totes aquestes dades que us presentem són dades reals sense cap mena de maquillatge i que s’han de valorar com una experiència espectacular que va augmentant exponencialment semestre a semestre i que ha obligat a la UdL a crear la seva pròpia estructura interna perquè tot funcioni com una “màquina” ben engranada, que ha d’aportar experiència laboral a l’estudiantat i que ha d’obrir una escletxa d’interès en el món laboral. Sector laboral en el que la UdL vol que els seus graduats hi trobin feina sòlida, duradora i ben remunerada. És l’aposta estratègica de la UdL.

’enorme moguda d’unes LOBLIGATÒRIES PRÀCTIQUES EXTERNES per a totes

les Escoles i Facultats de la UdL necessita d’una àgil estructura i de molt personal docent i administratiu que s’hi dediqui. Presentem doncs el protagonistes de les "PRÀCTIQUES". Els primers són els estudiants. I són aquests que de les pràctiques acadèmiques externes poden acollir-se a

una de les dos modalitats: les Pràctiques curriculars o les Pràctiques extracurriculars. Ambdues modalitats de pràctiques són una activitat docent regulada i oficial que té com a funció fonamental contribuir a la formació integral de l’estudiantat. A través del desenvolupament d’un programa de treball acadèmic en una empresa o institució, l’estudiant aplica els coneixements i les com-

petències adquirides en el decurs de la carrera en un àmbit professional proper als objectius formatius del títol de grau o màster respectiu. Les PRÀCTIQUES CURRICULARS són activitats acadèmiques integrades en el Pla d’estudis de la titulació com a una assignatura més. Per tant s’ha d’estar matriculat a l’assignatura, la durada en hores es troba definida en cada Pla d’estudis,


IV el període de realització ve condicionat pel calendari acadèmic i la planificació de l’assignatura. Habitualment no comporten cap percepció econòmica, tot i que resta oberta la possibilitat de rebre alguna contraprestació per raons de transport, o altres. El professor responsable de l’assignatura realitza la selecció i assignació última de l’estudiant a una pràctica. De la seva part, les PRÀCTIQUES EXTRACURRICULARS són igualment activitats acadèmiques que es poden realitzar de forma voluntària. No tenen una equivalència en crèdits, però ajuden a l’estudiant a sumar experiència. Per seguir-les s’ha d’estar matriculat en el Pla d’estudis en el curs en què es realitza la pràctica. La seva durada preferentment no ha de superar les 750 hores per curs acadèmic. Per poder fer aquestes pràctiques s’ha de tenir superats el 50% dels crèdits de la titulació que es cursa si és de Grau. El període de realització resta obert a l’acord entre la temporalitat de l’Oferta i la disponibilitat de l’estudiant, i l’horari ha de ser compatible amb la activitat acadèmica que se segueix, en cada Centre un professor/a responsable s’ocupa de la gestió d’aquesta modalitat de pràctiques. En totes aquestes pràctiques apareixen uns altres protagonistes que les supervisaran al costat de l’estudiant: el tutor/a acadèmic de la UdL i el tutor/a de l’entitat col· laboradora. Aquesta relació amb l’estudiant d’una tutoria compartida vindrà definida per cada pràctica per un específic Projecte Formatiu, emparat en un Conveni de

Cooperació Educativa signat prèviament entre l'entitat col·laboradora i la UdL. En l’exposat fins aquí, un lector estudiant o un lector en general, ja en tindrien prou de coneixement sobre el tema, però val la pena conèixer tota l’arquitectura i com funciona la direcció i coordinació de les Pràctiques Acadèmiques Externes, per compartir o consultar quan calgui. Per una banda tenim el Vicerectorat de Docència el màxim responsable en la matèria, d’ell depèn el cor logístic de tot aquest projecte formatiu: és l’OFICINA DE GESTIÓ DE PRÀCTIQUES EXTERNES. Aquesta Oficina dona suport a tots els centres, al professorat implicat i a l’estudiantat en la formulació i desenvolupament dels programes de pràctiques, i centralitza la relació institucional de la UdL amb les empreses. S’ha de saber també, que la competència organitzativa de les pràctiques acadèmiques externes en els diferents centres de la UdL recau en els seus propis equips de direcció, que designaran a un coordinador o coordinadora general de les pràctiques externes del centre. I l'equip encara es completa en la vessant més acadèmica amb la participació imprescindible del professorat responsable de les pràctiques acadèmiques externes i dels tutors acadèmics. A més l’estudiant té un altre suport acadèmic a l’empresa on farà les pràctiques, que és un tutor o una tutora. Tot un equip de professionals al servei d’un Projecte Formatiu d’innovació i de futur.

Testimonis i Opinions Com valoreu les PRÀCTIQUES EXTERNES ACADÈMIQUES OBLIGATÒRIES de la UdL? DIRECTIU D’UNA EMPRESA RECEPTORA D’ESTUDIANTS EN PRÀCTIQUES: Albert Torné / R&D Manager / Empresa Distform istform és una empresa dedicada al D disseny i concepció d’equipament per cuina professional, amb més de 50

empleats i departament d’innovació propi. En aquest departament és on s’incorporen els estudiants en pràctiques, i es treballa normalment en dues grans àrees: disseny mecànic i disseny electrònic. En disseny mecànic, els estudiants modelen peces en Solidworks, per posteriorment ésser tallades mitjançant làser, mecanitzades o plegades automàticament. En disseny electrònic, per la seva banda, els estudiants poden optar pel disseny hardware o firmware, arribant a realitzar circuits electrònics de control per a maquinària professional. En aquestes pràctiques tutoritzades, l’estudiant s’endinsa per primer cop en el món laboral, i aprèn com funciona una empresa, fica en pràctica coneixements que s’han ensenyat durant la vida acadèmica, i aprèn noves eines per progressar professionalment. L’èxit d’aquestes pràctiques ve donat per l’ampli rati d’estudiants que al finalitzar-les, continua a Distform per fer un TFG o fins i tot com a empleat. RESPONSABLE ACADÈMIC DE LA UDL: Mercè Balcells Professora responsable de pràctiques curriculars del Grau de Biotecnologia de la UdL

per a implemenLla ’aposta tar la obligatorietat de realització de Pràctiques

Externes (PE) a tots els graus de la UdL ha suposat un gran esforç per part de moltes de les persones implicades en el procés especialment els primers anys en que es va haver d’organitzar el sistema de funcionament. Tanmateix, crec que ha valgut la pena ja que suposa una bona oportunitat per als estudiants de la UdL. En el cas de Biotecnologia, que és el que jo conec, crec que

el resultat és satisfactori. Els estudiants valoren satisfactòriament l’experiència i la resposta que tenim de les empreses es també molt positiva. Crec que en els graus cal donar una bona base teòrica que doni versatilitat per adaptar-se al futur entorn laboral. Les PE suposen una primera presa de contacte amb aquest entorn. Cal vetllar perquè l’experiència també resulti positiva per a cada empresa i serveixi establir i enfortir la relació entre ambdues parts.


V

Testimonis i Opinions TUTORA D’UNA EMPRESA RECEPTORA:

ESTUDIANTS: Que ha significat per vosaltres les vostres PRÀCTIQUES EXTERNES?

Maite Font

del “Grup Alimentari Argal, SA”

és dinàmic LVARO RIU CUÉLLAR . Lreix’entorn i canviant. RequeÁ [Quart curs del Grau tenir molts coneid’Administració i Direcxements interioritzats, tan comptables com de la gestió dels diferents sectors. Ofereix un repte a la adaptació de cadascun, i no posa fronteres a aprendre.

L

a valoració de les pràctiques externes obligatòries de la UdL, és molt positiva. Per part de l'estudiant, aquest pot fer, durant el període en pràctiques, una immersió total dins el món laboral. Té l'oportunitat de ficar en pràctica els diferents conceptes teòrics que ha anat adquirint durant els estudis, a part de poder-ne adquirir de nous o complementaris. Pot conèixer de primera mà el funcionament d'una empresa a nivell organitzatiu, de mètodes de treball, polítiques internes, comunicació, procediments ... tota una experiència que només s'adquireix en el dia a dia laboral.

Per la part empresarial, poder disposar d'estudiants en pràctiques, es una font molt valuosa de futurs col·laboradors. Durant aquest període curt de temps, podem avaluar els seus coneixements, l'habilitat que tenen en aplicar-los i raonar-los, i la seva actitud a l'hora de desenvolupar-se i assumir petits reptes. Es converteixen en un suport rellevant, col·laborant amb treballadors qualificats de diferents àrees de treball.

ció d’Empreses.

Actualment pràctiques al despatx “Pont Mestres i Auditors Associats”, fent d’Assistent d’Auditoria].

es pràctiques per mi ARIAMA SALL SALL. Lla situació han significat conèixer M [Quart curs del Grau actual del món d’Administració i Dilaboral i del sector. I per un altra banda l'oportunitat per a acabar de desenvolupar les meves habilitats i competències”.

recció d’Empreses. Actualment pràctiques al despatx “Nogues Consultors”, fent feines de de Finances i Comptabilitat].

stic tenint l'oportuniEfunciona tat de conèixer com una empresa

àmbit en el que no tenia experiència”.

que opera a nivell internacional.

Mentre estic aprenent un llenguatge de programació que m'era desconegut i treballant en un

NNA BLANC JORDÀ. A [Segon any del Màster en Enginyeria In-

formàtica. Actualment pràctiques a l’empresa “Lleida.net”, fent de programadora].

stà sent una oportuARINA BOSCH CREUS. Eaplicar nitat única, on puc M [Quart curs del Grau coneixements i en ADE de la Facultat aprendre des d’una vessant pràctica com és una empresa i comprovar desprès de quatre anys de teories, que val la pena seguir endavant.

UdL / Jobs

de Dret i Economia. Actualment pràctiques a l’empresa “Mahle Holding España, SL”, treba llant a l’Àrea de clients].


VI

PÀGINES ESPECIALS

Les “PRÀCTIQUES ESPECIALS" en el camp de la salut Pràctiques d’Infermeria i Fisioteràpia es pràctiques del Grau Ll’alumne en Infermeria situen a en un escenari

Pràctiques de Medicina, Ciències Biomèdiques, Nutrició Humana, Dietètica i Investigació Biomèdica ls estudis tant mèdics com Etenent biomèdics de la UdL, conun important progra-

ma curricular de pràctiques internes i externes , tant als laboratoris de diagnòstic i recerca, als Centres d’atenció primària (els CAPS) com als hospitals de Lleida i als comarcals. A més s’hi ha d’afegir, els espais d’entrenament amb pacients simulats com són equips corporals de robòtica. Per adonar-nos de l’envergadura de tot el potencial disponible per les PRÀCTIQUES s’ha de veure els convenis vigents de col·laboració docent entre la Facultat de Medicina de Lleida amb diversos centres de recerca, empreses i entitats públiques i privades: • Hospital Universitari Arnau de Vilanova • Institut Recerca Biomèdica (IRB) Lleida • Vall d'Hebron. Institut de Recerca • Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO) • Sant Joan de Déu • Universitat de Marburg • Centro Nacional de Biotecnlogía • Hospital General Universitario Gregorio Marañón

• Laboratori de Referència de Catalunya • Príncipe Felipe. Centro de Investigación • Universitat de Barcelona • Fundación Caubet-Cimera • Instituto de Investigaciones Biomédicas de Barcelona • Institito de Parasitología y Biomedicina "López-Neyra" • Grupo Ferrer • Instituto Cajal • Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares Carlos III • Parc de Salut Mar • Dexeus • Institut d'Investigació enCiències de la Salut Germans Trias i Pujol • Centro de Investigaciones Biológicas • Transplant, Procurement, Management •Institut de Medicina Preventiva i Personalitzada del Càncer • Instituto de Biomedicina de Valencia •Instituto de Neurociencias de Alicante • BioDonostia • Hospital Universitari Son Espases • Fundación Investigación Clínico de Valencia • Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer

d’actuació real i no solament al final del període de l’aprenentatge. Es a dir, es formen actuant com ho farien quan siguin professional. Per això, la formació pràctica és molt més important que en d’altres ensenyaments. Prèviament a les pràctiques clíniques, l’alumne ha de fer unes simulacions o tallers que actuen com pràctiques professionalitzadores en les aules d’habilitats. La finalitat és que l’alumne adquireixi les habilitats de forma gradual en l’aplicació de les diferents tècniques per a aconseguir la màxima informació abans d’anar als centres assistencials, on tindrà que afrontar les pràctiques clíniques en pacients reals. Les classes que es fan en les aules d’habilitats son sessions pràctiques on l’estudiant ha de fer una aplicació directa davant de determinades tècniques o procediments amb la major realitat possible, però en un marc simulat, sense implicar al pacient. Tenint en compte que cada estudiant té unes aptituds diferent a la resta, el professor/a ha d’oferir un

Hospital Universitari de Santa Maria de Lleida

tracte individualitzat per aconseguir la confiança i la seguretat dels estudiants en ells mateixos, per aquest motiu, les classes es fan amb grups reduïts. Aquestes classes comencen amb una introducció teòrica i una demostració pràctica per part del professor. Després, cadascú dels alumnes desenvoluparà individualment la tècnica o procediment objecte de la classe baix la supervisió del professor que efectuarà les correccions oportunes. La pràctica es pot repetir tantes vegades com sigui necessari, fins que l’estudiant aconsegueixi una destresa òptima. Per poder dur a terme aquestes classes es necessita l’ajut logístic adequat: material audiovisual, maniquins de simulació, models anatòmics, material clínic, instrumental quirúrgic, material fungible, etc. Els espais físic on es fan aquestes pràctiques simulades estan ubicades en les aules de l’edifici de la Facultat d’Infermeria i en les aules de la Unitat Docent, ubicades en l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova.


Busquem 100 estudiants d’ESO i Batxillerat com a col·laboradors periodístics GOODBYE INSTITUT comença una nova etapa i passarà de ser un Suplement de la revista universitària LO CAMPUS, a ser una publicació independent amb vida pròpia. I per això volem fer-la més participativa que mai. L’estudiant en serà l’únic amo de les seves pàgines i dels seus continguts. GOODBYE INSTITUT tindrà suport de paper premsa i un suport digital variat per a ordinadors, tauletes i mòbils. No només engegarem una potent “Multimèdia” sinó que anirem més enllà creant el que es diu una “Narrativa Transmedia” (“Transmedia Storytelling”). La “Transmedia” explica múltiples històries a traves de múltiples mitjans. COMENÇA UNA NOVA AVENTURA DE PREMSA ESCOLAR PARTICIPATIVA A LES TERRES DE LLEIDA. APUNTA-T’HI. També et proposem un altre repte: Involucra als teus mestres i professors de confiança en aquesta aventura de premsa escolar. Això voldrà dir, que a més de fer de periodista faràs de “gestor de mitjans de comunicació” fent de coordinador i animador mediàtic al teu centre educatiu. Ens desplacem a les ESCOLES i INSTITUTS per explicar-ho. Escriu a la Paula: paula@locampus.cat

Converteix-te en un AGENT ANTIRUMOR La lluita contra els rumors malèvols, prejudicis i estereotips a les escoles, instituts i universitats lgun lector després de llegir el títol A d’aquest escrit pot pensar que es troba davant una alta “collonada paternalis-

ta” per inflar el cap de normes i coaccions als estudiants i encara n’hi hauran uns altres: que pensaran que és “un joc”, una broma infantil. Que és això d’un “AGENT ANTIRUMOR”? Doncs no és cap normativa, ni cap broma, és una forma raonada de conducta útil i eficaç per combatre d’arrel el RUMOR als centres educatius i a les nostres Aules. El rumor malèvol i estes amb mala llet, per fer mal i per deteriorar i/o destruir la imatge de companys, companyes i professorat, a més de familiars i tota mena de protagonistes del nostre sistema educatiu i convivencial. No estem inventant res de fons perquè hi ha moltes experiències en marxa. La nostra novetat a les Terres de Lleida només és ampliar els camps d’intervenció que van des de combatre els rumors, perjudicis i estereotips que hi ha vers els ciutadans d’origen immigrant com també fer-ho contra els rumors, perjudicis i estereotips de tots els nostres companys i companyes estudiants o professors, sigui

per la seva conducta diària, pel seu aspecte de cos i vestimenta, pel seu rendiment escolar o docent i per la seva orientació sexual. La nostra novetat local, és que mentre existeixen Xarxes ciutadanes i escolars que han establert i singularitzat l’AGENT ANTIRUMOR com un personatge institucionalitzat amb aquesta funció, nosaltres ho volem estendre a tothom. TOTHOM, cada un de nosaltres s’ha de convertir a la pràctica com un veritable AGENT ANTIRUMOR. Ho presentem, no com un “càrrec” o una “feina” per molt voluntària que sigui, sinó com una autèntica responsabilitat compartida de tots els membres de la comunitat educativa que també inclou l’àmbit familiar i cívic. La lluita contra el rumor i les seves variants, només té dues armes: la sensibilització i la capacitat de diàleg. Però evidentment n’hi ha una prèvia ... no deixar anar el rumor. Un RUMOR és una arma de destrucció personal i massiva i ningú pot ser-ne conscientment o inconscientment el desencadenant.


22 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Gener . Febrer 2016

CONCEPTES SOBRE CONVIVÈNCIA Contra els estereotips, perjudicis, racisme i rumors sobre els culturalment diferents l material que presentem a continuEconcessions, ació és tot un plantejament sense per a persones sensibles capaces de reflexionar i de prendre un compromís cívic en el seu Centre Escolar.

P

er a nosaltres un estudiant d’ESO, de Batxillerat o de Universitat mereix el nostre respecte intel·lectual, tingui

l’edat que tingui, per això oferim un text seriós sobre un tema brutal: la discriminació i el rumor com a armes de destrucció psicològica i destrucció d’imatge de molta gent. ecordem que el rumor portat a l’exR trem, pot acabar amb assetjament: el popular Bullying de les aules o dels centres laborals.

genis.

Estereotips A

tribució generalitzada de determinades característiques d'alguns membres d'un grup al seu conjunt. S'atribueixen qualitats a una persona com a membre d'un grup i no se la jutja des de la seva individualitat.

Els estereotips no són ni positius ni negatius en si mateixos. Són imatges mentals molt simplificades de realitats complexes, que ens ajuden a decidir com comportar-nos davant de situacions noves. Així, tenim la tendència natural a classificar i agrupar les persones en categories. Els estereotips existeixen en tots els grups socials. Mentre considerem el grup al qual pertanyem com heterogeni, tendim a veure els altres grups com homo-

El problema sorgeix quan aquestes classificacions exageren o distorsionen les creences que tenim de les característiques o costums d'un grup i no es jutja als seus membres des de la seva individualitat. D'aquesta manera, quan membres d'altres grups defineixen els catalans com garrepes, tancats i desconfiats; als canaris com aplatanats o poc seriosos; els bascos com a terroristes i bruts; o als madrilenys com xulos i prepotents; tendim a desmentir-ho i a contestar amb un "no es pot generalitzar". En canvi, acceptem més fàcilment idees que s'associen a conceptes com el de persona immigrada (pobre, sense estudis i amb creences anacròniques) sense tenir en compte la gran heterogeneïtat existent entre la població immigrada. Normalment els estereotips no s'adquireixen per experiència directa sinó a través de la informació que rebem de diversos mitjans (amistats, família, veïns, companys de treball, mitjans de comuni-

resentem una sèrie de CONCEPTES P que són textos de les xerrades i conferències de Raquel Moreno del Col·lec-

tiu d’Anàlisis Socials D-CAS. En concret de la seva intervenció a les Jornades de Formació “Train the Trainer”: “Las claves de la sensibilización cara a cara: Estrategias comunicativas y emocionales” (Projecte Antirumors, Barcelona 2013).

cació, etc.). Assumim com a pròpia aquesta informació sense qüestionar-la. Els estereotips formen part de l'àmbit de les creences i les percepcions subjectives. Per aquest motiu els estereotips són molt difícils de desmuntar i es troben a l'arrel dels prejudicis.

Prejudicis ctitud hostil i desconfiaA da cap a alguna persona que pertany a un col·lec-

tiu, simplement a causa de la seva pertinença a aquest grup. Els prejudicis són una conseqüència dels estereotips: les imatges negatives que es tenen d'un grup de persones condueixen a emetre judicis negatius sobre elles sense verificació prèvia i sense que estiguin fonamentats

en una experiència directa o real. A més, les actituds negatives que es mantenen amb un determinat grup es fan extensibles a cadascun dels seus membres. D'aquesta manera, si es tenen prejudicis sobre la manera de conduir de les dones i ens creuem amb una conductora que comet alguna equivocació al volant, es dirà "dona havia de ser!", Incloent d'aquesta manera en el judici a totes les dones . Com els estereotips, els prejudicis es poden observar en tots els grups socials, així com en tots els àmbits i activitats. Són actituds, i per tant inclouen creences, emocions, i una inclinació a jutjar i actuar. Un cop més, el desconeixement es troba a la base dels prejudicis. Les desigualtats socials també són a la base dels prejudicis, que acostumen a aplicar la societat majoritària als grups minoritaris, i que s'utilitzen per justificar comportaments o actituds de discriminació.


Gener . Febrer 2016

Racisme ntenem per racisme Eclusió, qualsevol forma d'exsegregació, dis-

criminació o agressió a les persones per motiu del seu origen ètnic o nacional, el color de la pell, les creences religioses, o les pràctiques culturals o de qualsevol altre tipus.

El racisme generalment es produeix quan una persona o grup es considera superior a l'altre. I genera importants greuges en la convivència, la preservació dels drets de les persones, el model de societat i el sistema democràtic. Diferenciem dos tipus de racisme, principalment: RACISMO INSTITUCIONAL: és el que trobem en les lleis i polítiques dels governs i les administracions públiques, així com en els discursos polítics que discriminen per raons d'origen, color de pell o cultura. Quan les lleis i polítiques tendeixen a la societat cap a la separació de les persones, ens trobem davant d'un model segons el qual no totes les persones som

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

iguals davant la llei, que estableix categories de ciutadans en funció dels drets que l'Estat reconeix i les oportunitats que garanteix. Les persones immigrades, el col·lectiu gitano, però també altres col·lectius són susceptibles de ser discriminats davant la llei. RACISMO SOCIAL: són situacions de racisme que pateixen moltes persones en la seva vida quotidiana (a la feina, a l'entrada de locals d'oci, pel carrer, entre veïns, en botigues, a l'escola, etc.). Discriminacions per qüestió d'origen, religió o cultura, i que situen en les diferències l'origen dels problemes i conflictes de la seva comunitat. El racisme social no ha parat de créixer al nostre país i d'ocupar nous espais: l'esport i Internet són esferes socials on també es donen casos de racisme. A més, aquest ja no només afecta els nouvinguts i al poble gitano, sinó també a ciutadans i ciutadanes immigrants ja residents aquí, els joves fills i filles de famílies immigrades que han nascut aquí o que han arribat de molt petits, els joves provinents d'adopcions internacionals i els menors no acompanyats (que han arribat sols, sense família). RACISMO SUBTIL: es tracta d'un tipus de racisme social i implica una resposta emocional

23

negativa cap a membres d'altres cultures en que els sentiments no són tant d'odi i clara hostilitat (pròpies del racisme més explícit), sinó més aviat de certa incomoditat, inseguretat o, fins i tot, por. El resultat és, més aviat, evitar el contacte amb l'altre grup sense manifestar conductes obertament hostils.

Rumors rumors són declaEnes,lsracions sobre persogrups, fets o insti-

tucions, que es difonen d'una persona a una altra sense que es demostri la veracitat, amb la intenció que siguin assumides com reals i a les que se'ls atorga credibilitat no perquè hi hagi proves directes que les sostinguin sinó perquè hi ha gent que les creu. Sovint els rumors neixen i s'estenen amb èxit perquè corroboren idees o creences prèvies dels que els accepta. Algunes persones i grups donen per bons certs rumors perquè són compatibles amb els seus propis interessos, o amb el

que creuen que és veritat. Alhora, els rumors són una forma de gestionar ansietats i incerteses mitjançant la generació i circulació de declaracions i suposicions que ens ajuden a explicar i entendre situacions ambigües o d'incertesa, a reduir ansietats, i a justificar comportaments. Per això, sovint els rumors també sorgeixen en contextos d'amenaça real o potencial, tant tangible com psicològica, que provoca en les persones una sensació de control i de confort psicològic. Les amenaces psicològiques poden ser personals o col·lectives i sovint estan relacionades amb la identitat. En contextos socials on el desconeixement, els estereotips i els prejudicis generen sentiments de por i d'amenaça a la identitat col·lectiva, els rumors juguen un paper tranquil·litzador. Els rumors s'alimenten dels estereotips i dels prejudicis, al mateix temps que poden crear-ne de nous. Raquel Moreno Col·lectiu d’Anàlisis Socials D-CAS


24 LO CAMPUS 路 El peri貌dic universitari de Catalunya

Gener . Febrer 2016


Gener . Febrer 2016

LO CAMPUS 路 El peri貌dic universitari de Catalunya

25


26 LO CAMPUS 路 El peri貌dic universitari de Catalunya

Gener . Febrer 2016


Gener . Febrer 2016

LO CAMPUS 路 El peri貌dic universitari de Catalunya

27


28 LO CAMPUS 路 El peri貌dic universitari de Catalunya

25

Gener . Febrer 2016 2015


Gener . Febrer 2016

LO CAMPUS 路 El peri貌dic universitari de Catalunya

29


30 LO CAMPUS 路 El peri貌dic universitari de Catalunya

Gener . Febrer 2016


Gener . Febrer 2016

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

31

Busquem estudiants creatius del dibuix, les caricatures i dels còmics per preparar “LA DIVERTIDA VIDA ESCOLAR DE LES TERRES DE LLEIDA” Connecta amb nosaltres: historietes@locampus.cat


somni, unitat i llibertat In memoriam

MURIEL CASALS

Diputada, economista, professora universitĂ ria i lluitadora del procĂŠs independentista de Catalunya.

Profile for Lo Campus

Lo campus 29 in memoriam  

Lo campus 29 in memoriam  

Profile for locampus
Advertisement

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded