Page 1

El periòdic universitari de Catalunya

LO CAMPUS Agost - Setembre 2015 Vuitena època Número 28

1,30 €

Adéu Espanya !!! Una abraçada


2 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Agost • Setembre 2015

EDITORIAL 1

L'Aeroport Lleida - Alguaire, la UdL i la Cranfield University

ls que fem premsa uniELleida versitària a les Terres de sempre hem tingut un objectiu que és acompanyar i ajudar a construir el que s’anomena genèricament “Lleida, ciutat universitària”. Però aquesta construcció de ciutat avui sembla una quimera i es pot quedar amb un simple eslògan sense contingut.

Però tossuts hem d’encoratjar a tothom a posar la Universitat de Lleida (UdL) com a eix central del coneixement i de l’economia d’aquestes contrades. Però siguem pragmàtics i a part de grans informes i plans estratègics que moltes vegades acaben sent paper mullat, marquem-nos objectius a potenciar dins i fora de la Universitat.

de Lleida: Com pot ser que no hi hagi una permanent col·laboració?

alguna de les activitats de les que es fan a un Aeroport i a línies aeronàutiques?

Els més informats ens diran que sí que hem fet coses conjuntes i ens parlaran de jornades d’estudi, com per exemple les de l’any 2009 sobre les oportunitats técnico-econòmiques i d’inversió de l’Aeroport, entre d’altres esdeveniments efímers més actuals. No ens referim això.

Las UdL té un Aeroport a uns 15 quilometres: i no ens el podem sentir nostre? Aquest Aeroport, quan l’acabin de gestionar bé –això seria una altra discussió-, potser un pol de riquesa científica i laboral per a la nostra Universitat.

¿Com potser que la UdL no tingui estudis sobre temes relacionats amb l’aeronàutica o en temes relacionats amb el personal d’aviació o en turisme i comunicació del transport aeri?. Dit d’una altra manera: ¿Com potser que la UdL no tingui qualsevol mena d’estudis, a qualsevol nivell, de qualsevol durada, en qualsevol mena d’acreditació, sobre

Tenim l’Aeroport Lleida-Alguaire i tenim la Universitat

Nosaltres com associació i premsa universitària fa mesos que estem construint el Projecte “TUS, The University Student” que comptarà, quan trobem més inversors, amb una publicació com aquesta en anglès i per fer aquest projecte treballem amb estudiants de la Cranfield University d’Anglaterra. I la tria no fou casual, sinó que fou perquè la UdL a traves de la Escola Politècnica i la d’Agrònoms tenim con-

venis de col·laboració i s’hi podem compartir i seguir estudis amb reconeixement mutu i oficial. Però a més, nosaltres varen triar la Cranfield University perquè és la única universitat al Regne Unit que té un Aeroport propi. Sí, sí, Aeroport propi, comportant que s’hi poden fer estudis universitaris de temes aeronàutics, com per exemple enginyeries. L’Aeroport Lleida-Alguaire no està dins del campus universitari, però el tenim al territori i en podem aprofitar les seves potencialitats econòmiques, socials i laborals. La UdL no té aeroport perquè no vol, perquè en realitat és nostre, si fóssim capaços de construir sinergies a Lleida.

LO CAMPUS DIARI http://locampusdiari.com Coeditors:

LO CAMPUS

Director:

Associació universitària AMICS de LO

Redacció:

Joan-Ramon Colomines-Companys

LO CAMPUS número 28

CAMPUS / UdL i Associació VIVÈNCIA

Carrer Pere de Cabrera 12, 2º 9ª

Disseny i maquetació:

Agost / Setembre 2015

ARANESA, -“Associacion Culturau e

25001 Lleida • Telèfons: 973204907

Alicia Parellada

Versions de paper i digital.

Civica Vivéncia Aranesa: Aula Euròpa

redaccio@locampus.cat

Revisió final de qualitat del disseny:

Dipòsit Legal: L-658-08

des Pirenèus”-.

http://www.locampus.cat

Patricia Sala

Portada: Fragments de “El abrazo” (1976) de Juan Genovés i de “La salita” (1970) de l’Equip Crònica / València.©


Agost • Setembre 2015 EDITORIAL 2

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

3

Adéu Espanya !!! Una abraçada

Fragment d’una vinyeta de KAP / Jaume Capdevila ©

Universitaris i professors a favor de la independència de Catalunya

ningú se li escapa que A les properes eleccions al Parlament de Catalunya són d’una gran transcendència, sobretot perquè són unes eleccions avançades per convertir-les en unes eleccions plebiscitàries com via substitutòria i legal per poder contar les opinions i posicionaments sobre la qüestió nacional catalana, ja que no ha estat possible convocar un acordat referèndum d’autodeterminació. Passi el que passi en els resultats electorals, després res ja no serà igual. La Universitat Pública Catalana pot quedar fora de tots aquests canvis polítics i per tant també socials i econòmics? Doncs, hi ha molts professors i estudiants que creiem que no. Però a més el nostre posicionament ve donat directament pels nostres interessos universitaris. Avui la Universitat Pública Catalana està enterrada en un important atzucac econòmic, conseqüència no

només per la crisi general, sinó que a més per la sangria econòmica que Catalunya està patint pels seus lligams amb l’Estat espanyol. Aquests desequilibris tenen una important i profundes arrels estructurals i estratègiques però també tàctiques d’incompliments i imposicions. A nivell del dia a dia, a nivell dels actuals cursos acadèmics ho estem patint la universitat en el seu conjunt i la recerca en particular. Només com exemples de mancances i aberracions: fa més de 20 anys que l’Estat incompleix la llei en matèria de beques a l’estudi i no n’ha traspassat la titularitat a la Generalitat de Catalunya, tal i com reconeixen els tribunals. O a nivell de recerca es pot veure la contradicció de que Catalunya, amb un 16% de la població de tot l’Estat, obté el 55% dels ajuts del Consell Europeu de Recerca, i el 29% dels fons del Programa Marc Europeu; en canvi, obté menys del 20% dels recursos

del “Plan Nacional d’I+D+i”.

tat de Catalunya.

I així podríem relatar greuges i explicar el desenvolupament d’una concepció universitària allunyada de la nostra realitat i necessitats

Universitat de País, amb les seves diverses Universitats catalanes territorials plenes de singularitats i excel·lències, i capaces de trepitjar fort en la seva internacionalització i les seves aportacions docents i científiques mundials.

A partir d’aquest diagnòstic i per superar la situació s’ha acabant formant una confluència de molts sectors universitaris d’historials diferents i fins i tot de tradicions polítiques també diferents, però per l’espoli intel·lectual i econòmic hem reaccionat conjuntament volen plena sobirania com a poble o sigui reivindiquem la independència de Catalunya. Molts sense declarar-nos independentistes militants o de carnet, VOLEM LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA per poder construir sense motxilles indigeribles que acaben sent actituds i pràctiques repressives, moltes vegades de guant blanc, però sense deixar de ser una desnaturalització de la nostra i autèntica Universi-

S’obre un esperançador futur i la independència catalana és la primera porta necessària a obrir i consolidar, per a construir i oferir millors estudis superiors i una millor recerca.

NOTA: Com totes les EDITORIALS d’aquesta revista bimensual, plural i independent que és LO CAMPUS, aquestes EDITORIALS també són resultat d’un debat intern dels estudiants i professors que participem en aquest projecte de premsa universitària oberta a tota la ciutadania. redaccio@locampus.cat

WEBS de la plataforma LO CAMPUS Bloc de LO CAMPUS: http://www.locampus.cat Diari Cívic / Bloc del Director: http://diaricivic.blogspot.com Associació AMICS de LO CAMPUS: http://www.amicsdelocampus.com LO CAMPUS DIARI: http://locampusdiari.com


4 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Agost • Setembre 2015


Agost • Setembre 2015

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

COMUNICAT DE L'ASSOCIACIÓ SÚMATE DAVANT LES ELECCIONS DEL 27S Després de més de dos anys treballant dia a dia en Pro d'estendre el debat social i polític obert a Catalunya sobre el seu futur com a poble, la "Asociación SÚMATE" celebra que dos dels seus distingits membres, Eduardo Reyes i Antonio Baños, siguin part activa dels propers comicis a celebrar a Catalunya el dia 27 de Setembre. Tots dos concorren en dues llistes diferents que mostren inequívocament la transversalitat i pluralitat de l'associació, així com la llibertat d'opinió i crítica de la societat catalana, unida ara a la recerca d'un fi històric. En aquesta etapa, la 'Asociación SÚMATE' recolzarà i donarà suport inequívocament a aquelles llistes o candidatures que portin en el seu programa electoral la creació d'una futura re-

pública catalana, reflex del sentir de l'associació. El col·lectiu, (membres, socis i simpatitzants de l'associació) aposta per igual amb les candidatures obertes actualment sense equívocs a aquesta realitat, sent aquestes 'Junts pel Sí', coalició en què el nostre president Eduardo Reyes ocupa el sisè lloc, i Candidatura 'CUP - Crida Constituent', liderada pel periodista i membre de SÚMATE Antonio Baños. Amb la presència de tots dos, SÚMATE, entitat formada en gran part per catalans de llengua i cultura castellana / espanyola per origen o descendència, es felicita per desmentir un cop més el tòpic, i repetit, fals discurs de ruptura social que provoca el procés per mitjà d'aquells que busquen la divisió a través de l'origen, el sentiment o la llengua. El camí cap a un nou Estat social i just, només ha estat, i és possible, gràcies a la suma de tots sense importar justament els orígens, sentiments o llengües. Perquè no importa l'origen sinó el destí.

5

El 27 de Setembre els ciutadans de Catalunya decidiran quin futur esperen per a ells i els seus. Tenim davant nostre una porta plena d'oportunitats enfront d'un Estat espanyol que no sap donar resposta a les nostres demandes i necessitats; ja siguin aquestes socials, culturals, econòmiques o simplement democràtiques. Ara més que mai, per present i per futur, us animem a sumar-vos a la Catalunya social que volem i necessitem construir. La Catalunya dels teus, la Catalunya que dóna veu a tots. El 27 de setembre votarem 'SÍ' a una república catalana donant suport a les candidatures de 'Junts pel Sí' i 'CUP Crida Constituent'. Dilluns, 3 d’agost de 2015 “Asociación SUMATE” [Aquest COMUNICAT ha estat traduït del castellà. Redacció.]

Testimoni de Bartolomé Pluma: "Jo sóc un català nascut a Huelva"

V

aig néixer a Calañas (Huelva) i vaig viure en Tharsis i tinc molta família a Villanueva de las Cruces. Vaig arribar fa 46 anys a Catalunya. He viscut a Cornellà de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Palau de Plegamans i porto 12 anys vivint a Reus, en la qual estic totalment integrat com un reusenc més. Als 20 dies d'arribar, ja estava treballant en la Corberó (Esplugues de Llobregat), on gairebé tots els companys eren catalans. En cap moment em vaig sentir discriminat per l'idioma. Em parlaven en castellà i alguns en català, el que sempre vaig agrair, perquè em va ajudar a conèixer aquesta terra. A els dos anys em vaig portar als meus pares i els meus tres germans a un pis. El meu pare mai havia viscut en un pis. Vivíem en el 5è, i els primers dies no ens deixava treure el cap per la terrassa. Tenia por que caiguéssim. Tot el que tinc, és clar amb el meu esforç, l'hi dec a Catalunya. Vam venir aquí, perquè

en la nostra Andalusia no hi havia futur, i aquí, en aquella època érem els immigrants, però el que tenia ganes de treballar i formar-se ho podia fer. La meva dona és catalana, parlo amb ella en castellà, tinc quatre fills i dos els parlo en català y a dos en castellà. A casa meva ningú ha patit discriminació de cap tipus. Quan he viatjat a Andalusia, sempre he estat el català, cosa que m'enorgulleix, com li ha passat a tots els que estaven en la meva situació. Però mai vaig a renegar d'on vaig néixer. Jo sóc un català nascut a Huelva. La meva vida està a Catalunya. La meva família, els meus fills i els meus néts viuen aquí, i jo vull el millor per a ells. Per això, estic a SUMATE, perquè crec que s'ha de consultar al poble català què vol ser en el futur, votar havent rebut la informació necessària del que significarà aquest referèndum.

Catalunya no pot seguir amb aquest estat de retallades en sanitat, educació i serveis socials. Catalunya no pot seguir amb els estudis universitaris més cars d'Espanya, i menys beques. Catalunya no pot seguir amb la solidaritat que permet que baixin impostos en altres comunitats i aquí ens crivellin a retallades per culpa d'aquest excés de solidaritat. Catalunya no pot seguir suportant el menyspreu dels governs espanyols, tant del PP com del PSOE. La societat civil està aconseguint el que no han pogut els partits polítics convencionals, amb les Diades del 2012 i 2013. Ja s'estan adonant que això va de debò. Hem de informar amb detall als que, com jo, vam néixer fora i aclarir tots els dubtes que tinguin. Hem de desmuntar les campanyes de mentides de la prem-

Eduardo Reyes, President de l'Associació SÚMATE

sa, ràdio i TV de la resta d'Espanya. Hem de votar, i jo votaré SI a la INDEPENDÈNCIA. Sabem que després no serà tot de color de rosa, però serà el que nosaltres vulguem, i triarem als governants que ens mereixin confiança. No permetrem cap corrupció. Per què ho faig? Doncs perquè no m'agradaria que el dia de demà, els meus fills em retreguin que no vaig fer res per lluitar per aconseguir-los un futur millor. Junts podem! Per això .. SUMATE !


6

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Agost • Setembre 2015


Agost • Setembre 2015

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

7

OPINIÓ

El meu Cap d’Estudis es creu que sóc una nazi Carta oberta al Doctor Jorge Soler González didat pel partit “Ciudadanos-Ciutadans” se’n varen entelar els ulls. No podia creure que el meu professor, el meu Cap de d’Estudis de la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida on estudio, s’havia passat a la gent que estant criminalitzant la nostra llengua catalana, que volen tenir sotmesos els catalans en la gàbia espanyola i que una i una altra vegada maltracten el meu País. D’entelar-me els ulls, vaig plorar de ràbia. -Aquest tio, és un estafa !!!. Vaig cridar. Jo me l’havia cregut, gaudia llegint i analitzant Samuel Shem, com una manera de humanitzar la medicina. Jo creia que era demòcrata, que era progressista i que estimava Catalunya. I jo ho entenia molt bé això de posar-se “Jorge”, perquè el meu pare amb el que parlo castellà, és un immigrant andalús que es va casar amb la meva mare de Lleida. A casa indistintament utilitzem el català i el castellà i mai ha estat un problema. Cap problema ni a casa, ni a Lleida, capital. Els problemes de la llengua han començat amb “Ciudadanos-Ciutadans”, ni el PP amb el seu discurs reaccionari, havia atiat un problema de llengües, almenys a Lleida. Com analitzem el vostre lideratge politic en una llista electoral a Lleida?. Ho fem com una història clínica? Anem als antecedents. No podeu creure que el vostre lideratge no queda informat o millor dit tacat per l’historial de la formació política que ara serviu. Fervos passat per independent, no vol dir que no esteu representant un partit o sigui sou la política del partit. I com va comença “Ciudadanos-Ciutadans”? Per què es va crear el partit ? Doncs fundacionalment ho va fer per anar contra la immersió lingüística del català i per espanyolitzar Catalunya. El doctor Jorge Soler

Però això ja ho sabeu perquè consta en tots els documents oficials. O sigui Jorge Soler està contra la immersió lingüística a l’escola i està en contra de primar i defensar el català com a manera de recuperar la seva salut després d’anys de repressió i anormalitats. L’acte final i més proper de tota aquesta política discriminatòria que vol crear dues societats a Catalunya una catalana i una altre espanyol, fou l’acord politic municipal a la Paeria de Lleida entre el PSC i “Ciudadanos-Ciutadans” on es vol marginar el català, això sí amb molta habilitat i nocturnitat. No en teniu prou de fer partit contra el català, de introduir-ho a les administracions, sinó que a més públicament Óscar Uceda Márquez, el coordinador de la Junta de l’agrupació de “Ciudadanos-Ciutadans” de Lleida, ens insulta i ens diu feixistes a totes les ciutadanes i a tots els ciutadans de les Terres de Lleida perquè defensem Catalunya i la seva llibertat. Un candidat per Lleida com vostè doctor Soler, deu conèixer que diu i escriu el Coordinador territorial del partit que representa a les eleccions. Però en realitat no dieu res perquè durant tota l’etapa de Cap d’estudis de la Facultat de Medicina de la UdL vostè ha practicat directament o per omissió la discriminació del català en els nostres estudis. De res va servir denunciar, com vàrem fer, que el professorat de medicina no té respecte al català, de res va servir explicar que professors catalano-parlants al començament de curs posen la llengua a votació a les aules i sempre s’acaba fent-se les classes en castellà, fins el punt que els que volem examinar-nos en català hem de presentar un escrit previ perquè ho preparin. Entre la tebiesa idiomàtica d’un professorat català que ràpidament es passa al castellà perquè són uns analfabets en llenguatge científic i mèdic en català, fins el professorat d’aquí però que s’expressa en castellà però

“La Norma vol votar”, (2014) d’Esquerrà. #artveuivot.

i haig de confessar Doctor Lsaber Jorge Soler que quan vaig que vostè era can-

a més en fa militància i bandera, els drets lingüístics de l’alumnat queda tocat i violentat. Avui a un estudiant catalano-parlant a la Facultat de Medicina de la UdL li preguntes que es la “melsa” i no saps de que li parles. Com a Cap d’Estudis jo no entenia perquè no vàreu moure ni un dit, ara ho entenc, ja teníeu ànima de “Ciudadanos-Ciutadans”. Però encara més, a la UdL i a Medicina en concret hi ha una xenofòbia, un feixisme i un masclisme latent, que com a dones havíem denunciat i no venia només dels nostres companys de classe, venia del professorat i dels metges de l’hospital. Quan un estudiant de la Facultat a Lleida va anar apunyalant immigrants pel carrer, nosaltres ja varen denunciar que hi havia un caldo de cultiu a la universitat, que a més es traduïa en catalanofòbia. El Cap d’Estudi no va moure ni un dit. Ara té la barra de fer articles reivindicant la “diferència” i de fet, l’únic que està tapant perquè les lleidatanes i lleidatans no ho veiem, és que fa pocs

dies al Parlament de Catalunya “Ciudadanos-Ciutadans” i el PP vàrem votar en contra perquè es tanques el CIE – el Centre d’Internament per a Persones estrangeres de Barcelona que està ubicat al barri de la Zona Franca. (Per qui no ho recordi: un CIE són centres no penitenciaris on s’interna les persones estrangeres que han estat detingudes per trobar-se en situació administrativa irregular –no tenir papers – abans de ser expulsades). És la culminació del cinisme del doctor Jorge Soler que és fer-se el progre entre estudiants, professors i ciutadania en immigració i a la vegada estar d’acord que a tota Europa hi hagin 280 CIEs. I que d’aquests, set són a l’Estat espanyol: a Algeciras, Las Palmas de Gran Canària, Madrid, Múrcia, Santa Cruz de Tenerife, València i Barcelona, que és el que es demanava tancar. “Ciudadanos-Ciutadans“ s’han convertit amb els nous xenòfobs de guant blanc de Lleida.


8 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Agost • Setembre 2015

Vivència Aranesa

Associació cultural i cívica d’Aran DIFONENT EL PENSAMENT CONTEMPORANI

● Entitat co-editora de la revista universitària LO CAMPUS i del diari digital LO CAMPUS DIARI ● Plataforma de difusió de tota mena d’esdeveniments occitans a les 21 universitats de parla catalana vivenciaaranesa@locampus.cat

Pretenen presentar al Doctor com a façana respectable: metge, gestor i professor. Com a metge de Família, espero que sigui un bon metge al consultori, però com a Metge promotor de la seva especialitat ha estat un grimpador espectacular que els seus companys ja li tenen presa la mida pel seu protagonisme desmesurat. Com a gestor de Cap d’Estudis ha esta d’una mediocritat immensa, sense haver aportat res de substancial com a professional innovador, només ha fet de “gran secretària” d’horaris i plannings; com a professor sempre ha estat en les llistes de les valoracions de nosaltres els alumnes en els llocs de la cua, encara que en “tontejar” amb alumnes guanyes de carrer. -No, vostè podria dir: -jo sóc jo, i no sóc el partit, ni la seva història, ni tant sols els seus responsables territorials. Doncs acceptem-ho, anem només a la seva actual conducta política i professional. No fa ni dos dies, publicàveu un article a la premsa local i ja ensenyàveu la pote-

ta espanyolista. Dèieu que Catalunya és una “regió”. O sigui no només ens voleu sotmesos a Espanya, sinó que a més ens desfigureu el que som nacionalment. Creieu en una Espanya unida i d’arrel espanyola. Tots els altres som un figurants que tenim identitat nacional i llengua pròpia per fotre, o com escrivia el vostre col· lega Oscar Uceda com a signe d’odi. Per el Doctor som una regió, no hi ha Estat plurinacional etc., etc. Com a professor de la UdL esteu en contra de la línia oficial del Claustre de la UdL, de totes les Universitats públiques i quasi totes les privades de Catalunya, com també la l’ACUPl’Associació Catalana de les Universitats Públiques, com de la Xarxa Vives – l’agrupació de les 21 universitats de parla Catalana. Com a doctor i professor sou un radical que esteu als extrems i un catalanofòbic de pro, envoltat de cel·lofana per utilitzar amb més comoditat l’ascensor social. Ni tant sols creieu amb la unitat lingüística del català, tant si és parla a València o

Telefòn 973204907

com a les Illes Balears i com diu la vostra companya política Carolina Punset no hi ha llengua comuna i "... Allá donde triunfa la política de inmersión lingüística, estamos volviendo a la aldea". I això després d’haver-nos dit nazis als sobiranistes catalans, quan era diputada al Parlament Europeu. Mai havia entès els vostres rampells poc democràtics a la Facultat i sobretot aquesta pràctica de crear capelletes i tribus, eliminant a l’adversari, ara també ho veig a nivell de País: No accepteu el Dret a Decidir de Catalunya o sigui que hi pugui haver un referèndum legal i acordat perquè les catalanes i el catalans puguem votar el que vulguem. Tant que “fardeu” de demòcrata!!!. Ara en les futures eleccions plebiscitàries al doctor Jorge Soler s’ha tret la careta i amb tot el dret del món es presenta amb qui vulgui, però ara ja no ens podrà aixecar la camisa mai més, no només als catalanistes sinó també als demòcrates en general. I si Albert Ribera el presi-

dent de “Ciudadanos-Ciutadans” en un acte públic va comparar els catalans que vàrem votar el 9N amb els nazis; i si l'eurodiputat i el seu candidat a les futures eleccions generals per Barcelona, Juan Carlos Girauta va dir que passar "per sobre de la llei" amb "la voluntat política" ve de Carl Schmitt, el jurista del Tercer Reich; la senyora Carolina Punset em diu també nazi i compara “les multituds al carrer dels nacionalistes catalans amb les de Franco, Hitler i Mussolini”. Aquesta col·lega seva, seguint el fil de les seves barbaritats, es deu pensar que vostè és un d’aquells membres de la “Policia Jueva” que tant bé descriu el novel·lista Vicenç Villatoro en la seva obra “Memòria del traïdor”, que per qui no ho sàpiga era un grup de jueus que els nazis utilitzaven per mantenir a ratlla als jueus en els guetos i en els camps. Jorge m’has i ens has decebut, malgrat tot: “Que te sea bonito”. Atentament María C S i G


Agost • Setembre 2015

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

9

CRÒNICA D’UNA OFENSIVA PREMEDITADA Les conseqüències sobre les persones de Catalunya Informe del Govern català procés sobiranista de CataluLde’actual nya ha generat un important nombre treball de reflexió sobre l’anàlisi de la situació econòmica, social, política, cultural i lingüística del País com també de l’Estat. Tota mena d’administracions i també de la societat civil, tant col·lectivament com a particulars, han elaborat material escrit per entendre que esta passant. Òbviament aquest

quest document no hauA ria d’haver existit mai i, si s’escau, hauria d’haver

estat molt breu ,perquè la lleialtat entre administracions i el tarannà de diàleg hauria de ser una constant entre governs. Malauradament, el text que presentem no és gens estrany en la història de les relacions entre Catalunya i l’Estat espanyol, com veiem en El Memorial de Greuges o Memoria en defensa de los intereses morales y materiales de Cataluña (1885) o La Representació o Memorial de Greuges (1760) que van presentar a Carles III els diputats representants de les capitals de l’extinta Corona d’Aragó. Darrera de molts dels casos concrets que es detallaran batega la penitència que l’Estat ens imposa pel nostre pecat original: la identitat pròpia. D’aquí, la repressió de les dictadures i el corró de normes imposades en contra del sentir majoritari de la nostra ciutadania. Singularment des de Nova Planta, es persegueix l’assimilació dels nostres trets identitaris, en llengua, en dret i en totes les institucions del país. Tanmateix, també ens ha caracteritzat com a poble la nostra resiliència, la capacitat de mantenir-nos fidels, de sobreposar-nos i de tirar endavant, per això el país va viure –com a la resta d’Europa- la puixança de la industrialització del segle XIX, que va acabar esdevenint un altre tret diferencial català. Així, a banda del tracte desigual i de la discriminació que es desgranarà i provarà més endavant, s’ha mantingut sempre el greuge de la visió monolítica de l’Estat des d’un enfocament cen-

autèntic tsunami intel·lectual és ben plural, tant per la seva base ideològica com per la metodologia d’anàlisi i de propostes de futur. El Govern de Catalunya encapçalat pel President Mas ha elaborat un Informe denominat “Crònica d’una ofensiva premeditada” explicant l’ofegament de Catalunya per part de l’Estat i el

tralista al qual s’ha d’acomodar, vulgues no vulgues, la resta. Durant els darrers anys, l’Estat ha ofegat i limitat la capacitat d’actuació de la ciutadania catalana de múltiples formes: d’una banda, ha eliminat tota relació de diàleg i ha laminat la capacitat d’autogovern, ja sigui per la via econòmica o per la via normativa, en forma de lleis, recursos als tribunals, etc. Aquest document, si bé aplega un elevat nombre d’aquests greuges, no els recull tots, ja que, dia a dia, el procés de recentralització de l’Estat va actuant com es demostra amb la recent sentència del TC sobre el procés participatiu del 9N. Com s’observarà en el document, d’una banda, l’Estat pateix d’”inacció” quan es tracta de negociar (traspassos, pacte fiscal, dret a decidir) o de complir les sentències que li són desfavorables, i de l’altra, gaudeix d’”hiperactivitat”, pel que fa a recentralitzar i a limitar l’autogovern, en tots els àmbits d’actuació: polítiques socials, polítiques econòmiques i polítiques institucionals.

Govern espanyol. Aquest Informe consta de tres apartats que presenten la “Manca de voluntat de diàleg”, la “Recentralització per la via econòmica” i la “Recentralització per la via normativa i incompliments legals”. A continuació us oferim el “Resum executiu” d’aquest Informe.

les Corts espanyoles i referendat pels catalans uns anys després i, finalment, retallat als tribunals. També el diàleg per arribar a un pacte fiscal l’any 2012, un cop s’havia palesat la insostenibilitat d’un finançament injust per Catalunya que no respecta el que representa per pes econòmic i pes demogràfic; o finalment, la demanda constant a les institucions espanyoles de facilitar els mecanismes per fer realitat el dret a decidir del poble de Catalunya l’any 2014.

Davant aquesta situació de manca de voluntat de diàleg per part de l’Estat, de manifestacions massives al carrer reclamant el dret a decidir, i, el més important, per no caure en la inacció, el Govern de la Generalitat va fer tot el possible perquè el 9 de novembre de 2014 es donés veu al poble de Catalunya - és a dir, fer valer la democràcia- i donar resposta a les reivindicacions de la ciutadania, que va votar de forma molt majoritària per canviar el model de relació entre Catalunya i Espanya.

No només no s’han escoltat les demandes de la ciutadania, sinó que s’ha topat contra un mur.

Hi ha molts motius pels quals s’ha arribat fins aquí, i aquest document en recull alguns, entre d’altres, la manca de diàleg ja explicada, l’ofec econòmic de les institucions, la laminació de l’autogovern, l’atac al model català d’ensenyament, o el menysteniment de la llengua. Sense oblidar que tot plegat té un impacte directe sobre la ciutadania.

Des del 2011, l’Estat espanyol ha paralitzat les relacions bilaterals Estat-Generalitat: no s’ha reunit cap dels òrgans bilaterals Estat-Generalitat previstos per desplegar l’Estatut, ni ha aprovat ni ampliat cap traspàs, tot i les reiterades demandes de la Generalitat per impulsar-los.

Des de l’any 1978, els successius Governs de la Generalitat, de formacions polítiques diverses, han intentat sempre buscar solucions dialogades i pactades, conscients que calia, per davant de tot, garantir el benestar de tots els catalans i les catalanes. En el record de tothom està el llarg procés de negociació de l’Estatut d’autonomia de Catalunya de l’any 2006, aprovat primer al Parlament el 2005, aprovat per

“Cultura, barbàrie”, (2014) de Jordi Tolosa. #artveuivot.


10 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

“Sense vot, sense veu!”, (2014) de ANT (Anthony Garner). #artveuivot.

Agost • Setembre 2015


Agost • Setembre 2015

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

11

CRÒNICA D’UNA OFENSIVA PREMEDITADA Un dels motius de l’ofec econòmic s’ha esdevingut per un model de finançament injust que ha fet que Catalunya sigui la 3a comunitat autònoma en aportació de recursos tributaris al sistema de finançament autonòmic, però la 10a en recursos per càpita rebuts, i que situa Catalunya per sota de la mitjana en recursos rebuts. El gener de 2014 hauria d’haver entrat en vigor el nou model de finançament de les comunitats autònomes, però un any i mig després, el Govern de l’Estat encara segueix negant-se a efectuar aquesta revisió. Paral·lelament, el dèficit fiscal de Catalunya amb l’Administració central va arribar el 2011 als 15.006 milions d’euros, el 7,7% del PIB, fet que equival aproximadament a totes les despeses de la Generalitat en salut, educació i benestar social de l’any 2011 o a la previsió de les despeses de l’Estat del 2011 en defensa i seguretat. Aquest dèficit fiscal ha perdurat en el temps: en els darrers 25 anys, Catalunya pateix de mitjana un dèficit fiscal anual del 8% del PIB.

Davant d’aquesta situació, el Govern ha hagut de fer mans i mànigues per buscar nous ingressos i reduir les despeses, sense afectar l’estat del benestar, però sovint amb una resposta inadequada per part de l’Estat: l’Estat ha portat als tribunals de forma sistemàtica qualsevol nova figura tributària que permetés incrementar ingressos de la Generalitat (impost sobre els dipòsits a les entitats de crèdit, producció d’energia nuclear, euro per recepta, etc.); ha repartit els objectius de dèficit injustament, reservant-se bona part dels objectius permesos; i ha incomplert compromisos ja adquirits. Un primer exemple, és el desplegament de la Llei de dependència, en què el compromís de finançament públic s’havia de repartir a parts iguals entre Estat i Generalitat: el 2014 l’Estat va destinar-hi 192 milions d’euros i la Generalitat 909 milions d’euros, més de 4 cops més. Si la Generalitat hagués destinat els mateixos que l’Estat, un 65% de les persones ateses haurien quedat al marge d’aquesta atenció.

Un altre acord fallit és la inversió en infraestructures: l’Estatut recollia el compromís de l’Estat d’invertir a Catalunya d’acord amb el seu pes econòmic a fi de resoldre el dèficit crònic en infraestructures del país. Doncs bé, el deute de l’Estat per l’incompliment d’aquest pacte arriba als 3.967 milions d’euros. No és un tema de disponibilitat pressupostària, sinó de voluntat: mentre el Pla de rodalies de Catalunya ha tingut una execució del 7%, el Pla de rodalies de Madrid s’ha executat en un 100%. Són els ciutadans de Catalunya els que dia a dia pateixen pels retards d’aquest servei ferroviari. Aquesta discrecionalitat en el repartiment de recursos s’observa en d’altres camps com les aportacions en equipaments culturalses congela l’aportació en cultura a Catalunya en els pressupostos generals del 2015, però el Prado, Reina Sofía, Thyssen i Teatro Real augmenten- o en els pressupostos pel Pla de Desenvolupament Rural, on l’Estat aporta al camp català el 7,3% dels ajuts, davant del 23% d’altres comunitats. No només la recentralització s’ha produït per la via econòmica, sinó que també ho ha fet per la via normativa. A banda de les figures tributàries ja esmentades, l’Estat ha presentat 19 recursos d’inconstitucionalitat contra disposicions catalanes, de les quals cal destacar les que afecten el model català de comerç o aquelles que pretenien fer front als casos de pobresa energètica. Per la seva banda, el Govern de la Generalitat també ha hagut d’anar als tribunals per defensar-se de lleis que ataquen el seu propi autogovern. És important destacar que els litigis vénen de lluny i l’Estat, en lloc de fer-ne un compliment escrupolós, arrossega alguns incompliments des de fa temps. En efecte, malgrat que el Tribunal Constitucional ja s’ha pronunciat en diverses ocasions sobre l’obligació de l’Estat de territorialitzar els fons estatals destinats a atorgar subvencions, la normativa que aprova l’Estat segueix desatenent aquesta jurisprudència constitucio-

nal i any rere any preveu la gestió centralitzada de fons, perjudicant les entitats que no són d’àmbit estatal. Fa més de 15 anys que l’Estat incompleix les sentències del Tribunal Constitucional favorables a la gestió territorial del 0,7% de l’IRPF destinada a finalitats socials, una reivindicació constant del Govern de la Generalitat des de l’any 1998, que implica que les entitats socials catalanes deixin de rebre més de 20 milions d’euros recaptats a Catalunya. De forma similar, fa més de 20 anys que l’Estat incompleix la llei en matèria de beques a l’estudi i no n’ha traspassat la titularitat a la Generalitat, tal i com reconeixen els tribunals, o fins i tot, després de 30 anys de les primeres sol·licituds, encara no s’ha complert la devolució total dels “Papers de Salamanca”. Els darrers capítols d’aquest document se centren en els elements integradors i cohesionadors del país: la llengua i el model d’escola catalana, i és aquí on s’ha patit un atac constant. D’una banda, l’aprovació de la Llei orgànica de la millora de la qualitat de l’educació ha modificat el model educatiu i ha perjudicat la continuïtat del model d’escola inclusiva i del sistema d’immersió lingüística, que tan bé ha funcionat durant més de 30 anys. De l’altra, el menyspreu continuat a la llengua catalana i al seu normal funcionament- normes que imposen el castellà, manca de cooficialitat, etc.-, així com la passivitat de les institucions espanyoles davant posicionaments catalanòfobs, són elements que s’afegeixen sens dubte als motius que porten a la ciutadania de Catalunya a demanar una nova relació amb l’Estat. Aquest desig d’autogovern té un doble sentit: d’una banda, la millora de les condicions de vida de tota la ciutadania de Catalunya, sobre la base del progrés econòmic i del sosteniment de l’estat del benestar i, de l’altra, el compliment dels seus anhels col·lectius com a poble i del seu dret a decidir.


12 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Agost • Setembre 2015

“Sense títol”, (2014) de Quim Domene. #artveuivot.


Agost • Setembre 2015 OPINIÓ

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

13

Per què vull un Estat?

“Quan una nació considera que té una dependència indigna, ésser nacionalista es converteix en una elecció de dignitat”, va escriure fa molts anys la sociòloga Liah Greenfeld, una de les principals especialistes sobre la qüestió. I quan Greenfeld parla de nacionalisme vol dir sobiranisme, atès que per a ella el nacionalisme va ser el motor que va permetre l’aparició de les nacions modernes i del estats, començant, segons ella, per l’Anglaterra del segle XVI. El nacionalisme ha estat, per tant, un dels principals motors de la modernitat. Si el ministre espanyol de Justícia, Rafael Catalá, fos una mica més llegit, potser no faria declaracions pròpies d’un ignorant. Ni el sobiranisme és “guareix” viatjant ni apareix per art de màgia. S’expandeix quan un col·lectiu humà, encapçalat per una elit política, creu que cal fer un pas endavant per assegurar el welfare que senten amenaçat. De fet, hi ha autors que defensen que el creixement del nacionalisme a la UE es degut, precisament, als efectes negatius de la crisi econòmica de 2008. Llegeixin, si volen (el ministre ho hauria de fer) l’article “It's Not Ethnicity, Stupid! Economic Crisis and the Rise of Welfare Nationalism Across the EU”, de Sofia Vasilopoulou, Daphne Halikiopoulou, Kyriaki Nanou, tres professores gregues que treballen a la Gran Bretanya, i s’adonaran fins a quin punt el debat sobre el nacionalisme està transformant el món. He coincidit molts vegades amb aquestes brillants investigadores en diversos congressos internacionals. La seva investigació sempre anava lligada a l’anàlisi del nacionalisme i com incidia

en el creixement de l’extrema dreta. Ara són elles les que s’adonen que el que està passant a Europa i en algunes de les “regions” europees subestatals no té res a veure amb l’extremisme, més aviat té a veure amb la dignitat, per tornar a Greenfeld. Algú es pot creure que el president Mas i CDC han optat pel sobiranisme independentista senzillament perquè han perdut el seny. Aquesta pot ser l’excusa d’UDC i del seu candidat Ramon Espadaler per justificar la ruptura de CiU, però és una estupidesa tan gran com creure que el sobiranisme es cura viatjant, però no precisament a Madrid com diu l’exfiscal Martín Rodríguez Sol, ara a les files dels de Duran i Lleida. Si alguna cosa ha posat en evidència a Catalunya la crisi econòmica de la qual encara no n’hem sortit és, sobretot, que la preservació del welfare català passa per desvincular-se d’un estat que ens perjudica més que no pas defensa els nostres interessos. El problema ja no és el dèficit fiscal, reconegut fins i tot per unionistes notables com Ángel de la Fuente, l’expert proposat pel PP per canviar el sistema de valoració de les balances fiscals, i que no s’estava de destacar “que el sistema de finançament actual és font d'iniquitat. És una espècie de Frankenstein”. Tothom ha constatat el que resumeix molt bé Xavier Sala i Martin, un sobiranista força viatjat, senyor Ministre: “el que la magnitud del dèficit fiscal que Catalunya té amb Espanya és exorbitant i desmesurada i que si s’invertissin aquests diners a Catalunya, el panorama econòmic del nostre país canviaria de manera radical”. El problema és, doncs, polític.

Ja sé que els unionistes clàssics, el PP, C’s, PSOE i adlàters creuen en l’estat unitari amb més o menys autonomia, segons qui parli i des de quin territori parli. Si Iceta se’n va a Madrid a escoltar el seu candidat natural, Pedro Sánchez, i aquest es planta dalt d’un escenari davant d’una immensa bandera espanyola sense posar-hi cap més bandera, el missatge es força clar, oi?: “España una y no cincuenta y una”. En el simbolisme hi ha el missatge encara que Iceta se l’empassi amb filigranes dialèctiques. Els socialistes espanyols, com els laboristes britànics, encara no han entès que el creixement del sobiranisme a Catalunya —o a Escòcia i al Quebec, com explica bé Nicola McEwan— va lligat a la defensa de l’estat del benestar. Del welfare que està amenaçat no tan sols pel neoliberalisme, com diuen els postcomunistes, sinó pel jacobinisme d’un estat que, a més de no saber gestionar la diversitat nacional i lingüística que tenen dins, estrangulen les autonomies amb polítiques centralitzadores. L’inesperat en aquest debat sobre l’estat és el gir de la candidatura de Catalunya Sí que es Pot. És l’últim episodi de l’enrenou que el sobiranisme cívic ha generat en els partits ambigus. Els ha trinxat a tots, fins arribar a ICV-EUiA, que han quedat absorbits per Podemos però amb una altra marca. Podemos és un partit més centralista i jacobí que el PSOE o que el PCE quan existia. El seu respecte per la plurinacionalitat és instrumental. Volen el poder i el volen centralitzat sota el lideratge carismàtic de Pablo Iglesias. Des de Weber que sabem què vol dir això. Podemos despista i els “in-

depes” d’ICV i EUiA ens “venen la moto” que tot això és un invent de les classes dominants per perpetuar-se en un poder corrupte. Que li ho pregunten a Joaquim Gay de Montellà, el cap de la patronal, si ell vol la independència o la hisenda pròpia i ja veuran què els diu. Una altra estupidesa que fins i tot ja no es creu ni Arcadi Oliveras, el patriarca dels antisistema, que els ha deixat plantats, perquè “amb aquesta coalició corríem el risc d'haver de votar qüestions que anessin contra el procés al Parlament de Catalunya”. Ho diu ell i no pas jo. Crec tenir raons de pes per reclamar la creació d’un estat nou, amb poder real, per bé que estigui lligat a la UE i a les cessions de sobirania que tots els estat membres ja han fet. Però és que si, a més, l’estat en el qual visc es proposa multar les entitats signants del “Manifest per la xiulada a l’himne espanyol i al rei Felipe de Borbón” amb 70.000 euros cadascuna mentre Rabell, Iceta, Rivera i Albiol callen, el meu propòsit augmenta. Un estat que ja ha aprovat una llei mordassa pròpia de Veneçuela i Cuba, no és el meu estat. Un estat que es nega a compensar el dèficit per estrangular-nos socialment, no és el meu estat. Per això lluito per un nou estat: per dignitat! Agustí Colomines Professor titular d'història contemporània a la Universitat de Barcelona i director acadèmic de la Càtedra Josep Termes de lideratge, ciutadania i identitats.

Fragment del Cartell de Pep Boatella / Cartells 9N


14 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Agost • Setembre 2015

Experiment amb mosques transgèniques a Tarragona P

er segona vegada l’empresa britànica Oxitec havia demanat a la Generalitat de Catalunya realitzar un experiment de recerca científica de la soca de la mosca de l’olivera OX3097D en condicions controlades en una zona tancada amb malla. I per segona vegada el govern català ha refutat aquest projecte, “aplicant el principi de precaució”. L’experiment la Generalitat ja el va refutar l’any 2013.

Els arguments de l’empresa Oxitec La pròpia empresa Oxitec explica que pretén: “ ... L’objectiu d’aquest projecte és avaluar el comportament de l’apareamient i la longevitat dels mascles de la mosca de l’olivera Oxitec en relació amb les mosques de l’olivera mascles de la plaga, i d’aquesta manera poder determinar el potencial per controlar la plaga de la mosca de l’olivera. El següent pas per a l’avaluació científica d’aquesta soca després dels estudis en el laboratori i d’hivernacle que s’han completat (referències), és la realització d’aquest estudi en condicions d’aïllament amb malla en una instal·lació de recerca . Aquest projecte de recerca s’està planejant en col·laboració amb l’IRTA, un institut de recerca de la Generalitat de Catalunya, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi ambient, que es reconegut pels seus projectes de recerca agrícola líder a nivell mundial per contribuir a la modernització, competitivitat i desenvolupament sostenible dels sectors agraris i alimentaris. La publicació del resum sobre l’estudi científic proposat, és una part del procés de reglamentació que s’ha d’observar sota la Directiva Europea 2001/18/EC (Part B) i que s’ha implementat a Espanya. Aquesta informació, que es diu

‘Format d’Informació del Resum de la Notificació’ (SNIF), s’ha presentat a la Comissió Europea i està a la disposició del públic a la pàgina web del Centre Comú de Recerca de la Comissió Europea. El següent pas és una revisió formal de la sol·licitud per part d’experts independents i una avaluació del projecte estarà també disponible per al públic ...”. També l’empresa contesta el per què els científics estudien la mosca de l’olivera? : “... La mosca de l’olivera és una plaga destructiva d’oliveres, sobretot a la regió mediterrània. La mosca de l’olivera els costa milers de milions d’euros als agricultors cada any i fa que l’oli d’oliva dels arbres afectats sigui àcid i inutilitzable. La mosca de l’olivera ja ha desenvolupat resistència als productes químics de recent introducció que són actualment la principal línia de defensa contra aquesta plaga d’insectes a tot el món. Un nombre d’insecticides que s’han utilitzat tradicionalment per al control també s’han eliminat per les noves regulacions de la UE. Això significa que es necessiten urgentment millors eines per al control de la mosca de l’olivera per salvar els cultius d’oliveres i ajudar a les persones que depenen d’ells...”

La denúncia del Projecte Tota mena d’organitzacions ecologistes, socials, agrícoles i científiques, tant nacionals, estatals com internacionals sobretot de països mediterranis com l’Estat francès, Grècia, Itàlia i Portugal, s’han oposat públicament a les intencions de realitzar l’experiment amb les mosques transgèniques sobretot perquè malgrat les barreres com les malles, és a cel obert. Senzillament ningú és fia de la seguretat de l’experiment pels grans riscos que pot comportar tant per a la biodiversitat com per a la producció

oliverera. La intenció de la companyia és alliberar fins a 5.000 mosques transgèniques per setmana durant un any, gairebé dos milions en total, i tothom ho veu amb un risc inqüestionable. "L'alliberament d'insectes modificats genèticament en el medi és un experiment perillós que convertirà a tot Europa en un laboratori a l'aire lliure. Els insectes no respecten les fronteres, i l'esterilitat mai és 100% efectiva. Podrien escapar de l'àrea d'experimentació i si, com amb tants altres assajos, les coses no funcionen segons el pla, serà impossible desmantellar l'experiment. A més, qualsevol tipus de control o retirada d'aquests insectes modificats genèticament seria impossible, més fins i tot que amb els cultius transgènics", assenyala la doctora Janet Cotter, de la Unitat Científica de Greenpeace Internacional. També se’n diu per part de les veus contraries a l’experiment que les mosques OX3097D-Bol Olive fly com en diu l'empresa Oxitec, estan manipulades amb un ADN barreja d'organismes marins, bacteris, virus i altres insectes. La intenció és que les mosques transgèniques mascle s'apariïn amb les mosques femella natives, i per tant introdueixin els seus gens modificats en la població existent. D'aquesta manera, es creu que la població nativa de mosca de l'olivera decreixerà, el que presumptament eliminaria el dany econòmic a la producció olivarera. L'assaig duraria un any i que ocuparia una àrea, coberta amb xarxes, de 1.000 metres quadrats. No obstant això, si de cas s'escapessin podrien dispersar sense cap control. La mosca de l'olivera és capaç de propagar-se ràpidament en l'entorn adequat. Amb el temps, la seva descendència podria arribar a estendre per tota la regió mediterrània i per regions habitades per poblacions natives.

També se’n diu que l’Estat espanyol és el primer productor mundial d'oli d'oliva ecològic, amb una extensió de 170.000 hectàrees de cultiu. Si per qualsevol motiu aquesta oliva entrés en contacte amb les noves larves de mosca modificades, els productors ecològics podrien perdre la seva certificació i la confiança del consumidor en la producció ecològica es veuria perjudicada. A més de dir-nos que l'impacte sobre la salut humana no ha estat avaluat adequadament. Se sap que la mosca de l'olivera és la causant de danys econòmics significatius per als productors oliverers. En l'actualitat, el control de la mosca de l'olivera es porta a terme amb insecticides, o mitjançant mètodes biològics com trampes, poda sostenible, pràctiques de reg o insectes estèrils irradiats. L'impacte socioeconòmic negatiu d'aquests assajos podria ser immens. Per exemple, els productors ecològics podrien no ser capaços d'evitar que els seus productes entressin en contacte amb aquestes mosques, i contindrien per tant les larves modificades. Això podria suposar la pèrdua de mercats - i en un escenari extrem, el conjunt de la producció de l'àrea mediterrània podria veure afectada si els consumidors rebutgessin aquests productes.

La desconfiança civil Oxitec és una empresa que va ser fundada el 2002 com una spin-out la Universitat d'Oxford. Oxitec està composta per un equip internacional de científics pioners en la millor manera de controlar les plagues d'insectes que fan malbé els cultius i propaguen malalties. Per altra banda les organitzacions i la ciutadania en general no es fia, no només dels transgènics, sinó també la “bondat” de les empreses i menys de les administracions. La polèmica continua i continuarà respecte tots els “transgènics”.


LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

PÀGINES ESPECIALS

Univers Màsters: la “caixa d’eines” per a trobar feina

Els Màsters Oficials i la Formació Continuada L a Universitat de Lleida (UdL) ha construït tota una oferta docent de POST-GRAU orientada fonamentalment a que els estudiants puguin trobar feina, -feina digna i de qualitat- i avançar en la seva vida laboral.

Una universitat com la UdL, que pretén estar arrelada al territori, en un context econòmic, social i laboral en crisi, s’ha posat al servei de les necessitats formatives que han de ser la base de noves oportunitats laborals. Com mai la utilitat dels Màsters és de base estructural: l’autèntica “caixa d’eines” per ingressar, mantenir-se i projectar-se laboralment estudiants de totes les edats. Es tracta també a que el ja professional pugui avançar en las seva “especialització”, tant per l’exercici de la seva professió, com per estar al dia de les innovacions del seu sector, com per avançar en les seves titulacions per arribar a la recerca pròpia i original d’un possible Doctorat. En el post-grau universitari la UdL ofereix dues vies de docència i de seguiment d’estudis: Els MÀSTERS OFICIALS que tenen una acreditació reconeguda

per avançar si després es vol a uns estudis de Doctorat i la FORMACIÓ CONTINUADA on hi ha els anomenats MÀSTERS I CURSOS DE POST-GRAU PROPIS, d’un alt nivell tant docent com de reforçament a la sortida laboral, que responen a les ofertes, especialitzacions i àmbits predominants de docència i recerca de la UdL. La UdL és una universitat que ha sabut elaborar i implementar una política de Màsters molt ben lligada a tota la seva docència global tant de Graus, com de Doctorat, com de la seva Formació Continuada de títols propis. Cada estadi formatiu té el seu pes i té la seva pròpia dinàmica, però tots els nivells estant interrelacionats i això dona al futur estudiant, o al futur professional que retorna a una nova etapa formativa, la garantia d’una qualitat, una innovació i un estar present de manera sòlida a la realitat acadèmica i social, que atorga a la UdL un reconegut nivell d’excel·lència. S’ha intensificat l’especialització en l’oferta de Màsters Oficials de la UdL, s’ha reforçat las seva internacionalització i constantment, any acadèmic rere any acadèmic, s’explora i es pro-

mou la implantació de màsters innovadors. En aquesta PÀGINES ESPECIALS referenciem a continuació tots els MÀSTERS OFICIALS i apuntem tota la FORMACIÓ CONTINUADA, donant una idea global de la potencialitat dels estudis de Postgrau a la UdL. S’ha de trencar el mite de que una Universitat territorial no pot oferir un ampli nombre d’oferta de cursos, perquè no és així, a més quasi totes les ofertes formatives tenen un lligam directa o indirecta amb grups de recerca plenament consolidats, tant a la Universitat com en els seus Instituts d'investigació. No tots els Màsters, tant els Oficials com els Propis, tenen el mateix calendari de pre-inscripcions i/o d’inscripcions, com tampoc de començament de cada matèria, ni tampoc de la seva durada, com tampoc de les seves acreditacions, per això recomanem si mostreu interès per alguns estudis, que connecteu amb la persona de contacte que us assenyalem en cada cas, perquè us orienti en les vostres necessitats acadèmiques. Sense oblidar consultar el Web de la UdL:

www.udl.cat


II

MÀSTERS OFICIALS de la Universitat de Lleida Àmbit de Ciència i Tecnologia Agrària i Alimentària

Àmbit de Ciència i Gestió de Superfícies Forestals ENGINYERIA FORESTALEscola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària (ETSEA) Màster que té com a objectiu formar tècnics en aquest sector, i habilitar-los per a l’exercici de la professió d’Enginyer Forestal. A més, ofereix als estudiants una formació en els àmbits de gestió, disseny i innovació del mitjà rural forestal. Presencial i de 72 crèdits. Contacte: peman@pvcf.udl.cat ERASMUS MUNDUS MASTER OF SCIENCE IN EUROPEAN FORESTRY - ETSEA

ENGINYERIA AGRONÒMICA - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària (ETSEA)

rosa.poch@macs.udl.cat

Màster que habilita per a l’exercici de la professió d’Enginyer Agrònom que és el tècnic superior amb capacitat per a la gestió, per al projecte i la planificació d’activitats agroalimentàries i mediambientals com la producció agrícola i ramadera, la transformació d’aliments, el disseny d’infraestructures rurals, la gestió del territori, etc. tot això en un context de sistemes. Presencial i 90 crèdits. Contacte: dbabot@prodan.udl.cat

La indústria agroalimentària afronta dues realitats: la seva bona salut i la necessitat ineludible d’adaptació contínua. Una adaptació necessària, mitjançant la innovació, per acomodar-se als vertiginosos canvis que experimenten els hàbits alimentaris, totalment supeditats al ritme de vida actual. L’objectiu formatiu d’aquest màster és oferir als alumnes les competències i habilitats perquè puguin realitzar aquesta gestió i innovació de la millor forma possible. Presencial i de 60 crèdits. Contacte: vsanchis@tecal.udl.cat

GESTIÓ DE SÒLS I AGÜES - ETSEA / Interuniversitari Màster que forma en els principis bàsics de maneig de sòls i aigües en l’àmbit agrícola, forestal i hidrològic, en l’ús racional de tots dos recursos i que prevegi els riscos. Es basa en la generació i ús de la informació sobre sòls i aigües, del diagnòstic dels riscos de degradació i de les tècniques de gestió per preveure’ls o mitigar-los. Presencial i de 90 crèdits. Contacte:

El European Forestry Master (MSc EF) és un programa de grau dual internacional ofertat per un consorci de set universitats europees de gran reconeixement internacional. El programa d'aquest màster es troba i aborda els grans problemes relacionats amb la gestió de la natura i el bosc, gestió tant a nivell nacional, estatal com internacional. Aquests problemes plantegen nous reptes i demanda en l'elaboració de polítiques i la gestió a nivell nacional, europeu i internacional en general. La visió europea sobre la gestió forestal es

GESTIÓ I INNOVACIÓ EN LA INDÚSTRIA ALIMENTÀRIA - ETSEA

MILLORA GENÈTICA VEGETAL - ETSEA Màster que capacita per desenvolupar noves varietats adaptades a les diferents condicions ambientals, amb millor aprofitament dels insumos i integrades en sistemes agraris viables ambiental i econòmicament. Integra instruments de biologia molecular, biologia cel·lular, genòmica, biotecnologia

basa tant en els últims resultats de la recerca, com en els segles d'experiència. Presencial i de 120 crèdits. Contacte: cvega@eagrof.udl.cat ERASMUS MUNDUS MEDITERRANEAN FORESTRY AND NATURAL RESOURCES MANAGEMENT-MEDfOR - ETSEA El MEDfOR consisteix en un programa de màster ofertat per un consorci que inclou set universitats molt ben valorades internacionalment -Universitat de Lisboa, Universitat de Pàdua, Itàlia, la Universitat de Lleida, la

i bioinformàtica per millorar l’eficàcia dels programes de millora tradicionals. Presencial i de 120 crèdits. Contacte: iamz@iamz.ciheam.org PROTECCIÓ INTEGRADA DE CULTIUS - ETSEA / Interuniversitari Màster que forma en els àmbits de control de plagues, malalties i males herbes amb criteris econòmics, toxicològics i mediambientals. A més, també forma investigadors capaços de desenvolupar i aplicar nous mètodes de control respectuosos amb la salut humana i el medi ambient. Presencial i de 90 crèdits. Contacte: ralbajes@pvcf.udl.cat SANITAT I PRODUCCIÓ PORCINA - ETSEA / Interuniversitari Màster que forma tècnics que contribueixin a la cadena de producció porcina, sobre la base d’un sistema de producció eficaç a nivell tècnic i econòmic, utilitzant tècniques de producció respectuoses amb el medi ambient i benestar dels animals. Semipresencial i de 60 crèdits. Contacte: masterporcino@prodan.udl.cat Universitat de Valladolid, Universitat Tècnica de Karadeniz, Turquia, Universitat de Tuscia, Itàlia, Universitat Portuguesa Catòlica-, i també amb el suport d'un panell de consultors i setze partners provinents de les principals organitzacions internacionals de recerca, treballant en totes les àrees científiques d'interès per el forestry mediterrani i gestió dels recursos naturals. Presencial i de 120 crèdits que s'han d’obtenir en almenys dues universitats de diferents països. Contacte: jantonio.bonet@pvcf.udl. cat


III

Àmbit d’Educació, Ciències Socials i Humanitats ALTA PROFESSIONALITZACIÓ EN HISTÒRIA DE L’ART I TÈCNIQUES ANALÍTIQUES - Facultat de Lletres

ESTUDIS DE GÈNERE I GESTIÓ DE POLÍTIQUES D’IGUALTAT - Facultat de Dret i Economia

Màster que ofereix una formació avançada de caràcter especialitzat en Història de l’Art i en altres branques del Patrimoni Artístic en general, orientada a la capacitació en l’activitat de recerca i pràctica professional. Es dirigeix principalment als historiadors de l’art i altres titulats, agents, llicenciats i graduats en gestió, conservació i restauració del patrimoni artístic perquè puguin ser competitius en tots els àmbits artístics i patrimonials. Un màster, a més, que es podria cursar en les instal·lacions del Parc Científic de Lleida, en el Centre d’Art d’Època Moderna (CAEM) de la UdL, l’únic centre universitari de tot l’estat que compta amb un gabinet analític molt complet, especialitzat en l’aplicació de tècniques analítiques no destructives per a l’estudi del patrimoni artístic. Presencial i de 60 crèdits. Contacte:isidro.puig@udl.cat

Màster dirigit a la formació d’experts i expertes en l’aplicació de la perspectiva de gènere a les tasques professionals, en el tractament de la violència de gènere i en l’aplicació de la categoria “gènere” a la recerca en l’àmbit de les ciències jurídiques, humanes i socials. L’objectiu general del màster és establir les bases teòriques i metodològiques per identificar les situacions de desigualtat per raó de sexe i els indicadors de violència de gènere, així com per intervenir a través de l’obertura de nous camins del coneixement mitjançant la recerca en estudis de les relacions de gènere, i a través del disseny, implementació i avaluació d’actuacions encaminades a la consecució de la igualtat d’oportunitats i de tracte entre homes i dones i al tractament i eradicació de la violència familiar, social i estructural contra les dones. Els ensenyaments del màster estan dirigides a respondre a la necessitat de formació específica de les persones i professionals responsables de dur a terme els plans d’igualtat o de prevenir la violència de gènere i tractar i protegir a les seves víctimes. Així mateix, aquest màster pretén respondre a les necessitats de formació en estudis de gènere per al futur desenvolupament de recerques que incorporin la categoria “gènere” en diversos àmbits del coneixement. Virtual i de 60 crèdits. Contactes: macalero@filcef.udl. cat / aromero@dpub.udl.cat

CREACIÓ D’EMPRESES AUDIOVISUALS I CONVERGÈNCIA DIGITAL -Facultat de Lletres / Interuniversitari

EDUCACIÓ INCLUSIVA Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social / Interuniversitari

propostes i plantejaments inclusius. Semipresencial i de 60 crèdits. Contacte: gjove@pip.udl.cat

Màster que especialitza en el desenvolupament de projectes de producció i de projectes empresarials en el nou escenari de la convergència digital amb especial atenció a la convergència entre la televisió i internet i les noves plataformes de distribució i consum audiovisual. Semipresencial i de 90 crèdits. Contacte:lberges@ filcat.udl.cat

Màster professionalitzador i de recerca que capacita per dissenyar, aplicar i avaluar propostes i plantejaments educatius que promoguin canvis per assegurar una inclusió real de totes les persones i contribueixin al desenvolupament d’institucions escolars i socials inclusives o bé capacita per investigar i fer una tesi doctoral sobre aquestes mateixes

ENSENYAMENT D’ESPAÑOL/CATALÀ PER A IMMIGRANTS Facultat de Lletres

INCENDIS FORESTALS. CIÈNCIA I GESTIÓ INTEGRAL (MÁSTERFUEGO) –ETSEA / Interuniversitari Màster que proporciona coneixements teòrics i pràctics per al desenvolupament d’activitats professionals relacionades amb els diferents llocs de treball de caràcter tècnic del sistema de maneig d’emergències. Proporciona coneixements i eines avançades per a la

Màster que forma per ensenyar la llengua i la cultura a persones que no tenen l’espanyol o el català com a llengua materna, especialment en contextos d’immigració; a persones que desitgin treballar en el disseny, elaboració i/o edició de mate-

gestió preventiva del paisatge forestal enfront dels incendis, oferint una visió avançada de la planificació i ordenació del territori, subjecta a criteris d’eficiència econòmica, efectivitat i rendibilitat operacional de les accions de control i extinció. Amb la finalitat de completar l’oferta formativa, ha estat inclòs un mòdul dirigit a la revisió i actualització de procediments i tècniques per escometre els

rials didàctics pensats per a l’aprenentatge d’una llengua i una cultura estrangeres; o a persones que desitgin treballar en mediació intercultural i en integració de col·lectius estrangers. Semipresencial / Virtual i de 60 crèdits. Contacte: salome@filcat.udl. cat FORMACIÓ DEL PROFESSORAT DE SECUNDÀRIA I BATXILLERAT, FORMACIÓ PROFESSIONAL I ENSENYAMENT D’IDIOMES - Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social

treballs de restauració postfoc. Semipresencial i de 90 crèdits. Contacte: dmolina@pvcf.udl.es PLANIFICACIÓ INTEGRADA PER AL DESENVOLUPAMENT RURAL I LA GESTIÓ DEL MEDI AMBIENT - ETSEA Màster que forma en l’àmbit de la planificació per al desenvolupament de les àrees rurals i la gestió del medi ambient mitjançant

Màster que habilita per poder exercir com a professor/a en un centre de secundària públic, concertat o privat tant en l’àmbit de l’ensenyament secundari obligatori i/o postobligatòria, en centres d’educació secundària, batxillerat, formació professional l’anàlisi i la integració dels components naturals, econòmics i socials que conformen els sistemes rurals, i l’aplicació de tècniques modernes d’avaluació de recursos i de gestió de la informació com a eines per a la presa de decisions a la planificació de l’espai rural. Presencial i de 120 crèdits. Contacte: fanlo@pvcf.udl.es


IV i escoles d’idiomes. La UdL imparteix les especialitats d’Educació Física i d’Anglès. Presencial i de 60 crèdits. Contacte: secretaria@fce.udl.cat GESTIÓ INTERNACIONAL DEL TURISME - "OSTELEA, Escola Universitària de Turisme - Barcelona" (Centre adscrit a la UdL) Màster que forma professionals i directius perquè puguin liderar projectes empresarials globals en el sector turístic, i siguin capaços i eficients en la presa de decisions dins d’un sector tan globalitzat i dinàmic com és el del Turisme. I tot, sense deixar de costat l’impacte de les tecnologies de la comunicació i l’intercanvi de coneixements i informacions, no solament entre especialistes sinó entre els ciutadans, potencials clients del sector, aspecte que destaca especialment en la gestió turística global en aquests moments. Aquest màster és un projecte impulsat pel centre adscrit a la UdL, "OSTELEA, Escola Universitària de Turisme - Barcelona" Presencial i de 60 crèdits. Contacte: eees@vd.udl.cat

IDENTITAT EUROPEA MEDIEVAL Facultat de Lletres / Interuniversitari Màster que prepara per a la recerca en Estudis Medievals. L’estudiant rep una base comuna de 20 crèdits i després pot triar una de les tres opcions, que li seran reconegudes en el títol, en història medieval (Construcció històrica d’Europa), en història de l’art (Intercanvis i difusió artística a Europa) o en filologies (Llengües i literatures en l’edat mitjana). Virtual i de 60 crèdits. Contacte: medieval@historia.udl.cat LLENGÜES APLICADES Facultat de Lletres Màster que forma experts en la gestió de la comunicació en situacions de plurilingüisme i multiculturalitat. Les assignatures s’agrupen en tres àmbits, el de la comunicació intercultural; el de l’aprenentatge i l’ensenyament de llengües en entorns multilingües i el de la mediació lingüística en empreses i institucions. Virtual i de 60 crèdits. Contacte: gmancho@dal.udl.cat PSICOPEDAGOGIA - Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social

Àmbit d’Enginyeria i Tecnologies de la Informació

Màster que capacita per intervenir en l’organització sistematitzada del coneixement, i com a disciplina amb validesa intrínseca, actua en un doble vessant: sobre el subjecte-grup i les seves particularitats, i sobre els processos formatius. La Psicopedagogia encara que creada inicialment amb una orientació clarament escolar, amb el temps, ha pogut traspassar l’orientació merament formal i situar-se, a més, dins dels processos no formals de tipus: informatius, assistencials, laborals, etc. Presencial i de 60 crèdits. Contacte: secretaria@fce.udl.cat TECNOLOGIA EDUCATIVA: E-LEARNING I GESTIÓ DEL CONEIXEMENT- Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social / Interuniversitari El Màster que capacita, des d’una orientació d’innovació i/o recerca educatives, per a la planificació, organització i gestió de processos d’e-learning; per al disseny i desenvolupament d’entorns tecnològics, materials multimèdia i escenaris d’aprenentatge i per fer un ús estratègic de la informació i el coneixement. Virtual i de 60 crèdits. Contacte: carrera@pip.udl.cat

COMPUTER SCIENCE Escola Politècnica Superior (EPS) Aquest màster dóna accés a la professió d'enginyer en computació, proporcionant l'experiència necessària i el coneixement per dirigir i desenvolupar projectes innovadors relacionats amb les TIC, que actualment són essencials en les empreses locals, nacionals, estatals i internacionals. Semi-presencial i de 90 crèdits. Contacte: jlerida@diei.udl.cat

ENGINYERIA INDUSTRIAL - EPS Màster que habilita per a l’exercici de la professió d’Enginyer Industrial que amplia les competències dels enginyers tècnics obrint-los noves perspectives professionals. Es tracta d’un màster generalista en el qual es veuen temàtiques molt àmplies de l’enginyeria com la gestió, la mecànica, l’electrònica, l’energia, la construcció, les instal·lacions, etc. Presencial i de 120 crèdits. Contacte: acastell@diei.udl.cat

Àmbit Jurídic i Econòmic ADVOCACIA Facultat de Dret i Economia (FDE)

Semipresencial i de 60 crèdits. Contacte: pbarron@dpriv.udl.cat

Màster organitzat en col·laboració amb el Col·legi de l’Advocacia de Lleida que faculta per concórrer a la prova que d’acord amb la Llei i el reglament d’accés a l’advocacia dóna lloc a l’obtenció del títol d’advocat/a. Presencial i de 90 crèdits. Contacte: mcastillo@dpub.udl.cat

COMPTABILITAT, AUDITORIA I CONTROL DE GESTIÓ - FDE

CIÈNCIES JURÍDIQUES FDE Màster dirigit a l’especialització de juristes, tant del sector privat especialment advocats en exercici, com de l’administració. Se centra bàsicament en Dret de la contractació privada i pública i té diverses optatives a triar en funció de l’especialitat que es vulgui obtenir.

Màster dirigit als titulats que vulguin desenvolupar les seves competències i coneixements en comptabilitat, finances i auditoria, com a elements fonamentals d’informació sobre empreses i entitats en general. Presencial i de 60 crèdits. Contacte: xavisabi@aegern.udl.cat DIRECCIÓ I GESTIÓ LABORAL - Escola Universitària de Relacions Laborals Màster que forma professionals d’alt nivell en l’àmbit de les relacions laborals, recursos humans i direcció d’empresa tant en l’àmbit privat com en el públic. I

tot això dins de l’àmbit de construcció europea: aspectes jurídics i econòmics. Presencial i de 60 crèdits. Contacte: capadministracio@eurl.es GESTIÓ ADMINISTRATIVA - FDE Màster que té com a objectiu l’adquisició per part de l’alumnat d’una formació avançada de caràcter professional i especialitzada, dirigida a persones graduades en l’àmbit de les ciències jurídiques, econòmiques, polítiques, empresarials, sociològiques i socials, amb caràcter general, com a Gestors Administratius. Tot això en el marc de l’Estatut Orgànic de la professió de Gestor Administratiu. Semipresencial i de 60 crèdits. Contacte: lsalamero@dpub.udl.cat

SISTEMA DE JUSTÍCIA PENAL - FDE / Interuniversitari El màster analitza en profunditat les disciplines que conflueixen en el funcionament del sistema de justícia penal, especialment les branques del coneixement jurídic que incideixen en aquest funcionament, com el dret processal penal, el dret penal substantivo o el dret penitenciari i l’execució penal. A més de les matèries de base més empírica que expliquen la gènesi del delicte i els efectes que aquest genera en les víctimes, com la Criminologia i la Victimologia. Semipresencial i de 60 crèdits. Contacte: cvillacampa@dpub.udl.cat


V

Àmbit de Salut EDUCACIÓ PER A LA SALUT - Facultat d’Infermeria Màster que capacita al professional perquè arribi a ser especialista en educació per a la salut i perquè pugui respondre com a expert a les demandes sobre aquest tema des dels diferents nivells d’intervenció. Semipresencial i de 60 crèdits. Contacte: ssaez@infermeria.udl.cat INVESTIGACIÓ BIOMÈDICA - Facultat de Medicina Màster que forma a investigadors plenament capacitats per dur a terme un projecte de recerca i ser coneixedors dels models d’estudi i les tècniques

més capdavanteres. S’ofereixen les eines necessàries per afrontar amb èxit les possibles sortides professionals en recerca bàsica i clínica, en la indústria biotecnològica, la comunicació i edició científiques i la gestió de la recerca. Presencial i de 60 crèdits. Contacte: marta.llovera@cmb.udl.cat PSICOLOGIA GENERAL SANITÀRIA - Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social Màster que prepara per a la detecció i intervenció psicològica dels problemes emocionals, de relació i de naturalesa psicopatològica relacionats amb la salut mental. S’adquireixen les habilitats professionals basades en el bagatge científic de la psicologia aplicada a l’àm-

bit de la salut i de la Psicologia General Sanitària. Presencial i de 90 crèdits. Contacte: aluja@pip.udl.cat RECERCA EN SALUT Facultat d’Infermeria Màster que forma en aquelles competències relacionades amb l’adquisició de coneixements en matèria de metodologia de la recerca, així com en la seva aplicació en el desenvolupament de la recerca en ciències de la salut. Dirigit a professionals de l’àmbit de ciències de la salut: infermeres, fisioterapeutes, psicòlegs, metges, nutricionistes i dietistes i qualsevol altre titulat que vulgui investigar en el camp de la salut. Semipresencial i de 60 crèdits. Contacte: deganat@infermeria.udl.cat

Àmbit d’Activitat Física i Esport DIRECTOR ESPORTIU Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC)

DRET ESPORTIU - INEFC Màster que forma en el dret, tant públic com a privat, dels àmbits específics de l’esport. S’ofereixen dos itineraris, un de caràcter professionalitzador dirigit essencialment a la inclusió al mercat de treball professional i un altre de caràcter investigador per qui vulgui obtenir el títol de Doctor. Presencial i de 60 crèdits. Contacte: acamps@inefc.es

Màster que respon a les necessitats actuals de l’exercici professional dels directors esportius en els diferents àmbits d’aplicació: federacions, clubs professionals, clubs esportius, escoles esportives, centres de tecnificació, centres de fitness, etc. Permet aconseguir un nivell òptim de coneixement i domini tant dels continguts com de les habilitats personals relacionades amb l’àmbit esportiu, dels recursos humans i de gestió. Presencial i de 60 Crèdits. Contacte: directoresportiu@inefc.es

GESTIÓ ESPORTIVA INEFC Màster que especialitza en gestió esportiva en cadascun dels àmbits específics de l’esport per poder res-

pondre a les necessitats actuals del fenomen esportiu. S’ofereixen dos itineraris, un de caràcter professionalitzador dirigit a la inclusió al mercat de treball professional i un altre de caràcter investigador per qui vulgui obtenir el títol de Doctor. Presencial i de 60 Crèdits. Contacte: gestioesportiva@ inefc.es

Està previst oferir el màster en dues versions lingüístiques diferenciades, una en espanyol per als alumnes provinents de l’àrea Iberoamericana i una altra en anglès per a alumnes provinents de la resta del món. Presencial i de 60 crèdits. Contacte: acamps@inefc.udl.cat

INTERNATIONAL SPORTS LAW - INEFC Màster que especialitza en les peculiaritats que ofereix el dret quan ha de ser aplicat al fenomen esportiu i, especialment, en el context internacional dins del marc del Moviment Olímpic i les Federacions Internacionals.

Lifelong Learning La Formació Continuada de la UdL: 131 propostes La Formació Contínua constitueix una de les responsabilitats més importants de la universitat, en general, envers el seu entorn més proper. Així, la Universitat de Lleida vol estar en disposició d’oferir la possibilitat de seguir formant-se en els àmbits respectius a les persones que conformen els diferents sectors que constitueixen el teixit professional i laboral de

la societat que l’envolta. Igualment, és responsable de la millora de la formació cultural i de l’increment dels coneixements generals de tots els ciutadans. La UdL s’ha marcat el compromís de reforçar la formació dels treballadors i treballadores a través de múltiples cursos i màsters de formació contínua, alhora, que és una aposta per

facilitar el reciclatge cercant noves vies professionals, amb una estructura organitzativa molt flexible i adaptativa als interessos dels estudiants. Molta atenció a l’interès d’aquestes possibilitats “flexibles i adaptatives”. A la UdL són uns entusiastes de la formació al llarg de la vida –el famós “Lifelong Learning”-, que en molt casos co-

neixement també com a Formació Continua o com a Formació Permanent. Totes aquests denominacions ens aclareixen perfectament el que pretén aquest tipus de formació. Actualment la UdL ofereix 131 propostes docents pròpies de post-grau dels més variats àmbits, en concret d’Agronomia,


VI

PÀGINES ESPECIALS

La Universitat de Lleida i la Generalitat de Catalunya col.laboren en un nou Màster de peritatge d'obres d'art

l Centre d'Art d'Època MoEversitat derna (CAEM) de la Unide Lleida i el Cen-

tre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya (CRBMC) han sumat esforços per posar en marxa el primer màster especialitzat en peritatge d'obres d'art a Catalunya. Es tracta del Màster en peritatge, avaluació i anàlisi d'obres d'art que s'inicia el proper curs acadèmic amb una oferta de vint places.

Aquesta col·laboració es recull en el conveni entre la Universitat de Lleida i l'Agència Catalana de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya que varen presentar

(29/7/2015)el director general d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, Joan Pluma; el degà de la Facultat de Lletres, Joan Busqueta, i el director del CAEM, Ximo Company; i que ve a oficialitzar la col·laboració que mantenen des de fa anys el CAEM i el CRMB. L'alumnat que cursi al màster podrà fer pràctiques a les instal·lacions del CRMB a Valldoreix, entre les quals cal esmentar les sales d’anòxia i d’alta extracció, el laboratori fisicoquímic, la instal·lació radioactiva o el plató fotogràfic, així com als espais del CAEM, ubicat al Parc de Gardeny. Així mateix, el màster comptarà com a docents amb els es-

pecialistes del CRBM, referent de la conservació i la restauració del patrimoni cultural moble català. L'acord marc entre dos institucions també preveu la participació de tots dos centres en projectes i programes d'investigació, la cooperació en programes de formació de personal investigador i tècnic, l'assessorament mutu en l'estudi i la conservació del patrimoni cultural català, així com l'intercanvi de materials. Tant el degà com el director del CAEM varen destacar la importància i la rellevància d'aquest conveni, el primer d'aquestes característiques que el CRMB segella

amb una universitat. Per la seva part, el director general, ha manifestat l'interès del CRBM a ampliar a altres centres de recerca i universitats convenis similars, ja que, acords com aquest, va dir, són "acords per al conjunt del país i no només per a la Universitat de Lleida". A l'acte també hi varen assistir la directora del departament d'Història de l'Art i Història Social de la UdL, Maria José Vilalta, i el delegat dels serveis territorials de Cultura de la Generalitat, Josep Borrell. Fotografia: D'esquerra a dreta, Maria José Vilalta, Ximo Company, Joan Busqueta, Joan Pluma i Josep Borrell.

La Formació Continuada Alimentació, Arquitectura, Audiovisuals, Ciències experimentals, Cultura i societat, Dret, Economia, Educació, Empresa, Esport, Forest, Humanitats, Indústria, Informàtica, Medi ambient, Prevenció, Recursos humans, Salut i Turisme. Necessitaríem moltes més pàgines per detallar cada un d’aquests estudis però ens convé saber que hi ha diferents tipologies formatives que van des d’Estudis de Post-grau (9 possibilitats docents), passant per Màsters (25 ofertes), per cursos per Experts Universitaris (15), per Especialistes Universitaris (12), fins a cursos d’Especialització (24) o cursos de Curta Durada (3). Tota aquesta ofer-

ta està tota ben viva avui, amb la pre-inscripció i/o ins cripció oberta. Però per copsar la vivesa i la força de la Formació Continuada de la UdL s’ha de conèixer que estant en marxa uns altres 43 cursos que inclouen Màsters com el MBA INTERNACIONAL i també uns altres cursos per experts i especialistes universitaris, com per fer especialització. Molts d’aquests cursos ja tenen un fecunda història perquè se n’han realitzat varies convocatòries amb èxit, tant de participació i assistència d’estudiants, com d’aportació pràctica en el sector respectiu i en el territori. La Formació Continuada sobretot,

com també en els estudis generals hi ha un constant posar-se al dia no només amb el que s’explica, sinó també en la seva didàctica, sigui en l’aula de manera presencial o sigui en estudis on-line. Sí hi ha un camp d’adaptació, renovació i innovació, és en la Formació Permanent, sobretot perquè a l’estudiant, sigui jove o un sènior, quan s’apunta a la formació ho fa amb entusiasme, dedicació (i sacrifici) i sobretot amb un alt interès que acaba creant una formació participativa, a l’alçada de la professionalització i del treball ben fet i ben rendibilitzat. Cal que seguiu el Web de la Formació Continuada de la UdL per conèixer els detalls de cada curs.

http://www.ice.udl.cat/fc


Agost • Setembre 2015

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

21

L’exposició “Transició democràtica a Lleida” o com recuperar la nostra Memòria Històrica el mes de febrer al maig d’enguany D el Centre d’Art la Panera de Lleida va acollir l’exposició “Transició de-

mocràtica a Lleida. Epíleg: Fernando Sánchez Castillo”. El Centre ho presentava dient: “Des de la Regidoria de Drets Civils, Cooperació i Igualtat de l’Ajuntament de Lleida s’ha dut a terme un procés participatiu que vol mostrar i fer valer els actors, temps i espais que van donar forma al període de la transició democràtica a Lleida.

om a epíleg a l’exposició «Transició C democràtica a Lleida», plategem una presentació del treball de Fernan-

do Sánchez Castillo (Madrid, 1970). Aquest artista, des dels inicis de la seva trajectòria, ha mostrat un gran interès per la història contemporània

d’Espanya, especialment pel període marcat per la dictadura franquista i la transició democràtica. El seu treball desconstrueix i qüestiona els símbols de poder i proposa una revisió compromesa i crítica de la memòria històrica heretada”. ’exposició ha creat tot un polèmic Lelements debat i perquè els lectors tinguin d’informació i d’opinió, tant

si varen veure l’exposició com sinó, reproduïm a continuació el text dient-ne: el “TEXT PROGRAMÀTIC” de l’exposició de l’arquitecte i professor de la Universitat de Lleida, Josep Maria Llop i Torné que fou el Coordinador General de tot l’esdeveniment. Aquest text també formava part del Catàleg de l’exposició.

més reproduïm un text de l’Alcalde A de Lleida, Àngel Ros, que és la presentació del DOSSIER EDUCATIU que també es va editar entorn de l’exposició.

recollim a continuació la nostra CRÍIdesprés TICA EDITORIAL sobre l’Exposició d’haver-la visitar varies vegades, d’haver parlat amb els seus responsables, tant de la Panera com de la Paeria de Lleida. Òbviament és només una opinió i la temàtica és tant important, que segur en el futur, en aquesta publicació com en d’altres que en som responsables, recollirem més informació sobre el període que recull l’exposició, com recollirem d’altres opinions de com divulgar la nostra memòria històrica.


22 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Agost • Setembre 2015


Agost • Setembre 2015

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

23

A-C-T-E-S TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA A LLEIDA entit: Exposició col·lectiSmòria va i oberta sobre la meEl sentit principal de la exposició es construir memòria amb la col·laboració d’un ampli grup de persones. Es una obra col·lectiva i oberta. Col·lectiva en la seva formació. Oberta en la seva interpretació. Destaco que aquest ampli conjunt de persones son reconegudes en els crèdits, de l’exposició i d’aquesta mateixa publicació. Perquè la exposició i la documentació generada sobre la memòria de la transició a Lleida es seva.

T tes

asca: Obrir les portes de La Paeria als protagonis-

La tasca bàsica ha estat obrir les portes de La Paeria als protagonistes, de aportacions de materials i dels elements de memòria. L’estructura ha estat triple: Un Consell Assessor, una Comissió Assessora i una Comissió Tècnica o “Equip”. La feina central ha estat de documentació i de registre de la gran quantitat de documents aportats. Tenim materials de unes 30 persones i un nombre aproximat de casi 1.000 ítems. Feina de fer uns fons documental. Acompanyat d’un treball addicional de documentació, amb dues formes audiovisuals: entrevistes llargues i curtes o “capsules” d’opinió. Constituint un triple registre d’elements de memòria, per estudis posteriors, de caràcter científic o acadèmic. Hem constituït un fons no hem fet un estudi. Cal destacar que s’han generat, unes casi, 70 entrevistes i 60 càpsules complementaries. Aquesta tasca de fer una exposició col·lectiva - participada i oberta – artística es la base de la dualitat del sentit. En els continguts de la exposició i en la seva formalització. Aquesta dualitat, entre l’ampli Consell de persones i un reduït Equip de tècnics, s’ha coordinat. També a un doble

nivell. Tècnicament i culturalment. Una coordinació general operativa. Una coordinació institucional participada. Especialment en les quatre sessions de diàlegs i debats que han madurat l’esquema global de la exposició. Els treballs intensos, més enllà del llarg camí de preparació, dins de la Regidoria de Drets Civils de la Paeria, han durant uns cinc mesos des de setembre 2014 a gener del 2015. Les dimensions Eons)quip: plàstica i artística (visiLa feina l’equip tècnic està en les dimensions plàstica i artística, assessorat per un grup més reduït i més implicat de persones, que varen viure la transició democràtica a Lleida. Que expressen les seves visions de la transició en articles d’opinió, en aquesta publicació. Juntament amb la del documentalista de l’equip. Feina de focalitzar i sintetitzar els materials aportats, segons el seu criteri professional i personal. L’equip ha triat un estil de presentació amb una plàstica nítida per donar relleu a tot plegat. Fer visible els eleEntorn: ments locals (mirades) Fer visible la transició democràtica a Lleida era fer visible els elements locals. Atès que estem dins d’una Memòria més ampla d’àmbit estatal. Un entorn general, si, però enfocat i enfocant a i des de la ciutat de Lleida: Com marc de referència o com l’escenari de les mirades, de l’ampli grup de persones col·laboradores. Memòria democràtica de la construcció d’un millor escenari de vida en comú que permeté guanyar la ciutat de Lleida per a les persones. Que ens permeté ser ciutadans. Un procés de transició des de la Dictadura a la Democràcia. Aquesta síntesi requereix afegir que els Actors, el Context, el Temps, els Espais del procés a Lleida no son exactament iguals al del àmbit estatal. Oferim elements de visió i

El professor Josep Maria Llop

mirada local. Esperem que el treball fet ho presenti.

A

ctors: Citats amb els noms complerts i no els acrònims Hem adoptat el criteri de presentar la majoria de les entitats, partits polítics i associacions que foren protagonistes, en diversos graus, amb els noms complerts i no els acrònims. Per superar confusions o redundàncies. No hem adoptat els noms de persones concretes, per respectar una interpretació més oberta i més neutra del procés. També hem obert a les aportacions dels visitants la millora de la llista d’Actors.

ontext: Mostren els amC bients no una descripció de detall. Hem apostat per mostrar un context general, no historiogràfic ni detallat. No hem fet un relat històric que correspon a altres ens o institucions de la cultura i la ciència. Però, amb col· laboracions de qualitat, de varies famílies i/o persones, mostren els ambients. Que contextualitzen l’estil i ritme de vida de l’època concreta. emps: No acotar un T temps exacte - Un tronc amb arrels i rames. Hem apostat per no acotar un temps exacte de la transició democràtica a Lleida. No es el mateix temps la transició en una ciutat que a nivell de l’Estat Espanyol ni de Catalunya. On si es pot acotar una lectura històrica del temps polític de caràcter general. Però tot el procés a nivell local constitueix un tronc, amb arrels anteriors a les dates claus (per exemple: 20N) però que te també amb rames posteriors. Rels visibles en els murals descriptius de la resistència i de la lluita. Rames com, per exemple, al gener del 1983 es quan s’obri al públic l’antic Seminari, futura Universitat, amb l’Exposició “Desprès de la Riuada”, que havia afectat Lleia el 8 de

Novembre del 1982. spais: Quatre ítems de la Enística transformació de la urbaciutat Hem adoptat quatre espais junt amb el Consell Assessor. Mostren clarament, fruit de les reivindicacions socials o polítiques, espais de la gran transformació de la urbanística. Recolzant la política urbana en el binomi especulació o urbanisme. Mirar l’estat del “Clot de les Granotes” i el tren; del Riu, La Mitjana i l’Horta; Del Turó i el Canyeret en el centre urbà; o els espais dels Campus de la Universitat de Lleida, en especial del Rectorat, antic Seminari, es didàctic i directe per aquesta finalitat expositiva. íntesis: Unes paraules per Sreflexiu. suggerir un pensament Al final de tot hi ha una sèrie de paraules, soles o amb binomi, que suggereixen reflexions. Son una síntesis fruit dels diàlegs i dels debats dins del Consell Assessor. Representen els punts més comuns. Aquesta part final entrega als visitants un text breu. No es un discurs únic. No es una sola interpretació de la Transició Democràtica a Lleida. Resta oberta a la lectura de les persones visitants. Que a més a més tindran canals de seguiment o aprofitament del treball fet. Expressant les seves opinions o les seves preguntes. Els més joves, amb una guia didàctica. També es farà vinculat a aquesta exposició, com una acció complementaria, el Congres de Convivència a Lleida. Paraules de síntesis pel pensar. Pensar per fer una interpretació, col·lectiva i oberta, de la Memòria de la Transició Democràtica a Lleida. Josep Maria Llop Torné, Arquitecte - Urbanista Coordinador General de l'Exposició


24 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Agost • Setembre 2015

Presentació de l’Alcalde Àngel Ros del DOSSIER EDUCATIU a Transició Democràtica Lonant va ser un temps apassien el que el nostre

país va conquerir la llibertat i la democràcia. Van desaparèixer les estructures de poder franquistes que van canviar per unes altres homologables a les democràcies occidentals. Aquest és un dels motius principals del per què d’un dossier educatiu sobre la Transició Democràtica a la ciutat de Lleida. Hi han altres motius que es poden inscriure en la recuperació de la Memòria Històrica i Democràtica de la nostra ciutat. L’Ajuntament de Lleida ja fa temps que treballa en aquest sentit amb la realització de diverses activitats de sensibilització sobre l’exili republicà a Xile i a Mèxic, la dignificació de les fosses comunes del Cementiri Municipal i els bombardejos de la Guerra Civil, especialment el del Liceu Escolar, l’any 1937. El primer pas per parlar de la Transició Democràtica a Lleida va ser la realització d’una exposició sobre aquest període històric a la ciutat. Una activitat que des del primer moment ha comptat amb la col·laboració i participació de la ciutadania. Aquest procés va tenir diverses etapes les quals es van iniciar amb reunions prèvies, propostes diverses iniciades amb l’assistència a diverses reunions prèvies i la cessió de material documental que, en bona part, està exposat al Centre d’Art La Panera des del 18 de febrer, fins al 24 de maig d’enguany. El següent pas d’aquest projecte ha estat l’elaboració d’un dossier educatiu per recollir l’argumentari narrat a l’exposició en format visual i auditiu i ho posés en format escrit per a l’alumnat de 4rt d’ESO i 2n de Batxillerat. Per tal de que un coneixement es pu-

gui transmetre de generació en generació cal explicar-ho de manera senzilla, didàctica i clara. I això és el que hem pretès amb les pàgines que formen aquest dossier. Considerem que és molt interessant que aquesta informació es difongui ja que existeix un tall històric en l’etapa de Recuperació Democràtica a Lleida. Contexts històrics, situacions de conflicte, lluites per millorar condicions de vida, la primavera de la llibertat, l’arraconament de les pors, entre altres. Tot això, i més, es va viure en aquell període tan intens i emocionant que sembla tan proper per alguns però, tan llunyà, alhora, per a les generacions més joves. Esperem que la lectura dels textos que acompanyen aquest dossier i la realització de les diferents activitats proposades resulti una eina útil per al professorat, esdevingui amena i instructiva per a l’estudiantat lleidatà, i que també serveixi, alhora, per donar a conèixer el deute, la gratitud i el respecte envers totes les persones que van participar en la lluita per a la recuperació de la democràcia. Aquells lleidatans i lleidatanes que van veure complert el seu desig i els seus objectius, o els que van sentir l’amargor de la decepció del que podia haver sigut i es va frustrar en el laberint de la política. L’equip humà que ha col· laborat de forma directa i indirecta en aquest projecte tan polivalent es donarà per satisfet si després d’haver-lo llegit considereu que coneixeu una mica millor la nostra història més propera, d’un temps concret, la història de la Transició Democràtica a la ciutat de Lleida. Àngel Ros i Domingo Alcalde de Lleida


Agost • Setembre 2015

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

25

CRÍTICA EDITORIAL de l’exposició "Transició democràtica a Lleida" trobem analitzant una EquensExposició ja clausurada el lector pot haver vist o no, per això en algunes qüestions caldrà ser més descriptius per entendre i calibrar la CRITICA EDITORIAL que a continuació farem. MARC PROGRAMÀTIC L’Exposició “Transició democràtica de Lleida” parteix d’unes idees molt bones que recullen el que nosaltres hem anomenat TEXT PROGRAMÀTIC del professor Josep Maria Llop i Torné que ell simplement en diu: “A-C-T-E-S Transició democràtica de Lleida”. (A la pàgina 23 d’aquest número reproduïm el text complert). L’aportació és tot un marc conceptual de participació per construir una memòria històrica local. I de les idees arriba fins al detall de com fer aquesta arquitectura. Josep Maria Llop és arquitecte i urbanista i això es nota en la seva construcció narrativa.

rem veure a la Panera, fou un complert fiasco. Per què? Simplement perquè el visitant, -a no sé que fos un dels protagonistes d’algun dels esdeveniments que l’exposició en donava imatges-, no li era possible entendre-la: ni el context politic, ni l’econòmic, ni el social, ni el cultural, ni el lingüístic i ni el territorial del període que es volia referenciar. Precisament el que no hi havia era això: una referència documental retolada de cada peça exposada, fossin fotografies, publicacions o altres objectes. L’Exposició era com si algú –màgicament- hagués agafat tot el material, l’hagués llençat i a l’atzar aquest material s’hagués penjat per les parets de la sala de la mostra. L’exposició fou tot un relat mut, sense cap anotació, ni titulació i ni dates. LA HISTORIOGRAFIA PARTICIPATIVA

L’EXPOSICIÓ A LA PANERA

No cal ni dir que tothom, tothom: tant els organitzadors, com els ciutadans que varen col·laborar, tothom va actuar de bona fe i amb gran dosi de generositat; però com tot cara el públic, com és una exposició i a més muntada en la “catedral de l’art” de les Terres de Lleida que és la Panera, doncs creiem que una exposició no potser un treball amateur, producte d’un procés participatiu i de voluntariat.

L’Exposició “Transició democràtica a Lleida” que và-

Perquè tot fet d’aquesta manera, el que ha passat en

Però una cosa són els bons oficis de teoritzar l’exposició i l’altra qüestió és com a la practica s’ha muntat l’exposició, que recordem-ho per definició una exposició és una proposta per ser vista per un públic, per tant a l’hora de valorar-les, l’element important és com s’ha implementat les guies mestres de l’exposició.

aquesta exposició és que els esdeveniments del període que volia reflectir l’exposició, varen quedar descompensats. S’hi varen posar “coses” que els participants varen oferir perquè ells ho tenien com a particulars. Queda clar i ho volem remarcar, la bona fe dels col·laboradors i fins i tot el seu entusiasme, que en som conscients. Però fer una exposició només amb les contribucions pot fer xalar als aficionats dels processos participatius, però des de la historiografia , des de la museística i des de les tècniques de les exposicions i també des de la divulgació històrica, tot va quedar descompensat. Hi havia molt d’uns, poc d’altres i molts d’altres no hi eren. LA DESCOMPOSICIÓ DEL MATERIAL EXPOSAT El problema no només fou que tot estava descompensat i ningú havia detectat aquesta descompensació i fora del procés participatiu va buscar en arxius el material que hi mancava, sinó que a més del que hi havia tenia un biaix partidista de com explicar el període històric en qüestió. EL PARTIDISME I EL DEBAT HISTORIOGRÀFIC Aquesta exposició ha tingut un Coordinador General que com ja hem dit ha estat el professor Llop i una gran llista de col·laboradors. Però tot ha estat organit-

zat, coordinat i pagat per la Paeria de Lleida a traves de la Regidoria de Drets Civils, Cooperació i Igualtat amb els seus polítics, funcionaris, tècnics, també el Centre d’Art la Panera que ha estat el lloc on han acollit l’exposició. I diem “acollit” aquí, però més endavant ho explicarem. Tot aquest conglomerat de gent han muntat l’exposició a la sala, han editat un Catàleg i han fet un Dossier Educatiu. És a dir, que encara que cap fotografia o imatge de l’exposició no tenia cap cartellet explicatiu, el que sí que han escrit molt en el Catàleg, en el Dossier i a més han parlat públicament els guies de les visites concertades. I amb tot això s’ha donat un discurs historiogràfic esbiaixat explicant una història de les Terres de Ponent totalment falsa i sectària, on s’han inventat una historiografia de l’esquerra unionista i de l’independentisme, lluny de la realitat. S’ha silenciat el pes del nacionalisme català, s’ha híper atorgat un protagonisme al partit el PSUC que no tenia a Ponent. De fet l’Exposició, el Catàleg, el Dossier i les explicacions dels guies han seguit una manera oficial i predominant a Catalunya de com explicar el període de final del franquisme i de la transició.


26 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Agost • Setembre l 2015

CRÍTICA EDITORIAL (continuació) No neguem la important, gloriosa ni la decisiva aportació del PSUC a la política catalana, però a les Terres de Lleida, ni eren els que diuen que eren, ni varen ser tant determinant com ens expliquen. I tot això encara s’agreuja quan es silencia i/o matisa el paper de l’històric partit independentista del Front Nacional de Catalunya. Mala fe? No, simplement propaganda partidista.

Com que no hi ha transparència municipal encara avui no sabem el que va costar tota la "festa" amb el Catàleg inclòs.

Però a més, en l’exposició i en tot el material escrit es reprodueixen les critiques i polèmiques de l’època i que la historiografia, com a mínim, ho ha de presentar com una qüestió polèmica i no només assumptes tancats. Per exemple les explicacions sobre el paper de l’Assemblea de Catalunya contraposant-ho al paper de la Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya, n’és un bon exemple del que diem. O per exemple continuar “venen” que l’Assemblea de Catalunya fou una “gran conspiració”, quan precisament va ser tot al contrari, va ser “un sortir a la superfície” de la clandestinitat, donant la cara públicament més que mai.

A més el Catàleg a nivell d’imatges i fotografies triades i publicades són d’una decantació ideològica que falsifica el moment.

I a més de tot això, l’Exposició i les seves publicacions, també anaven coixos per actituds sectàries i partidistes d’ahir, portades fins avui, per rendibilitzar-les en l’arena política actual. En l’època hi varen haver escissions, trencaments, itineraris particulars a diferents formacions polítiques i tot això va crear diem-ne “mals rotllos” que avui encara existeixen i estant ben vius. I així hem descobert que alguns col·laboradors de l’Exposició es varen atorgar representacions que no tenien i sabem que d’una manera conscient, no es varen avisar algunes persones per col·laborar a l'Exposició, conducte de vol gallinaci producte encara d’aquells “enfrontaments de família”.

Però un cop publicat, sobte el seu contingut. Acceptant que els articles són articles d’opinió signats i s’ha de respectar el que diuen, globalment el discurs del Catàleg és sectari en majúscules i no hi són tots els que hi haurien de ser.

Però el més xocant és que sabem que quan l’Exposició encara estava a les beceroles sense tot el material recollit, es va dissenyar el Catàleg amb el que en aquell moment tenien a mà, que era poc i d’un sol color politic i per qüestió de terminis amb rapidesa es va enviar a impremta. El pitjor de tot es que segurament l’explicació dels tècnics és certa. Queda clar que polítics, funcionaris i els auto-anomenats tècnics d’una regidoria municipal no són els millors personatges per muntar exposicions sobretot de tant compromís politic i ciutadà. EL DOSSIER EDUCATIU Amb tot el que hem exposat anteriorment arribem al Dossier Educatiu que és un autèntic monument al despropòsit historiogràfic. És fals, sectari amb parts que són autèntics redactats d’adoctrinament. I nosaltres només fem dues preguntes a tothom: Una Paeria ha d’oferir una visió historiogràfica de qualsevol període? I segona pregunta: ¿Per que sempre des de la Paeria directament, com dels seus Museus per exemple, sempre es crea material pedagògic per estudiants d’ESO i Batxillerat, i perquè no es pensa mai en els universitaris?

EL CATÀLEG

LA PANERA AUTISTA

Nosaltres creiem que és indecent que la Paeria publiqui un Catàleg i que el regali a tots els visitants de l’Exposició. És una despesa enorme que la “Paeria publicitària” no hauria de fer.

Nosaltres vàrem anar tres vegades a l’Exposició: una com a particulars i les altres dues com a periodistes presentant-nos als responsables de la Sala de la Panera. I ens


Agost • Setembre 2015

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

CRÍTICA EDITORIAL (continuació i final) vàrem quedar sorpresos que el Centre d’Art la Panera no es feien responsables de l’exposició. Les nostres preguntes i critiques sempre acabaven quan ells ens deien que l’Exposició no estava inclosa dins del Planning del Centre d’Art, per tant no es feien responsables ni del relat, ni de l’organització en sala del material exposat. Quina manera més bèstia de “vendre” una exposició !!! Però diguessin el que diguessin la gent de la Panera l’exposició era allí i a més ells hi tenien una participació. La Panera va crear el que ells anomenaven un “Epíleg”, que va consistir en exposar una escultura de Fernando Sánchez en el tram final de l’exposició. Presencia important perquè fins i tot aquest Epíleg fou publicitat en el propi títol de la mostra. El títol oficial del Centre d’Art no fou la “Transició democràtica a Lleida”, sinó “Transició democràtica a Lleida. Epíleg: Fernando Sánchez Castillo”. Quasi res!!! Tota una historia ciutadana compartint publicitat i protagonisme amb un escultor. Sobte aquesta aportació de la Panera. Encara avui desconeixem perquè varen triar l’escultor i l’escultura “La barricada”. No tenim res contra l’escultor madrileny, tot el contrari ens agrada molt, però creiem que no va ser una tria afortunada. No hagués estat millor que la Panera hagués aportat una tria d’art plàstic de artistes que creaven en el període que abraçava l’exposició? La Panera no es va prendre seriosament l’Exposició i és una llàstima. De fet la Regidoria va triar la Panera per la història de l’edifici del centre. Un edifici medieval, que l’any 1860 fou caserna militar de la Cavalleria fins arribar a ser caserna de la Policia espanyola. Tota una picada d’ullet històrica i no una col·laboració entre equips municipals, com hauria de ser. LES VISITES GUIADES La Regidoria ha donat ex-

plicacions sobre l’Exposició i un dels canals han estat les Visites Guiades, que entre d’altres col·lectius es varen fer per a mestres i en aquestes visites es va reproduir tot el sectarisme que ja hem explicat del discurs general i del material escrit. També les coses surten malament quan els relators de les Visites són personal eventual contractats per l’ocasió, formant part d’algun pla econòmic curt que tenia la Regidoria. Aquesta interinitat i deslligament local, va acabar repercutint. UNA GRAN IDEA I UNA GRAN TASCA Que ningú s’enganyi, malgrat tot el que hem criticat, recuperar la nostra MEMÒRIA HISTÒRICA LOCAL és una gran idea i una gran tasca. Fins i tot els processos participatius i col·laboratius, malgrat els problemes, són una gran pràctica. Tothom e l’Exposició “Transició democràtica a Lleida” ha fet el que ha pogut. Segur!!! Però els antifranquistes, els demòcrates de la transició mereixien i mereixen una Exposició pública més digna. S’hi ha de tornar i recuperar amb tota amplitud i professionalitat historiogràfica, museística, documental i de divulgació el TEXT PROGRAMATIC del professor Llop. En temps de falta de valors i de principis ètics trinxats, feien i fan necessàries exposicions de tot l’antifranquisme. Malgrat les critiques, nosaltres estem agraïts al treball mancomunat de tota la gent que va participar directa o indirectament a l’Exposició “Transició democràtica a Lleida” IMATGES: Fotografies de la redacció de LO CAMPUS. Material cedit per el Centre d’Art la Panera del fotògraf Jordi V. Pou ©. Fotografies de Pere Terrado, Hemeroteca Arxiu de Ponent ©. Fragment del quadre de Juan Genovés, “Gente corriendo” (1975).

27


28 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Agost • Setembre 2015

Tallers de LO CAMPUS l voltant d’aquesta publicació LO A CAMPUS durant l’any hem realitzat diversos “Tallers acadèmics i de

divulgació” adreçats a estudiants, a professors i algun d’ells han estat obert al públic en general.

l passat final curs acadèmic varen Eafrontar fer un “Taller sobre vacunes” per les controvèrsies al voltant

d’aquesta teràpia preventiva. I entre tot el material utilitzat, vàrem treballar amb documents de diferents Universitats, com de la Generalitat

de Catalunya i també de diferents laboratoris. àrem destacar un material divulV gatiu que ens varen proposar difondre’l i ho fem a continuació:

Quines són les falses creences i evidències sobre la vacunació? Creença 1: La millora de les condicions d'higiene i sanejament ha fet desaparèixer les malalties, i les vacunes ja no són necessàries. ÉS FALS! Evidència 1: Si les persones no estiguessin vacunades, algunes malalties que ara són poc comunes, com la poliomielitis i el xarampió, reapareixerien ràpidament. Malgrat que una bona higiene, el rentat de les mans i l'aigua potable contribueixen a protegir-nos contra les malalties infeccioses, moltes d’aquestes malalties es poden transmetre igualment. Les malalties contra les quals s’està vacunant tornarien a aparèixer si s'interrompessin els programes de vacunació. Creença 2: Les vacunes tenen efectes secundaris nocius i a llarg termini que encara no es coneixen. Més encara, la vacunació pot ser mortal. ÉS FALS! Evidència 2: Les vacunes

són molt segures. Com qualsevol medicament, poden produir efectes adversos, principalment reaccions locals al punt d’injecció, febrícula i algunes petites molèsties. És més probable patir un trastorn greu per una malaltia que es pot prevenir amb la vacunació que per la mateixa vacuna. Per exemple, en el cas de la poliomielitis, la malaltia pot provocar paràlisi, i el xarampió pot causar encefalitis i ceguesa. La majoria de malalties que es poden prevenir mitjançant vacunació poden ser fins i tot mortals. Creença 3: La vacuna combinada contra la diftèria, el tètanus i la tos ferina, així com la vacuna antipoliomielítica, poden provocar la síndrome de la mort sobtada de l’infant. ÉS FALS! Evidència 3: No existeix una relació causal entre l'administració de les vacunes i la mort sobtada de l’infant. Les morts sobtades dels infants són casualment coin-

cidents amb la vacunació i haurien ocorregut encara que no s'haguessin administrat les vacunes. És important recordar que la diftèria, el tètanus, la tos ferina i la poliomielitis poden ser mortals, i que el nounat que no ha rebut la vacunació té un important risc de mort i de discapacitat greu. Creença 4: Les malalties que es poden prevenir mitjançant la vacunació estan gairebé eliminades al país i, per tant, no hi ha motius per vacunar-se. ÉS FALS! Evidència 4: Les malalties que es poden prevenir amb la vacunació són actualment poc comunes, però els agents infecciosos que les provoquen segueixen circulant en algunes parts del món i poden traspassar les fronteres i infectar qualsevol persona no protegida. Hi ha dos motius fonamentals per vacunar-se: protegir qui rep la vacuna i protegir tots els qui l’envolten. Els programes eficaços de vacunació depenen de la coope-

ració de totes les persones per garantir el bé comú. Creença 5: Les malalties de la infància que es poden prevenir mitjançant la vacunació són “una cosa inevitable a la vida”. ÉS FALS! Evidència 5: Les malalties que es poden prevenir amb la vacunació no han de ser pas una qüestió inevitable a la vida. Malalties com el xarampió, la parotiditis i la rubèola poden ser greus i comportar importants complicacions tant en els infants com en els adults, com ara la pneumònia, encefalitis, ceguesa i fins i tot la mort. Totes aquestes malalties i sofriments es poden prevenir mitjançant les vacunes. Els infants no vacunats contra aquestes malalties esdevenen innecessàriament vulnerables. Creença 6: L'administració simultània de més d'una vacuna pot fer augmentar en els infants el risc


Agost • Setembre 2015

d'efectes secundaris nocius, que poden sobrecarregar el seu sistema immunitari. ÉS FALS! Evidència 6: Les proves científiques revelen que l'administració simultània de di-

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

verses vacunes no comporta cap efecte secundari sobre el sistema immunitari dels infants. Aquests estan exposats quotidianament a centenars de substàncies estranyes que desencadenen una resposta immunitària. Els infants estan exposat a

molts més antígens com a no pas per les vacunes. El principal avantatge d’administrar simultàniament diverses vacunes és reduir el nombre de visites mèdiques i facilitar que els infants completin el calendari de vacunació recomanat. Creença 7: Les dones embarassades no es poden vacunar. ÉS FALS! Evidència 7: La vacuna contra la grip i la vacuna contra la tos ferina protegeixen tant la mare com el fill en l’embaràs. A Catalunya es recomana aquesta vacunació a totes les dones embarassades. La protecció contra la tos ferina durant els primers mesos de vida del nadó és clau, ja que és quan la malaltia pot ser més greu i podria ser necessària l’hospitalització. La vacuna contra la grip és també fonamental per protegir l’embarassada, que és especialment sensible a les complicacions de la grip, com ara el part prematur. Creença 8: És millor la immunització produïda per la malaltia que per les vacunes. ÉS FALS!

conseqüència d'un refredat comú o una faringitis que

Evidència 8: Les vacunes estimulen el sistema immunitari provocant una resposta similar a la que produiria la infecció natural, però evitant la malaltia i les seves complicacions. En canvi, el preu de la immunització per infecció natural podria ser un conjunt de complicacions tant importants com el retard mental provocat

29

per Haemophilus influenzae tipus b, defectes congènits ocasionats per la rubèola, càncer hepàtic derivat del virus de l'hepatitis B o mort per xarampió. Creença 9: Les vacunes contenen mercuri, que és perillós. ÉS FALS! Evidència 9: El tiomersal és un compost orgànic amb mercuri que s’havia utilitzat en algunes vacunes en ampolles de dosis múltiples com a conservant. No hi ha proves científiques que suggereixin que la quantitat de tiomersal utilitzada en aquelles vacunes comporti cap risc per a la salut. A més, a Catalunya les vacunes que s’administren són monodosi i, per tant, no incorporen aquell component. Creença 10: Les vacunes causen autisme. ÉS FALS! Evidència 10: Les proves científiques confirmen que no hi ha cap relació entre les vacunes i l'autisme. Un estudi de l’any 1998 sobre un possible vincle entre la vacuna contra el xarampió, la parotiditis i la rubèola i l’autisme va provocar inquietud, però contenia greus irregularitats i la publicació que l’havia divulgat el va retirar. Lamentablement, l’estudi ja havia despertat temors que van provocar una disminució en les taxes d’immunització contra aquelles malalties i els subsegüents brots. tallers@locampus.cat


30 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Agost • Setembre 2015


Agost • Setembre 2015

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

31

Construint el Consell de les Associacions de la Universitat de Lleida

es de fa diferents cursos D acadèmics la nostra entitat: l’Associació università-

ria AMICS de LO CAMPUS ha estat treballant per arribar a construir de manera legal i reconegut per la Universitat el CONSELL DE LES ASSOCIACIONS de la UNIVERSITAT DE LLEIDA. Un Consell d’Associacions que és una figura gens nova, perquè en altres universitats públiques catalanes ja existeixen i no cal dir a nivell de les comunitats universitàries internacionals. A la Universitat de Lleida (UdL) tenim un historial ben peculiar respecte les associacions universitàries, per una banda un parell d’equips rectorals i sobretot el de l’antic Rector Viñas varen intentar aprimar tant com varen poder les associacions donant una híper-importància als Consells de l’Estudiantat. Aquesta contraposició fou perquè les associacions també representaven els sindicats i buscant fer callar les seves reivindicacions i buscant una pau sindical i laboral, varen laminar directament les associacions i els seus drets. En la primera etapa de l’actual Rector Fernàndez tampoc hi va haver una comprensió amb les associacions però es varen trobar amb un Consell de l’Estudiantat no només opositor constant a les seva gestió sinó amb una bel·ligerància que va passar totes les línies vermelles. Només faltava uns dirigents estudiantils passats de ros-

ca, que com mai havia passat, es van enfrontar a les associacions de la UdL i sobretot a la nostra. En les passades eleccions a Rector de la UdL, en les que va revalidar al càrrec l’actual Rector, tots dos candidats a Rector portaven en el seu programa electoral que feien costat a crear un Consell de les Associacions de la UdL. Ho varem celebrar i ràpidament ens hem posat a treballar perquè sigui possible. L’Associació universitària AMICS de LO CAMPUS durant anys ha fet costat a totes les associacions, tant en la seva visibilitat pública com en alguns casos ajudant-les econòmicament. Moltes d’aquestes ajudes han estat amb “especies”, per exemple a les publicacions que editem l’associació hem ofert espais de publicitat i de publi-reportatges de manera gratuïta però que assumia pagant, la nostra associació. I tot això ho hem fet amb associacions que algunes de les quals tenen objectius i valors diferents als nostres. I no és que siguem unes Tereses de Calcuta, sinó que ens creiem de veritat que l’associacionisme universitari és una part important de la institució universitària i que l’associacionisme, com la participació i com el voluntariat són instruments de valors que una universitat també ha de dur amb el seu ADN.

Però a més, el treball conjunt i mancomunat entre associacions a traves d’un Consell reforça el treball del dia a dia i de manera funcional canalitza unes vies de diàleg de molta més eficàcia amb tots els estaments de la universitat, sobretot amb els equips rectoral i de deganats. Un Consell de les associacions és un òrgan de participació, un òrgan de coordinació i un òrgan de representació de les seves entitats que no perden ni un mil·límetre de la seva pròpia independència com entitat, però evidentment no és l’òrgan de representació de TOTS els estudiants de la UdL. És el Consell de l’Estudiantat de la UdL l’òrgan de representació dels estudiants, com a un altre nivell ho són els Consells de l’Estudiantat de cada Facultat i Escola. Preferim que tot quedi clar des del començament, perquè nosaltres volem el Consell de les Associacions per raons de representació, de participació, de transparència, de recursos econòmics i sobretot per FUNCIONALITAT. Masses coses a la UdL es fan a esquena d’uns als altres, masses coses es repeteixen, masses coses es fan remant en direccions oposades no reforçant la nostra Universitat. Nosaltres sentim els colors de la UdL i volem jugar a totes per guanyar terreny en el camp de la docència, la recerca i l’associacionisme. Estem proposant un Consell

de les associacions de la UdL però segurament també caldrà revisar quan diem “Associacions” que volem dir. Perquè no és el mateix una “associació universitària” que una “associació d’estudiants”. Una Associació universitària és una entitat que a més d’estudiants i professors incorpora fins i tots ciutadans externs a la pròpia universitat. No és el mateix una associació universitària inscrita formalment en una universitat, d’una associació intern-universitària o una associació legalitzada per la Generalitat de Catalunya o d’àmbit més ampli, legalitzada per exemple per la Generalitat Valenciana o pel Govern de les Illes Balears. I com tothom sap aquests inscripcions i/o legalitzacions no són res validi, només com exemple: la Generalitat de Catalunya a traves d’AGAUR només ajuda a la internacionalització d’una associació universitària si està legalitzada a nivell de País. L’Associació universitària AMICS de LO CAMPUS ens hem caracteritzat pel nostra pragmatisme esperem estar a l’alçada d’aquest treball conjunt tant engrescador.

Secció de la UdL


Vota per la independència de Catalunya Eleccions plebiscità ries del 27 de setembre de 2015

Lo campus 28 agost setembre 2015  
Lo campus 28 agost setembre 2015  
Advertisement