Page 1

Juliol 2011 I núm11

VISIÓ ACTUALITAT

La meitat dels ajuntaments catalans ofereixen serveis interactius

VISIÓ SOCIAL

Clariana de Cardener delimita les parcel·les per satèl·lit

VISIÓ MUNICIPAL

La Biblioteca de Cambrils inicia el “préstec tecnològic”

VISIÓ TECNOLÒGICA

L’ENTREVISTA

La realitat augmentada

VISIÓ LOCALRET

El nou Consensus

Salvador Esteve

Manuel Bustos


www.localret.cat • http://bloc.localret.cat/ • www.youtube.com/localret www.flickr.com/photos/localret • www.slideshare.net/comunitats • http://issu.com/localret


Editorial

4 visió actualitat La meitat dels ajuntaments catalans ofereixen serveis interactius

Valor i preu

8 visió social Clariana de Cardener delimita les parcel·les per satèl·lit

10 l’entrevista Un estudi recent de l’OCDE situa el preu de la banda ampla a Espanya en l’escala superior, és a dir, un dels més cars ponderant els ingressos i les despeses a les quals han de fer front els ciutadans. Paral·lelament, el Govern espanyol anuncia que vol incorporar com a Servei Universal l’accés a Internet a una velocitat d’un Megabit per segon i la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT), que és l’òrgan regulador de les telecomunicacions a Espanya, assenyala que en “termes generals” la iniciativa privada no està en condicions d’assolir el complert compliment en tot el territori d’aquest Servei Universal. L’accés a la banda ampla ha esdevingut, sense cap mena de dubte, un valor que totes les administracions públiques, des de la Unió Europea fins als municipis, passant pels Estats i els Governs regionals, persegueixen i han situat en un lloc preeminent de les seves estratègies polítiques. La banda ampla, i tot el que comporta associat en matèria de serveis de telecomunicacions des de l’impuls econòmic fins al funcionament de les administracions públiques, pren una rellevància de primer ordre en l’actual societat del coneixement. Si hi ha un consens generalitzat que l’accés als serveis de la ban-

da ampla d’alta velocitat són un valor imprescindible per al futur de la nostra societat, per què el seu desenvolupament no porta el ritme desitjat? Potser perquè no es discuteix el seu valor i sí que es debat sobre el seu preu, sobre qui ha de pagar la factura d’aquest servei. Els operadors i les empreses que ofereixen serveis basats en la banda ampla cerquen, legítimament, el màxim benefici, mentre que el conjunt de les administracions públiques veuen aquesta eina com un instrument de desenvolupament econòmic i social i tenen l’obligació de vetllar perquè beneficiï al conjunt de la societat, sense que es produeixin escletxes digitals. Per la seva banda, els ciutadans esperen i volen gaudir dels nous serveis de la manera més accessible i barata possible i que tinguin al seu abast diverses opcions per poder escollir. En un moment de dificultats econòmiques globals i preveient que les futures necessitats de velocitats de banda ampla seran molt superiors a les actuals, totes les parts haurien de redoblar esforços per completar les inversions necessàries. No fer-les, o endarrerir-les, sí que indefectiblement comportarà pagar un preu molt alt i aquesta serà una factura que pagarà el conjunt de la societat.

Salvador Esteve Manuel Bustos

14 visió del món Europa harmonitza els drets en matèria de telecomunicacions

17 visió tecnològica La Realitat Augmentada. Una ficció aplicada al món real

20 visió localret El nou Consensus

23 visió municipal La Biblioteca de Cambrils inicia el “préstec tecnològic”

26 agenda Editor: Localret Fotografia: Localret Dipòsit legal: M-39052-2008 Localret: c/Llacuna, 166, 9a pl., 08018 Barcelona Tel. 93 486 14 30 · http://www.localret.cat/ correu electrònic: comunicacio@localret.cat Tots els drets reservats. Queda prohibida la reproducció total o parcial sense l’autorització escrita de l’editor.

3

visió · localret


visió · actualitat

La meitat dels ajuntaments catalans ofereixen serveis interactius

E

l 45,5% dels ajuntaments catalans ofereixen serveis interactius als ciutadans, mentre que només el 12,7% ho fan a les empreses. Aquestes dades es desprenen del capítol dedicat a Catalunya de l’informe “La societat de la informació a Espanya 2010” presentat per Telefónica. Pel que fa a l’ús d’Internet, Catalunya supera la mitjana espanyola i es situa prop de l’europea. Pel que fa a les dades generals, cal recordar que segons l’informe de Telefónica durant l’any 2010 Espanya ha arribat a una situació privilegiada en relació al desenvolupament de l’e-Administració, segons les xifres publicades per les Nacions Unides. Espanya es consolida al 9è lloc a nivell mundial (el 5è d’Europa), per sobre de la situació d’altres països més desenvolupats econòmicament com França, Japó o Alemanya (l’any 2008 ocupava la posició 20). Aquest estudi considera diversos aspectes com els serveis online, les infraestructures i el capital humà. D’altra banda, en relació a l’e-Participació, Espanya ocupa el 3è lloc només per darrere de Corea de Sud i Austràlia, i per sobre de la resta de potències, havent millorat 31 posicions des de l’any 2008.

Llars i ciutadania

Catalunya se situa en els mateixos nivells que les mitjanes d’Europa i Espanya pel que fa a l’equipament TIC en les llars i a l’ús de les TIC entre els individus. El telèfon mòbil i el telèfon fix són els dispositius TIC més populars entre les llars catalanes (94,5% i 86,8% respectivament), mentre que el 72,9% de les llars disposa d’ordinador i el 62,7% disposa de connexió a Internet. Els

visió · localret

4

usuaris d’ordinador en els últims tres mesos representen més de dos terços del total (68,8%) i els usuaris d’Internet en els últims tres mesos, el 66,0%; mentre que el 19,8% ha comprat per Internet en els últims tres mesos.

Empreses

La majoria d’indicadors de les empreses catalanes es troben per damunt de les mitjanes d’Espanya i Europa, com són per exemple la disponibilitat d’ordinadors en l’empresa (72,4% en les empreses petites i 99,2% en les empreses de 10 o més treballadors), la connexió a Internet (62,9% en les petites empreses i 98,0% les empreses més grans) o les empreses amb banda ampla (95,6% en les petites empreses i 99,0% en les grans. En definitiva, l’empresa catalana es caracteritza per estar molt bé equipada digitalment i, en

canvi, el grau de penetració dels usos de les TIC és, certament, millorable, ja que per exemple del 98% d’empreses que tenen connexió a Internet, el 62,8 % té pàgina Web, encara que només un 30,5% compra per Internet i un 12,8% ven mitjançant comerç electrònic.

Sector TIC

L’activitat empresarial TIC de Catalunya es concentra en les activitats de serveis TI (més de la meitat de les empreses del sector) i el programari (prop d’una tercera part de les empreses), ambdós representant poc més del 80% del total d’empreses del sector TIC català. Des de la perspectiva de la dimensió de les empreses, el sector TIC català està constituït fonamentalment per empreses de dimensió reduïda: més del 80% són empreses que tenen entre 1 i 49 assalariats.


visió · actualitat

El satèl·lit complementarà l’accés a la banda ampla a tot Catalunya

L

a Generalitat de Catalunya, mitjançant el projecte BAR-SAT, donarà accés a la banda ampla per satèl·lit a aquells indrets del territori català que encara no tenen cobertura d’aquest servei per les altres vies disponibles, ja sigui a través d’ADSL, WiMax o 3G. El projecte BAR-SAT és una extensió del projecte Banda Ampla Rural inclòs en el pla de desplegament d’infraestructures i serveis de comunicacions electròniques Catalunya Connecta. Amb aquest Projecte, la Generalitat ja ha dotat de cobertura dels serveis de TDT (Televisió Digital Terrestre), telefonia mòbil i banda ampla als nuclis de població de més de 50 habitants, i de cobertura de banda ampla i de telefonia mòbils als polígons industrials de Catalunya. El director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Carles Flamerich, va presentar el projecte Banda Ampla Rural Satèl·lit, a la Masia de Can Cintet de Font-rubí (l’Alt Penedès), amb l’alcalde d’aquest municipi,

Xavier Lluch, i el delegat comercial a Catalunya d’IECISA, Josep Aracil. El projecte suposa una inversió d’1,8 milions d’euros i està cofinançat al 50% per la Generalitat, a través de Catalunya Connecta, i el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER). S’espera pugui oferir servei a prop de 2200 usuaris repartits per tot el territori català. L’empresa adjudicatària del projecte i de la seva comercialització és la companyia Informàtica el Corte Inglés (IECISA). El cost de la instal·lació i alta de servei és de 800 euros, dels quals se’n fa càrrec la Generalitat a través del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), atès que és la propietària dels equips que s’instal·lin. Per a l’usuari el cost mensual és 31,5 euros, amb un preu similar al cost de l’ADSL. Tant des de la Generalitat com des de l’empresa proveïdora s’assegura que la solució basada en satèl·lits opera amb èxit actualment a més de 20 països europeus. La connexió de banda ampla pot arribar a les 6 Mbps.

La fibra òptica fins a la llar (FTTH) creix un 13% Segons dades de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT), durant el mes de maig a Espanya es van sumar prop de 20.000 noves línies de banda ampla, de les quals més de 10.000 van ser de fibra òptica fins a la llar (FTTH). Des del gener, el 13% de les noves línies han estat de FTTH. Des del gener fins al maig a Espanya es van donar d’alta 260.000 línies de banda ampla, de les quals més de 34.000 han estat de fibra fins a la llar. Aquest 13% s’apujaria fins al 50% si només es comptabilitzés el mes de maig. Els operadors de cable van sumar 9.572 línies i els operadors alternatius que utilitzen la xarxa de coure de Telefònica van afegir 38.275 noves línies. Telefònica, per la seva banda, va perdre gairebé 39.000 línies de DSL. De fet, al maig van baixar per primera vegada les línies de banda ampla prestada sobre la xarxa de coure. El total de línies de banda ampla fixa es va situar al maig en 10,88 milions, un 6,9% més respecte a l’any anterior.

El Director General de Telecomunicacions, Carles Flamerich, atén els mitjans en la presentació del projecte BAR-SAT

5

visió · localret


visió · actualitat

El lliure mercat no garanteix el Servei Universal de banda ampla

L

ancha del 100% de los accesos fijos

Tabla 2: Municipios que han conseguido una cobertura de banda

a Comissió del Mercat de Telecomunicacions (CMT) ha determinat que “en termes generals” la iniciativa privada no assegura la prestació del Servei Universal de banda ampla, que permetrà que els ciutadans puguin accedir a Internet a la velocitat mínima d’un Megabit per segon, per la qual cosa aquesta connexió no queda garantida pel lliure mercat. En “l’Informe preceptiu a la Secretaria d’Estat de Telecomunicacions i per a la Societat de la Informació relatiu a la determinació de les zones geogràfiques i elements integrants del Servei Universal”, l’òrgan regulador de les telecomunicacions a Espanya creu que

el servei de connexió no pot garantirse en tot el territori espanyol sense una regulació específica i, per tant, no pot excloure’s cap zona geogràfica de la prestació del Servei Universal. Per regions, les comunitats on més cobertura de banda ampla s’ofereix són Melilla (99,9%) i País Basc (98,4%), mentre que Castella-Lleó (91,9%) i Castella la Manxa (95%) és on menys cobertura s’ofereix. En l’informe, que pretén comprovar si el mercat seria capaç de prestar els serveis de connexió tal com es defineixen en el Reglament del Servei Universal, es determina que només hi ha 428 municipis en els quals “en princi-

Nº de municipios de la CCAA

Nº de municipios con 100% cobertura BAF

pi” s’hauria aconseguit una cobertura de banda ampla del 100% dels accessos en servei. No obstant això, la xifra d’accessos que aquests municipis representen (72.789 accessos fixos) en relació amb el percentatge total d’accessos del país representa solament un 0,4%. “Així, malgrat que s’han detectat municipis o entitats de població en les quals aparentment els operadors haurien cobert la totalitat dels accessos fixos allí situats, es mantenen importants incerteses que desaconsellen la seva exclusió de l’àmbit del Servei Universal”, assenyala la CMT.

Nº de accesos en municipios con 100% de cobertura

% de accesos municipios con 100% de cobertura sobre el total CCAA

Andalucia

770

10

1333

0,1%

Aragón

715

56

9886

1,8%

77

1

35

0,0%

Baleares (Illes)

67

0

-

0,0%

Canarias

88

0

-

0,0%

Asturias (Principado de)

Cantabria

101

0

-

0,0%

2131

211

11912

1,2%

Castilla - La Mancha

902

40

2283

0,3%

Cataluña

944

19

2463

0,1%

Comunidad Valenciana

542

24

8684

0,5%

Extremadura

385

7

671

0,2%

Galicia

315

2

671

0,2%

Madrid (Comunidad de)

179

3

2225

0,1%

45

0

-

0,0%

Navarra (Comunidad Floral de)

272

15

729

0,3%

País Vasco

251

18

31211

3,5%

Rioja (La)

Castilla y León

Murcia (Región de)

173

22

686

0,6%

Ceuta

1

0

0

0,0%

Melilla

1

0

0

0,0%

Tabla municipios banda ancha

visió · localret

6


visió · actualitat

El Consorci AOC obre una “wiki” sobre administració electrònica

E

l Consorci d’Administració Oberta de Catalunya ha obert una “wiki”, és a dir, una pàgina web que pot ser editada pels mateixos usuaris, per a introduir informació relacionada amb l’administració electrònica a Catalunya. Amb l’objectiu de donar a conèixer i impulsar l’administració electrònica, des del Consorci AOC s’ha impulsat la creació d’un wiki sobre administració electrònica. Mitjançant un llistat de temes relacionats amb l’administració electrònica, que incorporen tots els conceptes als que es refereix la normativa vigent i les experiències que s’han anant acumulant al llarg dels darrers anys, es pot trobar un conjunt d’informació actualitzada sobre aspectes genèrics, com ara els principis o la regulació

de l’administració electrònica a Catalunya, o d’altres més concrets, com la contractació, la notificació o la signatura electròniques. Administració oberta Electrònica neix amb 8 entrades que fan referència als temes següents: Difusió d’informació del sector públic; drets i deures dels ciutadans; marc institucional de l’administracióe a Catalunya; model català d’administració electrònica; principis de l’administració-e; registre electrònic; regulació de l’administració-e a Catalunya i Seu electrònica. Periòdicament s’anirà completant el llistat actual de temes. A la ‘home’, o pàgina principal, es troba la relació sencera dels articles amb què s’està treballant.

Les ciutats podran tenir els seus dominis a Internet La Junta Directiva de la ICANN (l’entitat que governa els dominis d’Internet al món) ha aprovat, en reunió extraordinària a Singapur, un ambiciós pla per augmentar espectacularment el número dels dominis anomenats genèrics de nivell superior (gTLD). Aquesta decisió hauria de permetre a una ciutat registrar el seu nom com a domini de la Xarxa. “L’ICANN ha obert el sistema de noms d’Internet per satisfer la imaginació humana” assenyala aquesta institució en una nota pública a la seva web. La decisió respecta el dret dels grups per a crear dominis de nivell superior en qualsevol llengua i escriptura, ha manifestat

Rod Beckstrom, president i director executiu de l’ICANN. Companyies, ciutats i organitzacions podran registrar els seus propis dominis a Internet. La decisió de procedir amb el següent programa de gTLD ha portat molts anys de discussió i debat a la comunitat d’Internet, grups empresarials i governs per intentar garantir que la seguretat, l’estabilitat i la flexibilitat d’Internet no es vegin compromeses. L’ICANN començarà ara una campanya mundial per explicar aquest nou canvi en els dominis d’Internet i per a donar a conèixer les possibilitats que oferiran els nous gLTD que s’acceptaran entre el 12 de gener i el 12 d’abril del 2012.

Relleu al CTTI El Consell d’Ad­ mi­­nis­tració del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) ha designat en Jordi Escalé i Castelló com a nou director gerent. El Consell ha agraït la feina feta aquests darrers anys per l’anterior director gerent, Josep Lluís Checa, de la qual ha ressaltat la creixent evolució de les TIC al conjunt de la Generalitat i als seus Departaments. Jordi Escalé és llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses i MBA per ESADE, ADE per la Universitat Politècnica de Catalunya i PDG per IESE a més d’haver realitzat nombrosos cursos de Sistemes d’informació als EUA. Ha desenvolupat la seva carrera professional al grup Telefónica en funcions de direcció de marketing estratègic, eCommerce i eBusiness, al holding Vilella Rahn com a director general de serveis corporatius i actualment exercia de director d’innovació i màrqueting a Infojobs, empresa del grup multinacional Schibsted. Des de l’any 1995 realitza també tasques docents a ESADE impartint continguts relacionats amb l’economia digital, essent impulsor de l’ús de les TIC en l’ensenyament. El Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya (CTTI) és una empresa pública adscrita al Departament d’Empresa i Ocupació. El CTTI, amb un equip de més de 350 professionals, és el responsable de garantir la direcció, planificació, gestió i control dels sistemes d’informació i dels serveis de telecomunicacions de la Generalitat.

7

visió · localret


visió · social

Clariana de Cardener delimita les parcel·les per satèl·lit El municipi de Clariana de Cardener (el Solsonès) és el primer d’Espanya que està aplicant tecnologia basada en GPS (Sistema de Posicionament Global) per tal de marcar i assenyalar totes les fites que delimiten les finques i les propietats que hi ha en aquest terme municipal de més de 40 quilòmetres quadrats.

A

lbert Bajona, alcalde de Clariana de Cardener fins a les passades eleccions locals, va explicar que l’Ajuntament va decidir adquirir un aparell de GPS, que dóna un marge d’error inferior als 30 cm., per procedir a establir amb la màxima exactitud els marges de les diferents propietats dels terrenys. Bajona va assenyalar que amb el pas del temps algunes delimitacions de les finques no quedaven clares davant fenòmens com el creixement del bosc o de la vegetació, l’escassa

visió · localret

8

visibilitat de les tradicionals “fites” (senyals fetes a roques, pedres singulars disposades per marcar les propietats, etc.) o per la transformació de barrancs o lleres pel pas del temps que, des de fa molts anys, han estat utilitzades per delimitar els espais. Per confeccionar amb exactitud els límits de cadascuna de les finques, els propietaris, de manera voluntària, estan procedint a “descobrir” totes les fites que marquen els terrenys, o a reposar noves marques

d’acord amb els veïns limítrofs. Una vegada es tornen a “descobrir” les antigues fites, amb l’ajut de l’aparell de GPS es delimiten les extensions i s’assenyalen amb el màxim de bogues possibles. Una vegada recopilades totes les dades, s’implementa una fitxa elaborada per l’Ajuntament que, d’acord i amb la signatura de tots els propietaris implicats, recull totes les dades tècniques que delimiten amb gran exactitud l’extensió i la ubicació de cadascuna de les finques. El llavors alcalde va destacar la seriositat i la rigorista en l’elaboració i en la recollida de les dades. Com a exemple recorda que aquestes fitxes s’han enviant al Cadastre de Lleida i han estat admeses, de manera que la seva actualització té plena validesa per a, per exemple, l’actualització d’impostos com ara la contribució de les finques rústegues. El mateix Bajona és qui està realitzant al prop del centenars de propietaris de terrenys del municipi una senzilla formació per al maneig de l’aparell de GPS i, fins al moment, ja s’han delimitat amb exactitud 6 propietats i parcialment més d’una desena. Tradicionalment el coneixement de la ubicació de les fites de delimi-


visió · social

Utilitats del GPS

tació passaven de pares a fills i en alguna ocasió la falta de senyals podien ser objectes de disputes entre veïns. L’Albert Bajona assenyala que aquesta aplicació de les noves tecnologies compta amb la col·laboració dels més joves i futurs propietaris i que el traspàs del “coneixement” de les parcel·les no és només “oral” sinó que queda registrat de manera exacta i rigorosa. Clariana de Cardener, un municipi amb menys de 150 habitants i distribuïts de manera disseminada sense cap nucli urbà, fa anys que treballa en sintonia amb les noves tecnologies. La seu de l’Ajuntament acull un centre TIC totalment equipat i totes les llars disposen de connexió amb banda ampla i sintonitzen la Televisió Digital Terrestre (TDT).

Els equips de GPS (Global Positioning System: sistema de posicionament global) es consideren una bona eina que permet la localització, el rastreig, el control de persones i d’unitats terrestres, marítimes i aèries en temps real. Els navegadors GPS aconsegueixen millorar les prestacions dels mapes gràcies a una gran exactitud, volum d’informació i actualització constant. A banda, com en el cas de Clariana de Cardener, de feines relacionades amb la topografia o la ubicació i delimitació de finques i terrenys, les utilitats del GPS són diverses i molt esteses per diferents activitats: Navegació terrestre, marítima i aèria Salvament marítim, terrestre i aeri Rastreig i recuperació de vehicles robats Informació de trajectes en carrers, carreteres i autopistes, mostrant a més rutes alternatives per a arribar

ràpidament a la destinació evitant congestions o obstacles a la ruta Control de rutes i velocitat de flotes de vehicles de transports de passatgers i de càrrega Supervisió d’equips de transport i localització en temps real Localitzador de persones en casos de segrests o accidents Monitorització de flotes de transport terrestre en temps real Aixecament de plànols topogràfics i geodèsics Ubicació i delimitació de jaciment miners Localització agrícola topografia i geodèsia. Confecció de cadastre i delimitació de terrenys Localització, ubicació, distància i altitud d’objectes com pous, antenes, pals, torres, línies de conducció (aigua, gas, elèctrica, etc.) Orientació geogràfica en esports d’aventura, alpinisme, excursionisme, etc. i facilitant possibles rescats.

9

visió · localret


visió · l’entrevista

Salvador Esteve Regidor, conseller comarcal, diputat, alcalde de Martorell (en dues etapes), president de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) des del 2007, i elegit recentment president de la Diputació de Barcelona. Des d’aquest bagatge municipalista, Salvador Esteve i Figueras ens ofereix la seva visió sobre l’encaix, actual i futur, de les noves tecnologies als ajuntaments catalans. Com valora el camí recorregut pels ens locals cap a l’E-administració? (Quin balanç es pot fer i quins són els principals reptes?) L’Administració local ha fet un gran esforç de modernització a través de les noves tecnologies. Hem reforçat el nostre valor essencial –a proximitat– amb un de més innovador –l’accessibilitat. No obstant això, encara ens queda un llarg camí per recórrer; sobretot en l’extensió de les tecnologies als ajuntaments petits, que conformen més de la meitat del país. Com afecta l’actual situació d’ajustament pressupostari en el procés d’integració dels mitjans electrònics en l’administració? En el context actual és important contemplar les TIC com una oportunitat per assolir una gestió econòmicament sostenible que permeti racionalitzar la despesa. Les èpoques de crisi ens obliguen a repensar els nostres serveis: què fem, com ho fem i, sobretot, com ho podem fer més barat sense perdre prestacions. La incorporació de la tecnologia a la gestió pot facilitar

visió · localret

10

aquest estalvi. Per això, tallar de socarel la integració dels mitjans electrònics a la llarga pot sortir car. Podrà continuar la l’esforç local contra l’”escletxa digital sent una qüestió prioritària a l’agenda local? L’ACM defensa que tothom, independentment on visqui, ha de tenir les mateixes possibilitats de desenvolupament. En ple segle XXI, aquest desenvolupament passa, entre d’altres, per superar l’”escletxa digital” i ser competitius. Si no volem un país de dues velocitats, hem de mantenir la cohesió digital en l’agenda local.

Si no volem un país de dues velocitats, hem de mantenir la cohesió digital en l’agenda local


visió · l’entrevista Quina hauria de ser la fórmula perquè les administracions i els ciutadans, independentment d’on visquin, disposin de serveis de telecomunicacions de qualitat? La tendència actual per estalviar costos en la prestació de serveis és la cooperació intermunicipal. I l’àmbit de les telecomunicacions no és una excepció. Per aquest motiu, la participació del Consorci Localret és decisiva. Avui dia, no podem permetre perdre el tren de les noves tecnologies; ja que ens situen en el mapa, ens expliquen al món i ens ajuden a viure millor. Com han d’aplicar els ajuntaments les polítiques 2.0? L’apropament a la ciutadania ha de ser sempre una prioritat pels ajuntaments. Ser alcalde equival a fer política des del carrer i des del contacte amb la gent. En aquest sentit, les eines 2.0 ens permeten comunicar més i millor i això és positiu. No obstant això, no hem de caure en l’error

de convertir les TIC en un substitutiu del contacte humà. Ans al contrari: l’han d’enfortir. La rapidesa dels canvis tecnològics i les dificultats d’encaixar aquests avenços en l’ordenament jurídic i legislatiu han provocat situacions de dificultats que afecten els ens locals. Què es pot demanar als governs i legisladors? Tot i que l’Estatut recull la competència local sobre regulació de l’establiment d’infraestructures de telecomunicacions i prestació de serveis tecnològics, caldria definir un marc legal precís que, entre d’altres aspectes, tingués en compte el cost del servei i establís acords marcs i arbitratges. Com haurien de ser els municipis del futur amb la incorporació de les TIC? El futur del municipalisme també passa per la incorporació de les tecnologies en la gestió política.

L’Administració local ha de fer més fàcil la vida dels ciutadans. I això què vol dir? Doncs que s’han de simplificar els tràmits i han de poder ser accessibles des de casa. Els municipis del futur han de posar la tecnologia al servei de la ciutadania per millorar-ne la qualitat de vida.

Des dels ajuntaments hem de veure les TIC com una oportunitat per assolir una gestió econòmicament sostenible que permeti racionalitzar la despesa 11

visió · localret


visió · l’entrevista

MANUEL BUSTOS

Manuel Bustos Garrido ha estat diputat al Parlament i és alcalde de Sabadell des del 1999 i president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC). Bustos veu l’ús de les noves tecnologies com una oportunitat de generar benestar i prosperitat, sempre i quan, assegura, es posin aquestes eines al servei de les persones i no a l’inrevés. compliment de la Llei d’accés electrònic més alt. Però queda camí per recórrer. La ciutadania podrà fer cada dia més tràmits telemàtics des de casa, a qualsevol hora i dia de la setmana. Reduirem càrregues i farem més àgil la gestió administrativa, millorant els procediments i la seva organització, reduint els terminis de resolució, amb serveis de més qualitat. Això situarà als municipis al mateix nivell que la ciutadania, no podem perdre aquest contacte directe, aquesta proximitat que tenim amb la ciutadania.

Quin balanç i quins reptes tenen els municipis respecte l’administració electrònica? Hem avançat molt. Per exemple, a l’Ajuntament de Sabadell ja es poden fer més de 100 tràmits electrònics. A més, de totes les administracions crec que els municipis som els que estem millor preparats, i en aquest moment tenim l’índex de

visió · localret

12

Com afectarà l’actual situació d’ajustament pressupostari en el procés d’integració dels mitjans electrònics en l’administració? És cert que és una gran oportunitat, tot i que també requereix inversió. L’adequació dels serveis, de les instal·lacions o la formació per garantir l’accés de tots els ciutadans i ciutadanes són inversions, i en moments com l’actual prioritzem temes socials que requereixen tota la nostra atenció i dedicació. Això vol dir que abandonarem la integració dels mitjans electrònics? No, seguirem avançant perquè és imparable. Haurem de trobar l’equilibri entre el pressupost i donar resposta no només a la llei sinó a la forma de vida real dels ciutadans.


visió · l’entrevista Un dels aspectes més rellevants dels ens locals pel que fa a l’ús de les TIC ha estat la lluita contra l’anomenada “escletxa digital”. L’escletxa cada cop és més petita, però és clar que sí ha de ser una prioritat. Evitar l’escletxa digital també és un tema social. Hi ha una escletxa generacional, però també pot ser social. I això té implicació directa en la generació d’oportunitats, en la formació, i finalment en la inclusió. De fet es duen a terme activitats molt interessants en aquest sentit en programes inclosos en el Pla de Barris, per exemple. Els municipis tenim una gran tasca d’eradicació de totes aquelles diferències d’oportunitats o d’accés que puguin generar exclusió, i la digital és molt important entre els col·lectius joves. Només així mantindrem la cohesió social. Quin ha de ser el paper de les administracions locals en el desplegament i les xarxes de telecomunicacions? Els ajuntaments haurien de tenir la capacitat i les competències per incidir en el desplegament de les xarxes de telecomunicacions portades a terme per les empreses. És a dir, aquestes empreses haurien de cobrir tots els àmbits territorials, independentment de la seva rendibilitat. Això és imprescindible per cohesionar el territori i donar oportunitats. Molts ajuntaments catalans han estat pioners en la utilització de les TIC i de les polítiques 2.0 com a vehicle per apropar-se més als ciutadans. Quin camí s’hauria de seguir? No podem quedar-nos enrere. Hem de ser on són els ciutadans, i si els ciutadans són a la Xarxa l’administració també hi ha de ser, i els represen-

tants públics també. L’entorn 2.0 ofereix una forma de comunicació directa, bidireccional, molt personal. I això no fa més que reforçar l’essència del que és el món local, així que ho hem de potenciar i reforçar, atents als canvis i a l’evolució.

Si els ciutadans són a la Xarxa, l’Administració també hi ha de ser La rapidesa dels canvis tecnològics i les dificultats d’encaixar aquests avenços en l’ordenament jurídic i legislatiu han provocat situacions de dificultats que afecten els ens locals. Com ha de ser l’encaix de les administracions locals? S’hauria de demanar als legisladors un règim jurídic clar en el que estiguessin ben delimitades quines són les competències, els aspectes fiscals i els aspectes mercantils derivats de la utilització de les noves tecnologies. En cas contrari ens movem sempre en terreny incert. Els ajuntaments volem estendre drets, i per fer-ho calen garanties jurídiques. Per tant, aquesta qüestió és clau per fer el salt en l’aplicació de les TIC en tots els camps de l’administració, especialment davant d’un context tan canviant i dinàmic com la xarxa.

Depèn molt de la realitat de cada municipi i de les seves necessitats. Però són realment experiències interessants, i crec que el futur va per aquí. Tot el que faciliti la gestió i ajudi a millorar la qualitat de vida de les persones seguirà avançant. Però crec que la resposta a aquest nou repte no la trobem només en el món digital. L’autèntica ciutat intel·ligent, adaptada al segle XXI ha de ser una ciutat que cregui en les persones. Ha de ser una ciutat intel·ligent en la gestió, però també en la manera de viure, en el seu tracte amb el medi, en la mobilitat, en la creació d’economia i oportunitats. I també ha de ser intel·ligent gestionant els sentiments, les sensibilitats, les noves realitats i necessitats. El gran repte es governar tota aquesta intel·ligència per poder generar riquesa, progrés i oportunitats. En aquest sentit, la tecnologia s’hi ha de posar al servei, i no a la inversa. La tecnologia és la que s’ha d’adaptar a les necessitats de les persones, i avançar per fer-nos més fàcil el nostre desenvolupament.

L’ús de les TIC ha fet que es parli ja d’Smarts Cities (o ciutats intel·ligents) obrint nous camins en la gestió de les ciutats i dels serveis públics. Com haurien de ser els municipis del futur?

13

visió · localret


visió · del món

Europa harmonitza els drets en matèria de telecomunicacions Una regulació més coherent en tota la UE

Des del 25 de maig els ciutadans europeus tenen nous drets en matèria de telecomunicacions. Els ordenaments jurídics nacionals han d’incorporar les noves normes de la UE per a garantir un sector de les telecomunicacions més competitiu i millors serveis als clients. Entre aquestes hi ha el dret dels clients a canviar d’operador de telecomunicacions en un sol dia sense canviar de número de telèfon, el dret a més claredat sobre els serveis oferts als consumidors i una millor protecció de les dades personals en línia. Les noves normes de la UE han de facilitar als ciutadans i les empreses els aspectes següents:

• Les autoritats reguladores nacionals obtindran una independència més gran i podran obligar als operadors de telecomunicacions amb un pes significatiu en el mercat a separar les seves xarxes de telecomunicacions de les seves branques de serveis per a garantir un accés no discriminatori per a altres operadors, sense dividir necessàriament la propietat i sense que hi hagi l’obligació de crear una empresa diferent.

Xarxes ultraràpides

Alt grau de protecció als consumidors i més capacitat d’elecció • Possibilitat de canviar d’operador de telefonia fixa o mòbil sense canviar de número de telèfon en un sol dia. Durada màxima de 24 mesos dels nous contractes dels clients i obligació dels operadors d’oferir contractes de 12 mesos, la qual cosa permetrà als clients canviar d’operador més fàcilment si troben millors condicions. • Informació més clara sobre els serveis als quals s’hagi abonat el client. Els contractes amb els consumidors han d’informar sobre els nivells mínims de qualitat. Especialment, els abonats a Internet han de rebre informació sobre les tècniques de gestió del tràfic i el seu efecte en la qualitat del servei, així com sobre altres limitacions (per exemple, límits a l’amplada de banda, velocitat de connexió disponible o bloqueig o “escanyament”

visió · localret

14

Neelie Kroes, vicepresidenta de la Comissió Europea responsable de l’Agenda Digital

de l’accés a determinats serveis, com ara el protocol de transmissió de veu per Internet).

Més seguretat i privadesa en línia

• Més protecció contra les violacions de les dades personals i el correu no desitjat (spam), notificacions obligatòries de les violacions de les dades personals. • Millor informació i requisits de consentiment per a guardar informació o accedir a la mateixa en els aparells dels usuaris, tals com els cookies no relacionats amb el servei al que s’hagi accedit.

La Recomanació de la Comissió per la qual s’indica a les autoritats reguladores nacionals com regular l’accés competitiu de tercers a les xarxes de fibra ultraràpides, també conegudes pel nom de xarxes d’accés de nova generació” o NGA, es va presentar recentment basant-se en els nous elements de les normes actualitzades en matèria de telecomunicacions.


visió · del món

L’OMS alerta de possibles conseqüències per l’ús excessiu del mòbil

L’Agència Internacional d’Investi­ gació del Càncer (IARC), que depèn de l’OMS –Organització Mundial de la Salut- ha classificat als camps electromagnètics de radiofreqüència com a possible factor cancerigen per als éssers humans. En una nota pública, datada a Lyon (França) a 31 de maig, s’assenyala que hi ha risc de glioma, un tipus maligne de càncer al cervell, associat amb l’ús dels telèfons mòbils. El Grup de Treball de la IARC ha presentat un estudi sobre l’ús dels telèfons mòbils que ha mostrat un 40% més de risc per a gliomes en persones amb una mitjana molt alta d’ús dels telèfons mòbils. L’estudi indica un ús de més de 30 minuts diaris durant un període de 10 anys. No obstant també s’afegeix que els indicis del risc de glioma i de neuroma acústic són “limitats” per als usuaris dels mòbils i que pot haverhi una “associació positiva” entre l’exposició a l’agent (les ones electromagnètiques) i el càncer, però que no es poden excloure d’altres factors que contribueixin al desenvolupament de la malaltia. El director de l’IARC, Christopher Wild, ha puntualitzat que caldria continuar amb més investigacions addicionals a llarg termini per obtenir conclusions definitives. Mentrestant el màxim responsable de

l’Agència Internacional d’Investigació del Càncer recomana prendre mesures pragmàtiques per minimitzar els riscos, com ara l’ús de dispositius de mans lliures o l’enviament de missatges de text. L’OMS ha situat les conseqüència de l’ús freqüent dels terminals mòbils en l’equivalència de substàncies del tipus 2B (com el cloroform o el níquel, entre molts d’altres). La IARC utilitza aquesta categoria per identificar factors mediambientals que po-

den augmentar el risc de contraure malalties a les persones. Cal tenir present que des del 1971 l’Agència ha analitzat prop d’un milers d’agents, dels quals més de 400 han estat identificats com a cancerígens o potencialment cancerígens. En aquest cas el grup 2B inclou aquells que es tenen “proves limitades”. Les conclusions del grup de treball, que s’han presentat a Lyon, és que hi pot haver algun risc i que cal continuar avançant en les investigacions sobre els possibles vincles entre l’ús dels telèfons mòbils i el risc de càncer.

15

visió · localret


visió · del món

El tràfic global d’Internet es quadruplicarà en 4 anys

El tràfic global d’Internet es multiplicarà per quatre fins al 2015 fins a arribar als 966 Exabytes anuals -gairebé un Zettabyte, la qual cosa suposa una taxa de creixement interanual del 32 per cent. Així es desprèn de l’Informe Cisco VNI (Visual Networking Index) 2010-2015. Els factors que influeixen en aquest elevat creixement són l’imparable augment de dispositius connectats, la proliferació de “tablets”, telèfons mòbils i d’altres dispositius així com les anomenades “màquines intel·ligents”. Es calcula que el tràfic IP global arribi als 80,5 Exabytes mensuals durant l’any 2015, és a dir; l’equivalen a 20.000 milions de DVD’s. El volum de tràfic IP global mitjà serà de 245 Terabytes per segon, la qual cosa equivaldrà, per exemple, a 200 milions de persones veien diàriament una pel·lícula en alta definició en streaming (1,2 Mbps) de forma simultània. Es preveu que la comunitat global de vídeo on line estarà formada per uns 1.500 milions d’usuaris, davant dels 1.000 milions actuals

visió · localret

16

L’any 2010 els PC’s van generar el 97% del tràfic total dels consumidors d’Internet, però aquesta xifra s’anirà reduint ràpidament per la influència dels nous dispositius mòbils que estan canviat la forma amb la qual els usuaris es connecten a Internet. També es preveu que l’any 2015 un 10% del tràfic global d’Internet provingui del consum a través de les televisions, així com el 18% del tràfic total de vídeo en Internet. Això tindrà la seva causa en els nous formats de televisors que permetran una alta definició i la consolidació de nous formats com el 3-D. La vídeo conferència per IP, especialment l’empresarial, es multiplicarà per sis per a l’any 2015 i el tràfic global de dades mòbils a Internet es multiplicarà per 26 Geogràficament, per regions seran els països d’Àsia-Pacífic els qui generaran la part més gran del tràfic IP del món, superant a Amèrica del Nord. Àrees en desenvolupament, com l’Amèrica llatina, multiplicaran per set el volum actual de tràfic.

Colòmbia portarà banda ampla a 700 municipis

El desplegament de xarxes de fibra òptica per portar la banda ampla d’alta capacitat no són projectes exclusius dels països capdavanters. Els governs de països en vies de desenvolupament, com és el cas de Colòmbia, porten temps treballant en aquesta línia. El Ministeri TIC, a través del Programa Social Compartel, ha presentat el “Proyecto Nacional de Fibra Óptica” que pretén estendre la banda ampla d’alta velocitat a 700 municipis colombians. Actualment són 300 municipis, el 27% del país, els que ja disposen de connexió i el govern vol ampliar el número de 2,2 a 8,8 milions de connexions. El 24 de juny es va tancar el termini per a les observacions als plecs de condicions i s’espera que en els propers mesos al “Portal Único de Contratación” s’aniran publicant les condicions concretes de contractació. L’objectiu del govern colombià amb aquest programa, amb un pressupost de 415 mil milions de pesos (al voltant de 165 milions d’euros), és que el conjunt del país no quedi en desavantatge tecnològic respecte les principals ciutats.


visió · tecnològica

La Realitat Augmentada. Una ficció aplicada al món real Obtenir informació a través de la càmera instal·lada en qualsevol dispositiu mòbil sobre monuments, edificis o llocs d’interès turístic; obtenir dades d’equipaments municipals com biblioteques, instal·lacions esportives, sanitàries, etc., dades sobre serveis de transports com autobusos, metro o lloguer de bicicletes, i molts d’altres serveis comença a ser habitual a ciutats de tot el món. Tot això és possible gràcies a la Realitat Augmentada (RA). Esdevindrà una tecnologia de futur i d’utilitat per a ciutadans i administracions?

L

a RA està creixent en popularitat a mesura que aquesta tecnologia comença a estendre el seu ús en campanyes publicitàries, videojocs, aplicacions mòbils, xarxes socials i en àmbits com ara l’educació. Però, exactament, què es la Realitat Augmentada? Una de les definicions senzilles d’entendre podria ser que es tracta d’una superposició d’informació virtual sobre entorns reals a partir d’una aplicació informàtica i que és visible a través de la pantalla d’un dispositiu mòbil. És una combinació de la visió real amb l’afegit de dades virtuals. Per poder accedir a la RA són necessaris dispositius informàtics a través dels quals percebem en qualsevol moment la informació afegida i, a més, ens permet interactuar per a rebre molta més informació que la que rebem del món real. Tecnològicament, per poder accedir a una aplicació de RA ens cal, bàsicament, un display a mode de pantalla on poder veure la informació afegida, i un software que, controlant una càmera, un sensor o un GPS, interpreti els patrons o coordenades del món real i ens generi noves capes d’informació afegides.

El fet que la societat del coneixement estigui, cada vegada, més a l’abast de tothom i que s’universalitzin els dispositius –com els telèfons mòbils o les tablets- i aquests disposin de càmera integrada, promou un ús massiu de les aplicacions basades en la tecnologia de la RA. Hi ha, bàsicament, dos tipus d’informacions que poden rebre a través de la realitat augmentada. Una primera és la superposició d’imatges sobre el món real. Una vegada la càmera o el sensor detecta

visualment un “patró” que té associat informació afegida, el seu software ens permet accedir a aquestes dades i les visualitzem a la pantalla. El segon cas són les informacions que poden rebre a través d’un sensor de posicionament o de GPS a través d’un punt prèviament assenyalat. Això ens permet rebre informació visual de fotografies, de dades i, fins i tot, d’àudios sobre llocs que estiguem visitant, ja sigui de manera real o virtual a través, per exemple, d’una webcam. Aquest sistema es diferencia de l’anterior per-

17

visió · localret


visió · tecnològica

què la informació no va lligada a allò que la càmera està veient, sinó que va relacionada al lloc físic on es troba.

den aportar innovació i sorpresa enriquint les presentacions amb efectes en 3D i la possibilitat de creació d’entorns exclusius.

Alguns dels camps d’aplicació de la RA Ensenyament

En aquest àmbit la realitat augmentada pot proporcionar maneres alternatives d’aprendre. Es pot gaudir aprenent història a través de recreacions de patrimoni manipulables i es poden desenvolupar activitats lúdiques, participatives i interpretatives de visites a llocs d’interès afegint-hi dades, imatges o àudios incorporant al que veient realment tot allò que es pot recrear amb aplicacions d’ordinadors.

Esdeveniments i presentacions

Les empreses o les institucions que presentin serveis o productes po-

visió · localret

18

Màrqueting i publicitat

Aquest és el camp en el qual han evolucionat més les aplicacions de RA. La representació de productes virtuals i les aplicacions interactives en promocions o punts de venda faciliten que els usuaris o consumidors

experimentin amb els productes o puguin “veure” les seves característiques i usos.

Oci i esbarjo

En l’àmbit de l’oci, l’esbarjo o la diversió el camp d’exploració de la realitat augmentada és immens. Alguns dels exemples de més èxit es relaciones amb el món dels videojocs (i tots els seus derivats) i les aplicacions en parcs temàtics com per exemple el francès de Futuroscope on els visitants i el món virtual queden units amb ulleres immersives, sensors tàctils, imatges en 3D, etc.


visió · tecnològica Aplicacions sobre telefonia mòbil

veis, farmàcies, caixers, benzineres, monuments, etc. Fa unes setmanes la Generalitat ha presentat una eina de realitat augmentada que facilita l’accés a la TDT. Es tracta d’una aplicació per a mòbil gratuïta i accessible des d’Internet que permet consultar sobre el terreny quins són els centres emissors de TDT més pròxims, cap a on cal orientar les antenes i la polaritat amb què emeten.

Aprofitant l’avenç constant d’aquests dispositius es poden accedir a aplicacions sobre telèfons mòbils per descobrir continguts “amagats” en un anunci de diari, en un aparador d’un comerç, davant d’un punt d’interès turístic, aplicacions que ens tradueixen els cartells de senyalització quan viatgem a l’estranger, etc. També hi ha aplicacions exclusives per a mòbils que a través del GPS funcionen com una brúixola i que ens mostra informació de tot el que tenim al nostre voltant, tot afegint en temps reals capes d’informació contextual com ara ser-

Xavier Riba

APLICACIONS ALS MUNICIPIS Hi ha diferents exemples propers d’aplicacions de la realitat augmentada. • Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) té aplicacions per a dispositius Android que usa GPS per a oferir dades sobre opcions de transports públics a la ciutat només dirigint i enfocant la càmera al lloc que es vulgui. TMB també té aplicacions per al Bus Turístic i per a guies generals que permet als usuaris planificar les rutes, localitzar les parades més properes o conèixer el temps d’espera. • L’Associació Provincial d’Empresaris d’Hosteleria i Turisme d’Albacete ha posat recentment en marxa una aplicació de RA de la ciutat per als terminals mòbils de nova generació. El servei que ofereix és el de trobar i descriure els recursos turístics que la càmera del mòbil capta quan s’enfoca els espais exteriors, amb

la finalitat de facilitar al turista tota la informació sobre els llocs d’interès i els establiments de restauració, hosteleria i oci de la zona en un radi de 500 metres. • L’Ajuntament de València també ha posat en marxa una aplicació a l’abast de tots els ciutadans que disposin d’un telèfon intel·ligent –dotat de GPS, accés a Internet, brúixola i càmera-. Es tracta d’un Sistema d’Informació Geogràfica (SIG) corporatiu amb 250 capes que anirà recollint tot allò que es pugui georeferenciar, incloent-hi, per exemple, llocs d’interès turístic i localització dels transports públics. Només és necessari per al seu funcionament entrar en el repositori d’aplicacions del dispositiu mòbil com ara l’App Store per a iPhone o Android Market. Com a aplicació més nova s’ha inclòs els 348 punts on s’instal·len les falles de la ciutat.

• L’Ajuntament de Segovia també ha presentat un guia basada en RA amb sis grans filtres: esglésies, museu, palaus, obres civils, esdeveniments i elements de la Segovia jueva. • D’altres exemples de municipis que ja treballen amb Realitat Augmentada són Toledo, Benquerencia de la Serena (Badajoz), Mijas (Màlaga) o Santa Pola (Alacant). A Catalunya, a banda de l’exemple de Barcelona ja assenyalat, també s’han portat a terme experiències a municipis com Girona o Blanes, molt lligats a espais turístics o edificis concrets o experiències amb codis QR com a Roses. Aquesta informació ha estat elaborada amb la col·laboració de Xavier Riba, Consultor Especialista en Realitat Augmentada del Departament Comercial d’Innovae Vision, SL. xavier.riba@innovaevision.com – twitter: @xavi_riba

19

visió · localret


visió · localret

El nou Consensus El Consensus, l’eina tecnològica dissenyada per facilitar i impulsar la informació i la participació ciutadana a través d’Internet en el món local, renova el seu disseny i la seva arquitectura per adaptar-se a noves necessitats, ser més útil i també amb una imatge més atractiva. Les millores que durant aquestes setmanes s’aniran introduint es cen­ tren en aquests aspectes:

Personalització de la maquetació

A partir d’ara els ajuntaments podran escollir la manera de maquetar els seus continguts dins de la plataforma. Fins ara, els continguts sempre s’havien d’ubicar en el mateix espai. El mòdul de cartes als regidors, per exemple, sortia sempre a la part inferior dreta de la home o pàgina principal. A partir d’ara s’ubicarà allà on es vulgui, en funció de les necessitats de cadascun dels ajuntaments. El nou mòdul de maquetació permet la creació de maquetes definides en files i columnes, a més de poder triar si hi hauran menús laterals o no. Els continguts es posaran en les columnes definides a la maqueta. Aquests podran ser llistats, elements individuals o continguts personalitzats.

Personalització del disseny

De la mateixa manera que passa amb la maquetació s’han creat quatre temes de disseny diferents per tal que els ajuntaments puguin escollir quin disseny apliquen al seu Consensus. Quan un ajuntament esculli un tema podrà fer, a més, modificacions d’altres tipus com per exemple escollir el tipus de capçalera, les fonts, els colors del botons, etc. Fins ara les modificacions de disseny que podien fer els ajuntaments eren escasses. Es podien canviar un parell

visió · localret

20

d’imatges prefixades i els dos colors principals del web. Juntament amb el mòdul de maquetació, els ajuntaments podran aconseguir ara personalitzar totalment el seu Consensus i diferenciar-lo de la resta d’ajuntaments.

Personalització URL

Fins ara tots els ajuntaments compartien un mateix domini i es diferenciaven pel subdomini. Així, per exemple, la url de Badalona era www.consensus.cat/badalona i la del Prat de Llobregat www.consensus.cat/elprat. A partir d’ara cada ajuntament podrà definir una url pròpia a la qual apuntarà el seu Consensus.

Creació d’elements individuals

Hi ha una nova opció per crear espais individuals que es puguin ubicar tant a la pàgina d’inici de Consensus com a les portades dels espais. Aquests elements poden ser imatges, animacions en flash, codi html incrustat etc. Això dóna molt més joc i atractiu visual als continguts del portal.

Galeria d’imatges

Aquest és un nou element de participació que es pot afegir a un espai de participació i que pot ser mostrat de forma molt gràfica a la home de Consensus. Tot i ja tenir un element (Documents i Multimèdia), calia un altre més participatiu exclusiu per imatges que fos molt més atractiu i visual. La galeria d’imatges compta amb les següents funcionalitats:

•A  fegir una o múltiples imatges •A  grupació de les imatges en categories (subgaleria) •A  la portada de l’element galeria es mostren totes les imatges si només té una categoria. Si en té més d’una, es mostren les categories. •V  eure la galeria completa amb un format de miniatures •V  eure una imatge individual •P  oder descarregar la galeria en zip o pdf •C  reació de les miniatures de les imatges •R  SS de la galeria

Què és el Consensus?

Consensus és un projecte que va néixer a finals de l’any 2000 fruit de la col·laboració de Localret, l’ICT i la Fundació Jaume Bofill amb el suport del ministeri de Ciència i Tecnologia, el Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya i la Universitat Oberta de Catalunya. Consensus és una eina tecnològica dissenyada per facilitar i impulsar la informació i la participació ciutadana a través d’Internet en el món local. Mitjançant Consensus els governs locals obren a Internet un espai de participació. Consensus permet als ciutadans informar-se, debatre a través de fòrums amb d’altres ciutadans i responsables tècnics o polítics, enviar cartes, respondre qüestionaris, iniciar o adherir-se a recollides de signatures, etc.


visió · localret

L’e-administració necessita la col·laboració pública-privada

S

umar esforços i augmentar la col·laboració pública-privada. Aquesta és la fórmula adequada perquè l’administració electrònica s’implanti amb èxit a les administracions locals i al conjunt dels ens públics de Catalunya. Així es va despendre de les intervencions de la taula rodona “Innovació i noves tecnologies en les polítiques públiques” que va comptar amb la participació de Localret a la jornada “e-administració, un pas decidit cap al govern electrònic” que va organitzar la Diputació de Barcelona al Citilab de Cornellà de Llobregat.

El director general de Localret, Joan Miquel Piqué, que va moderar la taula rodona sobre els casos d’èxit d’innovació i noves tecnologies en les polítiques públiques amb la presència de Telefònica, eyeOS i Indra, va remarcar que en la innovació i en el camí cap a al govern electrònic “les administracions públiques i les empreses proveïdores de serveis tecnològics han de col·laborar com a socis o aliats, no com a proveïdor i client”. En aquest sentit va recordar que “el mercat ha de ser conscient que qui millor coneix les seves ne-

El director general de Localret, Joan Miquel Piqué, va moderar la taula rodona “Innovació i noves tecnologies en les polítiques públiques”

cessitats són les pròpies administracions públiques” i, per tant, les empreses haurien d’estar amatents a les dificultats i requeriments dels ens públics.

Les notificacions electròniques als ens locals

Gonçal Serrate, vicepresident de Localret, amb el director del Consorci AOC, Joan A. Olivares en la inauguració de la jornada

El dia 6 de juliol va tenir lloc la “Jornada sobre e-Administració: la notificació electrònica: una mesura per a l’eficiència en temps de crisi” que tenia com a objectius abordar els requeriments jurídics per a la seva utilització i explicar alguns casos rellevants d’ús a les administracions catalanes.

La jornada, organitzada pel Consorci AOC, també va servir per mostrar les principals funcionalitats i novetats del servei de notificacions electròniques e-NOTUM que des del Consorci AOC s’ofereix al sector públic català. L’acte, inaugurat pel vicepresident de Localret, Gonçal Serrate, es va obrir amb la ponència del secretari general de l’Ajuntament de Tarragona, Joan Anton Font, que va exposar la vessant jurídica de la notificació electrònica. El secretari va criticar que la legislació catalana exigeixi sempre el consentiment exprés per a la notificació electrònica ja que ho considera poc àgil i, en aquest sentit, va apostar per una modificació d’aquesta exigència. “El consentiment exprés de la legislació catalana ens mata”, va arribar a afirmar Font. Seguidament, el cap del servei de notificacions electròniques del Consorci AOC (e-NOTUM), Carles Ferrer,

va realitzar una explicació genèrica d’aquest servei i les darreres novetats incorporades fruit dels requeriments expressats pels usuaris. En el decurs de la taula rodona sobre casos d’ús la subdirectora general de Serveis del Servei Català de Trànsit (SCT), M. Lluïsa Mozota, va destacar que la notificació electrònica incrementa l’eficàcia del SCT ja que implica un 87% d’acceptacions en contraposició del 60% quan es fa en paper. Entre les intervencions va destacar també el director d’Administració Electrònica de l’Ajuntament de Barcelona, Sergi Jérez, qui va presentar un dels arguments més contundents a favor de la notificació electrònica: si Barcelona emet tres milions de notificacions electròniques a l’any i una notificació electrònica suposa un estalvi de tres euros per notificació, l’estalvi es comptaria en nou milions d’euros.

21

visió · localret


visió · localret

Tallers Localret: Compartir i aprendre La seu de Localret ha acollit durant les darrers setmanes diversos “tallers” per tal que tècnics i càrrecs electes expliquin, coneguin i comparteixin experiències relacionades amb l’aplicació i l’ús de les noves tecnologies en la gestió dels serveis de les administracions locals.

Entre les qüestions tractades cal destacar la sessió destinada a analitzar exemples de ciutats intel·ligents (o smarts cities), tot estudiant experiències que es porten a terme a municipis catalans. En aquest taller Figueres i Mollet del Vallès van mostrar com la recollida de dades de manera automàtica i a l’instant pot facilitar la presa de decisions basantnos en els anomenat “indicadors de ciutat”. Eines al servei de la millora del control del trànsit, de les places d’aparcament i d’altres més relacionades, no només amb l’estalvi econòmic i la millora dels serveis, sinó també útils per a la generació d’activitats econòmiques als municipis. Una altra de les sessions que més participació va suscitar va ser la destinada a parlar d’eines de gestió

visió · localret

22

pressupostàries lligades als plans de govern. En un moment en el qual s’acaben de constituir els nous ajuntaments per aquesta legislatura, els representants de Sant Cugat del Vallès i de Sant Boi de Llobregat van explicar com es poden millorar els instruments de planificació i programació dels pressupostos, tot anant plenament coordinats amb la direcció estratègica del consistori. Dins de les eines d’activació i impuls a la promoció econòmica, David Esteban, director de Techforce, va oferir una sessió orientada a conèixer i saber aprofitar les oportunitats de finançament públic. L’objectiu es que no es deixin passar –es calcula que un 20% d’aquests recursos no s’acaben sol·licitant- per desconeixement, per falta de temps, per carèn-

cia d’experiència o per dificultats en el procés de tramitació aquestes vies d’ajut. L’últim d’aquests tallers, abans de la pausa estival, es va destinar a analitzar les diferents iniciatives a l’abast de les administracions locals per tal de trobar millors serveis i millors condicions econòmiques dins de les oportunitats que el mercat de les telecomunicacions ofereix en l’actualitat, així com les diferents fórmules que des de Localret s’ofereixen per a racionalitzar les despeses municipals en serveis de telecomunicacions, millorant i adequant a la vegada, aquests serveis. Al web de Localret podeu trobar (http://www.localret.cat/jornades-iactes/materials) les presentacions que s’han fet en aquests tallers.


visió · municipal

El Prat posa en La Biblioteca de Cambrils inicia el “préstec tecnològic” servei la Seu Electrònica La Biblioteca Pública Municipal de 43 de recent publicació, així com Cambrils ha iniciat el servei de Préstec Tecnològic. L’Àrea de Cultura de l’Ajuntament ha endegat aquest projecte amb una finalitat educativa i formativa. Per una banda, es pretén facilitar als usuaris adults aquells dispositius electrònics que els puguin ajudar a treballar de forma autònoma, potenciant així l’autoaprenentatge. Per l’altra, es vol afavorir el coneixement i la difusió dels nous formats i dispositius electrònics de lectura com els eReaders i els Netbooks. Entre els títols a disposició s’inclouen

d’altres clàssics de la literatura en català, castellà i anglès. Els eReaders es posaran a disposició de tots els usuaris tant en préstec intern (dins de la biblioteca) com extern. Aquesta iniciativa ha estat possible gràcies al patrocini de ‘La Caixa’, vinculada des de fa anys amb la lectura pública al municipi. L’Àrea de Noves Tecnologies de l’Ajuntament de Cambrils aporta al servei 10 netbooks, ordinadors portàtils de petit format, adients per a la navegació WiFi i equipats amb el programari lliure OpenOffice.

Xarxa WiFi i telefonia IP a Guissona Un acord entre Bon Àrea Telecom, l’operador de telecomunicacions de la Cooperativa Agropecuària de Guissona (CAG), i l’Ajuntament d’aquest municipi de la comarca de la Segarra permetrà millorar la connexió a Internet per als ciutadans mitjançant una xarxa WiFi. La idea inicial de l’empresa era facilitar l’accés a Internet als empleats d’aquesta important empresa per tal de poder treballar, totalment o parcial, des de casa. Després de l’interès mostrat pel consistori, la xarxa WiFi també oferirà servei a la resta dels ciutadans a un preu (encara per determinar) que es podria

situar al voltant dels 25 euros. D’altra banda, l’Ajuntament de Guissona passarà d’utilitzar el sistema de telefonia convencional al sistema IP, també a través de la operadora d’Internet de la CAG. Segons ha assenyalat l’alcalde, Xavier Casoliva, aquesta actuació permetrà un estalvi del 30% en la factura telefònica i d’Internet.

L’Ajuntament del Prat de Llobregat, a través de la seva web municipal, ha posat en marxa la Seu Electrònica, amb la qual els i les ciutadanes poden fer tramitacions, plantejar consultes, pagar tributs i consultar la seva informació en relació amb l’Ajuntament per via telemàtica i sense necessitat de desplaçar-se personalment a les oficines municipals. La Seu Electrònica permet validar documents electrònics mitjançant la signatura electrònica, tan vàlida i legal com la signatura manual. Els seus serveis i tramitacions s’aniran ampliant amb l’objectiu d’arribar a completar l’anomenada Administració Electrònica, que també anirà creixent gràcies a la interconnexió amb d’altres administracions. A través de l’Administració Electrònica, les persones podran fer tramitacions relacionades amb la família, el vehicle, l’escola, la salut, els impostos.... Les empreses podran obtenir permisos i llicències, tramitar domiciliacions i pagaments, i consultar les pròpies dades... I les entitats podran accedir al registre, reservar equipaments per a fer-hi activitats o demanar subvencions.

23

visió · localret


visió · municipal

Web per informar de les afectacions viàries a Figueres

L

a Guàrdia Urbana de Figueres ha posat en marxa una nova eina amb l’objectiu de donar el màxim d’informació possible a totes les persones que transitin amb vehicles per la ciutat. A través del nou servei, consultable al web de l’Ajuntament, els ciutadans poden accedir a tota la informació en relació les reserves d’estacionaments, a les obres i als talls de carrers. Tot això, indexat per data, hora de l’afectació i carrers implicats. Des de l’Àrea de Seguretat Ciutadana, el regidor, José Luís Yécora, ha explicat que “d’aquesta manera, a banda d’informar

els veïns i als diferents usuaris, també millorem la comunicació amb les empreses o particulars que han de fer treballs que afecten la nostra xarxa viària”. El nou servei de la Guàrdia Urbana es troba a l’enllaç http://www.figueres. cat/afectacions.php, i també s’hi pot accedir directament des del portal de l’Ajuntament de Figueres.

Set ajuntaments digitalitzen documents del segle XVIII Amb els recursos d’un pla d’ocupació, els ajuntaments de Santa Coloma de Farners, Caldes de Malavella, Vidreres, la Cellera de Ter, Osor, Sant Julià de Llor i Bonmatí, Brunyola i l’Arxiu Comarcal de la Selva estan posant al dia i digitalitzant documents des del segle XVIII fins a l’actualitat. Concretament, el més antic correspon a un llibre d’actes dels plens de l’any 1701 de l’Ajuntament d’Osor. En total són més de 130.000 documents que van des d’actes de sessions plenàries, comissions de govern, decrets d’alcaldia, juntes, padrons, documents notarials etc. Tot

visió · localret

24

aquest material serà consultable a través del web de l’Arxiu Comarcal de la Selva allotjat a les pàgines dels Arxius del web del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Per acomplir amb les normatives de protecció de dades, la consulta oberta serà de documents anteriors al 1961, tot i que s’analitzaran els diferents casos i característiques dels documents. El procés de digitalització no només és beneficiós en matèria de seguretat i custòdia, sinó que també per la millora de la consulta s’afavorirà la realització de treballs i estudis.

Carpeta ciutadana a Castellar del Vallès Els 17.500 ciutadans i ciutadanes de Castellar del Vallès tenen accés a un nou servei d’administració electrònica. “La Carpeta Ciutadana” permet consultar la informació personal de la base de dades municipal i fer tràmits per Internet. L’accés, mitjançant el web municipal, centralitza en un únic espai totes les aplicacions perquè els ciutadans interactuïn amb l’administració. Hi ha disponible tot una sèrie de tràmits que es complementen amb els que ja es poden fer a través de la plataforma e-TRAM del Consorci AOC.

El portal de Manlleu estrena nova imatge Després de més d’un any en funcionament, “l’Ajuntament a un clic” (http://tramits.manlleu. cat) ha canviat el disseny per tal de facilitar l’accés als continguts de més interès per a la ciutadania. D’aquesta manera, en el bloc central de la pàgina principal s’hi mostren alguns dels continguts més utilitzats, com ara el volant d’empadronament o la consulta de la bústia personal. D’altra banda, també es vol potenciar la utilització del servei de factura electrònica per part dels proveïdors amb l’Ajuntament així com l’accés a les actes del Ple municipal per seguir l’actualitat del consistori.


visió · municipal

Recórrer Ribes de Freser amb l’ajut de codis QR Amb la voluntat d’unir passat i present, tradició i tecnologia, la Fundació Televall proposa una singular passejada per la població que els portarà a descobrir l’antic Ribes de Freser. Entès com un joc de pistes, els passejants hauran de trobar els diferents QR’s distribuïts pel casc urbà. Cada QR trobat els portarà a fer un viatge al passat, al descobriment d’una fotografia de fa més d’un segle que immortalitza un espai-temps concret, un moment que ja forma part de la memòria del poble. Però, què és un QR? És un codi de barres en dues dimensions que conté informació encriptada. Per a poder accedir a aquesta informació cal disposar d’un dispositiu mòbil que permeti la navegació per Internet i d’un software específic lector de QR-Codes. Aquests programaris són gratuïts i només cal descarregar el proposat per la botiga de la marca del nostre dispositiu: Android: Android Market; Blackberry: App World; Iphone: App Store. Un cop es té instal·lat el software, només caldrà acostar el mòbil al codi com si li féssim una fotografia i tot seguit descobrirem una realitat amagada. El recorregut en forma de QR també es pot trobar imprès a la Fundació Televall i a l’Oficina de Turisme de la població.

El web de Terrassa permet escoltar els seus continguts L’Ajuntament de Terrassa és un dels municipis pioners en la implantació d’una solució tecnològica que permet convertir en veu els textos de la seva web municipal. D’aquesta manera, sense dispositius ni descàrregues, permet a les persones amb discapacitats o limitacions físiques que els impedeixi o dificulti la comprensió de textos “on line”, escoltar els continguts del web. L’internauta que navega pel web municipal només ha de buscar l’opció “escoltar” que es troba situada sota el títol de cadascun dels elements de consulta. Activant aquesta opció el sistema de traducció de veu es posa en marxa. Una veu reprodueix el text en veu alta mentre que les paraules apareixen ombrejades a la pantalla.

Mollerussa incorpora un visor de mapes

L’Ajuntament de Mollerussa (el Pla d’Urgell) ha posat en marxa una nova eina per a permetre als ciutadans la consulta del planejament de la ciutat així com generar fitxes i treure informació de les parcel·les d’interès. El visor de mapes permet la consulta d’informació de cadascuna de les parcel·les urbanes com ara la seva classificació. Aquesta eina ha estat desenvolupada amb la col·laboració del Consorci AOC. És gratuïta per als usuaris, que hi poden accedir a través del web municipal, i permet enllaçar amb d’altres servidors cartogràfics i tota la informació relacionada amb la normativa urbanística municipal.

L’Hospitalet promou els certificats digitals L’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat ha renovat el conveni amb l’Agència Catalana de Certificació (CATCert) pel qual l’Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC) actua com a entitat de registre de l’idCAT, el certificat digital de la Generalitat que garanteix la identitat de les persones a Internet. El servei funciona amb cita prèvia. Aquesta signatura electrònica permet operar amb diferents administracions a través de la xarxa i, a més, assegura la integritat de les dades que n’envia l’usuari o usuària i la seva confidencialitat. L’idCAT també permet fer altres operacions, com ara signar correus, documents electrònics i formularis web, i a la Seu electrònica de l’Ajuntament consultarne les dades i realitzar-hi diversos tràmits. Com a entitat col·laboradora, l’OAC distribueix –amb cita prèvia– aquest certificat digital amb un clauer USB, que permet la seva portabilitat.

25

visió · localret


Agenda KOMCOM 2011 Leipzig: Fira de les noves tecnologies per al sector públic 2011, Alemanya Organitza: Komcom Messe GmbH Dies i lloc: Del 13 al 14 de setembre a Messe-Allei, 1, Leipzig, Alemanya http://www.hundkmesse.de/english/ hk-english.html Taller pràctic sobre la plataforma de tramitació municipal e- TRAM (BCN) Organitza: Escola d’Administració Pública de Catalunya Dia i lloc: 14 de setembre de 2011 a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, C/ Girona, 20, Barcelona http://www.localret.cat/jornades-iactes/agenda Finalitza convocatòria 5e Premi TINET de projectes a Internet any 2011 Organitza: Organisme Autònom per a la Societat de la Informació -OASI, de la Diputació de Tarragona Dia: El 15 de setembre és el termini màxim per a la presentació de projectes http://www.localret.cat/jornades-iactes/agenda Taller pràctic sobre la plataforma de tramitació municipal e-TRAM (Tarragona) Organitza: Escola d’Administració Pública de Catalunya Dia i lloc: 16 de setembre a Multimèdia Tarragona, C/ Apodaca, 6, 1r. A Tarragona http://www.localret.cat/jornades-iactes/agenda A Decade in Internet Time: Symposium on the Dynamics of the Internet and Society Organitza: Oxford Internet Institut Dies i lloc: Del 21 al 24 de setembre al Social Sciences Manor Road Building, Universitat d’Oxford (Anglaterra) http://microsites.oii.ox.ac.uk/ics2011/

visió · localret

26

Taller pràctic sobre la plataforma de tramitació municipal e-TRAM (Girona) Organitza: Escola d’Administració Pública de Catalunya Dia i lloc: 22 de setembre de 2011 a Santa Caterina. Plaça de Pompeu Fabra, 1, Girona http://www.localret.cat/jornades-iactes/agenda Setmana’11 de les Telecomunicacions a Catalunya Organitza: Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics de Telecomunicació de Catalunya (COETTC) Dies i lloc: Del 26 al 28 de setembre al CosmoCaixa de Barcelona http://www. setmanatelecomunicacions.cat/ SIMO Network 2011 Organitza: Fira de Madrid Dies i lloc: Del 27 al 29 de setembre de 2011 a IFEMA (Fira de Madrid) http://comunidad.simonetwork.es/ 10a Diada de les Telecomunicacions a Catalunya Organitza: COETTC (Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics i Graduats en Telecomunicació de Catalunya) Dia i lloc: Dijous, 29 de setembre de 2011 al CosmoCaixa, Isaac Newton núm. 26, Barcelona http://www.localret.cat/jornades-iactes/agenda IX Jornades Internacionals de Benchmarking en Responsabilitat Corporativa Organitza: Club de Excelencia en Sostenibilidad Dies i lloc: 29 i 30 de setembre a PortAventura Convention Centre – Avda. Alcalde Pere Molas s/n –Vila-Seca, Tarragona http://www.localret.cat/jornades-iactes/agenda

Deixar de navegar i pujar al núvol: economia del temps a Internet Organitza: Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya Dia i lloc: Dijous, 29 de setembre de 2011 al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, c/Ausiàs marc, núm. 40, Barcelona http://www.localret.cat/jornades-iactes/agenda EPoSS General Assembly & Annual Forum 2011 Organitza: EPoSS - The European Technology Platform on Smart Systems Integration Dies i lloc: Del 5 al 7 d’octubre al CosmoCaixa de Barcelona http://www.smart-systemsintegration.org/public Taller pràctic sobre la plataforma de tramitació municipal e-TRAM (Lleida) Organitza: Escola d’Administració Pública de Catalunya Dia i lloc: 21 d’octubre a SEMIC, C/ Joc de la Bola, 11, Lleida http://www.localret.cat/jornades-iactes/agenda Taller pràctic sobre la plataforma de tramitació municipal e-TRAM (Girona) Organitza: Escola d’Administració Pública de Catalunya Dia i lloc: 7 de novembre de 2011 a Santa Caterina. Plaça de Pompeu Fabra, 1, Girona http://www.localret.cat/jornades-iactes/agenda Taller pràctic sobre la plataforma de tramitació municipal e-TRAM (BCN) Organitza: Escola d’Administració Pública de Catalunya Dia i lloc: 14 de novembre de 2011 a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, C/ Girona, 20, Barcelona http://www.localret.cat/jornades-iactes/agenda


visió · l’entrevista

El CIAEL (Centre d’Informació i Atenció als Ens Locals) del Consorci Localret ofereix a totes les administracions públiques locals consorciades un servei d’informació, gestió de consultes i incidències on line i un cercador d’ajuts, subvencions i premis Des de Localret es treballa per atendre de manera ràpida i personalitzada totes aquelles consultes relacionades amb les telecomunicacions i la societat de la informació. Mitjançant aquesta nova eina pretenem oferir un servei bidireccional amb el qual l’ens local estarà permanentment informat de l’estat de les seves consultes o incidències.

CIAEL Centre d’Informació i Atenció als Ens Locals Impulsem la societat del coneixement al servei de tots els municipis

CIAEL Centre d’Informació i Atenció als Ens Locals http://ciael.localret.cat/

27

visió · localret


visió · l’entrevista

visió · localret

28

Visió Localret Nº11  

Nº11 de la Revista

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you