Issuu on Google+

VISIÓ ACTUALITAT

Adjudicat el desplegament del projecte Xarxa Oberta

VISIÓ SOCIAL L’Univers del Web 2.0

VISIÓ MUNICIPAL

Viladecans premiat per l’ús de les TIC

VISIÓ LOCALRET

Agenda Digital per a Catalunya

L’ENTREVISTA

Josep Poblet i Tous, alcalde de Vila-seca


Editorial La neutralitat d’Internet

E

l debat sobre la neutralitat de la Xarxa ha transcendit finalment més enllà de discussions ètiques pel que fa al control d’Internet. Ara, al voltant d’aquesta qüestió, es barregen i s’entrellacen un munt de conceptes, de vegades amb una certa confusió. En aquest potipoti s’agiten, sovint interessadament, polsegueres i s’encenen alarmes on s’anuncien la fi de les tarifes planes per als usuaris, el futur col·lapse de la Xarxa per excés de tràfic, la manca de les infraestructures necessàries per avui o per a demà, o es debat sobre qui ha de fer front a les inversions imprescindibles per al futur de les telecomunicacions. La polèmica, iniciada als Estats Units ja fa anys, és avui tan global com el mateix Internet. La Unió Europea també té ara sobre la taula aquesta qüestió, just després els principals operadors de telecomunicacions van plantejar a Brussel·les que els inversors en xarxes han de participar més del pastís d’Internet. Les grans operadores asseguren que no es beneficien de l’augment del creixement del tràfic de la mateixa manera que ho fan les empreses que basen en la Xarxa el seu model de negoci. Entre les idees hi ha relacionar les tarifes segmentades per tipus de serveis o gestionar la qualitat prioritzant l’ús que es fa de la capacitat de la Xarxa. En tots els sectors, asseguren, es paga segons el consum. A falta d'una decisió final, la UE, en la seva consulta pública, s'ha pronunciat inicialment assenyalant que vol una solució normativa sobre la neutralitat de la Xarxa fonamentada en cinc principis: No s'ha de posar en perill la llibertat d'expressió; la transparència no és negociable; el marc regulador

ha d'estimular les inversions en noves xarxes per millorar la competència i evitar monopolis; el tràfic web no pot tenir una gestió discriminatòria i, finalment, s'ha de treballar per eliminar les actuals limitacions de capacitat de les xarxes de telecomunicacions. Des de l'òptica municipalista, Localret defensa la necessitat que el conjunt dels ciutadans tinguin al seu abast unes infraestructures de telecomunicacions que facilitin l'accés a l'amplada de banda necessària. No per caprici, modernitat ,o perquè els usuaris puguin descarregar-se pel·lícules de manera més ràpida, sinó perquè les telecomunicacions són bàsiques per a l'avenç de la societat. Cal pensar en serveis tan reals i actuals com l'Administració Electrònica, la telemedicina, les aules digitals, la interoperabilitat dels òrgans de Justícia, etc. El debat sobre la Neutralitat és, no ho posem en dubte, d’una enorme complexitat i on conflueixen nombrosos interessos legítims. Des de Localret, partint del suport als 5 eixos plantejats per la UE, continuem creient que és imprescindible estrènyer la col·laboració entre el món local i les operadores de telecomunicacions i ens reafirmem en la defensa de les inversions públiques en infraestructures allà on el territori, i els ciutadans, no tinguin garantit per la iniciativa privada l’accés als serveis necessaris. Les discussions i els debats són enriquidors i apassionants, però no podem aturar-nos. Per això creiem, més que mai, en projectes com la Xarxa Oberta, que conjuga la inversió pública on no arriba la privada, i permetrà un accés i una amplada de banda necessaris per a la Societat del Coneixement.

4 opinió Units en un gran repte

5 visió actualitat Imagina-Axia s’adjudica el desplegament del projecte de Xarxa Oberta

8 visió social L’univers del Web 2.0

10 l’entrevista Josep Poblet i Tous, Alcalde de Vila-seca

14 visió del món El vídeo suposa la meitat del tràfic d’Internet

16 visió tecnològica El Programari Lliure es consolida a l’administració local

18 visió localret Agenda Digital per a Catalunya Localret i la UOC s’uneixen per a oferir formació als ens locals

22 visió municipal El Bages coordina la gestió virtual dels cementiris municipals

26 agenda Editor: Localret Fotografia: Localret Dipòsit legal: M-39052-2008 Localret: c/Llacuna, 166, 9a pl., 08018 Barcelona Tel. 93 486 14 30 · http://www.localret.cat/ correu electrònic: comunicacio@localret.cat Tots els drets reservats. Queda prohibida la reproducció total o parcial sense l’autorització escrita de l’editor.

3

visió · localret


opinió

Units en un gran repte

L Pere Navarro i Morera President de Localret i alcalde de Terrassa

visió · localret

4

ocalret ha fixat en un document els reptes fonamentals que les administracions locals i les administracions públiques en general hem d'assolir perquè la ciutadania, les empreses i els ens públics ens incorporem de manera plena i definitiva a la societat digital. Uns reptes que tots hauríem d'assumir com a projecte de país. L'actual situació de crisi econòmica ens obliga a promoure totes les transformacions necessàries per accelerar el canvi del model econòmic, amb un repte afegit i ineludible per a Localret: que la nova societat digital tingui cura de no deixar ningú enrere. L'ús intensiu i extensiu de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) és imprescindible per a l'acceleració de la recuperació econòmica i per a la millora de l'estat del Benestar d'una manera sostenible. Les imposicions derivades de la difícil conjuntura econòmica ens obliguen a definir prioritats, actuant directament en iniciatives amb capacitats estratègiques i dinàmiques plenament transformadores. Unes actuacions que han de girar al voltant de dos eixos bàsics: impulsar les infraestructures necessàries per portar la banda ampla i les xarxes de nova generació a tot el territori, i el desenvolupament de les eines que facilitin al màxim l'aprofitament de les TIC en benefici de la ciutadania. Com a reptes més immediats, des de Localret plantegem la necessitat que a través d’un gran acord o d’un gran pacte es garanteixi l’acompliment del Servei Universal i que aquest abasti tots els ciutadans de Catalunya; promoure el desenvolupament de l’administració electrònica tal i com recull la Llei 11/2007, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis electrònics; potenciar i promoure

el desplegament de les xarxes de telecomunicacions d’alta capacitat basades en la fibra òptica; potenciar i promoure el desplegament de les xarxes municipals de telecomunicacions sense fils; ordenació del desplegament de les infraestructures de telefonia mòbil; garantir la interoperabilitat dels sistemes d’informació i de comunicació; potenciar la certificació electrònica i fer un front comú de totes les administracions per lluitar contra qualsevol possibilitat d’escletxa digital. Aquests, i d’altres objectius, recollits en bona mesura en l’Agenda Digital Europea, els estem fent arribar a les diferents forces polítiques i a totes aquelles institucions i àmbits relacionats amb el desenvolupament de les telecomunicacions i la societat del coneixement. Tenim el convenciment que, a grans trets, els principals objectius comptaran amb un suport majoritari. Això no treu que aquest procés s’enriqueixi amb les aportacions i els matisos de totes les parts implicades. El desplegament de les infraestructures de telecomunicacions i la incorporació a la societat digital ha de continuar comptant indefectiblement amb els ens locals, coneixedors i responsables del territori i de les necessitats dels ciutadans, així com sovint porta d’entrada en les relacions entre aquests i les administracions. Per tot això des de Localret, una vegada més, volem prendre la iniciativa en la recerca de compromisos i acords per assolir objectius comuns que millorin la prestació de serveis i la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

Pere Navarro i Morera Alcalde de Terrassa i President de Localret


visió · actualitat

Imagina-Axia s’adjudica el desplegament del projecte Xarxa Oberta

E

l Consell d’administració del CTTI (Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació) de la Generalitat de Catalunya ha acordat l’adjudicació del projecte Xarxa Oberta a l’empresa Imagina-Axia per un import de 253 milions d’euros. Aquesta xarxa connectarà les seus corporatives de la Generalitat i els municipis de Catalunya, habilitant un punt de presència de fibra en dependències municipals. La Xarxa Oberta es desplegarà inicialment a les seus amb infraestructura disponible i als municipis de les Terres de l’Ebre; això suposarà la connexió de 696 edificis en 95 municipis. L’import de l’adjudicació és de 253 milions d’euros en 20 anys. Pel que fa a l’explotació de la xarxa, consistirà en la prestació de serveis de connectivitat a les seus actuals i futures. L’excedent d’amplada de banda servirà per a la prestació de serveis al mercat majorista, en els termes que determini la Direcció General de la Competència de la Comissió Europea. Un cop finalitzat el contracte de

concessió, de 20 anys de durada, l’empresa explotadora, Imagina-Axia,  posarà la Xarxa a disposició de la Generalitat. La Xarxa Oberta permet incrementar l'eficiència i la productivitat del sector públic, gràcies a les possibilitats que ofereix l'amplada de banda de la fibra òptica. Per exemple, en l'àmbit de la salut es potenciarà el diagnòstic especialitzat a distància i la tele-diagnosi, amb el conseqüent estalvi en desplaçaments de personal i optimització de temps i recursos material i humans. També es podrà estalviar en l'àmbit de la justícia amb la generalització de les declaracions per videoconferència, que sovint necessiten de desplaçaments de personal públic. S'augmentarà també l'eficiència en el tractament de grans volums d'informació. En l'àmbit de la seguretat, permetrà estalviar recursos humans i materials amb les bases de dades unificades i consultables dels cosses de seguretat. I en educació, la informatització definitiva de les aules no es podrà dur a terme sense la connectivitat que ofereix la fibra òptica.

D'altra banda, a tota l'administració pública en general, el gran ample de banda potenciarà i farà més segurs els tràmits electrònics, com la tramesa de documentació i les connexions interadministratives, a més de facilitar al màxim la relació entre la Generalitat i els ajuntaments.

La Banda Ampla Rural s’amplia

L

a Secretaria de Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya ha adjudicat a Eurona Wireless Telecom el subministrament i la instal·lació de terminals d’usuari satèl·lit bidireccional i l’activació del servei de banda ampla d’accés a Internet. Aquest projecte té com a objectiu donar una solució d’accés a banda ampla a les llars o zones d’especial interès que no tinguin disponibilitat del servei ADSL ni de WiMAX (de la Xarxa de la Generalitat o d’altres operadors) un cop finalitzades les fases IV i V del projecte Banda Ampla Rural, inclòs en el pla Catalunya Connecta. Ins ara ja s’han dut a terme

proves pilot de connectivitat de banda ampla d’Internet per via satèl·lit a diferents refugis d’alta muntanya del Pirineu català. A més, les modificacions que han patit els productes comercials aquests anys, tot apropant-se a costos assumibles per a usuaris residencials, permeten oferir aquesta solució tecnològica. L’empresa adjudicatària, de forma provisional del nou contracte, que ja estava oferint el mateix servei comercialment tal com exigien les bases del concurs, és Eurona Wireless Telecom El pressupost d’adjudicació és d’un màxim de 2 milions d’euros i la durada màxima del contracte, de 18 mesos.

5

visió · localret


visió · actualitat

Cloud computing, xarxes socials i certificats a les VII Jornades de Signatura Electrònica

A

mb el lema “Un gran repte, noves experiències”, l’Agència Catalana de Certificació – CATCert ha preparat la nova edició de les Jornades de Signatura Electrònica (JSe) que tindran lloc el 27 i 28 d’octubre de 2010 a l’Auditori de Barcelona. Amb una previsió de més de 900 inscripcions, enguany el programa aposta per actualitzar el coneixement dels assistents des d’un punt de vista multidisciplinar (tecnològic, jurídic, organitzatiu, documental i polític) i que generi debat in situ entre els assistents i, a posteriori, en el si de les organitzacions. En aquest sentit, les JSe s’estructuraran al voltant d’activitats que aniran més allà de les clàssiques conferències (hi haurà taules rodones, experiències d’usuari, bones pràctiques, soluciones empre-

visió · localret

6

sarials, assessorament d’experts, etc.) i que tindran com leitmotiv el networking i l’intercanvi d’experiències. Així trobarem diferents espais com l’espai “Conferències”, amb un format tradicional i taules rodones institucionals, que tractarà temes com els riscos de seguretat a les administracions públiques, l’impacte de les novetats normatives en l’ús dels certificats digitals i de signatura electrònica a les administracions publiques, l’anàlisi de riscos per autenticació i signatura, la identitat i la firma digital al cloud computing, la utopia o realitat del control de la privacitat a les xarxes socials, la certificació digital davant els reptes de la crisi econòmica, entre altres. A l’espai “Coneixement i innovació” s’explicaran projectes de signatura digital des de dispositius mòbils, els nous perfils de certificats per a noves necessitats, l’adaptació a la Llei d’accés als ciutadans als serveis públics, els mecanis-

mes per garantir el valor d’evidència dels documents electrònics i les diferents solucions de porta-signatures digitals, entre d’altres. També hi haurà l’espai “Networking” que inclourà diversos espais: l’espai “Assessorament” (cita prèvia amb experts de reconegut prestigi), “Demos”, amb casos reals i explicacions de curta durada de bones pràctiques de les administracions i solucions empresarials, “Matching”, per a trobades o reunions entre assistents i finalment l’espai “Indicadors” que mostrarà estudis i informes relatius a l’ús i implantació de la signatura electrònica. El primer dia de les JSe es realitzarà en el mateix Auditori el lliurament dels VI Premis CATCert. Trobareu més informació de les Jornades al seu web: www.js-e.cat


visió · actualitat

7 municipis catalans tindran meses electorals electròniques a les eleccions al Parlament Vic (Osona), el Prat de Llobregat (Baix Llobregat), la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà), la Seu d’Urgell (Alt Urgell), Tortosa (Baix Ebre), Lleida (Segrià) i Montblanc (Conca de Barberà) són els 7 municipis catalans que disposaran de col·legis electorals administrats electrònicament. El sistema, que incidirà sobre un cens de 207.411 persones, funcionarà en les eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de novembre. La gestió electrònica es desenvoluparà en 101 col·legis electorals, 339 meses i s’hi implicaran 1.356 persones (4 per mesa). En total, aquest nou sistema de gestió incidirà amb un cens provisional de 207.411 ciutadans, l’equivalent a una població global de 305.077 persones. Els col·legis administrats electrònicament funcionen amb un sistema de gestió que dota a les meses electorals d’eines informàtiques per facilitar la realització de les tasques que exerceixen els seus membres

durant la jornada electoral. Per a poder desenvolupar les tasques, cada mesa disposarà d’un ordinador portàtil amb un mòdem 3G i l’aplicació específica, un cens electoral en format digital, una impressora làser per a la generació de documentació electoral i un monitor addicional. Durant la constitució de les meses electorals, els col·legis administrats electrònicament automatitzaran els processos d’introducció de les dades del membres de la mesa i interventors, de generació de l’acta de constitució de la mesa i de comunicació de l’obertura al Centre de Recollida d’Informació. Durant el temps de votació, des de les meses electròniques hi haurà la possibilitat d’imprimir paperetes de vot, en cas que en faltin; es farà la recerca digital del votant al cens; s’identificaran els votants mitjançant el document d’identitat electrònics; es farà el registre automàtic de els persones que efectuïn el vot a la llista numerada

de votants; es trametran automàticament els avanços de participació; s’imprimiran els justificants del vot; i s’identificarà electrònicament els votants que han exercit el dret de sufragi per correu. També cal destacar que durant el procés d’escrutini el sistema de gestió generarà l’acta d’escrutini de la mesa, trametrà les dades d’escrutini al Centre de Recollida d’Informació i generarà l’acta de la sessió.

El Parlament aprova la llei d'ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya El Parlament de Catalunya ha aprovat la Llei d’ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya. La Llei 29/2010, del 3 d’agost, de l’ús de mitjans electrònics al sector públic de Catalunya s’ha aprovat per una àmplia majoria i no ha tingut cap vot en contra (117 vots favorables i 16 abstencions). Aquesta normativa ha de permetre intensificar l’avenç en el procés de transformació de les administracions públiques catalanes, regulant el paper dels mitjans electrònics per consolidar un model propi d’Administració electrònica. En aquest sentit, assigna al Consorci AOC, entre d’altres, el desenvolupament "d’aplicacions, eines i serveis electrònics" i la promoció del seu ús a les ad-

ministracions catalanes i "l’elaboració de criteris i recomanacions per garantir la interoperabilitat de la informació derivada" de l’actuació del sector públic català. Igualment es reconeix el paper de l’Agència Catalana de Certificació CATCert com a prestador de serveis de signatura electrònica per a les administracions públiques catalanes. Entre d’altres extrems, la nova llei de mitjans electrònics al sector públic preveu: • L’aprovació del Marc d’interoperabilitat del sector públic de Catalunya, com a instrument per garantir els nivells necessaris d’interacció entre les diferents entitats. • La creació del Catàleg de dades i documents interoperables a Catalunya,

com a instrument per fer efectiu el dret de la ciutadania a no aportar les dades i documents que estiguin en poder de les administracions públiques. •L  a creació i el manteniment d’una xarxa de comunicacions electròniques de les administracions públiques catalanes per garantir la comunicació entre totes les entitats i organismes que en formen part. •L  ’adopció dels mecanismes electrònics i les aplicacions necessàries per permetre les transaccions interadministratives i garantir-ne la seguretat. A l'enllaç següent, podeu accedir a la mateixa http://www.localret.cat/serveis/ ambit-juridic/administracio-electronica

7

visió · localret


visió · social

L’univers del Web 2.0 L’evolució de les noves tecnologies ha permès construir un nou espai Web. Internet ha deixat de ser unidireccional i el Web 2.0 ha significat la fi de la jerarquització de la Xarxa. L’usuari ha deixat de ser un subjecte passiu i s’ha convertit en protagonista total. Aquesta segona etapa d’Internet ha consolidat ja el nou moviment de les Xarxes Socials.

El terme Web 2.0 va sorgir a l’any 2004 en una pluja d’idees que es va realitzar durant un reunió a l’empresa O’Reilly Media, als Estats Units. Va ser Dale Dougherty qui en aquell moment va suggerir aquest nom per tal de definir els canvis que estaven tenint lloc en el món d’Internet.

visió · localret

8

Aquest concepte pretenia recollir aquelles diferències que es començaven a donar respecte el model que Internet havia tingut fins llavors. Estaven sorgint noves formes de negoci, noves tecnologies i el més important de tot, el paper del usuaris de la Xarxa estava canviant significativament. Internet fins aquell moment, el model 1.0, s’havia caracteritzat per tenir una estructura tancada i per ser un canal de comunicació ben similar als ja existents a causa de la seva unidireccionalitat. La majoria d’usuaris eren consumidors d’informació i els sites (o llocs webs) i espais a la Xarxa eren gestionats per poques persones. En definitiva, uns parlaven i els altres escoltaven.

En canvi, el nou model que poc a poc estava emergint es definia precisament pel contrari. Les estructures eren obertes i els usuaris podien ser al mateix temps productors i consumidors d’informació, fet que va donar origen a la paraula/concepte prossumidor. D’aquesta manera la Xarxa va passar gradualment d’estar en poques mans a estar a l’abast de tothom, fent així possible que qualsevol pogués expressar la seva veu. En aquest nou paradigma ja no hi havia una majoria que escoltava i uns pocs que parlaven sinó que s’establia una conversa d’igual a igual entre tots els usuaris. Aquest tendència de canvi va ser tant forta i va tenir tant de ressò mediàtic que va provocar, a l’any 2006, que la prestigiosa Revista Time escollís a l’usuari anònim de la Xarxa com a personatge de l’any. Segons la revista eren aquests milions d’usuaris individuals els responsables del control de la informació en aquesta nova Era. Les repercussions d’aquests canvis han estat molt importants. En primer lloc, i potser el canvi més rellevant, ha estat la transformació del model de comunicació que abans estava monopolitzat pels mitjans de comunicació i les grans corporacions. Les xarxes socials i els blocs han agafat molta visibilitat i també credibilitat i en moltes ocasions estan sent més influents, fins i tot, que els mateixos mitjans tradicionals. La capil·laritat


visió · social d’aquestes noves eines comunicatives i la seva immediatesa en la propagació de missatges han resultat claus per a la seva creixent rellevància i consolidació. A més, aquest nou model ha suposat passar d’una comunicació unidireccional a una altra de més multidireccional. Una altra de les conseqüències de l’Internet 2.0 ha estat que la col·laboració entre les persones i les organitzacions ha augmentat. Aquesta increment de la col·laboració s’ha vist reflectit de formes ben diverses. Han sorgit eines i plataformes tecnològiques pensades específicament per al treball en xarxa i per a la compartició de continguts, també s’han dut a terme molts projectes concrets d’innovació col·lectiva entre empreses o organitzacions de qualsevol tipus, i fins i tot, fruit d’aquesta filosofia, han nascut nous tipus de llicenciament anomenats copy-left que són òbviament oposats al clàssic copyright. La punta de llança de la web 2.0 han estat sens dubte les xarxes socials. Des dels inicis amb xarxes com Myspace o Friendster fins a l’actualitat, el nombre i les temàtiques d’aquestes han anat en augment de manera irrefrenable. Avui en dia hi ha xarxes socials de tota mena, que engloben i interrelacionen a persones de tot arreu, en funció dels seus interessos o necessitats, la seva activitat professional, el seu país d’origen o residència, etc. És en aquests espais on es du a terme la major part de l’intercanvi d’idees, opinions i on també es comparteixen els continguts que hi pugen els usuaris. La importància de les xarxes ha portat a que la Web 2.0 se la conegui també com a la Web Social. El creixement en els darrers anys de l’ús d’Internet i també l’increïble augment de la participació en les xarxes socials ha fet que la publicitat, un

dels sectors clau de les economies de mercat, estigui canviant el seu model de forma substancial. A les xarxes socials, per exemple, cada usuari disposa d’una fitxa de perfil on es pot trobar informació diversa sobre la seva vida, estat civil, interessos, professió, etc. Aquesta informació resulta de gran valor per a les empreses i està permetent que la publicitat en aquests nous entorns estigui creixent i sigui cada cop més adaptada i personalitzada per a cada usuari. En països com el Regne Unit, on la penetració d’Internet està més avançada, la inversió en publicitat a Internet ja ha superat a la de la resta de canals. Actualment la diversitat de xarxes i d’altres tipus d’eines i espais a Internet és molt gran. Aquestes es poden dividir o agrupar en diferents categories que ens permeten definir un mapa de la Web 2.0 que integra aquesta gran diversitat. A grans trets podem dir que hi ha els blocs, les plataformes de microblogging on Twitter és la referència, també trobem les xarxes socials, on destaquen Facebook, LinkedIn, MySpace o FourSquare i per últim tenim aquelles plataformes que com Flickr, Slideshare o Youtube, permeten als seus usuaris compartir i comentar continguts multimèdia.

Les administracions públiques no són una excepció en l’ús de les eines 2.0 i cada cop més es poden anar trobant experiències de la seva utilització. Fins el moment la majoria d’aquestes experiències tenen un enfocament comunicatiu, però poc a poc també n’apareixen d’altres que pretenen establir diàlegs amb la ciutadania per a que aquesta col·labori d’una forma o una altra en els assumptes que li incumbeixen. A Localret l’hem dedicat una espacial atenció al Web 2.0 i la seva incidència en les administracions locals. En aquest sentit us recordem que hem publicat dins de les Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement el títol “Els governs locals davant el repte del Web 2.0” que es pot descarregar a l’àrea de publicacions del web de Localret (www.localret.cat).

Borja Rius Àrea de Coneixement i Tecnologia de Localret

9

visió · localret


visió · l’entrevista Alcalde de Vila-seca

Josep Poblet i Tous

Josep Poblet porta més de 20 anys desenvolupant responsabilitats en les administracions locals. L’alcalde de Vila-seca ens ofereix la seva experiència al capdavant d’un municipi de 20.000 habitants amb una important vessant industrial i turística. atrauen a milions de visitants cada any, és un dels factors determinants que han propiciat, entre d’altres, l’interès de la majoria de les companyies prestadores de serveis de telecomunicacions en establir les seves infraestructures a casa nostra. A Vila-seca troben un mercat potencial de clients i consumidors dels seus productes i això suposa alhora una clara avantatge pels residents al municipi que poden gaudir d’aquests serveis, atrets, inicialment, pel nostre diversificat teixit empresarial. Quines serien les especificitats que cal tenir present a Vila-seca? Quines mancances caldrien solucionar? Sens dubte, la nostra configuració de municipi amb tres nuclis de població ben diferents: Vila-seca com a gran centre urbà, la Pineda a la costa i la Plana al nord. Aquesta és una característica del nostre municipi. Pel que fa a les mancances, el repte més important és la fibra òptica. Des de fa anys hem experimentat amb Wifi, puntualment amb Wimax, però cal incorporar la fibra òptica, i això no depèn tant de l’administració.

Un municipi de més de 20.000 habitants, industrial i turístic com Vila-seca, quin nivell de serveis de telecomunicacions té? (telefonia fixa i mòbil, accés a Internet, etc.) A dia d’avui tan la ciutadania com les empreses ubicades al nostre municipi, tenen garantit l’accés a les diverses xarxes de telecomunicacions i productes disponibles en el mercat de les noves tecnologies. La presència de les grans empreses industrials i sobre tot turístiques, que

visió · localret

10

Han tingut dificultats amb el desplegament de les infraestructures de telecomunicacions? La implantació d’infraestructures de telecomunicacions, com a qualsevol altra activitat relacionada amb l’execució de noves xarxes de serveis, no estan exemptes de certes dificultats inicials. En la primera expansió territorial de les operadores de telecomunicacions, aquestes, emparantse suposadament en la Llei estatal de telecomunicacions, mostraven una excessiva fermesa a l’hora d’implantar les seves infraestructures, especialment les antenes de telefonia mòbil, que en les ciutats de la nostra mida, no sempre eren les més ben dissenyades, avançades i integrades en el paisatge urbà. Moltes vegades no sol·licitaven cap tipus d’autorització municipal per a situar les seves estructures metàl·liques en les cobertes dels edificis privats, llavors havíem de ser nosaltres, l’administració local el que detectéssim aques-


visió · l’entrevista tes irregularitats, directament amb els serveis d’inspecció municipals o bé a través de les queixes dels propis veïns. L’Ajuntament de Vila-seca es va veure obligat, entre els anys 2000 i 2006, a incoar diversos expedients sancionadors per aquest tipus d’actuacions de les operadores de telefonia mòbil que incomplien amb la normativa del planejament urbanístic vigent. Finalment, les operadores van haver de retirar les antenes situades sense autorització municipal, després d’haver recorregut judicialment els expedients sancionadors i de rebre les corresponents sentències judicials contràries als seus plantejaments inicials. Aquests fets van comportar un nou ordre i racionalització en la implantació d’antenes de telefonia al nostre municipi. Ara les operadores busquen l’acceptació prèvia de l’Ajuntament, abans de fer una nova implantació d’antenes, amb la qual cosa la relació ha millorat notablement per a tots. Ara bé, hi ha un altre àmbit pel que fa a les tecnologies digitals. Van tan ràpides que les grans companyies no faciliten gens el fet que la gent s’actualitzi del braç d’aquestes companyies. Parlo pel que em diu molta gent, ja que l’atenció al públic/client no és eficaç i les companyies ofereixen unes prestacions que molts cops desorienten al públic i no vetllen l’atenció al client..

ajuntaments i la societat en general hem guanyat, entre d’altres, amb la immediatesa per obtenir, compartir i difondre informació i dades de qualsevol tipus, però també és ben cert que aquesta nova capacitat de millor gestió i traspàs telemàtic de la informació moltes vegades comporta el risc d’empitjorar les relacions presencials dels ciutadans a l’administració. M’agradaria deixar ben clar, que l’ús de les noves tecnologies no ens ha de fer perdre, ni pot substituir en cap cas el necessari contacte directe amb la nostra ciutadania. Des del punt de vista del ciutadà l’ús i ampliació de les noves tecnologies han de servir sempre per a millorar l’agilitat i la solució dels seus tràmits amb l’administració, però mai pot dificultar la seva relació directa i en primera persona amb aquesta.

Ens podria avançar alguna iniciativa que porta a terme l’Ajuntament aplicant les TIC? A Vila-seca tenim bons exemples en aquest sentit. El Patronat Municipal de Turisme de Vila-seca ofereix informació turística amb tecnologia Bluetooth. El visitant pot descarregar-se al seu mòbil tota la informació turística, cultural, l’agenda d’activitats i la seva programació, el plànol de situació i qualsevol altra informació d’interès. D’altra banda, tenim una xarxa automatització i centralització de programadors de reg i una estació meteorològica per tal d’aconseguir una gestió eficient en el consum d’aigua pel reg de parcs i jardins. A mitjà termini i a través dels programes de gestió (GIS) tindrem tots els pous de clavegueram i pluvials registrats, un fet que permetrà realitzar els manteniments amb més eficiència.

Vostè és alcalde des del 93 i des del 87 ha format part del Consistori. Amb la perspectiva que li dóna aquesta experiència, com veu la transformació dels ajuntaments amb l’aplicació de les noves tecnologies? És del tot indubtable el gran avenç que ha comportat l’aplicació de les noves tecnologies a l’administració local en els darrers 10 anys. Els

11

visió · localret


visió · l’entrevista A través de “l’Ajuntament On-line” de Vila-seca, quins tràmits poden fer els particulars i les empreses amb el Consistori? És el que li deia. Actualment els particulars i les empreses que ho desitgen, prèvia disposició d’un certificat digital vigent, validat i classificat per CATCERT, poden emplenar els corresponents formularis en l’apartat “Ajuntament On-line” de la web municipal www.vila-seca.cat, que els permet realitzar tots els tràmits i gestions administratives en línia amb l’Ajuntament amb plenes garanties jurídiques i de seguretat, també, poden consultar en qualsevol moment l'estat en que es troben les seves sol·licituds. A més es poden descarregar i/o imprimir la majoria dels formularis i sol·licituds. En un context de dificultats econòmiques, com es plantegen les inversions en infraestructures de telecomunicacions o en administració electrònica? Amb prudència. El cert és que ara seria el moment d’invertir en recerca i infraestructures, però la col·laboració de l’Administració Central ha de ser vital per tal d’oferir crèdits tous. Pensi que les TIC poden afavorir la gestió, però requereixen d’inversions molt importants i ara és difícil. A més, tot va tan ràpid. Com s’està adaptant l’Ajuntament a l’administració electrònica tant pel que fa als serveis interns com als que s’ofereixen als ciutadans? Tot i que estem a l’espera de desenvolupar un nou espai, des de fa uns anys l’Ajuntament tramita instàncies, sol·licituds, denúncies, llicències d’obra menor i altres. Pensi que abans d’acabar l’any tindrem em marxa l’aplicació de la Llei 11/2007.

visió · localret

12

Quin és el grau d'acceptació o de participació dels ciutadans amb els serveis telemàtics? Bàsicament suggeriments donat que no necessiten acreditació de certificat digital vigent, la majoria de ciutadans encara no en disposen. Hi ha ajuntaments que ja utilitzen "eines 2.0" com els blocs, les xarxes socials com Facebook, etc, per a relacionar-se amb els ciutadans. Quines són les actuacions o els plans de Vila-seca en aquest sentit? Avui, l'Ajuntament de Vila-seca a nivell institucional, encara no ha entrat de ple en la gestió i explotació de les eines 2.0 per a relacionar-nos amb la ciutadania, tot i que molts del membres electes del nostre Consistori, jo en sóc un d'ells, si que utilitzem habitualment alguna aquestes eines per establir contacte amb els nostres ciutadans, la qual cosa ens ajuda ha obtenir i difondre informacions d'interès pels membres de les diverses xarxes socials.

Permeti'ns una qüestió en relació al seu càrrec de President de la Diputació de Tarragona. Aquest ens s'ha destacat per apostar fortament per donar suport als municipis en relació a les noves tecnologies a través, específicament d'OASI. Com veu el conjunt dels municipis tarragonins? Tinet neix al 1995 a Tarragona com la primera xarxa ciutadana d'Internet a Espanya, amb una primera etapa on es donava connectivitat a Internet. Aquesta primera etapa va quedar superada quan la connectivitat s'universalitza amb els grans operadors. És aleshores, cap a l'any 2000, que la Diputació de Tarragona assumeix la gestió de Tinet a través d'un Organisme Autònom, OASI, iniciant una segona etapa per Tinet, la de la configuració d'un portal de continguts de referència a les comarques de Tarragona, donant serveis com ara un correu electrònic de primera qualitat, webfàcil o ajuda per a fer blocs, informació turística, meteorològica, cartellera, etc. És en aquests anys en els que es forja la identitat tinetaire, molt associada als pobles, viles, ciutats i comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre: Tinet no és un portal qualsevol: és el gran portal de les nostres comarques i de la nostra ciutadania. Quin és el grau d'acceptació o de participació dels ciutadans amb els serveis telemàtics? Bàsicament suggeriments donat que no necessiten acreditació de certificat digital vigent, la majoria de ciutadans encara no en disposen. Hi ha ajuntaments que ja utilitzen "eines 2.0" com els blocs, les xarxes socials com Facebook, etc, per a relacionar-se amb els ciutadans. Quines són les actuacions o els plans de Vila-seca en aquest sentit?


visió · l’entrevista Avui, l'Ajuntament de Vila-seca a nivell institucional, encara no ha entrat de ple en la gestió i explotació de les eines 2.0 per a relacionar-nos amb la ciutadania, tot i que molts del membres electes del nostre Consistori, jo en sóc un d'ells, si que utilitzem habitualment alguna aquestes eines per establir contacte amb els nostres ciutadans, la qual cosa ens ajuda ha obtenir i difondre informacions d'interès pels membres de les diverses xarxes socials. Permeti'ns una qüestió en relació al seu càrrec de President de la Diputació de Tarragona. Aquest ens s'ha destacat per apostar fortament per donar suport als municipis en relació a les noves tecnologies a través, específicament d'OASI. Com veu el conjunt dels municipis tarragonins? Tinet neix al 1995 a Tarragona com la primera xarxa ciutadana d'Internet a Espanya, amb una primera etapa on es donava connectivitat a Internet. Aquesta primera etapa va quedar superada quan la connectivitat s'universalitza amb els grans operadors. És aleshores, cap a l'any 2000, que la Diputació de Tarragona assumeix la gestió de Tinet a través d'un Organisme Autònom, OASI, iniciant una segona etapa per Tinet, la de la configuració d'un portal de continguts de referència a les comarques de Tarragona, donant serveis com ara un correu electrònic de primera qualitat, webfàcil o ajuda per a fer blocs, informació turística, meteorològica, cartellera, etc. És en aquests anys en els que es forja la identitat tinetaire, molt associada als pobles, viles, ciutats i comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre: Tinet no és un portal qualsevol: és el gran portal de les nostres comarques i de la nostra ciutadania.

Amb l’entrada en escena de la Diputació s’amplia la vocació de servei als municipis i al territori, amb la Tinet Aula, aula itinerant de formació en l’ús de les TTIC, amb quatre poblacions al més i més de 1200 alumnes anuals dels petits municipis de les nostres comarques; OASI també serveix per evitar la infoexclusió i per això fem un Observatori anual, on detectem els nivells d’ús de les TIC a la demarcació. Totes aquestes accions les fem des de l’excel·lència en la gestió, amb la certificació EFQM 500+ que acredita el màxim nivell de gestió empresarial, fet que demostra que les administracions públiques també poden treballar des de l’excel·lència al servei de l’interès general de les persones i els municipis en que viuen. Quina valoració fa del 15è aniversari d’una experiència com TINET? El 15è aniversari coincideix amb una tercera etapa de Tinet-OASI, la de l’Internet social, amb una major presència de Tinet i el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre als portals de referència i a les xarxes socials: no ens conformem amb donar servei i difondre l’ús de les TIC a les nostres comarques, sinó que a més les volem promocionar a la xarxa. Aquest és un salt qualitatiu de primer ordre.

L’aniversari es produeix en el moment que assolim el creixement fins a 30.000 tinetaires i, a finals de 2010, celebrarem tot un seguit d’activitats per a commemorar un moment tan especial per Tinet-OASI. Utilitza molt les noves tecnologies? Quin ús li dóna? Utilitzo Internet habitualment a la feina i també a casa. Tal i com li comentava abans, sóc membre de la xarxa Facebook des de gener d’aquest any. Des del punt de vista de les persones que es dediquen a la vida pública, què poden aportar les noves tecnologies que no tingui el contacte directe? Les noves tecnologies són, sense cap mena de dubte, el futur. L’administració electrònica ja està incorporant-se de forma natural a les pautes de funcionament entre administracions i aviat vincularà persones i administració. Això significarà un abans i un desprès en el model organitzatiu que ara tenim, i com això moltes altres coses seguiran el mateix camí: empreses, serveis de salut, educació, investigació, etc, tanmateix ja es comença a reivindicar que no oblidem el factor humà, i és cert, les tecnologies s’imposen, però estan al servei de les persones, no al revés.

13

visió · localret


visió · del món Austràlia s’aboca a l’extensió de la fibra òptica

El microprocessador més ràpid del món

E

L

l Govern australià vol fer realitat la construcció d'una xarxa de telecomunicacions d'alta capacitat, basada en la fibra òptica, per oferir al conjunt dels 22 milions d'habitants d'un país-continent amb més de 7,7 milions de quilòmetres quadrats. El Govern de Camberra va xifrar la inversió necessària en 43.000 milions de dòlars australians (al voltant d'uns 30.000 milions d'euros) i es va llançar, a través de National Broadband Network (NBN) -l'empresa de telecomunicacions propietat del Govern-, a la recerca de suport públic i privat. El Senador Stephen Conroy, ministre de Banda Ampla, Comunicacions i Economia Digital, anunciava recentment un acord entre el Govern i l'empresa Telstra per al "projecte de construcció d'infraestructura més gran en tota la història d'Austràlia". De moment ja s’han licitat la construcció de xarxes de fibra òptica en cinc àrees per a un primer llançament de la fibra fins a la llar. A Townsville, a l'Estat de Queensland, l'empresa Ergon Energy construirà la xarxa més gran per donar servei a una ciutat de més de 100.000 habitants.

a multinacional IBM ha presentat el que és el xip de computadora més ràpid del món. El processador z196 té 4 nuclis que contenen 1.400 milions de transistors sobre una superfície de 512 mil·límetres quadrats amb una capacitat de gestionar 50.000 milions d’instruccions per segon. La seva comercialització ja començat. Aquestes velocitats són necessàries per a empreses que mouen grans càrregues de treballs com, per exemple, entitats financeres. Per exemple, un estudi de Berg Insigth assenyala que en el món els usuaris de banca mòbil i els serveis financers relacionats augmentaran dels 55 milions l’any 2009 als 894 milions l’any 2015. No obstant, la cursa tecnològica no s’atura. La companyia Fujitsu té previst l’anunci de la sortida al mercat d’un altre xip amb similars o millors prestacions, arribant als 128.000 milions de càlculs per segon.

El vídeo suposa la meitat del tràfic d’Internet

E

l vídeo en Internet aviat suposarà la meitat del tràfic mundial. Des de l’any 2005 el vídeo a Internet ha donat el salt de les pantalles de l’ordinador a les pantalles de televisió, i s’han anant incorporant aplicacions interactives i videoconferències. Segons l’informe Cisco Visual Network, el tràfic de video avançat –format per la televisió en alta definició i en 3D- ocuparà cada vegada més espai en el tràfic d’Internet, superant el tràfic global P2P a finals d’aquest any 2010. El tràfic P2P –d’intercanvi i descàrrega d’arxius- més el de vídeo suposaran en un termini de 5 anys el 90% del volum de tràfic d’Internet, calculant-se en un total de 64 Exabytes mensuals. Una persona necessitaria 72 milions d’anys per a veure tots els continguts.

visió · localret

14


visió · del món Una nova xarxa connectarà Sud-amèrica i Sud-àfrica

E

l creixement d’Internet, però sobretot, l’augment de la telefonia mòbil a Àfrica i Sud-amèrica, ha propiciat la necessitat de construcció de noves xarxes de telecomunicacions submarines que uneixin els dos continents. L’empresa Alcatel-Lucent construirà dues grans xarxes troncals per millorar la connectivitat. La primera connectarà Sud-àfrica amb Angola i Nigèria, i des d’allà sorgirà una xarxa fins a Brasil. Amb aquestes noves infraestructures, a més de donar resposta a l’increment de serveis, els responsables del projecte volen ajudar als operadors per a reforçar la xarxa davant de situacions excepcionals.

Xile legisla la neutralitat d’Internet

X

ile ha esdevingut el primer país que garanteix per llei el principi de neutralitat d’Internet. El Diari Oficial de la República de Xile va publicar la Llei 20.453 que “Consagra el principi de neutralitat en la Xarxa per als consumidors i usuaris d’Internet”. La Llei afirma que ni els operadors de telecomunicacions i els qui prestin els serveis comercials de connexió a Internet “No podran arbitràriament bloquejar, interferir, discriminar, entorpir ni restringir el dret de qualsevol usuari d'Internet per utilitzar, enviar, rebre o oferir qualsevol contingut, aplicació o servei legal a través d'Internet, així com qualsevol altre tipus d'activitat o ús legal realitzat a través de la Xarxa. En aquest sentit, hauran d'oferir a cada usuari un servei d'accés a Internet o de connectivitat al proveïdor d'accés a Internet, segons correspongui, que no distingeixi arbitràriament continguts, aplicacions o serveis, basats en la font d'origen o propietat d'aquests, tenint en compte les diferents configuracions de la connexió a Internet segons el contracte vigent amb els usuaris”.

Europa vol accelerar la banda ampla ultrarràpida

L

a Comissió Europea ha adoptat tres mesures complementàries destinades a facilitar el desplegament i l'adopció de la banda ampla ràpida i ultrarràpida en la Unió Europea. Aquest paquet de mesures comprèn una Recomanació de la Comissió sobre l'accés regulat a les xarxes d'accés de nova generació (NGA), que proporciona seguretat reguladora als operadors de telecomunicacions, assegurant un equilibri adequat entre la necessitat de fomentar la inversió i la necessitat de salvaguardar la competència; una proposta de Decisió per la qual s'estableix un Programa de Política de l'Espectre Radioelèctric, amb l'objectiu de garantir, entre altres coses, la disponibilitat d'espectre per a la banda ampla sense fil; i una Comunicació sobre la banda ampla, en la qual es descriu la millor manera de fomentar la inversió pública i privada en xarxes ràpides i ultrarràpides. Aquestes mesures pretenen ajudar la UE a complir els compromisos de l'Agenda Digital per a Europa: oferir a cada europeu accés a la banda ampla bàsica d'aquí al 2013 i a la banda ampla ràpida i ultrarràpida d'aquí a 2020. Tal com s'indica en l'estratègia Europa 2020 per a un creixement intel·ligent, sostenible i integrador, el desenvolupament de la infraestructura de banda ampla a Europa és essencial per a crear ocupació i prosperitat. Actualment, Europa és la regió del món amb nivells mitjans més elevats de penetració de la banda ampla (24,8 %), però les seves xarxes han de desenvolupar-se i modernitzar-se. Per exemple, avui dia només l’1 % dels europeus disposa d'una connexió ultrarràpida a Internet per fibra directament en les seves llars, davant del 12 % dels japonesos i al 15 % dels sudcoreans. L'Agenda Digital fixa objectius ambiciosos per a la banda ampla: d'aquí a 2013, cobertura de banda ampla bàsica per a tots els ciutadans de la UE, i, d'aquí a 2020, cobertura de banda ampla ràpida a velocitats de 30 megabits per segon per a tots els ciutadans de la UE, amb, com a mínim, la meitat de les llars europees abonats a connexions de banda ampla de 100 megabits per segon.

15

visió · localret


visió · tecnològica

El Programari Lliure es consolida a l’administració local Les eines que proporciona el Programari Lliure cada vegada són més utilitzades pels ciutadans i per les administracions. La Llei 11/2007, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics, garanteix la utilització dels estàndards oberts. El programari lliure té una clara tendència a consolidar-se al món de l’administració local atenent a les seves bones prestacions. Atenent a la realitat de la necessitat i la creixent implantació del Programari Lliure a les administracions locals catalanes, Localret ha conferit una especial atenció a la prestació de serveis basats en el programari lliure i treballa i col·labora amb entitats com el Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya.

Berga té el primer carrer del món dedicat al Programari Lliure

visió · localret

16

Cal assenyalar que en un principi mercial que li van imprimir les grans la implantació del Programari Lliu- multinacionals del sector, especialre (PL) va tenir un ment les de progracomponent que mari privatiu. La majoEl passat mes de juliol, podríem qualificar ria d'administracions “d’activisme ideolò- i en el marc de les locals que van pujar gic”, tendència inicial Segones Jornades de al tren de la tecnoloque s’ha anat modi- Programari Lliure que va gia en aquell moment ficant per plantejar comptar amb la visita del ho van fer implanl’arrelament del PL “gurú” del software lliure, tant les màquines, des d’un punt de Richard Stallman, Berga els sistemes operavista de millora de tius i els programes va posar al carrer on és les prestacions, dels d'aquestes grans serveis i, fins i tot, de situat el Telecentre el marques. la implantació d’un nom de Programari Lliure. També s'ha d'admetre model de negoci Es tracta d’una iniciativa que no sempre s'ha vàlid. L’evolució ha pionera no només a observat amb prou riportat a comprendre Catalunya, sinó al món. gor la normativa aplique “lliure” no vol dir cable. En ocasions, “gratuït” i les administracions locals, s'han produït desajustos entre el que cada vegada més, trien els seus pro- s'ha contractat i el que s'ha instal·lat gramaris en funció d’una estratègia, realment. Deixant de banda el debat una planificació i uns recursos, ja sobre el presumpte caràcter abusiu siguin basats en programari lliure o dels preus d'algunes llicències i la privatiu, imposant-se un lògic prag- pretesa col·laboració encoberta que matisme. algunes multinacionals haurien pogut tenir en l'extensió de l'anomenada pirateria informàtica, com a mètoTemps de canvis És innegable que el gran “boom” de de de divulgació massiva dels seus la Informàtica i d'Internet, que es va productes, les administracions han produir entre els anys vuitanta i no- de donar exemple en el compliment ranta del segle passat, va tenir lloc, de la legalitat. I aquest ha estat un en bona part, gràcies a l'impuls co- dels primers arguments per migrar,


visió · tecnològica com a mínim algunes aplicacions, a programari lliure: comparar el cost de regularitzar les llicències que s'havien anat desajustant amb l'evolució de les instal·lacions, amb el de fer la migració a una alternativa lliure, amb uns costos més baixos o, en moltes ocasions, sense cost.

Consolidació de la tendència

Tant ha anat consolidant-se aquesta tendència que, veient la demanda al respecte, a Localret es va posar en marxa el servei d'avaluació prèvia de PL - ofimàtica, gràcies al qual, un ajuntament o consell comarcal pot tenir, gratuïtament, una avaluació objectiva i contrastable dels costos i estalvis i dels avantatges i inconvenients que li pot suposar la migració, concretament, a l'OpenOffice, un dels programes lliures més sol·licitats i implantats. Després, a mesura que s'han anat comprovant els avantatges del PL, més enllà de l'estalvi de llicències i el compliment de la legalitat, ha anat sorgint la necessitat d'un altre servei: el de l'elaboració d'un full de ruta de programari lliure, amb el qual, després de fer un inventari dels usos d'informàtica que es fan en una administració local, s'identifiquen i prioritzen les millors oportunitats de migrar a PL els sistemes i aplicacions de tota la casa. Finalment, seguint la filosofia de Localret, de posar a l'abast de tots els ajuntaments i consells comarcals l'experiència acumulada a base de prestar serveis puntuals a administracions de dimensions i característiques diferents, es va publicar, el desembre de 2009, la guia «El programari lliure a les administracions locals». En aquesta guia s'hi recullen des de la descripció del concepte de PL i què aporta a la informàtica muni-

cipal, fins a una guia de migració i un llistat de recursos disponibles, amb quantioses referències perquè un tècnic pugui posar-se al dia.

On som ara?

L'aplicació d'aquests serveis, així com la pròpia voluntat de moltes administracions locals que han anat planificant i executant migracions, tant amb l'ajut de Localret com de forma autònoma o amb el concurs d'empreses del sector, ha portat a un nou estat de coses. Fent una repassada ràpida, es pot afirmar que: • Les alternatives lliures són considerades habitualment, en pla d'igualtat o, sovint, fins i tot amb preferència, a l'hora d'escollir aplicacions noves o de renovar les que han quedat obsoletes. • La presència de PL en servidors és majoritària, en ofimàtica s'està consolidant, en altres aplicacions específiques avança i en aplicacions de gestió integrada està entrant amb decisió.

I cap on anem?

Sembla clar que les paraules clau que resumeixen les previsions més raonables són convivència, avenç i consolidació. Convivència perquè sembla clar que l'ús simultani de programari lliure i privatiu serà, durant força temps, habitual a totes les administracions. Hi ha aplicacions més fàcils de migrar, com ara l'ofimàtica o el sistema operatiu dels servidors, però n'hi ha d'altres que ofereixen dificultats més grans o que encara no disposen d'alternatives lliures prou consolidades. Avenç perquè és clarament apreciable la tendència dels ajuntaments i consells comarcals que encara no han substituït les aplicacions més fà-

Les consultes al servei d’avaluació prèvia de PL – Ofimàtica augmenten significativament

De l’any 2008 al 2009, el nombre d’ajuntaments o consells comarcals que han sol·licitat avaluar què els suposaria la migració a OpenOffice ha augmentat gairebé un 50%. A més, també hi ha molts municipis que estan fent directament la migració a aquesta aplicació ofimàtica cils de migrar a seguir el camí que han recorregut les administracions que els envolten. Cal destacar el paper “arrossegador” que estan exercint en aquest sentit algunes diputacions. Consolidació perquè aquests nínxols de funcionalitat del programari on el PL ha anat entrant i avançant, demostren una clara tendència a consolidar-se. Les migracions a PL no són una moda passatgera, sinó, ben al contrari, suposen un camí sense retorn. Eduard Elias i Vila Responsable a Localret per a l’impuls del Programari Lliure a les Administracions Locals

17

visió · localret


visió · localret

Agenda Digital

Agenda Digital per a Catalunya

El Consorci Localret fa seus els objectius establerts a l’Agenda Digital per a Europa i insta, a tots els sectors implicats, a l’adopció d’una Agenda Digital per a Catalunya. En aquest sentit Localret ha elaborat un Document que recull els eixos bàsics que han de promoure el desenvolupament de les telecomunicacions i la societat del coneixement. La proposta, que es resumeix en 10 punts i buscar assolir el consens, es farà arribar als grups polítics, operadors, reguladors, institucions públiques, col·legis professionals i a tots els agents relacionats. Durant els darrers mesos des de Localret s’ha treballat en l’elaboració d’un document de prioritats estratègiques, des de la perspectiva local, en matèria de societat digital per tal que pugui ser punt de referència i marc per a les propostes d’actuacions concretes per als propers anys dins del desplegament de l’Agenda Digital Europea. El document vol instar a assolir el consens entre les diferents forces polítiques per tal d’aconseguir un marc estable, imprescindible per al desenvolupament de les infraestructures de telecomunicacions i el desenvolupament de la societat de la informació. Els seus eixos són: 1.- Garantir l’acompliment del Servei Universal. Les normes vigents de la UE sobre les obligacions de servei universal en matèria de telecomunicacions garanteixen l'accés dels catalans a les xarxes telefòniques i a Internet. Cal garantir que tots els ciutadans de Catalunya puguin exercir els seus drets d’accés en els termes definits per la legislació vigent i procurar l’existència de mecanismes que permetin la seva redefinició en la mesura que els usos socials d’aquestes tecnologies evolucionin. Avui el mínim de banda ampla hauria de ser de 2 Mbps. 2.- Promoure el desenvolupament de l’administració electrònica, així com l’acompliment per part de les administracions de la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics. Cal

visió · localret

18

que l’Administració Local rebi la màxima col·laboració de totes les institucions per tal que això sigui possible, continuant la línia de treball desenvolupada en el marc del Consorci Administració Oberta de Catalunya (Consorci AOC). 3.- Els ens locals han d’actuar com a facilitadors de l’aplicació intensiva de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en la promoció econòmica, oferint especial suport a les petites i mitjanes empreses. 4.- Potenciar i promoure el desplegament de les xarxes òptiques de nova generació a tot el territori de Catalunya. El creixement de la demanda d’ample de banda durant els últims anys genera en els sectors econòmics un gran interès pel desplegament de les xarxes òptiques. Cal que les administracions públiques impulsin el desplegament d’aquestes xarxes per tal de permetre que empreses i ciutadans puguin accedir a serveis avançats i noves formes de comunicació gràcies a una ràpida i senzilla provisió de serveis de telecomunicacions de qualitat, a cost raonable. Suport al Consorci ITCat per a l’extensió territorial de la xarxa de fibra òptica. 5.- Potenciar i promoure el desplegament de les xarxes municipals de telecomunicacions sense fils. Cal promoure i assessorar als municipis en el procés de desplegament de les xarxes sense fils que permeten oferir als ciutadans determinats serveis d’accés a Internet amb independència de la seva localització, i millorar l’eficàcia i l’eficiència de molts sistemes de gestió dels serveis municipals que requereixen de

l’obtenció de dades i d’indicadors a través de sistemes de sensorització. Atenció preferent al desenvolupament de noves tecnologies com el 4G. 6.- Ordenació del desplegament de les infraestructures de telefonia mòbil. Cal dotar als ajuntaments dels instruments tècnics i regulatoris que permetin garantir que aquest desplegament es faci amb el màxim respecte per la sensibilitats de la ciutadania i a les necessitats reals d’expansió de les companyies operadores. 7.- Cada ciutadà i cada treballador públic ha de disposar d’una identitat digital jurídicament vàlida per accedir i actuar a Internet de manera segura. El procés de desplegament de la signatura electrònica ha de ser el més planer possible i necessita la col·laboració de totes les administracions. 8.- Impulsar el govern obert local. Les TIC i les noves xarxes socials obren nous mecanismes de comunicació i de transparència que fomenten el diàleg entre les administracions i el conjunt de la societat. 9.- Cal que totes les administracions facin un front comú per lluitar de manera efectiva contra qualsevol “escletxa digital” que exclou qualsevol ciutadà o col·lectiu de la incorporació a la societat del coneixement. 10.- L’any 2020 el 100% de les contractacions públiques s’han de fer de manera electrònica. Cal adequar les eines i les normatives a l’assoliment d’aquest objectiu.


visió · localret

CATCert se suma al projecte de les Comunitats Localret Des d’aquest mes d’octubre CATCert s’ha sumat al projecte Comunitats Localret i començarà a utilitzar la mateixa plataforma tecnològica per a engegar i dinamitzar la seva pròpia comunitat. Els continguts que s’hi podran trobar tractaran sobre l’actualitat i serveis relacionats amb la certificació i la signatura digital. Us recomanem que per seguir l’activitat d’aquesta nova comunitat i poder participar us hi registreu o bé us sindiqueu als seus continguts. Les Comunitats Locaret són un espai d’informació i debat a Internet que està

adreçat especialment a tècnics i polítics del món local i també d’altres administracions públiques de Catalunya. Els objectius principals d’aquest projecte són difondre continguts d’interès relacionats amb les TIC i la Societat del Coneixement i fomentar l’intercanvi d’idees i experiències entre els usuaris de les comunitats. El projecte Comunitats Localret va néixer a finals de l’any 2008 i poc a poc ha anat creixent i s’ha anat consolidant. Fins al moment eren tres les comunitats que estaven en funcionament, entre les quals sumaven més de 350 usuaris.

Cadascuna d’aquestes comunitats està orientada a un públic diferent i tracta un àmbit concret. La Comunitat de Responsables TIC, per exemple, està adreçada als tècnics i responsables tecnològics dels ajuntaments i dels consells comarcals de Catalunya; la Comunitat Geospacial, d’àmbit més acotat, tracta sobre les Tecnologies d’Informació Geogràfica i per últim la Comunitat Consensus, ha esdevingut el canal de comunicació per als tècnics dels municipis que col·laboren al projecte de participació ciutadana online Consensus.

Localret a la Diada de les Telecomunicacions El director general de Localret, Joan Miquel Piqué, va dir en els actes de la 9a Diada de les Telecomunicacions” que “som a punt de recollir els primers fruits del treball que Generalitat i ajuntaments han fet als darrers anys en el desenvolupament de xarxes de telecomunicacions d’alta capacitat basades en la fibra òptica”. Localret va participar amb representants dels operadors, el regulador i dels governs de l’Estat i de la Generalitat, en una taula rodona sobre fibra òptica en el marc de la celebració de la 9a Diada de les Telecomunicacions de Catalunya. El director general va remarcar que, malgrat els condicionants de la crisi econòmica, “el nostre objectiu de país, compartit amb el Govern de Catalunya, és arribar a dotar els 947 municipis catalans de les infraestructures de telecomunicacions necessàries per a ser competitius i per a permetre a les administracions públiques esdevenir en administracions electròniques”. El director general de Localret ha recordat que l’ITCAT (el Consorci format per Generalitat i Localret, en representació dels municipis, per impulsar el desplegament d’una xarxa d’alta capacitat per connectar les administracions públiques) té ja

desenvolupats projectes concrets i desenes de municipis es troben preparats per a connectar-se a la xarxa de fibra òptica. En aquest sentit, Josep Ramon Ferrer, director general de Xarxes i Infraestructures de Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya, es va mostrar confiat que el projecte de Xarxa Oberta acabi connectant totes les seus de les administracions públiques a Catalunya. El Govern va decidir el passat mes d’agost desplegar inicialment el projecte de Xarxa Oberta en les Terres de l’Ebre amb un total de 696 edificis i 96 municipis con-

nectats. La inversió prevista per realitzarho és de 68 milions d’euros. Els resultats d’aquest desplegament inicial determinaran com es desenvolupa la resta del projecte, que el farà extensiu a la resta de seus de la Generalitat i municipis de Catalunya. Administracions públiques i operadors privats van coincidir a destacar la necessitat de crear noves xarxes i reforçar les actuals per atendre la creixent demanda de banda ampla. Així, es calcula que l’any 2020 a tot el món hi haurà prop de 50 bilions de dispositius mòbils.

19

visió · localret


visió · localret

Impuls a les comunicacions mòbils

E

l president de Localret, Pere Navarro, en representació del món local, ha estat un dels signants de l’Acord per l’impuls de les infraestructures i els serveis de comunicacions mòbils a Catalunya. L’acte va reunir el president de la Generalitat, José Montilla, consellers del Govern i una amplíssima representació del sector de les telecomunicacions a Catalunya com ara les empreses operadores, la GSMA, els centres de recerca, els col·legis professionals, les organitzacions empresarials i altres entitats vinculades al sector de les comunicacions mòbils. Aquest Acord, signat al Palau de la Generalitat, ha estat concebut com el full de ruta consensuat entre les administracions, les empreses operadores i altres agents del sector per al desplegament i l’accés a les xarxes de comunicacions mòbils de qualitat. L’Acord per l’impuls de les infraestructures i els serveis de comunicacions mòbils recull una diagnosi de la situació dels serveis en mobilitat a Catalunya, identifica els reptes a que ens enfrontem i proposa un seguit d’objectius. En aquest sentit, el document signat ha estat àmpliament consensuat pel sector, per a millorar l’accés a les xarxes de comunicacions mòbils, tant de la ciutadania, com de les empreses i les administracions públiques. De la mateixa manera, l’Acord pretén assentar les bases que permetin aconseguir una posició de lideratge de Catalunya en R+D+i en serveis i solucions en l’àmbit de la telefonia mòbil. La Generalitat, en col·laboració amb les entitats signants, fomentarà l’atracció de centres d’excel·lència que reforcin el subsector català i la internacionalització de les empreses del subsector TIC de mobilitat. Per aconseguir aquest objectiu, s’aprofitarà la plataforma del GSMA Mobile World Congress, el congrés mundial de telefonia mòbil que es celebra a Barcelona. Aquest Acord ha d’ajudar a un sector estratègic pel qual el conjunt d’agents institucionals o empresarials públics i

visió · localret

20

privats mobilitzaran més de 800 milions d’euros. “Unes aportacions que han de servir per convertir Catalunya en una referència en el funcionament de les comunicacions mòbils, i en l’aprofitament del seu impacte social i econòmic”, va afirmar el President de la Generalitat en l’acte de signatura.

Onze objectius i 73 actuacions

Aquest pacte fixa fins a onze objectius concrets, que es tradueixen en 73 línies d’actuació que contribuiran a facilitar el desplegament ordenat d’infraestructures i serveis de qualitat a tot el territori, la seva adequació a les necessitats actuals i de futur i la promoció del sector empresarial de les telecomunicacions a Catalunya, entre altres aspectes. Una comissió de seguiment, presidida per la secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació del departament de Governació, vetllarà pel compliment de l’acord i ajustarà els seus objectius a les necessitats de la societat.

Entitats signants

L’Acord per l’impuls de les infraestructures i els serveis de comunicacions mò-

bils ha estat subscrit per representants d’ens professionals i empresarials, operadors de telecomunicacions, universitats i altres organitzacions del sector TIC. Les organitzacions signants són: Generalitat de Catalunya, Localret, La GSMA (GSMA Mobile World Congress), Movistar, Vodafone, Orange, Yoigo, Abertis, Universitat Politènica de Catalunya (UPC), La Salle, Col·legi Oficial d’Enginyers de Telecomunicacions de Catalunya (COETC), Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics de Telecomunicacions de Catalunya (COETTC), Consell de Cambres, Fundació Observatori de la Societat de la Informació a Catalunya (Fobsic), I2CAT, Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya, Barcelona Digital Centre Tecnològic, Associació d’Empreses de Tecnologies de la Informació i la Comunicació (AETIC), Microsoft Productivity Center, PIMEC, CECOT, Federació d’Associacions d’Empreses TIC de Catalunya (Faeticc), Fundació per als Estudis de Prevenció i Seguretat Integral, Unió de Polígons Industrials de Catalunya


visió · localret

Localret i la UOC s’uneixen per oferir formació als treballadors dels ens locals

L

ocalret i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) s’han aliat per oferir cursos virtuals de formació als més de 92.000 treballadors dels ens locals de Catalunya. Es tracta de cursos de formació per competències en les matèries que els professionals de les administracions públiques locals necessiten per a millorar la prestació de serveis, donar resposta a les noves necessitats dels ciutadans i adaptar-se a la societat del coneixement. La rectora de la UOC, Imma Tubella, i el president de Localret i alcalde de Terrassa, Pere Navarro, han subscrit l’acord que permetrà impulsar la formació entre els més de 92.000 treballadors catalans de les administracions públiques locals de Catalunya. El programa s’adreça principalment als empleats de les oficines de promoció econòmica i d’atenció al ciutadà i també al conjunt de treballadors de les entitats locals amb necessitat d’adaptar la seva activitat professional a les exigències actuals. Aquest conveni s’emmarca en el programa OcupaT de la UOC, programa de formació per a l’ocupabilitat que respon al repte repte de la capacitació dels treballadors públics per a fer front i treure el màxim rendiment a la societat del coneixement. Es tracta d’un programa formatiu específic de formació en línia creat per millorar les condicions d’ocupabilitat dels treballadors davant del canvi econòmic i social. Per al president de Localret, Pere Navarro, aquesta aliança permetrà al personal dels ajuntaments adherits a Localret “accedir a cursos en línia que superen qualsevol condicionant de llunyania dels centres d’ensenyament i permeten una flexibilització horària que facilita la conciliació laboral i familiar”. En un moment en què la desocupació a Catalunya supera el mig milió de persones i en què prop d’una tercera part dels treballadors tenen problemes d’ocupabilitat, el treball conjunt entre Lo-

calret i la UOC vol millorar la base competencial dels empleats municipals, amb l’objectiu que disposin de més eines per a atendre la nova realitat social immersa en un context de crisi econòmica i de transició a la societat del coneixement.

Cursos virtuals

Els cursos tenen una durada de quatre setmanes i una càrrega de feina equivalent a vint-i-cinc hores (1 ECTS). El nombre mínim d’estudiants per a començar un curs és deu i, en cas que no s’hi arribi, l’estudiant pot matricular-se en l’edició següent. La matrícula estarà oberta a partir de mitjan octubre i els cursos començaran a principi de novembre. El conveni respon al context actual de crisi, canvis accelerats com a conseqüència de la irrupció de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i l'acostament de la formació a l’aprenentatge al lloc de treball. Els treballadors municipals es po-

dran formar en àrees de competències transversals, com competències digitals, idiomes, millora professional, emprenedoria, i també en competències específiques, com activitats socials, tecnologies de la informació i la comunicació, turisme, logística i operacions, administració i gestió de l’empresa, i atenció al ciutadà. Hi ha previst un desplegament progressiu de cursos durant els mesos vinents.

Localret, institució associada de la UOC

A més d’aquest acord, Tubella i Navarro han signat un altre conveni mitjançant el qual Localret passa a ser una institució associada a la UOC. Per tant, els professionals vinculats a aquesta institució podran gaudir d’avantatges i serveis, com ajuts econòmics en les matrícules de formació contínua de la UOC, un canal personalitzat d’atenció, informació personalitzada, etc.

21

visió · localret


visió · municipal Bellpuig estalvia en telecomunicacions

L

’Ajuntament de Bellpuig (Urgell) rebaixarà notablement les factures de telefonia mòbil i fixa, així com la d’Internet amb la reforma de la xarxa de telecomunicacions dels edificis municipals. La connexió es farà a través d’una xarxa sense fils WiMax que connectarà la Casa

de Cultura, la Llar d’infants, l’Escola de Música i el mateix edifici de l’Ajuntament. El Projecte té un cost de 20.000 euros, dels quals 7.000 són aportats a través del fons estatal. L’alcalde de Bellpuig, Ramon Jounou, ha xifrat l’estalvi econòmic en 6.000 euros anuals.

Eina 2.0 per al Camp de Tarragona Els ajuntaments de Reus i Tarragona, les cambres de comerç de Reus, Tarragona i Valls, la Generalitat, el Patronat de Catalunya Món, el Port de Tarragona i la URV, estan convençuts de la importància d'usar el gran potencial de les xarxes socials per ubicar el territori del Camp de Tarragona al món. Per aquest motiu han posat en marxa el nou portal digital www. elcampdetarragona.net per projectar internacionalment aquest territori. El portal conté informació bàsica sobre els llocs turístics, estudis i investigació i llocs per treballar i viure. Disposa d’un cercador que facilita la recerca de la informació de manera que esdevingui un distribuïdor d’informació i d’una eina virtual per a conèixer el territori. El nou lloc web està inspirat en plataformes europees que ja estan en funcionament, com per exemple a països com Suècia, Dinamarca i Escòcia, i és pioner a l'Estat espanyol.

El Bages coordina la gestió virtual dels cementiris municipals

E

l Consell Comarcal del Bages ha perfeccionat el sistema informàtic que permet als ajuntaments gestionar els cementiris municipals mitjançant accions per potenciar l’administració electrònica. 23 municipis de la comarca d’Osona utilitzen aquesta eina que funciona en un entorn web que permet el seu accés a través de qualsevol equip amb connexió a Internet. El sistema recull les dades sobre els carrers dels cementiris, la propietat dels nínxols i permet la gestió àgil de les peticions dels ciutadans.

visió · localret

22

Els equipaments informàtics sobre els quals treballa el sistema estan localitzats a la seu del Consell Comarcal que és qui coordina tot el sistema que permet a cada ajuntament tenir un codi d’accés i consultar únicament a la seva informació. El projecte GesCem es va presentar l’octubre de 2008 i ara amb l’aplicació de la segona versió ha estat millorat després de recollir els suggeriments dels usuaris. L’actualització inclou nous elements de seguretat, permetrà l’accés de la ciutadania a la consulta de dades a través d’eines d’identificació electrònica, farà possible la represen-

tació gràfica dels cementiris, hi haurà l’opció d’operar amb altres administracions i s’oferiran noves eines de gestió d’informes, entre d’altres millores. El Consorci Administració Oberta de Catalunya ha assumit el cost de desenvolupament amb una aportació de 15.500 euros. Per la seva part, des del Consell s’ha destinat personal propi a la coordinació i gestió administrativa del projecte i s’han cedit espais i equipaments informàtics. El projecte ja ha estat presentat als alcaldes, regidors i secretaris dels ajuntaments de la comarca.


visió · municipal El Pla d’Urgell demana endurir el càstig per robatori de coure El ple del Consell Comarcal del Pla d’Urgell va aprovat per unanimitat una moció en què sol·licita al Ministeri de Justícia que, prèvia la tramitació reglamentària corresponent, procedeixi a realitzar la modificació de l’article 346 del Codi Penal, que fa referència al delicte d’estralls per tal que l’articulat incorpori sota aquesta tipificació la sostracció de materials conductors d’electricitat, telefonia, imatge i dades que pertanyin a xarxes públiques de subministraments, fluids i serveis. La demanda del Consell Comarcal del Pla d’Urgell ha vingut motivada després que, des del passat mes de juliol i durant el mes d’agost, un total de 6 municipis de la comarca hagin denunciat furts de cablejat de coure telefònic o elèctric en espais públics. En la moció aprovada pel Ple del Consell, s’especifica que aquests furts han provocat, en determinades ocasions, interrupcions del servei d’enllumenat públic en carrers, polígons i trams de carretera, així com també del servei de telefonia. Així mateix, tal com recull el text, aquests fets provoquen de manera directa un gran perjudici, tant als habitatges com a les empreses que estan ubicades a les zones on tenen lloc aquestes sostraccions. La moció aprovada pel Consell Comarcal del Pla d’Urgell serà notificada al Govern espanyol, al Parlament de Catalunya, al Govern de la Generalitat, a la Conselleria de Justícia i a les entitats municipalistes de Catalunya. Així mateix es trametrà a tots els municipis de la comarca per tal que manifestin la seva adhesió i la trametin a les entitats municipalistes.

L’Ajuntament d’Esparreguera uneix els edificis municipals amb fibra òptica

A

mb un pressupost de prop de 150.000 euros, emmarcats dins del Fons Estatal d’Ocupació i Sostenibilitat Local 2010 (FEOSL), l’Ajuntament d’Esparreguera (el Baix Llobregat) està creant una xarxa de comunicacions de veu i dades, basades en fibra òptica, que unirà els edificis municipals de l’Ajuntament, Cal Trempat, Esports, les Escoles de música (la nova i la vella) i la Caserna de la Policia Local. La xarxa permetrà una gran millora de les condicions de treball, ja que es tindrà un accés als aplicatius i als serveis interns, que actualment estan allotjats als servidors centrals de l’Ajuntament. Actualment els serveis externs ja tenen accés a aquest programari i serveis, però amb un rendiment limitat a nivell de velocitat de treball, que condicionen el futur creixement del mateix servei.

Obres de canalització al carrer Hortes. Fotografia de l’Ajuntament d’Esparreguera

L’actuació suposarà un estalvi econòmic perquè no caldrà tenir una centraleta per a cada centre i les trucades seran a cost 0.

La Paeria fa amics al Facebook

L

’Ajuntament de Lleida ja té un nou servei a Facebook on presentar la informació més destacada i atractiva que genera la institució, seguint els usos i perfils d’utilització d’aquesta xarxa social. La regidora de Noves Tecnologies, Montse Mínguez, va presentar el nou servei al qual s’hi pot accedir a través del propi Facebook, cercant Ajuntament de Lleida o des de la pàgina de la Paeria (www.paeria.es), on s’hi poden trobar els enllaços corresponents. La intenció del nou servei és que amb les aportacions que incorpori l’Ajuntament de Lleida els usuaris facin les seves intervencions, generant participació, debat, opinió, etc. Mínguez va destacar que aquest és un pas més dins el projecte “Paeria 2punt010”, presentat fa uns mesos, perquè la Paeria estigués present a la xarxa, tenint en

compte la forma i la interacció amb els internautes. La nova xarxa, que presenta fenòmens com la web 2.0, les xarxes socials i els nous usos i interrelacions, fa que els usuaris en siguin els principals protagonistes, amb una tasca participativa.

23

visió · localret


visió · municipal Sant Esteve de Palautordera estrena web municipal

Quart renova el seu web

L

’Ajuntament de Quart (el Gironès) està renovant totalment el seu portal d’Internet (www.quart.cat). El nou web permetrà la realització de tràmits telemàtics. Des d’ara ja s’hi poden fer els relacionats amb el padró, els canvis de domicili i els relacionats amb les beques de la Llar d’infants. El nou web, de disseny més funcional i atractiu, incorpora novetats com ara tours virtuals de 360º d’indrets del municipi com l’ajuntament, l’estació o l’església. D’altra banda també s’ha instal·lat un pantalla LED d’informació municipal a la carretera de Sant Feliu de Guíxols, entre la pujada a l’església i l’accés a l’Ajuntament. Aquesta tecnologia permet una bona brillantor i qualitat en les imatges i un consum força reduït.

L

’Ajuntament de Sant Esteve de Palautordera (el Vallés Oriental) ha estrenat pàgina web coincidint amb la celebració dels actes de la seva Festa Major. Amb aquesta iniciativa el consistori pretén acostar l’administració al ciutadà. A la web s’hi pot consultar l’agenda cultural, fer tràmits administratius i urbanístics, i es podrà consultar l’actualitat municipal. El seu cost, de 3.400 euros, s’ha cobert amb una subvenció del Fons Estatal d’Inversió Local. Una altra de les novetats és que hi apareix el catàleg de masies, recentment aprovat pel Ple de l’Ajuntament.

Tarragona informa a través del mòbil

T

arragona ha activat el portal web d’informació a través del telèfon mòbil (tgna.mobi). El portal és un punt d’informació per a ciutadans i visitants de la ciutat de manera que tinguin a la seva disposició l’actualitat local. Està habilitat per a pantalles menor de 9 polzades, tot i que es pot consultar amb qualsevol tipus de display. Les informacions generals que s’han inclòs entre altres són: un plànol de la ciutat, un cercador de carrers, horaris de farmàcies, agenda cultural, informació sobre els museus, una guia d'oci (restauració i festa), una rela-

visió · localret

24

ció d'allotjaments (hotels, hostals i càmpings) i telèfons d'interès (transport, seguretat, cancel·lació de targetes bancàries...). Dins del portal pot haver-hi infinitat de possibilitats d’informació i continguts com poden ser horaris de transports públics, reserva de localitats i en restauració, cerca filtrada de qualsevol cosa (restaurants, pubs, botigues) o guies turístiques.


visió · municipal

Terrassa porta Internet a 40 equipaments municipals

E

l projecte Terrassa Punt Wi-fi dota a un conjunt d'edificis i equipaments de la ciutat d'una xarxa sense fils amb protocol Wi-Fi. L'accés serà lliure i gratuït: les 2 primeres vegades s'hi podrà accedir lliurament, a partir de la tercera cal registrar-se gratuïtament al Punt Xarxa per poder continuar accedint a aquestes sessions d'una hora A més, per poder oferir aquest servei s'han hagut de complir els requeriments de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions per tal de no caure en competència amb les companyies de telecomunicacions: grup tancat d'usuari (els usuaris del PuntXarxa), ample de banda màxim, filtre de continguts, horari restringit al de l'equipament, sessions limitades, etc.) Aquest projecte, a més de permetre l'accés als ciutadans, també

El Vapor Universitari acollirà un Punt Wi-Fi

permet l'accés dels treballadors de l'Ajuntament de Terrassa en mobilitat. Amb aquest servei es vol facilitar l'accés electrònic dels ciutadans als

serveis públics, i fomentar que puguin exercir el seu dret a relacionar-se amb l'administració per mitjans electrònics tal i com diu la llei 11/2007.

Viladecans premiat per l’ús de les TIC

L

’Ajuntament de Viladecans ha rebut el premi Excel·lència al Desenvolupament Sostenible pel

conjunt de projectes tecnològics que porta endavant agrupat sota la marca W!ladecacans. L’alcalde, Carles Ruíz, va recollir el guardó durant la 9a Diada de les Telecomunicacions organitzada pel COETTC i l’AETTC perquè “està al capdavant de les ciutats que innoven i que aposten en el desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació i el desplegament de les xarxes de nova generació com el medi per a la creació de productes de valor que contribueixin a la millora social, cultural i econòmica del ciutadans”. Sota la marca W!ladecans s'agrupen un seguit de projectes tecnològics que tenen per objectiu lluitar contra el risc d'exclusió social, apostar per la fibra òptica i la molt alta velocitat d'Internet, garantir el coneixement de les TIC des de l'escola i impulsar altres e-projectes de tal manera que la ciutat esdevingui en

un futur proper en un living lab per promoure l'experimentació en entorns reals i amb la participació dels ciutadans. D’altra banda, els usuaris de les platges de Viladecans (el Baix Llobregat) han pogut accedir a Internet a través de la xarxa municipal sense fils que ha funcionat a les zones litorals de la Murtra i la Pineda. La xarxa sense fils municipals funciona des del març a cinc equipaments i tres parcs. Els usuaris, n’hi ha des del 9 fins als 75 anys d’edat, sumen ja prop de 2.000. Per donar-se d’alta només cal que s’inscriguin a través del web de l’Ajuntament. L’Ajuntament de Viladecans també està treballant a portar la fibra òptica a més de 2.000 llars, ampliar la xarxa WiFi per oferir Internet a 10.000 habitatges i estudia la implantació d’un sistema de mobilitat intel·ligent per optimitzar la circulació i evitar congestions de trànsit.

25

visió · localret


Agenda VII Jornades Signatura Electrònica Organitza: Agència Catalana de Certificació (CATCERT) Dies i lloc: 27 i 28 d'octubre, Auditori de Barcelona (c/Lepant 150, Barcelona) http://www.js-e.cat/ Jornades de seguretat informàtica Organitza: La Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI) i CESICAT Dies i lloc: Durant els propers mesos i arreu de Catalunya http://www.punttic.cat/ jornades_seguretat ITWorld Edu 2010 Promouen: Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Barcelona Dies i lloc: Del 27 al 29 d'octubre a l'Esade Fòrum de Barcelona http://www.itworldedu.cat/ Forum @asLAN Barcelona "Tecnología y Empresa" (VII Edició) Organitza: Forum @asLAN (Associació de proveïdors de sistemes de xarxa, Internet i telecomunicacions). Col·labora: Localret

visió · localret

26

Dies i lloc: 26 i 27 d'octubre, a l'Hotel Eurostars Grand Marina (World Trade Center de Barcelona) http://www.aslan.es/InscripcionForu m?Tipo=Entidad&IDTipo=232

gener, al Telecentre Alta Ribagorça, Crta. N-230, Entrada SUD del Pont de Suert http://punttic.cat/node/7996

Free Culture Fòrum 2010 Del 28 al 31 d’octubre a Arts Sta. Mònica, La Rambla, 7 (Barcelona) http://2010.fcforum.net/ca

BDigital Apps Organitza: Barcelona Digital Centre Tecnològic Dies i lloc: 17 de novembre al Cosmocaixa de Barcelona http://www.bdigital.org/

2nd Network for Economic Research on Electronic Communications (NEREC) Conference Organitza: Comissió Europea Dies i lloc: Madrid, 29 i 30 d’octubre a l’IES Business School http://www.nerec.es/ Taller sobre el Facebook Organitza: CTIC Montblanc Digital, Dies i lloc: del 2 al 9 de novembre al CTIC de Montblanc, c/Poblet i Teixidó 10, 2a planta http://www.punttic.cat/node/8020 Alfabetització digital - 1r nivell ACTIC Organitza: Telecentre Alta Ribagorça Dies i lloc: Del 5 de novembre al 21 de

Gestió productiva dels canals 2.0 Organitza: (CTUG) Centre Tecnològic i Universitari de Granollers Dies i lloc: 2 de desembre a l’UEI, Avinguda Europa, 21, Granollers http://www.ctug.cat/agenda XI Conferència de l'Observatori Internacional de la Democràcia Participativa Organitza:OIPD(ObservatoriInternacional de la Democràcia Participativa), Diputació de Lleida i Ajuntament de Lleida Dies i lloc: Del 6 al 8 d'abril del 2011 a la Llotja de Lleida (Avinguda de Tortosa, 4, Lleida) http://www.lleidaparticipa.cat/



Visió Localret Nº8