RECU
PERE M
L’ESP A
I CO MÚ
1. Presentació: Per què fem aquest dossier? .......................................................... 5
2. Cajamar: lucre, corrupció i despossessió ....................................................... 7
3. L’enorme estol de voltors darrere de Cajamar: dels negocis de les famílies Aznar i Pujol a un Gegant de l’economia mundial proper a Donald Trump ............ 13 3.1. Haya Real Estate, lucre Marca Aznar en moments de crisi . 13 3.2. El corrupte capital de l’alta oligarquia internacional que sosté a Haya Real Estate: Cerberus ..................................... 16
4. L'Obrera avui: dels seus beneficis privats a les nostres necessitats ...................... 21
Ú M O C I A P S E ’ L M E R E P U R EC
4
RECU
1.
PERE M
L’ESP A
I CO MÚ
Presentació: Per què fem aquest dossier?
Som el col·lectiu que organitza des de fa dos anys el Centre Social L'Obrera, al Barri de l'Eixample de Sabadell (Avinguda Barberà, 142). Estem iniciant una campanya contra el procés judicial de desallotjament que ens ha obert l'entitat Cajamar, propietària de l'immoble valorat en 3 milions d'euros i que portava vuit anys en desús abans de que l’ocupéssim per donar-li un ús per a la gent. En aquest breu dossier pretenem recollir la nostra història per no deixar, una vegada més, que només l'escriguin banquers i jutges des de les seves poltrones i beneficis. Així doncs, explicarem breument quin és el funcionament de Cajamar i els fons voltors que administren les seves propietats, i el contraposarem al funcionament i voluntat de L'Obrera. Aquest document té la senzilla finalitat de fer córrer qui som nosaltres i qui són ells, i així
5
Ú M O C I A P S E ’ L M E R E P U R EC poder prendre partit per organitzar un moviment social que reivindiqui i vulgui salvar el centre social del barri.
6
RECU
2.
PERE M
L’ESP A
I CO MÚ
Cajamar: Lucre, corrupció i despossessió
Fundada l'any 1966, l'entitat bancària Cajamar celebrava el 2016 cinquanta anys d'història. Segons la seva pròpia publicitat, es tracta d'una història amable de valents emprenedors que van crear una caixa rural i cooperativa (de cooperació burgesa a l'hora d'escanyar els pobres, és clar!). En aquest capítol reescriurem breument la història, i farem un repàs sobre els draps bruts d'aquesta entitat i dels seus directius perquè puguem entendre qui són realment i a què es dediquen aquells que volen desallotjar-nos. La segona meitat de la dictadura franquista espanyola (a partir dels anys 50) va correspondre's amb una època de promoció i desenvolupament del capitalisme espanyol. Els elements falangistes contraris al lliure mercat i a l'obertura cultural cedien el pas a una burgesia disposada a omplir-se les butxaques pujant al carro de la modernització i
7
Ú M O C I A P S E ’ L M E R E P U R EC l'emprenedoria. L'aristocràcia terratinent espanyola, rica, corrupta i acaparadora, sobretot a la zona del sud d'Espanya, es disposava a rentar-se la cara. Jesús Durbán Remón (1915-1982), advocat i procurador de les corts franquistes, curiosament senador durant la transició cap a la monarquia i redactor de la Constitució Espanyola de 1978, i Juan del Águila Molina (1930), advocat almerienc lligat als productors agrícoles, van ser alguns dels agents d'aquesta deriva històrica, associant-se amb fins lucratius al 1966 i donant lloc a Cajamar. Amb el pas dels anys els entramats del sistema econòmic capitalista s'han fet cada cop més complexos, des d'uns pocs crèdits als propietaris de produccions agrícoles fins a la bombolla immobiliària i totes les ramificacions que se'n deriven avui. L'any 2014, per exemple, Cajamar tancava comptes amb un benefici de 98 milions d’euros després d'haver venut la seva immobiliària Cimenta2 (1), per 225 milions d'euros, a un fons voltor que posseeix negocis de tota mena i sense escrúpols arreu del planeta (explicat al següent capítol). A més, i només
8
RECU
PERE M
L’ESP A
I CO MÚ
a mode d'exemple aïllat, la pròpia Cajamar va invertir en armes al mateix 2014 més de tres milions d'euros. Tot el que ha passat des de 1966 al 2014 forma una teranyina difícil de desentranyar. En el cas de Cajamar, el seu creixement ha estat fomentat per la corrupció urbanística, la despossessió i la malversació de recursos públics; mètodes que no són exclusius d'aquesta entitat financera, ni molt menys. El consell rector i executiu del banc han dut a terme, durant anys, negocis personals en l'àmbit de la construcció, emportant-se els beneficis personalment però carregant a l'entitat Cajamar els fracassos i deutes acumulats. És a dir, per exemple: els membres del consell rector creaven immobiliàries personals i demanaven crèdits a Cajamar per fer inversions que després no retornaven mai. La llista de noms i entramats d'aquesta mena és tan llarga com monòtona i els robatoris ascendeixen a centenars de milions d'euros. La roda del benefici, però, no s'acaba mai, i ara ha arribat l'hora d'aconseguir diners venent l'edifici de L'Obrera.
9
Ú M O C I A P S E ’ L M E R E P U R EC Les particularitats de la corrupció a Cajamar han estat difoses pels diaris Actualidad Almanzora i Confidencial Andaluz, però la directiva de l'entitat bancària s'ha negat a donar explicacions. De fet, un vel de silenci i d'opacitat caracteritza qualsevol intent de buscar informació sobre les pràctiques, els negocis i els problemes de Cajamar, en consonància amb la manca total de control que tenim els ciutadans i ciutadanes sobre els moviments de les elits del nostre món. La corrupció bancària, però, mai es troba sola, i en el cas d'Almería està recolzada principalment pel president del Partido Popular a la província i alcalde de Roquetas de Mar (Almería), Gabriel Amat Ayllón, actualment investigat, imputat i que es nega a dimitir, i a qui Mariano Rajoy va definir com «un gran político, un tío estupendo». L'absència d'explicacions públiques i de processos judicials se sumen al fet que Eduardo Baamonde Noche, nou president de Cajamar, hagi incorporat els majors corruptes de la bombolla immobiliària al seu nou consell rector per salvaguardar les seves imatges públiques i evitar rancúnies peri-
10
RECU
PERE M
L’ESP A
I CO MÚ
lloses. Així, empresaris corruptes com Bartolomé Viúdez Zurano i José Luis Heredia Celdrán figuren com a directius amb "amplia experiència en el sector financiero" a la web de Cajamar. L'antic president, Juan de la Cruz Cárdenas Rodríguez, va deixar el càrrec sense haver explicat als milions de clients de Cajamar què havien estat fent ell i els seus homes de confiança amb els diners del banc durant anys. I no parlem dels rescats públics que l'Estat proporciona als grans bancs quan fan fallida, dels quals es donen per perduts (en declaracions oficials) uns 40.000 milions d’euros pertanyents a les arques públiques... Tot plegat configura, com ja hem dit, una teranyina difícil de comprendre en la seva totalitat per qualsevol persona que no en formi part, però que no té cap solució que no sigui radical. Tot i la colossal corrupció a costa de la gent treballadora que necessita un lloc on guardar els estalvis o una hipoteca per poder tenir un habitatge, Cajamar tanca cada any amb beneficis creixents, desnona regularment a famílies i manté nombrosos processos judicials oberts contra
11
Ú M O C I A P S E ’ L M E R E P U R EC les persones que s'atreveixen a denunciar activament aquestes pràctiques (2). Aquest any 2017, l'ONU ha premiat Cajamar per la tasca que “suposadament” desenvolupen en matèria de relacions laborals, drets humans, gestió mediambiental i lluita contra la corrupció...
Notes: (1)
Immobiliària a la qual pertany L'Obrera i que posseeix un ampli conjunt de propietats valorades en centenars de milions d'euros.
(2)
Informació extreta de "Los trapos sucios de Cajamar" gràcies a la PAH de València.
12
RECU
3.
PERE M
L’ESP A
I CO MÚ
L’enorme estol de voltors darrere de Cajamar:
dels negocis de les famílies Aznar i Pujol a un gegant de l’economia mundial proper a Donald Trump
3.1. Haya Real Estate, lucre Marca Aznar en moments de crisi Com s’ha escrit en el punt anterior, Cajamar va vendre el 2014 la seva plataforma immobiliària Cimenta2 a un fons voltor per 225 milions d’euros, per tal que gestionés durant deu anys les ventes dels seus actius immobiliaris (valorats en 7.300 milions d’euros). Aquest fons voltor és Haya Real Estate, empresa que, malgrat dir que s’inspira en «los valores de la ética profesional» o «el uso responsable de los recursos de los que todos disponemos», es dedica a comprar a preu de saldo aquells immobles que els bancs han embargat o des-
13
Ú M O C I A P S E ’ L M E R E P U R EC nonat a qui no ha pogut pagar per després vendre’ls a un preu molt més alt. En altres paraules, a especular. Tot i que en ocasions passa a l’inrevés: el banc ven una hipoteca o un deute a Haya Real State, la qual inicia procés d’execució immobiliària o demanda amb risc de desnonament. Amb la crisi econòmica, els bancs necessiten econòmicament desfer-se d’aquests immobles amb rapidesa i, per això, han proliferat grans ventes d’stock com les de Cajamar a Haya Real Estate: Servihabitat de CaixaBank a TPG, Altamira del Banc Santander a Apollo, Aliseda del Banc Popular a Kennedy Wilson i Värde Partners, Inmare del BMN a Centerbridge, o Catalunya Banca a Blackrock i Magic Real Estate. Es tracta d’un negoci rodó per a aquests voltors, grans fons d’inversió internacionals que ni tan sols es comprometen a comprar els immobles, sinó només a gestionar-los: el problema original, doncs, es manté en els bancs. En el cas d’Haya Real Estate, les xifres de benefici que ha aportat l’operació a l’empresa són clares i van en augment: el 2013 va tenir un benefici d’uns 4 milions d’euros, el 2014 de 6 milions, el 2015 de 11
14
RECU
PERE M
L’ESP A
I CO MÚ
milions, i el 2016 de 30 milions. Tals beneficis són possibles arran de què Haya Real Estate no s’ha fet només amb l’stock de Cajamar, sinó que també ha adquirit actius de Bankia Habitat, de Mihabitans de Liberbank (fusió de les antigues Cajas de Ahorros de Cantabria i Asturias), i de la Sareb, el “Banc Dolent” que gestiona els actius de bancs nacionalitzats durant la crisi amb un 45% de participació per part de l’estat espanyol. Per tot això, Haya Real Estate es vanta de posseir més del 10% del mercat d’immobles d’Espanya. La compra d’actius de la Sareb per part d’Haya Real Estate resulta, per altra banda, sospitosa de corrupció quan sabem qui la presideix i qui es troba en el consell d’administració: respectivament, Juan Manuel Hoyos Martínez de Irujo, noble espanyol i gran amic de José María Aznar López, amb qui va anar a l’escola El Pilar i a qui va assessorar quan era president, i José María Aznar Botella, fill gran del matrimoni Aznar-Botella (3). Aquest últim, Aznar Jr. (fill), va entrar a Haya Real Estate el 2013, just amb el retorn al poder del
15
Ú M O C I A P S E ’ L M E R E P U R EC PP a Espanya, i des de llavors, a més de cobrar un sou com a assessor, ha vist com la seva empresa d’assessorament Poniente Capital, de la qual és soci únic, passava d’ingressar 750.000 euros a 1,8 milions en un sol any (és a dir, el doble). A més d’aquestes dues personalitats, a la direcció d’Haya Real Estate hi trobem altres representants de l’oligarquia espanyola, com Francisco Luzón López, banquer relacionat amb el Banc Santander, o Manuel González Cid, antic director financer del BBVA. 3.2. El corrupte capital de l’alta oligarquia internacional que sosté a Haya Real Estate: Cerberus L.P. Per tal de realitzar les compres d’stock d’immobles d’Haya Real Estate, no obstant, no n’hi ha prou amb les riqueses d’Aznar i companyia. Per això, tot i que l’empresa s’autoproclami «el único servicer independiente (sin entidades financieras en sus accionistas) en España», en el consell d’administració també hi trobem dos holandesos: Pieter Korteweg, director de Cerberus a Holanda, i Cornelis “Cees” Maas, Senior Advisor de Cerberus.
16
RECU
PERE M
L’ESP A
I CO MÚ
Cerberus Capital Management L.P. controla en última instància Haya Real Estate, que abans de comprar Bankia Habitat es deia Promontoria Plataforma, i estava dirigida per Jasper Jan Van Vliet i per Lee S. Millstein a través de Promontoria Holding 62 BV, empresa amb seu a Holanda que se suma a la llarga llista de gairebé cent filials creades per Cerberus a Europa. La utilització d’una empresa “BV” a Holanda, pseudo-paradís fiscal, està relacionada amb l’evasió de capitals i en aquest sentit és indicatiu saber que Cornelis Maas surt en els Offshore Leaks com a director d’ING Bank N.V., registrada a Labuan (Malàisia); i que Oleguer Pujol Ferrusola, fill de l’expresident de la Generalitat investigat per blanqueig de capitals en diferents negocis immobiliaris, treballava per Promontoria Holding 62 BV a partir de la seva societat Ursus Alfa (en la que també participen Lee S. Millstein i Jasper Jan Van Vliet). Malgrat tot, aquesta espessa xarxa intermitja entre Cerberus i Haya Real Estate és una petitesa si la comparem amb el total d’operacions de Cerberus.
17
Ú M O C I A P S E ’ L M E R E P U R EC I és que aquesta empresa, fundada al 1992 i anomenada així pel gos de tres caps que guardava l’infern (Hades) en la mitologia grega, està presidida pel nord-americà Steve Feinberg, que acumula una fortuna personal de 1.300 milions de dòlars segons la revista Forbes i ha estat un dels principals assessors econòmics de l’actual president dels Estats Units (EE.UU.), Donald J. Trump, durant la campanya electoral de 2016. Els altres directius de Cerberus no són cosa menor, tots en sentit conservador: per exemple, James Danforth "Dan" Quayle (actual directiu d’inversions) va ser vice-president dels EE.UU. durant el mandat del president George H. W. Bush (pare), o John W. Snow (actualment directiu) va ser Secretari del Tresor durant el mandat de George W. Bush (fill). Es tracta, doncs, de representants de la més alta oligarquia mundial, i en aquest sentit es comprèn que Cerberus hagi participat de molts negocis més enllà de l’especulació immobiliària durant la recent crisi. El 2007, per exemple, Cerberus va comprar l’empresa automobilística Chrysler per
18
RECU
PERE M
L’ESP A
I CO MÚ
5.500 milions d’euros. El mateix any, l’empresa va formar Freedom Group, gegant en la indústria d’armament després de comprar la històrica Remington per 370 milions de dòlars (4). Més tard, el 2010, Cerberus va comprar per 1.500 milions de dòlars DynCorp International, empresa militar privada dels EE.UU. i col·laboradora del govern, per exemple, a Bolívia, Bòsnia, Somàlia, Angola, Haití, Colòmbia, Kosovo o Kuwait amb no poques controvèrsies per vulneració dels Drets Humans i frau, tràfic i abús de menors a Bòsnia inclosos. Des de llavors, DynCorp International és, doncs, l’exèrcit privat de Cerberus.
19
Ú M O C I A P S E ’ L M E R E P U R EC Notes: (3)
Tot i ser participada amb diners públics en un 45%, no hi ha informació concreta sobre per què la Sareb ha adjudicat els seus actius a l’empresa d’Aznar Jr. Només s’especifica que la venta es va oficialitzar després d’un «largo proceso competitivo en el que participaron los principales operadores del mercado», segons l’informe anual de 2015 de la Sareb.
(4)
En diferents moments ambdues empreses tindrien al capdavant Robert L. Nardelli, llavors cap executiu d’operacions a Cerberus (concretament “CEO of Cerberus Operations and Advisory Company”).
20
RECU
4.
PERE M
L’ESP A
I CO MÚ
L'Obrera avui: dels seus beneficis privats a les nostres necessitats
Fins l'1 de maig de 2015, dia en què la plataforma Recuperem l'Espai Comú va ocupar amb la finalitat de crear el Centre Social que és avui L’Obrera, l'immoble situat a l'Avinguda Barberà 142 de Sabadell portava gairebé vuit anys buit i sotmès a degradació. Format per un local amb vidrieres que donen al carrer, una nau industrial i un pis superior amb habitacions, lavabos, terrasses i cuina, havia allotjat un concessionari i un prostíbul abans de ser adquirit per la immobiliària de Cajamar. L'actual nom és un homenatge a l’antiga L’Obrera, seu del moviment obrer industrial de Sabadell des de l'any 1887. Es tractava d'un espai de trobada del Centre de Societats Obreres de Sabadell i rodalies, a més d'estar
21
Ú M O C I A P S E ’ L M E R E P U R EC adherit a l'Associació Internacional de Treballadors. Amb la Guerra Civil Espanyola, L'Obrera va ser desmantellada arrel de la victòria del feixisme i, un cop passada la «Transición» a la monarquia, el 1992 va ser finalment enderrocada amb la complicitat de l'esquerra institucional (PSUC). Els motius de la nostra ocupació estaven relacionats amb la voluntat de donar prioritat a l'ús comunitari d'un espai front el valor monetari privat que aquest pogués tenir, decidint participar de la xarxa veïnal al Barri de l'Eixample, recuperant pràctiques assembleàries i democràtiques, contraposant-nos a les elits polítiques i bancàries que ens desposseeixen i es beneficien cada dia de les ciutats que habitem. Ens uneixen valors i pràctiques com ara l’autogestió, el feminisme, l’antifeixisme, l’anticapitalisme o la presa col·lectiva de decisions; de fet, no entenem una altra manera de fer vida quotidiana si no és comptant amb tothom, sense cap discriminació, ja sigui econòmica, de sexe o d’origen, ni tampoc sense que tothom pugui prendre partit i participar de tot allò que l’afecti o l’interessi.
22
RECU
PERE M
L’ESP A
I CO MÚ
Al llarg d'aquests dos anys, l'organització de L'Obrera ha deixat de correspondre's amb el moviment inicial d'uns pocs col·lectius consolidats i ha aconseguit integrar multitud de veïns i veïnes que mai havien participat de centres socials autogestionats. Hem experimentat les dificultats que avui en dia comporta organitzar-se col·lectivament i engrescar la gent perquè, més enllà de la jornada laboral i l'oci de consum, trobi motius i temps per participar d'un projecte com és L'Obrera. A poc a poc i molt d’esforç hem reconstruït l'espai amb les nostres mans i les nostres idees, hem consolidat activitats setmanals gratuïtes i sense ànim de lucre, com per exemple entrenaments de boxa al nostre Gimnàs Popular Rukeli, classes de Swing i de Salsa, cinefòrums, música i actuacions diverses en directe, jocs de rol o el taller de lectures polítiques. L'espai segueix trobantse a disposició de qualsevol iniciativa individual o col·lectiva, així com la voluntat d'eixamplar relacions i lluites que vagin més enllà de l'oci i es dirigeixin cap a plataformes sindicals o orientades a cobrir altres necessitats.
23
Ú M O C I A P S E ’ L M E R E P U R EC Comencem a organitzar-nos per controlar petits àmbits de les nostres vides. Ens desplacem del "jo" al "nosaltres" per desenvolupar les nostres capacitats humanes en comunitat, al marge dels interessos privats del capital. Som les ganes de viure de moltes persones contra els beneficis econòmics d’unes poques: la vida contra els diners. Per això ens volen fora. Ni més... ni menys.
24
RECU
PERE M
L’ESP A
I CO MÚ
25
Ú M O C I A P S E ’ L M E R E P U R EC
26
RECU
PERE M
L’ESP A
I CO MÚ
27