Issuu on Google+

La revista de l’INS Can Margarit Corbera de Llobregat Núm. 1 Juny 2012


Qui som? tiragraM naC SNI’l ed atsiver aL Pas i Cuina Departament de Ciències

Equip Directiu

Departament d’Expressió

4A 4B

1A

els grup classe 1B

Departament d’Orientació 2A 3A

1C 2B

3B

Departament de Llengües


Editorial Fèlix Diz

TIRAGRAM La revista de l’INS Can Margarit

C/Avda. del Pins / Ctra. Sant Andreu, s/n Corbera de Llobregat 08757 Telèfon: 93 688 24 63 Fax: 93 688 18 97 e-mail: iescanmargarit@xtec.cat Web: http://blocs.xtec.cat/iescanmargarit/ Coordinació i disseny:

Alícia Campoy, Hanna Dalda i Oriol Gabarró Impressió:

CASGRÀFIC Avinguda Congost 11-19, Nau 16 Martorell 080760 Telèfon: 93 776 90 30 Fax: 93 776 90 23 e-mail: casgrafic@gmail.com Alumnes que han col·laborat:

Mireia Alaya Laura Alfonso Alba Beade Jan Calpe Ariadna Chornet Marçal Font Asier Heredia Lluís Ibars Marc Merlos Xènia Sánchez Alicia Torneiro

Aquest mes de juliol farà quatre anys que vaig ser nomenat director de l’INS Can Margarit. L’objectiu que em vaig proposar amb el meu equip directiu va ser que aquest centre fos un referent al municipi tant pel que fa a la qualitat de l’ensenyament com en la formació en valors. Han estat quatre anys intensos en els quals els problemes que han anat sorgint no han suposat un obstacle en el repte que ens havíem proposat i crec que els esforços han de continuar per aquest camí en aquest segon mandat que iniciem. M’omple de goig, com a director del centre, escriure la primera editorial de la revista de l’INS Can Margarit perquè aquesta era una fita a assolir: que l’INS tingués un espai d’expressió i opinió obert a tots els membres de la comunitat educativa que contribuís a fomentar l’esperit crític i permetés aconseguir la nostra identitat com a centre. És veritat que estem vivint moment difícils en la situació econòmica general que repercuteix de manera molt negativa en la qualitat de l’ensenyament: retallades, ampliació de ràtio, disminució de plantilles… Però malgrat aquesta situació i com a professionals de l’ensenyament no hem de perdre mai les ganes i la il·lusió en la nostra feina perquè l’aposta per un ensenyament de qualitat és l’aposta pel futur dels nostres alumnes. No hem d’oblidar que la docència és l’única professió que crea totes les altres professions. En aquest sentit vull agrair a tot el professorat del centre la seva dedicació, implicació i esforç en la seva activitat diària sense la qual seria impossible dur a terme aquesta complexa però a la vegada apassionant tasca. D’altra banda, el futur que es trobaran els nostres alumnes, ara per ara, és incert. Vivim en una societat complexa, molt competitiva i, malauradament, amb unes expectatives laborals poc optimistes. És per aquest motiu que cal incidir en la importància de l’esforç per aconseguir allò que ens proposem. El treball, la dedicació i la constància són valors que formen part de la nostra línia educativa de centre. El nostre objectiu final ha de ser que els nostres alumnes rebin una formació integral que els permeti desenvolupar-se com a persones i ciutadans del nostre país i al mateix temps adquireixin uns coneixements amb els quals puguin enfrontar-se al món que els tocarà viure.


Enquesta

Què pensa de les retallades, l’alumnat del Can Margarit? Xènia Sánchez Laura Alfonso 2A Marc Galian 1A

Per mi la crisi va molt malament per la família, per comprar coses . Pel desallotjament, per la hipoteca, per algun viatge.

Albert Jubitero 1B

No em sembla bé que ajuntin trenta-sis alumnes a la mateixa classe. No ho veig bé perquè si ja fer classe costa ara, amb trenta-sis serà impossible. Pel que fa a la sanitat, deixen un CAP obert per tot el municipi, i si tens una urgència el millor és anar al que tinguis més a prop possible.

Noa San Millan 1C

Penso que retallen coses que no haurien de retallar, com la sanitat i l’educació. Perquè són coses necessàries a la nostra vida diària.

Elena Pérez 2A

El que penso de les retallades és que s’estan passant, perquè la sanitat i l’educació són coses bàsiques que no s’han de perdre ni deteriorar, ja que a causa d’això el proper any molts nois i noies universitaris no podran optar a una matricula pel seu cost, que augmentarà un 60 %.

Mar Vidondo 2B

Penso que no estan ben repartits, els diners del país, perquè estan retallant en educació i sanitat,  mentre que en el sector de defensa hi ha més de 200 tancs que són de lloguer. També crec que ha sigut culpa dels espanyols per haver votat Rajoy i no haver fet res per canviar-ho i equilibrar la balança . Em sembla que aquest president sí que vol una societat analfabeta, és més fàcil de manipular.  L’única solució per a la crisi és que les persones del govern es retallin el sou i ens deixin en pau.

Oriol Serlavós 3A

És una època que ens ha tocat viure en la qual tots patim. El govern pren les seves decisions, les quals ens afecten directament. Sempre dic que hem de defensar els nostres drets.

Andrea Arias 3B

La meva opinió sobre les retallades és que nosaltres, els joves, estem pagant massa cars els errors que han comès els adults en aquests darrers anys. És una llàstima que per a molts de nosaltres l’economia ens suposi un problema a l’hora d’estudiar. Prou de retallades!

Hugo Soto 4A

Les retallades no molen perquè ara nosaltres no ho notem, ho començarem a notar a batxillerat. Ara diuen que ho canvien, però si vas a cicle formatiu sí que es nota, perquè diuen que a partir de l’any que ve s’haurà de pagar per estudiar. També,


Article

Final d’Etapa Les & els alumnes de 4t

indirectament, a l’institut es nota les retallades als professors: a l’hora de fer classe no estan del mateix humor que abans de tot això. On realment es notaran les retallades serà a la universitat pública, on l’estat té pensat disminuir el nombre de vacants i augmentar el preu un 50 % amb l’excusa de voler millorar la universitat pública a Catalunya. Així que algú que s’estigués pagant la carrera aquest any a 800 euros, l’any que ve estarà a 1.600 euros.

Marc Justes 4B

Per una part és lògic que hi hagi retallades per la crisi que patim, però en comptes de abaixar els seus sous, de treure hores de feina per retallar personal, que els polítics també abaixin els seus sous.

Josep Maria Piulachs, professor d’Educació Física No es pot entendre l’una sense l’altra (la crisi) i centrar-nos en les retallades ens afecta a tothom. Hi ha retallades en tots els àmbits i sectors, excepte de defensa i algun altre. Les retallades que més mal fan són les de l’educació i la sanitat. Què vol dir, que volen tenir una societat analfabeta i malaltissa?  

A l’arribar a primer, trobàvem que quart ens quedava molt llunyà i, a més, no teníem cap referència de cursos anteriors, ja que el centre era nou. I després, en un obrir i tancar d’ulls, ens hem trobat acabant el cicle educatiu obligatori. 1r d’ESO Aquest curs va significar un canvi en la nostra vida, perquè vam passar de primària a secundària. Estàvem tots desconcertats i perduts, però el curs va acabar fent-nos a tots una gran família. 2n d’ESO Comença la nostra llibertat. Teníem més confiança amb els professors i estàvem més segurs a l’institut. 3r d’ESO L’adolescència comença a fer-se notar. Tenim moltes preguntes al cap i poques respostes. Començava el neguit per escollir el nostre futur. Havíem de començar a prendre decisions importants per la nostra vida. Vam haver de prendre la nostra primera decisió important per la nostra formació acadèmica. 4t d’ESO Hem conegut la part no tan dolça i innocent de la vida perquè ens estem fent grans, estem madurant. Amb la planificació del viatge a Itàlia, el quart que abans estava dividit es va unificar formant un entorn gairebé familiar. Aquest és el nostre últim any, però l’INS Can Margarit sempre formarà part de nosaltres ja que ens emportem grans records, bones experiències i verdaderes amistats. Ens acomiadem com la primera generació de l’INS Can Margarit.


Gemma Martínez Asier Heredia 3B

La Gemma Martínez és una actriu de televisió, però majoritàriament de teatre. És coneguda pel seu paper a la sèrie de TV3 El cor de la ciutat i, actualment, ha arrasat per tot Espanya amb el musical Pegados, pel qual ha rebut la nominació al premi BUTACA A LA MILLOR ACTRIU SECUNDÀRIA. Fa tres anys que va iniciar una companyia de teatre a Corbera de Llobregat, anomenada MónDeMones, per iniciar els nens al món de la actuació o, fins i tot, a ensenyar a adults. Quins són els avantatges i desavantatges de ser actriu? Per a mi, l’avantatge és poder dedicar-me al que m’agrada, a la meva passió. Quan era una adolescent, vaig tenir molt clar que volia ser actriu i he lluitat molt per ser-ho. Poder treballar d’això és un gran premi per a mi. Els desavantatges són que és una feina molt dura i poc estable, ara tens feina...ara no. Econòmicament això és complicat. Acabes de triomfar per tot Espanya amb el teu musical Pegados. Podries resumir l’argument i explicar les característiques del teu personatge? L’argument... és una mica estrafolari! Una parella es coneix en una discoteca, se’n van al lavabo a fer l’acte sexual i es queden enganxats (“pegados”). El musical és l’espera d’aquesta parella, condemnada a conèixerse, a la sala d’urgències d’un hospital on hi ha una infermera amb poques ganes d’ajudar-los i un metge que mai arriba perquè està tocant el piano. El meu personatge és la infermera. Li ha tocat fer guàrdia aquesta nit i està una mica amargada. I, a sobre, li arriben aquests dos enganxats. Doncs no li fa cap gràcia i és molt grollera amb ells. Durant el musical anem entrant i sortint de la història, fent paròdia sobre el gènere del teatre musical, la infermera porta implícit el personatge de l’actriu que el representa, la qual durant l’espectacle reclama el seu lloc dins el musical. Ets de les que diu que amb el talent es neix? O penses que és possible desenvolupar-lo amb una formació? Realment, talent apareix en el diccionari com a “do natural d’una persona amb aptituds especials o creatives”. En un actor/actriu, segons

el meu parer, aquest do consisteix a tenir una gran sensibilitat i percepció per als sentits, cap als altres, facilitat per commoure’s fàcilment davant el dolor o la bellesa i tenir imaginació sense perdre el control de la realitat. Crec que amb el talent es neix, però sols amb talent no arribes enlloc. Vull dir que són necessàries la formació, la tenacitat i la disciplina perquè aquest talent et pugui servir per a alguna cosa. Has fet televisió i teatre. Amb què et quedes? Són mitjans diferents, que suposen maneres de treballar diferents. Els dos m’agraden! Tot i així, la màgia del teatre és molt especial. El directe, sentir al públic allà davant: em quedo amb el teatre. Quin personatge d’una pel·lícula t’agradaria interpretar? Qualsevol. M’agradaria molt treballar en cinema. De tot els papers que has fet, quin és el teu preferit? Que difícil és escollir! Ara mateix em quedaria amb la infermera de Pegados, potser perquè la tinc molt recent i és un personatge molt agraït i que em dóna molta llibertat. Com m’agrada dir, és molt meu! Quins són els actors/actrius que t’agraden més? D’actrius sóc molt fan de l’Anna Lizaran, una bèstia, una autèntica dona de teatre! I d’actors, m’agraden molt en Johnny Depp i l’Steve Buscemi. A l’hora de formar la personalitat d’un paper, segueixes algun model que t’inspira? Intento trobar-me amb el caràcter, personalitat, psicologia, moviments, etc. del personatge que he d’interpretar. Sí que em pot servir agafar algun referent que m’ajudi a acostar-m’hi, però no cap model concret, depèn del personatge. On gaudeixes més: veient una obra de teatre o veient una pel·lícula al cinema? Les dues coses em fan gaudir molt. Quin és el gènere teatral en què et sents més còmoda? Ets de musicals, de comèdies o de drames? D’entrada, sempre havia pensat que se’m donava millor el drama. Però després de Pegados, m’he trobat amb la meva part més còmica, més pallassa, i ho he gaudit molt. M’agrada actuar, en general, el que sigui, tot t’aporta coses molt interessants. Penses que, actualment, el teatre està menyspreat? Jo crec que al contrari. Fa anys sí que l’ofici d’actor no es veia com això, un ofici. Es pensava que un no podia dedicar-se al teatre, i els actors/actrius es consideraven com bohemis faranduleros. Per una família, que un fill volgués ser actor era un desastre. Avui en dia crec que la societat en general valora molt la tasca que fa el teatre dins la societat: entreteniment, cultura, socialització, etc.


Entrevistes Jaume Copons Alicia Torneiro 3A Jaume Copons (Barcelona, 1966) és l’autor d’un dels llibres que els alumnes de 3r de l’institut han llegit aquest curs, La closca pelada dels cretins (Editorial La Galera, Barcelona, 2003). Ha escrit altres novel·les juvenils, com La mà negra (també amb alumnes d’institut com a protagonistes), i per a adults, com Plagis, projectils i d’altres substàncies. En què es va inspirar per escriure el llibre La closca pelada dels cretins? Sincerament, no ho sé. No em vaig inspirar en res, un dia em va venir la història al cap i la vaig començar a escriure i així va sortir el llibre. Els personatges del llibre són inventats o s'ha inspirat en alguna persona de la realitat? Són tots inventats, encara que la personalitat o la forma de ser dels personatges són inspirats, però molt poc, perquè volia que fos tot inventat sense que es reflectís algú de la realitat en el llibre. Va tenir molts problemes per escriure’l? La veritat és que no, va ser senzill i ho vaig tenir tot al meu costat, ningú m’ho va impedir. Quan va trigar a escriure el llibre i a poder-lo publicar? Vaig tardar un any i mig, més o menys. I a publicar-lo, mig any, però va ser poc temps, podria haver tardat més. Quin dia el va començar a escriure i quan el va acabar? El dia que el vaig començar a escriure no me’n recordo, sé que era per primavera, quan feia bon temps. I el vaig acabar un any i mig després.

Constanza Laura Alfonso Xènia Sánchez 2A Com et dius? Constanza. On vius? Visc a Corbera de Llobregat. És un poble molt tranquil i agradable per viure. Quants anys portes sent cuinera? Ja porto 10 anys sent cuinera, una part de la meva vida. M’agrada molt perquè t’ho passes molt bé. També perquè m’agrada cuinar i cuines per altres persones. Cada dia que passa vaig aprenent coses noves sobre la cuina gràcies a les opinions d’altra gent. Com vas trobar aquesta feina? Per uns companys que tenia. Jo vaig estar cuinant a l’INS Corbera i gràcies a aquests antics companys treballo aquí a INS Can Margarit, un lloc molt

familiar format pels alumnes i el professorat . Canviaries alguna cosa de l’institut? No canviaria res. Has fet bones amistats en aquest institut? Sí, molt bones, els companys de feina  i jo ens hem fet molt amics. Quant menjar es gasta per setmana? 30kl / 50 kl, depèn del tipus de menjar que sigui, pasta, arròs, amanida, pollastre... Com veus la joventut de l’institut? Alguns podrien millorar i haurien de tenir més respecte, però bé. Què és el que més t’agrada de l’institut? M’agraden molt els nens, em diverteixo molt amb ells.


Sortides Viatge a Itàlia Ariadna Chornet 4A No sé trobar les paraules adients per fer una descripció fidel de totes les sensacions que vam viure i el grapat de bons records que ens enduem tots i cada un de nosaltres del viatge a Itàlia. No sabria escollir d’entre totes les experiències quina podria ser l’anomenada ‘’preferida’’. Des del viatge en vaixell, fins la nit a Pisa, Florència, Roma, Pompeia ... tot allò que havíem après durant els darrers anys ho teníem allà, als nostres peus... S’ha de viure per comprendre aquella sensació de quan et falta l’aire, al veure David de Miquel Àngel o quan et perds entre les llegendes que amaga l’interior de la Capella Sixtina. Les nits a Itàlia van arribar a ser tan màgiques, compartint il·lusions i rialles amb els companys, que en aquell viatge van ser essencials. Coneixent la gent que hi viu, les nits de festa i els dies de riquesa cultural, el temps va passar molt ràpid, massa... Ara ho recordem, feliços i un tant melancòlics, ja que va ser un viatge inoblidable.

Belle Époque i Els Ballets Russos CaixaForum

Xenia Sánchez 2A Conèixer l’essència de França es podria dir que va ser la principal característica d’aquest curs. Vam anar a dues excursions en l’assignatura de Francès. La primera d’elles ens va ensenyar una època molt representativa de la història de França, la Belle Époque: artistes que van reflectir canvis polítics, econòmics i socials que va experimentar la societat del segle passat ensenyant-nos a través de les seves pintures les inquietuds dels rostres d’aquells anys.

Després vam ampliar la nostra visió de l’art del segle passat visitant l’exposició dels Ballets Russos, on vam conèixer l’evolució de les arts musicals i els espectacles com el ballet. Quan veia la indumentària d’aquells artistes, sentia que era un moment únic, meravellós. La brillantor i les textures dels vestits, com la seda, t’il·luminaven els ulls en veure’ls.

França ens envolta de bellesa, cultura i art.


Barcelona Medieval

Colònies

Sant Quirze de Safaja

Jan Calpe, 2B

Antonio García

La sortida a la Barcelona medieval va ser molt interessant i, personalment, em va agradar el tema que tractava. Molta gent va sortir satisfeta, tant pels coneixements que va adquirir com per la dinamització de la sortida. Feia temps que no fèiem cap excursió, i també va ser una altra forma, més divertida i interactiva, d’aprendre, a part d’alliberarnos de la rutina escolar. Si més no, a mi em va fer sentir bé, i suposo que a altra gent, també.

Zoo Jan Calpe 2B La sortida al zoo va ser molt positiva. Llevat d’algun entrebanc, tot va ser agradable, des de l’arribada fins a l’hora de marxar. Vam començar realitzant un quadern d’exercicis amb el qual vam aprendre més sobre els animals en general. Aquesta va ser la part teòrica. Després, ens van deixar l’hora de dinar i part de la tarda per visitar lliurement les instal·lacions. Una gran quantitat d’animals viuen en aquell zoo, la majoria exòtics, en perill d’extinció. Per mi va ser com un privilegi anar-hi amb els amics i els col·legues, i, almenys en el meu cas, va ser una sortida entretinguda i de la qual vaig aprendre coses que encara no sabia.

Els alumnes de 1r i 2n del nostre centre, acompanyats de cinc professors, van gaudir els dies 26, 27 i 28 de març de les esperades colònies. El lloc escollit va ser la casa de colònies Mas Badó (Sant Quirze de Safaja). Els alumnes s’ho van passar d’allò més bé! Les instal·lacions de la casa de colònies es trobaven en plena natura i al voltant s’organitzaven les activitats d’aventures. Només arribar a la casa de colònies, ens van rebre els monitors. Després de presentar-se, els alumnes van ser dividits en cinc grups per poder organitzar les activitats. Ja estàvem preparats per començar a divertir-nos. Només calia entendre les indicacions en anglès que feien els monitors. És clar, encara que estàvem de colònies, vam aprofitar l’oportunitat de perfeccionar l’anglès. Els alumnes van emular Sherlock Holmes. A partir d’unes informacions en anglès, van descartar els sospitosos per finalment aclarir un misteri. Després de posar a prova la lògica detectivesca, es va fer una prova d’orientació enmig de la natura amb ajuda d’una brúixola. Les proves més físiques van tenir un gran èxit. Vam jugar a futbol i rugbi. De tant tocar de peus a terra, va arribar el moment d’enlairar-se. Així, vam lliscar suspesos a l’aire per un cable ancorat a dos punts de diferent alçada. Una de les activitats que més va agradar va ser el pilotatge del quad. En un circuit tancat, els alumnes van demostrar la seva destresa esquivant una sèrie d’obstacles. A la tarda, abans de sopar, alguns van demostrar la qualitat de la seva veu amb el karaoke. A les nits s’organitzaven activitats diverses i a la darrera, per acomiadar-nos bé, ballàrem a la discoteca de la casa de colònies. Però el millor de tot, sens dubte, va ser compartir uns dies amb els companys fora de la rutina de les aules.


Cop de Rock Marçal Font 3A

Cop de rock és una història d’amor, amor entre persones, amor per la música catalana, és un homenatge al rock català, un homenatge en forma de musical que ha tingut un èxit molt i molt gran al teatre Victòria de Barcelona. La primera p art de l’obra està ambientada l’any 92. Unes noies de les Terres de l’Ebre van de comiat de solera d’una de les amigues a l’Empordà, i allà coneixen el grup Cop de Rock. La nòvia s’enamora del cantant, que alhora té una relació amb una membre de la banda, i les dues altres noies també tenen una aventura d’una nit amb els altres músics. El grup Cop de Rock està format per persones molt diferents: la noia que s’encarrega de promocionar-los i a més canta; el cantant i protagonista del musical, que està més pel bar familiar que una altra cosa; el guitarra, un boig de la música; i el bateria, a qui també li agrada molt la música, però no li facis fer una altra cosa que no sigui tocar el seu instrument. La noia aconsegueix una aparició a la televisió per promocionar-se, perquè tots puguin viure de la musica... però tant el cantant com el bateria no es presenten al concert perquè han anat a buscar les noies que havien conegut al seu

poble feia uns mesos, i tampoc els serveix de res anar fins a les Terres de l’Ebre, perquè la nòvia es casa igualment. Aquí arriba la mitja part, una mitja part que es fa llarga, amb ganes que torni a començar, bona música, bon ambient, un escenari original, decorats senzills i encertats, elements perfectes per desfruitar d’un bon musical. En retornar, han passat molts anys, el grup de música s’ha desfet gairebé del tot: la noia ara té una discogràfica, i s’ha tornat una pija d’oficina; el guitarra, després del tema de la tele, es va anar deixant cada cop més, fins a arribar al punt de ser alcohòlic; el bateria està amb la noia d’aquell estiu; i el cantant està penedit d’haver perdut la música i la dona de la seva vida. Els membres del grup decideixen vendre els drets de les cançons per pagar la clínica de desintoxicació del guitarra, i aquest, en saber-ho, es suïcida. Després de moltes casualitats tot acaba com ha d’acabar, tothom amb qui ha d’estar, però amb la pèrdua d’un gran amic. Aquesta història és el resum del rock català en les últimes dècades, bones cançons de bons grups musicals: Sopa de cabra, Els Pets, Lax’n’busto, Sau, entre d’altres. És un record d’aquells anys d’esplendor, festes a la platja, en garitos... i tot en un ambient de felicitat, bon rotllo, alguns tocs d’humor, i sobretot CATALANISME!

1B visitem Ràdio Corbera


Volum!

Sortides

MACBA

Alba Beade 3B

Després de la visita al MACBA només puc dir que tota la classe va quedar gratament sorpresa, ja que anar a un museu a tots ens semblava avorrit i vam poder veure que no ho era tant com pensàvem. Vam aprendre moltíssim i hem d’estar agraïts de poder haver gaudit d’obres d’art com aquelles. A molts ens van cridar l’atenció moltes per la relació del títol amb l’obra o fins i tot pel seu significat. Vam arribar a la conclusió que tothom qui s’ho proposa pot arribar a ser un artista i que s’ha de saber interpretar les obres per poder opinar. A vegades alguna cosa que a primera vista sembla molt simple pot arribar a ser una cosa molt profunda i amb molt significat. Ha sigut una de les sortides més productives i interessants que hem fet aquest curs. A vegades no cal tenir traça ni néixer amb talent, simplement uti litzar els sentiments, la imaginació i deixar-se emportar.

Sortides d’Educació Física 1rs Rocòdrom

Sortides d’Educació Física 2ns Bateig de Mar

Sortides d’Educació Física 3rs & 4ts Medi Natural


Departament de Llengües

Mireia Alaya Jan Calpe Marc Merlos 2A

Français El dia 17 d’abril vam tenir l’oportunitat de conèixer els nostres correspondants, amb els quals havíem intercanviat experiències escrivint-nos cartes durant tot el curs. Quan ens vam trobar cara a cara a Barcelona, va ser especial perquè havíem estat esperant aquell moment durant tot l’any. Vam intentar mantenir una conversa en francès i castellà. Després d’una estona passejant junts, vam anar al parc Güell amb ells. El que nosaltres preteníem era aprofitar al màxim tota l’estona per estar junts. El seu punt de vista de les coses ens va sorprendre, perquè era diferent del nostre. Tot plegat va ser una experiència inoblidable.


Alba Beade 3B

Després de mantenir correspondència durant tot el curs amb nois i noies de França, per fi vam poder trobar-nos i veure’ns en persona a l’abril. Va ser una sensació inexplicable de veure com els amics amb qui ens escrivíem eren davant nostre. D’entrada estàvem tots una mica espantats, perquè ningú no sabia qui era el seu correspondant. Després vam començar a relacionar-nos els uns amb els altres i alguns vam veure que ens aveníem. Vam passar un dia increïble, i a l’hora de d’acomiadar-nos ens va costar bastant. L’Ariadna Chornet i jo vam pensar que seria bona idea apropar-nos a la plaça de Catalunya, on els francesos passarien el seu darrer dia a Barcelona. Així ho vam fer, vam remoure cel i terra per aconseguir tornar a veure aquelles noies que tan bé ens havien caigut.

Ariadna Chornet 4A

Mai no podré oblidar tot el que vaig experimentar el dia en què vam abraçar-nos amb la Lauriane. Després de tantes cartes, ella em coneixia, i jo a ella. En canvi, no sabíem com érem. Només vam necessitar un dia per adonar-nos que érem més semblants del que podíem pensar. Entre somriures, paraules que inventàvem sobre la marxa intentant entendre’ns i conèixer-nos, vam crear una gran amistat, sens dubte. S’acaba el curs, però tinc clar que seguirem amb la correspondència si ho acabem de parlar, i potser ens podrem tornar a veure aquest estiu.


Departament de Llengües Castellano Campos de Castilla es uno de los libros más importantes en la trayectoria de Antonio Machado. En él, el poeta rinde homenaje a su tierra, Castilla, y plasma de manera muy intensa un retazo de su vida.

Centenario de la publicación de Campos de Castilla de Antonio Machado 1912-2012 Al olmo viejo, hendido por el rayo y en su mitad podrido, con las lluvias de abril y el sol de mayo algunas hojas verdes le han salido. ¡El olmo centenario de la colina que lame el Duero! Un musgo amarillento le mancha la corteza blanquecina al tronco carcomido y polvoriento.

A continuación, un fragmento de “Al olmo seco”, el poema central y más importante del poemario.

No será, cual los álamos cantores que guardan el camino y la ribera, habitado de pardos ruiseñores. Ejército de hormigas en hilera va trepando por él, y en sus entrañas urden sus telas grises las arañas.


Català Les piulades de l’institut


Departament de Llengües English This year we are celebrating that Charles John Huffam Dickens (Portsmouth, England, 7th February 1812 – Gads Hill Place, England, 9th June 1870) was born 200 years ago. He was a famous British novelist, one of the best known from the universal literature and the most important writer during the Victorian period. Dickens was the master of the narrative genre, with doses of humour and irony, practising at the same time a sharp social criticism. It’s important to highlight from his work the descriptions he made from people and places, both real and imaginary. He sometimes wrote under the pseudonym of Boz. Dickens edited a weekly journal for 20 years, wrote 15 novels and hundreds of short stories and non-fiction articles, lectured and per-

Charles Dickens’ bicentenary 1812-2012 formed extensively, and campaigned vigorously for children’s rights, education and other social reforms. His novels and short stories achieved a great popularity during his life and are still published nowadays. Some examples are shown below. Do they ring a bell? Have you read any of them? • The Adventures of Oliver Twist (Monthly serial in Bentley’s Miscellany, February 1837 to April 1839) • A Christmas Carol (1843) • David Copperfield (Monthly serial, May 1849 to November 1850) • Hard Times: For These Times (Weekly serial in Household Words, 1 April 1854, to 12 August 1854) • Great Expectations (Weekly serial in All the Year Round, 1 December 1860 to 3 August 1861)

Tongue-twisters

A tongue-twister is a phrase that is designed to be difficult to articulate properly, and can be used as a type of spoken (or sung) word game. Some tongue-twisters produce results which are humorous (or humorously vulgar) when they are mispronounced, while others simply rely on the confusion and mistakes of the speaker for their amusement value. • If you want to buy, buy, if you don’t want to buy, bye bye!. • She sells sea shells by the sea shore. • The big bug bit the little beetle, but the little beetle bit the big bug back. • A big black bug bit a big black dog on his big black nose. • Give papa a cup of proper coffee in a copper coffee cup • We surely shall see the sun shine soon. • If two witches were watching two watches, which witch would watch which watch? Did Peter Piper pick a peck of pickled pepper? If Peter Piper picked a peck of pickled pepper,

Where’s the peck of pickled pepper Peter Piper picked?


Departament de Ciències Enigmes de Matemàtiques ENIGMA DELS GOTS I LES GRANOTES

S'han col·locat damunt d'una taula 8 fileres de 8 gots cadascuna, amb un total de 64 gots. Damunt de 8 d'aquests gots es troben 8 granotes, que compleixen la condició que no es poden trobar cap d'elles alineada amb una altra granota, ni en horitzontal, ni en vertical, ni en diagonal (veure figura). El repte és que 3 granotes saltin del seu lloc a un altre lloc diferent (no serveixen els que ja estaven ocupats) de tal manera que la condició es segueixi complint. gots i granotes.jpeg

QUADRAT MÀGIC

Resol aquest quadrat màgic, de tal manera que ha de tenir tots els nombres de l’1 al 25, i ha de complir la propietat que totes les columnes, files i diagonals sumin 65. Indicació: Pensa primer per on s’ha de començar.

KAKURO

Col·loca a cada casella un nombre entre 1 i 9. No poden haver nombres repetits a cada paraula.


Quin calçat esportiu em convé? Josep Maria Piulachs Jugaries un partit de futbol sala amb unes sabates de taló o aniries al cinema amb botes d’esquí? La resposta és evident, com també ho és que per realitzar qualsevol tipus d’activitat física s’ha de fer servir el calçat adequat. El calçat esportiu és molt important per, entre altres coses: • Evitar lesions com a conseqüència de recolzaments defectuosos (periostitis, desviació de la columna, esquinços...). • Millorar el gest tècnic de l’acció desitjada. Per tot això, el calçat esportiu adequat per fer qualsevol tipus d’activitat física ha de tenir les següents característiques: • El calçat ha de tenir una sola ampla i gruixuda (però no gaire alta). D’aquesta manera disminueix l’impacte sobre el paviment. • El calçat esportiu no ha de ser exacte al peu, és a dir, ha de ser una mica més gran (aproximadament d’1 a 1,5 cm) que el peu, i aquest espai és el que sobra entre les puntes del dit gros i del segon dit a la punta del calçat. És a dir, ha de permetre el moviment dels dits de forma lliure. • El calçat s’adaptarà perfectament al taló. • El calçat ha d’estar subjectat amb cordons o tanques de velcro; la subjecció ha de ser la correcta, sense exercir una pressió forta, ja que pot ferir la pell del peu. Ha de subjectar el turmell per evitar que surti mentre corre. Finalment cal destacar que hi ha molts tipus de marques, però no per gastar-se molts diners s’aconsegueix el millor calçat. Hi ha marques blanques que tenen una relació excel·lent qualitat-preu. Aquest calçat és molt polivalent i us servirà per a molts tipus d’activitats físiques (Educació Física, anar d’excursió...). És la teva responsabilitat utilitzar, o no, un calçat esportiu adequat a l’activitat que es realitza i, en conseqüència, ser responsable de les possibles conseqüències que puguis tenir.

Departament d’Expressió Sant Jordi: Mite, Història i Art Per què l’escut de la ciutat de Barcelona, de la Generalitat de Catalunya o del Barça tenen una creu vermella sobre fons blanc? Es tracta de la creu de Sant Jordi. Des del departament d’Expressió us volem apropar a la figura de Sant Jordi, que és a la vegada històrica i llegendària. Així podrem conèixer algunes raons de per què és tan important en el nostre art, la nostra història i el nostre present. Sant Jordi va néixer al segle III a la regió de Capadòcia, al sud de l’actual Turquia. Va ser educat en la religió catòlica, que era la dominant en aquesta regió. Quan va arribar a l’edat adulta es va enrolar a l’exèrcit de l’Imperi Romà i va ascendir fins a assolir el càrrec de tribú. Però la seva vida va fer un gir quan l’emperador romà Dioclecià promulgà un edicte l’any 303 obligant els cristians a abandonar la seva religió; en cas de negar-se serien executats. Davant d’aquesta amenaça, Sant Jordi no va titubejar a declarar públicament que professava la religió catòlica. Havia repartit abans entre els pobres de la ciutat de Lydda (actual ciutat de Lod a Israel), on es trobava destacat, totes les seves riqueses perquè sabia que el seu final estava proper. Les autoritats romanes no trigaren a empresonar-lo. El van torturar per obligar-lo a renegar de la seva fe, però aquests mètodes no van ser suficients. Finalment, va ser decapitat per les autoritats romanes. Des de l’Edat Mitjana, la història de Catalunya està estretament lligada a Sant Jordi. Durant les croades, que tenien per objectiu mantenir sota domini cristià el territori on va viure Jesús, especialment Jerusalem, els soldats cristians van conèixer la història i la llegenda de Sant Jordi. Van ser ells els que en tornar als seus països d’origen, a Europa, van donar a conèixer aquesta llegenda. Però no es van limitar a explicar com va salvar la princesa del drac, sinó que van afegir altres històries que deien haver viscut. (...) Podeu llegir l’article sencer al blog de l’institut.


La importància de les associacions a la societat civil Primer de tot, des de l’Ampa Can Margarit us volem felicitar per la iniciativa d’endegar aquesta revista i fervos notar com és d’important i necessari, algun cop en la nostra vida, participar a la societat civil mitjançant entitats, associacions, col·lectius, etc. Una associació és una agrupació de persones que decideixen unir-se de manera voluntària, lliure i solidària per aconseguir una finalitat comuna d’interès general o particular, sense ànim de lucre. L’organització interna i el funcionament de les associacions han d’ésser democràtics, amb ple respecte al pluralisme. Si l’associació obté beneficis de les seves activitats, no pot repartir-los entre els socis i s’hauran de repercutir en altres activitats. La societat civil la constitueixen les relacions que els homes estableixen lliurement dins de la societat a través de tot tipus d’organitzacions. Fetes aquestes dues definicions, des de l’associació de mares i pares, en aquest primer article us voldríem incitar que seguíssiu amb aquest poder associatiu que ja teniu i del qual sou partícips a través de les xarxes socials compartint fotos, vídeos, comentaris i tota mena de situacions, però alhora que aquest poder de convocatòria s’aprofités per compartir afinitats, semblances, interessos, inquietuds. Les entitats esportives, grups teatrals, centres excursionistes són associacions ja existents que compleixen amb aquesta part de la societat civil que comentàvem, però la curiositat no ha de tenir límits.

La gran pregunta podria ser: “i en què m’interesso?” Tindríem una infinitat de possibilitats per crear (o participar en) associacions o senzillament reunions de persones amb un interès comú. Conèixer la història medieval del nostre poble, comarca o país. Participar en mercats d’intercanvi d’aquells objectes o estris que ja no utilitzem i podríem donar o intercanviar amb altres companys. Fer grups de conversa per millorar aquell idioma que ara ja és necessari i d’aquí a no gaire serà imprescindible. L’interès per un tipus d’instrument musical o un estil de música qualsevol... En definitiva, es digui associació o bé societat, totes dues fan referència a reunió, sociabilitat, participar, construir, col·laborar... Com a joves, vosaltres teniu una gran capacitat de creativitat i nosaltres, com a mares i pares, la responsabilitat de crear la societat civil del futur.


107 FM CANAL 61

Entrevista

Ferran Martínez, locutor i tècnic de Ràdio Corbera Lluís Ibars, 3A

Des de quin any existeix Ràdio Corbera? Ràdio Corbera es va inaugurar l’any 84, així que té… 28 anys. La data exacta de la inauguració va ser el 23 d’abril de 1984. Inicialment era privada, però després l’Ajuntament s’hi va interessar i això va facilitar el temps per aconseguir la freqüència. Quin tipus de programes realitzeu? Comptem amb programes d’entrevistes, anomenat Gent Corbera, un altre anomenat Trident d’esports, que com el seu nom indica tracta d’esports. A part tenim diversos programes especialitzats en un tipus de música, com ara Black Corb, que només se centra en el hip hop. Posen tot tipus de música? Sí: jazz, rock, pop, heavy… Com ha afectat la crisis a l’emissora? Ens ha afectat en el fet que dos col·laboradors en plantilla han passat a realitzar altres tasques a l’Ajuntament i m’he quedat jo com a únic treballador de la ràdio… Una de les crides que volem fer és que qui estigui interessat en fer algun programa, que col·labori. Com es pot col·laborar? Es pot venir a gravar una maqueta o pilot, practiques i véns a aprendre on són les tables, els discos… tot i que amb internet ens permet buscar quan no tenim un tema i el volem punxar. Com realitzen els programes de ràdio? Selecciono les cançons que vull o les que els oients em demanen que posi, mitjançant els cd que tenim o amb l’Spotify. També hi ha un programa per internet que permet fer sessió, enllaçant temes actuals amb un altre. També podria venir algú aquí, si l’interessa. A més, avui en dia, els tècnics permeten fer muntatges dels quals s’obtenen

“Un dels problemes de la ràdio és que s’han donat freqüències a tothom i una emissora tapa l’altra”. programes sense la presència del presentador. És millor el directe o la gravació? El directe té unes coses que el gravat no té. El gravat és més soso. El directe permet anar improvisant. L’altre està predeterminat. Quan transmeteu? Transmetem tota la setmana. Ara estem gravant programes de música per cobrir la franja de deu  a dues. A les dues ens connectem amb COMRàdio pels informatius. A les tres ja torna a haver-hi programa, d’aquí fins a les set, quan torna l’informatiu… Algun missatge pels lectors? Doncs mira, que escoltin Ràdio Corbera, que tenim programes d’interès per a gent jove. Recordeu: 107fm  del canal 61.


Diada Sant Jordi 2012 Celebració

La celebració de la diada de Sant Jordi va començar durant l’hora del pati, amb una xocolatada durant la qual els alumnes de 2n van vendre pastissos. Tocades les 11h, tots els alumnes i els professors es van dirigir al gimnàs per gaudir de l’entrega de premis dels guanyadors dels IV Jocs Florals INS Can Margarit. Aquesta es

va iniciar amb la representació del Musical que els alumnes de 4t havien preparat per a la festa del viatge a Itàlia, musical que van escriure, preparar i organitzar ells mateixos, amb l’ajuda de la professora de Teatre, Sílvia Cortina.

Seguidament, alguns alumnes de 3r van escenificar una obra teatral en anglès, preparada per les professores de Llengua Anglesa, Sara Roig i Alícia Campoy, per a les Jorna-

des de Portes Obertes d’enguany. Aquesta va ser ampliada i millorada, gràcies a la col·laboració dels alumnes que van dedicar hores lliures a assajar, a preparar decorats, vestuari, so, etc... Aquests són els alumnes que van participar a l’obra: Andrea Albarracín, Edu Banach, Laura Barreiro, Carla Cardona, Gemma Fuentes, Jon García, Asier Heredia, Lluís Ibars, Marta Leña, Yaiza Olaiz, Tamara Ortega, Paula Roca, Paula Sabaté, Gerald Segura, Oriol Serlavós, Alicia Torneiro, Guadalupe Vázquez, Carlos Velázquez i Xavi Vidondo. Després, amb la presentació de l’acte per part de les professores de Llengua Anglesa, Sara Roig i Alícia Campoy, es va iniciar l’entrega de premis dels guanyadors dels Jocs Florals, que van estar acompanyats d’una sèrie de lectures de la Història de la Literatura Universal per part dels alumnes de 3r que van preparar amb la col·laboració del professor de Llengua Catalana Oriol Gabarró i la professora d’anglès Sara Roig.


Lliurament de Premis

Els guanyadors dels premis van ser els següents: Premis de Llengua Catalana, lliurats per Oriol Gabarró i Laura Verdú • • • •

1r Premi Prosa 1r i 2n: Marta López (1A) per “Un Sant Jordi diferent” 1r Premi Prosa 3r i 4t: Asier Heredia (3B) per “L’esperança d’un perdó” 1r Premi Poesia 1r i 2n: Daniel González (1A) per “El Malson” 1r Premi Poesia 3r i 4t: Níniel Torrubia (4A) per “Llunyanes esperances”

Premis de Llengua Castellana, lliurats per Montse Díaz i María López • • • •

1r Premi Prosa 1r i 2n: Marc Merlos (2A) per “Las cosas no son lo que parecen” 1r Premi Prosa 3r i 4t: Níniel Torrubia (4A) per “Demasiado tarde para escapar” 1r Premi Poesia 1r i 2n: Marta López (1A) per “Las montañas” 1r Premi Poesia 3r i 4t: Carlos Velázquez (3B) per “El desánimo”

Premis de Llengua Anglesa, lliurats per Marta Quibus i Montse Gil • • • •

1r Premi 1r: Adriana Ibarra (1A) pel Shape Poem 1r Premi 2n: Elena Pérez (2B) pel còmic “The revenge” 1r Premi 3r: Asier Heredia (3B) per l’sketch “The comedy of my old queens” 1r Premi 4t: Marta Aresté (4A) per “Is it possible to die because of laughing?”

Premis de Llengua Francesa, lliurats per Alícia Campoy: • • •

1r Premi 2n: Jan Calpe (2B) pel seu treball sobre la Belle Epoque 1r Premi 3r: Andrea Albarracín (3B) pel seu treball sobre la Belle Epoque 1r Premi 4t: Ariadna Chornet (4A) pel seu treball sobre el film Maria Antoinette

Premis del Departament d’Expressió, lliurats per Mª Jesús Raja • • •

1r Premi del Concurs de Fotografia “Corbera i l’aigua”: Tamara Ortega (3A) 1r Premi de Còmic 2n: Xavier Cosano (2B) 1r Premi de Poema-Collage 3r: Alba Beade (3A)

El matí va finalitzar amb la venda de llibres i altres productes a les paradetes preparades pels alumnes de 2n. Durant la tarda es van dur a terme els tallers. N’hi havia una gran varietat: d’alquímia, de jocs de taula, de roses de paper, de dj... La part final del dia va ser el fantàstic torneig de futbol sala, protagonitzat per les noies de l’institut. Les campiones van ser les Paac, de 3r, i les subcampiones les Albóndigas, de 4t.


Còmic

Les tires còmiques més votades per l’alumnat de segon Xavi Cosano 2B Guanyador

David Fernández 2B Finalista I

Carlota Vidal 2A Finalista II

Can Margarit News

Les notícies més importants que hi ha hagut durant el curs 2011-12

Jan Calpe, 2B Notícies Internacionals • Japó torna a patir l’envestida d’un altre fenomen natural. Aquest cop un cicló. Més de 200 cases queden destruïdes, i hi ha desenes de ferits. • Molts dels països més desenvolupats tenen problemes amb la desocupació de les persones en edat de treballar. • Més de 200 milions de persones de l’Àfrica subsahariana estan afectades per la fam, i si no s’acaba amb aquest problema no podrà continuar millorant econòmicament. Notícies d’Espanya • En moltes zones d’Espanya, destacant Barcelona i Madrid, s’hi manifesten enormes moviments d’indignats constantment, protestant contra les retallades del govern. • El rei viatja a Botswana en plena època de crisi per caçar elefants, cosa que ha provocat un gran enuig entre la població. • ETA, el grup terrorista basc, finalment deixa les armes i acaba així amb un llarg període d’atemptats. Notícies de Catalunya • El Celler de Can Roca queda segon en els premis gastronòmics Restaurant. • Competició entre Madrid i Barcelona per quedar-se l’Eurovegas. • Sanitat i Ensenyament lluiten contra les retallades. Notícies de l’INS Can Margarit • S’engega el pla de lectura, una hora a la setmana dedicada a llegir el llibre que els alumnes (i els professors) volen. • Els alumnes de 4t d’ESO tornen d’Itàlia, després d’una setmana coneixent ciutats històriques, vivint experiències inoblidables i afermant velles amistats. • Sant Jordi: l’institut s’omple de llibres (intercanvi inclòs), teatre, música, poesia, tallers, futbol sala...


Els números de l’institut

Estudi realitzat sobre una mostra total de 213 persones Laura Alfonso, Jan Calpe i Xènia Sánchez

Aquests són els esports que practiquen els alumnes de l’INS Can Margarit:

Aquestes són les llengües que parlen els alumnes de l’institut:


Comiat 4t 2012 A partir d’ara cadascú de vosaltres emprendrà un camí diferent. Fareu nous amics i potser perdreu el contacte entre vosaltres, però sempre tindreu un punt en comú, L’Institut Can Margarit. L’institut on heu viscut una part de la vostra vida. Ara comença una nova etapa que heu d’encarar amb ganes i molta il·lusió. És el moment de viure en el món dels adults. Nosaltres us volem dir que no tingueu por! Tot i que ja no us donarem la mà per caminar, sempre ens trobareu darrera quan gireu el cap!

traducció de la cançó Aquarel·la de Toquinho … un jove que s'enfila dalt d'un mur, si se sent segur, veurà el seu futur amb claredat.

Us estimen Us desitgem molta sort!!!

I el futur és una nau que pel temps volarà a Saturn després de Mart; ningú no sap on arribarà. I el veus venir, si et porta amor, que no t'el prenguin sense apurar. Aprofita els millors moments que després no tornaran; l'esperança mai no es perd, els mals moments passaran. Pensa que el futur és una aquarel·la I la teva vida una tela per acolorar. I tu... la pintaràs.

El nostre desig per a vosaltres és que “l'aquarel·la” que pinteu sigui aquella que us faci més feliços



Tiragram