Issuu on Google+

20

PRESÈNCiA 02 - 02 - 2014

EUROPA - MÓN

························································································································.

Svetlana Alekséievna

Defensora dels drets humans russa

“Actualment el poder no gestiona bé el país” NATÀLIA BORONAT ● Svetlana Gànnuixkina és una coneguda defensora dels drets humans russa que aquesta setmana ha participat al seminari a Barcelona Juguem net: Jocs Olímpics i Drets Humans a la Federació Russa, organitzat per la Lliga dels Drets dels Pobles. En aquesta conversa ens fa una radiografia del malestar creixent a Rússia en uns moments en què el Kremlin està fent el possible per millorar la imatge.

Com definiria la situació a Rússia? La situació és bastant dolenta. La població es troba en un estat general d’agitació i de tensió per molts motius. Em sembla que actualment el poder no gestiona bé el país. Pràcticament no hi ha poder legislatiu perquè depèn totalment de l’executiu. Qualsevol llei que s’impulsi des de l’administració presidencial s’aprova, els diputats no les analitzen seriosament. El poder judicial també està pràcticament destruït. Els jutges als judicis ens diuen obertament que no poden prendre decisions que contradiguin les dels organismes estatals.

Avisa que a Rússia es redirigeix el malestar cap als més dèbils perquè la societat es desfogui contra ells i no contra el Kremlin

fiscalia i que els jutges estan vinculats professionalment, psicològicament i corporativament amb aquestes instàncies. El poder té la seva corporació i al capdamunt hi ha el poder executiu, així no pot existir l’estat, perquè no es pot gestionar un país tan gran i amb tants problemes com Rússia. A més, lluiten contra els problemes, però no els analitzen i només saben prendre mesures repressives que en molts casos són ineficaces. Últimament s’aproven amb molta rapidesa lleis que vostès qualifiquen de “repressives”, però es fa alguna cosa per

BIOGRAFIA

Putin escolta, es mostra comprensiu i fins i tot reacciona. Bé, sembla que escolti, perquè després fa el que vol

Podria posar algun exemple? Fa poc vam tenir el cas d’uns cristians coptes d’Egipte a qui les autoritats migratòries van denegar l’estatus de refugiats, que deien que havien vingut al país dels seus germans de fe, i aquest cas sembla que va commoure la jutgessa, que es va justificar dient que havíem anat al jutjat en va perquè ella no podia prendre cap decisió que contradigués els organismes estatals. Va dir que era una qüestió política i que ella no hi podia fer res. I per això la majoria de sentències a Rússia són condemnatòries? Això ho va argumentar molt bé l’anterior president rus, Dmitri Medvédev. Va dir que entenia per què els jutges no emetien sentències absolutòries, que si ho fessin es posarien en contra de la investigació i de la

Una lluitadora constant Svetlana Alekséivna Gànnuikina (Moscou, 1942), matemàtica de formació, es dedica des de finals dels anys 1980 a la defensa dels drets humans. La lluita constant contra la injustícia no li ha fet perdre el somriure ni el sentit de l’humor. És presidenta de l’organització Ajuda Ciutadana i també forma part de l’organització de defensa dels drets humans Memorial. Ha estat nominada en diverses ocasions al premi Nobel de la pau per la seva tasca en la defensa dels drets dels refugiats i dels immigrants.

lluitar contra la corrupció, per exemple, dels funcionaris? A la pràctica no. Totes aquestes lleis i mesures afecten els més dèbils. Per exemple, en el tema de polítiques migratòries hi ha un apartat que permet als ciutadans de les repúbliques exsoviètiques aconseguir la ciutadania russa si estan registrats en alguna adreça d’aquí. Una coneguda meva va registrar a casa seva 500 persones. Doncs en una reunió el president Putin em deia que no es creia que ho hagués fet sense cobrar res. D’acord, en el món on viu el president no és concebible fer una cosa així sense cobrar res, però de tota manera, per què el preocupa això i en canvi no el preocupen els milers de dòlars en suborns que accepten els seus funcionaris? Un cop, durant la presidència de Medvédev, vostè em va dir que la diferència principal entre ell i Putin era que el primer encara distingia entre les categories del bé i del mal. Com valora aquests dos anys des del retorn de Putin? Només cal veure les lleis repressives que s’han aprovat i no només en matèria migratòria. Hi ha clars atacs a la llibertat d’expressió, com que es torni a criminalitzar la calúmnia o la llei que restringeix la participació als mítings. I la llei contra el finançament estranger a les organitzacions no governamentals també és un escàndol. A l’última reunió que vam tenir amb Putin, ell estava d’acord que el país necessita els immigrants però va arribar a dir que millor que fossin de països eslaus o bé de països musulmans però que físicament s’assemblessin als russos. Com és el tracte amb Putin de prop? Putin escolta, es mostra comprensiu i fins i tot reacciona. Bé, sembla que escolti, perquè després fa el que vol. Últimament també s’observa que les autoritats envien missatges que van contra les minories. A què ho atribueix? Redirigeixen el descontentament general


PRESÈNCiA 02 - 02 - 2014

21

························································································································.

Svetlana Alekséievna, nominada diverses vegades al Nobel de la pau per la seva tasca en la defensa dels drets dels immigrants i dels refugiats. N. BORONAT

El poder té la seva corporació i al capdamunt hi ha el poder executiu, així no pot existir l’estat amb el poder cap als grups més dèbils, els immigrants, les minories sexuals. Sempre associen els homosexuals amb pedòfils, cosa que no té res a veure. Tot això ho fan perquè la societat es desfogui contra aquests grups i no contra el poder. I creu que aquesta és l’explicació de l’augment de la xenofòbia i dels conflictes interètnics que observem últimament? La xenofòbia apareix sempre quan una població, ja sigui humana o animal, està enfadada. És un instint animal per defensar-se, però per això hi ha els valors morals i la cultura, per compensar els instints animals. Però ara la xenofòbia es fomenta des de dalt, per lluitar contra la xenofòbia cal buscar-ne les causes.

Per què està tan descontenta la gent? La societat no està satisfeta, perquè falten mecanismes per defensar-se i no es pot confiar en el sistema judicial i hi ha molts casos fabricats. Un exemple, en el marc de la campanya de la lluita contra la droga, un esquema habitual és quan un drogoaddicte en una discoteca demana a algun jove, amb aspecte innocent, que sisplau li compri una dosi de droga perquè a ell ja no li’n venen i insisteix que serà la seva salvació. El jove amb aspecte innocent cau a la trampa, compra la droga, la dóna al qui li ho ha demanat, i tot seguit és detingut i ja hi ha una persona més acusada de tràfic de drogues. No interessa detenir els que de veritat hi estan implicats perquè aquests paguen suborns i si els detinguessin es privarien d’una font d’ingressos i a

més, a vegades les mateixes forces de seguretat són les que trafiquen amb drogues. I això passa a totes les esferes. Què més creu que pot crear aquest descontentament? Vam créixer a la Unió Soviètica i encara tenim com una mena de sentiment d’igualtat, i les diferències socials i d’ingressos són tan grans que això també provoca descontentament, sobretot quan es veu que els guanys no vénen del treball honrat. Noto que la gent anhela ser rica, però d’una manera malaltissa, això no era tan exagerat durant els temps soviètics. Per exemple, el fet que la dona entregui els seus drets i es converteixi en una esclava sexual per casar-se amb un milionari. S’ha tirat enrere en les consecucions que es

No es pot lluitar contra el terrorisme amb el terror, s’ha de crear una ideologia que li faci contrapès


22

PRESÈNCiA 02 - 02 - 2014

EUROPA - MÓN

························································································································.

El somni més car de Putin ● El president de la Federació de Rús-

S’ha tirat enrere en les consecucions que es van assolir durant la Unió Soviètica en el pla de la igualtat entre l’home i la dona

sia, Vladímir Putin, està a punt de fer realitat el seu somni d’acollir uns Jocs Olímpics d’Hivern a la ciutat de Sotxi, a la riba del Mar Negre, coneguda destinació turística de clima subtropical en temps tsaristes i de la Unió Soviètica i segona residència de moltes autoritats actuals. L’oposició extraparlamentària russa ha criticat molt la corrupció que ha regnat al voltant de la construcció de les infraestructures d’uns jocs que seran els més cars de la història fins ara. Segons l’opositor Aleksei Navalni, el Fons Anticorrupció que dirigeix ha calculat que s’han gastat uns 43.000 milions de dòlars en les obres, una xifra que és set vegades més gran de la que havia anunciat Putin. Mentrestant els analistes independents creuen que la veritat es troba entre les dues xifres però que amb certesa no se sabrà mai. Sotxi es troba entre el mar i les muntanyes del Caucas, on es duran a terme les competicions esportives, concretament a Kràsnaia Poliana, un lloc que precisament aquest 2014 és recordat pels circassians perquè fa 150 anys de la batalla final de l’imperi tsarista contra els pobles de la regió durant l’avenç rus cap al Caucas. Els circassians, un poble majoritàriament musulmà, consideren que aleshores els russos van cometre un genocidi i que és un insult que els jocs se celebrin en un lloc de dol per al seu poble. Al desembre vuit activistes circassians van ser arrestats de forma il·legal durant unes hores, sospitosos d’amagar algun extremista. Segons ells, va ser un intent d’intimidar-los perquè han estat crítics amb els jocs. Les autoritats estan desplegant unes mesures de seguretat sense precedents per garantir la celebració dels jocs, que es veuen amenaçats pel terrorisme de caràcter gihadista del Caucas nord que

van assolir durant la URSS en el pla de la igualtat entre l’home i la dona.

Ara la xenofòbia es fomenta des de dalt

Quan el Comitè Olímpic va decidir que els Jocs d’Hivern del 2014 es farien a Sotxi, segurament el Kremlin pensava que la situació al Caucas s’hauria estabilitzat, però no ha estat així, tal com ho demostren els atemptats a Volgograd. Desitjo que no passi res però tinc molta por que hi hagi algun excés, hi ha molt de descontentament al Caucas. Totes les mesures antiterroristes que s’adopten són

Vladimir Putin, president de la Federació de Rússia, signa un cartell dels Jocs Olímpics d’Hivern 2014 que se celebren a Sotxi. REUTERS

a finals de desembre es va tornar a fer sentir en els atemptats de Volgograd i que prèviament havia alertat que actuaria contra les Olimpíades. Una de les mesures més criticades ha estat la que permetrà als serveis d’intel·ligència recollir tota mena de dades personals i interceptar converses dels organitzadors dels jocs, participants i periodistes. Les activitats relacionades amb els jocs es distribuiran entre la muntanya i la zona de la plana i també s’ha criticat molt la destrucció que s’ha hagut de fer de l’entorn natural de la zona de la costa del mar Negre. El desembre passat les autoritats russes van condemnar a tres anys de presó Ievgueni Vitiixko, un ecologista que denuncia que s’han violat les responsabilitats mediambientals, i organitzacions internacionals com Human Rights Watch (HRW) han denun-

ciat que s’ha pressionat altres activistes. A més, els informes de diverses ONG han destacat que en molts casos s’ha utilitzat mà d’obra barata per a les construccions olímpiques i que en molts casos s’ha expulsat els estrangers del país sense pagar-los el que els havien promès. El cost del caprici del president Putin, en uns moments en què el Kremlin vol demostrar el seu poder al món, ha estat molt gran. L’escriptor Dmitri Bikov ironitza i diu que les Olimpíades són un “gran gest de la generosa ànima russa que només es pot valorar com una grandiosa acció de propaganda de Rússia”. Bikov veu paral·lelismes entre aquests Jocs d’Hivern i les Olimpíades del 1980 a Moscou que van ser el principi del final d’una moribunda Unió Soviètica. N. BORONAT

molt dures amb la gent que no té cap relació amb el terrorisme, però no tenen cap efecte sobre el terrorisme en si. La lluita contra el terrorisme encara provoca més el terrorisme. No es pot lluitar contra el terrorisme amb el terror, s’ha de crear una ideologia que li faci contrapès.

pagar-los res. També s’han registrat molt crims i sabem que hi ha hagut molts excessos de tot tipus. Però oficialment a Sotxi tot va bé i no passa res.

Què passa entorn dels preparatius per als jocs? Per a les obres olímpiques s’ha utilitzat molta mà d’obra estrangera i a molts treballadors els han expulsat del país sense

Creu que la situació al Caucas s’agreujarà després dels jocs? I no només al Caucas. Creiem també que després dels jocs començarà una nova onada d’actuacions contra les ONG, perquè no hem acabat els processos judicials que van obrir quan ens van començar a apuntar com a agents estrangers.


Elpoderderussia