MANIFEST CONTRA EL PAISATGE

Page 1

MANIFEST CONTRA EL PAISATGE

Lluís Sabadell Artiga


Crèdits Text: Lluís Sabadell Artiga Versió actual del Manifest: 1.1 Disseny: Oriol Piferrer i Lluís Sabadell Artiga Impressió: Printcolor Editat amb motiu de l’exposició El paisatge no existeix realitzada a la Capella de Sant Roc de Valls. Octubre, 2010 El Bòlit. Centre d’Art Contemporani de Girona va produir una primera versió (1.0) d’aquest manifest per l’exposició Paisatge? realitzada el mes de maig de 2010.

Reconeixement - NoComercial - CompartirIgual Llicència Creative Commons - No es permet un ús comercial de l'obra original ni de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s'ha de fer amb una llicència igual a la que regula l'obra original.


MANIFEST CONTRA EL PAISATGE per Lluís Sabadell Artiga


4


5

El paisatge ĂŠs un llop amb pell de xai.


6

El paisatge mata perquè és reduccionista, simplificador, descontextualitzador, esteticista; per tot això, el paisatge mata la natura, el món i amb ell, irremissiblement, ens mata a nosaltres. Els valors paisatgístics amenacen la vida. Entendre només la dimensió visual de la natura conduirà a la seva irremissible mort. Tancar la vida, posar fronteres entre espais naturals profundament i ecològicament connectats només contribueix a la seva destrucció. El paisatge remet directament a la cultura del visualisme*

* El visualisme és a allò visual el que l’esteticisme és a allò estètic i el culturalisme a allò cultural; és a dir, una visió superficial i per tant buida, l’únic resultat de la qual és entristir i enterbolir el veritable sentit de les coses i generar només un soroll indesxifrable. En referència al paisatge és veure només la importància del visual obviant altres tipus de relacions -biològiques, emocionals, etc., que anomenarem relacions ecosistèmiques- i per això es passa de l’estètic a l’esteticisme.


7

Ja que el paisatge ens converteix en mers espectadors -els que tan sols miren- això ens aparta de l’acció, de la vida i, per tot això:


8

EL PAISATGE NomĂŠs ens deixa veure els arbres

i ens amaga el bosc.


9


10

EL PAISATGE quan en realitat estem dins


11

ens deixa fora,


12

EL PAISATGE


13

ens expulsa


14

EL PAISATGE


15

ens abandona


16

...per tant, hem d’abandonar nosaltres


EL PAISATGE.

17


18

L’ésser humà viu majoritàriament immers en un

EGOSIS *L’egosistema és un sistema antropocèntric, egoista, autoritarii abstret. L’egosistema és el que fa possible el paisatge i per extensió el paisatgisme.


19

STEMA *


20

El nostre egosistema ens fa sords, muts i cecs a l’entorn.


21

Aparentment, el paisatgista estima la natura, però el que en realitat estima és el reflex de si mateix en la natura; El que estima no és l’experiència de la natura -una experiència total, ecosistèmica- sinó la seva pròpia experiència al paisatge. Hem de deixar de mirar el paisatge per entendre què ocorre darrere d’ell, per entendre les connexions ocultes, la vida que el forma. El paisatge es limita a veure camins, arbres i rius quan la natura és un flux constant, connexions, interrelacions. Tot està interconnectat (encara que no sempre directament), el món és un flux constant de matèria, d’informació... això és el que permet la vida. El paisatge només pren una instantània, un moment i pretén repetir-lo, eternitzar-lo i així és com mata. El paisatge mata el que la natura va crear, perquè la tanca, la delimita, la retalla, la restringeix. La natura, el món, les ciutats... sucumbeixen davant el seu apaisatjament, davant la seva estetització: el paisatgisme és el símptoma d’una malaltia molt més profunda que es va gestar fa molt de temps, és una decadència vuitcentista.


22

Tots els paisatges s’estan morint: El paisatge natural, el paisatge urbà , el paisatge emocional...


23

LA MORT

DEL PAISATGE NATURAL

SUPOSA UNA PRIMERA FOSSILITZACIÓ I AQUESTA ES PRODUEIX DE DUES MANERES:

A causa del paisatgisme visualista o de la pornografia paisatgística, que provoca un empobriment de la comprensió i l’experiència en limitar-les al fet visual. A més, i en conseqüència, creem cultures zoo en les quals mostrem éssers moribunds al límit de la seva existència; la cultura zoo suposa convertir l’exòtic en exòtop (allò que és fora del seu lloc): deslocalitzar, descontextualitzar, abstreure... I tot això ho hem d’agrair en part a la ciència.


24


25

LA MORT

DEL PAISATGE URBÀ

SUPOSA UNA SEGONA FOSSILITZACIÓ, LA DELS HOMES FIGURETA.

El paisatge urbà va morir el dia en què es va dissenyar una ciutat amb plànols i sense habitants, les maquetes van fer la resta i les fotografies hi van ajudar: van abstreure, van estetitzar: els espais van començar a ser deserts i els seus habitants, petites figures inerts, sense moviment, objectes més que experiències-i-circumstàncies. Aquell dia va morir el paisatge urbà

I també l’arquitectura.


26


27

LA MORT

DEL PAISATGE EMOCIONAL

SUPOSA UNA UNA TERCERA FOSSILITZACIÓ, LA DE LA PORNOGRAFIA EMOCIONAL.

· Entenent-se per pornografia emocional una sobreexposició mediàtica emocional a l’estil del gran hermano· ; aquest constant televisar sentiments de manera descarnada, sentiments fast-food, acaba desembocant en un psico-blindatge emocional que escurça el cor, el restringeix, el limita... A més, aquests paisatges sentimentalsemocionals banalitzen sentiments profunds, els abstreuen i els desconnecten de les seves realitats concretes... Els paisatges de l’ànima estan tan morts com els altres dos.


28

EL PAI TOT HO BANAL (encara que pretengui fer el contrari)


29

ISATGE O LITZA


30

Això provoca un empobriment ecosistèmic (escurça la mirada, restreny els sistemes, restringeix l’acció, limita la vida...). La part bona és que la mateixa malaltia és el seu propi antídot (morim de paisatge, ja que morim d’ell i amb ell), però el sobreviurem, ja que és ell precisament el que ens mostra la seva pròpia podridura.


31

CODA FINALE


32

I si no, en qualsevol cas... quan l’home mori, el paisatge morirà amb ell però les papallones continuaran volant...*

*Paul Ehlich, biòleg i especialista en papallones


33


34

RÈPLIQUES A AQUEST MANIFEST Aquest Manifest té la voluntat de ser un text obert, i per tant inacabat i en constant evolució, per això resta expectant a les contribucions de qualsevol persona que estigui interessada en compartir comentaris, crítiques, opinions, etc. Podeu fer-les arribar a través del web de l’autor: www.sabadellartiga.com