Page 1


Flor de sofre lluĂ­s maicas

inca 2017


I Quan en portes i persianes grinyolen les frontisses i ni una gota d’oli en els engonals rovellats no conhorta el seu gemec cada cop que les fulles s’obren o es tanquen als paisatges de la memòria, cal abraçar la vida contemplativa de les parets. Que cap portal no interfereixi el silenci amb una oració inoportuna de sol.

5


II Ajusta’t la gangalla de l’aixada a la genuflexió del genoll, per tal de deixar doblegada l’articulació de la docilitat. Això meu, podràs dir, no és pas por, ni submissió, ans un tascó de ferro dins l’ull de la cama que m’ha tret la dignitat, i l’elegància, de caminar dret mentre l’enemic dispara paraules que maten.

6


III Sobre la fina capa de neu que estora l’herbei saltironeja la taca fosca d’una merla. L’hivern no és pàtria per a ocells de bec groc que, amb la negror de les plomes, fan els dies més curts, més llargues les nits i més blanca la neu. Un lleu esbatec d’ales i l’obscuritat s’espesseix al cor gebrat de les soques.

7


IV Quan, a causa d’una gangrena de corc, la taula quedà coixa per la pèrdua d’una cama, dita petja o pota en els éssers de grop inanimat que neixen de la plana i el ribot a les fusteries, la família s’hi assegué a l’entorn per conhortar-la de tan gran pèrdua. Amb una extremitat ortopèdica, potser de fusta innoble, o verda, o d’un aliatge bastard, aquell moble que fou discret mai més no seria de fiar. Sabut és que les taules exciten el desig secret dels dits dins els guants, car coneixen la distància que separa un genoll de l’altre.

8


V Sota l’escala no hi havia el rebost, on dins alfàbies de terra cuita s’hi guarden els ossos salats del porc de matances. Sota l’escala no hi havia el llenyer, ni la carbonera, ni el coll de la cisterna, ni les lleixes on agonitzen les cristalleries assedegades de licors, de llàgrimes, de salives. Sota el paladar de l’escala que pujava a les cambres del primer pis hi havia una escala, amb escalons de fosca tancada, que baixava al ventre de la casa, on, amb un brogit que espaordia, els budells d’uralita digerien la carn capolada dels somnis.

9


VI En el braser de llautó, sota les cendres aturonades a redós de la banasta de filferro, el foc colgat del caliu conspira per esdevenir flama i cremar les cortines, i els mobles, i la roba blanca, i el pèl de les sabates de pell girada, i les pàgines dels llibres de la biblioteca. Quan prenguin les estances, i es calin foc les presències invisibles que mai no abandonaren la casa, l’eco de veus cremades esdevindrà com un feix d’espires d’artifici que il·luminarà les bigues on, ocultes en la penombra, somien acrobàcies les ratapinyades.

10


VII Amb el canvi de temporada, posem per cas de la primavera a l’estiu, o sigui, de la fredor de la serena al caliu amansit del ressol, quan tothom, per evitar els regalims de suor, es treu, de sobre la pell, un tel de roba, queden al descobert les vergonyes de la concupiscència comercial. Rere els vidres dels aparadors de les botigues de moda, les despullades models, de desitjable, perfecta anatomia de plàstic, goma o pasta de paper, tenen els mugrons inflats i porten una depilació brasilera completa que enardeix el reüll luxuriós dels qui van i vénen i no gosen badar, ni masturbar-se.

11


VIII «Penis busca domicili» és, potser, un anunci massa directe, o massa desesperat, o massa imprecís, o tot alhora. D’antuvi, caldria establir si cerca estatge de lloguer o en propietat. Si prefereix estar ample o estret. En pis assolellat o en humida planta baixa? Vol caseta amb jardí d’abundosa vegetació, per tal d’exercir, els diumenges, l’ofici de jardiner, o cabana amb corral empedrat per tal de poder, ociós, vagarejar? De sostre baix o alt? Per viure-hi estirat o ajupit? Pensa ocupar, de franc, una llar abandonada o desatesa? O desitja establir-se, com asilat, en una tenda de campanya, exposat als perills de deportació que procuren les lleis contra els penis que migren?

12


IX Elegí, del concessionari oficial, una cadira de rodes de disseny ergonòmic, amb motor de quatre cilindres i setze vàlvules, llantes d’un aliatge lleuger i brillant, i seient entapissat amb pell de gasela cosida a mà. El destí, però, volgué que mai no pogués estrenar aquella meravella de la tècnica mecànica. Ell, que desitjava batre el rècord de velocitat abans d’estavellar-se contra els arcs d’un pont de ciment armat, morí, privat de tota glòria, a causa d’una vulgar pneumònia.

13


De Flor de sofre, se n’ha fet una edició limitada de devuit exemplars, numerats i signats.

Exemplar número


Flor de sofre  

Flor de sofre. Poemes. Col·lecció llopvolant. Juny.

Flor de sofre  

Flor de sofre. Poemes. Col·lecció llopvolant. Juny.

Advertisement