Page 1


CASES DE PAS


© Lluís Maicas, 2017 © d’aquesta edició: Baltar, 2017 ISBN: 978-84-15259-56-5 Dipòsit legal: PM-503-2017 Disseny: Baltar Fotografia de portada: Isabel Forteza

PERIFÈRICS baltar@baltaredit.com


CASES DE PAS Lluís Maicas

Palma 2017


2014


No hi ha grans migracions de núvols, només horitzons humits que s’allunyen. L’ornitòleg és a l’aguait per caçar i anellar una femella adulta. A la nuca del crepuscle raja una hemorràgia de licor de galàxia. A la casa del pobre posen a taula un plat de gana, cuita en una olla d’ebullició precoç. Escriu la seva autobiografia amb l’únic propòsit d’inhumar-s’hi. Després del terratrèmol, el constructor de ruïnes trobarà la feina feta. L’hemicicle és un teatre on s’interpreta la ignorància al servei d’una oratòria privada de veritat. Podria predir, amb precisió de comptable, quants velers salparan de les seves llàgrimes.

9


Lluís Maicas

S’elegiran els lliberts que vulguin calar-se foc amb la flama de les paraules. De les seves cendres naixeran lleis per repoblar de poesia els paisatges. Déu, desenfeinat i a l’atur, sol·licita treball a les oficines d’ocupació. El Vaticà rebutja el seu currículum. El caràcter corrosiu del llenguatge poètic. La ràbia dels ignorants que només entenen els bramuls. Hi ha persones que, un cop t’han perjudicat prou, perden tot interès a seguir tractant-te. Investigadors de la Universitat analitzen la tristesa com a font de distracció. Atesa la polisèmia de la paraula «distracció», caldria precisar si la tristor torba o entretén, desconcerta o esbargeix. En no pocs casos, la manca d’alegria és l’únic refugi d’aquells qui troben conhort en la pena. Els bancs d’esperma han emès participacions preferents, convertint en eixorcs els inversors, que han esdevingut propietaris de la liquiditat eixuta dels títols. Bancs de sang administrats per vampirs d’il·lustres famílies d’usurers. Elogis i aplaudiments de la claca ideològica impedeixen, a qui s’acomoda en el confort del poder, oir la realitat exterior, àdhuc atendre el clamor dels seus propis pensaments.

10


Cases de pas

Qui pensa petit mai no creix dret. Llibres que ens menyspreen. Llibres que ens insulten. Llibres que ens escupen. Llibres que ens mosseguen. Llibres que ens llegeixen. Llibres que ens vigilen. Llibres que ens plagien. Llibres que ens recorden quan només érem frases de semen en trànsit vers la primera impressió. Era un artista dels silencis. Els administrava amb la prudència dels homes savis, amb la saviesa dels homes prudents. Només ell en coneixia la causa. Callava per enriquir allò que ja abans s’havia callat. No vull escriure el seu nom per tal d’evitar que passi a la història. Hi ha llibres que, mentre esperen que els llegim, canvien el contingut. Alguns pensen per condensació. D’altres, per evaporació. Hauria de considerar-se delicte, venial, però delicte, el fet d’interrompre la transparència del silenci amb el pes superflu de la banalitat. Ha perdut la capacitat de ser bona persona. Ara centra tot l’esforç a enriquir la seva biografia amb malfets. Creu, no sense causa, que un currículum de brètol l’ajudarà a prosperar en el comerç de la infàmia. Se li accelera el batec cada cop que veu el seu interior tan desordenat.

11


Lluís Maicas

Lichtenberg usà amb discerniment la seva enorme erudició, però quan envesteix tant Ramon Llull com Goethe em fa pensar que fins i tot els homes més savis tenen un quist d’estupidesa a la intel·ligència. Un quist que adesiara supura. I si els humans, tots els humans, només fóssim un error de la ciència robòtica? Un estrany fenomen castiga enguany els pessebres de la Catalunya continental: tots els caganers van restrets. És el càstig per haver menjat raïm amb figues de moro. El que es diu en la llengua pròpia també es pot dir en altres llengües d’adopció, però mai no abasten l’exactitud del seu sentit original. Molt sovint diem: «A bon lloc és», quan la mort allibera algú del patiment. Però, de quin lloc parlem? Hi ha algun lloc on pugui residir, en pau, la dispersió del no-res? Els feligresos van perdre la fe quan veren que les imatges de sants de les capelles s’aprimaven. Té al·lèrgia, no pas al pol·len, sinó a la pudor de l’elogi i al pus de la victòria. Els enginyers de la indústria bèl·lica treballen en el projecte de fer agradable, a les víctimes, el so de les bombes. Que l’explosió soni a coda musical és el seu propòsit. És conscient de ser un estranger en el cos d’un aborigen.

12


Cases de pas

S’esmerça a integrar-se en el teixit social que l’acull, però ensopega en els rituals més bàsics, com ara resar per apaivagar el dolor de les desgràcies. A l’hora de l’esbarjo, mentre els altres condeixebles jugaven amb la pilota o a altres jocs infantils, ell s’asseia tot sol entre dos dipòsits d’aigua. Pel seu posat pensarós podria semblar que reflexionava sobre l’efímera consistència del silenci. Sota la protecció de la penombra dels dos bidons d’uralita, però, només protegia la fragilitat de la seva angúnia. Res no el trasbalsava més que el fet de viure. Ningú no s’adonà que un dia ja no hi era. Compte amb els transparents que aspiren a ser invisibles! Ho fan perquè no els vegis quan et roben l’ànima i/o la cartera. Els meus defectes no em procuren malestar, ans la ferma esperança que, si m’hi esforço, puc millorar i transformar-los en vicis. A l’hemicicle parlen no pas per a ser oïts, ans per adelitar-se escoltant-se. Se senten tan orgullosos de la seva eloqüència! Tant es delecten i s’exciten amb la seva oratòria els qui governen que arriben a creure’s les seves pròpies mentides, que sempre afavoreixen els seus propis interessos. Només té un únic desig: evaporar-se en comptes de morir. Li agradaria que, arribada l’hora, un torterol de baf d’ell mateix s’enlairés per engrandir el més petit dels niguls i que una minúscula taca de verdet restés, per sempre més, en el zinc d’una canal.

13


Lluís Maicas

Els investigadors, àdhuc els filòsofs, que treballen sobre la transcendència, l’experiència del coneixement o la matèria científica de l’existència, sovint menystenen la coqueteria dels poetes perquè aquests fan servir les paraules per teixir enunciats que abasten la bellesa que precedeix les connexions lògiques dels sentiments. La més alta jerarquia de l’Església catòlica coneix un secret que no divulga: Déu no existeix. Per això s’aprofiten de la creença popular sobre l’existència de Déu per enriquir-se i mantenir privilegis de poder i, alhora, s’aprofiten del seu coneixement sobre la inexistència de Déu per pecar, impunement, contra la doctrina del seu fill. S’ha fet construir un àtic sobre el cap. Des d’allí podran suïcidar-se les idees. Només sobrevingut acceptaria el do del virtuosisme tècnic privat de l’excel·lència creativa. La tècnica i la creació només s’aparionen en casos molt excepcionals. Però, ai!, quan s’esdevé tal miracle ens adonem de l’enorme injustícia que la naturalesa ha obrat en l’adjudicació de les nostres capacitats. Sempre surto dels jardins de cactus amb els pensaments plens d’espines. Ell s’avergonyeix de visitar-la només de nit. Ella s’avergonyeix de rebre’l només de nit. Mai no s’han vist a la llum del dia. Tots dos temen que la claror delati els seus secrets. La fosca és còmplice d’una intimitat que el sol esvaniria.

14


Cases de pas

Abans, crèiem que l’àtom era la quantitat més petita que podia intervenir en una combinació química. D’igual manera, crèiem que el fonema era la unitat funcional mínima que podia intervenir en una construcció sintàctica. Ara sabem que, a les frases, entre paraula i paraula, s’hi troba un espai buit, l’única funció del qual crèiem que era separar, però que és ple de significats no desxifrats encara. I si la Terra només fos la reserva natural d’una civilització extingida? I si els humans només fóssim una espècie més en el parc zoològic d’una civilització més avançada i invisible? Tracta amb diligència, àdhuc amb urgència, els afers més banals. Mai no deixa que s’acumuli la pols sobre els sentiments més insignificants. Només així ha aconseguit guanyar-se l’afecte dels indigents emocionals. Només quan frisa fa una via molt lenta. Ha pogut comprovar que córrer porta, massa de pressa, a conclusions provisionals o inestables. Si pogués, viuria fora d’ell mateix, allunyat dels seus excessos, de les seves passions, que tant l’angoixen. Un cop l’any, però, llogaria el seu propi cos, com si fos una casa d’estiueig, per passar-hi unes vacances. Pregunten a l’home que acaba de complir cent anys quin és el secret per abastar tan llarga existència. No morir-se, ha contestat. Potser un pensa els pensaments que són en suspensió en l’aire, sobre el seu cap. Un, per exemple, passa per un carrer ple de pensaments trists i, de seguida, s’entristeix sense conèixer-ne la

15


Lluís Maicas

causa. Un altre passa per una plaça plena de pensaments alegres i de seguida, sense motiu aparent, s’omple de joia, somriu i taral·leja una melodia. I encara un altre que, quan entra a casa seva, retroba els seus propis pensaments i, de sobte, li entra una gran i profunda somnolència. De tots és sabut que llegir perjudica diversos aspectes de la salut, física i mental. Per tal de mitigar els efectes negatius de la lectura, i no haver de prendre la dràstica, però assenyada decisió d’abandonar-la, només rellegeixo allò que ja he llegit abans. Tanmateix, és la primera lectura la que provoca estralls més grans. No és que Déu parli totes les llengües, ni tampoc que es dirigeixi als creients en la llengua pròpia de cadascun, és que tots els fidels neixen amb un traductor incorporat. A la Fira del Llibre Antic s’esdevé un cas realment insòlit: trobo, en un prestatge, dos exemplars d’un recull de poemes que encara no he escrit ni, en conseqüència, encara no s’ha editat. Cada paraula és un precipici de diferents fondàries. Tampoc no és infreqüent que algú ensopegui amb una paraula i caigui per amunt. Hi ha paraules que t’elegeixen. Et venen així, al cap, i t’obliguen a construir una frase, o fins i tot un llibre, per tal d’acomodar-les en un (con)text adient a la seva arrogància. Ha arribat a l’edat de les repeticions. Repeteix, de forma involuntària, les mateixes anècdotes a les mateixes persones.

16

Cases de pas  

Cases de pas. Ed. Perifèrics Debat. 2017.

Cases de pas  

Cases de pas. Ed. Perifèrics Debat. 2017.

Advertisement