Page 1


I N V E N TA R I D’ITINERARIS


I N V E N TA R I D’ITINERARIS lluís maicas

PALMA, SETEMBRE/NOVEMBRE 2016


© Lluís Maicas, 2016 © d’aquesta edició: Joan Oliver “Maneu”, galeria d’art, 2016 © dels textos: els autors respectius Dipòsit legal: PM 915-2016 Disseny: Baltar Fotografia: Gabriel Ramon

www.maneuart.com maneuart@maneuart.com


El ventre de les marees, La terra borda, Bon mal viatge, són experiències conviscudes amb Lluís Maicas que semblen fites d’un pelegrinatge que és camí, patiment i goig compartits per tal d’arribar a un lloc simbòlic i somniat que ens ha exigit només una cosa: L’amistat. En Lluís i jo som amics tot i que dissentim en moltes coses accidentals, però coincidim en altres de fonamentals: La fidelitat, el culte a la veritat, l’amor a la família i la sublim fortalesa d’una cosa aparentment tan fràgil com el sentiment de pertànyer a una categoria de persones que ens distingim per l’amor a la bellesa, la recerca de noves formes d’expressió i la incommovible convicció que, malgrat tot, l’esser humà deriva cap a una millor comprensió de si mateix i, per tant, també dels altres. Ara que jo ja estic retirat de les meves activitats professionals tinc l’oportunitat de parlar dels amics amb tota franquesa, i puc dir sense embuts que en Lluís Maicas és un esperit exquisit que observa la naturalesa i sap deduir el nexe que tenen les coses més insignificants, i sovint oblidades, amb la possibilitat de cercar objectes d’una poesia sorprenent connectant, com també ho feien Joan Brossa i Joan Miró, les deixalles de la civilització o els petits objectes de la natura amb la fibra sensible de l’espectador. Obra d’artista, obra de poeta, col·laborador de la immensa creació humana que ha enriquit amb la finor del seu treball aquest petit planeta sadoll d’animals.

Joan Oliver “Maneu” Palma, juliol de 2016

5


L’ INVENTARI D’ITINERARIS Una guia breu

Always look on the bright side of live Monty Python

Segurament el teu rostre perfilarà un somrís lleu i vacil·lant amb cada nou descobriment que la teva atenció farà en el recorregut per les capses d’aquest inventari. Un somrís que probablement es dilatarà, encara una mica més, en l’espai-temps, si tens la temptació de detenir-te a llegir els títols que les etiqueten. Qui podria retreure a un home que ha dedicat bona part de la seva vida a l’ofici de la poesia la presència ponderada i explícita del llenguatge verbal? Encara més, qui s’estranyaria de la presència invisible i creadora dels mots, de la seva influència intangible, a l’hora de confegir amb objectes corporis i tridimensionals la realitat d’un nou llenguatge? Lluís Maicas (Inca, 1954) ha engendrat molta literatura. Ha publicat tres novel·les, narracions, extensos dietaris i molta, molta poesia. La necessitat de revelar les seves troballes i les seves construccions poètiques a través de l’escriptura no ha estat, des del principi, de forma equivalent, però sí de manera constant, replicada i amplificada des del costat de la plàstica. Naturalment en el seu cas van néixer ensems, escriptura i imatge, a l’ombra intel·lectual del Conceptualisme, un moviment artístic en el qual l’execució, que esdevé subsidiària, és posada a disposició estricta de la idea.

7


Però ja d’ençà de la primera exposició (Bon mal viatge, 1996) s’ha anat decantant de la rigorosa nuesa conceptual i, sense mai abandonar-la del tot, s’ha aventurat per “itineraris” on es feia inevitable deixar-se endur per les qualitats que pertanyen exclusivament al regne de les arts de la mirada: el color i la composició, la matèria i la textura, i la llum... El poeta ha recorregut en aquest temps itineraris incerts a la percaça de clarianes que il·luminin de sensacions tot allò que les idees arrosseguen. Ah! L’encís de les idees marginals! El confort dels actes col·laterals! La seva plenitud! Hi ha en l’Inventari d’itineraris una dèria per l’emoció poètica que treu el cap entre axiomes i teoremes. S’oculta en el rigor del món científic i acadèmic, i en els enunciats sacralitzats de la cultura com a institució social. En la seva reinterpretació provocadora, insospitada, lúdica i també nostàlgica i sentimental, feta amb materials residuals i objectes familiars que una emancipació estètica i metafòrica ha salvat, hi pot trobar l’espectador significacions insospitades. No deu ser que els objectes mantenen encara en algun racó del nostre cervell la il·lusió infantil de l’antiga màgia? L’estratègia de Maicas és minimalista (less is more). Cerca excitar la capacitat reflexiva de l’espectador amb el mínim material. Aquest viatge d’anada de l’abstracte al concret, de la idea a l’objecte, torna sobre els seus passos per anar a retrobar un origen que ja no és el mateix, però que encara reconeixem perquè el primitiu punt de partida continua allà sense acabar d’esvair-se del tot. Qui sap si aquesta invenció d’inventaris ambulants respon al desig inesgotable que tots els humans sentim d’ordenar l’Univers, o sigui, de moblar la nostra ment. Del que no es pot dubtar és de la itinerància, de la inestabilitat i de la variabilitat dels nostres invents existencials. I de la seva inconsistència. Tanmateix aquests “invents” neixen d’una pulsió profunda que ens impulsa a la recerca del foc sagrat. Estam destinats a cercar en la nostra nit enlluernadora un nou centre de gravetat. Aspiram a l’equilibri. Amb materials residuals, amb ironia i amb una intenció subtil i alambinada, Maicas ens proposa un promptuari de sensacions i una mínima enciclopèdia de somnis, perquè aquestes capses, que

8


volen classificar i estotjar objectes únics i útils per a l’especulació poètica, pretenen ajudar-nos a fugir del caos. Estan construïdes amb l’esperit analític i classificatori d’un entomòleg o d’un herborista il·lustrat. Aspiren al silenci i a l’ordre que impera en les vitrines d’un museu d’història natural, en la taula periòdica, en l’escala de les criatures, en les calaixeres d’una ferreteria, en el decàleg dels manaments de la Llei de Déu, en les pàgines completes d’un àlbum, i cerquen atalaiar l’impossible sense més límits cartogràfics que l’horitzó d’un planisferi inabastable. I tanmateix en cada una d’aquestes capses hi ha un relat. Alguna cosa que es va construint i interpretant amb les figures de la retòrica: la metàfora, la metonímia, l’hipèrbole, l’antinòmia... Un relat que fa que quedi en evidència la infructuosa persecució de la totalitat, l’anhel impossible de la veritat irreductible, la nostàlgia del positivisme. Però també hi ha el delit per l’observació sense impediments, l’atenció dirigida al costat poètic. No importen les absències, els fracassos, els naufragis i les derrotes perquè l’emancipació estètica dels objectes humils i una taxonomia oculta dels somnis ho explicaran i ho redimiran tot amb la llum de la ironia. Sí, la ironia. Maleïda postmodernitat. Sempre tendrem l’humor, si més no.

Pere Bonet

9


Exoplanetes ardents

11


12

Restes d’un naufragi literari


Anèl·lid i capolls de seda

13


14

La llum i les tenebres


Calaixera de somnis usats

15


16

Dissidència


Atol de grans en un oceà d’escriptures

17


18

Cintes de cel en desequilibri


Derrota condecorada

19


20

Portal d’entrada


Xiloteca de butxaca

21


22

Cranca religiosa


Microcosmos

23


24

Sistema solar


Instruments de vent amb corda

25


26

Paradisos beguts


Fragment de persiana estel¡lar

27


28

La derrota de SamotrĂ cia


Paisatge lul·lià

29


Lluís Maicas

Exposicions individuals

1996 Bon mal viatge. Galeria Joan Oliver “Maneu” 1999 Poesia objectual. Galeria Joan Oliver “Maneu” 2004 La terra borda, amb Pep Coll. Galeria Joan Oliver “Maneu” 2005 El ventre de les marees. Galeria Joan Oliver “Maneu” 2006 Cronologia de les coses inútils. Can Janer-Inca 2009 Sense títol. Galeria Joan Oliver “Maneu” Ha participat en diverses col·lectives, com ara al Casal Solleric, de Palma, o a l’espai de sa Quartera, d’Inca.


Inventari d'itineraris  

Lluís Maicas. Catàlec de l’exposició Inventari d’itineraris de setembre a novembre de 2016 a Joan Oliver “Maneu” Galeria d’Art.

Inventari d'itineraris  

Lluís Maicas. Catàlec de l’exposició Inventari d’itineraris de setembre a novembre de 2016 a Joan Oliver “Maneu” Galeria d’Art.

Advertisement